Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 278, juliol-agost del 2010

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76CE masnovina@masnovina .com -

www.masnovina.com

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

1964 · 46 anys · 2010

AQ UA S TA R

A lesnits fem

comandesa domicili

Comanda mínima 15€

Pg. Prat de la Riba, 98 (Camí Ral Ocata) frankfurtparera.com

TASTA LA

NOSTRA SALSA

Exposició i venda:Àngel Guimerà, 14.

Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou Tallers Masnou. 87 anys al seu servei

TALLERS MASNOU1923-2010

87ANYS

SALAAUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: “Pollancre o xop centenari”Fotografia de: Joan Muray

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL........................................................................................................ 3SANT JOAN 2001 per Lluís Valls Marí............................................................... 5BÚSTIA OBERTA............................................................................................... 9EL TEATRE DEL CANVI VIII per Joan Camps................................................. 13SUDÀFRICA 2010 per Joan Maresma Duran.................................................... 14A CONTRACOR per Ramon Serra ...................................................................... 15CONTES DEL MASNOU per Josep Condeminas .................................................. 17HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray ........................................................... 18CRÒNIQUES ....................................................................................................... 21TEATRE CAPITAL per Rosa M. Isart i M.Josep R. Lucas ...................................2AMORABITS per Jordi Soler Canal.................................................................... 24PARLEM DE LLIBRES per Anna Ruiz Mestres................................................. 26 PERSONATGE DESCONEGUT per Antoni Josep Ferrero Balaguer................. 26 GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 27LA PUNTA DE LA LLENGUA per Esteve Pujol .............................................. 27ARRAN DE SÒL per Pledebuit......................................................................... 30LA CUINA DE L’ANTÒNIA ............................................................................... 30

Tal com vam anunciar en l’editorial del mes de juny passat, el divendres 25 de junydarrer la nostra associació va ser la protagonista del Pregó de Festa Major. A peticiód’alguns socis i per a constància de tots els qui no hi van ser presents, reproduïm totseguit el text del pregó que, en representació de Gent del Masnou, vaig llegir davantla nombrosa concurrència als jardins de Can Malet:Sr. Alcalde, Srs. Regidors, masnovins tots, molt bona nit.L’Ajuntament del Masnou, per mitjà de la Comissió de la Festa Major, ha brindat al’associació Gent del Masnou l’oportunitat de fer el Pregó de la Festa Majord’enguany, amb motiu de la celebració del vint-i-cinquè aniversari de la nostra funda-ció, deferència que ens honora moltíssim i que agraïm cordialment.I per això som aquí!Hem volgut iniciar aquest pregó amb el “Cànon de la pau” que acabeu d’escoltar, acàrrec de la nostra Coral Xabec, com a signe i desig de pau i concòrdia entre tots elspobles de la terra i, molt especialment, el nostre poble, a casa nostra, on també s’hanfet presents els efectes d’aquella crisi que no ens havia d’arribar i que fa ballar el cap ientristeix força gent.D’ençà de la fundació de Gent del Masnou, han passat 25 anys, 25 anyades durant lesquals hem fet una mica de tot, sempre moguts per la idea fonamental de “fer poble” ide “fer país”, raons per les quals va néixer la nostra entitat i segueix en plena vitalitatavui dia i esperem que ho sigui per molts més anys, si tots vostès ens hi ajudenDe festes majors del Masnou n’han passat moltíssimes d’ençà que el Masnou exis-teix com a poble, avui però, només posem l’accent en les 25 darreres, tantes comanys tenim Gent del Masnou, viscudes, sortosament, en democràcia, durant lesquals hem pogut gaudir de tota mena d’activitats festives i tradicionals, tan ben reco-llides en aquell memorable disc de La Trinca titulat Festa Major: el pregó, l’ofici solem-ne, els balls d’envelat, el concert, els focs artificals, els gegants… acompanyats dejocs, concursos, engalanat de carrers, correfocs i tot allò que ha fet sortir al carrer elsmasnovins a conviure, agermanats, durant els dies de la Festa Major.Durant aquests 25 anys hem pogut escoltar i gaudir de diferents pregons i pregoners,alguns de doctes i il·lustrats, lliçons magistrals d’història de la nostra vila, altres defestius i desenfadats, altres de lloança a masnovins distingits per la seva vàlua per-sonal, també alguns d’espectaculars i d’altres un pèl ensopits, però en el fons, cadas-cun, des de la seva vessant, volia ressaltar la importància de ser poble, l’orgull de serdel Masnou, de formar part d’una comunitat de persones que comparteixen interes-sos, història, mals de cap i ganes de passar-s’ho bé.Com que nosaltres també tenim el mateix objectiu i no voldríem cansar la concurrèn-cia amb discursos maratonians, hem preparat una segona intervenció breu de laCoral Xabec, que interpretarà l’“Himne a Masnou”, amb lletra del gran poeta masno-ví Pujadas Truch i música de la nostra directora Montserrat Llagostera i, per finalitzar,a semblança dels rondallers o joglars que pregonaven i contaven històries i llegen-des de poble en poble, projectarem per a tots vostès un Power-Point amb les 48 vi-nyetes de l’Auca del Masnou, editada ara fa 25 anys per la nostra associació, a laqual hem afegit uns breus comentaris per donar-li plena actualitat.I res més, que tinguem tots plegats una BONA FESTA MAJOR!

El President

GENTDEL MASNOU

Editorial PREGÓ DE FESTA MAJOR

Fem vacancesdel 7 d’agost al 3

de setembre.Bones vacances!----------------------- AVÍS ALS SOCIS

NOU CARNETA tots els socis a quiencara no ha estatpossible de presentar-nos el formulari depetició del nou car-net/targeta de soci deGent del Masnou, usagrairem que, al mésaviat possible, ens elfeu arribar al localsocial amb les dadescomplimentades.

3

Jo no, perquè a mi nom’agraden gaire les llamina-dures, però als de casa Déun’hi do!; i com han volat totsels dolços que el diumenge27 em van vendre unesnenes del carrer Pere Grau!El tema d’aquest any: les lla-minadures. Començava elcarrer amb les icones mésemblemàtiques per alsaddictes al sucre: a un costatla casa de Hänsel i Gretel(en Ton i la Guida) i a l'altreun gegantí pastís. Tot aixòcobert per un festiu i ombrí-vol sostre fet de llamins moltben treballat, amb piruletes,xiclets, pals de caramel,bombons, pastilles dolces, itot un reguitzell de “xuxes”,que és com es diuen ara. Com ja és habitual, durantdos dies totes les activitatspròpies d’un carrer tallat enFesta Major, piscines, ball,sortejos, tornejos, sardanes,etc., etc.Ja en la fresca de la nit i ambel carrer insòlitament buit decotxes, després de la xocola-tada i la cantada folk, quedóna per acabades les acti-vitats del carrer, al redósd’una taula amb els amics,sopàvem alegres i contents:

PublireportatgeTaller de Publicitat

Fot

ogra

fies:

▼Ta

ller

de

Pu

blic

itat

Que dolços són al carrer Pere Grau Que dolços són al carrer Pere Grau

la Festa ja arribava a les aca-balles i tots nosaltres, senseadonar-nos-en, jugàvem queérem en un Masnou de 50anys enrere. És una de lescoses que més m’agradaquan es talla un carrer; queper uns moments, uneshores, uns dies, gaudim delque era el poble abans defer-nos grans.

Patrocinen aquest reportatge elsanunciants del peu de pàgina.

93 555 35 78 / 36 58

L’ENDOLL93 555 12 52

INSTAL·LACIONSSEGARRA,SL

Primera casa al Masnou

HOTEL TORINO

Tel. 93 555 14 73

93 555 18 60 93 555 02 44

93 555 23 13

93 555 14 73

T 93 555 06 6193 540 35 76

93 555 70 55Teràpies • Botiga natural

93 555 64 51

Fes que el moment sigui inoblidable

Jaume I , 2 · 93 555 96 52 el Masnou · NO TANQUEM AL MIGDIA

MARISA VILA

Perruqueria Mixta

Tenint en compte que cada vegada hi hamés cotxes, més carrers i espais asfal-tats, més prohibicions, més normes, mésobligacions, més intolerància, més aboli-cions, ignoràcia, por, recel i mil tonteriesmés, com se celebrarà en un futuraquesta festa ancestral, universal i tannostra? Sabran les properes genera-cions, nodrides de tecnologia vectorial ielectrònica, que la humanitat ha de retrehomenatge i vassallatge al rei foc? Quesense el foc escara estaríem menjant-nos els polls els uns als altres? Sabranels nostres successors com es fa un foc?Acostumats a cuines elèctriques, airescondicionats i forns intel·ligents, es pen-saran que el fum i la seva olor és unamalaltia? Espero equivocar-me i queaquest escrit només sigui una pobravanitat escriptòrica i exagerada; però pera un amant del foc i de les seves tradi-cions és molt trist veure com per SantJoan pràcticament ja no es fan fogueresi que, quan se’n fa una, es tracta comuna raresa excepcional. Trobeu que ésnormal que potser l’únic foc que es va feral nostre poble tingués un camió cisternade guàrdia constant i a les dues de la nitse l’ofegués amb pràcticament tot el

dipòsit d’aigua? Aquell foc majestuósque ens va esporuguir, il·luminar, escal-far i acompanyar va ser reduït de lamanera més vil i ignorant per les mentsprogressistes dels nostres represen-tants. Déu n’hi do. Jo, que em sentia content perquè feiaanys que no gaudia d’un foc com aquell,com els que fèiem quan era petit il’escalfor del qual durava una setmana;jo, que feia molt de temps que no sopa-va amb la meva gent i rèiem i cantàvemi cridàvem al nano que tirava petardsmassa a prop, jo, que em vaig deixarembriagar per l’esperit diabòlic dels

Sant Joan 2010Per Lluís Valls. Fotografies de Miquel Vinardell

follets de la millor festa i solstici del’any… Baixa de la figuera!, burro!, i ambuna tona d’aigua em van fer tornar a laxopa, freda, trista i desencisada plaça. Crido les associacions, barris, carrers,places, entitats, a reivindicar al veïnatgeper Sant Joan a fer focs i viure el solsticide l’estiu al carrer i obligar a qui pertoquia participar sense restriccions ni lleisencotillades i absurdes. Sortiu al carrer iviviu aquesta gran festa. Un cop a l’anyés necessària. L’any que ve se n’hauriende fer dos de focs i un de tercer a la platja.

Els organitzadors de la foguera de SantJoan a la pl dels Països Catalans: Xalupa,Diables del Msn, Gent del Msn, Plat. Cívicael Msn 21 i Al Msn decidim volen agrair al’Ajuntament del Msn, Centre Ex. Teià i ales pastisseries Bautista, David, Matalí,Miquel i Moreneta la seva participació icol·laboració en aquesta bonica festa.

M. de Déud’Agost

Juliol 2010Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL M

ASNO

U 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Viayna CFàbregasDominguez

DominguezRieraOcataViayna CDominguezRieraOcataOcataRieraViayna CDominguezAymarOcataRieraRieraViayna CDominguezAymar

dijousdivendresdissabte

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

293031

123456789

101112131415161718

Agost 10

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

AymarOcataRieraRieraViayna CDominguezAymarOcataRieraAymarAymarDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna CViayna CAymarOcataDominguezFàbregasViayna CFàbregasFàbregasOcataRieraDominguez

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Ple de

Riure10

FARM

ACÈU

TICS

DEL M

ASNO

UAgost 2010

Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Viayna CAymarOcata

RieraFàbregasViayna CDominguezDominguezRieraAymarViayna CDominguezOcataOcataOcataAymarFàbregasViayna CDominguezRieraAymar

diumengedillunsdimarts

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

293031

123456789

101112131415161718

Setembre 10

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

DominguezRieraOcataViayna CDominguezRieraOcataOcataRieraViayna CDominguezAymarOcataRieraRieraViayna CDominguezAymarDominguezRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna C

123456789

10111213141516171819202122232425262728

M. de Déud’Agost

DiadaNacional

8

Correfocs Festa Major 10Correfocs Festa Major 10

La Colla de Diables agraeix a tots els col·laboradors, amics igent a qui agrada el foc la seva participació en la festa

10DEJULIOLDEL2010

Colla de Diables del MasnouFotografies de Xavi Cardona

Al MasnouDecidim! llll

SOMUNANACIÓNOSALTRESDECIDIMADÉUESPANYAINDEPENDÈNCIACATALUNYA

més sensats i pràctics, irecordem que la caritat benentesa també comença acasa nostra.

Llorenç Birba i Fonts.................................................

PLAÇA CAVALLETS,CORREUS, NYAP I

CASINETFa deu anys el governmunicipal va iniciar el pro-jecte d’urbanització de laplaça dels Cavallets i deconstrucció de l’aparca-ment soterrat. Això incorpo-rava el compromís delgovern amb els veïns detraslladar el servei decorreus, d’enderrocar l’edi-fici i, al seu lloc, fer-hi unaplaça tova per compensarel ciment de la primera ialhora contribuir a esponjaruna mica el nucli antic.Els qui governàvem llavorsvam fer la plaça i l’apar-cament soterrat, vam ubicarles oficines de correus al’edifici Centre i vam ferl’avantprojecte de la novaplaça.Els qui governen ara s’hancarregat la plaça compro-mesa i, al seu lloc, hi hanfet un edifici per a de-pendències municipals, allòque abans de ser inauguratja es coneix popularmentcom el NYAP. L’argument eljustifiquen per la necessitatde noves dependències.Però el que potser moltsconciutadans no recorden odesconeixen és que fa deuanys, els qui llavors formà-vem part del govern munici-pal havíem adquirit per almunicipi l’edifici del Casinetamb la finalitat de destinar-lo a oficines municipals,adequant l’interior, mante-nint la volumetria i ambaccés directe a la plaça dela Llibertat. Era l’operacióque complementava lesactuacions descrites ante-

riorment i que havia estatplantejada amb la voluntatde donar resposta a dife-rents necessitats quepodien ser perfectamentcompatibles.Quina llàstima, ara elCasinet es mor d’aban-donament, ha aparegut unbunyol malgirbat i pel camís’ha perdut una plaça. A quihem de felicitar?

Llorenç Birba i Fonts...........................................

SEGUEIXO ESPERANT...Fa uns dies, em trobavaplantada davant la televisióveient com l’alcalde deBarcelona, el Sr. JordiHereu, cessava de manerafulminant el seu primertinent alcalde per havermalgastat tres milionsd’euros en una consultapopular per decidir el futurde la Diagonal. Les raonsque va donar, ben senzilles,que tot plegat s’havia allu-nyat de la realitat de lasocietat civil, i que a partird’aquell moment la sevaprioritat seria la crisi econò-mica. Una miqueta tard perafrontar la crisi, no?... Si elSr. Zapatero diu que jan’estem sortint!Mentre contemplava totaixò, vaig imaginar-me queen breu veuria el nostrealcalde, el Sr. Gisbert,anunciant també el cessa-ment d’un tinent alcaldeque ha malgastat milionsd’euros en la desviaciópressupostària, en les o-bres del Mercat Vell, en lapossible indemnització al’empresa adjudicatària delparc Vallmora, en les obresdel camp esportiu del Mas-nou, en la construcció d’unedifici modern a l’anticCorreus...La sorpresa; el temps passai no només no es produeixaquest cessament per un

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

EL TERCER MÓN MOLTA PROP

Sovint es parla del tercermón com una cosa molt llu-nyana, d’altres continents, ia la qual la nostra societat,tant les administracionsamb el 0,7% del seu pres-supost com la societat civilamb diferents tipus d’aju-des, contribueixen a apai-gavar part de les sevesnecessitats.Avui, a causa de la greucrisi que tants babaus esresistien a reconèixer, eltercer món ha arribat a casanostra. Sí, al nostre país, alnostre poble, al nostre barri,i fins i tot al costat de casa.Potser al mateix carrer decasa hi ha gent que passagana, que té greus dificul-tats i no ho sabem, en partpotser perquè fem els ullsgrossos, potser també per-què ells ho dissimulen. Ésmés fotut ser tercer món alprimer món i ho és mésquan la situació econòmicapersonal ha fet molts pas-sos enrere.Cal posar fil a l’agulla benaviat. Les administracionsni poden atendre-ho tot nitampoc no saben fer-ho tot.Cal ajudar a resoldre el pro-blema. I la millor manera defer-ho és primar l’eficàcia il’eficiència, oblidar el secta-risme i els tòpics, i deixar debanda la burocràcia. Semblen complicades tan-tes coses alhora? Crec queno. L’Ajuntament té recur-sos per al benestar social i

l’ajuda els necessitats. Siho gestiona ell, cal moltaburocràcia, paperassa i fun-cionaris, que s’acabenmenjant innecessàriamentgran part del pastís. Potseraquest mecanisme ésnecessari quan parlemd’ajuts d’escolarització, ode subvencions per pagaralgun tribut municipal, peròno quan parlem de menjar. Ino parlem de llargs debatspolítics previs que ho entor-peixen tot i el dispendiassociat que representenels viatges intercontinentalsd’algun regidor.A la nostra societat hi haorganitzacions prestigiosesde llarga trajectòria dedica-des a l’ajuda social deforma desinteressada, queamb un bon nombre devoluntaris estenen la sevaajuda de manera eficient isilenciosa. No seria raonable quel’administració, el nostreAjuntament cedís una partdels seus recursos desti-nats al benestar social aaquestes organitzacionssense finalitat de lucrel’única finalitat de les qualsés ajudar? Sobretot per aallò que és una necessitatbàsica.Estic plenament convençutque els mateixos recursosarribarien a més gentnecessitada i contribuirien apal·liar necessitats bàsi-ques de conciutadans nos-tres, que ho estan passantmolt malament. Siguem

9

10

evident allunyament de larealitat del poble masnoví,sinó que ningú no demanadisculpes, ningú no admeterrors, tot segueix igual...Segueixen malgastant unmilió d’euros en la compradel solar de l’antiga casernade la Guàrdia Civil (que alseu dia va ser cedit); espera-va que, com a mínim un coppagats aquests diners, esdestinés el solar a equipa-ment i no a construir méspisos en un poble que jacomença a estar massificat ien el qual s’evidencia unacarència important d’espaislliures. Mentre escric aquestesparaules segueixo espe-rant; algun dia serà.

Judit Rolán Romero------------------------------------

EN REFERÈNCIA A LACARTA DE LA SENYORA

AZUCENA LINARESLa Sra. Azucena Linaresocupa el càrrec de directorapedagògica en l’empresagestora de La Barqueta dela qual ella mateixa és pro-pietària. L’ICE de l’UAB, delqual forma part, comptaamb prop de 1200col·laboradors més. Quandiu que totes les universi-tats de Catalunya recolzenel que es du a terme a LaBarqueta, estic segura queno vol dir això literalment.La Sra. Linares consideraque les parets de l’escolano s’han d’omplir ambdibuixos fets per les mes-tres, però les decoracionsde l’entrada les han feteselles. Pedagogia adequadaa l’edat dels infants no ésfer que nens de més de tresanys juguin a tocar farina. ALa Barqueta, tocar farina osucre o activitats similarsles fan, per igual, els nensd’un o dos anys. Què faran

aquests últims quan passinal següent curs, doncs? Elmateix? A La Barqueta s’apliquenconceptes Pikler-Lóczy,però s’obvia l’esperit bàsicd’aquesta pedagogia: és lapedagogia la que s’had’adaptar a l’infant i no al’inrevés. Per exemple,sabien que els nens grans(2-3 anys) al cap de sismesos havien de deixarl’escola per començar lasegona etapa d’educacióinfantil. Per tant, haguéssigut molt més coherent irespectuós amb ells con-feccionar-los un programaespecífic, que s’adaptés ales circumstàncies en quèvan començar (alguns pro-venint d’altres escoles),amb l’objectiu de mantenir(i no trencar) la continuïtatentre el que havien viscutfins aleshores i el que estornaran a trobar a P3. Ésgaire piklerià haver-los obli-gat, de sobte, a adaptar-sea un sistema educatiu quetan aviat havien de deixarenrere? També hagués demostratmolt més respecte enversels nens haver triat el per-sonal de manera que, coma mínim, una de les sis pro-fessionals que treballen alcentre hagués tingut forma-ció i/o experiència específi-ca prèvia en aquesta peda-gogia tan complexa.La Barqueta tampoc nos’adequa al context d’ofertapública del Masnou (aquestany: 142 sol·licituds - 47nens admesos). En un con-text, doncs, on la diversitatd’oferta no es pot comparar,com fa la Sra. Linares, aenormes ciutats comLondres, no hauria estatmolt més raonable optarper un mètode més hetero-geni, capaç de satisfer unventall més ampli i plural

d’expectatives? Per últim, d’acord amb elDecret Llei 282/2006 vi-gent, l’escola ha de comp-tar amb la presència simul-tània de sis professionals.Això implica la presència desis persones en totmoment, cosa que no ésaixí en determinades horesdel dia. Tampoc no es com-pleix quan no se substituei-xen les baixes per malaltiani les absències justifica-des. Per complir el mínimlegal haurien de comptar,almenys, amb una personamés.Penso que les mevesobservacions són proucoherents i no mogudes peruna raó tan trivial com unaqüestió de gustos. En con-clusió, La Barqueta és unaescola positivament oberta itransparent i això la distin-geix i la dignifica, però en lameva opinió la seva líniapedagògica s’hauria de fle-xibilitzar.

Rosana Rivero Navarro-----------------------------------------

MÉS SOBRE LA BARQUETA

Vaig llegir la carta que unamare escrivia sobre la guar-deria La Barqueta. És quesempre hem de trobarl’ampolla mig plena o migbuida? Per a mi és extraor-dinari que el primer dia nohi hagués sabó. Encara quefos veritat, era un períoded’adaptació d’una duradade poc més d’una hora; allòdels guants de plàstic éspura higiene i, amb tot aixòde la grip A, és per al bé detots; la mancança de llibresi joguines només va ser elprimer dia. Dos mesos méstard tenen una quantitat dematerial increïble. El quevull destacar, però, és elsistema educatiu, que crec

que és holandès, basat enla transparència: els parestenen accés a les classeson poden veure com ésatès el seu fill i personal-ment puc dir que són trac-tats de manera exquisida.Els ensenyen a comportar-se a taula i a ser autosufi-cients i els inculquen res-pecte de manera fluida i noforçada. De cap maneramarranegen les vuit hores,com deia la mare signantde la carta.Les instal·lacions sónboníssimes i és veritat queels nens van amb mitjonsdins de la classe, com gai-rebé a tot Europa, per higie-ne. No hi ha parquet rellis-cós sinó una mena de linò-leum càlid, amb una cale-facció que ja voldríem acasa.Tenen un pati d’esbarjoenorme, amb un zona desòl de goma perquè gaudei-xin del terra i una zona deterra amb terrari inclòs,motiu pel qual van amb mit-jons a classe, per no passarsorra ni pedres a classe itinguin netedat.Allò dels tricicles atrotinatsno és culpa del centre sinódels pares que els hi hemportat. Jo en sóc una de lesculpables i no me’n pene-deixo, perquè s’ho passenbomba, i convido tota lagent del Masnou que vis-quin en directe el luxe deguarderia que tenim…quantes poblacions voldrienunes instal·lacions comaquestes.Els nens estan encantatsamb les professores i s’hirespira un ambient agrada-ble i serè. I pensar que joera contrària que els nenstan menuts anessin a laguarderia. Veient com elstracten, al meu proper fill,que està en camí, no dubta-ré a portar-l’hi tan aviat com

11

començament, i acabessense treure’n l’entrellat,fastiguejat i gastant unmunt de diners.Això quan, per no saber-neres, ni ganes de cercar-honi d’informar-se’n, t’enviena algú que ni és funcionarini cobra ni pertany a caplloc oficial. Ho dic per expe-riència.Per tant, des d’ara, creuréen miracles. Són pocs, moltpocs, però encara quedagent que és coherent, enca-ra que sigui en un extremdel país.

Joan Muray-----------------------------------------

NI MÉS NI MENYS,TENIM EL QUE ENS

MEREIXEM.Fa ja mesos que només lle-gim cartes i més cartes dequeixes sobre l’actuació del’Ajuntament (que si l’edificide l’antic Correus, que si laplaça del Mercat Vell, que sila caserna, que si el ParcVallmora, ...), però mai noes veu cap tipus d’unitatentre els veïns que ensqueixem de tot això. Es va fer l’edifici on hi havial’antic Correus, i ens vamlimitar a queixar-nos entrenosaltres, potser es va feruna petita manifestació;però, un cop feta la rabieta,tothom a casa seva perseguir remugant en veubaixa i l’Ajuntament, a tirarpel dret. En va enderrocar el MercatVell i en aquest cas moltís-sims veïns ens queixàvem,tant a peu de carrer commitjançant escrits enaquesta publicació, peròres més. I, com sempre,l’Ajuntament a tirar pel dret. Ens van prometre el celamb el Parc Vallmora, i nonomés no s’hi ha fet res enun mandat i mig, sinó que amés a més aquesta inactivi-

que tot hi és i que tot es potresoldre per aquest noumitjà, no hi vaig trobar elque cercava.Aleshores no em va quedarcap més remei que anar ala font principal, encara quefos per telèfon, i així ho vaigfer, vaig connectar ambl’Ajuntament de Tortosa.I aquí és on entra el mira-cle. Era a la tarda, però vaigpensar que, potser a laBiblioteca o a l’Arxiu, troba-ria algú que em resolguésl’enigma. Em va atendre,molt amablement, un por-ter; però, tot i que no hosabia, em va indicar quel’endemà al matí truqués ala Biblioteca, bo i desfent-se en disculpes per nopoder-me respondre.L’endemà truco de nou al’Ajuntament, em donen elnúmero de la Biblioteca,s’hi posa la bibliotecària i,després d’exposar-li la pre-gunta, em diu: Un moment;i escolto com ho pregunta ala resta del personal. Ningúno ho sabia en aquellmoment, però molt diligentem demana el meu telèfon,que ho consultarà i em tru-carà.Encara no havia passat unahora, rebo la seva trucadadient-me que ja ho té, queen un dels ponts l’ampladaés de 125 metres, i en unaltre de 150. A més, perestar-ne més segura ho haindagat al Servei Meteoro-lògic de l’Ebre, que li ho hanconfirmat.I heus aquí el miracle! Que,quan una cosa funciona,ens sembla que és un mira-cle, acostumats com estemque, després d’explicar-hoa un funcionari, que enspassa a un altre, al qual tor-nem a fer el mateix, i des-prés un altre, perquè, a vol-tes, et passin a un al qual jaho havies dit de bon

època de crisi aniria molt béper abaixar els impostosFa uns vint anys enrere,abans que arribessin vos-tès al poder, cada matí,crec que era sobre les set,passava un tractor netejanttota la sorra de la platja i esnetejaven i desinfectaven elpassos subterranis.Clar i català, el poble, desdel Pi de l’Indià fins al’aigua del Mediterrani, nohavia estat mai tan brut,fins que varen arribar vos-tès, primer amb el Tripartitoficial i ara amb el Tripartitno oficial.I no cal que em contestin, jaque més o menys m’ima-gino el que diran, les excu-ses que donaran i que, perdesgràcia per a vostès, nome’n creuré ni una; ara jase’ls veu el llautó.

M.T.C.R.-----------------------------------------

ELS MIRACLES EXISTEIXEN

No hi creia, però ara hihauré de creure, a la vistadel que he viscut. Si ensqueixem del dolent, tambéhem d’explicar les cosesbones, o normals.El fet és el següent: per aun treball per a aquest but-lletí necessitava saber unadada, important, sobretotper entendre millor ladimensió del fet en qüestió.Es tractava de saberl’amplada del riu Ebre alseu pas per Tortosa.Semblava fàcil.De primer, les meves recer-ques es van dirigir als lli-bres, sóc dels qui hi creuen,i que em poden resoldredubtes, i més tenint al’abast una bona biblioteca.Veient que no hi trobavares, vaig tirar del tros ambles noves tecnologies, comés Internet i, curiosament,per aquells a qui sembla

pugui.Per acabar, el tema del’horari no és tan dràstic.Les professores també sóntreballadores amb un horaricom qualsevol altre treba-llador i volen plegar a l’hora,com qualsevol de nosaltres.

Carmen Munguia Serrano-----------------------------------------

PER A L’ALCALDE I ELSREGIDORS I REGIDORESQUE ESTAN AL PODER A

L’AJUNTAMENT DELMASNOU

Dia de Sant Joan de 2010:aquest matí he anat a laplatja d’Ocata pel pas queté l’ascensor davant de laPlaça de la Llibertat, i “Ohquina sorpresa”, la platjaera una deixalleria de totsels productes que es pu-guin, o no, consumir en unarevetlla.Des d’ampolles, llaunes debegudes, gots, canyes decoets, immundícies mig col-gades a la sorra, etc… Elpas subterrani feia pudord’urinaris i l’ascensor estàespatllat des del dia ante-rior; a més, aquest pas sesuposa que és per a perso-nes amb minusvalideses, icrec que és l’únic pas de totel poble que, un cop arribesa la platja, no té el seu pas-sadís de fusta.Senyors Regidors, crec queen lloc de fer edificis decapses de sabates apila-des, que costen milers deeuros, es dediquin a tenircura del poble, de la sevanetedat i una mica més desensibilitat amb els vilatans,que a la fi som els qui pa-guem perquè vostès tinguinun sou sense treballar. Pertenir el poble fet una por-queria no cal que estiguin alpoder, més val que pleguin,es quedin a casa seva i aixíens estalviarem els seussous, que en aquesta

tat sembla que ens costaràmés diners. El poble es quei-xa en veu baixa il’Ajuntament tira pel dret. Fa uns dies vaig sentir elrumor que deia que, comque l’Ajuntament no té uncèntim, es volen vendre elterreny de la caserna de laGuàrdia Civil, que ens hacostat més d’un miliód’euros. Fins aquí podriasemblar una operació espe-culativa (he dit semblar, noque ho fos) si no resultésque se’l volen vendre peruns 400.000 euros. Jo nosóc precisament unaeminència en mates, peròem penso que si en pagues1milió i en cobres 400.000,estàs perdent calés, no? Ésigual, mentrestant, l’Ajunta-ment tirant pel dret. I així van totes les coses. Nonomés al nostre poble, sinóa tot arreu. I com que elspolítics ho saben, doncs tirenpel dret, mentre nosaltres,com la mainada, fem larabieta a la qual democràti-

cament tenim dret, cridemen veu baixa perquè, de fer-ho en veu alta, els quimanen i el seu entorn enspodrien dir de tot menysbonics; i mentrestant, l’Ajun-tament tira pel dret. I el més preocupant és queamb tot el que ens ha caigut,el que ens està caient i, pelque es veu, encara ensqueda per rebre, a les urnestothom acaba escoltant combabaus les promeses de quipretén fer-nos creure queens sabran governar, obli-dant que sovint, mentre erenal poder, al poble el deixavende banda per poder seguirtirant pel dret mentre els tor-nen a votar. Aquest silenci, aquesta por adir alguna cosa políticamentincorrecta, aquesta covardiaals qui manen que última-ment ens caracteritza és laque fa que les coses vagincom van. Recordo un avique em deia “Al jovent d’avuius falta sang. Quan jo erajove, per una pujada al bitllet

del tramvia el poble es vaunir, es va manifestar i vamaconseguir que el preu nopugés. Amb vosaltres hau-rien pujat el preu i no hauriapassat res”. I el més fotut ésque sembla que no li manca-va raó. L’altre dia cercant perInternet alguna informaciósobre l’edifici de l’anticCorreus em vaig trobar ambun article de l’Avui+ queparla d’aquest edifici, que elmateix titular titlla de polè-mic. La sorpresa va venirquan llegeixo que “l’immo-ble ja es coneix com elMinimacba” Què?!, com?!És la primera vegada quesento una cosa així sobrel’edifici, que si algú en parlaés per anomenar-lo “pegot”,“lleig de coll..”, “..rda d’edifici”“caixa de sabates” i cosessemblants, però “Minimac-ba”? Potser és una manerade maquillar l’opinió públicade cara als mitjans; però imentrestant, l’Ajuntamenttirant pel dret.

Això sí, “L’alcalde, EduardGisbert assegura que “ambtemps la gent acabarà valo-rant el seu disseny” segonsel mateix article. El quepassa és que sembla quel’Alcalde no ha valoratl’opinió del poble. És clar,l’Ajuntament tira pel dret... També fa referència al fetque “...el disseny va ser una«aposta radical», però que téel vistiplau de diversos arqui-tectes als quals es va con-sultar”. A qui no va consultarsi volia o no l’edifici és alpoble, que només servim pervotar-los com babaus men-tre ells tirant pel dret. Com ja he dit, em penso quetenim el que ens mereixem...per babaus.

Jordi Manrique Corominas Enllaç a la notícia del diari Avui+: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanis-m e / 1 7 2 8 3 4 - e l - m a s n o u -acaba-el-polemic-edifici-de-correus-que-sera-actiu-a-partir-del-juny.html

12

La Sardana

El buit del temps, omplim-lo d’esperança.Altes les mans i molt més alts encaraels ulls i el pensament. Que giravoltila roda dels records i dels designis,que encengui l’or de totes les collitesi desvetlli el gran vent de melodiesque embruixa fulles, i secrets, i rostres.

Altes les mans, i que els batecs s’emportindissorts i dols, angoixes i temencespel riu del temps que cap temps no detura.L’ull de l’anella mira sempre enlaire.

Miquel Martí i Pol

Comiat a l’amic

Els rellotges, els calendaris, tenen una mesura deltemps igual per a tothom. Però, arribats al final deltrajecte vital, no per a tothom el temps viscuthaurà tingut el mateix valor. Viure i estimar ambplenitud consisteix a anar més enllà, a superarmentalment i emocionalment els límits del tempsregulat científicament i a saber compartir aquesttemps, és a dir, la vida, amb les persones i lescoses més estimades. Tu vares saber viure i esti-mar i vas compartir el teu temps amb personesestimades i amb la gent del teu poble. Amb la sar-dana com a símbol, vas fer possible una gran rot-llana en la qual sempre tindràs un lloc preferent.

L’Agrupació Sardanista el Masnou en record de Senén Masoliver i Mayor, mort el proppassat dia 22 de juny, cofundador d’aquesta entitat, membre de la junta en diferents etapes i de la qual últimament era el vicepresident.

ateisme reconcentrat, em sento lliurede pecat de poder sotenella i noenmendalla enmig de tanta niciesa dela classe política a qui, des del presi-dent del govern fins a l’últim directorgeneral, hauria de caure la cara de ver-gonya i desaparèixer per sempre, perbadocs i per incompetents. Només faltaven els sindicats traient pitde dinosaure, aquests que no sabencomptar quanta gent va a les sevesmanis volen donar lliçons de productivi-tat i d’economia. Han mentit com enPinoxo en avaluar l’última aturada de lafunció pública i ara, davant d’una crisieconòmica endèmica, no se’ls acudeixaltra cosa que aturar els qui encara fanfeina productiva. Qui es creuen que els pagarà la “festa”? Dono resposta a aquesta pregunta ambun capítol d’un assaig que sobre sindica-lisme vaig escriure l’any 1985 i que varebre el premi Francesc Lairet, convocatpel Sindicat de Quadres de Catalunya.“És ben cert que la part més gran de lafactura de les crisis econòmiques haestat pagada sempre pel món méssacrificat del treball. Vet aquí un argu-ment propens a la dramatització i mani-pulació que pot justificar raonablementeludir qualsevol sacrifici del món del tre-ball: si algú ha de sacrificar-se davant lacrisi és el capital. També és cert que elcapital només fa sacrificis quanaquests són un potencial a curt, mitjà ollarg termini de rendibilitat. En termesd’escacs, el capital només sacrificaràpeces del tauler com a tàctica per gua-nyar al final la partida, és a dir, peraconseguir la viabilitat de l’empresa.

Això implica una conseqüència: quanhom vol imposar el sacrifici al capitalsense la lògica de la viabilitat, tant si elcapital cedeix per acorralament, com sino cedeix, el món del treball acabaràpagant la factura i, en aquest cas, lapagarà molt més alta.”Els sindicats, en aquest joc de saló queestan practicant, haurien de ser méscurosos a l’hora d’embarcar els treballa-dors a una vaga general i fer cas de lasegüent conclusió del mateix capítol delmeu assaig: “Les crisis mai poden generalitzar-sed’una manera dràstica a tot un sector i,menys encara, a tota una demarcaciógeogràfica o a una nació, ja que els seupossibilisme dependrà de la situació enla qual pugui trobar-se cada centre detreball, és a dir, cada empresa”Matar tot el que és gras és una acciócaracterística d’eixelebrats, salvar lesempreses que encara donen riquesa ésl’objectiu que els hauria de mobilitzar. Elpatetisme d’aquesta colla de salvapà-tries ha rebassat els límits del papana-tisme: el vaixell fa aigües, ja vivim eneconomia de guerra, els enemics tradi-cionals i els botiflers no fan ni ens dei-xen fer, si volem competir hem de bai-xar els salaris i ser eficients al nivell delsxinesos, els cotxes invendibles estancaient al sac dels totxos, estem sensefinançament i l’Estatut està segrestatper una dotzena d’incapaços caducatsi, com deia fa tres mesos, la nòminaministerial està composta per una collad’inútils!A nivell local, no cal dir res, focs artificialsde Sant Pere, com si res no passés.

13

Per Joan Camps i Ortiz

Fins ara, la crisi global ens allunyava del’espanyolada. En els articles anteriorsque vaig encetar amb aquest títol al2008, he fet pronòstics conscient que,si jugava a les profecies, alguna mel’hauria d’empassar. Si en el meu cas,rectificar no és de savis, sí que és unateràpia d’humilitat que m’ajuda a retro-bar el nord. Com a mostra transcric acontinuació un paràgraf de cadascundels articles que trobareu a les edicionsde Gent del Masnou números 259, 260,261, 263, 264, 265 i 274:

I. De la crisi només hem vist la punte-ta d’iceberg, l’enfonsament del vaixellés gairebé imminent. 1/11/2008.II. No podrem salvar-nos si no ens apli-

quem voluntàriament una economiade guerra. 1/12/2008.

III. ...enemics tradicionals i botiflerssempre van d’amics per anar contraCatalunya: ...els esgarrifa el nostreesperit nacional... 1/1/2009

IV. ...hem punxat el pneumàtic delssalaris pròpiament dits que hem obse-quiat majoritàriament a la Xina. Ells ensfabriquen les coses i nosaltres les com-prem.1/3/2009 V. Mentrestant estem posant cataplas-

mes per salvar la Seat i la Nissan; ara,quan el cotxe segueix la trajectòria caò-tica dels pisos.1/4/2009.

VI. ...només ens queda que el govern..., tragui un mal acord de finançament iel Constitucional ens assimili a la kaleborroka l’Estatut aprovat pel Parlamentde Catalunya. 1/5/2009 i, just fa tresmesos vaticinava:

VII. ...em miro la nòmina ministerial ipregunto: on podríem trobar mésincompetència concentrada en unConsell de Ministres de la històriad’Espanya? 1/03/2010.Fent metàfora d’un examen de contriciód’aquest recull, sense renunciar al meu

EL TEATRE DEL CANVI VIII

La vaga general que ens ve.

14

Quan llegiu aquests ratlles la jabulaniencara estarà rodant i el clam atrona-dor de les vuvuzeles encara no hauràacabat.El Mundial celebrat al continent oblidatno tindrà encara guanyador i, peraquí, tothom dóna suport a la canari-nha. Els motius d’aquest recolzamentsón diversos: visc al país del futbol, onés gairebé una religió i els jugadorssón els seus déus… també perquèquan juga Brasil tot es paralitza i no estreballa. De debò: la gent surt camesajudeu-me de la feina i es dirigeix capa casa o cap a un lloc on hi hagi unatelevisió. Les persones decoren pla-ces i carrers. Fins i tot a la platja deCopacabana la FIFA ha muntat unaFIFA fan fest perquè el personal puguiveure tots els partits: es tracta d’unlloc cercat amb capacitat per a 20.000persones –la població de la vila– ontothom crida, balla, celebra, beu iaguanta –o no– aquestes trompetesde plàstic de soroll infernal…La televisió només dóna futbol. A lafeina també es parla de la pilota, delsjugadors, dels tècnics. I, és clar, delsenyor Dunga, el tècnic més quesoberbi.Sembla ser que les últimes Copes delMón van ser ben entretingudes per alsentrenadors… A Zagallo –l’any 94– lagent el parava pel carrer i li deia“Romário”. Al rude Felipão –l’any2002– també l’escridassaven amb elnom del mateix jugador… Fins i tot,durant la dictadura, el tècnic del míticequip del 82 –Telê Santana– s’irritavaamb els periodistes i els aficionats.Això sí, aquest últim entenia que elsperiodistes feien la seva feina i ell feiala seva, amb les contradiccions decadascú.Dunga, no. Ell s’estima més parlar sol.El que és contradictori és com unaamenaça. La canarinha és la seva pri-mera feina com a entrenador, però lesseves reaccions són com si els peri-

distes haguessin entrat a casa seva i lidiguessin com educar els seus fills… ipotser entén la premsa –és la mevaimpressió– com un mal que no ésnecessari, ja que ha decidit guanyar elMundial malgrat els periodistes…Com si visquéssim a la dictadura deMédici –els anys 70; la Copa de Pelé–Dunga no diu ni una paraula i fa entre-naments a porta tancada. Ni se lipoden dir els noms de RonaldinhoGaúcho, ni Neymar ni Ganso–aquests dos últims, uns joves queencanten amb el seu futbol al Santos–ja que sembla ser que l’irriten… Ja aÀfrica, sembla ser que la familiaDunga –així es coneix a Brasil lacanarinha aquest Mundial– ha trobatla pau. El terreny és lliure per a lesseves paràboles de sexe, gelat i txu-rrasco –el tècnic d’Argentina,Maradona, els permet tots tres ambmesura– o per a les declaracions delgran jugador Felipe Mello, ja quesegons aquest impresentable “la pilo-ta és com la dona d’un poca-vergon-ya: li agrada ser xutada”. Potser

aquesta estupidesa sense ressò nosona tan estúpida… Aquests dies també he llegit quedurant l’anterior Mundial, a Alemanya,després de perdre un partit, l’esposade David Beckham el va animar ambaquestes paraules: “Anima’t, baby, elsteus cabells estaven molt bé”. Com tota la vida, els èxits i els fracassos sónpassatgers i ningún no es pot desani-mar davant l’adversitat, molt menys siets el Beckham i tens els seus cabells.Potser a la frase de la exnoia picant hihavia una miqueta –o molt– de cinis-me: el més important és la imatge; laselecció no és tan important com elsteus cabells.Com que els jugadors de futbol gua-nyen més i, per tant, la seva integritatfísica val una milionada, tal vegada noels fa falta arriscar la cama, els con-tractes de publicitat o el futur. Això sí,els xicots de la Fúria –així es coneix aBrasil la selecció espanyola– tindranuna prima de 600.000 euros per barbasi guanyen el Mundial. I als empleatspúblics –segurament a la resta de tre-balladorts també ben aviat– ens reta-llen el cinc per cent.

Sudàfrica 2010Per Joan Maresma Duran

Aquest anunci és de debò. És el problema de Brasil, on hi ha 190 milions de tècnics... I no fafalta –imagino– traducció pel joc de paraules...

Reproduïm integrament l’escrit de Joan Maresme, tot i que, parcialment, el contin-gut no s’adiu amb l’actualitat ja que ell el va entregar pensant que es publicariaabans que acabés el mundial de futbol de Sudàfrica.

15

ment impossibles.Abans que el còctel químic faci l’efecte esperat pel Dr. PocTacte, crida la parella repressora.

– Ei, vosaltres dos, tingueu més educació amb mi i lleveu-me aquesta camisa de força.– Nosaltres som uns manats.– I jo sóc Madame Étoile.– Ara parles en francès també?– Sortiu de la meva vida, malparits.

A poc a poc els fàrmacs fan la seva feina i Estrella té pres-sa per recordar per què es troba com es troba en una foscahabitació de frenopàtic. I veu una casa i sent l’olor coneguda, el perfum de la felici-tat, i es reconeix en una dona alegre, que es belluga per lacasa lliscant amunt i avall, dominant un territori i una situa-ció. Sona música, la seva música, la que la fa sentir bé. Unnadó és a la banyera portàtil que té col·locada al menjador,ella l’està acabant d’eixugar amb la tovallola, l’alça perposar-lo enmig del seu pit i la criatura li rellisca esmunyint-se entre les seves mans.

La medicació adorm l’Estrella, i en el seu darrer pensamentlúcid demana no despertar-se mai més.

Estrella volia creure en una vida millor, sentir, tot i que foslleugerament, l’equilibri en els seus actes i fugir de lesdependències absolutes que l’arrossegaven a una vidamiserable i mesquina. Les inèrcies sempre són difícils decanviar i el caràcter no sempre és forjat en el tremp d’unafamília. A cops un és rebel sense causa o submís per impo-sició, però més enllà d’aquests detalls, importants, tot i queno definitius, la vida, o allò que entenem com a tal, és unabarreja de massa factors, innats uns i apresos els altres,que ens portaran a caminar per un corriol o bé una autopis-ta i de tot plegat en direm el pas dels anys.Ella mirava pel celobert i les llàgrimes queien ràpides finsespetegar en el fons del celobert. L’olor de detergent i fre-gits va fer que tanqués la finestra i oblidés les seves cabò-ries, que per breus instants la transportaven a un món ima-ginari a l’altra banda del mirall, on volia trobar les cosesboniques que somniava d’adolescent.L’amor, com imaginava ella aquest sentiment? Teatral ipotent o cinematogràficament grandiloqüent. I els fills?;com pensava de joveneta que serien els seus fills?Tot són descobertes mentre fas passes en terres descone-gudes i, al cap de poc, ja són quotidianes. Però quans’atura la descoberta i es deixa de conquerir espais nous il’avorriment, que com el rovell no dorm mai, és la compa-nyia no volguda, tot i la seva fidelitat, llavors una veu queno saps identificar et diu: Noia, benvinguda al club delscors solitaris, que es mouen enmig de gent somorta, senseni un bri d’esperança, ni tan sols per pensar que no hi ha nimal ni bé que cent anys duri.La nena Estrella tenia ambicions que la dona Estrella hallançat a les escombraries; i, per postres, no sap en quinlloc del camí va perdre el rumb. Té clar que viu sota unexcés de control quan ella voldria volar lliure, i anar lluny, aqualsevol espai on aquesta terrible angoixa que sent al migdel pit desaparegui o, si més no, es torni suportable.Una feina rutinària i mal pagada, un espai per viure petit iclaustrofòbic, un fill que ja no m’escolta i una parella que nopot entendre el meu dolor. Tinc les relacions esmicoladesper la deixadesa, pels egoismes de tots plegats, fins i totpel meu.– On em porta tot això?– Bé, em sap greu tallar la sessió, però tinc més pacients.– Doctor, no pot deixar-me així.– No pateixi, li receptaré un nou medicament molt eficaç.

La que en un temps havia estat la dona Estrella i que actu-alment era la pacient Estrella, és acompanyada per dos for-nits zeladors fins a la seva habitació a la tercera planta; i uncop allà, com de costum li donaran una tirallonga de pasti-lles que la submergiran en un estat d’ingravidesa total, moltpropera a un nirvana tòxic, on les reaccions són pràctica-

A contracorPer Ramon Serra i Roca

Aneu preparant tots els músculs facials perpoder resistir el,

perquè ve carregat d’espectacles ambsobredosi d’humor. En aquesta catorzenaedició, tindrem l’oportunitat de veure com-panyies estrangeres i nacionals amb un granprestigi internacional, com els Mimi-richidia22-Carpa-23h (Ucraïna) i la seva pecu-liar manera d’entendre l’humor típic delspaïsos de l’Est, o l’espectacle musical de lacompanyia francesa Les Frères Duchocdia24-Carpa-22,15h, carregada de ritmes i humor.Faemino y Cansadodia23-Carpa-22,15h i LeoBassidia24-Carpa-23,45h ens delectaran ambespectacles plens del surrealisme i amb laironia que els caracteritza. Los Galindos iLeapin’ Louiedia24-Platja-20h (Estats Units) ensoferiran una sessió golfa molt cabaretera, ila banda del Festival, Tandarica Orkestar,tancarà la programació d’enguany amb unafesta sonada a l’espai la Mar de Riure,amb humor fresc, ideal per a les nitsd’estiu, tot conduït pel mestre de ce-rimònies de la companyia La IndustrialTeatreradia22-Platja-22h. La inauguració serà,com cada any, a càrrec de La Companyiadel Focdia22-Platja-22,15h, amb el seu espectacu-lar i avantguardista piromusical. A lesplaces de sempre, Los Estrambóticosdia21-

P.R.i Cajal-20h (Argentina), Mumusic Circusdia22-P.Cavallets-20h (Catalunya), Trukitrekdia23-

P.d’Ocata-20h (Espanya) i Leapin’ Louie (EstatsUnits) ens mostraran espectacles de circ,titelles, acrobàcies, música i humor per atots els públics. És molt important que nous deixeu perdre cap dels espectacles detota la programació, ja que és una ocasióúnica per gaudir del bon rotllo de l’estiu, dela vida i del

Amb molt de gust: Chapertons

Ple de Riure 2010,

Ple de Riure 2010.

LA PASTISSERIA FRESCA DE L’ESTIUAMB TOTA LA GARANTIAde les pastisseries del Masnou

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61 · El Masnou

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

antiga Pastisseria Font

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

17

En Miquel i en Jaume eren amics des dela infància, una amistat que amb eltemps havia anat creixent, tot i que totsdos eren molt diferents. En Miquel eraseriós, formal, potser una mica tímid; encanvi en Jaume era al contrari: llançat,tabalot, fatxenda, però es complementa-ven perfectament i es respectaven. EnJaume tenia una germana de divuitanys, la Montserrat, menuda, formosa,amb uns ulls negres de mirada pene-trant, encara que de vegades velada detristor, conseqüència d’un passat desen-gany amorós, cosa que feia que mésaviat adoptés una actitud de reservaamb els nois. De totes maneres, tothomsabia que en Miquel i la Montserrats’agradaven, però cap dels dos no haviafet un primer pas. A vegades aquestatimidesa d’en Miquel era objecte debroma per part d’en Jaume, encara quesense ferir-li els sentiments, tot al contra-ri, desitjava més que ningú que en Miqueles prometés amb la seva germana.Els greus esdeveniments polítics erenmotiu de constants controvèrsies i pre-ocupacions, i molta gent donava persegur que tot allò acabaria en una guer-ra civil. Fatalment aquest fet es produí elmes de juliol d’aquell estiu de 1936. Comd’altres xicots, en Jaume i en Miquel vanser cridats a files i enviats al front, peròdestinats a diferents regiments. Mesosmés tard, en Miquel es trobava en unatrinxera tremolant de fred i d’angoixa,brut, infectat de polls, amb un fusell a lesmans i preguntant-se una vegada mésper què li havia tocat viure aquella boge-ria. Sols el record de la Montserratl’ajudava a suportar aquella situació. Desobte, una ordre va fer que, cridant comembogits, el regiment saltés fora de latrinxera i es llancés cap a les posicionsenemigues. Els morters esclatavenarreu i feien voleiar la terra negra i cos-sos destrossats. En Miquel corria comun posseït sentint les bales xiulant al seucostat. De sobte, un cop al pit i una cosaintensa, ardent, que li tallava la respira-

ció el va fer caure a terra i un dolor insu-portable l’impedia de moure’s. De cop ivolta, tot es va acabar, i la seva percep-ció de les coses s’esvaí totalment.Seria difícil d’establir el temps que vatranscórrer fins que va recobrar el conei-xement. Ara ja no sentia cap dolor, tot alcontrari, experimentava una sensació debenestar extraordinària. Sorprès, com-provà que es trobava dins d’una llumino-sitat que ho envaïa tot. Encara no s‘haviafet càrrec de la situació quan va sentirque algú el cridava pel seu nom i, abansque s’adonés de la seva procedència, totd’una aparegué el seu amic Jaume, quel’abraçà amb gran alegria.–Miquel, ho he vist tot!; però no et pre-ocupis per res, tu te’n tornes cap a laterra, ja ho tinc tot arreglat...–Però, Jaume, què dius? On som? És

de veritat que tu i jo estem morts?–Home, jo crec que no del tot, si no noestaríem parlant– digué en Jaume ambuna escandalosa rialla–. Miquel, escolta,no tenim temps per perdre. Veus aquellpersonatge?– digué en Jaume assenya-lant un home de cabells i barba blancsenvoltat d’una aura.–No em diguis que és sant Pere...–Jo li ho he preguntat, però no m’ha con-testat; en canvi, sí que m’ha escoltatquan li he proposat el canvi que ja t’he dit.–Però, per què jo i no tu?– digué en Miquel.–Mira, és una qüestió de principis, i no emfacis parlar més; haig d’anar-me’n. Fes-me una abraçada i fes feliç la Montserrat.Recorda que jo ho veig tot des d’aquí– lirecordà en Jaume picant-li l’ullet i allu-nyant-se’n fins a desaparèixer, i deixant elpobre Miquel totalment perplex.

–Miquel, benvingut a la Casa delSenyor– digué el personatge de llargabarba tot acostant-se-li–; però, com t’hadit en Jaume, tu te’n tornes cap a la terra,però abans has de saber que, malgratl’error, tu eres el destinat a morir i no enJaume; i, en saber-ho, el teu amic no hadubtat de proposar-me el canvi, un gestque l’honora i que, en aquesta ocasió,ens complau de satisfer. Com diu enJaume, “és una qüestió de principis”.Miquel, vés-te’n en nom de Déu i, enca-ra que tot això et semblarà un somni,d’alguna manera sempre tindràs presentel gest del teu amic.La figura s’esvaí i, quan va desaparèixertambé aquella lluminositat, es trobà enun llit d’un sòrdid hospital de campanyaamb el pit embenat.Totalment recuperat de la ferida, però

acusadament prim per la deficient nutri-ció del camp de concentració on haviaesperat el final de la guerra, per fi el mal-son s’havia acabat. Quan va posar peual baixador d’Ocata la va veure de segui-da. Allà, a escassos metres, l’esperavala Montserrat. Aquella cara, aquells ullstan somniats, el miraven amb una barre-ja d’alegria, tendresa i desig. En Miquelsemblava clavat a terra, sense saberquè dir. La Montserrat va prendre la ini-ciativa i corrent cap a ell l’abraçà ambdelit i besà apassionadament aquell ros-tre pàl·lid i esprimatxat, però tan estimat.No calien paraules. Després, entrella-çats, s’encaminaren cap a la sortida delbaixador, amb la seguretat que el futurels seria favorable, perquè, com diria enJaume, tot es reduïa a una qüestió deprincipis.

UNA QÜESTIÓ DE PRINCIPISPer Josep Condeminas

Contes del Masnou

Després de més de setanta anys definida la guerra del 1936-39, encarasorgeixen històries que, si no fos perla bona memòria d’alguns masno-vins(1), restarien per sempre a l’oblit.Són petites o grans històries que,sovint al marge del contingut intrínsecde la notícia mateixa, són més interes-sants pel que aporten de la vida diàriad’aquells anys convulsos, i de les per-sones, que, al marge de les sevesidees, arriscaren la vida per salvarunes obres artístiques, fossin del caireque fossin, per a la posteritat.Abans de seguir amb la història queens ocupa, fem un xic de memòria totcitant cronològicament les principalsdates del convent/col·legi de laSagrada Família del Masnou, des dela donació testamentària (2) del 1913fins a la guerra, data de la història.Són aquestes:

- 1914. Fundació de la comunitat demonges- 1916. Inscripció com a col·legi- 1917. Festa de l’entronització delSagrat Cor- 1923. Benedicció de la campana dela capella- 1924. Creació del noviciat- 1924. S’enderroca el celler i, al seulloc, s’hi construeix la capella actual (3). - 1928. Es fa l’altar del Sagrat Cor.- 1934. Es porta a terme l’ampliació irestauració de la capella.- 1936. Als primers mesos de la revo-lució (estiu 1936) es produí la incauta-ció del col·legi i conversió en seu deles Joventuts Llibertàries-FAI.

El Col·legi de la Sagrada Família, enaquells dies de començament de laguerra, en ple temps revolucionari, fouincautat, tal com acabem de dir, perles Joventuts Llibertàries-FAI, que elconvertiren en el seu local.Les monges que hi havia al momentde la incautació hagueren de sortir-neal més discretament possible, ja que

HISTÒRIA DE COM ES VAN SALVAR LA CUSTÒDIA i EL SAGRARI del COL·LEGI de la Sagrada Família del Masnou en temps de guerra (1936-39)

18

Caterra. Havien sortit del convent perla porta de l’hort, que donava a aquestcarrer. Ambdues, després de la guerratornaren al Masnou, on van viure lamajor part de la seva vida i on tambéreberen sepultura.De la popular mare Maria, que es deiaMaria Torner i Vives –com a monja esva dir Maria del Sagrat Cor (4)– calparlar-ne més extensament, ja que, amés de dedicar-se tota la vida al’ensenyament dels nens, tenia unaaltra missió, la de cuidar-se de lacapella i, per tant, de totes les sevespertinences i feines. Així doncs n’erala sagristana. D’ella, en aquesta face-ta, recordem especialment el guarni-

Capella del col·legi

Col·legi de la Sagrada Família del Masnou

haurien estat perseguides o qui sap siels hagueren donat mort. Moltes tor-naren a les cases dels familiars, id’altres foren recollides, de moment,en cases de la vila. Les populars mares Maria i Antonia, laprimera mestra del Col·legi, que fins ala guerra va ensenyar nenes i, des-prés d’aquesta, ho féu fins a la jubila-ció amb els nens (els meus nens comen deia ella) –també tocava el piano ol’orgue en celebracions litúrgiques–,així com la cuinera, es refugiaren deprimer a casa dels Casals, vuit dies,que vivien al darrere mateix del con-vent, a l’actual carrer de RafaelCasanova, aleshores carrer de la

Per Joan Muray

Històries de la vila

19

Altar major amb els guarniments florals fets un any per Setmana Santa. Foto de Teresita Torres.

Custòdia i Sagrari de la capella del col·legi

sorgit de la rebel·lió militar del 18 dejuliol del 1936 contra el règim establertdemocràticament per les urnes el 14d’abril del 1931. - Martí de DÒRIA i GENISANS, nat alMasnou el 13 de juny del 1910 i mort a lamateixa vila el 7 de desembre del 1982.El seu ofici era el de pagès, que exer-cia a les seves terres, on hi ha la sevamasia, que es troben al nostre terme,al Camí del Mig, després de passadala riera de Teià, en direcció a Premià.Martí de Dòria fou, després de la guer-ra, durant uns anys, regidor del’Ajuntament del Masnou.

La custòdia és una peça d’orfebreriareligiosa, on s’exposa el SantíssimSagrament a la veneració del públic.Té el seu naixement cap al segle XIV,per la necessitat litúrgica sorgida deles processons eucarístiques, espe-

ment que feia a l’altar per SetmanaSanta, quan era costum d’anar a visi-tar el que en deiem els monuments.En va quedar una magnífica imatgede la fotògrafa masnovina TeresitaTorres. N’hi va haver una altra, que era postu-lant o novícia, de nom Helpídia, quees va instal·lar a la masia de canDòria, on va passar per minyona.D’aquesta relació en temps de guerraen va quedar una profunda amistat,que va durar tota la vida de la desprésmonja, amb la qual els Dòria es vanescriure i fer visites mútues fins a lamort de la mare Helpídia el passat any2009 a la Seu d’Urgell on estava. La custòdia i el sagrari foren recollitsal Col·legi de la Sagrada Família perSalvador Marfà i per Martí de Dòria,als primers temps de la guerra, i vanrestar amagats a can Marfà i a canDòria fins al final.Per a la custodia, a can Marfà van ferun clot al terra de la casa, al lloc ontenien la màquina de cosir, lacol·locaren degudament protegida, iho taparen bé, i posaren la màquinaaltre cop al damunt.La casa d’en Marfà està a l’actual car-

rer de Sant Felip, 113, aleshores unacasa que, amb unes quantes més ifins a l’actual c/ de la Mare de Déu deMontserrat, formaven un petit carreranomenat de Sant Jaume, un carrerestret, on cada casa tenia al davant unhort, que arribava fins a l’ara c/ deSant Felip i el tancava.El sagrari es va amagar en una de lesmasies dels Dòria, sota el paller.Aquesta masia no era la casa pairal,era la que ells coneixen com de cal’oncle Joan, que està a prop de laprincipal, darrere mateix de la de “calPerdut”. Allà hi va restar fins a final dela guerra, com la custòdia, quan laretornaren al col·legi/convent. Els dos protagonistes del fet són:- Salvador MARFÀ i MARTÍ, nat alMasnou el 17 de setembre del 1898 iafusellat pels franquistes al Camp dela Bóta el 18 de novembre del 1939.El seu ofici fou el de mecànic.Va ser alcalde del Masnou durant elperíode republicà, del 13 de novembredel 1936 al 15 de febrer del 1937. Peraquest fet fou afusellat pel novembredel 1939, condemnat en un judicisumaríssim, com s’estilava aleshoresamb tots els contraris al nou règim,

va, fins a la reforma litúrgica delConcili Vaticà II, a sobre l’altar; i quedes d’aquesta, normalment està dar-rere de l’altar, ja que aquest està decara al públic.

NOTES 1- En aquest cas, ha estat l’excel·lentmemòria d’Emília Marfà i Farreras,filla de Salvador Marfà, un dels salva-dors de la custòdia, i de la seva cosi-na Pepita Dòria i Galofré, filla de Martíde Dòria, l’altre dels salvadors.2- El llegat testamentari, pel qual lesmonges de la Sagrada Famíliad’Urgell passaren a fundar el con-vent/col·legi, provenia de JoaquimaEstaper i Cuyàs del Bosch, darreradels Estaper de “ca l’Estudiant”.3- En fer aquestes obres, els paleteshi troben dues o tres gerres amb or,que es queden; i un d’ells se’n va aMallorca, quedant amb l’altre que s’hireuniria més tard, però el segon maino va poder gaudir del botí, i el primer

Monja, mestra de criatures, sagristana i organista, d’una fe sense fissures, sempre alegre i optimista.

Als qui d’ella alumnes fórem com a fills ens va tenir, contenta pels postrers èxits,patint si ens veia patir.

Ens va ensenyar a ajudar missa, servei que vam fer molts anys;i ella gaudia si ens veiapietosos fent d’escolans.

Ja casats i ella velleta,si ens trobava a algun cantó,espotània i satisfeta

ens venia a fer un petó.

Fos d’esquerra o bé de dreta,a tots estimà igualment; mai mirà cap etiqueta, veia fills en tot moment.

Tot el poble l’estimava;sempre fou monja d’aquí; a les monges les traslladen, ningú amb ella s’hi atreví.

Va confiar tota la vidaen Jesús, el seu Amor.El nom era fet a mida:Maria del Sagrat Cor.

Carles Coll i Colomer. 2009

20

cialment del Corpus. També és ano-menada ostensori.El sagrari és el lloc on es guarda elSantíssim, que normalment es troba-

Salvador Marfà i Martí

Martí deDòria i

Genisans

es va esfumar totalment.4- El seu record, quan fa quasi vintanys de la seva mort, és encara viu,com ho demostra la poesia que unantic alumne seu, Carles Coll, ens haenviat i que publiquem a l’apartat depoesia.

FONS CONSULTATS- Emilia Marfà i Farreras- Pepita Dòria i Galofré- Col·legi de la Sagrada Família delMasnou- Mare Pilar - Gent del Masnou, núm. 12, gener1988. Entrevista a la Mare Maria, perEmpar Vázquez. - “Històries de la Vila” (II volum). JoanMuray. Editorial Davinci. Barcelona2005. - “República, revolució i guerra civil”(El Masnou, 1931-1939). De JordiAmat i Teixidó. Gent del Masnou 1995.

M. MARIA DEL SAGRATCOR TORNER I VIVES

Religiosa del Col·legi de la Sagra-daFamília del Masnou des de l’any 1925al 1991, en què va morir.

MENÚS DIARIS · SERVEI A LA CARTA · MENJARS PER EMPORTARDILLUNS TANCAT

Santiago Rusiñol, 43 · Tel. 93 555 23 96 · El Masnou

R E S T A U R A N T

21

Per Miquel Casals i Agustí

Acompanyat per la meva esposa,Montse, la recent visita a Can Teixidordel 23 de maig passa, va ser per a miuna gran barreja d’il·lusió, curiositat,potser sentiment de pertinença, retro-bament amb una sèrie de records,vivències i imatges que et vénen a lamemòria després de tants anys de noaccedir-hi.Durant els darrers més de trenta anys,l’únic contacte amb Can Teixidor haviaestat l’observació del seu imponent per-fil des de la finca veïna –CanBarnades– cada cop que durant totaquest temps hem anat a visitar elscunyats i els nebots del Càmping. L’hefotografiat molts cops i l’he mirat encaramés, embadalit en les postes de sol.Vàrem ser els primers d’arribar del grupd’uns vint o vint-i-cinc visitants d’aquellassolellat matí dominical i, abansd’accedir al pati, vàrem rellegir les duespoesies escrites sobre murals demosaic, que rememoren el pas del pri-mer ferrocarril del país i el seu primercentenari. Un cop dins del pati, la vistasobre el nostre mar des de la barana,l’austera façana, el porxo, el safareig isobretot la capella on es varen casarels pares i altres membres de la família,són, totes elles, imatges més queentranyables. Darrere la vidrierad’entrada, la cordial benvingudade l’amic Joan Muray i de lanostra apreciada Ma. Teresa,fidel servidora de la casa.Un cop complet el grup de visi-tants, guiats per en JoanMuray, iniciem una volta pelsdiferents elements del pati: elsafareig, la interessant “comu-na”, el galliner –que no pot fal-tar en cap masia– i la capella,tan íntima, polida i familiar en elrecord. Després, per l’escalade l’entrada accedim a la pri-mera planta on en Joan enssegueix delectant amb lesseves curioses explicacions

sobre cada estança, els personatgesque hi varen habitar i un sens fi dedades històriques, que són tota unadescoberta molt interessant i el fruitd’un treball molt laboriós i de gran dedi-cació de temps i esforç personal.Després seguim per les altres plantesde l’edifici, terrasses, etc… Per a mi,una de les experiències més atractivesde la visita és que, un cop a dins de lessales del primer pis, et trobes, tot d’una,a peu pla d’una extensió gens menys-preable d’aigua que apareix de cop ivolta en obrir una finestra. És la bassaque feia funcionar el molí que hi haviaals baixos de l’edifici (encara existentavui, però en desús) i on, segons enshavia explicat l’àvia Antònia, es criavenunes rates molt ben alimentades deblanca farina, que feien les delícies delmoliner, cosa que esperverava elsoients cada cop que ho explicava.Aquesta bassa havia estat lloc de jocsquan hi anàvem de petits amb els pareso els avis, a voltes improvitzant un hamamb una agulla de cap doblegada i untros de fil, per pescar –fins i tot senseesquer– algun dels peixos de colorsque de bona fe queien en el parany,procurant, això sí, que no se

n’adonessin els nostres parents ni elsmasovers, Joan i Marcel·lina, a quitambé procuràvem “burlar” quan,anant-hi de visita, intentàvem furtiva-ment pujar escales amunt de la casaper treure el nas per les dependènciesdels “senyors” i esbrinar quins secretss’hi podien amagar en aquelles “miste-rioses” –per a nosaltres– dependèn-cies privades. La vista de la masia,reflectida en el mirall de les aigües tran-quil·les de la bassa és, per a mi, impres-sionant.La font d’aigua, que sempre he vist rajari on havíem berenat tantes vegades ambla família… i aquelles feixes tan endreça-des per on havia passejat, convertidesara en una urbanització de luxe…Com a fi del recorregut, el celler amb lacova que hi ha excavada i la sala-audi-tori, de magnífica sonoritat, on cada anyse celebra un concert. Des de l’escenarid’aquesta sala en Joan ens va donarles darreres referències i em va desvet-llar, com a família de músics que som,el desig de participar-hi artísticamentalgun dia, cosa que suposo que plauriaels meus avantpassats que tinguerenpresència activa a la masia.Arran de la visita he cercat la fotografia–d’aquelles que es feien “d’estudi”–dels meus besavis i masovers de CanTeixidor –crec que devia ser cap a mit-jan segle XIX– amb el seu posat tangreu i formal, i he recordat xerradesd’aquelles que en dèiem “de la vora delfoc” on els avis i els pares comentaven,fa més de seixanta anys, les angúnies,les alegries i les experiències de totamena viscudes entre aquelles parets.

Visita a can Teixidor

Cròniques

CròniquesConcert de Festa Major de la Coral XabecPer Enric Badal i Esteve Pujol

lar, el Grup ha tingut una trobada literà-ria, Diumenge amb lletres, cada darrerdiumenge de mes durant tot el curs.Entorn d’una quarantena llarga de per-sones hem gaudit mensualment de bonaliteratura i de bona música a la Salad’Actes de Gent del Masnou. Tothom hiés convidat. A l’inici ja es va indicar lapossibilitat de representar alguna obrade teatre; això demanava més esforç,més preparació, més mobilització depersonal, temps i mitjans.Per fi n’ha arribat el moment. Els dies26 i 27 de juny, a Ca n’Humet, el Grup,sota la direcció de Francesc Fàbregas,va muntar Això no és vida!, de SergiBelbel, Albert Espinosa i David Plana.Una delícia d’interpretació; dues hores degoig teatral, de rialles molt ben provoca-des. Les cinc protagonistes, esplèndides.Només puc dir-ne això: esplèndides.La depressiva (Cristina Sagré), còmica-ment depressiva, és clar, amb l’ajudad’una mare, diva infinita (Antònia Camps),i d’un psicòleg neurastènic (Joan Peirot)…no ens va pas deprimir, tot al contrari! Ei,que el Bernat Pera ens va animar a no suï-cidar-nos per res del món.La presumida (Cristina Gomila) ens vaconvèncer del tot que… val més quecadascú s’accepti tal com és; que elspedaços de cirurgia estètica no sempresón mentalment higiènics. L’amiga(Gemma Montoya) la va matar i el marit(Josep Ma.Cid) la va rematar, abans del’anestesista. I l’actuació coral, fervoro-samernt aplaudida, d’Artur Lovaina,Marc Panal, Ramon Raventós i GuillemVidal va ser de les que es recordaranmolt de temps.L’estressada (Carme Duran) ens vaestressar a tots; la caricatura de donasuperarxihiperextraorganitzada ens vafer saber que… val més no ser-ho tant!La família (Jaume Boadella, QuetiJurado, Marta Lovaina, Paula Vilajoana iClàudia P. Sagré), ai pobrets!, també ensho van confirmar. Fins i tot hi va contri-buir la política desangelada (CarinaGómez), ves. Els quatre corifeus delparàgraf anterior van tornar a ser unacomparsa boníssima.La ingènua de dalt a baix (BettinaBlanch), optimista malgrat les evidènciesmés evidents, semblava ser el pal depaller de l’obra sencera; potser és que,en el fons, allò que aguanta el món és la

Festa Major: diumenge 27 de juny, a dosquarts de deu del vespre. Com tantesvegades, la Parròquia de Sant Pere eraplena. Quin goig! Què farien les boquesdels cantaires sense orelles que lesescoltessin?; què farien les ànimes delscantaires sense les ànimes on ressones-sin les melodies?Els qui formem la Coral Xabec –amb ladirectora, Montserrat Llagostera, al cap-davant, i amb la Bàrbara Llacay alpiano– vam oferir el nostre treball musi-cal i amb alegria vam aportar sons ibelles harmonies a la Festa Major. Les cançons de la primera part tenien encomú la llengua: el català, i el paisatge:la mar, imponent escenari de la vidahumana: guerra, pau, amor i festa ensvan dur de Palafrugell a Cuba: El meuavi (J.Ortega-Monasterio/F.Vila); hi vahaver cants de taverna de soldats:Cançó de beure (trad. catalana/EnricRibó); i cants de gresca valencians:Bolero de Guadassuar (trad. valencia-na/D.Ramon Lluch) i Xumba, xumba(trad. valenciana/D.Ramon Lluch); pertornar al Masnou de començament delsegle xx: La rondalla de les ones(F.Ramentol/G.Maristany/M.Llagostera) iEl cantaire del Masnou-Vals de lesPepones (J.Costa) .Va ser un concert joiós de Festa. A lasegona part vam oferir cançons en llenguacastellana i en llengua anglesa. tambévam parlar de poesia i de tragèdia, demort, d’amor, de treball i de pregària.Els Nocturnos de la ventana (1, 3 i 4) delmalaurat poeta granadí Federico GarcíaLorca, que va estimar prou béCatalunya, tenen un bell tractament en lacomposició de Francesc Vila. Emociódensa; llenguatge deliciós.

L’argentí Astor Piazzola sempre ensemociona amb la seva obra sense idio-ma Adiós, Nonino escrita en música–idioma universal– que ens fa viure eldolor per la mort del seu pare. De vocals,només n’hi sentim dues, A i U, com unclam de dol, potser un udol, des de moltdintre molt dintre.El poema de Néstor Lujan Punto dehabanera –recreat musicalment perXavier Montsalvatge– ens va evocar eldesig sensual de manera gairebé ali-mentícia; s’hi barregen tacte i gust, vistai oïda; plaer i ànsia. Amb Drill ye, tarriers, drill (T.F.Casey/C.Connelly/T.Rodgers) el cor depicapedrers i dinamiters irlandesos cons-tructors del ferrocarril dels Estats Unitsd’Amèrica ens va transmetre amb forçala duresa, i rudesa, de la seva vida. I finalment Ev’ry time I feel the spirit(trad.americana/K.B.) ens va fer arribarl’energia de la pregària del “godspell” o,com en dèiem al segle passat, dels“espirituals negres”.Els aplaudiments ens van convidar a afe-gir-hi un bis, Al Masnou (J.PujadasTruch/M.Llagostera), himne oficiós delMasnou; potser un dia el nostre Consistoril’en farà himne oficial?, vés a saber!I encara vam tenir d’ocasió de cantar totsplegats, públic i Coral, el cant amb quèhavíem iniciat el concert, El meu avi. Laclau que l’havia obert, el va tancar; peròara el cor era curull; no havíem obert lesportes debades.Qui estima la música, estima la vida.Que la música sigui sempre la nostracompanyia!

CròniquesEL GRUPRAUXA FA TEATREPer Esteve Pujol i Pons

Conec el Grup RAUXA, de Gent delMasnou, des que es va fundar acomençament d’estiu de l’any passat.Va néixer com un grup de personesafeccionades a la poesia, a la literatura,a l’art… que volien trobar-se de tant entant per gaudir plegades, llegint, reci-tant, comentant peces artístiques…Com un petit miracle d’acceptació popu-

22

23

bona voluntat, el pensament positiu, labonesa de cor… potser sí. I això que lamare (Elvira Gordo), la llevadora expedi-tiva (Amparo Vázquez), el galant aprofi-tat (Joan Salvatella), l’empresària galtes(Gemma Mercader) i el client (CarlesFontseré) no li ho van posar pas gairefàcil, que diguem, no. Tanmateix, va aca-bar feliç, la noia, feliç de debò.L’agressiva (Paquita Mateu) ens vaposar festivament nerviosos fins al paro-xisme a tots plegats amb la seva agres-sivitat hiperbòlica i reconcentrada (quèmés voleu que us en digui?). Sort en va

tenir de la paciència eterna del FrancescFàbregas, de la Teresa Pons, del RamonPellicer, que li van endolcir… el traspàs. Aplaudiments merescuts per una feinamolt ben feta, amb una posada en esce-na d’una precisió perfectes, una coreo-grafia austera i de rellotgeria suïssa.Un punt suplementari positiu: la puntua-litat total a l’hora de començar (ens varecordar una obsessió saníssima d’enJosep Riera, l’enyorat director masnoví).Un punt suplementari no tan positiu i enforma de pregunta maliciosa: ¿per què,malgrat els esforços de tants enamo-

rats de la llengua catalana, hem de con-tinuar sentint gafe, farola (en el sentit defanal), gilipollas, columpi, columpiar…;cine o classe pronunciats amb fonèticacastellana?; (val a dir que cine depeniade l’actor que ho deia); i em salto elsrepetits ojalá dels agraïments finals (tannostre que és el Tant de bo).Un darrer punt suplementari per a l’obraen si, no pas per a la representació,que, repeteixo, va ser reeixidíssima:¿els autors no van tenir en compte queel públic multiplicaríem de seguida percinc el temps de la intervenció de Ladepressiva i del seu comiat final i ensesgarrifaríem de la duració total previsi-ble de l’obra?Un excel·lent alt per la representaciód’una obra massa llarga; ep, és el quepenso. El Francesc Fàbregas ens vaanimar a enviar suggeriments i propos-tes a Doncs, au, endavant!

Això no és vida!

Juliol i agost. Nits d’estels, desitjos, lectures, còctels i pro-pòsits. Un dels principals: gaudir del bon temps i passar-s’ho bé. Per això us proposem els aproximadament noran-ta minuts de la comèdia Sexe i Gelosia, escrita per MarcCamoletti (1923-2003) i estrenada el 1993 a París, per noparar de riure, que fins al 18 juliol fa temporada al GuaschTeatre (c/ Aragó, 140, entre Villarroel i Comte d’Urgell). Unepisodi d’infidelitat que descobreix un maquiavèlic i pràcticmarit (en Joan Raja, en el paper de benestant Bernat) enspermetrà desconnectar de qualsevol problema de les nos-tres vides quotidianes, i fer servir el múscul diafragmàtic.Completen la nòmina les esplèndides Eva Saumell (laJacquelina, o sigui la muller infidel) i Awà Andreu (sofertadona del Robert), la jove Marta Perramon (aquí, la lleuge-reta Bàrbara) i Josep M. Teixell (l’infidelíssim Robert, amantde la Jacquelina), tot i que val a dir que sempre estem pen-dents de l’entrada a escena de la Maria Cinta Compta(Barcelona, 1935), això és, la majordoma Maria Lluïsa, quefa les delícies del públic. Canviem d’ubicació i ens n’anem a Linguamón (la Casade les Llengües) (www.cafelebab.cat), que, situada al’antiga fàbrica de Can Ricard (al Poble Nou, c/ Marroc,entre Bilbao i Espronceda), ofereix l’edició 1a del seu esti-uenc “cafè d’espectacles”. En efecte, del 8 al 17 de juliol,en el marc d’aquest Festival Cafè Lebab, hi trobaremactuacions (i cultures i nacionalitats) ben diverses (poetes

Somrients, decidits, reproveïdors.

afroamericans, glossadors mallorquins, bertsolaris bascos,etc.). Els preus són ben assequibles (abundosament, 5euros; i habitualment convocatòries a les 21.30) Hi seràpresent la dramaturga i poeta Meritxell Cucurella-Jorba(Pierola, 1973), l’autora de la deliciosa i circense peça “pera deu personatges somniats i somniadors” Pare nostre queesteu en el cel (Arola Editors, Tarragona, 2003), que parti-cipa el dissabte 17 de juliol de 2010 en la proposta de poe-sia visual i sessió de micro obert.Bons preus també (zero euros!), a les lectures ques’ofereixen dintre del V Obrador d’estiu de la SalaBeckett –l’habitual i anual trobada internacional de drama-turgs emergents a través de cursos i seminaris, que tenenlloc al nostre territori. Microlectures de dilluns 12 al dijous15 de juliol (18.30 h.) de Sarah Berthiaume (Quebec),Cerren Ercan (Turquia) o Àlex Mañas (Catalunya), perexemple. Lectures (Motortown de Simon Stephens i Lavida bona d’Enzo Cormann) el dilluns 12 (21.00) i el diven-dres 16 (18.30), respectivament, a l’Institut del Teatre.Diu el personatge de l’Amàlia, de la Meritxell Cucurella-Jorba,al llibre que tot just hem mencionat, que “La vida és un verb:decidir.” I més endavant (IX) ens diu: “(...) els somnis són comla vida. T’arriben. T’arriben sense avisar.” És una frase de lapàgina 44, un número que ens recorda com queden dues per-sones després de ferl’amor. Quan ja repo-sen, ulls aclucats,per reinventar les for-ces que cal emprarcada dia. Proveir-sede nou per (som)riure. Riure per pro-veir-se de nou.

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com) i M. Josep R. Lucas (gràfics)

l’Institut del Teatre

L’antiga creença dels africans en lesarts ocultes no ha pogut ser apaivaga-da pels ensenyaments mahometans ocristians, i encara segueix tan arreladadins la mentalitat africana que la majo-ria de desgràcies o misteriss’atribueixen finalment a la màgia.L’exemple més recent és la desapari-ció d’Abubakar Toumba Diakité el pas-sat 3 de desembre a Guinea. No li vaagradar que el president colpista,Moussa Dadis Camara, el fes servirde cap de turc per desviar la respon-sabilitat de la matança de civils en unamanifestació el setembre, i en una dis-cussió acalorada va acabar disparantuns quants trets al president i la sevagarde de corps. Des d’aleshores, elpròfug magnicida ha fugit de la justíciai el president Dadis Camara es recu-pera al Marroc. Tothom creu que enToumba, a banda de ser cinturó negrede karate i comptar amb amics fidelsper tot el país, si no ha estat capturatencara és perquè té un grigrí fet perun morabit molt poderós, que li confe-reix el do de la invisibilitat. Els controlsmilitars continus a les carreteres sóninútils perquè encara que en Toumbaviatgés en un dels atrotinats Renaults18 que solen circular per les abonye-gades carreteres guineanes, el grigríque duu a sobre el farien invisible alsulls dels militars.Havíem après tant sobre l’art del’endevinatòria durant els últims diesque, tot i ser uns tubabs blancs, hovam voler provar. Al menjador del’Hotel Nelson Mandela deKissidougou, a la Guinea, sobre unesestovalles de tela rosada, a la pàl·lidallum d’una bombeta. Vam agafar ungrapat de bolígrafs. Tots de materials icaracterístiques diferents, dels que johavia anat arreplegant de casa perregalar-los durant el viatge. La nostravíctima va ser la Fatoumata Mara, unajove perruquera que ens havia pre-sentat un amic comú. Vam actuar comels autèntics endevinadors. Caliaconèixer la persona, i com qui no lidóna importància, li vam anar pregun-tant sobre la feina (treballava en un

petit saló), el futur (estava estudiantun curs triple d’alfabetització, perru-queria i informàtica teòrica) i la família(tenia una filla de quatre anys i viviaamb la mare i uns quants germans). Apartir d’aquí, només calia tenir prouimaginació... La Fatoumata portava al canell dret ungrigrí. No era gaire poderós, perquèse l’havia fet ella mateixa, deia. Peròno deixava d’indicar que creia enaquestes coses. Segur que un grigrícasolà no és tan poderós com el fetper un bon morabit, però per a qui noté diners per pagar-ne un de bo, lasolució artesanal és suficient. Davantla gran mesquita de Bamako hihavíem vist unes quantes paradetesamb articles per poder-se fabricar finsals grigrís més sofisticats: caps demico, pell de civeta i de cocodril, clos-ca de tortuga, potes de falcó, cama-leons secs, dents d’animals, herbesde tot tipus i multitud de despullesvegetals o animals omplien la plaçaper a tot aquell interessat a fabricar-seun grigrí. Era la persona idònia per posar enpràctica les nostres capacitats endevi-natòries. Li vam fer aguantar els bolí-grafs aixecats sobre la taula amb lesmans, i els va haver de deixar caure,com si fos el joc del Mikado. Tota laresta va ser inventiva.–Aquesta d’aquí ets tu sens dubte.Veus com aquest bolígraf està fet defusta? Com un arbre de la GuinéeForestière, com un arbre de Gbakoré,d’on ets tu.El bolígraf de fusta l’estava apuntant

directament. Ella va assentir.–I aquests dos que s’aguanten inesta-bles sobre teu representen un canvi.Veus que les dues puntes divergei-xen? Això és perquè et trobes en unmoment de canvi. Arribarà un momentque hauràs de triar. Hauràs de decidirsi vols seguir amb la perruqueria o sivols iniciar-te amb la informàtica. Veusque en aquest bolígraf d’aquí s’hi veula molla? És com si fos el rull d’unaperruca o la forma d’una trena. Indicaque encara et queda un temps de tre-ball aquí a la perruqueria... Però fixa’tque l’altra alternativa tampoc no ésfàcil. Fixa’t que aquest bolígraf pesamés que l’altre. Això significa que hau-ràs de treballar fort per aconseguir-ho.I fins i tot potser hauràs de viatjar.Veus com apunta cap a Conakry?La Fatoumata, amb ulls esbatanats,seguia cadascun dels nostres movi-ments. Sospesava els bolígrafs iassentia quan li fèiem les preguntesde les quals ja coneixíem la resposta.–Veus que aquí hi ha un bolígrafdecaigut? A prop de tu? Ha de ser ungermà teu. Tens un germà gran, oi?Té problemes de salut?No, el seu germà no tenia problemesde salut, ens va dir.Però estàvem segurs que si en el futurli sortia un refredat, la Fatoumata lidiria que allò feia temps que sabia quepassaria.Li diria que allò ja ho havien predit unparell de tubabs folls amb un grapatde bolis.

http://apuntsdeviatge.blogspot.com/

MORABITS, GRIGRÍS I ALTRES MISTERIS D’ÀFRICA (tercera part)Per Jordi Canal i Soler

24

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICSI FONTANERIA

Vicenç LinaresJoan Llampallas, 25

93 555 95 62Ametllers, 12

93 555 83 91

S.E.F.canyes

Av. Joan XXIII, 110El Masnou

(Antic Tapeo)

93 555 93 02

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

26

Títol: Terra baixaAutor: Àngel Guimerà.Adaptació: Pere Martí BertranEditorial: Edicions del roure de can rocaLloc i any d’edició: La Garriga, 2010Nombre de pàgines: 192

Un pas endavant , imprescin-dible, per a la literatura d’unpaís normal.

Ens hem de felicitar perquè com a laresta de països normals, que no estansota el jou d’un estat que no és el seu, elmón editorial català va avançant i cobrintles necessitats del nostre món literari.Edició adaptada d’un dels nostres clàs-sics teatrals més emblemàtics: TerraBaixa d’Àngel Guimerà.Cada cop més vivim en un país multi-cultural i si volem que els nouvingutsl’estimin i en formin part els hemd’apropar als nostres clàssics, tambéens cal apropar els clàssics als ado-lescents de l’escola secundària per-què puguin gaudir d’una manera mésentenedora d’aquest corpus tan ricque és el de la literatura catalana.L’obra que ens ocupa utilitza un regis-tre estàndard, però ens ofereix la peçaíntegra, amb els mateixos actes i amb

pràcticament la mateixa extensió del textoriginal. Es tracta d’un dels tres nivellsd’adaptació que ofereix l’editorial. Calque ens fixem també en la portada, queté un rerefons de samarra de pastor ambun ganivet de muntanya oxidat, tota unaanticipació del que ens espera en l’obrai una presentació artística molt digna pera la coberta.Amb la finalitat d’acostar el text deGuimerà al lector no iniciat trobemuna introducció a la vida, a l’obra i al

corrent literari que van marcar l’autor. Tota l’edició està acompanyadad’il·lustracions que ajuden a entendremolt bé els espais de l’obra, l’època, larepercussió que va tenir la seva estre-na..., ajudant tot plegat a fer propera ientenedora una obra que és, malgrat elpas dels anys, d’una rabiosa actualitat.Els grans temes de Terra baixa: l’abúsdel poder de l’amo Sebastià sobre elstreballadors, l’abús sexual de l’amosobre la dona, la Marta, la idealitzacióde la natura, la terra alta enfront de lacorrupció de la terra baixa... ussonen? No hi ha abusos dels amosdels poders polítics i econòmics versles classes mitjanes i treballadores?No hi ha violència de gènere encara?No es vol recuperar l’harmonia amb lanatura des de l’ecologisme? Vet aquíla força sempiterna d’un clàssic!Cal destacar la bona adaptació quen’ha fet Pere Martí, retornant al lectordel s. XXI el nom de cada cosa, acla-rint un lèxic imprescindible, respectantl’original al màxim possible, connec-tant l’autor al lector, interpretant a laperfecció el millor esperit del nostreteatre romàntic.Hem d’agrair i difondre iniciativesd’aquest tipus per caminar cap a unanormalitat plena.

Parlem de llibresPer Anna Ruiz Mestres

Aquest personatge era fill d’un empresari i els seus pares li vanensenyar moltes coses, que el van formar de cara al seu futur. Es va casar als 27 anys; i el matrimoni va tenir dos fills. I, tot i seruna família prou feliç, la seva parella, que patia fortes depres-sions, va llançar-se al mar en una travessia cap a Mallorca. Fou molt estimat i admirat a casa i a fora. Era molt polifacètic itriomfà en tota mena d’espectacles: cançó (el primer disc al 38anys i el darrer al 66), cine (la primera pel·lícula als 26 anys i ladarrera un any abans de morir), a la TV, al teatre, al circ, a la ràdio.

Precisament en aquest mitjà de comunicació, un entrevistador“poca-solta i carpetovetònic”, fent-li una gracieta, li va pregun-tar si els catalans quan parlen la seva llengua ho fan com sibordessin! Li va contestar que no ho sabia, però que ell,l’entrevistador, sí que tenia el nom de gos (es deia Boby!).Era elegant i tenia una capacitat magnètica per comunicar-seamb tota mena de públics. Li agradava posar el seu nom alscarretells de vi. La seva imatge apareixia rodejada de totamena de personatges famosos de la seva època (futbolistescom en Ramallets, músics com en “Cugui”...).Portava una vida molt activa amb alguns alts i baixos, que el seucaràcter sabia superar. Per a més dades, aquest personatge vaestiuejar al Masnou durant uns quants anys, essent conegut perles seves passejades pel Camí Ral.Pels seus mèrits artístics fou premiat per la Generalitat. Va serpregoner de la F. Major de Sants i té un monument a Barcelona.Als 56 anys van haver-lo d’ingressar a la Clínica Quiron de Bcn,perquè emmalaltí a causa d’una forta infecció causada per gèr-mens. I un any més tard fou atropellat per un cotxe. Va morir “Prop del Cel”, d’una manera molt plàcida als 79 anys.

CONCURSQui és aquest personatge?Per Antoni Josep Ferrero i BalaguerAmb aquest article-concurs convidem a participar tots els lector,d’acord amb les bases següents: Cal endevinar de quin personatgeestem parlant i comunicar-ho a la redacció del Butlletí mitjançantcorreu electrònic (gentmas@suport.org) o per correu ordinari (c/Dr.Agell, 9, 08320 el Masnou) indicant el nom del personatge en qüestió iles dades personals del concursant: nom i cognoms, adreça i telèfonde contacte. Entre tots els encertants sortejarem cada mes un CD delllibre virtual Gaia 2148.“Una història de l’Univers i de la Vida” iun exemplar de la “Rondalla Còsmica” treta del llibre virtual. Cal que les respostes arribin per tot el dia 20 de cada mes, com amàxim. El guanyador serà anunciat al Butlletí del mes següent.

CONCURS

Solució del mes passat: Joan Francesc Mira i CasteràEl guanyador del concurs Xavi Alonso Oliveras

27

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 16/7 GERARD ROSÉS. Pintures i aqüarel·les.Exposició institucional commemorativa dels XXV anys deGent del Masnou. Catàleg patrocinat per Fundació LaCalàndria.

Del 17/7 al 6/8 L’ARBRE. EL GEGANT DEL REGNEVEGETAL. De Joan Condal.

Del 4 al 24/9 JOSEP IGUAL. Pintures

Concert

I n f o r m a

IX MARATÓ DE VEUS LÍRIQUESDiumenge 25 de juliol a les 7 de la tarda a Gentdel MasnouDirecció: MONTSERRAT APARICI

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

Una velleta tota arrugadeta,que sempre porta una cueta.

Resposta: la pansa

Col·leccionismeTROBADA MENSUAL D’INTERCANVI DE PLAQUES DECAVA, PUNTS DE LLIBRE, SEGELLS, MONEDES,POSAGOTS, GOIGS, ETC.Cada segon dimecres de mes, de 7 a 9 del vespre, al localsocial de Gent del Masnou.PROPERES TROBADES: Agost, vacances. Dime. 15 de set.

De vegades volem expressar la idea d’obligació i ho femamb unes construccions (se’n diuen frases verbals operífrasis verbals) que no són pas correctes en català.No hem de fer servir TENIR QUE, ni HI HA QUE, sinóHAVER DE, CALDRE o CALER.Així que no hem de dir ni escriure: tenir que ser, tensque dir, tenies que anar-hi, tindrem que fer, teniu quetreballar, tinguis que pagar, si tinguessis que parlar,tinc que obrir, havies tingut que callar… hi ha que fer,hi ha que dir, hi havia que fer, hi haurà que passar,haver-hi que pensar… (En una ocasió vaig veure un

rètol totalment aberrant que deia JA QUE PORTARSABATILLES A LA PISCINA).La forma correcta d’expressar l’obligació és HAVER DESER, HAS DE DIR, HAVIES D’ANAR-HI, HAUREM DEFER, HEU DE TREBALLAR, HAGIS DE PAGAR, SIHAGUESSIS DE PARLAR… CAL FER, CAL DIR, CALIAFER, CALIA PASSAR-HI, SI CALGUÉS ACABAR-HO,NO CALDRE (O NO CALER) ESCRIURE-HO, NOCALDRÀ BEURE… HEU DE PORTAR SABATILLES ALA PISCINA, CAL QUE PORTEU SABATILLES A LAPISCINA, CAL PORTAR SABATILLES A LA PISCINA…

La punta de la llengua (15)Per Esteve Pujol i Pons

AVÍS ALS SOCISNOU CARNET

A tots els socis a qui encara no ha estat possible depresentar-nos el formulari de petició del nou car-net/targeta de soci de Gent del Masnou, us agrairemque, al més aviat possible, ens el feu arribar al localsocial amb les dades complimentades.Moltes gràcies per la col·laboració.

La Junta Directiva

Cada divendres de 20.30 a 22.30 Rock, tango, cha-cha-cha, vals, polca, fox,

pas doble, mambo, etc…

Les condicions del curs i obertura d’inscripcions s’indicaranen el butlletí del proper mes de setembre.

Organitza: Vocalia Recreativa

XXXX Curs de Balls de SalóOctubre-desembre 2010 de l’1 d’octubre al 17 de desembre

Sortida a les 6 fonts de St. MateuRecordo, quan era petit, que anar a lamuntanya sempre era fantàstic, unaestona caminant per llocs que noconeixia i que se m’intuïen misteriososi diferents, una caminada cansada,però genial; i com a recompensa unbon entrepà al costat del soroll cris-tal·lí d’una font. Ja no podré tornar a aquells feliçosanys, però sí que vaig tenir, més omenys, aquella sensació de novetat,misteri i descoberta en la caminadadel passat 8 de maig que vaig fer jun-tament amb uns companys i un mem-bre de l’ADF de Teià, Santi Collado,que, molt amablement, ens va fer deguia per la ruta que jo en dic de les 6fons de Sant Mateu. L’ADF de Teià són una gent voluntàriaamb l’única finalitat, no lucrativa, dedefensar la natura i tot el que aixòcomporta. Vetllar que tot estigui a puntper si han d’intervenir els bombers encas d’incendi; netejar, mantenir, repo-blar, etc., etc. També una tasca que s’han proposatés la de refer i condicionar antiguesfonts abandonades i oblidades de lavessant de Sant Mateu, la muntanyade tots els teianencs i també, si ens hopermeten, del masnovins. Ens vam trobar a les 8 del matí a lafont del Senglar; aquesta font, tot i ser

la primera de la caminada, és l’últimaque estan condicionant. Sense presses, escoltant les explica-cions d’en Santi i admirant la magnífi-ca vista, a mesura que anàvempujant, ens trobàrem sense adonar-nos-en als peus del Sagrat Cor deTeià, una curiosa història per a unaescultura religiosa, a mitja alçada deSant Mateu. A un costat i l’altre s’hitroben les fonts del Vedat i de lesPerdius i, seguint el camí forestal pelmarge dret, s’accedeix a un petit camíde cabres, que ens portarà a les fontsde la Granota i a la dels Ajupits, totes

La font delSenglar;

PUBLI-REPORTATGE

l’aire que porta olor de romaní, de fonoll, de farigola…

Broc de la fontde la Granota

Des del refugi, una vista magnífica

El Sagrat Cor vist des de la font de lesPerdius

dues del mateig manantial i a prop deles antigues pedreres encara ambvestigis del seu passat. No gaire llunyi seguint el camí forestal, s’hi troba elrefugi lliure de l’ADF on gaudim d’unavista fantàstica, un excel·lent esmor-

Portes i automatismes

Enric, slP. Buvisa. C/.Indústria 14 • 93 555 93 88 · • Teià • Port esportiu el Masnou, local 77 • 93 555 93 88 • El Masnou

93 555 93 88 Pregunti-ns

i n f o @ a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m / w w w . a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m

Fotografies i muntatges ▼Taller de Pubicitat

Restaurant

DURAN

Àngel Guimerà, 18 · Alella

93 555 10 45

laBotigadelDURANMenjar per emportar·Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · Alella

93 540 70 93

Bona Festa Major de St. feliu d’Alella 2010

Fotografia de grup a la font de la Granota amben Sati, el nostre guia, al fons. 3

zar i una companyia molt amena; en elrefugi també hi ha una font.Tant la feina de restauració del refugi,que pot fer servir tothom qui vulgui,com la de redescobrir i condicionaraquestes fonts no serviria de res sidesprés no se’n portés un seguiment imanteniment, i és aquí on la genttenim també el nostre paper: cada copque ho fem servir, hem de procurardeixar-ho tal com s’ha trobat i, si potser, millor. És aquesta una acció quetots ens agrairem i el futur també.Felicito l’ADF de Teià per la seva con-tribució a fer un món més bell.Si voleu més informació sobre les tas-ques de l’ADF de Teià adreceu-vos a:

jmbalada@teleline.es

CLUB DE TENNISBARCELONA-TEIÀRamon Llull, 12 · 93 555 37 00 · Teià

13 PISTES DE TENNIS 4 PISTES DE PÀDEL, GIMNÀS,

PISCINA, RESTAURANT, LOCALS SOCIALSWWW.CTBT.COM

Oberta la inscripcióa l’escola de tennis

2010-2011PROMOCIÓ DE SOCIS A

PROVA PER UN ANY

GRUP SABATÉINSTAL·LACIONS · PUNT DE SERVEI ENDESA · VIDEOCLUB · ELECTRODOMÈSTICS · AIRE CONDICIONAT I CALEFACCIÓ

Navarra, 22 local 9-10 el MasnouElectrodomèstics 93 555 99 53 · fempanxing@telefonica.net

Instal·lacions 93 555 97 44 · inssabate@terra.netPunt de servei Endesa 93 540 13 77 · puntmaresme@telefonica.net

Videoclub, (Joan XXIII, 34) 93 555 57 01 · videoclubsabate@gmail.com

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

30

Arran de sòl

Ja porto un munt d’anys entre vosaltres, tants com perquè,sent un quisso, sigui vellet, i ja sabeu què passa als quitenen ple d’anys, doncs que tot comença a fallar.Que si avui em fa mal un genoll, que si demà no hi sentoprou bé, que si quan m’aixeco em fan mal els ronyons, quesi la vista no és el que era, etc.I aquí volia anar jo a raure, a la vista, que no és la matei-xa d’abans, que si em poso ulleres per llegir, per mirar delluny, que si bifocals, que si progressives… i apa!, ja tenimel sidral muntat, tot el sant dia canviant de vidrieres; oh, siaixí hi veiessis bé rai, doncs encara; però és que no, queno és el que era.I ara, com sempre, després de dotze ratlles, encara no hedit de què em queixo. Doncs és del tipus de lletres que uti-litzen moltes publicacions, massa petites, i no en parlemde les dels prospectes dels medicaments, semblen fetsexpressament perquè no sapiguem què ens prenem, siens farà mal o ens anirà bé. Apa, doncs, avall que fa bai-xada i el que no mata engreixa.Però hi ha una publicació, la nineta dels meus ulls, ja quen’he parlat sovint, El Masnou Viu. Aquesta, si hi hagués unpremi com aquells que donaven al millor i al pitjor, sen’emportaria aquest darrer.I no pel seu contingut, que, com ja he dit tantes vegades,és com viure al país de les meravelles, on tot va bé, on totsels manaies ho fan tot perfectament, on els quatre gats defuncionaris que hi ha també són perfectes, no; avui vaigper les lletres, a voltes massa petites; és clar que, si lesfessin més grosses, haurien d’augmentar les pàgines perencabir-hi tot el que fan per nosaltres.No, em refereixo als fons acolorits dels escrits i al color deles lletres, que, pobrets dels dissenyadors de la publicació,es deuen trencar les banyes per fer-nos-ho més modern,més el que sigui; però que, com que ells després de fet jano ho llegeixen i, a més, deuen ser joves, doncs nos’adonen que els deficients visuals (quins mots tan solida-ris i sostenibles, oi!), doncs pobrets de nosaltres, ens que-dem en bàvia (no sé si és correcte, però es diu) sensepoder llegir alguns dels escrits de lloances.Heu vist que hi ha escrits amb lletra menuda i sobre unfons gris fosc? Heu vist que hi ha escrits en lletra petita ijunta, de colors blanc o blau, a sobre d’un fons negre? Heuvist que n’hi ha en blanc sobre fons vermell? Heu vist quehi ha escrits on el fons és de dos colors i que, mentre queen un destaquen més les lletres, a l’altra part quasi no hoveus?Bé, ja he arribat al final i encara no he dit tot el que volia,com, per exemple, és necessària tanta coloraina per malinformar-nos?Ah, i no digueu que ja em regalareu una lupa, perquè ambles meves potes no la puc fer sostenible. Bup, bup.

Per Pledebuit

Sant Felip, 45. 93 540 97 41 el MasnouCanonge Baranera, 75. 93 384 43 51 Badalona

elcullerot@hotmail.comDe tot per a la cuina

MELMELADA D’ALBERCOCIngredients

1 kg d’albercocs, 400 ml d’aigua, 800 g desucre, 30 g de mantega, suc de llimona

Elaboració1. Posem un plat dins la nevera. Sabeu per a què?

Després ho esbrinarem....2. Rentar, eixugar i tallar en dos els albercocs per

treure’n el pinyol.3. Posar-los en una cassola amb el suc de llimona il’aigua. Els fem bullir a foc lent uns 15 minuts fins

que siguin ben tous.4. Els traiem del foc i hi afegim el sucre. Ho remo-

vem bé fins que es dissolgui.5. Hi afegim la mantega. Ho tornem al foc i ho fem bullir

de nou a foc més fort durant 15 o 20 minuts més.6. Per comprovar que la melmelada estigui ja a punt,traiem el plat que hem posat a la nevera i posem una

cullerada de melmelada a sobre. Si la melmeladas’arronsa quan la toquem amb el dit, ja està llestaper envasar. Si no és així. la farem bullir una mica

més i repetirem la prova.7. Posarem la melmelada en pots de vidre per guardar-la.

Sabeu que la melmelada que nosaltres mengem amb les torra-des, ja la feien els antics grecs? Com que no tenien neveres,

era una manera de guardar la fruita i tenir-ne tot l’any.

La cuina de l’Antònia

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Administració i venda de pisos, cases i rústiques. Propietat

horitzontal. Assessoria jurídica

Visiteu-nos a: finquespuig.net

Endu-te’n el que vulguis envasat al buit

www.canrac.comb o t i g a v i r t u a l

M e s t r e s V i l l à , 1 0 1 · 9 3 5 5 5 1 6 6 4 e l M a s n o u

Del 2 al 22 d’agost Vacances

VACANCES DEL 16 AL 29 D’AGOST

Ho organitzen:

Ho patrocinen:

Amb el suport de:

www.plederiure.cat - tel. 93 555 17 44