Juny 2015

Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 332, juny del 2015

GENT DEL MASNOU

Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics

Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma o bricolatge. Dissabte m atí obert fins a les 12.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-5093 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 993 540 37 69 Alella

materials per a la decoració

ww

w.m

ater

ials

ho

ms.

cat

VENDA DEPETARDSCOETS, FONTS, BATERIES, BENGALES

A LES VOSTRES REVETLLES MANIPULEU ELS PETARDS AMB SEGURETAT SEGUINT LES INSTRUCCIONS D’ÚS I RESPECTANT ELSALTRES I ES CONVERTIRAN EN FESTES D’ALEGRIA I DIVERTIMENT.

LA MILLOR SELECCIÓ AL MILLOR PREU

No esperi a l’últim moment per fer lesseves compres; tenim obert a partir del

dia 17 de juny als llocs habituals:

JOAN XXIII (davant del cementiri)

AMADEU I, carretera d’Alella, Torrent del GAIO amb carrer MANILA

( Enfront del Dia - Parc de la Nimfa - Ocata - N-II)

Aparcament fàcil

Totes les novetats de temporada en llanes i cotons Katia.

Et guiarem per fer les teves peces d’estiu. Tenim moltes idees.

Carrer Barcelona, 24 (Camí Ral). Tel. 647 751 702

AntonioREPARACIÓ DEL CALÇAT

Francesc Macià 87 (al davant de l’escola Ferrer i Guàrdia)

93 540 75 88Canvi de cremalleres en botes, bosses, motxilles,

jaquetes i pantalons.Canvi de plantilles, varietat encremes i tints per a la pell i l’ant.

S E R V E I D ’ E N T R E G A A D O M I C I L I

escola de música

Emma Calvo

C/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26

T’agrada cantar? T’agradaria cantar gospel?

Vine-hi!

Renova la tevaEstelada

Porta la teva vella este-lada i renòva-la només

per 1€. a les parades del’ANC.

M. Municipal 6 de junyd’11 a 13

Plaça de la llibertat de 18 a 21 els díes

13, 20 i 27

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan MurayEsteve Pujol

Portada: Pujada de l’església. Aquarel·la deJosep M. Cardona

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.

El primer assalt de les conteses electorals que ens afecten de més a prop ja hapassat. El 24 de maig van sortir a la palestra les nombroses llistes de partits icoalicions disposades a governar els ajuntaments catalans, amb un resultat glo-bal de participació del 58,52%, superior en 3,51 punts a la participació assolidal’any 2011. Els partits que es manifesten clarament sobiranistes (CIU+ERC+CUP)sumen un total del 45% dels vots emesos. Si tenim en compte que en les altrescoalicions o partits hi ha una part important de votants que donarien suport a laindependència o al dret a decidir, els resultats evidencien clarament que l’apos-ta pel procés continua viva i amb tota la força per encarar amb possibilitats d’è-xit el proper i definitiu assalt del 27-S.Detallem tot seguit els resultats assolits en la nostra vila, segons dades extretesdel web municipal:“…ERC-AM-MES-AM ha estat la més votada al Masnou (2.843 vots, el 27,27% deltotal). Aquesta llista ha doblat el nombre de regidors i regidores respecte alsresultats del 2011, amb la qual cosa obté 6 representants a l’Ajuntament delMasnou. La segona força ha estat CiU (2.262 vots, un 21,70% del total), que hapatit una davallada dels 8 representants que va obtenir al 2011 fins als 5 quen’ha obtingut en aquests comicis. Al tercer lloc s’ha situat Ciutadans (C’s)(1.258 vots, el 12,07%), amb 3 representants. Segueix la CUP-PA (1.231 vots, el11,81%), amb 2 representants; ICV-EUiA-E (1.081 vots, el 10,37%), amb 2 repre-sentants; PSC-CP (971 vots, el 9,32%), amb 2 representants, i PP (561 vots, el5,38%) amb un. S’hi han comptabilitzat 217 vots en blanc, un 2,08 del total. Laparticipació ha estat d’un 59,38 %, amb un 5,19% més que a les eleccions del2011.”Des de Gent del Masnou felicitem ERC-AM-MES-AM com a clars guanyadors itambé la resta de partits i coalicions pels resultats obtinguts i pel bon percentat-ge de participació aconseguit entre l’electorat, lleugerament superior al conjuntde tot Catalunya. En el moment de tancar l’edició d’aquest Butlletí, pendents de conèixer la com-posició definitiva del nou equip de govern, reiterem el que esmentàvem en l’edi-torial del mes de maig: de tots els membres electes del nou consistori, govern ioposición, n’esperem: … “Honestedat, transparència, treball i generositat”… alservei de tota la població, motiu inequívoc pel qual han estat escollits. Un darrer apunt per desitjar a tota la població una bona Festa Major de SantPere, que, com cada any, se’ns ofereix carregada d’un munt d’activitats festives,lúdiques, culturals i religioses que la comissió ha preparat amb tota la il·lusió iesforç. Gaudim-ne i siguem-ne actors de primera mà.

El President

GENTDEL MASNOU

Editorial LES MUNICIPALS, PRIMER ASSALT

3

Molt bonaFesta Major i feliç estiu

FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU

Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20gentmas@suport.org www.gent-

delmasnou.cat------------------------

LA

Coral XabecDEMANA CANTAIRES

Et proposem de venir a cantar a laCoral Xabec; hi seràs ben rebut.

Hi tindràs lloc com a tenor o com abaix o bé com a soprano o com a

contralt. Anima-t’hi i vine a provar laveu qualsevol dimarts abans de

començar l’assaig, o sigui, una mica abans de dos quarts de

deu del vespre.Qui canta, els seus

mals espanta!------------------------

SumariEDITORIAL ................................................................................. 3GENT AMB GENT Manel Joseph ............................................ 4BÚSTIA OBERTA ....................................................................... 7EL BALL DE LA POLÍTICA Joan Camps ................................. 10ARRAN DE SÒL Pledebuit .........................................................11SUPERANT ELS OBSTACLES DE LA VIDA Oriol Lugo............11 ELS DOFINS DE GUANABARA Joan Maresma Duran ............ 12HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ........................................14ANÈCDOTES DE GENT FAMOSA J.Condeminas........................ 19LA PUNTA DE LA LLENGUA (66) Esteve Pujol ........................19VISITA AL BORN DE BARCELONA S. recreativa..................... 21GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany .................22LA CUINA DE L’ANTÒNIA El Cullerot .......................................25DITES I PERSONATGES POPULARS (21) Albert Vidal ...........26PARLEM DE LLIBRES Agustí Garcia ........................................27 HAIKUS DEL SOL IXENT PRIMAVERAL Jaume Gala ............ 27TEATRE CAPITAL Rosa M.Isart ................................................. 30GENT DEL MASNOU INFORMA ...............................................31

4

Al marge del que admiradors idetractors veuen en tu, com faries elteu autoretrat?

Jo només tinc admira-dors! No, ara seriosament. Sóc nerviósde mena, però intento viure d’unamanera tranquil·la; escèptic, una micapallasso; valoro l’humor i l’amor perdamunt de tot; sentimental, curiós,indignat, perplex davant l’estultícia del’ésser humà i amb esporàdics rampellsde mal geni. Em considero un inadaptati em costa bellugar-me en el quepodríem anomenar món real.

Diries que ets un precursor dels ni-nis, aquesta joventut d’ara que noestudia ni treballa?No, als quinze anys ja treballava. Vaigtreballar de grum i administratiu del 63al 67 en la desapareguda BancaIndustrial de Barcelona sense ganes nivocació. Aleshores jo ja feia músicaamb el grup 2+1, que compartia ambels germans Clua; ja havíem gravat undisc i pressentíem la popularitat. Vaigacomiadar-me del banc amb una cartacrítica amb el capitalisme; els deia entrealtres coses No quiero colaborar pormás tiempo con la usura legalizada.Segur que ells encara deuen riure. Jo,per sort, encara mantinc les idees dequan tenia 18 anys. Els joves d’ara noho tenen fàcil per entrar en l’engranat-ge. És normal que n’hi hagi tants quevolen ser artistes. Ara amb molta sortpoden tenir una feina de merda, que noels motiva ni interessa per a res i pensoen l’angoixa que sentia quan treballavaal banc.

Els teus pares no eren rics i tu volies

viure sense treballar; com s’ho vanprendre?Bé, de fet volia treballar en la música.Quan els vaig dir que plegava del bancvan tenir un disgust; la mare va plorar,però m’ho van respectar. És que a casahi havia amor i un gran sentit de l’hu-mor, que ens ajudava a treure ferro alsdrames. Érem obrers i anàvem molt jus-tets com la majoria als anys 50; l’avi erael vigilant del barri, sense sou,cobrava de la voluntat dels veïns. Unavegada, de ben petit, anant a comprar,vaig perdre el canvi de cinc-centes pes-setes, jo no havia vist mai plorar la mareamb tant desconsol! Deuria ser unamesada del pare fent de fuster. Ellasempre em deia Tu seràs aprenent detot i oficial de res.

La psicodèlia, no et sembla amb mésparanys i perills que el sistema impe-rant del qual la contracultura que tuidealitzes vol fugir? Què en saps, deles drogues?Que jo sàpiga, la psicodèlia i els movi-

Nat al barri de Gràcia al 1948; enguany per Sant Jordi signava el seu llibretitulat El nét del vigilant, un retrat de la seva trajectòria artística. Un viatgetrepidant en l’època hippy vinculada amb la música barcelonina davanteradels anys 70, de la qual ha sigut en bona part protagonista. El seu relat ver-bal és amè, eloqüent i àgil amb pinzellades de cinema negre underground.La seva extraversió sorprèn a qui l’escolta per la desinhibició amb la qualexplica les seves vivències. Fa 27 anys que viu al Masnou amb la sevadona i la seva filla.

Manel Joseph BerguaUN MASNOVÍ DE PLATA

GENT AMB GENT

CONVERSES… he sobreviscut tenint clar el que no vull ser

ments contraculturals no han causatcap atrocitat ni massacre; en canvi elsistema imperant... no para! És el seumodus vivendi!I, de les drogues, partint de la base quejo no sóc ningú per pontificar del tema,tot i que n’he tastat unes quantes, séque et poden servir i que et podenmatar. Sabem o hauríem de saber qui-nes són les que maten gairebé sí o siamb més o menys rapidesa: heroïna,cocaïna, alcohol, tabac... tot depèn dela pressa que tinguis.Trobo un greu error que la gent comen-ci a consumir qualsevol tipus de subs-tància als dotze o disset anys quanencara no tenen el coco assentat.D’altra banda tots els excessos sóndolents, si et menges un sac de patatestambé et pots morir.Demonitzar la maria en un món detabaquistes, alcohòlics i addictes al cafèo a les pastilles o als videojocs és unaestupidesa.També he de dir que per a mi des d’unprincipi ha estat una experiència senso-rial i espiritual, no pas per anar demarxa i fer el capullo.

Com encaixes en família amb aques-ta individualitat tan remarcada?Si jo em dedico a la música és perquèés un art col·lectiu i a casa amb la Irenei la nostra filla Paula, tot i que ja no viuamb nosaltres, som una pinya... parlem

L’Orquestra Plateria a la Festa major del Masnou de l’any 2011

5

de tot l’humà i el diví... ens interessa tot,des de les manualitats a les especula-cions quàntiques... coincidim bastant enla visió del món i les coses, no he de fergaires esforç per encaixar-hi.

Has viscut perillosament, com cami-nar sobre la corda fluixa sensexarxa, i a l’edat de la jubilació se’tveu pletòric; com t’ho has fet persortir-ne indemne?Més que caminar perillosament per lacorda fluixa, només hi he tret el nas,mai no m’he sentit en perill i, si l’heensumat, he girat cua.La sort m’ha afavorit; també va bé tro-bar-se-la. No volent ser res, he sobre-viscut tenint clar el que no vull ser; pot-ser això m’ha salvat de paranys senseretorn; la meva vida enmig d’alts i bai-xos s’ha professionalitzat amb l’orques-tra Plateria, que va néixer a la míticasala Zeleste. El 1974 amb el Sisa il’Albert Batiste vam voler fer un Capd’Any trencador, tropical i divertit, i aixíva emergir la concepció psicodèlicad’orquestra tradicional amb un toc d’hu-mor irònic, una mena de paròdia musi-cal agra i dolça que enganxava. Lesparelles, ballant, vibraven amb nosal-tres. Aquelles lletres macarròniques tor-naven a apassionar i a agradar a jovesi a grans, a rics i a pobres. Potser l’ener-gia que es genera a les actuacions o alsassajos és el que em fa estar més omenys en forma.

Però tu en plena efervescència te’nvas anar a l’Índia; de què fugiesaquesta vegada?

Més que fugir, sempre m’he deixat por-tar pels esdeveniments i es va donar elcas que, quan em voltava pel cap de ferun viatge al Carib, uns amics em vanproposar d’anar amb ells a l’Índia.Jo sempre m’he deixat portar per l’ins-tint. A l’Índia no hi vaig anar, almenysconscientment, buscant res espiritual;la veritat, ja que ve a tomb, és que no sési existeix Déu, però m’és ben igual! Nohi ha res sagrat o tot és sagrat?; fa pocen una de les presentacions del llibrevan dir: El que té de bo el Manel és queno s’agafa res amb seriositat! Sí quem’agafo la vida seriosament, però mol-tes vegades em fa riure i ho encaro totamb una bona dosi d’ironia, cosa quepotser em fa semblar indolent. A l’Índia,vaig anar-hi per un mes i vaig quedar-m’hi quasi un any; menys passar ganafísica em va passar de tot, però semprefeliç; vaig sobreviure fent de criat ivenent la roba i vaig estar a punt devendre’m el bitllet d’avió que havia com-prat obert per a la tornada. Vaig aturar-me de miracle; ara estaria mort o

vagant pera allà en algun monestir. Enarribar vaig incorporar-me de nou a laPlateria, que segueix viva. En gira decomiat, però.

Què vols dir?, t’has acomodat defini-tivament i penses en la jubilació?Què va!, amb la Plateria mentre duri; amés a més estic col·laborant en diver-sos projectes i ultimant el meu segondisc en solitari Que en som, d’animals.Fa poc va trucar-me el productor i emva dir: Mira la Contra de LaVanguardia, un Nobel de Física diuque “el temps no passa, el temps és”,igual que el títol de la teva cançó “Eltemps no passa, el temps hi és”.“Hòstia”, vaig exclamar, “un Nobel ijo”, té collons la cosa. M’agrada queem diguin que sóc modest, però devegades penso que la modèstia potser un altre tipus de vanitat.

Continua així; et farà falta l’eternitatsencera per fer tot el que encara etqueda per fer.

En Manel, a la dreta, amb els companys músics de Gran Caiman

escola de música

C/.Par lament de Cata lunya.28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26

T’agrada cantar?T’agrada el gospel?

Emma Calvo

St. Joan

St. PereFesta local

FARM

AC

ÈUTI

CS

DEL

MA

SNO

U 24 hores al seu servei

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

-- Juny 2015 --

-- Juliol 2015 --

2930

123456789

10111213141516171819

dillunsdimarts

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

DominguezRiera

FàbregasViaynaDominguezAymarAymarRieraFàbregasViaynaDominguezAymarOcataOcataFàbregasViaynaDominguezAymarOcataRieraRiera

dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

123456789

10111213141516171819202122232425262728

OcataViaynaDominguezAymarRieraFàbregasFàbregasViaynaDominguezRieraOcataFàbregasViaynaViaynaDominguezAymarOcataViaynaFàbregasRieraRieraAymarViaynaViaynaAymarOcataDominguezDominguez Fe

sta

Maj

or

Fest

a M

ajor

Festa local

Una mare de 97 anys amb poques ganes demorir-se, una jove possessiva, una empresaque s’enfonsa; un fill que la cuida, una testi-moni de Jehovà, pocs estalvis, un viatge i tim-bres, …, molts timbres. Una comèdia, és clar.

MAMAAAA!De Jordi Sànchez i Pep Anton Gómez

Dissabte 4 de juliol, a les 21 horesDiumenge 5 de juliol, a les 19 hores

El Masnou Ca n’Humet 2015

ambJosep Ducat ­ Francesc

i Josep A. Fernàndez (JAF) ­ Joan

Adaptació i direcció: Francesc Fàbregas

PROPAGANDA ELECTORAL

Deveu haver anat pel Mas-nou durant aquests dies dela propaganda electoral pera les eleccions municipals.Ara ja han passat i pot serun bon moment per ferunes reflexions entorn d’un

parell de cartells que enshan martellejat la vista,almenys la meva. I queconsti que no parlo pas delspartits sinó dels seus car-tells de propaganda, quequedi ben clar.Un ens reclamava que vo-téssim un candidat a El Mas-

nou. Després de més decent anys que el mestreFabra va deixar ben esta-blert i que tots els gramàticshan seguit amb unanimitatque cal fer la contracció alMasnou –o bé al Vendrell oal Papiol o al Pont de Suert oal Pertús o al Palau d’Angle-sola o als Hostalets dePierola…– i encara hem deveure que hi ha partits, quees vanten de catalanistes,que ho ignoren. Ai senyor!I en un aspecte ben dife-rent, un dels partits quemés s’ha destacat per usari abusar d’aquesta maniamalaltissa que ha agafat apolítics i no polítics de dir i

escriure tots i totes (es veuque no saben que en catalàtenim el tothom!), com-panys i companyes, socisi sòcies… ha escrit amblletres ben grosses Lluitemjunts i juntes. Mirem-ho bé.Aquesta frase barroeranomés pot voler dir: elshomes han de lluitar junts(ells) i les dones juntes(elles), però no pas conjunta-ment homes i dones. Si noés així, que vol dir junts i jun-tes? Junts és masculí i jun-tes és femení. És a dir, junts,però separats; cada sexe pelseu cantó. Ai senyor!

Esteve Pujol i Pons

7

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

FELICITACIÓVolem expressar la nostra felicitació al soci de Gent delMasnou, pedagog i col·laborador assidu d’aquest butlletí,Esteve Pujol i Pons, per haver-li estat atorgat per segonavegada el Premi “Joan Profitós” d’assaig pedagògic ala seu de l’Institut d’Estudis Catalans el proppassat dia 13de maig, per l’obra Esforç, prudència i llibertat. Parlant d’e-ducació. Li va ser concedit per unanimitat del jurat.Aquest guardó, degà en la seva especialitat en el nostrepaís, ha arribat enguany a la XXV edició. La FundacióJoan Profitós, sota el patronatge de l’Escola Pia deCatalunya, i la Societat Catalana de Pedagogia, filial del’Institut d’Estudis Catalans, el convoquen per a obres encatalà amb la finalitat d’estimular la reflexió sobre aquellesaccions pedagògiques que malden per desenvolupar ínte-grament la persona.Esperem la publicació i presentació d’aquesta obra a fi degaudir-ne i treure profit de les seves reflexions per a l’edu-cació de les generacions joves.Enhorabona, Esteve, i a continuar escrivint!

La Junta Directiva de Gent del Masnou

Esteve Pujol en el moment de rebre el premi

GENT DEL MASNOUGrup Rauxa

De les pastisseries del Masnou

Per Sant Joan i Sant Perecoques de pastisseria

Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60El Masnou

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Pere Grau, 59 93 555 06 61 el Masnou

Pastisseria

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

VendaOnline

Des de 1866

miquel

transformat aquelles celebracions pre-històriques en els focs de Sant Joanactuals. D’uns anys ençà estem revi-fant la festa i pretenent despertar lanostra consciència col·lectiva i ferreviscolar les nostres tradicions, lacelebració de l’antic solstici d’estiu, ique la nit de Sant Joan torni a ser lanit de foc i de misteri que havia estatsempre.Tot i les noves normatives, les fogue-

res continuen encenent-se quan arri-ba la vigília de Sant Joan. Així, elsfocs es converteixen en l’ocasió anualde cremar fustots vells –aquell tresorde tenir o anar a buscar fustes omobles vells per les cases– i la revet-lla, en una festa popular al carrer.Mantinguem viu el Foc i la Flama!Endavant!

L’Ajuntament del Masnou, La Flamadel Canigó, la Colla de Diables, AlMasnou decidim 2015-ANC i la collaGegantera del Masnou conviden totala població del Masnou a passar larevetlla de Sant Joan a la Plaça de laIndependència de Catalunya (antigacaserna de la Guàrdia Civil). Tothom s’hi pot apuntar. Podeu venir afer la vostra revetlla, porteu-vos elsopar i el cava; hi haurà música per fergresca.Inscripcions i info abans del 20 a:

flamamasnou@gmail.com ll.valls@yahoo.es

9

Voldríem que l’arribada de la Flamadel Canigó al nostre municipi fos departicipació col·lectiva. Què millor queacompanyar la Nit de Foc de la volun-tat popular de fer fogueres arreu de lanostra població!?El foc ha estat sempre un símbol en lahistòria de l’home. El pobladors primi-tius dels països mediterranis venera-ven les forces de la natura –entre ellesel foc– mitjançant cultes i celebracionsdiverses. Una d’aquestes celebra-cions ancestrals, tramesa de genera-ció en generació, és la tradició de lesfogueres de la nit de Sant Joan; ambelles els primers pobladors de les nos-tres comarques festejaven la nit méscurta de l’any, això que avui anome-nem el Solstici d’Estiu.Aquestes celebracions ens han arribatfins avui amb lleugers canvis pel quefa al seu simbolisme. La superposicióde les diverses cultures que han anatmantenint aquesta tradició, la mésnotable de la comunitat catalana, ha

PER SANT JOAN, AL PAS DE LA FLAMA DEL CANIGÓ,ESTELADES I SENYERES AL BALCÓ. I recordeu, no la despengeu.

El Masnou

2015

2 0 1 5

Juvenil i Infantil

28 de juny Sortida a les 21,30

De l’Altell de les Bruixes

Correfocs 2015 el Masnou35 Anys

Gran 27 de juny Sortida a les 23De Pintor Domènech Farré (Dogi)

10

Malgrat que hagi tardat tant, la lleinatural de la intel·ligència i del sentitcomú ha començat a regir: un homfraudulent pot enganyar molt detemps molta gent, però és quasiimpossible que ningú pugui enga-nyar tothom sempre. El descrèdit dela política ha sobrepassat totes leslínies vermelles possibles. Hem anat aunes eleccions municipals obligats peltactisme partidista i els resultats sónels que són. Ara ja sabem quin partitpixa més llarg des de la balconada decada ajuntament, però encara ensqueden quasi quatre mesos per poderesbrinar amb certesa en quina mesu-ra els partits aliens i propis han afeblitel procés per la independència. Entreuns i els altres s’han fet tot el mal quehan pogut; però al final serà la socie-tat civil, com sempre, la qui entomaràels danys col·laterals d’aquesta guerrad’intrigues i deslleialtats que comportacada convocatòria electoral i que, comés costum, s’acaba amb un canvi decromos. Tinguem paciència fins al 27 desetembre; si els partits que es prego-nen independentistes segueixen senttan llestos i tan destres com ens handemostrat fins ara, aleshores podremfer la prova del cotó fluix i avaluar l’e-fecte dels estralls acumulats fins avuisumats als desgavells que, fins arribara la data del plebiscit, encara podencausar. He sentit tantes veus triom-fants entre vencedors i vençuts d’a-questes eleccions municipals que finsi tot el meu jo més iconoclasta i pessi-mista vibra igual que ells, sense soltani volta.Quan el sentit comú ha estat tant detemps absent de la política, on lescares velles s’han acomodat en l’ex-trem de voler perpetuar-se enmig dela merda que els arriba fins al coll i lescares noves es presenten idealistes oimmaculades com si fossin els super-herois d’un còmic o les fades d’unconte, intento aferrar-me a les extra-polacions estadístiques per fer-me’n

un pronòstic. Ben mirat, la corrupciódels partits respon a una llei matemà-tica, ja que és directament proporcio-nal al temps que han estat al poder il’honestedat dels polítics és indirecta-ment proporcional a la seva habilitat icapacitat per desviar l’atenció delsproblemes reals que haurien de resol-dre. Vet aquí un exemple senzill i molt al’abast: ¿tots els polítics que viuen alMaresme i són usuaris habituals deltram d’autopista que va de Montgat aBarcelona no s’han adonat encaraque els límits de velocitat màxima quefa més de vuit anys ens va imposar eltripartit són un trencaclosques sensecap sentit pràctic, ja que, comptats agrosso modo, vuit de cada deu con-ductors sobrepassen el límit sensedistinció de carrils i els incauts queens atrevim a no sobrepassar la velo-citat imposada, hem de conduir fentnosa com si fóssim zombis sense capcriteri del que és conduir en termes deveritable seguretat, ja que quan hi haexcés de trànsit la moderació de lavelocitat és obligada per sota del per-mès i quan el trànsit és fluid el perill noestà en la major velocitat de conduc-ció sinó a mantenir la distància pru-dencial dels vehicles que hom tédavant atenent els marges de lavisualitat de la carretera en les corbesi en els canvis de rasant? Amb quinscriteris se’ns imposen les lleis? Doncsfixem-nos-hi: d’una part permeten latemeritat de ciclistes jugant-se la vidaa les carreteres enmig d’un trànsit tre-pidant de camions, de cotxes i demotos i a la vegada la genialitat políti-ca s’està entretenint a voler imposarun casc homologat obligatori per anar

amb bicicleta, encara que només siguiper passejar. Si el criteri legislatiu s’a-pliqués a Barcelona, per una raó deseguretat el casc s’hauria d’imposarals vianants, que són els qui realmentcorren perill, atesa l’anarquia poc res-pectuosa d’alguns ciclistes que circu-len temeràriament. Que malvats són els polítics quan sónmalvats; que poc són de fiar els polí-tics que no són de fiar; que falses sónles promeses electorals dels políticsque fan falses promeses. Des del junydel 1977, que vam recuperar les urnesi l’equitat de donar a cada ciutadà unvot, han hagut de passar trenta-vuitanys per treure’ns la son de les orellesi començar a adonar-nos progressiva-ment que la democràcia, que fou pac-tada sota l’acció i la coacció de l’apa-rat franquista i els poders fàctics de ladictadura, ha estat un frau de llei. Si fins ara hem estat de campanyaelectoral, escoltant el purisme de tot elventall doctrinal que va des de la dretamés casposa passant per tots elsmatisos de la centralitat fins a l’es-querra més radical, ara ens toca veurela política en totes les seves habilitatstaumatúrgiques: barrejaran l’aiguaamb l’oli, es lliuraran a tots els jocseròtics que es poden fer en un llit rodói fins i tot exhibiran l’artesania mésdepurada fent punta de boixets. Comença el ball robat de la políticaper formar govern on cal pactar enca-ra que sigui amb el diable, un envelaton qui bada és queda fora del ballsense parella sense ofici ni benefici iamb un pam de nas. El puto atur ame-naça massivament la classe políticaencoixinada i el crit de retirada és:Campi qui pugui.

Joan Camps i OrtizEL BALL DE LA POLÍTICA

11

Quan arriba l’estiu, és diu aquella bajanada que tota cuca viu,suposo que referida a vosaltres, els bípedes. O potser que per-què, quan fa calor, totes les cuques surten i et fan la guitzaBé, al que anava, volia dir que, quan arriba allò que la massa endiu bon temps, doncs apa, a fer xerinola i, per tant, s’estroncaaquell silenci que acompanya el temps més fred, més gris, mésplujós, etc., silenci que predisposa a pensar, llegir, pintar, escriu-re, etc., fet que no fa cap mal, ans al contrari, enriqueix l’esperit itutti quanti. Oh, i això que els metges aconsellen repòs,tranquil·litat, bons aires, bon menjar (amb mesura, és clar), ja quetot se’n va en orris, i més al sector de món que ens ha tocar viure,aquest sud europeu.Si aneu a certs indrets un xic allunyats de les ciutats, llocs mun-tanyencs, plàcids, bucòlics, que et reconforten l’ànima, en algund’aquests llocs deveu haver vist uns rètols que diuen: S’escolta elsilenci. Quina llàstima que no n’hi hagi més d’aquests indrets!Per tant, això corrobora els consells donats pels facultatius. I si hovoleu provar aneu a passar-hi uns dies, reposant, escoltant elcant dels ocells, la fressa de l’aigua, el murmuri del vent i, per quèno?, els propis sorolls corporals (i no penseu en els més escan-dalosos), sinó la respiració, l’alè, el soroll que produeix l’aiguaquan la beveu i s’acomoda als llocs corresponents. Proveu-ho, ésfantàstic.Però no, aquí, quan arriba la calor (també convenient), semblacom si un cornetí donés l’ordre de sortida i tothom es llença joiósa la gresca, a la disbauxa, cosa que ja està bé, però sense moles-tar els altres.No aquí, això no passa. És com si a tots aquests éssers no elsimportés gens el que fan els altres. Es deuen pensar que tenentots els drets del món i que els qui els agrada la quietud no entenen cap.A més, quan la calor es deixa sentir, has d’obrir finestres a veuresi circula un xic d’aire, i això fa que els sorolls, els crits, la remordels cotxes, motos, patins, monopatins, etc., els tinguis dins decasa. I què passa?, que si escoltes música o veus la “caixa tonta”,doncs que el soroll no et deixa sentir prou bé i. apa, a aixecar elvolum. N’hi ha per tornar-se xeix.I encara més, ara, que altres andròmines van amb rodes, com elscarretons d’anar a la compra i les maletes d’anar de viatge i lesd’alguns escolars. Tot va amb rodes. I així quan arriba el matí itota la caterva d’incívics nocturns ja ha tornat de les seves gres-ques (que alguns també hi van amb monopatí), doncs aleshoresels qui van a la compra, de viatge o a col·legi (amb el cony derajoles de les voreres) fan un soroll de mil dimonis. I et lleves tal-ment com un zombi. I com sempre, penseu (si sou dels qui ho feu) que quina dèria téaquest quisso amb el silenci. Doncs sí, a nosaltres, els de quatrepotes, ens agrada el silenci, potser és per la tradició ancestral quesempre hem d’estar amatents a qualsevol soroll, no fos cas quevingués qualsevol depredador i se’ns cruspís. No hi hauria manera que qualsevol dels vostres, però que fosfamós, molt, ho posés de moda, com han fet amb les gorres ambvisera al clatell, pantalons caiguts, roba cara però estripada, etc.,i així la majoria el seguiria? Apa, bup, bup.

Dia a dia vivim un gran nombre de contratemps que ensgeneren tota una sèrie d’emocions negatives. Poden sersituacions com perdre el tren o l’autobús, descobrir que s’haespatllat la rentadora o rebre un email d’un client justamentquan estem a punt d’anar-nos-en de la feina. Aquestesmolèsties del dia a dia ens poden causar enuig, ràbia, triste-sa, tranquil·litat o indiferència. Tranquil·litat o indiferència? Sí,ho has llegit bé! Hi ha gent que en un embús de trànsit nos’enfada ni s’irrita, la podràs veure xiulant, escoltant música oparlant alegrement amb els acompanyants.La principal diferència es troba en l’actitud, en com pensem,en com sentim i en el que fem. Tots i totes disposem en elnostre interior de recursos, capacitats, habilitats i destresesper fer front a qualsevol circumstància que se’ns presenti.Quan els clients em visiten, normalment es mostren perduts,preocupats o sense solucions. És cert que se senten així,però el que no és cert és que no tinguin solucions ni recursosen el seu interior. El que succeeix és que a causa de la situa-ció en la qual es troben pateixen un bloqueig que els impe-deix d’accedir a la seva caixa d’eines o recursos personals.Fem un petit experiment: tanca els ulls durant uns segons ipensa en un moment de gran felicitat en la teva vida... Comet sents? Ara tanca els ulls i pensa en un moment de grantranquil·litat, pau o serenor. Et sents més relaxat?El que estem fent és reconnectar amb les nostres vivènciesdel passat, les quals estan plenes de recursos. Quan et tro-bis davant d’un gran problema o obstacle, el primer que t’a-consello és que li treguis l’etiqueta de “GRAN” per a continua-ció trobar un espai i un moment per relaxar-te. Pensa en unasituació en la qual visquessis una emoció que et pugui serd’utilitat. Posem el cas que dins de les teves obligacions s’in-clou la d’acabar una feina o tasca que se’t fa feixuga. Doncsbé, respira, tanca els ulls i connecta amb una vivència degran motivació. Pensa en un esdeveniment en el qualestiguessis amb una plena dedicació, com per exemple unacursa. Adona’t que la motivació, l’energia i l’empenta estan enel teu interior, només resten a l’espera que les activis. No hi ha obstacles que ens frenin, sinó actituds que ensaturen. El major bloqueig està en nosaltres mateixos, i tambéla força o motivació per aconseguir allò que volem.

Arran de sòlPledebuit

Superant els obstacles de la vidaOriol LugoPsicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal

12

Els dofins de la badia de GuanabaraJoan Maresma Duran

més de quinze anys i l’Ajuntaments’ha gastat un munt de milions que, li-teralment, han anat a l’aigua ambresultats mínims… Si la situació conti-nua igual, els golfinhos –és el nomque tenen aquests animalons en por-tuguès– desapareixeran d’aquí a vintanys. I a qui importarà aquest fet? Em fa l’efecte que el descans, la saluto el benestar són, senzillament,massa cars per ser possibles enaquesta economia global. I aquestmateix sistema és inseparable de lacatàtrofe mediambiental –penso ques’apropa i potser ho veuré– per laseva declaració de despesa perma-nent, de malbaratament infinit, desaqueig i espoli constants de la natu-ra. Potser els dofins de la Baía deGuanabara són el mirall de la fragilitati precarietat de la vida humana.

Bona Festa Major

intel·ligents, intenten sobreviure enaquesta “immensa comuna” –així l’hadefinit un polític d’un partit ecologista–i quan es troben amb una ampolla deplàstic que sura hi juguen una estonai no se l’empassen: fan de les deixa-lles una joguina. Fins i tot a l’escut de Rio de Janeiro hiha dos dofins, que simbolitzen que laciutat és marítima. Però són avui ani-mals que es poden comptar amb elsdits de les mans… El tècnic de l’equipolímpic de vela, Vinicius Torben Grael,va aprendre a navegar amb el seu avia la badia i sempre explica que se’lstrobava sovint a la seva infantesa. Araés un fet rar…L’any que ve tenim Jocs Olímpics. I ala badia s’hi celebraran diferentsesports: vela i rem, principalment.Però ja hi ha persones que diuen queés millor celebrar aquests esports enun altre lloc… I això que el programade descontaminació de la badia té

Aquest any se celebren els 450 anysde la Muito leal e heroica cidade deSão Sebastião do Rio de Janeiro, títolcomplet de la ciutat que m’acull desde ja fa molts anys. I durant aquestany de celebracions, pocs s’han enre-cordat dels cetacis de la badia.Poc després de la descoberta deBrasil, les primeres expedicions portu-gueses que van arribar a la Baía deGuanabara van trobar-hi balenes idofins en abundància. El missionerfrancès Jean de Léry explica queabans de les tempestats, els dofins“surgiam repentinamente à tonad’água, mesmo à noite” i que els ani-mals “reuniam-se não raro em tãogrande número em torno de nós e atéonde alcançava a vista”. Aquestsacerdot es va passar dos anys entreels indis Tupinambás al segle XVI i ésun dels qui els va defensar davant lesbarrabassades d’alguns europeus.Durant els segles XVI, XVII i XVIII lapesca d’aquests mamífers va ser unaactivitat econòmica important. Al segleXIX, el tràfic de vaixells s’intesifica iles balenes es comencen a retirar dela badia. Els dofins, no obstant,segueixen aquí. I segons els ambien-talistes en queden uns quaranta.La imatge de postal de la badia de Riode Janeiro, amb el Pão de Açúcar alfons, amaga sota les seves aigüestones d’escombraries sense tenir encompte les desembocadures de rius–que són clavegueres a cel obert–,que han convertit en un malson lafeina dels pocs pescadors que encarahi treballen.Els dofins, animals simpàtics i

ElPetit Vailet

OBERTA LA MATRÍCULA PER AL CURS

2015-2016A partir de 4 mesos

ESPLAI D’ESTIU DEL 25 DE JUNYAL 25 DE JULIOL I DE L’1 DE SETEMBRE A COMENÇAMENT DE LES ESCOLES

Ventura i Gassol, 29 El Masnou 93 555 57 11

Bona Festa Major

L L A R D ’ I N F A N T SSi ho voleu, el vostre fill pot aprendre música a la

nostr

aes

cola

L’aula de música“Clau de sol” jaés al Masnou.

A l’escola Petit Vailet

Info. 637 73 62 03

Mestres Villà, 101 · 93 555 16 64 el Masnou

www.canrac.comPots fer la teva comanda a través del web

Segueix-nos al Facebook

Mil amanides i mil farcits, per llepar-se’n els dits!

…I bona Festa Major

14

Al Masnou hem tingut gent d’empenta ide gran vàlua en diferents camps de lesciències, les arts i els negocis. Hemestat pioners en diversos camps, peròens mancava una celebritat dins el móndel cinema, i això és el que ara passo aexplicar.

FÈLIX OLIVER i FORTIS, de CanGuilopu, és un d’aquells masnovinsabsolutament desconeguts pels seusconvilatans, els d’ara per descomptat,però també ho devia ser per als delsanys en què va viure, ja que va marxarde la vila al segle XIX, quan tenia divuitanys, i aleshores i durant els anys quevisqué no hi havia mitjans de comunica-ció com els actuals, amb què saps elque passa a l’altra part de món.La seva descoberta fou casual, ja quen’aparegué el nom i l’obra en una petitanotícia d’un setmanari dedicat a l’eco-nomia i als negocis. I aquest tipus demitjans tenen poca lectura. Més avallveurem el que hem trobat sobre la sevavida i miracles en terres americanes.Ni tan sols quan, a començament delsanys noranta del segle passat, laGeneralitat va encarregar el Diccionaridels Catalans d’Amèrica, per al qual tre-ballaren un munt d’investigadors aquí iallà. Els qui ho feren a Amèrica investi-garen tant en arxius com als CasalsCatalans, però aquest masnoví no vaaparèixer per enlloc, tot i la seva impor-tància.Abans d’emprendre, però, la seva bio-grafia, vegem unes pinzellades de comera el Masnou de l’època de la partidadels Oliver per situar-nos millor en elcontext d’aquell temps, tot i que la sevamarxa cap a Amèrica no sembla degu-da a la decadència de la marina, ja queno s’ha trobat que cap d’ells hi partici-pés.La vila del Masnou en aquell momenttenia aproximadament una població de4.036 habitants, al darrer cens, anterior

Joan Muray

a aquesta època, el de 1860; i al poste-rior, el de 1900, els habitants havienminvat fins a 3.396 per diverses cau-ses, entre elles la decadència de laseva marina de vela, ocorreguda perl’aparició del vapor i del telègraf. Aixòs’esdevenia a la dècada dels anyssetanta del segle XIX, època en què elnostre protagonista i família marxarendel Masnou.Una bona part d’aquests habitants quemarxaren de la població ho féu cap aAmèrica, tot i que alguns també marxa-ren cap a les Filipines. Els Oliver hoferen primer cap a Amèrica del Nordperquè hi tenien contactes comercials ien aquell temps, en aquelles terres, hihavia moltes més probabilitats d’esta-blir-se i muntar algun negoci que no pasaquí –fet del qual es té constànciadocumental– i foren molts els qui s’hiinstal·laren i crearen nous comerços iindústries. Moltes d’aquestes personesforen capdavanteres en la seva espe-cialitat, com podem constatar amb enFèlix Oliver, negocis pioners en aquellapart del món, en què assoliren ells o els

seus fills llocs de prestigi dins la socie-tat d’aquelles joves repúbliques, onalgun va arribar fins i tot a càrrecs dinsla política.Tot i aquest fet de la decadència de lamarina de vela i la consegüent pèrduad’habitants, o potser per això, en aque-lla època hi va haver un fet cabdal a lavila del Masnou, un fet que posterior-ment ho seria per a la història en gene-ral de l’ensenyament a Catalunya, i quefou la instal·lació al “Colegio delComercio” del qui fou gran pedagog iprecursor en l’ensenyança en català, elmestre Francesc Flos i Calcat (1856-1929), el qual, tot i que arenyenc de nai-xement, s’havia establert al Masnou, escasà també amb una masnovina i hidugué per primer cop a la pràctica elsseus nous mètodes d’ensenyament i, amés, per primer cop en català, fet queocorregué entre els anys 1878-1887,mètodes que després aplicaria en fun-

Històries de la vila

FÈLIX OLIVER i FORTIS (el Masnou 1856 – Montevideo 1932)

Pioner del cinema a l’Uruguai

Fèlix Oliver,

Casa on va néixer Fèlix Oliver, dita de can Guilopu.

15

dar el “Col·legi de Sant Jordi” aBarcelona, del 1898 al 1939. AlMasnou, però, va haver de plegar enaquella data, precisament per mancad’alumnes a causa de l’esmentada criside la marina velera.I ara sí, ara vegem qui era Fèlix Oliver iFortis. Va néixer al Masnou el 14 dejuliol de 1856, ara fa cent cinquanta-nouanys. Fill del capità Joan Oliver (elMasnou 1825–Uruguai 1897), anome-nat Capità Lavy, havia nascut al carrerde Sant Felip, 1 (que veiem a la imat-ge), casa coneguda com a CanGuilopu, essent-ne la mare ConcepcióFortis (1).El 1871, els Oliver, pares i fills petits, fanun viatge de negocis i queden alMasnou només dos fills més grans,Joan i Francesc, capitans com el pare.Primer anaren a Colòmbia i Costa Rica,però tenien la intenció de veure la situa-ció i, segons com, quedar-s’hi.A Cartagena de Indias reberen malesnotícies de Costa Rica on tenien propie-tats, que perderen per l’estafa dels quirepresentava que se’n cuidaven. El1872 compren un bergantí nord-ameri-cà de 350 tones i li posen el nomd’“Oliver”. També compren un carrega-ment de bestiar per vendre’l a Cuba.

Així hi feren diversos viatges fins queels perills de la guerra de Cuba ambEspanya els en feren desistir. Posteriorment es traslladaren a NovaOrleans, fins al 1874, quan decidirenanar-se’n definitivament a Montevideo.Hi arribaren portant un carregament desucre. Allà feren parada i fonda persempre, ja que els descendents encarahi viuen. El 1881, quan tenia 24 anys, es vacasar amb Joana Martorell, de vintanys, que, tot i nascuda a l’Uruguai,tenia ascendència catalana. Varen tenirvuit fills

A l’Uruguai, tot i tenir el títol de pilot i,per tant, ser capità de marina com elpare i germans, va treballar en el queera el seu veritable ofici, el que li agra-dava, de pintor decorador; però el queel féu famós no fou aquest art sinó el ditsetè art, el Cinema. També hi va fundarnegocis, sempre, però, relacionats ambels papers, les teles i les pintures delseu ofici; entre ells, el més important fouLa Platens. Emporio de Pinturas,Papeles Pintados y Anexos. Un escritdel Ministeri d’Indústria de l’Uruguai eldescriu com a Productor cinematográfi-co, laboratorista, exhibidor y publicitario

Cervecería La Paz a començament del segle XX

Ajuntament del Masnou, construït el 1845.

DES DEL 1959 AL MASNOU

La Xixonenca,l’orxata de sempre

I ELS GELATS MÉS DELICIOSOS

C/ BARCELONA, 11 · 93 555 02 96Correu electrònic:

jimenezconstruccions@telefonica.net

Obres i reformes en general

93 540 83 55607 947 004

Bona Festa Major

ConstruccionsJiménez

Prat de la Riba, 95 el Masnou 93 555 62 41 elivinyals@yahoo.es

Bona Festa Major

SALA AUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

També sense sucre

Estanc Maria ArnauTabacs. Cava de cigars. Regals. Papereria, fotocòpies

Navarra, 51 · 93 540 14 48 el Masnou

TENIM DE TOT PER GUARNIR LES VOSTRES FESTES I REVETLLESBon Sant Joan i Festa Major

www.estancarnau.cat

Pere Grau 12-14. Te l 93 555 18 60

EL MÉS ADEQUAT PER A TU I CASA TEVA

Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%

Àngel Guimerà, 14, e l Masnou (Ocata) Tel . Fax 93 540 31 57

BONA FESTA MAJOR

TALLERS MASNOUGenís Ol iveras M U LT I M A R C A

BONA FESTA MAJOR

18

cinematográfico. Tot un currículum. Fou l’any 1898 que emprengué un viat-ge per Europa i on, a la seva estada aParís, va descobrir el cinematògraf, quefeia tan sols dos anys i escaig quehavien inventat els germans Lumière.La primera representació havia estatfeta el 28 de desembre del 1895 aParís.Dos anys més tard, el 1897, ja se’nferen representacions al Maresme; pri-mer fou a Mataró pel febrer, i despréspel juliol al Masnou. A la nostra vila lesprimeres representacions es ferendurant uns quants dies, tot i que no hiha constància de les pel·lícules projec-tades ni del lloc exacte on es passaren,encara que hi ha una tradició oral quediu que foren fetes a l’antiga CerveceríaLa Paz (2). En aquell temps encara nose’n deia cinema ni cinematògraf sinóHeliocinógrafo. El 1898 el nostre home, a la seva esta-da a la ciutat de la llum, havia conegutels inventors del cinema, tal com hemdit, els germans Lumière, als quals vacomprar tot l’equip necessari per fer iprojectar pel·lícules. En arribar a l’Uruguai, amb la càmeracinematogràfica va filmar aquell mateix1898 les primeres imatges mai fetes enaquell país. La seva filmografia, comen-çant per aquesta, és: – 1898. Carrera de Bicicletas en elVelódromo de Arroyo Seco. –1899. Juego de niñas y Fuente delPrado.–1900. Oliver, Juncal 108. Pel·lículapublicitària per al seu taller (es va per-

dre).–1900. Un viaje en Ferrocarril a Minas(perduda).–1900. Festejos patrios del 25 de agos-to en el Parque Urbano. (perduda).Aquesta és un curt de caire còmic.– 1900. Calle 25 de Mayo esquina Cerro.–1902. Zoológico de Villa Dolores,Señor Rossell y Rius, amigos y demáspúblico. El primitivo automóvil.–1902. Elegantes paseando en Landau.–1902. Desfile Militar de la ParvaDomus. (perduda)–1904-1905. José Batlle y Ordoñez,Presidente, descendiendo de un cochefrente a la Puerta del Cabildo en la inicia-ción del período legislativo. (perduda).Les que no es van perdre, es conser-ven a la Cinemateca Uruguaya, dona-des pels seus descendents l’any 1975.A part de filmar, també fou pioner com aexhibidor cinematogràfic, ja que l’any1899 va instal·lar també un saló decinema a Montevideo. Aquest saló esta-va situat a l’avinguda 18 de Julio xamfràamb Andes. Al viatge del 1900, a París, va conèixerGeorges Méliès, un dels grans del cine-ma, amb qui va treballar i aprendrediversos trucs, fet que li va permetre fercinema còmic, com el més amunt res-senyat. Fou un curt de tall còmic, ontambé feia d’intèrpret, en el qual va uti-litzar trucs com a propaganda de lesseves activitats com a pintor lletrista,activitat que no va deixar. Després va continuar alternant el cine-ma amb el seu ofici, a més de l’aficióper la pintura, i destacà en obres com

marines i retrats.Més endavant, el 1917, trobem dins elmón del cinema altres membres de lafamília Oliver; ara són dos nebots deFèlix Oliver, Mariano i Juan Oliver, queprodueixen un documental sobreAmado Nervo (3), que després elgovern de l‘Uruguai va regalar al deMèxic.Fins aquí el relat d’aquesta descobertad’un masnoví que va desenvolupar,com molts altres, les seves activitats itriomfs a Amèrica. La seva importànciaés remarcable i podem afegir-lo a lagaleria de masnovins il·lustres.

NOTES1- Totes les dades i dates de Fèlix Oliver sóntretes dels escrits fets a l’Uruguai, ressenya-des més avall; i cal remarcar que qui els hiva donar, o els mateixos autors, copsen moltbé el nostre Masnou i el país on pertany. 2- La Cervecería La Paz era als baixos del’actual Casino, que aleshores no ho era, ique ara ocupa el local de Vins i Divins.3- Amado Nervo (Tepic 1870-Montevideo1919), poeta i diplomàtic mexicà.

FONS CONSULTATS :– L’Econòmic. Suplement del diari ElPunt/Avui, del 7 al 13 de març del 2015.– HISTÒRIES DE LA VILA…del Masnou.Volum I. De Joan Muray. Oikos Tau. Vilassarde Mar 1998.– LA REVOLTA DE LES GALLINES. DeJoan Muray. Katelani 2000. Vilassar de Mar2002.– BREVE HISTORIA DEL CINE URUGU-AYO. Cinemateca Uruguaya. De JoséCarlos Álvarez. – NAVEGAR EN IMÁGENES. De Juan P.Lepra. Montevideo, Uruguay.

Colegio del Comercio, que va funcionar del 1878 al 1887.

MARLENE DIETRICHTrobant-se l’actriu a punt de morir, elsfamiliars van demanar un sacerdot per-què li donés l’extremunció. L’artista, queencara conservava prou lúcides lesfacultats, al veure el sacerdot li va pre-guntar:– Per què haig de parlar amb vostè si din-tre de poc ho podré fer amb el seu cap?

SANTIAGO RUSIÑOLEl famós pintor i escriptor era coneguttambé per les seves gresques noctur-nes, i en una ocasió li van recriminar:– Vostè no sap el que és una sortidade sol!– No digui ximpleries, home!– va res-pondre Rusiñol–. Jo veig sortir el solmolt sovint, poc abans de ficar-me al llit.

WINSTON CHURCHILLChurchill no sols va ser un gran polític iescriptor (premi Nobel de Literatura)sinó que també se’l coneixia per la sevaagudesa mental. En una ocasió es tro-bava enmig d’un vibrant parlamentquan Lady Astor, la primera dona ambrepresentació parlamentària, el va inter-rompre sobtadament.– Senyor Churchill, si vostè fos el meumarit, li posaria verí a la tassa de cafè.

visió al concurs: You bet your life (apos-ti la vida) i en una ocasió va entrevistaruna senyora que havia tingut vint-i-dosfills. Al preguntar-li Groucho el perquède tants fills, la senyora li va contestar:– És que estimo molt el meu marit.Groucho li va replicar ràpidament.

– A mi també m’agrada molt el meucigar havà, però de tant en tant me’l trecde la boca.

Font consultada: Internet

19

ANÈCDOTES DE GENTFAMOSAJosep Condeminas

Després d’aques-tes paraules, es vaproduir un silenci sepul-cral a la sala. Amb delibera-da lentitud, Churchill es vatreure les ulleres i es va dirigí aLady Astor.– Senyora, si jo fos el seu marit, embeuria aquesta tassa de cafè.

JACINTO BENAVENTEUna senyora contemplava amb graninterès l’estàtua del gran dramaturg.– Hermoso, pero sin sexo– va dir lasenyora en castellà, referint-se probable-ment a l’homosexualitat de l’escriptor.– Senyora, no ha acabat la cita– li va dirBenavente, que era allà present,– jaque la cita acaba dient Dijo la zorra.

GROUCHO MARXLa seva carrera com a actor, la va com-paginar amb la de presentador de tele-

La punta de la llengua (66)Esteve Pujol i PonsTenim una expressió que fa així Tirar sense engaltar.Vol dir que algú dispara un fusell o una escopeta senseposar la culata a la galta; per tant, dispara sense apun-tar, ho fa de qualsevol manera, sense parar-hi atenció.Engaltar, doncs, significa posar alguna cosa enganxadaa la galta.Els nostres cronistes esportius –i d’altres periodistes perimitació mecànica– han divulgat una expressió que no técap mena de sentit: Aquest jugador engaltava unsxuts…, Tal altre les engalta que…, La va engaltar desde fora de l’àrea…, Va engaltar un xut fortíssim…

Ja veieu que engaltar un xut vodria dir encastar la pilo-ta a la galta d’algú, la qual cosa no té pas res a veureamb el que es pretén dir.D’aquí ve que ara ja sentim moltes persones que diuen,per exemple, com les engalta aquest!… n’hi va engaltaruna!… Alerta, el que estan dient en realitat és que preci-sament no engalta perquè dispara sense apuntar, ho faa la babalà, sense fixar-s’hi.La llengua catalana és molt rica en expressions i frasesfetes; però, és clar, cal conèixer-ne el significat per fer-les servir adequadament. Passa com amb les paraules:no podem dir taula per anomenar cadira; si ho fem, crea-rem una confusió total. Un altre dia tornarem sobreaquest tema.

Mn. J. Verdaguer, 14 el MasnouTels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

C o m p r a v e n d a - A d m i n i s t r a c i ó - A s s . j u r í d i c a

Pere AlabauObres i ReformesInstal·lacions i reparacionsAigua, llum, gas.Especialitat en cuines i cambres de bany

629 773 331pere-alabau@hotmail.com www.perealabaureformes.com El Masnou

Bona Festa Major

SERVEIS DE NETEJA

93 555 76 61609 72 65 16

EL MASNOUserve isBona

Festa Major!!

Nou Corsa

EL NOU OH!AMB INNOVACIONSDE CLASSE PREMIUM

medieval. Està envoltat d’un passadís, que ens permetvisualitzar el conjunt arqueològic. Hi baixem per unes esca-les i amb una visita guiada molt ben documentada la guiaens va explicant els carrers i edificis més emblemàtics del’època del 1700. Estem trepitjant les mateixes pedres peron passaven els defensors de la ciutat en el setge de 1714.Després de la visita, vam anar a un restaurant del mateixbarri i vam acabar en bona companyonia sota l’ombra i lafresca d’uns arbres de la plaça del Triomf.

21

Curs de iogaMeditació, respiració i relaxació

Classes d’una hora i mitja el dimarts a partir de 2/4 de 8 del vespreIvet Compañó, professora de Kundalini-ioga.

Cal portar una estoreta, tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda. Preu trimestral: socis 70€, no socis 80€

Inscripcions i informació a GDM Tardes feiners de 6 a 2/4 de 9 gm.recreativa@ya.com · 607 747 499

El passat 9 de maig, un grup de socis de Gent del Masnouens vam trobar a l’estació d’Ocata i… cap a Barcelona. Desde l’estació de Triomf, tot passejant, passàrem pel carrerdel Comerç, límit de la Barcelona on al 1716 es van ender-rocar mil cases, uns 42 carrers, 14 edifics del patrimoni reli-giós i equipaments públics i s’hi va construir una ciutadellamilitar per vigilar i atacar possibles insurreccions dels ciuta-dans de Barcelona.Vam veure les restes de l’antic monestir de Sant Agustí,semienderrocat el 1715. Del seu retaule gòtic es conservenset taules al museu MNAC i una al museu MARÉS. Avui ésun centre cívic. Seguírem pel carrer on fins al 1800 passa-va el rec Comtal, provinent del riu Besòs, des de la pobla-ció de Montcada-Reixac, construït al segle X, i en servei pera funció industrial i com a col·lector d’aigües residuals finsa final del segle XX.Vam arribar a l’edifici del Born, antic mercat central deBarcelona fins al 1971, al barri de la Ribera. Durant 157anys l’espai obert després de 1716, entre la Ciutadella i lesprimeres cases de Barcelona, va ser zona de servitud mili-tar i posteriorment un gran passeig, conegut com a Passeigde l’Esplanada fins al 1869 en què s’enderrocà laCiutadella. Un any més tard es decidí de fer-hi un gran parcpúblic, edificis particulars i el mercat del Born com a símbolde modernitat. Construït entre els anys 1874-76 pel mestred’obres Josep Fonserè i l’arquitecte Josep Cornet, va serinaugurat el 28 de novembre de 1876 i va estar en ús, coma mercat minorista del barri de Ribera, fins al 1971 en quès’obrí el nou mercat majorista de Mercabarna. Es voliaenderrocar, però finalment es restaurà entre 1977-79. El2002 es van iniciar obres per fer-hi la Biblioteca Provincialde Barcelona i van aparèixer les restes de la ciutatmedieval. El 2006 el Govern Català declarà el Born bé d’in-terès nacional i es transformà en un museu arqueològic.Pel setembre del 2013 s’obre com El Born Centre Cultural.Hi entrem i l’espai obert dins de l’edifici ens mostra lesrestes de la ciutat de Barcelona comercial i rica de l’època

CròniquesVISITA AL BORN DE BARCELONAVíctor Domingo Vocalia Recreativa

se, després d’un llarg recorregut,enfront de la posada.El menador va baixar d’un salt i va aju-dar el seu amo a fer-ho, tot oferint-li lamà dreta en llevar-se la gorra amb l’al-tra mà, més en senyal d’acatament

Una mala nit en una mala posada. Aixídescriu la vida la Santa d’Àvila, NaTeresa de Cepeda y Ahumada.Parlem, doncs, de la posada; avui endiríem fonda.El xarret de dues places va deturar-

22

És simplement estar en un lloc en elqual la força del vent no incideixi ambtanta energia o violència que, de no tro-bar-lo, dita força podria causar danys oavaries a persones, coses o béns. Navegant, hom cerca dies, hores, llocsen els quals les forces del vent siguinmenys violentes. Cosa que en l’argotnàutic es diu: vent més manejable. Aixòposat en clar, estimat lector/a, veurà enllegir-ho que es tracta d’un petit aclari-ment “nàutic” a la pàgina d’avui i quevostè possiblement ja coneixerà.Prenc el diari de bord i busco una sin-gladura que trenqui la monotonia de lescoses agradables, de les que acostu-men a sortir bé, que G.A.D. son les mésabundoses, per fer-vos-la present:Singladures: 1. El Masnou – Torredembarra dia 7de juliol de 19972. Torredembarra – Sóller dia 9 dejuliol de 19973. Sóller – Andratx dia 14 de juliolde 1997 (és l’escollida)4. Andratx – Espalmador dia 18 dejuliol de 19975. Espalmador–la Savina (Formentera)

dia 23 de juliol de 19976. La Savina – Santa Eulàlia (Eivissa)

dia 25 de juliol de 1997 7. Santa Eulàlia – el Masnou dia 28de juliol de 1997 (sortida a les 11)Arribada al Masnou dia 30 de juliolde 1997 (a les 24)Vist l’itinerari i els ports d’estada, l’únicaque mereix un comentari a part és la de

Sóller a Andratx a causa del vendavalsuportat. Copio del diari de bord:Dia 14 de juliol de Sóller a Andratx ales 05.00. Diana, pis, cafè. Posem elvaixell a so de mar, llevem l’àncora isalpem. 06.00 h. Estem en franquia,ens allunyem de la costa per tenir unsotavent franc i raonable i arrumbemtot seguit a Dragonera. Cel cobertamb clarianes. Hissem la major ambel floc petit. Vent N.N.E. marejol. A les06.40 h orto del sol. Apago llums desituació. A les 09.00 h tant avant comN/S amb Torre Deià. Cel i vent elsmateixos. A les 10.00 h N tramuntana.Sol i gotes. En demanda del freu.Poc després comença a bufar un S/Wmanejable. Allò que diuen en castellà:Si un norte se te ha perdido, por el suranda escondido. De primer és mane-jable, després ja bufa huracanat.Ens passa un veler en popa amb labotavara a la proa del pal. Deu haverromput l’escota. Pinten bastos!La Inge va al timó. Orsa! Si podem po-sar-nos a recer, a redós de la Drago-nera, estem salvats, no tinguis por! Fins i tot les estones poden semblarque no acabin mai; però poc després,en amagar-se la nostra proa al cap de

Tramuntana, el recer es nota i ja totsembla una altra cosa. La cara nordde la petita illa és una paret de rocavertical, penso que inaccessible desd’una embarcació, la llargada de pocmés de dues milles i tan neta que potspassar “a fregar”, sempre amb un fonspedregós i més que suficient per aembarcacions de mitjà tonatge. Poso el motor a poc gas i al seu redósi amb la mar quasi calma correm alllarg de l’illa una vegada i una altra totesperant que amaini el vent. Després s’estableix un N.W. Llavorsdecidim, aprofitant que ha calmat,continuar fins al port de destí supor-tant encara un fort través. L’arribada aAndratx es fa a les 14.00.Aquesta petita aventura ens ha costatquatre hores llargues.

Nota: En la meva infantesa, els nuvis ben-estants anaven a Montserrat; amb unamica més de peculi disponible, a Mallorca.Tots passaven la Dragonera amb un tem-poral i sempre la jova esposa es marejava.No era d’estranyar que el mareig durésquasi nou mesos. Els de Montserrat, si eranena, posaven Montserratona a la criatura,recordant una nit de tràngol, la Verge i lesmuntanyes.

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany

SOTAVENT

FUCSINA

que de salutació, amb una lleu incli-nació del cap.–Desenganxa l’haca, porta-la al’abeurador i entra-la a l’estable. Agafal’estríjol i neteja el pèl de l’animal; m’a-grada veure’l lluent després de l’estri-jolada, com si estigués en venda.Mentrestant parlaré amb l’amo o béamb la mestressa; porta el sarró i elbagul a l’entrada. Allà ens trobarem.No t’oblidis de cobrir el llom de laFucsina amb la seva manta; les nitssón fresques. Mou-te, no badis!

En atansar-se al portal, l’hostaler vaobrir la ventalla de bat a bat i fent ungest reverencial va convidar l’hoste aentrar dins la sala menjador.–Què puc fer per vós?–Vull passar la nit aquí; tinc el mossoa l’estable tenint cura de la Fucsina, lameva haca; maneu que se li porti unfeix d’alfals i una senalla de garrofes iel jaç amb palla neta; la Fucsina s’homereix. –Tot es farà tal com maneu. Al segonpis i amb la façana de cara a migdiadormireu com un àngel, com un soc,no hi ha puces ni xinxes ni escarabats! –N’esteu segur? –Us ho juro!–Bé, doncs, i el sopar?–Demaneu, tenim sopa d’all, trinxat,perdiu amb cols, cargols a la llauna iembotits fets nostres, amb pa ambtomàquet.–Res d’això. Tan sols vull un ou pas-sat per aigua, que sigui ben fresc.haca–Es farà tot com vós maneu. I per al

vostre mosso? –Dormirà al jaç sobre la palla; així tin-drà cura de la Fucsina. –I per sopar què li farem? –Doneu-li el caldo de l’ou.–Tanmateix, el caldo d’un ou passatper aigua serà un caldo molt magre…–Bé, pot ser que tingueu raó; poseu-hidos ous!...… … … … … … … …Qui pogués dir-se Fucsina!...

23

Pl. de la Llibertat, 14 93 540 50 07

www.immomasnou.comvisiteu-nos

PRAT DE LA RIBA, 9 Tel. 93 555 20 03 - 75 11

info@immomasnou.com

www.cancolome.comAv. Kennedy, 12 · 93 555 97 04

El Masnouinfo@cancolome.com

Consulta veterinària

Barcelona, 2 · 93 555 02 01El Masnou

R E S T A U R A N T P I Z Z E R I A

Mas VellMIL METRES DE

PASSEIG I COMERÇAL CAMÍ RAL

B O N A F E S TA M A J O R 2 0 1 5

Prat de la Riba, 98

ADMINISTRACIÓ DE FINQUES

BARCELONA, 11T. 93 555 02 96

L’ORXATADE SEMPRE

Als vespres fem comandes a domicili

Minim 15€

93 555 78 94

Jo sóc tu

i tu ets jo;

si el camí és

aprenentatge,

tots ens

necessitem

Compartir,humanitat,amistat,ira Estimació,

seducció,respecte,

escoltar

Empatia,

errors,

comprom

ís,

emocions

Conf

iànç

a,al

egrie

s,il·

lusi

ó

Somriures

,

mirades

,

tristo

r,

enuig

T’esperem a la botiga, quetambé és la teva, per com-partir els teus pensaments

Pere Grau, 72. / 93 555 12 52info@germans-segarra.catwww.germans-segarra.cat

ENERGIA SOLAR

GRAN ASSORTIT ENLED

GRÀCIES IBONA FESTA

MAJOR

Instal· lacions Segarra slL’Endoll

B o n a F e s t a Ma jor

B o n a F e s t a Ma jor

Mercat Municipal parada, 41, 93 540 10 61 · Sant Miquel, 25, 93 540 88 02 · El Masnou

Des de 1941

La cuina de l’AntòniaEl Cullerot

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

Ingredients per al pastís: 1/2 kg d'escòrpora, 8 ous, 1/4 l de crema de llet

per cuinar, 1/4 l de salsa de tomàquet, una pastanagai un porro, mantega, farina de galeta, sal i pebre

Per a la vinagreta:1/2 dl d'oli d'oliva verge extra, 2 cullerades de salsa

de soja i 3 de vinagre de xerès, el suc de mitja taronja, 20g de sèsam negre, julivert picat i sal

Per a la pasta:2 fulles pasta brick, 1 dl d'oli de girasol

Elaboració:Bulliu l'escòrpora amb el porro, la pastanaga i un

polsim de sal, a foc lent i amb poca aigua. Quan estàcuit, netegeu el peix de les espines. Barregeu els ousamb la salsa de tomàquet i, un cop barrejat, hi tireu elpeix esmicolat i una mica de pebre i tot ben remenat.

Ho aboqueu al motlle rectangular que prèviament ja heuuntat amb una mica de mantega i farina de galeta.

El deixeu al forn al bany maria a 180o durant una hora iquart. Mentrestant podeu fer la vinagreta posant enuna batedora tots els ingredients alhora. El sèsam,

però, el deixareu per al final.Quam ja sigui fred el pastís, el desmotlleu i el talleu.La pasta brick, també tallada a rectangles i fregidaamb l'oli de gira-sol, ens servirà per acompanyar el

pastís. Si no tenim pasta brick, podem fer-ho tambéamb pa de motlle tallat.

Barcelona CallingTeatre Per Rosa M. Isart

25

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

òpticael masn u

Av. Joan XXIII, 39, el Masnou 93 540 30 81www.opticaelmasnou.com

Bona Festa Major

Bona Festa Major

Av. Joan XXIII, 28. T. 93 555 53 03

Jaume EstraguésEquilibrat electrònic · Alineació de direcció

Bona Festa Major

PASTÍS D'ESCÒRPORA AMB VINAGRETA DE SÈSAM

26

Pot referir-se a no trobar-se gaire béde salut, encara que majoritàriaments’utilitza per indicar que no es pot per-dre el temps i cal anar per feina dei-xant de banda qüestions secundàries.L’origen ve de l’Edat Mitjana i de l’obli-gació de pagar drets de pontatge i deportalatge.En aquella època calia pagar unacerta quantitat de diners, poca enqualsevol cas, per tenir dret a creuarun pont o travessar la porta d’una ciu-tat per entrar-hi. Si fa no fa com araens trobem en les autopistes.D’aquests drets, n’estaven exclososgairebé sempre, però, els músics icantaires ambulants, els juglars, elscòmics i titellaires que anaven depoble en poble exhibint el seu art, elsmalabaristes, etc. Per estalviar-se elpagament del ‘peatge’ calia que fessinuna demostració de les seves habili-tats davant els guardians i encarre-gats de fer la recapta a l’entrada delpont o de la porta.És clar que aquesta gràcia especialque es feia als artistes estava condi-cionada a l’humor que aquell diatenien els encarregats de cobrar i laseva disposició per ‘perdre el temps’amb bagatel·les fora de la seva estric-ta feina. És quan deixaven anar queno estaven per cançons i que ja podiaser el millor cantaire del món, que allípagava tothom.

Dites i personatges populars (21)Albert Vidal

Per què diem… que algú noestà per cançons

Pel que fa al tema de la salut hi ha unaaltra dita, No estar catòlic; i com aequivalents a la comentada hi trobemNo estar per orgues, No estar perromanços, etc., totes elles relaciona-des amb el mateix origen i situacióhistòrica: orgues pel concert quepodien oferir els músics amb els seusinstruments, romanços per les tirallon-gues de versos que podien recitar elspoetes.

Per què diem… a tant percap, a tant per barbaAvui dia s’utilitzen totes dues expres-sions en el mateix sentit, referint-se alfet que cal repartir qualsevol cosa demanera equitativa entre els presents oels membres d’una comunitat determi-nada. Així, s’aplica al que toca perpersona quan es tracta de repartiralguna cosa, ja siguin diners o altresobjectes materials; per exemple, quantoca pagar una derrama entre un con-

junt de persones, repartir una herèn-cia entre uns quants beneficiaris, divi-dir el preu d’una menjada repartint latotalitat dels cost per parts iguals entreels diversos comensals, etc.Encara que totes dues expressionstinguin també el mateix origen, en unprincipi volien dir coses diferents.Totes dues provenen del costumsmonacals antics i servien per distingirla participació i correspondències enqualsevol afer dels frares i dels qui noho eren. Així, quan es deia que alguna cosacalia repartir-la a tant per cap, volia dirque l’assumpte de què es tractésafectava tota la comunitat, frares, ger-mans i llecs, mentre que a tant perbarba es referia només a la participa-ció dels frares en l’afer, ja que aquestseren els únics que portaven barba.Així, quan es deia que aquell dia toca-va a una sardina per barba i a un platde verdura per cap, quedava benentès que els únics que menjavenpeix eren els frares, mentre que elsaltres s’havien d’acontentar amb unaminsa verdura.

Cursos de teatre per a totes les edatsVine-hi i… actua

627 630 082 (Oriol) · 676 334 144 (Aina)

27

1El gall no dorm.El cel fosc va fent tombs.Aus cap al nord.

3Vent de buf fermbat el dens prat en floron creix la rel.

5A l’hort, alls llargs.Al pla, bens i xais farts.Als pins, vescs fins.

7El gat gris, gras,amb el cap fa un ning-ning:veu un rat lleig.

9Becs fent piu-piu.Flaix: arc de tons ben vius.Cucs dalt les cols.

11Cap al tard bru,el gust de fel és fluix.Pom de nards grocs.

2La nit és mor.El món es mou sens rumb.La llum neix: goig.

4El camp tot verd vol ser blat d’or al juny. Gra clos al sac.

6Els joncs poc torts prop la font dels set dolls.El pou i el reg.

8El dot del nin.El lluc del llor lluny.El dit del nan.

10Sol, un arç bord. L’erm és tot sec i trist.La serp beu prest.

12El jorn té son.El sol es pon, en pau, dins el blau… roig.

Haikus: estrofa japonesa de 3 versos que ha d’expli-car/desvetllar/descriure... fets naturals, sensacions queemanen de la natura i que cerquen la seva essència,rebutjant tot el que és superflu.

Haikus del sol ixentprimaveral

Jaume Gala

Parlem de llibresAugust Garcia i Orri

Entrenant el cervell... i el gust artístic!

Amb un bri de coli la lletra ija t’he dit el nom.

Sovint associem les endevinalles al públic infantil. El llibreque us presento avui ve a desdir aquesta relació: esticsegur que farà trencar la clepsa a més d’un ganàpia. No ésla primera vegada que en Pere Martí –escriptor i crític deliteratura infantil– ens regala versos, però sí el primer copque els aplega en un llibre (*). Com ja ens té acostumats,Martí excel·leix en el rigor lingüístic alhora que ens presen-ta una obra fresca, divertida i plena d’enginy. Diu Joan Soler (tret de: https://ende-vinalles.word-press.com), referint-se al gènere de les endevinalles: Noés sols un joc: porta a un coneixement diferent i sorprene-dor de la realitat, per la imaginació, l’enginy i l’astúcia; mésenllà de rodolins i jocs de paraules, entren en la metàfora il’analogia, el doble sentit, el llenguatge simbòlic, ran de lapoesia. Aquest és l’esperit que ha guiat Martí a l’hora d’es-criure la vuitantena llarga d’endevinalles recollides en cincblocs temàtics: “Menjar i aliments”, “Animals i natura”,“Persones i professions”, “Objectes” i “Noms i geografia”. Mésun “Calaix de sastre” final.Malgrat no tenir sempre rima presenten una mètrica acura-da, buscant la regularitat en la llargada del vers o en lacombinació de versos curts i llargs. Hi predominen els deset síl·labes o menys –seguint la tradició popular- peròtambé hi podem trobar algun decasíl·lab. L’humor és moltpresent en tot el recull: Sóc una mata / que mai no mata,però el que pesa més és el joc lingüístic constant: Tinc un

vas al nom / (mil-lor dit un got) / itambé algun pi. I,tot i que aprofitaper a recuperarelements de latradició popular:Podria ser cam-pana / de minai-rons / o habitaclede fada, incorporatambé elementscontemporanis,com el doble sen-tit de pirata: clàs-sic o informàtic.No hi falta el tocpoètic: Tinc al

nom el sol / i el bres de l’onada o el més reflexiu: noméssóc una quimera / on ningú mai no ha arribat.Les il·lustracions de Núria Feijoó són una meravella: pre-cioses, divertides i plenes de detalls. Juguen sovint adespistar el lector mostrant falses respostes o amagant-lessubtilment darrere un traç a mig fer.En resum, una obra plena d’enigmes per descobrir enfamília, a l’escola, amb una colla d’amics o en solitàriarecerca: “Comença amb un plor, / se’n va amb un sospir. /Tothom se l’estima, / sigui pobre o ric.”

(*) Pere Martí i Bertran. Endevinalles per a tothom. Editorial Baula,Barcelona, 2014. Il·lustracions de Núria Feijoó. 120 pàgines.

FLOS I CALCAT, 17 · L 593 540 26 39

Manyans des de1945

FRANCESC MACIÀ, 30 93 540 16 32

ROMÀ FABRA, 2293 540 25 95

www.finquesabello.com

ROMÀ FABRA, 1893 555 73 95

ROMÀ FABRA, 19-A93 555 19 46

www.farmasnou.com

C A R N I S S E R I A

V E D E L L A X A I

P O R C P O L L A S T R EE M B O T I T S

EL SECTOR COMERCIAL DE L

Bona Festa CARRE

NAVARRA, FLOFRANCESC

ITÀLIA, ROGEROMÀ FA

CRISTÒFOLTORRENT VA

JOAN LLAM

FLOS I CALCAT, 17 · L 493 540 35 74

Nou Clean

Bugaderia Tintoreria

E l M a s n o u

FARMASNOUP A R A F A R M À C I A

Passeig Roman Fabra, 19El Masnou 93 540 37 93

www.xicmasnou.comROMÀ FABRA, 25

93 178 22 97

Selecció vins, caves,cerveses, licors,

alimentació gurmetEntreu a la nostra pàgina

www.elrebostdelsentits.es

LA TEVA MASCOTA ÉS XIC?

Perruqueria canina i felina

CELEBREM 25 ANYSGaudeixi dels

descomptes d’aniversariTOT PELS ANIMALETS

PROMOCIONS

PUBLICITARIES

TORRENT VALLMORA, s/n93 555 00 35 - 09 86

669 407 120 · 673 917 489www.estampadosarenas.com

ÀGORA CAFÈCAFETERIA

Torrent Vallmora, 1693 127 57 96

Agora el Masnou

MODA ÍNTIMA

LLENCERÍA-COTILLERIA

FINQUES

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

En temps de crisi:una imatge i mil

paraules

LA PLAÇA NOVA US DESITJA

Major 2O15ERS:OS I CALCAT,C MACIÀ,

ER DE FLOR,FABRA, L COLOM, ALLMORA I MPALLES.

EXPOSICIÓ I VENDANavarra, 14 · 93 555 37 78

El Masnou

Especialistes en aparadors

Fabricació pròpia Finestres abatibles

Portes i finestres lacades en tots els colors i imitacions de fusta

Tanques i vidres de seguretat per a tot tipus

de portes i finestres

MASNOU,SL

ALUMINIOS

S E R R A L L E R I A D ’ A L U M I N I

Navarra,13Taller: 93 540 18 91

Servei oficial:Aprilia, HONDA,YAMAHA

mar

enyv

eter

inàr

ia

Flos i Calcat, 5393 555 18 81Horari: de dll. a dv. de 10.00 a 20.30;diss. de 10.00 a 14.00

Amb s

eguret

at

GC

C.

serv

eis

ne

teg

es

i a

bri

lla

nta

ts LocalsComunitats

EmpresesHabitatges

Naus Neteges obresAbrillantadors

PolidorsVidres

Persianes

93 555 12 21

gcc@gccserveis.com

Joan Llampallas, 2593 555 95 62

Ametllers, 1293 555 83 91

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA

Vicenç LinaresS.E.F.

Centre de podologia

ANTEM

Horari: de dill. a div. de 9,30 a 13 i de 15,30 a 19

dissabte de 9 a 13. Dimarts tancat

Flos i Calcat, 6193 540 38 36 · 618 61 11 86

Nou tractamentamb làser per

fongs, verrugues,ulls de poll i dolor.

Servei a domiciliEstem a la cantonada

entre el carrer Navarra iCristòfol Colom

Navarra, 76 93 540 40 04 - 627 21 23 16http://facebook.com/fruitistabero

Estanc Maria Arnau

Tabacs.

Cava de cigars.

Regals.

Papereria,

fotocòpies

Navarra, 5193 540 14 48 el Masnou

Itàlia,1893 540 99 71

PneumàticsMasnou

Pneumàticsi mecànica

ràpidawww.

firstst

opma

snou

.com

Àgora ClínicMaresme

Centre privat i mutues

Oftalmologia. Osteopatia.Ginecologia. Cirugia gral.

Psiquiatria. Podologia Reeducació escriptura

Navaarra, 58 el Masnou 93 540 75 42

Flos i Calcat, 4893 555 41 01

p e r r u q u e r i a

un

is

ex

ITÀLIA, 31TEL. 93 555 35 64

PASTISSERIA · CONFITERIA

cat). Amb interpretació de Cristina Peralta i text de base dela masnovina Elisenda Guiu, el Celler Alta Alella (CamíBaix de Tiana, s/n, Alella) apropa el suggeridor món i culturadel vi a tothom. En el marc privilegiat de la vinya i del celler,s’explica un conte del gotim que volia ser vi. En acabat, mostper als infants i un tast de vi per als adults. Umm!Tot seguint amb l’admiració i les essències vinícoles (o ambels anhels d’una vida millor i més riallera) ens n’anem al JoveTeatre Regina (c/ de Sèneca, 22; prop de la cruïlla Passeigde Gràcia amb Diagonal). Cada dimecres a les 21 s’hi repre-senta el monòleg d’humor negre El sommelier, escrit i prota-

gonitzat per l’actor Fermí Fernàndez, amb direcció de ToniAlbà i amb maridatge de vins de Caves Nadal.Coses curioses. En el marc de la Festa Major de la Dretade l’Eixample i de l’11a Fira Modernista tindrem un granenvelat amb cotxes antics del 1900, del 5 al 7 de juny del2015 (c/ Girona, entre Av. Diagonal i Mallorca), amb entra-da gratuïta. Visiteu http://www.coreixample.com/activitats-_Fira_Modernista_2015-56 perquè hi ha moltíssimes activi-tats programades. Atenció: si dissabte i diumenge s’hi acu-deix “vestit d’època 1900” i es passa pel punt d’informació,s’obté un platet de paella gratis.Divendres, dissabte i diumenge, aquest juny (dies 5, 6, 7, i12, 13 i 14), podem gaudir de Criatures particulars, unespectacle de teatre de figures que barreja el mim i el tea-tre d’objectes, sense paraules. La cita és a La Puntual-Putxinel·lis de Barcelona (www.lapuntual.info), a c/ AlladaVermell, 15 (prop de Via Laietana i del carrer de laPrincesa).

Tots nosaltres som criatures particulars; però, a banda,volem ser divinament estimats I divinament respectats.Queda clar?

30

jVoldríem dies feliços. Aquesta fenomenologia és presental Lliure de Gràcia, del 3 al 21 de juny, gràcies al text deSamuel Beckett i a la interpretació de l’esplèndida EmmaVilarasau. El crític teatral Marcos Ordóñez se’n desfà enelogis –com nosaltres– i diu d’ella: «És una Winnie vital,apassionada, lluitadora, realista, lúcida, infantil, melancòli-ca, lírica, burleta, pallassa, furiosa, aterrida, desesperada,invicta». Anem-hi, doncs; Els dies feliços, amb direcció deSergi Belbel, ofereix una hora i mitja deliciosa amb un petitintermedi per fer bullir una bona xerrada sobre la novaBarcelona que vindrà, desbancat el senyor Trias i Vidal deLlobatera del tron.Fem un parèntesi, per xerrar de les artistes i creadoresmasnovines. Tres coses. Una. La coreògrafa MartaCarrasco (co)presenta eldimecres 3 de juny el nou lli-bre que ha escrit sobre ellal’escriptora i periodista valle-sana Montse Barderi (Saba-dell, 1969). Amb el títol deMarta, mira’m, t’he de dir tan-tes coses…, i amb la publi-cació arriscada –la dansasempre és una germanapobra– signada des de Ma-drid en català (EdicionesCumbres, que encapçala l’havana Mayda Bustamante),

arriba una novetat editorialapetitosa. No hi falteu: 3 dejuny, a les 19.30, al ReialCercle Artístic (c/ dels Arcs,5; carrer que neix a la dreta,quan s’acaba l’avingudaPortal de l’Àngel, en direcció ala catedral), a Barcelona city,

capital. Dues. La dramaturga Victoria Szpunberg presen-ta la seva obra L’onzena plaga, amb direcció de DavidSelvas i construcció escenogràfica del també masnovíXarli,a l’Espai Lliure de Montjuïc, del 4 al 21 de juny.L’estructura mercantil ho destrueix tot. …Ja ho sabíem, oi?La Victoria ens ho deixarà ben clar i català. Tres. La teatra-lització per a públic familiar Elraïm inquiet continua repre-sentant-se amb goig i salerocada mes a Alella. Cal agafarels nostres marrecs, menuts, iportar-los a aquesta terra devins el diumenge 7 de juny, ales 11 del matí. (Podeu reser-var a: enoturisme@altaalella.

Va de (di)vi

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

Mayda Bustamante

31

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 18/6. Ser i no ser. Aquesta és la qüestió.Pintures de Queralt Viladevall

Del 20/6 al 17/9. El retrat a través del temps. Els primerscent anys de fotografia (del 1839 al 1939)

I n f o r m a

CONCERT DE FESTAMAJOR. CORAL XABEC

Dissabte 27 de juny a les 8 del vespre ala parròquia de Sant Pere del MasnouConcert de Festa Major a càrrec de la

Coral Xabec de Gent del MasnouRepertori de cançons populars catalanes i

internacionals de diversos autors.Direcció: Montserrat Llagostera

Piano: Bàrbara Llacay

CAMPIONAT OBERT DEDÒMINO PER PARELLESAL CASINO DEL MASNOUDurant tot el dissabte 27 de juny

S’iniciarà al matí a les 9.45 i a la tarda a les 16.30Reglament de la Federació Catalana de Dòmino

Premis:Trofeus a les tres primeres parelles classificades, a la

millor sabatera i a la tancada més gran.

Inscripcions:Fins al 20 de juny a Gent del Masnou,

Dr. Agell 9, de les 18 a les 20,15

Preu del campionat 10€,(Inclou, entrepà, beguda i cafè)Organitza: Vocalia Recreativa

gm.recreativa@ya.com

L’Organització es reserva el dret de suspendre i modificar les bases i terminis per causa de força major.

XV MARATÓ DE VEUSLÍRIQUES

Diumenge 19 de juliol a les 7 de la tarda:

Selecció d’àries i duos d’ò-pera de Bellini, Massenet,

Rossini, Puccini i VerdiDirecció musical i d’escena:

Montserrat ApariciPiano:

Carles Puig.

L’enigma V.D.R.

Solució del mes de maig: En Joan té 5 ovelles i en Jordi en té 7.

Enigma de juny:Ets a l’inici d’un passadís, que al final té una habitaciótancada. Al costat tens 3 interruptors: A, B i C. Sinomés pots obrir la porta una vegada, com sabràsquin interruptor encén la bombeta de l’habitació?

FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU

Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20gentmas@suport.org www.gentdelmasnou.cat

------------------------LA

Coral XabecDEMANA CANTAIRES

Et proposem de venir a cantar a la Coral Xabec; hi seràs benrebut. Hi tindràs lloc com a tenor o com a baix o bé com a

soprano o com a contralt. Anima-t’hi i vine a provar la veu qual-sevol dimarts abans de començar l’assaig, o sigui, una mica

abans de dos quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!

Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82 el Masnou

Lluís Millet, 102. · 93 277 78 18 / 616 02 03 29El Masnou

MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A L’AST. VINS I CAVES

XARCUTERIA SELECTA

A u t o s e r v e i

FontCARNS, EMBOTITS, VERDURES,

FLECA, PRECUINATS

Fontanills, 59 · Tel 93 555 32 32 · El Masnou

FRUITES I VERDURESServei a domicili

BONES REVETLLES I FESTA MAJOR

Àngel Guimerà, 12 baixos (Camí Ral) Tel. 93 540 29 53 El Masnou

GRAN ASSORTIT DE VINS I CAVES PER A LES VOSTRES FESTES I REVETLLES

selecció de vins, caves i licors, vins al detall

PRIMERA QUALITAT

Mestres Villà, 115 93 540 34 74 · 618 76 35 29

Perruqueria

CrisAnd1r. de Maig, 24 • Tel 93 555 38 48 • 08320 El Masnou

Hores convingudes

Enfront de l’ambulatori del carrer Sant Miquel

Aquest estiu refresca’t!Granissats de llimona, cafè, combinats

i orxata. Sucs de fruita tropical. Batuts de gelat Carte d’or.

Plaça d’Ocata, 5-7 · 93 540 08 66 Un ambient tranquil i relaxat

BONES REVETLLES I FESTA MAJOR

La fruita

Joieria rellotgeriaMASNOVINA

Bona Festa Major

C. Barcelona, 9 · 93 555 07 76 el Masnou

AQ UA S TA R

DOS MES DOS

VINS, CAVES, LICORSI UNA MICA DE TOT

VINS D’ALELLA

Àngel Guimerà, 30 Alella 93 555 21 41ferranaymar@ferranaymar.net

– Antic Mar blau –

Proper

amen

t

venda

Onlin

e