Bones pràctiques per a una

comunicació no sexista

Vicerectorat d’Ocupació i Acció Social Unitat d’Igualtat. Ext. 71063

voas@upv.es Tècnica d’igualtat: MªRosa Cerdà.

2

Aquestes Bones pràctiques per a una comunicació no sexista s'han elaborat amb la

col·laboració de l'Àrea de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat

Politècnica de València.

Índex 1.Introducció ................................................................................................................................. 3

2. Usos sexistes en la comunicació ............................................................................................... 6

3. Estratègies per a un ús inclusiu de la llengua ............................................................................ 9

4. Llenguatge visual ..................................................................................................................... 12

5. Bibliografia .............................................................................................................................. 14

3

1. Introducció

El Vicerectorat d’Ocupació i Acció Social –òrgan responsable de les polítiques d’igualtat adoptades en el marc de la Universitat Politècnica de València–, a través de la Unitat d’Igualtat, posa a la disposició de la comunitat universitària aquest document a fi de facilitar les bones pràctiques en l’ús d’una comunicació no sexista.

L’acompliment del nostre treball genera un flux continu d’informació no sempre transmesa sota una perspectiva igualitària, que arriba a invisibilitzar la dona en la seua activitat.

Una vegada hem identificat aquesta fissura en la nostra comunicació, es presenten aquestes bones pràctiques dirigides a detectar i corregir l’ús esbiaixat del llenguatge a causa del sexisme i l’androcentrisme, a fi d’afavorir el canvi en la nostra expressió tot sent conscients del poder de la comunicació en la configuració dels rols i els estereotips socials.

Recordem que l’ús del llenguatge inclusiu reflecteix la cultura corporativa de la Universitat en la seua responsabilitat d’aconseguir la igualtat efectiva entre les dones i els homes de la seua comunitat, que es reflectirà en l’entorn social immediat. Com estableix la UNESCO en les seues Recomanacions per a un ús no sexista del llenguatge:

Potser hi ha qui pensa que intentar alliberar el llenguatge de certs usos lingüístics sexistes equival a passar l’arada davant els bous, ja que el llenguatge, que reflecteix els prejudicis sexistes acumulats durant generacions, no canviarà fins que la igualtat de les dones amb els homes no se sancioni realment a la pràctica i, conseqüentment, els prejudicis sexistes que transmet el llenguatge vagin desapareixent progressivament. No obstant això, malgrat la dimensió conservadora que té i la càrrega tradicional que arrossega, el llenguatge, per la seva relació estreta amb el pensament, pot canviar gràcies a l’acció educativa i cultural, i influir positivament en el comportament humà i en la nostra percepció de la realitat.

4

Per a aconseguir aquest canvi en la nostra realitat cal un esforç conjunt davant d’aquells qui al·leguen que...

L’ús inclusiu de la llengua suposa una redacció més llarga i complexa, cosa que va en contra de l’economia del llenguatge.

La veritat és que la llengua ens ofereix prou recursos per a evitar usos discriminatoris reflectint més exactament la nostra realitat diversa i inclusiva.

L’ús de termes genèrics o neutres fa que la comunicació esdevinga impersonal.

No és així; davant d’un ús esbiaixat –els professors– s’opta per un ús inclusiu –el professorat– i així es mostra la realitat tal com és: complexa i diversa.

Sempre s’ha comunicat en masculí sense intenció discriminatòria.

I l’efecte d’això ha sigut la invisibilització de les dones, amb el consegüent reforç androcèntric de tots els nostres conceptes: l’home com a mesura i valor en la societat, enfront de la desvaloració d’aquelles activitats atribuïdes socialment a la dona.

Pel context del missatge s’entén la inclusió de les dones.

Així s’ignora el valor de la comunicació com a eina en la construcció de la realitat. L’ús inclusiu de la llengua mena a modificar conceptes que incideixen directament en el reconeixement de la participació i l’aportació activa de la dona al conjunt social.

I per impulsar aquest canvi en la percepció de la realitat s’han elaborat, des de diverses instàncies, documents que recomanen l’ús igualitari de la llengua. Així, el Ministeri per a les Administracions Públiques edità el 1991 el Manual de estilo de lenguaje administrativo, amb la inclusió del capítol “Uso no sexista del lenguaje administrativo”. De la mateixa manera, l’Informe sobre el lenguaje no sexista en el Parlamento Europeo té la finalitat d’evitar opcions lèxiques que puguen interpretar-se com esbiaixades, discriminatòries o degradants en implicar que un dels sexes és superior a l’altre, ja que, en la majoria dels contextos, el sexe de les persones és, o ha de ser, irrellevant. Aquest informe inclou orientacions específiques per a l’espanyol.

5

En aquest mateix sentit, l’article 14.11 de la Llei orgànica d’igualtat efectiva de dones i homes assenyala, com a criteri general d’actuació dels poders públics, “la implantació d’un llenguatge no sexista en l’àmbit administratiu i el foment d’aquest en la totalitat de les relacions socials, culturals i artístiques”.

El llenguatge no sexista en els escrits administratius és un dels objectius de la Llei 9/2003, de 2 d’abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i homes, que estableix en l’art. 48 que es posaran en funcionament els mitjans necessaris perquè tota norma o escrit administratius respecten en la redacció les normes relatives a la utilització d’un llenguatge no sexista.

Fruit d’aquesta perspectiva igualitària és el manual Igualtat, llenguatge i administració: propostes per a un ús no sexista del llenguatge de la Conselleria de Benestar Social.

Es reconeix, així, la responsabilitat dels poders públics en l’ús inclusiu i igualitari del llenguatge, que, d’altra banda, s’havia observat ja com una estratègia de qualitat en la seua comunicació amb la ciutadania.

En l’àmbit universitari és especialment rellevant l’Ordre de 22 de març de 1995, per la qual s’adequa la denominació dels títols acadèmics oficials a la condició masculina o femenina de qui els obtinga.

Es manté aquesta referència a la condició personal –si és graduada o graduat– en l’RD 1.002/2010, de 5 d’agost, sobre expedició de títols universitaris oficials.

Però, malgrat el reforç normatiu, la comunicació continua desenvolupant-se sota el biaix sexista que converteix en absent la dona en la seua aportació i participació socials. Per això, el Vicerectorat d’Ocupació i Acció Social, a través de la seua Unitat d’Igualtat, conscient de la importància de la llengua en la percepció de la realitat, presenta aquestes bones pràctiques a fi de facilitar una comunicació inclusiva d’acord amb la igualtat entre dones i homes.

6

2. Usos sexistes en la comunicació

La comunicació, tant l’oral i l’escrita com la visual, està sotmesa a usos de biaix sexista que modelen la nostra percepció de la realitat segons uns patrons d’ús comú. A continuació s’exposen els més freqüents d’aquests, així com exemples d’aquests patrons amb una proposta de correcció.

Utilització del gènere masculí com a norma d’inclusió de tots dos sexes

Ús del substantiu masculí per a referir-nos tant a homes com a dones

el docent, l’investigador, l’administratiu, el vigilant

El personal docent, el personal administratiu, el personal de vigilància

Ús habitual de termes aparentment inclusius

tots totes les persones presents / el públic present, tothom

Salt semàntic

Ús de vocable masculí amb aparença de genèric (inclusió d’homes i dones) que revela, en la mateixa construcció semàntica, el seu valor com a específic

(només homes)

Els administratius prefereixen la formació presencial i les dones opten per la formació en línia.

La formació presencial és preferida pels funcionaris administratius mentre que les funcionàries administratives opten per la formació en línia.

7

Asimetria en el tractament

Diferent tractament de les persones segons el seu sexe, fins i tot tenint el mateix rang jeràrquic

El senyor Ferrer, acompanyat de la senyoreta Vélez, acudirà a la reunió.

El senyor Ferrer i la senyora Vélez acudiran a la reunió.

Tractaments de falsa cortesia que converteixen les dones en dependents mitjançant la utilització de diminutius que les infantilitzen

La xiqueta que treballa amb el secretari em va ajudar en la sol·licitud.

La funcionària/administrativa/tècnica que treballa amb el secretari em va ajudar en la sol·licitud.

Ús arbitrari de l’ordre d’aparició

No mantenir l’ordre alfabètic o el de jerarquia professional quan apareixen tots dos sexes

L’administratiu i la cap del servei van presentar l’informe.

La cap del servei i l’administratiu van presentar l’informe.

Anteposició del masculí al femení en tot el text

Els professors i les professores de la Universitat elegeixen avui els seus representants. Els professors i les professores poden consultar els dubtes que tinguen respecte al procediment electoral en...

Els professors i les professores de la Universitat elegeixen avui els seus representants. Les professores i els professors poden consultar els dubtes que tinguen respecte al procediment electoral en...

8

Duals aparents i vocables ocupats

Duals aparents són paraules que varien el significat segons que s’apliquen a un sexe o a un altre; se’n poden trobar especialment entre aquells mots que

designen càrrecs o professions, quan les formes femenines són vocables ocupats amb una connotació negativa o inferior respecte a la forma

masculina

La secretària va eixir a fotocopiar mentre el Secretari del centre iniciava la sessió.

Secretària=administrativa, lloc subordinat Secretari = càrrec representatiu

L'administrativa va eixir a fotocopiar mentre el Secretari del centre iniciava la sessió

Ús del terme dona com a aposició redundant

Es destaca la condició sexuada de les dones per damunt d’altres característiques pertinents a la qüestió de què es tracte

Les dones investigadores van exposar els seus punts de vista.

Les investigadores van exposar els seus punts de vista.

9

3. Estratègies per a un ús inclusiu de la llengua

Es proposen com a bones pràctiques per a una comunicació no sexista les estratègies següents:

Ús de col·lectius, genèrics o construccions impersonals per a referir-nos a tots dos sexes

alumnes alumnat

professors professorat

membres de la universitat comunitat universitària

tècnics personal tècnic

Ús de les dobles formes (els i les, elles i ells); aquest ús ha d’estar restringit als supòsits en què calga evitar tota ambigüitat (ja que s’incorpora fàcilment a l’expressió oral però no sempre és apropiat en un escrit de caràcter formal)

Si s’usa la doble forma, s’haurà d’alternar l’ordre de l’expressió:

Les ciutadanes i els ciutadans trien els seus representants. Els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a absentar-se del seu lloc de treball per votar.

Utilització de perífrasis

Els metges del Centre de Salut assisteixen al curs. El personal facultatiu del Centre de Salut assisteix al curs.

10

Ús de pronom no marcat quant al gènere

El qui utilitza aquest servei sol valorar-ne positivament la gestió Qui utilitza aquest servei sol valorar-ne positivament la gestió.

Els qui estan a favor de l’obertura de 24 hores no coneixen l’esforç que suposa per al personal. Qui està a favor de l’obertura de 24 hores no coneix l’esforç que suposa per al personal.

Utilització de determinants sense marca de gènere o omissió del determinant en el cas de substantius neutres

Tots els assistents rebran el certificat. Cada assistent rebrà el certificat.

Van acudir uns col·legues a l’esdeveniment. Van acudir col·legues a l’esdeveniment.

Utilització de l’imperatiu

L’interessat ha d’enviar la seua proposta a l’adreça assenyalada. Envieu la vostra proposta a l’adreça assenyalada.

Utilització de la forma passiva (o, millor, de la passiva reflexa)

El participant ha de presentar la documentació en el termini de deu dies. La documentació ha de ser presentada en el termini de deu dies. O, millor encara: La documentació s’ha de presentar en el termini de deu dies.

11

Substituir les construccions copulatives que exigisquen un adjectiu en masculí per altres construccions

tenir + substantiu:

Estan compromesos amb la sostenibilitat. Tenen un compromís amb la sostenibilitat.

estructures amb el pronom es (impersonal o passiva reflexa): El secretari publicarà les actes. Es publicaran les actes.

formes impersonals del verb (utilitzeu-les amb precaució en textos jurídics): L’usuari ha de parar atenció a les normes. Cal parar atenció a les normes.

Altres recursos

La utilització de la barra [ / ] és admissible en formularis o encapçalaments de documents tipus en què calga estalviar espai: Sr. /Sra., director/a, secretari/secretària

La utilització de l’arrova [@] en lloc dels morfemes de gènere o/a és un recurs propi, exclusivament, del castellà més informal (SMS, WhatsApp, missatges de correu electrònic de caràcter col·loquial...). No és admissible en valencià en cap cas, ja que en aquesta llengua els morfemes de gènere són ben diferents; per tant, en valencià hem de fer servir algun dels altres recursos que hem vist més amunt.

(cast.) tod@s, ell@s, algun@s

(val.) P. ex.: tothom, ells i elles, una part del públic (o del personal, etc.)

12

4. Llenguatge visual El llenguatge visual no és cap excepció a la necessitat d’un ús inclusiu i no sexista. Les imatges, suport del discurs oral o escrit, transmeten directament una percepció de la realitat que va més enllà del mateix missatge.

Per a un ús inclusiu i no sexista del llenguatge visual es recomana:

Evitar prendre com a model únic i universal la figura masculina en la representació del conjunt social:

Figura masculina practicant esport en un missatge a la població en general Figures femenines i masculines representatives de tota la població

Mostrar la dona en imatges que fan referència al conjunt social o a activitats i àmbits allunyats dels seus rols tradicionals de gènere:

Figura femenina en una prova de conducció d’alta precisió

Equilibrar l’aparició i les dimensions de les figures femenines i masculines:

Conjunt o successió d’imatges en les quals dones i homes apareixen en la mateixa activitat i alternativament

Ordenar equilibradament la posició de les figures femenines i masculines en la imatge:

No s’ha de situar les dones en segon pla; cal mostrar-les en un paper actiu i conjunt amb les figures masculines.

13

Representar la diversitat cultural, d’edat, de físic...

Cal utilitzar imatges de persones de diferent edat, sexe, físic…

Dissenyar les icones i els logos institucionals evitant una interpretació androcèntrica: icones neutres, inclusives i equitatives.

No s’ha d’utilitzar representacions esbiaixades que porten a una identificació exclusivament androcèntrica.

14

5. Bibliografia

Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Llei 9/2003, de 2 d’abril, de la Generalitat, per a la igualtat entre dones i homes.

Ordre de 22 de març de 1995 per la qual s’adequa la denominació dels títols acadèmics oficials

a la condició masculina o femenina dels qui els obtinguen.

RD 1002/2010, de 5 d’agost, sobre expedició de títols universitaris oficials.

CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL. Comissió d’Igualtat. Normas mínimas para evitar la

discriminación de la mujer en el lenguaje administrativo del CGPJ.

CONSELL SUPERIOR D’INVESTIGACIONS CIENTÍFIQUES (CSIC). Recomendaciones para la

utilización de lenguaje no sexista.

MINISTERI D’ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES. Manual de estilo del lenguaje administrativo.

1991. (“Manuales. Administración General”).

CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIAL. Igualtat, llenguatge i administració: propostes per a un ús no sexista del llenguatge.

UNESCO. Recomanacions per a un ús no sexista del llenguatge.

UNIÓ EUROPEA. Grup d’Alt Nivell sobre Igualtat de Gènere i Diversitat. Informe sobre el lenguaje no sexista en el Parlamento Europeo.