BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA · dougall, Archie Macgregor, John Everett Millais,...

NÚM. 42 NOVEMBRE 1934 VOLUM IV

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

PUJ3LICACIÚ DE LA JUJVTJ DE JIUSEUS

L.A CULTURA ARTÍSTICA ABARCELONA VERS LA FI DELSEGLE DINOVÈ 1 AL COMENC

DE L'ACTUAL

III i darrer

La influència exercida per França i Ale-manya fou suplantada per la d'Anglaterra,en fer la seva aparició l'escola pre-rafaelita,com a extrema avantguarda de l'època.

Es un fenomen digne de més detingut estudil'influx d'aquesta escola sobre l'art decoratiui, especialment, com a conseqüència de l'ac-tuació persistent de William Morris en ladecoració i illustració del llibre.

En la corresponent secció de la nostra Bi-blioteca, figura un copiós lot de llibres angle-sos, illustrats sota el signe del pre-rafaelismepels millors dibuixants del temps, que haviapertangut a l'eximi artista Alexandre Riquer,l'introductor del nou estil, pel que fa a lesarts del llibre, que és l'aspecte que a nosaltresparticularment interessa. Els grans poetes an-glesos, els millors contistes del món i les obrescabdals del _pensament humà hi són objectede delicioses interpretacions.

La revista Luz, gran sembradora de lesnoves inquietuds d'art, fundada per Riquer,aparegué el dia 15 de novembre del 1897.Tenia la forma verticalment allargada, adop-tada quasi sempre pel dit artista en les sevespublicacions, talment com una senyera, queno altra cosa fou en rigor (fig. 20) .

En el primer número inicia ja la seva col-laboració Santiago Rusiñol, amb el testimo-niatge de la seva entusiasta admiració pelGreco, del qual reprodueix el retrat d'un ca-valler desconegut.

Pot judicar-se de l'esperit selecte que fouRiquer, pel fet, insòlit entre nosaltres, d'haver

mantingut diàleg constant amb els millors ar-tistes anglesos contemporani;, les lletres autò-grafes dels quals es guarden avui a la nostraBiblioteca. Es compten entre aquests RobertAnning Bell (fig. 21) , Frank Brangwyn,William Edgar Fisher• , Hasse W. Fullberg,James Guthrie, John Lane, Miss Henriett,Hamel Lister , William Morris, Arthur Rac

-kam, C. Ricketts, Leon W. Solon, EdmundJ. Sullivan i Alice W. Woodward.

L'home de lletres i el pintor que fou Ri-quer desapareixen, però, als nostres ulls, pertal de veure-hi solament el ciutadà de Barce-lona que visqué pràcticament una vida d'enlai-rada idealitat. Lliurat amb tot el fervor dela seva ànima al conreu del seu art, envoltatde bells llibres i exquisides colleccions i encomerç espiritual constant amb els grans ar-tistes coetanis, ens dóna un tipus únic d'ama-teur refinat en el nostre món d'aquell moment.

Les seves colleccions de dibuixos, gravats,guardes i ex-libris, la instal.lació de lea qualsrevela una sòlida cultura, foren incorporades,després del seu traspàs, al Departament espe-cial anex a la Biblioteca.

Dels illustradors del seu preat lot de llibres,sols citarem, a fi de no fer la llista massallarga, a més dels artistes amics seus, abansesmentats, a Aubrey Beardsley, W. H. Brad-ley, Katharine Cameron, Walter Crane, Ed-mund Dulac W. Lee Hankey, ArthurHughes, Alfred Garth Jones, W. B. Mac-dougall, Archie Macgregor, John EverettMillais, Maxfield Parrish, Katharine Pyle iByam Sliaw. Remarqueu la importància queen alguns d'ells tenen els boixos tallats en fac-símil com en els incunables.

Acaben d'enriquir el lot altres llibres illus-trats per artistes de fama universal, pertanyentsa diferents escoles, com Max Klinger, Mei.s-sonier, Felicià Rops i Vierge.

El pre-rafaelisme degenerà ràpidament en

329

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

61e f Hueelow 46 de NoAembr .• de 109? Nns t

liii

' =p? RE^D.ACCIÓN ,- i. Número óuelto^ADMINISTIACION ç ................................

20 Calle Boquera 20 ¡ 3 1 o CÉNTIMOSJNMfilftfhH#NaPH k*ttptttr ttfitt++tty*Y+f4.

+mro. uwnn 4 u nïou.-wmla naawu. i . I.. II•nri...- su.ruoo MJ5I*os. w.m. n _.u. •XN116N .. o-,.'. p.n. nu.U..A us TIP S ML UOWIaoo h

--IIRIT103 a41/0p{.—{J 0111 t *0*. w 1 . • t. n a Iln/IEII. C[fWINO.R .. e lo. H0.•.. -na4. ,'. u.l.. .o*ticw:.l.n. u. _mana, w. I: -oxa arurlros-aavxues.

OIIW I.... ,.. 3..... n.w,.0 m 311111-r..v,,.:,..,

f' !.mtuco lRtt ti ol

Fig. 20.—Portada del primer número de la revista« Luz », la primera apareguda a Barcelona, amb les ca-

racterístiques que avui anomenaríem d'avantguarda

un diletantismo arcaïtzant i, fora d'Anglaterra,restà definitivament reclòs en l'art decoratiu,sense que arribés a assolir la transcendència es-piritual i social que pretengué donar-li Ruskin.

Entre nosaltres no fou més que una pàllidaimitació, moltes vegades un plagi, de l'escolaanglesa, per no haver encertat a comprendre elsseus seguidors allò que tenia de retorn al na-

tural, ni a copsar tampoc la ingenuïtat, ladolcesa i la unció de pia llegenda que homobserva sobretot en l'obra de Dante GabrielRossetti i Burne Jones (fig. 22)

Cal confessar, per tant, que la influènciarebuda d'aquesta escola, en les diferents ma-nifestacions del nostre art, no fou certamentsaludable. I encara pot afegir-se, pel que esrefereix a les arts gràfiques, que el bon gu,tdel llibre anglès , que radica en la curosaselecció i adequada utilització dels seus ele-ments essencials, és precisament allò que deixàd'imitar-se.

En els temps més propers a nosaltres, Fran-ça, per camins molt diferents, s'ha adelantarals altres països, gràcies a una resurrecció de'.santics procediments del gravat, iniciada perHenri Rivièr-e, que es combinen, amb rarafortuna, en les grans publicacions d'art, ambels darrers avenços fotomecànics.

Àdhuc en plena davallada, sorgien elssignes anunciadors d'una renaixença propera.

Enmig de la desorientació general, fa unalabor àmpliament reconstructiva l'Associació

Fig. 21.— Retrat de Robert Anning Bell, habitual par-ticipant en les nostres exposicions internacionals d'art,que figura com a frontispici en el fascicle que dedicà Riquer

a l'estudi de la seva obra

330

'I

_., t'


Artístico-Arqueològica Barcelonesa, que foula primera entitat que començà a posar envalor les nostres arts. EIs seus àlbums, a des-grat de llur humilitat tipogràfica, són una deles poques coses de l'època amb dret a la su-pervivència.

De l'ambient enrarit, propici als talents me-

que els envoltava, com els que hem citat enparlar de l'organització dels nostres museus.De quasi tots ells, car alguns d'esperit com-batiu seguiren amb la independència del franc

-tirador, l'Institut d'Estudis Catalans, actuantd'aglutinant, en féu, en començar el segle, elfeix primitiu indestructible.

Fig. 22.— Disseny a la sanguina, per Burne Jones, pertanyental Departament de dibuixos de la nostra Biblioteca

diocres, sobresurten ja en el camp de deter-minades disciplines relacionades amb l'art,personalitats cantelludes, com Martorell Pe-nya, Puiggarí, Sampere i Miquel i Lluís Ma-rian Vidal, que avançaren resoludament per lavia oberta pels Piferrer i Quadrado. L'obrad'aquests homes, que no tenen res de repre-sentatius i, en canvi, tenen molt de precursors,fou continuada per altres de no menor trempespiritual que res no devien tampoc a l'ambient

Dos crítics d'art ben estimables, Ixart iMiquel i Badia, ambdós excellents biògrafsde Fortuny, no poden deixar d'esmentar -se.Més a la penombra, poden situar-se encaraaltres escriptors que s'ocupen sovint de temesartístics, com Brunet i Bellet i Enric ClaudiGirbal, de vàlua sens dubte inferior, però do-tats de qualitats consemblants.

Registrem encara la influència renovadoraexercida pels grans artistes estrangers que ex-

331

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Fig. 23.— Vista d'una sala de l'Exposició- d'Art Antic, eelebrdda l'any 1902,amb què inicià la seva actuació la Junta de Museus

Fig. 24.— Capçalera del primer número de la «Revista Ibérica de exlibris»òrgan del moviment que es desvetllà a Barcelona en traspassar el segle

332


hibiren obres seves en les nostres exposicionsinternacionals d'art, palesada en la tècnica,cada dia més original i més lliure, dels pintorsi escultors nostres que han triomfat en aquestprimer terç del segle actual.

Deixant en pau els representants qualifi-cats de la ciència oficial, dos novells organis-mes, nascuts del desvetllament del verb pairaliniciat pels Jocs Florals, avivaren el foc encèsen la vella ara de la nostra espiritualitat.Ambdós donaren en ferm els primers passosen la realitat viva dels nous dalers de l'època,amb orientació segura vers el pervindre.L'aplegament del nostre folklore, així literaricom musical, mel saborosa de les nostres contra-de3, i el resorgiment de la Catalunya artística imonumental, no és la part menys considerablede l'obra realitzada per aquells organismes,esdevinguts a hores d'ara dues institucionscabdals de la terra: l'Orfeó Català i el CentreExcursionista de Catalunya.

Anàlogament, però en un pla diametralmentoposat, dels assaigs de teatre català, tan ple-beu en el seu origen, ens ha pervingut, perésser producte espontani del geni de la raça,una florida d'obres excelses, incorporades jaa la literatura dramàtica universal.

Altres esdeveniments, animats de l'esperitnou que preparaven l'infantament de la Bar-celona moderna, anaren succeint-se, com laconclusió rera les premisses, un cop entrada lapresent centúria.

El més important fou la creació de la Juntaautònoma de Museus (1902) que, sense des-atendre la seva funció educativa i bategantsempre amb ritme de catalanitat, propugna da-lerosament i per damunt de tot la salvació delsnostres velis valors d'art. La seva primera ini-ciativa fou l'organització de la incomparableExposició d'Art Antic, celebrada arran de laseva constitució (fig. 23) .

També cal situar en el començ del segle elmoviment ex-librístic, que assolí el seu puntmés alt amb la publicació de la Revista Ibéricade exlibris (fig. 24) . La nostra Biblioteca pos-seeix les colleccions Riquer i Triadó , que enri-queixen singularment els aiguaforts originalsdels susdits artistes. Coincidí amb aquest mo-viment l'afició que es desvetllà per la imatge-ria popular, ben representada així mateix enles seves diferents branques en el nostre De-partament de gravats (fig. 25) .

No fóra excessiu, tal vegada, d'enregistrar

l'aparició del deportisme com un factor mésd'educació ciutadana.

El recobrament de la vida espiritual cata-lana culminà en la fundació de l'Institut d'Es-tudis Catalans (1907) , encarnació vivent deles més altes qualitats racials, conegut univer-salment per 1'cbra monumental dels seus anua-ris, en els quals s'atorga atenció preferent ales qüestions d'art i arqueologia. Al seu redós

Fig. 25. —Rar exemplar de la col-lecció d'imatgeria po-pular del nostre Departament de gravats, formada per laJunta de Museus, a to amb el corrent del temps, a base de

les de J. Andreu, R. Casellas i J. Esteve i Nadal

s'aplegaren tota mena d'organismes culturals,un dels quals, la Biblioteca de Catalunya, haacomplert feliçment la missió de reunir i guar-dar devotament l'herència literària dispersadels nostres avantpassats. '

Després lea vingut gradualment la capaci-tació política del nostre poble, que permetràvetllar en l'esdevenidor per l'accentuació ienvigoriment dels trets essencials de l'ànimacatalana, entre els quals el sentiment artísticocupa un lloc preeminent.

ESTEVE CLADELLASBibliotecari deis ,\tuscus d'Art

333


UNA «TABULA HOSPITALIS»TROBADA A BADALONA

Inserim aquest treball del doe--tor Serra Ràfols malgrat no ísscrmatèria pròpia del nostre BUT-LLETÍ, dedicat únicament a lescoses que tenen relació directa ambels Museus a càrrec de la Junta.La importància de la troballa i laconveniència de posar-la el mésaviat possible a l'abast dels estu-diosos, ens ha inclinat a publicar-lo, corresponent així a les instàn-cies de l' Institut d'Estudis Cata-lans, que patrocina les excavacions.

LA TROBALLA

cursionista de Badalona», amb l'ajut de l'Ins-t i tut d'Estudis Catalans i del Consell Munici-pal de la ciutat, sota la direcció del senyorJ . Font i Cussó, de l'associació esmentada,incansable recercador de l'arqueologia local,a qui correspon l'invent de la inscripció queestudiem.

Consisteix en una taula o làmina de bronzeen bon estat de conservació, que amida 44,5centímetres de llargària Per 37 d'amplària,amb un gruix d'uns 4 millímetres i un pesde 6050 grams. A la part superior té unanansa, també de bronze, articulada, que ser-via per a penjar-la a la paret i que estavasoldada a la part posterior de la taula. Enels quatre angles de la placa hi lea altres tantsforats, la qual cosa fa suposar que en tempsantics sota la planxa de metall n'hi haviauna altra de fusta, disposició freqüent en lesplanxes de bronze de l'antiguitat.

El mes d'abril darrer fou feta a Badalona TEXT DE LA INSCRIPCIÓuna nova troballa d'epigrafia romana a les

excavacions, tot just començades, que efectua És un tractat d'hospitii o patronat entr^

a la part baixa de la finca anomenada «Clos els badalonins i un personatge important:de la Torre» la benemèrita «Agrupació Ex- Quintus Licinius Silvanus Granianus. Diu:

IMP NERVA CAESAR - TRAIANOAVG - GERM - II

C - POMPONIO - PIO COS

VI IDVS IVNIAS

5 BAETVLONENSES EX HISPANIA CITERIO

RE - HOSPITIVM FECERVNT

CVM Q LICINIO SILVANO GRANIANO

EVMQVE LIBEROS POSTEROSQUE

EIVS - SIBI LIBERIS POSTERESQVE

10 SVIS PATRONVM COOPTAVERVNT

Q. LICINIVS SILVANVS GRANIA

NVS - BAETVLONENSES - EX HIS

PANIA CITERIORE IPSOSLIBE

ROS POSTEROSQVE EORVM - IN

15

FIDEM CLIENTELAMOVE SVAM

LIBERORVM POSTERO - RVM

QVE SVORVM RECIPIT

ECIT LEGATVSQ CAECILIVS TERTVILVS

334


Aquest text no ofereix cap dificultat delectura. A la ratlla 15, l'inscriptor va obli-dar la cua de la Q de QVE. A la ratlla18, la F i la E de FECIT estan compre-ses en un sol signe, i també per una evi-dent equivocació de l'inscriptor, a la ratlla19 s'ha escrit TERTVILVS per TER-TVLIVS (1) .

DATA

Porta la data del sisè dia abans dels idusde juny del segon consolat de Trajà, o siael 8 de juny de l'any 98 de la nostraera (2) .

L'HOSPITIUM

Prescindint de l'hospitium publicum, quecau fora del nostre cas (3) , l'hospitium pri-vatum consistia, en essència, en un patrociniconvingut entre un personatge romà influent(general , fundador d'una colònia, governadord'una província o altre magistrat, o simple-

t. No hi ha gairebé abreviatures a descompondre:IMP (eratore) NERVA CAESAR (e) TRAIANO

AVG (esto) GERM (anico) IIC (nio) POMPON1O 1'10 CO (n) S (ulibus)..........................

(FE) C1T LEGATUSQ (uintus) CAECII.IVS TERTV (LI) VS

Tn+uucció: «Essent cónsols l'Emperador Nerva Caesar Traj:i_August Genuónic, per segona vegada, i Calas Pomponi Pius. Elsexi dia (abans) dels idas de jun y . Els baetulonesos de la Hisp8niaCiterior varen concloure pacte d'hospitalitat amb Quint Licini SilvéGranin i l'elegiren conc a patró seu (pacte aquest comprensiu), delsfills i descendents d'aquells i dels fills i successors d'aquest. QuintLicini Silvó Gradé va acollir en la seva fe i clientela als baetulone-sos de la Hispània Citerior i els seus fila i descendents per ell i pelsfills i la posteritat d'ell. Va fer (aquesta taula d'hospitalitat) el legatQuint Caecili Tertuli.o

2. Els cónsols epóninis per a l'any 98, foren l'emperador Ner-va i cisco adoptat Traj:i, que, naturalmen t, el primer de gener noestava envara investit de l'Imperi. Però Nerva moria el 28 de gener,amb la qual cosa si s'hagués seguit el costum general, tots els docu-meuts de ra lly tau rieu hagut d'anar encapçalats per a datar-los,amb el nono de l'emperador difunt, seguit del de l'emperador vivent.Pera evitar l'anomalia d'esmentar a la vegada dos emperadors i re-sollre el conflicte d'haver de posposar el nom d'un d'ells les inscrip-cions de l'any 9 8 (85] de la fundació de Roma t, ens proven que fousuprimit el nono del divi Nerva, i s'acompanyi al de Trajà el nomd'un dels cónsols «suffectin, que aquell any foren en nombre dequat ee. Aixó s'esdevingué tot seguit. En una inscripció de la Panó-nia del to de febrer del mateix any, quan encara un feia un mes queNerva era mort, ja es procedeix d'aquesta manera C. L L. 3, P. 8na,«Privilegia veteranornni ).

Pera l'Imperi de Trajé veure l'excel-lent llibre de Roberto Pati-beni, «Optimus princeps. Saggio salla storia e sul tempi de I'Impe-

ratori Traiano,. 2 vals. Messina. Editrice G. Principato, 1 9 26 i1927. Per als cònsols d'aquest temps veure j. Aschbach, «Din Con-sularfasten vom Tode Domitians bis aun] dritte Consulate Ha-dri nsn. jahrbb. d. Ver. von Alterthamsfreunden in Rhcinland.Fascicle LXXII, pàg. 1-34- ,88a.

3• Sobre les diferents modalitats del pacte d'«hospitii„ («hospi-tlum publicum,, «hospitinm privatum», etc.) vegi's I'excel-lent tre-ball de Ch. Lécrivain, al «Dictionnaire des Antiquités grecques etromaines,,, de Daremberg i Saglio, mot «Hospitiuni».

ment un ciutadà poderós per la seva riquesao pel seu parentiu) i un estat, confederació,poble, província, ciutat, colònia i fins gremio comunitat privada. La majoria dels pactesd'hospitalitat que coneixem, daten dels tempsde l'Imperi, sota el qual el patronat esdevépredominantment una institució de dret mu-nicipal.

La regulació del nomenament dels patrons(coopiacio) figura en algunes de les poqueslleis municipals que coneixem, en la Lex Co-lonice lulice Cenitivice Urbanorum sive Urso-nis, d'Osuna, i en la Lex Municipii Flavi Ma

-lacitani (1) , de Màlaga, però en la majoriade les inscripcions, el poder que ha designatel patró i especialment la forma com ha estatdesignat queda imprecisa, per bé que no deviadiferir sensiblement de la consignada enaquelles lleis. Sovint consta la declaració delSenat o ordo municipal , juntament amb ladel poble, adoptant la forma clàssica romana(Senatus populusque), o es parla senzilla-ment en nom del poble com és el cas de lanostra inscripció: BAETVLONENSES EXHISPANIA CITERIO 1 RE - HOSPI-TIVM FECERVNT CVM... i d'altres.En les inscripcions més antigues predomina laprimera modalitat i en les més modernes lasegona.

La participació del poble devia ésser com-pletament fictícia i la designació deis patronsfeta pels decurions, devia mirar els interessosde la regió, ciutat o comunitat, o bé els seusparticulars que poguessin quedar afavorits perla benevolença i protecció d'un personatgeconsiderable (2).

t En aquestes lleis andaluses troben sobre aquesta matéria,cono sobre tantes altres que afecten el dret municipal romó, tata in-formació de primer ordre que amb tota I'euttoritat i precisió d'ondocument de primera mé ens explica detalladan en] la forma de no-menament de patrons en quant a la llei nndacitana, i quant a la ur-soniana tenim dos apartats, un referent a l'adopció de patrents il'altre a l'adopció d'hostes, ço que vol dir que el patrocini i I'hos-pitalitat no eren exactament el mateix, encara que fossin molt sem-blants. De la major pena imposada als que contra llei designin pa-trons respecte als que en fornia també ilegal designin hostes, potdeduir-se una superior importancia del patrocini respecte a l'hos-pitalitat, però en la majoria deis documents els dos conceptes esconfonen (com passa en el mateix de Badalona). bis juristes mo-derns no han pas aconseguit precisar quina sigui aquesta diferéncia-ció. A la llei nrsoniana (C. 1. L, 2, Sapp. 5-139) les rúbriques a re-marear són les 97, 110 i t;s, i en la malacitana (C. 1. L. 2, 1964)la 6t.

Essencialment el procediment de designació era la votació entre

els duumvirs. Com que entre Osuna i Málaga no hi ha veritablesdifeiéncies es pot suposar que artec era semblant.

a. Les derivacions i modalitats del pacte d'hospitalitat sónestudiades en un treball nostre, a l'Anuari de l'Institut d'Estu-

dio Catalans, IX, t932-34, en premsa. Aqui ens limitarem a dirque per la banda del patró o hoste eren obligacions generals de

protecció i per la banda dels clients o patronats, d'honor i teve-réncia. En general és pot calcular que el patrocini era un luxe car.

335


La « tabula hospitalis», trobada a les excavacions de Badalona

336


L'hospitium i patrocini eren hereditaris;l'honor que d'ells es derivava corresponia atota la família del patrò, però d'una maneraefectiva al seu cap, del qual passava al seuhereu. Es coneixen renovacions del pacte depatrocini, així com una localitat podia tenirdiversos patrons.

Es coneixen un nombre considerable (migcentenar aproximadament) d'inscripcions d'a-questa natura, moltes d'elles, però, perdudes.El més freqüent és que es gravessin sobrelàmines de bronze, encara que també es feiaen pedra. A la Hispània se'n coneixen unadotzena. De terres catalanes únicament la delMunicipii Bocchorilani, de Pollensa (1) . Larepetició de fórmules en aquest monument ésfa ben visible en comparar-los. Recordem enaquest concepte una inscripció de Themetra(a l'Àfrica) , la més anàloga a la de Bada-lona de totes les que hem examinat (2)

FINALITAT DE LA TABULA DE BRONZE

O DE PEDRA

La tabula, en la seva materialitat, teniael paper que donem ara al pergamí dels di-plomes honorífics. Era posada a mans delpatró o hoste per a la seva satisfacció i ellsolia collocar-la a l'atri de la seva casa, allloc d'honor, al costat del larari que conteniaels simulacres de les divinitats protectores dela llar. Àdhuc algunes de les taules d'hospi-talitat o dels decrets que s'hi relacionen, fanreferència en llur text a la donació al patró.

LES PERSONES DE LA INSCRIPCIÓ

DE BADALONA

Ens resta únicament parlar de les perso-nes que són esmentades en la inscripció deBadalona. Prescindint de l'emperador i delcònsol, que ens donen la data, són dues no-més: Quinlus Licinius Silvanus Cranianus iQuinlus Cccilius Tertulius.

Aquest segon és el legatus o representantdels betulonesos que fa fer la inscripció. Po-dia ésser un magistrat municipal, encara queno es consigna, com passa en altres inscrip-

1. C. I. L., 2, 3695.2. C. I. L., S, 4919.

dons, o una persona important de la ciutat.No en sabem absolutament res per altres títolsepigràfics. De passada observem que la fór-mula FECIT no és gens corrent. Gairebétotes les inscripcions fan precedir els noms delslegalorum per la paraula ritual EGERVNT,i que en aquests llegats no coneixem cap altrainscripció que sigui únicament una persona,com a Badalona. Solen ésser dos, quatre, sisi fins més personatges.

Passem al patró de Badalona. Ens era jaconegut per una altra inscripció de la mateixaciutat, una de les que hi ha incrustades a lesparets exteriors de l'església parroquial. Mal-grat ésser prou coneguda (1), la reproduïmper a comoditat del lector:

Q. LICINIO

Q. F. SILVANO

GRANIANO

QVADRONIO

PROCVLO. III.

VJRO. AD MO

NETAM. TRIB

MIL.LEG.VI.VIC

P.F. D.D

Aquesta inscripció ens demostra que Q. Li-cini Silvà era un personatge arrelat a Bada-lona i ens dóna, més amplament que el títolnovament trobat, els càrrecs que va exercir:triumvir monetal i tribú militar de la LegioVI Vicirix Pia Fidelis. El primer càrrecequivalia a magistrat encarregat de les encu-nyacions (2) i no ens dóna dades cronològi-ques ; el segon comportava el comanamentd'una cohort legionària, tropa d'infanteriaformada, en temps de Trajà, de 480 homes.La Legio VI Vicirix estigué ininterrompuda-ment a la Península des dels temps d'August(a l'època del qual corresponen les notíciesmés antigues que en tenim) fins al de Ves-pasià que la traslladà a la Germània infe-rior i ja no tornà més a la Hispània. Trajàla nortà de la Germània a la Panònia, iAdrià a la Britània. Hübner, que s'ha ocu-pat breument d'aquesta làpida, suposa queQ. Licini Silvà ocupava el càrrec de tribúmilitar quan la legió era ja fora de la His-

t. C. I. I.., z, 4609.z. Vegi's Th. \lomnisen, •Geschichte des Römische Miínzwe-

scns", p. 366.

337


pània, probablement — diu —, quan era aAnglaterra (1) . Això li fa datar aquest títol4609 al segle Ii, fundant -se també en elscaràcters epigràfics, o, millor dit, són única-ment els caràcters epigràfics que li fan supo-sar que la inscripció ha d'ésser del segle ii(2) i, per tant, del temps en què la legió jano era a la Hispània.

Creiem que la inscripció nova que estudiempermet de rectificar aquesta data en el sentitde situar la inscripció 4609 al segle I, i an-terior al pacte d'hospici de l'any 98 que pu-bliquem.

Primerament és de creure que si Q. Li-cini Silvà Granià hagués estat ja patró de laciutat, s'hauria fet constar així en la inscrip-ció honorífica posada per decret dels decu-rions. Això sembla extremadament probable.Són moltes les inscripcions honorífiques en lesquals es fa notar el patrocini que el ciutadàal qual van dedicades exercia sobre la ciutatdedicant. Aquest títol tenia per a una inscrip-ció badalonina una importància preeminent.Segonament no es veu clar l'interès que hau-rien tingut els badalonins a nomenar patró unpersonatge radicat, encara que fos temporal-ment, en una terra tan llunyana (sigui la Ger

-mània inferior, la Panònia o la Britània) laresidència a la qual suposava la ruptura dela maior part dels vincles oue el poguessinunir a la província tarraconense. Per fi, peraltres inscripcions que veurem tot seguit, sa-bem que la família de Q. Licini Silvà estavavinculada a la nostra terra. Creiem probableque hagués exercit la seva magistratura mili-tar abans del trasllat de la legió per Ves-pasià, i que en temps de Trajà, complert elseu servei, seguís residint a la nostra costa (jasigui a Badalona, on devia tenir seguramentuna casa, o a una altra ciutat, tal vegadaTarragona, on el seu pare havia exercit im-portants magistratures) , i que, aleshores, fosdesignat patró dels badalonins.

Acabem de dir que hi ha inscripcions refe-rents a la mateixa família. Són en nombre detres, trobades totes elles a Tarragona: duesantigament (3) , d'una de les quals sols esconserva el text i l'altra que ha arribat finsa nosaltres mancada de les tres primeres rat-lles, sortosament conservades per autors vells;

t. E. Htibner, obra citada, p. t;ç.2. ,dittera, suat optiroce sacuIi secundin (C. I. L., 2, p. 6,2)

9. C. 1. L., 2, .1225 i 42x6.

la tercera ha estat modernament trobada en lesexcavacions de la necròpolis romano-cristianadel Francolí (1) .

Aquestes inscripcions contenen les magistra-tures que exercí Q(uinto) LICINIO M(arco)Filio) , el pare del nostre personatge Q(uinto)LICINIO Q(uinto) F(ilio) , i encara que lasegona, pels noms, podria indistintament cor

-respondre al pare o al fill, no hi ha el méspetit dubte que correspon al pare, per laidentitat de magistratures amb la primera,magistratures, val a dir-ho, més elevades queles que, fins ara, sabem que exercí el patródels baetulonesos. Fou flamen de Roma iAugust de la Prcvíncia Hispània Citerior,o sia sacerdot encarregat del culte dels em

-peradors i de la ciutat imperial , que, a lesprovíncies i en aquesta època, distaven detenir les obligacions estrictes dels flàmens delsvells bons temps de la República. Fou tambéprocurador d'August, càrrec equivalent a go-vernador, i, finalment, prefecte de l'ora ma-rítima o sia de la costa de la Laietània (2) ,càrrec amb atribucions militars, equivalenttambé a governador.

No ens queda més sinó registrar l'ordre aquè pertanyien aquests personatges. Els tri-buns militars podrien ésser d'ordre senatori od'ordre eqüestre; per ais primers, el tribunatera un lloc on fer el servei militar indispen-sable per aspirar a magistratures més eleva-des; per als segons, al començ de l'Imperi eracorrentment el Prau més elevat de la sevacarrera militar ordinària. Quant als flàmensprovincials, sovint eren d'ordre eqüestre, peròpodien ésser també d'ordre senatori. Hübnersuposa els personatges que estudiem d'ordresenatori (3) , cosa possible per les múltiplesmagistratures que exerciren i pels diversos ho

-nors que gaudiren , als quals aquesta bellataula de bronze n'afegeix un (4) .

JOSEP DE C. SERRA-RÀFOLS

t. j. Serra Vilaró, „Excavaciones en la necrópolis de Tarrago-na. Año 1927. Meritoria de la junta de Excavaciones», p. 17 -18.

llevem a la amabilitat de 111n. Eduard junycnt, conservador del Mu-seu Episcopal de Vic, l'haver-nos fet observar la presència d'aquestnou epígraf relacionat amb el flamen tarragoni entre les insaiF-cions modernament descobertes.

2. La lectura de la inscripció es poc segura en la paraula quedona aquest nom geogiifie. Hübner creu deia „Laeetanae,,. Es refe-reix perú evidentment a la Laietinia.

3. C. I. I.., 2, 4225.

4. Aquest article és un resum d'un treball niés extens, ja re-dactar, i que es publicará a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Ca-talans, i constitueix una anticipació d'aquell amb la Snalitat deno deixar nus temps indita aquesta inscripció.

338


LA CERÁMICA DEL «CAUFERRAT»

La impressió que hom treu ja en donar unaullada per sobre la ceràmica del Museu del«Cau Ferrat», és la d'una fina sensibilitatd'artista colleccionador de Santiago Rusiñol,el qual, a poc a poc, sense la febre del di-letant, anava a 1'encalç avui d'una peça, demàd'una altra fins arribar a reunir una colleccióque es pot presentar com a mcdel, tant pelgust com per la diversitat de les peces, i enla qual es veuen representades totes les ma-nufactures espanyoles i, cl'una manera especial,les catalanes i aragoneses, a part d'una quealtra peça de manufactura estrangera.

Enamorat com era ell del poble, cercavatambé en la ceràmica les peces de caient po-pular. En la collecció no hi ha aquelles pecesúniques que són la cobejança d'altres collec-cionistes fique es disputen els museus d'onse-vulga; hi figuren, però, aquelles peces que sónl'aristocràcia del gènere popular, obres manu-facturades pel ceramista anònim que portavadintre seu tota una tradició Heretada de paresa fills, i que feia que les obres sortides de lesseves mans es col.loquessin en primer rengle en-tre les altres, per dur estampat en la seva fac-tura l'ànima d'aquell poble que les havia pro-duït per mitjà d'aquell artista ingenu, amaratde l'amor al seu ofici i que, malgrat la sevacopiosa producció, havia de restar per sempremés ignorat de la posteritat.

Fig. 1

Fig. 2

Les manufactures representades en la collec-ció, seguint un ordre cronològic i concretant

-nos a la ceràmica espanyola que , com hemdit abans és el fons principal de la col.lecció,són:

Paterna amb representació de plats, bols,escudelles i un llantió, decorats amb les duesvariants característiques: verd i bistre fosc(manganès) els uns, i blau verdós, sobre fonsblanc, els altres.

De la sèrie en verd y manganès hi tia algu-nes peces, per bé que totes són amb figuresd'animals, llevat d'una que té un escut (figu-res 1 i 2) .

De les peces en blau sobre blanc hi ha tam-bé exemplars d'una fina bellesa i d'una fortaestilització, bàrbara, si es vol, però que colpeixper la seva simplicitat i ner la seva expressióvigorosa (vegi's figs. 3 i 4) . Comparant aquestsexemplars amb els similars de Manisses, homcopsa tot seguit el possible parentiu indicat perFolch i Torres en el seu estudi sobre la cerà-mica de Paterna.

Dintre la sèrie paterniana hom pot tambéfer esment de les formes; encara que tot sónconques o bols, presenten aquests diverses ca-racterístiques, uns amb quatre bordons exteriorscol.locats en creu a les vores i en direcció me-ridiana, altres amb les vores enfarbalanadesi altres completament llisos.

Manisses. D'aquesta ceràmica valenciana, jasia amb reflex metàl.lic o en blau, hi ha unbell conjunt. El tipus més nodrit és el de lesescudelles , segueixen després els bols i alguns

339

Fig. 3

Fig. 6

Fig. 4

Fig. 7

Fig. 5 Fig. 8

Fig. 9

Fig. 12

Fig. 10

Fig. 13

t i'

Fig. 11 Fig. 14

YF.

Fig. 15 Fig. 17


plats, tots dels segles XV i XVi, la major partd'estil gòtico-moresc i algunes amb representa-ció d'animals, especialment ocells, que sem-blen fugir d'aquest estil per donar a les pecesunes formes temàtiques més genu'inament in-dígenes.

De la sèrie blava hi ha exemplars anteriorsals de l'esplendor del reflex metàllic, d'altrescoetanis i també de posteriors. Els anteriors pa-lesen el parentiu indicat amb la ceràmica blavade Paterna, els coetanis prenen per motiu lesfulles de julivert i els anagrames en caràctersgòtics i els posteriors segueixen amb marcada

decadència les petjades de l'època florent dela decoració amb reflex metàllic (figs. 5, 6,7 i 8).

També hi ha una representació de la ce-ràmica contemporània d'aquesta fàbrica, re-collida en un viatge que Santiago Rusiñol féu,pels voltants de l'any 1915, en aquelles con-trades valencianes. Entre aquests exemplarsn'hi ha un de decorat per eIl i un altre perla seva esposa.

Aquesta fabricació encara proveeix unabona part del mercat espanyol, de plats deco-ratius i altres atuells ceràmics, però per bé

Fig. 16 Fig. 18

342


que tenen una certa gràcia, estan força allu-nyats de l'antiga tradició que l'ha feta cèlebreen la història de la ceràmica (fig. 9) .

Talavera de la Reina. Segueix cronològica-ment la ceràmica de Talavera, de la qual ma-nufactura hi lia un formós plat en blau sobrefons blanc de la seva ceràmica primitiva, ambel motiu d'una grua i l'orla clàssica, de papa-llones estilitzades, a les vores, cronologat comdel segle XVI ; un exemplar de portabugia enforma de lleó, del segle XVI-XVII, un platamb les randes característiques en negre da-munt fons groc, tinters, especiers i altres pecesdel segle XVIII (figs. 10, 11, 12 i 13) .

peces d'aquestes en la collecció del Museu del«Cau Ferrat» (figs. 17 i 18) .

Alcora. A principis del segle XVIII el comted'Aranda fundà a Alcora (Castelló de laPlana) una manufactura ceràmica en la qualno escatima res; fa venir de les fàbriquesde Moustiers ceramistes i pintors francesos,estableix uns tallers en els quals els operaristenen l'obligació d'ensenyar a dibuixar i amodelar a un cert nombre d'alumnes, que ar-riben a formar escola, i això, afegit a la bonaqualitat de les terres que a més eren molt benpreparades, i a les fórmules que portaven elsoperaris francesos, fa que en qualitat sigui,

Fig. 19

Puente del Arzobispo. Veïna i amb un des-enrotllament paral.lel a la fàbrica anterior hiha la de Puente del Arzobispo, la caracterís-tica de la qual és el dibuix plomejat en blaui groc, cosa que també s'havia fet a Talaverade la qual copiava models, si bé no en cop-s ava la gràcia, ni la justesa de proporcions delconjunt (figs. 14, 15 i 16) .

Triana. Imitant l'estil de Talavera i dePuente del Arzobispo, ja en el segle XVI tro-bem que els forns ceràmics de Triana prenienpatró dels models de les anteriors manufactu-res i produïen obres semblants, però que con-frontades, tant per la pasta, com per la formai principalment pels colors difereixen de lafina manufactura talaverana. També hi ha

potser , la millor fàbrica de ceràmica que s'haconegut a la península; ocasionant per conse-güent la decadència de les manufactures deTalavera que amb la fundació de la fàbricad'Alcora rep el primer cop mortal , i fa quepaulatinament arribi a la quasi total extinció,cosa que aconsegueix en menys d'una centúria.

Aquesta manufactura que es caracteritzaper uns trets especials fills de la finor i la de-licadesa amb què treballava en els seus bonstemps, està també representada en la colleccióRusiñol ; hi ha exemplars de la primera època,del començament de la seva decadència i final-ment bastants de fabricació moderna (figu-res 19, 20, 21 i 22) .

La invasió de les tropes franceses en 1808

343


causa la davallada de la fabricació de la ce-ràmica alcorana i motiva la pèrdua de lesseves característiques principals; el mateix fethistòric produeix gairebé l'extinció dels fornsde Talavera i de Puente del Arzobispo, queencara que en subsisteixin després alguns, por-ten una vida molt migrada i produeixen solspeces de caire popular d'un valor artístic moltllunyà de la llur esplendor passada.

que proveeixen els consumidors veïns i són lacausa de la múltiple variació de tipus de ce-ràmica que avui veiem escampats arreu de lanostra terra i de l'origen dels quals hom sapavui ben poca cosa.

Aragó. En l'estudi objectiu de les peceshom nota quatre característiques, en aquestaceràmica: una, motivada per la influència dela ceràmica valenciana de Manisses amb refle-

Fig. 20

Resten sols per tractar dos nuclis de ce-ràmica que si bé no arribaren a l'anomenadade les manufactures citades anteriorment, vaníntimament lligades i tenen per a nosaltres unvalor ben estimable: són aquestes la ceràmicaaragonesa i la catalana.

Aragó (exceptuant Terol, la ceràmica delqual és mencionada a part per raó de la sevafiliació artística) i Catalunya no compten ambgrans manufactures ceràmiques, però tenen es-tesa una xarxa de forns de producció reduïda

xos metàllics; una altra per la de les manu-factures castellanes, especialment per la deTalavera, que interpreta amb altres colorits;una tercera, marcada per la influència de Te-rol, que suavitza , afegint-hi altres colors; iuna quarta, filla de les relacions o veïnatgeamb Catalunya, identificada amb aquesta finsun tal extrem, que fa que en certs casos homdubti de classificar una peça com a aragonesao catalana.

Presenta generalment una rudesa d'expres-

344

m

^' r/ 4"N-

: r

Fig. 21

f;4; '‚

pY; 4

1 :9

/••; 9-

Fig. 22

Fig. 24

Fig 25

Fig. 23 Fig. 26

Fig. 27

Fig. 30

Fig. 28

Fig. 31

Fig. 29 Fig. 32

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DF. BARCELONA

sió la qual si a voltes és suavitzada en l'execu-ció, queda, en altres, palesa pels seus tons vius.Entre els exemplars amb reflex metàllic calesmentar un plat amb un motiu d'ocell que éscompletament sencer i que té una bellesa de

admirablement, bo i fent jugar un bell conjuntde taques de color sobre un fons de blau ul-tramar pur , i bona prova d'això és que enadaptar el «Cau Ferrat» per a museu públic,cap solució de collocació no reeixia que no

Fig. 33

reflex que posa de manifest com era de tre-ballada aquella ceràmica en els seus tempsd'emulació amb Manisses (figs. 23, 24, 25,26, 27, 28, 29 i 30) .

La sèrie aragonesa en la collecció del «CauFerrat» és sens dubte la que dóna més notade color en la distribució de la ceràmica, es-pecialment al menjador. Rusiñol, que copsavaamb la seva sensibilitat d'artista els contrastosi les notes de color, havia sabut distribuir-los

fos la ja prevista abans per 1'i1•lustre artistacol•leccionador.

És cert que en un museu hom té el peuforçat de la collocació de les peces segons lamanufactura, època, qualitat, etc., però al«Cau Ferrat», que era lloc de sojorn, d'es-barjo i repòs de I'eximi artista, la millor formad'ordenació i distribució era la que el senti-ment de l'art, que ell portava dins, les hifeia coFlocar, si voleu sense saber a quina llei

347

Fig. 34

Fig. 37

Fig. 35

Fig. 38

Fig. 36 Fig. 39


Fig. 40

obeïa, de la manera que més li esqueia. Heusací perquè trobareu les peces ceràmiques enun bell desordre, ordenat segons el sentimentartístic de llur propietari, que agermanava ienllaçava les peces més diverses en una har-monia sorprenedora.

Tcrol. La ceràmica de Terol, hereva dela tradició de Paterna, conserva durant moltde temps les característiques d'aquella ceràmicavalenciana, ço és , el decorat en verd i man-ganès; varia els mctius acomodant-se a lavoga del temps, però conserva els colors, i simés endavant se n'aparta un xic, és per enri-quir-los afegint-n'hi algun altre, especialmentel groc, que suavitza en gran manera l'asprorde les peces antigues teroleses. En els exem-plars que es reprodueixen, hom pot veure lagerra que és obrada seguint la tradició i elsdos plats en els quals entra el groc i que amés permeten de relacionar els temes originà-riament aragonesos amb els nostres, especial-

ment en una gran majoria de plats catalansdecorats en blau (figs. 31, 32 i 33) .

Catalunya. La ceràmica catalana dels se-gles Xvit i Xvtil té també una bella represen-taci ó en la collecció Rusiñol. Aquest nuclique, a semblança de l'aragonès, és fruit de lainfluència de diverses manufactures i que, noobstant, conserva un segell especial, ens parladels diferents centres de producció escampatsarreu de la nostra terra. Per bé que ara comara no ha estat possible de fixar amb precisiól'origen de les varietats que hom troba, calesperar que no és del tot impossible i que, ambserenor, sense prejudicis i amb dades concreteshom podrà fixar les característiques de cadauna d'elles i deixar en clar aquesta foscúriaque trobem en la història de la ceràmica nos-

Fig. 41

349


trada que no perquè sols sigui de caràcter po-pular deixa de tenir un interès ben remarcable.

La nostra ceràmica se sent influenciada dela ceràmica italiana, de la castellana, de l'an-dalusa, de la valenciana i de l'aragonesa; noobstant això, arriba a un cert punt que, con-densant totes les influències, marca amb unsegell seu, ben peculiar, la seva ceràmica, i ésdonant a les diverses peces que surten dels seusforns aquella gamma de blaus sobre fons blanc,tan volguda i recercada pels amants de la nos-tra ceràmica, distintiu que les fa inconfusiblesamb les de les altres manufactures que han em-

Fig 42

prat tons semblants, car unes vegades pel color,altres per l'execució, deixen ben palesa l'estam-pa de llur origen (figs. 34, 35, 36, 37 i 40) .

Finalment l'altre tipus de ceràmica nostra,que també presenta un distintiu ben caracterís-tic, és la policromada a base de groc, ocre,blau, verd i manganès, i d'aquesta, la collecciódel «Cau Ferrat» té exemplars força interes-sants , alguns d'ells rars i de valor molt esti-mable, fruit de la influència italiana, que tanbells exemplars ha fet eixir dels forns de lanostra terra (figs. 38, 39, 41 i 42) .

No parlem ací de les rajoles, car a més deconstituir una branca particular, donada la di-versitat que n'hi ha al «Cau Ferrat», mereixenuna atenció especial, i seran objecte d'un altrearticle.

FRANCESC DE P. BOFILL

EN RAMON MARTÍ I ALSINA,

PROFESSOR

En Martí i Alsina! ¿Qui deis que a Ca-talunya es preocupen de les coses de l'artnostrat no té notícia d'aquest nom, eis unscom a coneixedors contemporanis de l'obra del'artista, i eis altres també com a coneixedorsperò pertanyents a les generacions posteriors altraspàs d'En Martí? Dels que foren conegutspersonals dei propi artista és de suposar queja no n'existeixen en nombre molt gran, i moltmenys, encara, dels que en rebérem lliçons enqualitat de deixebles.

Hom no vagi pas a creure que el fet deparlar ací d'En Martí obeeixi ni de lluny ala finalitat de descobrir-lo ni de fer-ne unabiografia. Això hauria correspost a una tascad'un abast que de cap manera no ens propo-sem i que resultaria, doncs, estranya del tota la nostra intenció.

Ací no es tracta d'emprendre cap estudi dela personalitat il•lustre esmentada que, ho re-petim, no ens ho havem prcposat, sinó sols derememorar -ne, com a impressió de cosa viscuda,quelcom de l'orientació didàctica seguida perEn Martí en l'exercici de les seves activitatsde professor de l'Escola de Belles Arts, deBarcelona, aspecte generalment poc conegutque intentarem posar de relleu, per creure-houn tribut de justícia vers l'home el criteri delqual en matèria d'ensenyament artístic s'a-vançà a l'ambient del seu temps.

Per allà l'any 1880 la predita escola establíuna sucursal a la casa número 17 del carrerdel Doctor Dou. Les classes que llavors s'hidonaven eren de Dibuix general artístic id'elements de Geometria.

En Ramon Martí i Alsina, que des delprimer de juny del 1852 formava part delprofessorat de l'Escola de Belles Arts, foudestinat, en el referit any 1880 , a la sucur-sal, junt amb En Joan Vacarisas i Elias(aquest, a més a més d'ésser professor de Di-buix, donava classe de Geometria)

Ben aviat, millor dit, ja de bell antuvi, lanova escola assolí un franc èxit de concurrèn-cia, reunint nombrosos deixebles (entre elisnosaltres) provinents de la barriada i, fins itot, de llocs relativament allunyats.

En aquell temps encara estava en boga lainiciació de l'ensenyament dei Dibuix general

350


artístic mitjançant, en part molt considerable,la còpia de les làmines, a la qual es dedicavaun període d'importància.

Per als principiants s'empraven models defactura elemental, traçats únicament de perfili en forma geomètrica. Més endavant venienja models cada cop menys senzills, fins arribar

aquesta nova etapa, el deixeble, si hi reeixia,se'l judicava apte per a intentar l'ingrés, prè-via la prova reglamentària, a la classe supe-rior denominada de Dibuix de l'Antic, en laqual hom estudiava reproduint exemplars del'escultura clàssica grega i romana i copianttambé els plecs de la roba d'un maniquí ar-

Autoretrat de R. Martí i Alsina (dibuix)(Museu dArt de Catalunya)

als més complexes, d'execució acabada, com-pletats amb clar i obscur.

D'aquesta llei el deixeble s'acostumava, demica en mica , a representar les formes de duesdimensions que se li mostraven, i anava adqui-rint la tècnica adient per a reproduir-les ambfidelitat; i solament després d'un temps quel-com llarg d'exercir a satisfacció aquella disci-plina no se'l considerava prou preparat per aemprendre l'estudi de models de tres dimen-sions, ço és, de models corporis. Entrat a

titulat, vestit a la manera talar; i una vegadaobtinguda l'aprovació de quatre estudis (unde fragment de figura, un altre de figura sen-cera, un altre de plecs de roba i un altre defigura sencera) denominats, respectivament,primera, segona i tercera menció, i aprovació,s'aconseguia l'admissió a la classe de Dibuixdel natural.

En Martí, home de gran sentit artístic pràc-tic, d'idees pròpies i hostil a tota mena de ru-tina, era un enemic aferrissat de què els

351


Casa del carrer del Doctor Dou on havia estat instal'la-da la sucursal de l'Escola de Llotja i de la que fou pro-

fessor el pintor Martí i Alsina

deixebles haguessin de començar la carrera llurpagant a la còpia de làmines un tribut de-

temps d'una durada que qualificava d'excessi-va, i, a l'efecte, implantà a la citada sucursalde l'Escola de Belles Arts el sistema d'esco-metre, com més aviat millor, la còpia de formescorpòries, car entenia que l'antic mètode noresultava prou adequat ni eficaç, perquè ambla còpia de làmines, sobretot perllongada mésenllà del prudencial, el deixeble s'estacionavai, en conseqüència, no trobava franc el camíper arribar a aconseguir promptament la capa-citat artística desitjada, tota vegada que s'ha

-bituava a restar un esclau servil de la tècnic.tpaternalística que se Ii oferia com a modèlica,traduint-se, tot plegat, en una pèrdua de temp,^llastimosa.

En Martí i Alsina tenia la convicció que.com més prompte fos possible, el deixeble de-via encarar-se decididament amb la formi,veritable, amb la plàstica, presentant-li, alprincipi, emmotllats de fragments de les obresmestres de l'escultura pura o bé de la deco-rativa, segons el fi professional que l'interes-sat es proposés atendre.

Deia que aquesta era la via positiva a se-guir, perquè esdevenia un mitjà insubstituïbleper tal d'ensinistrar la visió a considerar ambjustesa la Natura i provocar i estimular enl'artista en formació les iniciatives i el sorgimentde la tècnica que li mancaven per als seus es-tudis de reproducció, prescindint així dels ca-minadors de la tècnica de les làmines.

I tal dit tal fet, tantost el deixeble comen-çava (segons la frase consagrada de l'argotprofessional) a saber tenir el llapis als dits,En Martí, esperit dinàmic i conseqüent ambels seus principis, l'enfrontava directament ambels guixos.

L̀.s clar que l'eficàcia del mètode exposatrecolzava, tant com en la virtualitat de la sevateoria, en les indicacions i exemples formulatsen cada ocasió pel mestre, en un llenguatgesenzill, d'eloqüència càlida i persuasiva ques'emparava tot seguit de l'ànima del deixeble.

Calia veure i oir En Martí quan exercia al'escola el seu ministeri docent. A desgrat delgran nombre d'anys transcorreguts, encara enssembla que estem contemplant -lo. Dominantels deixebles amb la seva testa poderosa i arro-gant, quelcom lleonina, nimbada per abundo-sos cabells ja grisos el rostre enèrgic i expres-siu illuminat per uns ulls vius i intelligents, elsdonava en frases breus i paraula ferma, queno excloïen, però, l'afabilitat del to, les expli-

352

•pr^ ga^s%


Dibuix de R. Martí i Alsina(Museu dArt de Catalunya)

cacions que judicava necessàries per al mésprompte avenç llur.

La tècnica del mestre, reflex exacte de lapsicologia revelada per les paraules d'ell, estraduïa en imatges amb valors de llum i ombraaccentuats vigorosament, i no cal esmentar que,com acostuma a succeir, els treballs executatspels deixebles presentaven l'empremta d'unamarcada influència de les dites característiques,més o menys acusada, fins i tot exagerada so-vint, en harmonia amb el temperament per-sonal de cadascun.

I no era sols eficient l'actuació d'En Martíper les seves indicacions, sinó que es comple-

Dibuix de R. Martí i Alsina(Museu d'Art de Catalunya)

tava per ('optimisme i l'entusiasme que ell,amb el seu esperit jovenívol i abrandat, sabiacomunicar als qui en rebien les lliçons, bo iinfiltrant-los un sentiment de coratge, de se-guretat , de seguretat en l'esforç i en els mitjanspropis, que els anava capacitant cada cop mésper a vèncer les noves dificultats que successi-vament devien anar trobant en el camí cadavegada menys fressat i, per tant, més gràvidde dificultats de l'estudi.

Exposada fins ací, succintament, la maneracom En Martí ensenyava a classe, no ens en-tretindrem pas a allargar aquesta referència,car creiem haver complert amb ella la nostra


353




354


intenció, però no finirem l'article sense asse-nyalar abans la circumstància ben eloqüentque, en general, els deixebles que nosaltres co-neguérem no trigaven gaire, evidentment quedintre de la respectiva aptitud i del marc d'untemps regulat per llur capacitat individual, arevelar un procés visible, i els uns, més apro-fitats que els altres, assoliren bastant aviat elgrau de perfecció tècnica que els mancava per

ment del dibuix mitjançant la còpia de làmi-nes resta bandejat del tot de la mateixa escola,caldrà reconèixer a En Martí la condició glo-riosa d'aparèixer com un precursor dels mèto-des que actualment regeixen en aquell centredocent, els quals responen a un pensament di-dàctic més racional que el que hi havia im-perat.

Amb el que portem dit creiem haver refer-

Dibuix de R. Martí i Alsina(Museu d'Art de Cala!unya)

a entrar a la classe superior de Dibuix del'Antic.

Aquest fet, d'una importància sobre laqual no insistirem, i que lògicament s'anà re-produint en successives promocions de deixe-bles , semblaria per ell sol a bastament per ademostrar la bondat del procediment emprat,1 que constitueix, en conseqüència, un delsmèrits més legítims contrets per En Martí enla pràctica de les seves funcions de professor,una petjada del pas guiador del mestre perla nostra Escola de Belles Arts; i si hom téen compte que avui dia, de ja fa molts anys,l'antic sistema de la iniciació de l'ensenya-

mat la remembrança d'un dels caires de lapersonalitat d'En Martí com a professor, peròhi afegirem, encara, que com a home sabé,sempre, fer-se benvoler deis deixebles, quali-tat no gaire comuna, i mantenir amb elis unarelació cordial compatible, no obstant, ambel respecte que li devien.

Tal fou el Martí professor que nosaltrestractàrem i a la memòria del qual retem aquestmodest homenatge que és el treball present,inspirat en la nostra afecció i bon record pelmestre.

FREDERIC DAMIANS MANTÉ

355


LES GALERIES DE QUADRES

I LLUR IL-LUMINACIó t'>

GALERIA DEL VESCOMTE LEE DE FAREHAMA WHITE LODGE. RICHMOND PARK

La raó principal de l'existència d'un quadreés que pugui ésser vist apropiadament, fet que

cionistes es veuen obligats a treure el millorpartit possible de les parets de llurs habitacionsordinàries, subjectant-se a la manera com fo-ren fetes pels constructors, i als quals cal per-donar moltes coses, tot i la negligència freqüenta no obtenir d'aquells murs tot el rendimentpossible. Però hi ha menys d'excusa per aaquells que tenen a llur disposició habitacionsconstru'ides especialment per a l'exposició d

Fig. 1.—La galeria de primitius italians vista a nivell de l'ull de l'espectador.Els llums zenitals estan pràcticament amagats a l'esguard

molts encarregats de la construcció de gale-ries i de la collocació de quadres obliden fà-cilment. Sovint hom posa molta cura i pensamolt en els marcs i en els segons termes, men-tre que el problema central — el de la illumi-nació adequada i distribuïda adientment — nomereix cap atenció. És clar que molts collec-

t. Reproduïm aci un treball del Dr. W. G. Coustable, relatiual problema de la il • luminació en les galeries de pintura. Aquesttenia, sempre d'oo interés remarcable, té avui justaameut una espe-cial actualitat per raó del moviment general de renovació de mu-seus a Europa i a América del Nord, al qual tant Ita contribuït latasca de al'Office International des Afuséesaa, de la Societat de Na-cions. Mr. Canstab!e, expert meritissim en les especialitats museis-tiques, fou el President de la Reunió d'Experts Museistes que l'anypassat tingué lloc a Paris, organitzada per nd'Offices, a l'objecte deredacram un manual de normes sobre la restauració de la pintura.(Veure 13uTU.ert 1 933, ptg. z6, vol. III.)

quadres; si bé llavors s'escau d'apreciar el fra-càs gairebé total de l'arquitecte, exceptuantdues o tres excepcions notòries (en el cas pre-sent, Mr. Morley Horder) quant a saber veureles necessitats de la situació. Per l'arquitectela finalitat primordial és la construcció d'unahabitació de proporcions satisfactòries i ambllum agradable, en la qual els quadres juguinprincipalment el paper de decoració mural. Defet es veu dominat pel que podríem anomenarla concepció «Gran Ducal» de les galeries dequadres, que ens és familiar en les pintures deTeniers, Hans, Jordaens i molts d'altres, i quepreval encara en algunes galeries públiques imoltes de privades. Aquesta concepció no ad-

356


met cap contrasentit quant a la visibilitat. Elsquadres són collocats en fileres, una damuntde l'altra, realitzant l'ideal contra el qualRuskin llançà la seva crítica de la NationalGallery: «Un palau magnífic, els murs delqual cal decorar amb taules de colors, quepoden costar 10.000 lliures esterlines cada unai on, amb l'ajut d'un telescopi, hom pot dis-

dres romandran als murs, més o menys des-apercebuts.

Com a reacció contra la concepció «GranDucal», nasqué la idea , en el segle xviii,d'invertir els papers dels quadres i de les cam-bres de tal manera que aquestes es converteixinen una cosa que existeix merament per a con-tenir i protegir els quadres. En part, sota la

Fig. 2. - La galeria d'italians vista des d'un punt més baix que l'ull de l'espectador.

A advertir la construcció i col'locació dels Ilums zenitals

cernir l'obra d'una mà poderosa.» En galeriescom aquestes la funció primordial del quadreés la d'un tapís o d'empaperat. Si cal satisferels seus drets com a obra d'art hem de des-penjar-la de la paret i dur-la a un lloc adientquant a la claror i als segons termes. Hi haquelcom a dir a favor d'aquest mètode mentreexisteixi un nombre de funcionaris i d'escalesde mà adequat i també mentre els quadressuportin el desgast d'un tràfec constant. A lapràctica, però, fracassarà fàcilment i els qua-

influència de l'exemple xinès i japonès — labranqueta de flors de cirerer o bé la porce-llana que apareixen isolades —, els colleccio-nistes han ideat habitacions en les quals elquadre, com a unitat decorativa, és pràctica

-ment ignorat, i on, per mitjà de la concentra-ció de la llum i la subordinació dels segonstermes, és convertit en el punt principal d'in-terès. Es un mètode exceilent, sempre que elquadre sigui una obra d'art i hi hagi cambressuficients on exposar -los que puguin ésser vi-

357


sitades — però facilment fracassa per mancad'espai o d'obres d'art. Així, doncs, hom estàencara cercant els mètodes millors per recon-ciliar els drets de l'habitació i del quadre enforma que permeti disposar un cert número dequadres com un conjunt decoratiu i, a lavegada, oferir l'oportunitat de l'estudi i del'apreciació de cada un, individualment. Ésaquesta investigació la que dóna un interès tangran al mètode adoptat pel vescomte Lee of

irregular anomenat «cristall de catedral» i des-prés a través d'un sostre pla també de cristall.Fins ací hom ha seguit un principi ben esta-blert per la pràctica.

Llavors arriba l'aplicació del principi fona-mental per a tota illuminació apropiada a una

galeria: que la quantitat de llum que caiguisobre el quadre sigui més gran que la quecaigui damunt de l'espectador i els altres ob

-jectes pròxims, i que aquests romanguin a

Fig. 3. — La galeria d'italians, vista des d'un costat

Fareham en la disposició de la seva colleccióde White Lodge, Richmond Park. Li calguéconstruir les galeries amb un cert nombre decambres petites , els murs exteriors de les quals,així com també llur alçada, limitaven les opor-tunitats d'obtenir les proporcions ideals i crea-ven dificultats que havien d'ésser vençudes enaltra forma. El mètode de construcció pot ésserapreciat millor en el diagrama seccional de lafigura 4. Les galeries reben la ilduminació com

-pletament pel sostre i de tal manera que lesombres projectades sobre els quadres es re-dueixen al mínimum. La llum es difon i es dis-tribueix igualment en passar primer a travésd'un cristall del sostre exterior, de superfície

l'ombra. La raó és en la supressió de les re-flexions, les quals no solament obscureixen elquadre sinó que sovint imposen un esforç into-lerable a la vista en enfocar a la vegada elquadre i la reflexió, la qual, en el cas delsquadres amb vidre se situa en plans diferents.Hom argüeix, de vegades, que és fàcil de su-primir les reflexions traient els vidres dels qua-dres. P.s veritat que el cristall augmenta engran manera la reflexió, però, a part del fetque sovint constitueix una precaució indispen-sable, si existeixen reflexions quan el quadreporta un cristall, no se suprimiran traient -lo,sinó que solament es faran menys patents; demanera que el quadre no es podrà veure tan

358


bé , fins sense cristall, com es veuria si estiguésilluminat en forma que se suprimissin totalmentles reflexions.

El mètode adoptat per lord Lee per a ob-tenir la diferenciació necessària de llum entreel quadre i els altres objectes és, en principi, eld'un «velarium» que cobreix la part intermitjade la cambra. Per aquest sistema la claror quecau sobre els quadres procedeix més o menysdirectament de damunt d'ells, i per tant ja quela claror cau sobre llurs superfícies sota unangle agut, vertical gairebé, no es reflexa a lavista de l'espectador i, per tant, les reflexionsdels vidres del sostre en els quadres se suprimei-xen. El principi del «velarium» no és nou, l'ori-ginalitat radica en la seva aplicació. El centredel sostre interior és sòlid i d'un color apropiatal de les parets; d'aquesta part sòlida penja,en lloc d'un vel ordinari pla, una coberta fetaamb armadura de tub vestida primer amb bu-caran i revestida després amb el mateix vellutde cotó gris amb què estan recobertes les pa-rets. La forma d'aquesta coberta és la carac-terística essencial del sistema. En primer llocestà collocada suficientment baixa per tal quearnagui la procedència de la llum a qualsevullaque entri i es passegi per la cambra. Això ésveu clarament en la figura 1, la qual mostrala petita galeria de primitius italians vista desdel nivell de l'ull d'un espectador dempeus.La figura 2, per altra banda, que mostra lagran galeria italiana, ha estat presa deliberada-ment des d'un punt tres peus més baix quel'ull de l'espectador amb la finalitat de de-mostrar la relació de la coberta del sostre,d'on ve la Llum, i la posició del darrer. Aquestaocultació del pas de la llum és d'un gran va-lor car fa més agradable la vista general de lacambra , tota vegada que suprimeix els efectesdistraients d'una gran superfície brillant queminva l'atenció per als quadres. En segon lloc,i punt més important encara, hi ha el disposi-tiu de la coberta per a dirigir i controlar lallum.

L'angle de la coberta està disposat de talmanera que una part del feix de llum que en-tra per dalt toca precisament al peu de laparet, mentre que la cornisa que dóna la voltaal sostre fa que la vora superior del feix es-m entat caigui justament damunt dels quadres.L'angle de la coberta necessari per a aquestefecte, fou determinat empíricament duent lacoberta cap amunt fins que la vora inferior del

feix de llum toqués al punt més baix de laparet on es desitjava que arribés la llum di-recta. (Vegi's, per a la comprensió més exacta,la figura 4) .

Aquest mètode de dirigir la llum diürnatambé s'usa, amb algunes modificacions, percontrolar la llum artificial. Això s'obté ambuna sèrie de llums elèctrics collocats horitzon-talment en reflectors posats damunt de la voraexterior de la coberta, tal com es veu a lesfigures 3 i 4 en el diagrama seccional. En unprincipi, llom provà els focus de claror diürna,però trobà que donaven una llum massa freda.EI doll de llum es controla, com abans, per lavora inferior de la coberta i les superiors delsreflectors, els quals s'inclinen el precís quecal perquè siguin tangents a una superfícierecta determinada pels llums i el punt més altde la paret on requereix que caigui la llumdirecta; en aquest cas aproximadament dospeus de la cornisa.

La tercera característica principal del sis-tema és la possibilitat de variar la quantitat dellum a diversos punts de les galeries. La sevaimportància resideix en el fet que, àdhuc tro-bant-se l'espectador comparativament a 1'om-bra, altres objectes, i en particular quadresd'altres parets , poden ésser ii•luminats brillant-ment, i per tant llavors es reflecteixen en elsvidres oposats. Això pot evitar-se construint lagaleria tan ampla que les reflexions des de laparet oposada arribin a ésser negligibles; unmètode rarament practicable, i impossible aWhite Lodge degut a consideracions de l'espai.Un altre mètode possible consisteix a collocarpantalles al mig de la cambra, per convertirvirtualment la galeria en dues d'unilaterals, pro-cediment que té el desavantatge de malmenarcompletament la bona aparença de l'habitació.Un tercer mètode, l'adoptat en aquesta ocasió,consisteix en la regulació de la llum. Damuntdeis cristalls del sostre es colloquen una sèriede cortines d'Holanda cru (veure diagrama enla figura 4) , les quals es poden córrer horit-zontalment en el grau que hom desitgi. Peraquest mitjà, la il•luminació de qualsevol paretes pot reduir en relació a la de les altres i,per tant, disminuir en gran manera les refle-xions. A més la quantitat o la intensitat de lallum que cau sobre un quadre es pot variarmitjançant les cortines esmentades, possibilitatmolt valuosa si hom recorda que, per a evitarreflexions, el contrast entre la llum que rep el

359


quadre i la que reben els altres objectes de lacambra ha d'ésser més gran en el cas d'unquadre de tons foscos que en un de tons clars,Aquest sistema de cortines és també essencialper a mantenir la Ilum uniforme en dies clarsi en dies foscos. És solament en un dia sensesol que tota la superfície de les cortines potésser descoberta. En el cas d'usar-se llum arti-ficial, per mitjà d'interruptors independentshom pot obtenir possibilitats encara majors deregular la llum. Cada secció de la paret potésser il.luminada separadament, i , encara, cer-tes variacions en la potència i en el nombre delàmpares usades oferiran mitjans ulteriors ala mateixa fi.

Entre els punts menys importants, per bé quetambé interessants, que han d'esmentar-se, hiha el problema dels angles. A qualsevol cam-bra rectangular aquests presenten sempre di-ficultats, car són inevitablement els indrets mésmal il.luminats de les parets. Amb tot, tallantels angles de la coberta de manera que aquestaes converteixi en un octògon allargat, lord Lee

ha aconseguit remeiar en gran part aquest de-fecte. Aqueixa construcció no és clarament vi-sible en les i.11ustracions incloses, però el seuresultat és evident. L'angle de la coberta i lamanera exacta com els angles d'aquesta hand'ésser tallats, cal esbrinar-ho en cada cas ex-perimentalment.

Disposats així satisfactòriament la quanti-tat i direcció de la llum, l'efecte decoratiu ge-neral dels quadres 1 l'apreciació de llur caràc-ter individual, es converteix en una qüestió de-collocació i de disposició dels objectes circum-dants. A White Lodge el gris apagat dels are-pies cortinatges de vellut i la riquesa de 1,catifes i dels mobles no solament constitueixo ,eun lloc admirablement adequat sinó que coop..ren, conjuntament, amb la disposició de l,lllum, a obtenir una visibilitat gairebé ideal iuna atmosfera de placidesa que és molt valuosaper a l'estudi i la delectació dels quadres ex-posats.

W. G. CONSTARLE

Fig. 4.-1. Feix de llum natural disposat de manera que s'obtingui la màxima il'luminaciódels quadres i l'eliminació de les ombres. 2. Feix de Ilum artificial disposat per a projectar laclaror damunt els quadres quan es desitgi amb eliminació d'ombres. 3. Coberta col'locadatot al llarg de la cambra per tal que l'espectador redossat ala seva ombra pugui veure els

quadres amb la màxima il'luminació. 4. Reflectors de la Ilum elèctrica

3G0

La Pinacoteca FUSTERIA

J. CaseliasTaller especialde restauracióde mobiliarii objectes d'art

MARCS 1 GRAVATS

HIGINI GARCÍASuccessor de Gaspar Esmatjes

Exposició permanent deismillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

CARRER DE LONDRES, 228(Xamfrà Casanova)

BARCELONA

• IÈARTOME11^1ÌÎÎ^í DAS

Instal'lacions elèctriquesde llum i força - Especia-litat en il'luminacions ar-tístiques - Instal'lacions entuberies de ferro - AiguaGas - Senejament - Re-

i paracions de totes menes

Verdi, 58 Telèf. 74764(Gràcia) BARCELONA

REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES

(/

,.F

IÆA, S. A.Tallers i estudis: Carrer Girona, 153Telèfon 77926-BARCELONA

La vida i I'o1br•nde Soler 11hhoVie•OOsa

per

FELIU ELIES

Amb 43 grans làmines en fototípia,4 d elles en colors, i 27 il•lustracions,també en fototípia, intercalades en

el text, que conté ademés el

Catàleg de ('obra del granescenògraf

EDICIÓ LIMITADA, D'EXEMPLARS NUMERATS

Demani's a les bones llibreries de Catalunyao bé als editors

1. G. SEIX 1 BARRAL GERMANS, S. A.Provença, 219 - BARCELONA

E..ric Tanoalpo0l !J Uc

FUSTEREspecialitzaten treballs per aMuseus i Exposicions

EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTAMENA D'OBJECTES D'ART

Consell de Cent, núm. 283Telèfon 14345 : BARCELONA

.rosl^r

VILIIYÄSCONSTRUCCIÓ

D'OBRES EN GENERAL1 REFORMA D'EDIFICIS DECORACIÓ i.

RESTAURACIÓDE TOTA MENA

DE PINTURES

••

Portal Nou, 52

CARRER DE LA LLUNA, N.° 23Telèfon 21455

Telèfon 25534

Indítstries GràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraciód'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

ANTIGUITATSDECORACIÓ

41p 9 HOÁRAR

CANUDA, 4Telèfon 15349BARCELONA

ICO: \ARTDECORADOR • REPRODUCCIONSD'ART•MARCS, PINTURA 1 ESCULTURA

NOVA SALA D'EXPOSICIONS

Lit Piim cootcca

MARCS 1 GRAVATS

HIGINI GARCÍASuccessor de Gaspar Esmatjes

Exposició permanent delsmillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

Diputació, 271 - BARCELONA - Telèfon 16217

SALAiIåitC I1Oy. GARCIA SIMON

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern deismillors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Rambla de Catalunya, n.° 29Telèfon 15677

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA · dougall, Archie Macgregor, John Everett Millais,...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA · dougall, Archie Macgregor, John Everett Millais,...