BONES PRÀCTIQUES D’INNOVACIÓ DOCENT

1. Títol

WonderUni, una proposta universitat-escola-societat

2. Universitat / Facultat

Universitat de Barcelona / Facultat d’Educació

3. Equip de treball / Contacte

Anna Forés (annafores@ub.edu)

Carlos Montero (cmontero@ub.edu)

Judit Onsès (jonsesse@gmail.com)

4. Resum

El projecte WonderUni s’ha fet conjuntament entre la Universitat de Barcelona i dues escoles

de primària d’àmbit estatal, amb l’objectiu principal de trencar la dicotomia teoria/pràctica en

els projectes educatius i dur a terme un treball de cooperació mitjançant l’ús de les xarxes

socials. El detonant i motor del projecte ha estat l’obra literària Wonder, una lectura centrada

en la superació de l’assetjament escolar en favor d’una educació més inclusiva i dialògica.

Treballar aquests temes en el projecte WonderUni va catalitzar en una campanya de

sensibilització social en format audiovisual, creada de forma col·laborativa amb estudiants de

primària i d’universitat.

5. Desenvolupament

a. Introducció

El present treball mostra el projecte WonderUni1, desenvolupat durant el curs acadèmic 2017-

2018 des de la Universitat de Barcelona, amb els estudiants d’educació social (assignatura:

Fonaments didàctics de l’acció socioeducativa) de la Facultat d’Educació, i els nens de cinquè i

sisè de primària de dues escoles (CEIP Nuestra Señora de la Fuencisla, de Madrid, i CEIP

Plurilingüe Antonio Palacios, de Pontevedra).

Com a membres del grup d’innovació docent Indaga’t, un dels sentits que té per a nosaltres la

universitat és precisament trencar l’imaginari que relaciona la universitat amb la teoria i les

1 http://wonderunim1.blogspot.com.es/ y https://wonderunim2.blogspot.com.es.

escoles amb la pràctica (Álvarez, 2012, 2013). Aquesta afirmació ens suposa una quimera, atès

que la teoria cobra sentit en la pràctica i a tota pràctica se li suposa una teoria que la sustenti.

Per això és important fugir de la pedagogia del simulacre (Chaustre, 2008; Blades, 2001) a les

classes de la universitat, fugir de la isolació de què parla Dewey (1899) i treballar amb «la

realitat», amb casos, persones, col·lectius i projectes que afecten directament les nostres

vides.

Sovint, a la universitat, oblidem que l’aprenentatge pot donar-se més enllà de les quatre

parets de l’aula, que l’aprenentatge és vivencial. L'aprenentatge significatiu es dona quan et

poses en joc, quan els aprenents troben significat o donen coherència a les seves experiències

(Atkinson, 2015); quan no sols t’ensenyen en una pantalla un concepte, sinó que després surts

de l’aula i experimentes aquest concepte, el poses en relació amb la teva vida, amb altres

contextos i encontres.

Des d’aquesta posició, i pensant en com enfocar l’assignatura de fonaments didàctics de l’acció

socioeducativa del grau d’educació social, una mestra de primària contacta amb nosaltres i ens

proposa unir-nos al projecte Wonder.

El projecte es basa en l’obra literària Wonder, de R. J. Palacios, publicada en català el 2012, on

el protagonista és un nen de cinquè de primària amb la síndrome de Treacher Collins, una

mutació genètica que afecta el desenvolupament dels músculs i ossos, principalment de la

cara. Aquesta mutació li provoca que, malgrat haver passat per un seguit d’operacions des del

seu naixement, el rostre continua semblant deformat, fet que comporta un gran rebuig per

part de la majoria d’adults i nens que s’encreuen amb ell.

El projecte WonderUni es dibuixava com una aventura, una col·laboració entre estudiants de

cinquè i sisè de primària (la mateixa edat que la del protagonista del llibre) i estudiants

d’universitat. Era, per tant, una oportunitat per a «trobar aquells territoris comuns» (Álvarez;

Osoro, 2014, p. 217, cursiva en l’original)2 entre universitat i escola que permetessin generar

aprenentatges compartits, d’anar més enllà del simulacre a l’aula, i més enllà de la

instrumentalització que trobem en molts projectes de la universitat envers l’escola, en què

aquesta esdevé objecte d’investigació en comptes de ser un soci o col·laborador d’igual a igual.

2 Traducció dels autors del castellà: «encontrar esos territorios comunes».

b. Objectius

● Construir eines per a sensibilitzar els nois i noies dels temes triats per ells a partir de la

lectura del Wonder.

● Fer propostes de casos d’educació social a partir del vincle universitat-escola.

● Teixir sinergies entre professors.

c. Metodologia

El projecte involucra dues escoles de primària: CEIP Nuestra Señora de la Fuencisla (Madrid) i

CEIP Plurilingüe Antonio Palacios (Pontevedra), i dos grups de l’assignatura de fonaments

didàctics de l’acció socioeducativa del grau d’educació social de la Universitat de Barcelona. En

total, 2 mestres de cinquè i sisè de primària, 55 estudiants de primària, 3 professors

d’universitat i 120 estudiants universitaris.

La idea és partir de l’obra Wonder per a treballar diferents dimensions relacionades amb la

inclusió social. Per això tots els involucrats vam acordar: a) llegir l’obra; b) desenvolupar

diferents treballs des de les classes de primària i des de les classes de la universitat; c)

organitzar una sortida conjunta al cinema per visualitzar la pel·lícula Wonder (2017); d)

desenvolupar un projecte en col·laboració entre escola i universitat, on els estudiants de

primària proposen, tutoritzen i avaluen un treball als estudiants universitaris relacionat amb

Wonder. Així, es va treballar en petits grups de 2 a 4 estudiants. En total, 30 grups de primària

van tutoritzar 30 grups d’universitat, d’un en un.

La proposta que els estudiants de primària van fer als de la universitat va ser elaborar un vídeo

de sensibilització social a partir d’un concepte relacionat amb Wonder. El resultat fou una llista

de 30 vídeos compartits a la xarxa3, en què conceptes com la soledat, el talent, el menyspreu,

entre d’altres, posen de manifest que hi ha altres maneres de comprendre la diferència, altres

tipus de relació pedagògica i que, «quan puguis escollir entre tenir la raó o ser amable, escull

ser amable» (Palacios, 2012, p. 70).

3

Es poden consultar la majoria dels vídeos en aquest enllaç:

https://www.youtube.com/playlist?list=PLj5nMK0gWPBwp5FDACO9S8RCtMXJIDVKl.

Paral·lelament, cada grup va obrir un blog públic a internet per a donar difusió al projecte,

comunicar-se els diferents grups entre ells d’una manera fàcil i àgil, i desenvolupar en

col·laboració la competència digital. Alhora, cada grup d’universitat va obrir un blog que recull

els aspectes generals del projecte i també manté enllaçats els blogs dels diferents grups

d’estudiants. Això va acabar generant una xarxa més àmplia, que va més enllà dels projectes

que es desenvolupen a l’escola i a la universitat, per a abastar un públic més gran, que

connecti amb altres contextos i projectes relacionats amb Wonder4.

Així, doncs, es tracta d’un projecte on la cooperació és a diferents nivells: entre els professors

universitaris involucrats; entre mestres d’escola de diferents comunitats autònomes, i entre la

gent de la xarxa, de la comunitat en el sentit més ampli. S’ha comprovat que el major impacte

sobre el rendiment acadèmic de l’estudiant prové d’una cooperació eficaç entre el professorat

i no pas d’un treball aïllat (Donohoo, 2017; Hattie, 2015). En aquest aspecte, el projecte

WonderUni ha fomentat un aprenentatge compartit entre les diferents comunitats implicades

que ha incidit en una millora del rendiment acadèmic.

d. Avaluació i resultats

El projecte ha estat rellevant en cinc aspectes:

● Per ser un projecte que involucra tres professors universitaris en col·laboració amb

mestres de primària, a més de tota una xarxa social al darrere que el sustenta i permet

que es vagi creant el projecte d’una manera col·laborativa.

● Pel paper que prenen els estudiants de primària com a avaluadors dels estudiants

universitaris i com a tutors en el procés.

● Per la importància dels llenguatges visuals per a la sensibilització de temes de

rellevància en el món educatiu.

● Per la presència en els mitjans i les xarxes del projecte, que ha fet que es repliqués

àmpliament (Blocveu. Blog dels i per als estudiants de la Universitat de Barcelona,

2017; Catalunya Vanguardista, 2017; Ecoaula.es, 2017; Bruguera, 2018; Ibáñez, 2017;

La Vanguardia 2017).

4 Entre altres enllaços, hi ha l’etiqueta #eligeseramable, on es pot indagar sobre altres projectes

educatius basats en l’obra literària.

Aquestes dimensions han donat lloc a diferents aprenentatges significatius en la comunitat

implicada, com ara aquests:

● Com a estudiants de primària: La dificultat de posar una nota avaluativa o què

qualificar és molt més complicat i complex que no es pensaven.

● Com a mestres d’escola: Aquests tipus de projectes augmenten la motivació dels

estudiants, malgrat la planificació, en temps d’aula i d’extraaula, de la coordinació que

comporta per a sincronitzar esforços i processos.

● Com a professors d’universitat: El fet de poder portar la realitat a l’aula, fer una

activitat extraunivesitària (com ara anar al cinema amb els estudiants), treballar

conjuntament i, des del punt de vista més crític, no haver tingut temps per a viure

plenament l’experiència ja que era la primera vegada, tot plegat, ha estat massa ràpid.

● En conjunt, tots hem après, des de les respectives posicions, a ajustar expectatives i

temps: del projecte, de coordinació amb la resta d’implicats, amb les col·laboracions

puntuals amb els agents externs i amb les tecnologies digitals i visuals

e. Impacte / Sostenibilitat

El treball forma part d’un gran projecte: https://wonderpeli.blogspot.com/

A Twitter: #soyxqsomos

A Telegram: https://t.me/AltamiraEDU

f. Línies futures / Noves oportunitats

Fent l’avaluació sobre el que ha suposat dur a terme aquest projecte, ens sorgeixen diverses

reflexions i preguntes que ens obren a noves possibilitats organitzatives i estructurals del

projecte. Vegem-les.

Quant a la docència compartida, va ser clau la importància d’estar en els processos i

acompanyar-los, ja fos presencialment o a distància. Sentir que formes part d’un equip és molt

important per a sostenir aquests tipus de projectes. Saber que les responsabilitats són

compartides i intercanviables en molts casos, dona seguretat tant en la presa de decisions com

a l’hora de respondre a imprevistos o contratemps. Per això en un futur ens agradaria

continuar desenvolupant projectes a partir d’aquesta idea.

Quant al projecte i als seus processos, ens sorgiren diferents preguntes que ens enfocaren a

possibles replantejaments futurs: I si provéssim d’apropar els agents educatius (estudiants i

docents) perquè no solament el projecte es fes a distància, sinó també físicament i des de la

proximitat? Podríem organitzar algunes trobades, compartir experiències vivencials de

format Wonder que multipliquin les emocions i, per tant, els vincles amb el projecte?

Podríem combinar aquests apropaments amb altres estratègies, com les que hem apuntat en

aquest mateix text? Què en podria sortir, de tot plegat? Què passaria si el projecte es

desenvolupés també amb escoles geogràficament més properes? Com es podrien pensar les

tutories entre estudiants de primària i d’universitat? Com millorar la complicitat entre

docents implicats? Com obtenir una major difusió i més impacte dels vídeos de

sensibilització?

Així, per a projectes futurs, s’han considerat aquests punts:

1. Buscar estratègies que puguin implicar més els estudiants, repensant els ritmes i el

temps d’escola i universitat perquè siguin més compatibles amb els ritmes del

projecte.

2. Que la finalitat del projecte abasti no sols l’escala de projecte d’assignatura que acaba

amb una nota final, sinó que també arribi a algun retorn a la societat o hi derivi. Que el

projecte suposi una cooperació que trenqui les fronteres de les aules per abraçar nous

espais i temps.

g. Conclusió

Wonder va ser un projecte col·laboratiu entre escola i universitat, que va prendre com a

detonant i eix vertebrador una obra literària, on van ser els estudiants els qui van liderar una

gran part del projecte i on les xarxes socials van actuar com a element mediador,

cohesionador i catapultador.

Alhora el projecte no va ser compartit únicament entre docents i estudiants, sinó també

entre la societat en general a través de l’impacte que va tenir als mitjans de comunicació

Es va crear un quadern per als professors que ha tingut més de 20.000 visites:

https://es.scribd.com/document/362759012/Cuadernillo-Orientaciones-Didacticas-Pelicula-

WONDER-y-del-libro-La-leccion-de-August#from_embed.

El projecte es va presentar així:

https://www.youtube.com/watch?time_continue=65&v=OjEMLNZEsXg.

Per a poder dur a terme aquest projecte, la confiança va ser clau: confiar en tots nosaltres i

en el fet que tot sortiria de la millor manera possible; confiar en la capacitat dels estudiants

de primària per a establir criteris i tutories als estudiants universitaris; confiar en la capacitat

dels estudiants universitaris per a creure en el projecte i implicar-s’hi.

El fet de ser un projecte amb molts agents implicats, que anava creixent amb l’entusiasme

dels participants però també amb repercussions acadèmiques avaluatives, va comportar

alguns moments de tensió i ansietat, tant per part dels estudiants com per part dels docents.

Afortunadament la confiança en el projecte es va acabar sobreposant a les dificultats i es va

poder tancar en finalitzar el curs escolar.

6. Referències bibliogràfiques

ÁLVAREZ, C. (2012). «La relación teoría-práctica en los procesos de enseñanza-aprendizaje».

Educatio Siglo XXI, 30 (2), p. 383-402.

ÁLVAREZ, C. (2013). «¿Puede superar el profesorado la quiebra teoría-práctica? Un estudio de

caso». REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 11 (4), p.

109-127.

ÁLVAREZ, C.; OSORO, J. M. (2014). «Colaboración universidad-escuela para la innovación escolar.

Una investigación-acción en proceso». Innovación Educativa, 24, p. 215-227.

ATKINSON, D. (2015). «The adventure of pedagogy, learning and the not-known». Subjectivity, 8

(1), p. 43-56.

BLADES, D. (2001). «Chapter Three: The Simulacra of Science Education». Counterpoints, 137, p.

57-94. Recuperat de http://www.jstor.org/stable/42976388.

BLOCVEU. Blog dels i per als estudiants de la Universitat de Barcelona (2017, desembre 4).

«Estudiants de primària es converteixen en tutors d’alumnes de la UB en el projecte d’inclusió

Wonderuni». [Entrada blog]. Recuperat de https://blocveu.ub.edu/2017/12/04/estudiants-de-

primaria-es-converteixen-en-tutors-dalumnes-de-la-ub-en-el-projecte-dinclusio-wonderuni/.

BRUGUERA, L. (2018, 15 de gener). Més enllà de ‘Wonder’. El Punt Avui. Recuperat de

http://admin.elpuntavui.cat/societat/article/14-salut/1321163-mes-enlla-de-

wonder.html?cca=1.

CATALUNYA VANGUARDISTA (2017, 4 de desembre). «El fenómeno Wonder». [Entrada blog].

Recuperat de https://www.catalunyavanguardista.com/catvan/el-fenomeno-wonder/.

CHAUSTRE, A. (setembre 2008). «Pedagogía del simulacro». Aula Urbana, 18-19. Recuperat de

http://www.idep.edu.co/revistas/index.php/mau/article/view/741/726.

DEWEY, J. (1899). The School and Society. Chicago: The university of Chicago Press.

DONOHOO J. (2017). Collective efficacy: how educators' beliefs impact student learning.

Thousand Oaks: Corwin.

ECOAULA.ES (1 desembre 2017). «Estudiantes de primaria se convierten en tutores de alumnos

de la UB en el proyecto de inclusión Wonderuni». El Economista.es. Recuperat de

http://www.eleconomista.es/ecoaula/noticias/8784136/12/17/Estudiantes-de-primaria-se-

convierten-en-tutores-de-alumnos-de-la-UB-en-el-proyecto-de-inclusion-Wonderuni.html.

HATTIE, J. (2015). «The applicability of visible learning to higher education». Scholarship of

Teaching and Learning in Psychology, 1 (1), p. 79-91.

HOBERMAN, D.; LIEBERMAN, T. (productors); CHBOSKY, S. (director). (2017). Wonder [pel·lícula].

Barcelona: Lionsgate Films.

IBÁÑEZ, M. J. (7 desembre 2017). «La UB y escuelas de primaria usan 'Wonder' para un proyecto

pionero». El Periódico. Recuperat de http://www.elperiodico.com/es/sociedad/20171207/la-

ub-y-escuelas-de-primaria-usan-wonder-para-un-proyecto-pionero-6479052.

LA VANGUARDIA (11 desembre 2017). «Alumnos de primaria, tutores de universitarios».

Recuperat de https://www.pressreader.com/spain/la-

vanguardia/20171211/282003262766322

PALACIO, R. J. (2012). Wonder. La lección de August. Barcelona: Nube de Tinta.

UNIVERSITAT DE BARCELONA (1 desembre 2017). «Estudiantes de primaria se convierten en tutores

de alumnos de la UB en el proyecto de inclusión Wonderuni». [Entrada blog]. Recuperat de

http://www.ub.edu/web/ub/es/menu_eines/noticies/2017/12/001.html.

7. Imatges de l’experiència

Imatge 1

Imatge 2

Imatge 3

Imatge 4