Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 29 (juny 2011).

C Cultura Arxius

UN ARXIU PATRIMONIAL SENSE PARIÓ

El passat 15 de juny es va realitzar la signatura del con-

tracte de cessió de l‟Arxiu del Palau-Requesens a l‟Arxiu

Nacional de Catalunya per part de la Província de Catalu-

nya de la Companyia de Jesús. El fet que aquest fons docu-

mental tan rellevant es conservi i s‟obri a la consulta públi-

ca en el nostre centre, després de gairebé un segle d‟ésser

responsabilitat dels arxivers de la Companyia de Jesús, és

sens dubte un esdeveniment transcendent i altament signifi-

catiu del nivell assolit per la nostra institució en la tasca de

conservar i difondre els arxius de l a noblesa catalana.

L‟Arxiu del Palau Requesens és, sens dubte, el fons no-

biliari més important dels que es conserven avui dia a Cata-

lunya, equiparable plenament als arxius de la Grandesa

d‟Espanya, com els ducals de Medinaceli, Cardona, Híxar i

Medina Sidonia. A diferència d‟aquests, que per enllaços

familiars van acabar traslladant fora del territori català la

documentació dels títols autòctons, l‟Arxiu del Palau-

Requesens s‟ha mantingut sempre a Catalunya: en el Palau

Reial Menor, primer, a la casa de la Reial Capella del Pa-

lau, després que aquell s‟enderroqués en la dècada de 1860,

i finalment a partir de 1976 en el Centre Borja de Sant Cu-

gat del Vallès.

L‟arxiu està integrat per 690 lligalls de documentació,

majoritàriament dels segles XV al XIX, 8 capses de privile-

gis reials i pontificis, 329 manuscrits medievals i moderns,

3.622 pergamins dels segles X al XVII i 33 segells de cera

procedents dels privilegis reials i papals. El fons

s‟incorpora en dipòsit a l‟ANC, un centre arxivístic que en

pocs anys s‟ha convertit en un referent en la conservació i

difusió dels fons familiars i patrimonials, atès que conserva

altres vint-i-set fons de famílies nobles catalanes: quinze

de l‟alta noblesa titulada i dotze de la baixa noblesa.

Alguns dels llinatges que tenen la seva història escrita a

l‟ANC són, a tall d‟exemple, els Sentmenat (marquesos de

Castelldosrius), els Mercader (comtes de Bell-lloc), els

Blanes-Centelles (comtes del castell de Centelles), els

Moixó (marquesos de Sant Mori), els Montoliu (barons de

l‟Albi), els Despujol (marquesos de Palmerola) i molts

altres fins arribar a sumar els vint-i-set fons esmentats, que

apleguen en el seu conjunt un llegat molt rellevant per a la

història de Catalunya en les èpoques medieval, moderna i

contemporània. La major part d‟aquests fons documentals

han estat cedits gratuïtament pels seus propietaris a través

de dipòsit o comodat, com ho fa ara la Companyia de Jesús,

un gest de responsabilitat que honora la noblesa catalana

conscient del tresor documental aplegat pels seus

avantpassats.

SUMARI

Editorial Un arxiu patrimonial sense parió/ 1

Temes L‟Arxiu del Palau Requesens ingressa a l‟Arxiu Nacional de Catalunya/ 2

Noticiari

L‟ANC ingressa documen-

tació sobre la Guerra Civil

espanyola/ 14

L‟exposició „Brangulí. Barce-

lona 1909-1945‟ es presenta a

Barcelona/ 16

Presentació a Barcelona del

llibre sobre la història de la

JOBAC (1974-1992)/ 16

La Companyia de Jesús

(Província de Catalunya) ce-

deix a l‟Arxiu Nacional de

Catalunya l‟arxiu del Palau-

Requesens/ 17

POUM! 75 aniversari/ 19

La catalogació del fons

bibliogràfic llinatge Güell,

c o m p t e s d e G ü e l l i

marquesos de Comillas/ 19

Publicacions/ 20

Ingressos/ 23 Agenda/ 30

Nú

mero

2

9

Ju

ny

20

11

2

L‟ARXIU DEL PALAU REQUESENS INGRESSA A

L‟ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

INTRODUCCIÓ

L‟Arxiu de la Reial Capella del Palau Reial Me-

nor de Barcelona, més conegut per l‟Arxiu del Palau-

Requesens, està format per un extens fons documen-

tal que pertanyia als comtes de Sobradiel, descen-

dents de la família Requesens, els quals el van cedir

a la Companyia de Jesús l‟any 1921 juntament amb

la Reial Capella. Els Jesuïtes han tingut cura de

l‟arxiu i en són els propietaris, primer a la capella del

Palau de Barcelona i després al Centre Borja de Sant

Cugat del Vallès. Els arxivers de la Companyia han

fet amb el temps un intens treball arxivístic, de cata-

logació i conservació del fons, i històric, d‟inves-

tigació i difusió dels seus continguts.

El Palau Reial Menor fou antiga residència dels

templers que, al segle XIV, la reina Elionor de Sicí-

lia, esposa de Pere el Cerimoniós, va convertir en re-

sidència reial. Al segle XV fou regalat per Joan II a

Galceran de Requesens, governador general de Cata-

lunya. Els Requesens el reformaren i embelliren i en

el segle XVI van rehabilitar l‟antiga Reial Capella,

que arribà a tenir fins a divuit preveres encarregats

del culte, la música i el cant. El palau, la capella i

l‟arxiu va passar per herència als Zúñiga, i d‟aquests

als Fajardo, marquesos de los Vélez i creats marque-

sos de Martorell el 1637, després als Álvarez de To-

ledo, marquesos de Villafranca del Bierzo, i final-

ment als Cavero, comtes de Sobradiel.

El fons documental pertany a la branca catalana

de la família Requesens i en particular als descen-

dents del governador Galceran de Requesens i Santa

Coloma († 1465) i als seus successors anteriorment

esmentats. Entre aquesta documentació sobresurt la

de Mencia de Mendoza (1508-1554), marquesa de

Zenete i duquessa de Calàbria, i la de Dionísia de

Requesens i Joan de Soler († 1535), baronessa de

Vallmoll. A banda inclou els fons documentals dels

Sabastida-Hostalric, de Barcelona, i dels Joan de Va-

lència, barons de Tous. Al costat de la documentació

ordinària de tipus familiar i patrimonial, hi trobem

documents reials i pontificis que van arribar a l‟arxiu

per via testamentària (seria el cas de les restes de

l‟arxiu reial de Nàpols que fou llegat per Ferran

d‟Aragó, duc de Calàbria, a la seva esposa Mencia de

Mendoza, marquesa de Zenete) o per l‟exercici d‟im-

portants càrrecs diplomàtics i militars de diferents

L‟Arxiu del Palau-Requesens és molt conegut i ha

estat profusament estudiat pels historiadors, començant

pels arxivers de la Companyia de Jesús que se‟n van

fer càrrec a partir de 1921. El jesuïta P. Ignasi

Casanovas donà a conèixer en les primeres dècades del

segle XX els còdexs medieva ls (molts d‟ells

desapareguts posteriorment durant la guerra civil),

entre ells la traducció catalana del segle XIV dels

Quatre Evangelis, una de les joies de l‟arxiu, que fou

publicada per mossèn Josep Gudiol, director del Museu

Episcopal de Vic. Després els estudis més rellevants

els van realitzar el P. Josep March sobre Lluís de

Requesens i Felip II en les dècades de 1940 i 1950. En

els darrers anys el P. Antoni Borràs, responsable de

l‟arxiu en l‟etapa del Centre Borja, va publicar els

documents del regne de Nàpols i donà a conèixer la

correspondència pr ivada dels Requesens i la

documentació siciliana dels Sabastida, coincidint en un

moment en que els estudis tradicionals d‟història

política van cedir el protagonisme a nous temes

d‟estudi i enfocaments diferents. Així, l‟Arxiu del

Palau-Requesens ha servit per a realitzar un gran nom-

bre de monografies locals, especialment de les poblaci-

ons del Baix Llobregat, i també de treballs d‟història

cultural i de les mentalitats, entre els quals destaca la

història femenina, a partir de l‟excepcional correspon-

dència de diverses dames nobles: Hipòlita Rois de Lio-

ri, esposa del governador Requesens de Soler, la seva

filla Estefania de Requesens i també de Jerònima

Gralla i Hostalric, muller de l‟heroi de Lepant

(epistolaris publicats per Max Canher, Maite Guisado i

Eulàlia d‟Ahumada).

El Departament de Cultura, amb paraules del seu

conseller, va agrair el compromís dels responsables de

la Companyia de Jesús a Catalunya, els quans han optat

en un acte de generositat per traspassar al Departament

de Cultura la responsabilitat rebuda l‟any 1921 de

conservar i difondre l‟Arxiu del Palau-Requesens,

passant el relleu de la seva gestió a l‟Arxiu Nacional de

Catalunya. D‟aquesta manera s‟assegura que el fons

documental es continuï conservant en el nostre país i,

sobre tot , que pugui ser més access ib le a ls

investigadors, millorant, si cal, les condicions d‟accés i

consulta a partir dels recursos que ofereixen les noves

tecnologies.

3

membres de la família (correspondència de Lluís de

Requesens i de Zúñiga, governador de Milà i dels

Països Baixos).

L‟Arxiu del Palau–Requesens és un fons perfec-

tament documentat i molt estudiat. Ha generat nom-

broses publicacions, en primer lloc pels arxivers de

la Companyia de Jesús que se‟n van fer càrrec a par-

tir de 1921. Es estudis més coneguts són els que va

realitzar el P. Josep March sobre Lluís de Requesens

i Zúñiga, l‟heroi de la batalla de Lepant, i també els

del darrer responsable, el P. Antoni Borràs, qui va

publicar els documents del regne de Nàpols. En els

darrers temps s‟han realitzat diversos estudis sobre

les dones de la família: edició de la correspondència

familiar Hipòlita Rois de Liori, d‟Estefania de Re-

quesens i Jerònima Gralla, en el segle XVI, i de la

comptabilitat mercantívola de Caterina Llull Sabas-

tida de finals del segle XV.

L‟Arxiu té un interès rellevant per a l‟estudi de

les senyories dels Requesens en el Llobrega t

(baronies de Castellví de Rosanes, Martorell i Mo-

lins de Rei) i tangencialment també d‟altres patrimo-

nis del Principat, com el comtat de Palamós i Calon-

ge i la baronia de Vallmoll. De València, hi ha

documentació referent a les baronies de Tous i Riba-

roja de Túria, i de Granada del marquesat de Zenete.

L‟ingrés del fons documental a l‟Arxiu Nacional

de Catalunya assegura la seva permanència, la conti-

nuació i millora de les condicions de conservació i

tractament arxivístics i, sobretot, garanteix i amplia

l‟accés dels investigadors a un dels fons nobiliaris

més rellevants dels que es conserven actualment en

territori català.

ELS REQUESENS I ELS SEUS SUCCESSORS

“Els Requesens són un fenomen social i familiar

sense parió a Catalunya”1. Aquesta afirmació del P.

Antoni Borràs, arxiver de la Companyia de Jesús i

responsable de l‟Arxiu del Palau-Requesens fins a la

seva mort l‟any 2006, posa de relleu l‟extraordinària

importància que va arribar a tenir aquell llinatge no-

biliari a la Catalunya dels segles XV i XVI i, de re-

truc, els seus fons documentals.

No s‟ha pogut demostrar la interdependència

entre els Requesens de Girona i els de Tarragona i

en conseqüència es considera unànimement que els

Requesens productors de l‟arxiu tenen el seu origen

en una família de ciutadans tarragonins de finals del

segle XIII. Trobem els germans Pere i Berenguer

Requesens a Tarragona l‟any 1297. Pere a més de

mercader fou nomenat conseller reial i adquirí els

castells d‟Altafulla i de la Nou. El seu fill, Lluís, in-

tervingué en les reunions prèvies al Compromís de

Casp de forma favorable a la dinastia Trastàmara.

L‟any 1413 fou nomenat per Ferran I d‟Antequera

portantveu de governador general de Catalunya, càr-

rec que ocuparan els seus successors ininterrompu-

dament. Fou pare del bisbe Guerau, de Lleida, cons-

tructor de la capella funerària de l‟Epifania i del seu

germà Lluís, també senyor d‟Altafulla i la Nou, ca-

sat amb Constança de Santa Coloma. Aquest Lluís

va ser pare dels dos germans Bernat i Galceran de

Requesens, dues personalitats centrals dels regnats

d‟Alfons el Magnànim i Joan II.

Els esmentats germans van enlairar la casa dels

Requesens fins a cotes desconegudes, com afirmà

l‟anònim autor de La fi del comte d’Urgell (finals

segle XV): “La casa de Galceran de Requesens lla-

vors n’om par fos en alguna nomenada. De aquell

ensà nada, empuxada e crescuda, en tant que les

brancas é vistes tocar fins al cel, que més enllà no

podien muntar”2. Bernat de Requesens i Santa

Coloma († 1569) fou virrei de Sicília entre 1439 i

Escut heràldic amb les armes dels Zúñiga-Requesens i dels Fa-

jardo, marquesos de los Vélez, detall del Plànol del Palau Me-

nor dels Requesens, 25 de maig de 1749.

CAT ANC 1-960, uc. llig. 365, doc. 21.

4

1440 i entre 1463 i 1464, almirall d’Alfons el Mag-

nànim i ambaixador del rei Ferran I de Nàpols. A les

senyories d‟Altafulla i la Nou, heretades del seu pa-

re, uní per compra els castells de Castellet i l‟Arboç

i el feu de Marsala al regne de Sicília. Els seus des-

cendents s‟establiren en aquest regne. El rei li con-

cedí privilegi de noblesa (1458) i el títol de camar-

lenc, justificat pels seus serveis en el primer setge

de Nàpols, les guerres contra Castella, contra el turc

i per la conquesta d‟Ancona.

Galceran de Requesens i Santa Coloma (†

1465) fou patge i uixer d’armes del rei Alfons el

Magnànim. L‟any 1430 va rebre la vila de Molins de

Rei en donació i realitzà una carrera política i mili-

tar fulgurant: batlle general de Catalunya (1432),

governador general (1442), almirall i ambaixador

reial (1450), fins a ser nomenat lloctinent general de

Catalunya (1453), en contra del que disposaven les

Constitucions del país. Igual que al seu germà, el rei

li va concedir el privilegi de noblesa l‟any 1458 i el

feu camarlenc de la seva cort. L‟any 1461, durant el

govern del príncep Carles de Viana, va ser empreso-

nat i finalment exiliat pels diputats en aplicació d‟un

capítol de la Concòrdia de Vilafranca. Morí a Valèn-

cia el 1465, deixant una nombrosa descendència. Els

seus dos fills mascles van lluitar en la guerra civil

catalana al costat del rei i van rebre com a premi el

privilegi de poder usar les quatre barres de l‟escut

reial, emblema que des d‟aleshores han lluït els seus

descendents. El primogènit, Lluís, dit també Reque-

sens de Soler († 1509), fou governador general de

Catalunya durant tota la seva vida i capità de Lleida

durant la guerra civil catalana. Finalitzada aquesta

tingué un gran paper en la defensa del Rosselló i els

aixecaments remences. Rebé del seu pare Molins de

Rei i Santa Creu d‟Olorda, dominis als que uní la

baronia de Castellví de Rosanes, que va comprar al

rei Joan II l‟any 1474. Aquesta baronia incloïa Mar-

torell, Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal, Abre-

ra i Sant Esteve de Sesrovires, per la qual cosa els

Requesens es convertiren en els principals senyors

del Baix Llobregat, baronies que els seus descen-

dents mantindrien fins a l‟extinció de les senyories

jurisdiccionals el 1837. El segon fill fou Galceran

de Requesens i Joan de Soler († 1505), almirall,

comte de Trivento i Avellino, a Sicília, i comte de

Palamós a Catalunya, títol concedit el 1484 per Fer-

ran el Catòlic. El comtat de Palamós passà al seu

germà Requesens de Soler fins al final de la seva vi-

da (morí el 1509) i retornà després a Isabel, la filla

gran de Galceran, casada amb Ferran de Cardona,

virrei de Nàpols i senyor de la baronia de Bellpuig.

Tanmateix, la vídua de Requesens de Soler, Hipòlita

Roís de Liori i de Montcada, baronessa de Riba-

roja de Túria (1479-1549), va mantenir el títol de

comtessa de Palamós fins a la seva mort.

L‟hereva de Lluís Requesens de Soler fou la co-

neguda Estefania de Requesens i Roís de Liori (†

1549), que va rebre la doble herència dels Reque-

sens i dels Rois de Liori. Va haver de restituir el

comtat de Palamós a les seves cosines, filles del seu

oncle Galceran, per sentència reial de 1513, que pas-

sà després als Folc de Cardona barons de Bellpuig,

ducs de Soma i Sessa i comtes d‟Oliveto. Estefania

es casà el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda (†

1546) i els seus descendents alternaren els cognoms

de Requesens i de Zúñiga. L‟emperador Carles I

concedí el patronat de la Reial Capella del Palau

Reial Menor, que encara retenia la corona, als espo-

sos el 8 d‟agost de 1542, els quals reedificaren el

temple i hi construïren el panteó familiar. Estefania

va rebre la baronia de Vallmoll i el patrimoni de la

seva tia Dionísia de Requesens i Joan de Soler, casa-

da amb Gaspar Benet de Montpalau, senyor de la di-

ta baronia però, com en el cas del comtat de Pala-

mós, no pogué retenir aquesta herència.

El seu fill Lluís de Requesens i Zúñiga (1528-

1576) heretà els patrimonis Requesens i Rois de

Liori per mort de la seva mare Estefania i la seva

àvia Hipòlita. Fou el membre més rellevant del lli-

natge: ambaixador del rei Felip II a la Santa Seu, ne-

gociador de la Santa Lliga que obtingué la victòria

de Lepant, on el mateix Requesens era lloctinent de

Joan d‟Àustria, i governador de Milà (1571-1573) i

de Flandes (1573-1576). Es casà el 1552 amb Jerò-

nima Gralla i Hostalric, filla de Francesc de Gralla i

Desplà, mestre racional, i Guiomar d‟Hostalric, qui

aportà l‟herència de la família Sabastida. Lluís va

rebre de la seva germana Hipòlita de Zúñiga i Re-

quesens († 1571), casada amb Pere Gilabert de Cen-

telles, comte d‟Oliva, un doble llegat. Per un cantó

l‟herència dels seus béns, però no del títol comtal

d‟Oliva que passà als Borja; i per l‟altre la fortuna

de Mència de Mendoza, (1508-1554), marquesa de

Zenete i duquessa vídua de Calàbria, que havia aco-

llit Hipòlita en la seva infantesa.

Filla i hereva universal de l‟heroi de Lepant fou

la pubilla Mència de Zúñiga i Requesens, que es

5

casà en primeres núpcies amb Pedro Fajardo de

Córdoba, tercer marquès de los Vélez, i en un segon

matrimoni amb Juan Alonso de Pimentel de Herrera,

cinquè comte de Benavent. L‟hereu de Mència fou el

seu fill Luis Francisco Fajardo de Zúñiga y Re-

quesens, quart marquès de los Vélez i primer mar-

quès de Martorell, títol concedit l‟any 1627 per Fe-

lip III. A partir d‟aquest moment el patrimoni català

i valencià dels Requesens va passar a la casa de los

Vélez, grans d‟Espanya, amb la qual cosa es perd el

cognom de Requesens.

La seva descendent Teresa Catalina Moncada

de Aragón y Fajardo, vuitena marquesa de los Vé-

lez i cinquena marquesa de Martorell, es casà amb

José Fadrique Álvarez de Toledo, vuitè marquès de

Villafranca del Bierzo. Posteriorment i amb motiu

d‟una divisió familiar de béns, el patrimoni dels Re-

quesens –però no el títols de marqués de los Vélez,

de Martorell i de Villafranca del Bierzo– passà a

Maria Teresa Álvarez de Toledo y Palafox, casada

amb Joaquín Florencio Cavero, comte de Sobradi-

el. En els seus descendents van quedar el Palau

Reial Menor i la Reial Capella, les baronies del Llo-

bregat i la resta del patrimoni català i valencià. El

1856 els comtes de Sobradiel van enderrocar l’antic

Palau Reial Menor, molt malmès, van obrir els actu-

als carrers del Palau i Baixada de la Comtessa, van

restaurar la Reial Capella i van construir diverses

cases els anys 1866-1868. Finalment, l‟any 1921, la

Reial Capella, l‟arxiu i les cases van ser donades

pels esposos José Ignacio Cavero Alcíbar i María

del Carmen San Gil, comtes de Sobradiel, a la

Companyia de Jesús. El descendent directe dels do-

nadors és l‟actual comte d‟Orgaz.

PRINCIPALS FAMÍLIES ENTRONCADES

Les principals famílies entroncades i absorbides

pels Requesens són els Joan i els Rois de Liori, va-

lencians, i els Sabastida de Barcelona.

L‟entroncament amb els Joan és doble. D‟una

banda pel casament de Galceran de Requesens i San-

ta Coloma, senyor de Molins de Rei i Santa Creu

d‟Olorda, amb Isabel Joan de Soler, filla de Bernat

Joan, cavaller, senyor de Tous i néta de Pere Soler,

mestre en medecina de València (1531). D‟altra ban-

da, Lluís de Requesens i de Zúñiga va ser l‟hereu de

tots els béns de Benet Honorat Joan, senyor de Tous

i cosí germà de la seva àvia Hipòlita Roís de Liori i

de Montcada, mort sense descendència l‟any 1562.

L‟herència, però, excloïa la baronia de Tous.

Els Liori eren una família noble de València, on

s‟havien establert des dels temps de la conquesta

procedents d‟Aragó. Joan Roís de Liori i de Mur,

vescomte de Gagliano, contragué noces amb Beatriu

de Montcada, baronessa de Riba-roja de Túria, i una

de les filles hagudes d‟aquest matrimoni fou Hipòli-

Plànol del Palau Reial Menor dels Requesens. Barcelona, 25 de maig de 1749. Alçat. Paper : 560 x 390 mm ANC 1-960, uc. llig. 365, doc. 21.

6

ta Rois de Liori i de Montcada que es casà amb

Lluís Requesens de Soler l‟any 1501. A la mort

d‟Hipòlita, l‟any 1549, patrimoni i arxiu passaren al

seu nét Lluís de Requesens i Zúñiga.

La família Sabastida inclosa en l‟Arxiu del Palau

-Requesens és la branca descendent de Joan de Sa-

bastida, ciutadà, senyor de la torre d‟Horta, qui el

1411 féu donació universal dels seus béns al seu pa-

rent Antoni d‟Hostalric. Joan Sabastida alies Hostal-

ric, nét de Joan, cavaller, fou veguer de Barcelona,

home de confiança de Joan II, governador de la

cambra de la reina Joana a Sicília i castellà de

Brúcoli. Es casà amb Antònia, filla del mercader

Joan Torralba, i després amb Caterina Llull, tenint

únicament dos fills de la seva segona esposa.

El primer, Elionor de Sabastida, es casà amb Di-

mes de Requesens, germà de Lluís de Requesens i

de Soler, i el segon, Joan d‟Hostalric Sabastida, es

casà amb Joana de Montbui Tagamanent. La filla

d‟aquest darrers, Guiomar d‟Hostalric-Sabastida, es

casà l‟any 1527 amb Francesc Gralla i Desplà, mes-

tre racional de la corona. La filla major d‟aquest ma-

trimoni, Jerònima de Gralla i Hostalric-Sabastida, va

contreure matrimoni amb Lluís de Requesens i Zúñi-

ga (1552) contra la voluntat del seu pare, per la qual

cosa els Requesens van rebre únicament el patrimoni

de la mare després de pledejar contra Francesc de

Montcada, marquès d‟Aitona, que s‟havia casat amb

Lucrècia de Gralla i Hostalric, germana de Jerònima,

que incloïa l‟herència d‟aquesta línia dels Sabastida.

Vicissituds de l‟arxiu

L‟Arxiu del Palau–Requesens es va aplegar al Pa-

lau Reial Menor de Barcelona, residència barceloni-

na dels Requesens des de mitjan segle XV. Amb els

nous estadants, el palau tingué una nova vida que va

arribar a un punt àlgid amb la ja esmentada donació,

per part de l‟emperador Carles, del patronat de la

Reial Capella el 1542. Hipòlita Roís de Liori, com-

tessa de Palamós, encarrega la reforma del palau se-

guint el més pur classicisme renaixentista i també la

restauració íntegra de la capella, on construí el pan-

teó familiar al peu de l‟altar major. El seu arxiu co-

mença en aquest moment tal i com mostren els espè-

culs més antics conservats i les traces de classifica-

ció d‟alguns lligalls. Tot i que es desconeix la gestió

de l‟arxiu, és evident que es trobava ordenat i a

plena disposició dels propietaris, particular ment

quan aquest traslladaren al seva residència fora de

Catalunya, segons es demostra per diversos inventa-

ris antics parcials i la correspondència.

Amb l‟enderrocament de les restes del palau dels

Requesens, és adir, de l‟antic Palau Reial Menor,

l‟any 1856, la documentació es traslladà al nou edi-

fici construït al costat de la capella en el carrer Pa-

lau, núm. 3. El capellà major de la Reial Capella fou

el responsable de la instal·lació i organització de la

documentació en el seu nou estatge. El primer res-

ponsable que coneixem fou mossèn Jeroni Sebastià i

Pujada, jesuïta, que realitzà la reordenació general

del fons en lligalls i la descripció de 117 d‟ells en un

volum datat el 18983. La nova ordenació, que suposà

la destrucció de la classificació anterior, es feu pels

següents llinatges i títols nobiliaris: famílies Joan,

Sabastida, Sabastida-Hostalric, Gralla, Liori, Zúñi-

ga, Requesens, marquesat de los Vélez i comtat de

Benavent, comtat d‟Oliva i baronia de Vallmoll. L‟o-

Títol de Lloctinent General de la Mar concedit per Felip II al Comanador de Castella, Lluís de Requesens i Zúñiga.

Madrid, 22 de març de 1568. Manuscrit; paper : 320 x 220 mm ANC 1-960, uc. caixa 4, núm. 7 ui. 577

7

FELICIANO RAMÍREZ DE ARELLANO, Cartas y avisos dirigidos

á Don Juan de Zúñiga, Virrey de Nápoles, en 1581. Madrid: M.

Ginesta, Impresor de la Real Casa, Colección de Libros

Españoles Raros o Curiosos, tomo decimoctavo, 1887, 380 p. +

índex

IGNASI CASANOVAS I CAMPRUBÍ, “Codecs de l’Arxiu del

Palau”, Dins Revista de bibliografia catalana, any 6, núm. 9;

Barcelona: Impremta i Llibreria l’Avenç, 1906, p. 5-42

JOSEP GUDIOL I CUNILL, Una antiga traducció catalana dels

quatre evangelis: còdex del Palau. Vic: Fulla dominical, 1910

BONAVENTURA PEDEMONTE I FALGUERA, Notes per a la

Història de la Baronia de Castellvell de Rosanes, Martorell, Abrera,

Castellví de Rosanes, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve

Sesrovires. Barcelona: Impremta Elzeveriana i Llibreria Camí,

S.A., 1929, 598 p.

JOSEP M. MARCH I BATLLES, Alcuni inventari di Casa d’Aragona.

Compilati in Ferrara nel secolo XVI, Separata de “Archivo Storici per

la Provincia Napolitana”, LX; Nàpols: Tipografia Joele &

Aliberti, 1935, 50 p.

JOSEP M. MARCH I BATLLES, Niñez y juventud de Felipe II.

Madrid: Ministerio de Asuntos Exteriores. Relaciones Culturales,

1941-1942. 2 vol. de 371 i 513 p. respectivament.

JOSEP M. MARCH I BATLLES, La Batalla de Lepanto y don Luis

de Requeséns, lugateniente general de la mar, con nuevos documentos

históricos. Madrid: Ministerio de Asuntos Exteriores, 1944. 93 p.

JOSEP M. MARCH I BATLLES, El Comendador Mayor de Castilla

Don Luis de Requesens en el gobierno de Milán (1571-1573). Premio

Nacional de Literatura. Madrid: Editora Nacional, 1946, 302 p. +

índex.

JOSEP M. MARCH I BATLLES, La Embajada de Don Luis de

Requesens en Roma por Felipe II cerca de Pío IV y Pío V. Madrid:

Gráficas Valera, S.A. 1950, 215 p. + índex.

JOSEP M. MARCH I BATLLES, “Una novia díscola comparada

por Requeséns a la Princesa de Éboli”, Separata de Razón y Fe, t.

145, núm. 650; Madrid: s.n. 1952, p. 285-292.

ANTONI BORRÀS I FELIU, Luis de Requesens, Cataluña y Lepanto.

Nuevos documentos. Barcelona: Imprenta-Escuela de Casa

Provincial de Caridad, 1971, 49 p.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “Cartes d’Alexandre VI conservades

a l’Arxiu del Palau de Barcelona”, Separata d’Analecta Sacra

Tarraconensia, XLVI; Barcelona: 1973, p. 279-323; p. 1-45.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “Principales fondos concernientes la

última fase del Reino de Sicilia-Nápoles (1416-1516) conservados

en el “Arxiu del Palau” de Barcelona”, dins IX Congresso di Storia

della Corona d’Aragona. Napòls: Società napoletana di storia patria,

1978-1984, vol. II, p. 19-45.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “Pergaminos de la época de Jaime I

que se conservan en el Arxiu del Palau-Requesens”, dins X

Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Zaragoza: CSIC–

Institución Fernando el Católico, [1976], p. 385-395.

PRINCIPALS TREBALLS D‟INVESTIGACIÓ REALITZATS

A PARTIR DE L‟ARXIU DEL PALAU-REQUESENS

MAX CAHNER ed., Epistolari del Renaixement 2. València: Albatros

Edicions, 1978, 129 p. + índex.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “Fons documental relatiu a la

família Sabastida, durant la seva estada a Sicília (s. XV)

conservat a l’Arxiu del Palau de Barcelona, Sant Cugat del

Vallès”, dins XI Congresso di Storia della Corona d’Aragona.

Palermo: Accademia di Scienze Lettere e Arti, 1983, p. 201-224.

MAITE GUISADO, Cartes íntimes d’una dama catalana del S. XVI:

Estefania de Requesens. Epistolari a la seva mare la comtessa de Palamós.

Barcelona: La Sal. Edicions de les dones, 1987, 344 p. + índex.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “Pergamins de l’època del Regne

privatiu de Mallorca (1230-1300) conservats a l’Arxiu del Palau-

Requesens de Sant Cugat del Vallès”, dins XIII Congrés d’Història

de la Corona d’Aragó. Palma de Mallorca: Institut d’Estudis

Baleàrics, 1990, p. 143-163.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “La vida religiosa catalano-

valenciana al segle XV, segons els testaments conservats a l’Arxiu

del Palau-Requesens”, dins Documenta et Scripta, V; Barcelona:

Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història.

Departament d’Història Medieval - Paleografia i Diplomàtica,

1993, p. 141-149.

EULÀLIA DE AHUMADA, Descripció del fons de l’”Arxiu del

Palau” de la família Requesens. Regesta i transcripció d’una part de la

seva correspondència: s. XV-XVI. Tesis de llicenciatura. Barcelona:

Universitat de Barcelona, Departament de Filologia Catalana,

1993

GEMMA TERESA COLESANTI, “ Un documento sul

commercio catalano in Sicilia nella secunda metà del

Quattrocento”, dins Archivio Storico del Sannio, 1/99; S.l.: Edizioni

Scientifiche Italiane, 1999, p. 83-97.

EULÀLIA DE AHUMADA, Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i

d’Estefania de Requesens. València: Universitat de València,

[Col·lecció: Fons Històriques Valencianes núm. 13], 2003, 453 p.

EULÀLIA DE AHUMADA, “Correspondència privada: la

història entre línies”, dins Boletín de la Real Academia de Buenas Le-

tras de Barcelona, XILX; Barcelona: 2003, p. 463-472.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “Principals fons Històrics de la

família Joan conservats a l’Arxiu del Palau-Requesens, a Sant

Cugat del Vallès”, dins XVIII Congrés Internacional de la Corona

d’Aragó. València: Universitat de València, 2005, 2 vol.

ANTONI BORRÀS I FELIU, “Els testaments catalans del segle

XV, testimoni de la vida religiosa de la burgesia catalana i

valenciana d’aquell segle”, dins Acta historica et archaeologica

Mediaevalia, 26; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de

Geografia i Història, 2005, p. 1051-1061.

GEMMA TERESA COLESANTI, Caterina Llull i Çabastida: una

mercantessa catalana nella Sicilia del ‘400. Tesis doctoral. Girona:

Universitat de Girona, 2005, 975 p.

8

bra restà inconclusa tal i s‟observa en el darrer foli

escrit que anuncia la documentació del ducat de Ca-

làbria i el marquesat de Zenete, sense cap descrip-

ció. Gràcies a aquest esforç el contingut de l‟Arxiu

del Palau començà a ser conegut i així alguns

estudiosos eclesiàstics començaren a fer treballs que

donaven raó de la seva riquesa. Esmentem el jesuïta

Ignasi Casanovas, qui donà a conèixer els còdex, i

mossèn Josep Gudiol, director del Museu Episcopal

de Vic, que publicà la traducció catalana del segle

XV dels Quatre Evangelis, una de les jo ies de

l‟arxiu. Tanmateix, l‟estudiós que més treballà l‟-

arxiu en aquesta època fou el també jesuïta Josep

Maria Blanch i Batlles, professor d‟història eclesiàs-

tica de la Universitat Gregoriana de Roma, que en

les seves estades a Barcelona col·laborava en

l‟ordenació de la documentació i realitzava les seves

inves t igacions. A ell es deuen l‟ inici de les

col·leccions factícies de documents singulars i de

pergamins que trobarem en els inventaris posteriors.

L‟any 1921 la Companyia de Jesús es feu càrrec

de la Reial Capella i de l‟arxiu a partir de la donació

atorgada per José Ignacio Cavero y Alcíbar, comte

de Sobradiel, el 26 de juliol d‟aquell any. Els jesuï-

tes van mantenir el culte i l‟arxiu i convertiren les

cases en residència pròpia, amb el parèntesis que

significà l‟expulsió d‟Espanya de la Companyia per

part del govern de la República entre 1932 i 1939.

L‟arxiu fou salvat de la guerra pel Servei d‟Arxius

de la Generalitat de Catalunya, acció que després no

fou reconeguda pels seus propietar is, ja qu e

l‟arxiver Josep Maria March va deixar escrit que “el

riquísimo archivo de la familia Requesens se había

puesto a salvo en lugar seguro antes de estos

sucesos, o sea en el Archivo de la Corona de Aragón

y así se salvó del asalto de las turbas”4.

Després de la guerra la Reial Capella, la residèn-

cia i l‟arxiu foren retornats a la Companyia de Jesús.

Durant la guerra, però, el riquíssim fons de manus-

crits va ser destruït, quedant únicament l‟esmentat

còdex català dels Evangelis. Fou el moment de les

principals investigacions del P. Josep Maria March,

que donaren lloc a les grans obres sobre Felip II i

sobre la figura de Lluís de Requesens i Zúñiga, la

seva participació a la batalla de Lepant i les seves

actuacions com a governador de Milà i Flandes.

L‟actuació més important, però, fou la del P.

Blanch que dugué a terme la cont inuació de

l‟inventari de mossèn Sebastià i realitzà la descrip-

ció dels lligalls numerats entre el 118 i el 672 en

fulls mecanografiats apaïsats que posteriorment fo-

ren enquadernats en un volum sota el títol genèric

d‟Arxiu del Palau. La seva descripció comprenia, a

més, les 8 caixes de documents separats dels lligalls

pel P. March que contenien cartes reials, documenta-

ció sobre els preparatius de la batalla de Lepant i la

governació de Lluís de Requesens i Zúñiga a Milà,

material sobre els regnes de Sicília i Nàpols i una

col·lecció de cartes del papa Alexandre VI, entre al-

tres. La voluntat de que el nou inventari fos la conti-

nuació i culminació del de mossèn Sebastià quedà

clara amb el fet que el responsable de la seva enqua-

dernació col·locà un sumari com a primera pàgina

Fragment d‟una carta d‟Hipòlita Roís de Liori a la seva filla Es-tefania de Requesens, esposa de Juan de Zúñiga.

Document autògraf, escrit en català, s.d. (aprox. 1550) CAT ANC 1-960, uc. llig. 35, doc. 1.

que incloïa els continguts d‟ambdós inventaris. Mal-

grat això, restà fora la descripció de la col·lecció

factícia pergamins.

L‟any 1976 la Companyia de Jesús traslladà l‟Ar-

xiu del Palau al Centre Borja de Sant Cugat del Va-

llès. En la nova etapa l‟arxiver P. Antoni Borràs i

Feliu va afegir nous lligalls a la sèrie ja descrita, va

separar els llibres que contenia i va crear una nova

col·lecció factícia de manuscrits. Això sa suposar

enumerar de nou la sèrie de lligalls. A més va reor-

ganitzar la sèrie de pergamins i va iniciar la seva

descripció amb el suport del Servei d‟Arxius de la

Generalitat. Aquesta actuació donà lloc a diverses

sèries de regestos. Finalment va redactar una petita

guia de l‟Arxiu dins la col·lecció de guies d‟arxius

his t òr ics del Depa r tament de Cultur a de la

Generalitat de Catalunya5.

L‟ARXIU REQUESENS I LA INVESTIGACIÓ

L‟Arxiu del Palau-Requesens és, sens dubte,

l‟arxiu privat de Catalunya que ha merescut més

l‟atenció dels investigadors i ha donat origen a un

ampli ventall de llibres i articles d‟història, filologia

i arxivística.

Un breu recorregut ha de començar per les obres

d‟història política, ja clàssiques, del P. Josep March

sobre Lluís de Requesens i Felip II: les biografies

d‟ambdós personatges, la infantesa del monarca (fou

company de jocs de Requesens), la batalla de Lepant

i les ambaixades de Lluís a Roma i Flandes.

Un segon camp d‟investigació té a veure amb la

història de l‟escriptura femenina i de les dones, a

partir dels treballs de Max Canher i Maie Guisado

sobre els epistolaris d‟Hipòlita i Estefania de Re-

quesens. Encara dins d‟aquest camp, cal esmentar la

investigació de Gemma Teresa Collesanti sobre les

9

Arbre genealògic dels Requesens dels segles XV i XVI, amb indicació de la transmissió de l‟Arxiu Palau-Requesens

10

activitats mercantívoles i financeres de Caterina

Llull, vídua de Joan Sabastida.

El tercer aspecte seria la història local, particular-

ment sobre les baronies de Molins de Rei i Castellví

de la Marca, amb obres també clàssiques, com la de

Bonaventura Pedemonte sobre Martorell, i les més

recents de Josep Fernández Trabal, Cristina Forns i

Conxita Solans.

Finalment, les aportacions purament arxivístiques

són les del P. Antoni Borràs, el darrer arxiver res-

ponsable del fons, que va donar a conèixer l‟arxiu i

els seus fons a través d‟un gran nombre d‟articles

comunicacions en congressos científics.

CONTINGUT DEL FONS DOCUMENTAL

El conjunt de la documentació aplegada té dues

grans procedències: d‟una banda l‟arxiu familiar dels

Requesens, el seus successors i famílies emparentades,

conservat al Palau Reial Menor; i d‟altra l‟arxiu de la

Reial Capella del Palau, conservat a la residència de la

mateixa capella. Ambdós fons es van integrar en un de

sol arran de la seva donació al Companyia de Jesús de

l‟any 1921.

L‟arxiu familiar dels Requesens

Dins d‟aquest primer apartat trobem la documen-

tació dels Requesens i dels seus successors, que com

hem vist van ser els Zúñiga, els marquesos de los Vélez

i de Villafranca del Bierzo i finalment els comtes de

Sobradiel. En tots els casos es tracta de la docu-

mentació familiar dels Requesens i del seu patrimoni

català i valencià. La documentació familiar dels suc-

cessors dels Requesens no es troba en aquest fons sinó

en els respectius arxius patrimonials de cada llinatge

que es conserven fora de Catalunya.

Dins d‟aquest conjunt destaca la correspondència

d‟Hipòlita Rois de Liori (lligalls 28-30) i la del seu

administrador Bernat de Capeller (lligalls 86-88), així

com la documentació personal d‟Estefania de Re-

quesens i la correspondència amb la seva mare Hipò-

lita, amb el seu marit Juan de Zúñiga y Avellaneda,

amb el seu fill Lluís de Requesens i de Zúñiga i amb al-

tres personalitats (lligalls 35 i 44). També destaca la

documentació personal del mateix Lluís de Requesens

i de Zúñiga, que inclou correspondència, plets, docu-

mentació sobre el seu rebost, béns personals i la seva

defunció (lligalls 36, 41, 46-50 i 62-76, manuscrits 8,

18, 30, 54, 60, 90 i 283-285), i la de la seva esposa Je-

rònima de Gralla i Hostalric.

D‟època posterior, també és destacable la corres-

pondència entre els successors dels Requesens, majo-

ritàriament residents a Madrid, i els seus administra-

dors a Catalunya, que van ser Francesc d‟Agullana i

Calders, 1607-1609; Antic Servata, 1615-1625; Fran-

cisco Antonio de Zuloaga, 1755-1771; Francesc Antoni

i Miquel Fermí de Ripa, 1738-1748; Jeroni i Antoni de

Cabrer, 1747-1808; Antonio de Larrea, 1751-1771; Al-

bert Combelles i Ponsich, 1809-1842; Antoni i Josep

Buxeres, 1835-1857; i Jeroni Sebastià Pujades, 1879-

1900.

Menció apart mereix la documentació de la Junta

Governativa de Martorell durant la Guerra del Francès

(lligall 366). Malgrat que no es tracta de documentació

pròpia de l‟arxiu familiar, la documentació d‟aquesta

Junta Governativa es conservà entre els papers dels ad-

ministradors per raó de la senyoria dels marquesos de

Martorell.

A. Lligalls descrits per Jeroni Sebastià Pujades i el P. Blan-

ch (arxiu familiar dels Requesens i successors, i arxiu de

la Reial Capella) :

681 unitats que ocupen 573 unitats d’instal·lació

(arxivadors DINA-3 núm. 1-573)

B. Cartes reials i pontifícies separades dels lligalls pel P.

Josep M. March:

518 unitats que ocupen 8 unitats d’instal·lació (arxivadors

doble DINA-3 núm. 574-580)

C. Manuscrits separats dels lligalls pel P. Antoni Borràs i

els anomenats “manuscrits medievals” o còdexs:

348 unitats que ocupen 73 unitats d’instal·lació (arxivadors

DINA-3 núm. 581-653) i 1 calaix de planeres

D. Pergamins separats dels lligalls pel P. Blanch i el P. Bor-

ràs

3.662 unitats instal·lades en 88 calaixos de planeres

E. Dibuixos

4 unitats instal·lades en 1 calaix de planeres

F. Segells

33 unitats instal·lades en 5 plafons dins una vitrina

G. Biblioteca auxiliar

67 obres que corresponen a 42 monografies o col·leccions

de monografies, 21 separates, 2 opuscles i 2 treballs univer-

sitaris

Total:

681 lligalls, 8 arxivadors de cartes reials i pontifícies i 348

manuscrits, tot instal·lat en 653 arxivadors (66 ml). 3.662

pergamins, 4 dibuixos, 34 segells i 67 obres de biblioteca

auxiliar

QUANTIFICACIÓ DE L‟ARXIU

DEL PALAU-REQUESENS

11

Arxiu dels Joan de València, senyors de Tous

Aq u es t a p a r t d e l f o n s i n c l o u a b u n d a n t

documentació familiar i sobre Montortal (Alcúdia,

València) i el Grau, poblat al costat del port de la

ciutat de València. La documentació referida a la

baronia de Tous es redueix a un lligall (núm. 10) i a

dos llibres de comptes d‟Honorat de Joan, senyor de

la baronia (manuscrits 47 i 49).

Arxiu dels Liori, senyors de Riba-roja de Túria

Comprèn documentació familiar i la correspon-

dència d‟Hipòlita Roís de Liori, comtessa vídua de Pa-

lamós. Fora de la documentació classificada d‟aquest

llinatge es troba l‟únic lligall que fa referència a la ba-

ronia de Riba-roja de Túria (núm. 51).

Arxiu dels Montpalau, senyors de Vallmoll

Comprèn els lligalls 108-117 i inclou correspon-

dència de Benet, Gaspar Benet de Montpalau i de Dio-

nisia de Requesens, llevadors de censos i processos.

Marquesat de Zenete i Ducat de Calàbria

Es tracta de la part més rellevant i excepcional del

fons documental, tot i que no concerneix a Catalunya.

Inclou la documentació aportada per Mencia de Men-

doza, f i l la del comte del C id o de Jadraqu e

(Guadalajara) i nascuda en aquest castell, senyora

d‟Ayora i marquesa de Zenete. Es casà en primer ma-

trimoni amb Enric III de Nassau-Dillenburg, vescomte

d‟Anvers i senyor de Breda, als Països Baixos; i en se-

gon matrimoni amb Ferran d‟Aragó, duc de Calàbria i

virrei de València. En morir sense fills part de la seva

herència anà a mans d‟Hipòlita de Zúñiga i de Reque-

sens, germana de Lluís de Requesens i de Zúñiga i

comtessa d‟Oliva per matrimoni, fet que explica el ca-

ràcter heterogeni de la documentació conservada: a)

documentació d‟Ayorba i altres baronies valencianes.

b) documentació barrejada de gestió del patrimoni eme-

sa des de Jadraque, Breda, Granada, Guadix, Calahorra,

Ayorba, València i altres llocs. c) correspondència fa-

miliar, administrativa i política. d) processos i plets: e)

comptes f) testamentaries d‟Enric de Nassau, Ferran

d‟Aragó i Mencia de Mendoza.

Cal mencionar apart, però encara dins d‟aquesta

secció, la documentació reial del regne de Nàpols. Pro-

vé sens dubte de l‟arxiu que el rei Frederic I de Nàpols

s‟emportà a França el 1501, després de ser deposat, i

que l‟any 1504 la seva vídua i fills transportaren a

Ferrara. Els inventaris fets en aquell moment foren

estudiats pel P. Josep M. March. Posteriorment els

documents van ser portats a la península pel seu fill

Ferran d‟Aragó, duc de Calàbria, qui es casà en se-

gones noces amb Mencia de Mendoza. D‟aquest arxiu

el mateix P. March en va separar les 44 cartes del papa

Alexandre VI als reis de Nàpols, escrites entre 1495 i

1501, i les 15 cartes de l’emperador Maximilià entre

1496 i 1500, conservades en la sèrie factícia de

documents reials i pontificis.

Plano del rio Llobregat desde la resclosa del molino de Molins de Rei hasta la barca de San Feliu. Plànol [segle XVII] en paper: 810 x 310 mm; acolorit.


12

Comtes d‟Oliva

Comprèn la documentació aportada per l‟esmentada

Hipòlita de Zúñiga i de Requesens. germana de Lluís

de Requesens i de Zúñiga i comtessa d‟Oliva per matri-

moni. Conté documentació familiar, correspondència,

processos i comptes.

Arxiu dels Gralla Desplà i Sabastida Hostalric

És l‟arxiu que Jerònima de Gralla i Hostalric, esposa

del comanador Lluís de Requesens i Zúñiga, aportà als

Requesens. Està constituït per llibres de comptes del

seu avi Miquel Joan de Gralla, mestre racional; el plet

sobre el cobrament del dot de la seva mare Guiomar

Hostalric; el plet sobre el cobrament del seu propi dot,

lligat al fet d‟haver contret matrimoni sense el permís

patern i la seva correspondència personal.

De l‟arxiu Hostalric, Jerònima Gralla aportà els lli-

bres de comptes de la torre Sabastida d‟Horta; manuals

i llibres de comptes de Joan Sabastida i Caterina Llull;

llibres de comptabilitat dels Sabastida, Hostalric i de

les companyies dels Torralba ; i diversa documentació

sobre la presència de la família a Sicília durant els

regnats de Joan II i Ferran el Catòlic.

L‟arxiu de la Reial Capella del Palau

Ja hem indicat que aquest arxiu arranca de la con-

cessió per part de l‟emperador Carles del patronat de la

Reial Capella a Juan de Zúñiga i Estefania de Re-

quesens l‟any 1542. Així mateix hem esmentat l‟exis-

tència d‟espèculs i de la documentació més antiga.

Comprèn 342 lligalls i manuscrits. Cal, però, ma-

tissar la naturalesa d‟aquest material ja que no sempre

es pot delimitar la documentació que correspon a

l‟administració de la Reial Capella de la del patrimoni

dels Requesens a Catalunya, València i d‟Espanya,

aportats per altres llinatges. Entre la documentació prò-

pia de la Reial Capella es troba les ordinacions de la

Reial Capella; llibres de teologia i devoció i col·lecció

de butlles; llevadors de rendes, de pagaments de censos

i justificants de pagament; processos; llibres de misses,

oficis i salves cantades (amb documentació sobre diver-

ses funcions de celebració de la batalla de Le-

pant);llibres dels ploms o dels pagaments als clergues

que assistien al culte; llibres de misses i oficis en me-

mòria pels patrons i benefactors; llibres de despeses de

la sagristia i de la cera; inventaris de béns de la sagris-

tia; documentació sobre la capella de música; corres-

pondència amb el capellà major; sermons predicats; re-

lacions dels béns robats pels francesos durant l‟ocu-

pació napoleònica de Barcelona; testamentaries dels ca-

pellans que formaven part de la Reial Capella; testa-

mentaria de la família Damians; i documentació sobre

l‟enderrocament del Palau, la construcció de cases en el

seu solar i la restauració de la Reial Capella.

Dos segells de cera vermella amb cinta groga i vermella: 1) de Pere, el Cerimoniós, 1347; 2) de Joana Enríquez, reina, 1462. CAT ANC 1-960.

Les col·leccions factícies

Ja hem esmentat l‟existència de les col·leccions

factícies creades al llarg de la gestió de l‟arxiu a partir

de l‟extracció de documentació dels lligalls. Les princi-

pals son:

Col·lecció de cartes reials i pontifícies. Es tracta de

les 8 caixes separades pel P. March, ja esmentades.

Col·lecció de manuscrits. Formada per 312 unitats

numerades i 32 sense numerar. A més dels ja citats,

destaquen els llibres de les moltures dels molins de

Molins de Rei.

Col·lecció dels anomenats manuscrits medievals o

còdexs. Inclou manuscrits litúrgics i d’altres temàtiques

descrits en els inventaris antics com a còdex. S‟han

seleccionat els dos espèculs P1 i P2 i la traducció al

català dels quatre evangelis del segle XV, ja esmenta-

da, un llibre del cambrer del monestir de Sant Pau del

Camp, del segle XVI, i les cròniques dels regnats de

reis de França Lluís XI i Carles VIII, impreses al

mateix segle i escrites per Phelippe de Commines.

Col·lecció de dibuixos. Inclou el dibuix d’uns

marbres fets portar per Juan de Zúñiga y Avellaneda

des de Gènova, amb dos suports superior i inferior per

a enrotllar; el dibuix de l‟escut de Francesc Xavier Vá-

zquez col·locat en el seu monument funerari; el dibuix

d‟una capella lateral de la Reial Capella; i la genealogia

dels Requesens i els seus successors realitzada pel P.

Josep M March.

Una menció especial mereix la col·lecció de segells

de cera extrets dels pergamins, que comprèn 33 unitats

(25 segells de cera, 7 de plom i 1 de placa) entre les

que destaquen 1 segell de cera vermella de Pere el Ce-

rimoniós, 1 de cera pintada de Martí el Jove, 3 segells

de cera vermella d‟Alfons el Magnànim, 2 de Joan II i

la seva muller la reina Joana, respectivament, 2 segells

de Ferran el Catòlic, 2 de l‟emperador Carles, de cera

vermella i blanca, i 7 segells papals de plom, entre al-

tres.

Finalment, el fons conté 3.662 pergamins que en el

seu dia es van extreure dels lligalls. Tanmateix, la sepa-

ració dels pergamins no ha estat sistemàtica i encara

se‟n troben de plegats en els lligalls d‟origen. Els que

han estat extrets s‟han organitzat en diverses sèries per

mides, temàtiques o estat de conservació, cadascuna de

les quals té la seva pròpia numeració.

Llorenç Codern i Bové

Josep Fernandez Trabal

Notes

1. Antoni BORRÀS I FELIU, El llinatge dels Requesens i la

Seu Vella de Lleida. Lleida: Amics de la Seu Vella de

Lleida, 1990, p. 31.

2. Xavier DE SALAS BOSCH (ed.), La fi del comte d’Urgell.

Barcelona: Editorial Barcino, 1931, p.136

3. [Gerónimo SEBASTIÀ Y PUJADA], Inventario de todos los

documentos existentes en el secular Archivo de la Real

Capilla del Palau de Barcelona, propiedad de los Exmos

Sres. Condes de Sobradiel, Barones de Letosa, etc;

formalizado por el Apoderado General en Cataluña de

estos y Capellan Mayor de aquella Rdo. Sr. D. Gerónimo

Sebastià y Pujada, Pbro. Volum enquadernat de 89 folis

manuscrits i 4 en blanc.

4. José M. MARCH, S.I., La Real Capilla del Palau en la

ciudad de Barcelona. Barcelona: Imprenta Revista “Ibérica”,

1955, p, 40.

5. Antoni BORRÀS I FELIU, “Arxiu del Palau Requesens”,

dins Guia dels Arxius Històrics de Catalunya, núm. 7;

Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura,

1998, p. 197-205.

13

14

L‟ANC INGRESSA DOCUMENTACIÓ SOBRE LA

GUERRA CIVIL ESPANYOLA

El passat mes de novembre de 2010 l‟Arxiu Nacio-

nal de Catalunya va ingressar un conjunt de documents

en imatge que estan aplegats amb el títol o denomina-

ció de “Reportatge Barcelona CNT-FAI 1936”. Aquest

conjunt documental va arribar a l‟Arxiu mitjançant una

adquisició feta per la Subdirecció d‟Arxius del Depar-

tament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a un

llibreter de vell, el qual, al seu torn, l‟havia aconseguit

a França.

Amb les sigles CNT-FAI fou coneguda la unió de

les forces sindicals de la Confederació Nacional del

Treball (CNT) d‟ideologia anarcosindicalista, i les de la

Federació Anarquista Ibèrica (FAI) que mantingueren

una ideologia de unitat antifeixista, en el període repu-

blicà. Totes dues estaven afiliades a l‟Associació Inter-

nacional dels Treballadors (AIT), com també ho estava

a França la Confédération Générale du Travail Syndi-

caliste Révolutionnaire. Aquesta confederació sindical

francesa va tenir un paper molt actiu de suport als seus

camarades de la CNT durant la Guerra Civil espanyola.

La diversitat tipològica dels documents reunits, fo-

tografies, postals, àlbums fotogràfics i revistes, editats

a Espanya, França i Suècia fa pensar que podrien haver

estat aplegats per un militant de la CNT–FAI exiliat a

França o per la mateixa confederació anarquista france-

sa.

L‟interès d‟aquest material és indubtable, tan pel

que representa com a conjunt documental, com pel que

deix entreveure del flux interfronterer de la informació

i de les imatges que la il·lustraven; ambdues van per-

metre, durant la guerra, l‟edició de publicacions en al-

tres països i amb llengües diferents. Per aquesta raó i

perquè complementen altres fons de l‟Arxiu, s‟ha pro-

cedit a la descripció i digitalització immediata de les

imatges, que ja es poden consultar a la intranet de

l‟Arxiu i, pròximament, per internet.

Material fotogràfic

Cinquanta-dos plaques de vidre negatives de 13x18

cm amb imatges vinculades a la CNT-FAI en manifes-

tacions, fabricació de material de guerra en empreses

col·lectivitzades, mítings, milicians, així com aparells

de tortura emprats per les forces franquistes amb els

presoners republicans i els retrats dels polítics Frederi-

ca Montseny, Joan García Oliver, Francisco Ascaso i

Bonaventura Durruti.

Totes aquestes plaques, excepte el retrat de Durruti,

són reproduccions d‟imatges preses a finals de l‟any

1936 i que probablement van ser tretes de l’original per

enviar-les a Paris, a la seu de la Confédération Généra-

le du Travail - Syndicaliste Révolutionnaire, per tal de

confeccionar un àlbum fotogràfic al que ens referirem

més endavant. De fet, quinze de les cinquanta-dos

imatges negatives surten impreses a l‟àlbum esmentat.

Tres plaques de vidre negatives de 13x18 cm, amb

les reproduccions de sis postals de la CNT-FAI a Bar-

celona durant els primers mesos de la guerra civil espa-

nyola.

Quatre plaques d‟acetat negatives de 13x18 cm

d‟una exposició de la CNT-FAI celebrada a França, on

es van exhibir cartells i fotografies. Algunes de les

imatges exhibides es troben a les plaques de vidre ne-

gatives, com la reproducció dels retrats d‟Ascaso i de

Durruti. D‟altres són imatges promogudes pel Comissa-

riat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, com

les corresponents a la grandiosa manifestació ciutadana

celebrada a Barcelona en l‟enterrament de Durruti el

vint-i-dos de novembre de 1936.

Una placa d‟acetat negativa de 7x12cm, imatge fa-

miliar d‟un nen amb una pilota.

Un àlbum fotogràfic amb cobertes de tela que conté

el dibuix acolorit d‟un soldat en acció, reproduït amb

una tècnica mecànica. Conté trenta papers fotogràfics,

còpies d‟època, de 13x18 cm i d‟11x15 cm. Imatges de

milicians, de camions blindats de la CNT-FAI, del vai-

xell Marqués de Comillas convertit en hospital de sang,

de l‟Aeronàutica Naval, d‟artistes del Sindicat de Di-

buixants Professionals pintant els vagons de la línia del

Nord com a mitjà de propaganda antifeixista o l‟acte

ciutadà de benvinguda al vaixell soviètic Ziryanin, en-

tre d‟altres.

Cinc de les imatges de l‟Aeronàutica Naval van se

editades en format postal pel Comissariat de Propaganda.

Material imprès

Un exemplar de l‟àlbum fotogràfic Madrid, editat a

Barcelona el mes de febrer de 1937 pel Comissariat de

Propaganda. Va significar un acte més dels organitzats

pel Govern de la Generalitat de Catalunya en solidaritat

amb el poble de Madrid tràgicament bombardejat. Es

tracta d‟una esplèndida edició, gravat en relleu, on tro-

bem quatre magnífics fotomuntatges acolorits, un dels

quals ocupa la portada i contraportada. Moltes de les

fotografies de l‟interior es poden atribuir a Robert Ca-

pa/ Gerda Taro, d‟altres a Hans Namuth/ Georg Reis-

15

ner. A l‟apèndix, dedicat a Barcelona, atribuïm imat-

ges a la fotògrafa Margaret Michaelis.

Un exemplar de l‟àlbum L’Espagne Révolutionnaire

CNT-FAI editat per la Confédération Générale du Tra-

vail - Syndicaliste Révolutionnaire. Section Française

de l‟AIT, al desembre de1936 o principis de 1937.

També en aquest cas podem parlar d‟una esplèndida

edició de gravat en relleu de 24 pàgines, imprès a la ca-

sa Hélio-Cachan, de Cachan (Seine), als afores de Pa-

ris. Va ser publicat com a mitjà de propaganda de la

CNT-FAI però també amb l‟objectiu de donar a conèi-

xer la realitat de la guerra civil espanyola, mostrant

l‟organització de les forces republicanes tant al front

com a la reraguarda. Finalitza amb un homenatge a dos

dirigents de la CNT-FAI morts durant l‟esclat de la

guerra: Francisco Ascaso i Bonaventura Durruti.

Número 30 de la revista mensual La chronique fil-

mée du mois, corresponent als mesos d’agost i setembre

de 1936, editat a Clichy, França. Es tracta d‟un número

monogràfic dedicat al mes de juliol de 1936 a Espanya.

Recull tant els escrits com els dibuixos realitzats per

Chas Laborde, escriptor, periodista e il·lustrador fran-

cès, durant la seva estada a Espanya (a Madrid i al País

Basc), del 10 al 24 de juliol de 1936.

Un exemplar de la revista sueca anarquista Arbeta-

rens. Maj,1939, editada a Estocolm l’any 1939.

Il·lustrada amb dibuixos del cèlebre anarcosindicalista,

dibuixant i escultor, Baltasar Lobo, a qui es dedica una

doble pàgina sobre la seva trajectòria ideològica.

Cent dotze fulls volants de propaganda republicana

que reprodueixen un total de cent imatges (–dotze estan

repetides–). La temàtica general és la dels bombarde-

jos i les seves víctimes, i la d‟aportar proves de la in-

tervenció estrangera, (–italiana i alemanya–), a favor

del bàndol nacional. Els escenaris són principalment

Barcelona i Madrid, si bé hi trobem també la frontera

franco-espanyola, o les ciutats d‟Alacant i Cartagena.

Totes aquestes imatges van ser preses per fotògrafs

vinculats al Comissariat de Propaganda de la Generali-

tat de Catalunya, ja que una còpia en paper fotogràfic

de cadascuna d‟elles es conserva al fons de dita institu-

ció que l‟ANC alberga.

Recordem que la fotografia va ser un dels mitjans de

propaganda més utilitzats pel Comissariat de Propagan-

da com a prova irrefutable del que succeí, i per això es

van desplegar en un extens radio d‟acció, creant dele-

gacions a l‟estranger per a distribuir les imatges, amb

la intenció d‟influir en l‟opinió internacional i obtenir,

així, un recolzament exterior. Per aquest motiu al peu

de les imatges editades es van escriure les llegendes en

català, castellà, anglès i/o francès.

Un exemple van ser les imatges de víctimes infantils

del bombardeig de Madrid del 30 d‟octubre de 1936,

que trobem dins d‟aquesta col·lecció. Jaume Miravitlles,

director del Comissariat de Propaganda de la Generalitat

de Catalunya, declarava el 1937 que un fotògraf de la

institució es va desplaçar al Dipòsit Judicial de Madrid i

amb les imatges obtingudes es van editar deu mil

col·leccions de postals. Hitler, Mussolini, el Papa, entre

d‟altres, van rebre els documents acusatoris.

Fotògrafs nacionals i estrangers van exercir la seva

professió al servei del Comissariat de Propaganda de la

Generalitat de Catalunya, utilitzant la seva càmera com

un arma per a combatre el feixisme.

Album souvenir de l’Exode espagnole dans les

Pyrénées Orientales. Chauvin Perpignan. Trenta-sis

postals de l‟estudi Auguste Chauvin de Perpinyà, van

ser editades a França dividides en dues sèries de divuit

postals cada una. Les imatges de la primera sèrie rela-

ten l‟escenari de la frontera entre França i Espanya, en

l‟èxode massiu dels aproximadament 500.00 refugiats

que van fugir en caure la ciutat de Barcelona en mans

de l‟exèrcit franquista el mes de febrer de 1939. A la

segona sèrie trobem el desplaçament i distribució dels

refugiats en camps d‟internament a les platges de Saint

Cyprien, el Barcarès i Argelers (el Roselló). Camps im-

provisats pel govern francès en unes condicions tan

precàries, que no reunien ni els mínims de salubritat.

Sentinella de l‟Aeronàutica

Naval. Agost-octubre de

1936. CAT ANC 1-

722, uc. 205.

Referent a l‟autoria de les imatges cap de les

plaques negatives o dels papers fotogràfics estan

signats. En relació al material imprès únicament estan

signades les postals d‟Auguste Chauvin, però podem

atribuir algunes imatges dels fulls volants a “Hermanos

Mayo” i a Agulló Padrós, a banda dels ja esmentats

Robert Capa/ Gerda Taro, Hans Namuth/ Georg

Reisner i Margaret Michaelis pel Àlbum Madrid.

Merche Fernández Sagrera

L‟EXPOSICIÓ „BRANGULÍ. BARCELONA 1909-1945‟

ES PRESENTA A BARCELONA

El passat 8 de juny es va presentar a Barcelona

l‟exposició Brangulí. Barcelona 1909-1945, amb la

presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell

així com el president de la Diputació de Barcelona,

Antoni Fogué; el director general d‟Art i Tecnologia de

la Fundación Telefónica, Francisco Serrano; el director

de l‟Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans i

Travé; el director del CCCB, Josep Ramoneda; els

comissaris de l‟exposició, Valentín Vallhonrat i Rafael

Levenfeld; i el cap d‟exposicions del CCCB, Jordi

Balló.

L‟exposició, que es pot visitar el Centre de Cultura

Contemporània de Barcelona (CCCB) del 8 de juny al

23 d’octubre, ha estat produïda per la Fundación

Telefónica en col·laboració amb l‟Arxiu Nacional de

Catalunya i està dedicada a l‟obra del fotògraf

barceloní Josep Brangulí, pioner del fotoperiodisme i

autor d‟algunes de les millors imatges sobre les

transformacions socials, urbanes i industrials que va

patir Barcelona entre 1909 i 1945. Amb més de 300

fotografies i material imprès original de l‟època,

l‟exposició manté l‟estructura temàtica de l‟arxiu de

Josep Brangulí i reflecteix la divisió temàtica original

de l‟autor, en la qual destaquen els temes següents:

Setmana Tràgica, Tallers artesans, Societat abans de la

República, Societat 1931–1936, Construcció de

vaixells de formigó, Bombers, Boxa, Casa Reial a

l‟Exposició Universal de 1929, Escoles, Arquitectura

industrial, Fira de Barcelona, Hospital, Intercanvi de

presoners de la Segona Guerra Mundial, Museus,

Nocturnes, Paisatge urbà, Platja, Port, República,

Somorrostro, Desplaçament de Treballadors a

Alemanya, Tramvies, Guerra i Postguerra.

El fons fotogràfic Brangulí, amb més de sis-centes

mil imatges, es conserva a l‟Arxiu Nacional de

Catalunya, segons contracte de 22 de desembre de 1992

i quasi quaranta mil imatges són ja consultables per

internet.

PRESENTACIÓ A BARCELONA DEL LLIBRE SO-

BRE HISTÒRIA DE LA JOBAC (1974-1992)

El passat 16 de juny es va presentar a la Casa del Lli-

bre de Barcelona el llibre La JOBAC 1774-1992. Desencís

i Utopia de la Joventut a Catalunya. L’obra documenta la

trajectòria del Moviment de Joves Cristians de Barris

Obrers i Ambients Populars a partir dels testimonis dels

seus membres i del fons documental conservat a l‟ANC.

El fons va ingressar l‟any 2000 com a conseqüència de la

campanya de recollida dels documents realitzada pels mi-

litats i consiliaris, i fou inventariat dins del programa de

col·laboració entre el Departament de Cultura i la Secreta-

ria General de la Joventut per a la preservació dels fons

juvenils de Catalunya. Posteriorment la Secretaria General

de la Joventut va atorgar una beca de recerca per a la rea-

lització de l‟estudi, obra de la historiadora i arxivera

Montserrat Sintes i Bou. Ha estat editat per Edicions Sara-

gossa (Barcelona).


16

Cartell de l‟exposició Brangulí. Barcelona 1909-1945, al Cen-

tre de Cultura Contemporània de Barcelona

LA COMPANYIA DE JESÚS (PROVÍNCIA DE

CATALUNYA) CEDEIX A L‟ARXIU NACIONAL DE

CATALUNYA L‟ARXIU DEL PALAU-REQUESENS

El passat 17 de juny tingué lloc a la seu de l‟Arxiu

Nacional de Catalunya l‟acte de dipòsit en comodat de

l‟Arxiu del Palau-Requesens, propietat de la Compa-

nyia de Jesús, conservat des de l‟any 1976 al Centre

Borja de Sant Cugat del Vallès. Van signar el contracte

el P. Lluís Magriñà i Veciana SJ., Superior Provincial

de la Companyia de Jesús a Catalunya, i l‟Hble. Conse-

ller de Cultura. A més, s‟inaugurà una petita mostra do-

cumental que amb el títol “Arxiu del Palau Reque-

sens: Visions del tresor documental d‟un llinatge noble

català” presenta a l‟ANC (del 17 de juny al 31 de desem-

bre de 2011), una selecció de les peces més significatives

(manuscrits, plànols, còdexs, segells de cera, cartes reials i

papals, llevadors de comptes, llibres de privilegis, etc.)

d‟aquest important fons documental.

L‟Arxiu nobiliari més important conservat a Cata-

lunya

L‟Arxiu del Palau Requesens és el fons nobiliari

més important dels que es conserven avui dia a Catalu-

nya, equiparable només als arxius dels títols catalans de

la Grandesa d‟Espanya, com els dels ducats de Medina-

celi, Cardona i Híxar que, per enllaços familiars, van

acabar fora del territori català. Està integrat per 690 lli-

galls de documentació, majoritàriament dels segles XV

al XIX, 8 capses de privilegis reials i pontificis, 329

manuscrits medievals i moderns, 3.622 pergamins dels

segles X al XVII i 33 segells de cera procedents dels

privilegis reials i papals.

L‟arxiu s‟incorpora a l‟ANC, que ja conserva un

important fons patrimonial constituït per altres vint-i-

set fons de famílies nobles catalanes: quinze fons de

l‟alta noblesa titulada i dotze fons de la baixa noblesa.

Alguns dels llinatges que tenen la seva història a

l‟ANC són, a tall d‟exemple, els Sentmenat (marquesos

de Castelldosrius, Orís i Benavent i barons de Santa

Pau), els Mercader (comtes de Bell-lloc), Blanes-

Centelles (comtes del castell de Centelles), Moixó

(marquesos de Sant Mori), Montoliu (barons de l’Albi),

Despujol (marquesos de Palmerola) i molts altres fins

arribar a sumar vint-i-set fons, que esdevenen molt

rellevants per a la història de Catalunya en les èpoques

medieval i moderna. La major part d‟aquests fons

documentals han estat cedits gratuïtament pels seus

propietaris a través de dipòsit o comodat, com ho fa ara

la Companyia de Jesús, per la qual cosa la titularitat

segueix pertanyent a les famílies productores mentre

que la gestió i consulta dels documents és pública. Un

gest de responsabilitat que honora a la noblesa catalana

que és molt conscient del tresor documental aplegat

pels seus avantpassats. Cal recordar que els fons

nobiliaris apleguen els documents més antics de

l‟ANC, amb pergamins datats a partir dels segles X i

XI, i documents molt rellevants per als episodis cabdals

de la nostra història.

L‟Arxiu de la Reial Capella del Palau Reial Menor

de Barcelona, més conegut amb el nom d‟Arxiu del

Palau-Requesens, està format per un extens fons docu-

mental que pertanyia als comtes de Sobradiel, descen-

dents de la família Requesens, els quals el van cedir a

la Companyia de Jesús l‟any 1921 juntament amb la

Reial Capella del Palau. El productor del fons docu-

mental és el llinatge català dels Requesens –en particu-

lar diverses branques que descendeixen del governador

Galceran de Requesens i Santa Coloma (†1465), un

dels personatges centrals del segle XV català segons el

parer de grans historiadors com Jaume Vicens Vives o

Santiago Sobrequés. A mitjan segle XVI, per manca de

descendència masculina, els Requesens van ser succeïts

pels Zúñiga, grans Priors de Castella, els Fajardo mar-

quesos de los Vélez i de Martorell, els Álvarez de Tole-

do marquesos de Villafranca del Bierzo i, finalment, els

Cavero, comtes de Sobradiel. Al fons dels Requesens

s‟hi afegí per diverses deixes testamentàries la extraor-

dinària documentació de Mencia de Mendoza (1508-

1554), marquesa del Zenete i duquessa de Calàbria, i la

de Dionísia de Requesens i Joan de Soler (†1535), ba-

17

Acte de cessió a l‟Arxiu Nacional de Catalunya de l‟Arxiu del

Palau-Requesens, signat entre el Departament de Cultura de la

Generalitat de Catalunya i la Companyia de Jesús a Catalunya.

CAT ANC/ Arxiu de gestió (Foto: R. Pérez)

18

ronessa de Vallmoll. A banda inclou els fons documen-

tals dels Sabastida-Hostalric-Torralba, de Barcelona, i

dels Joan, de València, barons de Tous. Al costat de la

documentació ordinària de tipus familiar i patrimonial,

hi trobem documents reials i pontificis que van arribar

a l‟arxiu per via testamentària (seria el cas de les restes

de l‟arxiu reial de Nàpols que fou llegat per Ferran

d‟Aragó, duc de Calàbria, a la seva esposa Mencia de

Mendoza, marquesa de Zenete) o per l‟exercici

d‟importants càrrecs diplomàtics i militars de diferents

membres de la família (correspondència de Lluís de

Requesens i de Zúñiga, governador de Milà i dels Paï-

sos Baixos).

Un fons excepcional per a la Història de Catalunya i

la Monarquia Hispànica

La rellevància de l‟Arxiu Requesens és un fet con-

trastat pel gran nombre d‟historiadors que l‟han estudi-

at des que fou cedit als jesuïtes. Ha generat nombroses

publicacions, en primer lloc pels arxivers de la Compa-

nyia de Jesús que se‟n van fer càrrec a partir de 1921.

Es estudis més coneguts són els que va realitzar el P.

Josep March sobre Lluís de Requesens i Zúñiga, l‟heroi

de la batalla de Lepant, i Felip II. El fons conté docu-

ments únics sobre la Lliga Santa que obtingué la victò-

ria naval de Lepant (1371) i sobre el seu comandant,

Lluís de Requesens, que fou també governador de Milà

i dels Països Baixos. També el P. Antoni Borràs, darrer

arxiver, va publicar els documents del regne de Nàpols,

és a dir, la correspondència del papa Alexandre VI

(Roderic Borja) i l’emperador Maximilià d’Àustria. El

fons conserva alhora nombroses cartes de l‟emperador

Carles I i del seu fill Felip II, que configuren l‟arxiu

com un dipòsit excepcional de documents per a la

història política de la monarquia espanyola i de les

seves relacions internacionals durant la dinastia dels

Àustria.

Les darreres dècades els estudis tradicionals

d‟història política van cedir a nous temes d‟estudi i a

enfocaments diferents. Així, l‟Arxiu del Palau-

Requesens ha servit per a realitzar un gran nombre

d‟estudis d‟història social, cultural i econòmica, entre

els quals mereix un esment especial la història

femenina, a tès que en el fons s‟ha conserva t

l‟excepcional correspondència familiar de diverses

dames nobles: Hipòlita Rois de Liori, esposa del

governador Requesens de Soler i la seva filla Estefania

de Requesens (epistolari estudiat i publicat per Max

Canher, Maite Guisado i Eulàlia d‟Ahumada) i també

de Jerònima Gralla i Hostalric, l‟esposa de l‟heroi de

Lepant. La historiadora italiana Gemma Colesanti ha

estudiat al seu torn la comptabilitat de Caterina Llull

Sabastida, segurament una de les poques dones

catalanes medievals dedicades a la professió del

comerç a finals del segle XV.

El tercer centre d‟interès de l‟Arxiu és la història

local de diferents localitats de Catalunya i València.

Referent al Principat, cal esmentar que el fons conserva

sencer l‟arxiu de les baronies de Castellví de Rosanes i

Martorell (Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Esteve

de Sesrovires, Castellbisbal i Sant Andreu de la barca) i

de Molins de Rei i Santa Creu d‟Olorda des de l‟edat

mitjana, així com part dels documents de Vallmoll (Alt

Camp) i alguns de Palamós i Calonge (Baix Empordà).

De València aplega documentació de Tous, Montortal i

el Grau, baronies que foren de la família Joan.

Dos aspectes de l‟Arxiu Palau-Requesens al Centre Borja de

Sant Cugat del Vallès, abans del seu trasllat a l‟Arxiu Nacional

de Catalunya.


19

L‟ingrés del fons documental a l‟Arxiu Nacional de

Catalunya ha respectat l‟organització del fons, de

manera que els instruments de descripció que disposen

els investigadors segueixen sent els mateixos.


POUM! 75 ANIVERSARI

El 28 de juny s‟inaugurà al Museu d‟Història de

Catalunya una exposició monogràfica sobre la història

del Partit Obrer d‟Unificació Marxista, que es va crear

el setembre de 1935 a Barcelona i que va tenir un gran

protagonisme durant la guerra civil. Amb l‟exposició es

clou l‟anomenat “2010 año POUM” i es commemora el

75 aniversari de la fundació del partit.

L‟exposició està produïda per la Fundació Andreu

Nin, amb la qual l‟ANC ha subscrit un conveni de

col·laboració que contempla l‟aportació en format digi-

tal de diversos documents conservats, principalment, en

els fons Generalitat de Catalunya i Wilebaldo Solano.

Aquest darrer fons aplega la major part dels documents

del partit que van ser produïts i custodiats a França per

Wilebaldo Solano Latorre, secretari general durant tota

l‟etapa de la clandestinitat.

Una vegada clausurada la mostra a Barcelona, viat-

jarà a Madrid, Astúries i altres comunitats on el POUM

va tenir arrelament.


LA CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC LLINAT-

GE GÜELL, COMPTES DE GÜELL I MARQUESOS DE

COMILLAS

La Biblioteca de l‟Arxiu Nacional de Catalunya

(ANC) ha finalitzat recentment la catalogació del fons

bibliogràfic Llinatge Güell, Comptes de Güell i

Marquesos de Comillas, una part del qual ja comptava

amb un primer tractament.

El fons bibliogràfic i hemerogràfic constitueix una part

complementària dels fons documental que conserva

l‟ANC integrada per la documentació generada per les

famílies Güell i López des de mitjans del segle XIX fins

els anys 40 del segle XX.

L‟origen dels comtes de Güell es troben en Joan Güell

Ferrer i Antonio López López, respectivament. La

coneguda nissaga d‟inversors i industrials va tenir una

importància cabdal en l‟evolució de l‟economia catalana

de la segona meitat del segle XIX i principis del segle

XX.

La col·lecció bibliogràfica i hemerogràfica del fons

conté 492 títols publicats en la seva majoria entre els anys

1920 i el 1950, tot i que també s’inclouen obres anteriors i

algunes de posteriors, editades a l‟estat espanyol. Un

percentatge petit de la col·lecció correspon a obres

editades en altres ciutats europees.

La temàtica de les obres és variada, s‟inclouen de

relacionades amb la indústria agroalimentària, amb

l‟agricultura i la ramaderia; algunes obres de temàtica

mercantil i de dret i, per últim, obres d‟humanitats, tant

d‟història i geografia com obres literàries.

Les obres sobre agricultura i ramaderia, van ser

editades majoritàriament entre els anys 1930 i 1950.

Predominen les obres de caràcter divulgatiu, moltes de les

quals pertanyen a la col·lecció Biblioteca agrícola Salvat.

Com a exemples, citem: El Trigo y su selección de Daniel

Nagore (Barcelona, 1934); Resumen de la situación de

campos y cosechas (Madrid, 1945); o, Métodos de anali-

sis de trigos y harinas (Madrid, 19_?).

Un altre grup d‟obres té relació amb l‟activitat empre-

sarial, mercantil i jurídica, degut a l‟activitat econòmica

que dugué a terme la família Güell Comillas. Exemples

d‟aquest tipus d‟obres són: Catálogo oficial de exportado-

res de productos españoles (Madrid, 1945); Lista oficial

de buques: en 1º de enero de 1948, editat per la Subsecre-

taria de la Marina Mercante (Madrid, 1948); Tarif Géné-

ral des douanes de France: dressé et publié par les soins

de l’administration et aprouvé par le ministre secrétaire

d’état des finances (Paris, 1844); Merchant ships and

Cartell de l‟exposició

“P.O.U.M. 75 anys d‟h-

istòria” que es pot veure a la

seu del Museu d‟Història de

Catalunya

shipping de Ernest W. Blocksidge (Londres, 1933);

Aranceles de aduanas para la Península e Islas Baleares

aprobados por Real decreto de 12 de febrero de 1922 y

completados con las disposiciones dictadas el 31 de mar-

zo de 1942 ; o, British Shipping de R.H.Thornton

(Londres, 1939).

D‟entre les obres de temàtica històrica i geogràfica

destaquen tot un seguit d‟exemplars editats abans del se-

gle XX que citem a continuació: Fueros y obseruancias

de las costumbres escritas del reyno de Aragon

(Saragossa, 1576); Corona gothica, castellana, y austría-

ca: con los retratos de los reyes godos, de Diego de Saa-

vedra Faxardo (s.l, 1681); Summa Diversorum Tracta-

tuum, de Marci Antonii Sabelli (Venècia, 1697); Historia-

rum ab urbe condita: Libri qui supersunt XXXV de Tito

Livi (17-); Dictionarium Aelii Antonii Nebrissensis Gram-

maatici: chronographi regii; imo quadruplex ejusdem an-

tiqui dictionarii; recens recogniti, multis praeceptionibus

aprime necessariis aucti atque publicae utilitati editi

(Madrid, 1724); L’Espagne sous les rois de la maison de

Bourbon: ou mémoires relatifs a l’histoire de cette nation,

de William Coxe (Paris, 1810); Histoire de la maison

d’Autriche: depuis Rodolphe de Hapsbourg, jusqu’a la

mort de Léopold II (1218-1729), de William Coxe (Paris,

1810); Las Glorias nacionales: grande historia universal

de todos los reinos, provincias, islas, y colonias de la

monarquía española, desde los tiempos primitivos hasta

el año de 1852 (Madrid, 1852); o, Life of S. Francis Xa-

viert: apostle of the Indies (Londres, 1858).

Finalment cal esmentar que el fons compta amb alguns

llibres de viatges i sobre geografia com ara: A Cruise

upon wheels : the chronicle of some autumn wanderings

among the deserted post-roads of France de Charles

Allston Collins (Londres, 1863); Expedición italiana al

Karakoram 1920 : Baltoro y valles Shaksgam y Punmah

(Madrid, 1930); o , Memorandum of the I talian

Government on the situation in Abyssinia (S.l., 19-?).

Cal remarcar que el fons ofereix la possibilitat de

consultar algunes obres inèdites de temàtica diversa com

ara, The Gladiators: a tale of Rome and Judea de G. J.

Whyte Melville (Leipzig, 1864); Influence of the mind

upon the body [per] Tuke (S.l., 1872); Précis de microbie

médicale et vétérinaire de M.M. Dr. L.H. Thoinot i E.J.

Masselin (Paris, 1892); Memorandum of the Italian Go-

vernment on the situation in Abyssinia (S.l. 19--?); Bio-

graphie elèmentaire des personnages historiques, litérai-

res et industriels a l’usage des maisons d’éducation des

deux sexes de M. Lamé Fleury (Paris, 1851); Les Mervei-

lles de la science ou description populaire des inventions

modernes de Louis Figuier (Paris, 1868); L’Inoculation

préventive contre le choléra morbus asiatique par J. Fer-

ran (Paris, 1893); i El Desquite del oro: tributo a medio

siglo de inflación de O.E.Bemberg (Madrid, 1934).

El fons també inclou una petita part de números solts

de publicacions periòdiques com ara anuaris relacionats

amb l‟activitat comercial, mercantil i financera del mo-

Portades de tres llibres destacats del fons bibliogràfic del llinatge Güell, comtes de Güell i marquesos de Comillas.


ment. Alguns exemples d‟aquestes publicacions són: Ban-

co Central: información de valores (Madrid, 1947); Anu-

ario oficial de valores de las Bolsas de Madrid y Barcelo-

na (Madrid, 1948-1949); o, Revista del Insituto Agrícola

de San Isidro: Servicio Sindical de Alta Cultura Agrícola

(Barcelona, 1941-1942 i 1947).

En definitiva, la catalogació d‟aquest fons bibliogràfic

incorpora un nou recurs informatiu per a l‟estudi de

l‟activitat mercantil i financera durant la primera meitat

del segle XX.

Per accedir als registres catalogràfics del fons podeu

consultar la pàgina web de l‟ANC (http://anc.gencat.cat) o

bé la web de les Biblioteques Especialitzades de la Gene-

ralitat de Catalunya (http://beg.gencat.cat).

Susanna Penelo Werner

Acte de commemoració dels 75 anys d’escoltisme cata-

là = Ceremony commemorating the 75 anniversary

of catalan scouting and guiding. Barcelona : Fede-

ració Catalana d‟Escoltisme i Guiatge, 2003. 79 p.

ALBERCH I FUGUERAS, Ramon, 1951-. El Preu de la

memòria : el cas de l’Arxiu Centelles. Lleida : Pa-

gès, 2011. 112 p.

BALCELLS, Albert. Els Estudis Universitaris Catalans

(1903-1985) : per una universitat catalana.

Barcelona : [Institut d‟Estudis Catalans], 2011. 217

p. (M onogra f ies de la S ecc ió H is t òr ico -

arqueològica ; 12)

Barraques : la Barcelona informal del segle XX / Mer-

cè Tatjer i Cristina Larrea, ed. Barcelona : Museu

d‟Història de Barcelona, 2010. 293 p.

CANELLAS ANOZ, Beatriz. Francesc de Borja : llocti-

nent general de Catalunya. Simat de la Valldigna :

La Xara, 2010. 174 p. ; 20 cm. (Arxius i famílies ; 8)

Cataluña en México / Josep M. Figueres y José M. Mu-

rià (editores) ; Agustí Alcoberro ... [et al.]. México

D.F. : Instituto Nacional de Antropología e Historia,

2010. 199 p.

CRUSELLS, Magí, Josep Maria CAPARRÓS. Cinema en

temps de guerra, exili i repressió : 1936-1975 /

[coordinació: Ignasi Sardà, Eugènia Peña ; traducci-

ons i revisió lingüística: Ignasi Sardà]. [Barcelona :

Memorial Democràtic (Generalitat de Catalunya)],

2010. 121 p.

DALMAU, Ferran, Pau JUVILLÀ. EPOCA, l’exèrcit a

l’ombra. Lleida : El Jonc, 2010. 201 p. (Muixeranga ; 11)

En defensa de la Presó Model de Barcelona: un espai de

memòria. [Barcelona] : Associació Cultural Helios

Gómez : SOS Monuments, [2009]. 1 videodisc (DVD)

ESPONELLÀ, Epifani DE FORTUNY I DE SALAZAR, baró

d‟, 1898-1989. Dietari de postguerra del baró

d’Esponellà : 1940-1945 / estudi introductori, trans-

cripció i anotacions a cura de Javier Tébar Hurtado.

Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament

de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2010. 252 p.

(Cultura. Arxius)

FIGUERES, Josep M. Les Cròniques de guerra de Lluís

Capdevila : 1936-1939. Barcelona : Duxelm : Fun-

dació Josep Irla, 2011. 190 p.

GARRICH, Montserrat. Esbart Català de Dansaires,

1908-2008 : cent anys d’història / amb la

col·laboració de Montserrat Beseran ; introducció

d‟Alfred Pérez-Bastardas. Barcelona : Esbart Català

de Dansaires, 2010. 336 p.

GASSOL I BELLET, Olívia. De la utopia mediterrània a

la realitat provincial : el projecte cultural de la

(*) Aquest apartat inclou algunes de les referències bibliogrà-

fiques d’obres rebudes per a la biblioteca de l’Arxiu i que estan

relacionades amb l’estudi dels fons documentals que es conser-

ven al centrte.

Fe b re r – m a i g 2 0 11 ( * )

http://anc.gencat.cat/

http://beg.gencat.cat/

22

Diputació de Barcelona durant el pr imer

franquisme. Barcelona : Fundació Carles Pi i

Sunyer, 2011. 111 p. ; 21 cm. (Textos d‟història i

cultura ; 9)

GÓ M E Z F E RR E R , Ma . Pau (Mar ia Pau) . Era

Documentacion patrimoniau e familiara aranesa :

es hons depausadi en Archiu Generau d’Aran.

[Vielha] : Conselh Generau d’Aran ; [Barcelona] :

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i

Mitjans de Comunicació, Archiu Generau d‟Aran,

DL 2010. 157 p. (Quadèrns der Archiu ; 2)

La Febre d’or : escenes de la nova burgesia / [autors:

Miquel-Àngel Codes Lluna... [et al.]]. Barcelona :

Obra Social “la Caixa”, cop. 2011. 186 p.

MASÓ I REIG, Elena. Les Dones d’Esquerra, 1939-

1979 : memòria i testimonis. Barcelona : Fundació

Josep Irla, 2011. 131 p.

MOLINA JAVIERRE, Ma. Pilar. La Presó de Dones de

Barcelona : Les Corts (1939-1959). Barcelona :

Ajuntament de Barcelona, 2010. 415 p.

RUBIRALTA I CASAS, Fermí. Miquel Badia : vida i mort

d’un líder separatista. Barcelona : Duxelm :

Fundació Josep Irla, 2011. 257 p.

SELLÉS I PONS, M. dels Àngels. De Chamartín a

Collbató : la Guerra Civil viscuda per un nen (1936

-1939). Barcelona : La Mar de Fàcil, 2011. 180 p.

(Aktual)

Seminario internacional o futuro da memoria o

patrimonio arquivístico dixital : Santiago de

Compostela) 2010. O Futuro da memoria : o

patrimonio arquivístico dixital . [Santiago de

Compostela : Arquivo de Galicia : 2010]. 31 p.

Tots els noms : víctimes de la Guerra Civil al Penedès

(Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) / Ramon

Arnabat Mata (coordinador i editor) ; amb la

col·laboració d‟Ernest González i Anna Sabanés.

[Vilafranca del Penedès [etc.] : Institut d’Estudis

Penedesencs : Edicions i Propostes Culturals

Andana], DL 2010. 275 p.

ÀREA DELS FONS DE L‟ADMINISTRACIÓ

23

G e n e r – m a i g 2 0 11

ÀREA DELS FONS DE L‟ADMINISTRACIÓ

FONS DE L‟ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA

President Jordi Pujol (documentació institucional)

Recull de premsa generat per l‟Arxiu de gestió del

Gabinet del President (1980-2003), 6,9 m. Transferit

per l‟Oficina del Molt Honorable Jordi Pujol. Accés

reservat. [Fons 670, ingrés 2822].

Departament de la Presidència de la Generalitat de

Catalunya

Diverses sèries de gestió i d‟explotació generales per la

Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat

(1977-1995), 1,1 m. Base de dades Access format

d‟intercanvi amb 105 registres + catàleg d‟alguns

expedients amb 280 registres (229 documents).

Transferides per l‟Arxiu Central del Departament de

Governació i Relacions Institucionals. Accés reservat.

[Fons 283, ingrés 2827].

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Expedients de subvencions per a actuacions en el

camp de la joventut per a ajuntaments i consells co-

marcals (1992-1998), 0,3 m. Base de dades Access

format d‟intercanvi extreta del SIGEDA amb 47 re-

gistres. Transferits per l‟Arxiu Central del Departa-

ment de la Presidència. Accés reservat. [Fons 45, in-

grés 2844].


Expedients de subvencions per a infraestructures,

equipaments i despeses generals de funcionament de

les associacions i entitats que treballen en l‟àmbit

juvenil (1993-2002), 2,3 m. Base de dades Access

format d‟intercanvi extreta del SIGEDA amb 248

registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Depar-

tament de la Presidència. Accés reservat. [Fons 45,

ingrés 2845].


Expedients de subvencions per a activitats organit-

zades per associacions i entitats que treballen en

l‟àmbit juvenil (1985-2002), 0,3 m. Base de dades

Access format d‟intercanvi extreta del SIGEDA

amb 47 registres. Transferits per l‟Arxiu Central del

Departament de la Presidència. Accés reservat.



Expedients de subvencions per a activitats

organitzades per associacions i entitats que treballen

en l‟àmbit juvenil (1990-2002), 1,7 m. Base de

dades Access format d‟intercanvi extreta del

SIGEDA amb 279 registres. Transferits per l‟Arxiu

Central del Departament de la Presidència. Accés


Departament de Benestar Social de la Generalitat de

Catalunya.

Expedients d‟ajuts de suport a les famílies amb

infants de més de dos anys i de menys de tres

(1999), 0,1 m. Base de dades Access format

d‟intercanvi amb 1 registre. Transferits per l‟Arxiu

Central del Departament de Benestar Social i

Família. Accés reservat. [Fons 128, ingrés 2786].


Catalunya.


infants menors de tres anys (2000-2001), 0,2 m.

Base de dades Access format d‟intercanvi amb 2

registres. Transferits per l‟Arxiu Central del

Departament de Benestar Social i Família. Accés



Catalunya.


infants menors de tres anys i per a famílies

nombroses amb infants menors de sis anys (2002-

2003), 0,2 m. Base de dades Access format

d‟intercanvi amb 2 registres. Transferits per l‟Arxiu

Central del Departament de Benestar Social i

Família. Accés reservat. [Fons 128, ingrés 2788].


Catalunya.

Expedients de prestació econòmica de caràcter

universal per infant a càrrec per a famílies amb

infants menors de tres anys i per a les famílies

nombroses o famílies monoparentals amb infants

menors de sis anys (2004-2005), 0,1 m. Base de

dades Access format d‟intercanvi amb 2 registres.

Transferits per l‟Arxiu Central del Departament de

Benestar Social i Família. Accés reservat. [Fons

128, ingrés 2789].


Catalunya.

Expedients d‟ajut per adopció internacional, sotmès

al nivell d‟ingressos de la unitat familiar (2004-

2005), 0,1 m. Base de dades Access format

d‟intercanvi amb 2 registres. Transferits per l‟Arxiu

Central del Departament de Benestar Social i Famí-

lia. Accés reservat. [Fons 128, ingrés 2790].

Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de

Catalunya.

Expedients d‟instal·lacions receptores de baixa ten-

24

sió (1986-1993), 40,1 m. Base de dades Access for-

mat d‟intercanvi amb 4.523 registres. Transferits per

l‟Arxiu Central del Departament d‟Empresa i Ocu-

pació. Accés reservat. [Fons 439, ingrés 2866].

Departament de Política Territorial i Obres Públiques

de la Generalitat de Catalunya.

Expedients de construcció d‟habitatges de protecció

pública (1995), 19,4 m. Base de dades Access amb

277 registres. Transferits per l’Arxiu Central del

Departament de Territori i Sostenibilitat. Accés re-

servat. [Fons 352, ingrés 2778].



Expedients de contractes de consultòria i assistència

(1989-1994), 7,4 m. Base de dades Access amb 510

registres. Transferits per l‟Arxiu Central del Depar-

tament de Territori i Sostenibilitat. Accés reservat.




Expedients de contractació de subministraments de

material inventariable (1982-1994) 1,2 m. Base de

dades Access amb 102 registres. Transferits per

l‟Arxiu Central del Departament de Territori i Sos-

tenibilitat. Accés reservat. [Fons 352, ingrés 2793].



Expedients de contractació de subministraments de

material no inventariable (1991), 0,1 m. Base de da-

des Access amb 6 registres. Transferits per l‟Arxiu

Central del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Accés reservat. [Fons 352, ingrés 2794].



Expedients de recuperació del patrimoni arquitectò-

nic i dels nuclis antics (1978-2000), 72,8 m. Base de

dades Access amb 704 registres. Transferits per

l‟Arxiu Central del Departament de Territori i Sos-

tenibilitat. Accés reservat. [Fons 352, ingrés 2825].

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de

Catalunya.

Expedients de llicències de qualificació d‟activitats

classificades (1990-1993), 28,5 m. Base de dades

Access amb 2.274 registres. Transferits per l‟Arxiu

Central del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Accés lliure. [Fons 817, ingrés 2859].

ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L‟ESTAT

Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del

Ministeri d’Obres Públiques.

Expedients de construcció i adequació de la xarxa de

carreteres (1828-1977), 4,2 m. Base de dades Access

format d‟intercanvi amb 170 registres. Transferits per

l‟Arxiu Central del Departament de Territori i

Sostenibilitat. Lliure accés. [Fons 691, ingrés 2823].

Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del

Ministeri d’Obres Públiques.

Expedients de conservació de la xarxa de carreteres

(1844-1980), 44,1 m. Base de dades Access format

d‟intercanvi amb 2.540 registres. Transferits per

l‟Arxiu Central del Departament de Territori i

Sostenibilitat. Lliure accés. [Fons 691, ingrés 2824].

FONS DE INSTITUCIONS

Junta Electoral de Zona de Barcelona

Sobres generats per les meses electorals dels

municipis de Barcelona, Badalona, Sant Adrià del

Besòs i Santa Coloma de Gramenet corresponents a

les eleccions municipals del 22 de maig de 2011,

27,3 m. Relació de contingut per ordre de municipi,

districte i mesa. Transferits per la Secretaria de la

Junta Electoral de Zonal de Barcelona. Accés


Centre Penitenciari Quatre Camins

Expedients personals dels interns (1986-2004), 33

m. Base de dades Access format d‟intercanvi amb


Departament de Justícia. Accés reservat. [Fons 721,

ingrés 2828].

Centre Penitenciari de Brians

Expedients personals dels interns (1984-2003), 60,4



Departament de Justícia. Accés reservat. [Fons 725,

ingrés 2831].

Institut Català del Sòl (INCASÒL)

Expedients de contractació d‟obres (1980-1994), 57


547 registres. Transferits per l’Arxiu Central de

l‟Institut Català del Sòl (INCASÒL). Lliure Accés.

[Fons 970, ingrés 2780]

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS

FONS D‟ASSOCIACIONS I FUNDACIONS

Fons Partido Feminista de España – Club Vindicación

Feminista

Constitució, estatuts, actes del secretariat permanent

25

i el primer congrés del PFE, del Partit Feminista de

Catalunya i de la Confederación de Organizaciones

Feministas (COFEM-FEMEK); Club Vindicación

Feminista: estatuts, inscripció, documentació econò-

mica; recursos d‟informació, correspondència; fitxes

de sòcies; activitats i campanyes organitzades. Do-

cumentació d‟Ediciones de Feminismo, S.A. i Vin-

dicación Feminista, Publicaciones. Hemeroteca na-

cional i internacional (425 capçaleres). 1933 – 2009.

114,7 m.

Fons Centre d’Estudis Francesc Eiximenis

Estatuts i òrgans de govern; Moviment Cristià de

Professionals i Grup de Juristes Roda Ventura; seu i

contractes de serveis; pressupostos, factures, alba-

rans i rebuts; cobrament de quotes; escrits socials,

polítics i religiosos, informació sobre altres entitats,

publicacions periòdiques, retalls de premsa i dossi-

ers temàtics; correspondència tramesa i rebuda, do-

cuments, publicacions pròpies i relació amb altres

entitats, sobretot Pax Romana-Moviment Internacio-

nal d‟Intel·lectuals Catòlics (MIIC); fitxes i llistats

dels socis, circulars trameses i full informatiu; i pro-

gramació anual i activitats organitzades: sessions

d‟estudi, enquestes, diàlegs, seminaris i sessions

teològiques, Jornades Catalanes i Conferències Ibè-

riques del MIIC i Premi Francesc Eiximenis

d‟assaig religiós. 1927 – 2010. 9,2 m.

Fons Club Excursionista de Gràcia (CEG)

Convocatòria de l‟assemblea general, fulletons i in-

vitacions d‟activitats pròpies, butlleti social “Mai

enrera”, activitats dels Cantaires Muntanyencs del

CEG, retalls de premsa i publicacions d‟altres cen-

tres excursionistes i de la Unió Excursionista de Ca-

talunya; i participació a jornades d‟estudis pirinencs

en representació de la Federació d‟Entitats Excur-

sionistes de Catalunya. 1976 – 2010. 0,1 m.

Fons Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

Reproducció digital de la publicació “Lluita” proce-

dent del Pavelló de la República de la Universitat de

Barcelona. 1945 – 1950.

FONS COMERCIALS I D‟EMPRESES

Fons Escola Talitha

Creació del centre, primers reglaments, fulletons de

presentació, avisos, notes i circulars; contracte de

l‟edifici i permís d‟obres d‟adequació de l‟espai;

llibretes de diari i de caixa, pressupostos, dades de

cobraments de rebuts de matrícules i preus; registres i

fitxes d‟alumnes, llistats de notes, exàmens i expedients

de proves d‟avaluació, quaderns de treball de mestres i

alumnes i documentació dels diferents ensenyaments,

especialment religiós; festes organitzades pel centre,

publicacions dels alumnes i pagament de nòmines del

personal. 1956 – 2009. 5,5 m.

Fons El Hogar del Libro, S.A.

Col·lecció de catàlegs d‟editorials. 1980 – 2005. 7 m.

Fons Torras, Herrería y Construcciones, S.A.

Escriptures de constitució i estatuts, historial i

Relación del curso que deve hazer la asequia nombrada de la Concepció individuando los pueblos, villas, lugares, casas de campo por dónde deve tener su curso. [segle XVII-XVIII] ; Plànol en paper: 1120 x 440 mm; acolorit.


26

documentació personal de membres de la família

Torras; escriptures de poders i convocatòries de la

Junta General; memòries, acords amb empreses,

correspondència, informes i estudis de direcció;

construcció de la fàbrica de Castellbisbal i terrenys

a Barcelona i Tarragona; emissions d‟accions i

obligacions; reclamacions judicials, plets i

auditories; comptabilitat general i auxiliar, arbitris,

llicències d‟importació i estadístiques de vendes;

expedients d‟exportació; altes i baixes del personal,

salaris, expedients de regulació d‟ocupació i

assegurances socia ls ; i empreses f i l ia ls i

participades. 1902 – 1995. 73,1 m.

FONS PERSONALS

Fons Francesc Farreras i Duran

Documentació familiar, personal i professional.

1930 – 1939. 0,1 m.

Fons Gregorio López Raimundo

Agenda de notes personals i discurs polític. 1969 –

2006. 0,1 m.

Fons Tomàs Roig i Llop

Testament i certificats vitals, documentació militar,

acadèmica, judicial i mèdica; documentació familiar

(Albina Francitorra i Aleñà, Germanes Roig i

Fransitorra, Tomàs Roig i Esteller i Antònia Llop i

Tolosa); activitat com a mestre, funcionari de

l‟Ajuntament de Barcelona i cal·lígraf; articles i

narracions breus, memòries, bibliografia i fitxer de

músics; correspondència i fitxer de contactes;

activitat associativa; crítiques de l‟obra, homenatges

i distincions rebudes; necrològica. Documentació

gràfica: 12 positius b/n; 7 diplomes, 3 cartells i 2 di-

buixos. Biblioteca: 67 exemplars de monografies i

publicacions periòdiques. 1877 – 2002. 0,8 m.

Fons Montserrat Roig

Contractes per a l‟edició de programes de TVE i Te-

levisio de Catalunya (TV3), dossiers d‟entrevistes i

articles sobre personatges del món polític i cultural i

dossier sobre Cuba; activitat com a actr iu,

col·laboracions amb la revista “Serra d‟Or”i corres-

pondència sobre traduccions de la seva obra; corres-

pondència rebuda; biografia, premis literaris rebuts,

necrològiques, cartes de condol a la família pel seu

traspàs; homenatges amb motiu del desè aniversari de

la seva mort; i fitxers bibliogràfics. 1962 – 2001. 0,5 m.

Fons Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner

– Documentació de la sèrie general, números 4023

a 4035. 1933 – 1993. 0,1 m.


a 4057. 1931 – 1960. 0,1 m.


a 4075. 1911 – 2003. 0,1 m.

Fons Josep Maria Vallès i Casadevall

Activitat a Ciutadans pel Canvi (inscripció oficial,

estatuts, relació amb el Partit dels Socialistes de Ca-

talunya, actes de reunions de les comissions de govern,

convencions, intervencions en actes públics i

campanyes); activitat al Grup Parlamentari Socialistes-

Ciutadans pel Canvi; activitat al Govern de Catalunya

(documents de treball personals sobre l’administració i

diversos projectes de llei); i activitat com a Conseller de

Justícia (articles en premsa, compareixences,

intervencions, conferències i textos propis sobre

l‟administració de justícia). 1999 – 2006. 1,5 m.

Fons Pere Domènech i Seriñana

Enterrament de diversos familiars; correspondència

de caràcter personal i professional; adscripció al

Partit Republicà Radical (correspondència rebuda,

en particular, d‟Alejandro Lerroux, i documentació

electoral) i regidor de l‟Ajuntament de Barcelona

(nomenaments com a regidor i tinent d’alcalde,

membre de comissions, representant municipal,

membre de ponències d‟ es tudi i tr ibuna ls

d‟oposicions; recomanacions i peticions de favors;

correspondència sobre afers municipals; i informa-

ció sobre plets per calúmnies i maltractaments).

1904 – 1955. 0,1 m.

Fons Josep Puig i Cadafalch

Postals rebudes per Josep Puig i Cadafalch (2

unitats, 1917-1919), Dolors Monserdà (3 unitats,

1908-1909), Pilar Puig i Macià (38 unitats, 1908 -

1941), Josep Puig i Cadafalch (4 unitats, 1909-

1939), Dolors Macià i Monserdà (2 unitats, 1935) i

Teresa Cunill i Puig (70 unitats, 1941-1958); una

targeta i un sobre de Ramon Cunill (2 unitats); i

postals de destinatari no identificat (8 unitats, 1917-

1920). 1908 – 1958. 0,1 m.

Fons President Pujol

Documentació sobre l‟activitat política durant el

període 2003-2006. 15,3 m.

Fons José Murillo – Genoveva Agudo (AGE)

Correspondència mantinguda, tot just abans de

l‟alliberament del guerriller antifranquista José

Murillo Murillo, al llarg de quatre anys, entre ell

mateix i Genoveva Agudo González, germana d‟un

company de cel·la a la presó de Burgos. La

27

receptora es féu passar per germana de Murillo a fi

que aquell fos autoritzat, en tractar-se d‟una familiar

directa, a escriure-la des de la presó (195 unitats).

1960 – 1963. 0,1 m.

Fons Jordi Suñé i Martí

Escrits relatius a l‟experiència escolta, butlletí de

l‟Agrupament Escolta Catalunya, mater ials

(dibuixos de camp, plànols, programes, jocs i

cançons) per a l‟organització d‟excursions;

felicitació nadalenca de l‟agrupament Apel·les

Mestres i butlletins de la Secció Excursionista del

Club Deportivo Palma; organització d‟aniversaris de

la creació de l‟agrupament; invitacions a diversos

actes i homenatges d‟entitats escoltes; monografies,

articles, publicacions periòdiques i retalls de

premsa. 1947 – 2007. 0,2 m.

Fons Joan Cervera i Batariu

Correspondència; escrits i obra aliena; fulletons i

invitacions a actes culturals i d‟excursionisme;

propaganda política; retalls de premsa; dibuixos de

Pilar Turmo per l‟obra “La màgia de la muntanya”,

de Joan Cervera; i publicacions periòdiques.

Biblioteca particular: 303 monografies i publicacions

periòdiques (caixes 62 a 67). 1928 – 2010. 0,3 m.

Fons Josep Peris i Grau

Documentació formativa, activitat del comitè

d‟empresa, demanda judicial per calúmnia i injúries,

administració judicial de la societat i expedients de

regulació d‟ocupació aplicats entre 1980 i 1982,

resolucions i correspondència amb els estaments

oficials, estudis de viabilitat i informes econòmics i

expedients de conciliació; constitució de la societat

hereva Iwer Navarra, Sociedad Anónima Laboral:

escriptures d‟ampliació de capital, d‟acords socials, de

nomenament del Consell d‟Administració i d‟aquisició

de patent; recursos d‟informació de caràcter tècnic,

polític i periodístic. 1966 – 1985. 0,5 m.

Fons Pelai Pagès i Blanch

Entrevistes realitzades per Helena Vidal i Pelai

Pagès a antics nens de Rússia retornats a Catalunya

(2001-2002): materials de treball, transcripcions i

retalls de premsa (1973-2007); bibliografia sobre

l‟exili infantil a la Unió Soviètica i “Dictionnaire

Bibligraphique du Mouvement Ouvrier Français”,

de Jean Maitron (46 volums). 1947 – 2007. 1,4 m.

COL·LECCIONS

Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de

l’Arxiu Nacional de Catalunya

– “Prebendas dadas por el Sr. Conde de Corcorani

[Corcorany], que fue, con poderes que le dio el Sr.

Dn. Carlos de Provost [Prebost] y Albarado, patron

unico de las prevendas de las pias memorias que

mandó fundar Dna. Gregoria Fernandez de Ribera

&c”. Barcelona. Llibre en foli, [296] f. 1782 – 1790.

– Llibre de Mateu Fatjó, taverner, actuant com a

tutor i curador dels fills de Joan Pau Estella,

taverner. Barcelona. 111 f. Llibre en quart amb

cobertes originals de pergamí. 1644 – 1658.

– Partida de baptisme signada per Josep Mas,

oficial de l‟Arxiu de la Catedral de Barcelona, del

jurista Josep Finestres i de Monsalvo (1688-1777).

Barcelona. 1 full. 1911.

– “Concòrdia primera sobre la carniceria, taberna, o

hostal, y mostassà, firmada als 24 setembre 1634.

Notaris Anton Fita y Salvador Magí, de Barcelona.

Vuy Joseph Ribas y Granés, per Fita, y, per Magí,

Joseph Rufasta”, [15] f.; “Concòrdia segona sobre la

carniceria, firmada a 1 maig de 1648. Notaris simul

stipulans són: Joan Batista Vidal: Joan Batista Vidal

y Gervasi Verdera, de Barcelona. Vuy Ignasi

Claramunt, per Vidal, y, per Verdera, Fèlix

Campllonch”, [7] f. Un plec en foli. [22] f. Segle XVIII.

Segell de cera vermella i

cordó al dors d‟una Carta

del Papa Ale-xandre VI

[Roderic de-Borja] al rei

Frederic de Sicília.

Roma, 23 de gener de 1499.

Vitel·la: 405 x 115 mm. CAT ANC 1-960, uc. caixa 7, doc. 31 [ui. 688]

28

– Carta del bisbe de Girona al marquès de

Capmany. 1 foli en quart. 1820, abril, 21. Roma.

– Nomenament de Josep O. Anguera com a soci

numerari de l‟Acadèmia d‟Higiene de Catalunya. 1

foli en quart. 1911, gener, 22. Barcelona.

– “Ministerio de Barcelona = Año de 1840.

Ministerio de Barcelona... Viaje...” Possiblement,

obra de Mauricio Carlos de Onís. Llibre en quart

amb cobertes originals de mitja pell, [216] f. 1840.

– Targeta postal tramesa per Miguel de Unamuno a

Carlos Mª López Bustelo. 1930, febrer, 27. Salamanca.

– Cartes tramess per Pere Bosch Gimpera a J.

Castillo López (2 unitats). 1917 – 1926.

– Missiva de Josep Puig i Cadafalch a J. M.

Castillo. 1907, abril, 15. Barcelona.

– Carta de Josep Puiggarí, arxiver i historiador, a

Marià Ferrer, prevere. 1892, abril, 28.

– “Acte de concòrdia fermat entre los nobles dona

Maria Descallar y Desbach, don Luýs Descallar y

don Francisco Desbach, de les rendes, tant de

censos y censals com de proprietats, terras, honors y

possessions, a la casa de Bach de Gerona, spectants,

juntament ab altres actes resultants, fermats en

poder de Antoni Joan Fita, notari públich de

Barcelona, en lo any 1623”. [14] f., cobertes

originals de pergamí. 1623.

– Empresa Viuda de Ausió. Sant Martí de

Provençals (Barcelona). 5 llibretes. 1895 – 1899.

– “Llibreta de la renda de Mariàngela Llosas y

Casanovas y del que yo, Pere Anton Llosas y Oms,

son marit, aniré cobrant de aquella”. En quart, [20]

f., cobertes originals de paper, 8 document solts.

1732 – 1736. Barcelona.

– Concòrdia entre la Confraria de Sant Julià, de

mercers i botiguers de teles, i la Confraria de matalassers

i vanovers. [16] f. 1759, febrer, 20. Barcelona.

– “Libro de memorias para el uso del cabo 2º

Ramon Vidal”. Llibre en quart, [80] f., amb cobertes

de tela i paper. 1877 - 1880. Barcelona.

– Carta de Lluís Batlle a Joaquim Carreras Artau.

1958, desembre, 16. Girona.

– Documents de la Confraria de Sabaters de Vell

de Barcelona. [23] f. 1721 – 1832.

– Llibre intitulat “Rectoria de Santa Maria de

Ribelles, situada en la veguería de Agramunt, bisbat

de Urgell”. Documents relligats i enquadernats, en

pergamí, mes 12 pergamins i 30 documents solts,

precedits d‟un sumari de [17] pàgines. Segle XVIII.

Col·lecció de pergamins de l’Arxiu Nacional de

Catalunya

– Establiment emfitèutic d‟un hospici situat a la

ciutat de Barcelona, en el carrer que va de l‟església

de Sant Just al Portal de Regomir, atorgat per

Miquel Despalau, donzell, a Francesc Cerdà, doctor

en drets de Barcelona, a cens de 15 lliures moneda

de Barcelona de tern. Aquest hospici es té en domini

de l‟honorable Antic Almogàver, cavaller, difunt.

En poder del notari Miquel Joan Riera, notari de

Barcelona. Consta la signatura autògrafa de Joan

Boscà i Almogàver, donzell i poeta barceloní. 640 x

590 mm. 1541, maig, 5. Barcelona.

Col·lecció de publicacions de l’Arxiu Nacional de

Catalunya

– Col·lecció de números extraordinar is del

periòdic catòlic madrileny “El Debate” (2 volums

relligats). 1934, febrer - 1936, juny. 0,1 m

– Col· lecció documenta l sobre la Segona

República i la Guerra Civil espanyola

– “Signatures dels socis de l‟Unió de Detallistes de

Carbó de Barcelona i Extrarradi que assistiren al

Banquet Homenatge fet al seu benemèrit President

Antoni Gonzàlez Navarro. Ciutat, 28 d‟abril 1935”.

Llibre en foli horitzontal, [52] f. Inclou l‟imprès del

menú i un manuscrit [7 f.] que conté el discurs de

benvinguda de l‟àpat i un retall de premsa que hi fa

referència. 1935.

– Monografies i publicacions periòdiques de

contingut polític i militar aplegades per Rosalía de

Anta Vilar (38 unitats). 1931 – 1939. 0,4 m.

– Fragments d‟una l l ibr eta per sona l amb

composicions poètiques aplegada per Ramon

Navarro Barrera de mans d‟un soldat anònim del

bàndol franquista mort durant la Batalla de Terol.

1937, desembre - 1938, febrer.

– Col·lecció documental sobre la repressió

franquista de l‟Arxiu Nacional de Catalunya

– Certificat de depuració política de Josep Grau

Mayol, membre del Col·legi Oficial de Pesadors i

Mesuradors Públics. 1940, agost, 3. Barcelona.

– Col·lecció documental de Caixa de Catalunya

– Documentació de gestió i comercial de l‟entitat.

1926 – 2010. 11,2 m.

– Col·lecció de programes des Concerts Simfònics

Populars de la Banda Municipal de Barcelona

– Programes dels Concerts Simfònics Populars de

la Banda Municipal de Barcelona sota la direcció de

Joan Lamote de Grignon celebrats, principalment, al

29

Palau Municipal de Belles Arts i al Palau de la

Música Catalana de Barcelona (4 volums). 1931 –

1944. 0,1 m.

ÀREA DELS FONS D‟IMATGES, GRÀFICS I

AUDIOVISUALS

FONS DE L‟ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA

Departament de Cultura de la Generalitat de

Catalunya

29 positius b/n sobre el concurs per a la realització del

monument al president Francesc Macià a la plaça

Catalunya de Barcelona, de l‟any 1983.

FONS D‟ASSOCIACIONS I FUNDACIONS

Associació Guerra y Exilio (AGE)

250 vídeos en diversos formats, 278 positius b/n, 4

positius b/n gran format, 231 positius color, 24

positius color gran format, 51 plafons de fotografies

b/n, 5 plafons de gràfics, 105 negatius b/n, 87

negatius color, i 35 cassets. Materials gràfics i

audiovisuals relatius a diferents activitats de

l‟associació: Caravana de la Memòria de 2000 i

2008, entrevistes a components de l’Agrupación

Guerrillera de Levante y Aragón (2006-2007),

trobada de guerr illers a Colladiella (2000),

testimonis dels enllaços de la guerrilla a Lleó i de

guerrillers de Cantàbria (1990-2008).

Federació de Cooperatives de Serveis i Cooperatives

de Transportistes de Catalunya (SERVICOOP)

3 enregistraments sonors d’assemblees de la

Federació

Escoltes Catalans

2 2 9 p os i t iu s b / n de l nu c l i es c o l t a Nu s ,

l‟Agrupament Ramon Llull i el Joan Maragall

Club Excursionista de Gràcia (CEG)

Casset del XXXVI Concert de Nadal dels Cantaires

Muntanyencs del CEG de l‟any 2003.

Centre d’Estudis Francesc Eiximenis

68 positius b/n del 20è aniversari de la creació del

CFE l‟any 1982, i de les Jornades Pax Romana

celebrades a Montserrat l‟agost 1967.

Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Populars

(JOBAC)

Un casset titulat: “Quan desvetllarem els cors”.

FONS COMERCIALS I D‟EMPRESA

Cooperativa la Rubinenca

183 positius b/n d’activitats recreatives i culturals de

l‟entitat, entre els anys 1930 i 1980.

Manufacturas Serra-Balet, SA.

7 plànols i 1 cartell sobre la reutilització de l’antiga

fàbrica Serra Balet, per al casal Esportiu de Sants

FONS PERSONALS

Antoni Gutiérrez Díaz

268 positius b/n i 1650 positius color sobre activitat

política d‟Antonio Gutiérrez, entre 1947 i 2005.

Gregorio López Raimundo

DVD amb l‟homenatge a Gregorio López Raimundo

al Palau de la Música Catalana, un casset amb un

meeting de Gregorio a Montornès del Vallès el 1976.

Joan Cervera i Batariu

9 cartells de temàtica excursionista.

Josep Manyé i Vendrell (Jorge Marín)

7 cassets amb entrevistes realitzades a diversos

programes on participà Josep Manyé, entre 1964 i 1984.

Josep Peris i Grau

4 posit ius b/n de treballadors de l’empresa

MATESA de l‟any 1982.

Jordi Ballester i Clavaguera

15 positius b/n i 14 positius color, de caire familiars

i de l‟activitat associativa dins del món de

l‟escoltisme de Jordi Ballester.

Perfil del Palau dels Requesens a la vila de Molins de Rei. [Segle XVIII-XIX]; Plànol: 290 x 280 mm

CAT ANC 1-960, uc. llig. 364 A, doc. sense numerar

30

Dip. Legal: B.27.802-2002

Arxiu Nacional de Catalunya

Carrer Jaume I, 33-51

08195 – Sant Cugat del Vallès

Jordi Suñé i Martí

276 negatius b/n, 1117 positius b/n, 146 positius

color, 202 contactes b/n, i 2 auques. Fotografies dels

diversos moviments escoltes dels quals formà part

Jordi Suñé, entre 1947 i 2007: Agrupament Escolta

Ap e l · l es M es t r es , D o c t or R ob er t , Un i ó

Excursionista de Catalunya, Secció Excursionista

del Club Deportivo Palma, entre d‟altres.

Montserrat Roig

24 diapositives color, 28 positius color i 37 positius

b/n. Retrats de Montserrat Roig i diapositives d‟un

viatge a Cuba.

Pelai Pagès i Blanch

40 cassets amb entrevistes relacionades amb la

Guerra Civil i l‟exili, l‟any 2000.

Pere Domènech i Seriñana

Un positiu b/n d‟un equip de futbol dels anys 30

sense identificar.

Tomas Roig i Llop

12 positius b/n i 2 dibuixos dedicats per diversos

personatges de la cultura i la política, 7 diplomes de

premis i certàmens on va participar.

COL·LECCIONS

Col·lecció documental sobre la Segona República i la

Guerra Civil espanyola

3 positiu b/n d’actes de l’Unió de Detallistes de

Carbó de Barcelona i Extrarradi datades entre l‟any

1931 i 1936.

Col·lecció d’efímers de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Dues targetes propagandístiques de la Sociedad

Anónima “Aguas y Sales Mediano Aragón” de

Barcelona, de l‟any 1905.

EXPOSICIONS

P.O.U.M. 75 anys d’història

Del 28 de juny al 25 de setembre de 2011

Museu d‟Història de Catalunya

Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar)

08003 BARCELONA (Barcelonès)

L‟exposició, organitzada per la Fundació Andreu

Nin i el Museu d‟Història de Catalunya amb la

col·laboració i patrocini de diverses institucions entre

les quals destaca la participació documental i gràfica de

l‟Arxiu Nacional de Catalunya, fa un repàs a través de

vuit àmbits expositius, a la història el POUM.

Arxiu del Palau Requesens: Visions del tresor

documental d’un llinatge noble català

Del 17 de juny al 31 de desembre de 2011

Arxiu Nacional de Catalunya

Carrer de Jaume I, 33-51, 08195 SANT CUGAT DEL

VALLÈS

Mostra documental que presenta l‟ANC amb motiu

de l‟ingrés a l‟ANC dels fons documentals dedel Palau-

Requesens. L‟exposició és una selecció de les peces

més significatives d‟aquest important fons documental.

Brangulí (Barcelona 1900-1945)

Del 8 juny al 23 octubre de 2011

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

carrer Montealegre 5, 08001 BARCELONA

Exposició dedicada al fotògraf barceloní Josep

Brangulí Soler, se centra en les grans transformacions

produïdes, entre els anys 1900-1945 a Barcelona..

L‟exposició ha estat organitzada per la Fundación

Telefónica amb fons fotogràfics de l‟Arxiu Nacional de

Catalunya, i amb la col·laboració del Centre de Cultura

Contemporània de Barcelona l‟ANC.

Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 29 (juny 2011).

Documents

Transcript of Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 29 (juny 2011).