Butlletí informatiu del Consell Butlletí informatiu del Consell Consultiu de la Gent GranConsultiu de la Gent Gran

Número 2 Maig 2012Número 2 Maig 2012

SalutacióSalutacióBenvolguts, benvolgudes,

Com ja heu pogut apreciar, el segon Butlletí del Consell Consultiu de la Gent Gran té un format completament nou. A causa del cost que suposava imprimir un miler de revistes, hem decidit, des de l'àrea de Benestar i Família, d'optar pel format digital.

Aquest nou format ens permet treballar amb una lletra més gran per facilitar la lectura i d' incloure més fotografies. També permet als lectors i les lectores d'imprimir aquells articles que més els interessen.

Volem donar les gràcies a totes les persones que han aportat material com també donar les gràcies a les llars que han acollit amb molt d'entusiasme i afecte les xerrades i a totes les persones que hi han participat.

Desitgem que us agradi aquest nou format i que gaudiu de la seva lectura.

Una abraçada,

Ann GylesVicepresidenta

Llar de jubilats “Aplec” d'AlfarràsLlar de jubilats “Aplec” d'AlfarràsJUNTA: president: Carles Gracia Folguera; vicepresident: Ramón Codina Quintillà; secretària: Maximina Munguía Martínez; vicesecretària: Maria Terés Galindo; tresorer: Josep Ortega Olivas; vicetresorer: Sebastià Altemir Casamiquela; encarregada de viatges: Mercè Bernaus Setó (amb el suport de Maria Terés); encarregada d’organització: Mercè Bernaus Setó; encarregat d’esports: Eugeni Panadero Rubio; encarregat de manteniment: Ramón Nadal Magrí; suplents: Antonia Raquel Gil Panadero; Francisca Baró Padilla; Josep Heredia Pérez.

Des de la Llar es realitzen viatges organitzats tant dins del territori català com a la resta d’Espanya. Fins i tot creuers per diferents punts d’Europa.

Activitat física impartida per una professora especialitzada en salut física, mental i emocional.

Cada any es celebra la festa d'homenatge als nostres més grans. És un dinar de germanor en el qual s’homenatja al vidu, la vídua i el matrimoni més gran de la vila. A aquesta festa acudeixen cada any més d’un centenar de persones, a més dels familiars dels homenatjats i la representació de l’Ajuntament.

A més, dins la Llar també es realitzen moltes activitats i cursos per tal de garantir la cooperació i el benestar d’aquesta gran família.

LLAR DE JUBILATS APLEC D’ALFARRÀSPLAÇA LLUÍS COMPANYS, 6, BAIXOS

25120 ALFARRÀS, LLEIDA973760417

Llar de Jubilats d'Alfarràs. La JuntaLlar de Jubilats d'Alfarràs. La Junta

Llar de Jubilats de Maials. Castanyada 2011Llar de Jubilats de Maials. Castanyada 2011Membres de la Junta actual

Pepita Jové Miró, presidenta; Pere Ortiga Masip, vicepresident; Carme Masip Sales, tresorera; Marisol Miret Ballesté, secretària; Francesc Oró Triquell, vocal; Felisa Font Mora,vocal i Manuel Díaz López, vocal.

Llar de Jubilats de Maials. HistòriaLlar de Jubilats de Maials. HistòriaCap a finals de 1985, al poble hi havia persones interessades a formar una entitat que integrés la gent gran.

L’any 1987 van aconseguir que La Unió Recreativa Maialenca els cedís un local per a poder-se reunir, però això funcionava de manera provisional. Hi van haver unes desavinences i l’any 1990 es va fundar l’Associació com a tal, amb el nom d’Associació de Pensionistes de Maials i Voltans, per tal d’admetre, si feia al cas, persones d’altres pobles on no hi hagués aquest tipus de servei.

El dia 13 de març de 1990, ja es disposava del local, cedit per l’Ajuntament, al carrer Barceloneta, 95. Es celebrà una reunió, per tal de elegir les persones que havien de formar part de la Junta Directiva. Foren elegits: Teresa Masot Ballesté, presidenta; Pere Piñol Miró, vicepresident ; Miquel Mora Oto, secretari, i Josep Oto Piñol, Teresa Ballesté Colomines, Maria Miró segura, Maria Masot Ballesté, vocals.

Actualment, la llar desenvolupa la seva activitat en el mateix local,encara que remodelat i dotat de televisió, aparell de música i tres ordinadors a l’abast de qui vulgui fer-los servir

Tipus d’activitats: gimnàstica, treballs manuals,ballar sardanes, jugar a cartes, bitlles, xerrades formatives, cursets d’informàtica i de la memòria, viatges comercials i culturals.

Celebrem les festes de Cap d’any, concurs de pastissos, Sant Joan, dinar de germanor el dia 11 de setembre i Tots Sants.

Col·laborem amb la Cooperativa en diferents ocasions, segons ens ho demanen.

Llar de Jubilats de Maials. LecturaLlar de Jubilats de Maials. Lectura● Resulta molt engrescador veure com unes adolescents, que fins fa poc temps eren

unes nenes, són capaces de portar a terme iniciatives tan entusiastes com són les que a continuació llegiran.

Maials, 12 de gener de 2012

Som Andreea i Júlia, unes nenes de Maials, alumnes de l'escola Otogesa, que tenim entre onze i tretze anys. Els dissabtes a les cinc de la tarda i fins a les sis, voluntàriament anem a llegir, als jubilats, els llibres que nosaltres elegim.

Com que a la nostra escola tenim l'assignatura de biblioteca i cada vegada llegim més i més bé, va sortir aquesta idea, suggerida per una de nosaltres, i ens va agradar. Un dia fullejant llibres en vam descobrir un de titulat: Agència de lectura. El vam llegir i, tal com deia el llibre, vam formar-ne una. Vam preguntar als companys i companyes de la nostra classe si algú hi volia participar i l'Helena, una companya, s'hi ha volgut afegir.

L'opinió de les persones a qui llegim és que els agrada molt: pensen que és entretingut i interessant. Els llegim llibres que siguin fàcils d'entendre i no calgui pensar: historietes curtes, acudits, endevinalles, poemes.

Suggerim aquesta activitat als nens i nenes d'altres pobles, ja que és divertit, entretingut i emocionant. Fent això ens sentim bé i els que ens escolten també.

Jùlia Miró, Helena Sisteré i Andreea Denisa Epure

PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA 11

Joan Bañeres i Cateura - Llar de jubilats d'AlguaireAlguaire

Som padrins i padrines participants d’un taller per a persones grans que organitza la Llar de Jubilats i la Fundació La Caixa. Portem alguns mesos fent diferents activitats que són del nostre interès. Ara, però, fa alguns dies vam realitzar sabó artesanal i hem pensat que el procés d’elaboració potser us podria interessar. Per això us deixem algunes pautes per si voleu fer-ne vosaltres a casa.

Elaborar el sabó era una de les tasques que es feien en gairebé totes les llars d’Alguaire. Abans de nosaltres, ho van fer les nostres mares, padrines... Avui són poques les dones que mantenen aquesta costum, motiu que ens ha enganxat per mostrar el procediment artesanal i tradicional i plasmar-lo en aquest document.

PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA 22

Els noms que se li dona varien segons les cases o les poblacions: sabó de casa, de llosa, de rajola, de pedra, tradicional, etc. Els ingredients sempre han estat els residus domèstics. Cal recordar que abans no es llançava res, a tot se li donava una altra utilitat. La matèria primera per fabricar sabó la teníem a la cuina amb l’oli brut de cuinar, la solada de la tupina del confit, amb les deixalles del calder de la matança del porc, amb el greix i la mantega de porc de l’any anterior, amb el cuir i l’os del pernil i altres deixalles semblants. Totes les restes es guardaven en una tenalla de fang a la qual es cobria la boca amb un drap o amb una tapadora de fusta. D’aquesta manera respirava i no es tornava tan ranci. Es feia sabó dos cops a l’any, normalment un al febrer, després d’haver fet la matança, per la quantitat de deixalles que es generava i per l’aigua greixesa del calder després d'haver cuit les botifarres i d’altres productes. A l’estiu, la segona tongada, era la millor època de l’any per fer sabó, tot i que es passava molta calor. Els greixos i la sosa càustica lligaven millor i la decocció era força ràpida. També la pasta produïda lligava millor i l’assecatge era ràpid i consistent.

De vegades, al partir la rajola per fer els talls de sabó, la massa era granulosa i poc consistent. Llavors es tornava a bullir per netejar-la. Això consistia a ficar al calder la llosa i coure-la novament.

PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA 33

Els materials necessaris per fer la transformació són:Calder on ficar els ingredientsLlenya per fer una fogueraTres peus (per sostenir el calder damunt la foguera)Cullerot per remenarEscumadora granCapsa ampla i baixaFilferro i dos llistons petits de fustaPaper (pot ser de diari)

El sistema per fabricar el sabó varia segons les cases, tot i que les diferències són petites. Entre tots nosaltres hem decidit ficar la nostra experiència per tal de poder deixar escrita aquesta tradició tan nostra.

Aquest sabó no té data de caducitat. És un producte natural, sense conservants i és molt bo per a la pell. Antigament la gent s'hi rentava el cos i els cabells. Deixa la pell molt fina. També és el millor netejador de taques de la roba.

Abans, el tallaven, l’esmicolaven, el barrejaven amb aigua tèbia i amb aquesta barreja netejaven els plats i estris de cuina. Llavors no existia el rentavaixella com ara.

PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA 44

PROCÉS DE CONFECCIÓ DEL SABÓ

Comencem per la cocció, que s’ha de dur a terme en un lloc obert perquè la sosa amb l’aigua i la resta de productes desprenen vapors.

Es dilueix la sosa càustica en aigua, i en fred, es remena i es deixa reposar durant un parell d’hores.

Es prepara la foguera i en el moment en què hi ha bona brasa, fiquem el calder amb la sosa càustica diluïda.

A continuació, es llença l’oli brut i els residus de greixos al calder. Remenem constantment, sempre en la mateixa direcció. Així evitarem que la massa no es talli. S’ha de remenar continuament i fermament, sense parar, per impedir que en bullir la barreja surti del calder.

PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA 55

Sabrem que el sabó s’ha fet si la massa no es queda enganxada a l’escumadora. Llavors, el calder es treu del foc i es deixa reposar durant uns minuts.

Tenim la pasta de sabó cuita i a punt de treure del calder (cal vigilar que la pasta no ens toqui la pell perquè crema).

El calaix on dipositarem la mescla el folrem amb paper de diari. Cal que la massa no es quedi enganxada a la fusta i que es filtri l’aigua sobrant per damunt i per davall (si hi fiquem un plàstic, no es filtra).

Un cop tenim el calder fora del foc, amb l’escumadora anem recollint per damunt la pasta. Un cop l’hem retirada tota, al fons del calder hi ha l’aigua que no ha volgut el sabó i que no ens fa cap servei.

Es deixa reposar la massa durant 3 o 4 dies en un lloc sec. El calaix no pot tocar a terra. Penseu que durant l’assecatge de la rajola es filtra l’aigua sobrant que no vol la massa i cau a terra. Per saber si es prou seca per tallar, es clava un punxó a la rajola. Si surt net, sense restes, vol dir que és a punt per ser tallat.

PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA 66

Amb dos llistons i un filferro es fabrica l’eina per tallar la rajola de sabó.

Per tallar la rajola i transformar-la en pastilles, s’aboca el calaix damunt la taula i amb el filferro es talla. Després amb una espàtula es treu el paper i es poleix per deixar la peça neta.

PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA 77

Un cop tallat es deixa reposar durant un temps perquè es pugui assecar del tot abans d’utilitzar-lo. Amb el temps cada peça agafa un color marró més fosc i de vegades envolta la rajola una pols blanca, que és la sal que sua la peça.

Aquestes són algunes de les peces que nosaltres hem fet a casa nostra. Són totes diferents d’aparença, tot i que fan el mateix servei.

PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA PROCÉS PER ELABORAR EL SABÓ DE CASA 88

Els participants d’aquesta acció local de la Llar de Jubilats hem estat: Antònia Puig, Carme Bonet, Dolors Rodés, Manola Morreres, Paquita Feliu, Ramon Baradad, Ramoneta Feliu, Rosa Moratilla, Roser Tribó, Teresa Flores i Trini Magrí.

Llar de Jubilats de Rosselló. La JuntaLlar de Jubilats de Rosselló. La Junta

Llar de Jubilats de Rosselló Llar de Jubilats de Rosselló PER TOTS ELS JUBILATS DE LES TERRES DE LLEIDAPER TOTS ELS JUBILATS DE LES TERRES DE LLEIDA

Escrit per Miquel Trujillo, del poble de RossellóEscrit per Miquel Trujillo, del poble de RossellóS’apropa la primavera,

l’hivern ja està passant,ens sentim contents i alegres

i plens de felicitat.

Jo he escrit aquest poema,per tots els que ja som grans,dels pobles a prop de Lleida

i també de la ciutat.

De totes les seves comarques,hem d’estar molt units,

estimar-nos i respectar-nos,i saber-nos divertir.

Oblidar tots els problemes,que la vida ens ha portat,ballar molt i divertir-nos,i no pensar en el passat.

Anar a les festes majors,i fer moltes excursions,viatjar amb l'Inserso,

i fer una mica d’esport.

Això ho aconsello,a la gent que ja són grans,

tenir companys i amics,i compartir activitats.

Ja es vol acomiadar,el que ha escrit aquest poema,

amb una bona abraçada,a tots els jubilats de Lleida.

De Lleida i les seves comarques,a tots en general,

jo hem dic Miquel Trujillo,i també sóc un jubilat.

Llar de Jubilats de Raimat. La JuntaLlar de Jubilats de Raimat. La JuntaEls membres de la junta són: Els membres de la junta són: presidentpresident: Lluís del Val Rodríguez; : Lluís del Val Rodríguez; secretàriasecretària: María Hernandez Mazo; : María Hernandez Mazo; tresorertresorer: Luis Jaria Pinós; : Luis Jaria Pinós; vocalsvocals: José Pinteño Dominguez, Isabel Molina Saez, José Vela : José Pinteño Dominguez, Isabel Molina Saez, José Vela Montañés i Ismael Cabezas EstevezMontañés i Ismael Cabezas Estevez

Llar de Jubilats de Raimat. ActivitatsLlar de Jubilats de Raimat. Activitats

● Viatges Culturals● Xerrades diverses (salut, seguretat, etc.)● Gimnàstica● Català● Campionat de Botifarra● Berenar – sopar de final de curs

Llar de jubilats de Raimat. PoemaLlar de jubilats de Raimat. PoemaEste es mi pueblo

¡Que bello es este pueblo,Este pueblo de Raimat,Silencioso y apacible

Que quizás no hay otro igual!

Han pasado algunos años, 50, 60, o más,

En que llegaron nuestros padresA este pueblo que es Raimat.

Trabajaban doce horasDe sol a sol y algo más, pués tenían la familia

Que habia que alimentar.

Vinieron muchas culturasA este pueblo de RaimatAndaluces, Extremeños,Gallegos, Aragoneses,

Salmantinos, Valencians,Con diferentes idea

Todos se quedaron ya.

¡Que preciosa iglesia tiene,Este pueblo de Raimat,

Un Castillo y una ErmitaY unas viñas que cuidar!

De éstas sale ese vinoTan famoso de Raimat,

Que en toda Europa conocen,América y Portugal.

Pero este pueblo envejece,¡qué pena, que pena da!

Ver cómo nuestros jóvenesDe aquí tienen que marchar

Por no tener una casaDonde poder habitar.

Lucharemos con fuerza,Con tesón y lealtad,

Para conseguir que nos construyanUna residencia de la tercera edad.

Y con el paso del tiempo,Todos podremos decir,

Que aquí, hemos nacido y vividoY quisiéramos finalizar,

Nuestros últimos años de vidaEn este pueblo de Raimat.

Maria HernàndezRaimat, julio 1998

Xerrades sobre el dolXerrades sobre el dol● Les llars de Maials i Alpicat van acollir

durant el mes d'abril la xerrada sobre el dol que imparteix la senyora Anna Maria Agustí, vicepresidenta de l'Associació de Grups d'acompanyament al dol de Llei-da. L'acollida a les dues llars va ser molt calorosa i l'Anna Maria ens va parlar, amb el seu habitual entusiasme, sobre la vida, les relacions personals, els senti-ments, l'estima i l'encaix del dol en la vida diària.

● Durant el mes de maig tornarem a repe-tir la xerrada a les llars d'Almenar i Benavent de Segrià.

● Les llars que vulguin acollir aquesta xer-rada es poden posar en contacte amb agyles@segria.cat.

Nova Xerrada. Ajudes tècniques per a la gent gran

El 24 d'abril, la llar d'Albatàrrec va acollir la xerrada sobre les ajudes tècniques per a la gent gran a càrrec de la fisioterapeuta i infermera Mònica Gracia i amb la col·laboració de Sergio Callizo i David Villoldo de l'empresa Sanimedic.

Durant una hora, la Mònica ens va explicar què són les ajudes tècniques i quines són les seves característiques més importants. També va fer un resum de les patologies més freqüents en la gent gran i ens va ensenyar els estris que ens poden ajudar en la vida diària

Una xerrada molt interessant!

Mònica Gracia Barcina, Sergio Callizo i David Villoldo

Nova Xerrada. Ajudes tècniques per a la gent gran

El públic assistent va seguir amb molta atenció les explicacions de la Mònica.

Les llars que estiguin interessades a acollir aquesta xerrada es poden posar en contacte amb agyles@segria.cat.

Esperem que us hagi agradat el nou format del vostre butlletí i restem a l'espera de les vostres aportacions per al proper número.