M’AGRADAIGUALADA

Amb la col·laboració:

3-4 DE JUNY A IGUALADABotigues outlet al centre de la ciutat amb preus increïbles

M’AGRADAOUTLET AL CARRER

26 MIRANT ENDAVANT 2 de juny de 2011

PARLEM DE SARDANES Joaquim Bacardit

Ballades de sardanesDissabte, 4 de junyBarcelona, a la Pl. de Catalunya, a les 11:00 h. Cloenda del curset de

sardanes de El Corte Inglés. Cobla, Ciutat de Cornellà.Barcelona, al Pla de la Catedral, a les 18:00 h. Cobla, La Principal del

Llobregat.Berga, a la Pl. de Viladomat, a les 18:30 h. Cobla, Lluïsos de Taradell.Calella, preludi d’aplec, amb concert a les 19:00 h amb la cobla Mari-

nada i doble ballada a les 22:00 h amb les cobles Jovenívola de Sabadell i Marinada. Tot al passeig de Manuel Puigverd.

L’Hospitalet de Llobregat, a la Pl. Espanyola, a les 12:00 h. Cobla, Baix Llobregat.

Manresa, a la Pl. de Clavé, a les 19:00 h. Cobla, Genisenca.Sant Cugat del Vallès, a la Pl. d’Octavià, a les 19:00 h. Cobla, Ciutat de

Cornellà.Diumenge, 5 de junyBarcelona, al Pla de la Catedral, a les 11:15 h. Cobla, Lluïsos de

Taradell.Barcelona, a la Pl. de Joaquim Pena, a les 18:00 h. Cobla, Rambles.Caldes d’Estrac, Caldetes, al Pg. de Joan Maragall, a les 12:00 h. Co-

bla, Premià.Cambrils, al Parc del Pescador, a les 12:00 h. Amb mitjans mecànics.Castellar del Vallès, al recinte de futbol, a les 12:00 h. Cobla, Contem-

porània.Sarral, a l’ermita de de Serral, a les 13:00 h. Cobla, Municipal de

Lleida.Viladecans, a la Pl. de la Vila, a les 12:00 h. Cobla, Baix Llobregat.Vilafranca del Penedès, a la Rbla. de la Girada, a les 12:00 h. Cobla,

Catània.

AplecsDiumenge, 5 de junyCalella, al Parc Dalmau, a les 10:30 h i a les 16:30 h, 84è Aplec de la

Sardana. Aplec Pairal de Catalunya. Concurs de colles improvisades. Co-bles, Marinada, Jovenívola de Sabadell, Els Montgrins i La Principal de la Bisbal.

L’Escala, al passeig de Lluís Albert, a les 10:30 h i a les 16:30 h, 36è Aplec de la Sardana. Dedicat als compositors Tomàs Gil i Membrado i Joaquim Soms i Janer. Cobles, Ciutat de Girona, La Flama de Farners i La Principal de l’Escala.

Concurs de La Sardana de l’Any 2010

Celebrat aquest passat dissabte al Teatre Auditori de Granollers, re-sultà guanyadora d’aquesta 22a edició la sardana de Josep Coll titulada “L’encís del Ripollès”, i nomenada així “La Sardana de l’any 2010”.

El primer accèssit ha estat per a l’obra de Jordi Leon “Ginesta flori-da”, dedicada a un comerç de floristeria de la població de Premià de Mar. El segon accèssit recaigué en l’obra de Marcel Artiaga, “Aniversari dau-rat”. En quant al premi de la crítica s’atorgà a l’autor Marc Timón, amb l’obra “Please don’t stop the music”.

La resta de sardanes premiades foren: “Per Lionel Roig” de Joaquim Soms, “El millor tresor” de Joan Làzaro, “Joves triomfants” de Lluís Al-calá, “Marinera i sardanista” de Miquel Tudela, “Re(10)us jove” de Carles Santiago i “Fidelitat sardanista” d’Albert Font.

83è Aplec de la Sardana d’Igualada

S’estan ultimant ja els darrers detalls de l’Aplec de la nostra ciutat, que se celebrarà el diumenge 12 de juny; altra volta el passeig Verdaguer (a l’alçada de l’antic Hospital), rebrà a tots els sardanistes igualadins i fo-rans que s’hi vulguin sumar per passar un dia de germanor, dansa i unió. Al matí i tarda tindrem, com ja és habitual de fa anys, la cobla Ciutat de Girona, a més, i com a novetat, es presentarà la cobla Maricel de Sitges, una de les cobles revelació dels últims anys per la qualitat dels seus ins-trumentistes, entre els quals hi ha representació igualadina; a la tarda s’hi afegirà la cobla Ciutat de Terrassa. En cas de mal temps l’aplec es traslladaria a les pistes cobertes de Les Comes. La setmana vinent farem una àmplia informació de tots els actes programats.

Ballada de sardanes al Barri del Sant Crist

Aquest diumenge dia 5, a les 12:00 h a la plaça del Barri del Sant Crist d’Igualada, tindrà lloc la ballada de sardanes amb motiu de les Festes del Barri. La part musical anirà a càrrec de la cobla Ciutat de Manresa, que ens acompanyarà per segona vegada aquest 2011.

Agrupació Sardanista d’Igualadajoaquimbacarditcabestany@gmail.com

Demà comencen les Festes del Barri del Sant Crist d’IgualadaDe divendres a diumenge, en

total seran tres dies plens d’animació i activitats, per a tots els gustos i totes les edats, que tindran com a escenari els carrers i places del barri igualadí del Sant Crist.

Divendres 3A les 8 del vespre, inici de les

festes amb la Colla Infantil Diables de Piera.

A 2/4 de 10, sardinada popu-lar , fins a fi d’existències. (Preu tiquet: 3 euros). I a continuació, a les 11 de la nit, ball amenitzat per Bartomeu i bingo.

Dissabte 4A les 10 del matí, concurs de

dibuix (participants fins a 15 anys). A les 11, concurs de bitlles. A 2/4 de 12, jocs infantils que seguiran fins a la 1 del migdia, amb anima-ció i festa de l’escuma.

A les 5 de la tarda, missa. A les 6, passejada infantil amb au-tobús. A les 7, exhibició de la Unió Cultural Extremenya Anoia. A les 8, Aprèn a ballar country, amb exhibició i classes per a tothom a càrrec de l’Associació Anoia de Country. I a les 11, gran ball de nit amb Sheila & Bartomeu.

Diumenge 5A les 10 del matí, XVII Cursa

Popular, i a la mateixa hora IV Tro-bada de Plaques de Cava del Barri del Sant Crist (fins a les 2). A les 12 del migdia, ballada de sardanes. A les 2, dinar de germanor, amb arrossada (preu tiquet: 11 euros, en venda als bars del barri). A la sobretaula, a 2/4 de 5 de la tarda, bingo. A les 7, ball de crespella, xocolatada infantil i ball de cloen-da a càrrec de Bartomeu & Sheila Grados. A les 10 de la nit, traca de final de festa.

El motor Stirling

Es tracta d’un tipus de motor bas-tant desconegut. Fou inventat

per l’escocès Robert Stirling, pas-tor protestant, que el va paten-tar el 1816, com a alternativa a les màquines de vapor, que resulta-ven perilloses a causa de la pressió de les seves calderes, que podien explotar amb facilitat.

El motor de benzina i el dièsel, de combustió interna, van significar una seriosa competència del motor Stirling. El motor de combustió in-terna només pot cremar el tipus de combustible per al qual està dissenyat, perquè la combustió es fa a dins del motor. Cal utilitzar derivats del petro-li.

El motor Stirling fa la combustió a fora, això vol dir que es por cremar qualsevol element que doni escalfor, incloent l’energia solar. Se’l coneix com de combustió externa.

Cada cop que puja el preu del petroli es torna a parlar, en cercles científics, del motor Stirling. Aquest motor no està massa desenvolupat, tot i que les grans firmes de cotxes tenen a punt models més o menys eficients. Pot arribar a rendiments d’un 60%.

La seva senzillesa, el fet de no precisar vàlvules, i el funcionament silenciós el fan atractiu i fàcil de cons-truir a nivell casolà, almenys en les versions de baixa temperatura. Als països pobres està bastant implantat com a motor estacionari.

Funcionament:Com tota màquina tèrmica necessita un focus calent i un de fred. Un volum d’aire atrapat a l’interior de

la màquina es trasllada alternativament de la part calenta a la part freda. Això ho fa un pistó no ajustat que actua de desplaçador.

Si aquest aire entra en contacte amb la part calenta es dilata. Aquesta dilatació empeny un altre pistó que és el de potència. Quan l’aire és portat a la part freda s’encongeix, i el pistó de potència és xuclat. Per tant la màquina és de doble efecte. Els dos pistons porten una diferència d’angle de rotació de 90 graus, i van acoblats a un mateix volant.

Com més alta sigui la diferència de temperatures entre el focus calent i el fred més gran serà el rendi-ment. En màquines fixes de bombar aigua s’aprofita l’aigua bombada per a refredar el focus fred. En els motors marins s’utilitza l’aigua del mar com a refrigerant. Invertint el focus calent i el fred la màquina gira en sentit contrari.

Treballant amb precisió es pot fer una màquina que volti només amb la calor de la mà. Hi ha moltes versi-ons. Si es vol generar electricitat no cal que la màquina sigui rotativa, pot ser simplement alternativa movent uns imants que entren i surten d’unes bobines, amb una simplificació notable del sistema.

A l’exposició podreu contemplar en funcionament diversos tipus de motors Stirling, fets amb materials senzills, i treballant a baixa temperatura.

Per internet podeu veure nombrosos artefactes més o menys seriosos, clicant simplement al Google “stir-ling engines”.

La universitat japonesa de Saitama és pionera en el desenvolupament d’aquest motor.Joan Jorba

Versió compacta de Phillips com a generador portàtil.

El seu primer motor de Robert Stirling de 1816

Vols cantar a la Coral del

barri?Tots els dijous

ens podem veure al local de

l’Associació, a les 20 h.

Junta de l’AAVV del Barri del Sant Crist

També hi haurà exposada una mostra d’habilitats i treballs manuals dels veïns del barri.

Al local de l’associació de veïns del Barri del Sant Crist

Dissabte i diumenge, exposició de cotxes de creació pròpia de

Joan JorbaVehicles amb la més avançada tecnologia,

especialment electrònica(fi ns i tot més que els cotxes convencionals) i

motors Stirling.

27OPINIÓ2 de juny de 2011

Agraïment per la confiança

En primer lloc i personalment voldria agrair a totes les persones que han donat recolzament al projecte d’Esquerra Republicana a Montbui, tant als companys/es de la llista com els altres que no hi fi-guraven però que també ens han col·laborat. Com no, també voldria donar les gràcies a tots els montbui-encs i montbuienques que ens han donat suport amb el seu vot. A tots, em sap greu no haver-los pogut donar la satisfacció de veure ERC al nou consistori montbuienc. Sabíem que la tasca era complicada i que hi havia moltes circumstàncies que feien difícil que es tornés a tenir presència a l’ajuntament, però valia la pena fer-ho i esmerçar totes les forces perquè així fos.

S’ha de reflexionar el perquè s’ha produït aquest resultat electo-ral i parlo bàsicament del Nucli An-tic. El tema apunta per la necessitat de canvi, d’un canvi profund en la forma de fer les coses que potser des de la nostra formació no s’han sabut explicar prou bé, o a algú també li ha interessat que això fos així per treure’n un benefici perso-nal. De totes maneres els resultats ja són inamovibles. Ara entre tots hem d’intentar trobar solucions, treballar perquè a les properes elec-cions del 2015 el Nucli Antic tingui representació al consistori.

Sempre he tingut clar que la decisió del poble és la més vàlida, la més bona i l’única per configu-rar governs municipals, de país o de l’estat. Els resultats per bons o dolents que siguin, són els que són i s’han d’acceptar sense cap mena de discussió ni excusa. Els propers qua-tre anys al nostre municipi caldrà el suport de tothom per poder donar resposta als problemes existents i als que vindran, deixant els man-dats personalistes que fins ara han vingut decidint el destí de Montbui.

Segur que amb la nova compo-sició del consistori hi haurà opinions i formes de fer diverses.

Esperem el màxim criteri en el moment de prendre decisions que afectin als montbuiencs/ques, o al menys això hauria de ser perquè Montbui pugui tirar endavant. Feli-citar per últim als nous regidors/res que formaran part consistori, a la resta de partits i/o agrupacions que han quedat fora, per la feina fe-ta i sobre tot perquè Montbui ha participat sense incidències i amb normalitat democràtica.

Gràcies de nou a la nostra gent, als que personalment em van ani-mar a tornar-me a presentar, quan la meva decisió era de no fer-ho. Em sap greu haver-los defraudat, però dir-los que sempre podran comptar amb el meu suport i el del meu partit per anar en positiu a tirar endavant Montbui. Com sem-pre, ERC restarà a disposició de to-tes aquelles persones que, com jo, desitgen el millor pel nostre muni-cipi. Montbui s’ho mereix, perquè sento i estimo Montbui.

Jordi Mercader i ParésCap llista municipals 2011 per

ERC

Jorba, 104 gràciesGràcies als ciutadans que han

dipositat la seva confiança en nosal-tres, gràcies als familiars per la seva comprensió i recolzament durant aquest dos últims mesos, els quals han estat intensos i plens de reuni-ons i treball.

Donem l’enhorabona al Sr. Josep M. Palau per l’èxit obtingut i al seu equip, que han sabut atreure als ciutadans.

Des de la minsa oposició, sols a 4 vots per mantenir la presència, tenim per davant 4 anys de treball. Creiem en el nostre projecte de fer l’Ajuntament la casa de tots, on s’hi pugui adreçar sempre que es de-sitgi.

Haurem de reflexionar sobre els fets, però això NO ens aturarà, sinó al contrari ens unirà més. Som cons-cients que nosaltres hem començat el canvi.

Per tant iniciem aquests propers 4 anys, amb Il·lusió, Transparència, Proximitat, Honestedat, Honradesa i amb molt treball per davant. Res-tarem oberts a tots els ciutadans que ho desitgin, per fer-nos arribar les seves inquietuds, les queixes, les propostes, anirem parlant amb tots ells i els tindrem sempre informats.

PERQUÈ EL POBLE SOM TOTS.CIU JORBA.

Jo també soc un indignat

Fa més d’una setmana i mitja que tenim els indigants acampats a la plaça de l’Ajuntament. Al principi vaig pensar que era encomiable que la joventut igualadina es mobilitzés per exigir un canvi democràtic, però amb el pas del temps he vist que són de tot menys revolucionaris. Només cal veure’ls per adonar-se que l’únic que busquen és passar el temps de lleure (que en tenen molt) en companyia dels seus iguals. Per a ells aquest moviment que oKupa les places del nostre país només és una excusa per tocar la pera a les autoritats i als botiguers que inten-ten guanyar-se la vida decentment. Es passen el dia escoltant música reagge, fumant, bevent i menjant (la teca que porten de casa el papa i la mama). I quan el temps acom-panya s’estiren com els llangardai-xos a prendre el sol. Però la més remarcable de les seves labors va ser la de construir amb cartrons un enorme cavall de Troia. Sens dubte un exemple perfecte de l’enorme imaginació i intel·ligència que em-pren en la seva labor.

Malauradament, tota concen-tració humana, a l’igual que els seus congèneres animals, provoca una concentració inusual de residus. He d’admetre que respecte a la brossa són bastant polits, però pel que fa a miccions, no tenen inconvenient en fer-ho per tot arreu, sobretot

La secció de “Cartes dels Lectors” és una tribuna oberta al que els nostres lectors vulguin manifestar. Per a la seva publicació, els escrits que ens vul-gueu fer arribar han de tenir com a condició que estiguin degudament identificats (nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon), que siguin respectuo-sos amb les persones i institucions i que tinguin una llargada màxima de 20 línies; en cas de tenir més extensió, no podem garantir la seva publica-ció per motius d’espai. D’altra banda, L’ENLLAÇ no s’identifica necessària-ment amb les opinions que puguin sortir publicades en aquesta secció.

al carrer de Sant Sebastià. El servei de neteja ha hagut que netejar-lo tres cops des que estan aquí perquè l’olor era insuportable. No vull ni pensar on defequen... Desitjo que tinguin la decència de fer-ho a casa seva, perquè sinó ja podem plegar.

No es pensin, però, que no m’agradaria compartir el meu temps amb ells; si fos vint anys més jove i tingués menys seny, i vague-jar tot el dia. Malauradament haig d’anar a treballar cada dia, perquè sinó no en tinc per menjar, cosa que per a ells és pura ciència ficció. La majoria no té l’edat legal per votar, i no sé si estudia o treballa (a tenor del temps que passen aquí, ni una cosa ni l’altra), per tant no paguen factures ni tenen cap res-ponsabilitat.

En fi, no penso despotricar més perquè acabaria dient-ne una de massa grossa, però el que sí que faré és encoratjar a les nostres au-toritats polítiques a donar l’ordre de desallotjar-los. Sé que el senyor Aymamí està a punt de plegar i l’importa un rave el que passi, i que el senyor Castells no començarà el seu mandat amb una càrrega poli-cial contra els joves d’Igualada. Així que els recomano a tots dos que es posin d’acord per diluir la respon-sabilitat entre ambdós, d’aquesta manera ningú rebrà. De mentre els nostres il.lustres polítics es posen d’acord, els comerciants i veïns de la plaça de l’Ajuntament hem de suportar la seva molesta presència. Tinguin de ben segur que la seva decisió determinarà l’orientació del nostre vot.

I per acabar, vagi per endavant el meu suport a la policia municipal i els mossos d’esquadra d’Igualada, que no han pogut fer la seva feina per culpa dels polítics. I a tots els “progres” recalcitrants que tant els defensen, que els deixin acampar davant de casa seva, a veure si els troben tan encantadors.

Kilian Tomàs Morant

El Papa, autor supervendes

L’edició catalana de “Jesús de Natzaret. De l’entrada de Jerusalem a la resurrecció” (Ed. Claret) sortirà a la venda a primers de juny. El lli-bre citat, del qual n’és autor el papa Ratzinger, és el segon d’una trilogia començada a publicar el 2007. Està en fase de producció: el tradueix de l’alemany el filòleg i teòleg Valen-tí Fàbrega, resident a Colònia, i el revisa el sacerdot i gramàtic Josep Ruaix. La tirada és de 3.000.

De l’edició en castellà, (Ed. En-cuentro) des del març passat, se n’han venut 175.000 exemplars en-tre Espanya i Llatinoamèrca.

La tirada de la primera entrega: “Jesús de Natzaret. Del baptisme en el Jordà a la transfiguració”, també d’Ed. Claret, fou de 4.000 exem-plars.

El Pare Ladaria, secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, argüeix que la intenció del Papa és “que cal superar la dicoto-mia entre el Jesús de la història i el Crist de la fe”, que al cap i la fi són el mateix.

Veritablement, el sant Pare és un personatge supervendes. Del lli-bre-entrevista “Luz del mundo” i “Llum del món” que ha publicat Pe-ter Seewald se n’han venut 117.000 exemplars en l’edició castellana i

6.500 en l’edició catalana en cinc mesos.

La tercera part de la trilogia que planeja escriure el Papa estarà dedicat a la infància de Jesús.

Amèlia Morera

En defensa de l’ensenyament públic. Aturem les retallades!

Estem davant una situació actu-al de greu crisi econòmica, però la crisi no pot ser una excusa per redu-ir les despeses en educació pública ni en sanitat. Els darrers anys, el Go-vern de la Generalitat de Catalunya ve realitzant retallades que inci-deixen en l’atenció a l’alumnat, els centres, els professionals i els serveis educatius; en definitiva, en tota la comunitat i, el que és més impor-tant, acaben per incidir en la quali-tat educativa.

El Govern parla de reduir el fra-càs escolar i en canvi es redueixen recursos als centres públics i el nom-bre de professionals que fins ara feien reforç a tot l’alumnat. Una política de retallades en educació no contribueix en absolut a millorar la qualitat de l’educació, ans el con-trari, atempten greument contra l’ensenyament públic i la seva qua-litat i els drets socials i ciutadans. Retallar en educació és retallar en qualitat d’aprenentatge i en igual-tat d’oportunitats, és retallar en el futur dels nostres alumnes.

El professorat i els professio-nals del centre pensem participar en diferents concentracions davant l’escola (tots els dimecres de maig i juny a les 13.00h.) perquè creiem que ens juguem el futur de l’escola pública i de la qualitat de l’atenció educativa i cal defensar-la.

Animem a tots els pares i les mares a implicar-vos conjuntament amb el professorat i els professi-onals del centre en la defensa de l’educació pública.

Escola Garcia Fossas

La purga socialistaEl món convergent està content,

acaba de degollar en les eleccions municipals els últims espasmes o re-ductes socialistes que van quedar en peu de les autonòmiques passades. Anem al domini convergent total a Catalunya excepte illots com Lleida i Tarragona. De la mateixa manera, a la resta de l’Estat la marea del PP quasi bé ho domina tot. És la victò-ria total de la dreta per més que a Catalunya es vulgui disfressar amb el vernís patriòtic i nacionalista de CIU. A Espanya Zapatero ha enso-

pegat amb la crisi econòmica, i ha reaccionat tard i malament, i si hi sumen la ingenuïtat inveterada de l’esquerra davant de certs proble-mes, està servit el còctel ideal per-què la dreta del PP en les properes generals s’ho emporti tot.

A Catalunya el principal motiu de l’ensorrament del PSC, a més de gastar els diners que no tenien, és el posar-se a fer de partit catalanis-ta o nacionalista sense ser-ho. I això comportava obrir el meló d’un nou estatut sense que fos una petició majoritària del poble de Catalunya, en aquest tema l’experiència en ensenya que la tàctica de Pujol de negociar bilateralment amb l’Estat era la millor fórmula i que no des-gastava com el culebrot del nou Es-tatut i els efectes terrorífics d’erosió política que ha provocat en el PSC la sentència del constitucional.

A Igualada el PSC ha fet una labor magnífica de grans realitza-cions, com l’Hospital, el carrer del Rec, l’Infinit esportiu, etc., però ha comès errors de llibre: la falta d’una política de manteniment activa que dia a dia es veiés als carrers d’Igua-lada, com la que s’ha fet els dos mesos abans de les eleccions o la imposició de certes polítiques de fets consumats en les decisions més polèmiques del consistori que han donat una imatge de prepotència: la més important va ser el nou pla d’urbanisme, derrotat in extremis a l’ajuntament. No obstant, cal re-conèixer que la ciutadania ha sigut implacable i no s’ha recordat de grans realitzacions fetes pel PSC a l’hora de votar. Esperem que els igualadins no lamentin el canvi de rumb que han donat a l’ajunta-ment.

Galo Ball i Ratés

Vila de Capellades i la indignacció!

Fa just 10 anys a Capellades es van viure uns fets similars als que aquests dies

protagonitzen els anomenats “indignats”. Contra un govern de CiU que, amb majoria absoluta al consistori, volia impermeabilitzar artificialment el llac natural que es troba al costat del Museu Molí Pa-perer, un col.lectiu nombrós de jo-ves va decidir passar a l’ofensiva i, a fi de no permetre que comencessin les obres, va acampar durant dies dins el llac sec des de feia mesos. Molts veïns els vam donar suport en les diferents assemblees vora el campament i van demostrar que, quan s’implica, la gent jove té una força imparable. Però durant la ma-tinada del 27 de novembre del 2001 van ser desallotjats per 70 efectius

En record del

Jesús Heras VillaescusaSembla que fos ahir

però ja han passat 10 anys,en compartírem plegats 25

en un camí ple d’amor i paranys.

Tu no volies deixar-me,però sabies que te n’havies d’anar.Serà per això que et sento amb mi

i encara dubto que te’n hagis anat?.

La teva dona, Isabel PortoMontbui, 5 de juny de 2011

28 OPINIÓ 2 de juny de 2011

del cos d’antidisturbis de la Guàrdia després d’ocupar i encerclar la po-blació. Tot i així les obres no es van dur a terme i encara avui al meu poble gaudim del mil.lenari llac natural de sempre. Posteriorment aquest grup de joves, cansat de les maneres de fer política al municipi, va decidir passar a l’acció d’una al-tra manera i va presentar una can-didatura d’unitat popular amb el nom de “Vila de Capellades” amb el qual es van presentar a les elec-cions municipals de fa quatre anys. Resultat? Van passar la mà per la cara a altres partits locals i van ob-tenir dos regidors al consistori gràci-es a 354 vots. Així, durant la darrera legislatura (2007-2011) han fet una més que digna oposició municipal a través d’una política del tot par-ticipativa que ha anat calant en els meus convilatans. Per exemple fent públics en tot moment i via butlle-tins escrits, els seus posicionaments respecte de tots els punts de cada ple municipal, organitzant xerrades explicatives, trobades amb els veïns, manifestacions públiques sobre les maneres que tenen de defensar el que creuen més just de tot el que ens envolta. I finalment, alternant els seus representants en la llista electoral, tot deixant ben clar que el que els mou és la unió de moltes persones i no pas la mena de lide-ratges obsolets i eterns de les for-macions polítiques de sempre, amb uns alcaldables entronitzats en les ganes només de manar, i que des-prés fugen esperitats quan reben estocades postelectorals. Resultat? Després dels darrers comicis locals Vila de Capellades s’ha convertit en la segona força municipal capelladi-na amb 523 vots, per davant d’ERC i del PSC, i tot fa preveure que, si mantenen aquesta línia, continu-aran creixent i canviant les coses a favor del municipi. Ara, amb tres regidors a l’ajuntament, debaten si formar govern o no amb alguna altra formació. Ja es veurà, però el que és evident és que hi ha al-tres maneres de fer política des de dins la política, i tant de bo, tots els indignats acampats del món, ho entenguessin també així.

Joan PinyolCapellades

Atapuerca (Burgos): Els nostres avantpassats

En l’època actual s’admet de manera general la solidaritat com a concepte assumit per tota la so-cietat, i recentment ha estat cor-roborat per les investigacions. En efecte, a través de les restes d’un maluc que data de més de 500.000 anys, molt abans de l’aparició de l’Homo Sapiens, la nostra pròpia espècie, les societats humanes ja estaven prou avançades com per tenir cura dels individus més grans i menys capacitats. Després de llargs i complexos estudis, un equip d’Ata-puerca ha arribat a la conclusió que certes restes analitzades van pertà-nyer a una persona senil i parcial-ment discapacitada, que patia una important minusvalia que l’impedia caminar dreta.

El precari estat d’aquests homes ha obligat als científics a pensar que van rebre ajuda contínua dels membres del seu grup, doncs sense aquesta evidència no haguessin po-gut sobreviure.

Segons és sabut, la sima dels os-sos d’Atapuerca és una petita cavi-tat a més de 30 metres de profundi-tat que s’obre al mateix fons d’una cova de varis centenars de metres.

Davant aquestes evidències queda provada la solidaritat d’una societat d’individus tan antics, que sempre atén els més dèbils. Ai-xí doncs, els cuidadors més antics s’han trobat a Atapuerca.

Marisa Yagüe

José Francisco Magdaleno Ruiz (Pirri), gran esportista i millor persona

És incomprensible i un cop molt fort per a la seva família. Era pintor decorador, pràcticament m’acabava de pintar una barana i uns graons metàl.lics; va rebre la meva felici-tació per la qualitat de la feina i al cap de res saltava la notícia: al

Francesc Déu l’ha cridat, per què? La família el necessitava. Era molt bon treballador, estava orgullós de la seva família, per què passen aquestes coses? Portava l’esport a la sang: bon jugador, bon entrena-dor, dedicat sempre al CF Hostalets. M’imagino la il.lusió que li devia fer poder veure la final europea a Wembley; la vida és així, i quan menys ho esperes, ets cridat a l’al-tra vida.

Francesc, et desitgem tot premi possible com a excel.lent persona, digne fill de la gran Manuela Ruiz Gea, exemplar mare que amb tot el coratge, tenint el marit impossibili-tat, cuidà amb tot l’amor dels seus cinc fills, revestint-los d’una gran humanitat i simpatia que tu ens has demostrat. Quedi molt clar que en tots els anys que hem conviscut ens deixes un gran record. Gràcies, Francesc!

Joan Pujol BartrolíEls Hostalets de Pierola

És hora d’aparcar diferències personals i buscar afinitats

Fa aproximadament dotze anys vaig tenir la meva primera expe-riència política en una llista muni-cipal independent associada amb ERC, a Òdena. Un vell col·lega de professió em va dir una vegada que a la vida, més tard o més d’hora, tothom hauria de viure aquesta experiència, si més no per poder accedir a una òptica diferent de la gestió municipal. I personalment li dono la raó.

Aquella incursió va servir per trencar el bipartidisme que durant anys s’havia instal·lat al municipi. Va ser brutal! Ens havíem convertit en allò que volíem ser: la frontissa que volia conformar un ajuntament d’unitat i garantir l’estabilitat amb els grups majoritaris. Tots treballant pel poble! Que una diferència d’un escàs centenar de vots no ens con-demnés a una altra majoria abso-luta, a un altre corró. La il·lusió, la ingenuïtat, la inexperiència i equi-vocar els companys de viatge. Erra-des de principiant.

Des de llavors no he tornat a votar. No crec en tots aquests de-mòcrates que només ho són amb majoria absoluta, que et somriuen quan poden aixafar amb el seu cor-ró, que t’ignoren quan no et poden portar al seu terreny.

I a Òdena, dotze anys després, torna a haver-hi un escenari molt interessant, el qual és representatiu de la realitat humana del munici-pi. La guerra de la campanya s’ha acabat. Hi han hagut xocs elèctrics, cops més o menys baixos i moltes, masses, mitges veritats.

Una CiU erràtica en clar ascens nacional s’ha posat en evidèn-cia per una fratricida guerra de quotes de poder interiors que ha acabat amb una deserció de resul-tat estèril, després d’haver creat una expectativa de canvi molt alta en la seva presentació. Encara po-den estar contents d’haver salvat els mobles i, amb el quasi idèntic resultat del 2007, obtenir un regi-dor més.

A ERC se l’ha de felicitar. Estave-llant-se pel desgast del govern de la Generalitat, a Òdena ha obtingut el seu millor resultat de l’actual demo-

cràcia, quedant-se a les portes del tercer regidor.

I el PSC ha tornat a guanyar les eleccions, tot i haver perdut vots i un regidor, i haver patit una der-rota global sense precedents arreu del país.

I jo crec que s’hauria de reflexi-onar, i molt, perquè continuen ha-vent-hi nou-centes cinquanta-i-es-caig persones que no anem a votar, als que se’ns diu que si no votem no ens queixem, que si no tenim dret a donar la nostra opinió, que si tant se’ns dóna qui mani... En definitiva, que no ens “interessa” la política. Evidentment també haig de reco-nèixer que de coses ben fetes, tant les fan els que manen com els que volen manar.

En aquests dotze anys no he vist cap moviment que m’empenyi a canviar d’opinió, i considero que hi tinc amics (no coneguts, ja que en un poble acostumes a conèi-xer quasi a tothom) posats en els grups municipals i em seria molt fàcil de prostituir el meu vot. I l’es-cenari resultant, sense una majoria absoluta, convida a la reflexió per part dels actors que hauran de re-presentar-nos durant els propers quatre anys.

Demostreu realment que hi pot haver una altra manera de fer fun-cionar el municipi. Demostreu que és possible arribar a acords des de la minoria. Vosaltres heu triat lliure-ment representar els odenencs. No els decebeu. Potser durant aquests propers quatre anys aconseguireu que part d’aquests nou-cents cin-quanta-un agnòstics polítics com jo tornin a votar. Ho heu de fer per responsabilitat. Les urnes han par-lat clar i català. I s’haurien de poder fer sentir totes les veus. Potser no hi haurà una tercera oportunitat. No contribuiu amb la vostra actu-ació a que els que triem l’opció de l’abstenció creixem dia rere dia. Per responsabilitat.

Aparqueu les vostres diferències personals i centreu-vos en les vos-tres afinitats. Potser us sorprendria de veure que teniu en comú més coses de les que no us imagineu. O potser teniu por de descobrir-ho. O potser serà veritat que sempre hi ha algú darrera, per sobre, que bellu-ga uns fils invisibles, que l’únic que pretén és obtenir rèdits, i que tots els altres, els de baix, són simples ti-telles amb dret a remuneració d’un teatre en el qual els espectadors uns riuen, uns altres ploren, i uns altres ja ni anem a veure’l, però on TOTS PAGUEM les conseqüències.

Però això només és la meva opinió i segur que estic equivocat, perquè: quin interès haurien de te-nir les persones que decideixen de presentar-se en una llista si no es el de treballar desinteressadament pel bé de la comunitat?

Santi MartínezÒdena

Mor el pare del jugador del Piera Xavi Magdaleno

El cap de setmana passat, l’en-trenador del Piera, Sr. Telechea, em va comunicar una trista notícia: la mort del pare de Xavi Magdaleno, conegut més popularment en el món futbolístic com a Pirri. El sepeli i posterior enterrament van tenir lloc dilluns passat a l’església parro-quial dels Hostalets de Pierola.

Segons sembla, Magdaleno va ingressar tres dies abans a causa d’unes molèsties estomacals. Els metges forenses havien de practi-car-li l’autòpsia per saber els motius de la seva mort.

Malgrat la tràgica notícia, el Piera es va desplaçar a Les Roquetes en l’última jornada de lliga, amb la difícil papereta d’haver de guanyar el partit per tal d’assegurar la per-manència a la nova categoria de 3a Catalana.

Paco Díaz

En el traspàs de Francesc Ferrer Riera

El proppassat dia 19 de maig va morir el company Francesc Ferrer.

El Francesc va estar sempre vin-culat al món del cant coral, ja que era component de les corals de la nostra ciutat, Schola Cantorum i Co-ral de Santa Maria, i posteriorment també es va incorporar a la nostra entitat.

Tots els components de la Coral La Llàntia volem expressar el nostre condol als seus familiars, amics i a les dues corals citades.

Ramon Vergés President de la Coral La Llàntia.

Agraïment de VV Montbui

El grup de veïns de Santa Mar-garida de Montbui (VV-Montbui), que ha obtingut presència al con-sistori de Montbui després de les eleccions del passat dia 22 de maig, vol agrair la confiança que part de la població del nostre municipi va dipositar en aquesta nova forma-ció. Van ser 666 votants, als quals aquest grup de veïns vol donar les gràcies per ajudar-nos en la conse-cució d’aquesta fita conjunta.

El grup de VV Montbui es mos-tra satisfet dels resultats obtinguts, però també hagués desitjat que altres grups haguessin tret repre-sentació. Som un grup de veïns i creiem sincerament que tots som necessaris per poder treballar i aju-dar al nostre municipi. Veïns amb Veu Montbui creu en la dita “és impressionant el que es pot assolir, si no importa qui es pot emportar el mèrit”.

Veïns amb Veu Montbui treba-llarà amb coherència pel seu poble. Creiem en una política d’apropa-ment a les persones. Aquest grup veïnal i assembleari està obert a escoltar tothom i a explicar amb claredat, puntualitat i rigor tot allò que succeeix al municipi. Creiem que Montbui i la seva gent mereix una comunicació bidireccional i re-cíproca, que ajudi a establir uns fils de connexió real entre els veïns i veïnes i aquells que els representen a l’Ajuntament.

I en aquest camí d’aproxima-ció, us encoratgem a que continueu enviant les vostres aportacions al correu electrònic info@vvmontbui.com, així com que visiteu la nostra web http://www.vvmontbui.com.

Hem iniciat un nou camí, aquell que porta la vostra veu.

Moltes gràcies.VV-Montbui

Moviment familiarBaptismesMarta Casals Trullas, fi lla de Jordi i Marta; Biel Bernadí Lizarte, fi ll de Jaume i San-dra; Abril Leiva i Cuadras, fi lla d’Eva i Cèsar; Gal.la-Ning Comín Munné, fi lla de Josep i Emília; Judit Prats i Moncho, fi lla de Joan i Sònia; Mikaela-Aysel Rico Revo-llo, fi lla de Marcelo-Zenón i Claudia-Vanesa; Isaac Sayavera i Romero, fi ll de Gaspar i Alícia; Xavier Solé i Biel, fi ll de Jordi i Anna Maria; Ainoa Alabau i Rius, fi lla d’Òscar i Joaquima; i Jana-Marta-Anabel, Torras i Vidal, fi lla de Xavier i Sandra. Han rebut la Primera ComunióMarc Carol Tomàs, Gerard Casas Serarols, Borja Hernández Justribò, Maria Lucas Barbero, Mireia Martín Máximo, Jordi Pelfort Moreno, Laia Planas Costa, Èrica Porta Mellinas i Mar Sebrià Pérez; Òscar Alabau i Rius, Xènia Alcoberro i Serra, Nil Català i Sabater, Mariona García i Dalmases, Jordi Solé i Biel, Júlia Torras i Vidal, Nil Vives i Massana, Quim Xifré i Solé, Ricard Alabau i Fernández, els germans Mariona i Salvador Batet i Capdevila, Andreu Bermejo i Borrella, Pau Búrria i Closa, Berta Fàbregas i López, Nekane Fernández i Hernández, Arnau Fornaguera i Orpinell, David Montes i Ramos, Aina Pagan i Masana, Alícia Pérez i Salazar, Cesca Planella i Tomàs, Núria Rojas i Soteras, Anna Sanllehí i Godó, Paula Solé i Ostal, Arnau Termes i Bòria, Meritxell Vidal i Figueras, Pau Cae-lles Soriano, Lena Carles Marí, Marc Dalmases Guilera, Jordina Gassó Riba, Laia Mabras Llorach, Albert Medina Jorba i Martí Sabaté Fàbregas, Marc Domingo Serra, Joan-Josep López Milan, Laia Luco Mir, Ainoa i Keiny Martínez Basan, Raül Morros Serra i Marc Muntané Martín. DefuncionsConcha Lorente Ballesteros, de 98 anys; Pepita García Ramos, 81 anys; Ma Do-lors Sala i Prat, de 63 anys; Maria Haas, de 87 anys; Luís Reiffs Reiffs; Antònia Huguet Sans, de 86 anys; Antoni Centellas i Escalante, de 78 anys; Ramon Prat i Cor, de 67 anys; Ricard Pijoan i Hernando, de 45 anys; i Francesc Ferrer i Riera, de 75 anys.

29OPINIÓ2 de juny de 2011

Què són els intel.ligents múltiplesAquest any el premi Princep

d’Asturies 2011 de Ciències Socials, ha recaigut en Howard Gardner. El seu camp d’investiga-ció, està dirigit a l’anàlisi de les capacitats cognitives de l’ésser humà, on ha desenvolupat la seva teoria de les intel.ligències multi-ples, que suposa un canvi significa-tiu en el model educatiu. Gardner ens diu que no existeix la intel.ligència única, sinó que cada per-sona té almenys vuit habilitats cog-nitives: intel.ligència lingüística, lògico matemàtica, cinètico-corpo-ral, musical, espacial, naturalista, interpersonal i intrapersonal; i es planteja l’existència d’una novena Intel.ligència encara per aprofun-dir que seria l’existencial.

Howard Gardner (Scranton, Es-tats Unidos, 1943) es va doctorar en Psicologia Social per la Univer-sitat de Harvard en 1971. En l’ac-tualitat és titular de la càtedra de Cognició i Educació John H. & Eli-sabeth A. Hobbs de l’Escola Superi-or d’ Educació de la Universitat de Harvard, on també exerceix com a professor adjunt de Psicologia. Des de 1972, és codirector i president del comitè gestor del Projecte Ze-ro, un grup d’investigació de la Universitat de Harvard que estudia els processos d’aprenentatge de nens i adults.

Tots tenim totes les intel.ligències, però no hi ha dues persones que tinguin el mateix perfil d’intel.ligències

Per desenvolupar la seva teo-ria, H. Gardner va recopilar tot el que se sabia sobre l’espècie huma-na i com ha evolucionat durant els milions d’anys, com el cervell s’or-ganitza, quines parts del cervell són responsables dels moviments, va estudiar persones que eren pro-digis, que eren bons en els escacs, en música, va estudiar els autis-tes, persones amb discapacitats per l’aprenentatge i tot un ampli ventall d’habilitats que han estat valorades per la humanitat durant tota la història en totes les cultures del món. Aquesta visió holística li va portar a pensar que la intel.ligència hauria de tenir una visió múltiple, pluralista.

Per entendre millor la seva teoria, podem posar el símil dels ordinadors. La visió antiga de la intel.ligència diu que tenim un or-dinador, un disc dur al cap que, si funciona bé, fa que tots siguem

bons en tots els elements de la vida; si funciona malament serem dolents en tot; i si és una capacitat mitja, tots tindrem una capacitat mitja per totes les coses.

Ell creu que els éssers humans tenen diferents ordinadors, dife-rents tipus de processadors i de capacitats. Tot el món té un bon ordinador però amb diferents ti-pus de programes. Hi ha persones que funcionen millor en la música, altres en raonament espacial, ma-temàtiques, llengües,... que serien els diferents tipus d’intel.ligència.

La teoria de les Intel.ligències Múltiples suposa un canvi signifi-catiu en el model educatiu. Gard-ner diu que no existeix una intel.ligència única, sinó que cada per-sona posseeix al menys vuit habi-litats cognoscitives: intel.ligència lingüística, lògico-matemàtica, ci-nètica-corporal, musical, espacial, naturalista, interpersonal i intra-personal. Considera que aquestes Intel.ligències no tenen valor in-trínsec i que el comportament de cada individu en societat, fent ús de la seva Intel.ligència, constitu-eix una qüestió fonamental.

La primera Intel.ligència és la Lingüística, és la intel.ligència de la gent que té moltes habilitats lingüístiques, un poeta, com García Lorca, o un escriptor, o un periodis-ta, o un advocat. També tenen in-tel.ligència lingüística les persones que són bones en els idiomes.

La segona Intel.ligència és la Lògico-matemàtica, la intel.ligèn-cia d’un científic com Albert Eins-tein, o un matemàtic com Euclides o Gauss. Quan s’utilitza la paraula intel.ligent a Occident, Amèrica o Europa, generalment volem dir gent que és bona amb els idiomes i la lògica i que degut al tipus d’es-coles que tenim, la gent que és bona en idiomes i en lògica, va bé a les escoles. Però si mai se’ns acut deixar l’escola i anem a conduir un cotxe o entrem en el món dels negocis, descobrirem que hi ha diferents tipus d’intel.ligència que també són importants.

La intel.ligència Musical, com Manuel de Falla o Pau Casals

La Intel.ligència Espacial, Pi-casso, Gaudí,... gent que pot vi-sualitzar diferents tipus d’espais complexos o poden navegar en aquests mons espacials.

La Intel.ligència Cinètica-cor-poral, com la d’un atleta com Pelé

o una ballarina, o un artista ar-tesà.

El sisè tipus d’intel.ligència és la Intel.ligència Interpersonal, que és la que ens permet comprendre als altres. És pròpia de les persones que treballen com a mestres, clí-nics, polítics, que coneixen a altres persones i saben com motivar-los.

La intel.ligència de conèixer-se un mateix, tenir una visió precisa de les nostres forces, les nostres debilitats, les nostres pors, els ob-jectius i com aconseguir-los. És la Intel.ligència Intrapersonal. No era tan important fa cent anys perquè la gent feia el que feien els seus pares i ells feien el que feien els avis. Actualment la gent jove vol viure on vol viure, tria la seva fei-na, i per poder fer-ho bé hem de tenir una gran comprensió d’un mateix, sinó triarem malament.

Una vuitena intel.ligència és la Intel.ligència Naturalista. Com ara la de Charles Darwin, que po-dia fer discriminacions molt bones entre una planta i una altra, un animal i altre, un núvol i un altre núvol.

Potser existeix una novena in-tel.ligència, que encara està treba-llant, que és la Intel.ligència Exis-tencial. És la intel.ligència de les grans preguntes, la intel.ligència que fa que la gent es pregunti per què morim, què passarà amb no-saltres, què és l’amor.

Potser existeixi la novena intel.ligència o potser n’hi hagin més de nou, però el que és important comprendre és que aquesta teoria genera dues afirmacions diferents: la primera és que tot el món faci ús de les seves intel.ligències; i la segona, que ens diu que no hi ha dues persones que tinguin exac-tament la mateixa configuració de fortaleses i debilitats (tot i que siguin bessons idèntics, amb els mateixos gens, no tindran el ma-teix perfil d’intel.ligències).

Aposta per una “escola Intel.ligent”

Una de les seves contribucions és el model d’una escola intel.li-gent, basat en l’aprenentatge com a conseqüència de l’acte de pensar i l’aprenentatge com a comprensió profunda que involucri l’ús flexible i actiu del coneixement, i que s’ha implantat a les escoles públiques d’Estats Units.

Laura Tejedor NavarroPsicòloga col. Nº 8762 / Direc-

tora d’Aqua Centre

LA ROTONDA Enric Senserrich i Vives

Victòries, acords, pactes, acusacions, desacords... indignats...Tan complex com la vida mateix,

allà on hi ha una persona, ja surten dubtes, doncs imagineu dues, tres.... cents, milers, mili-ons.... Encara no sé com funcio-nen tan bé les coses al nostre país. Cada vegada veig més difícil entendres dins de la societat. Ja sé que es van fer les lleis i les nor-mes per tal de que hi hagués una mica d’ordre, però ara això està “desmadrat”. Tothom, en nom de la democràcia, (la de cada u), ens pensem que podem fer el que vul-guem, i que només tenim drets, i algú haurà d’explicar que també tenim deures, per tant tots en som responsables, i encara que diguin que els polítics no ens agraden, resulta que cada vegada tenim més grups o partits, que surten com els bolets... i encara que la diversitat és bona, al final es farà difícil governar o administrar res, quedant aturades totes les coses que es proposin.

L’extripartit té un morro que se’l trepitja, amb una incoherència infinita... es malgasta els diners del país, dient que amb el nou finan-çament no tindrem cap problema, i ara ens trobem amb el dèficit, els deutes, les factures i les promeses, però Euros cap, i es passen el dia criticant el pressupost del Govern de la Generalitat i més si tal com diu el President Mas “És molt exi-gent” i “Si no ho fem així, les con-seqüències seran molt pitjors”... i va acabar dient que, “el govern farà els deures i seguirà el camí que cal seguir, malgrat les crítiques i protestes”. Lògicament l’oposició està en contra, doncs cal tornar a recordar-los-hi que el problema ve de la seva mala gestió.

Vaig llegir un petit article que parlava de “la menjadora” de la Diputació de BCN, que durant 32 anys ha estat en mans del PSC i amb un munt de càrrecs de go-vern, assessors, etc. que es men-javen el 35% del pressupost, i la resta era pels serveis municipals.... O sigui que jo entenc que els que es diuen d’esquerres “treballen pel país” des de la perspectiva de primer jo i després els altres... com algú que deia, “S’han fixat quina desnutrició d’idees tenen aquells qui apel.len a reformes “progres-sistes” morals o de costums i no són ni aptes per il.luminar cap sug-geriment mitjanament sostenible com a remei de la crisi?” i seguia dient, “Una esquerra frustrada, que en anys d’estretor d’estómac no encerta a trobar la clau de les solucions...”

Suposo que per això i altres motius la gent del poble ha optat per fer un canvi a tot arreu, però ara ve la part difícil, que els de CIU hem de fer ajustaments per tal de poder aixecar el país i llavors en di-uen “retallades”. I també haurem de reduir els càrrecs, amb el que ens farem més enemics que amics, però si que penso que cal saber portar totes les administracions amb més rigor, i amb esperit de servei a les persones i al país, i per desgràcia això no és moda.

També aquests dies els “indig-nats” han volgut acaparar l’aten-ció, i fer ombra a les eleccions municipals... suposo que majori-tàriament eren aturats que no te-nien cap més feina que fer i que reclamaven un lloc de treball... o no? De fet encara no entenc ben bé que volen ni qui són, però su-poso que en algunes places hi ha moltes persones més o menys jo-ves que van de bona fe. Inclòs en la d’Igualada, que en algun car-tell vaig llegir que, “per poder canviar les coses i el sistema, calia començar canviant un mateix”... Això em va agradar, jo fa anys que crec que per canviar el món cal començar per un mateix, i m’he llegit un munt de llibres sobre el tema. Això seria bo, però demanar als altres que canviïn sense fer-ho un mateix, no és coherent. Ah! i quan he sentit a dir que a la Plaça de Catalunya els missatges “todos tienen que ser en castellano...y di-cen que hay que dejar los naciona-lismos aparcados!” “y que aquí se trata de difundir y llegar al máxi-mo de persones posibles” Potser cal fer-ho en anglès, no? Ostres! si els que controlen les assemblees diuen això, “aquí hay gato encer-rado” o no? I acabo dient que cal que tots els indignats vagin primer a la Moncloa a protestar, i pregun-tar, on eren aquests 4 últims anys?.

Per sort el Barça va guanyar la Lliga i la Champions, que si no estem ben apanyats!! Però ara i avui, el que ens caldria fer, és el que diuen dels jugadors del Barça que “són els millors que hi ha”, per això cal que ens ho cregués-sim i ho demostréssim cada un de nosaltres, polítics, funcionaris, empresaris, treballadors i demés personal, i féssim bé la feina de cada dia, llavors Catalunya ani-ria molt bé. No fem com els del Madrid, queixar-nos i jugar brut, demostrem que som bons i tots i guanyarem.

Compra venda

2a màRECOLLIM A DOMICILI• Llibres• Revistes• Còmics• Pel.lícules• Discos• Antiguitats• Papers…

Abans de llençar res truqui’ns al 687 436 909

Obert tots els dissabtes de 10 del matí a 2 de la tarda i de 5 a 8.30També el 2n i últim diumenge de cada mes

de 10 a 2.C/ Esquiladors 16 d’Igualada

30 OPINIÓ 2 de juny de 2011

COSES PETITES Jordi Dalmau

Bidó perillósA la cruïlla dels carrers Sor Rita

Mercader i Germanes Castells hi po-deu veure aquest bidó metàl·lic que durant la construcció del nou bloc ha servit per a sostenir el senyal de tràn-sit. Però malgrat que fa molt temps que la vorera ha estat arranjada, el bidó segueix al mateix lloc, o sigui, al mig del pas, i pot provocar un accident als vehicles que baixen de l’avinguda Gaudí. Seria interessant col·locar el senyal a la paret de la nova casa o sostingut amb un suport d’alumini com a la majoria de carrers de la ciutat.

Sorolls i brutícia al parc de l’estació vellaUna veïna de la plaça de Catalunya ens ha demanat que parlem de les

molèsties que, amb l’arribada del bon temps, provoquen les persones que utilitzen les terrasses, bars i sala de festes situats al començament del parc de l’estació vella. Sobretot els caps de setmana (ara ja comencen els dijous a la nit), la brutícia, i sobretot els crits, són molt molestos per als veïns. Han trucat diverses vegades a la policia local, però no ha servit de gran cosa. Per això demanen que s’hi busqui una solució, perquè l’estiu és molt llarg i sembla que aquestes molèsties van en augment.

Banderoles caducades

A la cruïlla de l’avinguda d’Europa amb el carrer de la Gran Bretanya, al polígon de les Comes, encara hi podeu veure aquestes banderoles

que es van col·locar fa un any per anunciar un esdeveniment esportiu a Barcelona. Aquests dies que tots els pobles i ciutats han estat literalment inundats per la campanya de les eleccions municipals, seria interessant que també es retiressin aquestes banderoles que han aguantat les incle-mències del temps. Almenys algú en podria aprofitar els suports de ferro per a una altra ocasió.

Problemes d’aigua en un comerç

Com ja sabeu, s’estan realitzant a l’avinguda Gaudí diverses obres d’ar-ranjament per adequar-les al carril bici. Fa pocs dies, quan va caure

una tromba d’aigua important, es va inundar un local comercial destinat a forn i pastisseria. El fet de rebaixar les voreres i els passos de vianants ha provocat que l’aigua hi entri en grans quantitats. Sembla que les queixes del propietari a l’ajuntament no faran canviar el projecte i ens ha demanat que en deixem constància perquè el perjudici i les conseqüèn-cies, cada vegada que plou, són importants. Potser ara que encara s’hi treballa, és el moment per a buscar-hi una solució.

L’ESBARJO Sebastià Borràs

Tornarà el toro?Ja em perdonaran si, una vegada

més, m’ha vingut al cap aquella revista més audaç per al lector més intel·ligent que s’editava en temps de penúries de tota mena llevat de l’enginy a dojo per salvar-les.

Ho propicià la notícia que as-segurava que la casa Osborne ja tenia un peu, sinó tots dos, als do-minis d’aquell mono que donava a conèixer un anís molt nostrat fa-bricat així que sorties de Barcelona i entraves en dominis badalonins. La notícia la portaven unes pàgi-nes dedicades a l’economia i es feia extensible al possible acord de la destil·leria del sud amb els fabricants de les nostrades “Aro-mes del Montserrat”. Tot plegat vetllant per l’extensió comercial que propiciaria una consolidació de les vendes en nous mercats i en conseqüència el manteniment i fins i tot de l’increment de llocs de treball.

Bé, el pensament volà vers aquella frase escrita en temps re-culats, tal vegada en una subtil referència a les penúries. Deia: “vámonos al cuerno!”. I a partir d’aquesta asseveració parlava de toros i les curses, conegudes tam-bé entre nosaltres com a curses de

braus. Ben mirat les curses ciclistes de l’època també haurien pogut portar aquest nom. I fins i tot les pedestres ja que calia bravura per córrer d’una i altra manera amb els equipaments dels quals es dis-posava. Només cal veure l’assorti-ment de les actuals botigues dedi-cades a l’esport en general.

Doncs, bé, entre la situació econòmica que diuen que va, si fa no fa, d’una manera semblant a allò conegut com: aquí caic, allí m’aixeco, tornarem a veure la fi-gura del toro de l’Osborne quan ens dirigim a Montserrat? O bé, malgrat l’empenta econòmica que por aportar amb una arrencada de brau sense parada de burra man-xega, no permetrem un nou res-sorgir del seu perfilat muntatge, per moltes aromes de Montserrat que s’escampin arreu del món?

El jovent que ocupa les pla-ces d’arreu de la pell de brau i altres de solidàries en diferents llocs d’Europa també clama per “no tener que irse al cuerno!” en el més pejoratiu sentit de la fra-se. En aquest sentit les notícies de les pàgines d’economia asseguren que, pel que fa al jovent que re-sideix en àrees urbanes, senten

la necessitat de marxar de la tan magnificada i mai prou lloada pà-tria espanyola per anar a cercar nous i profitosos horitzons econò-mics i científics dins altres estats d’Europa, àdhuc fronteres enllà. També, naturalment, en la manca de sortida professional a la que es veuen abocats tan bon punt acabin les carreres. Asseguren que l’única cosa segura que tenen a l’horitzó vital, gràcies a la gestió dels manaires econòmics, és un ingrés a les llistes d’aturats.

Fronteres enllà, en l’Anglaterra especialitzada en tenir un peu dins i un peu a fora de tantes i tan-tes coses, els qui vaticinaven que els futbolistes nostrats, amb l’ajut d’altres arribats de terres llunyes, “se irían al cuerno!” pel que feia a la “Xampions” es quedaren amb un pam de nas. La copa, anomena-da orelluda, feu cap a Barcelona malgrat les erupcions volcàniques i les verbals arribades especialment de la saberuda gent de l’altiplà peninsular.

M’he quedat sense saber, però, si ens n’anirem a la banya o bé a Alemanya.

MATISOS Josefa Morón

Cultura de la cotització --dels autònoms--Hi ha un dinamisme innegable

en el RETA. Els motius pocs i clars: falta de treball assalariat que redirigeix a l’autoocupació, facilitats per començar una activi-tat a través d’un acompanyament dels serveis de promoció econò-mica del municipis, la capitalitza-ció de l’atur i certa simplificació en la tramitació legal i tendència a l’equiparació de drets al Regim General, al treballador assalariat.

Traduït, si difícilment vindrà una multinacional al nostre mu-nicipi que creï 500 llocs de treball, creem nosaltres aquests 500 llocs de treball desenvolupant l’auto-ocupació, vivers d’empreses..., en definitiva creem treballadors au-tònoms potenciant la iniciativa personal. Altra qüestió són els resultats: actualment una de cada tres empreses o negocis que s’ini-cien tanca abans de tres anys.

Algunes xifres. A Catalunya hi ha 636.000 autònoms dels quals 42.000 són estrangers. Només l’1,29% cotitza per la base màxi-ma a Catalunya, a Barcelona ho fa 1,29% mentre a Lleida només un 0,60%, a Tarragona un 0,53% i a Girona un 0,54%.

Aquestes dades fan que en l’actualitat la pensió mitjana d’un assalariat sigui de 1.132 eu-ros i la d’un autònom de 536 eu-ros a Espanya o de 662 euros a Catalunya.

En aquests moments hi ha 31.000 autònoms a Barcelona dels quals 21.785 que es troben en la franja d’edat de 48-49 anys i que ja cal que corrin --data límit 30 de juny-- si volen cobrar una pensió una mica digna. Ha calgut

incentivar una cotització superior a la mínima a través de la norma. Recordem que de 15 es passarà, de manera progressiva a 25 anys de cotització encara que la nos-tra preocupació la concreten en l’allargament de l’edat de jubila-ció: dels 65 al 67 anys.

Així la TGSS, UPTA, CTAC, ATA, PIMEC dediquen una forta companya de difusió per animar als autònoms a cotitzar per una base més substancial que la base mínima, altrament amb el canvis legislatius anunciats en matèria de jubilació (edat 67 anys i anys de còmput de 20 anys aplicats progressivament) donaran grans disgustos. L’autònom no acostu-ma a cotitzar els ingressos reals i efectius. Pensem que d’un 1.800 mil pensionistes el 22 % prove-nen d’autònoms.

Clar que als anys 90 molta gent espantada va fer una aposta pels plans de pensions però l’evi-dencia de la desfeta de l’Estat del Benestar ens confirma, ara més que mai, que la millor inver-sió és cotitzar a la S. S., perquè, senzillament és la que dóna més prestacions i de més qualitats per menys. M’atreveixo a afirmar que no sols dóna les millors presta-cions, també és una fantàstica inversió. En conjunt el nivell de prestacions és ara el mateix que un assalariat (IT, AT, prestació per cessament d’activitat, reconeixe-ment maternitat i paternitat...) ara, doncs, toca pujar la cotit-zació. Afortunadament els joves que s’incorporen al RETA estan més sensibilitzats respecte a pujar cotitzacions.

Des dels 2007 han tancat 300.000 empreses, és clar que també se n’han obert moltes... de futur incert. Mentre el règim general pateix una davallada, el RETA augmenta el número de co-titzants

Queda esgotat i fora de lloc aquell exemple molt recurrent que deia que el treballador ju-bilat i que treballava per un au-tònom cobrava una pensió de jubilació major que el propi au-tònom. Cert però a mitges. L’au-tònom optava per una cotització mínima i uns estalvis i inversions per garantir-se el futur. Maneres de fer.

De fet entre el “apuntate a la cuota mínima” i el “hazlo por ti” de UPTA, han passat vàries coses importants, una l’Estatut del Treballador Autònom, el des-plaçament forçós del treballador assalariat a l’autònom i les altes quotes de fracàs en la pervivència del treballador autònom.

La realitat és tossuda. És di-fícil cotitzar per sobre de la base mínima quan el negoci és esta-cional, quan tot just s’arrenca el negoci, quan hi ha sotregades que arraconen el nostre producte o servei, però si ens cenyim a po-der tenir els mateixos drets que els assalariats i pensem en clau de prestacions de jubilació, vidu-ïtat... llavors no hi ha dubte, cal reconsiderar la base de cotització, pel nostre futur i per les persones que en depenen.

31OPINIÓ2 de juny de 2011

CIUTADANA DEMPEUS Maribel Nogué i Felip

Clic, clic, clicInternet ens ha canviat tant la

vida que ja no en som ni consci-ents. Uns l’utilitzen tot el dia: a la feina, per connectar amb els amics, per comprar, per estudiar... Altres puntualment el cap de setmana per consultar el correu electrònic. I uns tercers no s’apropen mai a l’ordinador perquè no saben mas-sa bé què fer amb el ratolí.

Siguis com siguis, la Biblioteca és al teu costat per ajudar-te. A la secció d’Informàtica, a la tercera planta, disposes de llibres i ma-terials multimèdia per a tots els gustos i dificultats. Hi ha des de manuals senzills i bàsics per apren-dre a navegar de la forma més satisfactòria a llibres especialitzats sobre algun aspecte concret, com el funcionament dels cercadors.

Entre els llibres més amens et proposem tres títols. “Cibernov@tos: manual para personas inqui-etas que quieran aprender a na-vegar por Internet”, “Aprender

a utilitzar Internet y el e-mail”, i “Internet a los 50 y más”. Es trac-ta de manuals molt pràctics i que en alguns casos ofereixen els con-tinguts en clau d’humor, com al llibre “El ordenador loco: teoría y práctica para sobrevivir, o casi, a la informática”.

Però si el que vols és aprofun-dir en el coneixement dels progra-mes més coneguts aquí trobareu llibres de Corel Draw, Autocad, Dreamweaver, Photoshop, així com altres manuals per practicar les principals aplicacions ofimàti-ques com l’Acces i l’Excel.

Les xarxes socials també es-tan de moda, a la Biblioteca. La col·lecció Exprime, d’Anaya Mul-timedia, ofereix guies ràpides i pràctiques per aprendre els secrets de YouTube, l’iPod, el facebook i videojocs com Second Life, entre d’altres aplicacions.

I si el que necessiteu és perdre la por als ordinadors d’una ma-

nera pràctica, la Biblioteca orga-nitza tallers gratuïts de navegació d’Internet i correu electrònic per ensenyar a fer les primeres passes a la Xarxa.

www.bibliotecaigualada.cat

RETALLS DE L’ESCOLA ÀURIA

Entrevista a nous paresContinuem entrevistant a famíli-

es que s’han incorporat aquest curs a la nostra escola. En aquesta ocasió hem donat veu a la família del Jordi de 7 anys d’edat.

- Com heu conegut l’escola Àuria?

L’escola Àuria ja la coneixíem d’abans, sabíem que era una esco-la per nens “especials”.

- Abans de venir, coneixíeu al-guna família de l’escola?

Coneixíem alguns pares que ja portaven els seus fills i ens deien que estaven molt contents.

- El vostre fill s’ha adaptat bé a l’escola?

El Jordi, en tot aquest temps

ha après moltes coses i s’ha adap-tat molt bé a l’escola. Va a l’escola feliç i content.

- Us sentiu acompanyats?Portar el Jordi a l’escola va ser

una tasca difícil, teníem els nostres dubtes, preocupacions... L’any pas-sat varem visitar l’escola i ens va agradar molt.

- Com creieu que l’escola pot donar suport a les famílies que inicien l’escolaritat?

Els professionals ens donen molta confiança. Creiem que l’es-cola ens donarà el suport correcte per iniciar l’escolaritat.

Ens veiem el pròxim curs!!! Bon estiu a tothom!!!

Propostes des de la indignacióSi ho vas llegir i recordes, la set-

mana passada dedicava “la cru-ïlla” a parlar sobre les eleccions municipals i la seva coincidència amb les concentracions de protesta dels que s’ha convingut anomenar “indignats”. Els follets que juguen males passades, però, van possibi-litar que quedés fora de publicació el darrer fragment que deia així: “I per últim dir que aquesta reacció n’ha portat altres dues que poden portar conseqüències greus: la pro-hibició per part de les autoritats electorals de les concentracions durant el dia de reflexió previ a les votacions i el dia d’aquestes, no portada a terme, i l’actitud de no fer-la complir per part de les autori-tats i cossos de seguretat. Era difícil i perillós el desallotjament. Però, aleshores, qui mana, doncs? I totes les altres insubmissions també seran respectades? Això comporta donar peu al campi qui pugui, o no?”

Així acabava amb aquest inter-rogant que encara queda a l’aire. En l’escrit, però, deia: “Que jo sàpi-ga no hi ha unes propostes concre-tes”. Doncs bé, m’alegra molt haver sabut, per dos conductes diferents, de tot el contrari. Tinc les sorgides de la concentració al centre de Madrid, i creieu-me que n’hi ha per sucar-hi pa.

Són moltes: ocupen tres folis i abracen àmbits tan roents d’actua-litat com: eliminació dels privilegis de la classe política, contra la des-ocupació, el dret a l’habitatge, els serveis públics de qualitat, el con-trol de les entitats bancàries, les llibertats ciutadanes i la democràcia participativa, la reducció de la des-pesa militar, i l’eliminació del Senat.

En cada apartat hi ha moltes propostes concretes. Tot i que di-uen que només són algunes de les aprovades en assemblea pels par-ticipants a la protesta, no les puc reproduir totes per manca d’espai, malgrat d’entrada els autors --això sí, sense cap signatura concreta-- demanen suplicant la seva difusió donat que creuen que difícilment es difondran a través dels mitjans de comunicació i que la seva pàgina web no para de caure de la xarxa.

Les presenten com a “essencials per a la regeneració del nostre sistema polític i econòmic” i conviden a opi-nar-hi i a proposar-ne d’altres.

En transcric algunes resumint-les: El control estricte de l’absentis-me dels càrrecs públics amb sanci-ons incloses. Equiparació del salari dels representants electes al salari mig d’Espanya. Res d’acomiada-ments laborals quan l’empresa tin-gui beneficis. Eliminar la pensió vi-talícia de tots els diputats, senadors i tots els altres “pares de la Pàtria”, així com els diplomàtics excepte un ambaixador i un cònsul per a cada país (en aquest camp Espanya gasta més que Alemanya i el Regne Unit). Contractació de personal sanitari fins a acabar amb les llistes d’es-pera. Prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a les entitats bancàries. Retorn a l’Estat, per part dels bancs, de tot el capi-tal públic que se’ls hagi aportat. Augment dels tipus impositius a les grans fortunes i a les entitats ban-càries. Referèndums obligatoris i vinculants per a les grans qüestions que modifiquin les condicions de vida dels ciutadans. Modificació de la Llei Electoral per tal de garantir un sistema autènticament repre-sentatiu i que no discrimini a ningú, i amb representativitat també per als vots en blanc o nuls. El Poder Executiu no es pot ficar amb el Tri-bunal Constitucional i el Consell Ge-neral del Poder Judicial nomenant-hi membres...

Amb l’eliminació del Senat, qualificat com a innecessari, pres-cindible i que està en extinció pels grans teòrics del Dret Internacional i Constitucional, hi hauria un estalvi de 3.500 milions d’euros cada any. Amb tot el que proposen, l’estalvi anual seria de 45.000 milions d’eu-ros, i no faria falta tocar les pen-sions ni els sous dels funcionaris, com tampoc la retallada de 6.000 milions d’euros d’inversió pública. “Amb la meitat del diner que l’Es-tat s’estalviaria amb aquestes me-sures, s’acabaria la crisi a Espanya”, conclouen rotundament.

Bé, i ara, qui ho posa a la pràc-tica?

Valors contraposatsDivendres passat, a l’acampada

d’indignats de Cornellà, l’eco-nomista català i reconegut acti-vista per la justícia social i la pau, Arcadi Oliveres, dissertava sobre les tres crisi tant o més importants que la crisi laboral, industrial o financera tan desastrosa que ens embarga i que ens ha fet sortir al carrer indignats, “no és la cri-si pitjor”, va dir, “n’hi ha tres de pitjors, la crisi alimentària, la crisi ecològica i la crisi de valors”. Es va mostrar avergonyit de la con-dició humana pel fet de que els ciutadans del seu país, un dels més poderosos del món, i la comunitat internacional, aplaudissin el seu president (al que al seu dia se li havia atorgat el Premi Nobel de la Pau) pel fet d’haver entrat a un altre país per cercar al seu enemic i assassinar-lo impunement mentre l’aplaudia la Comunitat Internacio-nal. Ben Laden podia ser un assassí en sèrie, si voleu, però ha estat assassinat sense passar per cap tri-bunal. Barack Obama també és un assassí i tampoc serà jutjat. S’ha qüestionat i s’ha perdut el valor del dret a la vida on, sense passar per cap jutjat, s’assassina i la gent ho aplaudeix...

La segona és la crisi ecològica, la que no calen massa arguments perquè tothom tenim clar el lí-mit dels recursos que ens ofereix un planeta al que hem explotat el màxim i que s’ha fet en bene-fici d’uns pocs. Tothom parla ja de l’escalfament de la terra, de la necessitat d’un canvi energètic (deixant enrere les nuclears com ha fet ja l’Alemanya de Merkel) i també d’un canvi de la indústria agroalimentària, perquè l’altra gran crisi és la crisi alimentària.

No és pas que amb la crisi fi-nancera comencem a veure difi-cultats per l’alimentació diària de moltes famílies del nostre entorn, sinó que globalment al planeta són 80.000 les persones que moren diàriament de fam, segons reco-

neixia Federico Mayor Zaragoza. La fam és la pitjor de les tragèdies, és irracional, diu l’Arcadi, doncs al món no hi manquen aliments sinó que en sobren. Simplement estan mal repartida la seva producció i distribució. El planeta té recursos suficients per alimentar tothom i encara en sobraria un 5 %. És cert, en el desastre al Japó han mort 20.000 persones (sense comptar les que moriran de càncer els pro-pers anys), o a Haití el desastre de l’any passat es va cobrar 360.000 víctimes, però la fam se n’emporta 80.000 cada dia, és a dir avui en moren 80.000, demà unes altres 80.000, demà passat unes altres...

Fa uns tres anys, la ONU va de-manar 50.000 milions de dòlars anuals per eliminar la fam del món. Els països rics s’hi varen ne-gar. Tres mesos més tard, en fer fa-llida un dels bancs més grans dels EUA, els mateixos governs i els de la resta del món varen alimentar aquest i la resta de bancs per evi-tar que aquests anessin fent fallida amb dos bilions 700.000 milions de dòlars. Amb aquests diners s’hau-ria pogut eliminar la fam en el món en els propers 54 anys. Els go-verns que troben ajuts pels bancs són els mateixos governs que go-vernen els bancs.

Amb les acampades a les pla-ces del moviment anomenat del 25 de maig, on hi trobem majori-tàriament joves, però també per-sones de totes les edats, està clar

que el que s’hi exigeix és un canvi de fons d’aquest sistema basat en diner pel diner que no resol els problemes de la humanitat de les persones. “error 404, restaurar el sistema”, diu una de les pancartes de l’acampada d’Igualada. Potser es tracta d’això, de renovar el sis-tema. Perquè no és de rebut que tot estigui en crisi i tota política consisteixi en fer pedaços per man-tenir la mateixa política perquè tot continuï igual, que igual no continuarà sinó que anirà a pitjor, ho constatem cada dia. Potser és hora d’escoltar el que diuen milers i milers de ciutadans d’arreu del món, amb les seves decisions i amb els seus gestos.

Front la irracional actitud i despropòsit desallotjament de la Plaça de Catalunya de Barcelona amb l’excusa d’entrar-hi a netejar s’ho contraposaven la resistència pacífica d’uns joves que “increpa-ven” als mossos d’esquadra amb signes de pau i no violència o bé oferint-los flors. Uns joves que van netejar voluntàriament la Plaça de Catalunya de qualsevol objecte que pogués provocar brots de vio-lència davant la hipòtesi de festa si guanyés el Barça. Joves amb sa-marretes del Barça i pancartes de “Culé indignat” i d’altres forma-ren un cordó de pacifistes amants de la no violència impenetrable que feren honor a la seva aposta d’un altre món és possible i que posaren en evidència l’absurd de qualsevol intervenció policial del dia anterior. Són uns altres valors, contraposats totalment als de la força i les guerres per defensar un model basat en la defensa d’un poder per mantenir el control dels recursos del planeta i els beneficis financers d’uns pocs en detriment de la immensa majoria de la hu-manitat. Mentre encara tinguem el coratge d’indignar-nos i reaccio-nar, ho tenim tot per endavant...

maribelanoia@gmail.com

LA CRUÏLLA Josep Maria Mas i Busqué

LA TEVA BIBLIOTECA Biblioteca Central d’Igualada

32 OPINIÓ 2 de juny de 2011

CULTURA VIATGERA Carmel.la PlanellVIVÈNCIES Jaume Ribera

La hipoteca. L’únic que ens uneixSergi, em serveixo del mail per

expressar la meva última pro-posta, i ara sense cap dels teus lladrucs ni dels meus xiscles per respostes, que fan impossible la nostra entesa. I sense la compa-nyia dels respectius advocats, que divertits i somrients valoren ja el temps de les nostres desavinences, d’alt, altíssim cost el preu del seu minutatge, no per oblidar. I de que gratuïts, són els mails. Pensa-hi. Posem-hi sentit comú i practicisme.

La realitat és que, en el trans-curs dels dos anys i escaig de vida en comú, hem protagonitzat un bon nombre d’escenes de divertits vodevils que, com és lògic i natu-ral, són el fruit del nostre malaurat maridatge induït, sí, pels nostres pares i en mal moment acceptat per nosaltres. I si som conseqüents hem d’admetre el nostre greu error, però també buscar urgent-ment com posar-hi fi. Perquè la pressió anímica que aquesta unió ens produeix és angoixant. Pro-curant, això sí, no posar en pe-rill l’equilibri de l’accionariat em-presarial dels nostres pares. (Cal

també pensar en el nostre futur econòmic).

Sergi, ja sé que tu no has obli-dat els anys de la nostra adoles-cència i joventut, ni jo tampoc, perquè ambdós els vam gaudir intensament, íntimament i a plena llibertat. I això va durar fins que els nostres pares, i nosaltres tam-bé, vam confondre l’amor amb la magnèsia. Perquè en aquell su-posat amor, els nostres pares, van voler assentar la majoria de l’ac-cionariat, per dominar la direcció de les empreses en les que estan. Ens van utilitzar i nosaltres, per joves i per inconscients, ens vàrem deixar.

La nostra manera d’entendre la feliç vida de solteria no podia quallar amb el concepte d’una vi-da marital de fidelitat obligada. Crec que aquest és el fonament de la nostra desavinença, i no cal intentar buscar-hi remei. Però sí una solució al nostre feixuc dia a dia. I assegurar als nostres pares que la nostra separació “legal” no produirà la més mínima alteració al bloc de l’accionariat.

I com que crec que això és l’únic que els preocupa, tot torna-rà a quedar tranquil. Però queda la hipoteca i l’indivís de la nos-tra gran casa. Mira Sergi, crec que la solució és passar-la al règim de propietat horitzontal. A mi m’és igual quedar-me la planta baixa com el primer pis (poc m’hi veu-ràs). Només caldrà fer una paret que divideixi el jardí i una porta blindada que tanqui l’escala inte-rior. Quedarà lliure i a discreta dis-posició per al que ens plagui. Sigui habitatge, niu, o per venda.

Convençuda que aquesta és la millor solució, i convençuda també que igual pensaràs tu, ja et dic que avui mateix avisaré al banc que, a partir del proper juliol, no em carregui al compte la comú men-sualitat hipotecària. I si tot queda així, fins podria ser que si algun dia empenys la porta blindada, la trobessis oberta.

Ah, se m’oblidava dir-te que he demanat el finiment al meu ad-vocat. Qualsevol comunicació, per mail. Salutacions. Clara.

Guernika. Tots els símbols de la pauAquest proppassat mes d’abril

s’han complert 74 anys del bombardeig de Gernika. Pau Picas-so va plasmar aquesta barbàrie en el mundialment conegut qua-dre “Guernika”, que ha esdevin-gut símbol de la Pau i dels Drets Humans.

Un infortunat 26 d’abril de 1937, la Legió Condor alemanya i la Saboia italiana, aliades de l’exèr-cit de Franco, van bombardejar la ciutat de Gernika, destruint-la pràcticament tota. L’objectiu mi-litar d’aquella missió no era altre que destruir el pont de la localitat per tal d’evitar el replegament de l’exèrcit basc cap a la població. Ai-xò i tot, el veritable motiu era un altre: posar a prova l’efecte des-tructiu de les bombes llançades pels Junkers contra la població civil i contra qualsevol objectiu no mili-tar. L’elecció d’aquesta ciutat no va ser casual, atès que per aquells dies Gernika ja era una població carregada de simbolisme per a tot el poble basc, especialment si es té en compte que l’ombra del seu famós arbre testimoniava la perpètua lleialtat als furs d’una ciutadania. Curiosament, però, no es va destruir en l’atac ni el pont que podia haver estat un evident objectiu militar ni tampoc el fa-mós arbre, icona del poble basc, fet que sí que hagués pogut estar un “clar objectiu” a mercès del seu simbolisme.

L’efecte del bombardeig va ser totalment demolidor, segons el testimoniatge de molts supervi-vents que van viure l’atac d’uns ca-ces que bombardejaven indistinta-ment a la població civil; els avions volaven molt baix i les seves me-tralladores destrossaven les carre-teres i els camins per on s’hi apila-ven ancians, dones i nens. Al final van morir prop de tres-cents civils. Va ser la primera vegada que es va realitzar un bombardeig massiu contra una ciutadania indefensa. Aquest bombardeig es va conver-tir en un lamentable signe de les atrocitats de les guerres de tot el món, sobretot després que Pablo Picasso l’immortalitzés en la seva obra mestra, “El Gernika”, un qua-dre exposat per primera vegada el 1937 a l’Exposició Internacional de París i que en l’actualitat te’l trobes al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid.

A l’entorn de la vall del riu Oka, altrament popularitzada com a ria de Gernika, l’anomena-da vila de Gernika és un municipi de la comarca de Busturialdea --emmarcada dins de l’àrea natural d’Urdaibai-- que a partir de l’Edat Mitjana va consolidar-se com a un important centre de fires i mercats amb un notable interès econòmic. Avui, aquest aparador comercial encara et transmet la seva eferves-cència i un dels seus millors atrac-tius, tots els dilluns del mes d’oc-tubre. Però és l’arbre de Gernika l’element que atorga a la ciutat la condició de no ser una població qualsevol d’Euskadi: aquest roure al qual li va cantar el poeta i músic José María de Iparraguirre el “Ger-nikako Arbola” va passar a ser des

del 1853 el símbol més gran dels furs bascos. Aquí, els reis de Cas-tella venien a jurar els seus furs; i tant aquests furs com els actes de les Juntes Generals se segellaven a l’ermita de la Verge de l’Antigua. Avui, l’edifici de les actuals Juntes, construït al segle XIX per Antonio d’Echevarría, et permet d’ende-vinar a l’entorn de l’Arbre unes estructures d’una gran singularitat arquitectònica, en el més pur estil neoclàssic, com és el cas de la be-llíssima Sala de la Vidriera.

Òbviament, un punt de par-tida per descobrir la ciutat ha de ser l’arbre històric, per a visitar després el Museu de la Pau, que es troba a la plaça dels Furs. Aquí, al seu interior, tots els aparadors t’apropen a la recreació del bom-bardeig i dels seus devastadors efectes. En un altre sentit, en aquesta mateixa plaça, uns edificis plens d’història se sumen a testi-moniar el caràcter civil de la ciutat, com és el cas de l’Ajuntament, els Jutjats o bé la pròpia estàtua en honor al Comte Tello, el fundador de la ciutat, a mitjan segle XIV.

Més enllà d’aquest retallat conjunt monumental que expressa allò en què s’ha convertit la ciutat, un autèntic símbol de la pau, el Parc dels Pobles d’Europa se’t pro-posa com a un altre indret de pas-seig obligat per a descobrir tant les escultures colossals d’un cele-brat Eduardo Chillida com les del no menys internacional Henry Mo-ore. Amb tot, no obstant l’interès dels dos artistes, és potser “El Mo-nument a la Pau” (Gure Aitaren Etxea) d’en Chillida --inaugurat el 1988 a propòsit del 50è aniversari del bombardeig de Gernika-- el que millor evoca l’esperit i la histò-ria de la ciutat, tot i la seva dimen-sió abstracta. Des d’una altra pers-pectiva, val la pena de perdre’t per qualsevol dels racons d’aquest recinte que, al costat de les peces escultòriques, alberga una interes-sant varietat arbòria i floral a l’en-torn d’un estany encisador i d’un jardí d’estètica clàssica; un bell pa-radís del lleure i la calma que s’avé a ser una fantàstica composició, perfectament cohesionada amb tot l’ecosistema del País Basc.

Foto: Carmel.la Planell

CALAIX DE SASTRE Gaspar Vilarrubias

ToledoUn tema que la Sra. Carmela

brodaria com ella ho sap fer, des-criure paisatges i poblacions amb les connotacions històriques de cada cas. He trepitjat recentment aquella ciutat i m’arrisco a dir-ne alguna cosa. A veure!

Arribant amb l’AVE des de Madrid, us sorprèn l’edifici de l’estació d’estil purament mudè-jar construït a principis del segle XX, una reproducció i fidelitat extraordinàries.

La ciutat vella està enclavada en un gran pujol de basament granític coronat per la Catedral i per l’Alcàsser amb la ciutat als seus peus i rodejat per l’impo-nent riu Tajo.

El casc antic té una envitrico-llada geografia urbanística d’un caràcter medieval acusat. Gaire-bé tot el paviment està format per còdols de riu emmarcats amb llambordes de granit. Els talons alts fan el ridícul.

Geològicament el granit és el paisatge habitual, com molts es-pais de la “meseta”, i els penya-segats que es formen a la vall del Tajo són excepcionals. El riu, pels que som de secà, impressiona pel seu cabal. Enormes rescloses con-duïen l’aigua als vetustos molins, avui caducs, i és llàstima, però pel deteriorament del temps, i per la

mà de l’home, s’han esfumat com molts valors històrics.

Toledo fou capital d’Espanya on hi convergien camins dels qua-tre punts cardinals que l’hi impri-miren un caràcter comercial de primer ordre. Una de les activitats que perdurà fins fa poc fou la fà-brica d’armes. Durant la Guerra Civil, un ministre de la República autoritzà la Generalitat de trans-portar la maquinària a Catalunya; era quan ja anaven maldades. El Sr. Josep Tarradelles s’hi presentà amb un flota de camions disposat a la maniobra. Al mateix moment es rebé una contraordre revocant l’autorització amb el pretext que a Catalunya no es fabricaria mai ni una beina. Tarradelles i la seva flota se’n tornaren amb les mans al cap i amb la cua entre cames. És l’amor que ens té Castella.

Toledo s’anomena la ciutat de les tres cultures, on hi convisque-ren musulmans, jueus i cristians i amb força bona entesa, fins que el Monarca ordenà l’expulsió dels jueus, i molts d’ells s’instal·laren a Constantinoble. Els musulmans van córrer la mateixa sort. El país hi perdé molt. Els vestigis d’aquella època són molts i l’art mossàrab hi és molt present; les sinagogues jueves són molt visita-des i venerades pels jueus que hi acudeixen d’arreu del món.

Els grans monuments de Toledo són: la Catedral, que és un joiell arquitectònic, i el seu interi-or amb una presència escultòrica indescriptible. Qualsevol defini-ció queda curta. S’ha de veure! I el monumental Alcàsser al cim de la ciutat, una antiga escola militar que l’exèrcit republicà va pràcticament destruir, sense do-minar-lo i que s’ha reconstruït admirablement. Algunes nits és il·luminat amb l’efecte fabulós

d’una joia amb incrustacions de pedres precioses. Recentment s’hi ha instal·lat el Museu de l’Exèr-cit i es considera un dels primers d’Europa del seu ram. És enor-me. Adossades a l’edifici s’hi han descobert unes importants ruïnes romanes que han estat arranja-des amb els mitjans propis d’una arqueologia moderna i d’una am-plíssima magnitud. Tot plegat ha costat deu anys de treball, però ha valgut la pena.

Un altre monument important és San Juan de los Reyes, que els Reis Catòlics feren construir com-memorant victòries de l’època: Tanto monta, monta tanto Isabel como Fernando, s’hi llegeix ob-sessivament.

La ciutat té un llegat artístic de primer ordre. El Greco n’és el primer referent i l’“Entierro del Conde de Orgaz”, a l’església de Santo Tomé, és l’obra cabdal de l’autor, que també té molta obra a la Catedral, a la casa on visqué i d’altres.

Vorejant el riu hi ha un circuit d’una gran bellesa paisatgística que el turisme no freqüenta. Es pot anar del pont de San Martín fins al d’Alcántara. Val la pena. Allí s’hi troben restes d’una ado-beria de l’època musulmana. Està totalment abandonada. Els del “POUM” nostre hi podrien fer alguna cosa... passar un carrer pel mig pagant els moros...

Toledo us enlluerna, els seus carrers, els seus monuments, els seus ponts, els seus carrerons, els seus hospitals, les esglésies i convents, és com història feta pedra... I no és tan lluny, amb dos AVE s’hi arriba en menys de quatre hores de viatge. No us ho perdeu...!

VILARRUBIAS-MARTÍGABINET JURÍDIC

C/ Clavells, 10 bxs. IGUALADATel. 93 803 11 10 - Fax 93 805 04 02

vilarrubiasmarti@icab.es

Elisenda Vilarrubias LampreaveAmparo Martí Gimeno

ADVOCADES

SEPARACIONS I DIVORCIS

33OPINIÓ2 de juny de 2011

LA CUINA DE L’ANOIA ÉS LA MILLOR

L’Anoia, tot i que tenim cuineres i cuiners de molta qualitat, és una gran desconeguda en el mapa gastronòmic del nostre País. I això no

és bo, perquè la gastronomia és cultura, és comerç, és turisme... i situa l’Anoia en el món.

L’Enllaç, complint el compromís que té amb la comarca, inicia una etapa destinada a redescobrir les millors cuines de l’Anoia i apropar-les als anoiencs.

Els criteris de selecció seran la qualitat de la cuina i del servei, la histò-ria o la projecció de l’establiment.

Cal Ramonet, història i qualitat

Inicem aquesta nova seccio de L’Enllaç, amb un restaurant “històric”. Cal Ramonet situat al terme municipal de Santa Maria de Miralles, és

un dels més antics de Cataluya (1882). Fou fundat per Pere Vives i Gumà i en els seu origen era punt de trobada en el camí de cavalls que unia Manresa i Valls; en continuïtay esdevingué teatre i sala de ball sempre mantenint el restaurant com activitat principal, oferint una cuina típica-ment catalana amb receptes i models de cocció de les més tradicional que han passat de pares a fills i néts fins avui mateix, on l’equip liderat per l’hereva Maria Neus Vives manté la qualitat de sempre i l’atencio d’un servei familiar que ho fa tot molt acollidor.

A la cuina Josep Ambrós, jove i enamorat de la seva feina; a la gra-ella sempre molt atenta en el punt exacte, Sílvia Farres i, a la sala Josep Balangri un excel.lent professional que controla la màxima qualitat del producte.

Els plats estrella són canelons de rostit, únics a la comarca; cargols picantons amb salsa de Cal Ramonet, espatlla de xai al forn i a la taronja, filet de porc ibèric català al porto amb fruits secs caramel.litzats, l’excel.lent paella mixta, brandada de bacallà i els calamars a la romana tan difí-cils de trobar en el seu punt, i de postres tot l’assortit de crema catalana, postres de músic i una molt bona fruita del temps.

Els preus són molt més que correctes amb dos menús d’entre 20 i 22 euros. I en quantitat, que recomana una tranquil.la digestió.

Tornant a la història, i fins que va arribar el Seat 600, la sala de ball s’omplia de gom a gom cada diumenge i va acollir orquestres com les igualadines Windsor i Triunfal i els populars Fachendas de Sabadell; tot va concloure amb la instal.lació, l’any 1985 del pub, sent Cal Ramonet un referent per a tota la comarca.

Cal Ramonet pertany, doncs, a la memòria històrica de moltes i mol-tes generacions dels anoiencs i comarques properes.

L’entornL’entorn és acollidor, les instal.lacions molt cuidades i amb una capa-

citat per a 80 comensals; és ideal per a festes familiars i d’empresa on els menuts tenen un espai ampli per córrer i divertir-se.

Recomanem també una visita a La Tossa o fer un seguimen de les ma-sies que conformen el municipi.

Cal Ramonet. Carretera d’Igualada a Valls km. 51- Telèfon 93 808 00 61. Obert el diumenge i per encàrrec, tots els dies del any.

ValoracióConfort: 8 / Bodega: 6 / Servei: 9 / Amplitud de la carta 8 (més que

suficient).www.jaumerodriguezenrich.com

Calendari gastronòmicDel 3 al 5 de juny, FIRABIRRA, Molins de Rei. info@rteatred.com www.facebook,com/event.php

Foto: Marc Vila

DIJOUS, TEMES NOUS Peius Cotonat

Strauss-Khan: Culpable o víctima d’un muntatge?A finals d’abril de 2007 el pre-

sident francès Jacques Chirac anunciava que deixava el mandat que havia mantingut durant 12 anys. El seu successor havia d’eixir d’entre candidats de centre-dreta i socialistes. El partit socialista (PS) presentava dos candidats a ele-gir en comicis primaris, i aquests eren Ségolène Royal i Dominique Strauss-Khan (DSK). Resultà ele-gida com a candidata Segolène, més carismàtica que Dominique. De l’altre costat, el centre-dreta presentava als ministres Nicolas Sarkozy i Michèle Alliot-Marie, la qual s’autodescartà, essent elegit Sarkozy com a candidat sense pri-màries. El 6 de maig de 2007 els comicis finals donaren una ampla victòria a Sarkozy.

Derrotats els socialistes i des-cartada Segolène Royal, per a les properes eleccions del 2012, el par-tit rehabilità a Strauss-Khan com a futur candidat atès que la seva figura s’havia revaluat en ésser no-menat director del Fons Monetari Internacional (FMI). DSK esdeve-nia l’esperança del PS per vèncer a l’hiperactiu Sarkozy.

Apareix l’escàndol Quan la figura de DSK es si-

tuava a la cresta de l’onada --era membre del club Bilderberg--, ca-racteritzat com a una de les per-sones més influents del món, vet aquí que s’enreda en un afer molt relacionat amb un els seus punts flacs: la fama de faldiller empe-dreït. El 14 de maig de 2011 va ser detingut a l’aeroport JFK de Nova York acusat d’agressió sexu-al a una empleada domèstica de l’Hotel Sofitel de Manhattan. Ro-mangué detingut a la comissaria mentre els seus advocats el decla-raven “no culpable”, al·legant una coartada segons la qual DSK es trobava dinant amb la seva filla en els moments del presumpte atac. Posteriorment, la policia descartà l’al·legat, rere comprovacions ho-ràries.

La denunciant havia estat la cambrera de l’hotel on s’allotjà, la qual, segons ella, havia estat assaltada per DSK en sortir aquest despullat de la dutxa a la cambra. Fou descrita com una dona esplèn-

dida de 32 anys, originària de Gui-nea (Àfrica occidental), de religió musulmana. No usava vel però es cobria el cabell. La seva identitat no ha estat revelada per les auto-ritats, però hom coneix que té una nena de 15 anys i se suposa que és vídua i que fa 7 anys que aconse-guí asil per entrar als EUA.

El 25 de maig, en unes decla-racions a la premsa, explicà que assajà aturar els avanços sexuals de DSK i fugir de la cambra. De les troballes de rastres d’ADN d’Strauss-Khan en el semen tro-bat a la camisa de l’agredida se’n podria deduir que es consumà al-guna maniobra tipus fellacio, sigui consentida o no. Ella va afirmar que se li havia ordenat la nete-ja d’aquella luxosa “suite” per la qual DSK pagava 3.000 dòlars per nit. Finalment, aconseguiria fugir i efectuar la denúncia.

En la primera compareixença judicial li fou negada la llibertat sota fiança de 2 milions de dòlars, essent traslladat a la presó de Ri-kers Island de Nova York. En l’au-diència (6 de maig) el fiscal acusà a DSK de presumpta agressió se-xual. En cas de ser trobat culpable dels 7 càrrecs presentats podria ser condemnat fins a 64 anys de presó, la qual cosa en resultaria com una cadena perpètua, atès a la seva actual edat de 62 anys. Finalment, les autoritats judicials acceptaren la situació d’arrest domiciliari amb una fiança d’un milió de dòlars, a més de l’adquisició d’una bona quantitat de bons de l’Estat.

Delicte o trampaAquests lamentables fets han

suscitat, com era d’esperar, opo-sades reaccions, ensems que ai-xequen una fundada sospita de que tot es podria reduir a un gran muntatge amb objectius polítics, dos dels quals apareixen molt possibles i factibles: inhabilitar a Strauss-Kahn com a futur candi-dat socialista a la presidència de França i obligar a la seva dimissió com a director-gerent del FMI.

Quant al primer, cal tenir en compte que els sondejos francesos li atorgaven un ample avantatge respecte als seus previsibles com-petidors, els més temibles: els de

centre-dreta. Pel que fa al segon, el FMI gaudeix d’una posició clau en la reestructuració econòmica mundial i és ben coneguda la pos-tura favorable de DSK en referèn-cia al rescat financer dels Estats europeus en fallida, entre ells des-tacava Grècia, país al qual ell volia posar en ordre sense traumes eco-nòmics per a la població.

La intenció de presentar a DSK com a candidat socialista a les eleccions presidencials del 2012, amb possibilitat de succés, esde-vé un motiu de sospita per a un complot per apartar-lo, atès les se-ves diferències amb Sarkozy. No es tracta sols de l’habitual separació entre un partit socialista i un de centre-dreta, sinó més aviat de la política internacional respecte els EAU. Sarkozy estableix un règim client nord-americà, mentre que Strauss-Khan és procliu a l’aliança franco-alemanya, amb clares re-percussions en l’Aliança atlàntica.

D’altra banda, els EUA desit-gen un cap del FMI no europeu, càrrec exercit fins ara per una colla d’europeus --entre ells Rodrigo Ra-to--. Ara Europa ha perdut l’home que defensava els països en difi-cultats. Malgrat que varis Estats emergents ja han reclamat que deixi de ser europeu qui ocupi el càrrec, tots els esguards s’adrecen a la ministra de finances francesa Christine Lagarde.

El 57% de la població francesa creu que DSK ha estat ensarronat, víctima d’un muntatge, aprofi-tant-se de la seva acusada inclina-ció pel sexe contrari. Recordem la semblança del cas Clinton-Monica Lewisnsky, en el qual la becària guardà el semen acusatori, sense netejar el vestit. Ara també hem vist com la cambrera ha conservat el mateix material denunciant en la seva camisa. Es tracta de dos ca-sos paral·lels, en aquest sentit.

És indiscutible que Strauss-Khan no ha gaudit de la presump-ció d’innocència i ja ha estat con-demnat pels sistemes mediàtics i pels qui afavoreix la seva desapari-ció dels camps polítics i econòmics, abans d’un judici amb garanties processals.

peiusc@hotmail.com

34 EXPOSICIONS 2 de juny de 2011

Els alumnes de l’EMA Gaspar Camps exposen al Museu de la Pell

Dijous vinent dia 9 de juny, a les 7 de la tarda, a la sala d’expo-

sicions del Museu de la Pell d’Igua-lada i Comarcal de l’Anoia s’inau-gura la mostra “Epidermis creati-va”, que recull treballs realitzats per l’alumnat del cicle formatiu de grau mitjà d’artesania en cuir de l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps, amb peces on el disseny va íntimament lligat al fet artesà.

L’exposició es podrà visitar fins al dia 26 de juny i està organitza-da per l’Escorxador, EM d’Art Gas-par Camps en col·laboració amb el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

Altres exposicions L’Escola Municipal d’Art Gas-

par Camps d’Igualada vol acabar el curs amb mostres dels ensenya-ments i tallers que s’estan impar-tint, i si l’alumnat dels cicles for-matius d’art i disseny presenta les seves obres i projectes finals, el dels cursos i tallers d’Escola Oberta també presenta peces realitzades enguany.

La primera de les exposicions va ser Estats de la matèria, que encara es pot veure a la sala muni-cipal fins al proper 12 de juny. Ahir es va inaugurar la mostra Retrats i Fotografia, que es podrà visitar fins al dia 11 a la sala d’exposici-ons de l’EMA Gaspar Camps.

La següent mostra és Epider-mis creativa, comentada anterior-

ment, i la darrera de les previstes és Rec-Gravat, gravats calcogrà-fics, una exposició col·lectiva, a la sala d’exposicions de l’EMA Gaspar Camps, dels treballs de l’alumnat del taller de gravat, amb una se-lecció d’estampes del rec d’Igua-lada realitzades en diferents tèc-niques calcogràfiques (aiguafort, aiguatinta, punta seca, vernís tou, monogravat, etc.). La inauguració serà el dimecres 15 de juny a les 8 del vespre, ja que el dilluns 13, com apareix en diferents informa-cions, correspon a una festa del calendari escolar, i es podrà visitar fins al 22 de juny.

L’escriptura, Jordi Mollà i Xavier Miquel, protagonistes de les exposicions a la Biblioteca CentralAquestes dies, els diferents

espais de la Biblioteca Central d’Igualada acullen fins a tres expo-sicions, amb temàtica ben dife-rent.

D’una banda, al Punt dels lec-tors, es pot visitar la mostra “Pe-dra, marbre i fusta” de Jordi Mo-llà, que romandrà exposada fins al 16 de juliol. Havent treballat pro-fessionalment la pedra i el marbre, Mollà dedica ara bona part del seu temps a esculpir i tallar en fusta

elements i estris de la vida quoti-diana. Utilitza tècniques artesanes, amb una delicadesa de traç i una sensibilitat d’artista.

Al vestíbul de la Biblioteca, l’exposició “L’escriptura, de la plo-ma al teclat”, organitzada con-juntament amb l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, mostra, del 2 al 25 de juny, l’evolució de l’escriptura en vuit segles, tot fent una mirada a la documentació que es conserva: des de les lletres que notaris, se-

cretaris, rectors i particulars van plasmar en papers, fins a les tipo-grafies de les impremtes locals.

Finalment, a la sala d’exposici-ons, avui dijous, a les 7 de la tarda, s’inaugura una mostra amb obres de Xavier Miquel i Padró, el cone-gut metge igualadí que, en la seva vessant d’intel·lectual i artista, ha destacat en àmbits tan diversos com la poesia, la música, el dibuix i la pintura. L’exposició es podrà visitar del 2 al 30 de juny.

Colette Deblé: “Dones en suspensió o la Història Citada”, al Museu Molí PapererDissabte vinent dia 4 de juny, a

la 1 del migdia, al Museu Molí Paperer de Capellades tindrà lloc la inauguració de l’exposició de Colette Deblé: “Dones en suspen-sió o la Història Citada” , organit-zada pel Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona i el Museu-Molí Paperer de Capellades.

La trajectòria de l’artista fran-cesa Colette Deblé es presenta com una llarga sèrie de dibuixos i pintures sobre la representació del cos femení en la història de la pintura articulada a través de la imatge de la suspensió.

L’exposició s’ha completat amb un llibre-catàleg: “Colette Deblé.

Mujeres en suspensión o la His-toria citada”, que recull textos fonamentals sobre l’obra de l’ar-tista signats per Jacques Derrida, Jean-Joseph Goux, Jean-Luc Nancy, Elina Norandi i Marta Segarra, així com una entrevista dels editors, Joana Masó i Xavier Bassas, amb la pintora.

Obres de Christian Zúñiga a l’Ateneu IgualadíEl vestíbul de l’Ateneu Iguala-

dí acollirà, del 3 al 23 de juny, l’exposició “Buscando la nota” de Christian Zúñiga, artista que

ens submergeix, amb aquesta col-lecció d’actual pensament, en el fantàstic món de la música.

TAULELL D’EXPOSICIONS

■ A la sala municipal d’exposicions de la Pobla de Claramunt, puntes de coixí i manualitats. Del 4 al 19 de juny. (S’inaugura dissabte, a les 6 de la tarda).■ Al Castell de Claramunt, mostra d’art de les Figures de Salvador Collell. Visites de dimecres a diumenge (de 10 a 14 hores i de 16 a 19 hores), fi ns al 19 de juny.■ A la sala d’exposicions del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, El geni de les coses. Fins diumenge.■ Al vestíbul de la Biblioteca Central d’Igualada, “Cartes i dibuixos de guerra (1936-1939)” de Miquel Llacuna i Alemany. Fins dissabte.■ A la sala Camil Riba dels Amics de Tous (C/ Escoles, 15 de Sant Martí de Tous), exposició de pintures de Núria Riba: “Una mirada a Tous”. Fins al 26 de juny. Horari: dissabtes de 18 a 20h i diumenges de 12 a 14h.■ Al vestíbul de l’Ateneu Igualadí, Joves x la creativitat 2011. Fins avui.■ A la sala d’exposicions La Talaia del Centre Cívic de Fàtima, XII Con-curs Fotogràfi c Ritus de Passió. Fins al 8 de juny. ■ A l’Espai Vapor del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Ano-ia, Fibres vegetals. Les plantes ens ajuden a viure. Fins al 10 de juliol.■ A la Sala Municipal d’Exposicions, “Estats de la matèria” (pintura, escultura i dibuix) a càrrec de l’alumnat de cursos monogràfi cs de l’EMA Gaspar Camps. Fins al 12 de juny. ■ A Vinnart Igualada (Pl. de l’Ajuntament), exposició de l’artista japo-nesa Mari Ito: Id - De l’origen del desig. Fins al 19 de juny.■ Al Cosidor (Av. Barcelona, 38 d’Igualada), exposició col.lectiva de labors de ganxet. Fins demà.■ A la sala de l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps, “Retrats i Foto-grafi a”, per l’alumnat dels tallers monogràfi cs. Fins a l’11 de juny. ■ A d’ARA Galeria d’Art, exposició de Jordi Sanahuja: “Intentant alli-berar-se”. Fins al 15 de juliol. ■ A l’espai de Llegim...? llibreria, exposició de fotografi es de Carmel.la Planell: “A l’entorn de Llegim...?: un espai per a la descoberta”. Fins al 31 de juliol.■ Al Museu Molí Paperer de Capellades, dibuixos i pintures de Colette Deblé: “Dones en suspensió o la Història Citada”. S’inaugura dissabte, a la 1 del migdia.■ Al Punt dels lectors de la Biblioteca Central d’Igualada, Jordi Mollà presenta “Pedra, marbre i fusta”. Fins al 16 de juliol. ■ Al vestíbul de la Biblioteca Central d’Igualada, “L’escriptura, de la ploma al teclat”. Del 2 al 25 de juny.■ A la sala d’exposicions de la Biblioteca Central d’Igualada, obres de Xavier Miquel i Padró. Del 2 al 30 de juny. (S’inaugura avui dijous, a les 7 de la tarda).■ Al vestíbul de l’Ateneu Igualadí exposició de Christian Zúñiga: “Bus-cando la nota”. Del 3 al 23 de juny.■ Al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, “Epidermis creativa”, treballs de l’alumnat del l’EMA Gaspar Camps. Del 9 al 26 de juny. (S’inaugura dijous vinent, a les 7 de la tarda).■ A l’espai Ars Antiqua (C/ Virtut, 22 d’Igualada), “Restaració i decora-ció”, mostra de mobiliari restaurat i decorat pels alumnes. S’inaugura dijous dia 9 de juny.

Dissabte, nova jornada de portes obertes a Cal BlaietDegut al gran èxit de públic que

van tenir les dues jornades de portes obertes a Cal Blaiet, amb més de 400 visitants, i a la gran quantitat de gent que ha demanat a l’Alfons de poder veure la mos-tra fotogràfica, amb imatges fami-liars dels traginers, s’ha optat per tornar a obrir Cal Blaiet, excep-cionalment aquest dissabte 4 de juny, coincidint amb les jornades de la Botiga al Carrer i també amb les botigues efímeres del REC.03. Serà de les 10 del matí a les 2 del migdia.

L’Alfons també vol fer públic el seu agraïment a totes les persones que ja han passat per l’exposició, per l’interès que ha despertat la

quadra dels cavalls, les fotografies d’antany i també vers el desapare-gut patrimoni històric i arquitectò-nic de tot el passeig de les Cabres en el seu conjunt. Molta gent no entenia com, en una època en que es respecta i es té cura de la reha-bilitació de cases antigues, carrers, places i monuments, s’hagués po-gut destruir tot aquest patrimoni.

Jornada de portes obertes a Ars AntiquaCoincidint amb el setè aniversari

del Centre de conservació i res-tauració Ars Antiqua d’Igualada, el proper dijous, 9 de juny ofereix una Jornada de portes obertes al públic interessat en visitar el taller, amb el següent horari: de 10,00 a 14,00 h i de 17,00 a 21,00 h, i s’inaugura l’exposició “Restauració i Decoració”- Mostra de mobiliari restaurat i decorat pels alumnes.

Aquesta mostra, és una petita representació de tot el treball que han realitzat vint-i-quatre alumnes del Centre en els tallers de conser-vació-restauració de mobiliari i del curs d’acabats decoratius i policro-mies durant aquests set anys.

En l’exposició, es mostrarà mo-biliari dels s. XVIII, XIX i XX, i po-

dreu veure el procés de restauració a través d’imatges anteriors a la intervenció, així com explicacions de les tècniques utilitzades.

Paral.lelament, també hi seran representats els mobles i objec-tes actuals que amb creativitat, les alumnes han decorat utilitzant

diferents tècniques i procediments pictòrics.

L’exposició romandrà oberta fins el 22 de juny en els següents horaris: de dilluns a dissabte de 10,00 a 13,30 i de 17,00 a 20,30 ( dimecres matí tancat).

35ESPORTS2 de juny de 2011

Resultats dels equips base de l’Igualada Hoquei Club● HOQUEI PATINS ●

PB Iniciació: CH Caldes 3 – Pe-tromiralles IHC 1.

Van jugar per l ’ IHC: La-ia Alvarez Maestre, Joan Manel Garcia Mendez, Lluc Vich Tusal, Nil Cervera del Fresno, Marc Prat Bellmunt, Nil Cos Marsal i Abril Bertran Hernández. Entrena: Joan Muntané Alsina.

Aleví: Esports OK Igualada HC 2 – Cassanenc 2

Van jugar per l’IHC: Alvaro Fer-rando Parra, Adrià Sanchez López. Carlos Sebastián Delgado, Roger Bars Català, Bern Gabriel Llorach, Oriol Prat Bellmunt, Jordi Méndez Ortiz, Marc Castells Solernou i To-ni Cervelló Llanes. Entrena: Joan Doncel Elias.

Infantil A: CH Lloret 7 – Pe-tromiralles Igualada HC 7

Van jugar per l’ IHC: Cesc Figuerola Botet, Martí Dalma-ses Guilera, Jordi Basols Torra, Arnau Figuerola Botet, Ferran Molet Ortíz i Juan Manuel Blan-co Prado. Entrena: David Espinalt Sucarrats.

Juvenil C: Petromiralles IHC 4 – Girona CH 6 / Girona GH 9 – Pe-tromiralles IHC 3

Van jugar per l’IHC: Fran Rodríguez Chingolla, Jem Pol Abad Conill, Albert Torra Vidal, Gerard Mernissi Rueda, Franc Domènech Casanovas, Marcel Monclús Car-bonell, Liam John Conroy i Eric Vives Boersma. Entrena: Francesc Peñafiel Farré.

Juvenil B: Shum 3 – Finca Nova IHC 7 / Finca Nova IHC 10 – Shum 4

Van jugar per l’IHC: Joel Sebas-tián Delgado, Edgar Peralta Tabo-ada, Enric Martí Gallego, Francesc Rubinat Fontanellas, Jordi Masoni Costas i Marc Baldayo Recio. En-trena: Carles Piernas Feliu .

Nacional Catalana: CE Arenys de Munt 7 – Petromiralles Iguala-da HC 8

Van jugar per l’IHC: Jesus Fer-nández Andrino, Joan Muntané Alsina, Francesc Sabater Masana, Jordi Casanovas Tor, Joan Raja Pozo, Aleix Vera, Albert Soler Dí-az, Joan Doncel Elias i Albert Ló-pez Valls. Entrena: Alexis Castro Junquera.

Sort diversa pels equips igualadins● HOQUEI LÍNIA ●

Copa Federació Infantil: CP Castellbisbal 5 – HL Igualada 3

Van jugar pel HLI: Miquel Ra-bell, Jordi Marimon, Xavi Álvarez, Roger Mas, Albert Mudarra, Hec-tor Rodriguez, Carla Albareda, Mi-reia Grados i Laura Rey. Entrena-dor: Toni Marcet.

Els divendres no ens van gens bé, no o digueu a ningú.

Copa Federació Benjamí: Ga-dex A 7 – HL Igualada 0

Molt bon partit el jugat aquest dissabte a la tarda a Sabadell, tot i els factors en contra: calor, pocs nens, la pista, el contrincant... pe-rò tot i així els benjamins han rea-litzat un magnífic partit.

El rival amb la lliga calenta encara a la butxaca, es va trobar amb una Igualada amb energia i ganes de lluitar com mai, plantant cara durant trenta minuts inten-sos, trenta minuts amb grans tirs a porteria per part nostra i grans pa-rades per part nostra, i una tècnica que feia dies que no vèiem.

La força de voluntat i esforç esmerçat en aquest partit ha de-mostrat les ganes i el poder que tenen aquests menuts, encara que el resultat no hagi acompanyat.

Van jugar pel HLI: Ivan Mateu, Bern Mas, Adam Gràcia, Genís Mas, Ferran Olmedo i Adrià Paja-res. Entrenador: Edgard Mudarra.

Copa Federació Infantil: HL Igualada 5 – CP Castellbisbal 3

Bona feina, els diumenges mi-llor, molta intensitat posada a la pista per part del jugadors i juga-dores del HL Igualada.

L’ordre i la intensitat normal-ment dona els seus fruits ... po-sitius, i així es va anar veient el resultat a la pista.

Van jugar pel HLI: Jordi Ma-rimon, Xavi Álvarez, Roger Mas, Albert Mudarra, Hector Rodriguez, Oriol Morera, Carla Albareda, Mi-

reia Grados i Laura Rey. Entrena-dor: Toni Marcet.

Copa Federació Juvenil: HL Igualada 6 - AE Sant Andreu 9

Partit igualat, a la pista els pri-mers i segons de Catalunya de la categoria.

Jugat de tu a tu amb bons tirs i bones aturades, però la inten-sitat més mantinguda per part dels jugadors del Sant Andreu de Barcelona, han tombat al seu costat un partit que al final de la primera part, només un gol ens separava de l’empat, 3 a 4.

Cal fer esment de la felicita-ció rebuda per dos pares del Sant Andreu, “quina feina que ha fet aquest entrenador, aquesta tem-porada”, enhorabona Toni Marcet.

Han jugat pel HLI: Miquel Ra-bell, Jordi Marimon, Xavi Álvarez, Roger Mas, Albert Mudarra, Hec-

tor Rodriguez, Albert Muntadas, Marc Valls, Marc Macarulla i Oriol Morera.

Copa Federació Femení: CHL Jujol 7 - HL Igualada 0

Encara amb el dinar a mig coll, comença l’últim partit del cap de setmana, amb una hora molt poc habitual, les 4 de la tarda del diu-menge.

Bona pressió de les noies en-trenades per el Xavi Alvarez, es noten les hores jugades amb el infantils, però cal seguir millorar, cal aixecar el cap i valorar la millor opció.

Van jugar pel HLI: Maria Pérez, Elisenda Ortínez, Mireia Grados, Carla Albareda, Claudia Navarro i Laura Rey. Entrenador: Xavi Al-varez.

Hoquei Línia Igualada

Jaume Llaverola deixa el club igualadí● HOQUEI PATINS ●

L’Igualada Hoquei Club co-municava aquesta setmana que Jaume Llaverola i Vida ha deixat de formar part de la plantilla del primer equip del club.

Ambdues parts van arribar, di-marts a un acord per rescindir el contracte que tenien en vigència i la pròxima temporada el jugador Jaume Llaverola i Vidal deixarà de defensar la porteria arlequinada de l’Igualada Hoquei Club.

El fins ara jugador del club va manifestar ja fa temps la seva vo-luntat expressa de voler abando-nar la disciplina de l’Igualada HC a finals d’aquesta mateixa tempora-da davant la molt bona oferta que havia rebut d’un altre club.

L’IHC ha intentat sempre re-tenir en plantilla el jugador però la impossibilitat de poder igua-lar l’oferta econòmica que tenia i la intenció de no voler retenir en contra de la seva voluntat a

un jugador, ha facilitat la sortida d’aquest.

El club vol posar de manifest la seva decepció per la decisió que dolorosament ha hagut de pren-dre i vol manifestar que en bona part aquesta mesura s’ha hagut d’afrontar per la difícil situació econòmica que l’entitat esta tra-vessant.

Després de més d’un any d’en-trar la nova junta, el club no ha aconseguit tot el suport econòmic que s’esperava ni des dels esta-ments públics ni privats de la ciu-tat i de la comarca. Sent conscients de la realitat econòmica en que vivim, la junta directiva ha entès que l’única manera de poder tirar endavant el club actualment és fent accions com aquesta i s’ha hagut de despendre d’un dels seus principals actius per poder fer front a la realitat actual.

IHC

Objectiu: 24 Hores d’Automobilisme a Montmeló

● MOTOR ● L’escola de pilotatge juntament

amb el programa Motor a Fons de Televisió de Catalunya uneixen es-forços per a reeditar un any més la selecció de tres dels seus millors alumnes per a que participin sense cap cost a la prova catalana.

FAST Parcmotor torna a con-vocar “Objectiu 24 Hores” per a escollir els tres millors pilots que podran córrer de forma totalment gratuïta la prova de resistència més emblemàtica de l’estat; “Les 24 Hores d’Automobilisme de Barcelona” que es celebrarà els dies 23, 24 i 25 de setembre al Cir-cuit de Catalunya.

FAST Parcmotor classificarà als millors pilots d’entre les persones inscrites al curs d’automoció “Ob-jectiu 24 Hores” que s’impartirà els caps de setmana de juny, juliol i agost a les instal.lacions de FAST Parcmotor Castellolí. L’únic requisit és disposar de carnet de conduir i no haver estat mai federat com a pilot en cap modalitat d’automo-bilisme. Trobareu més informació i la butlleta d’inscripció a www.objectiu24hores.cat

Un cop rebuda la formació, es decidirà a la Superfinal els 3 pi-lots oficials i els 3 pilots de reserva que correran a “Les 24 Hores de Barcelona”. Els tres seleccionats tindran el privilegi de pilotar un Seat León de la Supercopa cedit per SEAT SPORT, amb el que varen

aconseguir una meritòria vuitena posició en l’edició passada. A més, compartiran volant amb un nom il. lustre del motor i que en l’edició anterior va ser el bicampió del Da-kar; Marc Coma.

FAST-Parcmotor presta tot ti-pus de serveis relacionats amb el motor i el món que l’envolta, ofe-rint serveis de formació i prevenció de riscos laborals en la conducció, organització d’esdeveniments, in-centius i presentacions, activitats del motor i serveis relacionats amb la competició. Després de la crea-ció de l’Escola de Conducció Hiver-nal FAST-Andorra sobre neu i gel al Circuit Grandvalira (Andorra), FAST va inaugurar el Circuit Escola FAST-Parcmotor del complex Parc-motor Castellolí. Amb delegaci-ons a Barcelona i a Madrid capital, FAST-Parcmotor disposa actual-ment de conveni de col.laboració amb les companyies SEAT, MAN, KAWASAKI, IADA i LS2.

V E H I C L E S D EL L O G U E R

Distribució de gasoil A, B i C a domicili

Països Baixos, 12 08700 IGUALADA

93 805 17 16www.ucgsl.com

e-mail: ucgasoils@ucgsl.com

B2 PLACES2340 KG

C3 PLACES3500 KG

F3 PLACES3500 KG

G9 PLACES2700 KG

Cartes - Gestió d’apartats de correus

- Certifi cats - Bustiades - Publicitat direccionada

Avinguda Europa, 35 nau 10 Pol. Les Comes - Igualada

Tel. 93 116 22 22 - info@mba.cat

36 ESPORTS 2 de juny de 2011

10a Festa de l’Esport de la Diputació de BarcelonaAquest proper cap de setmana

se celebra la Festa de l’Esport de la Diputació de Barcelona, que enguany arriba a la desena edició; l’objectiu és promoure activitats esportives amb jornades de portes obertes i activitats a diferents enti-tats i clubs.

A la comarca s’adhereixen a la Festa de l’esport, les següents activitats:

XVIII Gimnaestrada “Ciutat d’Igualada”

Matinal d’exhibició esportiva, no competitiva, en la qual poden exhibir-se les modalitats dintre del món de la gimnàstica: rítmi-ca, artística, aeròbic, mini tramps, steeps, jazz, etc., i en la que hi participen des de gimnasos, esco-les clubs, centres educatius... que ofereixen una exhibició en conti-nu. Cada equip podrà oferir una o dues exhibicions amb un total de 10 minuts com a màxim.

Aquesta activitat es fa a Les Comes, a partir de les 10 del matí i és organitzada per l’Aula de Cul-tura Física i el Patronat Municipal d’esports d’Igualada.

Portes obertes a la piscina de Les Comes

De les 8 del matí a les 2 del migdia, tant dissabte com diumen-ge, la piscina de Les Comes fa jor-nada de portes obertes; la instal.lació romandrà oberta amb activi-tats lúdiques per a tothom.

Festa de la Bicicleta a Igualada

Pedalada festiva per diumenge al matí i pels carrers de la ciutat. A les 11 del matí es donarà la sortida des del punt habitual, zona Av. Barcelona - Crta. de Manresa (Sa-grada Família), on des d’una hora abans es podrà fer la inscripció.

L’organització recorda que és una activitat de participació i no de competició pel que cal adequar el ritme de la pedalada al d’una passejada. Es recomana també portar casc.

El recorregut urbà d’aquesta Festa de la Bicicleta portarà els participants fins el carrer del Rec per tornar Soledat amunt fins la plaça de Cal Font; qui vulgui, a l’alçada del carrer de Prat de Riba es pot afegir al grup de retorn a la plaça de Cal Font, fent un itinerari més curt.

A Cal Font hi haurà el sor-teig d’una bicicleta i el lliurament

de premis als centres educatius d’Igualada que passin dels 50 par-ticipants inscrits.

XVIIa Milla urbana del barri del Sant Crist d’Igualada

Aquest diumenge a partir de les 10 h. del matí, es durà a terme al Barri del Sant Crist, i coincidint amb les festes del barri, la 17a edi-ció de la Cursa Popular d’aquest barri igualadí, novament sobre la distància de la Milla Urbana (1.609,32 m.).

La prova és oberta a tots els atletes que hi vulguin prendre part, en les categories habituals que van de la 1M i 9F, fins a la 8M i 16F, essent les inscripcions gratuïtes, i podent-se efectuar el mateix dia de la cursa, des de 2 hores abans de la sortida, amb un límit de participants global de 200 atletes entre les 3 curses. Pel que fa als premis, hi haurà Trofeus pel primer/primera classificats de ca-da categoria, i obsequi d’un per-nil pels atletes masculí i femenina que obtinguin les millors marques respectivament de la prova de la Milla Urbana. Tindran premi espe-cial els primers classificats del Barri del St. Crist, i també premi als par-ticipants més grans del Barri.

Ademés, tots els atletes que finalitzin la prova corresponent, rebran una samarreta commemo-rativa de la 10a Festa de l’esport de la Diputació de Barcelona i una bossa.

L’organització de la prova és a càrrec de l’Associació de Veïns del Barri del Sant Crist, amb la col.laboració de l’Ajuntament d’Igua-lada, del Patronat Municipal d’Es-ports, i del Club Atlètic Igualada, i el suport de Super Mas.

A Castellolí, caminada i BTT

Des de la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Castellolí, s’adhereixen també a la Festa de l’esport de la Diputació, sent el tercer any que el municipi celebra la Festa de l’esport a Castellolí. Per diumenge doncs, han previst una ruta a fer a peu o amb mountain bike, amb sortida a 2/4 de 9 del matí des de la plaça de l’Escola. A l’arribada es lliurarà una samarre-ta de record de l’acte.

La inscripció, que és gratuïta, es pot fer abans de la sortida. Es demana portar esmorzar i puntua-litat a l’hora de la sortida.

Col.laboren en l’organització de la matinal esportiva els Amics

Ciclistes de Castellolí i els Camina-dors de Castellolí.

Vilanova convida a la població a participar de les activitats dirigides

Amb el lema “Ets el meu con-vidat”, l’Àrea d’Esports ha tornat a obrir les activitats dirigides i del programa Activa’t coincidint amb la setmana de celebració de la 10a Festa de l’Esport que promou la Diputació de Barcelona pel cap de setmana del 4 i 5 de juny.

Així durant la setmana hi ha hagut sessions obertes a diferents espais.

Pel que fa al cap de setmana, l’Àrea d’Esports ha preparat dife-rents activitats de la mà de les en-titats per sumar-se a la celebració de la 10a Festa de l’Esport, dissab-te 4 de juny. La jornada coincidirà amb la inauguració de la tempora-da d’estiu de la piscina vilanovina.

A la Pobla, esports i berenar

Les regidories d’Esports i d’In-fància i Joventut de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt orga-nitzaran, el dissabte 4 de juny, di-ferents activitats esportives que començaran a les 4 de la tarda al parc de Sant Galderic, on es po-dran practicar diversos esports com ara bàsquet, futbol o vòlei, i a mitja tarda hi haurà un berenar per a tots els participants.

Al parc de les Garrigues, a par-tir de les 6 de la tarda, es disputa-rà un campionat de petanca, amb la col·laboració de l’Associació de Veïns del Barri de les Garrigues.

Jornada de portes obertes i pedalada a Calaf

D’una banda, la Unió Esporti-va Calaf ha organitzat una jorna-da de portes obertes al camp de gespa de Les Garrigues, perquè tots aquells que ho vulguin pu-guin practicar futbol en aquestes instal·lacions durant tot el matí, i de l’altra, de 16.00 h a 19.00 h el poliesportiu acollirà diversos par-tits de futbol sala de prebenjamins i benjamins de l’Escola de Futbol Sala Alta Segarra. Finalment, a les 16.30 h sortirà des de la plaça dels Arbres una pedalada organitza-da per BikeCalaf.Cat, i a les 19.00 h, coincidint amb la tornada dels participants, xocolatada a la ma-teixa plaça.

III Festa de l’Esport de PieraAquest divendres 3 de juny es

lliuraran els premis de la 3a edició de la Festa de l’Esport, que reconeix l’esforç i els èxits dels esportistes de Piera. Un reconei-xement que es farà en el trans-curs d’un sopar amb espectacle a la nau de Cal Sanahuja a partir de les 9 del vespre en un acte obert a tothom. Les reserves es poden fer al restaurant La Cantina.

Els premis en aquesta edició són: Premi Ceràmica Piera als es-

portistes promesa, Premi obra social Unnim als esportistes més destacats de cada entitat, Premi Piscina de Piera als equips més destacats de cada entitat, Premi Tainco als equips més destacats de cada entitat, Premi Matrinox als equips més destacats de cada entitat, Premi venda d’automòbils Teresa Vallès a la millor organitza-ció d’una activitat federada o de lleure, Premi assegurances Vallès-Axa als entrenadors més destacats

i als veterans destacats, Premi “la Caixa” a les empreses col.labora-dores, Premi Assegurances Piera 2003 SL a la millor activitat per gent gran, Premi Matrinox a l’es-portista femenina de l’any i Premi Matrinox a l’esportista masculí de l’any. També hi haurà mencions especials amb el premi especial als esportistes d’elit del municipi.

Expedició d’Espeleo Grup Anoia al cim més alt d’Europa, l’Elbrus amb 5.642 m

● ALPINISME ● El proper dia 10 de juny un

grup de 7 socis de l’EGAN pren-dran rumb a Rússia per intentar assolir el cim de l’Elbrus, la munta-nya més alta d’Europa amb 5.642 m d’altitud.

Cada any es du a terme un gran projecte des de la vocalia de muntanya del club: el 2006 va ser el Pic Lennin (7.134 m), el 2008 el Cho-Oyu (8.201m), el 2010 el Mc-Kinley (6.194 m) a Alaska, un dels cims més freds del món i el més alt de Nord-Amèrica. Ara és el torn de l’Elbrus, el cim més alt d’Europa. El motiu d’aquesta progressió és aconseguir el projecte “7 CIMS”, on pretenem assolir la muntanya més alta de cada continent.

L’Elbrus, també anomenat “Mangitau” pels locals, és un vol-cà ja extingit i situat a la serralada del Caucas, just a la frontera entre Rússia i Geòrgia. Són molts els alpi-nistes que durant l’agost afronten l’ascensió per la ruta comercial de la cara est, però en aquesta ocasió intentarem el cim per la seva cara nord aquest mes de juny.

Tot i fer l’expedició al juny, la zona on es troba situat el cim i la seva altitud fan que les tempera-tures puguin prendre valors entre -7 i -20ºC, que acompanyats del fort vent que acostuma a bufar a la zona fan que la sensació tèrmica pugui arribar fins a valors de -30ºC dalt del cim.

L’expedició comença a la ciutat de Pyatigorsk i des d’allà cal arri-bar a la vall de Dzhily-Su. A partir d’aquí, i tenint en compte que són 8 dies a la muntanya, caldrà trans-

portar tot el material i menjar ne-cessaris per a l’activitat al campa-ment base situat vora els 3.000 m d’altitud. Tota la ruta per la cara nord es farà sense “portejadors” i sense guia, cosa que farà més notable el desgast físic i afegirà un punt de dificultat a l’expedició.

Un cop establert el campament base, caldrà fer ascensions per acli-matar-se a l’alçada i acostumar el cos a la menor concentració d’oxi-gen a mida que es guanya desni-vell. La instal.lació del campament 1 a 3.730 m permetrà fer una nova aclimatació fins als 4.800 m per tornar a baixar, prendre 1 dia de descans i, si la meteorologia ho permet, fer l’atac al cim superant gairebé 2.000 m de desnivell des del C1 fins al sostre d’Europa, a 5642 m. Després de l’atac al cim cal afegir un parell de dies més per baixar, desmuntar el C1 i tor-nar al campament base amb tot el material.

Un cop finalitzada l’expedició caldrà prendre paciència per inici-ar el viatge de tornada a casa des de Mineralnye-Vody a Moscou, on després d’un parell de dies de des-cans i fetes les fotografies de rigor a la Plaça Roja, l’avió ens durà ja definitivament a casa.

Però la feina no s’acaba aquí, i un cop arribats caldrà comen-çar a pensar en el proper objectiu: l’Aconcagua (6.962 m), situat als Andes i cim més alt de Sud-Amè-rica.

Per a més informació, i si voleu seguir el dia a dia de l’expedició, consulteu: http://expedicionsegan.blogspot.com/

Trofeu de maig a Vilafranca● NATACIÓ ●

El dissabte passat els nedadors del Club Natació Igualada es van desplaçar fins a Vilafranca. El CN Vilafranca va organitzar el seu tra-dicional trofeu de maig.

En aquesta competició hi van participar tots els nedadors del Club, des dels més petits fins als més grans. Tots els igualadins van fer un gran esforç i van competir a un gran nivell. Aquesta entrega es va veure recompensada amb la recompensa de moltes medalles, quasi tots els participants del Club van poder pujar al podi.

En total van competir els Clubs de Sant Sadurní, Sitges, Santa Per-pètua, Vilafranca i Igualada. El moment més emocionant va ser el dels relleus, doncs van estar molt disputats i fins al final no es van decidir.

Les marques assolides pels igualadins donen molt bones pers-pectives de cara als campionats de Catalunya d’estiu, ja que tècnica-ment els esportistes han evolucio-nat molt i així ho van reflexar els temps dels cronòmetres.

Ara ja només cal esperar veure com surten els campionats.

38 ESPORTS 2 de juny de 2011

Brillant actuació del CAI a les prèvies dels Campionats Catalans cadet i benjamí ● ATLETISME ●

Dissabte passat es van dur a terme, a les pistes de Camp Clar de Tarragona, les proves corres-ponents a les jornades prèvies classificatòries dels Campionats de Catalunya de les categories cadet i benjamí, amb una nombrosa parti-cipació d’atletes de tot Catalunya.

Hi participà un nombrós grup de 36 atletes del Club Atlètic Igua-lada, amb una excel.lent actuació global, classificant-se els represen-tants del CAI en moltes de les pro-ves entre les 2 categories, per a les finals del proper 18 de juny a Vic, pel que fa als cadets, i del dia 11 de juny a Terrassa, els benjamins.

Categoria cadetPel que fa als cadets masculins,

van sobresortir les brillants actua-cions de Jordi Yoshinori Matsuoka, guanyador en salt de llargada amb 6,12 m, i 4t en triple salt amb 13,01 m; d’Adrià Bertràn, 1r en disc amb 37,85 m i 7è en javelina amb 34,86 m; de Jan Roca 2n en salt de llarga-da amb 5,65 m i 3r en 100 m tan-ques amb 15”79; de Fran Martínez, 2n global en 300 m tanques amb 42”81, i 4t global en 100 m tanques amb 16”11; d’Albert Rovira, 3r glo-bal en 100 m llisos amb 12”21, i 4t global en 300 m llisos amb 38”44, i de Jaume Marín, 3r en 1.500 m obstacles amb 4’39”51. Robert Pau va ser 8è en martell amb 27,69 m, i Aleix Marín 12è en javelina amb 31,30 m. Bernat Azcona era 12è

en 3.000 m llisos amb 10’57”32 , seguit de Rafael Hompanera, 13è amb 11’53”20, classificant-se tots aquests atletes per a les finals. Ro-ger Castells va participar en 300 m llisos, amb 41”49, no accedint a la final de la prova.

Pel que fa a les cadets femeni-nes, van sobresortir les grans actu-acions de Sheila García, 2a en salt de llargada amb 5,05 m i 3a en 100 m llisos amb 12”97; de Cristina Fernández, 3a en disc amb 30,70 m i 4a en pes amb 9,98 m; de Diana González, 4a en salt d’alçada amb 1,48 m i 6a global en 600 m llisos amb 1’44”98; de Judith Guzmán, 5a en salt de llargada amb 4,75 m, i de Marta Guzmán, 6a en 300 m tanques amb 48”78, i 7a en 300 m llisos amb 45”25. Marina Agut era 11a en 1.000 m llisos amb 3’33”89 i Laura Farré 12a amb 3’34”02, clas-sificant-se totes per a les finals cor-responents.

També participaren Marta Just, en 300 m tanques amb 57”46 i en 100 m tanques amb 20”14, i Paula Moreno en 300 m llisos amb 52”12, no accedint a les finals.

Categoria benjamíTambé els joves atletes de cate-

goria benjamí, en la fase prèvia de Tarragona, tingueren una brillant actuació, assolint classificar-se en moltes de les proves en que pren-gueren part.

En benjamí masculí, Eduard Guzmán era el guanyador en les

2 proves en que va participar, amb 9”45 en 60 m llisos i 3,73 m en salt de llargada, i Pol Roca assolia tam-bé el triomf en salt d’alçada amb 1,16 m i era 3r en salt de llargada amb 3,51 m, classificant-se ambdós atletes per a les finals correspo-nents.

Entre la nombrosa participació de les benjamins femenines van sobresortir Martona Segura, 4a en pilota amb 18,59 m i 5a en 1.000 m marxa amb 6’23”18; Silvia Hohn-haussen, 5a en salt d’alçada amb 1,00 m i 16a en 60 m llisos amb 10”19; Berta López, 6a en 1.000 m llisos amb 3’54”08; Maria En-rich, 6a en salt de llargada amb 3,11 m; Isabela Lago, 7a en llarga-da amb 3,10 m i 7a en 60 m llisos amb 9”95; Laia Planas, 8a en salt d’alçada amb 0,95 m seguida de Nàstia Ordi, 9a amb 0,95 m; Laura Giménez era 14a en 1.000 m marxa amb 7’08’’02, i Marcela Solé 17a en 1.000 m llisos amb 4’01”79, classifi-cant-se per a les finals.

També participaren Carla Moreno en 1.000 m marxa amb 7’12”23, Mèlanie Soriano en la ma-teixa prova amb 7’31”76, María Quilez en salt d’alçada amb 0,85 m, Berta López en 60 m llisos amb 10”74, Marcela Solé en 60 m llisos amb 10”84, i Júlia Solé en 60 m llisos amb 10”93 i en 1.000 m llisos amb 4’04”96, no assolint les classi-ficacions per a les finals.

Naufel Bensiali del CAM Piera a la final del Campionat de Catalunya

● ATLETISME ● El passat dissabte, 28 de maig,

es va celebrar a Tarragona la fase prèvia del Campionat de Catalunya Benjamí d’atletisme a l’aire lliure. El Club Atlètic Mas Piera (C.A.M.P.) va presentar cinc atletes que van com-petir en salt de llargada, salt d’alça-da, 60 m.ll. i 1.000 m.ll. concursos.

Naufel Bensiali es va classi-ficar en 6a posició amb un crono de 3,38,55 i va passar a la final de 1.000 m.ll. que se celebrarà el 11 de juny a Terrassa. El mateix atleta va participar al salt de llargada i va

assolir la 22a posició amb un salt de 2,79 i no va poder accedir a la final.

Els altres resultats de les ben-jamines del club van ser els se-güents: Karen Garcia (60 m.ll.: 36a, i 15a a salt de llargada amb 3,00 i no poden accedir a la final per un centímetre), Carla Carbó (60 m.ll.: 40a i 20a a salt de llargada amb 2,75), Judith Castillo (42a, 11,83) i Marina Martí (20a, salt d’alçada amb un salt de 0,85 i 17a al salt de llargada amb 2,92, quedant-se a pocs centímetres de la final).

Preparant la Festa del Club Tennis Piera● TENNIS ●

Fins dijous de la setmana vi-nent es poden comprar els tiquets pel sopar-ball que es farà a Piera, el dissabte dia 11 amb motiu de la Festa del Club Tennis Piera.

Al llarg de tot el dia hi haurà campionat de pàdel, des de les 8

del matí fins a les 10 de la nit; a les 12 del migdia es jugarà la final del campionat de tennis individual masculí 2011 i a les 5 de la tarda es jugarà la final del campionat d’esquaix 2011. A les 10 de la nit es farà el sopar i cap a les 12, lliu-rament de trofeus, seguidament

exhibició de ball dirigit per els pro-fessors Ricard i Rosa i tot seguit i fins la matinada... ball per tothom.

El preu del sopar-ball és de 22 euros per persona, i per assistir després del sopar: entrada + con-sumició 8,00 euros per persona.

Bon moment pel bàsquet igualadíJúnior masculí i Sènior femení a un pas de l’ascens

● BÀSQUET ● Aquest cap de setmana s’han

disputat competicions de fases per a dos equips dels Club Bàsquet Igualada.

L’equip Sènior femení ha dis-putat les fases d’ascens a la Lliga Femenina 2 a Palma de Mallorca, tot disputant una lligueta amb els dos equips classificats de Catalunya i dos de Mallorca, tot i guanyar dos dels tres partits disputats, l’average entre els equips partici-pants ha col.locat l’equip iguala-dí en tercer lloc, per això només ascendeix el primer classificat el Bons Aires (Mallorca), el CRAVIC Reus Deportiu després d’ésser der-rotat pel CB IGUALADA per 58-55, també torna a quedar-se a les por-tes de l’ascens.

Cal valorar que el fet d’haver arribat a poder disputar aquestes fases d’ascens, això ja ha sigut un gran èxit i una nova fita històrica pel bàsquet femení igualadí i pel

Club Bàsquet Igualada, que amb molt de treball, esforç i il.lusió s’ha col.locat entre els millors equips de Catalunya.

La setmana anterior aquest equip va assolir el Sots-campionat de Copa Catalunya.

L’equip Júnior Masculí també ha disputat aquest cap de setmana a Tarragona, les fases d’ascens per la categoria preferent, guanyant el partit de semifinal contra el CB Tarragona per un punt, i va perdre la final amb el Manresa per 59-47.

Cap de setmana per l’Infantil femení

El proper dissabte i diumenge (dies 4 i 5) l’equip Infantil femení del CB Igualada, també disputarà fases finals al Pavelló de Les Co-mes, per intentar assolir el Campi-onat Territorial d’A2 de Barcelona, havent quedat en segona posició de la lliga regular.

Sènior femení a Palma de Mallorca. FOTO: Joan Ribera

El 18 i 19 de juny, Compartim 3x3, bàsquet al carrer● BÀSQUET ●

El Club Bàsquet Igualada or-ganitza, per al cap de setmana del 18 i 19 de juny, el tradicional Com-partim 3x3 bàsquet al carrer, que enguany tindrà com a escenari el parc del Xipreret d’Igualada. Els horaris de competició seran: Pre-mini a cadet, dissabte i diumenge de 9 a 14 hores; i de cadet a sènior, dissabte de 9 a 23 hores.

Els campions obtindran el pre-mi Halcón Viajes (sèniors federats masculí i femení) i tots els parti-cipants seran obsequiats amb la samarreta Compartim 3x3, genti-lesa de SAI Computers. També hi

haurà els concursos de triples (a partir de 14 anys) i Two Ball (tir per parelles).

Per participar cal inscriure’s prèviament, ja sigui a través del web www.clubbasquetigualada.cat, o a les oficines del Patronat d’Esports d’Igualada, de dilluns a divendres de 8 a 15 h. La data límit és el 10 de juny, a les 15 h. A partir del dia 16 ja es podran consultar el calendari i sistema de competició a la web del CBI.

El preu de les inscripcions és de 40 euros per als equips sènior/júni-or; 30 euros per als cadet/infantil i 20 euros per als mini/premini.

Vols jugar a futbol?

La UD Montserrat d’Igualada fa una crida als nois nascuts als anys 1993, 94 i 95 per tal de formar un equip juvenil i defen-

sar els seus colors de cara la propera temporada.El Club prepara els joves amb formació tècnica, tàctica i per

extensió física, i compta amb entrenadors d’experiència contras-tada.

Les inscripcions es poden fer a través del telèfon 680 538 591 (Luís Miguel). L’activitat és gratuïta.

39ESPORTS2 de juny de 2011

Ariadna Ramos, campiona d’Espanya juvenil per seleccionsMarc Sánchez i Santi Ramos, sotscampions● ATLETISME ●

Els atletes de categoria Juvenil del Club Atlètic Igualada Ariadna Ramos, Marc Sánchez i Santi Ra-mos, es van proclamar respecti-vament campiona i sotscampions d’Espanya juvenils per seleccions autonòmiques amb la selecció catalana a Valladolid, en la com-petició disputada els dies 28 i 29 de maig al Centre de Perfecciona-ment Tècnic-Esportiu Rio Esgeva,

amb la participació de 17 Selecci-ons Autonòmiques, i amb el su-port i l’organització del Consejo Superior de Deportes i la Junta de Castella i Lleó. Catalunya es va im-posar per Seleccions en femenines, per davant de la Comunitat Valen-ciana. En masculins, els catalans foren segons i sotscampions, per darrera de la Comunitat Valenci-ana. Ariadna Ramos assolia una gran 2a posició en el triple salt,

amb un millor intent de 12,61 m, rècord d’Igualada absolut.

Els dos atletes masculins del CAI tingueren també una bri-llant actuació a Valladolid. Marc Sánchez era 4t en el salt d’alça-da, amb un millor intent d’1,94 m, mentre que Santi Ramos era 6è a la final A dels 110 m tanques, amb 15”17, després d’entrar segon a la semifinal corresponent amb un gran registre de 14”98.

8è lloc per a les femenines del CAI al Campionat de Catalunya de Clubs absolut● ATLETISME ●

El Club Atlètic Igualada va participar aquest diumenge 29 de maig, a les pistes de l’Estadi Josep Molins de Sabadell, al Campionat de Catalunya Absolut d’Atletisme per Clubs 2011, que es va dur a terme amb organització de la J. Atlètica Sabadell, amb la participa-ció dels 8 equips capdavanters de l’atletisme català a nivell absolut.

En l’encontre femení, les joves atletes anoienques s’enfrontaren als millors conjunts de l’atletisme Català, inclosos els que no partici-paven a la Lliga Catalana per estar participant al Campionat d’Espa-nya de Clubs, classificant-se en 8a posició, amb un total de 35 punts, malgrat sofrir diverses baixes per diferents motius, que van mermar considerablement el seu poten-cial, en la seva 7a participació en aquest campionat.

Es proclamaren Campiones de Catalunya les noies del F.C. Barcelona, amb 136 punts, seguit pel A.A.Catalunya, amb 127 punts; ISS Hospitalet, amb 100 punts; C.A. Laietània de Mataró, amb 90 punts; Avinent C.A. Manresa amb 80 punts; J.A. Sabadell, amb 72 punts; Medilast Sport LLeida amb 45 punts, i vuitenes les representants del C.A. Igualada amb 35 punts.

Individualment, sobresortiren dintre de la gran actuació gene-ral de les representants del CAI, el magnífic triomf de la llançado-ra Níria Pascual en el llançament de Javelina, amb 45,39 m., i els tercers llocs de la seva germana Èlia Pascual en llançament del Pes, amb 11,74 m., i de la marxadora pierenca Ester Montaner en els 5.000 m. marxa, amb 26’14”09.

Altres destacades actuacions de les joves anoienques, foren

les de Diana González, 4a en Salt d’Alçada amb 1,54 m., el 6è lloc de Mireia Fernàndez en llançament del Martell amb 25,49 m., i el 7è lloc d’Aida Sànchez en els 100 m. tanques amb 21”22.

Foren vuitenes en les proves corresponents, Raquel Martínez en 400 m.llisos amb marca personal de 1’03”96, Judit Guzmán en Salt de Llargada amb 4,83 m., la seva germana Marta Guzmán en el Tri-ple Salt amb 9,61 m., Montserrat Rocaginé en 100 m.llisos amb 14”42, i Natàlia Hurtado en llança-ment del Disc amb 16,56 m. en el seu debut en la prova.

Foren desqualificades les components del Relleu de 4 x 100 m. del CAI, format per Mar-ta Guzmán, Aida Sànchez, Diana González i Judit Guzmán, per pro-blemes en l’entrega del testimoni en una de les zones.

Per 3r any consecutiu

Elena Barlabé revalida el títol de Campiona del Món de triatló de Policies i Bombers● ATLETISME ●

Diumenge passat hi va haver a Calella la tercera edició del Half Challenge, triatló de llarga distàn-cia que engloba també el campio-nat del món de policies i bombers. Aquesta prova catalana ja s’ha convertit en l’esdeveniment espor-tiu més important i internacional del Maresme. Molt poques proves a Espanya poden dir que tenen 1.300 inscrits, i això que les inscrip-cions es van esgotar dues setma-nes abans de la prova, convertint Calella en la capital del triatló eu-ropeu, gràcies a la gran presencia d’esportistes internacionals arribats de França, Regne Unit, Alemanya, Dinamarca, Àustria, Irlanda...

Les distàncies a realitzar van ser 1.900 m de natació amb sorti-da i arribada a la platja de Calella, amb un recorregut d’una sola vol-ta; 90 km de ciclisme en un circuit de 2 voltes Calella-Mataró tancat al trànsit i 21km de cursa a peu amb inici a la platja de Calella, arribant a Pineda de Mar, on s’ini-ciaven 2 voltes fins Santa Susanna i amb final a la platja de Calella, a la zona de transició on hi havia l’arc d’arribada.

Elena Barlabé, tot i sortir se-gona de l’aigua, en la modalitat de policies i bombers, a 2 minuts i mig de la francesa Emmanuelle Pauline, va aconseguir remuntar en el tram ciclista arribant a treu-re-li 3 minuts i acabant la cursa a peu amb una diferència de 35 minuts i a gairebé 1 hora de la ter-cera classificada, la també francesa Celine Martí.

Barlabé aconseguia una 12a plaça de la general femenina (de 57 arribades a meta), 4a espanyola i 1a en el Campionat de Policies i Bombers, amb un temps invertit de 5h02’12’’.

En categoria masculina el gua-nyador del campionat del món de

Policies i Bombers va ser el manre-sà Xavi Torrades amb un temps de 4h06’02’’. Carles Pérez va quedar 36è dels policies i bombers i 215è de la general masculina, amb un temps invertit de 4h50’49’’. L’igua-ladí Ricard Solé, que tot just fa du-es setmanes va finalitzar l’Ironcat, també va participar en el triatló, però es va retirar al finalitzar la primera volta de ciclisme.

Els guanyadors absoluts de la prova van ser el francès Sylvain Sudrie, amb un temps de 3:47:39, i en dones la catalana Eva Ledesma amb 4:19:09.

Foto: DVXL

Gran actuació dels atletes del CAI al Meeting català per a Veterans● ATLETISME ●

El passat 29 de maig, es va dur a terme a les pistes del CEM de la Mar Bella de Barcelona, la 6.ª edició del Meeting Català per a Veterans, en el que hi prenien part 7 atletes del Club Atlètic Igualada amb una gran actuació en les pro-ves respectives. Paquita Pérez era la 2a de la 2a sèrie dels 1.500 m.ll., amb un bon registre de 5’22”21, i Trini Canals participava en els 100 m. llisos, imposant-se en la 4a sèrie amb 14”82, entrant 2a Noemí Carreras amb 15”18, i les

mateixes atletes van participar en els 200 m.ll., guanyant la 4a sèrie Trini Canals amb 31”34, i essent 5a de la 3a sèrie Noemí Carreras amb 31”46.

Jordi Fernàndez Patiño era 2n en llançament del Pes en categoria M-40, amb 9,29 m., i 5è general en el Salt de Perxa, amb 3,40 m. José Antonio Fernández era 8è en els 5.000 m.ll. amb 17’07”72, seguit d’Antoni Vilches 12è en la mateixa prova amb 17’20”88, i de Rafael Crespo, 13è amb 18’24”34.

Eduard Viles (CAI), 6è en relleus 4x100 m amb Espanya a la Diamond League de Roma ● ATLETISME ●

El velocista del Club Atlètic Igualada Eduard Viles va assolir una brillant 6a posició amb el quartet de relleus estatal absolut de 4x100 m, en el decurs de les proves corresponents a la 3a reu-nió internacional de la Samsung Diamond Leauge, que es va dur a terme a l’Estadi Olímpic de Roma el passat dijous 26 de maig.

L’equip estatal de relleus va as-solir un magnífic registre de 39”88, amb el quartet format per Eduard Viles, Ángel David Rodríguez, Ed-gar Pérez i Daniel Molowny, asso-lint la millor marca estatal de la prova aquesta temporada.

Es va imposar l’equip del Canadà amb 38”65, seguits d’Itàlia amb 38”89 i eren 3rs els atletes d’Alemanya amb 39”09, 4t Polònia amb 39”24 i 5è França amb 39”37, entre 9 equips classificats.

L’atleta de Mediona, va partici-par també en la 1a sèrie extra dels 100 m llisos, entrant 8è amb un gran registre de 10”66, en la prova dominada per Jared Connaughton (Canadà) amb 10”31.

En aquesta 3a reunió de la Di-amond League va sobresortir el triomf del plusmarquista mundial Usain Bolt en la sèrie oficial dels 100 m llisos, amb 9”91, seguit del també jamaicà Asafa Powell, 2n amb 9”93, i era 3r Cristhope Le-maitre amb 10”00.

Eduard Viles té previst parti-cipar, avui 2 de juny, en la 7a edi-ció del Meeting Iberoamericà de Huelva, en la prova dels 100 m llisos, reunió en la que participa-ran destacats noms de l’atletisme mundial.

No et pots vestir sifas més de la talla 44?

Sí, a MODA SPORT

FABRICACIÓ PRÒPIA

VESTITS PER FESTES

des de 46,50 €

OFERTES Calces 100% cotó

3 per 7 €

Florenci Valls, 89 08700 IGUALADATEL. 93 804 00 08

40 ESPORTS 2 de juny de 2011

Cadet masculí - Quarts de Final de la Copa Federació A de 2a Catalana: CH Igualada 37 - KH-7 Granollers 36

Jugadors i afició fan possible la remuntada● HANDBOL ●

Quin partidàs, quina remun-tada del Cadet masculí Igualada, i contra el Granollers, un dels prin-cipals referents de l’handbol ca-talà.

El partit va començar i des dels 5 minuts, l’equip igualadí va anar a remolc, degut a moltes fallades, i al bon nivell de l’equip contrin-cant. Es va arribar a la mitja amb un resultat força desfavorable per l’Igualada de 13 a 16.

La segona part va continuar amb un bon joc de l’equip visi-tant, fins arribar a deu minuts del final amb un resultat contrari pels igualadins de 7 gols en contra, el que feia pensar una molt difícil re-muntada. A cinc minuts del final, l entrenador local demana temps mort, ja que el resultat era de cinc gols en contra. La graderia, ple-na de joves, companys, jugadors, familiars i amics convençuts de la capacitat del seu equip, es va su-mar a fer possible la remuntada, animant i sense parar de corejar i cantar, i plegats, van aconseguir el

que semblava impossible. El partit es va remuntar!

El partit s’empatava en els úl-tims segons del partit i amb pos-sessió local. Sobre el xiulet del fi-nal del partit l’àrbitre sancionava al Granollers amb la pena màxima damunt l’electrònic ja aturat. De-cisiu penal que podia desempatar el partit o provocar una pròrro-ga. Amb seguretat, contundència i energia positiva s’aconseguia mar-car el gol que donava la victòria a un Igualada pletòric i enormement feliç.

Ara l’Igualada passa a Semifi-nals de la Copa Federació; el partit a casa del Sant Joan Despí (B) el proper dissabte a 2/4 de 5 de la tarda.

Per l’Igualada van jugar: Ra-ül Ubía (1), Daniel Fons (3), Elias Galiano (2), Sergi Garcia (6+3p), Adrián Cano, Jordi Grado (1), Jordi Vilarrubias (5), Òscar Solé (6), Iban Sanmiguel (4), Miquel Albareda (3), Pol Fajas (1) i Lluís Josa. Com a porters, l’Aleix Royo i en Marc Tarrida, lesionat, dirigits per Pol Cantero.

El CPP Igualada, subcampió de Catalunya aleví per equips● TENNIS TAULA ●

El cap de setmana passat es va disputar a Ripollet el Campi-onat de Catalunya en categories aleví i juvenil. El CPP Igualada va participar a la categoria aleví amb l’equip format per Albert Kenji Matsuoka, Joan Masip i Francesc Masip. Els igualadins es van pro-clamar subcampions del torneig, només superats a la final pel po-tentíssim CTT Olesa, contra qui no van poder repetir la gesta aconse-guida al Campionat d’Espanya. Cal destacar que els tres jugadors de l’Olesa ocupaven tres de les quatre primeres posicions del rànquing del torneig, únicament amb l’igua-ladí Joan Masip col.locat a la sego-na plaça.

En dobles, la parella formada per Joan i Francesc Masip va arri-bar als quarts de final, mentre que la parella formada per l’igualadí Albert Kenji Matsuoka i el palista

del CTT Falcons Albert Farrés es va quedar als vuitens de final.

Joan Masip es proclama campió de Catalunya aleví

El cap de setmana passat a Ripollet també es va disputar la modalitat individual del Campio-nat de Catalunya aleví. Els juga-dors del CPP Igualada Albert Ken-ji Matsuoka i Francesc Masip van assolir els setzens de final de la competició, però el resultat més destacat el va aconseguir Joan Ma-sip, que va pujar al graó més alt de podi. L’igualadí va proclamar-se campió després de superar un cop més el seu company a la selecció Adrià Úbeda (CTT Olesa) en una apassionant final que semblava sentenciada quan el de l’Anoia perdia per 2 jocs a 0. Joan Masip, però, no es va rendir i va poder remuntar i acabar imposant-se per un ajustadíssim 3-2.

El CPP Igualada, subcampió de Catalunya aleví per equips. D’esquer-ra a dreta, Albert Kenji Matsuoka, Francesc Masip i Joan Masip

Dues gimnastes del Rítmica Vilanova a la final del Barcelona Comarques● GIMNÀSTICA RÍTMICA ●

E l passat diumen-ge 29 de maig es va ce-lebrar a Montmeló la 1a fase del Trofeu Barcelona Comarques. El Club Rítmi-ca Vilanova va presentar a Cristina Molina, Ain-hoa Just, Diana Daraban i Anna Ballet, que van gaudir molt a la pista i van aconseguir defensar els seus exercicis amb una molt bona execució.

Cal destacar que la prebenja-mina Diana Daraban i la benjami-na Anna Ballet es van classificar per a la final d’aquest trofeu, que

se celebrarà el dissabte 11 de juny a Cardedeu.

També volem recordar que el pròxim divendres 10 de juny

el Club Rítmica Vilanova, junta-ment amb l’Àrea d ’ E s p o r t s d e Vilanova del Camí, organitzarà la XVII Gimnastrada sota el lema “Valors de l’Esport”, a partir de les 18:30 h. Es-teu tots convidats, i de ben segur que gaudirem d’una agradable vetllada!

Per finalitzar, el club vol felicitar a les 4 gimnastes per la seva notòria millora i animar-les a seguir treballant... i molta sort a la final!

Derrota del CN Igualada al Torneig dels Sanfermines a Barcelona● PILOTA BASCA ●

Dissabte a la tarda, es va dis-putar la 3a jornada del Torneig dels Sanfermines, que se celebra al frontó de la Casa de los Navarros a Barcelona. La nostra parella es va enfrontar a la màxima favorita per endur-se el torneig, el CN Terrassa (Gorina - Redin).

El partit es va desenvolupar de la següent manera: Un inici molt decebedor del CN Igualada (Oli-va - Canziani), ja que la parella del Vallès es va posar ràpidament amb un 13 a 1 a favor, marcador que va fer molt difícil el joc dels nostres pilotaris, però que de mica en mica, i amb molt de lluita i sa-crifici, van arribar fins a un 17 a 14 esperançador. Però a partir d’aquí, i gràcies a una jugada de malas-trugança del nostre davanter Oli-va (que va fallar unes dues parets molt fàcils) que s’haguessin pogut col·locar només a dos punts de la parella contrària, el partit se’ls hi va anar de les mans fins arribar al

resultat final de 22-16 per al CN Terrassa.

Ara caldrà esperar a l’última jornada de la lligueta, en que s’en-fronten a la sempre difícil del CN Barcelona, per saber si es classifi-quen per jugar les semifinals del torneig.

Secció de Pilota Basca del CN Igualada

El saguer Marco Tabaré Canziani en una acció del partit.

Dues patinadores igualadines fan podi als Intercomarcals● PATINATGE ARTÍSTIC ●

Molt bons resultats els de Cristi-na Camacho i Èlia Ibarra entrenades per Esther Tello, quedant, 1a en ca-tegoria A i 1a en categoria C res-pectivament, el passat 29 de maig als Intercomarcals celebrats a Santa Eulàlia de Ronçana, per tant les dues patinadores han quedat classificades per la Final d’Interclubs que se cele-brarà el proper 2 de juliol.

3 patinadores pierenques a la final

● PATINATGE ARTÍSTIC ● Aquest cap de setmana es va

disputar a Sant Pere de Ribes la Semifinal d’Interclubs organitzada per la Federació Catalana de Pati-natge Artístic i on només les 4 mi-llors de cada categoria es classifica-ven per a la final. En aquest punt del campionat hi participaven 20 clubs i hi havia la presència de deu patinadores de Piera: Anna Bome-ton, Marta Miralles, Ariadna Cue-vas, Laia Millan, Arantxa Navarro, Lucia Ramón, Aina Munné, Judith

Landete, Carme Munné i Ariadna Puig. Totes van fer un molt bon paper quedant entre les 6 prime-res. Entre elles però, cal destacar les patinadores que han passat a la Final de Barcelona, Ariadna Cu-evas (3a a Categoria C Menors), Arantxa Navarro (3a Categoria B Majors ) i Aina Munné (3a Catego-ria B Menors).

La final es disputarà a principis de juliol.

41ESPORTS2 de juny de 2011

MOTOR Joan Vidal

La família creix Subaru Trezia MT Limited 1.4 D

Va ser presentat com a primí-cia mundial el mes de març en

el passat Saló de Ginebra i ara ja es comença a vendre en el nostre mercat. Es tracta d’un monovolum de mida petita de poc menys de quatre metres de llargada, fruit de la col·laboració entre Subaru i Toyota i que la primera sí comerci-alitza el Trezia just al contrari que fa Toyota amb el Verso S, del qui comparteix nombrosos elements.

El nou Trezia serà el benjamí d’una completa família que, fins a l’arribada del Trezia, estava in-tegrada pel compacte Impreza, la berlina i familiar Legacy i els SUV; Outback, Forester i Tribeca.

Del seu aspecte extern m’agra-da especialment l’atractiva part frontal, que trobo que té molta personalitat. De la resta, el seu aspecte de monovolum afavoreix tant el fàcil accés a l’interior com la sensació d’espai per als cinc ocupants. A més, s’ha de tenir en compte que aporta un altre punt a favor perquè el maleter té una bona capacitat de 429 litres, que pot augmentar si es pleguen els respatllers dels seients posteriors en una proporció 40/60.

La gamma mecànica del nou Trezia de Subaru consta de dos motors; un de gasolina 1.3 litres de 99 CV i que gasta ben poc (5,5 l/100 km de mitjana) i per altra banda el propulsor de la nostra prova, el dièsel 1.4 litres de 90 CV, que amb unes emissions de 113 g/km combina el respecte amb el medi ambient, unes prestacions que m’han semblat excel·lents i el mínim consum de gasoil.

La proposta europea d’aca-bats es tradueix en tres possibili-tats d’elecció. Cal posar atenció en aquest aspecte perquè en el que podríem considerar d’accés i solament disponible en la versió de gasolina “Advance” inclou una àmplia dotació amb Bluetooth, mi-ralls tèrmics, llantes d’alumini de 16 polsades, volant en cuir, llums de boira, vidres elèctrics al davant, aire condicionat i sistema de so amb 6 altaveus.

D’altra banda, en els dièsel l’acabat interior s’anomena “Limi-ted” i “Limited Plus”, que amplia l’Advance amb els vidres elèctrics també al darrere, el climatitzador, entrada USB i MIC, vidres tintats o l’ajust telescòpic del volant, a més del sostre panoràmic, el canvi de marxes Transmission MultiMode (MMT) automàtic seqüencial amb palanquetes per canviar de velo-citats als costats del volant i l’ac-cés i posada en marxa sense clau. Preus; entre 17.100 versió gasolina; 19.500 i 21.490 euros, els dièsel.

Em queda, per últim, fer refe-rència a la seguretat, un altre apar-tat on el Trezia té molt a dir, ja que porta de sèrie 7 airbags (davanters frontals i laterals, de cortina i el de genoll), a més del sistema d’assis-tència dels frens ABS, control d’es-tabilitat, distribució electrònica de la frenada i control de tracció. Un interessant model que animarà el mercat. N’estic segur.

Cilindrada: 1.364 cc / Potència: 90 cv / Acceleració 0 a 100 km/h: 10,1 segons / Consum mitjà: 4,3 litres/100km / Pes: 1.373 kg. / Preu: 19.500 euros.

EIX MOTOR CATALUNYA, S.L.

facebook.com/kiamotorsiberia

NOU KIA SPORTAGE

IV Ral.li Anoia Clàssics● MOTOR ●

El dissabte 21 de maig es va celebrar el IV ral.li Anoia Clàssics, organitzat per Moto Club Iguala-da, i que es dividia en dues secci-ons: una al matí de 142 km amb 4 trams, i l’altra a la tarda, de 161 km amb 5 trams. Amb aquestes dades es van presentar un total de 40 equips, 36 de cotxes i 4 de motos, dels quals teníem una bo-na representació del Moto Club amb 7 equips de cotxes i 1 de motos.

A les 11 del matí es va donar la sortida al primer participant, que tenia per davant tres hores de conducció fins arribar a Sant Guim de Freixenet, on era el dinar. Ja al primer tram, Alta Anoia, es va co-mençar a fer un grup capdavanter on es trobaven els equips del MCI J. Salinas - J. Codinachs amb un preciós SEAT FU 1430 i S. Borrega - E. Carner amb el sempre efectiu VW Escarbat , ja que segons els pi-lots en aquest tram era molt fàcil no agafar el camí correcte per la gran quantitat de creuaments que hi havia.

Així, al reagrupament de Sant Guim de Freixenet, els germans Morera arribaven com a líders en-cara que seguits de molt a prop per S. Tallada - T. Bago i amb J. Salinas - J.Codinachs, S. Borrega - E. Carner i J. Ros - J. Torra del MCI col.locats entre els 10 primers classificats.

Pel que fa a la categoria de motos, T. Janot - J.M. Delcor, amb dues Vespes, es posaven ràpida-ment a la primera posició de la categoria, que no abandonarien ja fins a la fi del ral.li, seguits per M .Malo - C. Curises i un Rossend Mora que, tot i perdre el rumb al primer tram, va aconseguir arribar al final amb la bonica BMW R 100 RS

Ja a la tarda, amb una forta calor, els equips es disposaven a fer la segona secció de 161km. Les coses no canviaven molt al cap-davant del ral.li, encara que per a la tercera posició hi havia una bonica lluita entre J. Gubern - T. Moragas, amb un Porsche 944, i M. Pumarola - P. Quiñones, amb un BMW 323i, enduent-se el tercer lloc del podi els primers esmentats. Cal destacar la bona actuació dels

equips del MCI Borregar-Carner, Salinas-Codinachs i Ros-Torra, que van acabar en cinquena, sisena i setena posició, respectivament.

Ja amb tots els equips a San-ta Margarida de Montbui, es va disputar un tram espectacle dins del mateix poble que tenia com a premi un pernil. El tram, d’uns 800 metres, s’havia de fer amb una mitjana de 45 km/h. L’organitza-ció pensava que seria molt difícil aconseguir aquesta mitjana, però els pilots volien demostrar que era possible fer-ho i així l’equip format per V. Abilla - V. Abilla, amb un Opel Kadett GTE, per a sorpresa de tots els presents van clavar la mitjana exacta i es van emportar el pernil cap a casa.

Des del MCI només cal felicitar a tots els equips i esperar que l’any que ve ens tornem a veure.

Jordi Sala al motocròs de Ponts● MOTOR ●

El passat diumenge es va dis-putar al circuit de “El Bosquet” a Ponts la penúltima prova del Cam-pionat d’Espanya de Motocròs. El dissabte al matí ja es podia fer entrenaments lliures al circuit i el diumenge es disputava la cursa al llarg del matí. Un matí molt calo-rós, va fer que els pilots acabéssin totalment esgotats.

Per part del Moto Club Igua-lada, competia el pilot odenenc Jordi Sala però, aquest cop la sort no va estar de part seva. A la mà-niga d’entrenaments aconseguia la 14 posició. A la primera màniga va tenir un problema amb la bu-gia de la moto i va haver d’aban-donar per problemas mecànics. A la segona màniga i després d’una

bona sortida es va col.locar en la desena posició, bona posició, ja que al campionat d’Espanya no es separen categories i puntuen tots junts, juvenils i cadets, una sola classificació, però a tant sols unes voltes del final en Jordi va tenir

una caiguda i els pilots rivals que tenia més aprop van poder passar-lo, quedant a la final 17 classificat. Ara ja sols queda del Campionat d’Espanya una última prova que serà al mes d’octubre al circuit de Parcmotor de Castellolí.

42 ESPORTS 2 de juny de 2011

L’IES Joan Mercader a les finals a 4

● FUTBOL SALA ● Grans resultats dels equips

Infantil masculí i Juvenil masculí aconseguits el passat dissabte 28 de maig a les Finals a 4 de futbol sala!

Pel què fa l’Infantil, després de classificar-se gràcies a una bona lliga regular arribaven a les finals amb molta il.lusió, tal i com ho van demostrar a les semifinals on es van desfer per la mínima de l’Apiària. A la final, s’enfrontaven a l’Escola Pia, un rival superior a la resta, i després de lluitar al màxim fins al final van acabar perdent amb el cap ben alt.

Pel què fa als juvenils, equip que porten jugant junts uns quants anys i que ja havien que-dat primers de la lliga regular, van passar a la final a l’imposar-se cò-modament a semifinals a Esports Bruc. Es trobaven a la final, a les portes d’un títol que feia anys que buscaven i.... Aquest anys si! Des-prés d’un emocionant partit van acabar derrotant al Club Valldaura i proclamant-se campions.

Grans resultats que reflectei-xen el bon treball realitzat durant l’any i la meritòria feina feta pels seus respectius entrenadors, Sergi Carrero i Aleix Alamillo.

I Trobada Esportiva dels centres de Vilanova del Camí

El dimarts 24 de maig es va cele-brar a les instal.lacions de Can

Titó, de Vilanova del Camí, una trobada esportiva en la que hi van participar els nens i nenes de 6è de primària de les escoles Joan Mara-gall, Marta Mata i Pompeu Fabra, juntament amb els alumnes de 1r d’ESO de l’IES Pla de les Moreres.

Aquesta activitat va ser or-ganitzada pels alumnes de 1r de

Batxillerat i subvencionada per les diverses associacions i seccions esportives dels diferents centres, ja que es va obsequiar a tots els escolars amb una samarreta re-cordatori. L’objectiu de la trobada era fomentar un primer contacte entre els alumnes que finalitzen l’etapa de primària (6è) i els de l’institut, tot gaudint d’una mati-nal esportiva plena de bones pro-postes: hoquei herba, ringo, hand-bol, mate...

La valoració ha estat molt po-sitiva. Felicitats a l’organització i a tots els nois i noies!

Coordinació Primària - Secundària

Circuit Prince de 1a categoria: Bernat Jaume, semifinalista

● ESQUAIX ● El veí esquaix de St. Joan de

Vilatorrada va ser escenari d’una nova prova del circuit Prince de 1a Catalana.

En aquesta ciutat del Bages, dos anoiencs van ser-hi presents. Per un costat el júnior de 15 anys Bernat Jaume va assolir les semis de forma molt brillant, després d’eliminar a vuitens al manresà Enric Sarró per 3-1 i a quarts a l’in-ternacional també júnior Edmon Lopez per 3-2, 15-13 al cinquè set.

A semis va caure 11-8, 11-9, 11-9 en un apretat partit davant el

barceloní Jesús Pablos.Per altra banda, l’anoienc, origi-

nari de Castelló, Sergi Martinez va superar la primera ronda guanyant Alex Gesti però a quarts de final va perdre també davant Jesús Pablos per un disputat 3-1.

Aquests resultats acosten un xic més al Bernat de cara a entrar dins del TOP 10 català, actualment és troba el número 14 i al Sergi dins dels TOP 25 (28 actualment).

La Via del Nicolau● EXCURSIONISME ●

El passat dijous 26 de maig, un nombrós grup format per 93 excur-sionistes de vàries colles i clubs de veterans, s’aplegaren en dos auto-cars per anar a fer una caminada per Bagà i Guardiola de Berguedà. Es féu un circuit molt bonic i inte-ressant que comença a la zona de pícnic de Sant Joan de l’Avellanet, amb una petita església romànica amb absis semicircular. És l’indret on comença la Via del Nicolau, que permet realitzar un agradable re-corregut fins a Bagà i/o Guardiola de Berguedà, amb un meravellós camí que s’endinsa per zones bos-coses i que segueix l’antic traçat ferroviari d’un transport de fusta entre Guardiola i Gisclareny, amb vagonetes que eren arrossegades en sentit ascendent per cavalleries i que en sentit descendent es dei-xaven anar i baixaven pel seu propi pes. Aquest transport de fusta, que datava del 1914, estava promogut pel senyor Tomàs Nicolau i Prie-to, propietari de la serradora de Berga, motiu pel que avui el camí conserva el seu nom.

L’any 2009 es va recuperar del tot aquest camí, que estava ja molt perdut, amb una restauració que suposà actuacions molt com-plexes realitzades manualment i amb l’ajut d’un helicòpter per al transport de materials en zones pràcticament inaccessibles. Tot ple-gat amb un pressupost de quasi 400,000 euros.

El camí, molt ben arranjat, amb baranes de fusta allà on és necessari, transcorre pràcticament pla o en lleugera baixada, traves-sant passarel·les de fusta (de dife-rents tipus, inclosa una molt bellu-gadissa penjada per cables, de 35 m de llargada) i túnels excavats a la roca de 70 o 90 m de llargada.

Per a comoditat de tots els ve-terans, d’edat i condicions físiques distintes, es seguí una ruta curta que arriba fins a Bagà, que és el tram més bonic i espectacular, i que és apte i recomanable per a tothom, i una altra de més llarga que amplia el recorregut fins a Guardiola de Berguedà i retorna a Bagà per un altre camí.

Als dos grups encara els hi so-brà temps per fer un recorregut per la vila de Bagà, centre medi-

eval i dels Càtars, l’única vila de Catalunya que conserva intacte l’estructura urbana medieval: l’es-glésia de Sant Esteve de transi-ció del romànic al gòtic, la Plaça Galceran de Pinós, plaça porxada amb edificis de notable antiguitat, Palau dels Barons de Pinós, i el centre del Parc Natural del Cadí Moixeró, on se’ns projectà un ví-deo superb.

La sortida fou arrodonida amb un dinar en un restaurant de la vila, on s’aplegaren els 93 partici-pants.

Resum de l’excursió: Distància recorreguda, ruta curta 3,5 km, i ruta llarga 10,5 km. Altitud màxi-ma, 928 m. Coordinadors, Josep Baldelló, Joan Castell, Josep M. Compte i qui signa.

Text i foto:Joan Mollà

Excursió a la Pineda del Bedorc● EXCURSIONISME ●

El passat diumenge, 25 excur-sionistes ens vam donar cita al Be-dorc per gaudir dels paratges na-turals de la Coma i de la Pineda de Can Ferrer del Coll. Així, l’itinerari es va enfilar cap amunt i vam fer cim a la Coma, indret on les vistes són magnífiques. I tot seguit i per un sender estret i pedregós vam baixar a la pista ampla, on vam acomplir la nostra fita, que no era altra que la Pineda de Can Ferrer del Coll.

Un paratge únic al nostre ter-me i que mereix una visita, ja sigui per contemplar la bellesa dels pins i les alzines, gaudir del paisatge o,

simplement, fer-hi una parada en la nostra excursió. Per tant, reco-manem que no deixeu de visitar-la!

Gemma Pujol Farrés / www.pierenques.org

Corredors d’Uecanoia X-Avi a Paüls● CURSA DE MUNTANYA ●

Diumenge 29 de maig, a la bo-nica localitat de Paüls, es va dispu-tar la tercera prova del Circuit Ca-talà de Curses de Muntanya FEEC, la qual també formava part del Circuit de les Terres de l’Ebre.

La cursa tenia un recorregut de 23Km i amb un desnivell acumulat de 4.000 metres, el qual transcor-ria per diferents cims del Parc Na-tural dels Ports de Tortosa Beseit amb un traçat molt tècnic i pedre-gós que va fer que els prop de 300 participants que van prendre part a la cursa haguessin de prémer fort les dents.

Els onze membres de la Secció de Curses de Muntanya de la UE-CANOIA que van participar a la cursa van obtenir bons resultats. En categoria femenina, la Lola Brusau va obtenir la primera po-sició absoluta i la Lucia Caballero,

4a de la general i 1a de la seva categoria. Destacar també els re-sultats de la Pilar Rios i de l’Olga Hoyas, que arribaven en 23a i 24a posició respectivament.

Pel que fa a la classificació ge-neral masculina, el primer de la UECANOIA en creuar la meta fou en Francesc Llobet en 33a posició, seguit d’Amador Martínez 51è,

Francesc Garrido 74è, David Núñez 80è, Pedro López 163è, Cesc Carce-ller 225è i Manel Macià 226è.

Cal destacar que el Club Excu-sionista UECANOIA encapçala la classificació per entitats del Circuit Català de Curses de Muntanya, que després d’un parèntesi esti-uenc, es reprendrà al setembre a la Cursa de Burriac Atac.

43ESPORTS2 de juny de 2011

Per anunciar-vos en aquesta secció truqueu

al telèfon93 805 55 42

ibDecoració • Instal.lació

hosteleria i comerços en general

C/ D’Antonio Machado, 15-1708788 Vilanova del Camí

Tel. 93 806 00 45 – Fax 93 806 01 35insbartroli@yahoo.com

www.ibartroli.cat

MOBLES DE CUINA I BANYAntoni Gasulla

Tel. 659 26 68 25 - Fax. 93 771 23 74Ctra. Capellades-Martorell, Km. 3 (Pol. El Carol)

08785 Vallbona d’Anoiacomercial@joanmarcsl.com - www.joanmarcsl.com

Electricitat :: Aigua :: Gas :: Calefacció :: Aire condicionatSERVEIS DOMÈSTICS I INDUSTRIALS

DEMANI PRESSUPOST SENSE COMPROMÍSC/ CAMÈLIES, 9 * 08700 IGUALADA

T. 93 806 88 91 * instaindel@hotmail.com

GUIA DE SERVEIS

www.superkit.cat - Tel. 93 805 30 49

Tallem tot

tipus de fustes a

mida

Reparació i instal.lació d’ANTENES

PORTERS AUTOMÀTICS i càmeres de vigilància

en circuit tancatTel. 639 994 958

Les Jornades de Tecnificació de Futbol Platja passen per Piera

4 equips del CE Òdena aconsegueixen l’ascens de categoria● FUTBOL ●

Benjamí Futbol7 “A” Grup12è puja a 2a Divisió.

Infantil 3a Divisió A Grup 22è puja a 2a Divisió.

Juvenil 2a Divisió Grup 31è pu-ja a 1a Divisió.

Segona Territorial Grup 12è puja a 2a Divisió Catalana.

Prebenjamí i Femení Juvenil-Cadet són campions del correspo-nent Torneig Complementari.

2a Territorial: Vista Alegre 0 – CE Òdena 4

L’Òdena va saber guanyar amb cap i seny davant d’un Vista Ale-gre que va crear prou perill en la primera. En començar el matx ja es van distribuir els rols, els ode-nencs com a visitants van agafar la pilota i van començar a remenar-la amb molta velocitat i verticalitat. Ja en el minut nou, una jugada esplèndida de Codina entrant a l’àrea quasi pel córner esquerre de l’atac, va propiciar una sacada des de la cantonada que va suposar un gol olímpic de Xavi Valls, cosa que va produir que tots els jugadors saltessin corrent amb un esprint grupal cap el jugador que va tren-car la tensió inicial, mentre a la grada els més de dos cents segui-dors odenencs celebraven la diana.

El joc va continuar i els visitants no van abaixar el pistó tot i que el Vista Alegre es mostrava espero-nat i buscava jugades molt directes sobre Copoví, que va jugar a les es-quenes de la defensa verd i blanca durant el temps que va córrer sobre el camp. Al tretze, de nou els de fo-ra, van dur perill a través de Sillero, molt actiu tot el temps, mostrant l’enorme grup que són, donat que amb quatre passades des de López van arribar a la porteria, amb preci-sió, visió i toc.

Llavors el Vista Alegre va mos-trar les dents amb tres jugades se-guides de perill i amb una d’elles estavellant la bola al travesser. En aquell moment va arribar una altra bona jugada odenenca que va aca-bar amb una mitja xilena especta-cular d’Àlex Garcia, que va superar per baix a Hernández després del refús d’aquest.

Tots van gambar com bojos a caçar l’autor del gol amb un pinya

només superada per la del final del matx. De nou, el Vista Alegre va dur perill i va fer dubtar una mica del resultat, encadenant bones arri-bades just abans del descans, ja fos trencant des de la segona línia o bé amb esfèrics llargs a Copoví. I així es va tancar el primer temps.

Tal vegada aquests avisos van prevenir als líders, que en la sego-na, encara, si és possible, van sortir més endollats i ja al segon minut i a través d’un Codina espectacular van posar terra pel mig amb el tercer.

El partit va agafar encara més aire visitant i una internada per l’esquerra de Sillero al cinquanta quatre va tancar el partit en creuar la bola al porter. Llavors el matx va agafar un altre caliu, ja que el joc es va asserenar i va quedar-se al cen-tre del camp, ambdues esquadres van gaudir d’alguna que altre oca-sió, com un penal aturat pels locals després d’un error “garrafal” del col.legiat, o alguna arribada local, la qüestió és que no es va moure el marcador i els canvis es van tor-nar tant emotius com els del pri-mer temps quan el capità del Vista Alegre Jaime ve ser substituït per Prieto a on li van fer el passadís en el propi camp. Fent entrar i sortir jugadors com una recompensa i un reflex de la sintonia entre el cos tèc-nic odenenc i l’equip de camp, com per exemple l’enorme abraçada de Codina amb Esplugas i després amb en David i l’Edu, o l’entrada de Far-

ré al final, ... en fi, el joc es va tornar una festa com el futbol es mereixia i quan va sonar el xiulet final va entrar la follia sobre el camp en una catarsi emotiva, on tots els vi-sitants van veure’s connectats amb càntics de campions, mantejades a jugadors, tècnics, directius, copes, salts, crits i molta, molta alegria que va vestir de gala el camp de Santa Margarida de Montbui, prefaci del que després va succeir dins la priva-citat del vestuari amb crits, corredis-ses i dutxes continues durant molta estona.

Un club, un grup, tal vegada un família, que ha rebut el merescut premi d’una de les temporades més espectaculars que es recorden, amb un final feliç, prefaci de la Copa Catalunya, que de ben segur dei-xarà petjada en el record de tots els integrants del primer equip del CE Òdena, els quals, després, van acabar celebrant-ho en un dinar de germanor esplèndidament treba-llat, on tots van gaudir de sí matei-xos, l’equip i el cos tècnic, dins i fora el camp.

Felicitats CE Òdena, t’ho me-reixes!

Van jugar pel CEO: Manu Ló-pez, Gómez, Berenguer, Codina, Xavi Valls, Àlex Garcia, Iñaki Baz, Toni Hervilla, J. Sillero, Sendra, Pol Jorba. També: James, Farré, Muñoz, Gasull, Ariza i Antonio Buñales.

Centre d’Esports Òdena

Juvenils Infantils

1r equip

● FUTBOL PLATJA ● El passat dissabte 28 de maig

al matí van tenir lloc les Jorna-des de Tecnificació de Futbol Platja 2011 a la zona esportiva de Can Mas. Unes jornades en les quals els seleccionadors catalans masculí i femení van poder veure les evo-lucions dels possibles candidats a formar part de l’equip nacional.

Dos nois i dues noies de Piera van participar-hi i en els pròxims dies podran saber si han estat escollits per a la següent prova, que tin-drà lloc a Torredembarra. Els nois i noies de l’Associació Juvenil 83 i mig van col.laborar en l’organitza-ció d’aquest esdeveniment, que va acollir un nombre molt important d’assistents.

Jornada d’homenatge pòstum a Vicente Soriano● FUTBOL ●

La Unión Deportiva San Mauro i el Futbol Club Fàtima han orga-nitzat un homenatge pòstum al vi-lanoví Vicente Soriano pel dia 4 de juny, a l’estadi municipal de futbol de Santa Margarida de Montbui.

Vicente Soriano va morir el passat mes de febrer en un acci-dent laboral a Madrid. Tot i tenir la seva residència fixada a Vilanova del Camí mantenia forts vincles, tant al Futbol Club Fàtima com amb la UD San Mauro on el seu fill juga a les categories inferiors.

Per això, les dues entitats, han decidit organitzar aquest home-natge pòstum. Les Juntes Direc-tives dels dos clubs han acordat celebrar una jornada on s’enfron-taran tots els equips de les dife-rents categories en què participa el Fàtima, amb els seus homòlegs del San Mauro.

Començaran els benjamins, a partir de les 10 del matí, i s’hi afe-giran els cadets a les 12 del mig-dia, els juvenils a les 5 de la tarda, i els amateurs a partir de les 7.

Plaça Catalunya, 5 - Tel. 93 803 54 66 IGUALADA

44 ESPORTS 2 de juny de 2011

* Reforç escolar. * Idiomes: Anglès, francès, alemany.* Tècniques d’estudi. * Preparació proves d’accés.* Classes per a adults. * Activitats per a la gent gran.* Logopèdia. * Psicologia - Psiquiatria infanto-juvenil

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE DIFICULTATS D’APRENENTATGE.* Dèfi cit d’atenció i concentració. * Hiperactivitat.* Problemes de memòria. * Dislèxia.

C/ Abat Oliba, 2-4 - 08700 IGUALADA - Tel. 93 803 96 03 - decrolycentre@hotmail.com

Maria Vidal RibasC. Esquiladors, 29 - Igualada - Tel. 93 805 01 23 maria@fi sioterapia-anoia.com

Més de 10 anys al seu servei

● Higienes personals.● Acompanyaments.● Control de medicació.● Nits a domicili i hospital.● Atenció a la llar.

Tel. 93 804 10 94C/ Aurora, 48 - Igualada

Mòbil: 646490 885atenciofamiliar@terra.es

SALUT

Sol.licita informació a: DIETÈTICA I HERBORISTERIA LA BONA SALUT

C/ Major, 52 – Tel. 93 805 18 58 - 08788 VILANOVA DEL CAMÍ

DIETA ACTIVAVOLS APRIMAR-TE?

TENS ANSIETAT?LA TEVA SOLUCIÓ: AURICULOTERÀPIA I DIETES PERSONALITZADES

Primera regional: UD San Mauro 3 - CD Cervelló 1

Partit entretingut● FUTBOL ●

Acaba la temporada al muni-cipal de Montbui, amb la visita del CD Cervelló, el penúltim classificat de la categoria. El partit doncs, de pur tràmit i que marca un abans i un després de l’equip, tenint en compte els canvis de cara la prope-ra temporada, i és que alguns dels jugadors que han fet història amb la samarreta groga deixen la com-petició, com també ho fa el tècnic Xavi Bernal que dirigirà l’equip juvenil A del CD Manresa.

L’encontre va ser un partit per disfrutar jugant, amb diagonals, passis en llarg, tocs de taló... el

Cervelló va deixar jugar i els locals van dominar del tot, aconseguint dos gols al primer temps. El tercer vindria fruit d’una jugada magis-tral de Dani Muñoz en arribar fins la línia de fons i enviant-la enrere per tal que Carceller la rematés a l’esquadra de la porteria.

Van jugar per la UD San Mau-ro: Alberto, Berenguer, Paquito, Albert Benito, Marimon, Reches, Cristian, Carceller (2), Dani Muñoz (1), Valle i Aitor Martínez. Com a suplents: Tebas, Kevin, Car-los Martínez, Carlos Salgado i Triguero.

Paco Díaz - UD San Mauro

Final de temporada del Campionat comarcal promeses

● FUTBOL ● Els esportistes més petits del

món del futbol, els promeses, han acabat la temporada i com que des de la Federació no s’organitza competició oficial, són els clubs els que es cuiden de confeccionar el calendari de partits.

Així els més petits del San Mauro, sota les ordres i bona di-recció d’Aitor Martínez i Carlos

Marimon, van rebre la visita dels futbolistes del Calaf. El marcador al final de l’encontre va ser favo-rable per l’equip local per 5 gols a dos.

Van jugar per la UD San Mau-ro: Jerai, Pol, Pau, Izhan, Genís, Aarón, Joel, Sergio, Michel, Iker, Jan, Hugo, Pere i Denis.

Paco Díaz - UD. San Mauro

C.F. Capellades 7 – CF La Pobla 3

I ara..., vacances● FUTBOL ●

Última jornada de lliga del CF Capellades on els locals es van po-der acomiadar dels aficionats ca-pelladins amb una victòria contun-dent de set gols a quatre, davant els veïns de la Pobla. Finalment el Capellades ha quedat en la sisena posició de la taula, bon balanç i objectiu aconseguit segons previsi-ons de principi de temporada.

Els veterans es reparteixen els punts amb La Bètica, en empatar al municipal capelladí a un gol. Els locals van fer un bon partit però no van poder doblegar una orde-nada Bètica, i això que van desa-profitar una bona ocasió de gol en fallar un penal. Empat just que permet mantenir la segona posició i l’ascens matemàtic de categoria a falta de dues jornades per acabar la lliga. La propera jornada visita-ran el camp del fanalet vermell, Corbera, per acabar la propera a casa, contra el Granollers, un altre rival també molt assequible, on els sis punts en aquestes dues jorna-des no es poden escapar.

Els juvenils gaudien de jor-nada de descans, però tot i això

han mantingut la tercera posició final a la lliga. Molt bon balanç de campionat per a aquest equip que ha donat la cara i la talla en tot moment.

Els infantils també gaudien, en l’última jornada, de descans. Aquests joves jugadors han fet un campionat excel.lent, amb un joc excepcional notant-se les bones qualitats que posseeixen en les se-ves botes, sense cap dubte bona pedrera la que està pujant. Han aconseguit un tercer lloc, però han estat lluitant fins al final per la plaça que els donava dret a l’as-cens.

Els alevins per la seva banda, van sortir derrotats per vuit gols a un en la seva visita a l’Anoia. Els deixebles de Salido i Victor, els qualificariem com que han fet un campionat molt digne, aconse-guint una digna vuitena posició.

El Benjamí A va guanyar en la seva visita a la Pobla per sis gols a dos, completant un molt bon campionat de lliga, perdent en només quatre partits. Finalment han aconseguit una tercera posició i també a les portes de l’ascens,

equip on també destaquen alguns joves valors per a un futur.

Per finalitzar el Benjamí B que va perdre a la Pobla per dotze gols a zero. L’equip està format per ju-gadors molt joves i que és la seva primera experiència en campio-nats de futbol, malgrat la seva úl-tima posició estem segurs que en la propera temporada ja donarán molt de si, pel seu talent i valentia.

Fent una anàlisi general dels equips pertanyents al CF Capella-des hem de dir que s’ha fet una bona campanya on el primer equip ha aconseguit la sisena posició sen-se haver de patir per al descens com en les últimes temporades i donant uns bons matins de futbol del diumenge. Els juvenils, cadets, infantils i benjamí A aconseguint cada un d’ells una meritòria terce-ra plaça, lluitant fins a les últimes jornades per a la única plaça que donava l’ascens de categoria.

Visca el Capellades i a seguir així.

Artur

El Benjamí B del CFI, campió de lliga● FUTBOL ●

La temporada 2010-2011 ha donat al CF Igualada un nou cam-pió de lliga, i és que l’equip Ben-jamí B ha aconseguit ser al capda-vant de la classificació, fet que li dóna el passi a Preferent, des d’on defensarà els colors de l’Igualada en la propera temporada.

L’equip ha estat format per: Ramon, Marc, Bruno, Javi, Ivan, Miquel, Ben-hur, Oriol, Raul, Pau, Guim i Abel. Han entrenat els jo-ves, Jordi i Gabri.

L’Ondulados Carme prepara les 24 hores ● FUTBOL ●

Ja s’han obert les inscripcions per a la XXXIII edició de les 24 hores de futbol sala de la vila de Capellades - 5è memorial Ramon

Sans Guix, que organitza el CFS Ondulados Carme Capellades i que enguany es celebraran els dies 1 i 2 de juliol.

Per a informació Informació i

reserva al tel. 938 012 949 (trucar per les nits).

452 de juny de 2011

maria dolors capelladesPSICÒLOGA

c/ García Fossas, 2, 2n 1a (cantonada Rambla / plaça de la Creu)08700 Igualada - tel. 93 805 35 72

❏ Tècnica Endoscòpica d’orella, nas i rinofaringe❏ Estudis d’audició❏ Patologia de la veu

Visites en hores concertades93 804 25 91 - 617 32 39 89

C/ Sant Martí de Tous, 37, 1r 1a - IGUALADA

Dr. C. Martín Eleno Aparell digestiuDr. Joan Vidal Medicina i PsicologiaCarme Carbonell Psicologia infantilLaia Sellarès Psicologia infantilBet Martín Logopèdia infantil

aqualatamèdics consultoris

Indústria, 1 - IGUALADA - Tel. 93 805 29 95

Dra. Lídia Ramos MiquelOtorinolaringòloga

ASSISTENCIAL ANOIA, S.A.

• LOGOPÈDIA• TRAUMATOLOGIA• MEDICINA DE L’ESPORT• MEDICINA GENERAL• UROLOGIA• CIRURGIA GENERAL I

APARELL DIGESTIU• PODOLOGIA• PSICOLOGIA CLÍNICA• DERMATOLOGIA• OTORRINOLARINGOLOGIA• OFTALMOLOGIA• PSICOLOGIA• LOGOPÈDIA

CERTIFICATS MÈDICS, CARNETS DE CONDUIR I

PERMISOS D’ARMES

(Tardes 5h a 8h i dissabte matí 10h a 12h)

CENTRE CONCERTAT AMB: ADESLAS ALIANÇA - MEDIFIATC - PREVISA - VITA-

LICIO - WINTERTHUR - CASER SALUD - GROUPAMA

Rbla. Sant Ferran, 62 • IGUALADATel. 93 805 25 25 - Fax 93 805 47 11

DR. JORDI GRAELLS ESTRADADermatologia mèdico-quirúrgica i

venereologia. CriocirurgiaVisites dimecres tarda i dissabtes matí (hores convingudes)

Per demanar hora de visita:Telèfon consulta: 93 805 39 33

Telèfon permanent: 93 290 68 67

RAMBLA NOVA, 39, 1r - 08700 IGUALADA

EXPLORACIONS ENDOSCÒPIQUES DE NAS I COLLPROVES D’AUDICIÓ

Tractament amb làser i radiofreqüència de roncadors i d’apnees del son en adults i nens

Visita de 5 a 8 tardes menys dijous

C/ Soledat, 114 - Esc. A 1r 4a - IGUALADA- Tel. 93 803 44 12

Dr. ENRIC VIVES HOMSotorinolaringòleg

CENTRE DE PODOLOGIA I BIOMECÀNICA

Jordi Andrade - Podòleg Col.legiat 904

* Prevenció i tractament malalties dels peus (peu diabètic, vasculars...)* Durícies, alteracions unguials. * Podologia infantil i esportiva* Estudi transtorns de la marxa. * Confecció de pròtesis i plantilles.

Av. Barcelona, 21 baixos - Igualada - Tel. 93 805 23 33Hores concertades

El Centre de Dia l’Estada us ofereix un servei personalitzat per a

persones grans que necessitin companyia, amistat, atencions

especials i el caliu que ells es mereixen.

Atenció a domicilis a hores convingudes

Tel. 93 803 96 23C/ Òdena, 119 - 08700 IGUALADA

Pg. Verdaguer, 55, local 7-8 IGUALADATel. 93.805.36.26

PEDAGOGUES: Mar Cervera i Míriam CodinaPSICÒLOGUES: Lídia Calvache i Maria VallsPEDAGOGA I LOGOPEDA: Sara TorellóMETGE-PSIQUIATRE: Dr. Frederic Marsal

PSICOPEDAGOGIA, LOGOPÈDIA,

PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA

Tècniques d’estudi. Difi cultats d’aprenentatge. Reforç escolar. Dislèxia. Teràpia de la lateralitat.

Estimulació de l’atenció i concentració. Orientació vocacional i professional. Logopèdia (parla, veu, llenguatge…).

Tallers de memòria, ortografi a, matemàtiques. Tècniques de motivació.

Servei de psicologia escolar i psiquiatria.

Màster en Psicologia ClínicaDiploma d’Estudis Superiors Especialitzats

Teràpia Cognitiu-ConductualTractament amb Biofeedback:

* Trastorns d’Ansietat, Insomni, Hipertensió, Bruxisme, Dolor Crònic, Estrès, Tabaquisme i Control del pes

93 804 25 91 - 607 97 98 93C/ Sant Martí de Tous, 37, 1r 1a - IGUALADA

Salvador Sibina GarcíaPsicòleg

Gabinet especialitzat en

Passeig Verdaguer, 55, local 4Tel. 93 803 05 90

08700 IGUALADAcentreauditiu

- Última tecnologia en audiòfons digitals- 5 anys de garantia

- Taps de bany i de sorolls fets a mida- Reparació d’audiòfons de totes les marques

- Personal titulat

Tractament del

DOLORi les seves causes

Josep ZambudioMetge reumatòleg

Sant Carles 45, 2n, 2aIgualada

93 805 25 95

ORTOPÈDIAE. VIVES SINGLAORTOPÈDIA A MIDAAJUDES A LA MOBILITATCADIRES DE RODESCARRUTXESPRÒTESIS MAMÀRIESMATERIAL ANTIESCARES

Av. Andorra, 8 - 08700 Igualada(zona peatonal entre Sagrada Família i Hospital)

Tel. 93 804 24 27 - Obert dissabtes matí

Centre de Psicologia Clínica i Psicoteràpia

ALBERT CUBÍ i MESTRES (Col. n. 4723)Tractament psicològic de:* ANSIETAT - DEPRESSIÓ - INSOMNI* ENURESI NOCTURNA (PIPI-STOP)* TRANSTORNS PSICOSOMÀTICS* TRANSTORNS DE LA SEXUALITAT* TRANSTORNS DE LA PERSONALITAT* TERÀPIA DE PARELLA* TABAQUISME, D’ALTRES

Rbla. de Sant Jordi, 3, 1r - IgualadaHores convingudes:

Tels. 629 16 56 6793 803 25 90 - 93 805 51 74

Clínica Dental CapelladesMatins de 10 a 1 - Tardes de 3 a 9 - Dissabtes obert

Neteja bucal gratuïta Finaçament 1 any sense interessos

DISPOSEM DE LÀMPARA DE BLANQUEJAMENT

C/ Abat Muntadas, 1 - 08786 Capellades Tel. 93 801 39 20 - ucrapol@hotmail.com

Dr. DIONIS LUQUE

URÒLEG- RONYÓ I VIES

URINÀRIES- CIRURGIA DE

PRÒSTATA- VASECTOMIA

C/ Sant Carles, 43, 1er. 1a.Tel. 93 805 33 5108700 IGUALADA

SALUT

CONSULTA DE PSICOTERÀPIA

Dr. Agustí Guilera i RomagosaMetge. Psicoterapeuta (Col. 16.215)

Diplomat en Psiquiatria i Psicologia Social

TRACTAMENT PSICOLÒGIC: depressió, angoixa, ansietat,

estrès…(Més de 25 anys d’experiència)

C/ Joan Maragall, 27C, 3r 2a - IGUALADATel. 652961921 - 934542656

PSIQUIATRIA D’ADULTS I PSIQUIATRIA LEGAL

Dr. Enric Falo ZamoraPsiquiatre-psicoterapeuta

Col.legiat n. 23.275

Horaris a convenir / trucar a les tardes

C/ La Plana, 37 1r 1a - 08784 PIERATel. 628 265 782

PODOLOGIAMarta Cortés N. Coleg. 1356

- Malalties de les ungles- Peu diabètic- Suports plantars- Berrugues

Tel. 609 57 66 41 / hores convingudes

46 RESTAURANTS - CAFETERIES - BARS 2 de juny de 2011

Carns a la brasa Menjars casolans

Menú diariMenú especial

dissabtes i diumengesamb cava 13,50 euros

Travessia Sant Valentí, 2 - Tel. 93 809 62 26

SANT MARTÍ DE TOUS

FEM BATEIJOS I COMUNIONSMENÚ DIARI I SERVEI A LA CARTA

Ctra. de la Pobla a Carme, km. 3,700 - 08787 CARMETEL. 678 93 78 73

RESTAURANTCALÇOTADES

OBERT DEDIMECRES A

DIUMENGE

MENÚcap de setmana

15€

MENÚdiari13€

Telèfon 93 806 61 50

MENÚINFANTIL

2X1(cap de setmana)

Ctra. Igualada a Vilafranca C-244, Km. 8,3 - Telèfon 93 801 41 66La Torre de Claramunt / Capellades (al costat de la benzinera Petronor)

MENÚ DIARI de dilluns a diumengeMENJARS PER ENCÀRREC:

Salons per a banquets • bodes • batejos • comunionsAmpli aparcament privat amb zona enjardinada

PREPAREM FESTES D’ANIVERSARI AMB PALLASSOS

Obert de dilluns a diumenge tot el dia

Tel. reserves: 93 808 00 05 Mòbil 659 997 297

Ctra. Igualada a Valls Km. 52,5 ( C-37)Santa Maria de Miralles

E-mail. calescola1996@hotmail.comwww.facebook.com/calescola

NOVETAT obrim de dimecres a

diumenge

Menú del diaCarta i celebracions

Esmorzars caps setmana

Cuina de pagès i actual

Diumenge 5 ball amb

ENRIC CARRERA

Hostal-RestaurantCAL MARISTANY

Tel. 93 817 80 77 / 630 35 41 54Ctra. Vilafranca-Igualada km. 15,400

LA FONT DEL BOSC - www.calmaristany.com

SOPARS

AMB MÚSICA

A LA TERRASSA

MENÚ DIARI I FESTIUS

ESPECIALITATSEN BANQUETS

DE NOCES

REUNIONS DETOT TIPUS

CARTA SELECTA

HEM INAUGURAT UN NOU LOCAL A L’Avda. Balmes, 74 (sota els pisos Punto Blanco)!!!

Menú diari per només 6,60 euros (dos plats, de dill. a div.)Tots els dijous paella, divendres fi deuà, els caps de setmana

pollastres a l’ast i canelons casolans i molts altres plats per escollir!!Horari: Cada dia de dilluns a diumenge de 10 a 16h (festius inclosos)

Plaça de Catalunya, 2Av. Balmes, 74

08700 IGUALADA

T. 93 803 93 40www.elsfogons.com

elsfogons@elsfogons.com

AL RESTAURANT CAL MAGINET HI POT CELEBRAR LA SEVA

FESTA D’ANIVERSARI, 1a COMUNIÓ, BATEIG, COMIAT, TROBADA FAMILIAR, AMB UN MENÚ DE QUALITAT, I

UN PREU A LA SEVA MIDA.

Truqueu als telèfons 977 880 017 -93 744 60 63

608 083 009

wwwbraseriacalmaginet.combrcalmaginet@hotmail.es

BON APARCAMENT I ESPAI PER JUGAR

C/ de l’església, 1 • La Torre de ClaramuntTel. 93 801 40 81

RESTAURANT

RESTAURANT I PIZZERIA

MENÚ DIARI (menú infantil) i per a grups

Av. Països Catalans, 99-101 (Les Comes) - IGUALADA Tel. 93 806 79 57 - gerospizzeriageladeria@torresvico.com

SERVEI A LA CARTA • PIZZES TAPES • MENJAR PER EMPORTAR

OBERT CAPS DE SETMANA I FESTIUS

93 808 00 21619 745 498

www.castellorpi.comOrpí (Anoia)

MENÚ DIARI

MENÚ FESTIUS

HOTEL ROBERTOBERT TOTS ELS DIES

Av. Catalunya, 1Tel. 93 808 60 00 - Fax 93 808 66 3908787 LA POBLA DE CLARAMUNT

RestaurantBraseria - Cafeteria

Menú diariServei de carta

Menú de nits i caps de setmana 20 € (tot inclòs)

www.museudeltraginer.comc/ Traginers, 5 08700 Igualada

Tel. 93 805 01 63

Els CurtidorsRambla Sant Isidre, 12 - 08700 IGUALADA:

TEL. 93 803 72 99

RESTAURANT

Menú per a triar entre 24 platsCuina catalana molt esmerada

Ctra. Igualada-Valls, km 51 - SANTA MARIA DE MIRALLES RESERVES AL TEL. 93 808 00 61

Restaurant Cal Ramonetde Santa Maria de Miralles

Obert diumenges i festius - Dissabtes (per encàrrec) -

LA RECEPTA

Boletes de plàtanIngredients: 6 plàtans madurs, 50 gr. de sucre, 2 ous, canyella, 150 gr. d’amet-lles en pols, 1 gotet de moscatell, oli i farina per arrebossar.

Elaboració: Aixafar els plàtans madurs amb una forquilla. Afegir-hi una mica de sucre i ametlles en pols fi ns que quedi una massa amb la qual es puguin fer boletes. Batre un ou i afegir-hi sucre, moscatell i canyella. Finalment, arre-bossar les boletes i fregir-les en oli.

Recepta extreta del llibre “Recicla’t a la cuina”, del Consell Comarcal de l’Anoia

Tels.: 93 771 00 36 - 93 771 02 51 - 93 771 00 61

Tel. 93 803 47 82 Mòbil 608 537 183

paella@paellamobil.com

PREUS POPULARS

ESPECIALISTES EN PAELLES I FIDEUÀS

POPULARSTambé trobades familiars de

20, 30, 40, 50 i més persones

PAELLAS, FIDEUÀS, SARSUELES, CARGOLADES, MANDONGUILLES AMB

BOLETS, CALÇOTADES, BACALLÀ AMB SAMFAINA, BOTIFARRADES

ANEM ALLÀ ON ETS TU.TRUCA’NS SENSE

COMPROMÍS, T’INFORMAREM

BANQUETS

COMUNIONS

472 de juny de 2011

LES PEL.LÍCULES DE LA SETMANA

■ KURSAL 1X-Men: Primera generación. USA, 2011. Ciència fi cció. Di-recció: Matthew Vaughn. Intèrprets: James McAvoy, Kevin Bacon, Michael Fassbender, Rose Byrne, Jason Flemyng, Nic-holas Hoult, Jennifer Lawrence. L’acció de la pel.lícula se si-tua als anys 60, als inicis de l’era espacial, en el punt àlgid de la Guerra Frea, quan les tensions entre Estats Units i la Unió Soviètica amenaçaven el planeta; alhora el món va des-cobrir l’existència dels mutants. Charles i Eric són dos joves immersos en el procés de descobrir els seus poders. Abans de ser més que enemics havien treballat plegats amb altres mutants per frenar la major amenaça que el món hagués conegut mai. MAJORS DE 7 ANYS.Dies 3, 7, 8 i 9 a les 18.00, 20.15 i 22.30.Dies 4 i 5 a les 16.00, 18.00, 20.15 i 22.30.

■ KURSAL 2Piratas del Caribe 4: En mareas misteriosas. USA, 2011. Acció, comèdia. Direcció: Rob Marshall. Intèrprets: Johnny Depp, Geoffrey Rush, Penélope Cruz, Ian McShane, Kevin R. McNally, Astrid Bergès-Frisbey, Sam Clafl in. El capità Jack Sparrow es creua amb una dona del seu passat i no està se-gur si el que hi ha entre ells és amor... o si ella és una impos-tora que el manipula per trobar la famosa font de la joven-tut. La dona l’obligarà a atacar el vaixell pirata del terrible pirata Barbanegra; Jack no sap a qui ha de tenir més por, si al pirata o a la dona del seu passat. MAJORS DE 7 ANYS.Dies 3, 4, 5, 7, 8 i 9 a les 17.00, 19.45 i 22.30.

■ KURSAL 3El inocente. USA, 2011. Drama, thriller. Direcció: Brad Fur-man. Intèrprets: Matthew McConaughey, Marisa Tomei, Ryan Phillippe, William H. Macy, Josh Lucas, John Leguizamo, Margarita Levieva. Mick és un jove advocat criminalista amb clients de tota mena, motoristes, artistes, trafi cants, conduc-tors beguts. Un dia però és contractat per un play-boy ric arrestat per atracar una jove. El cas serà més complicat del què en principi es preveie, convertint-se en un infern per a l’advocat que busca la veritat. MAJORS DE 12 ANYS.Dies 3, 7, 8 i 9 a les 18.15.Dies 4 i 5 a les 16.00 i 18.15.

Medianoche en París. USA, 2011. Comèdia romàntica. Di-recció: Woody Allen. Intèrprets: Owen Wilson, Marion Coti-llard, Rachel McAdams, Kathy Bates, Michael Sheen, Adrien Brody, Carla Bruni. Allen conta la història d’una família que viatja a la capital francesa per negocis, incloent-hi una jove parella que està promesa, la parella veurà com les seves vi-des canvien gràcies al viatge. La cinta apunta la idea que té la gent de que una existència diferent a la seva potser podria ser millor. APTA.Dies 3, 4, 5, 7, 8 i 9 a les 20.30 i 22.30.

■ CASAL DE TOUSPlanes para mañana. Espanya, 2010. Drama. Direcció: Juana Macías. Intèrprets: Carme Elías, Goya Toledo, Ana Laborde-ta, Aura Garrido, Jorge Bosch, Brendan Price. Dia decisiu en la vida de quatre noies; les joves han d’atrevir-se a trencar amb la rutina i estereotips, lluitar contra les seves pors i sen-timents de culpa i aprofi tar l’ocasió de començar de zero. Cal trencar motlles i reinventar-se. Sigui quina sigui la deci-sió que prengui, a partir d’aquest dia, la seva vida no torna-rà a ser igual. MAJORS DE 12 ANYS.Diumenge a les 6 de la tarda.

Más allá de la vida. USA, 2010. Drama. Direcció: Clint Eas-twood. Intpèrprets: Matt Damon, Cécile De France, George i Frankie McLaren, Jay Mohr, Bryce Dallas Howard, Marthe Keller. El fi lm conta la història de tres persones que estan obsesionades per la mortalitat de manera diferent. L’un té una connexió especial amb la vida després de la mort, l’al-tre, té una experiència propera a la mort que sacceja el seu concepte sobre la realitat i el tercer, el jove Marcus que perd la persona més propera a ell i necessita respostes. MAJORS DE 7 ANYS.Diumenge a les 19.35 hores.

CINEMA

Cinema de donesLa 19a Mostra Internacional de

Films de Dones de Barcelona, inaugurada el passat 26 de maig, ofereix la possibilitat de podar veure en pantalla gran una varia-da mostra del treball de diferents realitzadores fins aquest diumen-ge dia 5 de juny a la sala de la Filmoteca de Catalunya.

A banda de les seccions habitu-als com Panorama ficcions, on s’ha inclòs els treballs de Kelly Reichar-dt, “Meel’s Cutoff”, o Judith Colell --juntament amb Jordi Cadena--, Elisa K, la Mostra dedica enguany el seu Monogràfic a la primera do-cumentalista italiana de la post-guerra Cecilia Mangini.

I en la secció Clàssiques s’han recuperat treballs com el de la ci-neasta d’avantguarda alemanya Ulrike Ottinger, “Dorian Gray im Spiegel der Boulevardpress” (1984) o “Genpin” (2010) de la japonesa Naomi Kawase sobre les experièn-cies de dones amb el part natural a la clínica del tocòleg Tadashi Yo-shimura. En aquesta secció es po-drà recuperar demà divendres dia 3 el retrat de Nova York que fa la

directora belga Chantal Akerman a partir de la relació epistolar que manté amb la seva mare a Brussel-les a “News from home” (1977).

Entre altres projeccions, aquest dissabte dia 4 es podrà veure el documental “Women art revoluti-on: A secret history” de Lyn Her-shman Leeson sobre el col·lectiu de dones artistes nord-americanes dels anys 60 W.A.R. Aquest treball d’entrevistes conforme un retrat de grup en què destaquen creado-

res que van marcar una època com Nancy Spero o Miriam Shapiro.

I el diumenge dia 6 s’exhibirà el treball clandestí de la realitza-dora Amal Ramsis, “Mamnou/Pro-hibido” (2010), enregistrat abans de la revolució d’Egipte en l’apar-tat Militàncies de la Memòria. Per ampliar la informació es pot visitar el portal www.mostrafilmsdones.cat

Joan Millaret Valls

Raoul Servais presentarà la seva obra en el Festival de Cine d’OscaEl realitzador belga Raoul Ser-

vais acudirà a la 39a edició de Festival Internacional de Cine de Huesca, que arranca demà diven-dres dia 3 de juny, per presentar la seva filmografia. Raoul Servais, que roman pràcticament inèdit al nostre país, és conegut pels seus curtmetratges d’animació influïts pel surrealisme, aparentant-lo a compatriotes seus com Paul Del-vaux. Un referent que el mateix Servais va homenatjar en un dels seus escassos llargmetratges, “Taxandria” (1994). La injusta situ-ació de desconeixement de la seva inventiva obra patirà una interes-sant inflexió aquests propers dies en el marc del festival d’Osca ja que s’oferirà un ampli monogrà-

fic de les seves realitzacions. La retrospectiva arriba acompanya-da també de l’edició en DVD de part d’ Intermedio d’un cofre que

conté una selecció dels seus cele-brats treballs i un llibre editat per a l’ocasió.

L’octogenari Raoul Servais, que treballa des dels anys seixanta, ha vist el seu talent recompensat en nombrosos festivals internacio-nals. Al festival de Venècia va ser reconegut per “Chromophobia” (1966) i en el festival de Cannes ha estat doblement premiat gràcies a “Operation X-70” (1971) i després per “Harpya” (1979). Un dels seus darrers treballs, “Atraksion” (2001) barreja imatge real amb animació digital, tot abandonant l’animació convencional, va rebre el Premi Especial del Jurat a Valladolid.

Joan Millaret Valls

“300 directores malditos”

Augusto M. TorresEdiciones Cátedra. Col·lecció

Signo e ImagenEditorial Cátedra acaba de pu-

blicar el darrer llibre de l’estudiós Augusto M. Torres, “300 directores malditos”. Es tracta d’un volum consagrat a una selecció personal de directors considerats maleïts des del moment en què no han tingut èxit, o han fet una incursió esporàdica en la direcció, o han començat amb el vent de cara i després no han obtingut el ressò

esperat o que han estat ignorats, entre moltes altres opcions. Es tracta d’un llibre de cinema redac-tat sota uns criteris força aleatoris i que dibuixa un discutible mosaic ben heterogeni de directors de totes les latituds.

Al capdavall és una classificació de directors desglossats per ordre alfabètic en què predomina la sen-sació d’acumulació. Un amuntega-ment de realitzadors que consten d’una entrada orientativa i la seva corresponent filmografia. Un lli-

bre guia força desconcertant que comprèn l’obra d’escriptors com Vicente Molina Foix o Michael Crichton, i actors com Peter Lorre o Ed Harris. I especialment agrupa una amplíssima gama de directors en actiu o en desús de totes les èpoques, des del barceloní Julio Salvador al nord-americà Gus van Sant, o des del mexicà Paul Leduc al sud-coreà Kim Ki-Duk.

Joan Millaret Valls

48 PUBLICITAT 2 de juny de 2011