BUTLLETÍ - UAB Barcelona · butlletÍ dels museus d'art de barcelona volum iii 1933 ap. v oa y^ ^a...
44
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA VOLUM III 1933 aP. V oa y^ ^A tF1l - a e o '1W PU RLICACIÓ DE LA JUNTA DE MUSEUS si, "POBLE ESPANYOL" DE MONTJUIC BARCELONA
Transcript of BUTLLETÍ - UAB Barcelona · butlletÍ dels museus d'art de barcelona volum iii 1933 ap. v oa y^ ^a...
BUTLLETÍDELS
MUSEUS D'ARTDE
BARCELONA
VOLUM III
1933
aP. V oa
y^ ^A
tF1l -a e
o '1W
PU RLICACIÓ DE LA
JUNTA DE MUSEUS
si, "POBLE ESPANYOL" DE MONTJUIC
BARCELONA
ÍNDEX
r rV
Piós.
ARTICLES
AMORÓS, J. i J. A.
Vers una organització internacional dels Mu-seusNumismàtics ..................... 144
La Medalla de la Ciutat al Gabinet Numis-
màticde Catalunya ................... 160
Dues monedes gregues raríssimes del Gabinet
Numismàtic de Catalunya .............. 209
Amb motiu d'una moneda siracusana existent alGabinet Numismàtic de Catalunya ....... 359
B. T., P.
«Rapport sur l'Administration et la Conserva-tion des Musées Nationaux pendant l'an-née1932» ............................ 382
BATLLE, Esteve.
Les miniatures del Museu de les Arts Decora-
tives .................................. 150
BENET, Rafael.
Adquisicions per al Museu en els Salcns de
«Montjuïc» i «Barcelona» .............. 1
El Museu funcional ....................... 135
Pla d'un Museu d'obres d'artistes vivents il'exemple del Museu de Grenoble ...... 295
BORRALLERAS, Joaquim.
Conversió del «Cau Ferrat» en Museu públic. 161
BURDEUS, Amadeu.
Monedes falses hispàniques d'argent ........ 299
CAPDEVILA, Carles.
Elpintor Martí Garcés ...................L'obra del pintor Clapés al Museu .......
Joan Roig i Soler ......................Les adquisicions als Salons de «Montjuïc» i
«Barcelona» per al Museu de la Ciutat. 321
CATASÚS, T.
«El Ram de tot l'any a Rusiñol» ......... 250
CLADELLAS, Esteve i E. C.
Fortuny. Nota bibliogràfica ................ 156Donació d'un Iot de relligadures antigues,
d'Eduard Toda ....................... 352
CORTÈS I VIDAL, Joan.
El «I Saló Mirador». Cent anys de retrat fe-
mení en la pintura catalana ............ 217
3Pà,,s.
DURAN I CANYAMERES, F.
L'escultura medieval en la collecció Plan-diura. I .............................. 129
L'escultura medieval en la collecció Plan-diura. II, 111 ........................... 264
L'escultura medieval en la collecció Plan-diura. IV, V ......................... 353
FOLCH I TORRES, Joaquim i J. F. T.
El nou Museu de les Arts Decoratives del PalaudePedralbes ......................... 33
ManuelAinaud .......................... 62La restauració i fotografia de la taula de Ber-
mejo de la catedral de Barcelona ....... 85
Jaume Bofill i Mates ...................... 134Com s'ha organitzat i installat el «Cau Ferrat»
en esdevenir Museu públic ............. 166
El bust reliquiari del «Ceu Ferrat» ........ 193Els Museus i el colleccion:sme ............ 223
Jcsep Rogent i Pedrosa .................. 317
GIBERT, J.
El contingut del Museu de Pedralbes ...... 40Les gentils figurines del Stafferdshire ....... 303
GRAU MAS, Manuel.
Transport d'unes pintures murals de la Necrò-polis romano-cristiana de Tarragona, pel
Servei de Restauració de la Junta de
Museus ............................... S,
GUDIOL, Josep M. f«A History of Spanish Painting», per Ch.
R. Post .............................. 377
LEVA, Elvira Augusta.
EusebiArnau Mascort ....................76
MARTORELL, Jeroni.
Valoració monumental i consolidació de lcs^
muralles de Tarragona ................. 365
MASERAS, Alfons.
Una decoració de Josep Flaugier al Museu d(
les Arts Decoratives de Pedralbes........ 65
Comentaris a l'obra d'Isidre Nonell ....... 137Clarícies sobre l'origen de Josep Flaugier. Lat
seva partida de naixement ............ Í 57
19 JORDÀ, Josep M.
80 Ricard Canals ............................ 102205 Els «Grecos» del «Cau Ferrat» ...........289 o#
INDEX
Págs.
PAHISSA, Jaume.
La tenora d'En Pep Ventura al futur Mu;eu
del Pavelló Albèniz ................... 28
PUIG I CADAFALCH, Josep.
Artur Kingsley Porter .................... 298
Un relleu romànic de Vic emigrat a Londres. 330
RÀFOLS Josep-F, i J.-F. R.
Faiança de Stafford al Museu de Pedralbes. 90FèlixMestres ............................. 111La collecció d'indumentària de Manuel Ro-
camora ................................ 234L'exposició de vestits regionals id'època als
«Magatzems Jorba» .....1 .............. 304«Revista Española de Arte» .............. 318
RENART, Joaquim.
Exposició retrospectiva Joaquim Torres García. 279
RUBIÓ I BELLVÉ, Marian.
Protecció dels Museus contra l'incendi ..... 77
UTRILLO, Miquel.
Dinanderies. Les bacines de llautó del Mu:eudePedralbes .......................... 8
De Rusiñol, el «Cau» i Sitges ............ 273El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus... 341
VAYREDA, Raimond.
l titolo di S. Clemente», per Mn. Eduard
Junyent ............................... 349
X, X. X.
La seguretat contra els incendis ais Museus. . 153Descoberta de pintures murals del segle xtv a
la catedral de Tarragona ................ 334
VIDA DELS MUSEUS
MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES
El nou Museu de Pedralba; .............. 32
La inauguració del Museu de Pedralbes .... 36L'exposició de la collecció d'indumentària de
Manuel Rocamora ..................... 228
«CAU FERRAT» DE SITGES
Págs.
Inauguració del «Cau Ferrat» com a Museupúblic .. ............................... 181
Lliurament del gerro d'«El ram de lot l'any aRusiñol» .............................. 247
GABINET NUMISMÀTIC DE CATALUNYA
Tasques del Gabinet Numismàtic ........... 285La in;tallació del Gabinet Numismàtic de Ca-
talunya ............................... 286
COMPOSICIÓ DE LA JUNTA
Nous membres de la Junta de Museus ..... 32Nous representants a la Junta de Museus.... 127Modificació de càrrecs a la Junta de Museus. 320
PUBLICACIONS
Publicacions del nostre Gabinet Numismàtic. 320Edicions de postals dels nostres Museus..... 352
VISITES
Manuel Azaña al «Pcble Espanyol» ....... 31
El tinent d'alcalde senyor Vilalta visita els tre-balls de la Junta de Museu; ............ 96
Una visita a les obres del Palau Nacional. 320
Els senyors Orueta i «Juan del Encina» visitenelsnostres Museus .................... 376
Visites collectives als Museus durant els mesos
de gener i febrer últims ............... 128
Visites collectives als Museus durant el mes de
marçdarrer ........................... 160
Visites collectives als Museus. (Abril i maig) . 223
Visites collectives als Museus. (Juny ijuliol). 287
Visites collectives als Museus. (Agost, setembre
ioctubre) ............................ 383
VÀRIA
El desallotjament del Palau de la Ciutadella. 22
Les oficines de la Junta de Museus .......... 32
La seguretat contra els incendis deis Museus .. 73
Uns records del General Prim al Museu de
Reus ................................... 314
El «Cau Ferrat» ........................ 32
El Museu del «Cau Ferrat» de Sitges ...... 127 INGRÉS D'OBRES ALS MUSEUSconstitució del Patronat del «Cau Ferrat» de
Sitges i primers donatius ............... 159
.onversió del «Cau Ferrat» en Museu públic Adquisicions per al Museu en els Salons de
Iper Joaquim Borrallerasl .............. 161 «Montjuïc» i «Barcelona» (per Rafael Be-
3Eam de tot l'any a Rusiñol» .......... 179 Hall ..................................
.t 1
155155205
212
217-253
279233
304
316
1962939497
111
134
276287298317
ÍNDEX
Pigs. Ice±
EXPOSICIONS I CONFERÈNCIES
Resum d'adquisicions, donatius i dipòsits perals nostres Museus durant els anys 1931-1932.
L'obra dei pintor Clapés al Museu (per CarlesCapdevila) .............................
Constitució del Patronat del «Cau Ferrat» deSitges i primers donatius ................
La Medalla de la Ciutat al Gabinet Numismà-tic de Catalunya (per J. A.) ..............
Adquisicions, donatius i dipòsits del primer se-
mestre1933 ............................Les adquisicions ais Salons de «Montjuïc» i
«Barcelona» per al Museu de la Ciutat (perCarlesCapdevila) ......................
Donació d'un lot de relligadures antigues, de
Eduard Toda (per E. C.) ...............
La participació de Catalunya al XIII' CongrésInternacional d'Història de l'Art a Estocolm.
Exposició-homenatge a Ricard Canals ......
Les conferències a la Sorbona sobre l'Art i laCivilització Catalanes ..................
Una Exposició de Pintura Catalana a Ams'er-dam ...................................
Conferència sobre l'Art Català a la Sorbona ..Juan Roig i Soler (per Carles Capdevila) ......Una reunió a París de la Comissió d'Experts
per a la conservació de pintures, convocadaper l'O ßice Internacional des Musées .....
El «I Saló Mirador». Cent any3 de retrat femeníen la pintura catalana (per Joan Cortès iVidal) .. ...............................
Exposició de Primavera ....................Exposició retrospectiva Joaquim Torres García
(per Joaquim Renart) ..................La1I Fira del Dibuix .......:...............L'exposició de vestits regionals i d'època als
«Magatzems Jorba» (per J.-F. Ràfols .....L'ordre del dia de la Conferència de Madrid
sobre Museus ..........................
NECROLOGIES
El pintor Martí Garcés (per Caries Capdevila).Manuel Ainaud (per Joaquim Folch i Torres) .Frederic Masriera i Manovens ...............Ernest Ventós i Casadevall ............ .....Exposició-homenatge a Ricard Canals ......Fèlix Mestres (per Josep F. Ràfols) ..........Jaume Bofill i Mates (per Joaquim Fcich i
Torres) ...............................Eusebi Arnau Mascort (per Elvira Augusta
Lewi) ..................................Salvador Samà i Torrents ..................Artur Kingaley Porter (per J. Puig i Cadafalch),Josep Rogent i Pedrosa (per J. F. T.) .......
NOTICIARI -
Ncúsacadèmics ............................ 96El senyor Josep Puig i Cadafalch, Doctor «Ho-
noris Causa» de la Sorbona ............... 127«Amics dels Museus de Catalunya» .......... 222Homenatge a Eduard Toda ....::........: 318
BIBLIOGRAFIA
«Fortuny» (per Esteve Cladellas) ............ 156«Revista Española de Arte» (per J.-F. R.) .. 318«II titolo di San Clemente» (per Raimond Vay-
reda) .................................. 349«A History of Spanish Painting» (per Josep
M. Gudiol) ........................... 377«Rapport sur l'Adminisiration el la Conservati-n
des Musées Nationaux pendant l'année 1932»
95
(per P. B. T.) ......................... 382
97
122 RETRATS (GRAVATS)
Elpintor Martí Garcés .................... 19
Manuel Ainaud en una conversa amb el pre-
sident Francesc Macià ................. 63
Frederic Masriera i 1Vlanovens ............... 94Ricard Canals (autoretrat) ................. 98
Fèlix Mestres (dibuix per Ramon Casas) .... 111
J. Bofill i Mates (dibuix per Domingo) ... 134J. Roig i Soler (pintura per Lluís Graner) .... 205Josep Flaugier (autoretrat) ................. 258
SantiagoRusiñol ........................... 275
EusebiArnau ..... ....... .......... .. 277J. Torres García (dibuix per Ramon Casas)
279
Maurici Lobre (autoretrat) ...... ............ 290
El pintor Uranga )dibuix per Zuloaga) . . 291
JosepRogent i Pedrosa .................... 317
Llorenç de Cabanyes ....................... 343Eusebi Planas .............................. 343Modest Urgell ....., *., 343Joaquim de Cabanyes i Ballester ........... 344El poeta Cabanyes (boix per Ricart) ......... 349
RECTIFICACIONS
Pàg. 160.— A remarcar l'esmena referent a un tre-ball de l'octubre del 1932.
Pàg. 307. — Diu l'epígraf del gravat: «Vestit dep-imeries del segle xtx». Cal que d i gui: «Vestitde darreries del segle xtx».
Pàg. 323. — A l'epígraf del gravat superior d'aques-ta pàgina, figura el nom «Elisi Maifren». Had'ésser «Elisi Meifren».
15
80
159
160
224
321
352
DELS
kI%UI1UIJ1L1DE
iIIÁI tt: M LSRiI.
JUNTA DE MUSEUS
FEBRER .-1933
JUNTA DE MUSEUSPRESIDENTS D'HONOR
President del Governde la Generalitat de Catalunya
Alcalde President de l'AjuntamentPRESIDENT EFECTIU
Josep Llimona i BrugueraRepresentant de les entitats artístiques de
Barcelona
VICE-PRESIDENTS
Bonaventura Gassol i RoviraConseller d'Instrucció Pública del Govern de
la Generalitat de Catalunya
Antoni Vilalta VidalTinent d'Alcalde
President de la Comissió de Culturade l'Ajuntament
TRESORER
Ernest Ventós i CasadevallTinent d'Alcalde
COMPTADOR
Josep Maria Serraclara i CostaDiputat de la Generalitat
VOCALS REPRESENTANTS DEL'AJUNTAMENT
Casimir Giralt i BullichTinent d'Alcalde
Joaquim Xirau i PalauRegidor - Síndic
VOCALS REPRESENTANTS DEL GOVERNDE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Pere Corominas i MontanyaDiputat
Pere Comas i CalvetDiputat
Jaume Bofill i MatasDiputat
Teresa Amatller i CrosVocal tècnic
Joan Rebull i Torroja,Vocal tenle
VOCALS REPRESENTANTSDE LES ENTITATS ARTÍSTIQUES
Joan Antoni GüellPresident de l'Acadèmia Catalana
de Belles Arts de Sant Jordi
Pere Mayoral i ParraciaDirector de l'Escola d'Arts 1 Odci.s 1 Belles Arte
Dr. Antoni Rubió i LluchRepresentant de l'Institut d'Estudis Catalans
Eduard Toda i GüellPresident de l'Acadèmia de Bones Lletres
AIexandre Soler i MarchRepresentant de les entitats artistlques
de Barcelona
Lluís Masriera i RosésRepresentant de les entitats artístiques
de Barcelona
Pere Casas i AbarcaRepresentant de les entitats artístiques
de BarcelonaVOCAL HONORARI
Carles Pirozzini i MartíEa- Secretari de la Junta
Joaquim Pellicena i Camacho DIRECCI6 - SECRETARIA - ADMINISTRACI6
Regidor Joaquim Folch i TorresJoan Baptista Atcher Director General dels Museus d'Art
Vocal tècnic Joaquim Borralleras i GrasSecretari de la Junta
Ricard Opisso i Sala Pere Bohigas i TarragóVocal tècnic Administrador General dele Museus d'Art
HORARI DELS MUSEUS
MUSEU DE BELLES ARTS. —Art Contempora-ni. Palau de Belles Arts. Passeig de Pujades,
MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES. -- Palaude Pedralbes.
Tots dos Museus estan oberts tots els dies,inclús eis diumenges. S'exceptuen els di-lluns, destinats a festa del personal.
El Museu de Belles Arts és obert de deua una del matí i de tres a posta de sol. El deles Arts Decoratives de nou a dos quarts dedues del mati.
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ARTDE BARCELONA
Es publica cada mes.REDACCIÓ: Oficines de la Junta de Museus.
«Poble Espanyol» de Montjuïc. Tel. 31470.DIRECTOR: Joaquim Folch i Torres.SECRETARI DE REDACCIÓ: P.Bohlgas iTarragó.PREUS: Subscripció: 24 ptes. l'any. Número
solt: 2 ptes. Número endarrerit: 3 ptes.ADMINISTRACIÓ: I. G. Seia i Barral Ger-
mans, S. A.- Provença, 219- Telèfon 71671.
Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans
S•A
IMPRESSORS 1 EDITORS
disposen d'una ferma col•laboraciód'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre
Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa
LM-V1L`ESP G1P _ va
,) CENTIMaS
Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671
DECORACIÓ 1
LrSTAURAClÓ
- 9C TOTA MENA)E PINTURES
4ti 4 • •^,Qa
FONT DE SANT MIQUEL, NÚM. 8Telèfon 25534
G. HOMAR
SALAIIARCIOy. GARCIA SIMON
EXPOSICIÓPERMANENT
QÍ d'obres d'Art
h
ál Modern delsmillors artistes
Ci^ J d¡
'_'O CÉNTIMOS,
MARCS - GRAVATS - MOTLLURES
ANTIGUITATSDECORACIÓ
CANUDA, 4Telèfon 15349
Rambla de Catalunya, n.° 29
BARCELONA
Telèfon 15677
NÚM. 21 FEBRER 1 9 33 VOLUM I11
BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART
DE BARCELONA
P UI3LICACIO DE LA JUNTA DE MUSE
EL NOU MUSEU DE LES
ARTS DECORATIVES DEL
PALAU DE PEDRALBES
Amb l'obertura al públic del Museu de lesArts Decoratives del Palau de Pedralbes, haquedat complerta la primera etapa de la tascamodesta que s'ha imposat la Junta de Mu-seus, i que és simplement la d'exhibir degu-dament seriades, i amb la major netedat pos-sible en les delimitacions de les sèries, totesles colleccions que posseeix.
En disposar-se a complir aquesta tasca, laprimera ocupació fou la de deixar netes aque-lles colleccions que són com l'«espinada» delsnostres Museus, ço és, les que han de consti
-tuir el Museu de la història de l'art de Cata-lunya en la seva vida nacional, desenrotlladaal llarg de l'Edat Mitja.
En procedir a n'aquesta tasca depuratòriaentraren de seguida en qüestió una gran partdels fons del primitiu Museu Municipal quela Junta de Museus heretà i els que procediende l'inevitable al•luvió de donacions i raresadquisicions fetes fora de l'orientació fona
-mental de la Junta, que ha estat sempre lad'adreçar el seu esforç a la recopilació del'art històric nacional.
Doncs quant al Museu de les Arts Deco-ratives, de Pedralbes, la Junta de Museuspot declarar que sols una petita part de lescoses més interessants que el dit Museu conté,han estat per ella adquirides (tals la colleccióde bacines de llautó, una part de la de relli-gadures i la de vidres d'època) .
La resta, és producte d'adquisicions ante-riors a la seva existència, de donatius i di-pòsits i d'adquisicions fetes per la municipa-litat en les exposicions d'indústries d'art cele-brades en les darreres èpoques, o en el moment
també anterior a la fundació de la Junta, enquè es tractà de constituir un Museu de Re-produccions que no va arribar a cap.
Quant al local on el Museu és instaflat, nocal dir que tampoc és obra seva. Lleugeresmodificacions d'adaptació han estat obligades,però l'aspecte que aquest té, no l'hem creatpas nosaltres, sinó els decoradors i arquitectesque intervingueren en la construcció del quefou el Palau Reial.
Encara ens cal dir que ni el material d'ins-ta l.lació hem fet nosaltres. L'Exposició deMontjuïc en deixava d'utilitzable i l'hemadaptat i aprofitat el millor que hem sabut.Doncs l'interès que pugui tenir aquest Museu,fet en el seu noranta per cent de coses quefins ara eren, per manca de lloc, amagades alpúblic, ve de la suma d'aquests tres factorsque són: material, edifici i elements d'exhibi-ci ó ja donats, que hem procurat posar d'acordper a treure d'aquests objectes que posseimtot el rendiment de què són susceptibles.
L'opinió barcelonina ha correspost a lanostra tasca amb un interès extraordinari pelnou Museu, que es veu concorregudíssim cadadia i especialment els dies de festa, en quèel visiten més persones en un sol dia que lesque visitaven durant un mes el vell Museude la Ciutadella. La inauguració ja és prouLluny, i calculada la distància de la situaciódel nou Museu des del centre de la població,ja es pot dir que aquesta diferència de visi-tants respecte l'antic Museu de la. Ciutadella,es mantindrà com a normal.
Cal correspondre a n'aquest interès de l'opi-nió pública que es manifesta, demés de lavisita, amb donacions que comencen d'afluir i
33
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ÀRT DE BARCELONA
amb altres que se n'anuncien, amb una aten-ció tota especial damunt la novella institució.La iniciació de les sales dedicades a collec-cions donades o en dipòsit, ha d'ésser espe-cialment fomentada, i són aquestes colleccionsdamunt les quals convindrà una especial exi-gència les que aniran canviant i fent vàlidal'estructura d'aquest nou Museu fins a fer-neuna cosa important i necessària.
S'anuncia amb els dipòsits de les collec-
el Victòria Albert, de Londre3) , anar substi-tuint les reproduccions per originals, passantaquelles a la secció documental.
Cal que aquestes peces de mobiliari queposseïm formant una collecció inconnexa imancada per moltes bandes i a base de laqual hem omplert, el millor que hem pogut,unes quantes sales de la planta alta (donant
-les-hi aquella collocació que fa viure el mobledins un ambient) es vagi organitzant, fins a
El Palau de Pedralbes
tions Mateu i Masriera un fons d'art extremo-oriental que cal anar millorant i depurant, finsa tenir a Barcelona, en el seu Museu de lesArts Decoratives, una bona secció d'aquestart tan interessant per als amateurs com educa-dor per als artistes.
Cal que aquesta collecció de vidres (de laqual han estat exclosos els catalans, perquèaquests són relíquies del nostre passat, queconstitueix un capítol interessant de la nos-tra història artística destinat al Museu del'art nacional) , es vagi augmentat amb les ad-quisicions que es pugui i amb donatius i di-pòsits, fins a formar un petit nucli on totes lesmanufactures de la vidrieria històrica hi siguinrepresentades i on sigui possible (com s'ha feti es fa en Museus de tanta importància com
poder establir conjunts de mobiliaris d'època,ben representatius i exemplars.
Cal que aquestes tres o quatre decoracionsmurals de sales barcelonines, recollides enenderrocar-ne les cases afectades per la re-forma, es vagin augmentant i moblant ambmobles d'època les que no ho són, i amb mi-Ilors exemplars les que els tenen d'època.
Cal anar trasbalsant, com es fa amb el vique es vol millorar, aquest conjunt nodrit,format de tot el que teníem, de manera queun dia pugui dir-se que l'actual Museu de lesArts Decoratives ha estat ço que d'ell única-ment ens hem proposat de fer: una llavor fe-cunda.
Així que les coses millorin, tot el que calque sigui substituït passarà a segon terme, i
34
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
les reproduccions, augmentades com calgui,anirant formant aquella secció documental jainiciada, que pot tenir a Catalunya una ex-traordinària utilitat.
Doncs hem començat el Museu de les ArtsDecoratives, car tot Museu quan s'obre ésun Museu que comença, ja que, institucióviva, té com a missió principalíssima la demillorar-se. Hem posat el que teníem a donarfruit, i tant com el fruit que cada objectedoni pel llur valor intrínsec, ens interessael que donaran en l'esdevenidor tots junts,formant a la llarga un gran i bell Museu deles Arts Decoratives.
La Junta de Museus coneix les falles deles colleccions allí exhibides, coneix la insig-nificància de determinats objectes allí expo-sats, coneix els defectes que té l'obra feta,però l'ha fet complint un deure i tractant defecundar tots aquells materials fins ara guar-dats a les reserves de la Ciutadella, a based'uns quants nuclis de materials interessantfs-sims, que donen el to del que ha d'ésseraquest Museu en l'esdevenidor.
Les circumstàncies indicades demanaven depart nostra, de cara al públic visitant del Mu-seu, una gran honradesa. Si en la collecciód'armes que la Junta de Museus va trobarfeta hi ha, entre peces notables, una espasaque té el puny del XviI i la fulla del xix,calia que el rètol ho declarés simplement.Calia que els rètols advertissin al visitant da-vant l'objecte que és una reproducció i da-vant el que no ho és. Calia que l'advertís,encara, damunt aquells objectes d'art moderninspirats en obres d'estil antic; calia, en fi,ésser exacte, comptant que es tracta d'instruiral públic i no de donar-li una sensació deMuseu agradable i vistós; i que encara queaquesta de fet la rebi, tingui, a base de larotulació metòdica i rigorosa de cada peça,una informació exacta del valor que té lacosa que és posada davant dels seus ulls.
Els companys Ràfols, Bofill i Gibert, quehan treballat d'una manera intensa en la ro-tulació del Museu de Pedralbes, saben comhem estat exigents en aquest punt i com lapreparació de cadascú d'aquests collaboradors,
en la seva especialitat, s'ha hagut de fer ac-tiva i diligent per a investigar els diversos as-pectes que la classificació de cada peça oferia.
Per tal, dins l'aspecte fastuós, de cosad'aparença que el Museu pugui tenir als ullsdels doctes, hi ha una consciència dreta i vi-gilant que en forma de rètol diu de cada cosani més ni menys que el que ella és. Els milersd'objectes que formen el Museu, degudamentinventariats i fotografiats, han estat objecte del'estudi necessari a la seva classificació, i lasuma de tota la sèrie de petits rètols establertaa base d'un esforç enorme i d'una intelligèn-cia i preparació considerable, constitueixenuna suma de coneixements donada al públic,que, per als entesos, deu ésser digna de la mésalta consideració.
El Museu de Pedralbes té un atractiu es-pecial, que hem procurat donar-li justamentper a atreure envers les coses d'art, aficionspoc definides envers el petit colleccionisme quearreu del món civilitzat constitueix el terrenyon arrela el colleccionisme gran. Els rigorsmetòdics que són el fons de la nostra cons-ciència de directius dels Museus d'Art deBarcelona, no ens manquen, i són precisamentels que ens han portat a separar de les nostrescolleccions històriques fonamentals tots elsobjectes que constitueixen aquesta base delfutur Museu de les Arts Decoratives ques'acaba d'inaugurar a Pedralbes. Però en elMuseu de Pedralbes, fundat a base d'aquestsresidus (en l'adquisició dels quals no te-nim ni fiem tingut art ni part)) ni po-díem mantenir un criteri rigorista ni ens in-teressava el mantenir-lo allí on aquest poguésperjudicar aquest caràcter atractiu de les ins-tallacions. Salvada la netedat de la paperetade classificació i rigorosament retolat l'objec-te, hem tendit a fer el Museu agradable, i pera fer-lo agradable cal tenir en compte que eracosa indispensable l'harmonitzar els objectesque installavem a cada sala, amb la decora-ció que ja hi havia a la sala, i encara amb lautilitat que la sala tenia en l'ex-Palau Reial,car si és propi que hi hagi porcellanes al queera menjador i armes al que era Saló delTron, no hauria estat propi posar al Saló
35
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
del Tron les porcellanes i les armes al men-jador.
És de tota aquesta sèrie d'atencions, trac-tant de collocar uns objectes que ja teníem enun palau que ja era fet i en unes vitrines quetambé teníem fetes, que n'ha sortit aque3tplanter d'un futur Museu de les Arts Deco-ratives, on els amics de l'art s'hi troben bé,on els ciutadans s'inicien al gust de moltescoses, i on els intelligents poden apreciar,demés de les moltes coses interessants queconté, l'enorme esforç que s'ha fet per a posara rendiment aquests fons d'alluvió que laJunta de Museus tenia a les reserves de l'an-tic Museu de la Ciutadella.
JOAQUIM FOLCH I TORRES
Director general deis Museus d'Art
LA INAUGURACIÓ DEL
MUSEU DE PEDRALBES
La Junta de Museus el dia 8 de no-vembre es va reunir al Palau de Pedralbes,amb assistència de la majoria dels seus mem-
bres i sota la presidència del seu presidentsenyor Josep Llimona.
Amb aquesta ocasió va fer una detalladavisita als treballs d'installació del Museu deles Arts Decoratives que s'ha inaugurat al'indicat palau.
Les installacions estaven en aquell momenta punt d'ésser acabades, i per això la Juntava acordar tot seguit inaugurar oficialment elnou Museu el dia 18 del mes de desembresegüent, que s'esqueia en diumenge.
Va acordar, també, organitzar una sèriede visites privades amb anterioritat a la inau-guració, per tal que poguessin tenir coneixe-ment detallat del que seria el Museu aquellselements que per llur especial significació hipodien estar més interessats.
A l'efecte, el dilluns dia 12 varen visitarles noves installacions els alts funcionaris dela Generalitat i l'Ajuntament; el dia 14, elscrítics d'art i personalitats rellevants en els es-tudis d'art i dels museus; el dia següent, elsmés distingits colleccionistes particulars deBarcelona, i el divendres, dia 16, els repre-sentants de la premsa.
Aquests grups de visitants varen éssen re-buts pel president de la Junta senyor Josep
Els representants de la premsa, acompanyats de la Junta de Museus, en visitar elstreballs d' instal'lació del Museu de Pedralbes
36
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
El senyor Macià i altres autoritats, en arribar al Palau de Pedralbes, el dia dela inauguració del Museu
Llimona i pels membres de la mateixa senyorsGassol, Vilalta, Ventós, Serraclara, Pellice-na, Opisso, Comas y Casas Abarca i pels altsfuncionaris dels nostres serveis.
El director general dels Museus, senyorFolch i Torres, va acompanyar cada visitadonant detallades explicacions sobre els pro-jectes de la Junta en instal•lar aquest Museu,les circumstàncies que l'havien motivat i lanaturalesa dels exemplars que s'exhibeixen acada sala.
A més, al final de cada visita, el senyorSerraclara, en nom de la Junta, va donarles gràcies als visitants per haver acceptat lesinvitacions que se'ls hi havien fet.
Després de la visita dels representants dela premsa, aquests foren invitats a un ban-quet que va tenir lloc al restaurant de la«Font del Lleó». A més de la majoria delsmembres de la Junta, hi va assistir el consellerde la Generalitat senyor Tarradellas i el ti-nent d'alcalde senyor Ventalló. Va presidirl'alcalde senyor Jaume Aguadé, qui va salu-dar als invitats i agraí la collaboració de lapremsa a l'obra de cultura de l'Ajuntament.El redactor d'EI Noticiero Universal, senyor
Serañana, va contestar en nom de la premsaremerciant la invitació de què havia estat ob-jecte i fent un elogi de l'obra de la Juntade Museus i de les instal•lacions que aca-baven de visitar al Palau de Pedralbes.Varen parlar també sobre les activitats i elsplans de la nostra Junta, el conseller de laGeneralitat i vice-president de la Junta deMuseus senyor Gassol, el vocal de la mateixaJunta senyor Casas Abarca i el president se-nyor Llimona. A cadascú dels assistents al'acte se'ls va fer ofrena d'un dels primersexemplars de la «Guia Sumària» del nouMuseu, que es va posar a la venda el dia dela inauguració.
El diumenge següent, dia 18, a les onzedel matí, va tenir lloc l'acte de la inauguracióoficial. Davant de la porta principal de l'edi-fici, prop del petit llac dels jardins, es va si-tuar l'estrada presidencial. Al volt d'aquestahi havia un clos per a les representacions ofi-cials i corporatives. L'entrada als jardins i alMuseu era aquell dia per rigorosa invitaciópersonal. Es pot dir que no es deuria perdreni una sola de les invitacions repartides, per-
què hi assistí un públic nombrosíssim. La Com-
37
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
panyia General d'Autobusos va muntar per aaquell dia un servei especial.
Recordem entre les entitats que hi estiguerenoficialment representades, a les següents:
Universitat de Barcelona, Institut d'Estu-dis Catalans, Societat Económica Barcelone-sa d'Amics del País, Patronat del Museud'Arqueologia, Junta de Ciències Naturals,Acadèmia de Bones Lletres, Acadèmia Cata-lana de Belles Arts de Sant Jordi, Escola deBelles Arts, Arxiu Històric de la Ciutat; Fo-ment de les Arts Decoratives, Círcol Artístic,Círcol Artístic de Sant Lluc, Les Arts i elsArtistes, Institució del Teatre, Ateneu Bar-celonès, Ateneu Enciclopèdic Popular.
Poc abans de les onze arribà el presidentde la Generalitat senyor Macià, acompanyatde la seva esposa, la seva filla i el conseller£enyor Gassol. La Banda Municipal, dirigidapel seu sots-director Ricard Lamote, tocà enaquest moment Els Segadors.
El senyor Macià fou rebut en una de lessales laterals de 1'ediñci per la Junta de Mu-seus en ple, excepció del president, que enaquells moments es trobava indisposat, i peldirector, el secretari i l'administrador. Enpocs moments es congregaren al mateix llocles demés autoritats i personalitats especial-ment invitades, entre elles l'alcalde senyorAguadé així com el governador civil senyorMoles.
Seguidament el senyor Macià passà a ocu-par la presidència. A la seva dreta es vaasseure l'alcalde senyor Aguadé i el diputatsenyor Pere Corominas, que portava la re-presentació del president de la Junta de Mu-seus; el president de l'Audiència senyor An-guera de Sojo i el tinent d'alcalde senyor Juvé ;a l'esquerr a, prengueren seient el consellersenyor Gassol, el comandant de Marina senyorVerdugo, el tinent d'alcalde senyor Ventallói el regidor membre de la nostra Junta senyorPellicena. En llocs de preferència prenguerenseient tots els demés senyors que composen laJunta. Ocuparen també lloc a l'estrada lesrepresentacions de totes les acadèmies i corpo-racions artístiques, literàries i científiques de laciutat, a més de varis regidors i nombrososartistes i colleccionistes d'art.
El senyor Pere Corominas, en nom de laJunta de Museus, es va aixecar a parlar.Esmentà el pla de classificació i metoditzacióde les seves colleccions que la Junta va por-
tant a terme, i digué que el Museu que s'anavaa inaugurar i que la Junta oferia a la ciutatdes d'aquell moment, era la primera realitza-ció d'aquest pla. Explicà després les circums-tàncies en què s'havia fet aquest Museu,l'orientació que s'havia seguit en la seva for-mació i el que serien els altres Museus ques'anirien inaugurant. Remarcà especialment lagenerosa aportació feta a aquest Museu pelssenyors Lluís Masriera i Damià Mateu, queamb objectes de llur propietat havien formatdues interessantíssimes sales d'art oriental iextremo-oriental, així com les que anteriormenthavien fet els senyors Enric Batlló i EduardToda, amb importants donacions que avui espoden exhibir al públic en aquest Museu enun marc que els hi és adient. Acabà indicantbreument tot el que es proposava anar fentla Junta per a dotar a Barcelona dels Museusque necessita i pregant al senyor president dela Generalitat que en representació de Cata-lunya es dignés obrir al poble el Museu de lesArts Decoratives que s'acabava d'installaren el que fou un dia el Palau Reial de Pe-dralbes.
L'alcalde senyor Aguadé féu ús de laparaula per a remarcar l'encert que va tenirl'Ajuntament en destinar l'edifici que haviapertangut a la monarquia a una utilitzaciócultural, perquè el Museu que s'anava a obriral públic, constituïa indubtablement una ma-nifestació artística d'innegable importància,de la qual es beneficiaria des d'ara el poble.En nom de l'Ajuntament donà les gràcies alssenyors Mateu i Masriera per la generositatque havien tingut.
El conseller de Cultura de la Generalitat,senyor Gassol, s'aixecà a parlar en nom delpresident. Va glossar la significació de l'acteen relació amb la transformació política ques'està operant a Catalunya i a tota Espanya.Recollí les manifestacions del senyor Coromi-nas respecte a la significació del nou Museui el caràcter dels exemplars que el formen.Féu un elogi de l'actuació de la Junta deMuseus, encoratjant-la a què segueixi treba-llant per la cultura catalana. Testimoniàl'agraïment de les corporacions patrones de laJunta a les persones que havien contribuït ala formació del Museu que s'anava a inaugu-rar. Acabà donant les gràcies també a tots elsque assistien a l'acte.
A continuació el senyor Macià es va aixe-
38
BUTLLETÍ DELS MUSEUS DART DE BARCELONA
El públic en l'acte de la inauguració
La presidència de 1' acte inaugural. El senyor Corominas en el moment
de pronunciar el seu discurs
39
BUTLLETI DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
car de la presidència i la Banda Municipaltornà a entonar Els Segadors. El president,seguit de totes les autoritats i representacionsoficials, es va dirigir a la porta lateral de l'edi-fici, que és la destinada a entrada al Museu.El director senyor Folch i Torres li féu en-trega de la clau. El senyor Macià obrí laporta i començà la visita al Museu. Darrerala comitiva oficial entraren a l'edifici els demés
dia 1 de gener, que també és festa oficial, esva haver d'obrir el Museu al públic per aten-dre les nombroses peticions rebudes. El dia 8de gener, que era el primer dels diumengesdestinats a entrada gratuita, va acudir al nouMuseu una gentada extraordinària.
Pocs dies després de la inauguració va vi-sitar el Museu el ministre de la Repúblicasenyor Marcellí Domingo.
Museu de Pedralbes. — Sala Damià Mateu
invitats. Fins més tard de les dues de la tarda,hora oficialment fixada per a clausurar el Mu-seu, una multitud immensa seguia recorrent lessales.
A darrera hora, fent un esforç de voluntat,el president de la Junta de Museus senyorLlimona, malgrat el seu estat delicat, vaacudir al Museu i el va visitar entre la grangentada que omplia totalment l'edifici.
El dia següent, per ésser dilluns (dedicata la festa del personal) , el Museu fou clau-surat. Es tornà a obrir al públic el dimarts,acudint-hi un gran nombre de visitants. Eldiumenge següent va estar tancat per coincidiramb el dia de Nadal, que és un dels decla-rats de festa oficial. El dilluns següent, mal-grat ésser festa, així com l'altre diumenge,
EL CONTINGUT DELMUSEU DE PEDRALBES
El Museu de les Arts Decoratives de Pe-dralbes ocupa tota la planta baixa de l'edificide 1'ex-Palau i la part central i ala esquerradel primer pis; unes poques dependències del'ala dreta, degudament condicionades, estanreservades per la Junta de Museus per a ex-posicions artístiques decoratives de caràctertemporal, on pugui ésser apreciat l'esforç delsactuals productors d'art sumptuari, i on pu-guin ésser conegudes pel públic les colleccionsartístiques particulars barcelonines.
Com ja ha exposat detalladament el direc-tor dels Museus en l'article que s'insereix abans,
40
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
en aquest Museu s'hi han transportat i instal-
lat solament aquelles seccions i sèries d'objec-tes d'art sumptuari no catalanes ni relacionadesamb la història de l'art català i que formavenun fons important, gairebé en la seva totalitatemmagatzemat, per manca de lloc on expo-sar-lo, en els dipòsits de l'antic edifici de laCiutadella, on els Museus han estat installatsfins ara. Aquest fons, que paulatinament
el projecte de la formació d'aquest Museucerts senyors colleccionistes volgueren genero-sament cooperar a l'esforç amb l'aportació deles seves colleccions. Tal féu el senyor DamiàMateu, que ha portat una meritíssima collec-ció d'art xinès, el senyor Lluís Masriera, queha contribuït en molt en fer possible organit-zar una sala japonesa, i el senyor EduardToda, que féu gentil ofrena dels exemplars
Museu de Pedralbes. —Sala Enric Batlló i Batlló. Antic menjador de gala del Palau Reial
s'anava retirant de les sales d'exposició a me-sura que les seccions d'art històric català ana-ven augmentant, procedia d'adquisicions fetesen moments en què el Museu no havia cucarapres el determini d'especialitzar -se i consti
-tuir-se en el Museu de l'art de les èpoqueshistòriques nacionals catalanes. En el transcursdeis quaranta cinc anys de vida de la institu-ció , s'hi anaren a poc a poc afegint donatiusimportants a 1'ensems que altres de modestos,no menys apreciables, i ha estat amb uns ialtres objectes recollits i amb una part delsde factura catalana dels segles xvill-xiX,
que posseïa el Museu, com s'han constituïtles colleccions que avui són la pedra primeradel Museu de les Arts Decoratives barceloní.
Cal també fer esment com en ésser conegut
que avui constitueixen el nucli de la secció derelligadures.
Altra aportació inesperada i notable quecal esmentar és la de la secció pictòricad'aquest Museu, quals quadres, convenient-ment distribuïts per les sales d'exposició, pro-venen del fons de reserva del Museu del Pra-do, de Madrid, i foren transportats a Barce-lona per a decorar les dependències del PalauReial.
Precisa també remarcar com entre els ob-jectes d'art sumptuari s'hi troben reproduïdesen materials nobles, o en aparença de tals,algunes obres de les que constituïen una partimportant del fons d'orfebreria, de vidrieria ide faiança i els emmotllats en guix d'objectesd'art sumptuari, procedents de l'antic Museu
41
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Museu de Pedralbe:. -- Sala Lluís Masriera
de Reproduccions, els quals s'han agrupatconvenientment per a formar una secció anexadocumental.
Una altra part de les obres exposades sónles creades per artistes contemporanis, quehan estat adquirides en les periòdiques exposi-cions d'indústries artístiques que la ciutat ce-lebrava. Retirades que fins ara han estat dela vista del públic, avui elles sabran fer re-flectir un moment qualsevol de la nostra vidaartística contemporània.
El conjunt d'objectes installats en aquestMuseu, passa de cinc mil, tots ells deguda-ment classificats i seriats, distribuïts en qua-ranta nou sales de variada capacitat, per ha-ver-se volgut conservar en tot el possible l'es-tructura del palau, no havent-se fet sinó lesanés precises modificacions en aquelles depen-dències quina disposició primera no era aptaa la nova destinació. Així, sense modificar resde la planta baixa, on la seguida de sales derecepció i de festa podien perfectament servirper a installació del Museu, sols fou necessariobrir en la planta alta, al llarg dels foscoscorredors que donaven accés als dormitorisdels ex-prínceps, infants i palatins, amples por-talades que permetessin veure al públic, sense
necessitat d'entrar dins les estances, les ins-tallacions del mobiliari que hi han estat fetes.En altres dependències s'ha cregut convenientmantenir en tot el possible el seu primer caràc-ter, sense perjudici, però, d'installar en ellesles colleccions més addients a llur caràcter idecoració. Això és ço que s'ha fet en el men-jador de gala, el Saló del Tron i els dormitorisdels ex-reis.
En començar la installació de les seccionses posà una especial cura en decorar cada salaamb un color que fes un fons adequat a laforma i matèria de l'objecte exposat, a fi queaquest hi pogués ressaltar-hi. I aquest lema,la sala per a l'objecte, ha estat la norma se-guida durant els treballs d'installació.
En general, són soles les sales de la plantabaixa on hi han estat installades vitrines, ha-vent-se condicionat les dependències de laplanta alta en una exposició de la secció delmobiliari del Museu. Compostes d'una cam-pana de vidre posada damunt un sòcol defusta, pintat en un color addient al de la sala,la seva visibilitat entera permet esguardar entots sentits l'objecte exposat, i la collocaciód'una llum elèctrica a la part alta de cadacos d'ella contribueix a la major percepció del
42
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Museu de Pedralbes. -- Sala Eduard Toda, abans biblioteca
contingut a l'ensems que a la intensificació dela illuminació de cada sala, prou sadolladade la llum que irradien les aranyes de cristal-lins prismes o de vidres policroms.
Per a la visita del Museu, i per a donarfacilitats al públic visitant, s'ha posat un or-dre hipotètic en cada indret delimitat on hiestan exposats objectes. En cada sala, les vi-trines hi estan numerades i tot objecte exposatté el seu número d'ordre dins la sala en quèes troba, el qual correspon a les indicacionsmés precises d'ell, i al seu número d'ordre enl'inventari general, que estan impreses en uncartell enmarcat amb fusta daurada collocat enforma visible a cada cos de vitrina o al costatdel mateix objecte.
Una guia sumària, ben a l'abast del pú-blic, profusament illustrada amb fotografiesde conjunts de sales del Museu, i a la quelii estan addicionats els plans de les plantesdel Museu, ha estat redactada per a millorcomoditat del visitant.
L'accés al Museu és per la porta de l'aladreta de l'edifici. En el vestíbul d'entrada,
on s'hi troban distribuïdes diferents reproduc-cions en bronze d'altres tants bronzes pom
-peians, hi estan installades les vitrines en quès'hi exposen les publicacions de la Junta deMuseus, a fi de donar coneixement al públicde les tasques que es realitzen, i a 1'ensemsfotografies de conjunts i objectes del Museuque van posades en venda.
Després de passar pel servei controladordels visitants, ï franquejada la porta vitriadad'entrada, s'entra a la rotonda de les bacines(sala I) , centrada per una reproducció enbronze del David de Donatello, en qual girolahi estan les vitrines on s'hi ha aplegat la sec-ció de bacines de llautó del Museu, compostad'uns dos cents exemplars d'importació, se-riats segons el motiu de llur repujat. Sobreaquestes bacines es publica en el present vo-lum un detingut estudi de Miquel Utrillo.
De la rotonda, i per una porta enfrontadaa la d'entrada, es va a la sala Damià Mateu(sala II) on s'hi han exposat els objectes d'artextremo-oriental reunits per aquest senyor col-leccionista que es complagué en deixar-los enqualitat de dipòsit a la Junta de Museus entenir coneixement de la formació d'aquestMuseu. Entapissada amb un vellut qual color
43
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
sobri dóna a la sala la tonalitat de recollimenti misteri que els objectes aplegats requereixen,damunt el qual hi brillen les lletres dauradesdel nom i cognom del dipositari, es troben ins-tallats dins vitrines aquells objectes que perllur fragilitat lio necessiten, essent els altresdegudament distribuïts dins un ordre estèticque permet fer ressaltar llur forma, color itècnica d'execució.
tats de les tècniques d'execució ; els inotius es-culpits en la fusta daurada dels fumadorsd'opi palegen la perfecció a què arribà aquestart en el divuitè segle; les testes búdiques es-culpides en pedra i fusta o foses en bronze,impregnades d'un hieratisme búdic ens proveucom els artistes xinesos aconseguiren materia-litzar el misticisme; els exemplars ceràmics,agrupats en les diferents famílies que els dis-
Museu de Pedralbes. — L'antic Saló del Tron, amb els exemplars d'armeria
Els objectes que formen la collecció extremo-oriental del senyor Damià Mateu palesen elgust depurat, els coneixements arqueològics iels sentiments artístics del colleccionista. Ta-lles, tapissos, bronzes i porcellanes competei-xen en meravella de tècnica i formosor defactura. Amb ells es fa possible pretendre in-teressar i àdhuc iniciar al visitant ea les artsfins ara per a nosaltres tan desconegudes de1'Extremo-Orient, car es fa factible poder se-guir llurs evolucions a través les dinasties im-perials amb les quals es cronologuen. Elsbronzes permeten conèixer gairebé per completel panteó búdic tractat per l'art dins els se-gles; els tapissos xinesos, nipons i tibetans, enels que la profusió de games competeix ambla riquesa de la composició, revelen les varie-
tingeixen, es fan admirar per la finesa de for-ma i delicadesa de tons de color, més apre-ciables encara a mesura que es remunten dinsel temps, i la deliciosa collecció de Kuan-yinsde porcellana blanca de Te-boa, veritablestanagres xineses de meravellosa eurítmia, frapal'esperit pel mateix encís irresistible que atreuels sentits per la delicadesa de llurs formes,la dolçor que resplendeixen llurs rostres deverge i la suavitat d'expressió en elles acon-seguida i que mai lograren superar ni el ciselldels més famosos escultors ni els motllos desmés experts dels fundidors.
Una nombrosa collecció de miniatures per-sanes, degudament emmarcades, contribueixamb els seus vius colors a donar noves gamesal complex d'aquesta sala, una de les més
44
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
^^ t
Museu de Pedrglbes. — Sala VII. Exemplars de llautó
Museu de Pedralbes.—Sala VIII. Exemplars d'orfebreria
45
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
interessants del Museu, considerada a l'en-sems baix els punts de vista artístic i arqueo-
lògic.P-s també des de la rotonda de les bacines
on, vers l'ala dreta de l'edifici, es va a lasala Enric Batlló i Batlló (sala III) que fouel menjador de gala del palau. Havent-sevolgut conservar el seu caràcter, els moblesd'aquesta sala s'han deixat en el mateix ordre
Masriera (sala IV) , d'art extremo-oriental,quals objectes exposats són en la seva majorpart deixats en dipòsit per l'artista barceloníi vocal de la Junta de Museus qual nom portala sala.
Dins les vitrines, i convenientment agrupatsper famílies, hi són els exemplars ceràmics,japonesos en la seva major part, quina varie-tat i intensitat de color colpeix l'esguard del
Museu de Pedralbes. — Sala d' esmalts
del seu servei de menjador: al mig, damuntuna esplèndida catifa, la gran taula i el ca-diratge; vers el fons, la taula on I'ex-reial fa-mília hi feia els repassos en la intimitat. Solss'hi ha addicionat una discreta installació devitrines on hi estan exposades les porcellanesdel Museu, en la seva major part donatiu deldifunt senyor Enric Batlló i Batlló, quina ge-nerositat s'honora donant a la sala el seu nom.
Porcellanes de pasta blanca, sortides en laquasi seva totalitat de la fàbrica saxona deMeissen, quines composicions estatuàries estanplenes d'aquella elegància i gràcia tan genuï-na del segle xviiI i que evoquen instintiva-ment cada una d'elles una festa de Watteau,una pastoral de Boucher o una ària de Mozart.
Del menjador es passa a la sala Lluís
visitant. Altra vitrina reuneix els exemplarsde talla quals factures d'execució són niponesi indostàniques. Un Amida daurat presideixla sala segut damunt el seu tron de flor delotus, flanquejat per les armadures de dos sa-murais guerrers, i davant seu s'hi troba un altarde fusta daurada, damunt el qual hi són duesquimeres ceràmiques xineses, que semblen ésserallà per a què en ell hi siguin dipositades lesofrenes dels fidels al seu Just. Tapissos de se-des de llampants colors, quines composicionsi tècnica palesen la seva factura xinesa o ni-pona, cobreixen les parets de la sala alternantamb les típiques estampes japoneses del se-gle xviii, on els gests marcials o ferotgesdels guerrers contrasten amb els gràcils de lesbelles geishes abillades de seda i l'expressió
46
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Museu de Pedralbes.—El que fou despatx oficial d'Alfons XIII
Museu de Pedralbes. — Sala d' armes d Isabel II
47
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
d'innocència i joia dels infants nipons jugantsota els cirerers florits o vora els estanyols de ne-núfars per damunt els quals hi volen les blan-ques grues coronades.
Ací i allà, en les parets, màscares decora-tives de rostre beatífic o espaordidor, mostrade la psicologia d'aquest poble senzill, ingenui bondadós que també ha volgut saber ferpor, d'entre les quals es remarquen per laseva minusculitat i finura de tècnica dos bells
r
Centrada per 1'escalfapanxes gòtic delcastell de Jaca, vingut a l'edifici passant abanspel «Maricel» sitgetà, en aquesta sala hanestat distribuïts en ordre de tipus i cronologiatots els exemplars de guardes i relligadures,instal•lats visiblement en els estants dels arma-ris-biblioteques que, adossats a les parets, en-toren la dependència.
El Museu es prossegueix vers el centre iala esquerra de l'edifici. Retornant a la Yo-
4 if$!n jiIiIIIIIIIHIflt
Museu de Pedralbes. — La sala de festes del Palau Reial convertida en salade porcellanes isabelines
exemplars de màscares teatrals de tipus feme-ní, quina factura les fa creure sortides deismés famosos tallers del segle xuti[, el de lesobres mestres d'aquest gènere.
I, contrastant amb els foscos paravents imobles ricament tallats i lacats, els gransgerros nipons de porcellana policroma acabende donar un to més alt de vida i color en elconjunt bell i gai que s'aplega en la sala.
És també des del menjador, per una portaenfrontada a la sala IV, que es té accés ala sala Eduard Toda (sala V) , destinada deprimer a biblioteca i ara, como a cosa addient,a l'exposició de la collecció de relligaduresdel Museu, quin nucli principal és el donatiuque féu el senyor qual nom porta avui la sala.
tanda de les bacines, és per una porta en-frontada a la d'accés a la sala Enric Batllói Batlló que es continuen les sales d'exposiciódel Museu.
Des d'una petita rotonda en quals horna-cines hi han estat posades unes reproduccionsde vasos etruscs en terra cuita, s'entra a lasala dels ferros (sala VI) , on hi han estatdistribuïts demes dels exemplars extrangers, ge
-neralment en reproducció, aquells ferros i bron-zes, originals, que pel seu origen o el seusabor local s'ha cregut més convenient dei-xar-los a Barcelona que transportar-los al«Cau Ferrat», de Sitges, on hi serà installatel Museu de la genuina forja catalana.
Des d'aquesta sala s'entra directament a
48
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
la sala dels llautons (sala VII) , en quals vi-trines s'hi ha aplegat un conjunt d'obres utili-tàries, setcentistes en llur major part, sortidesde les llautoneries catalanes.
Seguint el corredor que entravessa longitu-dinalment el cos central de l'edifici per davantl'escalinata d'honor, es va a la sala d'orfe-
breria (sala VIII) , on damunt un fons devellut grana hi ressalten els exemplars no ca-talans, en or i argent, originals o reproduïtsen metall, del fons del Museu Municipal queforen adquirits en voler-se constituir el Museude Reproduccions, dels procedents de l'Ajun-tament de Barcelona, del donatiu del senyorEnric Batlló i Batlló, dels adquirits per laJunta de Museus en diferents Exposicionsd'Arts Decoratives i dels trobats en el palaude Pedralbes en efectuar-se la incautació pelgovern revolucionari.
De nou al corredor, i una vegada entraves-sat el vestíbul de l'entrada principal, es trobaa mà dreta la sala dels voris i vitratge (sa-la IX) , tota ella entapissada de domàs verd ons'hi reflecteix la llum natural que de fora ve através un superb finestral de mosaic de vidresa vores de plom dibuixat per J. Lluís Pe-llicer on s'hi allegoritza la III Exposicióde Belles Arts i Indústries Artístiques deBarcelona, en 1896. En dues de les gransvitrines hi són aplegats i exposats els comple-: os d'objectes de vori, os, cera, talla i pedra,retcentistes i vuitcentistes, provinent3 del Mu-seu Municipal barceloní i del donatiu del se-nyor Enric Batlló i Batlló. En altres vitrines,una col.lecció de medalles reproduint aquellesitalianes més conegudes del segles xv al xvii,hi estan provisionalment exposades en esperaque la quantitat de medalles commemorativesautèntiques que formen la secció del Museusigui suficient per a poder substituir-les. Lasèrie de finestrals es troba condicionada perles parets de la sala, i llur composició es favisible mitjançant una discreta distribució dellums en la part posterior del finestral, ambço que a l'ensems s'aconsegueix donar unnou encís a la sala.
Enfront a la desembocadura del corre-dor s'hi troba el Saló del Tron (sala X) . Igualque el menjador, la Junta de Museus acordàconservar el caràcter d'aquesta dependència a1'ensems que decidí la instal.lació d'una seccióaddient: les armes. El tron reial resta en elseu lloc de col.locació, guardat encara pels dos
lleons de marbre, i per davant una cortina devellut grana els setials dels ex-reis es mantenenen el seu lloc. Un entapissat de domàs blaugroc substitueix en les parets del saló els ta-pissos que les tapaven, i una esplèndida catifad'una sola peça cobreix el sòl; les aranyes iels jocs de llum es mantenen, i és així comel saló no ha perdut la grandesa i esplendordels pretèrits moments de les recepcions oficials.
De manera molt discreta s'han adossat ales parets les vitrines que contenen la collec-ció d'armes blanques del Museu, alternantamb belles columnes de marbre jaspiat dequals fusts irradien les armes llargues (llan-ces, alabardes, partesanes, etc.) i els guionscommemoratius de la Constitució de l'any1837. En les fonadures de les vitrines s'hi handistribuït per ordre cronològic les rèries d'es-trebs i esperons i, per damunt d'elles, una sèriede banderes d'un innegable interès històric hiestan posades en una virolada radiació de se-micercle.
Sortint del Saló del Tron per la mateixaporta en què s'hi ha entrat, i prenent la direc-ci ó vers la part posterior de l'edifici, es va ala sala dels records històrics (sala XI) . És unapetita sala entapissada de domàs or, quins frisoshan estat pintats recordant la decoració exis-tent en el palau del Go-,ern civil de Bar-celona. En ella s'hi han recollit els pocs ob-jectes relacionats amb les armes, que posseeixel Museu que siguin records d'aconteixementso de personatges que tenen un interès his-tòric. I, així, en distribució cronològica,s'hi veuen els arcabussos dels soldats deFelip V, les pistoles dels patriotes catalansque defensaren els furs i els collarins de llautógofrat dels granaders imperials del pretendentaustríac, el trabuc d'un heroi anònim de Man-resa que es complagué en gravar en la culatales dates de les batalles del Bruc en les qualshi vomità la metralla, el sabre del generalManso, diferents objectes personals del gene-ral Prim, les espingardes preses als marroqu`nsen les guerres d'Àfrica del passat segle, elbust malmès de la reina Isabel que fou llen-çat al mar pel poble de la primera república,la bandera barrada de la primera entitat ca-talanista, i, per damunt tots, la imatge centraldel penó de santa Eulàlia amb el qual morí,abraçant-lo, el darrer conseller en cap, Rafelde Casanova.
Des d'aquesta sala s'entra directament a
49
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Museu de Pedralbes. — Un aspecte del corredor destinat a les distintes sèries de ceràmica
la sala d'armes d'Isabel II (sala XII) , deco-rada amb pintures murals addients a la seccióque posteriorment s'hi destinà. Una estàtua enmarbre de la reina Isabel II presentant a Al-fons XII infant, obra de Vallmitjana centrala sala a 1'ensems que li dóna el nom.Un retrat a peu dret de l'emperadriu Eu-gènia sembla presidir la sala per damuntla repisa d'un escalfapanxes. Dins les vi-trines que parallelen les parets s'hi hanaplegat les armes blanques que complementenla sèrie exposada en el Saló del Tron; en altres,les armes de foc curtes que remembren unamanufactura catalana avui desapareguda. Pol
-voreres de diferents materials i formes, bom-bes, granades de fusta clavetejada, de ferro ode vidre, per a líquids inflamables, etz., diuendels procediments guerrers d'èpoques anteriors.Un banderí isabelí presenta la seva robahistòrica, i als seus peus hi obren la boca dosmorters damunt rodes en quin llom hi estàgravada la fatídica data de 1714.
D'aquesta sala es passa a altra de més pe-tita (sala XIV) , d'iguals dimensions a la delsrecords històrics, on momentània i provisional-ment s'hi han reunit i distribuït una sèrie dereproduccions en guix d'armadures i peces
d'armadures que es troben en altres museus oen colleccions particulars, amb el sol fi defer un anex documental a la secció d'ar-meria.
Comunicant-lti, enfront hi lia una altrasala de reduïdes dimensions (sala XIII)que està destinada a l'exposició temporal delsobjectes provinents de donatius, llegats o ad-quisicions que entrin al Museu en l'entretempsde les tasques periòdiques de distribució en lesquals els objectes nou entrats ocuparan el seulloc en la installació general.
Seguint en direcció vers l'ala esquerra del'edifici, s'entra a una ampla sala que ('entra
-vessa transversalment, on s'hi han reunit i con-venientment installats els sis exemplars de mésintrínsec valor artístic de la secció de carros-seria del Museu (sala XV) , descollant d'entreells per la seva puresa de línia i per l'extra
-ordinària riquesa de la decoració, la carrossablasonada estil Lluís XVI, qual caixa estàincrustada d'un mosaic de nacre i pintures,deixada en dipòsit al Museu pels hereus delmarquès de Castellbell. Dins vitrines, i con-dicionats damunt maniquins, s'hi han aplegatels induments d'època dels lacais de la ditacarrossa.
50
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA
Museu de Pedralbes. Sala XXVI
En l'extremitat ponent d'aquesta sala, se-parada per una vidriera, s'hi troba una menade galeria coberta (sala XVI) on, comple-mentant la secció, hi han estat reunides lesselles de muntar que posseïa el Museu.
Per la porta que centra la sala de les car-rosses, enfront a l'eix del Saló del Tron,
s'entra en el vestíbul on hi comença l'escalaaccessòria que menava a les habitacions delpis superior. Aquest vestíbul (sala XVIII)en quals murs entapissats s'hi troben quadres del'escola espanyola del segle XVII procedentsdels dipòsits del Museu del Prado, de Ma-drid, està centrat per una carretella d'infant,estil imperi, que complementa també la seccióde carrosseria. En el primer replà de l'escalahi ha estat posada una estàtua de Maria Cris-tina amb Alfons XIII infant segut damuntla seva falda, en marbre blanc, obra de Vall-mitjana el jove.
Des del vestíbul es pot veure vers l'esquer-ra, car no està permès l'accés, el despatx ofi-
cial d'Alfons XIII (sala XVII) on s'ha prescura de conservar íntegre el mobiliari a fi depoder mantenir el seu caràcter.
Per una porta enfront es va directamenta la sala dels esmalts (sala XIX) , que con-
serva el decorat i part del mobiliari de quanera sala rebedor de Victòria Eugènia. Unespoques vitrines hi han estat installades conte-nint la secció d'esmalts del Museu, donatiuen gran part del senyor Enric Batlló iBatlló i essent molts d'ells una fidel repro-ducció d'interessants objectes sortits del centreproductor de Limoges en els començamentsdel segle xvl; en altres vitrines s'hi han posatels exemplars autèntics de la mateixa facturacronologats en el segle XIx.
Entravessant novament la sala de les carros-ses, s'entra, seguint la part davantera de l'edi-fici, al que fou saló de festes del palau, avuisala de les porcellanes isabelinas (sala XX) ,amb la qual es complementa la secció co-mençada en la sala III. El saló conserva laseva estructura, la decoració i part del mobi-liari. Avui, però, centrat per una estàtuaeqüestre en bronze del Borbó Lluís XIV, téadossades a les parets un determinat nombrede vitrines on s'hi han reunit el complex d'ob-jectes de porcellana, utilitaris en la seva majorpart, en el que els productes saxons de Meis-sen es colzegen amb els de Fulda, Zwickau,Kassel, Rudolfstadt i els tan famosos de Sè-vres. En dues altres vitrines s'hi ha aplegat la
51
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Museu de Pedralbes. — Sala isabelina
U
vaixella xifrada dels ex-reis que es trobava enel palau.
Seguint dins l'ordre de visita de les salesdel Museu, cal passar a través tot el corredorde la planta baixa que contorna el massíscentral on hi està l'escalinata de marbre quemena al primer pis. Aquest corredor, en for-ma de U (sala XXI) estava habilitat encorredor de tapissos i per tant ornat amb bellestapisseries de la casa reial, de les quals s'in-cautà la Junta de l'antic patrimoni de la Co-rona, traslladant-les a Madrid. Actualmentestà destinat a l'exposició de les sèries cerà-miques no catalanes ni tampoc espanyoles, al-guns dels exemplars essent-ho de reproducció,que constituïen la secció estrangera del MuseuMunicipal, i a la de les peces de manufacturamoderna adquirides en les exposicions oficialsd'indústries artístiques celebrades a Barcelo-na en diferents anys.
S'inicia la sèrie amb unes vitrines on s'hitroben reproduïts diferents exemplars de cerà-mica grega clàssica i campaniana per a seguir-sea través dels exemplars, també de reproducció,de ceràmica oriental i hispano-moresca i elsmarroquins autèntics adquirits en l'ExposicióUniversal de l'any 188-8. Una idea primera
de voler fer un Museu de Reproduccions, faque avui pugui continuar-se la sèrie amb la delsmés interessants exemplars de les principalsmanufactures italianes renaixentistes. La raóque fa tenir en particular estima aquestes vi-trines consisteix segurament en la notable va-rietat de les fàbriques que hi són representa-des. Des de l'inestimable Luca della Robbia,regenerador, millor fóra dir creador d'aques-ta indústria tan original, són pocs els mestresque no hi tinguin models de llurs obres. Po-ques són també les ciutats que no hi tinguinllurs marques de fabricació. I és així com,malgrat que en general es tracti d'exemplarsreproduïts, sigui possible fer una mena deviatge a l'entorn del món ceràmic i tenir im-pressions sobre Faença, Gubbio, Urbino, Pes-saro, Casteldurante, etc., on l'ús de les majòli-ques havia encès els forns i cridat als artistes i onla indústria preparava les matèries primes queel gust artístic de l'executor cuidava transfor-mar per a Lliurar-la tot seguit a l'admiracióde tots, no sabent-se si d'aquests , plats i vasoscal admirar -ne més la invenció fecunda, lapuresa de dibuix, la repartició de les delicadestintes o l'elegància de les formes i la coccióperfecta dels vernissos.
52
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
La sèrie ceràmica exposada en els corredorses segueix en les vitrines que contenen la ce-ràmica germànica renaixentista i la tan origi-nal francesa de Palissy. Dues monumentalsestufes de majòlica verda flanquegen la portade la que fou capella del palau de Pedralbes,que avui s'ha curosament i necessàriament trans-format en sala d'actes del Museu; les dueslean estat construïdes segons la tradició de lafamília Hirschvogel, que arrenca en el se-gle xV. I es completa la secció amb superbescollcccions de ceràmica anglesa del tipusWedgwood i de les que han estat manufac-turades a Etrúria, Leeds, Castleford, Sevilla,La Granja i Rozenburg, per acabar-se la sèrieamb els exemplars sortits dels forns dels nos-tres millors ceramistes contemporanis.
Finalment, i com a cosa complementària,cal esmentar dues vitrines curulles de peces re-cordatoris de viatge, la major part de finaporcellana anglesa, recollides pel senyorEduard Toda en el seus viatges per Angla-terra i donades per ell al Museu.
La sèrie ceràmica és la darrera de les sec-cions installades en les sales d'exposició de laplanta baixa de l'edifici, segons la disposicióhipotètica d'una visita ordenada, la qual es
prossegueix a través les sales que s'han con-dicionat en la planta alta.
Per l'escala d'honor que es troba a la sor-tida del vestíbul de l'entrada principal del'edifici, i quina estructura la fa fer un cosmassís que centra i apinyola la part central,es continua la visita a les installacions fetesen el primer pis del Museu. Aquesta escala,de marbre blanc catifat, es bifurca a la sevamitja alçada, en qual replà de confluència hiha estat collocada una bella estàtua de bronzefrancesa procedent del Museu de Belles Artsbarceloní.
En 1'hall anex a la part alta posterior del'escala (sala XXII) hi ha estat installada unapart de la cofecció de vidres del Museu: elsno catalans. Convenientment distribuïts ennombroses vitrines, aquesta secció de vidresha estat agrupada en sèries cronològiques ide manufactures, començant per les còpies devidres hellenístics, romans imperials, bizantinsi arabitzants, quals sèries promptament es con-tinuen per una bellíssima collecció de vidresde Murano seguida cronològicament pels es-maltats de Praga i Nuremberg. Mes, ço quefa el nucli de la secció és la nombrosa sèriede flascons i vasos esmaltats d'innegable ma-
Museu de Pedralbes.—Sala amb pintures de « El Vigatà »
153
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
nufactura germànica del segle xviii, quincentre productor és encara indeterminat;aquest conjunt omple sobradament tres gransvitrines on hi estan agrupats per motius de de-coració. Dues vitrines a dos cossos apleguenels vidres i cristalls tallats de la manufacturaespanyola de La Granja, la francesa de Bac-carat i les alemanyes de Postdam i la Silèsia.
Es prossegueix vers el corredor que va versl'ala esquerra de l'edifici parallelament al
arquetes i bargueños, i uns magnífics exem-plars de talla policromada dels segles XVI i
xv[i de què n'era posseïdora la Junta deMuseus. La sèrie es continua en la sala se-güent (sala XXVI) on hi són exposats dife-rents mobles espanyols, francesos i italians,cronologats en el dissetè segle. La sala XXVII,installada en caràcter de dormitori, aplegauna varietat de mobles de la mateixa èpocaa la de la sala anterior. La major part dels
Museu de Pedralbes. —Sala amb pintures de Flaugier
costat posterior d'ell. És en aquest corredor(sala XXIV) on hi lean estat installades lesvitrines en les quals de manera provisional hiestà repartida la sèrie documental de guixosdel Museu i en quals parets s'hi han distri-buït les reproduccions de cuirs i guadamassilsde les manufactures flamenques i franceses, ons'hi obren, a l'esquerra, les sales que foren des-tinades a l'exposició de la sèrie del mobiliari.
En la primera d'elles (sala XXIII) s'hihan distribuït els exemplars de reproducciódels mobles que caracteritzen la darrera mei-tat de l'època gòtica i els primers temps de larenaixença, quals tons de color ressalten en elfons vellut grana amb què s'ha entapissat lasala. En l'adjacent (sala XXV) s'hi hanaplegat els mobles espanyols, principalment
exemplars d'època reunits en la sala que essegueix (sala XXVIII) són catalans, de mar-cat sabor setcentista. La sala provinent(sala XXIX) es comparteix en una ante-sala i una alcova on hi estan distribuïts di-ferents mobles de manufactura barceloninadel segle xviii i un mobiliari de dormitori,blanc i or, de net estil Lluís XVI. En lesparets convenientment emmarcats, hi estan dis-tribuïdes diferents composicions pictòriquesmurals d'<El Vigatà».
El corredor desemboca en un ample hall
a tres naus. En la sala bessona que s'obrea l'esquerra de la sortida del corredor (sa-les XXX i XXXI) s'hi han aplegat i distri-bu'it una sèrie d'arquetes siscentistes i algunsaltres mobles d'interès decoratiu que les en-
54
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA
quadren i que ressalten vivament damunt elfons de domàs i vellut grana en què estanreunides. Enfront a la sortida del corre-dor, una sala, quines parets estan entapissadesde seda llistada (sala XXXIII) , aplega unamostra típica de la manufactura barceloninadel moble vers els volts de l'any 1 885 ; altresmobles que es troben en ella pertanyen alguarda-mobles del palau de Pedralbes, i avuihan ja adquirit un caràcter històric.
collecció de retrats miniatures pintats a màdamunt fulles d'os o vori; en el fons, dinsvitrines i condicionats damunt maniquins, elsinduments complets, d'època, d'aquesta sec-ció. A la nau davantera (sala XXXVII),collocades dins vitrines planes i agrupadescronològicament, les sèries de pintetes, sabates,bosses i demés peces que van anexes a la in-dumentària.
Adossades a les parets de I'hall, unes vi-
Museu;de Pedrulbes. — Sala vuitcentista
En i'hall a tres naus i rotonda que central'ala esquerra de l'edifici, s'hi han aplegat iagrupat tots els exemplars d'indumentària ianexos corresponents a l'època finals del se-gle XVIII i començaments del XIX, que pos-seïa la Junta de Museus.
Convenientment emmarcats i posats sota vi-dre, s'ha distribuït al llarg de les parets elcomplex de mocadors, xals, cossets, armillesi altres peces d'indumentària similar, qualsvirolats colors ressalten del fons blau cobalton han estat condicionats.
En la nau darrera (sala XXXII) , posadesdins vitrines planes, estan condicionades lesseccions de gandalles, caperons i altres varia-des peces d'indumentària. En la nau central(sala XXXV) s'hi pot veure una bellíssima
trines murals apleguen la sèrie dels vanos,quins abigarrats països contribueixen a donarunes notes més de color a la policromia delconjunt.
En la rotonda que es troba darrera la caixade l'escala accessòria del palau, hi són exhi-bides en cinc vitrines les sèries de rellotgeria,joies, botons, fermalls, agulles, reliquiaris,medalles, capses, tabaqueres i miniatures quecomplementen i completen la secció.
Es prossegueix L'ordre de visita vers la partanterior de l'edifici, en la qual la disposicióde les dependències era similar a les de lapart posterior i avui, després de les reformesque s'ha precisat fer, conserven una disposi-ció d'igualtat respecte a la de les sales situa-des en la part oposada de l'edifici.
55
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA
Museu de Pedralbes. — Cambra divisòria i dormitori de la ex-reina
La primera sala (sala XXXVI) està or-denada en un interior de l'època isabelina, enel qual s'hi ha aplegat un conjunt de moblesbarcelonins que es complementa en la salaprovinent (sala XXXVIII) .
En altre corredor que s'allarga parallela-ment a la façana (sala XXXIX) , en qualsparets hi estan degudament emmarcats i posatssota vidre els guadamassils i cuirs que compo-sen la secció autèntica del Museu, s'hi obrenles sales disposades i distribuïdes en interiorsen diferents moments del segle XIX, que esdistribueixen en aquest ordre: sala romàntica(sala XL) , quina decoració dels murs és obrabarcelonina d'aquesta època, recollida per laJunta de Museus en una casa senyorial quefou enderrocada amb motiu de l'obertura dela Via Laietana; sala d'«El Vigalà» (sa-la XLI) , així anomenada perquè la decoraciódel sostre i dels plafons són pintures muralsexecutades per aquest pintor, transportades ala sala també per la Junta de Museus; salade Flaugier (sala XLII) , quin mobiliari ésd'estil Lluís XVI, i la decoració de qualsmurs és feta a base de plafons figurats, obradel pintor francès Josep Flaugier, que foudirector de l'Escola de Belles Arts de Bar-
celona durant la invasió francesa, i quals com-posicions pictòriques murals, propietat de laJunta de Museus, procedeixen de l'antigaCasa Serra, de la Riera de Sant Joan; salavuitcentista (sala XLIII) , que correspon versl'any 1865, qual decoració mural, pintada altremp, procedeix d'altra casa senyorial bar-celonina enderrocada quan l'obertura de laVia Laietana; i la sala dels mobles del 1879-1880 (sala XLV) , presidida per un superb llitde marqueteria donat al Museu pel senyorMartí Pujol.
A la sortida del corredor s'arriba a un altrehall on hi desemboca l'escala. En ell (salaXLVII) hi han estat installats en dues vitri-nes alguns exemplars de vidres del segle xixi la major part de la cristalleria ornamentaltrobada al palau de Pedralbes.
És en aquest hall on s'hi obren els dormito-ris dels ex-reis, que es comunicaven per unacambra divisòria (sala XLVIII) mobladaamb mobles moderns d'estil Lluís XVI i de-corada amb sostre i plafons murals procedentsd'una casa senyorial barcelonina, obra delpintor de darreries del segle xviii FrancescPla, «El Vigatà». El dormitori de l'ex-rei(sala XLVI) és d'estil isabelí; el de 1'ex-
56
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
reina (sala XLIX) està centrat per un llitcatalà estil Lluís XVI i els mobles modernscorresponen al mateix estil. En totes tres cam-bres s'hi ha mantingut el mobiliari que hihavia, i en elles s'hi ha procurat concentrar idistribuir tots els retrats de les persones del'ex-reial família que es trobaven dispersosarreu les dependències del palau.
Amb aquest grup de tres sales, a les quepomposament es dóna el nom de CambresReials, i de les que se n'ha volgut mantenirel caràcter per l'interès de voler satisfer unallegítima curiositat del poble, s'acaben lessales de l'edifici que han estat condicionadesen sales de Museu. Ha estat en elles on esposa a rendiment una quantitat importantd'objectes que, guardats fins ara en llur majorpart en la reserva dels Museus, no produiencap fruit i que ara, installats dignament i com-parativament, poden valoritzar-se.
La Junta de Museus té perfecte coneixe-ment de què avui no ofereix, perquè no pot ofe-rir, un Museu on es mostri en sèries cícliquesl'evolució històrica de l'art sumptuari. Coneixles enormes llacunes que hi ha en totes lesseccions, i declara que no havent estat fins
ara l'objectiu d'ella la formació d'un Museud'aquest caràcter, s'ha limitat a complir lamodesta tasca d'exhibir els materials que te-nia en reserva, degudament classificats i dig-nament installats, a fi de què donin a la cultu-ra pública el rendiment de què són suscepti-bles. Que el poble, que comprèn el rol pràctici educatiu d'un Museu, que pren l'habitud devisitar-los i que veu com aquest costum entracada dia més dins els costums públics i for-ma part de l'educació general, vulgui sentirper ell quelcom d'interès, com a instrumentpedagògic, i será llavors que al seu voler,aquesta llavor, aquest inici de Museu que avuise li ofrena, pendrà consistència, creixerà, s'en-fortirà i a grans gambades anirà a posar-se alnivell dels millors Museus d'Arts Decorativesd'Europa.
Hi ha al primer pis de l'edifici unes salesno habilitades que, naturalment, estan tancadesal públic. Aquestes sales seran tot seguit de-corades com els correspon i es destinaran aexposicions transitòries i monogràfiques, essen-
Museu de Pedralbes. — Dormitori d'Alfons XIII
57
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
cialment relacionades amb el caràcter i la fina-litat del Museu. A hores d'ara s'han iniciatja les gestions oficioses per a què en elles hisiguin exposades algunes de les valuosíssimescolleccions particulars que existeixen a Barce-lona i que, com és natural, no poden ésser co-negudes del públic en general. Probablementobrirà la sèrie una de les que tenen major in-terès dintre l'especialitat del Museu. Indubta-blement aquesta sèrie d'exhibicions demostraràla importància que ha obtingut entre nosaltresl'esforç privat per a recollir les joies artístiquesdel passat.
La que havia estat la capella del Palau,s'ha convertit en sala de conferències. Per lesseves dimensions i per la seva estructura re-sulta una dependència d'immillorables condi-cions per a l'ús a què se la destina. A aquestasala, la Junta i els amics del Museus podrancelebrar-hi actes que contribueixin a les fina-litats culturals de la institució. Constitueix,doncs, un altre dels elements que han de donaral Museu la vitalitat que desitja la Junta.
TRANSPORT D'UNES PIN-TURES MURALS DE LA NE-CROPOLIS ROMANO - CRIS-TIANA DE TARRAGONA,PEL SERVEI DE RESTAURA-CIÓ DE LA JUNTA DE
MUSEUS
Per disposició del Director General delsMuseus d'Art, (1) vàrem anar a Tarragona,on era precís executar es treballs d'arrenca-ment i transport d'unes pintures murals exis-tents a la Necròpolis romano-cristiana que foudescoberta en realitzar les obres al terreny dela nova fàbrica de tabacs.
Ens donà tota mena de facilitats perquèpoguéssim portar a terme la nostra tasca,l'expert director de les excavacions mossénJoan Serra Vilaró, com també collaborà ambla seva ajuda, el director de la fàbrica.
Aquestes interessants pintures, segons l'es-tudi fet per mossèn Joan Serra Vilaró, estanemplaçades a la dependència d'una casa par-
t. El Red. SERRA VILARÓ, prevere, director de les excavacionsde la Necrópolis romano - cristiana de Tarragona, sol licit,! a la Jun-
J. GIBERT ta de Museus de Barcelona, l'auxili dels nostres serv eis de Restauia-ció per a salvar els "frescos" de què es tracta en el present treball.
Del Servei de Catalogació dels Motees (Nota de la Direcció. )
Neteja i col-locació de les teles damunt les pintures per a ésser arrencades
58
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Preparació, en el lloc d'emplaçament de les pintures, per a procedir a llur arrencament
titular, sense que es pugui precisar la desti-nació de la dependència que decoraven.Referent a la seva època, creu amb totaseguretat que poden datar-se d'abans de l'any260, data en la qual fou destruida Tarra-gona. Aquesta ciutat sofrí una altra destruc-ció al començament del segle v, i es podriaatribuir les pintures fins a aquesta data, peròles ruïnes presenten una reconstrucció que, enpart, àdhuc tapa les pintures, la qual cosa faque puguin adjudicat -se a una data que pre-cedí la primera destrucció. En la segona que-dà en ruines la casa, i sobre les ruines s'es-tengué la Necròpolis. Per tant, assenyalamossèn Serra tres dades: sofrí de la incursiódels bàrbars del Nord verificada en 260; fourestaurada prescindint de l'art que contenia,ja que taparen les pintures, i fou encara des-truida quan la gran devastació de Tarragona,que tingué lloc a principis del segle v abansde l'any 414, després de la qual la Necròpoliss'eixamplà clamunt les seves ruïnes.
La nostra tasca fou en primer lloc estudiarl'estat en què es trobaven les pintures, car aconseqüència d'haver estat sofrint contínuespluges, calia analitzar quins eren els fragmentsque podien arrencar-se, pensant en l'absolutanecessitat d'obrar amb èxit, car és indubtableque les pintures que quedin al mur, per més aten-ció i cura que s'hi posi, fatalment s'aniran per-dent; altrament, les que creiem necessari trans-
portar, quedaran ja per sempre salvades , re-servades en llurs Museus.
Hauria estat interessant poder deixar lespintures en les mateixes ruines, però això noera possible en algunes, perquè amb motiu dellur especial emplaçament, dintre pocs anyses produiria la seva total destrucció.
Començàrem la nostra feina rascant la fortacapa de terra i de nitre que cobria tota la su-perfície de la pintura. És evident que quanen el mur apareix el nitre i arriba a la pintura,va dilatant-se contínuament, i, formant unesveladores blanquinoses, va destruint el fresc,i llavors ocasiona tal desordre, que és del totimpossible aturar-lo. Les substàncies de què escompon el mur i particularment la calç, són detal naturalesa, que segons opinió dels més intel-ligents mestres especialitzats en el transport depintures murals, tot intent que es faci per tald'aturar la destrucció, no sols és de resultatnegatiu, sinó que precipita encara la invasiódel mal. En el cas fatal que el nitre envaeixi lapintura no s'ha trobat fins avui, malgrat tantsestudis fets arreu i particularment a Itàlia,altra solució que la d'arrencar el fresc i trans-portar-lo a la tela.
En les pintures murals d'interiors, per exem-ple d'una església, hem de vigilar amb moltacura, en fer el transport, d'eliminar-ne unacrosta que està possiblement formada per ma-tèries grasses, amb què haurà estat rentada
59
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
moltes vegades, i que, amb el fum, la pols il'ajuda de la humitat, formen amb el transcursdels anys, un vernís que priva l'adherència deles coles, i per tant, poden fer fracassar el seutransport. El nostre cas però, és molt diferent,car les pintures han estat segles enterrades, isubjectes a les humitats de la terra. Calguérentar bé la pintura, perquè estava envaida denitre, i en aquest cas ha de fer-se sols ambaigua natural. Les pintures a l'exterior, si eltemps és bo, ràpidament queden eixugades, i
seu mur, ja en el taller, procedírem a executartotes aquelles operacions preliminars al trans-port de les pintures a la tela definitiva. Elsmitjans emprats són els mateixos que hem prac-ticat intensament a l'obrador del mestre Pe-llicioli de Milà. Aquestes operacions que ha-vien estat fins ara un secret a la nostra terra,foren ja executades a Tarragona davant depersones interessades en aquesta mena de tre-balls. Ja rascades i netejades les pintures perla seva part posterior procedírem a fer el trans-
Traspàs de la decoració mural a la tela definitiva
donen temps al treball d'arrencament, abansque tornin les esmentades invasions. Cal te-nir en compte abans de netejar el fresc, d'ana-litzar l'existència de possibles retocs fets altremp, recurs moltes vegades utilitzat per llursautors, amb el fi d'obtenir efectes de tons clarssobre obscurs, que no pogueren o saberen ferde primera intenció. Les nostres pintures mu-rals es distingeixen en molts casos de les ita-lianes per la manera diguem-ne més brutal, enquè estan preparades i executades. A Tarra-gona el mur està preparat amb una barreja deterra i calç sobre la qual va ésser directamentexecutada la pintura. Això va donar lloc a ferl'operació d'arrencament amb molta precaució,operació que fou portada a fi de la maneradesitjada.
Després d'ésser arrencadas les pintures del
port per mitjà de la cola de caseïna, transportmolt interessant, que certament no ofereix gransdificultats si el fresc ha estat desprès amb lacura necessària.
Algunes pintures resten encara en els murs,i hem cregut convenient no transportar-les,perquè foren trobades fa poc temps cobertesde terres molt humides, i cal esperar el momentoportú per a llur transport. Hi ha un interes-santíssim sepulcre decorat interiorment amb unesroses sobre un fons blanc; malgrat les incle-mències del temps que podien destruir-lo to-talment, encara hom pot gaudir de la seva de-licada decoració. Possiblement fou aquest elsepulcre d'una donzella, com sembla indicar elmotiu de decoració.
Tenint en compte la importància d'aquestapintura i amb el bon fi de no tocar-la del seu
60
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Detalls del fresc transportat
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Altre detall del fresc transportat
lloc d'origen, el senyor director de les exca-vacions, i el de la fàbrica de tabacs, tinguerenl'encert de construir un cobert que reserva eldit sepulcre de les pluges, fent, això, que hompugui admirar aquesta pintura en el seu lloc,i amb l'atenció que aquesta obra es mereix.
Aquestes pintures transportades ja estancollocades al Museu situat dintre el mateixterreny on fou descoberta la Necròpolis, i sibé no es tracta de pintures murals amb granscomposicions, hom pot admirar uns motius sug-gestius, d'innegable interès com a expressiusdel sentiment decoratiu d'aquella època.
MANUEL GRAU MAS
Restaurador dels 3tuseus d'Art
MANUEL AINAUD
En aquestes pàgines on registrem la vidadels nostres Museus, cal fer-hi lloc per a co-mentar la part que en la vida d'elles hi tinguéManuel Ainaud. L'amic que plorem, el com-pany que tant ens mancarà, el cap de l'asses-
soria tècnica de la Comissió de Cultura del'Ajuntament de Barcelona, que tothora féuseva l'obra de la Junta de Museus, ha estaten el desenrotllament de les nostres institucionsun factor de primera importància, i cal queel seu nom es compti en la llista de tots elsesforçats, morts i vius, que han portat les cosesa l'estat en què avui es troben.
Ainaud, que nasqué artista i que pel camíde l'art trobà el trencant de la pedagogia queel portà a fer la magna obra de la regeneracióescolar ciutadana, tingué pel damunt de totesles virtuts i de totes les inspiracions una virtutsuprema que fou la de saber treballar ambeficàcia, dins un medi i dins una organitzaciópolítico-administrativa com l'Ajuntament, a lanaturalesa o a l'organització de la qual nocorresponia l'obra que patriòticament ell ma-teix va imposar-se.
En efecte, la Comissió de Cultura del'Ajuntament s'establí per a suplir, amb elsmitjans econòmics que les nostres Diputacionsno tenien, les deficiències dels serveis culturalsde l'Estat per una banda i per a donar an'aquests el sentit catalanista que desburocra-titzant-los era l'únic que ací podia humanit-zar-los.
62
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
Desburocratitzar i humanitzar: heu's acídos petits mots on hi ha els termes del campde dificultats en Manuel Ainaud ha hagut demoure's per a realitzar la seva obra dins unmedi estrictament i necessàriament burocràtici per tal difícilment humanitzable.
amb una rapidesa de vegetació vertaderamentmonstruosa.
Cada un dels orgues de la màquina queadministra aquesta vida, cal que sigui afinati atent; cal darrera les taules uns homes quetreballin i un esperit despert que meni la tasca,
Manuel Ainaud en una conversa amb el president Francesc Macià
Pensem-hi: Empedrats, clavegueres, cemen-tiris, circulació, obres, policia urbana, traccióurbana, propietats, hisenda, emprèstits, mer-cats, illuminació, etc., etc. Llista llarga detítols de seccions i negociats. Misteris de l'ad-ministració pública. Caixons regulars i indispen-sables a la bona marxa d'aquest ésser trepi
-dant i imponent que és la ciutat en acció i queva estenent -se muntanyes amunt i plans enllà
executant l'acord dels polítics directius, quearriba així al contacte eficaç amb les reali-tats que ells governen. Però totes aquestescoses són de les que es palpen i es compten i
són per tant i en certa manera regulables perunes lleis, o almenys per unes normes pre-establertes, constants i invulnerables. Fills de
la llei, seccions i negociats treballen i vigilenanant bé, tal com la llei mana, i l'ideal del
63
A
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA
bon funcionari i del bon administrador ésaquest: portar les coses dreta-llei, i aquestdreta-llei és el que tantes desventures costa alsfuncionaris que, com l'Ainaud, tenien al seucàrrec serveis la missió dels quals era la desuplir les lleis unes vegades i en altres, preci-sament (ara ja es pot dir) , la d'anar-hi encontra.
Pensem-hi: poseu al mig d'aquesta qua-drícula administrativa, necessàriament ordena-na, indispensablement regular i engranada ambel sentit orgànic que la projecció de la reali-tat material de la vida urbana li dóna, unnegociat nou que va a administrar l'ànima dela ciutat. Diguem-ho amb majúscules: l'ÀNI-MA DE LA CIUTAT.
Aquest era un factor nou no previst en lallei de l'Administració local. Quan parlad'escoles, la llei, diu que els Ajuntaments pa-guen els locals, i els locals són cosa que corres-pon als que curen d'obres i edificis, però del'ànima de la ciutat no en parla, ja que d'ellaés l'Estat qui, segons la llei i la voluntat delslegisladors, havia de tenir-ne cura.
I no en tenia, i si en tenia, pitjor; car elpoeta, verb del sentiment de Catalunya, hadit: «l'ànima és nostra», i calia que fóssimnosaltres qui tingués cura de l'ànima, i comque l'únic lloc on hi havia diners per a feraquest servei de la cura de l'ànima eral'Ajuntament de Barcelona, allí va establir-seaquest petit negociat transcendental, taula pertaula, amb els de proveïments, d'hisenda id'arbitris...
I Manuel Ainaud hi va entrar, i fou deseguida, dins aquell món administratiu, regu-lar i pacífic, mirat com un capellà d'una es-tranya secta. Els fitxers de les coses impon-derables ben aviat s'arrengleraren al seu volt,i els acòlits que l'ajudaven, contagiats d'aque-lla flama de passió retinguda que se li liamenjat mitja vida, començaven a fer les ma-niobres més absurdes que puguin fer-se enuna oficina administrativa, ço és, fer les cosesal revés del que dicten les lleis i els pre-cedents.
Ainaud, per llei, havia de donar locals ales escoles, i féu el gran miracle de fer unslocals on abans d'entrar-hi l'Estat, amb laseva fórmula de fabricar l'ànima, ja hi haguésuna ànima, que era la nostra. La va arrapar ales parets noves, bellament i simplement de-corades, la va fer entrar amb el sol per les
finestres amples i joioses, la va ficar dins elscalaixets de les taules lluents, on seien elsnois que anaven a estudi. Quan no podiamanar el mestre (ja que el mestre era funcio-nari de l'Estat) , a l'estiu, a l'hora de les va-cances, li prenia els alumnes, i l'obra de bene-ficència de portar els infants de la gent pobraa fer salut a fora, la convertí en una obrapedagógica d'influència moral damunt elspetits ciutadans de demà. ¿ La veieu la tàcticacontra-llei d'aquest grandíssim burócrata, capdel Negociat de l'Esperit a l'Ajuntament deBarcelona?
I aquest contra-llei no es podia fer sensesotracs de la màquina administrativa, que éstota feta per a anar dreta-llei. I cada sotracera com un petit escàndol, que si unes vega-des no passava de l'esfera de les oficines, enaltres transcendia a la sala de sessions, onsempre, però, l'ànima triomfava.
La Dictadura el va treure del càrrec ides del seu punt de vista va fer bé. L'Ainauclera capaç de fer que els dictadorets l'ajudes-sin a fer l'obra catalanista que ha portat aterme, malgrat ells, i el varen témer amb totala raó. L'Ainaud durant aquells anys agafàl'embranzida que ha portat les coses a l'estatpresent, on ja gairebé havia conquerit ja laciutat, l'ànima i els qui havien d'enrobus-tir-la.
Déu li pagui el que ha fet per Catalunya.El que ha fet pels Museus, es despendria detot el que ha fet per l'escola pública. Formempart també del Negociat de l'Esperit, i tot elque de coses dels Museus havia de passar perl'Ajuntament, l'Ainaud ho rebia amb lesseves mans plenes de tacte i trèmules de labona emoció i ho feia prosperar. No ho obli-dem; l'Ajuntament és el que pels seus mitjanseconòmics superiors fins ara a la Diputació ia la Mancomunitat, lia portat el pes de l'obrafeta per la nostra Junta. Així veureu el moltque Ainaud va fer.
Ja malalt, assistí als primers tràfecs per aadquirir la collecció Plandiura amb una pre-ocupació profunda per l'èxit de la cosa, i enrebre la nova de l'adquisició, convalescentencara de l'operació soferta, la gran joia quesentia li brillava en la llum dels ulls i en elsomriure dels llavis.
D. E. P.
JOAQUIM FOLCH t TORRES
64
1PA AUd1^1ESY%I,I: 1CIÁ%O
SALÓ PERMANENT D'ART
Exhibició d'obres d'enCasanovas, Dunyac,Clarà, Borrell - Nicolau,Sunyer, Nogués, La-
tc., etc.
REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC
AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES
'ESP CIALMuvÁI
30 UNTIMOS
i7. A.Passeig de Gràcia, 68 - Telèf. 77832
BARCELONA
n.o 10(antiga Plaça Reial)
Telèfon 20133
La Pinacoteca
MARCS 1 GRAVATS
Gaspar EsmatjesExposició permanent deismillors paisatgistes catalans
Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA
ASSOCIACIÓ PROTECTORA DEL'ENSENYANÇA CATALANA
PUBLICACIONS ESCOLARS
ACABEN DE PUBLICAR-SE
Llibre deici Natura
P R I M vS, ^., i^^v`11
PER S.r-Sr
la de^italunya
PRIMERES LECTURES
PEE FERRAN SOLDEVILA
EDITADES PER
Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans, S • A
Provença, 219-BARCELONA-Tel. 71671
r1
FUSTERIA
.l. CascihisTaller especialde restauracióde mobiliarii objectes d'art
;^PEGIALMO^1L^' .
30 ViCARRER DE LONDRES, 228
(Xamfrà Casanova)
BARCELONA
::•:i.Icll i 1:.VIDRIERS
VIDRIERESEMPLOMAD ES
ESP • 1 .'iolii^
4 4'
3O CFNTIMOS
Enric Granados, 46Telèfon núm. 72526BARCELONA
o1 11 S 13 1' Át% Á \ 11 ELVIL1YÄS CÁ%EV1
CONSTRUCCIÓD'OBRES EN GENERAL1 REFORMA D'EDIFICIS
iESPECML MOVIA
20 c_ .e=!Loti rtal Nou, 52Telèfon 21455
Instal'lacions elèctriquesi d'aiguaTelèfonsAscensors
?L ^' ElectromotorsMaterials
o ceN^►MOSé'IL•LUMINACIONS
Verdi, n.° 78( Gràcia )Telèf. 74924
IÁce*i vicia i l'4oloraele Soler i Rovin-mx,..à
per
FELIU ELIES
Amb 43 grans làmines en fototípia,4 d'elles en colors, i 27 il'lustracions,també en fototípia, intercaladesen el text, que conté a més el
Catàleg de Pobra del gran escenògraf
EDICIÓ LIMITADA
D'EXEMPLARS NUMERATS
/vES ll,4rri
Demani's a les bones llibreries de Catalunyao bé als editors
1. G. xeix i Parral Gcruttans, IS. A.Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671
Enric T ir•r'^ lló
\4 !!liéFUSTEREspecialitzaten treballs per aMuseus i Exposicions
EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTAMENA D'CW._r í aRT
Consell de Cent, núm. 283Telèfon 14345 : BARCELONA
IOA/:PALPINTURA DECORATIVA
1 ;!30 CEHT!MGS_
Mallorca, 255Telèfon 70702
MUNTATGE D'EXPOSI-CIONS, TRANSPORT 1
SEGUR D'OBRES
EM BALATGED'OBJECTES D'ART 1
MOBLES DE LUXE
CASA FUNDADAL'ANY 1880
Tallers, n.° 66 : BARCELONA : Telèfon 15276
I. G. S ix [ BARIUL Qeanss.. S. A. - PROVHNçe, 219- Beecmt NA
