Nú

mer

o 2

8

Feb

rer

201

1

C Cultura Arxius

ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ: EL NOU PORTAL WEB DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA UNA FINESTRA AL MÓN

La comunicació multimèdia, anomenada també hi-

pertextual i e-comunicació, fa referència al fet d’utilitzar diferents mitjans (els mèdia) per transportar o transferir informació (–ja sigui text, àudio, gràfics, imatge, vídeo–) i interactivitat. Aquesta manera de co-municar no és exclusiva d’Internet: una presentació en PowerPoint, per exemple, és multimèdia i interactiva, o la TV digital, també ho és, però és la Xarxa, potser, la qui més ha revolucionat els processos de comunica-ció pública en els mitjans tradicionals. La comunicació via Web ens ha dut a passar del concepte d’audiència al d’usuari, ja que els serveis d’informació en la Web estan orientats a l’individu, als usuaris particulars; a valorar més els continguts que el propi mitjà; i, a inte-grar els diferents formats d’informació en fer el salt del suport únic als formats multimèdia.

Conscient de les potencialitats estratègiques que comporta la utilització correcta d’una comunicació Web, l’Arxiu Nacional de Catalunya, amb el suport i col·laboració de l’Àrea de Suport Tècnic de la Direcció General del Patrimoni Cultural i del Servei d’Informació i Difusió del Departament de Cultura, ha redissenyat, recentment, la seva presència a Internet.

La pàgina Web de l’Arxiu Nacional, a partir d’ara, és un mini-site que s’insereix a la Web corporativa de la Generalitat de Catalunya, el GENCAT. La pàgina Web, esdevé un portal, una nova estructura tant conceptual com funcional, més àgil i flexible, que permet adequar els seus continguts a les necessitats de comunicació internes i externes de l’Arxiu.

L’Arxiu Nacional de Catalunya pretén convertir la seva pàgina Web en una finestra oberta al món. Donar a conèixer els continguts Web de l’Arxiu en diverses llengües: català, espanyol i anglès; explicar els programes i projectes de l’ANC que puguin ser d’interès als usuaris i a altres professionals d’arxius. Posicionar, en definitiva, l’Arxiu en el món. La reestructurada pàgina Web de l’Arxiu Nacional de Catalunya aferma la voluntat que té el centre de posar, cada dia més, tal com indica el lema de la capçalera de la pàgina, la memòria a l’abast dels ciutadans, i que l’Arxiu esdevingui, a més a més de ser dipòsit físic dels documents, en un arxiu de i per a les persones.

Per a aconseguir aquests objectius, la pàgina ha estat estructurada en sis blocs: 1. Coneix l’Arxiu: la

SUMARI Editorial Estratègies de comunicació: el nou portal Web de l’Arxiu Nacional de Catalunya una finestra al món/ 1 Temes Aproximació al contingut dels arxius nobiliaris i el seu interès per a la investi-gació històrica/ 2

El fons de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona (1918-1942) / 9

La DERD a partir de 1939: del lloc de confiscació a l’arxivament definitiu / 13

Els recursos didàctics d’ANC@ula es difonen també a través de l’aplicació ARC / 19 Noticiari Catalogació del fons bibliogràfic i hemerogràfic Federació de Cors de Clavé / 21

L’evolució de la visió del consum de tabac a través dels documents/ 22

En aplicació de la Llei 21/2005 de restitució, què ha retornat fins ara? / 24

Les imatges del fons fotogràfic Fuerzas Eléctricas de Cataluña, S.A. a Internet / 26

El fons d’Albert Masó i March enriqueix les fonts per a l’estudi del POUM conservades a l’ANC / 26

Nou instrument de descripció del fons de la Compañía de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF) / 28

L’ANC participa en la jornada sobre “La qualitat a les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya”/ 28

Publicacions / 29

Ingressos / 31

Agenda / 36

2 APROXIMACIÓ AL CONTINGUT DELS ARXIUS NOBILIARIS I EL SEU INTERÈS PER A LA INVESTI-GACIÓ HISTÒRICA

El nostre país conserva un patrimoni documental

mil·lenari, un dels més rics i importants del món. Tradi-cionalment, però, quan es parla d’aquest patrimoni do-cumental es tendeix a pensar en els arxius produïts per les institucions històriques, com la monarquia, la Dipu-tació del General o el Consell de Cent, és a dir, els fons produïts per les administracions públiques. Tanmateix, la societat catalana medieval i moderna es va dotar d’una diversitat d’institucions que també van produir un notable patrimoni arxivístic. Un d’ells són els arxius nobiliaris, és a dir, aquells que van ser produïts pels lli-natges i famílies de la noblesa catalana. Aquests arxius en l’actualitat són considerats privats, però que pel que fa a la documentació del període anterior a les revoluci-ons liberals de la primera meitat del segle XIX s’han de considerar en part arxius públics, atès que fins al segle XIX la noblesa catalana va exercir determinades funcions polítiques i administratives regulades pel dret públic. En primer lloc perquè en el dret històric català les famílies que integraven la noblesa gaudien de representació directa en els organismes representatius (la Cort general, la Generalitat i el municipi) a través de l’anomenat braç o estament militar, i en conseqüència estaven dotades de capacitat política i participaven del govern conjuntament amb el rei, l’Església i el municipi. En segon lloc, i força important, perquè les famílies de l’alta noblesa eren titulars de senyories privades o baronies i exercien funcions administratives i de govern en els seus territoris jurisdiccionals. Moltes d’aquestes senyories eren posseïdes en feu del monarca i el dret feudal tenia un fort component de dret públic. En conjunt, doncs, els documents conservats per les famílies nobles s’han de considerar en part, a efectes d’investigació, documents públics perquè van ser produïts en l’exercici de determinades funcions i competències que en el seu moment eren de dret públic, sense contradicció amb el fet que el dret intern dels llinatges nobles pel que feia a la possessió i a la successió dels seus patrimonis era dret civil familiar i per tant privat. Espero que aquestes consideracions puguin ser enteses perquè sense elles no es poden copsar les especificitats dels arxius nobiliaris. Dit això, cal recordar que avui en dia la gran majoria dels arxius familiars són de titularitat privada tot i que una part es troben en centre públics perquè els seus propietaris així ho han volgut, però tots els altres es conserven en residències familiars i fundacions privades.

missió, les dades bàsiques de la institució, els projec-tes, notícies d’actualitat; 2. Fons: és una porta oberta que permet conèixer la gran riquesa i diversitat de fons documentals que aplega l’Arxiu. Els diferents cerca-dors de l’Arxiu, permeten a l’usuari buscar i accedir, des d’aquí, als fons documentals i bibliogràfics del pro-pi Arxiu Nacional de Catalunya i, també, als d’altres arxius i biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, hi ha moltes unitats documentals de l’Arxiu Nacional de Catalunya que són consultables en línia a través d’una imatge associada a la seva descripció; 3. Serveis: s’expliquen els serveis de consulta oberts a to-ta la ciutadania, els de reprografia de documents i els serveis específics per al sector educatiu i per a la pròpia administració; 4. Acció cultural: és el recull de les ac-tivitats de projecció i difusió, les publicacions i mate-rials multimèdia que fa l’Arxiu o hi participa; 5. Ges-tió: és la secció dedicada al sector professional de l’arxivística, i a programadors culturals interessats en les exposicions produïdes per l’arxiu (servei de cessió en préstec gratuït); i, 6. Participa: és l’espai on es tro-ben les eines per a fer suggeriments i comentaris que ens ajudaran a millorar.

Aquest espai propi a la Xarxa ha de permetre a l’Arxiu Nacional de Catalunya analitzar i avaluar, des d’ara, el funcionament de la pàgina Web, millorar-ne la usabilitat i oferir millors serveis. També podrà donar major visibilitat als fons documentals que custòdia (a través de galeries multimèdia, notícies de les darreres novetats, etc). És la plataforma bàsica a partir de la qual s’estructura ja la presència de l’Arxiu Nacional de Catalunya a Internet; entorn que, aviat creixerà amb noves exposicions virtuals, vídeos... i que s’obrirà a la participació dels ciutadans a través de projectes que incorporen eines Web 2.0

3 Els fons familiars –els de la noblesa no constitueixen

cap excepció– contenen determinada informació que no trobarem en els registres i arxius públics i gaudeixen d’unes característiques formals i de contingut (tradició arxivística específica, ordenació originària no alterada, espontaneïtat, absència de censura, testimoniatge personal) que els aporta el seu principal valor afegit.

UNA VISIÓ DE LA NOBLESA CATALANA I DELS SEUS ARXIUS

De quants arxius estem parlant? Una pregunta difícil de contestar perquè no existeix a hores d’ara un cens exhaustiu que inclogui els arxius conservats en centres públics i els conservats per les pròpies famílies i funda-cions privades. Una situació que es complica perquè molts arxius de famílies nobles catalanes són conservats pels seus propietaris fora de Catalunya. Cal partir forçosament d’una anàlisi històrica, que intenti quanti-ficar els llinatges i famílies que van integrar l’estament noble català i els seus entroncaments i enllaços, per a deduir després el nombre aproximat d’arxius que en teo-ria es poden haver conservat. Caldria comprovar després les vicissituds de cadascun dels fons –allò que els arxivers anomenem Història de la Custòdia– i treure de la llista els arxius que han desaparegut per accident, circumstàncies fortuïtes o senzillament per manca de cura dels seus propietaris. Un estudi, altrament, molt aproximatiu perquè les característiques històriques de la noblesa catalana faran gairebé impossible que arribem a conèixer amb exactitud matemàtica els seus integrants.

La condició de noble va ser sempre el final del re-corregut de famílies d’origen social i territorial molt di-vers, que veien coronada la seva trajectòria ascendent i llur riquesa amb l’admissió formal a l’estament nobiliari. Si ens referim a l’etapa final del segle XVIII, és a dir, el moment previ a les reformes liberals i a l’abolició dels privilegis, observem fàcilment com eren considerades nobles famílies d’orígens i trajectòries tan diverses que no tenien res més en comú que el punt d’arribada. Hi trobarem llinatges sorgits en els temps feudals, que podien provar amb facilitat que la seva noblesa i baronies es remuntaven als heroics temps de la reconquesta i repoblació. Al seu costat, i gaudint del mateix rang, es movien altres famílies que devien la seva elevació als immaculats fulls de servei a la monarquia, ja sigui en empreses militars i en la diplomàcia –dues cares de la mateixa moneda– o en la sempre més grisa dedicació a la burocràcia. Ens trobem, doncs, amb la ja clàssica divisió entre la “noblesa d’espasa” i la “noblesa de ploma”, si emprem aquesta afortunada terminologia

dels historiadors francesos. Però d’altres llinatges partien senzillament de juristes, metges, notaris, mercaders, menestrals i fins i tot pagesos, tots ells enriquits i finalment ennoblits. L’ostentació dels escuts d’armes i la pompa de les residències i nivell de vida de moltes d’aquestes famílies era igual per a totes, atès que totes elles vivien i eren considerades nobles i com a tals eren reconegudes en els governs municipals (els grans municipis catalans eren governats per nobles) i admesos en corporacions i acadèmies. Els nobles tenien accés privilegiat a les principals prelatures eclesiàstiques i a un gran nombre de càrrecs de l’escalafó militar i de l’administració.

La noblesa catalana va tenir les seves peculiaritats. El cas és que, a Catalunya, únicament un nombre reduït dels nobles ostentaven un títol del regne de duc, marquès, comte, vescomte o baró, perquè la concessió d’aquesta mercè estava reservada al rei i els monarques espanyols no es caracteritzaren per la generositat a l’hora de repartir privilegis als aspirants catalans. Les

“Llibre de la descendència y coses memorables de la Casa de Ninot, tret en limpio per Joseph Ninot en lo any de la Nativitat del Senyor, 1656”. CAT ANC-1-256/ Fons Llinatge Moixó, marquesos de Sant Mori

4 famílies titulades eren l’alta noblesa catalana, una part de la qual en el segle XVIII ja no residia al Principat, atès que per matrimonis i herències els seus títols i pa-trimonis s’havien incorporat a poderosos llinatges dels Grandes castellans i aragonesos. És el cas dels Cardona (presidents nats del braç militar), dels Cabrera i dels Montcada, que foren absorbits pels ducs de Medinaceli, o dels Castre-Pinós, emparentats amb els ducs d’Híjar. Fins a finals del segle XVIII, els sobirans catalans de totes les èpoques i dinasties havien concedit únicament 148 títols als seus fidels vassalls del Principat: 17 con-cedits pels monarques aragonesos fins als Reis Catòlics, 26 pels Habsburg, 34 pel rei arxiduc Carles i 56 per la dinastia de Borbó fins al 1830. Els monarques constitucionals dels segles XIX i XX van concedir 131 títols (inclosos els pretendents carlins que van ser reco-neguts), als quals cal sumar 14 de pontificis i 3 del ge-neral Franco. La resta de nobles catalans integraven la baixa noblesa i no gaudien d’un títol específic del regne. Una part d’ells havien aconseguit del monarca una patent genèrica de cavaller, de noble o de ciutadà i bur-gès honrat, que els permetia gaudir dels mateixos privi-legis que els anteriors llevat de determinades prebendes i càrrecs reservades als títols. I la part restant ostentava una noblesa hereditària i immemorial, vinculada al lli-natge i basada únicament en un relat genealògic que els feia remuntar a algun avantpassat que havia estat admès com a noble en alguna corporació o municipi. Són l’equivalent als hidalgos castellans i als infanzones ara-gonesos, i eren anomenats generosos o homes de parat-ge. Totes les categories nobiliàries –títols del regne, no-blesa de patent i noblesa immemorial- es transmetien la condició de noble pel cognom, segons l’ordre de suc-cessió de pares a fills i amb preferència de la descen-dència masculina sobre la femenina. El nombre de fa-mílies d’aquesta baixa noblesa es fa difícil de saber, però podem prendre com a indicadors els membres reco-neguts per les actuals corporacions nobiliàries catalanes: el Reial Cos de la Noblesa de Catalunya (142 membres) i el Reial Estament Militar del Principat de Girona (139 membres).

L’alta noblesa no s’extingia amb la successió feme-nina, perquè els títols del regne eren heretats per les pu-billes i sumats als títols i patrimoni del marit, canviant això sí el cognom. En canvi, els llinatges de la baixa noblesa s’interrompien davant la manca de successió masculina i acabaven desapareixent. Les reformes lli-berals del segle XIX, que van suprimir els vincles suc-cessoris i els mayorazgos i van abolir les senyories pri-vades, acabarien provocant la divisió dels patrimonis de

moltes famílies de l’alta noblesa, però el manteniment dels títols els va permetre de sobreviure i adaptar-se al nou marc jurídic i polític. Tanmateix, la supressió coetània dels privilegis hereditaris va ser letal per a la noblesa no titulada, molt nombrosa a Catalunya com s’ha dit, que va perdre la seva funció política i en defi-nitiva la seva raó de ser. Les corporacions nobiliàries, que fins aleshores havien exercit un control sobre els seus membres, van perdre aquesta funció reguladora i es convertiren en meres entitats honorífiques amb funcions protocol·làries i simbòliques, de l’estil de les Ma-estranzas o els reials cossos de noblesa que encara per-duren en els antics regnes de la corona espanyola. Fi-nalment, la recent reforma legal, que ha atorgat la igualtat de successió d’homes i dones en els títols del regne, ha modificat l’ordre successori basat en els cog-noms i probablement provocarà canvis accelerats en les famílies de la noblesa actual, la seva pèrdua d’identitat i en definitiva la dispersió de molts arxius vinculats fins ara a la persona que ostentava el títol. En aquesta situa-ció, doncs, parlar de quants arxius nobiliaris té el país, qui els té i on es conserven no és una qüestió baldera, ans al contrari, una eina de control fonamental per a as-segurar la seva supervivència.

NATURALESA I CONTINGUT DELS ARXIUS NO-BILIARIS

Els fons nobiliaris responen a una determinada lògica que cal conèixer per al seu correcte maneig i utilització. Formen part de la tipologia més àmplia de fons fa-miliars, entenent per aquests el conjunt de documents, en qualsevol mena de suport, produït per una família o llinatge, que són el resultat de les activitats personals i públiques dels seus membres, de l’administració dels seus béns i de l’exercici de potestats jurisdiccionals. Es tracta de conjunts orgànics que no es produeixen d’acord amb els esquemes tradicionals de les institucions públiques, però tampoc s’acumulen de forma arbitrària: els arxius familiars no són col·leccions, sinó que són fons produïts de forma natural per una institució –la família- en el desenvolupament de les seves funcions i activitats quotidianes, sotmesos com qualsevol altre tipus d’arxiu a una selecció personal i conscient i a unes vicissituds moltes vegades fortuïtes. Els arxius s’acumulen a mans d’una família per herència, compra, càrrecs ocupats i aficions. Es distingeixen dels fons personals perquè apleguen priori tàriament la documentació produïda per la família com a institució que ultrapassa i transcendeix els seus membres. Les seves característiques bàsiques són: el productor és una

5

família, que té autoconsciència i memòria històrica lligada a la possessió continuada d’un títol o honor hereditari , un patrimoni associat o l’exercici transmissible de determinats càrrecs i funcions representatives. La família es reprodueix gràcies a determinades pràctiques successòries (vincles testa-mentaris, fideïcomisos, mayorazgos) que perpetuen el patrimoni adquirit, sigui material o immaterial; el que compte és la successió pautada –l’herència- de diverses generacions d’aquesta família, de manera que cada generació se sent usufructuària i no titular del patrimoni, amb el deure de transmetre’l a la generació següent.

En aquest article ens referim específicament als fons nobiliaris, entesos com els conjunts documentals pro-duïts i acumulats per una família o llinatge nobiliari (ja hem parlat anteriorment del concepte històric de noble-sa). Es tracta d’arxius complexos aplegats entorn d’un llinatge troncal a base d’incorporar els títols, patrimonis i arxius d’altres llinatges incorporats. Aquesta in-corporació es pot fer per la via del matrimoni, herència directa o indirecta, divisió, sentència judicial o senzilla-ment per confiscació i donació o venda per part del so-birà. A base d’aquests processos, que es poden conèixer i estudiar a partir del propi fons documental, els arxius nobiliaris es configuren com a “arxiu d’arxius” de famílies de procedències i trajectòries molt diverses. No totes les famílies integrades en arxius nobiliaris són famílies nobles, o ho han estat al llarg de tot el seu recorregut, per la qual cosa aquesta tipologia d’arxius serveix per a estudiar la noblesa i també altres estaments i classes socials. Una darrera característica és que aquests arxius reuneixen una gran quantitat d’informació sobre ells mateixos, de manera que resulta fàcil a l’investigador documentar-ne l’origen, formació i gestió en diverses èpoques i relacionar-ho amb la història

familiar. En conjunt, doncs, els arxius nobiliaris són importants dipòsits o conjunts documentals amb un important potencial per a la investigació d’una gran diversitat d’aspectes: història genealògica, social, econòmica, agrària, política, microhistòria, cultura i mentalitat, art, patrimoni, formes de vida, etcètera. Cal només tenir les claus que ens permetin endinsar-nos amb eficàcia en el seu contingut. Aquest és l’objectiu del present article.

Des del punt de vista jurídic, l’arxiu nobiliari con-tindrà documentació pública i documentació privada. La primera és el resultat de l’exercici de funcions juris-diccionals i administratives, per tant regulades pel dret públic i el dret canònic, i és la que ha atret més podero-sament l’atenció dels historiadors de la política. Era un fet normal que els registres i plecs de documents con-servats arran de l’ostentació d’un càrrec públic de qual-sevol naturalesa, no fossin lliurats al successor en el dit càrrec o a l’arxiu de la institució corresponent, sinó que fossin conservats pel beneficiari i, per inèrcia, pels seus descendents. Algunes famílies, com els Sarriera, van acabar ingressant a l’arxiu reial (actual Arxiu de la Co-rona d’Aragó) els registres de la governació general de Catalunya, càrrec que van exercir en una determinada època, però moltes altres per interès o per ignorància no ho han fet respecte d’altres oficis i responsabilitats. D’aquí que en els arxius familiars hom pot cercar infor-mació sobre determinats fets històrics, vistos precisa-ment a partir dels documents produïts i conservats pels protagonistes, i també sobre les relacions culturals i la circulació de les idees. D’altra banda, els historiadors locals també cerquen en els fons nobiliaris les fonts do-cumentals necessàries per a conèixer la història de les poblacions i territoris que pertanyien a senyories priva-des, succeint més d’una vegada que allò que no es troba

“Privilegis, actes y provances de la antiga militar descendèntia dels Nicolaus. Recopilats per mi Hieronym Nicholau” (segle XVIII). CAT ANC-1-167/ Fons Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius.

6 en l’arxiu municipal es troba en l’arxiu privat de la fa-mília que va ostentar secularment la jurisdicció del lloc. Es tracta d’una informació realment valuosa per a co-nèixer l’exercici quotidià del poder.

La segona categoria dels arxius nobiliaris és la do-cumentació privada, és a dir, la creada arran de les acti-vitats internes del llinatge regulades pel dret civil i mer-cantil, que és dret privat. La part privada del fons està constituïda, en primer lloc, per la documentació genera-da arran de la formació, administració i transmissió del patrimoni; aquest pot ser un feu, una senyoria jurisdic-cional amb dret de justícia, un mosaic de finques, del-mes i rendes agràries, possessions urbanes, un negoci familiar, una activitat professional i qualsevol altre. La gestió del patrimoni i la seva transmissió origina una gran quantitat d’escriptures notarials (compravendes, establiments emfitèutics, capbrevacions, contractes d’arrendament i parceria, testaments, codicils, capítols matrimonials, àpoques, divisions, etcètera) i també tras-llats de plets ventilats en diverses cúries jurisdiccionals. És cert que la documentació notarial i judicial es pot trobar copiada o resumida en els protocols i registres dels arxius públics, però en els fons familiars es conser-va ja triada, seleccionada i ordenada seguint criteris lò-gics del bon administrador i estalvia a l’historiador molt de temps de recerca en els esmentats arxius públics amb resultats atzarosos o inútils. I al seu costat acabarem llegint la documentació original i única, com els llevadors de rendes, la comptabilitat o la correspon-dència familiar i privada, és a dir, aquells documents que contenen informació impossible de trobar fora de l’arxiu familiar i que formen el seu autèntic nucli dur. Si a aquesta darrera categoria documental hi afegim els documents amb contingut literari i creatiu que fan r e fe rènc ia a l a memòr ia f ami l i a r (d i e t a r i s , autobiografies, relats genealògics, històries familiars, records de viatges, memorials de serveis), és a dir, documents capaços de t ransmetre vivències , impressions, records, valors i valoracions personals, obtindrem fàcilment un quadre complet i inestimable. Resumint, els arxius familiars nobiliaris posen a disposició de l’investigador tot allò que necessita per a conèixer i interpretar la història interna de les famílies i per extensió de la seva classe social; una història interna, sí, però en relació amb el seu entorn polític, econòmic i cultural. En definitiva, tot el que és necessari per a descobrir les biografies dels seus membres en el entorn immediat familiar i estamental.

ELS LLIBRES MESTRES O “SPÈCULOS” Els arxius nobiliaris contenien els documents

fonamentals de les famílies que eren vitals per a la seva defensa i supervivència, i com a tals s’han de considerar arxius administratius, de gestió diària i per tant ben ordenats; una altra qüestió és que aquesta ordenació hagi pervingut fins a nosaltres. La seva importància jurídica i administrativa va decaure progressivament al llarg del segle XIX, al ritme mateix de les reformes liberals, fins que la creació dels moderns registres públics (Civil, Propietat, Mercantil) els acabà convertint en dipòsits obsolets de documentació històrica amb un interès exclusivament cultural. Va existir una tradició arxivística molt potent i una pràctica molt arrelada d’ordenació d’aquesta classe de fons familiars realitzada per especialistes (notaris, preveres, procuradors) que té en el Llibre Mestre o “Speculo” la seva peça clau. La confecció d’un Espècul pressuposa un treball d’ordenació i descripció prèvia de l’arxiu familiar i respon a un triple interès de la família que l’ordena. És en primer lloc un relat genealògic, i per això comença amb el desplegament i explicació d’un “arbre de genealogia” que, en ocasions, es complementa amb la narració de l’origen i els fets més rellevants de la vida dels avantpassats. L’esquema genealògic guia tot el procés de confecció del Llibre Mestre, de manera que en segon lloc es troba la classificació i resum dels documents atenent a l’ordre lògic de les diferents famílies i patrimonis entroncades. Com que la finalitat del treball és no perdre els documents i localitzar-los amb rapidesa, els Espèculs contenen un índex molt elaborat i les corresponents signatures que permeten identificar-los i localitzar-los en els diferents calaixos i prestatgeries. Finalment, els hereus que encarreguen els llibres mestres els aprofiten per a deixar escrit, a continuació de les efemèrides i fets cabdals, totes aquelles anècdotes, consells i recomanacions que consi-deren importants per als descendents, una finalitat di-dàctica gens menyspreable. En aquest punt trobem ad-vertiments sobre l’administració del patrimoni, el que es pot fer i el que no; remembrances d’errors del passat que els descendents han d’evitar; valoracions morals sobre la vida privada, la pietat, el matrimoni, el crèdit i el govern dels vassalls; prevencions contra el luxe i la vida ostentosa; la lleialtat i el servei al rei; i moltes altres recomanacions que han de servir per a conservar i mantenir l’honra i el patrimoni. L’Espècul o Llibre Mestre conté, per tant, la visió que la família tenia de sí mateixa i de la seva història, feta a partir de la tradició

7

oral transmesa de pares a fills i, també, en base a la do-cumentació conservada en el propi arxiu. Van ser escrits majoritàriament en els segles XVII i XVIII i con-venientment actualitzats fins a les darreries del segle XIX. Són la clau de volta de l’arxiu i el primer document que l’historiador ha de cercar, no solament per a localitzar els documents, sinó per a entendre la història de la família, situar els membres més importants i con-textualitzar adequadament les seves activitats.

En els arxius familiars nobiliari trobarem els títols jurídics de les senyories, rendes i propietats, és a dir, agrupacions documentals que es poden remuntar fàcil-ment a l’edat mitjana. Els títol de propietats són con-cessions feudals, establiments emfitèutics, compraven-des, divisions de les finques, amortització de censos, compravendes i redempció de censals, testaments, capi-tulacions matrimonials i altres escriptures bàsicament notarials. L’element determinant és l’ordre, atès que en els arxius familiars trobarem les escriptures d’una determinada senyoria, propietat o finca ordenades seguint un criteri temàtic i cronològic, enquadernades i finalment descrites i indexades. Els manuscrits resultants constitueixen una de les una tipologies documentals més esteses en els arxius, que també reben el nom d’Speculos, és a dir, un “mirall” dels documents fonamentals, ja no de la família, sinó d’una propietat. Una dada rellevant és que molts espèculs i llibres

mestres eren redactats per notaris, els quals estampaven la seva signatura en els regestos i trasllats dels documents. Molts d’ells tenien valor jurídic probatori i se’ls ha d’atorgar la presumpció de veritat. La seva informació i contingut té el mateix valor que els documents originals, que en alguns casos poden haver desaparegut. Amb l’Spèculo, però, es pot considerar salvat el contingut essencial de l’arxiu.

Com a conclusió, cal dir que el la investigació en un arxiu nobiliari requereix entendre el fons, és a dir, conèixer la trajectòria familiar que l’hi donat origen i la lògica que ha guiat la seva ordenació. Només així l’investigador podrà extreure el màxim d’informació amb un esforç adequat i raonable.

Josep Fernandez Trabal Bibliografia ADROER PELLICER, M.A.– GIFRE RIBAS, P. “Arxius

privats i arxius patrimonials a Catalunya”, Lligall, 1 (Barcelona, 1988), p. 83-96.

BOSCH, M.–GIFRE, P. “Els llibres mestres dels arxius patrimonials. Una font per a l’estudi de les estratègies patrimonials”, Estudis d’Història Agrària, 12 (Barcelona, 1998), pp. 155-182.

FERNANDEZ I TRABAL, J. “Els arxius familiars i patrimonials. Problemàtica, caracterítzació i metodologia”, Lligall. Revista Catalana d’Arxivís-tica, 4 (1991), 95-113.

FLUVIÀ I ESCORSA, Armand de. Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya, Institut d’Estudis Nobiliaris Catalans-Arxiu Nacional de Catalunya, 1998.

GALLEGO DOMINGUEZ, O. Manual de archivos fa-miliares. Madrid, ANABAD, 1993.

GIFRE, P. – MATAS, J. – SOLER, S. Els arxius patri-monials, Associació d’Història Rural de les Comar-ques Gironines, 2002.

PONS ALOS, V. “Los archivos familiares: realidad y prospectiva desde la óptica del historiador de los archivos”, I Simposium. Los archivos familiares en España: estado de la cuestión, Asociación para la Defensa del Patrimonio Bibliográfico y Documental de Cantabria, Santander, 1996, pp. 45-93.

“Archivo de la Casa de Picó, 1857. II Espéculo del Patrimonio de Picó”. CAT ANC-1-552/ Fons Llinatge Picó.

8

RELACIÓ DE FONS NOBILIARIS CONSERVATS A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

Alta Noblesa (títols del regne) Cronologia Volum/ m

Llinatge Güell, comtes de Güell i marquesos de Comillas 1570-1967 (predomina 1868-1952) 7,3

Llinatge Blanes – Centelles i Saavedra 1205-1931 9

Llinatge Lacambra, comtes de Lacambra 1691-1979 (predomina 1862-1979) 13,9

Llinatge Despujol, marquesos de Palmerola segles XV-XX 23,6

Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldorius 1016-1990 40,5

Llinatge Cartellà de Sabastida, barons d’Albi 1146-1950 7,9

Llinatge Oriola – Cortada, comtes de la Vall de Merlès 1185-1940 16,6

Llinatge Moixó, marquesos de Sant Mori 1117-1972 11,3

Llinatge Pallejà, marquesos de Montsolís segle XII-1953 4

Llinatge Cruïlles de Peratallada, marquesos del Castell de Torrent 1127-1936 2,5

Llinatge Marimon, marquesos de Cerdanyola 1100-1844 0,6

Barons de Savassona 1523-1865 3,3

Llinatge Milà, comtes del Montseny 1201-2002 11, 5

Llinatge Mercader, comtes de Bell – lloc segle XII-1960 28, 7

Llinatge Osorio de Moscoso, duc de Sessa 1694-1837 0,1

Baixa Noblesa (noblesa no titulada) Cronologia Volum/ m

Llinatge Feliu de la Penya 1606-1906 (predomina 1643-1862) 0,2

Llinatge d’Espona segles XI-XX (pred. s. XIII-XIX) 0,8

Llinatge d’Arquer 1201-1885 0,5

Llinatge Milans 1310-1863 1,6

El Reguer de Tavèrnoles segles XII-XIX 2,9

Llinatge Cluet, senyors de la baronia de Sant Cristòfol de la Donzell 1419-1935 0,7

Família Barraquer-Casanova 1403-1962 18,8

Llinatge Regàs – Cuyàs 1301-1800 0,1

Llinatge Besora 1705-1900 0,3

Llinatge Picó 1600-2000 4,4

Llinatge Rialp segles XVI-XIX 2,3

Llinatge Moragas 1701-2000 2,4

EL FONS DE LA CAMBRA OFICIAL DEL LLIBRE DE BARCELONA (1918-1942)

La documentació de la Cambra Oficial del Llibre de

Barcelona va ingressar a l’ANC l’any 1993 per transfe-rència del Departament de Cultura de la Generalitat, que la va rebre l’any 1981 en funció dels traspassos de com-petències entre l’Estat i la Generalitat en matèria de cul-tura. Inicialment, es trobava barrejada amb la docu-mentació de la seva institució antecessora –el Centre de la Propietat Intel·lectual– i també de la successora –la Delegació a Barcelona de l’Institut Nacional del Llibre Espanyol–, constituint un únic fons; fins que l’any 1998 s’inicià la tasca d’identificació de les entitats pro-ductores de la documentació, que va permetre el des-glossament del fons inicial en tres nous fons indepen-dents: el Centre de la Propietat Intel·lectual, la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i la Delegació a Barce-lona de l’Institut Nacional del Llibre Espanyol (INLE). Les tres institucions, de diferent naturalesa jurídica però successives cronològicament, van exercir les seves fun-cions d’acord amb unes mateixes directrius bàsiques: la protecció de la producció i la difusió del llibre. Des dels seus àmbits respectius, les tres tingueren una importàn-cia decisiva en la indústria editorial, no només a nivell català sinó també estatal –atès el pes específic del sector a Catalunya en relació a l’Estat–, així com en la projec-ció d’aquesta indústria al mercat llatinoamericà.

La Cambra Oficial del Llibre de Barcelona va ser creada el 22 de maig de 1918 amb el nom de Cambra del Llibre i de la Propietat Intel·lectual, en fer-se efectiva la idea expressada per Gustau Gili a la Conferència d’Editors i Amics del Llibre, que va tenir lloc a Barcelo-na el 8 i 9 de juny de l’any anterior, de crear un organis-me gremial d’àmbit supraestatal que vetllés pels interes-sos dels professionals de la indústria del llibre i alhora desenvolupés una política editorial de manera coordina-da amb l’Administració, amb especial atenció als con-tactes comercials i culturals amb Amèrica Llatina. La nova Cambra va incorporar l’organisme que la va prece-dir, el Centre de la Propietat Intel·lectual de Barcelona, i estava integrada de forma obligatòria pels professionals vinculats al món de l’edició: editors, llibreters, impressors, gravadors, enquadernadors, fabricants de paper i altres industrials i comerciants directament relacionats amb aquest sector; i pels publicistes que voluntàriament s’hi adherissin.

El novembre de 1918 una reial ordre va reconèixer la seva oficialitat sota la denominació de Cambra Oficial

del Llibre i l’any 1922, a partir de la creació de la Cambra del Llibre de Madrid, es va passar a denominar Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, amb jurisdicció sobre el territori de Catalunya, Balears, Castelló i València.

Pels reials decrets de 15 de febrer i de 12 de maig de 1922 i, especialment, de 23 de juliol de 1925, les Cam-bres Oficials del Llibre, institucions nascudes de la ini-ciativa privada, esdevenien òrgans de caràcter consultiu de l’Administració per a tots els temes relacionats amb la producció, comerç i exportació del llibre, malgrat no perdre la seva dimensió d’associacions d’empresaris creades per a la defensa dels seus interessos professionals. Inicialment, quedaven vinculades amb l’Administració a través del Ministeri de Foment i més tard, mitjançant el Ministeri de Treball, Comerç i Indústria.

Les seves funcions, fixades pels Estatuts i Regla-ments, eren la promoció dels interessos de la indústria i comerç del llibre, proposant al govern les reformes que creguessin necessàries; la millora del règim de la propie-tat intel·lectual; la representació dels interessos dels seus associats i la resolució en judicis arbitrals de les diferències que poguessin sorgir entre ells; la formació d’estadístiques de producció, exportació i importació de la indústria i comerç del llibre; la col·laboració en la fixació del preu del paper editorial; la creació de borses de treball intel·lectual; la publicació de bibliografies es-panyoles i americanes; la persecució de la competència il·lícita; la promoció de l’exportació del llibre; el foment de l’aprenentatge de les arts del llibre; i la difusió de la

9

Logotip de la “II Fiera internazionale del libro”, celebrada a Florència el 1925, dissenyat per Nerino. CAT ANC1-262/Fons Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. T-414.

10 indústria del llibre mitjançant l’organització de fires, ex-posicions, congressos i conferències.

L’any 1920 es va crear el Comitè Oficial del Llibre, òrgan de l’Administració central per a canalitzar la políti-ca estatal del llibre i, en aquest sentit, nexe d’unió amb les Cambres, que hi estaven representades i en depenien orgànicament. La seva funció era atendre totes les qüesti-ons relacionades amb la producció, comerç i exportació del llibre que li confiessin l’Administració o les Cambres, especialment els temes referents a tractats internacionals sobre propietat intel·lectual, fixació del preu del paper editorial i representació en congressos i assemblees.

La Cambra Oficial del Llibre de Barcelona va ser una institució activa fins a l’any 1942, data en què les seves funcions van ser assumides per la Delegació a Barcelona de l’INLE.

El fons ocupa 32 arxivadors i abasta un període cro-nològic entre 1914 i 1942, amb un clar predomini de la dècada 1930-1941. El seu contingut és parcial; a més a més del biaix cronològic, hi ha sèries molt poc repre-sentades i altres funcions de l’entitat de les quals no en tenim cap testimoni. No obstant, la documentació con-servada és prou representativa per poder copsar l’activitat de la institució, el seu grau d’implicació i in-fluència en la indústria del llibre i l’evolució dels mèto-des i de les formes d’interacció dels agents protagonistes durant la primera meitat del segle XX, a remolc de les circumstàncies històriques.

La meitat del volum conservat correspon a les sèries generades per les funcions de govern i organització ad-ministrativa de la Cambra; i l’altra meitat, a la docu-mentació produïda per les activitats pròpies de la insti-tució. Entre les sèries de govern i gestió, destaquen les actes i la documentació del Consell de govern i de la Junta directiva. Es conserven els dos primers llibres d’actes del Consell de govern, datats entre 1918 i 1923 –la resta, de 1923 a 1941, es troben a la Biblioteca de Catalunya–, i els esborranys de les actes entre 1932 i 1941, especialment interessants durant els anys de la guerra civil i el primer franquisme; així com documen-tació sobre eleccions i renovació del Consell de govern dels anys 1930.

Són també interessants per la seva continuïtat, les memòries anuals i les circulars de Secretaria, les sèries de correspondència i la documentació generada per les relacions externes i les activitats protocol·làries; en tots els casos amb un clar predomini dels anys 1930-1941. Tot i que parcial, també és destacable el grup de sèries corresponent a la gestió econòmica de la institució, es-

pecialment els llibres de comptabilitat i la liquidació dels pressupostos entre 1926 i 1941. Un petit grup de dossiers contenen informació sobre la confiscació de la seu de la Cambra i de les seves pertinences per part de la CNT el 1936, i el seu trasllat provisional a diferents locals fins a la seva instal·lació a l’avinguda Diagonal l’any 1939.

Dins del grup de documentació referent a les activi-tats específiques de la institució, s’inclouen les sèries produïdes per la gestió dels associats, com el cens gre-mial, que conté les relacions de socis de Catalunya, Va-lència, Castelló i les Illes Balears i el seu moviment d’altes, baixes i modificacions de dades entre 1925 i 1933. També pertanyen a aquest grup les sèries relacio-nades amb els serveis que la Cambra prestava als seus socis: servei d’informació bibliogràfica a particulars, organismes i representants de la indústria del llibre sobre obres literàries concretes o sobre determinats aspectes relacionats amb la producció editorial; servei d’informació comercial, sobre clients morosos, repre-sentants comercials, etc.; servei d’assessoria jurídica

Resposta de l’editorial Ramón Sopena a l’enquesta del Consulat General de Bolívia a Barcelona sobre les relacions editorials entre Espanya i aquest país. 15 març 1930. CAT ANC1-262/ Fons Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. T-377.

11 (assegurances, mutualisme, règim contributiu, etc.); ges-tió de la inscripció dels socis de la Cambra als registres oficials d’importadors i exportadors; o gestió de les ins-cripcions d’obres a l’oficina del Registre de la Propietat Intel·lectual de Barcelona i també a la dels Estats Units.

Els grups de sèries més rellevants, pel seu volum i significat, són els derivats de la política comercial de la Cambra i de la promoció de la indústria i comerç del lli-bre. Tots dos permeten percebre el pes de la institució en aquest sector i la seva projecció al mercat internacional, especialment el llatinoamericà.

Les sèries de política comercial contenen documenta-ció sobre el comerç exterior, bàsicament sobre l’exportació de llibres a Amèrica Llatina entre 1930 i 1941. No només s’inclouen dossiers sobre exportacions a diferents països i es detallen les condicions que aquests imposen a la importació, també contenen estudis sobre el mercat del llibre i dossiers sobre mesures aranzelàries de diversos països; documentació sobre un projecte de creació a Amèrica de dipòsits de llibres de les editorials exportadores per facilitar els intercanvis i expedients so-bre cobrament de crèdits pendents de pagaments i sobre crèdits bloquejats a conseqüència de la política comercial de determinats estats.

Aquest primer grup també inclou documentació so-bre importacions de llibres des d’Europa i Amèrica, de maquinària i de material per a l’edició des de països eu-ropeus. Així com documentació sobre la regulació de la venda de llibres al mercat interior, sobre el control de la competència il·lícita, la regulació del preu del paper i disposicions sobre el règim de la propietat intel·lectual.

Les sèries relacionades amb la promoció de la in-dústria i comerç del llibre, contenen documentació sobre fires, exposicions, concursos, congressos, conferències i altres activitats de difusió d’àmbit estatal i internacional, bé organitzades per la Cambra o en què la institució hi participà. Destaquen els dossiers de l’organització del Dia del Llibre entre 1934 i 1939, d’especial significació pel que representa la diada a Catalunya i perquè aporten un volum important d’informació que permet fer un acurat seguiment de l’organització de la festa a Barcelona i en altres poblacions catalanes, així com de la seva evolució en aquests sis anys. La documentació de cada dossier anual s’organitza per temes que corresponen a les activitats programades i a les tasques de gestió i d’organització necessàries per a desenvolupar-les: publicació i distribució del cartell i de l’opuscle de la diada (de vegades s’inclou un exemplar o el text original de l’opuscle), concurs d’aparadors, concurs

Dossier sobre el Dia del Llibre de 1935. Exemplar de la publicació de la diada de 1934: La vida del libro, de Jacinto M. Mustieles, amb il·lustracions de Joan d’Ivori. CAT ANC1-262/ Fons Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. T-328.

Dossier sobre el Dia del Llibre de 1935. Fotografia de la parada ambulant de llibres muntada per la llibreria Víctor Malé, d’Artés, per recórrer diver-sos pobles del Bages durant la diada. 1935. CAT ANC1-262/Fons Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. T-335.

d’articles periodístics, parades de llibres al carrer, sol·licituds de cartells i opuscles per part dels socis, des-compte del 10% en la venda de llibres, publicitat de la diada a la ràdio, pàgines de publicitat de l’opuscle reser-vades a editors i llibreters, sol·licituds a l’Ajuntament i a la Generalitat, correspondència i notes de premsa o el calendari de les gestions per part de la Cambra. Són es-pecialment interessants els dossiers de la festa durant els anys de guerra, les diferents iniciatives d’aquests anys per canviar la data i la durada de la fira o la diada de 1939 de la Barcelona del primer franquisme.

Les activitats de difusió de la Cambra també inclouen documentació sobre la seva participació a la Conferència Nacional del Llibre de Madrid de 1927, i en la seva or-ganització des de 1925; dossiers sobre la participació en diferents sessions del Congrés Internacional d’Editors, entre 1926 i 1936, i sobre la col·laboració en diversos congressos, fires i exposicions arreu d’Europa i Amèrica.

Un petit grup de documents fa referència a la repres-sió política, bàsicament del règim franquista entre 1939 i 1941. Són dossiers sobre depuració i clausura de lli-breries -especialment de llibres de segona mà-, sobre confiscació d’obres prohibides i sobre informació sol·licitada pel fiscal instructor de la Causa General de Barcelona i província sobre el control obrer i la col·lectivització del comerç i la indústria editorial durant la guerra civil. En conjunt, contenen prou informació per estudiar el tipus d’obres requisades, els seus propietaris i editors, el seu destí, els autors de l’espoli i la seva orga-nització, així com el paper que la Cambra hi va jugar, entre altres aspectes.

Finalment, el fons conté també un petit conjunt de documentació del Consorci Nacional d’Editors Exporta-dors, societat anònima constituïda a Barcelona el 1929 per diversos editors i amb seu als locals de la Cambra. El seu objectiu era incentivar l’exportació als països llatinoamericans i aconseguir per als seus associats els beneficis derivats del Reglament del Comitè Regulador de la Indústria del Paper, aprovat per Reial Decret de 1928, que fixava que només podrien rebre primes a l’exportació els editors reunits en un sindicat o consorci constituït per difondre el llibre espanyol als països de parla hispana.

El fons de la Cambra proporciona una valuosa informació sobre com una institució i les persones que la van representar, els Gili, Sopena, Salvat, Bauzà, Porter, López- Llausàs, Zendrera, Barral i molts altres editors, llibreters i professionals del món del llibre catalans, van dirigir el sector durant la primera meitat del segle XX. I

de com van haver d’afrontar un dels principals reptes del seu temps: l’exigència d’una ràpida i constant adaptació als freqüents canvis polítics, econòmics i socials del moment històric, per tal de continuar liderant el sector a Espanya i al mercat americà; aspecte que queda clarament reflectit a la documentació.

El fons es troba totalment descrit i el seu catàleg és accessible a través del lloc web de l’Arxiu. També és pot accedir a la descripció del fons del Centre de la Propietat Intel·lectual, que a més disposa de les imatges dels documents associades; i s’està ampliant el tractament del fons de la Delegació a Barcelona de l’INLE que, malgrat l’estat inicial en què es troba, és consultable a través del Servei d’Informació i Referència de l’Arxiu. La disponibilitat dels catàlegs dels fons d’aquestes tres institucions, juntament amb l’existència al centre d’altra documentació sobre el mateix tema, com fons personals, d e c a s e s ed i t o r i a l s o d e l l i b r e r i e s , a mp l i a considerablement la informació sobre la història del llibre i l’edició a Catalunya entre 1900 i 1980 que l’ANC posa a disposició dels usuaris.

Maria Utgés Vallespí

12

Dossier sobre el Dia del Llibre de 1935. Acusament de rebut de la papereria Díaz y Pujol pel cobrament del premi del concurs d’aparadors de la diada. 9 juliol 1935. CAT ANC1-262/Fons Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. T-330.

LA DERD A PARTIR DE 1939: DEL LLOC DE CONFISCACIÓ A L’ARXIVAMENT DEFINITIU

S’ha parlat en diferents ocasions de com va es van produir les confiscacions de documentació per part de la Delegación del Estado para Recuperación de Docu-mentos (DERD), així com de les primeres actuacions que es van portar a terme. Però l’activitat d’aquest or-ganisme, quan pràcticament ja tenia reunida tota la do-cumentació a Salamanca, és menys coneguda.

El fons de la Delegación Nacional de Servicios Do-cumentales (DNSD), hereva de la DERD, és la font principal d’aquest article i molt especialment els expe-dients de correspondència amb l’oficina territorial de Madrid i el subfons d’aquesta oficina; els expedients de correspondència amb organismes públics centrals, la majoria dels quals tenien la seu a la capital de l’Estat; i la documentació relacionada amb la gestió i organitza-ció de la Delegació.

EL PAPER DE L’OFICINA TERRITORIAL DE LA DERD A MADRID

La DERD tenia l’oficina central a Salamanca, però treballava a tot el territori a través de les oficines dele-gades, com la de Barcelona, per exemple. Podríem dir que aquestes oficines territorials eren oficines de pri-mera classificació: el personal que tenien assignat era responsable de la confiscació, feia una primera classifi-cació i enviava la documentació a la ciutat castellana. Actuaven just després de l’entrada de les tropes nacio-nals i durant un breu període, després del qual, es tan-caven. Un cop la documentació era a Salamanca, l’oficina central prenia el relleu en les tasques de classi-ficació a través de les dues seccions en què es vertebra-va la DERD: la Secció Especial (SE), que s’ocupava principalment de la documentació relacionada amb la Maçoneria; i la Secció Políticosocial (PS), dedicada a un gran ventall d’institucions i persones.

De totes les oficines, la que va restar oberta durant més temps i va tenir un paper més important va ser la de Madrid perquè no va ser només una oficina de primera classificació: a través de la correspondència veiem que tenia un bon teixit de relacions, i és espec ia lment in te ressant e l fe t que ac tuava d’intermediari entre l’oficina central a Salamanca i al-tres institucions i organismes de l’Estat. Potser això contribuiria a explicar el gran volum d’aquesta agrupa-ció territorial en relació a la següent, pel que fa al vo-lum: 2785 capses de PS-Madrid1 davant les 1879

capses de PS-Barcelona. Veurem el pes d’aquesta ofici-na en alguns dels apartats següents.

POSSIBLE BARREJA PER NOUS INGRESSOS PROCEDENTS D’ALTRES ORGANISMES DE L’ESTAT I ALTRES INSTITUCIONS AFINS

Ja durant la guerra, aquest organisme amb seu a Sa-lamanca reclama ser l’únic poder amb capacitat per confiscar la documentació. Per exemple, trobem un in-forme (no hi consta la data, però hauria de ser de 1937-1938) on, entre d’altres qüestions, es diu textualment “el Servicio de Recuperación de Documentos tendrá exclusividad de función, prohibiéndose a toda persona o entidad no perteneciente al mismo la apropiación de documentos relativos al enemigo, entendiéndose por tales los impresos, folletos, libros, carteles, películas y cualquiera otra manifestación de propaganda, docu-mentos militares o de interés militar, planos, ficheros de organizaciones oficiales o de partidos políticos, sin-dicales o de cualquiera otra especie”2.

No és l’únic document que en parla, però és una mostra de la intenció d’apropiar-se, i fer-ho amb cober-tura legal, de la tasca de recuperació. Tanmateix, sa-bem que no van ser els únics autors de les confiscaci-ons perquè dins del fons de la DNSD és fàcil veure ofi-cis informant de la tramesa de documentació a Sala-manca i inclús algun document advertint de la seva fun-ció exclusiva, com quan comuniquen al delegat de Se-guretat de Barcelona que “por lo que respecta a la cen-tralización de documentos en esta Delegación del Esta-do, ha de insistirse que se trata del único Organismo autorizado para ello [...]”. És la resposta contundent que Marcelino de Ulibarri, el cap de la DERD, li envia després que el primer li fes saber que “los documentos

13

Segell de la Delegación del Estado para Recuperación de Docu-mentos (DERD, 1938-1944) i membret de la Delegación Nacional de Servicios Documentales (DNSD, 1944-1977), l’organisme que la va succeir. CDMH. Fons DNSD (Exposició:”El retorn dels documents confis-cats a Catalunya”).

que la Policía recoge pueden ser instrumentos para la misma, de los que no pueda [sic] prescindir y tengan precisamente que quedar en sus archivos. Aquellos otros que no teniendo interés para la Policía puedan tenerlo para los efectos a que se creó la Delegación de Recuperación de Documentos de su digno mando, le serán remitidos [...]”3.

A resultes d’aquesta situació, l’arxiu conserva els fons confiscats per diferents poders: a més de la DERD, també la Direcció General de Seguretat, la Fa-lange, el Ministeri de la Governació, el Govern Militar de Madrid, etc.

En aquest sentit, seria bo poder resseguir el camí d’aquests documents confiscats per altres organismes perquè de ben segur el lloc de recollida no sempre es correspon amb l’agrupació documental on es troba. És difícil recórrer-ne la trajectòria, perquè sovint als documents que es conserven (en relació als trasllats de documentació) només hi consta una descripció sumària i massa genèrica que no facilita la cerca. No obstant, una prova d’això és l’ofici4 enviat per un organisme de la Direcció General de Seguretat adreçat al cap de l’oficina de Recuperació de Madrid, Tomás Owens y Pérez del Pulgar, comte del Zenete, on l’informa de la tramesa d’una documentació que han rebut procedent del cap de la policia de Barcelona i que al seu torn, l’havien rebuda de la Prefectura Provincial de FET y de las JONS de Barcelona. Posteriorment, el cap de l’oficina de Madrid envia un ofici al Delegat, Marcelino de Ulibarri, informant que tramet aquesta documentació. Entre d’altres documents, s’esmenta el carnet d’afiliat al Partit Republicà Radical Socialista a nom de Luis López Padilla. Aquest carnet, malgrat ser confiscat a Barcelona, es troba a la capsa 1012, expedient 78, de PS-Madrid.

POSSIBLE BARREJA PER COL·LABORACIÓ AMB ALTRES ORGANISMES. ELS CASOS DEL MINISTERI DE LA GOVERNACIÓ I DEL SERVICIO HIS- TÓRICO MILITAR

A partir de finals de l’any 1939 es produeix una col·laboració amb diferents organismes, en relació a la classificació de la documentació confiscada: el personal de la DERD es desplaça per classificar (veurem el cas de la documentació del Ministeri de la Governació). el personal dels altres organismes es desplaça o treballa

al servei de la DERD (veurem el cas de l’estreta col·laboració amb el Servicio Histórico Militar)

el personal de la DERD classifica documentació per altres organismes des de les oficines de la DERD (només ressenyar que en alguna ocasió Ulibarri infor-ma al comte del Zenete que no veu inconvenient en què part del personal de l’oficina delegada de Madrid classifiqui documentació per altres organismes, atès que disposa de personal suficient).

a) El Ministeri de la Governació El 30 de maig del 1940 el subsecretari de la Gover-

nació tramet un ofici5 a Ulibarri demanant si podria dis-posar de personal per examinar i seleccionar documen-tació que pogués ser d’interès per a la DERD. El més destacable, és que es tracta de “documentación de este Ministerio recuperada en Barcelona”. Ulibarri accepta i el 3 de juny fa desplaçar tres persones (una que treba-lla a Salamanca i dues que treballen a l’oficina territori-al de Madrid). Sembla que els treballs duren un parell de dies i del conjunt de la documentació, part es queda a les oficines del ministeri i altra es remet a Salamanca.

Si cerquem alguns dels documents que consten a les relacions de la documentació classificada a les oficines del ministeri (on hi ha documentació textual, fons foto-gràfics, bibliogràfics i d’hemeroteca), veiem que no sempre podem localitzar la ubicació actual, però alguns documents els trobem a PS-Madrid, i no a PS-Barcelona que és on s’havien recuperat. Per exemple, en una relació de documentació confiscada a Barcelo-

14

Còpia de l’ofici de tramesa al Governador Civil de Barcelona d’una amplia-ció d’informe sobre Pompeu Fabra. Salamanca, 13 de juliol de 1945. CDMH. Fons DNSD-Correspondencia (Exposició: “El retorn dels docu-ments confiscats a Catalunya”)

na, classificada per la DERD i tramesa des de Madrid a Salamanca (data del document: Madrid, 13 de juny de 1940), hi consta: “documentación perteneciente a la Cooperativa de Funcionarios del Ministerio de la Go-bernación”. Segons PARES, actualment la documenta-ció d’aquest organisme es troba a la capsa 774 de PS-Madrid. En aquest sentit, cal recordar que al final de la guerra a Barcelona hi havia documentació dels ministe-ris del govern de la República per dos motius diferents: perquè era de les oficines de l’administració perifèrica de l’Estat o perquè estava en alguns dels ministeris que fugint del front havien traslladat la seva seu, primer de Madrid a València i a partir de la tardor de 1937 de Va-lència a Barcelona.

b) El Servicio Histórico Militar

En una carta6 del Delegat de l’Estat per a la Recupe-ració de Documents adreçada el 4 d’octubre del 1941 al subsecretari de la Governació on, arran de les gestions que porta a terme per consolidar la plantilla, esmenta que “la misión de Recuperación de Documentos no está limitada a facilitar una fuente abundante de informaciones durante el período de depuración. [...] La abundante documentación de todo orden acumulada en los Archivos, obliga a pensar en su aprovechamiento para otros f ines aparte del meramente informativo de conductas personales, como serían, el de fundamentar una historia de la guerra en su aspecto político y militar (en la que hoy colabora proporcionando materiales al Servicio Histórico Militar del Ministerio del Ejército)”.

La col·laboració de la DERD amb el Servicio Histó-rico Militar (SHM) sembla que arrenca a partir de l’agost del 1939: Ulibarri rep una carta7 del cap de l’Archivo Histórico Militar (denominació anterior del SHM) datada el 19 d’agost del 1939 informant-lo de la tramesa de documentació, al mateix temps que demana rebre periòdicament els inventaris (“índices”, diu) de la documentació que la DERD ja hagi classificat, així com aquells exemplars de totes les publicacions que tinguin duplicades. A partir d’aquest moment, es produeix un intercanvi constant de documentació i generalment a través de l’oficina territorial de Madrid, que feia d’intermediari entre l’oficina central i el SHM: bé perquè mantenia en dipòsit la documentació, bé perquè organitzava i realitzava el transport, etc.

Personal del SHM que treballava a Salamanca, separava la documentació confiscada de què disposaven que pogués tenir interès per elaborar l’obra

propagandística ressenyada més amunt, i l’enviaven a Madrid, aleshores seu del SHM. Al mateix temps, aquest organisme també enviava documentació a Salamanca, però no queda del tot clar si era documentació d’anada i tornada (és a dir, que sortia de Salamanca, s’enviava a Madrid i que després es retor-nava a Salamanca), o únicament es traslladava aquella documentació de què disposava el SHM (ja sigui per-què l’havia confiscat o perquè li havien entregat altres agents confiscadors diferents de la DERD) sense que abans hagués sortit de la ciutat castellana.

Pel que fa a la documentació procedent del SHM, sembla que s’integrava a la Secció Políticosocial i tot i que per la documentació de la DNSD no ho podem sa-ber, semblaria plausible que s’integrés concretament a l’agrupació documental de la Sèrie Militar. De totes maneres convé tenir present alguns elements: l’Oficina territorial de Madrid era qui realitzava les

tramesesen alguns casos els viatges eren aprofitats per traslladar tant documentació del SHM com de la mateixa oficina de Madrid

el SHM no només proporcionava documentació de caràcter militar. En un document8 on es detalla la documentació recollida al Museo Histórico9 el dia 17 de gener de 1940, a més de la documentació mi-litar, es fa referència a un lligall de carnets d’afiliats a la UGT. Potser per tot plegat, podríem pensar que en alguns

casos es van produir errors d’atribució de procedències. L’estreta col·laboració podria acabar al març del

1948 quan Ulibarri informa al SHM en una carta10 sig-nada el 9 de març del 1948 que “en estos Archivos se ha dado ya por terminada la labor de clasificación de documentos, por haberse agotado los que en depósito había para este fin, y en su consecuencia no hay selec-ción que hacer que pueda justificar la permanencia de los Sres. Oficiales”.

POSSIBLE BARREJA DERIVADA DE L’APLICACIÓ DELS DIFERENTS CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ

Si analitzem la documentació de la DNSD que fa re-ferència a qüestions tècniques sobre el tractament arxi-vístic i observem la classificació actual de la documen-tació que es troba al Centro Documental de la Memoria Histórica (CDMH), veiem que els criteris de classifica-ció són una combinació del de territorialitat (i respecte a les procedències de confiscació) i el de classificació per matèries (per exemple, s’esmenta secció especial; assumptes propis d’auditoria; assumptes de policia i or-

15

dre públic; assumptes militars; assumptes administra-tius i d’hisenda; comunisme, marxisme i altres organit-zacions societàries; assumptes internacionals; secció justícia ...). secció especial secció políticosocial – sèrie militar – sèries que es deriven de les agrupacions docu-

mentals geogràfiques (com PS-Lleida, PS-Aragó, PS-Bilbao, PS-Barcelona, etc.). Gairebé totes contenen documentació de diversos àmbits: justícia, entitats, partits polítics, administracions, etc; inclús militar, malgrat haver-hi una sèrie específica. Però d’alguna (la de València, per exemple) se’n van separar els fons judicials, i trobem la sèrie geogràfica (PS-València) i la sèrie geogràfica judicial (PS-València-Audiència Territorial).

– sèrie de premsa i propaganda – sèrie particular

En aquest sentit, doncs, no podem parlar d’un únic criteri de classificació, perquè com hem vist, per un mateix nivell ens trobem amb casuístiques diferents. Això ens fa pensar sobre la possibilitat que en determi-nats moments es prioritzés una classificació per matèri-es, per davant dels criteris de territorialitat i de respecte a les procedències de confiscació.

Alguns dels exemples que podem trobar de les ins-truccions i referències sobre el respecte al lloc de con-fiscació i a la no barreja amb la documentació d’altres procedències territorials són el reglament provisional del Servicio de Recuperación de Documentos on es diu que la missió de l’equip de classificació és recollir la documentació, procurar que no es confongui i anotar clarament la procedència a sobre dels lligalls, perquè aquesta és la base de la classificació que s’hauria de fer a Salamanca; o la correspondència intercanviada entre Ulibarri i el cap de l’oficina de Recuperació de Madrid que, arran d’una consulta que rep el primer sobre la ubicació dels llibres i documents que eren a Barcelona, el segon respon dient que res del que era a l’oficina de Barcelona va ser traslladat a Madrid.

De totes maneres, s’ha de posar en relleu la finalitat última d’aquest centre durant la dictadura. Havia de servir de font d’informació per a diferents organismes (són els anomenats expedients d’antecedents) i per aquest motiu, els diversos documents relacionats amb l’organització i tractament arxivístic esmenten la con-fecció de fitxes de persones remetent sempre al lligall i al foli on consten. Precisament, el subministrament

d’informació de persones era la clau de volta de l’arxiu, i probablement per això la referència que consta a les fitxes s’acaba convertint en un topogràfic, amb inde-pendència de si respecta o no el lloc de procedència: no és tant important saber que una persona és d’un lloc o un altre (Lleida, Barcelona, Castelló, etc.), sinó saber que la documentació on apareix mencionada ha quedat finalment arxivada en una o altra agrupació documental (PS-Lleida, PS-Barcelona, PS-Castelló, etc.). POSSIBLE BARREJA EN LLIURAR DOCUMENTACIÓ PER CLASSIFICAR

A través del llibre de registre de sortida de docu-ments11, sabem que fins l’any 1957 diferents persones van agafar lligalls de l’arxiu i se’ls enduien per fer-ne fitxes nominals. Un cop fetes, retornaven la documen-tació i les fitxes. En aquest llibre hi consta la data de sortida i en alguns casos la de retorn de la documenta-ció, el lligall i la sèrie, el total de fitxes elaborades i el cognom de la persona que s’enduia el lligall.

Veiem que una mateixa persona es podia endur al-hora documentació d’agrupacions documentals dife-rents: per exemple, el 10 de febrer de 1945 un dels classificadors s’emporta tres lligalls de PS-Madrid i un de PS-Gijón; o el 27 d’octubre un altre dels classifica-dors s’emporta un lligall de PS-Madrid i un lligall de PS-Barcelona. És cert que s’ha de suposar que es treba-llava en rigor, però també és possible que el fet de clas-sificar lligalls de diferents agrupacions al mateix temps podria ser l’origen d’algunes barreges o trasllats de do-cumentació.

16

Fitxa relativa a Joan Comorera que remet a documentació arxivada a PS-Madrid, a PS-Barcelona i a Hemeroteca. CDMH. Fons DNSD-Fichero General (Exposició: “El retorn dels docu-ments confiscats a Catalunya”)

També caldria tenir present la possibilitat que les barreges es poguessin produir entre lligalls extrets de l’arxiu en dies diferents. Per exemple, el 12 de maig de 1945 un dels classificadors es va endur l’antic lligall 4404 de PS-Madrid (actualment, es correspon a la cap-sa 481) i entre aquest lligall trobem documentació de la Joventut Socialista Unificada de Catalunya. Sabem que uns dies abans, el 14 d’abril, aquesta mateixa persona, juntament amb altres lligalls, va estar classificant docu-mentació que actualment es troba a la capsa 232 de PS-Barcelona on també trobem documentació d’aquest mateix productor.

D’aquest llibre-registre, només hem tingut en comp-te aquells assentaments que fan referència a les dues agrupacions documentals de territori català: PS-Barcelona i PS-Lleida, però la recerca es podria ampli-ar i aprofundir, de manera que contribuís a comprendre la barreja de documentació d’una procedència territori-al a altres agrupacions documentals que no li corres-pondrien.

CONCLUSIONS

Si prenem aquests exemples, podríem concloure que la teorització i planificació inicials de les tasques que havia de desenvolupar la DERD es van anar modificant empeses per les vicissituds del procés real de confiscació i classificació.

Segurament cadascun d’aquests elements que hem comentat contribueix a aclarir la qüestió tantes vegades comentada i és el fet que sovint es troba documentació d’una localitat a una agrupació documental que no li

correspondria. Els exemples que s’han citat, agafats d’un en un es podrien considerar una coincidència aïllada, una errada aïllada, però el seu valor rau en què ens permeten resseguir la trajectòria d’alguns documents des que es van confiscar fins que es van ubicar en una o altra agrupació, encara que no fos la corresponent.

Sense haver examinat la totalitat del fons de la DNSD, els documents consultats ens aporten indicis suficients per afirmar que durant els treballs de classificació es van produir diferents situacions que provocarien que no sempre el lloc de confiscació resultés l’agrupació documental on va quedar arxivada la documentació. Entre els diferents elements que van provocar aquest tipus de barreges segurament trobaríem el per què a PS-Madrid hi ha més de 70 capses del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) amb expedients personals d’afiliats de 1918-1938, tot i que aquesta organització catalanista i obrera tenia la seu a la Rambla Santa Mònica, 25 de Barcelona i no es va estendre més enllà de Catalunya12. Ens referim a PS-Madrid, 2623 a 2631 (9 capses seguides), 2648 a 2675 (28 capses), 2684 a 2703 (20 capses), 2710 a 2121 (12 capses), entre d’altres.

La presència d’expedients del CADCI a PS-Madrid és especialment significativa si tenim en compte les fit-xes de la DERD (o de la DNSD) que trobem a dins d’algunes d’aquestes capses, el contingut de les quals indica que en una anterior classificació la documenta-ció es va atribuir a PS-Barcelona. Així, la transcripció de la fitxa de la DERD que hi ha a PS-Madrid, 2626 és:

17

Citació emesa pel comitè local de Barcelona de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. PS-Barcelona, 234,2,3. Documentació retornada a l’ANC el 20.5.2010. La capsa PS-Madrid, 481,28,1 conté un exemplar idèntic en el contingut i la forma, amb la data corregida (sobreescrit a mà 16 Dicie).

Expedient d’afiliat al CADCI. PS-Barcelona, 654,27,1. Documentació retornada a l’ANC el 20.5.2010. Diverses capses de PS-Madrid, com 2651 a 2675, contenen aquest mateix tipus de documentació.

18 “Sección Politico-Social Barcelona/ Dependientes de Comercio (Centro Autonomista de)/ Propuestas de So-cios/ Contiene: Fichas (Filiaciones)/ Legajo-1090”. Aquest també és el cas de PS-Madrid, 2653 (antic lli-gall 1087 de PS-Barcelona); PS-Madrid, 2665 (antic lligall 1040 de PS-Barcelona); PS-Madrid, 2669 (antic lligall 1093 de PS-Barcelona); o PS-Madrid, 2710 (antic lligall 1111 de PS-Barcelona), entre d’altres.

De tot el que s’ha exposat fins ara es desprèn que el moviment de documentació d’una agrupació documen-tal a una altra, lluny de ser totalment excepcional, va ser una pràctica que per motius diferents es va produir en diverses ocasions durant tot el temps que va durar la requisa, la classificació i el buidat informatiu. La barre-ja de documents confiscats a llocs diferents (Barcelona, Bilbao, València...) amb els documents confiscats a Madrid és un fet provat. A l’hora de validar o rectificar la identificació de productors, caldrà tenir en compte, doncs, que el lloc de confiscació no sempre es corres-pon amb l’agrupació documental territorial on ha que-dat arxivada definitivament la documentació. Laura Casas Bermejo Notes

1. Les xifres varien segons la font consultada: 2783 capses segons la fitxa descriptiva de PARES, portal d’arxius espanyols; 2785 segons l’inventari en paper que hi ha a la Sala de Consulta; i 3015 capses segons el Quadre de Classificació que es pot consultar a través de la pàgina Web del CDMH. Segons informen des del CDMH, aquestes diferències podrien ser conseqüència del trasllat de documentació de diferents agrupacions a les 2783 capses inicials de PS-Madrid.

2. DNSD-SG, expedient 330, subexpedient 4. Un text similar al de l’informe és el que consta al Decret del Ministeri de l’Interior que crea la DERD, publicat al BOE núm. 553 de 27.4.1938, p. 6986-6987.

3. DNSD-Correspondencia, expedient 272.

4. DNSD-SG, expedient 514.

5. DNSD-Correspondencia, expedient 131-1.

6. DNSD-SG, expedient 330.

7. DNSD-Correspondencia, expedient 1806.

8. DNSD-Recuperación-Secretaría, capsa 8, expedient 1.

9. Al títol hi consta museu, però sembla una equivocació, ja que està ubicat a la mateixa adreça que el SHM: carrer Mártires de Al-calá, 9.

10. DNSD-SG, expedient 243.

11. DNSD-Recuperación-Secretaría, capsa 45, expedient 4.

12. El març de 1903, catorze dependents del comerç de Barcelona fundaven el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la

Indústria. D’aquesta manera, aquest petit nucli posava els fona-ments d’una organització que esdevindria una entitat de gran repre-sentativitat i influència en la societat catalana anterior a la guerra. Des de bon principi, va tenir una orientació alhora social i catala-nista, i amb els anys va anar accentuant el seu vessant obrerista. Va créixer molt ràpidament i desenvolupava una gran activitat: des del primer moment va crear, a través de la seva Secció d’Ensenyament (més tard Secció Permanent d’Educació i Instrucció) les Escoles Mercantils Catalanes, eix bàsic de la seva preocupació pel foment de la instrucció com a mesura de cohesió i de progrés dels socis. Va fomentar el mutualisme (Secció Permanent de Socors Mutus), l’es-port (Secció Permanent d’Esports i Excursions), i les reivindicaci-ons laborals (Secció Permanent d’Organització i Treball). Pa-ral·lelament, a través de la Secció Permanent de Propaganda Auto-nomista, es configurava com una de les columnes del catalanisme popular, cada cop més a prop de les propostes independentistes de Macià. Cap al 1917, l’entitat comptava amb prop de deu mil socis. La seva irradiació entre les classes mitjanes i populars era molt gran, en tant que havia sabut crear un ampli moviment polític, cul-tural i associatiu, fins a ser una de les forces majors del sindi-calisme catalanista.

En produir-se el cop d’Estat de Primo de Rivera, el 1923, el CADCI fou clausurat i no va reprendre les seves activitats fins el 1931. Va tenir un paper destacat en els fets d’octubre de 1934, quan un grup de socis es va fer fort al local del Centre, tot defensant la República Catalana. Durant la guerra civil es va adherir a la UGT, però sense fusionar-s’hi.

Com tantes organitzacions obreres o catalanistes, el CADCI fou dissolt el 1939 i els seus locals escorcollats de dalt a baix i con-fiscats pel nou Estat. Segons el llibre de registres de la DERD a la ciutat de Barcelona, entre el 17 i el 23 de febrer de 1939, els equips de Recuperación de Documentos van fer cinc registres a les ofici-nes del CADCI de la Rambla de Santa Mònica, 25 (Ciutat Vella). Aquesta font també informa sobre alguns dels volums requisats: 17 febrer: 50 saques de fitxes (sense acabar el registre); 18 febrer: 76 saques de fitxes i documents; 20 febrer: 6 saques de documents i 6 de carnets, fitxers i propaganda; 22 febrer: 16 saques de fitxes i carnets i 8 saques de documents; 23 febrer: 1 saca de fitxes i 1 saca de documents. I a l’expedient 251 del fons DNSD-Recuperación-Barcelona consten 180 saques recollides.

Si estimem que el volum de documents d’una saca plena podria ser l’equivalent a 8-10 capses d’arxiu (arxivadors DIN-A4), i que la mitjana entre saques mig plenes i plenes podria de 6-8 arxivadors per saca, les 180 saques equivaldrien a més d’un miler d’arxivadors (entre 1080 i 1440 capses).

ELS RECURSOS DIDÀCTICS D’ANC@ULA ES DI-FONEN TAMBÉ A TRAVÉS DE L’APLICACIÓ ARC

El Servei Didàctic de l’ANC (SDANC) també inte-

gra el CESIRE CERES, el Centre de suport a la inno-vació i recerca en Humanitats, Ciències Socials i Filo-sofia, que depèn del Departament d’Ensenyament. Entre les funcions dels CESIRE, es troben la de “dissenyar i difondre activitats i recursos que ajudin el professorat en la seva tasca innovadora” i la de “constituir bancs de recursos per a l’ensenyament i l’aprenentatge”. Des d’aquesta perspectiva, i dins el marc del nostre pla de treball, s’ha dissenyat un instrument per facilitar la tria i l’accés a recursos didàctics de qualitat. Es tracta de l’aplicació ARC.

Al llarg dels darrers anys han aparegut a la xarxa un gran nombre de materials educatius, a banda dels pro-duïts per les editorials. Són recursos didàctics, activitats o propostes de treball que en alguns casos han generat els mateixos professors, o bé institucions culturals (museus, ministeri,...) o altres entitats privades, com cai-xes, fundacions. Ens trobem doncs, amb una extensa producció de recursos de tipologia molt diversa i que, sobretot està molt dispersa.

Davant d’aquesta problemàtica, cal afegir que no tots aquests recursos didàctics tenen la qualitat que de-sitjaríem. Per tant es fa difícil pels docents localitzar allò que li és més útil pel seu alumnat. Costa seleccionar quins recursos són els més adequats, quins responen a la metodologia de treball que utilitza, quins tenen una qua-litat didàctica, i també quins responen millor a la nova proposta curricular.

Aquesta abundància i dispersió de materials didàc-tics, ens ha portat a dissenyar una nova eina digital que respongui a la necessitat de seleccionar, organitzar i ar-ticular aquests recursos que podem trobar per la xarxa o bé que han estat creats pel professorat i els volen com-partir amb la comunitat educativa.

Com a projecte comú a tots els CESIRE, s’ha disse-nyat una base de dades que inclou un cercador de re-cursos didàctics anomenada ARC [http:/ /arc-educacio.cat/]. ARC és l’acrònim d’”Aplicació de Re-cobriment Curricular”. És doncs, una eina informàtica que recull materials i recursos didàctics i els classifica. És un programa que descriu, tant materials realitzats pel mateix professorat, com recursos educatius que es tro-ben a la xarxa. Tant en un cas com en l’altre, el que és primordial és que tots ells van acompanyats d’una pro-posta didàctica destinada al professorat. Aquests re-

cursos didàctics reben el nom d’elements educatius i es vinculen a un o més punts del currículum.

Un altre dels trets característics de l’ARC, és que també conté itineraris. Un itinerari és una proposta se-qüenciada d’elements que tenen una continuïtat i cohe-rència interna. Hi poden haver itineraris de longitud di-ferent: que responguin a cursos complerts o a unitats di-dàctiques concretes, també es poden crear itineraris per a un tipus d’alumnat amb necessitats particulars per aten-dre la diversitat a l’aula, per exemple itineraris per alum-nes amb dificultats, o alumnes més avançats, o fins i tot per treballar amb profunditat unes competències deter-minades. També poden haver-hi itineraris in-terdisciplinaris, integrant continguts de matèries diverses.

L’objectiu principal que persegueix el programa és que sigui una eina útil, àgil i eficaç al servei del docent. L’ARC té les característiques següents: Descriu recursos didàctics innovadors i competen-

cials. Inclou recursos de tipologia diversa. Gestiona itineraris o seqüenciacions de recursos en-

llaçats. Possibilita un funcionament dinàmic, obert a

l’intercanvi d’activitats entre els docents. Per tant, es fa possible la seva actualització permanent. Malgrat que l’ARC està adreçat principalment als do-

cents, és una aplicació d’accés lliure i pot ser consultat per qualsevol persona que tingui interès en la cerca de materials educatius. Per altra banda, dóna cabuda a tots els nivells educatius, des d’educació infantil fins a batxi-llerat, passant també per cicles formatius. Degut a que encara es troba en la seva fase inicial, en aquests mo-ments hi trobarem elements didàctics principalment en el primer cicle de l’ESO, i especialment el 1r. S’ha triat aquest curs per la necessitat sorgida a partir de la im-plantació del projecte Educat 1x1, que ha generat una demanda important de materials didàctics en format di-gital en aquests nivells.

Dins d’aquesta aplicació hi trobem gairebé totes les àrees d’ensenyament, que corresponen als diferents CE-SIRE existents, que són els responsables de la validació dels elements didàctics dels seus àmbits: CDEC per a Ciències Experimentals, CREAMAT per a Mate-màtiques, CIREL per a Llengües i AULATEC per a Tecnologia i, tal i com hem mencionat anteriorment, el CERES responsable de Ciències Socials, Humanitats i Filosofia.

L’usuari o la usuària de l’ARC, pot fer cerques d’elements didàctics o bé d’ itineraris a partir de diver-

19

20

sos camps, que permeten la combinació de diferents cri-teris de cerca: paraules contingudes a la descripció, pa-raules contingudes al títol, autoria d’element, i etiquetes curriculars. Aquest darrer apartat, permet realitzar la cerca dels elements o itineraris segons la seva vinculació als diferents nivells del currículum. En aquest cas per-met buscar recursos didàctics a partir de l’etapa educati-va, curs, matèria, tema, subtema, apartat o subapartat si s’escau. També s’inclou una cerca per tipus d’element.

El resultat de la cerca apareix en forma de taula, con-tenint el nombre d’elements didàctics trobats. Per cadascun d’ells, apareix una imatge, el títol, una descripció breu i el tipus d’element didàctic. A partir d’aquí, si l’usuari o usuà-ria vol consultar un element, ha de clicar sobre el títol i ob-tindrà tota la informació associada que conté.

El programa s’estructura a partir dels elements di-dàctics, que són la unitat bàsica de catalogació. Cadas-cun d’ells conté tots els elements d’informació i els ins-truments que necessitarà el professor o professora per aplicar-los directament a l’aula. Apart de la breu des-cripció, la imatge i el tipus d’element didàctic apareguts ja en la cerca, s’especifiquen quines competències i pro-cessos de les Ciències Socials es treballen i quina relació pot tenir aquell element amb altres àrees. Cada element conté documents adjunts. El més important és la descrip-ció detallada, que és el document considerat el nucli de l’element didàctic, on s’estableix la informació bàsica per emprar-lo, amb la programació, la temporització i les orientacions metodològiques. Apart, també pot incloure altres documents destinats al professorat, i els que es po-drien lliurar a l’alumnat. Si es tracta d’un itinerari, in-clou la llista ordenada dels elements que el composen i

que s’anomenen també “punts” de l’itinerari. Durant el curs passat, 2009/2010, des de l’SDANC i

el CERES, vam iniciar el projecte de localització d’elements didàctics per incloure’ls a l’ARC. Una sèrie de col·laboradors, han estat seleccionant materials edu-catius a la xarxa que es podrien utilitzar a les aules. Aquests recursos els podríem anomenar elements di-dàctics de selecció. També han estat creant-ne de nous, a partir de la pròpia experiència, que serien elements di-dàctics de producció. Tant en un cas com en l’altre, van acompanyats d’una proposta didàctica i la seva descrip-ció a l’aplicació ARC.

També s’han iniciat altres línies de treball, com el re-cobriment curricular de Ciències Socials per a 2n d’ESO; i de les matèries “Educació per a la ciutadania”, que es dóna a 3r d’ESO i “Educació ètico-cívica” de 4t d’ESO. D’aquesta manera també ens endinsem dins l’àrea de Filosofia, que es troba dins l’àmbit de treball del CERES.

Una altra línia de treball encetada amb un gran po-tencial al darrera és el disseny “d’elements didàctics” i “itineraris” tenint com a base als documents de l’ANC. Tenint en compte la vinculació entre el CERES i l’ANC, teníem al davant un repte: vincular el programa ARC amb l’aplicació ANC@ula. Tal i com es recordarà, s’havia dissenyat l’aplicació ANC@ula amb l’objectiu de promoure la utilització dels documents d’arxiu en el context educatiu, però ara calia fer un pas endavant i re-lacionar-los amb el currículum, acompanyar-los d’una proposta didàctica i enllaçar-los a l’ARC. D’aquesta ma-nera, facilitem la seva inserció a aquesta plataforma de més ampli abast que aspira a presentar un ampli conjunt

Resultat d’una cerca a l’aplicació ARC

21 de recursos al professorat i en la qual no hi poden faltar els documents d’arxiu. En aquests moments s’estan dis-senyant recursos didàctics utilitzant documents de l’ANC, centrats principalment en el nivell de 4t d’ESO i Batxillerat. Aquests recursos s’associen en primer lloc a l’ANC@ula i es descriuen també en ARC.

Per poder portar a terme aquesta vinculació, s’han fet algunes modificacions de millora en l’ANC@ula. A més de la cerca per dossiers temàtics i la cerca per camps, que permeten garantir la possibilitat de realitzar cerques transversals i treballs d’investigació més enllà dels te-mes marcats pel propi currículum, s’ha implementat la cerca per temes curriculars i s’estan incorporant les ori-entacions didàctiques i les activitats didàctiques, tant per als temes curriculars com per als dossiers temàtics.

Un cop s’ha descrit el recurs didàctic a l’ANC@ula, es cataloga també en l’aplicatiu ARC, i es posa un enllaç a ANC@ula. D’aquesta manera es pot recuperar el re-curs educatiu en els dos aplicatius. Això representa una suma de recursos i esforços i contribueix a la difusió en-tre els ensenyants dels materials educatius que es realit-zen a l’SDANC. Ja s’han publicat els primers elements didàctics al programa ARC que estan vinculats a l’ANC@ula.

D’aquesta manera es facilita als alumnes l’accés a la documentació i la possibilitat de treballar amb fonts pri-màries, concretament amb fonts d’arxiu, tot tenint unes orientacions didàctiques per fer-ho de manera sis-temàtica. Es tracta de seguir en la línia d’integrar els do-cuments d’arxiu en el procés d’aprenentatge, de que els alumnes “aprenguin a aprendre” a través de les fonts pri-màries. Aquesta metodologia de treball ajuda l’alumnat a preparar-se pel repte d’elaborar el Projecte de Recerca a 4t d’ESO, i pel Treball de Recerca en el Batxillerat, on pot aplicar la metodologia de treball que ha après a tra-vés d’analitzar documents d’arxiu.

Per tant, els elements didàctics produïts amb docu-mentació de l’ANC i pel Servei Didàctic de l’ANC s’introduiran en ANC@ula i seran accessibles des d’un enllaç de l’ARC. Estem doncs, davant un potent instru-ment de difusió per donar a conèixer les activitats i re-cursos didàctics que ofereix l’ANC i, d’aquesta manera, contribuir a la promoció i a la utilització de les fonts d’arxiu a les aules.

Carme Casas Romeo

CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC I HEMEROGRÀFIC FEDERACIÓ DE CORS DE CLAVÉ

La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya

(ANC) ha finalitzat recentment la catalogació del fons bibliogràfic i hemerogràfic Federació de Cors de Clavé.

La Federació de Cors de Clavé, fundada l’any 1950, és el nom actual del conjunt de societats corals creades per Josep Anselm Clavé al segle XIX, per tal d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant. Clavé, dominat per dues preocupacions, la musical i la social, va saber combinar-les creant una xarxa musical.

La primera societat coral dels Països Catalans va ser La Fraternitat, constituïda l’any 1850, derivada de la societat filharmònica L’Aurora que creà Clavé l’any 1845, i que posteriorment, des del 1857, es va anome-nar Euterpe. Entre els anys 1851 i el 1860 es van crear d’altres societats per tot el Principat, resultant-ne un to-tal de 85 l’any 1861.

Els darrers anys de la vida de Clavé van provocar,

Diverses publicacions del Fons bibliogràfic i hemerogràfic de la Federació de Cors de Clavé. Foto: ANC/ Ruth Pérez

22 per la seva activitat política, una decadència dels Cors i a la mort del fundador el 1874, perderen el caràcter reivindicatiu obrer. Enric Morera va fer-se càrrec de la direcció de la societat Euterpe fins el 1895. Fins el 1920, Euterpe no es va organitzar en cap entitat federativa. El 1936, a les vigílies de la guerra, tot el conjunt de corals es va unir formant la Federació Euterpense de Cors i Orfeons de Clavé, prenent com a butlletí, L’Aurora Claveriana, hereu de l’entitat coral més gran. La guerra paralitzà les activitats dels cors i de la reunificada federació, i fins el 1950 no es tornaren a reorganitzar com a Federació de Cors de Clavé. El 1971 fundaren un casal a Barcelona i, des d’aleshores, han rebut nombroses condecoracions que culminaren amb la proclamació del 1999 com a Any Clavé. La Federació de Cors de Clavé manté viu el record del mestre i el lema fundacional Progrés, Virtut, Amor.

El fons bibliogràfic i hemerogràfic de la Federació de Cors de Calvé. està format per 312 documents entre monografies i publicacions periòdiques i és una part complementària del fons documental que conserva l’ANC.

La col·lecció hemerogràfica, la part més voluminosa del conjunt de documents, està constituïda per les publicacions periòdiques i els butlletins de les diferents societats corals del territori de parla catalana. Per la seva història, dues publicacions ocupen un lloc destacat en aquesta hemeroteca: El Metrónomo: semanario mu-sical y literario consagrado especialmente al fomento de las sociedades corales, por el fundador de las mis-mas en España, J.A. Clavé, publicada entre els anys 1863-1864 per la Asociación Euterpense, divulgadora de l’activitat coral catalana; i L’Aurora, el butlletí de la societat coral més gran i influent de la Federació. A la biblioteca de l’ ANC es conserva gairebé la col·lecció completa, des del 1890 fins al 1998.

Altres publicacions periòdiques especialment desta-cables pel seu format i pels seus gravats són: La Il·lustració Catalana (1883-1885), La Ilustración artís-tica (1884-1885) i Nuevo Mundo (1895-1896).

La part bibliogràfica, que inclou el fons Federació de Cors de Calvé, es redueix a una petit volum de mo-nografies que tracten sobre la història de les societats corals i de la música catalana en general. Obres desta-cables són: Els Coros d’Apeles Mestres, distribuïts en dos quaderns i publicats el 1884 per l’editorial de Ce-lestí Verdaguer; Sardanes i cançons d’Antoni Vives i Batlle, publicada durant els anys [195-?] i La Música catalana d’Oriol Martorell, publicada l’any 1968.

L’obra de Josep Anselm Clavé també mereix una especial consideració, com ara el recull poètic Flores de Estío, amb vàries edicions publicades entre 1861 i 1902; Noves cançons i poesies, publicades el 1918; El Carnaval de Barcelona en 1860, obra publicada el 1860 per Librería Española i Les Cançons catalanes d’en Clavé, publicades l’any 1958.

Finalment, cal destacar la col·lecció factícia de lle-tres de cançons populars publicades entre finals del se-gle XIX i principis del segle XX. Flors de la vall, poe-ma original d’Apel·les Mestres; Los Fills del Canigó, poema original de Jacint Verdaguer; Aubada, poesia de Víctor Hugo traduïda per Conrat Roure o Patrulla ca-talana, original de Joaquim Riera i Bertran són clars exemples que reflecteixen el caràcter tradicional i rei-vindicatiu de les composicions per a les societats corals a les quals anaven destinades.

La catalogació d’aquest fons bibliogràfic i hemero-gràfic incorpora un nou recurs informatiu molt valuós per a l’estudi del moviment coral català i, en definitiva, per a l’estudi de la història de la música popular dels segles XIX i XX al nostre país.

Per consultar en línia els fons bibliogràfics de l’ANC podeu accedir a la pàgina web (http://www.anc.gencat.cat) o bé a la web de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (http://beg.gencat.cat).

Mireia Reverter Antolí L’EVOLUCIÓ DE LA VISIÓ DEL CONSUM DE TABAC A TRAVÉS DELS DOCUMENTS

El passat 2 de gener va entrar en vigor la nova

normativa sobre el tabac aprovada pel Congrés dels Diputats el 21 de desembre de 2010. La norma, envoltada de polèmica des del inici del seu debat, prohibeix fumar en tots els espais públic tancats i evita, així, l’exposició a l’aire contaminat pel fum del tabac. L’aplicació de la nova llei busca reduir el nombre de fumadors i, sobretot, protegir els fumadors passius i els treballadors del sector de la restauració.

A través de l’anàlisi d’alguns dels fons que custodia l’Arxiu Nacional de Catalunya podem veure com ha evolucionat tot el que envolta el consum del tabac i, més especialment, els canvis que s’han produït en la visió de la societat respecte els perjudicis d’aquest últim. També podem constatar com determinades

23

actituds que fa un temps esdevenien amb extraordinària naturalitat, serien impensables en l’actualitat.

Així és com l’estiu de l’any 1938 Jaume Serra i Húnter, vicepresident del Parlament de Catalunya, es creuava correspondència amb l’administrador general del Monopoli del Tabac i Fòsfor, per a la consignació anual de tabac als diputats del Parlament. L’ANC cus-todia documentació del Parlament de Catalunya, amb un abast cronològic que va de l’any 1932 a l’any 1938, i on es conserva la correspondència a què fem referèn-cia. Es tracta de cinc missives en les quals el vicepresi-dent del Parlament demana racionament de tabac per als parlamentaris catalans i l’administrador del mono-poli del Tabac informa a Serra i Húnter que ha estat ad-judicada als diputats del Parlament de Catalunya la ma-teixa assignació mensual de tabac que als diputats del Govern de la República. En una de les cartes, l’administrador general del Monopoli del Tabac infor-ma al vicepresident del Parlament que ja estan prepara-des les targetes de racionament de tabac per a què els parlamentaris puguin passar a recollir les seves consig-nacions pel despatx que la Companyia Arrendatària de Tabacs tenia al carrer Muntaner de Barcelona.

D’altra banda, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dels mesos de febrer i març de l’any 1937 trobem diferents ordres que regulen el proveïment de tabac a les forces destinades als fronts de lluita en el context de la Guerra Civil Espanyola. Una d’aquestes ordres dóna a la vegada publicitat a una ordre del Mi-nisteri de Finances del Govern de la República, referent al subministrament de tabac als organismes responsa-

bles encarregats de la seva distribució al front. En ella es parla de la necessitat urgent de regularitzar el desen-volupament de la Renda de Tabacs, el rendiment de la qual constitueix una de les fonts d’ingressos més im-portants del Tresor. En ambdós casos el tabac és consi-derat un producte de primera necessitat, si més no per a algunes persones.

Respecte a la visió de la societat dels perjudicis del tabac sobre les persones, podem verificar com, fa unes dècades, no es posava tant l’accent en els efectes nega-tius per a la salut que podia suposar dit consum, com en les conseqüències materials que se’n podien derivar. Una de les fonts per veure corroborat aquest fet la tro-bem en la col·lecció de cartells sobre prevenció d’accidents laborals que va ingressar a l’ANC l’any 1987. La col·lecció està formada per més de 700 car-tells editats durant les dècades dels anys 20 i 30 a di-versos països d’Europa, Austràlia, Canadà, Estats Units, Japó i Xina i aplega material gràfic per a la pre-venció d’accidents laborals, de circulació i domèstics. Entre els cartells, n’hi ha alguns que preveuen als tre-balladors dels riscos que suposa el fet de fumar en els seus llocs de treball –com la generació d’incendis en fàbriques per burilles mal apagades–, i als ciutadans en general de fer-ho mentre condueixen o caminen pel bosc. Tanmateix, no hi ha cap missatge que alerti dels perills de fumar per a la salut.

Relacionat també amb la visió social del tabac, citar alguns dels fons de fotoperiodistes catalans de la pri-mera meitat del segle XX que l’ANC custodia. Entre aquests, destaquen els fons dels fotògrafs Brangulí, Jo-sep Maria Sagarra o Gabriel Casas. En algunes de les fotografies que es conserven en aquests fons podem veure com el consum del tabac era un fet habitual en actes socials, polítics o culturals –ja es realitzessin aquests en recintes tancats o en recintes oberts– i era socialment acceptat.

Un exemple clar de l’acceptació social que tenia l’acte de fumar el trobem, amb relació al tabac i als esportistes, en dues fotografies que formen part del fons del fotoperiodista Gabriel Casas. En dit fons, constituït per més de 20.000 imatges i amb un abast cronològic que va del 1916 al 1973, trobem dos retrats d’estudi de dos futbolistes –un de Ricard Zamora (porter que va militar al RCD Espanyol, FC Barcelona i Reial Madrid) i l’altre d’Emili Sagi (davanter del FC Barcelona)– que, bo i acceptant que en els nostres dies alguns esportistes d’elit són elevats a referents de la nostra societat, si aquests es mostressin de la mateixa

Martí Barrera, Lluís Companys i Ramon d’Abadal, cadascun amb un cigar-ret a la mà, al vestíbul del Parlament de Catalunya (1932). CAT ANC 1-585-uc 2664 – Fons Josep M. Sagarra i Plana.

24 manera davant de les càmeres per il·lustrar un reportat-ge o entrevista, despertaria un gran desconcert. I ho fa-ria, perquè Ricard Zamora hi apareix encenent un ci-garret i Emili Sagi posant amb un cigarret a la mà.

D’altra banda, en fons conservats a l’ANC la crono-logia dels quals és més recent, podem comprovar com el tabac ha estat considerat durant molt de temps com una droga socialment acceptada. Així per exemple, en el fons del Consell Nacional de la Joventut de Catalu-nya, amb un abast cronològic del 1972 al 2001 i on pre-domina la documentació que va del 1979 al 1999, hi trobem força referències a seminaris, congressos i plans per lluitar contra el consum de drogues entre els joves en què es citen la cocaïna, l’heroïna, hipnòtics, etc. i molt poques vegades el tabac.

Finalment i per acabar, esmentar que a més d’estudiar l’evolució de la visió social del consum del tabac i els perjudicis d’aquest consum, l’ANC també conserva fonts per altres tipus d’estudis relacionats amb el tabac. La més important és el fons de l’empresa Compañía General de Tabacos de Filipinas, creada l’any 1881 a Barcelona aprofitant la liberalització del conreu, l’elaboració i l’exportació del tabac filipí, que va esdevenir la primera i potser l’única multinacional catalana.

Enric Terradellas Prat EN APLICACIÓ DE LA LLEI 21/2005 DE RESTITUCIÓ, QUÈ HA RETORNAT FINS ARA?

El 18 de novembre passat va fer cinc anys de

l’aprovació de la Llei 21/2005 de restitució a la Gene-ralitat de Catalunya dels documents confiscats amb mo-tiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu de Salamanca, l’actual Centro Documental de la Memoria Històrica (CDMH).

El 31 de gener de 2006, un parell de mesos després de la publicació de la disposició al BOE, l’ANC va rebre 500 capses que contenien 500 dels 507 lligalls amb do-cumentació requisada a les oficines de la Generalitat de la Segona República. Els set lligalls que mancaven van ser retinguts per mesura cautelar de l’Audiència Nacio-nal a petició de l’Ajuntament de Salamanca i van retor-nar dos anys més tard, a primers d’agost del 2008. Els 507 lligalls de l’arxiu de la Generalitat ocupen 514 cap-ses (hi ha 7 lligalls que ocupen dues capses cadascú). Les capses són d’amplades diferents (entre 6 i 12 cm,

segons el cas). El volum total és de 50 metres. Pel que fa a l’abast i contingut dels documents, l’any

1992 el Departament de Cultura va publicar l’inventari dins la Col·lecció de Publicacions de l’ANC, el número 2. Es tracta de documentació generada sobretot pels departaments de Presidència, Justícia, Defensa, Governació, Finances i Economia entre 1936 i 1938, i en menor mesura dels anys anteriors i d’alguna altra conselleria.

Actualment l’inventari es pot consultar a través del cercador de fons de l’ANC [http://anc.gencat.cat], si bé cal tenir en compte que, com es tracta d’una part del fons Generalitat de Catalunya (Segona República), el resultat de les cerques sobre el fons pot incloure docu-ments restituït per altres institucions i particulars per motius diferents a la requisa (com ara, els restituïts per l’Ajuntament o la Diputació de Barcelona, el Govern d’Euskadi, el Sr. Victorià Muñoz, etc.)

Referent a l’accés, abans del 2006 la documentació es consultava a través dels microfilms en blanc i negre fets dues dècades abans (entre 1986 i 1993) arran del conveni de microfilmació de 1982 signat pel Ministeri i el Departament de Cultura. Amb l’arribada dels originals, l’ANC va iniciar la seva digitalització en color. La reproducció digital del 50% dels lligalls es pot consultar a la seu de l’ANC i alguns d’aquests lligalls també a través del web. Del total dels 507 lligalls només resta per digitalitzar un 20% (un centenar de capses); es preveu fer-ho enguany.

Atès que la documentació confiscada a la Generalitat de Catalunya s’havia identificat, classificat, descrit, re-produït i instal·lat en capses separadament de l’altra do-cumentació requisada, en aprovar la Llei 21/2005 ja era a punt per al retorn, tal i com estableix l’article 4.2: “En todo caso, los documentos, fondos documentales y otros efectos que ya hayan sido identificados en cumplimiento del Convenio sobre microfilmación de documentos de la antigua Generalidad de Cataluña, celebrado entre el Mi-nisterio de Cultura y la Generalidad de Cataluña el 22 de octubre de 1982, serán entregados a la Generalidad en el plazo máximo de tres meses a partir de la entrada en vi-gor de esta Ley.” I així va ser.

Ans al contrari, quan es va aprovar la Llei, la docu-mentació privada (la de partits, sindicats, associacions, particulars, etc.) encara no reunia les condicions per ser restituïda. Calia acordar amb el Ministeri la seva identi-ficació, revisar la descripció, digitalitzar-la i separar-la per al retorn. Des del 2006 l’ANC està treballant al CDMH per complir el mandat legal. Durant aquest

Dipòsit de l’ANC. Documentació pública (capses blanques, contenen un o mig lligall) retornada el 2006 i documentació privada (capses marrons, contenen un o diversos lligalls) retornada el 2010. (Foto: ANC / Àngels Bernal)

25

temps s’han enllestit els treballs pendents de les agrupa-cions documentals anomenades Político-Social (PS) Barcelona i Lleida, i també d’una part de PS Biblioteca (A, B i F), el que s’ha traduït en tres retorns –un el 2008 i dos el 2010– i un quart que no hauria de trigar.

El desembre de 2008 va ingressar el primer d’aquests retorns: 121 llibres confiscats a entitats privades i parti-culars, identificats a partir de marques de titularitat in-discutibles, és a dir, de dedicatòries, signatures, segells estampats... El volum total és de 2 metres.

La majoria són llibres publicats entre 1910 i 1937. Alguns van ser requisats pels Servicios de Recuperación a biblioteques d’entitats privades amb seu a Barcelona, com ara l’Ateneu Polytechnicum, la redacció del diari La Humanitat, el Sindicat d’Arts Gràfiques de CNT i la Societat Naturista. D’altres els van agafar de bibliote-ques particulars, és el cas del llibres d’Antoni Rovira i Virgili (escriptor, historiador i polític), Antoni Xirau i Palau (polític i advocat), Lluís Nicolau d’Olwer (historiador, hel·lenista, periodista i polític), Pau Rome-va i Ferrer (pedagog, polític i escriptor), Miquel Guinart i Castellà (periodista i polític) i Joan Puig i Elias (mestre i president del Consell de l’Escola Nova Unificada).

Els dos retorns del 2010 sumen 458 llibres i 563 capses de documents d’arxiu (textuals). En total ocupen 69 metres.

Amb la primera transferència, el 20 de maig, van ar-ribar 273 capses i els 458 llibres (34 m). La majoria dels llibres són propietat dels mateixos titulars de la tramesa del 2008 i n’hi ha algun d’ERC i del PSUC. Pel que fa

als documents d’arxiu, bàsicament són de Solidaritat In-ternacional Antifeixista (SIA) de Catalunya, Centre Au-tonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), CNT de Catalunya, PSUC i Joventuts Socia-listes Unificades de Catalunya (JSUC), i Sindicat Agrí-cola Cooperatiu de Lleida. Predominen els carnets i fit-xes o expedients d’afiliats de 1920 a 1938, requisats pels serveis de Recuperación de Documentos a Barcelona i a Lleida.

En una segona transferència, el 26 de novembre, van ingressar 290 capses (35 m). Predominen les actes de reunions, correspondència, carnets, fitxes d’afiliats, avals, certificats i relacions nominals diverses de CNT, Joventuts Llibertàries, Casino Ferroviari de Lleida, Co-operativa Popular Lleidatana, Estat Català, PSUC i JSUC, Sindicat Agrícola Cooperatiu de Lleida.

Tant els llibres com la documentació privada es po-den consultar en suport digital a la seu de l’ANC. I és previst fer-los accessibles a través del web de l’Arxiu.

La documentació pública i privada que en aplicació de la Llei 21/2005 ha retornat a la Generalitat, entre ge-ner del 2006 i novembre de 2010, ocupa 121 metres: 1070 capses de documents d’arxiu -textuals- (112,5 m) i 579 llibres (8,5 m). A punt de retorn hi ha unes 300 capses més. Tal i com estableix la Llei, la Generalitat de Catalunya ha lliurat al CDMH les còpies digitals que reprodueixen prop d’un milió de pàgines escrites.

Tot aquest material constava a les agrupacions de l’Arxiu de Salamanca anomenades PS-Barcelona-Generalitat, PS-Barcelona, PS-Lleida i PS-Biblioteca-(A,B,F). Representa un 70% del total que s’estima ha de retornar. Per tant, mancaria encara per restituir un 30% aproximadament.

Més enllà de les xifres, és important destacar que entre els beneficis de l’aplicació de Llei 21/2005 s’inclou el reconeixement del greuge comès pel Franquisme, la recuperació de patrimoni privat i la de patrimoni cultural català, la descoberta de fonts per a la història de Catalunya (de la Generalitat, dels partits i sindicats de l’època, del moviment obrer, del moviment associatiu, dels ciutadans en general...), així com, la millora de la preservació i la conservació dels documents res t i tu ï t s i la mi l lora de la seva l’accessibilitat i difusió arreu del món.

Àngels Bernal i Cercós

26 LES IMATGES DEL FONS FOTOGRÀFIC FUERZAS ELÉCTRICAS DE CATALUÑA, S.A. A INTERNET

Les imatges del fons fotogràfic Fuerzas Eléctricas

de Cataluña, S.A. (FECSA) de l’Arxiu Nacional de Ca-talunya, ja es poden consultar integrament al cercador Arx iu s en l ínea ( h t t p : / / cu l tu r a .g enca t . c a t /ArxiusEnLinia/). Fins ara només estaven disponibles les fitxes descriptives, i per tal de poder visualitzar les imatges s’havia de fer una sol·licitud al Servei d’Informació i Referència de l’ANC.

La digitalització del fons s’ha realitzat gràcies al conveni de col·laboració amb la Fundación Endesa, que n’ha assumit les despeses i que també farà difusió de les imatges del fons i de les descripcions, realitzades per l’Arxiu Nacional de Catalunya, al seu portal de pa-trimoni.

Es tracta d’un total de 40109 imatges associades a les seves fitxes descriptives, on podem trobar les foto-grafies procedents dels estudis previs a les realitzacions de les diverses obres de l’empresa; la construcció de centrals hidràuliques i tèrmiques, així com el traçat de camins o vies d’accés a aquestes construccions; maqui-nària per a les obres i les obres relacionades amb els subministraments; obres de remodelació millorament i reparació d’avaries o incidents; traçat de les línies; els treballadors; el paisatge i la seva transformació; actes i

esdeveniments destacats de l’empresa; i aplicacions d’energia elèctrica. Cronològicament integra material des de finals del segle XIX fins a 1986, tot i que les fo-tografies que predominen són a partir de 1912.

El fons fotogràfic Fuerzas Eléctricas de Cataluña, S.A. (FECSA) és uns eina importantíssima per a l’estudi i el coneixement del procés d’electrificació a Catalunya des de finals del segle XIX fins a inicis del segle XXI, així com la incidència paisatgística de la construcció de les grans infraestructures: centrals gene-radores i transformadores, preses de regulació i xarxes de transport i distribució fluvial. En aquest sentit, té una especial rellevància les actuacions a realitzades a les capçaleres fluvials dels Pirineus, com per exemple l’aprofitament dels salts d’aigua de la capçalera del riu Flamicell, i la construcció de túnels i galeries que connectaven els diferents llacs del circ glacial; i d’altra banda la construcció de diversos embasaments esglaonats als rius Noguera Pallaresa i Segre.

Francesc Sánchez Mata EL FONS D’ALBERT MASÓ I MARCH ENRIQUEIX L E S F O N T S P E R A L ’ E S T U D I D E L P O U M CONSERVADES A L’ANC

El 29 de setembre de 2010 la senyora Martine Vidal

lliurà a París la documentació conservada durant els darrers anys, de qui havia estat el seu marit, l’Albert Masó i March, militant de l’esquerra revolucionària, mort a la capital francesa en 2001. La intervenció del catedràtic d’història de la UAB Pelai Pagès, a qui l’ANC agraeix l’esforç, ha estat decisiva per tal que aques t va luós a rx iu pe r sona l hag i r e to rna t definitivament a Catalunya.

Albert Masó i March va néixer a Barcelona el 1918 i va morir a París l’any 2001. Conegut també pels sobrenoms de Vega i Julio Gil. Cursà els primers estudis a l’Escola Blanquerna de Barcelona. El 1934 ingressà a les Joventuts del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Després dels fets d’octubre a Barcelona, participà en l’expedició de militants de l’Aliança Obrera cap a Sabadell, amb l’objectiu fracassat de mantenir viva la insurrecció. S’adherí als Grups d’Acció del Bloc Obrer i Camperol (Gabocs) de Josep Rovira i Canals i participà en la formació al barri de Gràcia de Barcelona del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). El 19 de juliol de 1936 intervingué

Vista de les tres xemeneies de la central del carrer Mata de Barcelona. 1974. CAT ANC1-211/ Fuerzas Eléctricas de Cataluña, SA. N-6906

27 en els combats a la Plaça Universitat, a les Rambles i a les Drassanes, on resultà ferit. Recuperat, s’incorporà al Front d’Aragó, on fou novament ferit a Tierz. Durant els Fets de maig de 1937 participà en la defensa de Gràcia. Desfermada la repressió contra el POUM, tre-ballà en la clandestinitat, fou detingut i finalment em-presonat a la Model durant quatre mesos. Una vegada alliberat s’incorporà novament al front com a tinent.

Acabada la guerra fou reclòs al camp d’Argelers, des d’on fugí cap a París. Col·laborà en tasques de su-port als exiliats fins a la seva detenció i empresonament a la Santé (1939-1941), on caigué greument malalt. De nou evadit, fou detingut l’octubre de 1941 i enviat a Alemanya, on treballà durant alguns mesos com a for-çat en un camp de civils polonesos al servei de la IG Farben Industrie. Acabada la guerra mundial reprengué la militància al grup de poumistes de París per a inte-grar-se al llarg dels anys cinquanta i seixanta en els moviments Socialisme ou Barbarie i Pouvoir Ouvrier, crítics amb l’estalinisme i precursors del Maig del 68. El 1972 reingressà al POUM i en morir Franco retornà ben aviat a Catalunya per a impulsar el reagrupament de totes les forces marxistes revolucionàries, residint a Barcelona entre 1976 i 1979. Mantingué un paper des-tacat en la vida del partit fins el 1981, quan empitjora-ren notablement les seves condicions de salut.

El fons documental lliurat a l’ANC, d’un volum de 2,6 metres, integra la documentació aplegada i produï-da per Albert Masó i March com a resultat de la seva activitat, principalment en l’àmbit polític. Inclou la do-cumentació personal identificativa, passaports, mèdica, de tramitació de pensions, penitenciària i de reconeixe-ment com a combatent de la resistència, com a refugiat i com a militar republicà. Així mateix, el testimoni de la seva activitat a la construcció i com a traductor, al-guns escrits i carnets de lectura i activitat esportiva. El fons aplega un volum important de missives, entre d’altres corresponsals preferentment espanyols, nord-americans, italians o francesos, amb Andy Durgan, Gianfranco Fiameni, Phyllis Gottraux, Agustí Guilla-mon, Pierre Lanneret, Roland Néron, Pelai Pagès, Kari-ne Peschard, Wilebaldo Solano i Suzanne Vonte.

La part més important del fons, però, correspon a l’acció política en els grups de l’esquerra revolucionà-ria francesa Socialisme ou Barbarie i Pouvoir Ouvrier (amb abundant documentació sobre les seves publicaci-ons), així com de l’activitat al POUM dins el Comitè Executiu de París i, després de la mort del general Franco, en la reorganització del partit des de la seu bar-

celonina. El fons inclou alguns materials biogràfics so-bre el productor, en particular del seu temps de militància a l’esquerra francesa. Finalment, pel que fa als recursos d’informació, el fons aplega alguns dossiers temàtics (entre els quals destaquen els dedicats a la pel·lícula “Tierra y Libertad” i a Andreu Nin), un important volum de publicacions periòdiques promogudes pel POUM i altres organitzacions comunistes afins durant els anys setanta (com ara “Adelante”, “Alianza Obrera”, “Lucha Obrera”, “Tribuna Socialista” o “Voz obrera”), així com, entre altra documentació impresa, una petita col·lecció d’opuscles i discursos publicats en francès durant la Guerra Civil.

En definitiva, l’ingrés aporta nova documentació relativa a la història del POUM, en particular sobre la seva evolució en el llarg període de l’exili i sobre la fracassada reorganització a Catalunya durant els primers anys de l ’anomenada t rans ic ió democràt ica . Complementa, així mateix, d’altres fons documentals personals de militants i dirigents del matiex partit com ara no només el més rellevant de Wilebaldo Solano, sinó també d’altres personalitats vinculades, com ara Pere Pagès i Elies (Víctor Alba), Enric Adroher i Pascual (Gironella) o Josep Buiria i Rogel. En difinitiva, l’ANC esdevé un dels centres de referència per a l’estudi d’una de les organitzacions de l’esquerra revolucionària més interessants en la història del segle XX.

Miquel Pérez Latre

“Caricatura del general Franco agonitzant amb la sang de les seves víctimes” (1975)

28 NOU INSTRUMENT DE DESCRIPCIÓ DEL FONS DE LA COMPAÑÍA DE LOS FERROCARRILES DE TARRAGONA A BARCELONA Y FRANCIA (TBF)

L’any 1994 va ingressar a l’Arxiu Nacional un

conjunt de documentació de les empreses catalanes que al segle XIX van desenvolupar el ferrocarril a Catalunya. Després de l’estudi i identificació del material es va veure clar que el material donava raó de la creació de la xarxa ferroviària catalana que, després d’un procés de múltiples fusions de les empreses que havien obtingut les corresponents concessions, va ser gestionada unitàriament per la Compañía de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia, coneguda popularment com a TBF. Aquesta empresa es creà l’any 1875 per fusió de la Compañía de los Caminos de Hierro de Barcelona a Francia por Figueras, que controlava les línies del nord de Barcelo-na, i la Compañía de los Ferrocarriles de Tarragona a Martorell y Barcelona, que controlava les del sud. L’any 1886 va absorbir la Compañía de los Ferrocarri-les Directos de Madrid y Zaragoza a Barcelona i un any desprès va integrar la Compañía de los Ferrocarri-les de Valls a Vilanova y Barcelona, amb les que va ar-rodonir el seu domini sobre la major part del transport ferroviari del país. El 1891 fou absorbida per la Com-pañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Ali-cante (MZA), però es mantingué l’explotació de les se-ves línies com un sistema ferroviari independent ano-menat Xarxa Catalana de MZA. Quan el 1941 es cons-tituí la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) aquestes línies s’integraren en la 5a Zona d’Explotació de la nova empresa.

Originàriament el fons s’organitzà en quinze sub-fons, integrats majoritàriament per llibres de les Juntes de Govern i les Juntes d’Accionistes de les diverses empreses, i un apartat de documentació miscel·lània. Recentment s’ha dut a terme una revisió de l’inventari que ha suposat definir un nou subfons, corresponent a documentació fragmentària de gestió de la 5a Zona d’Explotació de RENFE, i la identificació de material dispers d’altres empreses ferroviàries no integrades en la TBF. També s’ha dut a terme la descripció d’un petit recull de publicacions tècniques. Paral·lelament s’ha realitzat el tractament en base de dades del fons que ha suposat crear un nou instrument de descripció de 176 registres informàtics que ja es troba disponible en xarxa i en suport paper a la Sala de Consulta de l’Arxiu Naci-onal. Finalment s’ha digitalitzat la documentació més

significativa del fons, fet que permetrà, en un futur pro-per, associar aquestes reproduccions a les seves respec-tives descripcions per a que també siguin consultables en línia.

Llorenç Codern i Bové

L’ANC PARTICIPA EN LA JORNADA SOBRE “LA QUALITAT A LES BIBLIOTEQUES ESPECIALITZA- DES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA”

El passat 3 de desembre l’Arxiu Nacional de

Catalunya (ANC) ha participat en una jornada dedicada a la gestió de la qualitat aplicada a les biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG).

La jornada s’ha desenvolupat a la seu del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia i ha estat coorganitzada per la Subdirecció General de Biblioteques del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i pel Grup de treball de Qualitat de les BEG. Aquesta jornada s’emmarca dins del cicle de jornades professionals “El marc legal a les biblioteques a Catalunya” que té com a objectiu proporcionar elements de coneixement i de reflexió sobre la legislació aplicable en el camp de les biblioteques al nostre país.

La jornada ha comptat amb les ponència del Sr. Sebastià Rodríguez Espinar, professor del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona i del Sr. Albert Basart Capmany, gestor de projectes de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

La segona part de la jornada ha estat el torn per a les experiències. La participació de l’ANC en la Taula rodona “Bones pràctiques sobre la qualitat a les biblioteques” ha anat a càrrec de la Responsable d’Informació i Qualitat, Sra. Rosa M. Cruellas i Serra i de la tècnica bibliotecària, Mireia Bo i Gudiol.

La in t e rvenc ió s ’ha cen t r a t en p resen ta r l’experiència de la Biblioteca de l’ANC en la implantació i en el manteniment d’un sistema de qualitat com a unitat integrada en una institució, l’ANC, que compta amb un Sistema de Gestió de la Qualitat (SGQ) certificat d’acord amb la Norma ISO 9001 des de l’any 2004.

S’ha exposat la situació inicial i el punt de partida, el marc contextual i la incidència del SGQ en la Biblioteca, el model implantat, la incorporació al

29 sistema de qualitat de la Carta de serveis com a eina de millora contínua i els processos del model aplicats a la Biblioteca.

Per concloure, s’ha fet un balanç del que ha suposat per la Biblioteca de l’ANC el fet de comptar amb un Sistema de Gestió de la Qualitat, quines dificultats s’han detectat en la implantació del sistema, els princi-pals avantatges que ha suposat l’adopció d’un sistema de qualitat i les millores més significatives que es perceben a la Biblioteca del nostre centre.

Rosa M. Cruellas i Serra

ALAVEDRA, Joan, (1896-1981). El Fet del dia : 1935. Barcelona : Edicions de 1984, DL 2010. 199 p., [3] f.

Álbum de locomotoras : La Maquinista Terrestre y Marítima. [Barcelona] : MAF, DL 2010. 281 p.

Alfons Carles Comín : fe, compromís i lluita . Barcelona : Nous Horitzons, 2010. 45 p.

ARCE, Manuel. Memorias de Rusia : vivencias de un “niño de la guerra”. Madrid : Multipress, cop. 2009. 144 p.

ARROYO HUGUET, Mercedes. Empresarios y

técnicos en la electrificación del territorio : Fuerzas Hidroeléctricas del Segre (1909-1988). Barcelona : [l’autora], 2010. 236 p.

BARCELONA, 1938 (capital de tres governs) 2008 : Barcelona). Barcelona, 1938 : capital de tres go-verns / Laia Arañó Vega (editora). Barcelona : Fun-dació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Lo-cals, 2010. 2 v. 250, 346 p.

Brangulí / [comissaris: Rafael Levenfeld, Valentín Vallhonrat ; coordinació i documentació: Merche Ferández Sagrera]. [Madrid] : Fundación Telefóni-ca, DL 2010. 447 p.

Cort general de Montsó (1585), Montsó-Binèfar : an-nexos i índex / a cura de Josep M. Bringué i Porte-lla ... [et al.] ; coordinació i introducció: Eva Serra i Puig ; nota i índex de Miquel Pérez Latre. Barcelo-na : Parlament de Catalunya : Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, 2010. 795 p.

Estudi del fons industrial tèxtil de Catalunya : mos-traris de teixits del CDMT de Terrassa i mostraris de punta del Museu d’Arenys de Mar / [textos de Naus Rivas ... [et al.]]. Terrassa : Centre de Docu-mentació i Museu Tèxtil : Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalu-nya, 2010. 80 p.

FIGUERES, Josep M. Periodisme en la Guerra Civil (1936-39). Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010. 245 p.

FONTOVA, Rosario. La Model de Barcelona : històries de la presó. Barcelona : Laia Libros, 2010. 359 p.

Fosses comunes i simbologia franquista : ponències de les Jornades, Barcelona, 9 i 10 d’octubre 2008 / Antoni Segura, Andreu Mayayo, Queralt Solé (eds.). Catarroja : Afers, 2009. 380 p.

30 GRUPO DE ARQUIVEIROS DE GALICIA. Norma

gallega de descripción archivística (NOGADA). [Vigo] : Xunta de Galicia, Dirección Xeral do Patri-monio Cultural, 2010. 163 p.

Guía del Archivo Histórico Provincial de Alicante / [direcció facultativa: Esperanza López Vilellas]. [València] : Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura [i Esport] : Biblioteca Valenciana, 2010. 118 p.

IRLA, Josep, 1876-1958. Memòries d’un president a l’exili / a cura de Jordi Gaitx Moltó ; pròleg de Jo-sep Maria Roig Rosich. Barcelona : Viena, DL 2010. 237, XXIV p. de làm.

LEVERONI, Rosa. Cartes d’amor i d’exili : Rosa Le-veroni, Ferran Soldevila / a cura d’Abraham Mohi-no Balet i d’Enric Pujol Casademont. Barcelona : Viena, 2009. 321 p.

Lluita i treball : el moviment obrer al Prat, 1917-1978 / [coordinació i textos:] Marga Gómez Ingla-da. [El Prat de Llobregat] : Ajuntament del Prat de Llobregat, [2010]. 39 p.

MELGAR CAMARZANA, Manuel. Los Archivos militares : qué són y cómo se tratan / Manuel Melgar Camarzana, Silvia A. López Wehrli. Gijón : Trea, DL 2010. 166 p.

Mercè Rodoreda : centenari / [edició: Abraham Mohino i Balet ; autors: Carme Arnau... [et al.]]. Barcelona : Fundació Mercè Rodoreda : Institució de les Lletres Catalanes, 2010. 107 p.

MOLINERO, Carme. Els Anys del PSUC : el partit de l’antifranquisme (1956-1981) / Carme Molinero, Pere Ysàs. Barcelona : l’Avenç, 2010. 390 p.

NASH, Mary. Trabajadoras : un siglo de trabajo femenino en Cataluña (1900-2000). Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, DL 2010. 226 p.

Nova avantguarda : fotografia catalana dels anys 50 i 60 / textos: Mario Rotllant, Pepe Font de Mora, Ro-mà Gubern. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2010. 155 p.

PESSARRODONA, Marta. França 1939 : la cultura catalana exiliada. Badalona : Ara Llibres, 2010. 365 p.

Pi i Sunyer, Carles. 1940 : notícies de la caiguda de París / [edició a cura de Francesc Vilanova ; traduc-ció i nota de presentació dels discursos de Winston Churchill: Josep Vallbé]. Barcelona : Fundació Car-les Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, cop. 2010. 140 p.

PITARCH, Ismael E. El President Macià i el Parla-ment de Catalunya. Barcelona : Parlament de Cata-lunya, 2009. 125 p.

Revistas prohibidas : publicaciones libertarias en los años 20 y 30 / Sergi Freixes y Jordi Garriga. Barce-lona : Viena, 2010. 119 p.

RODRIGO Y ALHARILLA, Martín. La Familia Gil : empresarios catalanes en la Europa del siglo XIX. Barcelona : Fundación Gas Natural, 2010. 231 p. : il. (algunes col.) ; 22 cm

SALA I TUBERT, Lluïsa. La Junta de Museus i les ex-posicions de belles arts durant la postguerra. Bar-celona : Fundació Carles Pi i Sunyer, 2010. 34 p.

SALA I TUBERT, Lluïsa. La Junta de Museus i les ex-posicions de belles arts durant la postguerra. Bar-celona : Fundació Carles Pi i Sunyer, 2010. 34 p.

SIERRA BLAS, Verónica. Palabras huérfanas : los ni-ños y la Guerra Civil. Madrid : Taurus, cop. 2009. 434 p., [16] p. de làm.

SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume, 1943-. L’Estatut de la Transició : l’Estatut de Sau (1978-1979) / Jaume Sobrequés i Callicó ; [Mercè Morales i Montoya (biografies)]. Barcelona : Parlament de Catalunya, DL 2010. 226 p.

SOLER, Toni. L’Última carta de Companys. Barcelo-na : Columna, 2009. 321 p.

TARRAGÓ, Llibert. El Puzle català : crònica francesa d’una descoberta. Barcelona : La Magrana, 2008. 238 p.

Un Segle d’història de Catalunya en fotografies / di-rector de l’obra: Manel Risques i Corbella ; [tria de les fotografies i peus d’il·lustració de la introducció: Laura Terré Alonso ; cronologia: Jordi Bou i Ros]. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2010. 4 vol. (apareguts els 2 primers), 303 p. cadascun.

31 ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA President José Montilla (documentació institucional)

Diverses sèries documentals de gestió i d’explotació generades per l’Arxiu de gestió del Gabinet del President (2006-2010), 104 m. Transferides per l’Arxiu Central del Departament de la Presidència. Accés reservat. [Fons 967, ingrés 2765].

Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya Liquidacions TC1 i TC2 (1970-1994), 3,7 m. Base

de dades Access format d’intercanvi amb 711 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Accés reservat. [Fons 492, ingrés 2744].

Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Manaments de pagament fons maniobra. ADOP-FM

(1991), 5,3 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 67 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Accés reservat. [Fons 492, ingrés 2745].

Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Manaments de pagament a justificar. ADOP-J (1986

i 1991), 10,5 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 161 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament d’Agricultura, Ali-mentació i Acció Rural. Accés reservat. [Fons 492, ingrés 2746].

Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Expedients d’alta, renovacions i denegacions de tí-

tols de família nombrosa. Mostres. (1981-2002), 0,5 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 67 registres. Transferits per l’Arxiu Central del De-partament d’Acció Social i Ciutadania. Accés reser-vat. [Fons 128, ingrés 2773].

Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. Expedients de labors mineres de captació i de la ins-

tal·lació de mecanismes d’elevació d’aigua subterrà-nia. (1980-1994), 13,7 m. Base de dades Access for-mat d’intercanvi amb 1.624 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament d’Innovació, Uni-versitats i Empresa. Lliure accés. [Fons 439, ingrés 2749].

Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Expedients d’inscripció d’associacions al Registre

de la Direcció general d’entitats jurídiques (1874-2010), 91,7 m. Base de dades Access amb 5.106 re-gistres. Transferits per l’Arxiu Central del Departa-ment de Justícia. Accés reservat. [Fons 822, ingrés 2736].

Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP). Diaris oficials publicats (versió castellana) (1981-

2007), 23,5 m. Base de dades Access extreta del SI-GEDA amb 257 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de la Presidència. Lliure accés, a través de <http://www.gencat.cat/dogc> [Fons 486, ingrés 2756].

Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP). Diaris oficials publicats (versió catalana) (1934-

1939), 3 m. Base de dades Access extreta del SIGE-DA amb 35 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de la Presidència. Lliure accés a través de <http://www.gencat.cat/dogc>. [Fons 486, ingrés 2757].

Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP). Diaris oficials publicats (versió catalana) (1977-

2007), 25 m. Base de dades Access extreta del SIGEDA amb 331 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament de la Presidència. Lliure accés a través de <http://www.gencat.cat/dogc>.[Fons 486, ingrés 2758].

ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT Prefectura del Districte Miner de Barcelona. Expedients de labors mineres de captació i de la

instal·lació de mecanismes d’elevació d’aigua subterrània. (1945-1979), 32,1 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 6.774 registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Lliure accés. [Fons 641, ingrés 2748].

FONS DE INSTITUCIONS Delegació Provincial a Barcelona d’Auxili Social Expedients de menors (obertura: 1939-1971,

tancament: 1939-1972 i 1980), 0,4 m. Base de dades Access format d’intercanvi amb 172 registres. Transferits per l’Arxiu Central d’Acció Social i Ciutadania. Accés reservat. [Fons 965, ingrés 2772].

32 Junta Electoral Provincial de Barcelona Sobres generats per les meses electorals de la

província de Barcelona corresponents a les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010, 82 m. Relació de contingut per ordre de municipi i meses. Transferits per la Secretaria de la Junta Electoral Provincial de Barcelona. Accés reservat. [Fons 314, ingrés 2762].

Llei 21/2005 de restitució a la Generalitat de Catalunya. 290 capses de documentació textual confiscada a

entitats i particulars arran de la Guerra Civil. Transferència del Centro Documental de la Memoria Histórica (CDMH), 35 m. Lliure accés. En procés de restitució. [Fons provisional 886, ingrés 2756]

ÀREA DE FONS HISTÒRICS FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Fons Cooperativa la Rubinenca Precedents, estatuts i reglaments; circulars i

memòries; informes administratius i organigrames; Juntes de Govern Comitès; legislació cooperativista; convenis i normes sobre legislació laboral; serveis d’assistència jurídica; dotació del personal, plantilla i expedients; condicions de treball; remuneracions; assegurances; pressupostos; comptabilitat general i auxiliar; llibres de caixa; gestió d’ingressos i despeses; gestió de béns mobles i immobles; propaganda i publicacions; relacions externes; actes protocol·laris i de reconeixement; relacions amb els socis; consum; estalvi, crèdit i subsidis; obra social; lleure i cultura. 1893 – 1988. 11,9 m.

Fons Tercer Congrés Catalanista Reunions preparatòries i del Consell Assessor;

butlletes d’inscrits; organització específica, integrants, ponències marc i conclusions aportades al plenari pels quatre àmbits del Congrés; textos i propostes dels congressistes; cicles de conferències realitzats paral·lelament; pressupostos, sol·licituds i justificants de subvencions demanades a institucions públiques i privades; correspondència amb personalitats i congressistes; adhesions d’entitats i Col·legis professionals; díptics i dossiers de presentació, pla de comunicació i actes de presentació; dossiers de premsa de la presentació i la cloenda; i retalls de premsa. 2008 – 2009. 1,3 m.

Fons Club Excursionista de Gràcia (CEG) Articles, circulars trameses als socis, invitacions i

fulletons d’activitats, Butlletins de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i retalls de premsa. 1970 – 2010. 0,1 m.

FONS COMERCIALS I D’EMPRESES Fons Industrias Vallcorba, S.A. E s c r i p t u r a d e c r e a c i ó e n S . A . , a c t e s d e

col·lectivització, modificacions estatutàries i nomenaments de càrrecs; distribució d’accions i augments de capital; actes, correspondència i informació lliurada a les Juntes d’accionistes i el Consell d’administració; correspondència amb insti-tucions i sindicats; documentació patrimonial del ta-ller i el parc mòbil; comptabilitat general i auxiliar, llibres de comptes de clients i registre de factures: correspondència amb clients; llibre i fitxes de proveïdors; llibres de vendes; registres de personal, contractes, assegurances i convenis de treball. 1870 – 2002. 11,1 m.

Fons El Siglo, S.A. de Distribución Escriptura de constitució i modificació d’estatuts, tí-

tols d’accions de la societat, documentació d’Alma-cenes Capítol, S.A.; actes de les Juntes d’accionistes i el Consell d’administració; llibres de Diari i Major (1942-1981); llibres d’inventaris i balanços; material publicitari. 1915 – 1997. 3,2 m.

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS Fons Família Barraquer Família Barraquer: Llibre espècul de l’arxiu; patri-

moni a Sant Feliu de Guíxols; llibres de comptes de nolis i companyies; llibres i llibretes d’arrendaments i censos; llibres de caixa i comptes; i militància de Martirià Llosas i Serrat-Calvó a la Comunió Tradi-cionalista. Família Casanova-Compte: Llevadors de lloguers, censos i censals del patrimoni; llibre de no-tes jurídiques del doctor Rafael Casanova; llibres de notes de processos; llibres de notes d’autoritats jurí-diques; documentació de clients; lliuraments a l’exèrcit francès d’ocupació per part de Josep Casa-nova i Vnyals de la Torre (1808 -1817). 1665 – 1961. 1,9 m.

FONS PERSONALS Fons Lidia Falcón Formació acadèmica, administració del patrimoni,

documentació d’Enriqueta O’Neill a la Delegació de Premsa i Propaganda (1939-1944); activitat personal de diversos familiars (José Bernabé Oliva, Eliseo

33 Bayo Poblador, Carlos París Amador i Regina Bayo-Borrás); vinculació laboral amb diverses societats; obra jurídica; expedients de clients del gabinet jurídic; gestió del bufet i del Gabinete Jurídico para la Mujer; originals mecanoscrits d’autobiogrà fies, novel·la, teatre, assaig; edició i activitat periodís-tica; correspondència; documentació judicial i peni-tenciària; congressos i conferències, viatges, entre-vistes i publicacions sobre Lidia Falcón; dossiers te-màtics, publicacions periòdiques, documentació im-presa i retalls de premsa. 1885 – 2009. 24,9 m.

Fons Andreu Solà i Vidal Certificats, documentació acadèmica, gestió del

patrimoni familiar, diaris i cartes amoroses i correspondència amb els seus pares i germans; escrits i notes; correspondència; documentació de l’estada a França, catàlegs d’exposicions de belles arts, distincions, invitacions, correspondència sobre la seva figura de Carles Jordi Guardiola i documentació sobre la celebració de l’Any Solà a Ripollet (2002); i monografies, catàlegs i informació d’exposicions relacionades amb l’artista. 1881 – 2009. 0,3 m.

Fons Paulina i Adelina Abramson (AGE) Memòries inèdites de Jadzhi Umar Mamsurov

(coronel Xanti); 3 quaderns escrits solts inèdits de Paulina Abramson; “Mosaico roto”, original mecanoscrit de les memòries de Paulina i Adel ina Abramson; 1 quadern de notes manuscrites del seu pare; i traducció al castellà del llibre registre de veterans soviètics de la Guerra Civil espanyola. 1960 – 1980. 0,2 m.

Comitè de Veterans de la Guerra d’Espanya de la Unió Soviètica: Llibre registre dels militars i vo luntar i s soviè t ics envia ts a Espanya (mecanoscrit rus de 265 pàgines). 1967. 0,1 m.

Fons Francesc Ribó i Rovira – Mariana Monclús i Charles

Documentació de Francesc Ribó i Rovira: títol de mestre, plec de càrrecs de la Comissió Depuradora, escrit del director i mestres del Grup Escolar Ramon Llull de Barcelona en la seva defensa, publicació oficial de la sanció i escrits oficials del seu trasllat a l’Escola de Torroella de Montgrí. Documentació de Mariana Monclús i Charles: partides de naixement, títol de mestra, nomenament per a escoles de Viladecans i Barcelona, plec de depuració, destinació a Rueda de la Sierra (Guadalajara) i adscripció a l’escola del Pla de Llerona (Vallès

Oriental). 1927 – 1974. 0,1 m. Fons Josep Puig i Cadafalch

Cartes manuscrites i targetes postals; un exemplar del “Semanario Gráfico. Emabajada de los Estados Unidos de Américaa. Madrid” (núm. 54, 12 de juny de 1944); salconduits i cèdula personal de Teresa Cunill i Puig. 1939 – 1949. 0,1 m.

Fons Armand de Fluvià i Escorsa Documentació personal i familiar; correspondència; activitat al Casal Lambda; activitats del moviment gai; organització de la causa monàrquica; activitat política al moviment independentista; Académie In-ternationale d’Héraldique; invitacions a actes pú-blics; dossiers de premsa; obra aliena i publicacions. 1880 – 2009. 5,2 m.

Fons Guillem Rodríguez-Puig Co-autor del plànol-guia de Barcelona inclòs a l’obra “Barcelona. Guía práctica y artística de la ciudad, publicat per la Llibreria Catalonia de Barcelona (1929); Catàleg del “Catorce Salón de Otoño. Fundado por la Asociación de Pintores y Escultores” (Madrid, 1934); Catàlegs i articles sobre l’obra pictòrica publicats en diverses revistes; Fulletons i anuncis publicitaris, principalment de productes farmacèutics. 1929 – 1989. 0,1 m.

Fons Francesc Ferrer i Gironès Escrits per a unes memòries; poemes i pensaments; “Papers econòmics”; Consell Diocesà per als As-sumptes Econòmics del Bisbat de Girona; Òmnium Cultural; organitzacions cooperativistes; dossiers d’accions com a senador; accions en defensa de la llengua catalana; pregons i presentacions de llibres; denúncia per difamació contra José García Domín-guez (cadena COPE); inscripció en català de la de-funció a l’oficina del Registre Civil de Salt; cartes i correus de condol; i homenatges pòstums. 1969 – 2007. 0,3 m.

Fons José Fernando Aguirre Gil Documentació identificativa, estudis d’història i convalidació dels de periodisme, documentació ban-cària, militar i familiar; expedient laboral i professio-nal; originals i retalls de premsa d’articles públicats, especialment, a la “Solidaridad Nacional” i “El Noticiero Universal”; originals de novel·les pu-blicades i inèdites; assaigs de caràcter històric; cor-respondència rebuda; adscripció del productor a l’Associació de la Premsa i la Cooperativa Militar de Barcelona; viatges; dossiers temàtics, fitxes biblio-gràfiques i retalls de premsa. 1937 – 1987. 0,7 m.

34 Fons Victoria de los Ángeles

Programes musicals i correspondència de Manuel Capdevila sobre actuacions musicals de la cantant, discografia i grans teatres. 1977 – 2009. 1,1 m.

Fons Joan Cervera i Batariu Documentació personal i familiar; escrits polítics; correspondència tramesa i rebuda; ressenyes en premsa de les seves obres; fulletons d’activitats; i retalls de premsa. 1975 – 2010. 0,2 m.

Fons Josep Vilanova i Arqué

Llibre de família del Foment de la Pietat Catalana; documents relatius a l’expedient de depuració com a mestre nacional davant l’Auditoria de Guerra de la Quarta Regió Militar; títol de congressista del XXXV Congrés Eucarístic de Barcelona; documen-tació derivada de la seva vinculació a la secció d’en-senyaments artístics de l’Escola del Treball de la Diputació de Barcelona i, en particular, amb el seu responsable, el decorador i dibuixant barceloní Ramon Rigol i Font (1891-1976); week-end cinematogràfics “Llanterna Màgica” (Perpinyà, 1969); i guió radiofònic dels serveis exteriors de la BBC (1974) en preparació de la mort del general Franco. 1923 – 1974. 0,1 m.

Fons Albert Masó i March Documentació personal identificativa, passaports, mèdica, de tramitació de pensions, penitenciària i de reconeixement com a combatent de la resistència, refugiat i militar republicà; activitat laboral, escrits i carnets de lectura i activitat esportiva; correspon-dència amb emissors preferentment espanyols, nord-americans, italians i francesos; acció política a “Socialisme ou Barbarie” i “Pouvoir Ouvrier”; acti-vitat al POUM (Comitè Executiu de París i reorga-nització a Barcelona); materials biogràfics; dossiers temàtics; publicacions periòdiques promogudes pel POUM i altres organitzacions comunistes; i docu-mentació impresa. 1931 – 2010. 2,6 m.

COL·LECCIONS Col·lecció documental sobre la Segona República i la Guerra Civil espanyola

Relat breu de l’experiència del soldat republicà de Flix Salvador Torres i Masot, escrita per la seva filla Enriqueta Torres Sánchez. 2010. 0,1 m.

Fulletons, propaganda, invitacions a actes i Butlletí mensual (1932-1933) del Casal d’Esquerra Estat Català del Districte Vuitè (Gràcia); publicació

“Estat Català. Portantveu del Casal del Districte VIIIè” (1938); invitació del Casal d’Esquerra Republ icana de l Camp d’en Grassot ; i convocatòria als socis de la Delegació del Districte VIIIè del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra. 1931 – 1938. 0,1 m.

Col·lecció “La Vanguardia” 15 volums relligats amb els exemplars del diari corresponents als mesos de maig a setembre de 2010. 0,7 m.

Col·lecció documental sobre els Nens de la Guerra de Manuel Arce Porres (AGE)

Reproducció en paper de les cartes enviades pels nens de la guerra als seus familiars a Espanya conservades a Moscou a l’Arxiu Estatal Rus per a la Història Social i Política (RGASPI). 1939 – 1941. 0,2 m.

ÀREA DELS FONS D’IMATGES, GRÀFICS I AUDIOVI-SUALS

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Delegació a Barcelona de l’Institut Nacional del Llibre Espanyol (INLE)

6 positius b/n del II Congreso Nacional del Libro ce-lebrat a Barcelona l’any 1970; 27 plaques de vidre; fotolits sobre el Dia del Llibre de 1962, i un dibuix de l’escut de Barcelona.

Generalitat de Catalunya (Segona República) 9 cartells (4 són còpies) editats pel Comitè Directiu Central del Segell Pro Infància [1933-1938], i pel Pa-tronat d’Assistència Social de les Cases de Caritat i Maternitat i Expòsits i de Protecció de Menors de Barcelona [1932-1936].

Junta de Protecció de Menors de Barcelona 8 fotografies b/n del concurs fotogràfic Institut Ramon Albó; 1 fotografia b/n de l’edifici de l’Institut Ramon Albó; 1 cartell “Ajuda del Pueblo Americano”.

FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS Associació Guerra y Exilio (AGE)

Documentació audiovisual: 41 miniDV PAL que con-tenen la Caravana de la Memoria (2008), entrevistes a brigadistes cubans (2007-2008) i activitats de l’Agrupación guerrillera de Levante y Aragón (AGLA) (2006-2007); 75 cintes Hi8 de testimonis de guerrillers de Cantàbria; 145 cintes de vídeo VHS (originals i editades) sobre activitats desenvolupades per AGE a partir de 1990.

35 Club Excursionista de Gràcia (CEG) 1 casset amb el concert de Nadal dels cantaires mun-

tanyencs del Club Excursionista de Gràcia. Josep Vilanova i Arqué

2 fotografies d’una classe de dibuix i una de l’interior de l’Escola del Treball de la Diputació de Barcelona.

Partido Feminista de España-Vindicación Feminista Documentació gràfica i audiovisual de la activitat po-

lítica i la vida associativa del Partit Feminista: 681 ne-gatius b/n, 318 negatius color, 398 diapositives color, 1388 positius b/n, 66 positius color, 120 postals, 2 mapes, 725 cartells, 18 dibuixis, 1 gravat, 1 diploma, 86 fotolits, 1 orla, 336 cassets, 100 cd d’àudio, 60 dvd, 38 vídeos VHS.

Tercer Congrés Catalanista 14 cartells, 6 dvd i 9 cd, amb material sobre

l’organització i desenvolupament del congrés. FONS COMERCIALS I D’EMPRESA El Siglo, S.A. de distribución 93 fotografies de les botigues dels magatzems el

Siglo a Múrcia, Santa Cruz de Tenerife, Alacant, las Palmas de Gran Canaria; dels magatzems Capitolio a Madrid i Barcelona.

Industries Vallcorba, S.A. (INVASA) Imatges de diverses instal·lacions de l’empresa: 165

negatius b/n, 8 negatius color, 468 positius b/n, 40 positius color, 7 plànols, 2 cartells i 4 diplomes.

FONS PATRIMONIALS Família Barraquer Un cartell del XXXV Congrés Eucarístic (1952); un

cartell en francès sobre la nova llei monetària [1890]; un cartell, separat en dues parts, de l’any 1717 amb un llistat de gent amb la redempció del seu captiveri; plànol de Barcelona, anterior a la reforma de la segona meitat del segle XIX.

FONS PERSONALS Albert Masó i March 36 fotografies -32 positius b/n i 4 color- de caire

personal i polítiques. 94 cartells del POUM i d’altres organitzacions comunistes europees.

Armand de Fluvià i Escorsa Àlbums amb fotografies familiars -494 positiu b/n i

663 positius color-, i 7 cartells del moviment gai. Elvira Godàs i Vila (AGE) 18 DVD de la sèrie “Converses a Lleida”, entrevistes a

personalitats lleidatanes (editades pel diari “La Mañana”).

Guillermo Rodríguez-Puig 68 negatius –plaques de vidre - de l’obra del pintor,

organitzades en les següents temàtiques: paisatges urbans i rurals, natures mortes, i flors

José Fernando Aguirre Gil Fotografies -19 positius b/n i 3 color- de caire familiar

i professional sobre José Fernando Aguirre. Josep Maria Vallès i Casadevall 8 vídeos amb compareixences parlamentaries entre

2004 i 2005, i una entrevista de Josep Cuní. Josep Puig i Cadafalch 23 plaques 13x18, 3 plaques 18x24, 16 plaques

10x15, 1 diapositiva color, 100 plaques estereoscòpi-ques numerades, 8 capses de plaques 6x13 d’excursions i familiars; 1 capsa amb plaques de fil-tre, 5 bombetes i 1 premsa de laboratori, 1 dibuix i 3 estampes; i 8 dibuixos i 3 plànols del projecte de la casa Argentona.

Lidia Falcón 257 negatius b/n, 37 positius b/n, 44 targetes postals i

1 cartell, sobre diversos viatges. Paulina i Adelina Abramson (AGE) 56 fotografies –47 positius b/n i 6 color– de temàtica

personals i militars, sobre Jadzhi Umar Mamsurov (coronel Xanti).

Pere Domènech i Seriñana Una fotografia positiu b/n, d’un equip de futbol sense

identificar. COL·LECCIONS Col·lecció d’àlbums fotogràfics de l’Arxiu Nacional de Catalunya Àlbum de fotografies –integrat per 15 reproduccions

fotogràfiques modernes- del Parc de Bombers ubicat a començaments del segle XX a l’edifici de l’actual Institut de Batxillerat Verdaguer, lliurats per la seva directora Carme Gusch i Redondo el 28 de juny de 2005.

Col·lecció documental sobre la Segona República i la Guerra Civil espanyola 3 fotografies positius b/n d’actes de l’Unió de Deta-

llistes de Carbó de Barcelona i Extrarradi. Col·lecció d’efímers de l’Arxiu Nacional de Catalunya 2 targetes o fullets de propaganda de la Sociedad

Anónima “Aguas y Sales Mediano Aragón”, de Bar-celona.

Col·lecció de fotografies de l’Arxiu Nacional de Cata-lunya Quatre fotografies, reproduccions modernes, de la

36

ISSN: 1695-9000 Dip. Legal: B.27.802-2002

Edita: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Arxiu Nacional de Catalunya Carrer Jaume I, 33-51 08195 – Sant Cugat del Vallès

Direcció: Josep M. Sans i Travé Consell de Redacció: F. Balada, J. Fernández, À. Bernal, I. Navarro, F. Olivé, R. Cruellas, I. Gómez Coordinació: F. Olivé Web: http://cultura.gencat.cat/anc/ A/e: anc.cultura@gencat.cat

visita de Lluís Companys, president de la Generali-tat de Catalunya, a Sevilla l’abril de 1936 i realitza-des pel fotògraf Sánchez del Pando. Donació de Jo-sep Cristià.

Una fotografia del claustre de l’església de Santa Maria de Gualter i del sarcòfag de la mateixa esglé-sia; una fotografia d’un retaule, manuscrit al seu re-vers “Recibo del sr. Apolinar Sánchez la suma de diez mil pesetas por el retablo que indica esta foto-grafia de mi propiedad. Valencia, 18 abril 1931”; i una fotografia de nou ceràmiques medievals, amb el seus imports manuscrits al revers.

Col·lecció fotogràfica de la Guerra Civil espanyola Grup de documents als quals ha estat atorgat el títol

atribuït “Reportatges Barcelona CNT-FAI 1936: 61 plaques negatives de vidre b/n; 30 positius b/n; 112 imatges impreses; i 2 àlbums de postals.

Col·lecció de propaganda electoral de l’Arxiu Nacio-nal de Catalunya 2 cartells sobre l’Estatut de 1979. CONFERÈNCIES Cicle de conferències Noblesa i Societat organitzat per l’Arxiu Nacional de Catalunya: «Els nobles catalans i la reialesa» Ramon Folc I, vescomte de Cardona, i la seva època

A càrrec de: Dr. Francesc Rodríguez Bernal, his-toriador, professor de la Universitat de Lleida Dia: dilluns, 4 d’abril a les 19 h.

Galceran de Requesens i Alfons el Magnànim A càrrec de: Dr. Josep Fernández Trabal, historiador i arxiver de l’Arxiu Nacional de Catalunya Dia: dilluns, 2 de maig a les 19 h.

Francesc de Verntallat, vescomte d’Hostoles, cab-dill dels remences A càrrec de: Dr. Miquel Freixa i Serra, biòleg i his-toriador, professor de la Universitat Internacional de la Rioja Dia: dilluns, 6 de juny a les 19 h. – Totes les conferències s’impartiran a la Reial

Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, carrer del Bisbe Caçador, 3

– Sessions obertes i gratuïtes. CURSOS Curs sobre criteris generals de restauració de docu-

ments. Dia: 6 de juny de 2011, de 10 a 15 hores – Curs adreçat a arxivers (dins del Pla de formació

en arxivística i gestió documental per al 2011). DIA INTERNACIONAL DELS ARXIUS I JORNADA DE PORTES OBERTES Jornada anual de portes obertes

Dia: dissabte 4 de juny de 2011 – Visites guiades a les instal·lacions de l’Arxiu

Dia internacional dels arxius Dia: 9 de juny de 2011