Gent del MasnouNúmero 386 juny del 2020

A causa de les circumstàncies del moment aquesta publicació només s’edita virtualment i lamentem les dificultats que alguns lectors habituals puguin tenir

per accedir-hi.

Si algú vol tenir aquest núm de juny, així com els anteriorsd’abril i maig amb suport de paper, pot posar-se en

contacte amb l’associació 660 09 23 81

Aquesta publicació és consultable a través de telèfons mòbils, tauletes i ordinadors.

Totes les adreces de pàgines web o correuselectrònics que hi surten publicats, només clicant

a sobre, us portarà al portal corresponent. Us agrairem que divulgueu aquesta publicació.

Esperem que us agradi i que ben aviat puguem tornar a la normalitat.

Cos de redacció de Gent del Masnou

Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 386, juny del 2020

GENT DEL MASNOUGENT DEL MASNOUButlletí Gent del Masnou 3a època núm. 386, juny del 2020

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.comRecollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Administració - Ass. jurídica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90 www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan MurayEsteve Pujol - Lluís Valls

Portada: Àlgid

Publicitat: 93 555 16 59

Format digitalSi algú vol tenir aquest núm de juny, així comels anteriors d’abril i maig, amb suport depaper, pot posar-se en contacte amb l’asso-ciació 660 09 23 81

Aquesta publicació és consultable a través de telèfons mòbils, tauletes i ordinadors. Totes lesadreces de pàgines web o correus electrònicsque hi surten publicats, només clicant a sobre,us portarà al portal corresponent.

Publicitat: 660 09 23 81

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20gentmas@gmail.comwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.La inserció de missatges publicitaris en el butlletí deGent del Masnou queda sotmesa al criteri de l’entitat.

Per tercer mes consecutiu ens veiem sotmesos a editar la nostrapublicació mensual en format digital, amb l’esperança, però, queben aviat puguem tornar a l’edició en paper tal com hi estem ave-sats. En aquest cas, us tornem a demanar la col·laboració en la difu-sió del Butlletí. Sisplau, reenvieu-lo als vostres contactes per tal quearribi al major nombre de lectors possible. Moltes gràcies!Seguim al peu del canó, però amb les limitacions que ens imposenles instruccions del confinament aplicades a resultes de la pandè-mia que tots coneixem i patim de ben a prop. En el moment de tan-car aquesta edició, el tràgic balanç de defuncions ja ha superat les12.000 a Catalunya –tot i que, sortosament, els darrers dies el nom-bre de baixes diàries s’ha contingut notablement–; però haurà depassar molt de temps perquè cicatritzin les ferides i el dolor emocio-nal dels qui han sofert morts al seu entorn familiar i per a la recupe-ració econòmica, que ha maltractat durament tantes empreses illocs de feina.L’evolució favorable dels efectes del COVID-19 està aconsellantprocedir al desconfinament progressiu de les diferents regionssanitàries. En el nostre cas –Àmbit Metropolità Nord– hem entrat enla fase 1 i això ha suposat un gran respir en les dures condicions deconfinament que ha sofert la població en general, amb casosdramàtics d’aïllament de persones grans acollides en residències oque viuen soles a casa. Sortosament, la solidaritat ha aflorat pertotes bandes i s’han viscut episodis d’una gran qualitat humana.Menció especial per a tot el col·lectiu sanitari, que ha viscut des dela trinxera i de primera mà el dramatisme d’un sistema desbordatpels esdeveniments, sovint mancat de prou elements de seguretat iequipaments per contenir dignament l’allau d’afectats. Alerta, però, que aquest destensament no ens faci pensar que aixòja està resolt, ni de bon tros. Són moltes les veus autoritzades delmón sanitari que ens recorden que cal seguir estrictament les nor-mes de prevenció a bastament recomanades (mascaretes, rentat demans, distància prudent en els contactes personals, franges horà-ries, pràctica d’esport, etc.), tota vegada que encara no estan bendefinits ni els medicaments eficaços per al tractament immediat niestà garantida l’aplicació d’una vacuna a mig o llarg termini.Prudència, doncs.Salut i ànims. Ens en sortirem!

El President

Editorial EN FASE 1

4

Bonesrevetlles iBon Estiu

SumariEDITORIAL ................................................................................ 4GENT AMB GENT Josep Puig Marcos ................................... 5BÚSTIA OBERTA ...................................................................... 10CRÒNIQUES D’ULTRAMAR Joan Muray .................................... 10SOM AUTÒNOMS O DEPENDENTS Joan Camps .................. 11E DAÍ? LOCKDOWN Joan Maresma Duran ............................. 12NECROLÒGICA Jacint Ros Hombravella J. Casals Agustí.... 14HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ....................................... 15CÀRITAS Diocesana de Barcelona ........................................... 18EL PRIMER CORREU SUBMARÍ DEL MÓN J. Condeminas ... 20VIVÈNCIES Pep Parés ...............................................................21PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran................................ 22 LA LITERATURA DE PROXIMITAT FA URTICÀRIA S. Bennasar. 23LA PUNTA DE LA LLENGUA (119) Esteve Pujol ..................... 23LA CUINA DE L’ANTÒNIA El Cullerot .......................................24SOM Oriol Lugo .......................................................................... 25POESIA DE JOSEP VENDRELL ............................................... 28GENT DEL MASNOU INFORMA ...............................................29TEATRE CAPITAL Rosa M. Isart ...................................l........... 31DITES I PERSONATGES POPULARS (61) Albert Vidal .......... 31

GENT DEL MASNOU

AVÍSPel que fa a l’obertura del nostre local social i a la

represa de les activitats (salad’exposicions, Coral Xabec,

cursets de ioga i gaita, teatre,l’Assemblea de Socis, etc.),

procurarem que sigui al més aviat possible,

condicionades a garantir lamàxima seguretat sanitària.

Moltes gràcies per la comprensió.

5

Dir-se Puig deu de ser la causa iefecte de la teva elecció, oi?El primer Puig que va presidir l’entitatfou el germà del meu avi patern,Josep Puig i Godàs, que en fou presi-dent des del 1932 al 1950. Va serdurant el seu mandat quan es va fer elnou edifici tal com és ara. D’aquí emve tot, donat que des de néixer ja vaigmamar Calàndria. De l’oncle avi Josepen tinc un record molt feble, flaixos llu-nyans de quan encara no tenia 10anys..., però a casa, les meves tietes iel meu pare, que en fou president del1974 al 2015, em van transmetre elsseus valors i l’estima per l’entitat. Latia Teresa també gestionava la comp-tabilitat de La Calàndria, conjuntamentamb el senyor Rossell, així que l’aireque jo respirava a casa era: “que siara cal arreglar les cadires del cine...que si ara s’ha de reparar això i allò...”Més que ser-ne causa i efecte, dir-mePuig va ser una premonició que ambel temps s’ha complert.

Què més recordes de la teva infan-tesa?Soc el més petit, em porto vuit anysamb la meva germana i deu amb elmeu germà. Així que, a afectes pràc-tics, vaig tenir una infantesa com de fillúnic atès que sempre els vaig veuremolt grans i no vaig jugar gaire ambells. Tot i ser el petit, mai no vaig sen-tir-me especialment mimat pels pares,però sí recordo l’estimació de lesmeves tietes, ambdues solteres, queem transmetien una atmosfera deserenor i sàvia prudència, que m’haquedat molt present. Jo passava mol-tes hores a casa d’elles i de l’àvia,casa en la qual, per cert, visc ara ambla meva família.

Això ens situa a la dècada delssetanta; què remarcaries d’alesho-res?Recordo l’antiga escola Marinada i laseva directora Gregoria, que tothomanomenava la Grego... No fa gaires

Havent passat seixanta-cinc dies de l’obligat confinament del Covid19,hem convidat Josep Puig i Marcos, el noi petit de la saga Puig de 53 anysi actual president de la Fundació Privada La Calàndria. De professió disse-nyador gràfic, Josep ens ha apropat a l’entitat centenària, que, havent ven-çut totes les crisis sorgides des de la seva fundació al 1907, manté unabona part dels valors socials i culturals dels seus orígens. Si bé el referentmés conegut és el Cinema La Calàndria, avui hem descobert tot el seuabast i l’amplitud d’una gran part de les seves actuacions. Sabem que tresgeneracions de cognom Puig estan entranyablement vinculades a la histò-ria de la Fundació, la qual cosa ens permet la pregunta...

Josep Puig i MarcosUn jove president per la vella Calàndria

GENT AMB GENT

CONVERSES Visc la vida tal com veanys que l’Ajuntament li va fer unhomenatge a Els Vienesos, en el qualvaig participar en la maquetació delsplafons, amb fotografies de la sevacarrera professional. A l’escola primà-ria m’hi vaig trobar còmode i portavaun bon ritme, però en l’adolescènciano em vaig prendre gaire seriosamentels estudis en l’aleshores acabat d’es-trenat Institut Mediterrània, i no vaigser gaire bon estudiant. Recordo comals 14 anys el pare, quan acabava elcurs, em portava a treballar de mano-bre a l’empresa fins a la tornada a lesclasses, això em permetia guanyar unsou, que m’anava bé per tenir dinersde butxaca. Un treball dur, carregarsacs de ciment pesants amb els qualsquasi no podia fer un pas, pavimentarels carrers del Masnou, que encaraeren, en la seva majoria, de terra.Encara em veig calçat amb aquellesbotes d’aigua, dins el formigó, reme-nant i allisant la superfície... Algunestiu més tard, el pare em va alliberardels carrers per ajudar la tia Teresa aldespatx.

...i aparegué la síndrome de l’ado-lescència, que és com una mena devirus, oi? Doncs sí! –s’ha quedat pensatiu, rient-se de la pregunta, però reflexionantcom si volgués triar les paraules jus-tes–; entre les hores que passava a lapista de l’institut jugant a bàsquet o

Josep Puig Godàs al barri de l’edifici inaugurat als anys 50 i al costat en Josep Puig Marcos, al mateix lloc en l’actualitat.

6

futbol, els amics, les noies (encaraque, amb elles, a l’institut no vaig tenirgaire èxit… més aviat gens), tot plegatera molta distracció. A l’institut i enplena adolescència tot era molt confúsper a mi, inicialment vaig tirar per labranca de ciències, tot i que les mate-màtiques o la química no se’m dona-ven gens bé. Haig de confessar queen aquella època era una mica ganduli dispers, però era clar que el dibuixera la meva aptitud innata. Durant elpas de l’adolescència cap a la joventutles relacions amb les noies van millo-rar. Fou quasi obligat, inevitable! I encomençar, ja no hi ha aturador. Ambalgunes noies que vaig conèixer, entreuna cosa i l’altres, provant i errant,vaig anar madurant i creixent. Van serels anys d’estudis a l’escola d’Arts iOficis Pau Gargallo, en l’especialitatd’il·lustració, que alternava amb lafeina administrativa a l’empresa fami-liar. També, en aquella època, vaigarribar a jugar alguns anys al CDMasnou, cosa que sempre he tingutclar que va ajudar-me a formar-mecom a persona. Tota aquella gent tandiversa convivint dins un vestidortambé és una forma de madurar iaprendre.

Com es forma un dibuixant per gua-nyar-se la vida?Són dues coses diferents, formar-seés ofici... igual per a un fuster que pera un advocat... ni les matrícules d’ho-nor de les escoles professionals ni elsCum Laude de les universitats sónuna garantia per aprovar en el mónreal de l’oferta i la demanda. Persobreviure professionalment cal donarun servei seriós o fer un producte ven-dible. A l’escola Pau Gargallo deBadalona, estudiant il·lustració, alprincipi m’inclinava pel còmic, precisa-ment a Gent del Masnou vaig publicarles meves primeres tires (com tambého feia en Joan Casals), petits esquet-xos grotescs amb tocs surrealistes...L’atmosfera era molt generalista, lainquietud artística estimulava la curio-sitat intel·lectual i el pensament filosò-fic impregnava el debat crític i creatiuque exigeix l’ofici. El meu somni enaquells moments era poder il·lustrararticles d’opinió d’un diari com La

Vanguardia.No era fàcil entrar en el món profes-sional. Acabats els estudis, recordo,per exemple, un dels intents d’obrir-me pas com a il·lustrador quan, durantuna visita per ensenyar el meu “book”,em van dir: Ah! molt bé, deixi’ns adre-ça i telèfon i posarem el seu mostraria la disposició dels nostres clients jun-tament amb el centenar d’il·lustradorsque tenim en catàleg. Sortosament, en l’últim curs d’il·lustra-ció, un dels professors ens animava aconèixer i interactuar en l’ampli campdel disseny gràfic, que en aquellstemps encara no s’ensenyava com aassignatura. Aleshores, conjuntamentamb un company de classe que ja tre-ballava en una impremta, vam comen-çar a tenir encàrrecs, alguns pròpia-ment d’il·lustració, però la majoriaanaven més enllà (logotips, cartells,fulletons de mà) i tot plegat va influirperquè decididament em decantés peldisseny gràfic. Des d’aleshores el dis-seny ha canviat molt, ni cúters niploma ni pinzell... Amb l’arribada del’ordinador com a estri principal substi-tutiu d’aquelles eines podies fer el quevolguessis, prescindint de la fotocom-posició, dels rotrings, els “letrasets”,els papers vegetals, etc.

Parlem doncs de La Calàndria!Formar part del Patronat de laFundació Privada La Calàndria haestat per a mi un mena d’homenatgeal cognom Puig i el fet de ser elegit

president un repte per mantenir l’es-perit altruista de l’oncle avi, JosepPuig Godàs, i del meu pare, JoanPuig Bofill. La Calàndria és una entitat centenà-ria. En el llibre de Francesc Fàbregas,a part de ser una memòria de lesactes de l’entitat, s’hi relata tota laseva història. La seva creació provéd’una colla de cantaires del CentreCoral Unió Masnovina Casinet, que al1898 havien format una coral i al 1902van voler tenir la seva pròpia seu isenyera amb l’escut de l’ocell cantairecalàndria. Discrepàncies entreCasinet i Coral van provocar la crea-ció de la Sociedad Coral, Recreativa yde Mutuo Auxilio La Calandria al 1907.En aquells temps el mutualisme erauna forma d’agrupar la societat civil ireunir esforços per tirar endavant dife-rents projectes, tant d’esbarjo comd’assistència mèdica per als socis.Durant molts anys allò va tenir sentit,però tot canvia, i a poc a poc aquellformat i els costums socials van anardiluint-ne la presència.Per això el 2001 en assemblea gene-ral es va decidir evolucionar cap al’actual fundació, de caire social i cul-tural. Una vegada dissolta la mutuali-tat, la totalitat del patrimoni passà aformar part de l’actual FundacióPrivada La Calàndria. Al 2016, en dei-xar el meu pare la presidència, vaigser proposat per la resta de companyscom a nou president.

Portada d’un vell cançoner de les Cara-melles de 1908, editat per La Calàndria

En Josep Puig al seu estudi gràfic actu-al, en l’antic despatx del negoci familiar.

7

Te’n vas sentir capaç? Els vuit que formàvem el patronat jaérem un equip molt cohesionat amb elprojecte que havia començat dos anysabans (vull fer menció que fa pocsmesos vam patir la malaurada mortd’un dels integrants, Jesús Gómez).En els últims temps hem aconseguittenir tots els espai llogats i en bon ús,com el cinema, el bar i mitja dotzenad’emprenedories socioculturals: l’es-cola de reforç Somriures, l’escola d’i-diomes Le Petit Atelier, el gabinet depsicologia, acompanyament i media-ció Ohana, així com també l’empresade recursos humans Ethikos. Tots ellsocupen l’espai transformat de l’antigasala de ball. També hi ha, al costat deGent del Masnou, la Fundació El Molíd’en Puigvert, que té un centre de diaper a la inserció laboral de gent ambdiscapacitat.Als darrers anys hem estat reinvertinttots els nostres esforços i recursos enla millora del nostre immoble, ambimportants inversions, uns anysdurant els quals no hem tingut margeper a gaires activitats pròpies de laFundació. Un cop recuperats econò-micament, hem tornat a ser més visi-bles en l’actuació i col·laboració ambdiverses entitats del poble. Com aexemples més significatius podemesmentar els següents: dins l’àmbitsocial, aportacions al Centre deDistribució d’Aliments La Sitja, unacontribució puntual al centre demenors tutelats a l’antic alberg, elfinançament de classes de reforç pera infants del Centre Obert MunicipalMaricel, etc; i en l’àmbit cultural, hemcol·laborat amb l’Ajuntament en l’edi-ció d’un llibre de la il·lustradora mas-novina Sònia Pulido i també en elFestival de Creació ContemporàniaBrama (ideat per Blanc de Guix). Actualment estem treballant en dife-rents projectes, però amb la irrupcióde l’actual crisi ens hem vist obligats areplantejar algunes actuacions i estemmantenint converses tant ambl’Ajuntament com amb la Creu Rojaper ajudar allà on sigui més necessarien aquests moments.

Davant tot això, et queda temps pera la família?

Visc en parella i tenim un fill de 10anys. Ella treballa al costat de casa,en una empresa de publicitat tèxtil, toti que ara mateix, a més de samarre-tes, està venent mascaretes, gels iproductes per l’estil. I jo tinc el meuestudi gràfic a l’antic despatx on dejovenet ja havia treballat amb el pare ila tia. Amb els amics m’agrada estar-hi bé, que flueixi el bon rotllo, evitarconflictes i, si puc ser jo qui organitzitrobades, tenir el goig de fer, de tanten tant, una paella d’arròs o unsfideus en bona germanor. Vaig néixeren un moment benestant de la família,però abans besavis i avis, provinentsde la pagesia, van viure temps difícils(uns besavis van ser masovers delmas que després havia de ser la dis-coteca S’Cucs). Va ser a partir quel’oncle avi Josep es va iniciar en l’oficide paleta, i posteriorment el meu pare,quan les coses van canviar i alesho-res vaig néixer jo. A casa es parlava

molt de la fam de la postguerra, l’enor-me precarietat d’aquells anys i esvalorava molt qualsevol despesa pres-cindible. No soc capriciós ni malgasta-dor. L’austeritat em ve de família. Hemantingut vint anys el mateix cotxefins que s’ha espatllat del tot, no tincgaires inquietuds materials. Visc la vida tal com ve i no tinc ansie-tat per voler fer o aconseguir quelcomque pugui haver deixat enrere.Actualment la meva modesta dèria ésl’hortet que tenim a la casa on viu elmeu germà a Vallromanes, ahir envaig baixar una caixa de pèsols bonís-sims... Al costat de l’hort hi ha una pis-cina on remullar-me després de lescalorades entre tomàquets i pebrots...Tot plegat no té gaire mèrit! Soc un pri-vilegiat...

Doncs a banyar-se, que ja teniml’estiu aquí!

En Josep i el seu pare Joan Puig Bofill en un moment divertit durant una de lesnombroses paelles que van fer entre tots dos.

FARM

ACÈUTICS DEL M

ASNO

U 24 hores al seu servei

-- Juny 2020 --

-- Juliol 2020 --

2930

123456789

10111213141516171819

dillunsdimarts

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

dimarts

RieraOcata

AymarViamarDominguezFàbregasFàbregasOcataRieraFàbregasViamarDominguezAymarAymarRieraFàbregasViamarDominguezAymarOcataOcata

dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge

123456789

10111213141516171819202122232425262728

RieraViamarFàbregasDominguezAymarOcataOcataFàbregasViamarDominguezAymarOcataRieraRieraViamarAymarRieraOcataViamarDominguezDominguezOcataAymarAymarRieraDominguezViamarViamar

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13 OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30Riera (Club nàutic)J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30ViamarPrat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

siguem respectuosos amb lasituació actual i actuem ambcivisme davant les exigències

antivirals necessàries

2a. PasquaFesta local

Sant PereFesta local

Sant Joan

Escola bressol a partir dels 4 mesos

Eduquem amb felicitatAnglès · Psicòleg · Pediatre

MATRÍCULA OBERTA TOT L’ANYPodeu trucar i concertar

matrícula o més informació93 555 57 11

ENS AGRADARIA SER L'ESCOLA BRESSOL DELS VOSTRES FILLS!Ventura i Gassol, 29, el Masnou · 93 555 57 11

www.petitvailet.com · vailetsparc@yahoo.es · petitvailet.blogspot.com

Cuina pròpia

MENÚ DE FESTASopes d’estiu Vichissoise. Gaspatxo Amanides de llenties, de cigrons, russaTruites de patates, carbassó, pebrotsSafates d’embotits i formatges

SegonsCalamars farcitsBacallà amb ceba confitada o amb samfainaPollastre ecològic amb prunes i pinyonsVedella amb moixernons. FricandóConill amb samfaina

CanelonsCanelons tradicionalsCanelons vegetariansCanelons d’ànecCanelons d’espinacs

Rodons de pollastre farcit• Músic: prunes, pinyons, panses i orellanes• Tropical: bacó, pinya i prunes • Ramon: pernil cuit , formatge i foigràs• Blanc i negre: pernil cuit, formatge i prunes

Molt Bon EstiuComandes a: www.canrac.com o whatsapp 676 58 40 39

Mestres Villà, 101, el Masnou · 93 555 16 64

10

Totes les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm.del DNI i signatura de l’autor i es publicaran, només, amb el nom i cognoms del’autor . En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim o inicials. L'extensióno excedirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacciópodrà abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa respon-sable del contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general ino mantindrà correspondència amb els seus autors.

“PERIPATÈTICS”Estava convençut que acausa de la pandèmia lafesta de Sant Jordi s’haviaendarrerit, per a tothom i atot els efectes, al 23 dejuliol. Doncs no, aquell diael Govern municipal, encomitiva, es va desplaçar ales residències geriàtriquesa repartir flors.Algunes residències, lesmés assenyades, vancomençar el confinamentuns dies abans de l’oficial, igràcies a això han pogutsalvar moltes vides depoblació d’alt risc. Els ciuta-dans que tenim familiarsingressats en geriàtrics, alsquals felicitem per aquestasàvia decisió, hem hagutd’assumir que des de lla-vors ni els podem veure niacostar-nos-hi. Ni tampocportar-los roses (contami-nades d’amor). En canviuns polítics s’han permès,en ple confinament i en l’e-

xercici erràtic del poder,passejar pel poble en comi-tiva per repartir roses asèp-tiques (d’amor) per immor-talitzar-ho en fotos.Llàstima que no s’hagues-sin posat bé les mascaretesabans de les instantànies.Després d’aquesta passeja-da tan altruista el governmunicipal va rebutjar lamoció que li van presentaren el darrer ple municipalalguns partits de l’oposicióen què proposaven unapetita rebaixa temporal deles retribucions de tots elspolítics per destinar-la aajudar en aquesta terriblepandèmia. Doncs no, elgovern va defensar aferris-sadament les seves retribu-cions amb la feina que feia ila moció va ser rebutjadaamb el suport de la claca.Peripatètics, però nomésde passeig.

Llorenç Birba i Fonts-----------------------------------------

Estadi de Mane ́Garrincha

L’illa de Rapa Nui té forma de triangle, a l’extrem de cadas-cun dels vèrtexs hi ha un volcà, tot i que es calcula que entota l’illa n’hi ha uns dos-cents. En realitat, l’illa va sorgir del’erupció d’aquests volcans.Aquests tres principals són: RANO KAO, que té un quilò-metre i mig de diàmetre i tres-cents metres de profunditat,amb un llac al seu interior, que conté un munt de petitesilles, en les quals es cria la totora, mena de jonc, amb elqual es feien les piragües. El mateix jonc que fan servir elsindis urus del llac Tetekaka, al Perú, i el mateix amb quèfeien les seves a l’antic Egipte. Tot un misteri.Després hi ha el POIKE, que té una alçada de tres-centssetanta metres.El MA’UNGA TEREVAKA, el més alt de l’illa, amb cinc-cents set metres.I un altre d’important és el RANO RARAKU, famós per serel lloc d’on es feien o, millor dit, d’on es tallaven a la pedrade les seves faldes els famosos moais, dels quals es cal-cula que entorn del volcà n’hi ha uns cinc-cents a mig fer.I parlant d’aquest darrer, que antigament s’anomenavaMa’unga Eo, també posseeix un llac, però de només tresmetres de fondària, on també es cria la totora.La cosa més, diguem-ne, curiosa d’aquest volcà és quedes de la base, on es comença la visita, per un camí voltatde moais, com he dit, a mig fer, és un camí de terra, sensebarana i força costerut, que prou feina tens per aguantar-te dempeus. Si vols admirar els moais que vas trobant, ésmillor parar-se, si no vols rodar camí avall, o anar de vintungles.De totes maneres, l’esforç val la pena, ja que des del seucim, i tenint el seu llac de fons, pots admirar la bonicavegetació que envolta la seva falda interior, on fins i tot escria una mena de cep silvestre, que es calcula que és unade les espècies més antigues de l’illa.També n’hi ha un altre, que té un color vermellós, el PunaPao, que és d’on feien els pukao, els monyos que portavenels moais un cop acabats. De totes maneres, tots aquests volcans estan apagats desde temps remots; per tant, per aquest costat no hi ha perill.

AL CIM DELS VOLCANS

Rano Kao

Cròniques d’ultramarJoan Muray

ASSOCIA’T A GENT DEL MASNOU

Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20gentdelmasnou@gmail.com

www.gentdelmasnou.cat

11

A qualsevol que es vulgui preguntar a simateix: qui soc jo?, li recomano que justllevar-se de bon mati es miri al mirall is’ho pregunti amb ganes de saber-ho...és un bon moment per fer-ho perquè sien aquella hora, sense haver-te rentatla cara, no t’agrades prou, no cal pre-ocupar-te... la bona notícia és que, si-guis home o dona, una vegada buidadala bufeta i el recte, amb una bona dutxai amb roba neta i polida, per mala traçaque tinguis... el canvi d’imatge pot serespectacular. La mala noticia és quealeshores, per molt que t’agradis, si viusen companyia o família, abans de sortirde casa ja et trobis amb alguna menade desaprovació que et foti el dia enla-ire. Es pot donar el cas que visquis sol,però en sortir al carrer, trobar-te ambgent, compartir transport, treballar... elrisc que algú et rebutgi o desaprovi ésmolt alt i acabi amargant-te l’existència. Una cosa és com ens veiem i una altracom voldríem que ens veiessin els al-tres; en definitiva dues escenificacionsenganyoses i falses, que ens emboirenla ment i ens impedeixen saber qui somen realitat. En una avaluació empírica,no som qui creiem ser ni tampoc somcom ens veuen els altres. Si alguna cosa bona ens ha aportat elconfinament forçat pel Covid19, segu-rament ha estat l’aturada radical i força-da dels costums i hàbits on teníem eltemps hipotecat i, de cop i volta, enshem trobat hores i hores sols en unarealitat absolutament desconeguda queens ha estimulat el pensament i ens hapermès un retrobament seriós amb larealitat pura i dura de l’existència. Unatzucac que ens ha agafat amb el pascanviat davant un horitzó incert que haposat a prova les nostres fortalesesindividuals en adonar-nos com eren depotents les mancances de tot allò queens feia confortable l’ampli entorn de laquotidianitat.No soc amant de les teories de la cons-piració, però mentre no sàpiguen delcert l’origen real del Covid19, vull man-tenir el cap fred a totes les línies d’in-vestigació, inclosa la possibilitat queaquest virus sigui un estirabot de la ira

de Déu com el diluvi universal o les deuplagues d’Egipte. Fem-ne memòria: La primera: convertí l’aigua del Nil ensang, tots els peixos van morir i la putre-facció va contaminar l’aigua. La segona: aleshores aparegueren lesgranotes del riu que s’escamparen per-tot arreu. La tercera: en morir les granotes, lesamuntegaren en grans piles i l’aire esfeu irrespirable per la infectant pudor; ide la pols de les granotes apareguereneixams de ferotges mosquits que pica-ven tothom. La quarta: els mosquits van mutar enmosques vironeres, que en aquest casnomés contaminaven les cases delsegipcis i respectaven el poble de Déu,els bons israelites. La cinquena: l’epidèmia causà la mortde les ovelles, vaques i cabres, nomésdels egipcis.La sisena: l’aire provocà tota mena dellagues a les persones.La setena: va ser la pitjor calamarsamai vista a Egipte.La vuitena: la famosa plaga de llagos-tes menjant-se tots els sembrats i totesles reserves de gra. La novena: va eclipsar la llum del solper als egipcis, mentre la claror brillavaper als israelites, i finalment...La desena: Déu va avisar el seu pobleque fessin un senyal a les portes de casaseva amb la sang d’una cabra o ovellajove. Aleshores un àngel exterminador

va entrar a totes les cases on no hi haviala marca de sang i matava els primigenisde les famílies egípcies i del seu bestiar.No voldria assenyalar ningú, però enels quaranta anys del Nacionalcatoli-cisme, enyorança enquistada en el na-cionalisme espanyol que està de moda,era el dogma del règim per alienar desde l’escola la canalla en la indivisibleunitat de l’Espanya feixista, i combregaramb rodes de molí era el pa que s’hidonava dia darrere dia. La pandèmia dels Coronavirus encarapot rebrotar amb més gravetat i abansque els epidemiòlegs en treguin l’aiguaclara, i si el Covid19 és un primer avís,estiguem preparats, no sigui que la irade Déu caigui sobre nosaltres i ens endescarregui una tongada, de plagues,fins a la desena. Per si de cas, posemun llaç groc a les portes de casa ensenyal inequívoc que els independen-tistes som gent de pau que volem viureen llibertat com el poble d’Israel, peròde cap manera admetríem que, per sal-var-nos nosaltres, aparegués l’àngelexterminador i fes una carnisseria comva fer amb els egipcis, amb tots aquellsqui no pensen com nosaltres. Els pro-blemes entre catalans i espanyolstenen solució senzilla, ens cal empatiai intel·ligència i, per fer-ho senzill,podem dirimir democràticament lesdiferències a les urnes i deixar lliure deculpa Déu, la Santíssima Trinitat i totsels sants.

SOM AUTÒNOMS O DEPENDENTS?Joan Camps i OrtizSOM AUTÒNOMS O DEPENDENTS?

12

E daí? Lockdown!Joan Maresma Duran

però el mal ja era fet. Avui hem arribatals 16.000 morts al Brasil. Aquestesqueixat –imagino– diria el mateixavui. No té ni maneres ni educació.Però té una aprovació de més del30%. Vol dir això que un terç de lapoblació brasilera li dona suport. I ungrup minúscul és incondicional d’a-quest tipus poc coherent….No elsimporta si avui diu blanc o demànegre… Sempre té raó… Jo creia quea la vida sempre es podia discrepar.Resulta que en aquest nou món no….Des de fa una setmana ha aparegut ala premsa de forma continuada elterme “lockdown”… És més xic, famés fi fer servir un anglicisme que nopas dir “confinament” o “bloqueig total”o “aïllament social”. Diferents ciutatshan declarat el “lockdown” amb dife-rent èxit. En algunes zones sí que esnota. En d’altres, no gaire. El que hi haactualment a diferents llocs és quel-com semblant al que hem vist a l’es-

Com en els últims butlletins, dic el diaen què escric aquestes ratlles…Potser perquè la situació canvia ràpi-dament i no sabem com evolucionaràaquesta conjuntura tan delicada al’hemisferi sud. Avui és dia 17 de maigi avui la mare n’ha fet 87. El mesvinent en faré jo 50. No és pas poc. Hede confessar, no obstant, que tot itenir una edat ja respectable i que emsembla que estic prou bé, he de con-fessar-vos que ja no entenc res d’a-questa societat… Sembla como si vis-quéssim el final d’una era.El dia 28 d’abril vam arribar a 5.000morts per coronavirus a Brasil. Unaperiodista li va preguntar al presidentcontra Brasil aquest fet i que el gegantsud-americà ja havia sobrepassat laXina en el nombre de morts. El medio-cre del president va respondre així: “Edaí? Quer que eu faça o quê? Eu souMessias mas não faço milagre”. Hopodríem traduir de la manera següent:“I què? Què vol que hi faci? SocMessies però no faig miracles”.Aquest excapità de l’exèrcit brasileramb complex d’inferioritat es diu JairMessias Bolsonaro… No sé què deu-rien pensar els pares en posar-li denom “Messies”.És cert que tothom pot tenir un maldia, que tothom pot estar enfadat otenir un mal moment. Però em semblaque un president no pot respondreaixí. Després ho va intentar arreglar,

tat: només funcionen activitats essen-cials com supermercats, farmàcies,benzineres, etc. Diferents batllesarreu del país ja han afirmat que elshospitals que es troben a les seveslocalitats han arribat a tenir tots els llitsocupats i no poden oferir ajuda a tot-hom….Les imatges de la televisió –intento veure les notícies una vegadaal dia i prou– són dantesques… I aixòés el que ven: la desgràcia. Però aquest president deshumà ja haafirmat que no hi està d’acord. Ha afir-mat que l’economia és una forma devida també. I que no pot pas parar. Liés igual si hi ha més o menys morts…Quan els números ja han passat atenir noms –tothom coneix algú ques’ha mort de covid–, aquest home dia-bòlic parla de sortir a treballar, de ferservir un medicament que té efectessecundaris –la cloroquina; el diven-dres dia 15 va dimitir el segon ministrede sanitat; ha durat menys d’un mesen el càrrec–, de crisi econòmica… Iés cert que ja hi ha una crisi… O queno trigarà a arribar… I segur queaquest home dirà: “Ja us havia avi-sat…. No m’heu fet cas perquè està-veu preocupats amb el lockdown”. Ésun especialista a dir mentides, propa-gar “fake news” –un altre anglicisme…Pobres llengües romàniques! I em fal’efecte que té un pla a llarg termini permantenir-se en el poder, malgrat lacreixent oposició. Però existeixen xar-xes socials alienadores al servei deles elits polítiques i econòmiques. Calestar atents per evitar l’apocalipsi…

Estanc Maria ArnauTabacs. Cava de cigars. Regals. Papereria, fotocòpies

Navarra, 51 • 93 782 22 97 el Masnou

Bones revetlles d’estiuBones revetlles d’estiu

Jaume EstraguésJaume Estragués Equilibrat electrònicAlineació de direcció

Av. Joan XXIII, 28. 93 555 53 03

B o n E s t i u

www.rijorsl.comRepública Argentina, 29 el Masnou

93 540 42 05

Rijor Automoció slREPARACIÓ GENERAL DE L’AUTOMÒBIL·VENDA

FEM CLASSES ON-LINEMés informació 637 73 62 03, Marta Colomer

Aula de Música

14

ASSEMBLEA ORDINÀRIA DE SOCISA causa de la incertesa derivada de la pandèmia del

COVID-19, la Junta Directiva considera prudent ajornar la celebració de l’Assemblea Anual de Socis

fins a una nova data, que serà comunicada oportunament. Es manté l’Ordre del Dia anunciat

en el Butlletí del mes de març.

…i que per molts anys puguem seguirgaudint de la teva saviesa, bonhomiai sentit de l’humor que sempre t’handistingit. Amb aquestes paraulestancàvem la nota que vaig dedicar al’amic Cinto en el Butlletí d’octubre de2018, amb motiu de l’atorgament deltítol honorífic de Fill Adoptiu delMasnou per part de l’Ajuntament dela Vila, en un acte molt emotiu cele-brat el 13 de setembre anterior en lasala consistorial plena d’autoritats,familiars i amics que el vàrem acom-panyar.Un any i mig més tard, el primer demaig d’enguany, en plena efervescèn-cia de la pandèmia del Covid-19, ladissort se l’endugué per sempre mésdel nostre costat i ens va deixar unvaluós llegat de qualitats i serveis

prestats a la societat, entre d’altres, ala comunitat docent exercint durantmolts anys com a catedràtic dePolítica Econòmica a les Universitatsde Barcelona i València; també es dis-tingí com a autor de nombrosos lli-bres, assajos i articles sobre econo-mia catalana i espanyola. Així mateix,per la seva vàlua professional, va ocu-par el càrrec de Síndic de laSindicatura de Comptes de Catalunyadurant el període 2000/2007, a mésd’altres responsabilitats en el món dela política i el civisme.En virtut de la seva llarga i profitosatrajectòria, fou mereixedor de dife-rents distincions honorífiques, entreles quals destaquen l’atorgament l’any2008 de la Creu de Sant Jordi de laGeneralitat de Catalunya i la de

Col·legiat de Mèrit del Col·legid’Economistes de Catalunya, l’any2003, distincions que, ben segur, elvan omplir de goig. Ara bé, va serdurant l’acte d’atorgament del títolhonorífic de Fill Adoptiu del Masnouque va manifestar, públicament, queaquest reconeixement masnoví era eltítol honorífic que més l’havia satisfetpersonalment. Amic Cinto, pel teu tarannà proper,per la teva qualitat professional ihumana, per l’amistat que ens hasdispensat durant tants anys, et troba-rem molt a faltar. Descansa en pau.En nom propi i de Gent del Masnou,valguin aquestes ratlles com a expres-sió de sentit condol a la seva família.

NecrològicaJACINT ROS HOMBRAVELLAJoan Casals i Agustí

15

Del 1912 al 1936 visqué a la nostravila aquest quadrúpede, que es feufamós, especialment entre la maina-da, no sols dels germans Galera, queja eren bastants, nou per ser exactes,ans també entre tots els amics seus idel veïnat.Els nou germans eren: Josep M.,Ramon, Ferran, Tomàs, Lluís, Conxita,Eloïsa, Lluïsa i Montserrat, i vivien alcarrer del Lavadero, que més tard seriarebatejat amb el nom del mestre LluísMillet i Pagès. La casa portava el núme-ro 60, i d’aquí que, perquè eren molts isempre hi havia sarau, també els deien«a Can Seixanta», que al Masnou vaquedar com a sinònim de casa alegre,en el bon sentit.Aquesta casa, abans de viure-hi ells,era coneguda com a ca l’Isern, queera el cognom de la mare dels nougermans, que pertanyia als Isern deCal Titit. El pare, Ramon Galera iPlanas, era de Barcelona.El que vindrà a continuació no ha sor-git del meu teclat sinó d’un dels

Joan Muray

crisis de guerra, fam i dissorts, en unescorxador per carn, també vés asaber a on.

Pobre burret, ell que havia sigutalegria per infants, carret de transportper anar a Premià a la fàbrica del gasa buscar carbó de cos per la cuina decan Galera, que anà moltes vegadesa Badalona i a Barcelona, que portà aen Joanet centes de vegades aMontgat, i al vell Maresma a cobrarrebuts a les Mallorquines.

Visqué 26 anys, no foren pas unsanys cruels sinó plàcids.

El va treure en una rifa de Nadal de1912 que organitzava la casa comercial

Històries de la vila

EL BURRET DE CAN GALERA

A dalt el núm. premiat i a sota el pare Galera ensenyant als amics el ruquet, a l’escrit d’en Lluís Galera, ell comenta que la fotografia podria ser al’esplanada de Sant Mateu. A la dreta, carta dels Magatzems Jorba.

Galera, en Lluís, el qui fou fundador idirector del Museu de Nàutica, queper sort ho deixà escrit amb pèls isenyals, així com amb fotografies, quemalauradament no són de gaire quali-tat, ja que són còpies.Tot i amb això, la història ja m’era fami-liar, perquè la meva família era alesho-res veïna dels Galera, i el meu pare i unoncle eren de la colla d’en Lluís.Bé doncs, us deixo amb l’escritesmentat, que posaré en cursiva.

«Féu molts kilòmetres aquest bur-ret. Vingué de, vés a saber d’on, i vamorir de vell i malalt el 1938, en plena

1

Nena, burret i la Poti

16

tal·lar el burret, ja que el primer esta-ble el féu construir a l’hort de canGalera i l’estable resultà petit, i a més,perquè l’hort estava sota el nivell delcarrer i havent-hi unes escales, queno eren aptes per al carret o tartaneta.

6- En la foto del cos, amb arbres igalliner, el nostre burret aguantat peral germà Ferran, mentre en Tomaset ien Lluiset li fan costat. Rere el barri,uns veïns mirons. La foto feta per elnostre germà Ramon.

1- Una xicota s’ha fet retratar alcostat del burret de can Galera, i aprop, la gossa caçadora del germàRamon, anomenada «Poti».

7- Sant Antoni dels Ases a la plaçade la vila, que tingué diversos noms:plaça de l’Indià, plaça del Casinet,plaça de ca l’Agustinet; avui plaça delcapità de la marina Jaume Bertran.

Grans Magatzems de P. Jorba i Fills deManresa, el nostre pare Ramon Galerai Planas, el número premiat estavacomprès entre el 45.601 i 45.650 i els50 números valien una pesseta. Incor-porem a aquesta història el número pre-miat i la carta de la casa comercial, per-què no en resti cap dubte. El nostrepare, no solament li comprà un carret,sinó que li féu fer tots els guarniments,mort el nostre pare el mes de febrer de1915, arribaren fins a nosaltres com-plets, encara que amb les degudesreparacions.

Les poques fotos que tenim peril·lustrar aquesta història, són proueloqüents.

El nostre pare comprà, quasi aldavant de can Seixanta (el núm. de lacasa on vivíem) un cos o solar on ins-

El Doctor Agellals anys 60

Era l’època que jo cuidava del burret,acompanyat de l’amic Emili Martínez i,cavalcant, en Gaspar Borràs.

5- L’any següent, jo de Tom-Mix iper la brida en Jaume Casals.

El burret de can Galera fou unajoguina vivent per tots els germans, itambé per als amics, tot i que prestavano pocs serveis tirant de la tartaneta.

Els germans més grans ensenyarena netejar la cort o quadra on dormitava,i en un femer que teníem a l’hort davantde casa, guardàvem els fems, que ensservien per adobar la terra de l’hort, onhi sembràvem patates, verdures, mon-getes, i alguna altra vegada alfals, queservia no solament per al burret, sinóper als conills.

Amb el seu carret l’animaló anavaa buscar a Can Trinquis, prop de CanBailon, al costat de la carretera, les

2- Germans Galera, Ferran i Tomàs i de genetun amic, l’Emili.3- Caramelles, amb el burret i el carro davantla parròquia4- En Joanet aguantant la brida i la Laieta ambel seu fill.

2

3

4

5

5- Lluís Galera, de Tom-Mix* amb Jaume Casals*Tom Mix fou el “cowboy” més popular de les pantalles de cinema a Hollywood i també fora d’Amèrica durant 20 anys,fins que morí d’un accident de cotxe el 1940.

Mainada amb el burret

bales d’alfals per la seva manutenció iuna bala de palla, que durava mésd’un mes, per al seu propi jaç.

Fou tot un episodi, que complemen-tava la vida familiar, l’hort i els desplaça-ments, en una carretera sense asfaltar,que hi passava un automòbil cada mitjahora, i que els més petits dels germanscompartíem el col·legi amb totes lesobligacions que sorgien del burret i totala seva problemàtica.

2- En la foto, els meus germansFerran i Tomàs, i el genet Emili Martí-nez, un amic meu.

3- CARAMELLES. Carret guarnit,el cor parroquial de nens i el burret decan Galera; (el burro va davant) enJaume Casals, un barretinaire cansat ijo, amb gest de propietari.

Tot molt enllà.Cap a 1936, l’allau de desventures

que corria vers els ciutadans, tenia queafectar també al pobre burret, que enseria la seva mort, vés a saber on,malalt i en un escorxador, ja que les cir-cumstàncies no foren pas favorables.

4- En aquesta foto, en Joanet, el meucunyat, aguantant per la brida el «nano»perquè algú pugui fer la foto. Sobre elllom el meu nebot Ramon Galera i Vidali, sostenint-lo, la seva mare Laieta.

Tot el conjunt davant de «CanSeixanta», la casa dels Isern en el seglepassat, carrer del «Lavadero núm. 60», idesprés a «Can Galera», carrer de LluísMillet, 60»

Lluís Galera i Isern

Com veieu, un relat d’un temps pas-sat, d’un temps sense presses, alqual, per fer-lo més entenedor, afegiré

unes notes per aclarir-ho millor.I com a final, una anècdota que no ensdiu en Lluís, però que conec molt bépel que us he dit dels vincles deveïnatge i amistat.Diem burro a qui ens sembla pocintel·ligent, com si els ases ho fossin,són tossuts i prou. Aquest, ambaquesta anècdota, ens demostra que,de ruc, no en tenia res.Diu així:Cada dia, en Joanet, cunyat d’en LluísGalera, que era qui més feia servir el

ruc i el carret, quan arribava al migdiaper anar a dinar, deixava carret i ase abaix de tot del carrer Lluís Millet, onentronca amb el torrent Umbert.Ell pujava a peu, anava a casa i dinava.Mentre feia això, el burret anava pujantpel seu compte, però no us penseu queenfilant recte la notable pujada, que pera ell hauria estat més costosa. No, hofeia fent ziga-zaga, fent diagonals, i,quan arribava a la vorera, deixava anarel carret bo i reculant, i tot recolzant laroda a la vorera. Quan havia descansat,feia una altra tirada en diagonal, i lamateixa operació.Així l’animaló no es cansava tant i, perquan arribava a dalt de la pujada, en Jo-anet ja havia dinat, i tornem-hi a treballar.Després direm que és un ase, un ruc,un burro, en to despectiu, a algú queno despunta gaire. Però, pel que esveu, aquest burret de can Galera eratota una llumenera.

FONS CONSULTATSLluís Galera i Isern (relat)Ferran Galera i Casals (assessorament)Arxiu Joan Muray

17

Manada de rucs

Les fotografies de sobre, el burret de can Galera al seu estable al davant de Can Seixanta i lade la dreta en la festa de Sant Antoni; a la de sota, burrets catalans en una granja actualment.

6 7

Barcelona, 14 de maig de 2020.

“Si la corba de contagis de la COVID-19 està decreixent, la corba de perso-nes que estan demanant ajuda aug-menta”. Amb aquest paral·lelisme ambl’àmbit sanitari s’ha expressat Salva-dor Busquets, director de CàritasDiocesana de Barcelona per explicarla situació que s’està vivint des del’entitat. Durant el mes d’abril, CàritasDiocesana de Barcelona ha atès3.021 llars des dels seus serveis d’e-mergència social, el doble que en elmateix període de l’any anterior.Aquests serveis engloben l’acollida,acompanyament i assessoria jurídicaonline, la distribució d’aliments enespècie i els menjadors socials on esreparteixen pícnics, les ajudes econò-miques per comprar aliments o percobrir el pagament d’una habitació enun pis compartit. Així mateix, durant elmateix període els 79 punts de distri-bució d’aliments gestionats per lesCàritas parroquials, conjuntamentamb 7 menjadors socials, han atèsmés de 9.500 llars. “Les famílies ques’acosten per primera vegada aCàritas o que tornen després d’unperíode en què no havien necessitatla nostra ajuda s’han multiplicat pertres. En la majoria de casos són per-sones que treballaven sense contrac-te, però també n’hi ha que encara nohan cobrat l’ERTO i no tenen estalvisper tirar endavant”, ha advertitBusquets. En aquest context CàritasDiocesana de Barcelona manté el85% dels seus projectes en funciona-ment, sigui presencialment o a distàn-cia i ha reforçat tots aquells que tenenrelació amb la distribució d’aliments.

El director de Càritas Barcelona haexplicat que només durant la setmanapassada es van obrir quatre nouspunts parroquials de distribució d’ali-ments, i que l’entitat s’ha vist en lanecessitat de fer compres d’alimentsper cobrir tota la demanda. Ajudeseconòmiques en moments d’emer-gència Càritas Diocesana de Barce-lona ha recordat que l’entitat nonomés està distribuint aliments enespècie en aquests moments de màxi-ma complexitat, sinó que també conti-nua prestant ajudes econòmiques percobrir les necessitats bàsiques de lesfamílies. Durant el mes d’abril, 1.073llars han rebut algun tipus d’ajudaeconòmica, 436 més que l’abril del’any anterior. El 71% d’aquestes aju-des s’han destinat a cobrir l’alimenta-ció, i un 38% a pagar el relloguer d’ha-bitacions on moltes d’aquestes famí-lies es veuen obligades a viure per laseva precària economia, entre d’altresajudes.

L’Ingrés Mínim Vital (IMV),al més aviat millor.

Càritas Diocesana de Barcelona ha rei-terat la importància d’activar l’IngrésMínim Vital al més aviat millor en el con-junt de l’Estat, ja que ajudaria moltes deles persones que s’han quedat sensecap ingrés. Ha demanat que l’encaixamb la Renda Garantida de Ciutadania(RGC) a Catalunya sigui en beneficid’ampliar aquestes ajudes a personesque fins ara no hi poden accedir, com lesque es troben en situació administrativairregular. Finalment, s’ha recordat que lacampanya “La necessitat s’ha triplicat.Tripliquem les donacions. “Càritasx3” deles deu Càritas amb seu a Catalunyacontinua en marxa, i que la ciutadaniade la diòcesi de Barcelona pot conti-nuar fent donatius a la web www.cari-tas.barcelona o al número de compted’emergència de la COVID-19:

ES83 2100 5000 5002 0022 7591Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals

18

19

El passat dimecres 27 de maig gent d’ Òmnium i l’ANCvan seguir amb les reivindicacions nacionals i de lliber-tat per la gent del Govern Legítim empresonada o exilia-da. Aquest cop, amb les mesures de seguretat establertesper sanitat, una vintena de manifestants van fer un recor-regut des de la Plaça de les Dones fins a l’Ajuntament ones va acabar la manifestació amb el Cant dels Segadors.

Si voleu fer-nos costat perquè creieu en laJustícia, la Llibertat i la Independència de Catalunya només heu de venir cada dimecresa les 8 del vespre al lloc de trobada.

E N D A V A N T, S E M P R E E N D A V A N T !

EL PRIMER CORREU SUBMARÍ DEL MÓNJosep Condeminas

A l’any 1938, en el curs de la guerra civilespanyola i després de la fallida batallade l’Ebre, com a resultat del qual vaquedar expedit el camí cap a Barcelo-na, la República va tenir seriosos pro-blemes per continuar la lluita armada.No obstant això, l’estratègia del governrepublicà de Joan Negrín es va centrara allargar la resistència armada, ambl’esperança de l’imminent esclat d’unaguerra europea. Encara que Francodominava les Balears i havia establertun bloqueig a la navegació, l’illa deMenorca encara estava en mans delsrepublicans i, en una època en què noexistia el radar i la vigilància només eraefectiva amb llum de dia, durant les nitsalguns vaixells burlaven el bloqueig, toti ser difícil i perillós. Davant d’aquestadisjuntiva i amb la necessitat extremade diners, el director de l’AgènciaFilatèlica Oficial, Artur Fernández, vaproposar que seria un bon reclam perals col·leccionistes estrangers la crea-ció d’un segell commemoratiu del pri-mer correu submarí entre Barcelona iMaó i viceversa. L’objectiu de la Re-pública era posar la sèrie en el mercatdels col·leccionistes. Per portar-ho aterme es va demanar assessorament aexperts filatèlics dels Estats Units i, perfer el viatge, es va triar el submarí C-4,construït a Cartagena a l’any 1929. Es van posar en circulació 75.000 se-gells d’1, 2, 4, 6, 10 i 15 pessetes, mésun full commemoratiu amb una tiradade 12.500 exemplars. El dia 12 d’agostde 1938, a les vuit de la tarda, el C-4 va

salpar del moll de la Fusta deBarcelona en direcció a Maó. Portavadues saques amb centenars de pos-tals, 300 certificats, unes 1.100 cartesordinàries i queviures. De fet, una bonapart de les cartes anaven adreçades adestinataris inexistents. A Maó es va ferel mateix, es van embarcar sacs de car-tes matasegellades a l’illa amb destina-ció a Barcelona. Amb la tripulació hiviatjava el senyor Tomás Orós, funcio-nari de Correus i responsable de la cus-tòdia de la correspondència. També hiviatjava el periodista nord-americàWerner Kell, corresponsal de guerra deldiari The Saturday Evening Post, ambl’encàrrec de relatar l’aventura en pri-mera persona. Emparant-se en la nit, elsubmarí va navegar en superfície i vaarribar a Maó després de tretze horesde navegació sense cap contratemps.A causa de la falta d’oficials republicansde marina i en el marc del pla d’ajudasoviètica a la República Española, elC-4 va ser comandat pel capità rusGerman Yulevich Kuzmin. La primeraemissió de segells tenia un valor inicialde 750.000 pessetes i, gràcies a l’espe-culació en els mercats filatèlics, en varecaptar més de 17.000.000. Unaautèntica “pasta” per l’any 1938.Després d’una singladura amb gransperíodes de navegació submarina perevitar les patrulles del bàndol colpista iels avions italians que operaven des deMallorca, el C-4 va arribar a Barcelona

el divuit d’agost després de vint-i-dueshores de navegació. Malgrat l’èxit del’empresa, el viatge no es va repetir.Durant el mes de novembre del mateixany es van inutilitzar les planxes origi-nals d’impremta dels segells. Avui dia,una sèrie dentada dels segells (40 pes-setes republicanes) es cotitzen en 920euros, i sense dentar, a 1.375 euros. ElC-4 va estar en servei fins al juny de1946, però el seu destí final va ser dra-màtic, ja que en unes maniobres delmateix any va ser envestit pel destruc-tor Lepanto i van morir tots els seus 44tripulants. El capità rus del C-4,German Yulevich, va morir comandantel seu submarí III-212 en xocar contrauna mina en el Mar Negre durant la IIGuerra Mundial. Fonts consultades: Història de Catalunya iInternet

20

21

Com un preàmbul fatídic que anunciaval’esclat descontrolat de la natura i delsvirus, la tempesta Glòria arrasà el lito-ral. Espantava sentir el rugir del marestavellant-se contra la costa; esclafantpedres, xuclant l’arena cap al mar pre-gon; recargolant ferros i baranes, tom-bant arbres i bancs de pedra que gira-voltaven espaordits metres i metresenllà, escopits per una aigua embravi-da, sense ni consciència de la seva prò-pia força. Era temible i feia feredat. Lamar aniquilava els nostres artificis arrand’aigua sense cap interès al darrere, opotser perquè hem malmès massa elplaneta o, senzillament, perquè ja litocava. Destruïa la idea civilitzada de lacosta, feta a imatge i semblança d’unpaís de turisme tranquil i de platja: tobo-gans, bancs de contemplació de laMediterrània,  guinguetes atrevides decervesa i ginebra sobre la mateixasorra... Vaja, un món sota el control delsnostres interessos.Però enteníem aquella tragèdia perquèel mar, de tant en tant, marca severa-ment les seves fronteres.Passen pocs mesos del Glòria i arribala pandèmia del Covid-19 que trastornade soca-rel la nostra vida. Esgarrifats, lamemòria ens refresca les últimes imat-ges de la pel·lícula El planeta delssimis: una costa destruïda i una buidorinfinita. Allà tot romania desert fins atopar amb  el braç de l’Estàtua de laLlibertat emergint de la platja. De copenteníem que la Terra fou aniquiladaper les guerres dels homes i només elssimis es beneficiaren d’aquells catastrò-fics canvis. Ells entengueren que l’ho-me és massa intel·ligent com per per-metre-li tornar a governar el planeta idestruir-lo una altra vegada.A través del cinema podíem entendre,també, un món impol·lut sense ningú,devastat per una bomba de neutronsque mata tot el que és viu allà on escla-

ta però no destrueix res més. Despréstocaria refer-nos-en a l’endemà mateix.Però arriba el Còvid-19, sense avisar,sense efectes visuals que ens el facinmés entenedor. És a tot arreu i ésenlloc. Potser a la mà del teu amic o ala barana que suavitza l’escala. De cop, el món de la riquesa, de l’opu-lència, de les desigualtats desperta delsomni de la rutina diària, de les segure-tats adquirides, de la confiança quehavia de ser perpètua.Ciutats fantasmes, carrers buits i la líniadel mar sense ni un sol vaixell. Cada por-tal de casa pot ser frontera on et dema-nin on vas i per què si la traspasses.Ens tanquem a casa i ja no ens fre-qüentem. Veiem el món des de la nos-tra pròpia por, per la televisió, per lesxarxes digitals que no et permetenabraçar ningú. I les xifres de morts espaordeixen. No

podem fer-hi res! Ni formar brigades devoluntaris per acabar amb el virus nicap esforç que no sigui el de la sanitat,la ciència i complir les ordres de confi-nament. Anar pal·liant el dolor i salvarquantes més vides millor.  I t’arriba lanotícia d’un amic que ho ha passat, i ladels adéus solitaris, com si ningú etrecordés. Quants feines perdudes sense merèi-xer-ho! Quants habitacles insalubresque només eren dormitoris i han esde-vingut presons! Ara estem, sembla, en la desescalada.Sortim a fer un volt –ja permès– pel lito-ral, i els estralls de la tempesta Glòria iel Còvid-19 se’ns barregen en unaamarga salabror coent. Arreglarem els bancs trencats i els tubsd’aigua al descobert. Costarà mésreparar la nostra confiança ciutadana.Recordarem els estralls d’aquesta pan-

VivènciesPep Parés

Cap vaixell al mar. Molts ocells als arbres

dèmia sense precedents des de fa mésd’un segle, quan la mal anomenadapesta espanyola matà milions de perso-nes a tot el món.  Però som sobrevi-vents de mil·lennis d’història i ens ensortirem. Serem més cauts, sabrem dir“t’aprecio” només amb el somriure o lamirada. Felicitar tothom sense l’abraça-da efusiva que ens definia tant.La feina on line s’imposarà perquè ésde sentit comú i ens estalvia viatges,pol·lució i temps.La vacuna contra aquesta pandèmia

apareixerà més ràpidament que d’altresperquè la malaltia ens toca de ple alsqui podem pagar-la, els del mal anome-nat primer món! Aquesta afirmació éstrista i vertadera. Tornarem a omplir elscarrers; però, en el fons de tot, ens sen-tirem més vulnerables, com ho són elsocells, els vegetals, la fauna marina i laresta d’animals lliures que han gauditd’aquest món de pau que el confina-ment els ha ofert.Si hem de tornar a la normalitat, quesigui més sensata, amable, justa, efi-

cient, austera; respectuosa amb lanatura, constructiva, sense especula-cions financeres que no donen feina aningú i ensorren el sentit més humà del’economia.Tots plegats aprenem de les experièn-cies i aquesta es farà notar. Unaimmensa abraçada per a tothom per-què sou els meus coetanis, les perso-nes amb qui comparteixo el meu pasper aquest món! La meva humanitatfeta a mida! Ens en sortirem, ja ho crecque sí!

22

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

La feina dels estudiosos comarcals ide les entitats que els acullen sovintpassen massa desapercebudes. Perregal d’una bona amiga de Gironella,em va arribar un llibre local (el coeditaCossetània amb el Centre d’Estudisd’Avià), però d’allò més interessantper a tothom qui se senti mínimamentatret per la vida i l’obra de PrudenciBertrana i de la seva filla Aurora. Estitula, ben significativament, Paradisosrurals i té un subtítol d’allò més aclari-dor i sintètic: “El Berguedà en la vida il’obra de Prudenci Bertrana i AuroraBertrana”. Perquè el llibre és això: unestudi aprofundit i d’allò més docu-mentat (a partir d’entrevistes, consul-tes d’arxius, revistes i diaris, corres-pondència, catàlegs...) sobre les esta-des, sobretot estiuenques, de Pruden-ci Bertrana al Berguedà i, posterior-ment, de la seva filla Aurora, que hi vamorir i va ser enterrada al cementiri deBerga i tot. Val a dir que l’estudi vaacompanyat de nombroses fotogra-fies, tant dels estudiats com de lespersones amb qui més estretament esvan relacionar, així com d’un bonnombre de reproduccions de quadresde paisatges berguedans, ja que per aPrudenci Bertrana la comarca va seruna font d’inspiració pictòrica impor-tant, com també ho va ser de literària,ja que hi va dedicar uns quants arti-cles, publicats a la premsa barceloni-na, sobretot a La Veu de Catalunya,

catorze dels quals ens són oferts alsannexos finals i ens permeten de ferun tast de la prosa d’un Bertrana nogaire conegut: el periodista, el retratis-ta d’ambients, de paisatges, de perso-nes, amb una prosa rica, elaborada,d’allò més literària (les comparacions,les personificacions, les exageracionscompletives i sovint carregades d’iro-nia en son una bona mostra). Si usn’hagués de reco-manar un, diriaque no us perdés-siu el titulat “El vià-tic a la Nou” (p.172-173), una mos-tra d’aquesta capa-citat de Bertranaper crear atmosfe-res, per fer reviurepaisatges, per enri-quir-nos lingüística-ment, per transme-tre’ns aquella pau itranquil·litat quebuscava al Ber-guedà. De la seva filla, Au-rora Bertrana i Sa-lazar, només se’nreprodueixen dostextos (p. 181-184),tot i que al llarg del’obra hi ha nom-brosos fragmentstant de cartes se-

ves com de les memòries que vaescriure,en bona part, des de Vilada imés concretament des de les Eres deGuardiolans, una casa pairal que lafamília Anglerill va posar a la seva dis-posició durant una bona colla d’anys.Un llibre amè, rigorós i imprescindibleper conèixer una mica millor aquestsdos grans escriptors catalans.

Títol: Paradisos ruralsAutors: Daniel Montañà i Josep RafartEditorial: CossetàniaCol·lecció: “El Tinter”,141Lloc i any d’edició: Valls, 2017Nombre de pàg.: 191

El Berguedà i la família Bertrana

23

Als butlletins dels mesos passats us parlava del perillque tenim de perdre dos pronoms febles, que són moltútils per a la precisió i claredat del llenguatge: EN i HI.A l’anterior us posava exemples del pronom EN; ara dei-xeu-me deturar una micona en l’altre, que és HI. Aquestno s’apostrofa mai, vull dir que sempre s’escriu sencer;les formes H’ o bé ‘H o -H no existeixen.HI inclou la idea de A, EN, DINTRE DE, ALLÀ, CAP A,AMB, SENSE, CONTRA… és a dir, un lloc, una circums-tància… sempre que no demani DE (ja sabem que el DEva dintre del EN).El pare és a la cuina potser? I tant que hi és (a la cuina)./ L’Anna sempre va a les reunions, no hi falta pas mai (ales reunions). / Que no t’agrada d’anar amb avió? No hivaig pas de gust, no (amb avió)! / L’ocell anava cap alsud, oi? Sí, que hi anava sí (cap al sud). / Sembla que

treballa sense ganes. Ella sempre hi treballa així (senseganes). / Li agrada de parlar contra tothom. Sempre hiparla (contra tothom). / Va. noi, de pressa, va, ves ajugar; ves-hi de seguida (a jugar); has d’arribar-hi aviat(a jugar). / Si estàs cansada, seu en aquest seient, seu-hi, dona (en aquest seient).

I ara amb tots dos pronoms: Segur que, a la sala, t’higuardaran lloc (a la sala). Sí, me n’hi guarden sempre(de lloc a la sala). / Em sembla que portes molt de pes ala motxilla, home; porta-n’hi menys (de pes a la motxi-lla). / Fas esforços violents en aquesta feina? I moltsque n’hi faig, molts (d’esforços violents en aquestafeina); doncs fes-n’hi més, nano! (d’esforços violents enaquesta feina)…I així anar fent!

La punta de la llengua (119) Esteve Pujol i Pons

Va haver-hi un temps en què a les ca-ses feia bo dir que s’havia menjat sushi,bou a la borgonyona, mussaka o pennerigate. I que, per descomptat, es beviaRioja, Ribera del Duero, Rueda o Alba-riño. Fins i tot, durant molt de temps esva popularitzar el Mateus Rosé, un viportuguès que tenia el seu què, peròque ara no aguanta cap comparativa(encara que sempre és millor que elLambrusco dolent que els estudiantsuniversitaris descobreixen als vint ipocs anys com qui sap què atrets pelseu preu baix i origen forà). Semblavaque dir que es gaudia amb una arròs demar i muntanya, un fricandó o unesmandonguilles amb sèpia feia pobrejar.Igual que els Empordà, Alella, Mont-sant, Binissalem, Pla i Llevant o Priorat.Superades les barreres mentals i reivin-dicades, les nostres delícies gastronò-miques i vinícoles ara poden conviure ala perfecció, aquestes barreres encarahan quedat incrustades en l’imaginaricol·lectiu pel que fa a la literatura, onsembla que tot el que ve de fora ésmillor que el que tenim a casa nostra.En uns moments en què la importànciadel producte local i de proximitat és un

afegit important, per què no optem perprotegir també la nostra indústria (aixòno vol dir que deixem de llegir traduc-cions ni que se’n deixin de publicar, queningú no em mal interpreti) promocio-nant i promovent el consum dels nos-tres escriptors?; i no entraré a dictami-nar si s’han de promocionar només elsexcelsos i els bons, no, s’han de promo-cionar tots els nostres escriptors, inclo-sos els objectivament dolents, perquètambé ens cal literatura dolenta en lanostra llengua per ser normals (de pro-ducte de proximitat també n’hi ha dedolent, no fotem).Crec que seria fonamental que les cam-

panyes especials que es puguin fer persalvar llibreries i indústria del llibre hau-rien de contemplar aquest fet: que escomprin llibres d’autors nostrats pertambé, de retruc, salvar-nos a nosal-tres, que som la matèria primera. Així,envaint massivament les llibreries ambels nostres llibres, però també fent queels periodistes en parlin, traient-los a latele i encomanant la seva lectura acon-seguirem que es puguin revaloritzar tantcom en el seu moment ho feren les men-ges nostrades i els vins del país. Nomésaixí aconseguirem sobreviure, perquè demoment a molta gent sembla que la lite-ratura de proximitat els faci urticària.

E PROXIMITAT FA URTICÀRIA?LA LITERATURA DE PROXIMITAT FA URTICARIA?Sebastià BennasarPublicat a: https://sebastiabennasar.wordpress.com/

PRAT DE LA RIBA, 9 Tel. 93 555 20 03 - 75 11

www.cancolome.comAv. Kennedy, 12 · 93 555 97 04

El Masnouinfo@cancolome.com

Consulta veterinària

CAMÍ RAL, MIL METRES DEPASSEIG I COMERÇ

B O N E S T I U

M. de Déu del Carme, 1 93 555 14 73M. de Déu del Carme, 1

93 555 14 73

Pl. de la Llibertat, 14Pl. Ramón y Cajal, 1

93 540 50 07

www.immomasnou.comvisiteu-nos

ADMINISTRACIÓ DE COMUNITATS

La cuina de l’AntòniaEl Cullerot

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

Per a dues persones:

1 escalunya, 2 grans d’all, 2 llesques de cansalada, 1 ramell de julivert i un de farigola fresca, 1 culleradade mantega, 1 fulla de llorer, 1 quilo de musclos, 250 ml de cervesa Guiness, 50 ml de nata líquida

1. Trinxarem ben fins l’escalunya i l’all, tallarem atires el bacó i ben petit el julivert i la farigola.2. En una paella enrossim l’all, l’escalunya i la cansa-lada amb una mica d’oli. Un cop tot ros, ho traiem dela paella i escorrem l’oli sobrant. En una paella netadesfem la mantega i hi aboquem la barreja anterior.3. Hi afegim la meitat de les herbes, el llorer, unpessic de sal de mar i dues voltes de pebre negre.4. Ara és l’hora de tirar-hi els musclos i la cervesa.Quan bulli, abaixem el foc, ho tapem i que faci elxup-xup, 3 - 5 mt o fins que els musclos s’obrin (elsque quedin tancats, els deixem).5. Remenem-ho bé i hi acabem de tirar-hi les herbesque resten.6. Ajustem la sal i el pebre; ho servim amb un pa bencruixent, i... Bon Sant Joan! que,

per a menjar musclos, és el millor dia de l’any

MUSCLOS amb GUINESS

EN TEMPS DIFÍCILSUNA IMATGE I MIL

PARAULES

660 09 23 81

https://catala.habitaclia.com/immobiliaria-

finques_ocata_11474_1/

https://empresite.elecono-mista.es/GABINET-

OCATA.html

El restaurant Petit Canigó abaixala persiana per jubilació. Volem donar les gràcies a la nostra clientela i amistats que ens han fet confiança en tots aquestsanys i agraïr-los la seva fidelitat i estima en el nostreservei, tant a la cuina, a la barra, com a les taules. I com diu la cançó: “No és un adéu per sempre”Quan ens retrobem, la nostra amistat serà mésgran. Fins a sempre.

També volem informar que disposem de mobiliarii material del restaurant per si algú en voladquirir.

25

Uns dels elements claus per a la nostrasalut durant aquests dies són les amis-tats. Els bons amics i amigues ens po-den ajudar en els moments de dificultat.Però no totes les amistats són sanes.És interessant poder valorar algunspunts que ens poden indicar si tenimuna relació sana. Òbviament cada rela-ció d’amistat és un món, però hi haalguns punts bàsics que ens podenfacilitar que la relació sigui més sana iequilibrada.A continuació en presentarem algunspunts:

1.- Les dues amigues o amics com-parteixen alguna cosa que els uneix(ja sigui un hobby, una afició, un temad’estudi, un lloc d’interès...). Dediquentemps a la seva relació. Encara quesigui poc temps, l’important és quesigui de qualitat.

2.- Hi ha comunicació. Avui dia a tra-vés de les xarxes i de les diferents pla-taformes és més fàcil que mai que hihagi un contacte. Sí que és veritat quehi ha amics i amigues que poden pas-sar-se molt de temps sense contacte,però avui dia és més una excusa queuna realitat (sempre podem escriure unwhatsapp o un correu electrònic).

3.- Hi ha respecte entre totes duesparts. Aquest és un element bàsic en

qualsevol relació, i en el cas de les amis-tats també hi és present. Els dos amicso amigues cuiden l’opinió de l’altre i la to-leren, tot i que poden compartir-la o no.

4.- Hi ha sinceritat. Un dels elementsclaus en l’amistat és que esperes i repssinceritat per l’altra part. Un amic oamiga pot anar més enllà de les forma-litats i parlar-te amb claredat (això sí,mantenint el respecte i l’estima).

5.- Poden perdonar-se i comprenenque una relació d’amistat pot tambépatir crisi i discussions. Així i tot, sóncapaços de poder fer les paus i apren-dre dels errors del passat.

6.- Es busca un equilibri entre el fet dedonar i el fet de rebre. Òbviament sem-pre hi ha algú que pot aportar més en larelació; però si hi ha un gran desequili-bri, és inevitable que en algun momentla relació pugui trencar-se. Si sempreets tu el qui truca a l’altra part, o el quesempre convida o fa propostes..., lla-vors arribarà un punt en el qual et can-saràs. És important manifestar-li a l’al-tre com et sents.

7.- Es produeix una escolta activaquan s’interactua. Quan parlem amb elnostre amic o amiga hi ha un interèsreal a escoltar el que ens comenta i d’a-nar més enllà de les seves paraules per

connectar amb els seus sentiments.Igual que al punt anterior, ha d’haver-hiun equilibri: l’escolta activa ha d’estarpresent per totes dues parts.

8.- Les emocions es comparteixenhabitualment. Una bona relació d’amis-tat permet que hi hagi una obertura capa l’altre. Això facilita que puguem con-nectar més profundament.

9.- No existeixen manipulacions nijocs psicològics. De vegades, hi ha per-sones que s’aprofiten de l’amistat perpressionar o obligar l’altre a fer activitatso accions que no vol realitzar. Amb l’ex-cusa de “som amics o amigues”, s’aca-ba generant un mal a l’altra part.

10.- Són relacions que es cuiden i esmantenen al llarg dels anys. I, si hi ha al-gun incident, separació o contratemps,són capaços de solucionar-ho i de se-guir endavant amb la relació d’amistat.

Les relacions d’amistat, com tambéles altres relacions, s’han de cuidar imantenir.Nosaltres escollim qui volem deixar en-trar a les nostres vides. Però tambésom nosaltres els responsables de ferque algú surti de les nostres vides po-sant-hi límits.Desitjo que tinguis molts bons amics iamigues i que us pugueu ajudar enaquests moments de dificultat.

LES AMISTATS SANES

SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes...Dr. Oriol Lugo Psicòleg & Coach Executiu i Personal. Expert en Teràpies Neurocientífiques www.owlpsicologia.com

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 / 628 90 85 23 • www.salautomocio.com • El Masnou

Bon Estiu

• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE L’AUTOMÒBIL

• ELECTRICITAT• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

SALAAUTOMOCIÓ

Barcelona CallingTeatre capi-

Per Rosa M. Isartòpticael masn u

Av. Joan XXIII, 39, el Masnou 93 540 30 81

opticaelmasnoucentre

Bon estiu

Nova adreçaEns hem traslladat al carrer St. Bru núm. 13 (Ocata)

93 540 25 95 www.finquesabello.com

FINQUESJaume I, cantonada carretera de Teià

Foto

graf

ia Ge

rard

Poc

h

Inscripcions obertes al 678 91 75 70

Dansa clàssica a tots els nivells:

· Puntes i repertori· Preparació d’exàmens· Royal Academy of Dance· Preparació de concursos iaudicions

· Tallers coreogràfics· Condicionament físic· Ballet per a adults

· Dansa contemporània

Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82 el Masnou

MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A L’AST. VINS I CAVES

XARCUTERIA SELECTA

Àngel Guimerà, 12 baixos (Camí Ral) Tel. 93 540 29 53 El Masnou

GRAN ASSORTIT DE VINS I CAVES PER A LES VOSTRES FESTES I REVETLLES

selecció de vins, caves i licors, vins al detall

DOS MES DOS

Joieria rellotgeria

MASNOVINA

C. Barcelona, 14 · 93 555 07 76 el Masnou

Mestres Villà, 115 • 93 540 34 74

Primera qualitatServei gratuït a domicili mínim 20€Comandes per Whatsappal 618 76 35 29 o bé a:elmasnou.lafruita@gmail.com

AntonioREPARACIÓ DEL CALÇAT

Francesc Macià 87 (al davant de l’escola Ferrer i Guàrdia)

93 540 75 88Canvi de cremalleres en botes, bosses, motxilles, jaquetesi pantalons. Plantilles. Cremes i tints per a la pell i l’ant.

BON ESTIU I REVETLLES

Joan XXIII cantonada amb Francesc Macià 93 006 18 31

BON ESTIU I REVETLLES

Coques de revetllesCATERINGS

Sant Miquel, 25, 93 540 88 02 · El Masnou

Des de 1941 Als vespres fem comandesa domicili. Mínim 15€

93 555 78 94Prat de la Riba, 98, el Masnou

28

ELS ALMOGÀVERS (1282-1310)Desperta ferro!que és el moment culminantdel teu estat de glòria,del teu petit instanta dins l’eternitat on vius la teva eufòria.Sempre en contínua guerrafas trontollar la musulmana terra,també la que no ho és.Si algú a tu s’enfronta,haurà de tenir en comptede suportar el teu pes!Aventurer i lluitadorés En Roger de Flor!Fill d’un falconer alemany.De frare templer el seu viarany,i deixà aquest orde per ser paladíde Frederic de Sicília;li ret vassallatge…el rei diu que sí!Cap de l’almogaveria,als turcs ha donat mal diai els grecs ha fet patir.Oh, amistat enganyosa!Oh, convit emmetzinat!on la fidelitat és la daga,la que el cor mesquí amagaper fer el vil assassinat!Han mort ell i els millors homes,traïts per aliats i amics!La tropa sols veu axiomes...Tots per a ells són enemics!DESPERTA FERRO!“Ja han esmicolat el gerro”Gemeguen i ploren debades:Tràcia i Macedòniaacaben devastades!La força és la que mana,ningú oblidarà (de bona o mala gana),

LA VENJANÇA CATALANA!

Continueu delectant-vos en les poesies de caire històric del nostre consoci –ens va deixar massa aviat– Josep Vendrell i Torres.Aquí en teniu dues de ben contrastades pel que fa al tema: bèl·lica i dolorosa la primera, plena de saviesa i pau mística l’altra.Gaudiu-ne, amics lectors!

Poesia de Josep Vendrell

RAMON LLULL (1232-1315)

Mística sagrada.Clausura silent.Missió estimulada d’un amor fervent!

Sense violència,tan sols la ciènciadel Crucificat!La deu de clemència que amb benevolènciabrolla ben curulla de la Caritat!

No és cruent la guerra del seu gran combatque amara la terraa on ell ha estat.

Poesia pura, escriptor diligent,que amb filosofia,de nit i de dia,captiva la gent.

Son tracte indulgent és l’esperit del seu pensament.

Ànima senzilla d’home enamorat.Cor i ment somia, amb sana follia,l’eterna amistat,aquella que és pròpiade l’Amic i l’Amat!

SENY I PARLA CATALANAguarden dins del seu corel més bell-sublim recordd’aquell qui estima i no mana!

29

Exposicions

I n f o r m a

L’enigma V.D.R.

Una mare i el seu fill tenen, entre tots dos, 55 anys. Lesseves edats respectives són les mateixes xifres, peròescrites al revés. Quines són les seves edats?Resposta: Hi ha tres casos A-B i C

GENT DEL MASNOU

L’exposició col·lectiva dels pintors masnovins Josep Igual,Frederic Burnat, Jordi Oltra i Joan Pinós que s’havia d’i-naugurar el passat 14 de març, fent cas de les instruccionsde l’autoritat sanitària va quedar ajornada fins a nou avís.

De moment l’entitat restarà tancada fins a la fidel confinament decretatper les autoritats, aixímateix, totes les activitats, lúdiques orecreatives que general’associació, es mantidran aturades.

CAMPANYA DE DONACIÓ DE SANGDonar-ne una mica és donar molt.

Pendent de programació

T’AGRADARIA CANTAR EN UNA

CORAL?Et proposem de venir a cantar a la CoralXabec de Gent del Masnou; hi seràs benrebut. Hi tindràs lloc com a tenor o com a

baix o bé com a soprano o contralt. Anima-t’hi i vine a provar la veu qualsevol

dimarts abans de començar l’assaig, o sigui,una mica abans de dos quarts de deu del

vespre.Qui canta, els seus mals

espanta!

CURSETS DE GAITA ESCOCESAInformació a Gent del Masnou Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com www.gentdelmanou.cat

AT

UR

AT

AT

UR

AT

A - mare 32, fill 23. És impossible(9 anys de diferència)

B - mare 50, fill 05. PossibleC - mare 41, fill 14. Més possible

mar

enyv

eter

inària

Flos i Calcat, 5393 555 18 81Horari: de dll. a dv. de 10.00 a 20.30;diss. de 10.00 a 14.00

Flos i Calcat, 7-9 53, 637 736 203

@aulaclaudesolmartaclaudesol@gmail.com

www.claudesol.net

GCC.serveis

neteges i abrillantats Locals

ComunitatsEmpreses

HabitatgesNaus

Neteges obresAbrillantadors

PolidorsVidres

Persianes93

555 12 21 gccserveis@hotmail.com

Joan Llampallas, 2593 555 95 62Ametllers, 1293 555 83 91

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA

Vicenç LinaresS.E.F.

Centre de podologia

ANTEM

Horari: de dll. a dv. de 9,30 a 13 i de 15,30 a 20Dimarts i dissabte tancatFlos i Calcat, 61

93 540 38 36 · 618 61 11 86

www.podologiaantem.com

Tractament amb làserper a fongs, berrugues,

ulls de poll i dolor.Tractaments posturals

Fruites i verdures de proximitat

Servei a domicili

Navarra, 76, cantonada amb Cristòfol Colom

93 540 40 04 - 627 21 23 16http://facebook.com/fruitistabero

FEM CLASSES ON-LINE

AULA DE MÚSICA F 9

C

Itàlia,1893 540 99 71

PneumàticsMasnou

Pneumàtics imecànica

ràpida

www.firststopmasnou.comhttp://gccserveis.com

SECTORCOMERCIAL

DE LAPLAÇA NOVA

FLOS I CALCAT, 17 · L 593 540 26 39

Manyans des de1945

ROMÀ FABRA, 1893 555 73 95

C A R N I S S E R I A

V E D E L L A X A I P O R C

P O L L A S T R EE M B O T I T S FLOS I CALCAT, 17 · L 4

93 540 35 74noucleanscp@gmail.com

www.tintoreriamasnou.com

Nou Clean

Bugaderia Tintoreria

E l M a s n o u

PROMOCIONS

PUBLICITÀRIES

TORRENT VALLMORA, s/n93 555 00 35 - 09 86

669 407 120 · 673 917 489

www.estampadosarenas.com

Passeig Roman Fabra, 19El Masnou

Posa’l a punt

vacances

Estilistes canins i felins

4%et tornem elsdiners de lesteves compres

EstiuHONDA,YAMAHA,KIMCO, SYM,...estiufantàsticNavarra, 2293 540 18 91

danielcarrau@gmail.comwww.motoscarrau.com

Talles de la 34 a la 54

Francesc Macià, 1637 56 23 05 · El Masnou

www.masnou-biancoenero

93 540 37 93607 22 77 72

www.marenyvet.comwww.xicmasnou.com

31

Totes les adreces virtuals o correus electrònics que surten enaquest article, així com a la resta de la publicació, si hi cliqueu asobre us enllaçarà directament al portal però no quan l’enllaç ésun hashtag (#), a aquest, hi haureu d’accedir manualment

Dites i personatges populars (61)Albert Vidal

ESTAREMPIOCATQuan es diu d’algú que està empiocat,significa que la persona de qui es trac-ta no es troba gaire bé de salut enaquell moment, sense que arribi aestar malalta de manera important.Pot tractar-se d’un lleuger refredat, unxic de febre o d’un malestar indefinitque el té en baixa forma física.El mot empiocat prové del món oce-7llaire, i és emprat pel criadors d’aus

quest aspecte?Per trobar-ne l’origen ens hem deremetre als piocs, nom que tambéreben les aus que solem conèixer comgalls dindis. Aquest animals, quanestan contents, solen estarrufar-se,inflant el cos i mostrant així el seuembolcall de plomes més alçat delnormal.De pioc, doncs, vindria empiocat enreferència a aquest estarrufall de plo-mes, de manera semblant a com lesmostren els ocells quan estan malalts.Per extensió, el qualificatiu hauriapassat a les persones quan no es tro-ben de filis, expressió aquesta que javam explicar fa força temps, encaraque es refereix preferentment a unmal estat d’ànim.

per referir-se a l’aspecte que prenenels ocells quan se senten malalts, jaque estarrufen les plomes, tot sepa-rant-les una mica del cos i presentant,així, una figura més arrodonida que laseva habitual, força esvelta.Però, per què se’n diu empiocat, d’a-

La llum (des de nosaltres, nens grans)

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

Potser en aquests temps de vivències estranyes confinadesés quan resulta més adient recuperar el monòleg final (esce-na 16. El fill) de l’obra teatral Una gossa en un descampat deClàudia Cedó, publicada el juny de 2018, que ens explicacom una dona embarassada comença a tenir complicacionsen la fase de gestació. Per què hem de ser generosos i gensegoistes? Per què hem de tornar al teatre per pensar i buscarla catarsi? ...I aboquem el text:«Perquè formem tots part de la mateixa massa. Un mateixcos adolorit que respira amb els arbres i amb els altres. Queno saps on acabes tu i on comença l’altre. El dolor junt, eldolor barrejat. Un dolor que s’escola pels peus i s’escampaper terra i puja per les cames de les infermeres, que et mirensabent el que sents. I per les cames de les actrius que inter-preten el dolor dels altres i per les cames del públic que plorael dolor dels altres. Als hospitals, les infermeres absorbidoresde dolor són com cotó fluix que esmorteeix el cop. I a poc apoc et vas adonant que hi ha vida, al descampat. Que totesaquelles deixalles tenen un significat. Que no són deixalles,en realitat. I que l’ombra no és una ombra.» (p. 106).Grans fragments dramàtics com aquest, que ens remeten a larealitat amb un tobogan enorme, ens fan recordar la necessi-tat de l’escena, de viure el teatre. Ja volem tornar-hi. Perquèsom persones, perquè som essència, perquè som família,

perquè som tribu, perquè som poble, perquè som ànimes,que si ens ajudem i somriem, fem que el món vagi millor.Progressivament, ho farem sense aquestes maleïdes i disso-nants mascaretes. Mentrestant, besem-nos. Com sigui, peròbesem-nos.Volem meravelles, aventures i esperança. Per això avui visi-tem el canal YouTube de Viu El Teatre https://viuelteatre.com/ca/, https://www.instagram.com/Viuelteatre/ –unaPlataforma de Creació Escènica per a la Infància, https://www.youtube.com/user/VIUELTEATRE1.Hi tenim (a 28 de maig de 2020) diversos vídeos per a la famí-lia: Alicia en el país de los móviles de Marta Buchaca, El petitDalí i el camí cap als somnis (adaptació d’Anna Obiols i GiselaJuanet), o Cinemúsica (de Berta Ros i Gisela Juanet). En reali-tat, són formats de teatre gravat d’aproximadament una horala gran majoria. En realitat són les ganes de viure que tenimtots plegats. No oblidem la lliçó que ens està portant el destí.No siguem els mateixos d’abans, quan arribi el setembred’enguany. Estaríem demostrant la nostra imbecil·litat, la nos-tra incompetència, les poques ganes d’aprendre. Agafa el lla-pis ara mateix, ja. Ens cal obrir noves vides i nous formats deconvivència i aprofitament (ecològic i slow).

32

L’ANC del Masnou convoca la ciutadania, cada dimecres a les 7 dela tarda, davant l’Ajuntament fins que sigui alliberat i retornat el

Govern legítim de Catalunya. T’hi esperem!Reiniciades les co

nvocatòries.

Més informació a

la pàgina 19

EMISSORES QUE ES PODEN SENTIR AL MASNOU AMBQUALSEVOL RECEPTOR DE RÀDIO FM

87.7 --- RAC1 --- BCN 88.0 --- LA MÁS INTERECONOMÍA --- BCN 88.3 --- R.N.E. --- R1 --- BCN 88.7 --- MELODÍA FM --- BCN 89.1 --- RÀDIO MARCA --- BCN 89.5 --- DIGITAL HITS --- BCN 89.8 --- ROCK FM --- BCN 90.2 --- RÀDIO TELETAXI --- BCN 90.5 --- M80 --- BCN 91.0 --- BTB --- BCN 91.4 --- RÀDIO CONTRABANDA --- BCN 91.4 --- RÀDIO NIKOSIA --- BCN91.7 --- CATALUNYA RÀDIO --- BCN92.0 --- CATALUNYA INFORMACIÓ --- BCN92.5 --- ICAT FM INDEPENDENTS --- BCN93 0 --- R.N.E. R2 RADIO CLASICA --- BCN93.3 --- ONA PAU --- CATALUNYA93.5 --- ONDA CERO --- CATALUNYA93.9 --- SER BARCELONA 40 CLÀSSICS

94.4 --- RÀDIO CIUTAT DE BADALONA95.2 --- RÀDIO PREMIÀ DE MAR95.5 --- KISS FM ---BCN96.0 --- RADIOLÉ --- BCN 96.4 --- CAT MÚSICA --- CAT RÀDIO96.6 --- HILO MUSICAL LATINO96.9 --- CADENA SER --- BCN97.7 --- RÀDIO TELETAXI --- BCN98.7 --- R.N.E. --- R399.0 --- R.N.E. --- R599.7 --- ONA MAR --- BADALONA

100.0 --- CADENA 100 --- BCN100.4 --- RÀDIO EL MASNOU ??100.8 --- R.N.E. R4 --- BCN101.2 --- RÀDIO POMAR --- BADALONA101.5 --- CATALUNYA MÚSICA102.0 --- COPE --- BCN102.3 --- DJ RÀDIO --- BCN102.8 --- CATALUNYA RÀDIO

103.2 --- CATALUNYA INFORMACIÓ103.5 --- SER CATALUNYA104.2 --- MÀXIMA FM --- BCN104.7 --- EXITO RÀDIO105.0 --- RAC 105 --- BCN105.4 --- ICAT INDEPENDENTS105.7 --- FLAIX FM --- BCN106.1 --- FLAIX BAC --- BCN 106.4 --- RÀDIO SALSERA --- BCN106.6 --- RÀDIO ESTEL --- BCN106.9 --- RÀDIO KANAL RKB --- BCN107.3 --- METRO FM --- BCN107.7 --- RÀDIO GRÀCIA

SI voleu passar una bona estona instructiva i històrica, cliqueu aquest enllàçwww.youtube.com/playlist?list=PL1BDB363E42727F9FHistòries de can Fanga. Interessants vídeos dirigits per Jordi Portavella

LLIBERTATPRESOSI EXILIATSPOLÍTICS

LLIBERTATPRESESI EXILIADESPOLÍTIQUES

Envia paraules de suport a la nostra gentinjustament empresonada o exiliada

Dolors BassaC. Penitenciari Puig de

les Basses- Mòdul donesRaval Disseminat, 53

17600 Figueres

C. Penitenciari de Lledoners - Mòdul 2Carretera C-55, Km. 37, 08250 St. Joan de Vilatorrada

Bages

Carme ForcadellC. Penitenciari Mas d’Enric

Mòdul donesTravessia Comella Moro, 15

43764 El CatllarPRESOS

SOLIDARITAT CONTRA LES AGRESSIONS DE L’ESTATSiguem conscients de la necessitat de tenir diners per a poder pagar les multes

constants i injustes de l’Estat espanyol als nostres polítics Associació Catalana dels Drets Civils. Ajuda els familiars de presos i exiliats

ES71 3025 0001 1814 3359 2190Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat. Suport econòmic a persones

represaliades, judicis, advocats, multes... ES31 3025 0001 1814 3361 5996

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

VendaOnlin

e

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60El Masnou

Pastisseria Degustació Granja

Des de 1866

Per Sant Joan i Sant Pere coques de

pastisseria

Per Sant Joan i Sant Pere coques de

pastisseria

De les pa

stisseries del M

asno

u