BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DEL 2012 El mes de ...€¦ · Nord. Cal remarcar les parts...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DEL 2012 El mes de febrer del 2012 ha estat fred a gran part del país, i molt fred a àmplies zones del Pirineu, de la plana de Lleida, la Catalunya Central, la serralada Prelitoral i el litoral Central i Nord. Cal remarcar les parts més elevades de la comarca de la Val d’Aran, on les anomalies han estat per sota dels -5 ºC. Pluviomètricament, el mes de febrer ha estat sec o molt sec a gran part del país, a excepció de l’extrem nord-occidental del territori, on el febrer s’ha presentat normal i, fins i tot, plujós a les parts més elevades de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà. El mes ha estat ventós, molt especialment durant la primera quinzena del mes, quan es va superar el nivell 2 de la Situació Meteorològica de Risc (SMR) per vent al nord del cap de Creus i les parts més elevades del Pirineu i Prepirineu. Resum mensual L’hivern climàtic (mesos de desembre, gener i febrer) ha estat caracteritzat per un bloqueig anticiclònic que ha inhibit l’aparició de precipitacions generals i amb uns totals pluviomètrics escassos a la major part del país. Contràriament, les anomalies tèrmiques (diferències de la temperatura mitjana mensual respecte a la mitjana climàtica mensual) han tingut una alta variabilitat, segons el posicionament del bloqueig. D’aquesta manera, el desembre i gener van estar marcats per un bloqueig anticiclònic sobre l'Atlàntic, donant un flux d'oest a est, que va provocar una anomalia tèrmica positiva a Catalunya. El febrer, en canvi, ha estat marcat durant la primera quinzena del mes per un bloqueig anticiclònic de caire siberià, amb un flux del nord-est que va injectar sobre Catalunya una massa d’aire molt freda procedent de l’interior del continent europeu, amb una configuració més pròpia d'etapes climàtiques pretèrites més fredes que de l'escenari d’escalfament global actual. Per valorar correctament l’excepcionalitat d’aquest episodi cal tenir en compte la seva persistència, ja que la temperatura es va mantenir en valors molt inferiors a les mitjanes climàtiques d’aquesta època de l’any durant les dues primeres setmanes del mes, ja que es van encadenar diverses entrades d’aire fred pràcticament sense pausa. La situació sinòptica anomenada de tipus siberià, amb advecció d’aire fred provinent del nord-est, es va observar durant 11 dies d’aquest mes de febrer. Per trobar febrers en què s’hagi observat un nombre de dies comparable amb aquest tipus de situació sinòptica caldria anar fins a l’any 2005 i anteriorment fins a mitjan anys vuitanta. Però, per observar un hivern amb un nombre major de dies amb aquesta situació sinòptica, probablement calgui retrocedir fins a mitjan anys seixanta, en concret, el febrer del 1963. A partir del dia 17 es va tallar el flux fred procedent de l’interior del continent, però l’acumulació d’aire fred en els nivells més baixos de la troposfera va provocar que en alguns fons de les valls, especialment de les Terres de l’Ebre i del Pirineu, es donés la temperatura més baixa del mes, situació que es va allargar fins al dia 23. Durant aquest episodi de fred, pràcticament totes les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meterològic de Catalunya (SMC) van enregistrar temperatures mínimes inferiors al llindar de SMR per fred (temperatura mínima inferior a la del 2% dels dies més freds dels mesos de desembre, gener, febrer i març). D’altra banda, cal destacar que més de la meitat de les estacions (un 60%) van superar aquest llindar de SMR per fred almenys durant 3 nits consecutives, de manera que es pot parlar d’onada de fred a Catalunya. Pel que fa a la temperatura mínima de l’episodi, i considerant només les EMA gestionades per l’SMC que tenen almenys 10 anys de dades (125 estacions repartides per tot el país), 27 van igualar o superar la temperatura més baixa de tota la seva sèrie. Això va succeir sobretot a estacions situades en zones elevades del Pirineu i Prepirineu, on l’entrada d’aire fred dels dies 3 i 4 de febrer va provocar la temperatura més baixa almenys dels darrers 15 anys (que és la longitud de les sèries més llargues en aquestes zones), superant en general els valors del gener i febrer del 2005. Probablement cal anar fins al gener del 1985 per trobar una temperatura més baixa en aquests sectors del país. En canvi, a la resta de Catalunya en general no es van assolir valors rècord de temperatura mínima de les darreres dècades. Si bé alguns punts localitzats del litoral, prelitoral i interior van


2

enregistrar la temperatura més baixa almenys dels darrers 20 anys, aquesta no va ser la norma. En general, tot i que l’entrada d’aire fred va ser molt important i persistent, moltes nits van ser ventoses a bona part del país, fet que provocava una sensació de fred molt acusada però impedia la baixada de la temperatura fins a valors rècord. Descripció sinòptica del mes El tret principal que va marcar la meteorologia des del dia 1 al 16 va ser el bloqueig anticiclònic que es va produir sobre la part occidental del continent europeu. La figura 1 sintetitza la configuració sinòptica que va caracteritzar aquest període de temps, a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’alçada) del dia 4 a les 12 hores UTC. La configuració general va estar caracteritzada per un potent anticicló ubicat a la part més occidental del continent, amb pressions que moltes vegades estaven per sobre dels 1.040 hPa, i un centre de baixes pressions centrades a la latitud de la península Itàlica. Entre els dos centres d’acció es va produir un flux accentuat del nord-est que arrossegava una massa d’aire molt freda provinent de l’interior del continent amb origen de la zona de Sibèria. És per aquesta raó que aquesta situació s’anomena de tipus siberià. Aquest tipus sinòptic es caracteritza per unes anomalies negatives de temperatura molt marcades. Es tracta de la configuració sinòptica que provoca els valors termomètrics més baixos al nostre país. Aquest fet queda definit per la topografia de 500 hPa, on s’observa la llengua d’aire fred provinent de l’interior del continent i amb uns valors de temperatura en aquest nivell que se situen entre els -34 ºC i els -38 ºC. D’altra banda, els totals pluviomètrics associats a aquesta situació de tipus siberià són molt discrets, ja que es tracta d’una massa d’aire molt seca, si bé un moviment de la baixa pressió a la Mediterrània cap a l’est pot arribar a donar precipitacions a la meitat oriental del Principat. La nuvolositat relacionada amb la configuració queda dibuixada a la part esquerra de la figura 2 on es mostra la imatge del METEOSAT del dia 4 a les 12 hores UTC. Es pot observar la massa de núvols que acompanya la depressió afectant gran part de la Mediterrània oriental, mentre que els fronts associats al corrent en jet s’ubiquen al nord del continent europeu.

Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 4 de febrer a les 12.00 h UTC La part dreta de la figura 2 mostra la topografia de 850 hPa (uns 1.500 m d’alçada) del dia 4 a les 12 hores UTC. Aquest nivell és un bon indicador de la temperatura en superfície. D’aquesta manera, la


3

massa d’aire fred es va estendre per gran part del continent, i va afectar Catalunya per la seva part més sud-oriental amb uns valors termomètrics a la vertical del país que es van situar entre els -10 ºC i els -16 ºC.

Figura 2. Imatge del METEOSAT i topografia de 850 hPa del dia 4 de febrer a les 12.00 h UTC

Aquest mes de febrer es va observar durant 11 dies la situació sinòptica anomenada de tipus siberià, amb advecció d’aire fred provinent del nord-est. Per trobar febrers en què s’hagi observat un nombre de dies comparable amb aquest tipus de situació sinòptica caldria anar fins a l’any 2005 i anteriorment fins a mitjan anys vuitanta. Però per observar un hivern amb un nombre major de dies amb aquesta situació sinòptica probablement calgui retrocedir fins a mitjan anys seixanta, en concret, el febrer del 1963. Durant aquests dies es van produir fins a tres irrupcions d’aire molt fred provinent de l’interior del continent. S’observa clarament un primer màxim entre el divendres 3 i el dilluns 6 de febrer, corresponent a la primera irrupció entre els dies 1 i 6. Després d’una recuperació evident de la temperatura arreu del país el dia 7 es va produir una segona irrupció amb un nou màxim entre els dies 8 i 9, tot i que no va ser tan intensa com l’enregistrada entre els dies 3 i 6. Finalment, la darrera entrada d’aire fred es va enregistrar els dies 11 i 12, quan coincideix la presència d’aire molt fred a les zones de muntanya i una matinada amb vent molt dèbil a la majoria de comarques, fet que va provocar que un 78% de les EMA gestionades per l’SMC enregistressin una temperatura mínima inferior al llindar de SMR per fred (temperatura mínima inferior a la del 2% dels dies més freds dels mesos de desembre, gener, febrer i març). D’aquesta manera, al llarg de l’episodi, pràcticament totes les EMA gestionades per l’SMC van enregistrar temperatures mínimes inferiors al llindar de SMR per fred. D’altra banda, cal destacar que més de la meitat de les estacions (un 60%) van superar aquest llindar de SMR per fred almenys durant 3 nits consecutives, de manera que es pot parlar d’onada de fred a Catalunya. Pel que fa a la temperatura mínima de l’episodi, i considerant només les EMA gestionades per l’SMC que tenen almenys 10 anys de dades (125 estacions repartides per tot el país), 27 van igualar o superar la temperatura més baixa de tota la seva sèrie. Això va succeir sobretot a les estacions situades en zones elevades del Pirineu i Prepirineu, on l’entrada d’aire fred dels dies 3 i 4 de febrer va provocar la temperatura més baixa almenys dels darrers 15 anys (que és la longitud de les sèries més llargues en aquestes zones), superant en general els valors del gener i febrer del 2005. Probablement cal anar fins al gener del 1985 per trobar una temperatura més baixa en aquests sectors del país. En canvi, a la resta de Catalunya en general no es van assolir valors rècord de temperatura mínima de les darreres dècades. Si bé alguns punts localitzats del litoral, prelitoral i interior van enregistrar la temperatura més baixa almenys dels darrers 20


4

anys, aquesta no va ser la norma. En general, tot i que l’entrada d’aire fred va ser molt important i persistent, moltes nits van ser ventoses a bona part del país, fet que va provocar una sensació de fred molt acusada, però va impedir la baixada de la temperatura fins a valors rècord. La taula següent mostra les 27 estacions amb més de 10 anys de dades que han enregistrat la temperatura més baixa de la sèrie entre l’1 i el 15 de febrer de 2012. En cada cas s’indica la temperatura mínima d’aquest episodi (Tn), el dia en què es va assolir, l’anterior mínima absoluta de la sèrie (TN), l’episodi al qual correspon i la data d’inici de cada sèrie.

Estació Comarca Tn Dia TN Episodi Data d’inici Nulles l’Alt Camp -4,9 12 -4,9 Gener 2005 18/09/2000 Portbou l’Alt Empordà -4,5 04 -3,6 Febrer 2005 06/04/1998 Font-rubí l’Alt Penedès -4,9 12 -4,2 Gener 2005 18/06/1998 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça -23,0 03 -21,5 Febrer 2005 13/11/1998 Prades el Baix Camp -12,9 12 -12,2 Febrer 1996 12/12/1995 Castell d'Aro el Baix Empordà -7,4 05 -6,7 Gener 2005 10/05/2001 Viladecans el Baix Llobregat -4,1 05 -3,0 Febrer 1996 29/04/1993 Gisclareny el Berguedà -12,5 04 -11,9 Gener 2005 12/03/1999 la Quar el Berguedà -11,5 12 -11,4 Gener 2005 17/03/1996 Santuari de Queralt el Berguedà -9,1 04 -8,5 Gener 2011 23/01/2002 Malniu (2.230 m) la Cerdanya -20,6 03 -19,1 Gener 2005 03/11/1999 Cassà de la Selva el Gironès -10,7 05 -10,2 Gener 2005 08/03/1993 Cabrils el Maresme -2,6 11 -2,2 Gener 2005 27/11/1995 Dosrius - PN Montnegre Corredor el Maresme -6,7 04 -6,7 Gener 2005 09/08/1996 Malgrat de Mar el Maresme -7,3 05 -6,6 Gener 2005 10/01/1990 Alcanar el Montsià -2,3 13 -2,3 Gener 2011 06/05/1991 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -23,2 04 -22,8 Febrer 2005 11/11/2000 Banyoles el Pla de l'Estany -7,7 12 -7,4 Gener 2005 11/10/1999 Molló el Ripollès -13,3 03 -13,0 Gener 2005 06/06/1996 Núria (1.971 m) el Ripollès -18,2 04 -16,8 Febrer 1999 15/05/1998 Seròs - Depuradora el Segrià -10,5 11 -9,8 Novembre 2007 05/01/1998 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran -21,2 03 -19,1 Febrer 2010 15/07/1999 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran -21,5 03 -21,2 Febrer 2005 20/09/2001 Vielha e Mijaran la Val d'Aran -16,5 08 -15,4 Març 2005 15/02/1996 Cerdanyola del Vallès el Vallès Occidental -7,1 05 -6,0 Gener 2011 15/05/1998 Caldes de Montbui el Vallès Oriental -8,9 05 -8,8 Gener 2005 23/12/1990 Tagamanent - PN del Montseny el Vallès Oriental -10,5 04 -9,1 Gener 2005 04/01/1996

Si bé, com s’ha indicat, aquest tipus de situació està normalment associada a uns totals pluviomètrics escassos, un desplaçament cap a l’est de la pertorbació centrada a la Mediterrània oriental pot arribar a afectar la meitat est del país. D’aquesta manera, es van identificar fins a tres episodis de precipitació entre els dies 1 i 16 de febrer que van deixar unes quantitats de precipitació poc destacables. Aquestes van ser en forma de neu a causa de la massa d’aire molt fred que va afectar Catalunya, amb nevades que van implicar a punts poc habituals del país, encara que en la major part dels casos els gruixos de neu enregistrats van ser anecdòtics.


5

Durant els tres primers dies del mes la pertorbació es va ubicar sobre la Mediterrània occidental, tal com es pot observar a la figura 3, on la situació sinòptica queda definida a partir del mapa de pressió en superfície i la imatge del METEOSAT del dia 2 a les 12 hores UTC. La configuració està definida per l’àrea de baixes pressions i l’anticicló que va afectar el nord del continent. Entre els dos centres d’acció el flux del nord-est sobre Catalunya va estar molt marcat, si bé aquesta es trobava sota la influència de la pertorbació, fet que és evident a la imatge del METEOSAT on la nuvolositat era notable a tota la Mediterrània.

Figura 3. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 2 de febrer a les 12.00 h UTC D’aquesta manera, durant el dies 1 i 2 es van enregistrar precipitacions a molts punts del país, tret del Pirineu occidental i l'extrem sud del país. Les precipitacions van anar minvant de mica en mica durant el dia 2 fins a desaparèixer, si bé a partir de les darreres hores de la tarda van entrar noves precipitacions pel litoral Nord que durant la nit es van estendre cap a l'interior del quadrant nord-est i al nord del litoral Central. Van ser en forma de neu a totes les cotes i van deixar gruixos inapreciables o minsos des de les cotes més baixes fins als 200 metres, i entre minsos i poc abundants a la resta, si bé per sobre dels 600 metres van ser abundants (fins a 10 cm en 24 hores) i puntualment molt abundants (fins a 40 cm en 24 hores). Al llarg de la matinada del dia 3 es van produir precipitacions al litoral i prelitoral Nord i al sector nord del litoral i prelitoral Central, com també a la plana de Vic. Les precipitacions van ser en forma de neu a totes les cotes. La figura 4 mostra la precipitació acumulada en 24 hores, els dies 1 i 2 de febrer, quan la precipitació va ser més extensa a Catalunya, d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida a partir de les dades dels pluviòmetres. La imatge mostra com les precipitacions més destacades es van concentrar al quadrant nord-est del país.


6

Figura 4. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida

segons les dades dels pluviòmetres els dies 1 i 2 de febrer La taula següent reflecteix les quantitats més destacades enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC. La figura 5 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada durant el període esmentat, i indica una distribució molt semblant a la mostrada a la figura 4.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Sant Salvador de Guardiola el Bages 18,2 Vilanova del Vallès el Vallès Oriental 16,4 Òdena l’Anoia 16,2 Tagamanent - PN del Montseny el Vallès Oriental 14,9 Cabrils el Maresme 14,8 Montserrat - Sant Dimes el Bages 13,4 Canaletes l’Alt Penedès 13,1 Dosrius - PN Montnegre Corredor el Maresme 13,0


7

Figura 5. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 1 i 3 de febrer

Cal destacar que durant els dies 2 i 3 es van produir nevades a cotes baixes que van afectar sobretot el nord-est del país i la Catalunya Central. Els gruixos de neu més importants facilitats pels observadors i vigilants de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionada per l’SMC es presenten a la taula següent.


8

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu (cm) Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 15 Pujalt l’Anoia 12 Mura (900 m) el Bages 12 Espinelves Osona 11 Cardona el Bages 9 Moià el Bages 8 Vallbona de les Monges l’Urgell 7 Rupià el Baix Empordà 7 Abadia de Montserrat el Bages 7 Torroella de Montgrí el Baix Empordà 5 Sant Hilari Sacalm la Selva 5 Rupit Osona 5 Mont-ras el Baix Empordà 5 Breda la Selva 5 Berga el Berguedà 5 Vic Osona 4 Sta. Coloma de Queralt la Conca de Barberà 4 St. Feliu de Codines el Vallès Oriental 4 Pinós el Solsonès 4 Olost de Lluçanès Osona 4 Aiguamúrcia l’Alt Camp 4 Solivella la Conca de Barberà 3 Manresa el Bages 3 Tàrrega l’Urgell 2 Solsona el Solsonès 2 Sant Cebrià de Vallalta el Maresme 2 Palamós el Baix Empordà 2 l'Escala l’Alt Empordà 2 la Llacuna l’Anoia 2 la Bisbal d'Empordà el Baix Empordà 2 Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès 2

Les zones afectades per la neu es poden observar a la figura 6, a partir de la imatge del MODIS del dia 3 a les 10:35 hores UTC hores (satèl·lit d'observació de la terra de la NASA). Queda dibuixada l'extensió de la neu en superfície (en aquesta combinació de bandes, la neu es veu de color blau cel). S'observa com les comarques més afectades són les de la Catalunya Central. Si bé a aquesta hora hi havia núvols baixos (color blanc) al sud del Berguedà i al nord d'Osona, s'intueix que aquestes zones també estaven nevades. També hi havia núvols al Baix Empordà i al Gironès, i, en aquest cas, si bé s'entreveuen taques blaves es fa més difícil establir l'extensió de la neu.


9

Figura 6. Distribució de la neu a Catalunya a partir de la imatge del MODIS (TERRA). Font: NASA Earth Data La segona pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 5 i 7. La situació queda dibuixada a la figura 7 a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 5 a les 12 hores UTC. La configuració sinòptica va ser sensiblement diferent a l’observada a l’episodi descrit anteriorment, amb un marcat flux del nord sobre el país a causa d’una elongació nord-sud de l’anticicló atlàntic. La distribució dels centres d’acció en alçada mostra una distribució molt similar amb una falca anticiclònica sobre l’Atlàntic i un solc fred sobre la Mediterrània, que va afectar gran part de l’Europa Central i Oriental. El flux del primer quadrant va provocar que les quantitats més importants es concentressin al Pirineu, especialment al vessant nord, on es van acumular gruixos importants de neu.

Figura 7. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 5 de febrer a les 12.00 h UTC


10

Al final de la matinada del dia 5 es van iniciar les precipitacions al Pirineu occidental i poc més tard també a punts del terç sud. Al llarg del matí i sobretot a partir del migdia es van estendre d'oest a est a pràcticament tot el territori, tot i que al quadrant nord-est i al litoral i prelitoral Central van tenir un caràcter dispers. Les precipitacions acumulades van ser entre minses i poc abundants arreu, tret del vessant nord del Pirineu on van ser abundants. Al Pirineu, hi va nevar a qualsevol cota i a la resta del territori la cota va ser molt variable, amb nevades entre els 400 i 100 metres tan sols. Durant els dies 6 i 7 hi van haver nevades febles i puntualment moderades al vessant nord del Pirineu al matí, que van deixar quantitats minses de precipitació. La taula següent reflecteix les quantitats superiors als 10 mm enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC entre els dies 5 i 7. La figura 8 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada durant el període esmentat, on queda palès que les quantitats més importants es van concentrar al nord del Principat.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 39,8 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 35,3 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 27,3 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 16,5 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 16,2 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 14,7 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 11,8

Figura 8. Distribució de la precipitació entre els dies 5 i 7 de febrer


11

D’altra banda, cal destacar que durant l’episodi es van produir precipitacions en forma de neu a molts punts del país que, si bé van ser anecdòtiques en la majoria dels casos, van emblanquinar sectors de l’interior i fins i tot del prelitoral. Al Pirineu la nevada va ser molt més destacable i va afectar tota la serralada, acumulant fins a 54 cm de neu nova en tan sols 24 h a l’EMA de Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà. La taula següent recull els gruixos de neu més importants facilitats pels observadors i vigilants de la XOM gestionada pel SMC:

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu (cm) Vielha e Mijaran la Val d’Aran 37 Puigcerdà la Cerdanya 13 Das la Cerdanya 8 Planoles el Ripollès 6 la Pobla de Lillet el Berguedà 4 PN dels Ports (1.000 m) el Baix Ebre 3 Albanyà l’Alt Empordà 2 Falset el Priorat 2 Berga el Berguedà 2 Moià el Bages 2 Castellcir el Vallès Oriental 2 la Seu d’Urgell l’Alt Urgell 2 Horta de Sant Joan la Terra Alta 2 Porrera el Priorat 1 Vallbona de les Monges l’Urgell 1 Cornudella de Montsant el Priorat 1

L’últim episodi de precipitacions que es va produir dins d’aquest llarg període, va afectar Catalunya entre els dies 12 i 16, amb una configuració sinòptica molt semblant a la descrita a l’episodi que va afectar el país entre els dies 1 i 3, tal com mostra la figura 9, a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 12 de febrer a les 12 hores UTC. El flux del nord-est en superfície sobre el país va continuar essent destacat i impulsat entre els dos centres d’acció que van caracteritzar la meteorologia durant la primera quinzena del mes: l’anticicló al nord del continent europeu i la baixa pressió a la latitud de la península Itàlica. A més, en alçada la massa d’aire molt freda va continuar afectant gran part de la Mediterrània. A partir del dia 15, el desenvolupament sinòptic mostra una desfeta de la situació de tipus siberià, evolucionant cap a una intrusió d’aire polar, caracteritzat per un marcat flux del nord, fet que va provocar que durant els dies 15 i 16 les precipitacions es quedessin concentrades al vessant nord del Pirineu. D’aquesta manera, es van produir precipitacions a primeres hores de la matinada del dia 12 al litoral i prelitoral Central, i també durant la tarda a la plana de vic, al sud del prelitoral Nord i al nord del litoral i prelitoral Central. A partir del vespre també es van enregistrar alguns ruixats al Tarragonès i al Baix Camp que al llarg de la nit es van desplaçar cap a d’altres punts del litoral Sud. Les precipitacions van ser puntuals, en forma de neu o neu granulada a molts punts, i aquests fenòmens van afectar la línia mateixa de la costa. Durant el dia 13 hi va haver nevades febles i minses al vessant nord del Pirineu. De manera més aïllada, també hi va haver alguna nevada feble i minsa a d'altres punts de la serralada a partir del migdia. Al vessant nord del Pirineu hi va haver nevades febles o moderades al llarg del dia 14. A la resta del Pirineu, també s’hi van enregistrar nevades febles, disperses i intermitents. Al quadrant nord-est, resta


12

del litoral i prelitoral Central, a Ponent i a l'extrem sud del país, hi va haver alguns ruixats febles i aïllats, amb una cota de neu que es va situar al voltant dels 600 metres. Al Pirineu es van acumular gruixos de neu entre poc abundants i abundants, tot i que al vessant nord van ser molt abundants. A la resta del país, les quantitats acumulades van ser inapreciables o minses. Al Pirineu es va produir el fenomen del torb per la força del vent del primer quadrant. Finalment, al llarg del dia 15 i fins a la tarda del dia 16 hi va haver nevades febles al vessant nord del Pirineu, on es van acumular gruixos de neu poc abundants, o localment abundants.

Figura 9. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 12 de febrer a les 12.00 h UTC La taula següent reflecteix les quantitats superiors als 10 mm enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC entre els dies 12 i 16. La figura 10 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada durant el període esmentat.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 41,8 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 40,7 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 39,7 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 34,5 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 17,3 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 11,6


13

Figura 10. Distribució de la precipitació entre els dies 12 i 16 de febrer A partir del dia 17 definitivament es talla l’entrada d’aire fred al Principat, i després de dos dies d’impàs, entre els dies 19 i 20, una cua de front frega el nord de Catalunya. La figura 11 mostra la configuració sinòptica a partir de la topografia de 500 hPa, i també la imatge del METEOSAT del dia 19 a les 12 hores UTC. S’observa com el solc associat a una pertorbació ubicada a altes latituds llisca pel Pirineu. La imatge del METEOSAT mostra, d’una banda, la nuvolositat associada al front fred i, de l’altra, la vinculada a la convergència que es va produir en superfície davant del litoral Central a causa del flux del nord, que va deixar alguna precipitació feble en aquests sectors. Durant el dia 19 es van enregistrar precipitacions febles al Pirineu, on la cota de neu es va situar al voltant dels 1.200 metres, tot i que al final del dia va baixar fins a qualsevol cota. També se'n van produir de minses i disperses al quadrant nord-est. A més, durant la matinada del dia 20, es van produir precipitacions al litoral i al prelitoral Central i aïlladament al litoral Sud. Van ser d'intensitat feble o localment moderada. Es van acumular quantitats minses de precipitació. Les precipitacions més destacades enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC van ser els: 5,1 mm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà, 5,1 mm al Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d’Aran i els 3,3 mm a Monells (el Baix Empordà). La figura 12 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada durant el període esmentat.


14

Figura 11. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 12 de febrer a les 12.00 h UTC

Figura 12. Distribució de la precipitació dels dies 19 i 20 de febrer


15

A partir del dia 21 i fins a finals de mes, l’estabilitat atmosfèrica va estar molt marcada per la presència d’un bloqueig anticiclònic sobre l’Atlàntic. De totes les maneres, l’acumulació d’aire fred en els nivells més baixos de la troposfera va provocar que en alguns fons de les valls, especialment de les Terres de l’Ebre i del Pirineu, hi hagués la temperatura més baixa del mes, situació que es va allargar fins al dia 23. Va ser a partir d’aquest dia quan la temperatura va començar a recuperar-se de forma evident fins al punt que durant el dia 26 a un 15% de les EMA gestionades per l’SMC amb més de 10 anys de dades es va superar el rècord de temperatura màxima del mes de febrer (19 de 125 EMA). La taula següent mostra les EMA gestionades per l’SMC que van superar el rècord. S’hi indica la data d’inici de la sèrie, la temperatura màxima enregistrada el dia 26 de febrer (Tx), el rècord anterior per a un mes de febrer (TX) i la data del rècord anterior.

Nom de l’EMA Comarca Data d’inici Tx 26/02

Rècord anterior TX febrer

Rècord anterior

Sant Martí Sarroca l’Alt Penedès 24/05/1997 23,5 23,3 15/02/2007 el Pont de Vilomara el Bages 02/03/2000 22,9 22,4 16/02/2007 Santuari de Queralt el Berguedà 23/01/2002 18,3 17,3 05/02/2004 Amposta el Montsià 06/02/1992 24,5 24,0 15/02/1995 Os de Balaguer- Monestir de les Avellanes la Noguera 07/07/1995 20,7 19,9 27/02/2000 Albesa la Noguera 21/06/1999 21,9 21,0 27/02/2000 Algerri la Noguera 13/12/2000 21,7 20,6 16/02/2007 Montesquiu Osona 02/12/1998 23,4 21,2 26/02/2000 Gurb Osona 31/03/1999 22,2 21,3 16/02/2007 Raimat el Segrià 31/08/1988 22,1 21,0 23/02/1990 Gimenells el Segrià 10/12/1996 22,3 21,4 21/02/1999 Lleida - la Bordeta el Segrià 16/09/1997 22,5 22,4 27/02/2000 Alfarràs el Segrià 17/09/1997 22,1 21,9 21/02/1999 Aitona el Segrià 12/03/1998 24,0 22,9 28/02/2007 Maials el Segrià 20/12/2000 20,2 19,8 28/02/2007 Lladurs el Solsonès 05/05/1998 20,0 19,3 27/02/2000

D’aquesta manera, el mes de febrer, molt contrastat tèrmicament, va experimentar la gran variabilitat tèrmica que ha caracteritzat els tres mesos de l’hivern climatològic d’enguany (desembre, gener i febrer).


16

Temperatura Termomètricament, el mes de febrer s’ha de considerar fred1 a gran part del país, i molt fred (anomalies de temperatura per sota dels -3 ºC) a àmplies zones del Pirineu, de la plana de Lleida, la Catalunya Central, la serralada Prelitoral i al litoral Central i Nord. Cal remarcar les parts més elevades de la comarca de la Val d’Aran on les anomalies han estat per sota dels -5 ºC. Malgrat aquesta situació, el febrer del 2005 va ser més fred al Pirineu, Prepirineu, serralada del Montseny i massís del Port. En canvi, caldria retrocedir fins al febrer del 1965 o del 1963 per trobar un febrer més fred a la resta de Catalunya. La taula següent mostra les anomalies negatives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual del febrer respecte a la mitjana climàtica mensual d’aquest mateix mes per al període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades per l’SMC.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran -5,1 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran -5,1 Vielha e Mijaran la Val d'Aran -4,8 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès -4,7 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -4,6 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -4,5 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -4,2

Cal remarcar que el mes s’ha de qualificar de molt a fred a 41 de les 169 EMA gestionades per l’SMC. El gràfic 1 mostra l’evolució diària de la temperatura pel mes de febrer de 2012 al nivell de 850 hPa (a uns 1.500 m) a la vertical de Catalunya, altitud que resulta un bon indicador de la temperatura en superfície. Les dades s’han obtingut a partir dels reanàlisis del NCEP, proporcionades per la NOAA/OAR/ESRL PSD, Boulder (Colorado, EUA), des del seu lloc web: http://www.esrl.noaa.gov/psd/. Es diferencien les anomalies negatives (àrees de color blau) i les positives (àrees de color vermell), calculades en comparació a la mitjana climàtica de febrer pel període 1948-2010 (línea de color negra més gruixuda). D’aquesta manera, gran part del mes ha estat molt fred, amb unes anomalies que van assolir valors de fins -8,3 ºC respecte a la mitjana climàtica el dia 4 de febrer i -7,3 ºC el dia 13 de febrer. La persistència de l’episodi de fred queda definit per les anomalies negatives que van afectar Catalunya

1

Els valors climàtics mitjans que s’han utilitzat s’han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus valors climàtics mitjans corresponents, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistradarespecte de la mitjana

climàtica Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec sec normal plujós molt plujós

< 30% entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

molt càlidcàlid normal fred molt fred

≥ +3,0 ºC entre +3,0 ºC i +0,5 ºC entre +0,5 ºC i -0,5 ºC entre -0,5 ºC i -3,0 ºC ≤ -3,0 ºC


17

gairebé de forma continua entre els dies 1 i 23 amb una lleugera interrupció entre els dies 17 i 19. D’altra banda, del gràfic cal remarcar que a partir del dia 24 les anomalies passen a ser positives, amb valors que es van situar per sobre dels +9 ºC respecte a la mitjana climàtica els dies 26 i 27 de febrer, quan a un 15% de les EMA gestionades per l’SMC amb més de 10 anys de dades es va superar el rècord de temperatura màxima del mes de febrer (un total de 19 sobre les 125 EMA disponibles amb aquesta longitud de sèrie).

Gràfic 1. Distribució diaria de la temperatura (ºC) pel mes de febrer de 2012 al nivell de 850 hPa


18

Precipitació Pluviomètricament, el mes de febrer ha estat sec o molt sec a gran part del país, a excepció de l’extrem nord-occidental del territori, on el febrer s’ha presentat normal i, fins i tot, plujós a les parts més elevades de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà. El bloqueig anticiclònic que ha afectat Catalunya durant gran part del mes ha inhibit el pas de pertorbacions importants. Tan sols les entrades de vent del primer quadrant van deixar precipitacions destacables al vessant nord del Pirineu, especialment en els episodis enregistrats entre els dies 1 i 16 de febrer. La taula següent mostra les EMA gestionades per l’SMC, en les quals la precipitació acumulada durant el mes de febrer ha superat els 50 mm, i que s’han ubicat de forma exclusiva al quadrant nord-occidental de Catalunya.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 90,9 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 87,5 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 78,6 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 64,5

Les precipitacions superiors a 20 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA gestionades per l’SMC són les que figuren en la taula següent, estan situades fonamentalment al quadrant nord-occidental del país i coincideixen amb les EMA presentades a la taula anterior.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) dia Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 25,6 5 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 23,5 5 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 21,2 5 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 20,2 14

A continuació, es presenten els gràfics d’evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC. Per facilitar-ne la interpretació, s’han classificat les EMA en tres zones seguint criteris nivoclimàtics:

1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m).

2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m).

3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m)-Prat d’Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m).

La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del febrer del 2012 i el dia que es va enregistrar a les EMA d’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC, juntament amb el màxim mensual del febrer del 2011 i el dia que es va enregistrar. Els màxims de neu al llarg del mes de febrer d’enguany es van assolir a les estacions ubicades a les parts més elevades de l’Aran-franja nord de la Pallaresa, tal com mostren els 188 cm a Certascan (2.400 m) a


19

la comarca del Pallars Sobirà i els 177 cm enregistrats a l’EMA de la Bonaigua (2.266 m) a la comarca del Pallars Sobirà. En canvi, els gruixos a les parts més baixes del Pirineu oriental van ser més modestos, destacant els 4 cm al Port del Comte (2.316 m) a la comarca del Solsonès i els 8 cm al Cadí Nord (2.143 m)-Prat d’Aguiló a la comarca de la Cerdanya. Al llarg del mes de febrer hi va haver dos episodis que van deixar gruixos de neu significatius al Pirineu. El primer es va produir els dies 5 i 6, destacant els 66 cm de neu nova a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà, els 34 cm al Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d’Aran o els 20 cm a Núria (1.971 m) a la comarca del Ripollès. El segon es va centrar en els dies 14 i 15 quan es van acumular fins a 51 cm de neu nova a la Bonaigua (2.266 m) a la comarca del Pallars Sobirà, 42 cm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà o els 27 cm al Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d’Aran. Si comparem els gruixos màxims de neu del mes de febrer d’enguany respecte dels gruixos de neu assolits al febrer de l’any passat, trobem que excepte a les EMA ubicades a la zona de l’Aran-franja nord de la Pallaresa i l’EMA d’Ulldeter (2.364 m) a la comarca del Ripollès, on les diferències positives són importants, a la resta d’EMA gestionades per l’SMC s’hi presenten gruixos màxims de neu similars o significativament inferiors dels enregistrats al febrer del 2011, destacant especialment les estacions ubicades a les comarques de l’Alta Ribagorça, del Solsonès i del vessant sud de la Cerdanya.

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu 2012 (cm) dia Gruix de neu

2011 (cm) dia

Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 188 6 152 28 la Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 177 16 172 28 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 123 16 131 28 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 72 1 145 23 Ulldeter (2.364 m) el Ripollès 57 5 38 1 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 32 16 33 1 Núria (1.971 m) el Ripollès 28 5 34 21 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 24 3 91 22 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 19 1 22 1 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 10 2 31 2 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 8 7 63 24 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 4 2 34 1


20

Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l’Aran-franja nord de la Pallaresa

Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana


21

Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental


22

Vent El mes de febrer ha estat ventós, especialment durant la primera quinzena del mes. La configuració general durant aquest període ha estat caracteritzada per un potent anticicló ubicat a la part més occidental del continent, amb pressions que moltes vegades estaven per sobre dels 1.040 hPa, i una baixa pressió centrada a la latitud de la península Itàlica (vegeu la figura 1). Entre els dos centres d’acció es va produir un accentuat flux del primer quadrant, que va ser fort i persistent, tal com indiquen les dades recollides de l’EMA de Portbou (l’Alt Empordà): durant aquest període de temps, cada dia es va enregistrar almenys una ratxa de vent per sobre dels 100 km/h, i en 11 dels 15 dies es va superar en algun moment de la jornada la ratxa de 120 km/h. La taula següent mostra les ratxes màximes, per sobre dels 90 km/h, enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC entre els dies 3 i 7 de febrer. És durant aquest període quan hi va haver un major nombre d’estacions implicades. La taula indica, a part del nom de l’EMA i la comarca, les ratxes màximes en km/h per a cadascun dels dies, ordenades prenent com a base el dia 7 quan un major nombre d’EMA hi van estar implicades. Cal remarcar que durant el dia 4 i el dia 7 es va superar el nivell 2 de SMR per vent (ratxes superiors als 162 km/h) al nord del cap de Creus i punts de les parts més elevades del Pirineu i del Prepirineu. Nom de l’EMA Comarca 3 4 5 6 7 Portbou l'Alt Empordà 163,8 151,9 128,9 147,6 175,7 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 133,6 126,0 96,8 131,8 168,5 Santuari de Queralt el Berguedà 121,7 143,3 - 110,2 154,1 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès - 112,7 - - 133,9 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental - 149,8 - 98,3 130,7 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 150,1 151,2 - - 120,6 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà - 103,3 - - 119,2 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 113,8 127,1 - 97,2 118,8 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 96,5 115,9 91,1 102,2 115,6 Núria (1.971 m) el Ripollès 100,1 122,4 - - 105,1 Guardiola de Berguedà el Berguedà - 92,2 - - 104,4 Sant Romà d'Abella el Pallars Jussà 90,4 91,1 - - 103,7 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 90,0 92,5 - - 101,2 Molló el Ripollès - - - - 100,1 Das la Cerdanya - - - - 99,0 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 106,2 116,6 - - 98,3 el Pont de Suert l'Alta Ribagorça - - - - 97,6 el Perelló el Baix Ebre - - - - 96,5 la Seu d'Urgell l'Alt Urgell - - - - 94,0 Malniu (2.230 m) la Cerdanya - - - - 92,9 Amposta el Montsià - - - - 92,5 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 110,2 94,7 - - 92,2 Sant Pere Pescador l'Alt Empordà - - - 92,5 92,2 Clariana de Cardener el Solsonès - - - - 91,8 Roses l'Alt Empordà - - - 105,1 91,1 Banyoles el Pla de l'Estany - - - - 90,4 Vilanova de Meià la Noguera - 121,3 - - -


23

Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes, i s’hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors), i alhora informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).


24

Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels ventsData dominant ≤0,5 m/s mensual

Sant Pere Pescador

25,7

19,6

7 de febrer

NNW

Comarca Nom de l'EMA

Alt Camp Vila-rodona

NNW

6 de febrer

U2 Alt Empordà

DQ

X4 Barcelonès Barcelona-el Raval

12,8

NW

6 de febrer

C8 Segarra Cervera

27,5

UU Montsià Amposta

25,7

7 de febrer

24,5

WSW

7 de febrer

CY Osona Muntanyola

17,5

WSW

WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) NNE

DP Cerdanya Das

33,1

7 de febrer

NNE

7 de febrer

NW

7 de febrer

VK Segrià Raimat

20,4

W

4 de febrer

0,7

16,2

3,3

4,6

5,1

0,1

14,2

3,0

0,1

> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20 V e l o c it a t m it ja n a de l v ent (m/s)


25

EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE FEBRER DEL 2012 Temperatura màxima absoluta

Tarragona-Complex Educatiu (el Tarragonès) 24,9 ºC dia 26 Amposta (el Montsià) 24,5 ºC dia 26

Vallirana (el Baix Llobregat) 24,1 ºC dia 26

Temperatura mínima absoluta

Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)

Certascan (2.400 m) - el Pallars Sobirà -23,2 ºC Dia 4 Boí (2.535 m) - l’Alta Ribagorça -23,0 ºC Dia 3 Salòria (2.451 m) - el Pallars Sobirà -22,9 ºC Dia 3

Resta del territori

Das (la Cerdanya) -16,6 ºC dia 12 Vielha e Mijaran (la Val d’Aran) -16,5 ºC Dia 8 Oliola (la Noguera) -13,6 ºC dia 12

Precipitació màxima en 24 hores

Lac Redon (2.247 m) - la Val d’Aran 25,6 mm dia 5 Certascan (2.400 m) - el Pallars Sobirà 23,5 mm Dia 5 Sasseuva (2.247 m) - la Val d’Aran 21,2 mm dia 5


26

TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PEL SMC FEBRER 2012

Codi Comarca Nom EMA TMm(ºC)

TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

VY Alt Camp Nulles 5,5 12,4 -0,4 22,0 26 -4,9 12 1,4 0,8 2DQ Alt Camp Vila-rodona 5,6 11,7 0,5 20,8 26 -4,5 3 3,1 1,4 2U1 Alt Empordà Cabanes 6,5 12,4 0,9 22,5 23 -6,0 9 0,9 0,5 5W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 6,4 11,7 0,5 22,2 23 -6,2 9 1,6 1,6 19VZ Alt Empordà Espolla 6,7 11,7 1,2 21,7 23 -6,8 9 0,6 0,4 19D6 Alt Empordà Portbou 5,5 8,5 2,7 18,1 23 -4,5 4 0,5 0,5 19D4 Alt Empordà Roses 7,2 11,6 2,2 22,3 23 -4,2 9 0,9 0,9 19U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 6,3 12,0 0,1 23,1 23 -6,1 9 2,4 1,4 2W2 Alt Empordà Torroella de Fluvià 6,0 12,0 -0,2 22,5 23 -6,7 9 2,2 1,2 2W3 Alt Empordà Ventalló 6,2 12,1 -0,5 22,6 23 -6,8 9 2,2 1,4 2WP Alt Penedès Canaletes 5,2 11,3 0,4 21,1 26 -5,3 12 13,6 10,6 1DI Alt Penedès Font-rubí 6,2 11,8 1,5 22,6 26 -4,9 12 6,7 4,6 1W4 Alt Penedès la Granada 5,5 12,2 -0,1 22,4 26 -5,4 13 5,3 2,8 1U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 5,1 12,3 -1,0 23,5 26 -7,2 13 5,8 3,0 1WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 5,1 12,7 -1,6 22,6 26 -5,7 13 7,2 5,7 1CD Alt Urgell la Seu d'Urgell 2,5 9,6 -3,9 19,0 24 -10,7 12 0,8 0,6 5W5 Alt Urgell Oliana 2,7 10,6 -4,7 19,6 26 -12,0 12 1,5 1,5 2CJ Alt Urgell Organyà 3,5 11,2 -3,7 21,8 26 -8,8 5 0,0 0,0 29Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) -7,5 -3,6 -11,2 9,6 24 -23,0 3 3,2 1,7 2CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 1,6 10,3 -6,1 19,6 26 -11,8 21 0,0 0,0 29CE Anoia els Hostalets de Pierola 5,5 12,1 0,6 22,8 26 -5,1 13 12,9 9,8 1XB Anoia la Llacuna 3,3 9,9 -2,8 19,1 26 -8,2 12 6,7 4,5 1XA Anoia la Panadella 1,7 6,6 -2,6 15,2 26 -10,1 3 10,0 5,5 2H1 Anoia Òdena 3,3 11,3 -3,6 20,9 24 -8,7 13 16,2 13,2 1WW Bages Artés 2,8 11,7 -4,4 21,3 26 -10,3 11 9,6 6,9 2U4 Bages Castellnou de Bages 3,8 10,9 -1,8 20,7 26 -7,5 3 13,0 6,6 2R1 Bages el Pont de Vilomara 3,1 12,9 -4,1 22,9 26 -9,6 13 10,9 5,6 1WN Bages Montserrat - Sant Dimes 3,3 7,0 0,4 18,7 26 -7,4 12 13,5 10,1 1CL Bages Sant Salvador de Guardiola 2,8 11,8 -4,2 22,0 26 -10,1 13 18,4 15,3 1U5 Baix Camp Prades 0,0 7,0 -6,0 16,0 26 -12,9 12 4,7 1,9 1W6 Baix Camp Riudoms 7,1 13,6 1,8 22,5 26 -3,2 3 0,3 0,2 5U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 7,6 13,1 2,4 22,6 26 -2,1 3 0,3 0,3 12U7 Baix Ebre Aldover 8,5 14,8 3,2 23,7 26 -2,0 3 0,6 0,4 5DB Baix Ebre el Perelló 7,0 12,6 2,8 21,5 26 -2,8 3 2,4 2,2 5U9 Baix Ebre l'Aldea 8,1 13,5 3,3 23,2 26 -1,2 4 2,8 2,6 5UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 7,8 13,6 3,3 22,7 26 -2,2 3 5,6 5,4 5X5 Baix Ebre PN dels Ports -0,2 5,5 -4,5 15,1 25 -11,3 4 7,8 3,9 5DO Baix Empordà Castell d'Aro 5,1 12,0 -0,9 22,8 26 -7,4 5 4,7 2,8 2DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 5,3 12,8 -1,7 22,3 26 -6,8 12 4,1 2,7 2UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 5,2 11,7 -1,6 22,1 23 -7,1 12 3,2 2,8 2UC Baix Empordà Monells 4,6 12,2 -2,9 22,0 23 -8,0 13 6,0 3,3 19UD Baix Empordà Serra de Daró 5,3 11,8 -1,5 21,9 23 -6,8 12 3,6 2,9 2UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 6,2 11,5 0,1 22,2 23 -5,6 12 6,7 4,7 2UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 4,7 9,6 1,3 19,1 26 -5,8 4 10,5 8,5 1XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 6,9 13,2 1,7 20,4 26 -4,6 5 5,9 5,5 1


27


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

D3 Baix Llobregat Vallirana 6,7 13,2 2,1 24,1 26 -3,1 3 10,9 9,8 1UG Baix Llobregat Viladecans 6,9 12,6 1,7 19,9 26 -4,1 5 6,4 5,8 1WZ Baix Penedès Cunit 6,9 13,0 0,8 19,7 26 -4,7 13 9,1 5,6 1UH Baix Penedès el Montmell 5,5 11,5 1,3 22,9 26 -4,7 3 4,9 2,6 2D9 Baix Penedès el Vendrell 6,7 13,2 0,1 22,1 26 -4,2 12 8,7 5,0 1WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 5,8 12,8 -1,2 23,1 26 -5,9 13 6,0 3,1 2WU Barcelonès Badalona - Museu 7,6 11,3 3,8 18,8 23 -0,8 4 9,2 4,4 1X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 8,9 12,6 5,6 19,7 23 0,6 4 12,7 8,0 1D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 5,9 10,6 2,4 18,8 26 -4,7 3 11,7 8,5 1X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 7,4 12,8 3,1 20,6 26 -1,8 4 8,1 6,9 1X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 7,6 12,3 3,2 19,4 23 -2,3 5 S/S S/S S/S UI Berguedà Gisclareny -0,1 4,4 -4,1 14,6 25 -12,5 4 2,0 2,0 5,0WV Berguedà Guardiola de Berguedà 2,1 9,4 -5,0 20,5 26 -11,7 12 2,7 1,9 5,0CR Berguedà la Quar 2,4 8,7 -2,3 21,2 26 -11,5 12 6,1 3,2 2,0WM Berguedà Santuari de Queralt 2,6 6,9 -0,9 18,3 26 -9,1 4 4,6 2,0 2,0Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló -5,2 -1,4 -8,6 9,3 24 -19,6 3 4,2 3,3 5,0DP Cerdanya Das -0,8 7,2 -8,9 20,2 24 -16,6 12 4,8 4,5 5,0Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) -5,5 -1,8 -9,1 10,6 24 -20,6 3 27,8 11,2 5,0W8 Conca de Barberà Blancafort 3,9 11,0 -2,6 20,1 26 -8,2 11 1,6 0,9 1,0CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 4,1 10,4 -1,4 19,3 26 -5,9 4 1,8 1,0 1,0UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 2,6 8,6 -2,3 17,7 29 -8,9 3 8,5 5,5 2,0UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 7,0 13,7 2,0 23,0 26 -3,8 4 6,6 4,2 1,0UL Garrigues Castelldans 4,3 12,1 -2,2 21,9 26 -7,0 6 2,0 1,0 5,0UM Garrigues la Granadella 3,3 10,0 -2,2 19,1 26 -7,6 3 3,9 2,0 5,0W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 2,6 11,8 -5,1 22,8 26 -10,9 13 1,0 0,6 2,0DC Garrotxa Olot 3,9 12,4 -3,5 24,0 26 -9,9 12 0,6 0,3 19,0UN Gironès Cassà de la Selva 4,0 12,1 -3,2 22,5 23 -10,7 5 3,5 2,3 2,0UO Gironès Fornells de la Selva 3,6 13,1 -4,3 23,9 26 -10,4 13 2,6 1,3 2,0XJ Gironès Girona 4,0 13,1 -4,0 24,0 26 -9,6 13 2,5 1,8 2,0WF Gironès Vilablareix 3,9 12,9 -4,0 23,6 26 -9,9 13 5,7 3,1 2,0UP Maresme Cabrils 7,0 12,0 2,6 19,3 23 -2,6 11 14,8 11,5 1,0UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 4,6 9,3 0,5 18,6 26 -6,7 4 15,7 6,9 1,0WT Maresme Malgrat de Mar 5,4 12,2 -0,6 17,5 26 -7,3 5 5,6 2,4 3,0DD Maresme Vilassar de Mar 7,5 12,3 3,1 19,1 23 -2,1 5 12,7 9,3 1,0US Montsià Alcanar 7,6 12,7 2,5 20,7 26 -2,3 13 0,7 0,5 5,0UU Montsià Amposta 7,5 13,2 2,9 24,5 26 -0,8 4 2,2 2,1 5,0UW Montsià els Alfacs 7,2 11,8 3,1 19,1 26 -0,8 4 2,0 1,5 5,0DL Montsià Illa de Buda 8,1 13,6 3,9 22,4 26 -0,4 12 5,1 4,5 5,0C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 7,7 12,8 3,1 22,6 26 -1,7 3 1,9 1,9 5,0UX Montsià Ulldecona - els Valentins 6,9 13,2 1,4 23,8 26 -3,5 21 1,4 1,2 5,0WB Noguera Albesa 3,3 11,4 -4,2 21,9 26 -11,3 12 0,4 0,3 1,0WG Noguera Algerri 3,4 11,3 -3,7 21,7 26 -10,3 12 0,6 0,5 1,0X6 Noguera Baldomar 2,0 11,0 -6,3 21,6 26 -12,7 12 0,9 0,6 1,0WX Noguera Camarasa 3,0 9,3 -2,7 20,2 26 -9,3 12 2,0 2,0 1,0WA Noguera Oliola 1,5 10,0 -7,0 18,9 26 -13,6 12 2,1 1,5 1,0UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'Avellanes 3,2 10,3 -3,3 20,7 26 -10,1 12 5,5 5,3 1,0V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 2,8 11,8 -5,1 21,9 26 -10,7 12 1,9 1,8 1,0CQ Noguera Vilanova de Meià 3,5 11,3 -3,2 21,1 26 -11,1 12 0,5 0,5 1,0V3 Osona Gurb 1,9 10,9 -5,1 22,2 26 -11,6 5 5,9 3,8 2,0V4 Osona Montesquiu 2,2 11,1 -4,7 23,4 26 -10,6 12 4,0 3,2 2,0CY Osona Muntanyola 2,9 9,0 -1,9 20,9 26 -9,0 3 8,1 4,8 2,0


28


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

CC Osona Orís 2,0 11,1 -5,0 23,3 26 -11,4 13 2,4 1,6 2,0V5 Osona Perafita 2,2 8,9 -3,6 20,7 26 -11,2 12 3,3 2,0 2,0XO Osona Vic 2,3 10,9 -4,6 22,6 26 -11,0 5 5,9 3,7 2,0WS Osona Viladrau 1,7 8,2 -3,1 17,7 25 -11,7 4 9,6 6,0 2,0CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 3,2 11,6 -4,1 21,7 26 -11,4 12 0,0 0,0 29,0WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) -0,8 3,5 -4,4 14,4 26 -13,7 3 0,7 0,7 1,0CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 4,4 12,9 -2,1 21,7 26 -9,4 12 0,0 0,0 29,0Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) -8,4 -3,3 -12,1 10,9 24 -22,0 3 64,5 20,2 14,0Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) -8,1 -4,9 -11,3 8,6 29 -23,2 4 90,5 23,5 5,0Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) -7,7 -4,3 -10,6 9,1 24 -22,9 3 18,0 5,9 5,0ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) -8,1 -4,6 -11,4 9,6 24 -22,9 3 6,0 1,5 5,0XH Pallars Sobirà Sort 4,1 11,0 -2,7 20,3 23 -9,2 21 0,6 0,6 5,0DJ Pla de l'Estany Banyoles 5,6 12,5 -0,7 23,6 26 -7,7 12 0,6 0,4 2,0C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 3,2 11,8 -4,6 21,1 26 -9,7 11 0,7 0,6 5,0V8 Pla d'Urgell el Poal 2,7 11,9 -5,6 21,7 26 -11,5 12 1,0 0,6 5,0WC Pla d'Urgell Golmés 2,9 11,0 -4,7 20,6 26 -9,8 11 1,4 0,8 5,0XI Pla d'Urgell Mollerussa 3,5 11,8 -4,1 21,2 26 -8,9 12 0,9 0,4 5,0WJ Priorat el Masroig 5,1 13,3 -2,2 22,0 26 -8,4 12 3,9 3,3 5,0X1 Priorat Falset 4,7 11,4 -0,9 20,5 26 -6,7 11 3,5 3,0 5,0D1 Priorat Margalef 3,1 11,4 -3,4 20,2 26 -9,1 12 3,5 2,0 5,0WR Priorat Torroja del Priorat 5,3 13,1 -1,3 21,8 26 -5,3 3 1,6 1,2 1,0XD Priorat Ulldemolins 2,5 9,1 -2,9 18,4 26 -8,7 3 2,6 1,6 1,0VA Ribera d'Ebre Ascó 5,8 12,1 0,7 20,7 26 -4,3 3 1,5 1,1 5,0VB Ribera d'Ebre Benissanet 6,5 14,5 -0,5 23,1 26 -6,0 13 1,1 0,9 5,0VC Ribera d'Ebre Riba-roja d'Ebre 6,1 12,9 0,7 21,1 24 -4,3 23 1,2 1,0 1,0D7 Ribera d'Ebre Vinebre 5,8 14,2 -1,7 22,9 26 -7,4 13 1,6 1,0 5,0CG Ripollès Molló 0,2 5,4 -4,2 15,6 26 -13,3 3 6,7 5,3 5,0DG Ripollès Núria (1.971 m) -4,5 -0,2 -8,3 10,3 24 -18,2 4 7,4 4,5 5,0CI Ripollès Sant Pau de Segúries 0,2 8,4 -6,8 19,4 26 -12,5 12 2,1 1,7 5,0ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) -7,5 -4,0 -10,5 8,8 24 -22,6 4 22,6 10,6 5,0C8 Segarra Cervera 2,6 8,8 -2,8 17,7 26 -9,2 13 7,4 4,8 1,0VD Segarra el Canós 2,9 9,3 -2,8 18,5 26 -9,0 12 3,1 2,7 1,0VE Segrià Aitona 4,4 14,2 -3,8 24,0 26 -9,1 11 1,5 0,9 5,0VF Segrià Alcarràs 3,7 13,1 -4,4 23,1 26 -9,4 11 2,2 0,8 5,0WK Segrià Alfarràs 2,9 11,8 -4,6 22,1 26 -11,0 12 0,8 0,7 1,0X3 Segrià Alguaire 3,5 10,7 -3,0 21,0 26 -9,6 12 0,3 0,3 5,0XM Segrià els Alamús 3,4 11,8 -4,0 21,7 26 -8,5 6 1,5 0,8 5,0VH Segrià Gimenells 3,8 12,4 -3,4 22,3 26 -8,3 12 1,3 1,0 1,0VJ Segrià Lleida - la Bordeta 3,8 12,5 -3,7 22,5 26 -8,0 11 1,3 0,7 5,0WI Segrià Maials 4,1 11,2 -1,7 20,2 26 -7,3 13 1,6 1,2 1,0VK Segrià Raimat 3,3 11,9 -4,4 22,1 26 -10,3 12 0,9 0,7 5,0XN Segrià Seròs - Depuradora 4,3 14,2 -4,3 24,0 26 -10,5 11 1,8 1,5 1,0X7 Segrià Torres de Segre 4,8 12,2 -1,1 22,4 26 -5,8 11 1,7 0,9 5,0VM Segrià Vilanova de Segrià 2,9 12,3 -5,7 22,4 26 -12,1 11 0,4 0,2 5,0DN Selva Anglès 4,4 12,9 -3,3 23,1 26 -9,5 11 2,9 2,2 2,0VN Selva Vilobí d'Onyar 3,3 13,1 -4,7 24,0 26 -10,6 5 1,2 0,7 2,0CA Solsonès Clariana de Cardener 3,3 10,2 -2,5 19,8 26 -9,2 4 9,5 6,9 2,0Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) -6,3 -3,3 -9,5 6,6 25 -21,0 3 6,7 3,8 5,0VO Solsonès Lladurs 2,6 9,0 -3,0 20,0 26 -11,2 12 4,0 3,8 2,0VP Solsonès Pinós 1,6 8,1 -4,0 16,6 29 -12,1 4 8,6 4,3 2,0VQ Tarragonès Constantí 6,0 12,9 -1,3 23,8 26 -6,6 13 0,2 0,1 29,0


29


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 7,8 14,1 1,7 24,9 26 -4,5 13 1,6 1,1 1,0DK Tarragonès Torredembarra 7,7 13,3 2,6 23,9 26 -1,0 12 5,1 2,6 2,0WD Terra Alta Batea 5,0 10,9 0,4 19,6 29 -5,5 4 2,9 1,7 5,0XP Terra Alta Gandesa 5,2 11,3 0,3 19,7 26 -5,2 4 1,9 1,7 5,0D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 4,0 10,1 -0,5 18,8 29 -6,2 4 2,7 2,4 5,0WL Urgell Sant Martí de Riucorb 3,2 9,9 -2,6 19,3 26 -8,4 11 1,3 0,7 5,0C7 Urgell Tàrrega 3,6 10,5 -2,3 19,5 26 -8,2 11 1,8 0,8 1,0VR Urgell Tornabous 3,2 11,7 -4,4 21,3 26 -10,0 11 1,0 0,4 1,0VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) -8,0 -5,3 -10,9 8,2 24 -21,2 3 87,5 25,6 5,0Z6 Val d'Aran Sasseuva (2.228 m) -8,0 -4,5 -11,2 8,6 24 -21,5 3 78,6 21,2 5,0CU Val d'Aran Vielha e Mijaran -2,3 4,8 -6,7 16,7 29 -16,5 8 37,4 15,7 5,0XC Vallès Occidental Castellbisbal 5,7 13,1 -0,1 22,6 26 -4,9 13 10,6 7,7 1,0VT Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès 5,2 12,7 -1,4 21,5 23 -7,1 5 11,5 7,6 1,0VU Vallès Occidental Rellinars 3,6 10,9 -2,3 22,0 26 -8,1 6 13,3 9,8 1,0XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 5,0 11,9 -1,3 20,9 26 -6,6 5 11,0 8,6 1,0VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 3,1 10,2 -3,3 21,2 26 -9,3 13 7,8 4,3 1,0D2 Vallès Occidental Vacarisses 3,3 11,8 -3,3 23,0 26 -9,1 13 10,9 8,2 1,0X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 4,3 12,2 -2,8 21,5 26 -8,9 5 12,7 9,0 1,0XG Vallès Oriental Parets del Vallès 5,7 13,1 -0,5 23,3 26 -7,4 5 10,5 7,7 1,0XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) -1,9 1,8 -4,9 11,9 26 -13,9 4 11,0 5,6 1,0VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 2,3 6,9 -1,2 16,8 26 -10,5 4 15,1 8,7 2,0WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 3,6 12,0 -3,1 20,7 26 -9,4 5 17,0 11,2 1,0

ABREVIATURES TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC TXx Temperatura màxima absoluta, en ºC TNn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 15/03/12. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.


30


31


32


33

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DEL 2012 El mes de ...€¦ · Nord. Cal remarcar les parts...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DEL 2012 El mes de ...€¦ · Nord. Cal remarcar les parts...