Butlletí hivern 2008-2009 - meteo.cat · C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 A/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. HIVERN DE 2008-2009 Data del document: 18 de maig de 2009 L’hivern de 2008-2009 ha estat termomètricament normal o fred majoritàriament a tot el país i pluviomètricament per sobre de la mitjana a la meitat oriental del Principat i per sota a la resta del territori. INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu descriure climàticament l’hivern de 2008-2009 a partir de les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori català. En una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’hivern a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra,2 dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten a l’inici del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, situat a Roquetes (Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905 i la de l’Observatori Fabra, situat a Barcelona (Barcelonès), l’agost de l’any 1913. Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’hivern, mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3. Aquest és l’únic indret de Catalunya on s’han pres registres del mar durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua es mesura des de 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres, des de 1973). Els mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del butlletí s’estructura en tres apartats:

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’hivern de 2008 a tot Catalunya 1.1 Temperatura 1.2 Precipitació

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’hivern segons els dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre

2.1.1 Temperatura 2.1.2 Precipitació

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura 2.2.2 Precipitació

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’hivern a l’Estartit 1 http://www.obsebre.es 2 http://www.fabra.cat 3 http://www.meteoestartit.cat


2

Al llarg de tot l’informe, s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus valors mitjans climàtics4 corresponents, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós

Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

Entre +3ºC i +0,5ºC Entre +0,5ºC i -0,5ºC Entre -0,5ºC i -3ºC ≤ -3ºC

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic4 corresponent. El SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el seu suport tant en l’obtenció de les sèries de dades com en la transmissió de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

4 Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de: MARTÍN-VIDE, J.; RASO NADAL, J. M. Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990, 2008.


3

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’hivern de 2008-2009 a Catalunya 1.1 Temperatura L’hivern5 de 2008-2009 ha estat normal o fred a pràcticament tot Catalunya, sobretot gràcies a la contribució dels mesos de desembre i gener. El mes de febrer, en canvi, ha estat un mes amb valors bàsicament dins la normalitat climàtica. Durant l’hivern climàtic, la temperatura mitjana ha estat majoritàriament per sota o igual a la climàtica. En general, les anomalies més importants s’han enregistrat al litoral empordanès, a les zones a cavall de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà, d’una banda, i de la Conca de Barberà i l’Anoia, de l’altra, i a punts de la Terra Alta, del Segrià i del Ripollès. Tot seguit, es mostra la taula amb les anomalies negatives més destacades enregistrades per les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) del SMC durant l’hivern de 2008-2009.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Cassà de la Selva el Gironès -1,7 la Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -1,6 Torroella de Fluvià l’Alt Empordà -1,5 la Tallada d'Empordà el Baix Empordà -1,5 Portbou l’Alt Empordà -1,4 Serra de Daró el Baix Empordà -1,4 Castelló d'Empúries l’Alt Empordà -1,3 la Llacuna l’Anoia -1,3 Monells el Baix Empordà -1,3 Torroella de Montgrí el Baix Empordà -1,3 Fornells de la Selva el Gironès -1,3 Sant Pau de Segúries el Ripollès -1,3 Taula 1: anomalies negatives més importants corresponents a l’hivern de 2008-2009 Contràriament, l’hivern ha estat càlid a la zona que va del Garraf al sector nord del litoral tarragoní, a punts del Pallars Jussà i a punts de la Catalunya central. Dels tres mesos que conformen l’hivern, febrer ha estat el mes amb les anomalies positives més importants. Durant els mesos de desembre i gener, només part del litoral Central i punts de la depressió Central presenten valors per sobre de la mitjana climàtica.

5 En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre.


4

La taula següent mostra les anomalies positives més importants enregistrades per les EMA gestionades pel SMC durant l’hivern de 2008-2009:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Cunit el Baix Penedès +1,3 Barcelona-Raval el Barcelonès +1,2 Sant Pere de Ribes–PN del Garraf el Garraf +1,2 el Vendrell el Baix Penedès +1,0 Torredembarra el Tarragonès +1,0 Castellbisbal el Vallès Occidental +0,9 Muntanyola Osona +0,8 Taula 2: anomalies positives més importants corresponents a l’hivern de 2008–2009 Tot seguit, s’enumeren alguns dels episodis de temperatura més destacats de l’hivern de 2008-2009: ⎯ L’episodi dels dies 21 al 25 de desembre, en què Catalunya va estar afectada per altes

pressions, amb les boires corresponents a les planes i les depressions a l’interior del país. Tot això va provocar que la inversió tèrmica fos molt marcada.

⎯ A partir del dia 8 de gener, la baixada important de la temperatura provocada pels efectes d’una profunda baixada de caràcter fred.

Figura 1 Mapes de temperatura mitjana de l’hivern de 2008-2009 i de diferència d’aquesta mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.


5

1.2 Precipitació L’hivern de 2008-2009 ha estat una estació plujosa a gran part de la meitat oriental del país, al Baix Llobregat, al Garraf, al Baix Penedès, a l’Anoia, a la Segarra i a la Noguera, i també a la zona que comprèn la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat i part del Baix Camp i de les Garrigues. Les zones on la precipitació ha seguit un règim fins i tot molt plujós, és a dir, amb valors per sobre del 190%, es troben dins aquesta meitat oriental, i en concret sobre les Gavarres, la serra del Corredor i l’extrem nord de l’Alt Empordà. Contràriament, l’hivern ha estat sec pràcticament a la resta del territori. En destaquen punts de l’Alt Urgell i del Baix Ebre, la zona a cavall de les comarques de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà i part del Montsià. La contribució del mes de desembre al mapa de precipitació de l’hivern ha estat important. El moviment de l’anticicló al nord del continent i la consegüent entrada d’una massa d’aire fred procedent del nord-est d’Europa, juntament amb un flux de llevant en superfície, va provocar que del dia 26 al 29 hi hagués pluges importants a la meitat oriental del Principat. En canvi, el mes de febrer ha estat un mes sec a gran part del Principat, ja que la segona quinzena del mes Catalunya va quedar sota el domini anticiclònic, amb boires i boirines a les planes interiors. Els valors màxims de precipitació, per sobre dels 300 mm, s’han enregistrat a l’Alt Empordà, i a punts d’Osona i el Pallars Sobirà. Les àrees amb menys precipitació han estat al Segrià, amb valors inferiors als 60 mm. A continuació, es presenten els valors de precipitació acumulada més importants assolits durant l’hivern de 2008-2009 a Catalunya:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Portbou l’Alt Empordà 331,4 Espolla l’Alt Empordà 323,2 Dosrius - PN del Montnegre-el Corredor el Maresme 315,7 Viladrau Osona 308,0 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 305,3 Ulldeter (2.367 m) el Ripollès 295,9 Banyoles el Pla de l’Estany 290,7 Taula 3: EMA que han enregistrat més precipitació durant l’hivern de 2008-2009 Tot seguit, s’enumeren alguns dels episodis de precipitació més destacats de l’hivern de 2008-2009: ⎯ A causa d’una situació sinòptica dominada per un anticicló atlàntic que agafava Catalunya en forma

de falca els dies 11 i 12 de desembre, juntament amb una baixa ubicada a la península Itàlica, es va generar un flux de nord que va donar lloc a vent fort als dos extrems del país i a les parts més elevades de la serralada pirinenca, i a precipitacions en forma de neu al vessant nord del Pirineu.

⎯ L’episodi del dia 26 de desembre, el va causar el moviment de l’anticicló al nord del continent, cosa que va permetre l’entrada d’una massa d’aire fred procedent del nord-est d’Europa, que, juntament amb un flux de llevant en superfície, van provocar pluges importats a la meitat oriental del Principat, nevades a cotes baixes i un temporal marítim important.

⎯ Entre els dies 6 i 11 de gener, hi van haver pluges importants, sobretot a la meitat est del país. La causa va ser la baixa de caràcter fred juntament amb un flux de llevant situat sobre Catalunya. Algunes d’aquestes precipitacions van ser en forma de neu a cotes baixes, i aquest meteor va afectar la meitat nord del país el dia 6, i la meitat sud el dia 9.

⎯ El dia 31 de gener, una depressió centrada a la península Ibèrica va produir precipitacions generals a Catalunya, abundants en concret al sector central del litoral i prelitoral i la resta de la meitat est.


6

⎯ Precipitacions abundants a la meitat nord del país els onze primers dies del mes de febrer a causa del predomini dels vents de l’oest i el pas de diversos fronts associats a profundes depressions ubicades, la majoria, al nord-oest de la península Ibèrica, que l’escombraven per la seva meitat nord, d’oest a est.

⎯ Les nevades dels dies 10 i 11 de febrer al Pirineu, amb gruixos importants a tota la serralada, causades per la darrera baixa del mes que va creuar el Principat.

⎯ Els núvols baixos al litoral i les boires i boirines a les planes interiors van ser fenòmens destacats a partir del dia 12 de febrer, formats per una ondulació en el corrent en jet que va provocar que les pertorbacions afectessin la meitat oriental del continent i que Catalunya quedés sota un domini anticiclònic.

Figura 2 Mapes de precipitació acumulada durant l’hivern de 2008-2009 i de percentatge d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.

(Nota) Episodi excepcional de vent

Entre els dies 22 i 24 de gener, va tenir lloc un augment important de la temperatura, sobretot a l’àrea del litoral, motivat per una situació de ponent. Durant aquest episodi, entre els dies 23 i 24 en concret, la presència d’una depressió al nord de la península Ibèrica, juntament amb un anticicló al nord del continent africà, van provocar una canalització destacada de vent entre tots dos centres d’acció, fet que va provocar una ventada important, especialment colpidora al litoral i el prelitoral central amb ratxes de vent molt fortes.


7

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’hivern a dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre 2.1.1 Temperatura

• La temperatura mitjana de l’hivern a l’Observatori de l’Ebre ha estat 0,8 ºC per sota de la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència6:

Temperatura mitjana estacional (ºC) 2008-2009 1961-1990 1971-2000

Hivern 9,9 10,7 10,7 Taula 4: comparació de la temperatura mitjana d’hivern amb la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

La temperatura mitjana s’ha mantingut per sota de les mitjanes climàtiques de 1961-1990 i 1971-2000 durant els tres mesos de l’hivern:

Temperatura mitjana mensual (ºC)

2008-2009 1961-1990 1971-2000 Desembre7 9,6 10,6 10,7 Gener 9,1 10,1 10,0 Febrer 11,1 11,3 11,5

Taula 5: comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos d’hivern amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

Durant el desembre i el gener, la temperatura mitjana ha estat al voltant d’1 ºC inferior a les mitjanes climàtiques. Concretament, al desembre, l’anomalia ha estat de -1 ºC respecte de la mitjana de 1961-1990 i de -1,1 ºC respecte de la de 1971-2000, mentre que, al gener, ha estat de -1 ºC respecte del primer període i de -0,9 ºC respecte del segon. Al febrer, en canvi, la temperatura ha estat més semblant als valors mitjans climàtics, amb anomalies de -0,2 ºC i -0,4 ºC. La gràfica següent mostra l’evolució de la temperatura mitjana d’hivern (figura 3), que presenta una tendència positiva estadísticament significativa, i la gràfica d’anomalia respecte de la mitjana climàtica (figura 4).

6 Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es realitza segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990 i el 1971-2000. 7 Atès que l’hivern, en termes climatològics, comprèn del mes de desembre de l’any anterior al mes de febrer de l’any en curs, per fer els càlculs de les mitjanes dels períodes 1961-1990 i 1971-2000 s’han utilitzat les dades dels mesos de desembre de 1960-1989 i 1970-1999, respectivament.


8

Figura 3 Evolució de la temperatura mitjana d’hivern a l’Observatori de l’Ebre (1906-2008) L’evolució de la temperatura mitjana d’hivern s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys. No es disposa de dades corresponents al desembre de 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’hivern de 1938-1939.

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1905

1911

1917

1923

1929

1935

1941

1947

1953

1959

1965

1971

1977

1983

1989

1995

2001

2007

T (º

C)

Any

T mitjana d'hivern - Obs. de l'Ebre

Temperatura mitjana hivern

Mitjana mòbil T (11 anys)

Línia tendència

Figura 4 Anomalia de la temperatura mitjana d’hivern a l’Observatori de l’Ebre (1906-2008) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica d’hivern calculada segons el període 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1911

1917

1923

1929

1935

1941

1947

1953

1959

1965

1971

1977

1983

1989

1995

2001

2007

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana d'hivern - Obs. de l'Ebre


9

• La temperatura màxima mitjana de l’hivern a l’Observatori de l’Ebre ha estat 1 ºC i 1,1 ºC per sota de la mitjana dels períodes climàtics 1961-1990 i 1971-2000, respectivament.

Temperatura màxima mitjana estacional (ºC) 2008-2009 1961-1990 1971-2000 Hivern 14,2 15,2 15,3

Taula 6: comparació de la temperatura màxima mitjana de l’hivern amb la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Els dos primers mesos de l’hivern s’ha enregistrat una temperatura màxima mitjana molt inferior als valors mitjans climàtics dels dos períodes de referència: -1,8 ºC i -1,9 ºC al desembre i -1,3 ºC i -1,2 ºC al gener. Febrer, en canvi, ha tingut un valor de temperatura màxima mitjana semblant a les mitjanes climàtiques, amb una anomalia de +0,1 ºC respecte de la mitjana del període 1961-1990 i -0,2 ºC respecte de la de 1971-2000.

Temperatura màxima mitjana mensual (ºC)


Taula 7: comparació dels valors de temperatura màxima mitjana dels mesos d’hivern amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

• La temperatura mínima mitjana de l’hivern ha estat 0,5 ºC per sota dels dos períodes climàtics de referència.

Temperatura mínima mitjana estacional (ºC) 2008-2009 1961-1990 1971-2000 Hivern 5,6 6,1 6,1

Taula 8: comparació de la temperatura mínima mitjana de l’hivern amb la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre Al mes de desembre, la temperatura mínima mitjana ha estat lleugerament per sota dels valors mitjans climàtics, amb diferències de només -0,2 ºC i -0,3 ºC respecte dels dos períodes de referència. Gener i febrer presenten anomalies més marcades: -0,7 ºC i -0,6 ºC, respectivament.

Temperatura mínima mitjana mensual (ºC)


Taula 9: comparació dels valors de temperatura mínima mitjana dels mesos d’hivern amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

A continuació, es mostra l’evolució de la temperatura màxima i mínima. La temperatura màxima absoluta i la temperatura màxima mitjana presenten una tendència positiva estadísticament significativa (figura 5). No es mostra la línia de tendència de la temperatura mínima absoluta ni de la temperatura mínima mitjana perquè no arriba al nivell de significació del 95%.


10

Figura 5 Evolució de les temperatures extremes d’hivern a l’Observatori de l’Ebre (1906-2008) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’hivern (Txx) en traç marró, la T màxima mitjana de l’hivern (Txm) en traç vermell, la T mínima mitjana de l’hivern (Tnm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (Tnn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. No es disposa de dades corresponents al desembre de 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’hivern de 1938-1939.

-10

-5

0

5

10

15

20

25

30

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura d'hivern - Obs. de l'Ebre

Txx

Txm

Tnm

Tnn

Línia tendència


11

2.1.2 Precipitació L’hivern ha estat sec a l’Observatori de l’Ebre. La precipitació recollida, 86 mm, és clarament per sota de la mitjana climàtica dels dos períodes de referència:

· 26,5 mm inferior a la mitjana climàtica de la trentena de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut un 76,4% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període 1961-1990).

· 22,9 mm inferior a la mitjana climàtica de la trentena de referència 1971-2000 (que correspon a un 79% de la precipitació respecte de la mitjana climàtica 1971-2000).

Precipitació acumulada estacional (mm) 2008-2009 1961-1990 1971-2000 Hivern 86,0 112,5 108,9 Taula 10: comparació dels valors de precipitació de l’hivern amb els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori de l’Ebre A continuació, es mostra la distribució mensual de la precipitació de l’hivern de 2008:

Precipitació acumulada mensual (mm)

2008-2009 1961-1990 1971-2000 Desembre7 47,0 45,9 47,2 Gener 30,5 33,6 35,3 Febrer 8,5 33,0 26,4 Taula 11: comparació dels valors acumulats de precipitació dels mesos de l’hivern amb les mitjanes corresponents a l’Observatori de l’Ebre Els dos primers mesos de l’hivern han tingut una precipitació molt semblant a la mitjana climàtica. El febrer, en canvi, ha estat molt sec. La diferència de precipitació del mes de desembre de 2008 respecte de les mitjanes climàtiques ha estat de només +1,1 mm i -0,2 mm (102,4% i 99,6%, respectivament); el gener de 2009 ha estat de -3,1 mm i -4,8 mm (90,8% i 86,4%), i el febrer de -24,5 mm i -17,9 (25,8% i 32,2%). Les figures 6 i 7 mostren l’evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de l’hivern. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa.


12

Figura 6 Evolució de la precipitació d’hivern a l’Observatori de l’Ebre (1906-2008) L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents al desembre de 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’hivern de 1938-1939.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

PP

T (m

m)

Any

Evolució de la precipitació d'hivernObs. de l'Ebre

Figura 7 Percentatge de la precipitació d’hivern respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1906-2008) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica d’hivern dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, hiverns més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen hiverns més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període.

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

% P

PT

Any

% Precipitació d'hivern respecte a la mitjana climàtica 1961-1990 - Obs. de l'Ebre


13

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura

• La temperatura mitjana de l’hivern de 2008-2009 a l’Observatori Fabra ha estat per sota de la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència: les anomalies han estat de -0,3 ºC i -0,7 ºC.

Temperatura mitjana estacional (ºC) 2008-2009 1961-1990 1971-2000 Hivern 7,8 8,1 8,5

Taula 12: comparació de la temperatura mitjana d’hivern amb la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

Els valors mensuals de la temperatura mitjana han estat els següents:

Temperatura mitjana mensual (ºC)


Taula 13: comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos d’hivern amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

Es pot apreciar que els dos primers mesos de l’hivern han tingut una temperatura mitjana inferior a la mitjana climàtica dels dos períodes de referència. Destaca el desembre, amb anomalies de -0,7 ºC i -1,2 ºC, mentre que al gener la diferència és menor: -0,4 ºC i -0,7 ºC respecte de les mitjanes de 1961-1990 i 1971-2000. Al febrer, en canvi, la temperatura mitjana ha estat al voltant de les mitjanes climàtiques: les anomalies han estat de +0,3 ºC i -0,2 ºC. La gràfica següent presenta l’evolució de la temperatura mitjana de l’hivern i la gràfica d’anomalies respecte de la mitjana climàtica (figures 8 i 9). S’hi observa una tendència positiva estadísticament significativa, amb un nivell de confiança del 95%.


14

Figura 8 Evolució de la temperatura mitjana d’hivern a l’Observatori Fabra (1914-2008) L’evolució de la temperatura mitjana d’hivern s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1905

1911

1917

1923

1929

1935

1941

1947

1953

1959

1965

1971

1977

1983

1989

1995

2001

2007

T (º

C)

Any

T mitjana d'hivern - Obs. Fabra

Temperatura mitjana hivern

Mitjana mòbil T (11 anys)

Línia tendència

Figura 9 Anomalia de la temperatura mitjana d’hivern a l’Observatori Fabra (1914-2008) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica d’hivern calculada segons el període 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1911

1917

1923

1929

1935

1941

1947

1953

1959

1965

1971

1977

1983

1989

1995

2001

2007

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana d'hivern - Obs. Fabra


15

• La temperatura màxima mitjana de l’hivern ha estat 0,2 ºC per sota del període de referència 1961-1990 i 0,7 ºC per sota del període de referència 1971-2000.

Temperatura màxima mitjana estacional (ºC) 2008-2009 1961-1990 1971-2000 Hivern 10,7 10,9 11,4

Taula 14: comparació de la temperatura màxima mitjana de l’hivern amb la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra Els dos primers mesos de l’hivern han tingut anomalies negatives respecte dels dos períodes de referència: -1,1 ºC i -1,5 ºC al desembre i -0,4 ºC i -0,8 ºC al gener. Al febrer, en canvi, la temperatura màxima mitjana ha estat similar o superior: +0,7 ºC respecte de la mitjana de 1961-1990 i +0,1 ºC respecte de la de 1971-2000.

Temperatura màxima mitjana mensual (ºC)


Taula 15: comparació dels valors de temperatura màxima mitjana dels mesos d’hivern amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

• La temperatura mínima mitjana de l’hivern de 2008 ha estat lleugerament inferior als valors dels

períodes de referència: -0,2 ºC respecte de la mitjana de 1961-1990 i -0,6 ºC respecte de la de 1971-2000.

Temperatura mínima mitjana estacional (ºC) 2008-2009 1961-1990 1971-2000 Hivern 5,0 5,2 5,6

Taula 16: comparació de la temperatura mínima mitjana de l’hivern amb la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

De la mateixa manera que la temperatura màxima mitjana, la temperatura mínima mitjana ha estat inferior als valors mitjans climàtics durant la major part de l’hivern, però ha pujat l’últim mes i s’ha situat en valors molt semblants a les mitjanes climàtiques. Desembre ha presentat anomalies de -0,4 ºC i -0,9 ºC, gener de -0,4 ºC i -0,7 ºC i febrer de +0,1 ºC i -0,4 ºC.

Temperatura mínima mitjana mensual (ºC)


Taula 17: comparació dels valors de temperatura mínima mitjana dels mesos d’hivern amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

Seguidament, es presenta l’evolució gràfica de les temperatures extremes d’hivern a l’Observatori Fabra en què es detecta una tendència positiva amb un nivell de confiança del 95%.


16

Figura 10 Evolució de les temperatures extremes d’hivern a l’Observatori Fabra (1914-2008) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta d’hivern (Txx) en traç marró, la T màxima mitjana d’hivern (Txm) en traç vermell, la T mínima mitjana d’hivern (Tnm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (Tnn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu.

-12

-7

-2

3

8

13

18

23

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura d'hivern - Obs. Fabra

Txx

Txm

Tnm

Tnn

Línia tendència


17

2.2.2 Precipitació La precipitació de l’hivern de 2008-2009 a l’Observatori Fabra ha estat de 207,1 mm, valor superior a la mitjana climàtica dels dos períodes de referència:

· 68,8 mm superior a la mitjana climàtica de la trentena de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut un 149,7% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període 1961-1990).

· 59,2 mm superior a la mitjana climàtica de la trentena de referència 1971-2000 (que correspon a un 140% de la precipitació respecte de la mitjana climàtica 1971-2000).

Precipitació acumulada estacional (mm) 2008-2009 1961-1990 1971-2000 Hivern 207,1 138,3 147,9 Taula 18: comparació dels valors de precipitació de l’hivern amb els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori Fabra Els tres mesos de l’hivern han tingut una precipitació superior a les mitjanes climàtiques:

Precipitació acumulada mensual (mm)

2008-2009 1961-1990 1971-2000 Desembre7 96,8 52,5 61,6 Gener 67,6 46,6 52,7 Febrer 42,7 39,2 33,6 Taula 19: comparació dels valors acumulats de precipitació dels mesos d’hivern amb les mitjanes corresponents a l’Observatori Fabra. Destaca la pluja del mes de desembre, durant el qual s’han recollit 44,3 mm més que la mitjana de 1961-1990 (que representa un 184,4%), i 35,2 mm més que la de 1971-2000 (157,1%). El gener també ha tingut precipitacions més abundants que les dues mitjanes de referència: 21 mm més que la mitjana del primer període (que representa un 145,1%) i 14,9 mm més que la mitjana del segon període (128,3%). Finalment, al febrer, la precipitació ha estat lleugerament superior a les mitjanes: 3,5 mm més (108,9%) respecte del valor de 1961-1990 i 9,1 mm més (127,1%) respecte del de 1971-2000. A continuació, es mostra l’evolució de la precipitació de l’hivern a l’Observatori Fabra, en la qual no s’observa cap tendència estadísticament significativa (figures 11 i 12).


18

Figura 11 Evolució de la precipitació d’hivern a l’Observatori Fabra (1914-2009)

0

100

200

300

400

500

600

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

PP

T (m

m)

Any

Evolució de la precipitació d'hivernObs. Fabra

Figura 12 Percentatge de la precipitació d’hivern respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra (1914-2009) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica d’hivern dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, primaveres més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen primaveres més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període.

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

300

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

% P

PT

Any

% Precipitació d'hivern respecte a la mitjana climàtica 1961-1990 - Obs. Fabra


19

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’hivern a l’Estartit L’evolució dels valors de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (latitud 42º 03’, longitud 3º 15’ 15’’) durant l’hivern de 2008-2009 a diferents fondàries ha estat la següent:

Hivern de 2008-2009

DesembreT (ºC)

Gener T (ºC)

Febrer T (ºC)

T mitjana de l’hivern (ºC)

Superfície 14,1 13,2 12,5 13,3 20 m de fondària 14,2 13,2 12,6 13,3 50 m de fondària 13,9 13,1 12,6 13,2 80 m de fondària 13,8 13,3 12,5 13,2

Taula 20: temperatura mitjana durant l’hivern de 2008-2009 de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries No es disposa de les dades necessàries per calcular la temperatura mitjana climàtica a les diferents fondàries segons els períodes estàndards definits per l’Organització Meteorològica Mundial, però, si es calculen els valors mitjans prenent tota la sèrie disponible, s’obté la taula següent:

Hivern, mitjana 1974-2008

DesembreT (ºC)

Gener T (ºC)

Febrer T (ºC)

T mitjana de l’hivern (ºC)

Superfície 14,1 12,8 12,5 13,1 20 m de fondària 14,2 13,0 12,6 13,2 50 m de fondària 14,2 13,1 12,6 13,3 80 m de fondària 14,1 13,0 12,6 13,2

Taula 21: temperatura mitjana climàtica d’hivern de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries La temperatura de l’aigua del mar durant l’hivern a l’Estartit ha estat molt semblant a la mitjana del període 1974-2009. En superfície i a 20 metres de fondària, la temperatura mitjana ha estat lleugerament superior, mentre que a 50 metres s’observa una petita anomalia negativa. Pel que fa al nivell de 80 metres de fondària, ha tingut la mateixa temperatura que la mitjana. Mensualment, cal destacar que desembre i febrer han tingut petites anomalies negatives o valors de temperatura iguals a la mitjana, mentre que gener és l’únic mes que ha tingut anomalies positives. Concretament, l’anomalia enregistrada en superfície va ser de +0,4 ºC, a 20 metres de fondària de +0,2 ºC, i a 80 metres de +0,3 ºC. A 50 metres de fondària, la temperatura va ser la mateixa que la mitjana. Les anomalies negatives del mes de desembre es van donar a 50 i a 80 metres de fondària (-0,3 ºC), i al febrer únicament a 80 metres (-0,1 ºC). La temperatura mitjana a la resta de fondàries va ser la mateixa que la mitjana durant els dos mesos. Tot seguit, es mostra la taula d’anomalies de la temperatura del mar a diferents fondàries:

Anomalies Hivern 2008-2009

Desembre T (ºC)

Gener T (ºC)

Febrer T (ºC)

Hivern 2008-2009 (ºC)

Superfície 0,0 +0,4 0,0 +0,2 20 m de fondària 0,0 +0,2 0,0 +0,1 50 m de fondària -0,3 0,0 0,0 -0,1 80 m de fondària -0,3 +0,3 -0,1 0,0

Taula 22: anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant els mesos d’hivern


20

A continuació (figura 13), s’ofereix l’evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’hivern. S’hi aprecia una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les fondàries. Figura 13 Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’hivern El primer gràfic assenyala el valor mitjà de temperatura d’hivern a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l’evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il·lustren les anomalies tèrmiques de l’aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie.

10

11

12

13

14

15

16

1973

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

T (ºC

)

Any

Evolució T mar a l'Estartitdurant la tardor (ºC)

T superfície

T 20m

T 50m

T 80m

Línia de tendència

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de l'hivernAigua del mar (superfície) - L'Estartit

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de l'hivernAigua del mar (Fondària: 20 m) - L'Estartit

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

T (º

C)

Any


-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

T (º

C)

Any


Butlletí hivern 2008-2009 - meteo.cat · C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60...

Documents

Transcript of Butlletí hivern 2008-2009 - meteo.cat · C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60...