GENT DEL MASNOUButlletí Gent del Masnou 3a època núm. 362 abril del 2018

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd ica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

A partir de 4 mesosMATRÍCULA PER AL CURS 2018-2019

ENS AGRADARIA SER L'ESCOLA BRESSOL DELS VOSTRES FILLS!

Ventura i Gassol, 29, el Masnou

www.petitvailet.com · 93 555 57 11

JORNADA PORTES OBERTES DIJOUS 19 D’ABRIL A LES 18

ElPetit Vailet

Esco la bresso l

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol - Lluís Valls

Portada: Groga Rosa

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com

www.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

El repartiment dʼaquest butlletí alssocis es fa amb el suport delʼAjuntament de la Vila.

Sumari

Editorial EL MONESTIR

3

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

DE L’ANY 2018Diumenge, 8 d’abril de 2018,

a les 12 del migdia, al local social.

Més info. pàg 5

Sovint ens mirem Montserrat com un lloc idíl·lic amb un cert toc d’ir-realitat, com si allà dalt de la muntanya serrada el temps s’haguésaturat en la cronologia i la visió de les coses, i els afanys temporalsrestessin allunyats d’aquell bressol de serenor. Se’ns barregen records i enyorances d’antigues romeries, el Cre-mallera fumejant muntanya amunt, les pageses oferint els fruits dela terra amb aroma de romaní, la flaire i l’escalf dels ciris oferts a laMoreneta, precs i lloances i l’Escolania refilant a desdir… Tot això i, molt més, és el nostre Montserrat. En aquest molt més hivolem incloure el compromís de la comunitat de monjos del Monestirenvers el país, fent-se poble amb el poble, com han demostrat enmúltiples ocasions amb pronunciaments sobre fets socials o políticsde la més crua actualitat. Vegem, a tall d’exemple, la recent visita del’Abat Josep M Soler als presos polítics catalans, com també lesparaules del monjo Josep Miquel Bausset en l’homilia de la missaconventual celebrada el diumenge 4 de març proppassat, de lesquals reproduïm les més significatives:

…”No és normal que hi hagi presos polítics, ni la violència policial del’1-O” i ha apel·lat a l’Església a… “no callar com si no passés res”.

…”L’Església no pot callar davant el drama dels refugiats quesegueixen morint al Mediterrani, mentre la Unió Europea, amb in-diferència, mira cap a un altre costat”.

…”Creieu que és normal, com ens ha recordat l’arquebisbe deBarcelona, que s’hagi ajudat els bancs a sortir de la crisi i ara, ambels beneficis aconseguits, no donin res a la societat?”

…”És normal que hi hagi líders socials i polítics en presó preventivaacusats de rebel·lió i sedició, quan Amnistia Internacional n’ha de-manat la llibertat?”

…”No és injust que una part del Govern legítim de Catalunya, comva dir el bisbe de Solsona, estigui empresonat?”

…”És normal que un jutge imputi un delicte d’odi a un regidor perposar-se un nas de pallasso davant la policia?”

…”És normal que se segrestin llibres o es prohibeixin obres d’art?”

…/…

És per aquest tarannà compromès que ens sentim propers al Mo-nestir i a tot el que significa per al nostre país. En aquests momentsde tantes incerteses, que la Moreneta i Sant Jordi, els nostres advo-cats, hi facin més que nosaltres, tan maldestres com som.

El President

GENT DEL MASNOU

GENT DEL MASNOU

CAMPANYA DE DONACIÓDE SANG

Donar-ne una mica és donar molt.

Diumenge 15 dʼabril de 10 a 14

a Gent del Masnou. Dr. Agell, 9,

al costat del cinema La Calàndria

EDITORIAL.......................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA ............................................................................... 5MIRADES DE REÜLL Joan Camps ................................................... 6CADA MINUT Joan Maresma Duran ..................................................... 7HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray.................................................... 8SOM Oriol Lugo ...................................................................................... 10VIVÈNCIES Pep Parés ........................................................................ 11TEATRE CAPITAL Rosa M.Isart ............................................................ 12CRÒNIQUES DʼULTRAMAR Joan Muray.............................................. 12PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ........................................... 13HISTÒRIA IMPRESCINDIBLE Jaume Clotet i Lluís Valls ................. 14LA PUNTA DE LA LLENGUA (95) Esteve Pujol .................................. 15EL MISTERI DE ROMSEY J. Condeminas ............................... 16GENT DEL MASNOU INFORMA........................................................ 17DITES I PERSONATGES POPULARS (44) Albert Vidal ..................... 17ARRAN DE SÒL Pledebuit ................................................................ 18LA CUINA DE LʼANTÒNIA ................................................................ 18

1 de Maig

Diumenge i Dilluns de

Pasqua

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

-- Abril 2018 --

-- Maig 2018 --

2930

123456789

10111213141516171819

diumengedilluns

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

DominguezViamar

ViamarFàbregasRieraDominguezAymarAymarFàbregasViamarDominguezAymarOcataRieraRieraOcataFàbregasViamarDominguezAymarOcata

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte

123456789

10111213141516171819202122232425262728

RieraRieraFàbregasViamarDominguezAymarOcataOcataViamarDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViamarViamarAymarOcataRieraFàbregasViamarDominguez

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14

Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.

De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

Sant Jordi

COM PODEM TENIR ELVALOR DE SENTIR-NOS

DERROTATS? Permeteu-me que interpretides d’una perspectiva perso-nal el motiu d’aquesta con-sulta que em faig avui. Malgrat que la situació políti-ca que estem vivint ens hagigenerat una certa confusiód’existència antropològica,hem de sentir-nos del totorgullosos del camí que hem

recorregut en poc temps.Hem aconseguit d’una formapacífica ser protagonistesdel nostre destí polític. Laclasse política, com a institu-ció social, ja no ostenta ladirecció inqüestionable del’esdevenir de la població; lafamosa frase “els carrersseran sempre nostres” aixího exposa de forma clara,res no tornarà a ser igual. Independentment del camí

escollit en la definició ideolò-gica personal, que pot por-tar-nos a camins diferentsamb les persones properes,no pot comportar que tan-quem els ulls a l’evidència dela regeneració d’una societatque semblava adormida. Elcamí endegat permet l’inicid’un trencament d’unesestructures d’estat, establer-tes sobre les runes d’un dic-tadura i un posterior períoded’adoctrinament i manteni-ment de certes formes de feri pensar coercitives. Hem desentir-nos dignes d’aquestperíode de procés, que ensha despertat i ha permèsobrir la finestra a l’entradad’uns nous aires frescos dellibertat en molts àmbits. No hem de tornar a caure en

el parany d’un conflicte entredos bàndols, aparentmentirreconciliables, que és elque volen alguns per des-membrar una dèbil democrà-cia i tornar a vells autoritaris-mes. És aquí on de formaconjunta ho hem d’ impedir;si no, no tenim futur com asocietat. Malgrat ens pugui semblaruna utopia, estem condem-nats a necessitar-nos perderrocar del tot els murs dela intolerància i la repressió, iés units com hem d’impedirque coartin la llibertat de lesnostres institucions, que hande vetllar pel conjunt de lasocietat independentmentde la seva ideologia.

Araceli Benito Martínez

5

Totes les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm.del DNI i signatura de l’autor i es publicaran, només, amb el nom i cognoms del’autor . En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim o inicials. L'extensióno excedirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacciópodrà abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa respon-sable del contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general ino mantindrà correspondència amb els seus autors.

JORDI SANCHEZJORDI CUIXART

Centro Penitenciario Madrid VSoto el Real, M-609. Km. 3,5

28791 Soto del RealMadrid

JOAQUIM FORNORIOL JUNQUERAS

Centro Penitenciario Madrid VllSoto el Real, M-241. Km. 5,750

28595 EstremeraMadrid

Envia el teu suport i escalf als nostres polítics empresonats a Madrid a través d’unacarta. Es mereixen el nostre agraïment, ells són allà per nosaltres.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS DE L’ANY 2018

D’acord amb el que disposen els estatuts de Gent del Masnou, a través de la present es convoca l’Assemblea General Ordinària per al diumenge, dia 8 d’abril del 2018, a les 12 del migdia,

al local social del carrer Doctor Josep Agell, 9

ORDRE DEL DIA:1/Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de les Assemblees Ordinària i Extraordinària de l’any 2017.

2/Renovació del càrrec de Secretari de la Junta Directiva 3/Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2017

4/Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2018 5/Presentació de la memòria de l’any 2017 i projectes per al 2018

6/Suggeriments i preguntes

Cordialment,Joan Casals i Agustí

President de Gent del Masnou

6

El 155 acompleix les variants culinàrieson és imprescindible l’olla, l’utensili del’homo erectus, que en controlar el focvan ser els precursors de l’olla i de fer-la bullir. L’olla ha sigut el puntal per a laconservació i l’evolució de l‘espècie hu-mana, que, per a bé o per a mal, ens haanat diferenciant de tots els altres ma-mífers menys evolucionats, dels qualsels creacionistes sostenen la creençaque van sobreviure al diluvi universalgràcies a Noè, que els enquibí a la sevabarca, i va ser Déu que, desil·lusionatd’Adam i Eva, va voler fer cau i net, eli-minant tots els seus descendents, aexcepció de Noè i la seva família. Ésser de l’olla vol dir pertànyer a ungrup de poder: ho són els col·lectiuseconòmics, polítics, socials, religiososo fàctics que, en algun d’aquests seg-ments, o tenen la paella pel mànec osón els que remenen les cireres. Engeneral són poders concurrents que,en tenir ambicions semblants, es tole-ren mentre els uns no s’immisceixen enels afers del altres, però tard o d’horaels que només remenen les cireresintenten agafar la paella pel mànec oviceversa. D’exemples n’hi ha peromplir un llibre; recordem quan Aznarparlava català en la intimitat i de malagana posava peix al cove a Pujol comun mal necessari per assolir la majoriaabsoluta. En el moment que Aznar vatenir la paella pel mànec i va remenarles cireres va començar el camí queens ha portat fins al 155, i ara enmigd’aquesta rucada és Rivera que haposat l’olla a pressió per menjar-se cuitRajoy i a la vegada fer el brou emmet-zinat per deixar com un zero a l’esquer-ra l’afeblit Sánchez. Com que jo sóc dela ceba, m’abstinc de fer odioses com-paracions d’aquesta metàfora aplicant-la a ERC, JuntsxC i la CUP o entrel’ANC i Òmnium, mirades de reüll d’unsi altres mentre fan bullir l’olla de la sopaboba allargant els dies que els quedenal convent o potser pretenen partir-se aparts iguals els pinyons trencant la clos-ca amb una destral. D’això els púlpitsmediàtics de la Villa i Corte ja en faran

llenya i foc i en trauran faves d’olla. Resulta, doncs, que guanyar la Repú-blica per la via pacifista a l’Espanyaque ha perdut tots els territoris colonialsconquerits saquejant-los tant com hapogut, els cabreja molt més el procéspacifista de les urnes que l’ETA quansembrava el terror assassinant indiscri-minadament. El 3 de novembre del 98,en ple règim constitucional ensangonatpel terrorisme, fou el mateix Aznar queanunciava: “He autorizado iniciar con-tactos con ETA a través del (MLNV)Movimiento de Liberación NacionalVasco”, potser seria el moment queRajoy tingués l’audàcia i l’honestedatde fer política parafrasejant el seu men-tor, dient: “Donat el fracàs del 155 idavant l’actitud pacifista dels dos mi-lions i escaig de catalans que han votatla República Catalana en un Estat inde-pendent, he autoritzat iniciar contactesamb el (MANC) Moviment d’AlliberacióNacional Català, liderat pels políticselectes exiliats a Brussel·les, Suïssa iEscòcia, i els líders d’associacions ciu-tadanes encausats i empresonats pre-ventivament, en consideració que atots ells, mentre no tinguin un judici justamb totes les garanties, a part de dis-crepar de les seves idees polítiques, nose’ls pot negar la presumpció d’inno-cència”. Altra cosa seria que la violència extre-ma desfermada per les càrregues poli-cials de l’1-O 2017 hagués assolit laincitació de la ciutadania, i provocat

una resposta violenta, però és un fetque els 2.286.217 votants davant lesurnes es van limitar a esquivar com vanpoder l’agressivitat contundent i des-proporcionada dels efectius antiava-lots. Home!, potser sí que es van ver-balitzar protestes, però en cap cas, niles increpacions i ni el soroll no vasobrepassar en actituds o en decibelsels insults injuriosos habituals que estoleren en els camps de futbol. Ambaquests fets, muntar el sidral del 155 iacusar penalment de rebel·lió sedicio-sa els adversaris per escombrar-los del’escena política, més que un acte d’ar-bitrarietat em sembla un cop d’Estat. Les eleccions del 21-D 2017 ens vanser imposades amb el 155, quan el PP,PSOE i Cs estaven fascinats en la ideaque oferint junts la seva idíl·lica unitatconstitucional als catalans arrasarien,però les urnes van constatar la majoriaparlamentària regida en el referèndumde l’1-O 2017. Davant del fets i delsresultats no sé a què venen tantespresses per tenir un govern forçat pel155 que, en vetar el legítim candidatelecte Puigdemont, trenca les reglesessencials de la democràcia. Acceptaraquesta imposició és tan indigne quemés ens val mantenir-nos ferms, i, enúltim extrem, anar a unes noves elec-cions. Com a mal menor, millor la digni-tat de tenir un govern a l’exili o en presóinjusta que acceptar un Parlament d’onno pot sortir res de bo ni posar-ne captros a l’olla.

Joan Camps i OrtizMIRADES DE REÜLL

Una gran promesa que no ha estatcomplerta –com tantes– d’aquest granavenç tecnològic i científic dels últims100 anys és la de deixar-nos més horeslliures entre les poques 24 hores queens són concedides diàriament.Sembla que el món s’ha quedat méscurt, més pla, tot és més a prop, el ter-mini per entregar les coses, les reu-nions de feina interminables que espodrien solucionar amb un correuelectrònic, les transferències. Potserpodríem esperar que, a aquestes alça-des, tinguéssim moltes més hores d’ocique les poques que tenim avui dia.No fa falta esforçar-se gaire per veureque ni de bon tros és així. Si no em fallala memòria, em sembla que era Aristòtilel que afirmava que la natura li teniahorror vacui... –conec persones així,que no saben callar i el que expliquenper omplir el buit són sopars de duro…La vida social és així… Quant méstemps tenim, més l’ocupem… I ni unminut es queda inutilitzat. Estem per-manentment ocupats. I és un fenomenmundial… Aquí, a Brasil, tothom esqueixa del poc temps lliure, del poctemps dedicat al dolce far niente…Potser el temps s’acaba semblant aaquelles monedes del canvi –un cèn-

tim, dos cèntims; no recordo si encaracirculen– que deixem per al “bote”–cada vegada menys ja que tothompaga amb la “Visa”– i deixem passar eltemps i el fem servir amb activitats ambles quals no guanyem res… És clar queel mateix podríem dir de la feina… Sóc

conscient que moltes vegades no veigl’objectiu de les coses que faig o emmanen que faci…A més, una parcel·la de temps mala-guanyat és irrecuperable: desplaça-ments, esperes, cues… Temps quese’ns en va sense veure’l.Ja no sóc més jove. Quan ho era, noera conscient que el temps malgastatno es notava... No el sentia com unrecurs de certa forma limitat. Però jam’he adonat que he consumit una part–no sé si considerable o no; això mainingú no ho sap; potser al final delcamí– del meu estoc. I de vegadesrecordem coses –els humans, sempreentossudits a voler recordar i explicar– id’altres vegades les oblidem o ens leshan de recodar i no sabem si hi haconstància del fet...Ens influeix el que ens envolta senseque nosaltres hi puguem influir gaire...Més aviat gens o molt, molt poc. A l’uni-vers no l’altera ni la nostra supressió niel nostre naixement ni el nostre recorre-gut ni la nostra existència ni la nostrainevitable desaparició i oblit….I encara queda pendent l’eterna qüestióde la definició de “perdre temps”…Seguir Game of Thrones és perdre’l? Iseguir “la Riera” –em sembla que ja esva acabar–? I jugar per internet? Iactualitzar el Facebook? Suposo que aprendre alguna cosaseria temps perdut transformat en algu-na utilitat…

7

Cada minutJoan Maresma Duran

EMISSORES QUE ES PODEN SENTIR AL MASNOU AMB QUALSEVOL RECEPTOR DE RÀDIO FM87.7 RAC188.0 RADIO LUZ88.3 R.N.E- R188.7 R. MELODIA FM89.1 R. MARCA- BCN89.8 ROCK FM90.2 RADIO TELETAXI90.5 M80 – BCN90.8 LA VOZ FM BCN91.0 BTB RADIO BCN91.4 R. PREMIÀ DE DALT91.4 R. CONTRABANDA (LLIURE BCN)91.7 CATALUNYA RÀDIO- BCN92.0 CATALUNYA INFORMACIÓ-BCN92.3 RADIO ONDINA92.7 RADIO FABULOSA93.0 R.N.E. - R2- RADIO CLASICA93.3 ONDA PAZ93.5 ONDA CERO CATALUNYA93.9 SER BARCELONA 40 PRINCIPALES94.4 BADALONA FM- BADALONA94.9 EUROPA FM – BCN95.2 R. PREMIÀ DE MAR (COM)95.5 KISS FM- BCN95.8 BAUGHAM RADIO FM96.0 RADIO OLÉ- BCN96.4 CATALUNYA MÚSICA96.6 HILO MUSCIAL LATINO- BCN96.9 CADENA SER- BCN97.7 RADIO TELETAXI98.1 VILASSAR RADIO- V. DE MAR98.3 ÉXITO RADIO98.7 R.N.E. R3

99.0 R.N.E. R599.2 7 DE RADIO BCN99.7 ONA MAR BADALONA100.0 CADENA 100- BCN100.4 R. EL MASNOU ?????????100.8 R.N.E. RADIO 4- BCN101.2 RADIO POMAR BADALONA101.5 CATALUNYA MÚSICA102.0 COPE- BCN102.3 RADIO LUZ102.8 CATALUNYA RÀDIO103.2 CATALUNYA INFORMACIÓ103.5 SER CATALUNYA103.8 ECUA RADIO104.2 MÀXIMA FM- BCN104.5 RADIOBRONKA105.0 RAC 105- BCN105.7 FLAIX FM – BCN106.1 FLAIX BAC – BCN106.4 EL SOL RADIO106.6 RADIO ESTEL – BCN106.9 RADIO CANAL- BCN107.1 RADIO CABRERA DE MAR107.3 BARCELONA CITY FM LINK107.5 COOLTURA FM???107.7 RADIO GRÀCIA (COM)– BC

INTERNET-------------Radio GardenMés de nou milemissores detot el món enun clic. Unanova web inter-activa on line.---------------------InstitutCartogràficde Catalunya.

GAIA LA GRANMARE.Un documentalque us deixaràempetitits.

Segon Misteri de Glòria, a Montserrat

El Masnou, com la majoria de pobles iciutats de Catalunya, té vincles amb elmonestir de Montserrat i, tot i que enaquestes pàgines d’Històries de la Vilasovint n’he comentat diversos aspectes(1) de la nostra, en aquestes en comen-taré dos fets força importants.El primer, referent a Pere GrauMaristany i Oliver (1863-1926), que vacostejar la construcció del SegonMisteri de Glòria.I el segon, les festes de l’entronitzacióde la Mare de Déu de Montserrat l’any1947, en la qual va tenir un importantrelleu Fèlix Millet i Maristany (1903-1967).Vegem, d’un a un, aquests fets de dospersonatges de nissaga masnovina vin-culats a Montserrat.Pere G. Maristany, industrial i polític,així com un esplèndid mecenes, va cos-tejar la construcció d’aquest monument,que és el Segon Misteri de Glòria deMontserrat, tal com ja he dit. Vegem aracom és i qui el va construir i en feu lesescultures.El Segon Misteri de Glòria porta el títolde «L’Ascensió de Jesús» i fou obra del’arquitecte Bonaventura Bassegoda iAmigó (1862-1940), també vinculat a lanostra vila, de la qual fou arquitectemunicipal. L’escultor fou Josep Reynési Gurguí (1850-1926). Ara vegem-ne ladescripció. Diu així:

«És una placa rectangular de marbre

Joan Muray

Històries de la vila

8

amb un relleu que representa l’ascensióde Jesús en un baix i mig relleu. De fetsón dues lloses unides, la superior haestat treballada en baix relleu i la infe-rior, en baix i mig relleu; totes duesestan envoltades per un marc motlluratamb tot de relleus com ara volutes, lasenyera o motius florals. Aquest té algu-nes aplicacions de bronze amb el tetra-morf i tres arcs neogòtics. Als angles dela part inferior hi ha éssers monstruososi altres motius vegetals. A sota hi ha unaplaca de marbre amb inscripcions amblletra neogòtica. Encara per sota d’a-questa, trobem graons i una baranaamb cintes on hi ha gravat: Ofrena d’enPere Grau Maristany y Oliver a la SantaVerge de Montserrat en l’any de 1903.La barana tanca l’accés i els canelobresque emmarquen el conjunt de ferro for-jat. Fou inaugurada el 27 de juliol de1903, en època de l’abat Josep Deàs.L’obra està inclosa en l’Inventari delPatrimoni Arquitectònic de Catalunya».Una altra descripció ens diu així:

«Obra feta amb marbre de Carrara.Monument d’estil neogòtic, amb ungran tauler central de marbre blancesculpit. La placa està elevada iemmarcada per obra en pedra molt tre-ballada, amb una forma que pot sugge-rir una creu, amb decoració vegetal(volutes, flors) i les quatre barres.Presenta aplics en bronze dels meda-llons dels símbols dels quatre evange-listes i una corona. Els medallons són:el lleó (Sant Marc); el jove (Sant Mateu);el brau (Sant Lluc) i l’àguila (Sant Joan).La gran «corona» d’aspecte arquitectò-nic, està formada per tres arcs neogò-tics amb corona d’estels, central i coro-nen la imatge esculpida del CristRessuscitat. Tanca l’accés una baranade pedra amb graons. Als costats doscanelobres, amb caps de dracs i deco-ració vegetal, acaben d’emmarcar elconjunt. Els canelobres i la barana sónde ferro forjat.A la placa rectangular de marbre, les

figures representen l’Ascensió deJesucrist. S’han representat en baix imig relleu (les dels costats a la partbaixa). De fet són dues plaques de mar-bre unides: la superior treballada enbaix relleu i la inferior en baix i migrelleu. Els angles de la part inferior d’a-questa forma de creu hi ha representatsdos éssers monstruosos, com dues for-mes de dracs, i fulles. Sota la placa demarbre hi ha lletres d’estil neogòtic ambun versicle de l’evangeli de Lluc i a labarana de pedra l’ofrena amb l’anagra-ma de Crist al centre: «ET FACTUM EST DUM BENEDICE-RET / ILLIS RECESSIT AB EIS ETFEREBATUR / IN COELUM» S. Luc.C. XXIV,VERS. 51A la part de sota de l’obra de pedra,escuts, un d’ells de Montserrat. La sig-natura de l’arquitecte està a la dreta, ala part més baixa de les escales. La sig-natura de l’escultor és també a la partinferior dreta de la placa de marbre. Enlletres gòtiques a la barana de pedra:«Ofrena d’en Pere-Grau Maristany iOliver a la Sta. Verge de Montserrat enl’any de MCMIII». A la base de la bara-na hi ha els escuts del Masnou, lloc d’o-rigen del senyor Maristany, i deMontserrat».Fèlix Millet i Maristany (1903-1967), nata Barcelona, però de doble nissagamasnovina, era, per part de pare, nebotdel mestre Lluís Millet i Pagès, fundadori director de l’Orfeó Català, per tant de«Can Xiquet»; i, per part de mare, delsMaristany de «Cal Senyor». El seu pare, Joan, fou president del’Orfeó Català del 1893 al 1901; ell,Fèlix, també ho seria del 1951 al 1967.Però, a més, va estar involucrat ennombroses entitats catalanes, de les

Pere G. Maristany i Oliver, comte de Lavern

MASNOVINS VINCULATS A MONTSERRATPere G. Maristany i Oliver, pel 2n Misteri de Glòria, del 1903 i Fèlix Millet i Maristany, per l’entronització de la M. de Déu el 1947

bes de Catalunya, també les autoritatsdel règim. Per primer cop des de laguerra s’utilitzà públicament el català.Els congregats a la plaça del monestirpogueren escoltar Fèlix Millet i Maris-tany fent la glossa i de les invocacionsde la Visita Espiritual a la M. de Déu deMontserrat del bisbe Torras i Bages.Quan el ministre d’Exteriors de l’EstatAlberto Martín Artajo feu el seu discurs,no es va poder evitar que el poble can-tés el Virolai. També es llegiren missat-ges de catalans d’Amèrica i d’exiliatspolítics, com Pau Casals. Les forces nacionalistes com el FrontNacional de Catalunya, que aprofità perdifondre milers d’estampes i fulletons.Alguns membres del Front aquell diapenjaren una senyera a la roca anome-nada «Gorro Frigi», que la policia no vapoder despenjar en tot el dia. Al capd’uns dies el Governador Civil deBarcelona fou cessat.Aquestes festes significaren un puntd’inflexió de tot el que aleshores eraconsciència i reivindicació de la identitatcatalana. Fins aquí aquestes històries «montser-ratines» de dos masnovins il·lustres.

NOTES1. Cant a Montserrat (75-juny 93). Ja som aMontserrat (84-març 94). Retorn a Montser-rat (87-juny 94). La capella de can Teixidor(150-oct.1999). Montserrat... (156-abril2000). Mus embarquem... (180-abril 2002).Pere G. Maris-tany (229-maig 2006) i L’altarde la parròquia (264-abril 09)2. El que teniu descrit a fons consultats, i fetper l’historiador i polític Albert Ma-nent.

Fons consultats• Històries de la Vila... del Masnou. Joan Mu-ray. Volums I, II i III.• Fèlix Millet i Maristany. Líder cristià, finan-cer, mecenes catalanista. D’Albert Manent.Editorial Proa. Barcelona 2003• Hemeroteca de La Vanguardia

9

quan se celebraren les festes d’entro-nització, que foren una veritable mani-festació de catalanitat, la primeradesprés de la guerra de 1936-39. Es formà la Comissió Abat Oliba, quepreparà tot un procés que arribés a totCatalunya. La Comissió era presididaper Fèlix Escalas (home fidel al règim),però el secretari era Fèlix Millet i Maris-tany, acompanyat d’altres prohoms delcatalanisme, com Josep Benet, JosepM. Ainaud de Lasarte, Jordi Bonet, J.Carner, Joan Reventós, etc.Crearen una xarxa per tot el país, ambdelegacions comarcals, locals i parro-quials. Patronats, congregacions, movi-ments i ordes religiosos, centres cultu-rals, etc. Començaren amb 1.500adreces al primer llistat, i a la vuitena jacomptaven amb 35.000.Repartiren molts fulletons, doncs no elsdeixaren editar un butlletí. Alguns bis-bes de Catalunya, franquistes, hi posa-ren traves, però, se’n sortiren.El 27 d’abril de 1947, dia escollit per al’entronització, es congregaren aMontserrat entre 70.000 i 100.000 per-sones. Al final hi assistiren tots els bis-

quals faré només una ressenya. Foren:• Federació de Joves Cristians deCatalunya. En fou president.• Benèfica Minerva, entitat de mece-natge cultural clandestí.• Mecenatge especial per a Josep M. deSagarra.• Òmnium Cultural. Fundador i presi-dent.• Etc. Totes aquestes associacions, a lesquals va destinar la vida i les finances,abastarien tot un llibre (2). Anem ara aveure la que esmento a la capçalera,l’entronització de la Mare de Déu deMontserrat l’any 1947.El 1944, en temps de l’Abat Marcet, escelebrar el centenari de la restauraciódel monestir i es començà una subscrip-ció per a un nou tron de la M. de Déu.Seguiren arribant donacions, algunesde molt importants. El 8 de setembre de1946, ja amb Aureli M. Escarré com aabat (ho fou fins al 1966), se’n feu l’ofre-na, però no fou fins al 27 d’abril de 1947

Vista de l’acte d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, l’any 1947

Segells editats per a aquella ocasió del maldit Cavall Bernat, de la Muntanya i de la MorenetaFèlix Millet i Maristany

PROU!

10

Sona el despertador, agafem el mòbili una voràgine de dades, inputs i infor-macions ens impacten a la cara.Només a l’encendre el mòbil rebemmés estímuls dels que podem arribara processar en tot el dia. Tot i així,podríem afirmar que aquest no serà elnostre únic contacte amb l’aparellelectrònic. És per això que acabem eldia, moltes vegades, saturats o satu-rades de la gran quantitat de notíciesque hem rebut. I això sense tenir encompte el televisor, la ràdio, els diaris,les revistes, les tanques publicitàries,els anuncis a les parades d’autobús ode metro, les converses, les trucadestelefòniques…

Com es frena tot això?Desgraciadament, és molt difícil de“parar tot això”. I, més que lluitar, ésqüestió de trobar solucions que enspermetin poder viure en un món hiper-connectat, sense perdre la nostraidentitat, salut i emocionalitat. No somrobots i no és qüestió de perdre lanostra humanitat.

Però és això possible?A continuació, anem a compartir ambtu quatre consells que segur que t’aju-daran, com a mínim, a gestionar millorles situacions d’estrès del dia a dia:

1. LA DIETA HIPOINFORMATIVA:vivim amb la necessitat de saber-hotot. Mirem el Facebook, al Twitter, lesnotícies dels diaris en línia, i moltesvegades fins i tot accedim a aquestsmitjans o portals quan estem avorritso avorrides. Però realment cal saber-ho tot? La primera pauta consisteix amarcar-te horaris en què no consulta-ràs cap notícia ni aplicació. Per exem-ple, de les 9h a les 11h, o de les 13h ales 15h; o no rebré més informació apartir de les 21h. D’aquesta manerapodem ajudar la nostra ment a des-cansar.

2. LA MEDITACIÓ O LA RESPIRA-CIÓ CONSCIENT: ara està molt demoda realitzar “mindfulness” o exerci-cis d’atenció plena. Més enllà dels ter-mes anglosaxons, aquesta pràctica

consisteix a portar l’atenció al present.N’hi ha moltes maneres, per exemple,respirant en una cadira mentre tan-quem els ulls. O podem, si no, dedicaruns minuts a contemplar un paisatgeo jardí, sense pensar en res més queen el mateix moment on ens trobem.També s’hi val fregar els plats, perònomés si estem concentrats enaquesta activitat i en res més.

3. PASSEJAR PER ENTORNS NA-TURALS: en les consultes mèdiquesdel Japó els doctors i doctores jarecepten el fet de realitzar “un bany debosc”, o el que seria passar un cap desetmana o uns dies en un entorn total-ment natural . Viure a les ciutats o alspobles fa que ens desconnectem de lanostra part més natural. Respirar airenet, passejar tranquil·lament i des-preocupar-nos d’allò que més ens per-torba és una fantàstica idea per recu-perar la nostra salut.

4. PRACTICA EL CONTACTE SO-CIAL: som éssers socials, necessitemdel contacte amb els altres. Quanestem interactuant amb el “whats app”o amb les altres aplicacions de mis-satgeria, perdem de vista les interac-cions cara a cara, el contacte físic,poder sentir la presència dels altres.És per aquesta raó que poder passaruna tarda amb un amic o amiga ésuna magnífica idea per tornar a sentir-se bé i, a més a més, per poder com-partir bones experiències.

Tu pots desestressar-te, només calpassar a l’acció i provar aquests con-sells que aquí et compartim. Perquè lateva salut és la base de tot. Atura’t,respira i gaudeix!

SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg & Coach Executiu i Personal. Expert en Teràpies Neurocientífiques www.oriolugoreal.com

4 CONSELLS PER SOBREVIURE AL’ERA DE L’ESTRÈS

SOLIDARITAT CONTRA LES AGRESSIONS DE L’ESTAT

transferència per Internet: http://caixadesolidaritat. catPer banc ES78 2100 5000 5102 0017 2439ES41 3025 0002 4514 3338 9791Pel justificant i certificat fiscal, cal indicar: el concepte, el nom complet, el NIF i el correu electrònic.

11

permet una xerrada distesa que ensretorna als problemes transcendentals,vaja, els de cada dia, els de sempre,dispersos sobre la taula que compartim.Amb els anys anem aprenent de lesdones la nostra capacitat d’obrir-nos, demostrar-nos tal qual, sense gaires màs-cares i sempre amb la tendresa còm-plice dels amics.L’exposició fotogràfica d’en Brassaï, enblanc i negre, sobre el París dels anys30/50 del segle XX, és colpidora. Fun-dació Mapfre. Retrats de nit, de prosti-tutes, mariners, de gent pobra i depobra gent... D’artistes famosos conta-giats de la llibertat d’una ciutat immen-sament cosmopolita. Imatges del carreron vaig viure, Rue Dauphine; del PontNeuf, que travessava caminant cadacop que m’endinsava a l’Egipte, laGrècia o la Roma clàssiques trosse-jades al Museu del Louvre. El Senanocturn, amb personatges que trepit-javen els mateixos camins per ontrescàvem amb la meva dona, 40 anysmés tard, a les nits de tardor, d’hivern,

No és un dia d’hivern de sol brillant i laboirina fon l’horitzó entre un mar i un celde plom ara inseparables. Des del’avinguda Kennedy el Mediterrani espresenta gran, en veus força tros, tal-ment com si l’albiressis a vista d’ocell.Tenir un paisatge tan obert m’agrada.Com em captiven també els camps deCastella amb tant de cel, amb turons depoc relleu que podrien emular l’aiguadel mar, també en moviment quan elvent mou el blat i marca l’onatge detiges i espigues. Hi visualitzes lesbufades de l’aire, lliscant terra endins,amb el seu ímpetu i cadència.La mar sempre a l’esquerra mentreenfilem el camí de Barcelona en cotxe,carretera enllà, i comencem a inundar-nos de cases, edificis i pisos de totesles alçades i colors, en un desgavellurbanístic digne de la rodalia de qual-sevol ciutat gran. És difícil abstreure’nsd’aquests paisatges, s’entri a la vila ques’entri. Només una excepció. Quan ana-va per la Ruta de la Plata en bicicleta,trepitjant antigues vies romanes, moltsovint em sorprenia l’aparició d’una ciu-tat darrere d’uns arbres que vorejavenel camí. De sobte, el pont romà deMèrida, o el de Salamanca, o el de Lleó,amb les seves muralles arran de riu.A dins del cotxe, la conversa amb dosamics marca la pauta del viatge.Xerrem i repetim dèries i pensamentsdels homes i les dones de sempre. I ésque, mentre la nostra civilització va trin-xant el món amb més capacitat destruc-tiva que mai, nosaltres continuem sentels éssers somniadors, contradictoris,impotents, i alhora atrevits, de sempre.Deixem el vehicle als peus de la cate-dral, al laberint subterrani de rectanglesnumerats i continuem a peu, pel carrerPorta Ferrissa, límit medieval de la ciu-tat emmurallada i terra de ningú per alsmés desprotegits habitants del burg deBarcelona. Ara sembla que la històriaens abrigui, amb la confiança que donenels edificis i carrers vells de sempre.Fer un suís i uns xurros a can Viader

de primavera i d’estiu, dit en el mateixordre en el qual els vam descobrir.Emoció i constància del temps passat ala ciutat que ens va rebre just desprésde casar-nos. Agraïment per una vidaintensa a París, que aquestes fotosm’han desvetllat. A l’exposició hi vèiemretrats de perdedors en l’època d’en-treguerres. Retrats artesans amb totsels matisos gastats del blanc al negre.Fotografies “voyeurs”, espies, intimis-tes, cruels; de cadàvers abandonats ala riba del Sena i a la indiferència bado-ca dels vianants. Prostitutes despu-llades entre el mercadeig d’homesvestits. Pinxos i bandes a sou del millorpostor. Festes de barri que trencaven larutina miserable dels pobres parisencs,és a dir, la majoria dels seus habitants. Sortim satisfets. L’exposició s’adiu ambl’edifici que l’alberga, la Casa GarrigaNoguers. Tornem al Maresme, el mar ala dreta i els núvols continuen sobrel’aigua. I les nostres plàcides conver-ses. Un matí d’amics i sensibilitat queens convida a repetir la jugada.

VivènciesPep Parés

París en blanc i negre

12

Jordina forever: amors encesos

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

Abril. El mes de les declaracions d’amor. Amb la primaveraencesa, saltant pels aires i pels barris, jugant a daus, a lasort, i apostant al tres i al set, números ferms, simpàtics.Amb els llavis que volen vermut i vida. Amb el cor que volamor i teatre. Així sembla que són els abrils.Ens endinsem en les platees. Perquè tenim teatre per din-tre (endinsat, ben pregon, al cor) i màscara per fora (talvegada, per autodefensa).Fins al 8 d’abril la Lloll continuaal Club Capitol (sala 2). Tanespecial, divertida, tan dolça, tanimpactant, tan autèntica comsempre, tan increïble i deliciosa. També fins al dia 8 L’hora blava,una història (70’) sobre el sentitde les coses i el compromís, fatemporada al Teatre Tantaran-tana (Sala Baixos 22). La com-panyia que hi ha al darrere ensté el cor robat: el Col·lectiu La Santa.

Des del 4 d’abril (fins al diumenge29), Escenes d’un matrimoni,d’Ingmar Bergman, s’exhibeix alTeatre Akadèmia (c/ de BuenosAires, 47): vida en parella, trenca-ments, divorcis, retrobaments, nitsen comú, amb la interpretaciód’Anna Sabaté i Jordi Figueras.Fins al dia 22, (la pintora) FridaKahlo torna a la Sala Fènix (c/ de laRiereta, 31, a tocar de la Rambladel Raval), a través de Marisol

Salcedo.Tot el mes es representa Mala broma, de JordiCasanovas, amb direcció de Marc Angelet, a la SalaMuntaner: un periodista versus el seu amic humorista, unareflexió sobre els límits de l’humor.Des del dia 11, la tràgica Medea amb Emma Vilarasau alTeatre Lliure (Passeig de Santa Madrona, 40): Eurípidesversionat per Lluís Pasqual i Alberto Conejero.Tenim tot el mes el Cirque du Soleil, amb l’espectacleTOTEM, a l’Hospitalet de Llobregat. Sota aquesta carpa, talvegada màgica, podríeu fer-li un petó a la persona queteniu dintre del cor. (I que penseu tot sovint).Ah, per cert i finalment: el dilluns 23 d’abril (Diada de SantaJordina-Sant Jordi) no deixis de regalar la rosa i el llibre.Els anys no tornen, les hores només escolten una vegada.Al riu ens hi banyem, sí, a gust i delerosos: però mai notorna la mateixa aigua, xicota, xicot. Regala-ho tot. Ambseny, però regala-ho tot. Forever. Per sempre.

Amb aquest títol comencem aquest mes una sèrie de peti-tes cròniques d’enllà les mars, vistes, oïdes o viscudes aMaya’se, la terra dels maies, per aquest cronista, per omplirels «prestatges» de petites coses vingudes d’aquelles ter-res, com en aquelles botigues d’«ultramarinos» que anysha omplien les nostres viles.Encara no sabem si seran mensuals o bimensuals o nomésperiòdiques, tot depèn de l’espai al butlletí.N’hi haurà de tota mena, més o menys transcendents, ialgunes força colpidores, que ens faran reflexionar, oaquesta és la intenció d’aquest cronista.La primera porta per títol:

«PASSIÓ BLAUGRANA» Tots hem vist, encara que sigui per la televisió, llocs llu-nyans, sovint enmig d’una misèria ben excloent, vailets ono tant, que vesteixen la samarreta del Barça, però el quevaig veure a Coactemala (Guatemala) sobrepassava tot l’i-maginable.Per Guatemala City, la capital de la República, em cridarenja l’atenció les samarretes blaugrana que lluïen alguns,però el que no havia vist mai, ni aquí, fou que cotxes i fur-gonetes lluïssin a la porta o a la carrosseria l’escut delFutbol Club Barcelona.El guia ja m’avisà que allà era força usual la passió blau-grana i que ja ho aniria veient. I així fou en altres localitatsdel país. Segons em contà, el dia que el Barça juga i ésretransmès per televisió, el país para el seu batec. Però el súmmum va arribar en una localitat de les ribes delllac Atitlán, un llac sis vegades més llarg que el deBanyoles i multiplicats per deu els seus quilòmetres qua-drats. En elles hi ha un poblet de pescadors i de turisme,Santiago de Atitlán , on la passió blaugrana arriba fins a lamort, i mai més ben dit.En aquest poble, on la majoria és culé, la seva passió arri-ba a tal extrem que, quan hom mor, el seu bagul va fins alcementiri cobert amb la bandera blaugrana, i a la sevatomba, a terra, hi tenen una làpida, a la qual fan posar,esculpit, l’escut del Barça. Com veieu, hi ha gent al món l’amor dels quals per unclub esportiu arriba a límits on sembla impossible que espugui arribar.L’única pega d’aquestes pri-meres cròniques d’ultramarés no poder il·lustrar-les ambimatges que ho ratifiquin. Totel que vaig veure era bo ianant en cotxe i, al poble onhauria pogut deixar-ne cons-tància gràfica, per sort no s’hiva morir ningú.

Cròniques d’ultramarJoan Muray

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

13

So Jong-ju (1915-2000) és un delsgrans poetes coreans del segle XX iun dels més universals, com destacal’Hermínia Mas al pròleg: “Els poemesde So Jong-ju són profundamentcoreans i ens donen informació moltcompleta i detallada sobre la vida, elmón i tot l’imaginari mític coreà, peròalhora ens parlen d’emocions, senti-ments, reflexions i sensacions univer-sals.” (p. VII) Fins ara n’havíem de lle-gir l’obra a partir de les traduccions alcastellà, al francès o a l’anglès. Desd’aquest 2017 ja podem gaudir encatalà d’una antologia variada i signifi-cativa de la seva poesia (1). Variadaperquè recull poemes de les cincgrans etapes en què s’ha estructuratla seva obra i significativa perquè laformen trenta-vuit poemes curosa-ment triats per les traductores, totesdues professores a l’Escola Oficiald’Idiomes de Barcelona: la coreanaHwang Seung Ok, bona coneixedorade la literatura del seu país, que hapermès de treballar a partir dels textosoriginals, i l’escriptora i professora decatalà Hermínia Mas, que ha fet queles traduccions semblin textos escritsoriginàriament en català, si n’exceptu-

em noms propis o referents culturalsen un sentit ampli (culinaris, litera-ris...), naturalment, com han de ser lesbones traduccions. Què hi trobarem en els seus poemes?Com apunta Josep-Francesc Del-gado, a la “Nota de l’editor” (p. I-II), lavida quotidiana d’una Corea que comtants altres pobles, i individus és clar,ha patit colonitzacions en diversesèpoques, la més recent plenamentviscuda per l’autor, ja que els japone-sos la van ocupar del 1910 al 1945;que com tants altres pobles ha vistcom les seves classes populars eren

explotades pels colonitzadors i per leselits; que com tants altres pobles téuns mites i unes llegendes que els sin-gularitzen; que com tants altres poblesha viscut moments d’eufòria i de frus-tració; etc. etc. etc. No voldria donar laimpressió, amb aquestes afirmacions,que el poble coreà és el protagonistade la majoria dels poemes de SoJong-ju, no. Alguns poemes, com l’ex-traordinari “Sabeu on és aquell país?”,ens podrien fer pensar en aquestapoesia col·lectiva, que tant d’èxit vatenir arreu amb el realisme històric osocial. I dic que no, perquè la majoriade poesies del recull són gairebé inti-mistes, amb el jo poètic, identificableamb l’autor, com a protagonista princi-pal. La resta ens parlen de gent anò-nima, i normalment pobre però lluita-dora a més no poder, com un picape-drer, un poeta savi i engabiat, unvenedor de verdures, un rodamon... No em puc estar d’acabar amb unpoema i, és clar, de convidar-vos a lle-gir la poesia de So Jong-ju. Es titula“Flor serena” i diu així: “Ànima, / nocal que volis com un ocell. / Ànima, /no cal que arribis com un núvol / i te’nvagis com la pluja. / Seré un pou quietque ni ve ni se’n va? / O seré una florserena?”

(1) So Jong-ju. Poesies. Edicions del rourede can roca, La Garriga, 2017. Traductores: Hwang Seung Ok i HermíniaMas. 64 pàgines.

Poesia coreana iuniversal

FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOUDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.com • www.gentdelmasnou.cat

T’AGRADARIA CANTAR EN UNA CORAL?Et proposem de venir a cantar a la Coral Xabec de Gent del Masnou; hi seràs ben rebut.

Hi tindràs lloc com a tenor o com a baix o bé com a soprano o com a contralt.Anima-t’hi i vine a provar la veu qualsevol dimarts abans de començar l’assaig, o sigui,

una mica abans de dos quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!

14

La Pesta Negra Si el segle XIII fou per a Catalunya unsegle d’expansió econòmica i creixe-ment demogràfic, el segle XIV va portar ala corona catalanoaragonesa un seguitde desgràcies que li van repercutir greu-ment. A partir del 1315 es van produirels primers episodis d’escassetat d’ali-ments, especialment de blat i cereals,encara que entre Sicília i Catalunya con-trolaven tot el mercat i rutes comercials.Tot i així la pugna constant de Gènova iFrança, que provocaven constantsalteracions en el proveïment, i unacadena de males collites al nordd’Europa van desfermar uns episodis defam en molts països del vell continent. Sibé en el Mediterrani la situació no eratan greu, també en va patir les conse-qüències. Aquesta situació va tenir elmoment més àlgid en la gran fam del’any 1333 i que a Catalunya fou cone-guda com “lo mal any primer” a partir delqual el país va encadenar, una rere l’al-tra, un seguit de catàstrofes.L’any 1348, quan el país començava arecuperar-se, arribava una epidèmia ter-rible, la Pesta Negra o “les pestilències”.Segons els indicis l’epidèmia procediade Mongòlia i passà per Crimea iGènova i es va escampar per tot Europaa una gran velocitat. Als països cata-lans, si a principi de 1348 només afecta-va Mallorca i el Rosselló, pel segontrimestre ja afectava tot el terrritori fins aSaragossa. Probablement l’epidèmiaera pesta bubònica produïda pel bacteriYersinia pestis. Aquest bacteri infectavales rates, que infectaven les puces queportaven com a paràsit, i aquestes eren

el principal agent d’infeccions ja que enaquell temps era habitual que hi haguéspuces a les llars. En un principi es vapensar que eren els gats els que por-taven la malaltia, per aquesta raó a totEuropa es va eliminar una gran part dela població felina, cosa que va agreujarel problema perquè, en no tenirdepredadors, les rates es van multiplicari fou molt més gros el problema.L’epidèmia va rebre el nom de PestaNegra perquè les hemorràgies sub-cutànies que produïa a la pell eren fos-ques. Quan la persona moria i el cos esrefredava, les puces fugien i buscavenun altre cos calent per instal·lar-s’hi.Les conseqüències de la pesta en l’àm-bit europeu van ser esgarrifoses; es cal-cula que va morir un terç de la poblacióaproximadament, uns vint-i-quatre mi-lions d’ànimes. A Catalunya l’epidèmia

va colpejar una població plenamentafectada per la fam i les penúries. Unbon indicador a la ciutat de Barcelona vaser el nombre de testaments, que es vaincrementar. La xarxa hospitalària cata-lana no era escassa, tant a la ciutat deBarcelona com a altres ciutats catalanesaixí com a València i Ciutat de Mallorca;però el desconeixement de l’epidèmiano permetia combatre la plaga ambeficàcia. La majoria d’aquestes ins-tal·lacions eren sostingudes per aporta-cions piadoses i gestionades per comu-nitats religioses, les quals no tenien elsconeixements per fer front a una plagad’aquelles dimensions.Un cop superada la pesta, una novadesgràcia va colpejar Catalunya. L’any1357 es va produir una plaga dellagostes, que va assolar tot el camp delPrincipat i València i provocà una granfam i deserció a pràcticament tots elsterritoris. I, com que les desgràcies maino venen soles, els territoris no afectatsvan rebre una cadena de terratrèmols,cosa que provocà danys enormes físicsi psicològics als pobles des de Puig-cerdà a Prats de Molló l’any 1374 ambfortes rèpliques en els anys següents.Per acabar-ho d’adobar, un cop acabatsels tremolors, una nova sèrie d’epidè-mies van castigar tot el país. L’impacte demogràfic per culpa d’a-quest seguit de calamitats va ser devas-tador. Catalunya va tenir un descens depoblació espectacular i la falta de màd’obra, sobretot al camp, va repercutiren la producció i conseqüentment enl’increment de preus. Per mantenir elsingressos molts nobles van apujar lescontribucions als pagesos, cosa que vadesencadenar un fort malestar en laclasse camperola.

Els Jueus a CatalunyaPel fet que els jueus eren un poble decostums nòmades, no se n’ha pogutdocumentar la presència a la CatalunyaVella abans del segle XII. Però a finald’aquest segle moltes poblacions delPrincipat, València, Aragó i el Regne deMallorca es van convertir en un focus

La Dansa de la Mort té orígens medievals iestà associada a les epidèmies de pestanegra que van assolar Europa. Nemini parco(a ningú perdono).

No conèixer el nostre passat ens fa ignorants de la nostra història. Intentarem explicar els fets i, per fer-ho, extractem el llibre de Jaume Clotet“50 moments imprescindibles de la Història de Catalunya”. Capítols anteriors:Abril17 (1)Els ibers, (2)Arriben els grecs. Maig17 (3)La romanització, (4)Indíbil i Mandoni.Juny17(5)Terra de Gots, (6)La invasió musulmana. Juliol-agost17 (7)El Pare de la pàtria,(8) La primera independència. Setembre17 (9) Pau i treva, (10) Els primers textos en cata-là. Octubre17 (11) La unió dinàstica entre Catalunya i Aragó, (12) La conquesta de Tortosai Lleida. Novembre17 (no editat). Desembre17 (13)La batalla del Muret. (14)La conquestade Mallorca. Gener18 (15) La conquesta de València. (16) El testament de Jaume I. Febrer18(17) Les Corts Catalanes. Març18 (18) Les vespres sicilianes. (19) Els almogavers a Grecia.

Continuem.

50 moments imprescindibles de la història de CatalunyaDe Jaume Clotet Editorial Columna. Barcelona 2014Resumit del llibre per Lluís Valls

15

Pressionada l’autoritat de Barcelona pelfanatisme, va prohibir la residència dejueus a Barcelona i conseqüentment elscalls de la resta del Principat van anardesapareixent i en quedà una poblacióinsignificant i clandestina amb la creacióde la Inquisició l’any 1487.Per això els Reis Catòlics en van decre-tar l’expulsió; va tenir poc impacte alPrincipat, però fou el tret de gràcia defi-nitiu. Les mesures de l’expulsió erenmolt radicals i afectaven absolutamenttota la població semita. Tenien quatremesos per abandonar definitivament elpaís amb la prohibició de tornar-hi sotapena de mort. Durant aquest tempspodien vendre’s les pertinences, però nopodien marxar amb monedes d’or i plataperquè els ho estava prohibit. Béns comcavalls o armes tampoc no podienabandonar el territori de la monarquiahispànica. I van quedar, els pocs jueusque restaven a la península i desprésd’una època de col·laboració i partici-pació amb la societat cristiana, en unasituació precària, ultratjada i trista.

esclatar a Sevilla l’any 1391. Molts jueusvan ser assassinats i el call saquejat, iun mes després el de València idesprés el de Mallorca Davant d’aque-sts fets les autoritats municipals deBarcelona, juntament amb el suportreial, van armar una host per protegir elcall de la ciutat de qualsevol agressió,però la formació espontània d’un avalotva assaltar, saquejar i assassinar centpersones, i moltes altres van ser oblig-ades a convertir-se al cristianismeabans que els soldats poguessin restau-rar la calma. Tot i així, al cap de tres diesvan tornar a esclatar els aldarulls contraels hebreus i van ser assassinats trescentenars de jueus i tres mil foren obli-gats a la conversió. A causa d’aquesta acció nefasta moltsjueus supervivents van marxar de la ciu-tat, encara que el rei Joan I va intentarredreçar la situació penjant públicamenttrenta persones causants directes delsavalots. La presència de jueus va esde-venir mínima des d’aquells moments i elcementiri de Montjuïc es va abandonar.

d’atracció per a la població hebrea, quees consolidà com a importants ipròsperes comunitats econòmiques iculturals. El rei Jaume I va impulsar ques’establissin en indrets concrets sota laprotecció i empara reial. Així l’any 1243es va crear el call de Perpinyà i unamica més tard el de Barcelona. Moltsnobles, seguint l’exemple reial, vanfomentar la presència de jueus als seusdominis. En conseqüència, al llarg delsegle XIII sorgiren calls arreu del país,que es repartiren en tres zones. Una alnord del territori, Perpinyà i Girona, onvan néixer una vintena de comunitats;però la més important fou a Castellód’Empúries. El segon nucli a la ciutat deBarcelona, on la presència de la cort elsinteressava especialment; i el tercer alsector de ponent; però també a la restadel país hi proliferaren moltes i relle-vants comunitats amb poder adquisitiuimportant. A mitjan segle XIV es calculaque la població jueva s’acostava a lesdeu mil persones, repartides en cente-nars de poblacions.Però paral·lelament a la forta economiajueva un fort sentiment antisemita s’es-campava entre la població cristiana. Elfanatisme religiós d’una part de lesclasses més humils abocava les sevesires sobre els jueus, i de l’altre, perso-nes que havien contret préstecs ambels jueus, pensaven que la sevadesaparició eliminaria els seus deutes.La regla-mentació que obligava elsjueus a viure reclosos dins dels callstampoc no ajudava a la convivènciaentre comunitats. Aquesta tensió va

La punta de la llengua (95) Esteve Pujol i Pons

Segur que heu sentit persones que, quan volen reproduir una frase literal en una llengua estrangera, ho fan encastellà. Per exemple, diuen: Sí, perquè la Merkel va dir al Rajoy “Te estás pasando con Cataluña”; o bé Els amics deLondres ens deien “¿Qué, muchachos, vamos de copas este sábado?”; o bé que la BBC anunciava ahir “La crisismundial es de una importancia relevante…”; o bé que Trump repeteix: “¡América primero!”. Com és evident, ni laMerkel li parlava pas en castellà ni els amics britànics ni la BBC ni Trump ens hi parlen. Un cas semblant és quansentim dir a un catalanoparlant que la Bíblia diu Déu ens mana: “Ganarás el pan con el sudor de tu frente” o Jesús vadir: “Amaos los unos a los otros”; és ben clar que o bé dius la primera frase en hebreu i la segona en grec o, si no,què hi pinta una pseudotraducció a una llengua diferent de la que fem servir a la conversa? Que és que algú es pensaque la Bíblia va ser escrita en castellà?Ja sé que aquest fenomen obeeix a voler fer la sensació que es tracta d’un frase literal en una llengua forana, en unallengua estrangera (exòtica?). És fer un mal servei a les llengües estrangeres i sobretot a la castellana, que és bendigna d’admiració i d’estimació per a tothom. O bé diem la frase en la llengua original o bé en català. La resta és…fer el préssec!

Romsey és un poble encantador delsud d’Anglaterra, on vaig passar uneshores ara fa un parell d’anys. Era undia assolellat del mes de maig, ambun cel blau, diàfan, amb un ambientgairebé calorós, encara que potserportat pel tòpic, diríem que inusualtractant-se d’Anglaterra, però que,naturalment, no sempre hi fa maltemps en aquell país. Tornàvem devisitar la ciutat de Winchester i ensvam parar a Romsey per estirar unamica les cames i, de passada, fer unaullada al poble. Uns cartells ens vanindicar l’existència d’una abadia, pos-siblement l’edifici més interessant delpoble, i allà ens vam encaminar.L’abadia de Romsey és d’origen nor-mand i va ser fundada a l’any 907. Lavisita, però, no va constituir gairenovetat en comparació amb altres edi-ficis religiosos que ja havíem visitat,com la Catedral d’Arundel, la deChichester i, naturalment, la deWinchester, possiblement la mésimportant. Com d’altres, també escaracteritzava per la quantitat d’enter-raments que hi havia: militars, ecle-siàstics i personatges rellevants de lapoblació. Tots ells, naturalment, total-ment desconeguts per a mi, menysun. Amb curiositat vaig llegir-ne la làpi-da: Admiral Earl Mountbatten ofBurma – 1900-1979. Es tractava, ésclar, de Lluís Mountbatten, membre dela família reial i oncle del Príncep

Carles de Gal·les. Virrei i GovernadorGeneral de l‘Índia i Almirall de la RoyalNavy, a més de destacat membre del‘operació “Overlord” durant la IIGuerra Mundial, i persona molt admi-rada pel general Eisenhower. Ignoroels motius i els lligams que deuria teniramb Romsey perquè fos enterrat al‘abadia, ja que Mountbatten va morird’un atemptat de l’IRA a l’any 1979 ala població de Mullaghmore, comtatde Sligo, Irlanda, encara que de segurno deu constituir cap misteri per alsseus parents i autoritats de Romsey;però, quant a misteri, sí ho és, i mai noesbrinat del tot, l’estrany taüt que esva trobar a l’abadia a l’any 1839.En aquest any esmentat, uns obrers,fent unes excavacions a l’abadia, vantrobar un petit taüt i, al destapar-lo, esvan trobar que solament hi havia unacabellera amb una trena sobre uncoixí, com al dibuix que il·lustra l’arti-cle. El més curiós és que la cabelleraconservava gran part del seu cuirocabellut, com si hagués estat arrencatper un indi del Far West. Durant moltsanys ningú no va saber donar raó detan singular troballa, encara que sívan proliferar-ne les especulacions, jaque uns opinaven que la cabellerapodia ser de l’època anglosaxona,altres, per contra, del temps delsromans, o bé d’una de les duesSantes de Romsey, Santa Mozwenna,que va ser la primera abadessa, o

Santa Ethelfleda, que és la patrona dela ciutat. Fa uns anys, la cabellera vaser enviada a un equip de científics iarqueòlegs de la Universitat d’Òxford,experts en relíquies. Amb les anàlisisvan trobar que la cabellera tenia unsresidus oliosos, concretament resinade pi, que bé podria tractar-se d’unritual o bé d’una cura capil·lar en vida,encara que també hi van trobar unaproteïna marina, concretament peix,aliment bàsic de la dieta monàstica.Tampoc la prova del carboni no vaaportar gaire llum al misteri, ja quesuggeria que podia tractar-se d’unapersona que va morir entre els anys895 i 1123 o bé entre el 965 i 1045. Entot cas, sembla ser que es tractavad’una persona vinculada a la comuni-tat monàstica.Segons tinc entès, a una majoria de lapoblació de Romsey li agradaria quefos Santa Ethelfleda, la patrona de laciutat, però les proves no han aportat elsuficient per assegurar-ho. En tot cas,cal preguntar-se... per què van arrancarla cabellera i la van enterrar separadadel cos? El misteri continua.Fonts consultades: Visita a l‘abadia iInternet

16

EL MISTERI DE ROMSEYJosep Condeminas

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

SALAAUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

17

ExposicionsFins al 5/4 En record de Gerard Rosés, per Josep Rosés.Del 7/4 al 3/5 Mandales, de Vicenç CasasúsDel 5 al 31/5 Pintures, de Josep Igual

I n f o r m a

L’enigma V.D.R.

La cua d’un peix pesa 9 kg. El cap pesa tant com lacua més un terç del cos; i el cos pesa tant com la cua iel cap junts. Quant pesa el peix sencer ?

Resposta:

GENT DEL MASNOU

Classes de iogaEls dimarts de les 19.30 a les 21 Aprendreu tècniques de meditació,

respiració i relaxació.Curs impartit per Ivet Compañó, professora de

Kundalini-ioga.Cal portar una estoreta (o matalasset),

tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.Preu trimestral 80€ socis 70€

Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9

Vocalia RecreativaMés info: ivet@latercerapell.com · 607 74 74 99

CURSETS DE GAITA

Informació

a Gent del MasnouDr. Agell, 9 · 93 126 82 20

gentdelmasnou@gmail.comwww.gentdelmasnou.cat

cua = 9; cap = 9 + 1/3X; cos = X9 + 9 + 1/3X = X; 18 +1/3X = X; X - X/3 = 18

solució = 27 kg.

CAMPANYA DE DONACIÓ DE SANGDonar-ne una mica és donar molt.Diumenge 15 dʼabril de 10 a 14, al local social de Gent del Masnou.Dr. Agell, 9, al costat del cinema La Calàndria

La frase s’utilitza quan es té notícia que,a algú, se li ha fet fer alguna cosa perforça, molt a desgrat seu.Ll’origen és al 1820, quan les forcesliberals van forçar el rei Ferran VII, encontra de la seva voluntat absolutista, ajurar la Constitució de 1812, que, en tor-nar al poder després de la desfetanapoleònica, havia derogat.Els fets que conduïren a aquest fet,però, es remunten a l’any 1808, a partirdel motí d’Aranjuez contra el primerministre Godoy i el rei Carles IV, que vaesclatar pel descontentament tant deles classes populars com de l’aristocrà-cia i el clergat davant el progressiuempobriment d’Espanya arrossegatdes de la desastrosa batalla de Trafal-

gar el 21 d’octubre de 1805.El rei es veié obligat a abdicar en favordel seu fill Ferran VII; però en plenainvasió francesa Napoleó obligà pare ifill a abdicar en favor del seu germàJosep Bonaparte, el conegut popular-ment com a Pepe Botella per la sevadesmesurada afició al vi. Així les coses,es promulgà una afrancesada Consti-tució el 8 de juliol d’aquell mateix any,amb l’oposició de tots els estamentshispànics, els quals, però, dos anysmés tard formaren les Corts de Cadis ipromulgaren una nova Constitució el1812, que fou coneguda com a la Pepaper haver estat oficialitzada el dia deSant Josep. El redactat pretenia conci-liar absolutistes i liberals i que no agra-dar ni als uns ni als altres, fins que el1814 Ferran VII, de nou en el poder desde 1813, la derogà i instaurà un règimtotalment absolutista i reaccionari.

Fins que el 1820 els liberals van obligarFerran VII a jurar la Constitució de1812, com hem explicat més amunt.La història de les Constitucions espa-nyoles és plena de despropòsits. Capd’elles no ha satisfet el poble, ja quegairebé totes han estat redactades mésa mida dels governants de torn i menysa favor de la gent del país. De fet, nohan estat més que un reflex de la situa-ció en què s’han vist obligats a viure elsciutadans, sacsejats pel clima tens decadascuna de les èpoques.

Dites i personatges populars (44)Albert Vidal

Per què diem... que, a algú,se li ha fet jurar la constitució?

18

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

La cuina de l’AntòniaEl Cullerot

Ingredients2 grans d’all, 40 g de pinyons, 1 quilo de tomàquetmadur, 180 g de tonyina, 2 pebrots vermells, sal,

un pessic de sucre i oli.

Com la femFreguem els pebrots amb les mans untades amb oli i una mica de sal. Els enfornem uns 30 minuts a

180º; quan la pell s’arrugui, apaguem el forn i elspelem. Fem tires del pebrot amb les mans.

No en llencem el suc, el colem i el guardem, perusar-lo en arrossos o salses de carns. En una

cassola, amb una mica d’oli d’oliva, hi aixafem idaurem els alls i hi afegim el tomàquet triturat i unamica de sal i sucre per trencar l’àcid. Posem el focmínim i ho deixem fregir lentament, que es confiti a

poc a poc. Quan estigui fet, retirem els alls ideixem-ho refredar; hi afegim les tires de pebrots,

i la tonyina –si és amb oli– escorreguda. En unapaella, a foc mínim i unes gotes d’oli, hi fregim els

pinyons; alerta, que es cremen amb facilitat; un copfets, els afegim a la resta, ho deixem temperar i a la

nevera. La Titaina es pot menjar calenta o freda, peròmillor si és feta del dia abans.

La Tonyina fresca es podria canviar per tonyina dellauna i també prescindir dels pinyons... però hi

donen un sabor molt especial.

TitainaPlat típic del barri del Cabanyal, ValènciaEl tema ja l’he tocat algun cop, encara que sigui de resquit-

llada en altres arran de sòl, però en aquests mesos primersde l’any, tan generosos de pluja, m’hi he trobat, jo i moltsaltres vilatans, ja que n’he escoltat les queixes.Deureu pensar, aquest quisso ha esmerçat seixanta pa-raules sense dir el que vol dir. Doncs, teniu raó, ara us dicde què va la meva glossa, va dels bassiots que es formenal Camí Ral quan plou. També de les rajoles que, per malposades, ballen el can-can o, si preferiu, claquer, i, per alsjoves d’ara, ves a saber què ballen, potser tan sols ésmoure l’esquelet.Si heu observat els paletes quan en posen, haureu vist quehi posen una capa de ciment sec (potser no sempre) idamunt la rajola, que després remullen amb una mànegade reg. Els qui teniu certa edat sabeu que abans sota larajola hi anava un gruix d’aquella massa on hi havia ciment,sorra i aigua, i la rajola, un cop posada, era repicada ambla maça i vigilant que quedés anivellada amb la resta.Ara, doncs, res de tot això. Em sembla que només aguan-ten el temps de cobrar. I així passa el que passa, el que usdeia més amunt, que, quan plou, s’omplen d’aigua i, perpostres, bruta, i et remullen els baixos, sabates i pantalons.I a les dones que van amb sabates de taló i mitges, doncsel mateix panorama.Si us n’heu adonat, he dit que parlaria dels bassiots i tambéde les rajoles que ballen i et remullen els baixos, i hecomençat la casa per la teulada. Tinc una disculpa, no socpaleta, ni manobre.Anem, doncs, als bassiots, que també se’n poden dir: bas-sal, bordoi, xipoll, bassot, aigüerol, toll, bassiols, basseta,pèlag, etc., segons l’indret o comarca de la nostra terra.Aquests bassiots, alguns d’ells força grans, que ocupenpart de la vorera, tenen el seu origen o problema en el queus he dit més amunt, que no anivellen, i practiquen aque-lla màxima que diu «arramba i clava», encara que potseraquesta màxima no és la més adient per a aquest proble-ma, però queda bé, oi?Per sort, la nostra comarca no és de les més plujoses del nos-tre país, que, si no, aniríem sempre ben xops; i parlant dexops, potser en podrien posar als trossos desarborats que hiha en aquest passeig i que a l’estiu trobem tant a faltar, quancau aquell sol de justícia i que, a més, amb el retop de lesparets de les cases et deixa ben escaldufat i esmaperdut. Bé, jo ja m’he desfogat. Alguns deureu pensar que aquestca és un vell ringolaire, però ja és sabut que dient les veri-tats es perden les amistats. Apa, doncs, per a avui ja n’hi ha prou, que torna a ploure ihauré de sortir a comprar i, és clar, a remullar-me les potes,ja que, encara que vulguis i miris de trepitjar les rajoles quesembla que estan més fixes, per l’altre costat et fots enalguna que està pitjor.Bup, bup.

Arran de sòlPledebuit

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICSLʼANC del Masnou convoca la ciutadania, cadadimecres a les 7 de la tarda, davant lʼAjuntamentfins que siguin alliberats els presos polítics cata-lans. Els diners que sʼhan recollit fins ara, 500€,han estat ingressats al compte de lʼAssociacióCatalana de Drets Civils.

RepúblicaUn poble en marxa ni se suspèn ni s'atura

ANC-Al Masnou Decidim · Abl18 · elmasnou@assemblea.cat

Què és una República?(Del llatí, cosa pública) es una forma de governar conduïda pel poble i no privada com ho és una monarquia.

És un sistema en contra el despotisme on governa la justicia i la igualdad per tothom davant de la lley.

Espai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.

• Tot hi havent renunciat a lʼactade diputat se sent o forma partdel govern a lʼexili?Absolutament. Em sento formarpart del Govern perquè tant elmeu Molt Honorable President,que em vol al seu costat, comtambé per la legitimitat que cente-nars de representants de tot elmón de la cultura em segueixenatorgant.

• Aquesta nova situació dʼexiliatha trencat els seus principalsprojectes de treball?Trencar no, ja que seguiré treba-llant per la cultura catalana; arabé, alterar les dinàmiques, veloci-tats i possibilitats, per descomptat.L'exili és com una escola de lavida on has de recomençar moltescoses des de quasi zero.

•  Davant la situació opressivaque pateix Catalunya a quinesportes sʼhan de trucar per serescoltats i com els contempla avostès el Parlament Europeu?Anem i seguirem anant a tots elsespais institucionals que tinguinganes d'escoltar la nostra versiódels fets succeïts a Catalunya,

com a mínim els darrers 8 anys... isortosament cada vegada hi hamés orelles que escolten, ulls quehi veuen i persones que van va-riant el seu posicionament.

• Si hi hagués noves eleccions iel resultat fos favorable oadvers, el compromís conti-nuaria fidel?Per descomptat. No hem arribat tanlluy com a poble en cap moment dela història. Seguirem fidels al nostrecompromís igual que fan els mésde dos milions de persones dispo-sades a defensar les urnes, la de-

mocràcia, la llibertat i els dretshumans.

•  Fins ara no hi hagut capresposta útil, hi ha algun paísdisposat a reaccionar?N'hi ha, i n'hi haurà més... peròsegons quin tipus de coses s'hande comunicar en el moment quepertoca i per qui sigui més adient.

•  Quin seria, segons vostè, elmissatge per a Catalunya delʼactual situació ?Que el nostre tarannà de seny, deno respondre provocacions, etc.segueixi igual de ferm. Que se-guim fent les més grans mani-festacions pacífiques de la històriaamb el mateix civisme... i que elsnostres infants creixin educatsamb aquests valors que ara totsdefensem.

• Com es veu Catalunya des deBrussel·les?Com una terra d'acollida, d'inte-gració i que en aquests momentsestà fent de far i de referència pera moltes persones i regions queens observen amb moltes ganesque tot acabi bé.

• La vostra és una posició moltavançada; com sʼaguanta lʼes-perit?Tots som humans i tenim estonesde tota mena, però en generalsempre veig l'ampolla mig plena i,si pot ser, amb un somriure...

Lluís Puig i Gordí -Terrassa 1959 - va marxar a Brussel·les juntament amb el pres-ident Carles Puigdemont i tres consellers més del govern. A leseleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollit dipu-tat amb la llista de Junts per Catalunya. Va renunciar a l'acta dediputat el 28 de gener de 2018.

Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no la despengis!

Convida la teva gent també a fer-ho.

A lespastisseries del Masnou

A lespastisseries del Masnou

23 d’abrilSant Jordi El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

MMACE02(Millor Mestre Artesà Xocolaterd’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre Artesà Pastisserd’Espanya 03)

Mestre Pastisser

Venda

Online

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

Pastisseriamiquel

23 d’abrilSant Jordi