Bones PràctiquesProtagonistesImma Casals (‘‘Llegim junts’’ de la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona) i Rosa Graells (L’experiència del Mercat de Sant Joan de Sabadell)

En profunditatEls reptes de les polítiques municipals d’envelliment actiu, per Mercè Pérez Salanova, Universitat Autònoma de Barcelona

EntrevistaEnric Roca. Coordinador del programa de Gent gran de l’Ajuntament de Manresa

Abril-Juny2012

06

Aquest 2012 celebrem l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional. Per aquest motiu hem volgut dedicar el sisè número de la revista BONES PRÀCTIQUES a abordar aquest repte cabdal per a la nostra societat.

En primer lloc, presentem dues experiències relacionades amb aquest tema que, tot i ser ben diverses, han tingut prou èxit: “Llegim junts”, impulsada per la biblioteca Can Casacuberta de Badalona, i el Mercat de Sant Joan, de l’Ajuntament de Sabadell.

Mercè Pérez Salanova ofereix algunes reflexions sobre el paradigma de l’envelliment actiu i sobre les característiques i els reptes que han d’assumir les polítiques municipals d’envelliment actiu, i alhora presenta alguns projectes i xarxes de treball específiques, com “Ciutats amigues de les persones grans”.

També portem a aquestes pàgines l’experiència directa de l’Ajuntament de Manresa, que és capdavanter en aquesta matèria i està desenvolupant diverses iniciatives, com ens explica Enric Roca, coordinador del programa de Gent Gran d’aquest ajuntament.

Finalment, recomanem la lectura de l’informe Polítiques públiques dels municipis catalans, publicat recentment per la Fundació Carles Pi i Sunyer, i ens referim a les experiències reeixides de ciutats que participen en el projecte europeu AENEAS “Per una mobilitat energèticament eficient en una societat que envelleix”, liderat per cinc ciutats, entre elles Donòstia-Sant Sebastià.

SI VOLEU SABER-NE MÉS:www.bbp.catwww.diba.catwww.pisunyer.org

Bones pràctiques

BONES PRÀCTIQUES és una revista trimestral editada pel Banc de Bones Pràctiques de la Diputació de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer, que vol contribuir a generar un espai d’intercanvi de sabers i experiències a l’entorn de la innovació en les polítiques locals. Us

agrairem que ens feu arribar els vostres comentaris i suggeriments per millorar-la a través de coordinacio@bbp.cat.

Si us voleu subscriure a la revista, doneu-vos d’alta a la Xarxa BBP awww.bbp.cat/inscripcion_banco.php

Què entenem per envelliment actiu?Quins són els reptes de les polítiques municipalsen matèria de gent gran?

2 ABRIL-JUNY 2012 BONES PRÀCTIQUES

Esperem que sigui del vostre interès!

Protagonistes

“Llegim junts”

El Mercat de Sant Joan

Lectura pública

Gent gran

Consulteu les fitxes d’aquestes pràctiques a www.bbp.cat

BONES PRÀCTIQUES ABRIL-JUNY 2012 3

Quins factors creu que converteixen aquesta experiència en una política innovadora?Primer, la coordinació i el treball transversal entre equipaments diferents, d’àmbits diferents (la cultura i els serveis socials), permeten un millor servei a la ciutadania. Segon, l’acompliment d’unes línies estratègiques i d’uns objectius dirigits a un sector de la població que no té accés als serveis públics, com ara les persones que viuen a les residències d’avis, els malalts mentals, els disminuïts físics i psíquics i les persones hospitalitzades. I tercer, la tasca social que es realitza oferint aquests serveis.

Seria útil estendre aquesta experiència a altres territoris? Per què?Sempre que sigui viable, amb una bona coordinació entre les entitats, és un servei exportable a qualsevol poble o ciutat. L’ajut dels voluntaris ho fa possible, per tant cal comptar-ne amb un bon nombre. El més important són els destinataris finals d’aquest servei, persones sense accés a la lectura i als llibres i sense possibilitats d’accedir-hi. En aquests temps de crisi comptem més amb els recursos humans, i aquesta pràctica no necessita tant els recursos econòmics com els

Imma CasalsDirectora de la Biblioteca Can CasacubertaBadalona

humans, persones amb ganes d’oferir el seu temps a d’altres persones.

Quins són actualment els grans reptes de les polítiques locals de lectura pública?Cal fer arribar la lectura i la informació a tota la ciutadania, sigui quina sigui la seva situació social o econòmica. Els agents culturals dels municipis hem de vetllar per la millora cultural dels ciutadans, pel seu accés a la informació. Els plans de biblioteques locals afavoreixen l’acostament i l’adequació dels serveis a la ciutadania. Cal treballar en xarxa amb tots els agents públics i amb el teixit associatiu dels municipis per tal d’oferir bons serveis.

El Banc de Bones Pràctiques (BBP) és una bona eina per abordar-los? Com?Tots els espais per compartir les pràctiques amb altres municipis i per difondre què es fa, com i qui, són bons. En aquest cas, disposem d’un espai compartit amb molts municipis, de molts tipus, i pràctiques molt diverses, que poden ser exportades arreu, i per a tots nosaltres el BBP és una eina excel·lent per compartir i difondre.

Quins factors creu que converteixen l’experiència del Mercat de Sant Joan en una política innovadora?El Mercat de Sant Joan combina la recuperació d’un edifici emblemàtic de la ciutat amb la seva transformació com a equipament municipal per a la gent gran. Un equipament que treballa en xarxa amb les entitats de gent gran de la ciutat i que forma part de la cartera de serveis socials. A més, incorpora la cessió d’espais a entitats, per exemple és la seu de l’Aula d’Extensió Universitària.Partim d’una concepció de l’envelliment com una etapa vital plena i amb oportunitats per créixer i desenvolupar-se intel·lectualment, així com de promoció d’habilitats i capacitats que fomentin la independència de la gent gran. El Mercat ofereix tallers, conferències, cicles de cinema, itineraris per a gent gran i activitats adreçades a millorar la seva qualitat de vida, orientades a la promoció de l’autonomia i la prevenció de la dependència. I és també, convé destacar-ho, un espai intergeneracional de formació i de consulta d’Internet.

Seria útil estendre-la a altres territoris? Per què?Considerem que seria útil estendre-la a altres territoris per apropar-la a la gent gran, que sovint té conductes de baixa mobilitat, les propostes d’envelliment més actiu, que poden ser

Rosa GraellsCap de Servei de Gent Gran i DependènciaAjuntament de Sabadell

complementàries i alternatives a actuacions més tradicionals, de lleure més passiu.

Quins són els grans reptes de les polítiques locals d’envelliment actiu a l’actualitat?En primer lloc, la implicació i la participació en els assumptes de la ciutat, per fer que aquesta estigui oberta a la diversitat de la gent gran, tant la vinculada a entitats ciutadanes d’interessos diversos com la no associada, perquè hem de defugir l’exclusivitat de la representació de les persones grans vinculada només al fet de pertànyer a entitats de gent gran. En segon lloc, hem d’afavorir la transversalitat en la concepció de l’envelliment actiu en totes les polítiques municipals (cultura, urbanisme, esports, etc.) En tercer lloc, cal sensibilitzar la ciutadania sobre el fenomen de l’envelliment. I finalment, tenim el repte de promoure la participació en els afers de la ciutat, l’autonomia de les persones, la prevenció de la dependència i l’atenció en casos de risc socials i de dependència.

El Banc de Bones Pràctiques (BBP) és una bona eina per abordar-los? Com?El Banc dóna visibilitat a les experiències locals en aquest àmbit i possibilita el coneixement de propostes i d’experiències innovadores.

En profunditat

Reptes de les polítiques municipals d’envelliment actiu

L ’envelliment demogràfic i la longevitat formen part de la nostra època. E n s e n t i m a p a r l a r, s o v i n t , a l c o s t a t d e

x i f res que mostren l’augment del nombre de persones grans o del seu percentatge , i que ens aboquen a una v is ió que homogeneïtza les persones grans i que presenta l’envelliment com un problema.

Avui vivim en una època d’ampliació de les trajectòries vitals i no podem pensar la vellesa com una franja d’edat unitària, sinó com una successió de fases amb fronteres difuminades i continguts multiformes.

La recerca sobre les experiències de les persones quan envelleixen permet observar la diversitat de configuracions de l’envelliment i comprendre com es caracteritzen les fases en aquesta etapa de la vida i la varietat de dinàmiques quotidianes en què es concreten.

Com veurem, el paradigma de l’envelliment actiu i el projecte “Ciutats amigues de les persones grans” ofereixen coordenades substantives i operatives útils per

avançar en el desenvolupament de polítiques locals que reconeguin l’heterogeneïtat i que estiguin arrelades en les experiències de les persones grans.

No podem pensar la vellesa com una franja

d’edat unitària, sinó com una successió de

fases amb fronteres difuminades i continguts

multiformes

Mercè Pérez Salanova. Universitat Autònoma de Barcelona

L’envelliment actiu: un marc per l’acció local

4 ABRIL-JUNY 2012 BONES PRÀCTIQUES

El paradigma de l’envelliment actiu va ser formulat per l’OMS com un marc d’actuació per promoure l’adaptació de les nostres societats a l’envelliment. El paradigma, presentat a la 2a Assemblea Mundial de l’Envelliment, celebrada l’any 2002 a Madrid, s’inscriu en el procés desenvolupat per l’OMS al llarg dels anys 90 a través del programa

“Envelliment saludable” i també en les aportacions d’investigadors, professionals i persones grans.

L’envelliment actiu és defineix com el procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb la f inalitat de millorar la qualitat de vida de les persones que envelleixen.

Hi ha cinc característiques a retenir per desplegar polítiques i programes basats en aquest paradigma:

1) La noció d’activitat. L’envelliment actiu comprèn totes les activitats significatives per al benestar de la persona, de la seva família, de la comunitat i de la societat. Activitat significa implicació en les qüestions socials, culturals i cíviques.

2) La perspectiva de cicle vital. L’envell iment ac t iu desplega una dimensió preventiva que engloba tots els grups d’edat, i a la vegada introdueix un component d’interacció i solidaritat entre les diferents generacions.

3) La planificació. L’envelliment actiu es concreta en un enfocament de la planificació on les persones grans, i també els seus cuidadors,

L’envelliment actiu: un marc per l’acció local

BONES PRÀCTIQUES ABRIL-JUNY 2012 5

Amb la finalitat de donar impuls a la plasmació del paradigma de l’envelliment actiu, l’OMS va posar en marxa l’any 2006 el projecte “Ciutats amigues de les persones grans” (Age-friendly

s’impliquen en la planif icació, el seguiment i l’avaluació de les polítiques i els programes.

4) La discapacitat. L’envelliment actiu engloba totes les persones grans: no relega les persones dependents ni les vulnerables. Subratlla la importància de tenir en compte com es construeix el procés de la discapacitat, de parar atenció i reconèixer les fortaleses de les persones, i de no confondre l ’a u t o n o m i a f u n c i o n a l a m b l’autogovern, per tal de preservar-lo.

5) Les estratègies de desplegament. L’envell iment actiu compor ta l’ampliació dels sectors que hi estan relacionats: tot reconeixent la importància dels serveis socials i del sector sanitari, s’assenyala l a impr e sc indible a p or t ac ió d’altres sectors, com l’habitatge, el transport, la seguretat, l’ordenació urbanística, la justícia i l’educació. El desplegament compor ta la participació i l’empoderament de les persones grans.

No és gens infreqüent que, en presentar la noció d’envelliment actiu o en concretar-la, es deixin de banda una o més de les característiques que acabem de exposar. Una mostra del biaix o la banalització és l’ús de l’expressió

“envelliment actiu” acompanyant o simplement anunciant qualsevol acció que es vol associar a la qualitat de vida de les persones grans. A la vegada, el fet que es deixin de banda alguna de les cinc característiques esmentades pot entendre’s també com la dificultat d’aplicar un nou enfocament alternatiu.

El projecte “Ciutats amigues de la gent gran”

cities). Inicialment, al llarg del 2006 i el 2007, es va procedir a documentar de manera sistemàtica les pràctiques de 33 ciutats situades a 22 països. De l’anàlisi sobre la informació recopilada i la discussió posterior va néixer la Guia mundial de ciutats amigues de les persones grans, presentada el Dia mundial de les persones grans del 2007.

La Guia s’ordena en un conjunt de dimensions, i en cadascuna d’elles proporciona orientacions per a la valoració de les condicions de la ciutat. Aquesta Guia és una eina per fer el diagnòstic de la ciutat. A partir d’aquí, es defineixen el pla d’acció i els indicadors. Posteriorment s’inicia la implementació.

El projecte requereix la participació de les persones grans i dels governs locals. D’una banda, es basa en la participació de les persones grans en el diagnòstic i en les fases posteriors del disseny i la implementació del pla d’acció. De l’altra, el projecte requereix el compromís del govern local, tant pel que fa a la planificació dels serveis municipals com per la seva funció de promotor i impulsor de la cooperació amb organitzacions de tota mena.

El projecte s’estructura en vuit dimensions: participació social

Una mostra de de la banalització és l’ús de

l’expressió “envelliment actiu” acompanyant o simplement anunciant

qualsevol acció que es vol associar a la qualitat de

vida de les persones grans

En profunditat

6 ABRIL-JUNY 2012 BONES PRÀCTIQUES

i cívica; mobilitat i transport; accessibilitat i ús dels espais públics i privats; habitatge; serveis socials i de salut; relacions de suport i ajuda mútua; respecte, desigualtats i condicions d’inclusió; i comunicació i informació. Aquestes dimensions alerten sobre la pertinència d’afinar els mètodes i els procediments de participació per estimular les aportacions de les persones grans, independentment de si estan més, menys o gens habituades a participar. La millora dels mètodes també ha de facilitar la incorporació de les perspectives dels cuidadors i dels proveïdors de serveis, incloent-hi els que ofereixen serveis de proximitat comuns a totes les persones.

Emmarcada en el projecte, es va crear la Xarxa Global de Ciutats Amigues, que permet, entre altres aspectes, els intercanvis entre les ciutats membres. Sant Sebastià va ser la primera ciutat d’Espanya membre de la xarxa i Barcelona va ser la primera de les ciutats catalanes.

La lògica del treball en xarxa es fa palesa a través d’actuacions diverses, com demostren dues iniciatives recents. La Xarxa Francòfona de Ciutats Amigues de les Persones Grans, que va ser creada el passat mes de gener, agrupa 33 ciutats franceses i quebequeses. Així mateix, en el marc de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat entre les Generacions, AGE Plataforma Europea impulsa una Xarxa Virtual amb l’objectiu d’agrupar els actors locals i regionals, amb la finalitat que Europa esdevingui un entorn amigable per les persones grans.

Les característiques que defineixen l’envelliment actiu, presentades anteriorment, introdueixen una nova lògica en la def inició de les polítiques gerontològiques. La novetat rau en el fet que ara s’orienten cap a un enfocament transversal del procés d’envellir, que incorpora l’heterogeneïtat i la vellesa avançada, i ofereix un traçat alternatiu a la planificació basada en la categoria edat i organitzada al voltant de poblacions objectiu.

BONES PRÀCTIQUES ABRIL-JUNY 2012 7

Novetats

L a ciutat vallesana ha rebut una Menció Especial en el marc dels Premis Ciutat Europea Accessible 2012 que organitza la Unió Europea entre les ciutats de

més de 50.000. Hi van participar més de 114 candidates, i Terrassa va ser una de les vuit ciutats f inalistes, entre les quals va acabar guanyant Salzburg (Àustria).

El jurat ha valorat especialment els esforços de Terrassa per facilitar l’accés a llocs històrics i per eliminar les barreres arquitectòniques en edif icis d’habitatges, parcs, places , carrer s i monuments , inclosa la instal·lació d’ascensors, rampes i ponts.

L’Ajuntament de Terrassa ha impulsat en els darrers anys diferents iniciatives per millorar l’accessibilitat dels espais públics i privats, com ara la creació d’accessos adaptats, les plataformes elevades, els avisadors acústics a les cruïlles amb semàfors i la promoció d’instal·lació d’ascensors a edif icis antics.

Menció europea a les polítiques d’accessibilitat de Terrassa

La Taula per a la Millora Urbana, candidata al XI Concurs internacional de bones pràctiques de les Nacions Unides

A q u e s t a e x p e r i è n c ia ha e s t a t s e l e c c i o na da p e l Comitè Hàbitat Espanyol, dins la categoria de bones pràctiques en matèria de governança urbana, per

concórrer al concurs que se celebra a Dubai entre el març i l’octubre d’aquest any.

La Taula és una iniciativa transversal de la Diputació de Barcelona, impulsada per l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, en què participen 37 serveis i of icines de les cinc àrees de la corporació, amb l’objectiu de donar un millor ser vei i assistència als ajuntaments mitjançant programes de millora de barris amb necessitats d’atenció especial . Així mateix, aquesta bona pràctica formarà part del IX Catàleg Espanyol de Bones Pràctiques que editarà el Ministeri de Foment.

Premi en administració electrònica per a la Diputació de Barcelona

E l premi s’ha atorgat a l’O f icina d’Assistència en Administració Electrònica , de la Coordinació de Concer tació i Assistència Local , per la iniciativa

“Proyecto referente en Administración electrónica por su adecuación a la normativa vigente”, al Congrés nacional d’interoperativitat i seguretat , una administració més segura i connectada , que es va celebrar a Madrid el passat mes de febrer.

El Congr és és un punt de trobada de les di fer ent s administracions públiques per tal d’avançar en l’aplicació dels esquemes nacionals d’interoperabilitat i seguretat. La inic iat iva compta amb el supor t del Minis ter i de Pol í t ic a Ter r i tor ia l i Adminis trac ió Públ ic a i de l a Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

www.accesscityaward.eu

L’entrevista

Política d’envellimet actiu de l’Ajuntament de Manresa

Enric Roca

Quins creu que són els elements clau de la política d’envelliment actiu que promou l’Ajuntament de Manresa?

L’any 2007 es va aprovar el Pla director del Programa de gent gran de l’Ajuntament de Manresa, que definia el Pla d’acció a seguir pels anys següents, de cara a promoure l’envelliment actiu, d’acord amb els objectius estratègics definits per la Diputació de Barcelona l’any 2005. Aquest treball va propiciar una bona experiència participativa, que va suposar l’establiment d’unes dinàmiques locals entre administració i ciutadania que expliquen la bona posició del nostre ajuntament pel que fa a les polítiques d’envelliment actiu.

El pòsit adquirit durant aquest temps va facilitar que sorgís la possibilitat d’incorporar-nos al projecte estratègic “Manresa, ciutat amigable amb la gent gran”, promogut per l’OMS i que haurà de

‘‘Poc a poc, s’ha avançat cap a una comprensió més àmplia del col·lectiu, tendint cap a una visió de l’edat des de la perspectiva del cicle vital’’

Enric RocaCoordinador del programa de Gent gran de l’Ajuntament de Manresa

donar sentit a les polítiques d’envelliment actiu dels propers anys. Actualment ens trobem en la fase d’elaboració del pla de treball, amb la finalitat d’incorporar-nos a la Xarxa de Ciutats Amigables durant la segona meitat del 2013.

I quins són els principals programes i activitats?

El programa té cinc línies d’actuació que queden agrupades en: formació i dinamització; promoció i reconeixement; participació i treball en xarxa; informació i sensibilització; i, finalment, espais i equipaments. Cada una d’elles desplega diferents activitats, entre les quals destaquem:

u un taller per ensenyar a escriure les pròpies memòries, que va acabar amb la publicació d’un llibre per part d’una de les àvies participants;

8 ABRIL-JUNY 2012 BONES PRÀCTIQUES

Calendari d’envelliment actiu. 2012 (Dibuix: Ferran Costa)

u un curs de teatre dels records, que va permetre recuperar les vivències de la gent més gran d’un barri de promoció pública dels anys 70 de quan hi van anar a viure;

u la publicació d’un llibre de receptes de cuina recopilat entre usuaris de casals i residències de la ciutat;

u l’edició d’un documental sobre com van ser els primers anys del franquisme a Manresa, amb la participació de diversos testimonis;

u la celebració d’una mostra de teatre adreçada a gent gran, fet majoritàriament per grups de gent gran;

u el desplegament d’una campanya informativa anual sobre temes d’interès per al col·lectiu (un calendari sobre l’envelliment actiu, una guia informativa, una exposició sobre els espais per a la gent gran, etc).

En definitiva, un conjunt de bones experiències que ens animem a continuar fent el nostre treball.

S’ha pensat en alguna iniciativa concreta per celebrar enguany l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional?

Hem apostat per crear un marc des d’on poder desplegar diferents accions. Es tracta del cicle 12 per al 2012, en què cada mes desenvolupem una acció. La proposta ens permet acostar-nos a l’envelliment actiu des de diferents vessants (memòria història, prevenció de

la salut, convivència intergeneracional, creativitat artística...), al mateix temps que treballem plegats amb altres àmbits de l’Ajuntament i de la ciutat.

Es planteja com una política de caràcter transversal? Com s’ha resolt aquest repte a nivell organitzatiu?

Com en la majoria de municipis, les polítiques gerontològiques locals van néixer de la mà de Serveis Socials. Però, a poc a poc, es va avançar cap a una comprensió més àmplia del col·lectiu, tendint cap a una visió de l’edat des de la perspectiva del cicle vital. Això vol dir un acostament a les polítiques de joventut, amb les quals es comparteix la preocupació per descobrir potencialitats i per explorar noves oportunitats personals i/o col·lectives.

Casualment, després d’alguns anys amb dinàmiques organitzatives relacionades amb els drets ciutadans i la transversalitat, en la present legislatura compartim per primera vegada regidoria amb Joventut. Probablement, un bon port, després d’un llarg trajecte, per relacionar-nos amb la resta d’àrees municipals.

Quin paper hi juga el tercer sector o el sector privat?

Cal dir que l’Ajuntament no disposa de cap casal municipal, atès que els existents, o bé són de la Generalitat de Catalunya, o bé d’entitats financeres o d’altres entitats del tercer sector. Per això plantegem el nostre treball a partir de la implicació de la ciutadania, tant des del sector privat

com des de l’associatiu, amb el qual mantenim una estreta col·laboració.

En aquest sentit, és important l’existència del Consell de Gent Gran, que aglutina representants de tots els sectors de la ciutat (des de representants del col·lectiu, fins a col·legis professionals, sindicats o gestors de serveis), amb el qual col·laborem i compartim accions.

Compten amb el suport d’altres administracions públiques? Com ha estat aquesta col·laboració?

Comptem amb el suport de la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona, que ens permet mantenir una part de la nostra programació. També participem en el grup de treball d’envelliment actiu promogut per la Diputació, que ens estimula i ens proporciona referències en relació al camí a seguir.

Creu que la política de l’Ajuntament de Manresa és transferible a altres municipis de Catalunya? Què els recomanarien si volen impulsar un projecte similar?

El col·lectiu de gent gran està demanant aquests tipus de polítiques. En aquest sentit, s’han pronunciat els darrers congressos de gent gran que s’han celebrat a Catalunya. Així ho han recollit també la majoria de partits polítics en els seus programes electorals. El pes demogràfic del col·lectiu comença a fer-se notar en la presa de decisions i, dins d’aquesta nova estratègia, il·lusiona descobrir els beneficis que comporta.

BONES PRÀCTIQUES ABRIL-JUNY 2012 9

Taller de cançons de tots els temps

Recomanem

Polítiques públiques dels municipis catalans

Aquest treball comprèn diferents estudis sobre les polítiques dels municipis catalans amb més de 10.000 habitants, a partir dels

resultats del Panell de Polítiques Públiques Locals promogut per la Fundació Carles Pi i Sunyer. Aquest Panell es concentra en quatre àmbits prioritaris de polítiques públiques municipals: l’educació, el medi ambient, la participació ciutadana i la gent gran.

El document inclou un informe específic per a cadascun d’aquests quatre àmbits, elaborat per un especialista en la matèria que resumeix i interpreta els resultats més rellevants de cada tema.

Bernat Albaigés analitza els factors que expliquen les desigualtats territorials en polítiques educatives que existeixen entre els municipis.

En el cas de les polítiques de gent gran, Toni Rivero realitza una exhaustiva anàlisi de les actuacions municipals, i mostra que el paradigma de l’envelliment actiu apareix com una opció estratègica àmpliament acceptada, tot i que en el moment de la seva implementació s’apliquen criteris diferents. També presenta un índex prospectiu d’evolució demogràfica que planteja escenaris futurs molt diferents d’envelliment i sobreenvelliment als municipis catalans.

Leonardo Díaz explora les diferents dimensions de les polítiques de participació ciutadana, centrant-se en els aspectes instrumentals. El contrast amb les dades dels panells anteriors mostra un subsistema d’òrgans participatius molt vigorós, però un subsistema de processos que ha patit una forta retracció en l’últim període, fet que pot indicar un punt d’inflexió en aquestes polítiques.

L’estudi de les polítiques municipals de medi ambient, elaborat per diversos autors, ens mostra que les Agendes 21 estan perdent pes en la gestió ambiental municipal, al mateix temps que proliferen plans sectorials que dificulten el repte de la transversalitat en aquest tipus de polítiques.

Finalment, l’informe incorpora tres articles sobre temes transversals que afecten totes aquestes polítiques municipals, com ara els governs multinivells, les estructures organitzaves i la innovació local.

www.pisunyer.org/fotos/68indice_politique_pub_munincipis_catalans.pdf

www.pisunyer.org

10 ABRIL-JUNY 2012 BONES PRÀCTIQUES

proposa, consulta, participa...www.bbp.cat

En context

Projecte AENEAS “Per una mobilitat energèticament eficient en una societat que envelleix”

Aquest és un projecte europeu impulsat per cinc ciutats (Sant Sebastià, Cracòvia, Múnic, Salzburg i Odense) que pretén convertir-se

en un referent internacional per a les polítiques de mobilitat urbana de les persones grans.

L’objectiu principal és promoure el transport sostenible entre la gent gran. Les seves activitats es concentren especialment en l’intercanvi d’experiències entre més de 50 ciutats i en l’adopció de mesures concretes en les àrees de gestió de la mobilitat, formació, sensibilització i comunicació, per tal que les cinc ciutats que lideren el projecte siguin capaces d’implementar sistemes de mobilitat energèticament eficients.

Les mesures impulsades per aquestes ciutats giren entorn de cinc grans línies de treball: la conscienciació sobre els reptes de la mobilitat sostenible; l’aplicació de les noves tecnologies; la informació sobre rutes i mitjans alternatius de transport; l’educació de la gent gran sobre la utilització dels transports sostenibles; i la millora de l’atractiu i la seguretat dels mitjans de transport sostenibles.

BONES PRÀCTIQUES ABRIL-JUNY 2012 11