Butlletí tardor 2008 corregit - meteo.cat · C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93)...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 A/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. TARDOR DE 2008 Data del document: 14 d’abril de 2009 La tardor de 2008 ha estat pluviomètricament irregular i termomètricament freda a gairebé tot el país INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu descriure climàticament la tardor de 2008 a partir de les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori català. En una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten a l’inici del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, situat a Roquetes (Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905 i la de l’Observatori Fabra, situat a Barcelona (Barcelonès), l’agost de l’any 1913. Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la tardor, mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3. Aquest és l’únic indret de Catalunya on s’han pres registres del mar durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua es mesura des de 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres, des de 1973). Els mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del butlletí s’estructura en tres apartats:

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la tardor de 2008 a tot Catalunya 1.1 Temperatura 1.2 Precipitació

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor, segons dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre

2.1.1 Temperatura 2.1.2 Precipitació

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura 2.2.2 Precipitació

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la tardor a l’Estartit

1 http://www.obsebre.es 2 http://www.fabra.cat 3 http://www.meteoestartit.cat


2

Al llarg de tot l’informe, s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus valors mitjans climàtics4 corresponents, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós

Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC ≤ -3 ºC

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic4 corresponent. El SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el seu suport tant en l’obtenció de les sèries de dades com en la transmissió de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 4 Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de: MARTÍN-VIDE, J.; RASO NADAL, J. M. Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990, 2008.


3

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la tardor de 2008 a Catalunya 1.1 Temperatura Globalment, la tardor5 de 2008 ha estat freda a gairebé tot el territori català. Setembre i octubre han estat normals o freds a bona part del país, però novembre ha estat fred a pràcticament tot el principat i fins i tot molt fred a les parts més elevades del Pirineu occidental. Gairebé tot Catalunya ha enregistrat valors de temperatura per sota de la mitjana climàtica. De manera general, a la meitat occidental, s’han enregistrat anomalies negatives més marcades que a la meitat oriental: cal destacar sobretot l’àrea del Pirineu occidental, així com punts de la Noguera i de l’Anoia. A la meitat est, les anomalies negatives més destacades es troben al litoral nord. En totes aquestes àrees els tres mesos de la tardor han estat freds. Tot i que globalment el novembre ha estat el mes amb les anomalies negatives més importants, a l’octubre es van produir dos episodis de nord, a principis (del 3 al 5) i a finals de mes (del 28 al 30), que van provocar una baixada important de la temperatura. Es van enregistrar rècords de mínimes més baixes per a la primera quinzena d’octubre (en el primer episodi) i de màximes i mínimes més baixes de tot el mes d’octubre (en el segon) a algunes de les EMA. Aquests episodis freds han estat compensats en el balanç mensual pels episodis de sud que van portar altes temperatures durant gran part del mes, del dia 9 al 21. Tot seguit, es mostra la taula amb les anomalies negatives més destacades enregistrades per les EMA del SMC durant la tardor de 2008.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -3,0 Port del Comte (2.300 m) el Solsonès -2,8 Sasseuva (2.226 m) la Val d'Aran -2,5 Lac Redon (2.236 m) la Val d'Aran -2,5 Camarasa la Noguera -2,4 la Llacuna l’Anoia -2,3 Salòria (2.445 m) el Pallars Sobirà -2,2 Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà -2,1 Lleida – Raimat el Segrià -2,1 Os de Balaguer – Monestir d'Avellanes la Noguera -2,0 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -2,0 Taula 1: anomalies negatives més importants corresponents a la tardor de 2008. Les àrees on s’han enregistrat anomalies positives han estat part del litoral central i de les comarques del Baix Penedès i del Tarragonès i punts del prelitoral nord i central i del Bages. Durant el mes de novembre, només el litoral de les comarques del Garraf i del Baix Penedès va enregistrar valors de temperatura per sobre de la mitjana climàtica.

5 En termes climatològics, s’entén que la tardor comprèn els mesos de setembre, octubre i novembre; l’hivern, els mesos de desembre, gener i febrer; la primavera, els mesos de març, abril i maig i l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost.


4

La taula següent mostra les anomalies positives més importants enregistrades per les EMA gestionades pel SMC durant la tardor de 2008:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Barcelona – Raval el Barcelonès +1,2 Cunit el Baix Penedès +1,1 el Vendrell el Baix Penedès +0,9 el Pont de Vilomara el Bages +0,8 Torredembarra el Tarragonès +0,8 Castellbisbal el Vallès Occidental +0,8 Sant Pere de Ribes – PN del Garraf el Garraf +0,6 Vacarisses el Vallès Occidental +0,6 Vilassar de Mar el Maresme +0,5 Taula 2: anomalies positives més importants corresponents a la tardor de 2008. Figura 1

Mapes de temperatura mitjana de la tardor de 2008 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.


5

1.2 Precipitació La precipitació de la tardor de 2008 pot qualificar-se d’irregular: en algunes àrees l’estació ha estat plujosa o fins i tot molt plujosa, però seca o molt seca a d’altres. Aquesta irregularitat en les precipitacions s’ha produït durant els tres mesos, si bé el setembre va ser sec o molt sec a la major part del país i l’octubre va ser majoritàriament plujós. Les àrees on la precipitació ha arribat a superar el 190% respecte a la mitjana climàtica, i que per tant, han tingut una tardor molt plujosa, són Montsec d’Ares i la part més occidental del Tarragonès. L’estació es pot qualificar de plujosa a gairebé tot el Prepirineu, bona part de les comarques del Pallars Sobirà, la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Baix Camp, punts del Bages i el sector nord del Maresme. Contràriament, l’àrea on la tardor ha estat més seca és l’extrem nord-est del país, destacant la franja que abasta la meitat est de l’Alt Empordà i el sector litoral nord del Baix Empordà, així com la comarca del Pla de l’Estany. Altres punts on la tardor ha estat especialment seca són alguns sectors del litoral central i de l’extrem sud. Els valors màxims de precipitació, per sobre dels 350 mm, s’han enregistrat al Pirineu i Prepirineu, així com als Ports i al Tarragonès. Les àrees amb menys precipitació han estat l’extrem nord-oriental i punts de la comarca del Segrià, on no s’han superat els 100 mm. A continuació, es presenten els valors de precipitació acumulada més importants assolits durant la tardor de 2008 a Catalunya:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 489,2 Montsec d'Ares (1.574 m) el Pallars Jussà 445,7 Boí (2.540 m) l’Alta Ribagorça 411,1 Port del Comte (2.300 m) el Solsonès 398,7 Constantí el Tarragonès 391,6 Núria (1.971 m) el Ripollès 376,4 Cadí Nord (2.149 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 371,6 Taula 3: EMA que han enregistrat més precipitació durant la tardor de 2008. Tot seguit, s’enumeren alguns dels episodis de precipitació més destacats de la tardor de 2008:

⎯ L’episodi del dia 9 al 13 de setembre, amb especial incidència de precipitació els dies 11 i 12, localment abundant i acompanyada de calamarsa.

⎯ Les nevades dels dies 13 i 14 de setembre per sobre dels 1.800 metres al vessant nord del Pirineu, a causa de la coincidència d’una baixada molt important de la temperatura amb precipitacions febles en algunes comarques pirinenques.

⎯ L’episodi de llevant entre els dies 20 i 23 de setembre, que va provocar pluges generals, a excepció del quadrant nord-est i del Pirineu.

⎯ L’episodi de precipitació provocat per un front fred que va travessar Catalunya entre els dies 21 i 24 d’octubre, deixant pluja a bona part del territori.

⎯ Les precipitacions generalitzades dels dies 28 i 29 d’octubre, en forma de neu al Pirineu i també a cotes baixes del prelitoral i de la Catalunya central.

⎯ Les precipitacions generals, del dia 31 d’octubre al 6 de novembre, molt abundants al prelitoral, Prepirineu i vessant sud del Pirineu.


6

Figura 2

Mapes de precipitació acumulada durant la tardor de 2008 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.


7

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor a dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre 2.1.1 Temperatura

• La temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori de l’Ebre ha estat de 0,5 ºC per sota de la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència6:

Temperatura mitjana estacional (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000

Tardor 17,7 18,2 18,2 Taula 4: comparació de la temperatura mitjana de tardor amb la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre.

Durant els tres mesos de la tardor de 2008, la temperatura mitjana s’ha mantingut per sota de les mitjanes climàtiques de 1961-1990 i 1971-2000:

Temperatura mitjana mensual (ºC)

2008 1961-1990 1971-2000 Setembre 22,6 22,8 22,8 Octubre 18,1 18,3 18,3 Novembre 12,5 13,5 13,6

Taula 5: comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos de tardor amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre.

Destaca l’anomalia negativa del mes de novembre, -1,0 ºC i -1,1 ºC, respecte als períodes de referència de 1961-1990 i 1971-2000, respectivament. Durant els mesos de setembre i octubre l’anomalia ha estat molt menor, registrant-se valors de temperatura mitjana propers a les mitjanes climàtiques dels dos períodes de referència: -0,2 ºC en tots dos mesos. Tot seguit, es mostra la gràfica d’evolució de la temperatura mitjana de tardor (figura 3), que presenta una tendència positiva estadísticament significativa i la gràfica d’anomalia respecte a la mitjana climàtica (figura 4).

6 Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es realitza segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990 i el 1971-2000.


8

Figura 3 Evolució de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2008) L’evolució de la temperatura mitjana de tardor s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys. No es disposa de dades corresponents al setembre, octubre i novembre de 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant aquest període.

T mitjana de tardor - Obs. de l'Ebre

14

15

16

17

18

19

20

21

1905

1911

1917

1923

1929

1935

1941

1947

1953

1959

1965

1971

1977

1983

1989

1995

2001

2007

Any

T (º

C)

Temperaturamitjana tardor

Mitjana mòbil T(11 anys)

Línia tendència

Figura 4 Anomalia de la temperatura mitjana de tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2008) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de tardor calculada segons el període 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1911

1917

1923

1929

1935

1941

1947

1953

1959

1965

1971

1977

1983

1989

1995

2001

2007

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de tardor - Obs. de l'Ebre


9

• La temperatura màxima mitjana de la tardor a l’Observatori de l’Ebre ha estat de 0,5 ºC per sota de la mitjana dels períodes climàtics 1961-1990 i 1971-2000.

Temperatura màxima mitjana estacional (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000 Tardor 22,8 23,3 23,3

Taula 6: comparació de la temperatura màxima mitjana de la tardor amb la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre.

Els tres mesos de la tardor han tingut anomalies negatives respecte a la mitjana climàtica. Cal destacar el mes de novembre, durant el qual l’anomalia ha estat de -0,9 ºC respecte a la mitjana climàtica 1961-1990 i de -1,0 ºC respecte a la de 1971-2000. Les anomalies negatives dels altres dos mesos han estat més suaus: -0,1 ºC i -0,3 ºC al setembre i -0,5 ºC i -0,4 ºC a l’octubre.

Temperatura màxima mitjana mensual (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000

Setembre 28,1 28,2 28,4 Octubre 23,0 23,5 23,4 Novembre 17,2 18,1 18,2

Taula 7: comparació dels valors de temperatura màxima mitjana dels mesos de tardor amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre.

• Durant la tardor de 2008, la temperatura mínima mitjana ha estat 0,4 ºC per sota dels dos períodes climàtics de referència.

Temperatura mínima mitjana estacional (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000 Tardor 12,7 13,1 13,1

Taula 8: comparació de la temperatura mínima mitjana de la tardor amb la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre. La temperatura mínima mitjana ha estat per sota dels valors mitjans climàtics durant els mesos de setembre i novembre. Al setembre, les anomalies han estat de -0,3 ºC i -0,2 ºC respecte a les mitjanes de 1961-1990 i 1971-2000, mentre que, el novembre, aquestes han estat més marcades: -1,1 ºC i -1,2 ºC, respectivament. La temperatura mínima mitjana durant el mes d’octubre ha estat igual que la mitjana climàtica del període 1961-1990 i només +0,1 ºC més alta respecte a la del període 1971-2000:

Temperatura mínima mitjana mensual (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000


Taula 9: comparació dels valors de temperatura mínima mitjana dels mesos de tardor amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre.


10

Tot seguit, es mostra l’evolució de la temperatura màxima i mínima. La temperatura màxima absoluta, la temperatura màxima mitjana i la temperatura mínima mitjana presenten una tendència positiva estadísticament significativa (figura 5). No es mostra la línia de tendència de la temperatura mínima absoluta perquè no arriba al nivell de significació del 95%.

Figura 5 Evolució de les temperatures extremes de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2008) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de la tardor (Txx) en traç marró, la T màxima mitjana de la tardor (Txm) en traç vermell, la T mínima mitjana de la tardor (Tnm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (Tnn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. No es disposa de dades corresponents al setembre, octubre i novembre de 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant aquest període.

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura de tardor - Obs. de l'Ebre

Txx

Txm

Tnm

Tnn

Línea tendència


11

2.1.2 Precipitació La tardor ha estat pluviomètricament normal a l’Observatori de l’Ebre. La precipitació recollida, 205,6 mm, ha quedat lleugerament per sota de la mitjana climàtica del període de referència 1961-1990, però per sobre de la del període 1971-2000:

· 17,1 mm inferior a la mitjana climàtica de la trentena de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut un 92,3% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període 1961-1990).

· 7,5 mm superior a la mitjana climàtica de la trentena de referència 1971-2000 (que correspon a un 103,8% de la precipitació respecte de la mitjana climàtica 1971-2000).

Precipitació acumulada estacional (mm) 2008 1961-1990 1971-2000 Tardor 205,6 222,7 198,1 Taula 10: comparació dels valors de precipitació de la tardor amb els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori de l’Ebre. La taula següent mostra la distribució mensual de la precipitació de tardor de 2008:

Precipitació acumulada mensual (mm)

2008 1961-1990 1971-2000 Setembre 41,9 70,7 66,7 Octubre 129,1 92,5 74,6 Novembre 34,6 59,4 56,9 Taula 11: comparació dels valors acumulats de precipitació dels mesos de la tardor amb les mitjanes corresponents a l’Observatori de l’Ebre. El comportament de la precipitació al llarg de la tardor ha estat irregular. Els mesos de setembre i novembre han estat secs, mentre que l’octubre ha estat plujós a l’Observatori de l’Ebre. Els percentatges de precipitació respecte a la mitjana climàtica dels dos períodes de referència han estat de 59,3% i 62,8% al setembre (28,8 mm i 24,8 mm menys que la mitjana, respectivament), 139,6% i 173,1% a l’octubre (36,6 mm i 54,5 mm més que els valors mitjans) i 58,2% i 60,8% al novembre (24,8 mm i 22,3 mm de dèficit). Les figures 6 i 7 mostren l’evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de la tardor. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa.


12

Figura 6 Evolució de la precipitació de tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2008) L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents al setembre, octubre i novembre de 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant la tardor d’aquell any.

Evolució de la precipitació de tardorObs. de l'Ebre

0

100

200

300

400

500

600

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

Any

PPT

(mm

)

Figura 7 Percentatge de la precipitació de tardor respecte a la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2008) Els valors s’expressen respecte a la mitjana climàtica de tardor dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen tardors més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període.

% Precipitació de tardor respecte a la mitjana climàtica 1961-1990 - Obs. de l'Ebre

-100

-50

0

50

100

150

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

Any

% P

PT


13

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura

• La temperatura mitjana de la tardor de 2008 a l’Observatori Fabra ha estat molt semblant a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència:

Temperatura mitjana estacional (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000 Tardor 15,8 15,6 15,7

Taula 12: comparació de la temperatura mitjana de tardor amb la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra.

Mensualment, es pot apreciar que l’anomalia de la temperatura mitjana respecte als valors mitjans climàtics ha estat irregular:

Temperatura mitjana mensual (ºC)

2008 1961-1990 1971-2000 Setembre 20,7 19,9 20,0 Octubre 16,5 15,8 15,8 Novembre 10,3 11,1 11,3

Taula 13: comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos de tardor amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra.

Durant els mesos de setembre i octubre, la temperatura mitjana s’ha mantingut per sobre dels valors mitjans dels períodes de referència 1961-1990 i 1971-2000: +0,8 ºC i +0,7 ºC al setembre i +0,7 ºC a l’octubre. Al novembre, en canvi, la temperatura mitjana ha estat clarament per sota dels valors mitjans: -0,8 ºC i -1,0 ºC respecte als dos períodes de referència.

Tot seguit, es presenta la gràfica d’evolució de la temperatura mitjana de la tardor i la gràfica d’anomalies respecte de la mitjana climàtica (figures 8 i 9). S’observa una tendència positiva estadísticament significativa, amb un nivell de confiança del 95%.


14

Figura 8 Evolució de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori Fabra (1913-2008) L’evolució de la temperatura mitjana de tardor s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

12

13

14

15

16

17

18

19

20

1905

1911

1917

1923

1929

1935

1941

1947

1953

1959

1965

1971

1977

1983

1989

1995

2001

2007

T (º

C)

Any

T mitjana de tardor - Obs. Fabra

Temperatura mitjana tardor

Mitjana mòbil T (11 anys)

Línia tendència

Figura 9 Anomalia de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori Fabra (1913-2008) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de tardor calculada segons el període 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1911

1917

1923

1929

1935

1941

1947

1953

1959

1965

1971

1977

1983

1989

1995

2001

2007

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de tardor - Obs. Fabra


15

• La temperatura màxima mitjana de la tardor ha estat 0,7 ºC per sobre del període de referència 1961-1990 i 0,5 ºC per sobre del període de referència 1971-2000.

Temperatura màxima mitjana estacional (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000 Tardor 19,5 18,8 19,0

Taula 14: comparació de la temperatura màxima mitjana de la tardor amb la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra. Setembre i octubre han tingut anomalies positives respecte als dos períodes de referència: +1,6 ºC i +1,3 ºC al setembre i +1,1 ºC i +1,0 ºC a l’octubre. Al novembre, en canvi, les anomalies han estat negatives respecte a les mitjanes de 1961-1990 i 1971-2000: -0,6 ºC i -0,9 ºC.

Temperatura màxima mitjana mensual (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000


Taula 15: comparació dels valors de temperatura màxima mitjana dels mesos de tardor amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra.

• La temperatura mínima mitjana de la tardor de 2008 ha estat lleugerament per sota dels valors

dels períodes de referència: -0,3 ºC respecte a la mitjana de 1961-1990 i -0,2 ºC respecte a la de 1971-2000.

Temperatura mínima mitjana estacional (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000 Tardor 12,2 12,5 12,4

Taula 16: comparació de la temperatura mínima mitjana de la tardor amb la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra.

El mes de setembre, la temperatura mínima mitjana ha estat pràcticament igual a la dels períodes climàtics de referència. A l’octubre, en canvi, ha estat lleugerament per sobre, amb diferències de +0,3 ºC i +0,4 ºC respecte a les mitjanes de 1961-1990 i 1971-2000. Per acabar, el novembre, la temperatura mínima mitjana mensual ha estat clarament per sota dels valors mitjans: -1,1 ºC d’anomalia.

Temperatura mínima mitjana mensual (ºC) 2008 1961-1990 1971-2000


Taula 17: comparació dels valors de temperatura mínima mitjana dels mesos de tardor amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra.


16

Seguidament, es presenta l’evolució de la temperatura de tardor a l’Observatori Fabra, en què es detecta una tendència positiva amb un nivell de confiança del 95% en l’evolució de la temperatura màxima mitjana i de la temperatura mínima mitjana. No es mostren les línies de tendència de la temperatura màxima i mínima absoluta, perquè no arriben al nivell de confiança del 95%.

Figura 10 Evolució de les temperatures extremes de tardor a l’Observatori Fabra (1914-2008) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de tardor (Txx) en traç marró, la T màxima mitjana de tardor (Txm) en traç vermell, la T mínima mitjana de tardor (Tnm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (Tnn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu.

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura de tardor - Obs. Fabra

Txm

Tnm

Tnn

Línia tendència


17

2.2.2 Precipitació La precipitació de la tardor de 2008 a l’Observatori Fabra ha estat de 160,6 mm, valor inferior a la mitjana climàtica dels dos períodes de referència:

·65,4 mm inferior a la mitjana climàtica de la trentena de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut un 71,1% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període 1961-1990).

· 61,4 mm inferior a la mitjana climàtica de la trentena de referència 1971-2000 (que correspon a un 72,3% de la precipitació respecte de la mitjana climàtica 1971-2000).

Precipitació acumulada estacional (mm) 2008 1961-1990 1971-2000 Tardor 160,6 226,0 222,0 Taula 18: comparació dels valors de precipitació de la tardor amb els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori Fabra. La precipitació ha estat similar a la mitjana climàtica a l’octubre, però inferior als altres dos mesos, especialment al setembre. Tot seguit, es detalla la distribució mensual:

Precipitació acumulada mensual (mm)

2008 1961-1990 1971-2000 Setembre 25,8 63,4 76,2 Octubre 83,2 87,4 80,4 Novembre 51,6 75,3 65,4 Taula 19: comparació dels valors acumulats de precipitació dels mesos de tardor amb les mitjanes corresponents a l’Observatori Fabra. El setembre, la precipitació ha estat 37,6 mm inferior a la mitjana climàtica del període de referència 1961-1990, cosa que representa només un 40,7% (50,4 mm inferior i 33,9% respecte a la mitjana de 1971-2000). En canvi, la diferència entre la precipitació de l’octubre de 2008 i les mitjanes climàtiques dels dos períodes de referència ha estat mínima: respecte a la mitjana de 1961-1990, ha plogut 4,2 mm menys (95,2%) i comparant amb el període 1971-2000, 2,8 mm més (103,5%). El mes de novembre presenta un dèficit de 23,7 mm respecte al valor mitjà de 1961-1990 (68,5%) i de 13,8 mm (78,9%) respecte al període 1971-2000. Tot seguit, es mostra l’evolució de la precipitació de la tardor a l’Observatori Fabra, en la qual no s’observa cap tendència estadísticament significativa (figures 11 i 12).


18

Figura 11 Evolució de la precipitació de tardor a l’Observatori Fabra (1914-2008)

Evolució de la precipitació de tardorObs. Fabra

0

100

200

300

400

500

600

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

Any

PPT

(mm

)

Figura 12 Percentatge de la precipitació de tardor respecte a la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra (1914-2008) Els valors s’expressen respecte a la mitjana climàtica de tardor dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen tardors més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període.

-100

-50

0

50

100

150

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

% P

PT

Any

% Precipitació de tardor respecte a la mitjana climàtica 1961-1990 - Obs. Fabra


19

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la tardor a l’Estartit L’evolució dels valors de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (latitud 42º 03’, longitud 3º 15’ 15’’) durant la tardor de 2008 a diferents fondàries ha estat la següent:

Tardor de 2008 Setembre T (ºC)

Octubre T (ºC)

NovembreT (ºC)

T mitjana de la tardor (ºC)

Superfície 20,4 18,2 16,3 18,3 20 m de fondària 19,4 18,0 16,2 17,9 50 m de fondària 16,6 16,3 16,1 16,3 80 m de fondària 13,9 14,3 15,5 14,6

Taula 20: temperatura mitjana durant la tardor de 2008 de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries. No es disposa de les dades necessàries per calcular la temperatura mitjana climàtica a les diferents fondàries segons els períodes estàndards definits per l’Organització Meteorològica Mundial, però, si es calculen els valors mitjans prenent tota la sèrie disponible, s’obté la taula següent:

Tardor, mitjana 1973-2008

Setembre T (ºC)

Octubre T (ºC)

NovembreT (ºC)

T mitjana de la tardor (ºC)

Superfície 21,1 18,5 16,3 18,6 20 m de fondària 20,1 18,2 16,3 18,2 50 m de fondària 16,2 17,1 16,2 16,5 80 m de fondària 13,9 15,0 15,5 14,8

Taula 21: temperatura mitjana climàtica de tardor de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries. Comparant les dues taules, s’aprecia que la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit durant la tardor de 2008 ha estat per sota de la temperatura mitjana del període 1973-2008 a totes les fondàries. Les anomalies negatives han estat lleugerament més marcades a 20 m de fondària que als altres nivells. Durant el mes de setembre, s’ha produït un clar contrast entre les temperatures de superfície i de 20 m de fondària, que presenten una anomalia negativa de -0,7 ºC i la mesurada a 50 m de fondària, on l’anomalia ha estat positiva (+0,4 ºC). Respecte al nivell de 80 m de fondària, la temperatura ha estat igual a la mitjana. En canvi, a l’octubre, la temperatura ha estat inferior a la mitjana del període 1973-2008 en tots els nivells, especialment a les fondàries de 50 i 80 m. Les anomalies en aquest cas han estat de -0,8 ºC i -0,7 ºC, respectivament. Per acabar, la temperatura del novembre ha estat molt semblant a la mitjana: només -0,1 ºC d’anomalia respecte a la mitjana als nivells de 20 i 50 m de fondària, mentre que en superfície i a 80 m la temperatura ha estat igual a la mitjana. A continuació, es mostra la taula d’anomalies de la temperatura del mar a diferents fondàries:

Anomalies Tardor 2008

Setembre T (ºC)

Octubre T (ºC)

NovembreT (ºC)

Tardor 2008 (ºC)

Superfície -0,7 -0,3 0,0 -0,3 20 m de fondària -0,7 -0,2 -0,1 -0,4 50 m de fondària +0,4 -0,8 -0,1 -0,2 80 m de fondària 0,0 -0,7 0,0 -0,3

Taula 22: anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant els mesos de tardor.


20

A continuació (figura 13), s’ofereix l’evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant la tardor. S’aprecia una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les fondàries. Figura 13 Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant la tardor El primer gràfic assenyala el valor mitjà de temperatura de tardor a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l’evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il·lustren les anomalies tèrmiques de l’aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie.

10

12

14

16

18

20

22

1973

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

T (ºC

)

Any

Evolució T mar a l'Estartitdurant la tardor (ºC)

T superfície

T 20m

T 50m

T 80m

Línia de tendència

-2,5

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

T (ºC

)

Any

Anomalia de la T mitjana de la tardor Aigua del mar (Fondària: 20 m) - L'Estartit

-2,5

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

T (ºC

)

Any

Anomalia de la T mitjana de la tardor Aigua del mar (superfície) - L'Estartit

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

T (º

C)

Any


-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

T (ºC

)

Any


Butlletí tardor 2008 corregit - meteo.cat · C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93)...

Documents

Transcript of Butlletí tardor 2008 corregit - meteo.cat · C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93)...