Butlletí CESC 165

PresidentVicepresident primerVicepresident segon

SecretariTresorer

Vocals

SECCIONSNatura

FamiliarsSenders

Muntanya

Alta MuntanyaGAE

Esteve MonrabàCarles MontoriolEsther GuiuMartí PujolAgustí NetErika BartoloméQuico FernandezLluís ForrollMaite GarciaJosep GensanaJulio LlorenteFrancesca LópezIvan LópezCarles MarínJordi MartínRafel NetMiquel PérezJoan PujalsFrancesc RuizPau Mikel SalvadóJoan Salvanyà

Josep GensanaCarles MarínJulio LlorenteQuico Fernandez /Miquel PérezMiquel PérezIván López / Pau Mikel Salvadó

Edició i DissenyDistribució

ImpressióEmail Butlletí

ExemplarsPortada

Esther GuiuFrancesc OrenchMaria Àngels [email protected] exemplarsSanta Fe Montseny, Carles Marín

CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONIButlletí Bimensual

Número 165 - Març i Abril 2012

Atenció al públicPaulo Jiménez

dimarts i dijous - de 19 a 21hc/ Sant Antoni, 1608470 Sant Celoni

93 867 52 [email protected]

La quota anual de soci numerari és de 34 euros. La quota de soci major de 65 anys és de 18 euros anuals. La quota del primer membre d'una família és de

34 euros i la de cadascun dels altres membres és de 13 euros.

Podeu enviar les vostres col.laboracions a l'adreça del butlletí.

El CESC no comparteix necessàriament les opinions dels col.laboradors.

EDITORIAL

La muntanya és més que un esport

Amb aquesta frase d'en Conrad Blanch, cap de la primera expedició catalana que assolí l'Everest i president del Cen-tre Excursionista de Catalunya, encetem aquesta editorial.

La muntanya és molt més que un esport, és una esco-la de civisme, de companyonia, de valors i de solidaritat. L'esport també ho és, però l'excursionisme és més que un esport perquè augmenta els espais de convivència i el grau d'ajuda i cooperació entre els companys, tant en els bons moments com en els de dificultat.

L'esportista d'equip quan s'acaba el partit o l'entrenament se'n va, en canvi a la muntanya, gaudim amb el projecte de la sortida, i durant l'excursió convivim tot el dia i fins i tot el sopar, la nit del refugi o tenda, mengem plegats, i tot això ajuda a fomentar la convivència i a fer créixer l'amistat, no solament amb la gent de la colla, sinó sovint, amb excursio-nistes que acabem de conèixer durant la jornada.

L'excursionisme ens ajuda a conèixer el País, tot trepit-jant-lo. Un seguit de sortides amb itineraris per nous llocs ens fan descobrir, conèixer i estimar especialment el nostre País, amb el món de la pagesia i també d'altres indrets d'ar-reu, amb la seva gent de diferents pobles i contrades.

Tots els excursionistes recordem amb satisfacció de for-ma especial el fet d'haver gaudit dalt del cim, després de l'esforç realitzat per assolir-lo. També en acabar la ruta i temps després amb la gran satisfacció de totes les experi-ències viscudes. Encara és més, moltes vegades compartim l'alegria de les gestes de muntanya de companys de la nos-tra entitat o d'altres del País.

Som-hi companys!La Junta Directiva |

COMPOSICIÓ DE LA NOVA JUNTAPresident: Esteve MonrabàVicepresident primer: Carles MontoriolVicepresidenta segona: Esther GuiuSecretari: Martí PujolTresorer: Agustí Net

VOCALSNatura: Josep Gensana, Joan Torras i Sefa MartínezFamiliars: Carles MarínSenders: Julio LlorenteMuntanya: Quico Fernandez i Miquel PérezAlta Muntanya: Miquel PérezVocals conjunts de Muntanya i Alta Muntanya: Èrika Bartolomé, Lluís Forroll, Jordi Martin i Rafel NetGAE: Ivan López i Pau Mikel SalvadóMarxa Montseny: Joan SalvanyàMaterial i atenció al públic: Paulo JiménezComunicacions: Maite Garcia i Esther GuiuBiblioteca: Francesca LópezBase de Dades i Quotes: Joan Pujals, Agustí Net i Paulo Jiménez

Per diverses raons, però amb el principi d'adequar la composició de la Junta a la si-tuació real dels seus membres actius, cessa en Joan Miquel Escudé, l'Oriol Boleda i en Francesc Ruiz.

NOMBRE DE SOCISSeguim creixent: a data 31 de desembre del 2011 el CESC tenia 594 socis. Això és un

12% més que l'any anterior. Durant l'any 2011 hi va haver 97 noves altes i 35 baixes. La diferència és d'un creixement de 62 socis.

LIQUIDACIÓ I PRESSUPOSTDegut a l'augment de socis, a un increment en la partida d'ajuts i a l'estalvi que ha

suposat l'edició bimensual del butlletí, el CESC ha tancat l'any amb superàvit, que ha permès la compra de material per les seccions de Senders, Alta Muntanya i GAE, no pres-supostat en el 2011.

INFORMACIÓ | CESC

Assemblea General de Socis

INFORMACIÓ | CESC

CESC butlletí | març / abril 2012 | 1

QUOTESS'explica que a través de la corredora d'assegurances Galia de Girona, s'han presentat

dues propostes de pòlisses d'assegurança, i que aquestes propostes van ser aprovades en la darrera junta. En les pàgines posteriors, s'exposen les condicions concretes i el quadre de cobertures.

PÒLISSA DE RESPONSABILITAT CIVIL: Exclusivament per activitats organitzades pel CESC i amb un àmbit de cobertura per tota Europa.

Cobreix 2 grups d'activitats:- activitats de risc baix i mitjà, amb cobertura per a 600 socis.- activitats d'alt risc, amb cobertura per a 50 socis.

PÒLISSA D'ACCIDENTS: Cobertura per activitats organitzades pel CESC fins a 100 socis (federats i no federats).

La prima de la suma de les dues pòlisses és de 2364 euros anuals, aquesta quantitat repartida entre 600 socis, resulta a 4 euros anuals a pagar cada soci.

S'informa i s'aprova, que en el 2012, el Centre es fa càrrec del 50% del cost de les as-segurances, i la resta (2 euros per soci), s'incrementarà a les quotes del 2012:

Soci ordinari i/o titular d'una unitat (i adreça) familiar: 34 eurosCadascun dels altres socis d'una mateixa unitat (i adreça) familiar: 13 eurosSoci major de 65 anys: 18 euros

INFORMES DE LES DIFERENTS SECCIONSComença en Francesc Ruiz exposant tot el que s'ha fet des de la secció de Senders.

Al llarg del 2011 s'ha fet la Ruta del Nyerros, tal com estava prevista, de Matadepera a Nyer, en 12 sortides, en les quals han participat una mitjana de 47 excursionistes. També s'ha fet una sortida a la Serra de Busa i una altra de Gombrèn a les Fonts del Llobregat per completar el programa anual.

Pel que fa al 2012, el president explica que el Julio Llorente és el nou guia de senders, s'encarregarà d'organitzar les sortides previstes pel 2012.

Seguidament, en Quico Fernandez, com a representant de la secció de Muntanya, co-menta les diferents sortides del 2011: la vall d'Ansó, el Pic de Dòrria, Cerbere, Pic de Pahule i Garganta d'Escuaín (Memorial), Carlit, Vall d'Eina, Ibons de Batisielles i Forau d'Aigualluts, i Sierra de Guara i Rodellar. Pel 2012, es preveu organitzar sortides per l'Em-pordà, Benasque, la zona del Pedraforca, entre d'altres.

L'altre vocal de la secció de Muntanya, en Miquel Pérez, explica les sortides organitza-des per ell, al llarg del 2011: Montserrat, Gorgues del Tarn i de Collbató a Monistrol.

Pel 2012, es preveu organitzar sortides de dificultat baixa-mitjana semblants a les rea-litzades.

Pel que fa a la secció d'Alta Muntanya, també encaçalada per en Miquel Pérez, s'ex-posen les sortides realitzades al llarg del 2011: Posets, Maladeta, Comaloformo, Ferrates a

INFORMACIÓ | CESC

2 | CESC butlletí | març / abril 2012

Andorra, Pic Tort i vall Fosca, els 10 tres-mils per la vall d'Estós, Taillón, Monteixo, i Co-mapedrosa-Baiau. L'única ascensió no aconseguida per mal temps ha estat el Mont-roig.

Pel 2012, es preveu organitzar sortides de dificultat mitjana-alta pel Pirineu català i aragonès, Andorra i la Cerdanya, sempre condicionats a la meteorologia, i en cas de no poder fer la sortida prevista, es farà una opció B.

El president, en nom dels diferents guies de natura Jaume Domenech, Josep Gensana, Sefa Martínez i Joan Torras, explica les sortides realitzades en el 2011: Santuari de Puig-graciós, Castell de Palafolls, Sant Martí del Montnegre, Ruta de les 10 ermites, Castanyer de les 9 branques, Turó de Morou i Cigalot, El Far i la Font de les Tres Roses.

Pel 2012, es preveu continuar organitzant sortides matinals de dificultat baixa.

L'Agustí Net, com a responsable de les sortides gastronòmiques, preveu organitzar-ne un parell més per aquest 2012.

Pel que fa al GAE (Grup d'Alpinisme i Escalada), el seu representant Ivan López, explica que aquesta secció no programa sortides perquè són un grup molt heterogeni, que practi-ca diferents tipus d'escalada. Surten en diferents grups a realitzats activitats diverses, tots els caps de setmana, amb una mitjana d'uns 60 participants.

L'Ivan comenta que amb la renovació del boulder del centre, s'ha dinamitzat molt la secció i agraeix a la junta la seva col.laboració.

I per acabar el president, en nom d'en Carles Montoriol, explica les activitats socials

i culturals fetes: calçotada, concurs fotogràfic Sant Jordi, cicle d'audiovisuals, diada del soci, marxa pel Montseny i pujada del pessebre a les Agudes. Com a novetat, aquest any s'ha col.laborat amb la marxa per la Marató de TV3, i alguns socis han assistit a l'Aplec Excursionista dels Països Catalans a l'Alguer (Sardenya).

Pel 2012, es preveu continuar organitzant totes les activitats socials tradicionals i d'al-tres que puguin sorgir.

INFORMACIONS DIVERSESEl president, agraeix la col.laboració d'en Francesc Orench i la Mª Àngels Abel per la

tasca en la distribució de la revista. A en Joan Torres i la Sefa Martínez per la seva col.labo-ració en les sortides de natura. I felicita a l'Ester Guiu pel disseny i l'edició de la revista.

S'explica la situació del local social del CESC, en relació als seus propietaris (el Centre Popular). El Centre Popular cedeix el local de la planta baixa a l'ajuntament, amb la condi-ció que aquest, assumeixi el cost de les obres. I ofereix al CESC la venta del local ocupat.

Davant d'aquesta proposta, el president com a representat del CESC, va informar de la impossibilitat d'acceptar-la, però tot i així, s'ha demanat quin seria el preu de venta del local. Encara no s'ha notificat aquest preu. Restem a l'espera d'aquesta informació.


INFORMACIÓ | CESC

En l'Assemblea General Ordinària del passat 27 gener, s'aprovà la contractació d'una pòlissa d'assegurances específica del sector de l'oci, el temps lliure i l'esport d'aventura.

Consta de dues parts: RESPONSABILITAT CIVIL i COBERTURA D'ACCIDENTS.El cost de la mateixa suposa 4 euros anuals per soci. El 50% l'assumeix el Centre, i la

resta cada soci (2 euros any), que s'afegiran en el proper rebut anual.

Resumim les característiques principals de les cobertures i indemnitzacions:

A. POLISSA DE RESPONSABILITAT CIVILBàsicament dóna cobertura a l'organització (els membres de junta, monitors, guies,

voluntaris i col.laboradors), i consta de dues pòlisses:

1. POLISSA D'ACTIVITATS DE RISC BAIX I MITJA (fi ns a 600 socis)Cobertura a: EXCURSIONS, ACTIVITATS A PISCINES, RIUS, MAR, BULDER, ROCÒ-

DROM, INICI A L'ESCALADA, RÀPEL, TIROLINES, PONTS PENJANTS, SENDERISME, MUNTANYSME...

Cobertura fi ns a 3.000.000 euros

2. POLISSA D'ACTIVITATS DE RISC ALT (fi ns a 50 socis)Cobertura a: ESPEOLOGIA, ESCALADA, DESCENS BARRANCS, ALPINISME, RUTES

ENCORDADES, RAFTING, SURF, ESQUÍ ALPÍ I DE MUNTANYA, RAQUETES DE NEU, SURF DE NEU...

Cobertura fi ns a 1.500.000 euros

D'aquesta manera, tenim cobertura, tant per activitats de baix o alt risc, fins a un total de 4.500.000 euros.

B. POLISSA D'ACCIDENTSACTIVITATS COBERTES: Totes les ressenyades a les pòlisses de Responsabilitat Civil.

MODALITAT DE COBERTURA: La junta i amb l'aprovació de l'Assemblea ha contractat la següent pòlissa:

Mort per accident: 6.000 euros Mort menors de 14 anys: 3.000 euros Invalidesa permanent: 12.000 euros Despeses mediques, hospitalàries o ambulatòries: il.limitat fins a 5 anys Despeses diferents: 12.000 euros

INFORMACIÓ | ASSEGURANÇA

Pòlissa d’Assegurança de Responsabilitat Civil i Cobertura d’Accidents


INFORMACIÓ | CESC

ACLARIMENTS: DESPESA MÈDICA HOSPITALARIA/AMBULATÒRIALa companyia abona les despeses dels serveis rebuts en règim ambulatori i sense inter-

nament. O en règim hospitalari de les despeses que es generin fins un límit de 5 anys.

DESPESA D'ASSISTÈNCIA DIFERENT A L'AMBULATÒRIA/HOSPITALARIALa companyia abona fins un total de 12.000 euros de les següents despeses:

TRASLLAT URGENT, DESPLAÇAMENTS, ASSISTÈNCIA A DOMICILI, ADQUISICIÓ-IM-PLANTACIÓ (pròtesis), LLOGUER o COMPRA DE CROSSES, CADIRA RODES, REHABILI-TACIO FÍSICA, MEDICAMENTS, PROBES MÈDIQUES, ESTÀNCIA ACOMPANYANT (fins a 72 hores), BÚSQUEDA i RESCAT, TRASLLAT, CIRURGIA ESTÈTICA.

Totes aquestes prestacions sempre per prescripció facultativa.

NOTES MOLT IMPORTANTS:La pòlissa només cobreix les activitats organitzades pel CESC.Els no socis que participen en activitats del CESC, NO els cobreix l'assegurança.


INFORMACIÓ | CESC

Com cada any, ens hem animat a preparar el ja tradicional cicle d'audiovisuals del mes de març. Enguany el fem a la nova sala Bernat Martorell, a Can Ramis i el comencem amb la col.laboració d'Omnium Cultural del Baix Montseny, que ens portarà un muntatge d'en Ferran Latorre, alpinista amb 7 vuit mils, i càmera del programa “Al filo de lo impossible” de TVE, des de fa 15 anys.

Seguirem amb l'aportació de l'amic Martí Boada, celoní insigne, sobre usos i aprofi-taments dels fruits silvestres. El dia 16 l'il.lustre soci Josep Mª Panareda, especialista en l'evolució del paisatge i la vegetació, ens presentarà l'audiovisual sobre Madeira.

En Quico Fernandez ens fera reviure moltes activitats viscudes gràcies al muntatge es-pecial per a l'ocasió, agrupant les seves fotos “amb garantia de qualitat”. Tancarem el cicle amb la Marta de la Iglesia, en Ramon Jiménez i l'Esther Guiu que ens passaran la seva aventura als Carros de Foc de l'estiu passat.

Divendres 2, 9, 16, 23 i 30 de marça la sala Bernat Martorell, de CAN RAMISPlaça de l’Ajuntament de Sant Celoni

Divendres, 2 de març, a 2/4 de 10 del vespreDEL 8b ALS 8000 METRESA càrrec de Ferran Latorre

Divendres, 9 de març, a 2/4 de 10 del vespreUSOS I APROFITAMENT DELS FRUITS SILVESTRES A càrrec de Martí Boada

Divendres, 16 de març, a 2/4 de 10 del vesprePASSEJANT PER L'ILLA DE MADEIRAA càrrec de Josep Mª Panareda

Divendres 23 de març, a 2/4 de 10 del vespreESPECIAL MUNTANYA 2011 i LA SENDA DE CAMILLEA càrrec de Quico Fernàndez

Divendres 30 de març, a les 10 del vespreTRAVESSA DELS CARROS DE FOC (PN AIGÜESTORTES)A càrrec de Marta de la Iglesia, Ramon Jimenez i Esther Guiu

INFORMACIÓ | AUDIOVISUALS DE MUNTANYA

Cicle d’Audiovisuals de Muntanya


INFORMACIÓ | CESC

Ja tenim aquí el Concurs Sant Jordi de Fotografia, que organitza com cada d'any, des d'en fa 17, el CESC. No és un concurs per a professionals, ni s'ha de participar amb la in-tenció de “guanyar”. Només és una manera de compartir amb una colla d'amics, aquelles imatges que ens evoquen bons records.

La manera de participar està àmpliament explicada en el tríptic que rebràs juntament amb aquest butlletí:

Tria entre 1 i 5 fotografi es en total que t'agradin. No cal que siguin d'aquest any, però sí que han d'estar relacionades amb un d'aquests dos temes: MUNTANYA i NATURA, o MACROFOTOGRAFIA

La mida és important que estigui entre 18 per 18 i 36 per 36 (no és perquè sí; penseu que les hem de col.locar en el marcs i són les mides que podem acceptar). Recomanem no posar-les sobre cap suport rígid perquè ens resulta molt més còmode.

Fins al 29 de març, les pots fer arribar al CESC de la manera que més et convingui, de les que es proposen en les bases. (No espereu fins a l'últim moment!!)

Per mantenir l'anonimat fins després de la votació, i a la vegada, evitar que hi hagi alguna pèrdua i poder tornar les fotografies, és important fer els següents passos:

- Escriu al DARRERE de cada fotografia el TÍTOL i la CATEGORIA a la qual s'opta.- Escriu tots els TÍTOLS de les fotografies que presentes, a la part de fora d'un SOBRE- A l'interior d'aquest sobre, hauràs d'afegir la BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ que pots re-

tallar del tríptic o baixar-te-la de la web del CESC, ben omplerta.

Totes les fotografies que presentem els socis del CESC, participen a la vegada en dos concursos: el “social” i l’obert. Al “social” som tots els socis els que votem aquelles fo-tografies fetes per socis del CESC. Al concurs “obert” és un jurat d'experts qui tria d'entre totes les fotografies presentades, siguin o no socis del Centre.

Dimecres 18 d’abril - Votació del JuratDijous 19 d’abril, de 7 a 9 del vespre - Votació del socis pel Concurs SocialDivendres 20, a les 8 del vespre - Inauguració de l’exposició i entrega de premisExposició oberta del 20 d’ abril al 15 de maig dins els horaris i dies establerts.Tots els actes seran a Can Ramis (plaça de l'Ajuntament) de Sant Celoni.

Els premis materials són força atractius. Però malgrat això, el què realment ens ha de moure a participar-hi és la satisfacció de compartir aquells instants especials per nosaltres que vam ser capaços d'immortalitzar amb les nostres càmeres. No t'ho pensis més: Segur que tens imatges que als altres ens agradarà veure!

INFORMACIÓ | CONCURS DE FOTOGRAFIA DE MUNTANYA

Concurs Sant Jordi de Fotografi a


INFORMACIÓ | CESC

per un absis trapezial, en un distribució típicament preromànica, així l'origen de l'ermita se situa en el segle X. A la banda de tramuntana hi ha una capella i una sagristia, afegides. L'entrada està situada a ponent i fou totalment modificada al segle XX, amb l'enlluït de la paret i l'aixecament d'un campanar d'espadanya de dos ulls. A la part meridional hi ha un petit cementiri molt deteriorat. Des d'aquest punt es té una bona vista de la plana de la Selva, del Montseny i les Guilleries.

Els pantans d'en Llobet són un conjunt de tres pantans que es troben a 500 metres de la Torre d'en Llobet (masia fortificada del segle XV-XVI que va pertànyer a la família Llo-bet, una de les nissagues més antigues de Vidreres). Aquests pantans foren construïts per la família Llobet a la riera del mateix nom per regar els camps.

El Castell de Sant Iscle va pertànyer al vescomte de Cabrera i la primera noticia que es té és del 1194 com a conseqüència d'un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. El 1241 va ser donat als templers però retornà als Cabrera, i el 1310 hi residia Elionor, muller del vescomte Bernat I.

Fou ocupat pels remences durant l'ultima guerra remença i fou retornat al 1485. A partir del segle XVI ja no trobem cap esment del castell en cap altre conflicte armat. Així podem dir que va perdre la seva funció militar.

Les restes del castell mostren una planta força quadrangular d'uns 30 metres per costat. Es poden detectar dues fases constructives: la primera fase del segle XII-XIII inclou la torre sud-est de 15 m d'alçada i tres pisos, murs adossats, cisterna i la capella dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, de la qual queden restes de les parets i de l'absis semicircular. En aquesta capella es conservaren les relíquies dels sants màrtirs fins que van ser traslladades a Breda l'any 1263. La segona fase data del segle XIV, inclou la resta de les torres, murs atalussats i revestiment de murs antics.

A tot el voltant del castell encara es conserva el fossar.


SORTIDES MARÇ | FITXA NATURA

i de tota la Costa fins a Portbou. Un cop haurem dinat, anirem al Monestir de Sant Pere de Rodes, però no disposarem de temps suficient per visitar-lo, doncs encara ens quedaran uns 500m de desnivell i més d'una hora, per baixar pel costat del Rec dels Gatiens fins a la Selva de Mar, lloc on ens recollirà l'autocar per tornar cap a Sant Celoni.

DIFICULTAT Pràcticament tot el camí és per sender de muntanya. De totes maneres hi han un parell de llocs on ens huarem d'ajudar amb les mans, per superar uns ressalts ro-cosos i haurem de fer una petita desgrimpada. Trobarem algun pas una mica aeri, però qualsevol persona acostumada a caminar per terrenys de muntanya, no ha de tenir cap problema per superar-lo.

CAL PORTAR Esmorzar i dinar, beure suficient per passar el dia (no trobarem fonts), equipament personal d'acord al temps que faci (ulleres de sol, crema solar, roba per abri-gar una mica, ja que si fa tramuntana pot fer fred, màquina de fer fotos, calçat adequat per muntanya, etc.

HORARIS I PREUS PER VISITAR EL MONESTIR DE SANT PERE DE RODESHorari de 10:00 a 17:30hTarifes: Normal 4,50 euros. Reduïda 3,00 euros.Tenen dret a la tarifa reduïda: pensionistes; nois i noies de 7 a 18 anys; titulars del

carnet d'estudiant; titulars del carnet jove; grups de 20 persones o més; famílies mono-parentals.

Tenen dret a gratuïtat: majors de 65 anys; nens i nenes fins a 6 anys; membres de l'ICOM; grups escolars acompanyats de professor, famílies nombroses; personal docent; discapacitats; aturats; Amics del Museu.

Si voleu mes informació sobre el Monestir de Sant Pere de Rodes podeu trobar-la a la web del ajuntament del Port de la Selva:

http://ca.elportdelaselva.cat/turisme/que-visitar/monestir-de-sant-pere-de-rodes-4.html

SORTIDES ABRIL | FITXA MUNTANYA


Just després ens esperava un llarg camí fins al cotxe, on ens vam trobar que havíem de vigilar amb la neu ja que en alguns punts quasi es desfeia. Hi va haver un pèl de tensió, més aviat adrenalina, que va fer pujar la nota final de l'excursió. Arribats al cotxe “sans i estalvis” vam anar a celebrar l'ascensió al Mulleres a un bon bar on les patates braves volaven sospitosament.

Per acabar, agraeixo a tot l'equip que m'hagueu ajudat a fer el cim i que m'hagueu donat els vostres savis consells. Espero el pròxim 3000 amb moltíssima il.lusió i em plau donar-vos les gràcies per haver pogut fer aquest escrit a la revista del CESC.

Text: Pau del Carmen. Fotos: Ramón Jiménez i Èrika Bartolomé |

SOCIS | SORTIDES


1936: any tràgic per Espanya. La cruenta guerra civil anul.laria per molts anys qualsevol activitat muntanyera. Tres anys després, en el 1939, la segona guerra mundial. El malson també arriba als francesos. I el Pirineu queda sol; ocupat per gent d'armes, que es vigilen des de les altures.

Però després del drama, de seguida retornen els escaladors a la serralada, i s'hi uneixen altres joves entusiastes que no tardaran en destacar.

La tècnica i el material es perfeccionen, s'imposen les soles de Vibram, acabant amb el destorb que suposava dur doble calçat (botes de claus per caminar i espardenyes per escalar); apareixen les noves cordes de niló, que arraconen ràpidament les velles cordes de cànem. Amb aquesta ajuda, la conquesta de la verticalitat avança a pas de gegant.

Comença a posar-se de moda ajuntar varis itineraris, per tal de fer grans travesses i des-nivells: les tres artistes del Balaitous, les tres grans de Gavarnie, les quatre puntes del Midi d'Ossau, etc.

En el 1953 es produeix un nou salt endavant: la cara sud-est de la Agulla Jean Santé és oberta per Jean Ravier. I la cara oest del Quairat també és vençuda pels germans Ravier. L'any següent els germans pugen la cara nord del Pitó Carré. Pocs dies després, tor-nen a triomfar amb la cara nord-oest de l'Agulla Nord d'Ansabère, que no havia patit cap temptativa en 20 anys.

Qui són aquests germans Ravier? Doncs els dos joveníssims germans bessons de Burdeus, es disposaven a escriure una de les més audaces pàgines del pirinisme modern.

En la dècada dels anys 40 es van limi-tar a repetir escalades clàssiques, les con-siderades llavors com les més difícils: el Couloir de Gaube, la nord del Petit Pic de Midí, la cresta nord-occidental del Balai-tous, etc.

A partir de 1950 es llencen a ascensions de més envergadura. En només 4 anys es col.loquen entre els millors. Però no s'atu-ren aquí. La llista és interminable, any rere any, els germans Ravier solcarien les més prestigioses parets dels Pirineus.

HISTÒRIA DELS PIRINEUS | FITXA 11

Els bessons Ravier

SOCIS | APORTACIONS


Les seves vies responen sempre a la lògica, per la simplicitat i la bellesa de la seva con-cepció. Lligats per la cintura, sense peus de gat ni pitons, i amb una gran discreció, van reduir de forma notable “els últims problemes” dels Pirineus:

El corredor de l'esquerre del Couloir de Gaube, anomenat corredor Y, era considerat inaccessible per les contínues caigudes de pedres. Com ho van sol.lucionar els bessons Ravier?, doncs pujant-lo a l'hivern, quan el gel subjecta les pedres inestables.

A partir del 1964 accedeixen a la direcció del GPHM, el grup d'alta muntanya més prestigiós dels Pirineus.

En la décades dels anys 60 es contacta amb els grups més avançats d'escaladors his-pans. Aragonesos i catalans primer, i després de les demés regions, comencen a ingressar en el GPHM.

Gràcies al desenvolupament de les vies de comunicació, es reprèn el contacte entre els pirinistes i els alpinistes. Auesta unió i la transmissió del coneixement fan que es produei-xin les primeres grans expedicions fora d'Europa:

En el 1962, Jean Ravier participa en l'expedició francesa al Jannu, trepitjant el cim junt amb Lionel Terray. Mai un pirinista havia arribat tant lluny i tant alt.

A finals dels anys seixanta, el pirinisme arriba a la fase de les hivernals. Les vies més difícils de tota la serralada són conquistades a l'hivern.

Entre la cada vegada més nombrosa llista d'hivernals, un nom comença a sorgir amb més insistència: Louis Audoubert. El simpàtic sacerdot (després, deixaria la sotana), serà la última gran figura dels Pirineus. Al llarg de la següent dècada desenvolupa una activitat inusitada. Està en tots els racons del Pirineu traçant vies difícils, a l'hivern i a l'estiu. En el 1974 obra una nova via a les Grandes Jorasses, junt amb una cordada alpina.

Realment sembla que quedi poc per fer d'original als Pirineus. L'última fase del pirinis-me es completa amb escalades que exigeixen varis dies penjats en les vertiginoses parets, amb freds bivacs. Èxits d'antologia, que exigeixen voluntat i una preparació fora de l'abast de tothom.

Text: Esther Guiu. Fotos: Arxiu |

SOCIS | APORTACIONS


Butlletí CESC 165

Documents

Transcript of Butlletí CESC 165