C

But

lletí

de

l’A

rxiu

Nac

iona

l de

Cat

alun

yaN

úmer

o 13

Febr

er 2

006

QUASI TRENTA ANYS DESPRÉS !(Blowing in the wind)

Han hagut de transcórrer quasi trenta anys de gestions,de reclamacions i de reivindicacions perquè el 31 delpassat mes de gener d’enguany ingressessin a l’ArxiuNacional de Catalunya els fons documentals de la Gene-ralitat de Catalunya que, dipositats a la ciutat de Sala-manca, li varen ser confiscats arran de la passada guerracivil. Aquest ingrés de documents representa el primer pasd’un procés de devolució que regula la Llei 21/2005, de17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Cata-lunya dels documents confiscats amb motiu de la GuerraCivil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra CivilEspanyola i de creació del Centre Documental de laMemòria Històrica (BOE núm. 276, de 18 de novembrede 2005). Aquest retorn documental ha estat possible gràcies alcompromís decidit de moltes persones i a la implicaciód’una societat sensibilitzada des de fa temps, en la càrre-ga simbòlica que comporta aquest procés de devolució.En el marc d’aquesta publicació de l’Arxiu Nacional deCatalunya, és oportú assenyalar el paper tècnic que elsarxivers han tingut en el procés. Ben bé, tota una generació de professionals dels arxius,en especial els de la pròpia Generalitat de Catalunya,però també els d’altres àmbits de l’administració, d’en-titats públiques o privades, que sovint han aportat l’anà-lisi i l’argumentació tècnica que havia d’ajudar a fer pos-sible aquesta restitució documental; treballant, en defini-tiva, per normalitzar la situació d’una part del Patrimonidocumental català. Davant la dificultat d’identificar en els fons requisatsquins documents corresponien a la Generalitat, a comen-çaments dels anys vuitanta, la tasca d’arxivers enviatsper la Generalitat de Catalunya a descriure els fons cata-lans a l’arxiu de Salamanca, va permetre conèixer l’a-bast de la documentació i editar el primer inventari. L’a-portació d’estudis, el desenvolupament de processos tèc-nics o la participació d’arxivers en comissions d’expertshan permès superar un a un la munió d’obstacles plante-jats, tals com la pretesa unitat del dipòsit de Salamancao el invocat principi de “segona provinença documental”(sic.). Han seguit desprès altres encàrrecs concrets sem-pre amb l’objectiu d’identificar clarament quina docu-mentació era objecte de reclamació i de bastir d’argu-ments tècnics la reiterada reivindicació.

SUMARI

Editorial / 1

TemesEls escorcolls de la DERD al Palau dela Generalitat de Catalunya / 2L’Arxiu Familiar del Ducat d’Híjar(Terol) conservat a l’Archivo HistóricoProvincial de Zaragoza i la sevadimensió extraaragonesa, un exemplede la interespacialitat de la noblesasenyorial / 5«El retorn dels documents confiscats aCatalunya» Una exposició que, ambvoluntat de reconciliació, recorda untrist passat / 7

NoticiariL’ingrés més esperat: els documentsconfiscats l’any 1939 a la Generalitatde Catalunya / 14Una aportació sobre la pràctica deretorns d’arxius en l’àmbit internacio-nal / 14La documentació catalana de titularitatcatalana privada confiscada per laDERD / 15La col·lecció de gravats de l’àlbum Porla libertad del pintor Djorje Andreje-vic-Kun / 16L’ingrés de la documentació de lafamília Milà, comtes del Montseny /17El fons de complement de la UniónPatriótica (UPE) / 17Presentació del llibre Guerra i Propa-ganda. Fotografies del Comissariat dePropaganda de la Generalitat de Cata-lunya (1936-1939) / 18Edició de la Petita Història de l’ArxiuNacional de Catalunya / 19

Ingressos / 20

L’ANC a la premsa / 22

Agenda / 28

Editorial

Cultura Arxius

2

Ara, amb els fons retornats a Catalunya, la nostra missiócom a arxivers se centra en promoure’n l’ús social i faci-litar-ne la seva comunicació. És en aquest sentit que calemmarcar bona part dels objectius de l’exposició “Elretorn dels documents confiscats a Catalunya” que, des-près d’exposar-se a Barcelona, podrà veure’s també adiverses ciutats catalanes. Som conscients de què en els conflictes del món actual,els arxius continuen sent moneda de canvi, part de lesestratègies que els poders utilitzen per minimitzar o ani-quilar la memòria col·lectiva de societats i pobles, si béla devolució dels fons documentals a la Generalitat ens faser optimistes, no voldríem que davant d’altres restitu-cions patrimonials haguéssim de seguir pensant que, “laresposta està en el vent” com pregona el ‘Blowing in thewind’ de Bob Dylan, i que sigui necessari esmerçar quasitrenta anys per arribar als acords pertinents. Estem convençuts però que, poc a poc, es van perfilantaltres maneres de fer en les administracions públiques ique cada dia més s’entén que la integritat dels fons docu-mentals és un valor que ha de ser, i pot ser, respectat desd’una perspectiva de la utilització ètica i democràticadels arxius, fonts inqüestionables de la memòria col·lec-tiva dels pobles.

Josep Maria Sans TravéDirector

ELS ESCORCOLLS DE LA DERD AL PALAUDE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el 26 degener de 1939, es van ocupar tots aquells edificis que, com elPalau de la Generalitat, es podien considerar els centres delpoder a la ciutat i, alhora, es va posar en marxa una importantoperació d’escorcolls de locals d’institucions, partits polítics,sindicats i entitats i d’habitatges particulars. Aquesta operaciója feia temps que s’estava planificant i tenia com a objectiu lalocalització i requisa de tota aquella documentació que poguésservir per a incriminar el màxim de persones que, des del nourègim, es consideraven desafectes.La DERD —Delegación del Estado para Recuperación deDocumentos—, creada el 26 d’abril de 1938, era l’encarrega-da de fer aquesta tasca que, en el cas de Catalunya, ja havia

començat a partir de l’ocu-pació franquista de Lleida, elmateix abril de 1938, abansfins i tot de la creació de lamateixa DERD. Amb l’ofen-siva final sobre Catalunya,dels mesos de desembre de1938 i gener de 1939, laDERD va continuar actuantseguint l’avanç de les tropes,fins al moment de l’entrada aBarcelona, lloc on es va ins-tal·lar el centre de comanda-ment i d’operacions de laDERD i des d’on es van diri-

gir els escorcolls i les requises. A partir d’aquest moment lesactuacions directes de la DERD es van centrar bàsicament al’àmbit de la ciutat de Barcelona, mentre que s’encarregava —sense gaire èxit— als nous ajuntaments franquistes la feina derecollir i trametre a les dependències de la DERD, a Barcelo-na, tota aquella documentació que hi havia en els seus respec-tius municipis i que pogués ser d’interès. Per tal de dur a terme la seva feina a la ciutat, es van organit-zar en sis equips d’escorcolls, formats pel cap de l’equip, qua-tre o cinc agents i un conductor. Aquests equips actuavenseguint les directrius establertes pel delegat —el màxim res-ponsable de la DERD— i tenien un procediment establert pelqual havien d’aixecar acta de cada escorcoll que feien i elabo-rar informes i relacions on havien de fer constar allò més des-tacat que havien localitzat.1

Gràcies a un llibre registre on s’apuntaven els escorcolls quefeien els diferents equips, que es conserva a l’AGGCE,2 a Sala-manca, podem saber que, des del moment de l’ocupació deBarcelona fins al juny de 1939, van tenir lloc, com a mínim,prop de 1.700 escorcolls, amb resultats ben diversos. Amb tot,per altra documentació de la mateixa DERD —fitxes, actes iinformes d’escorcoll—, podem constatar que hi va haver molts

Temes

3

més escorcolls que no pas els que consten al llibre registre dela DERD. Un exemple d’això que diem seria el cas dels escor-colls fets al Palau de la Generalitat de Catalunya, que amb l’o-cupació franquista de Barcelona havia tornat a ser la seu de laDiputació de Barcelona. Segons el llibre registre, l’escorcoll alPalau de la Generalitat va tenir lloc el dia 4 de març de 1939 acàrrec de l’equip de Julio Lasanta, amb resultats positius. Mal-grat tot, tenim constància documental que, tres setmanesabans, entre el 10 i el 14 de febrer de 1939, ja hi havien tingutlloc diversos escorcolls, també positius, a càrrec de l’equip deJulio Lasanta, però dirigit pel seu substitut José M. Alfaro.Això ho podem saber gràcies a un plec de documentació quel’any 1988 va entrar a l’ANC provinent del Palau de la Gene-ralitat juntament amb la documentació de la Generalitat repu-blicana restituïda per la Diputació de Barcelona. Es tracta deles còpies dels extractes i les relacions que els equips d’escor-colls van deixar al mateix Palau per tal que quedés constànciade la documentació que s’havien endut i de quina hi havia que-dat.3 A diferència del que passava en els casos de les seus departits polítics, sindicats, entitats o cases particulars, el fet queel Palau de la Generalitat es trobés ocupat per les noves auto-ritats civils franquistes de la Diputació de Barcelona i queaquesta necessités la documentació de la Generalitat per tal de

poder absorbir i desenvolupar les funcions que li corresponien,va fer que es deixessin al Palau aquestes còpies que havien deservir per poder saber de quina documentació es disposava iquina s’havia retirat.El primer escorcoll va tenir lloc el dia 10 de febrer i, sensdubte, devia servir per fer una primera aproximació al lloc i ala feina que caldria fer. Pel comunicat que en deixa constància,podem saber que, ben probablement, va tenir lloc després d’unaltre fet pel mateix equip a la caserna Carles Marx —el con-vent de les monges del Sagrat Cor de Sarrià. El resultat d’a-quest primer escorcoll va ser un important gruix de documen-tació que, agrupada en diversos sacs precintats, es va deixar almateix Palau sota custòdia, possiblement, d’algun membre del’equip d’escorcolls o del porter major del Palau. El comunicatrelatiu al primer escorcoll només està signat pel cap accidentalde l’equip, José M. Alfaro.En els dies següents, l’equip dirigit per José M. Alfaro ja vacentrar la seva actuació només en el Palau de la Generalitat.Així, l’endemà, 11 de febrer, va tenir lloc un segon escorcoll,que l’equip va haver de fer acompanyat d’Enric Alegret, fun-cionari de la Diputació designat a tal efecte pel secretari parti-cular del president de la Diputació, Josep M. Milà i Camps,comte del Montseny. Per aquest motiu, trobarem la signaturad’Enric Alegret, en condició de testimoni, al peu de tots elsdocuments que es deriven dels escorcolls que es van fer aquestdia i en els successius, juntament amb la signatura del cap del’equip, José M. Alfaro, i d’aquells altres treballadors del Palauque van haver d’intervenir en cada escorcoll concret. En el cas del comunicat relatiu al dia 11, s’especifica que esvan escorcollar l’oficina del Registre, les dependències de lasecció administrativa del Departament de la Presidència, elsarxius dels protocols, de la documentació administrativa i depersonal, i l’arxiu de premsa local, nacional i estrangera; aixícom la Secció d’Aeronàutica Civil, el despatx del departamentde premsa particular del president, el gabinet de treball parti-cular del president i l’oficina de les secretàries particulars delpresident.Com a resultat de la feina feta aquest dia:

- es va deixar dins de sacs la documentació recollida a lesdependències administratives de les seccions de Personal ide Relacions Exteriors.- es va deixar als seus despatxos la documentació de laSecció d’Aeronàutica Civil, pendent de ser revisada en unposterior escorcoll.- es van deixar als seus respectius despatxos els llibres delsprotocols, els fitxers d’ordres i disposicions, l’arxiu depremsa local, nacional i estrangera, l’arxiu de premsa delpresident i la documentació de l’Arxiu General. També esva deixar la documentació de la Delegació de la Generali-tat a Tarragona, referent a asils i cases de beneficència,atès que no es va considerar d’interès.- es va traslladar a les dependències de la DERD aquelladocumentació que es va trobar al despatx del president i

Relació de documentació que es va deixar a les dependències del Palau de la Generalitatde Catalunya.Barcelona, 14 de febrer de 1939. ANC.

1. Sobre la DERD i la seva actuació a Barcelona i Catalunya, vegeu CRUANYES, Josep.Els papers de Salamanca. Barcelona: Edicions 62, 2003.2. Archivo General de la Guerra Civil Española. fons DNSD. Recuperación de Documen-tos. Secretaría. Oficina Barcelona, expedient 46/1.3. ANC, còpia dels comunicats i relacions de documentació, fets per la Delegación delEstado para Recuperación de Documentos (DERD), que es van deixar al Palau de la Gene-ralitat.

que es va considerar d’interès —d’entre la qual cal desta-car quatre revistes maçòniques editades en anglès, la rela-ció dels diputats catalans amb la seva adreça i diversesclaus telegràfiques de la Subsecretaria del Ministeri deGovernació. També es va traslladar la documentació icorrespondència diversa relativa a consolats i a súbditsestrangers i els seus béns, que s’havia trobat al despatx deRelacions Exteriors de la Presidència.

La documentació que es va quedar al Palau es va dipositar,precintada, en una habitació del mateix edifici, que havia estatcedida com a magatzem temporal. Aquesta documentació i laque s’havia deixat a les respectives dependències quedavasota custòdia i responsabilitat directa del porter major delPalau.Aquest mateix dia 11 de febrer també es va entrar a la Casadels Canonges, residència particular del president de la Gene-ralitat, i en el comunicat que es va fer de l’escorcoll es fa cons-

tar que no s’hi va trobar cap document. Amb tot, s’hi indicaque hi havia quadres, vaixella i mobles de gran valor, així comun saló de billar i un despatx de treball amb el seu gabinet detreball i telegràfic.L’endemà, 12 de febrer, era diumenge i, possiblement peraquest motiu, no hi ha constància que es fes cap escorcoll.El dia 13 de febrer va tenir lloc un nou escorcoll per part de l’e-quip que dirigia José M. Alfaro, acompanyat també del fun-cionari de la Diputació Enric Alegret. Durant aquest escorcolles va tornar a revisar l’arxiu de premsa i se’n va elaborar uninventari, juntament amb Josep M. Có de Triola, funcionari deldepartament d’arxiu de premsa del Palau de la Generalitat.L’inventari es va fer per triplicat —una còpia per a la DERD,una per a la Diputació de Barcelona i una darrera, segurament,per al propi arxiu de premsa del Palau— i gràcies a aquestpodem saber que la part corresponent als retalls de premsad’entre el 19 de juliol de 1936 i el 16 d’octubre de 1938 esta-va organitzada per ordre cronològic en volums, mentre que lamés recent —del 24 d’octubre de 1938 al 24 de gener de1939— ho estava en lligalls pendent d’arxivar. També hi haviauna tercera part, organitzada en lligalls relatius a temes con-crets com economia i finances, afers internacionals, partitspolítics, Euskadi o ordre públic, entre d’altres. Els periòdics que es buidaven per fer els retalls eren, pel que faa premsa de Barcelona, El Dia Gráfico, Diario del Comercio,La Publicitat, La Vanguardia, El Noticiero Universal, El Dilu-vio, Diario de Barcelona, Solidaridad Obrera, Cataluña, LaBatalla, La Humanitat, La Noche, La Rambla, Renovación,Treball i Última Hora. Els retalls de premsa de Madrid i deValència eren de ABC, Ahora, Claridad, Crónica, Estampa, LaCorrespondencia Internacional, Fragua Social, Informacio-nes, Heraldo, El Liberal, Política i La Voz. Pel que fa a prem-sa estrangera, aquesta era bàsicament francesa, anglesa, ale-manya i italiana i s’esmenten els diaris L’Action Française, IlCorriere della Sera, Le Temps, L’Oeuvre, Le Peuple, Le Popu-laire, The Times, Paris Soir, Neue Freie Presse, Berliner Tage-blat, Neue Wiener, Journal, Hamburger Freidemblatt.Tota aquesta documentació es va quedar a les mateixes ofici-nes de premsa del Palau.El mateix dia també es va escorcollar l’oficina d’Aviació, on esva trobar documentació anterior a l’esclat de la guerra relativaa pilots civils, que no es van endur; així com la Subsecretariade Relacions Exteriors, d’on sí que van agafar documents. Perl’inventari que es va elaborar a tal efecte, podem veure que vanprendre 51 lligalls el contingut dels quals anava des de docu-mentació relativa a departaments de la Generalitat (Treball iFinances, Justícia, Agricultura, Governació i AssistènciaSocial, etc.), a les relacions amb el govern d’Euskadi, amb elministeri d’Estat o amb la Presidència i el Consell de ministresde la República. Amb tot, el que més hi predomina és docu-mentació relativa a afers consulars, amb expedients d’admissióal càrrec dels cònsols acreditats a Barcelona i, sobretot, expe-dients relatius a les relacions amb diversos consolats establerts

4

Relació de documentació que es va treure de les dependències del Palau de la Generali-tat de Catalunya.Barcelona, [14 de febrer de 1939]. ANC.

a Barcelona —França, Anglaterra, els Estats Units i païsosd’Amèrica llatina, principalment.El dia 13 també van entrar a altres dependències de l’edifici delPalau, on van trobar una col·lecció sencera del DOGC delsanys 1936 a 1939, publicacions d’estadística i inventaris i rela-cions d’obres d’art d’arreu de Catalunya.Per últim, al comunicat d’aquest dia Alfaro feia constar ques’havien escorcollat les dependències del Cos dels Mossosd’Esquadra i no hi havien trobat documentació relativa al perí-ode de la guerra, la qual cosa concordava amb el fet que algú—possiblement un funcionari de la Generalitat— l’havia infor-mat que la documentació dels Mossos d’Esquadra havia estattraslladada a Darnius.L’últim registre va tenir lloc el 14 de febrer i, el mateix dia, esva elaborar un extracte de l’escorcoll on es recollia la feina fetaaquest dia i els precedents. En aquest s’hi feia constar les ofi-cines i dependències que s’havien registrat i la documentaciód’interès que se n’havia tret i traslladat a les oficines centralsde la DERD, al carrer Muntaner 264. La informació d’aquestextracte es pot complementar amb un altre document on cons-ta la relació de sacs i documentació que s’havia tret del Palau.En total, es tracta de 14 sacs i 6 fardells que contenien llistesdel personal funcionari, interí i subaltern del Palau i de laGeneralitat, el dietari del president, actes, decrets, ordres,informes, oficis i retalls de premsa, així com altra documenta-ció i expedients diversos. Aquesta relació ens mostra claramentquins eren els interessos de la DERD i quines dades buscavenals arxius de gestió: bàsicament llistes o fitxers on poguessintrobar noms i adreces de càrrecs públics —del govern de laGeneralitat o del govern de la República—, i càrrecs i afiliatsde partits polítics i sindicats, així com referències a altres per-sones compromeses amb la Generalitat o la República.A banda de l’extracte i la relació de sacs que s’enduien, tambées va redactar una altra relació amb la documentació que esquedava a les seves dependències del Palau, d’entre la qual caldestacar tot l’Arxiu general —que quedava sota custòdia delporter major del Palau—, un fitxer metàl·lic amb el buidatge deles disposicions oficials publicades al BOGC i al DOGC, elsvolums dels protocols de lleis, ordres i decrets i la documenta-ció del cos dels mossos d’esquadra anterior a la guerra, a mésde 292 volums i 77 arxivadors —el contingut dels quals s’es-pecificava en un altre inventari— amb retalls de premsa espan-yola i estrangera.Per últim, les còpies dels comunicats, extracte i relacions ela-borats per la DERD que es van quedar al Palau de la Generali-tat per tal de deixar constància dels escorcolls, també inclouenun darrer expedient amb la còpia de l’índex de l’arxiu delDepartament de la Presidència de la Generalitat. Per aquestíndex, que hem d’identificar com l’instrument de descripcióbàsic de l’Arxiu general del Palau, podem veure que hi haviadocumentació relativa a la Presidència i al Consell Executiu dela Generalitat de Catalunya, al Parlament i als diversos depar-taments de la Generalitat, com també a les Comissaries Dele-

gades de la Generalitat, ajuntaments, dependències de l’Estat aCatalunya, al Govern de la República, entitats, corporacions iparticulars i, finalment, al personal de Presidència i del Palaude la Generalitat.Podem suposar que la documentació que s’esmenta en aquestíndex —necessària per al desenvolupament de les posteriorsfuncions de la Diputació—, va quedar dipositada en el mateixarxiu i que l’equip d’escorcoll només es va endur l’índex ori-ginal, deixant-ne aquesta còpia —en castellà— al Palau.Per acabar, cal dir que al llibre registre de la DERD no hi haconstància dels escorcolls al Palau de la Generalitat que aca-bem de comentar, fets entre els dies 10 i 14 de febrer. Tampocno hi apareix cap esment relatiu als escorcolls que aquests diesvan fer els equips de José M. Alfaro o de Julio Lasanta. Pertant, sense poder arribar a establir una xifra exacta dels escor-colls fets a la ciutat de Barcelona pels equips de la DERD, síque podem dir que aquests van ser més que no pas els quasi1.700 que consten al llibre registre de la DERD.

Marc Torras i Serra

L’ARXIU FAMILIAR DEL DUCAT D’HÍJAR(TEROL) CONSERVAT A L’ARCHIVOHISTÓRICO PROVINCIAL DE ZARAGOZAI LA SEVA DIMENSIÓ EXTRAARAGONESA,UN EXEMPLE DE LA INTERESPACIALITATDE LA NOBLESA SENYORIAL

La senyoria d’Híjar, més tard ducat, data del 1268, quan JaumeI bescanvià amb Pedro Fernández, un dels seus fills naturals,certes propietats que aquell posseïa al Regne de València amb lameitat d’Híjar i Urrea de Gaén, totes dues poblacions a l’actualprovíncia de Terol. Consolidat l’esmentat senyoriu el 1272, elprimer senyor d’Híjar prengué el topònim del lloc com a cog-nom, que encara es manté, en tercer ordre, en el seu actual titu-lar, Cayetana Fitz-James Stuart y Silva Fernández de Híjar,XVII duquessa d’Híjar, més coneguda com a duquessa d’Alba. Tal i com s’esdevé habitualment en la majoria de les senyories,les relacions amb la monarquia, l’adquisició de béns i, sobre-tot, els enllaços matrimonials donaren lloc a l’acumulació detítols, de propietats i, també, als respectius arxius de totesaquelles famílies amb les quals anaren emparentant. “En con-secuencia nos encontramos con una serie de archivos familia-res que en realidad son la suma de otros tantos archivos, archi-vos de archivos..., aplicando un término archivístico, la docu-mentación de una familia nobiliaria es un grupo de fondos.”(A. Lafuente Urién. 2000:19.) En aquest context, podem afirmar que el Fons Híjar o ArxiuDucal d’Híjar, és un dels arxius nobiliaris més importants quetenim a la Comunitat Autònoma d’Aragó, propietat del nostre

5

Govern Autònom, el qual el diposità a l’Archivo HistóricoProvincial de Zaragoza, una vegada acceptada la donació rebu-da dels XVIII ducs d’Alba, és a dir, Cayetana i Jesús deAguirre. Però, a més, tant pel volum dels seus documents,2.000 caixes, equivalents a uns 340 metres lineals, com per laseva antigor (des del segle X) i pel seu contingut (que afectaAndalusia, Galícia, Catalunya, Sardenya, etc.) se’l comparaamb els de les Cases d’Osuna, Medinasidonia, Medinaceli iAlba.Centrats en l’afer que ens ocupa i que als lectors d’aquest but-lletí pot interessar, el nostre coneixement d’aquest arxiu datadel llunyà gener de 1987, quan una beca d’investigació de l’In-stituto de Estudios Turolenses propicià l’inici de la nostra tesidoctoral, defensada a la Universitat de València el 1996 i pub-licada, parcialment, un any més tard (M. J. Casaus Ballester,1997). Acabada aquesta tasca, hem continuat investigant, pub-licant diversos articles i, sobretot, continuem intentant conèix-er una mica més els Fernández d’Híjar.En ocasions, les jornades, congressos o esdeveniments sem-blants permeten intercanviar informacions, bibliografia, etc.En un d’ells, fet a Tortosa durant la primavera del 2004, vaigtenir ocasió de comentar a Josep Maria Sans i Travé, directorde l’Arxiu Nacional de Catalunya, els diversos i rics fons queel Fons Híjar tenia d’alguns llinatges catalans. Poc després, ainstància seva, m’hi vaig entrevistar per explicar-li el projecte,que vaig iniciar pel desembre d’aquell mateix any, consistent arevisar els catàlegs de la sala d’investigadors de l’ArchivoHistórico Provincial de Zaragoza i identificar els documentsque tenien a veure amb les cases nobiliàries catalanes. Per fer-ho, em vaig basar en els dos enllaços matrimonials que es pro-duïren entre els Fernández d’Híjar i:

1r - Francesca de Castre-Pinós Fenollet Zurita (+ Saragos-sa, 1663), III comtessa de Vallfogona, XVI vescomtessa deCanet, XVII d’Illa, baronessa de la Portella, de Melany, dePeramola, etc. A aquest abundant patrimoni, en succeir alseu parent Gaspar Galceran de Castre-Pinós i d’Aragó,afegí el comtat de Guimerà (essent-ne la II titular), elvescomtat d’Èvol (XIII), del Querforadat, les senyories deFréscano, Albero, etc. Fou la segona muller de Juan Fran-cisco Fernández d’Híjar y Fernández de Heredia (1552 –1614), II duc d’Híjar, III duc d’Aliaga, IV duc de Lécera icomte de Belchite.2n - Fadrique de Silva y Portugal (1672-1700), IV mar-quès d’Orani, senyor de les viles de Peñalver i Alhóndiga,de les baronies de Monòver, Sollana i Mur, casà el 1688amb Juana Petronila Silva Fernández d’Híjar i Pignatelli iAragó (1669n – 1710), VI duquessa d’Híjar, VII deLécera, VI d’Aliaga, V comtessa de Vallfogona, IV deGuimerà, X de Salinas, XIII de Ribadeo, V vescomtessade Querforadat, etc.

Així com, en la incorporació que es produí en agregar-se, el1798, el comtat d’Aranda a la Casa d’Híjar, com a resultat dela mort sense successió de Pedro Pablo Abarca de Bolea

Ximénez de Urrea i Pons de Mendoza (1719 – 1798), X comted’Aranda. Era fill de Buenaventura Pedro de Alcántara Abarcade Bolea (+ 1742), IX comte de Aranda, duc d’Almazán i mar-quès de Torres i de Maria Josefa Pons de Mendoza iBournonville, IV marquesa de Rupit, IV de Vilanant, IIIcomtessa de Robres, VI vescomtessa de Jóc, baronessa de San-garrén i Orcau, etc. Tot això heretà Pedro de Alcántara de SilvaFernández d’Híjar i Abarca de Bolea Portocarrero i Pons deMendoza (1741 – 1808), IX duc d’Híxar, X de Lécera, IX deAliaga, VIII comte de Vallfogona, VII de Guimerà, XIII deSalinas, XVI de Ribadeo, VI marquès d’Orani, VIII vescomtedel Querforadat, príncep de la Portella i X comte de Palma delRío, X marquès d’Almenara, XII de Montesclaros, etc., enqualitat de fill de María Engracia Abarca de Bolea i Pons deMendoza (1721 – 1750), única germana del dit comte d’Aran-da que tingué successió.Així, doncs, aquestes són les premisses generals en les qualsens basem per portar a terme la nostra feina. Ara bé, en reali-tat resulta molt més complex, atès que no ens limitem a iden-tificar i descriure els documents de les cases que hem mencio-nat a grans trets, sinó que cal conèixer el seu funcionament i,en el cas que ens ocupa, les específiques d’Híjar i Aranda.Un aspecte que vull destacar és el del llinatge. Tots els arbresgenealògics que he seleccionat (i són molts), tenen alguna cosaa veure amb famílies catalanes, i d’una forma o altra, hi apa-reixeran membres d’algun casal senyorial, potser no de labranca troncal, però sí d’alguna de secundària. Per aquesta raós’han incorporat bastants documents sobre els Pons, en gene-ral, i els Pons de Mendoza, en particular. Convé recordar queMaría Josefa, la mare del X comte d’Aranda, pertanyia aaquesta família; o alguns referits als Portugal, senyors d’Orani(el títol d’aquest marquesat fou atorgat per Felip III l’any 1618a Ana Portugal i Borja, amb facultat perquè pogués heretar-loel seu fill fadristern).Hem revisat en profunditat els múltiples plets que mantingue-ren entre si les cases nobiliàries, sobretot quan algun titularmoria sense successió. En aquest cas, uns documents ens por-ten a d’altres; en concret, el referit al casal dels Castre, per lesreivindicacions que en feren els Castre-Pinós.Podem afirmar que aquests estats, en integrar-se a la Casad’Híjar, passaren a tenir una administració comuna que, amesura que transcorregué el temps, s’anà centralitzant a Bar-celona, però que és la que actuà en el Ducat d’Híjar. Del segleXIX s’han revisat i seleccionat molts documents, referits alstestaments dels titulars de la Casa d’Híjar i hi hem trobatinformació sobre les propietats d’aquestes cases catalanes; elmateix podem dir de les testamentàries, els comptes, les ren-des, les vendes i altres documents que ens permeten recons-truir la fi, si més no física, d’aquestes senyories i fins i tot, enalguns casos, quins foren els nous propietaris; en ocasions (fetmolt freqüent), llurs propis administradors o empleats.Si se’m permet l’expressió, treballo en un trencaclosques i crecque vaig completant-lo cada vegada més. Cronològicament, els

6

documents abasten des del segle X (algun pergamí és datat pelsistema carolingi), fins a finals del XIX. Molts segles d’històriaque aporten noves dades i visions. Perquè, encara que resultiobvi, convé recordar que els arxius són el reflex de la societaten la qual s’inscriuen, fet que permetrà estudiar amb més pro-funditat, per exemple, les relacions entre els pagesos i els seussenyors, tenint a més una variada informació sobre els dife-rents conflictes bèl·lics esdevinguts, com ara la Guerra delsSegadors, la de Successió o la d’Independència. L’absència defronteres geogràfiques i polítiques, almenys tal i com les ente-nem en l’actualitat, és un altre afer present en el règim senyo-rial, en aquest cas, als estats d’Illa, Èvol i Canet (Rosselló),etc.; senyories a les quals, segons sembla, no afectà tant laRevolució francesa de 1789.En definitiva, és això a grans trets el que podem explicar. Falta,però, revisar més de la meitat dels lligalls i continuar el procésd’identificació i descripció. No obstant això, els 2.961 docu-ments descrits, informació dels quals es troba ja a l’ArxiuNacional de Catalunya, han donat lloc a 130.000 pàgines, deles quals han estat digitalitzades 30.000, resultat de la feina dequi escriu, que ha portat, en algunes ocasions, a ordenar elsdocuments cronològicament (com la correspondència) o a sub-dividir-los per segles o afers (sobretot, en qüestions judicials).La identificació i descripció dels documents de procedènciacatalana es correspon, aproximadament, amb el 50% de l’ar-xiu, però la digitalització no arriba encara al 20% de les imat-ges. El projecte de l’Arxiu d’Híjar requerirà encara uns anysfins al moment que pugui ser consultat a l’Arxiu Nacional deCatalunya en condicions de plena normalitat.

BURRIEL RODRIGO, M.; MARTÍNEZ PLANELLS, J. [et al.] (1950-1951.) Inventario-resumen de los documentos conservados enel Archivo Ducal de Híjar de la villa de Épila (Zaragoza.) Conun índice alfabético de la documentación más interesante.Zaragoza. Copia mecanografiada. Archivo Histórico Provin-cial de Zaragoza.CASAUS BALLESTER, M. J. (1997.) Archivo ducal de Híjar.Catálogo de los fondos del Antiguo Ducado de Híjar (1268-1919.) Valencia. Diputación General de Aragón e Instituto deEstudios Turolenses.LAFUENTE URIÉN, A. (2000.) “Archivos nobiliarios”. Archivosnobiliarios: Cuadro de clasificación. Sección nobleza delArchivo Histórico Nacional. Madrid. Ministerio de Educación,cultura y deportes. Secretaría de Estado de Cultura. Secretaríageneral técnica. Centro de publicaciones, p. 11-32.

M. José Casaus BallesterArxivera i doctora en Història

«EL RETORN DELS DOCUMENTSCONFISCATS A CATALUNYA» Una exposició que, amb voluntat de reconciliació,recorda un trist passat

El passat 4 de febrer es va inaugurar al Palau Moja de Barce-lona l’exposició «El retorn dels documents confiscats a Cata-lunya», amb la qual el Departament de Cultura de la Generali-tat de Catalunya vol explicar la confiscació documental que vafer el franquisme i la finalitat informativa i repressiva de larequisa; vol recordar alhora la història de la reivindicació i,finalment, d’acord amb la Llei de restitució aprovada pel Con-grés i el Senat el 2005, vol exposar quina documentació retor-na i a qui pertany. I, en aquest darrer aspecte, es mostra unaselecció dels documents que, en aplicació de la llei, l’Estat varetornar a la Generalitat el passat 31 de gener de 2006.Per encàrrec de la Conselleria de Cultura, la Subdirecció Gene-ral d’Arxius i l’ANC han organitzat l’exposició que s’exhibeixinicialment a Barcelona i que, al llarg del 2006, també es podràveure a Lleida, Amposta, Manresa, Girona i Tarragona. A més,és previst cedir-la a altres localitats que ho sol·licitin.Els comissaris de l’exposició són: Ramon Alberch (subdirectorgeneral d’Arxius), Josep M. Sans Travé (director de l’ANC) iÀngels Bernal (cap de l’Àrea dels fons de l’Administració del’ANC). Els continguts han estat elaborats pels arxivers del’ANC: Marc Aureli Berenguer, Anna Duran, Marc Torras iMaria Utgés. El disseny de l’espai, així com la presentacióestètica i gràfica són obra del dissenyador Pep Canaleta. I elsset audiovisuals que es projecten (amb una durada total de 35minuts) han estat realitzats per Joan Mallarach i l’empresaSONO.

7

La mostra comença amb una escenificació simbòlica de la desfeta d’arxius que va pro-vocar la Guerra Civil. Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió.

Amb motiu de l’exposició, el Departament de Cultura ha edi-tat una selecció de documents confiscats. Es tracta de la reedi-ció en un sol volum dels fascicles que en el seu dia va publicarla revista Sàpiens i que es troba a la venda a les llibreries de laGeneralitat amb el títol Els documents confiscats/retornats aCatalunya. D’altra banda, com a complement de l’exposició, el ServeiDidàctic de l’ANC ofereix assessorament al professorat, moni-tors i guies de grups i, properament, s’editarà una carpetadidàctica destinada especialment a l’alumnat d’ensenyamentsecundari.

LA DESFETA D’ARXIUSLa mostra comença amb una escenificació simbòlica de la des-feta d’arxius que va provocar la Guerra Civil. Prestatgeries ple-nes d’arxivadors que cauen per terra i fotografies de bombar-dejos a la ciutat de Barcelona introdueixen el visitant en elsdesastres de qualsevol guerra que, en el cas de la Guerra Civilespanyola, es van agreujar amb una intensa repressió que vaafectar moltes persones, i per a la qual es van confiscar docu-ments, provocant la disgregació d’arxius originaris, és a dir,fragmentant la unitat dels arxius d’origen.Tot seguit, un audiovisual explica el context de l’època: laCatalunya de la Segona República (1931-1939), molt dinàmi-ca, que amb l’esclat de la guerra, el triomf de l’exèrcit de Fran-co i gràcies a la confiscació de documents patirà una sistemà-tica repressió. En tot moment el fil conductor del discurs expo-sitiu són els documents d’arxiu, ja sia els documents confiscatso els que van generar els organismes al servei de la repressió.Aquesta és la característica principal de l’exposició: el docu-ment d’arxiu, sobretot el document textual, és el protagonistai, a la vegada, l’eix i el nexe de la narració.

A partir d’aquí, en record dels trens de mercaderies que vantraslladar els documents confiscats fins a Salamanca, l’exposi-ció inicia un simbòlic viatge en tren que ens trasllada en eltemps i en l’espai fins a retornar novament a l’origen.

LA CONFISCACIÓEn el primer vagó de l’exposició —un vagó format per trescompartiments— s’explica com uns anomenats serveis deRecuperación de Documentos van dur a terme la confiscaciódocumental entre el 1936 i el 1940. Un gràfic sobre els serveisde Recuperación, que a partir de l’abril de 1938 passen a ser laDelegación del Estado para Recuperación de Documentos(DERD), detalla l’inici, l’evolució, la dependència orgànica ila transformació de l’organisme fins la seva dissolució l’any1977.En aquest vagó de color blau (color associat al franquisme) espot veure com la requisa avançava al mateix ritme i en lamateixa direcció que l’ocupació franquista del territori, és adir, per l’est i pel sud, i que són les comarques de Lleida iTarragona les primeres a ser escorcollades. Una relació de“domicilios rojos” de Barcelona, feta per l’Oficina d’Informa-ció i Propaganda Anticomunista (OIPA), precedent de laDERD, mostra com mesos abans es preparava l’actuació a laciutat comtal. La ciutat de Barcelona seria el principal objectiu dels serveisde Recuperación, ja que els arxius confiscats a la capital polí-tica, econòmica i cultural oferien molta informació d’arreu deCatalunya. De la ciutat de Barcelona, hi ha ben documentats1.678 registres, entre els quals n’hi ha un fet al Palau de laGeneralitat el 4 de març de 1939. A través de les pàgines delllibre de registres, de fitxes, d’actes i extractes d’escorcolls,així com de relacions, comunicats i informes, queda documen-tada la confiscació.

8

Amb la imatge d’un tren de mercaderies com els que es feien servir a la postguerra s’i-nicia l’explicació sobre la confiscació dels documents a Catalunya.Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió.

El document d’arxiu, sobretot el document textual, és el fil conductor del discurs expo-sitiu, tant gràfic com audiovisual. Fotograma del primer audiovisual.

Paral·lelament a l’actuació a Barcelona, Recuperación deDocumentos va ordenar als ajuntaments de l’època que parti-cipessin en la recollida de documents. Van ser pocs, però, elsajuntaments que van informar positivament, com es pot obser-var en el darrer mapa que es presenta en aquest àmbit dedicata la confiscació. Oficis i cartes de diversos ajuntaments (Torte-llà, Santa Coloma de Queralt, Navarcles, Tiana, Ulldecona, elsGuiamets, Ripoll, l’Escala, Torroella de Montgrí, Sentmenat,Freginals, Sant Cugat del Vallès) il·lustren els tipus de respos-ta més habitual.S’estima que, com a mínim, des de Barcelona es van enviar adestruir més de 72,5 tones de paper i que més de 137 tones dedocuments van ser traslladades a Salamanca. Però aquestesxifres poden augmentar amb la consulta d’altres fonts, ja quetot i que oficialment la recollida de documentació s’atribuïa enexclusiva als serveis de Recuperación, l’Exèrcit, la Falange iels governs civils també en van recollir.Al costat del relat de la confiscació, les pàgines de la revistaFOTOS, setmanari gràfic editat per Falange, ofereixen la imat-ge que el propi Règim donava de l’ocupació de Catalunya. Elstitulars i els articles que acompanyen les fotografies són repre-sentatius del llenguatge i els valors dominants del moment.El testimoni de la intensa activitat de Recuperación de Docu-mentos a Barcelona, documentat en el llibre registre d’escor-colls, ha servit per fer el segon audiovisual de l’exposició, quesimula la recollida de documents pels carrers de la ciutat i on espot veure com en quatre mesos —del 28 de gener al 3 de junyde 1939— es van fer els 1.678 escorcolls. Ben segur que aquestnombre també va ser superior, atès que entre la documentacióde l’oficina de Recuperación a Barcelona hem localitzat algunsescorcolls que no consten al llibre registre, però estan docu-mentats amb actes o informes en expedients a part.

LA REPRESSIÓEl segon vagó d’aquest simbòlic tren, d’un to grisós (el gris erael color dels uniformes de la policia franquista, els agents de laqual eren anomenats grisos), té dos compartiments i vol simu-lar l’oficina sinistra i tancada on, a partir de la consulta delsdocuments confiscats, s’elaboraven els fitxers de persones con-siderades desafectes al nou règim i s’enviaven els informessobre persones concretes als diferents organismes al servei dela repressió que els demanaven, com ara: la Dirección Generalde Seguridad, el Tribunal de Responsabilidades Políticas, elTribunal para la Represión de la Masoneria y el Comunismo,tribunals militars, tribunals de depuració de funcionaris, etc. En aquest àmbit sobre la finalitat informativa i repressiva de laconfiscació (1936-1975), es recorden amb xifres i fotografies lesconseqüències de la repressió: la presó, l’exili, la depuració pro-fessional, la mort, entre d’altres. I, per contrast, uns cartells delprimer franquisme fan propaganda de les virtuts del nou règim.Amb exemples de Pompeu Fabra, Josep Pous i Pagès, LluísCompanys i Antoni Rovira Virgili es pot veure com a partir dela informació que conté un article de premsa, un opuscle o unacarta s’elaborava la fitxa d’una determinada persona.També es mostra com quedava arxivada la documentació aSalamanca: la majoria amuntegada, sense ordre, descrita deforma molt superficial a través de relacions incompletes iimprecises. Només la documentació confiscada a les lògiesmaçòniques passava a formar part dels nous expedients que,per lògies, activitats o persones, confeccionaven els serveis deRecuperación.A l’audiovisual que acompanya el vagó gris es mostren algu-nes de les fitxes que feien els serveis de Recuperación. Són fit-xes d’alcaldes, regidors i altres persones de diferents comar-ques catalanes. La desproporció de la informació recollida a lafitxa —el suposat delicte— contrasta amb el tipus de condem-

9

La finalitat informativa i repressiva de la confiscació es documenta amb les fitxes i elsinformes que feien els serveis de Recuperación de Documentos. Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió.

El llibre de registre dels escorcolls fets a Barcelona i un plànol de 1936 han servit persimular la recollida de documents pels carrers de la ciutat.Fotograma del segon audiovisual.

na que per a cadascú va representar la repressió: pena de mort,reclusió perpètua, sovint entre 15 i 30 anys de presó, treballsforçats, exili. La frase de Miguel de Unamuno, “vencereu, però no conven-cereu”, pronunciada el 12 d’octubre de 1936 al Paranimf de laUniversitat de Salamanca, en resposta a la incitació a la vio-lència que defensava Millán Astray (general de la Legión),tanca l’àmbit dedicat a la repressió i enllaça amb el de la rei-vindicació en la democràcia.

LA REIVINDICACIÓEl tren continua amb un tercer vagó blanc, lluminós i obert.Després de la mort del dictador, l’arribada de la democràcia vapermetre reivindicar el retorn dels documents confiscats arrande la Guerra Civil. La cronologia dels fets, de 1977 fins al 2006, ocupa els trescompartiments d’aquest vagó. Fotografies dels darrers anys,així com reculls de premsa i publicacions especialitzades, ser-veixen per recordar una llarga reivindicació de prop de trentaanys on s’han sumat els esforços del Govern i el Parlament deCatalunya, amb els d’historiadors i arxivers, així com els de lasocietat civil catalana, representada en els darrers anys per laComissió de la Dignitat. A través de gràfiques es pot veure la distribució i evolució deles iniciatives parlamentàries presentades al Congrés, al Senati al Parlament de Catalunya pels diversos partits polítics duranttots aquests anys.Diverses fotografies deixen constància dels treballs arxivísticsfets pel Departament de Cultura i de les adhesions d’arreurebudes per la Comissió de la Dignitat. En aquest darrer aspec-te, són significatives les adhesions de Rigoberta Menchú,premi Nobel de la Pau, i del professor d’història contemporà-nia de la Universitat de Salamanca José Luís de las Heras.

Per demostrar que la reivindicació catalana no és un fet únic iaïllat, ans al contrari, té precedents similars arreu del món,aquest àmbit inclou un mapa amb altres exemples de restitu-cions d’arxius als seus legítims propietaris.Un quart audiovisual fa repàs de la reivindicació dels darrersanys: comença amb les manifestacions de 1995 contra el retornaprovat pel Consell de Ministres de Felipe González i acabaamb el dictamen de la Comissió d’Experts favorable al retorn,fet públic el 23 de desembre de 2004. Inclou les reflexionsd’arxivers, polítics i historiadors que han participat activamenten la polèmica.

EL RETORNL’article 2 de la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitucióa la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats arrande la Guerra Civil, serveix per fer un gir en el trajecte i enllaçaramb el següent vagó del tren de l’exposició: el del retorn.Tres compartiments de color verd (el verd com a símbol devitalitat, regeneració, creixement) mostren l’ampli, divers iactiu teixit associatiu de la Catalunya dels anys trenta. Aquí,entre cartells i fotografies de l’època, es relacionen algunes deles entitats privades i dels particulars als quals se’ls va confis-car documentació. La informació oferta s’ha extret dels tre-balls d’identificació de titulars fets per arxivers del Departa-ment de Cultura, treballs que es van iniciar l’any 2003 i que estroben encara en curs. Com es pot veure a les gràfiques sobre titulars de documenta-ció confiscada, els partits i organitzacions polítiques (PSUC,ERC, POUM, Estat Català, etc.) i els sindicats (UGT, CNT,CADCI, Unió de Rabassaires, etc.) són les entitats que mésdestaquen; les entitats culturals, esportives, recreatives, filosò-fiques i els particulars representen un percentatge molt menor.A les vitrines dels tres compartiments d’aquest vagó es mos-

10

D’acord amb la llei de restitució, la documentació d’entitats privades i particulars —entre la qual destaca la de partits polítics i sindicats— tornarà en una segona fase. Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió.

A la crònica de la reivindicació, que es remunta al 1977, es pot veure com la societatcatalana hi ha participat activament.Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió.

tren reproduccions de carnets de socis o afiliats i documents depersones físiques i jurídiques privades que encara es troben al’Arxiu de la Guerra Civil, però que han de retornar en unasegona fase. I, com a presentació del que ja ha retornat, s’ex-posen cartes de diverses entitats rebudes per la Generalitat deCatalunya i arxivades en els 507 lligalls que el 31 de gener de2006 van ingressar a l’ANC.L’audiovisual —el cinquè— que es projecta en aquest àmbit ésun seguit de fotos carnet d’homes i dones de l’època que escombinen, en diferents plans, amb segells, logotips i informa-ció extreta de carnets i fitxes de tot tipus d’entitats. De fons, esveuen escenes de la societat catalana d’aquells anys.

LA RECUPERACIÓ DE L’ARXIUDE LA GENERALITAT DE CATALUNYAEl darrer vagó del tren està dedicat a la recuperació de l’arxiu dela Generalitat de Catalunya. En dos compartiments de color ver-mell (el color de la imatge institucional) i una gran vitrina a parts’expliquen les restitucions més significatives que ha rebut laGeneralitat des del seu restabliment l’any 1977 fins a l’actualitat. En el primer compartiment s’exposa una mostra dels docu-

ments retornats per un particular, per la Diputació i l’Ajunta-ment de Barcelona, per la Biblioteca Nacional de Madrid, pelGovern d’Euskadi i la Fundació Sabino Arana, i per l’Arxiu dela Corona d’Aragó. Com a mostra dels documents restituïts,s’hi pot veure: fotografies del Comissariat de Propaganda,documents de l’exposició Art Català a París de 1937, fitxes i unmapa del salvament d’arxius durant la guerra, un llibre d’actesdel Govern, mapes del pla d’obres públiques de 1935, el dieta-ri de la Generalitat corresponent a 1937 i sol·licituds de subsi-dis adreçades a l’oficina del Govern en el seu exili a París (l’a-nomenada Layetana Office).El segon compartiment explica l’abast cronològic, territorial icompetencial de la documentació que el 31 de gener d’en-guany ha retornat l’Estat i, a part, dins la gran vitrina se’n potveure una mostra que inclou correspondència dels presidentsMacià i Companys, documents sobre actuacions en matèriad’administració local, agricultura, ajut als refugiats, apropia-

11

La recuperació de l’arxiu de la Generalitat de Catalunya s’inicia als anys vuitanta.Diverses restitucions han precedit el retorn més esperat: el dels documents confiscatsque es trobaven a Salamanca. Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió.

12

cions, col·lectivitzacions, cultura, defensa i defensa passiva,delegació a Madrid, finances, justícia, obres públiques, segure-tat interior, així com documentació del Parlament de Catalun-ya.Entre d’altres, s’hi pot veure: felicitacions al president Maciàper l’aprovació de l’Estatut de 1932 (de l’Escola La Canyad’Olot, del Centre Excursionista de Catalunya, de la CambraOficial de Comerç i Indústria de Lleida), el text de l’Estatut perpublicar a La Gaceta de Madrid, un dels llibres d’actes de laComissió Mixta de traspassos de serveis, oficis que comuni-quen la constitució dels ajuntaments d’Alcover, Bescaran iCervera, fitxes de nens evacuats de Madrid, informes sobrecentres de Tortosa i Barcelona per acollir refugiats, expedientsd’apropiacions d’immobles i de col·lectivitzacions d’empreses,un mapa sobre bombardejos soferts a Barcelona, comunicatsde premsa per radiar, subsidis i credencials de les MilíciesAntifeixistes, una carta de Companys al president de Mèxic,correspondència amb la Delegació de la Generalitat a Madridsobre els combatents i un carnet de funcionari (un ciclista) icartes del Parlament de Catalunya.A partir de frases extretes de correspondència i informes ofi-cials, un sisè audiovisual mostra l’activitat de la institució, tantdurant la presidència de Francesc Macià com la de Lluís Com-

El retorn dels documents confiscats permet recuperar la unitat dels arxius originaris dis-gregats per la guerra i la repressió i, alhora, contribueix a superar un dels greuges come-sos per la dictadura i a consolidar la democràcia.Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió.

La documentació dels 507 lligalls que va retornar el 31.1.2006 completa importants lla-cunes de l’arxiu de la Generalitat de Catalunya, com ara, sobre activitats de la Presidèn-cia, actuacions en matèria d’ordre públic, presons, administració local, assistència social,economia i defensa, entre d’altres.Foto: Oscar Martínez. ANC. Arxiu de gestió

13

panys. En diversos plans, es combinen les frases amb fotogra-fies i cartells de la Generalitat de Catalunya, així com ambsegells i logotips de correspondència rebuda o emesa i, de fons,escenes sobre l’acció de govern.Des d’un punt interactiu, els visitants poden consultar part delstreballs en curs sobre identificació de documents confiscats apersones físiques i jurídiques privades. Es tracta del resultatdels treballs d’identificació fets per l’ANC l’any 2003, quan esvan consultar les capses de documentació textual de les agru-pacions Político-social de Barcelona, Lleida i Vinaròs. El puntinteractiu també permet accedir a la descripció del contingutdels 507 lligalls de la Generalitat, així com a la informaciósobre els fons que conserva l’Arxiu Nacional de Catalunya.

LA SUPERACIÓ D’UN GREUGEAquí, el tren de l’exposició arriba al final del seu trajecte:novament l’origen, allà on es van generar els documents. Aratrobem dempeus les prestatgeries tombades de l’entrada. L’es-cena representa la recuperació de la unitat de l’arxiu originari,unitat que mai s’havia d’haver desfet.La setena i darrera projecció recorda l’aprovació de la llei derestitució al Congrés (15.9.2005) i al Senat (3.11.2005) i mos-tra com la documentació que ha retornat de la Generalitat deCatalunya completa moltes de les llacunes de l’arxiu de la ins-titució que es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya.Per a molts ciutadans —alguns han expressat el que senten enel llibre de signatures de l’exposició— el retorn dels docu-ments confiscats contribueix a superar un dels greuges come-sos per la dictadura i a consolidar la democràcia. La llei d’am-nistia de 1977, el reconeixement de serveis prestats a institu-cions republicanes, les indemnitzacions per haver sofert presóper motius polítics, o el retorn de patrimoni immobiliari als

sindicats són algunes de les mesures adoptades per l’actualdemocràcia que també tenien per objectiu compensar greuges,a vegades només simbòlicament.L’exposició «El retorn dels documents confiscats a Catalunya»vol recordar el passat i les seves nefastes conseqüències, per-què cal aprendre de les lliçons de la història —com alertaWinston Churchill a l’entrada de la mostra—, però la recupe-ració de la memòria col·lectiva es vol fer des de la reconcilia-ció i la normalitat democràtica, amb el desig de contribuir asuperar un trist passat, com conviden a fer els versos del poetaMiquel Martí i Pol, inclosos en el primer audiovisual de l’ex-posició: “Convertirem el vell dolor en amor i el llegarem,solemnes, a la història”.

Àngels Bernal i CercósOpuscle de l’exposició «El retorn dels documents confiscats a Catalunya»

14

L’INGRÉS MÉS ESPERAT: ELS DOCUMENTSCONFISCATS L’ANY 1939A LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Per fi, després d’un viatge accidentat, el 31 de gener d’en-guany va ingressar a l’ANC la documentació de la Generali-tat de Catalunya que, arran de la Guerra Civil, es trobava aSalamanca.D’acord amb el que estableix l’article 2.1. de la Llei 21/2005,de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalun-ya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civilcustodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i decreació del Centre Documental de la Memòria Històrica, elMinisteri de Cultura ha dut a terme la primera fase del retornque correspon als documents que formen part de l’arxiu insti-tucional de la Generalitat.

Segons la relació de lliurament del 31 de gener de 2006, laSubdirecció General d’Arxius Estatals va ingressar a l’ANC79 paquets que contenien 500 lligalls de documentació, enu-merats de l’1 al 507 i instal·lats en 507 capses de l’antiga Sec-ció Guerra Civil de l’Archivo Histórico Nacional (AHN), pri-mera denominació de l’actual Arxiu General de la GuerraCivil Espanyola. Per tal de precisar la dependència orgànicade la Generalitat, set lligalls —del 150 al 156— amb docu-mentació judicial van quedar a Salamanca i és previst queretornin en una segona fase. Pel que fa al contingut dels lligalls, més del 90% de la docu-mentació va ser generada entre 1936 i 1939, però, per la sevasingularitat, cal destacar la d’abans de la guerra, atès que fareferència a l’aprovació de l’Estatut de 1932 i inclou la corres-pondència del president Francesc Macià i les actes de laComissió Mixta de traspassos de serveis.

La majoria de documents són de Justícia (213 lligalls) iDefensa (170 lligalls). En el cas de Justícia destaca la docu-mentació de serveis penitenciaris (124 lligalls) i la dels òrgansen matèria d’incautació adscrits primer a Justícia i posterior-ment a Presidència (Comité d’Apropiacions 63 lligalls iComissió de Responsabilitats 18 lligalls), i pel que fa a Defen-sa, els subsidis a milicians lliurats pel Comitè de MilíciesAntifeixistes (162 lligalls).El nombre de lligalls d’altres àmbits competencials és moltmenor: 49 lligalls de Governació (administració local, segure-tat i ordre públic); 20 de Finances i Economia (amb expe-dients d’intervenció de comptes bancaris, autoritzacions d’o-peracions borsàries, Consell d’Economia, Junta de ControlSindical i Econòmic i altra documentació en matèria d’indús-tria i transport); 16 de Cultura (que inclou esports i radiodifu-sió); sis de Sanitat i Assistència Social (amb documentació delComissariat d’Assistència als Refugiats i del Comitè d’Avi-tuallament); dos de Treball i Obres Públiques (amb informesde la Junta de Defensa Passiva); i un lligall d’Agricultura.La documentació que fa referència a l’Estatut de 1932 ocupanou lligalls, i quinze, la generada per la Presidència de laGeneralitat. Aquesta inclou documentació del Consell deGovern i del conseller primer, de la Secretaria de RelacionsExteriors relatius a consolats estrangers i a conflictes amb elgovern de la República, i de la Sotsecretaria Jurídica i deRelacions sobre indults i pròrrogues d’incorporació a files.També hi ha un lligall del Parlament de Catalunya, tres de laDelegació de la Generalitat a Madrid i dos lligalls amb docu-mentació diversa.L’inventari dels 507 lligalls que han retornat va ser publicatl’any 1992 pel Departament de Cultura de la Generalitat i, desde fa uns anys, també es pot consultar en base de dades a laSala de consulta de l’ANC o a través del web de l’Arxiu. A laconsulta dels documents en còpia microfilmada, ara s’hi afe-geix la possibilitat d’accedir als originals. Amb aquesta restitució es completen moltes de les llacunesdel fons Generalitat de Catalunya (Segona República), la uni-tat del qual s’havia fragmentat arran de la guerra i la repressióposterior.

UNA APORTACIÓ SOBRE LA PRÀCTICADE RETORNS D’ARXIUS EN L’ÀMBITINTERNACIONAL

Un dels àmbits de l’exposició sobre el retorn dels documentsconfiscats a Catalunya tracta específicament de la llarga rei-vindicació que s’ha fet d’aquest retorn des de les instànciesmés diverses de la societat catalana. Tot i que aquest retorns’insereix en una pràctica habitual, en els casos, malaurada-ment massa freqüents, d’arxius desplaçats, la polèmica que hadesvetllat pot haver fet creure entre el gran públic que es trac-ta d’un cas excepcional i fins i tot a contracorrent.

Les capses amb la documentació retornada que des del 31.1.2006 són al dipòsit del’ANC.Foto: Marc Torras. ANC. Arxiu de gestió.

Noticiari

15

Per tal de contextualitzar, doncs, la reivindicació catalana enla pràctica internacional, l’exposició mostra dos mapes on esrepresenten alguns dels retorns o restitucions d’arxius que hantingut lloc a escala internacional en els últims dos-cents anys. L’apartat s’obre amb un esment al codi deontològic que elsarxivers de tot el món es van donar a si mateixos l’any 1996,al Congrés Internacional d’Arxius fet a Pequín.S’han triat només setze exemples, d’entre molts altres delsquals tenim notícia. Van des dels arxius europeus desplaçats aParís durant l’Imperi Napoleònic (entre ells l’espanyol deSimancas), passant per alguns dels molts arxius desplaçats aconseqüència de la Segona Guerra Mundial, fins als arxius deKuwait espoliats per Iraq durant la Guerra del Golf. Els mapes, que han desvetllat força interès tant entre el públiccom entre la premsa, volen ser una contribució tant a la refle-xió i a la correcta valoració de tot l’afer, com a un majorconeixement del món dels arxius.

LA DOCUMENTACIÓ CATALANADE TITULARITAT CATALANA PRIVADACONFISCADA PER LA DERD

El llibre registre d’escorcolls de la Delegación del Estadopara Recuperación de Documentos (DERD) mostra clara-ment que l’objectiu de l’organisme franquista no foren nomésels documents de les institucions públiques, també els de par-tits polítics, sindicats, òrgans de premsa, llibreries, editorials,entitats de tota mena i alguns particulars.Aquesta documentació de titularitat privada, que retornarà aCatalunya en una segona fase, es troba en procés de revisióper tal d’identificar els seus diferents productors. No obstant

això, dels treballs d’identificació duts a terme per l’ANCl’any 2003, en què es van examinar les seccions PS Barcelo-na, Lleida i Vinaròs, se’n desprenen una sèrie de dades quesón extrapolables a la resta de seccions, la revisió de les qualses troba en una fase molt avançada.Tant pel seu volum com pel nombre de titulars, destaca ladocumentació de tres grans tipus de productors. En primerlloc, la generada per sindicats, societats obreres, cooperativesi col·lectius professionals en general; en segon lloc, la de par-tits i agrupacions polítiques i en tercer lloc, la d’entitats. Enun percentatge molt menor, se situa la documentació d’òrgansde premsa i de particulars.En els dos primers grups estan representats els grans partits icentrals sindicals de la primera meitat del segle XX: PSUC,ERC, JJLL, POUM, UGT, CNT-FAI, CADCI o la Unió deRabassaires, i les seves seccions territorials i sectorials. Peròtambé agrupacions polítiques més minoritàries, com AccióCatalana, Estat Català, la Lliga Regionalista, el Partit Sindica-lista o la Unió Socialista de Catalunya; cooperatives de consumi de producció, i organitzacions sindicals sectorials, adherides ono a les grans centrals, com el Sindicat Agrícola Arrosser deSant Carles de la Ràpita, la Societat Tipogràfica de Tarragona ola Societat Instructiva Ferroviària de Lleida, entre moltes altres.Dins del grup de les entitats, n’hi ha de tota mena: culturals,esportives, recreatives o filosòfiques, amb o sense una vincu-lació política explícita: ateneus, casinos i cercles obrers, repu-blicans i llibertaris; associacions naturistes, vegetarianes iesperantistes, associacions d’intel·lectuals, clubs esportius osocietats d’ajut internacional com Socors Roig Internacional iSolidaritat Internacional Antifeixista.Quant a l’abast territorial, hi ha un clar predomini dels titularsde les comarques de Barcelona; si bé cal tenir en compte quela comarca del Barcelonès inclou dades de productors d’àm-bit supracomarcal, l’activitat dels quals pot afectar tot Cata-lunya, com és el cas dels òrgans centrals de partits i sindicats.Segueixen, en un percentatge molt inferior, els titulars de lescomarques de Tarragona, els de les comarques de Lleida i, endarrer terme, amb una proporció mínima, els de les comar-ques gironines.Cronològicament, predomina la documentació produïda entre1930 i 1939, especialment durant el període de guerra, peròtambé hi ha representació de documents molt anteriors, que esremunten al final del segle XIX, i que pertanyen sobretot aentitats. Com, per exemple, diversa documentació del CentreRepublicà de Reus entre el 1886 i el 1889, el llibre d’actes delCasino Republicà d’Igualada de 1893-1914, llibres d’actesdel CADCI entre el 1904 i el 1916, el cens de militants de laUnió Federal Nacionalista Republicana de Valls de 1910, lesactes de la Societat Vegetariana Naturista de Catalunya del1919 al 1926 o les de l’Ateneu Obrer Republicà Autonomistadel districte VII de Barcelona de 1923.La tipologia dels documents requisats respon majoritàriamenta la finalitat repressiva de la confiscació. Interessava especial-

16

ment aquella documentació que fes referència directa a lespersones, per això el gruix del volum requisat el formen elscarnets, les fitxes i les relacions de socis, militants o afiliats;les sol·licituds d’ingrés, les autoritzacions, els certificats, lescredencials i els avals polítics, les relacions de voluntarismobilitzats al front, els fulls de cotització o les nòmines.No obstant això, també hi ha documentació constitutiva de lesorganitzacions —estatuts, reglaments o normes d’organitza-ció—, documentació generada pels seus òrgans de govern—llibres d’actes, correspondència, estadística, actes decol·lectivitzacions, actes de nomenament de comitès de con-trol— i documentació de caràcter informatiu —circulars,comunicats, informes i butlletins. L’exposició El retorn dels documents confiscats a Catalunya,inaugurada al Palau Moja de Barcelona el passat 4 de febrer,presenta una mostra d’alguns dels titulars de documentacióidentificats durant els treballs fets per l’ANC l’any 2003.

LA COL·LECCIÓ DE GRAVATSDE L’ÀLBUM POR LA LIBERTADDEL PINTOR DJORJE ANDREJEVIC-KUN

L’Arxiu Nacional de Catalunya ha adquirit una col·lecció denou gravats sobre fusta del pintor iugoslau Djorje Andrejevic-Kun, fets l’any 1938 i que reflecteixen la seva experiència per-sonal com a brigadista internacional de la Guerra Civil espan-yola. L’ANC va tenir coneixement de l’existència del fonsarran d’un viatge a Belgrad fet per un tècnic arxiver i la secre-tària general de l’associació Archivo Guerra y Exilio (AGE).

L’autorDjotjer Andrejevic-Kun (1904-1964) és un pintor desconeguta Occident, atès que la seva vida i obra va transcórrer íntegra-ment a Iugoslàvia. Fou un pintor i gravador molt conegut al’antiga Iugoslàvia, sobretot a partir del moment que va guan-yar el concurs per al disseny de l’escut de la ciutat de Belgrad,l’any 1931, encara vigent. Participà a la Guerra Civil espan-yola, entre el juny de 1937 i el maig de 1938, com a brigadis-ta internacional. De retorn al seu país, fou empresonat per lesautoritats iugoslaves pel seu intent de divulgar les experièn-cies de la guerra d’Espanya a partir dels dibuixos fets el 1938;alliberat el novembre de 1940, Kun es convertí en partisà is’uní a l’exèrcit de Josep Broz (Tito) fins a l’expulsió dels ale-manys de Iugoslàvia el 1945. Finalitzada la seva vida militar, Kun esdevingué un artistamolt conegut i protegit per l’estat. Fou professor de l’Acadè-mia de Belles Arts de Belgrad, de la qual arribà a ser directorentre el 1960 i el 1963. Paral·lelament va fer una gran quanti-tat d’obra que presentà en diverses exposicions col·lectives i12 de particulars, la qual actualment es troba als principalsmuseus de Sèrbia i Montenegro, Croàcia, Eslovènia, Macedò-nia, Bulgària i Alemanya. Ha estat objecte d’homenatges enbiennals internacionals d’art, con la Tercera Biennal d’ArtGràfic de Florència del 1972.

Descripció de la col·leccióL’obra objecte de compra formava part de la col·lecció devint-i-vuit gravats sobre la guerra civil, que el partit comunis-ta iugoslau edità en la clandestinitat l’any 1939, dins de lacampanya de suport a la república espanyola i de lluita contrael feixisme europeu. L’àlbum arribà a editar-se, però fou inter-vingut immediatament per la policia i confiscat. Com a con-seqüència de l’operació policíaca, Kun fou processat i internatal camp de concentració fins al 1940. Del total del vint-i-vuitgravats, l’autor en va poder salvar nou de la destrucció; vanser conservats per Kun durant tota la seva vida i després els haposseït la seva única filla, Mira Kun, qui els ha venut alDepartament de Cultura. Tots els gravats estan signats perl’autor i tenen un títol posat per l’autor mateix, segons es deta-lla en la relació adjunta.

Cartell Camperol! La revolució necessita el teu esforç. U.G.T. [1936-1939].Autor: Subirats. ANC. Fons Pau Mercadé.

17

L’interès de l’obra comprada rau fonamentalment en el seucaràcter vivencial, atès que el seu autor va participar en laGuerra Civil formant part del nombrós grup de joves iugos-laus que van arribar clandestinament a Espanya, travessant elspaïsos amb règims feixistes, per lluitar a favor de la Repúbli-ca. Dibuixats en estil fortament expressionista, transmetensobretot el dramatisme i la crueltat de la guerra, aspectes quel’artista va voler plasmar directament perquè la finalitat del’encàrrec era propagandístic, i s’ha d’entendre dins dels parà-metres de les campanyes fetes per les esquerres europees con-tra el feixisme. Expressen una visió personal de la GuerraCivil que complementa altres tipus de visions contingudes enla documentació escrita i fotogràfica. Amb el concurs d’AGE,l’ANC ha anat aplegant a través de donacions i comodatsmolts testimonis personals de brigadistes internacionals(correspondència, memòries, salconduits, fulls de serveis,etcètera), per la qual cosa la petita col·lecció de gravats delbrigadista Dorje Andrejevic Kun conformen un llegat plena-ment contextualitzat i molt útil per a les activitats de difusióde l’arxiu.

L’INGRÉS DE LA DOCUMENTACIÓ DE LAFAMÍLIA MILÀ, COMTES DEL MONTSENY

D’ençà del passat mes de maig l’Arxiu Nacional de Catalun-ya ha iniciat el tractament del fons documental de la famíliaMilà, ingressat a títol de donació per José Luis Milà Sagnier,comte del Montseny. El fons inclou documentació de caràctergenealògic, familiar i patrimonial de la família Milà, orginà-ria de Vilanova i la Geltrú, i de la dels Pujol i Massana, empa-rentades a principis del segle XX. Com la majoria de fonsfamiliars, el de la família Milà conté documents correspo-nents a la gestió de finques i immobles repartits per Barcelo-na, Esplugues, el Prat de Llobregat i Vilanova i de negocis (enespecial, l’anomenat Forn de Sant Jaume del carrer del Para-dís de Barcelona i la destil·leria Mollfulleda de la família Sag-nier). Una part important de la documentació il·lumina la par-ticipació dels Milà a importants empreses comercials i indus-trials com ara la España Industrial, així com a la construccióde grans obres ferroviàries a Catalunya, Castella i Galícia(línies de Barcelona-Mataró, Tarragona-Barcelona i Barcelo-na-Girona, entre d’altres). Dins la documentació on es reflec-teix l’actuació política dels Milà, mereix especial atenció laque correspon a Josep Maria Milà i Camps, comte del Mont-seny (títol creat el 1926) com a president de la ComissióLiquidadora de la Mancomunitat de Catalunya (1925) i de laDiputació de Barcelona (1925-1930 i 1939-1940). Aixímateix, destaca la seva actuació com a membre de la Juntadirectiva de l’Exposició Universal feta a Barcelona el 1929.Finalment, formen part del fons diversos materials relatius ala formació acadèmica dels Milà i a les seves activitats pro-fessionals de caire jurídic. Pel que fa al seu àmbit cronològic,abasta principalment els segles XIX i XX, tot i que inclou uncentenar de pergamins medievals i moderns. El fons restaràfora de consulta fins a l’acabament dels treballs de tractamentara iniciats.

EL FONS DE COMPLEMENT DE LA UNIÓNPATRIÓTICA (UPE)

Durant el 2005 es va dur a terme la reproducció d’aquest petitfons constituït per un llibre d’actes del Comitè del DistritoSegundo de la Unión Patriótica de Barcelona, que abasta cro-nològicament del 6 d’abril de 1925 al 10 de març de 1926. Elllibre manuscrit forma part de l’Arxiu de la Baronia d’Eram-prunyà, de la família Girona, però ha generat un fons de com-plement independent.Segons el document, el dia 6 d’abril de 1925 es va constituirel Comité del Districto Segundo de la Unión Patriótica, ambseu al carrer Vila Vilà, núm. 93-95. En Jaime Rosal i Parrau,com a representant president del comitè provincial va nome-nar els càrrecs de la junta directiva del comitè del districte

Gravats de la col·lecció de l’artista iugoslau Djorje Andrejevic-Kun.

Núm. Títol Mides1 Els falangistes, amb l’ajut dels feixistes

alemanys, oprimeixen el poble espanyol amant de la llibertat 180x150 mm

2 Afusellen i maten els nens indefensos 180x150 mm3 Afusellen i maten les mares i les dones 180x150 mm4 No s’estan de les pitjors atrocitats 180x150 mm5 El poble espanyol s’ajunta

per a defensar la seva llibertat 180x150 mm6 Lluita sobre les barricades 180x150 mm7 Lluita amb bombes i fusells al puny 180x150 mm8 Destrucció dels darrers focus

de resistència feixista a les ciutats 180x150 mm9 Comiat dels combatents que marxen al front 180x150 mm

segon formada per: José Serra Torra, Jaime Torres Serra,Domingo Sánchez Hernández, José Calveras Triay, CarlosCollelldemunt Planas, Enrique Gisbert Subirats, Julio deSagrera Criquet, Eusebio Tolosa de Llobera, Vicente VillaGarcia, Juan Mariano Villa Garcia i Vicente Llebot Meler. Elsquals fan constar solemnement que es mantindrà la disciplinade partit i les directrius establertes pel seu fundador, el dicta-dor Miguel Primo de Rivera, marquès d’Estella.A l’abril de 1924, mesos després del cop militar, amb la con-següent suspensió de les garanties constitucionals, la dissolu-ció de les Corts Generals, la fi de la Constitució de 1876 i laprohibició dels partits polítics i dels sindicats, per donar cober-tura política al directori militar, Primo de Rivera va crear un

partit polític que hauria de dotar el règim d’un ideari polític.Aquest partit únic dictatorial fou la Unión Patriótica Española,que aglutinaria els ideals més conservadors de la societatespanyola. A Catalunya, aquest partit únic tingué el suport dela militància de la Unión Monárquica Nacional, que aplegavael sector més monàrquic i centralista de la dreta catalana.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE GUERRA IPROPAGANDA. FOTOGRAFIESDEL COMISSARIAT DE PROPAGANDADE LA GENERALITAT DE CATALUNYA(1936-1939)

El passat 24 de gener va tenir lloc a la sala d’actes del Museud’Història de Catalunya, la presentació del llibre Guerra iPropaganda. Fotografies del Comissariat de Propaganda dela Generalitat de Catalunya (1936-1939). Aquesta obra ésuna coedició entre l’Arxiu Nacional de Catalunya (on es con-serven els catorze àlbums fotogràfics amb més de cinc milimatges, que van ser restituïts l’any 1990 procedents de laBiblioteca Nacional de Madrid) i Viena Edicions i s’emmarcadins dels actes commemoratius del setanta aniversari de l’ini-ci de la Guerra Civil i del centenari del naixement de JaumeMiravitlles, cap i ànima del comissariat de Propaganda de laGeneralitat.

18

Portada del llibre Guerra y propaganda.

Fons Unión Patriótica (núm. 88). Primera pàgina del Llibre d’actes del Comité del Dis-trito Segundo de la Unión Patriótica de Barcelona.

19

L’acte de presentació va ser presidit pel senyor Josep Barga-lló, conseller primer de la Generalitat de Catalunya i va comp-tar amb la intervenció de Francesc Tarrats i Bou, directorgeneral de Patrimoni Cultural, de l’editor Enric Viladot aixícom de Josep Maria Solé i Sabaté, el qual parlà en nom seu ide Joan Villarroya, com a autor de l’estudi històric que acom-panya l’obra.Guerra i Propaganda és un llibre d’imatges que ens impacta.Imatges crues i reals del front i de la rereguarda que s’estruc-tura en quatre apartats ben diferenciats: la resposta a la insu-rrecció militar; el front, un espai de lluita contra el feixisme;els estralls de la rereguarda; i la reorganització ciutadana. Lesimatges s’acompanyen d’una selecció de textos coetanis queens il·lustren sobre les manifestacions de polítics i intel·lec-tuals com Rabindranath Tagore, Charlie Chaplin o AlbertEinstein en contra de la guerra i en favor de la democràcia iels governs legítimament constituïts. La selecció de fotogra-fies i textos ha estat a càrrec de Merche Fernández, tècnica del’Àrea d’Imatges de l’ANC.

EDICIÓ DE LA PETITA HISTÒRIADE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

Amb motiu de commemorar enguany el 25è aniversari de lacreació de l’Arxiu Nacional de Catalunya, aquest arxiu hapromogut l’edició de la Petita Història de l’Arxiu Nacional deCatalunya que, editada per l’Editorial Mediterrània SL deBarcelona, acaba de sortir a la llum. La Petita Història de l’Arxiu Nacional de Catalunya corres-pon al número 202 de la col·lecció «Petites històries» que l’e-ditorial esmentada té al mercat. Els autors del text són: PilarReverté, Miquel Pérez i Francesc Olivé, tècnics del mateixArxiu Nacional de Catalunya i que desenvolupen les sevestasques al Servei Didàctic del Centre. Les il·lustracions de lapublicació —com totes les altres de la col·lecció— han anat acàrrec de la il·lustradora Pilarín Bayés. La Petita Història de l’Arxiu Nacional de Catalunya es plan-teja com un recorregut didàctic per les funcions, procedimentsi tasques de l’Arxiu Nacional de Catalunya, en especial d’a-quelles que comporten l’objectiu de projectar i comunicar lamemòria històrica als ciutadans.La publicació ha estat pensada, essencialment, per a un lectorjove —preadolescent—, en edat escolar, al qual se li volenexplicar quines són les funcions de l’Arxiu Nacional de Cata-lunya i quins són els fons documentals més importants queaplega. Dins d’aquesta línia, els valors que la publicació pre-tén remarcar i transmetre són: el document com a patrimoni que cal preservar, el documentcom a font de coneixement, l’arxiu com a institució que aple-ga, preserva, organitza, gestiona i difon el patrimoni docu-mental, l’arxiu com a institució que ofereix informació alsciutadans sobre aspectes molt diversos (art, arquitectura, eco-

nomia, enginyeria, història, lingüística, cinema, literatura...),el perquè de l’Arxiu Nacional de Catalunya, i l’Arxiu Nacio-nal de Catalunya com a gestor de la documentació de l’admi-nistració catalana.Paral·lelament, la publicació pretén també trencar la imatgetòpica de l’arxiu com a institució hermètica i antiquada que esdedica a conservar documents només per a investigadorsespecialitzats; presenta una imatge actual de l’Arxiu Nacionalde Catalunya: una institució moderna, capdavantera, que uti-litza les tecnologies de la informació i el coneixement on tre-ballen tècnics especialitzats, i emfatitza els trets estructuralsde la seva seu: un edifici funcional, concebut i planejat des delseu inici com a arxiu, dissenyat pensant en l’accés per a per-sones que tenen minusvalideses, amb modernes condicions deseguretat, etc.Desprès d’una introducció amb una referència explícita al 25èaniversari, els continguts que es tracten específicament són:els documents en la història de Catalunya (definició de docu-ment); definició d’arxiu: les funcions principals; la història del’ANC; les funcions de l’ANC; les àrees i serveis de l’ANC(amb referència especial a les activitats amb escolars i adults);els fons documentals de l’ANC, i el servei als ciutadans.Per les seves característiques, aquesta publicació, a més de serun bon recordatori dels 25 anys de l’Arxiu Nacional de Cata-lunya en tant que actor privilegiat en la societat de la infor-mació i del coneixement i comunicant la memòria històrica

Petita història de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Portada.

20

Ingressos

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓOctubre 2005 - Gener 2006

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA

Generalitat de Catalunya (Segona República)Documentació generada pels departaments de Presi-dència, Agricultura, Cultura, Defensa, Economia,Finances, Governació i Assistència Social, Justícia,Obres Públiques, Sanitat i Treball (1931-1939), 50metres lineals. Restitució del ministeri de Cultura.Relació de contingut. Accés lliure. [fons 1, ingrés1931].

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT

Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’HabitatgeExpedients de construcció d’habitatges de construcciópública (1956-1975), 398,4 metres líneals. Base dedades Access amb 12.621 registres. Transferits perl’Arxiu Central del Departament de Política Territo-rial i Obres Públiques. Accés restringit. [fons 707,ingrés 1897].

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS

FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONS

Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)Llibres d’actes i dossiers dels òrgans de govern de laUnión Sindical Obrera (USO) i de la Unió SindicalObrera de Catalunya (USOC). Actes de les federa-cions del tèxtil - pell i químiques. Dossiers de lessecretaries i departaments del sindicat. 1978 – 2003.2,3 ml.

Persona i ComunitatCorrespondència, dossiers de treball del membres del moviment, llibres d’actes, documentació administrati-va, biblioteca i hemeroteca. 1963 – 1990. 4 ml.

FONS FAMILIARS I PATRIMONIALS

Família ColldefornsDocumentació familiar, correspondència de Salvador Colldeforns i Soler, articles i treballs de Francesc dePaula Colldeforns i Lladó, reculls de premsa i docu-mentació sobre temes diversos. 1700 – 1949. 0’5 ml.

Família FàbreguesDocumentació patrimonial i familiar del mas Fàbre-gues de Tiana, en suport paper i pergamí. 0,4 ml.

als ciutadans, esdevindrà també una excel·lent eina de difusióper al Servei Didàctic del propi Arxiu Nacional de Catalunya,en la seva tasca de fomentar una utilització més eficaç de lesfonts documentals entre la població escolar.En aquest sentit cal remarcar l’esforç pressupostari que tantl’Arxiu Nacional de Catalunya com la Subdirecció Generald’Arxius estan fent per potenciar les publicacions de l’Arxiu,en especial les corresponents al Servei Didàctic. Cal tambérecordar que, en l’actualitat, el Servei Didàctic de l’ArxiuNacional de Catalunya té encetades dues col·leccions dematerials didàctics, denominades «Fem parlar les fonts» i«Les claus de la Història».«Fem parlar les fonts» és una col·lecció que es planteja enforma de quaderns que inicien l’alumnat en els procedimentsi les tècniques de la recerca a partir de documents d’arxiu. Encanvi, «Les claus de la Història» ofereix un seguit de carpe-tes temàtiques sobre aspectes concrets considerats d’interèsper a la millor comprensió de la memòria històrica. Contenenla reproducció en facsímil d’un conjunt de documents prouil·lustratius, un recull d’activitats didàctiques adaptades alsdiferents nivells educatius, i un conjunt de materials desuport que poden ajudar a la interpretació dels documents,com ara la transcripció dels textos, un glossari, esquemes ocronologies. Pròximament està previst ampliar aquesta ofertadidàctica amb la preparació i presentació dels Materialsdidàctics d’exposicions; materials que acompanyaran, a par-tir d’ara, les exposicions promogudes per l’Arxiu Nacionalde Catalunya.

21

Família Milà, Comtes del Montseny.Documentació familiar i empresarial, documentaciópolítica de Josep Maria Milà i Camps i expedients del bufet d’advocats. Documentació en suport paper i per-gamí. Segle XIII – 1988.

Família Serra i VallsDocumentació patrimonial de la família Valls deSallent; sobre el sometent de Catalunya, sobre la gue-rra del francès, sobre Igualada; documentació deJosep Maria Serra i Valls i sobre Josep Maria Serra iMarsal. 1700 – 1949. 0,8 ml.

FONS PERSONALS

Jaume Font Martí-MartíLlibres i treballs escolars. 3 àlbums fotogràfics delmuntanyenc Valentí Vallès Parera i dels Minyons deMuntanya de Manresa. Documentació textual i foto-grafies de la Mútua Escolar Blanquerna; Documenta-ció textual dels Agrupaments Escoltes Guerau deLiost i Víctor Català, de Barcelona. 1923 / 2000. 2,8ml.

Josep Alavedra i EstivillDocumentació sobre la seva participació en la guerracivil, internament al camp de Miranda de Ebro i ser-vei militar 1938-1941. 0,1 ml.

Josep Benet i MorellDossiers de treball: mort de Francesc Macià, LluísCompanys, Josep Terradellas, la campanya “Català al’Escola”, Lliga de Mutilats de la Guerra d’Espanya ila immigració. 1,9 ml.

Marta PessarrodonaDossiers de treball sobre Frederica Montseny, MariaAurèlia Capmany i Bòsnia.0,3 ml.

Ramon Massó i TarruellaDocumentació de la família Massó (Barcelona), per-sonal i professional. Documents sobre el movimentcarlista en el franquisme i sobre Carles Hug de Borbó-Parma. 1904 – 2005. 1,2 ml.

Ramon Sugranyes de FranchDocumentació acadèmica, del servei militar i profes-sional a la Veu de Catalunya i a la Universitat de Bar-celona. 0,8 ml.

Nota: Els fons estan tancats a la consulta fins que l’ANC publi-qui el seu accés en la pàgina web.

ÀREA D’IMATGES, GRÀFICS IAUDIOVISUALS

FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONSUnió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)

4 cintes magnetofòniques amb gravacions de con-gressos dels anys 1977-1979.

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARSFamília Colldeforns

Un àlbum fotogràfic que conté 52 retrats en b/n delfrare caputxí Miquel A. de Barcelona (Isidre Collde-forns i Lladó). 1887 -1930.

FONS PERSONALSAlbert Aymà i Aubeyzon

Conjunt format per més de 5.000 negatius blanc inegre, dels quals un 80% són 6x6 i un 20% 24x36,així com un petit número de còpies en paper, encarre-gats per la Direcció General de Patrimoni Cultural(Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya) pera la realització del “Catàleg de Monuments i conjunts Històrico-Artístics de Catalunya”. Produïts entre 1981i 1984, solament una petita mostra s’arribà a publicarl’any 1990.

COL·LECCIONSCol·lecció de cartells de l’ANC

13 cartells de la Guerra Civil Espanyola entre elsquals destaquen el de Carles Fontseré “Llibertat!F.A.I. i altres produïts per diferents Conselleries de laGeneralitat i pel Comissariat de Propaganda Política.1936-1939

Col·lecció de postals de l’ANC5 postals de la Guerra Civil Espanyola. 1936-1939

Col·lecció de dibuixos i gravats de l’ANC9 gravats originals del pintor i gravador iugoslauDjordje Andrejevic-Kun realitzats l'any 1938, quereflecteixen la seva experiència personal com a briga-dista internacional de la Guerra Civil Espanyola.

Col·lecció Fotogràfica Guerra d’Àfrica257 imatges sobre la presència colonial i militar d’Es-panya a Àfrica i de la guerra del Marroc (imatges deMonte Arruit) 1918-1921.

22

El Senat aprova el retorn del “papers de Salamanca”. Diari deGirona, 10.11.2005.

El PP de Salamanca buzonea un tríptico con su rechazo a lasalida de papeles del Archivo. El País, 10.11.2005.

El PP usa a Unamuno contra el retorno de los “papeles” deSalamanca. La Vanguardia, 11.11.2005.

La Audiencia de salamanca niega al Ayuntamiento la tutela delArchivo. El País, 13.11.2005.

El PP de Salamanca. El País, 14.11.2005.Calvo sigue sin dar fecha para el Patronato del Archivo de la

Corona. Heraldo de Aragón, 17.11.2005.El 19 de febrer, data límit per al primer retorn dels “papers de

Salamanca”. El PUNT, 19.11.2005.El BOE publica l’acord per al retorn dels “papers”. Avui,

19.11.2005.El Gobierno abre el plazo para que los particulares puedan

reclamar los “papeles” de Salamanca. La Razón,19.11.2005.

Los papeles de Salamanca regresarán en tres meses. La Van-guardia, 20.11.2005.

El PSOE acusa también al alcalde de Salamanca de “fomentarel anticatalanismo” por defender la unidad del archivo.Libertad Digital, 21.11.2005.

Castella i Lleó recorrerà la llei del retorn dels “papers”. Avui,24.11.2005.

El Consejo de Archivos rechaza la ruptura de la unidad delcentro. Diario de Burgos, 24.11.2005.

Castilla presentarà un recurso ante el Constitucional. La gase-ta de Salamanca. 24.11.2005.

La Comissió de la Dignitat insta al Consell a pedir los papelesde Salamanca. Levante, 29.11.2005.

L’Arxiu Nacional de Catalunya celebra el 25è aniversari. Avui,30.11.2005.

El PP usa de nou Unamuno en contra del retorn dels “papers”Avui, 30.11.2005.

“Venceréis pero no convenceréis” lema del PP ante el “expo-lio” de Salamanca. La razón, 30.11.2005.

Ocupats per llei. Article de I Aragay. Avui, 07.12.2005.L’ANC celebra 25 anys amb una exposició. Tot Sant Cugat,

09.12.2005.La Junta castellano leonesa recurre la salida de los papeles de

Salamanca. El Mundo, 12.12.2005.La Junta de Castilla y León interpone este lunes el recurso de

inconstitucionalidad contra la división del Archivo. Liber-tad Digital, 12.12.2005.

El Gobierno evita que la devolución de los “papeles” de Sala-manca “caliente” la Navidad. La Vanguardia, 13.12.2005.

Castilla y León recurre la Ley del Archivo por “infringir” tresartículos de la Constitución. El Mundo, 13.12.2005.

La Llei dels “papers”, al Constitucional. Avui, 13.12.2005.

Un sitio para la Historia. La Mañana, 02.10.2005.Vinyeta humorística de Juárez. Diario de León, 05.10.2005.El PP pide al “Archivo Histórico del Nacionalismo Vasco” que

devuelva documentos a los Ayuntamientos y al Gobierno.Libertad Digital, 06.10.2005.

Uns papers dins d’un calaix. Article de Martí Oliva. El Diariode Sant Cugat, 06.10.2005.

Macias es troba amb l’alcalde Salamanca. Diari de Girona,06.10.2005.

Julián Lanzarote titlla Preston de “tonto útil” pels “papers”.Avui, 06.10.2005.

Restitución de documentos. Deia, 14.10.2005.Cimera municipal a Sort pels papers de Salamanca. Segre,

17.10.2005.Reivindican en Sort el retorno de la totalidad de los papeles de

Salamanca. La Mañana, 17.10.2005.La Comissió de Cultura aprova el projecte de llei per restituir

els “papers de Salamanca”. Telenotícies.com, 26.10.2005.El Senado rechaza las enmiendas del PP, PNV e IU sobre el

Archivo de Salamanca. Panorama Actual.es, 26.10.2005.El Senat rebutja el veto del PP a la llei de retorn dels “Papers

de Salamanca”. Dirai de Girona, 27.10.2005.El Senat aprova el retorn del “papers de salamanca”. Avui,

27.10.2005.Els papers de Salamanca, més a prop. El Periódico,

27.10.2005.La Junta recurrirá al TC el caso del Archivo. La Gaceta,

28.10.2005.Política Territorial diposita la seva documentació fins al 1990

a l’ANC. Diari de Sant Cugat, 03.11.2005.Aprovada definitivamente la ley que da luz verde a la ruptura

de la unidad del Archivo de Salamanca. Libertad Digital,03.11.2005.

El Senado aprueba definitivamente la devolución de los pape-les de Salamanca. La vanguardia, 03.11.2005.

Se cierra la crisis de los papeles. Metro, 04.11.05.Los papeles de Salamanca, camino de Catalunya. 20 Minutos,

04.11.2005.El refrendo de la Cámara Alta permite a Cataluña la recupera-

ción efectiva de los “papeles” de Salamanca. Heraldo deAragón, 04.11.2005.

ERC presiona ya a Zapatero para lograr el retorno de losarchivos incautados a los ayuntamientos. ABC,05.11.2005.

ICV propone un año para devolver los “papeles de Salaman-ca”. El Mundo, 07.11.2005.

Sort exige el retorno de la documentació que tiene en el Archi-vo de Salamanca. La Mañana, 08.11.2005.

Folleto del PP contra el traslado del Archivo de Salamanca: “Ven-ceréis pero no convenceréis”. Libertad Digital, 10.11.2005.

L’ANCa la premsa

23

La Junta de Castella i Lleó sol.licita al Constitucional que sus-pengui el retorn dels “papers”. El Punt, 13.12.2005.

Archivo de Salamanca: un sólido recurso de Castilla y León.El Mundo, 13.12.2005.

Cumbre de las ciudades excluidas del retorno de los papeles deSalamanca. La Mañana, 13.12.2005.

Cumbre de Ayuntamientos catalanes en Sort para exigir “pape-les” de Salamanca. ABC, 14.12.2005.

La Llei dels “papers”, al Constitucional. Avui, 15.12.2005.Calvo anuncia que los papeles de Salamanca vuelven en enero.

La Vanguardia, 16.12.2005.Els papers tornen de Salamanca al gener. El Periódico,

16.12.2005.Carmen Calvo dice que los “papeles” saldrán de Salamanca

“de día y con taquígrafos”. El País, 16.12.2005.Els “papers”, a casa al gener. Avui, 16.12.2005.Adiós a los papeles de Salamanca. Metro, 16.12.2005.El traslado de los “papeles” de Salamanca, en enero. El

Mundo, 16.12.2005.Los “papeles” llegarán a Barcelona en enero. La Razón,

16.12.2005.Els “papers de Salamanca” no serán a casa per Nadal, segons

la ministra Carmen Calvo. El Punt, 16.12.2005.A Unamuno li han robat una frase. Article de Josep Pernau.

El Periódico, 16.12.2005.Suspendida la cita de alcaldes para pedir más papeles de Sala-

manca. ABC, 18.12.2005.Ni guanys ni menys convicció. Article de JJ Navarro. Avui,

18.12.2005.Del necesario respeto a los ancestros. La Vanguardia,

18.12.2005.Los consistorios comienzan a coordinarse oara pedir los

“papeles de Salamanca”. La Razón, 19.12.2005.Tarragona y otras ciudades quieren recuperar sus documentos

retenidos en Salamanca. Diari de Tarragona, 19.12.2005.Castilla y León pide a Calvo que no se lleve los papeles de

Salamanca hasta que se pronuncie el Constitucional.Libertad Digital, 19.12.2005.

Demanen esperar el Constitucional per donar els papers deSalamanca. Segre, 20.12.2005.

Calvo dice que la Junta “no puede impedir que el Gobierrnocumpla la ley” sobre el Archivo. La Razón, 20.12.2005

Los Biznietos de Unamuno. La Razón, 20.12.2005.Els néts d’Unamuno censuren la manipulació de la frase “ven-

cereu però no convencereu”. El Punt, 25.12.2005.Excitació. Article de Marius Serra. La Vanguardia,

27.12.2005.Salamanca reclaramará el 3 de enero en la calle la unidad del

Archivo. La razón, 28.12.2005.

L’Alcalde de Salamanca convoca una manifestació contra lasortida dels “papers”. El Punt, 28.12.2005.

Salamanca crida a una protesta el dia 3. El Periódico,28.12.2005.

Entrevista a Silvia Clemente, Consejera de Cultura de la Juntade Castilla y León. ABC, 28.12.2005.

25 años atesorando la memoria de Cataluña. El País,28.12.2005.

Archivo: la guerra no ha hecho más que empezar. Época,30.12.2005.

Ahir i avui de l’Arxiu Històric de la Ciutat. Art. d’EnricMirambell. Diari de Girona, 31.12.2005

La CNT reclama que el seu patrimoni no es lliuri a la Genera-litat de Catalunya. Europa Press, 02.01.2006.

Expolia que algo queda. Art. de Juan Manuel de Prada. ABC,02.01.2006.

El Gobierno mantiene ocho recursos ante el Constitucional porleyes catalanas. El País, 02.01.2006.

Nueva concentración este martes en Salamanca bajo el lema“Venceréis, pero no convenceréis”. Libertad Digital,03.01.2006.

Salamanca pide a Calvo que “espere” a que el Constitucionalse pronuncie sobre la salida de los documentos. LibertadDigital, 03.01.2006.

La CNT demana que li tornin els seus documents incautats.Avui, 03.01.2006.

Salamanca convoca una manifestación en favor de la unidaddel archivo. La Vanguardia, 03.01.2006.

El uso perverso de unas palabras. La Vanguardia, 03.01.2006.La Generalitat inaugurarà la exposición de los “papeles de

Salamanca” en Barcelona sobre el 25 de enero. Diariosiglo XXI, 03.01.2006.

Los salmantinos se manifiestan para evitar el traslado delArchivo. Diario de León, 03.01.2006.

Los jóvenes del PP se movilizan en favor de la protesta contrael retorno. La Vanguardia, 03.01.2006.

El PP es movilitza a Salamanca contra el retorn dels papers. ElPeriódico, 03.01.2006.

El Ayuntamiento de Salamanca convoca hoy a los ciudadanosfrente al Archivo. ABC, 03.01.2006.

Salamanca pide hoy los “papeles” con el lema “venceréis, perono convenceréis”. La Razón, 03.01.2006

Cerca de 40.000 personas exigen la unidad del Archivo enSalamanca. Diario de León, 04.01.2006.

CHA pide al GA que regresen los documentos de Salamanca.Diario del Alto Aragón, 04.01.2006.

Salamanca, ¿mon amour?. Art. de Víctor Fernández. La Razón,05.01.2006.

Saura insta al PP a cumplir la ley en la salida del Archivo deSalamanca. El Mundo, 05.01.2006.

24

Mori la intel.ligència. Art. de Pilar Rahola. Avui, 05.01.2006.Que pocs que són!. Art. d’Isabel Clara Simó. Avui, 05.01.2006.Salamanca. Art. de Ramón Felipó. La Razón, 05.01.2006.Alguns defensors de l’Archivo s’assemblen als seus creadors.

05.01.2006.L’ha dita grossa. Avui, 05.01.2006.El PSOE titlla de “fiasco” la manifestació pels “papers”. Avui,

05.01.2006.El Apunte. Art. de Alex Salmon. El mundo, 05.01.2006.El manifest cívic contra la manipulació a Salamanca, a Inter-

net. El Punt, 05.01.2006.La Generalitat insta Salamanca a complir la llei i tornar els

papers. Segre, 05.01.2006.Piqué pide a Maragall “contención” en el recibimiento de los

papeles. Diari de Terrassa, 06.01.2006.Caldera defensa el retorn dels papers espoliats. El Periódico,

06.01.2006.Piqué pide contención a Maragall con los “papeles”. La Van-

guardia, 06.01.2006.Elogio de la impureza. Art, d’Antoni Puigverd. La Vanguardia,

06.01.2006.Els “Papers” com el cava. Art. de Josep Pernau. El Periódico,

07.01.2006.Vinyeta humorística de Ferreres. El Periódico, 07.01.2006Memorial democràtic, ara que es pot. Art. de Xavier Domè-

nech. Regió 7, 08.01.06.Caldera considera ahora “legítimo” que cataluña rompa la uni-

dad del Archivo Nacional de Salamanca. Libertad Digital,08.01.2006.

Mieras atribueix el retorn a un “treball col-lectiu” i insisteixque el centre de Salamanca serà un “referent”. EuropaPress, 09.01.2006.

Tenim amics a Salamanca. Avui, 09.01.2006.El Archivo. Heraldo de Aragón, 11.01.2006Cataluña pretende la competencia exclusiva del núcleo princi-

pal del Archivo de la Corona. Heraldo de Aragón,11.01.2006.

El PP anuncia movilizaciones si la Generalitat no autoriza elretorno de los bienes religiosos. Heraldo de Aragón,11.01.2006.

Los “papeles” de Salamanca llegarán entre el 18 de enero y el14 de febrero. La Vanguardia, 11.01.2006.

Salamanca enviarà els papers abans d’un mes. El Periódico,11.01.2006.

Cultura rechaza aplazar el traslado de los “papeles” del Archi-vo de Salamanca. El País, 11.01.2006.

Carmen Calvo: llum i taquígrafs. Avui, 11.01.2006.La benvinguda als “papers”. Avui, 11.01.2006.“Papers” via Madrid. Avui, 11.01.2006.El alcalde Salamanca: “El Archivo de Salamanca es ya un

cadàver orondo; Calvo se ha cargado la cultura espanyola”ABC, 11.01.2006.

Los “papeles de Salamanca” volverán a Cataluña antes del 14de febrero. El Mundo, 11.01.2006.

Piden revisar las 507 cajas porque hay “papeles que no fueronde la Generalitat”. La Razón, 11.01.2006.

El traslado será antes del 14 de febrero “con luz y normalidad”La gaseta de Salamanca, 11.01.2006

PSOE y PP buscan en el Congreso los privilegios del Estatutsobre el Archivo. Heraldo de Aragón, 12.01.2006.

Els papers de Salamanca. 20 Minuts, 12.01.2006.Lanzarote culpa a Zapatero de reabrir el conflicto del Archivo

y de convertirlo en “un gran centro de fotocopias” Liber-tad Digital, 12.01.2006.

El traslado de los papeles de Salamanca a Cataluña será antesdel 14 de febrero. Libertad Digital, 12.01.2006.

La Conselleria de Cultura crea o amplia sis arxius comarcals ales comarques gironines. Diari de Girona, 12.01.2006.

“Un archivo de la Guerra Civil creado en Cataluña al serviciodel nacionalismo” ABC, 1301.2006.

Els papers de Salamanca arribaran entre el 18 de gener i el 14de febrer. Messancugat, 13.01.2006.

Campdevànols cedeix els seus documents a l’Arxiu de Ripoll.El Nou 9, 13.01.2006.

Aquí guardamos 16 kilómetros lineales de archivos. Diari deTarragona, 13.01.2006

Calvo reclama respeto al retorno de los “papeles”. El Mundo,14.01.2006.

Tornen els “papers de Salamanca”. Canvi, 16.01.2006.Comparacions odioses. Cartes al Director. La Vanguardia,

17.01.2006.Calvo anuncia que l’Arxiu de la Corona d’Aragó serà compar-

tit. El Punt, 17.01.2006.Calvo comunicarà esta semana el traslado del Archivo de Sala-

manca. ABC, 17.01.2006.Entrevista amb Ramon Alberch, subdirector general d’arxius.

Hora Nova, 17.01.2006.Els “Papers”, a punt d’arribar. Hora Nova, 17.01.2006.El Gobierno trasladará los papeles de Salamanca el próximo

jueves. La Vanguardia, 17.01.2006.Calvo anuncia que los papeles de Salamancasaldrán hacia

Catalunya este mismo jueves. Libertad Digital,17.01.2006.

Unes 4.000 persones es concentren per protestar contra lamarxa dels documents. Diari de Girona, 17.01.2006.

Miles de salmantinos se concentran contra la fragmentacióndel archivo de la Guerra Civil. 20 Minutos, 17.01.2006.

Duncian que casi un tercio de las cajas que irán a Cataluñacontienen documentos ajenos a la Generalitat. LibertadDigital, 17.01.2006.

25

Cultura trasladará los “papeles” de Salamanca el 19 de enero.Yahoo! Noticias, 17.01.2006.

Es desinfla el rebuig popular contra el retorn dels “papers deSalamanca”. El Punt Digital, 17.01.2006.

Calvo dice que el Patronato del Archivo se crearà en primave-ra y rechaza la cesión de su gestión. Levante, 17.01.2006.

El trasllat dels “papers de Salamanca” es farà demà dijous.Diari de Girona, 18.01.2006.

El Gobierno trasladará mañana a Catalunya los papeles deSalamanca. La Mañana, 18.01.2006.

Los “Papeles” salen mañana de Salamanca. Diari de Tarrago-na, 18.01.2006.

Cultura traslladarà demà els “papers de Salamanca” a Catalun-ya. Regió7, 18.01.2006.

Dijous tornen els papers de Salamanca. Regió7, 18.01.2006.Demà tornen, per fi, els papers de Salamanca. 20 minutos,

18.01.2006.Salamanca. Article de Joan Domènech. El Punt, 18.01.2006.Salamanca, adéu. Regió7, 18.01.2006.Carmen Calvo lleis complertes. Avui, 18.01.2006.La ministra anuncia para mañana la salida de los “papeles” de

Salamanca hacia Catalunya. La Vanguardia, 18.01.2006.El Govern traslladarà demà a Madrid els papers de Salamanca.

El Periódico, 18.01.2006.Els “papers” surten demà de l’Archivo. Avui, 18.01.2006.Calvo confirma que mañana saldrán los papeles del Archivo de

Salamanca. ABC, 18.01.2006.El Gobierno trasladará mañana los legajos del Archivo de la

Guerra Civil de Salamanca a Madrid. El Mundo,18.01.2006.

Calvo anuncia que mañana saldrán de Salamanca los “papeles”de Cataluña. La Razón, 18.01.2006.

TV” emet aquesta nit un especial informatiu sobre els “papersde Salamanca” El Punt, 18.01.2006.

Que tornen els “papers”. Avui, 18.01.2006.Tot esperant els documents... Avui, 18.01.2006.Incrèduls del món...,ara sí que venen! Article d’Ignasi Aragay.

Avui, 18.01.2006.Los “papeles de Salamanca”: del franquismo a la actualidad.

El Mundo.es, 18.01.2006.El Ayuntamiento de Salamanca deniega el permiso de carga y

descarga de los documentos del Archivo. La Vanguardia,18.01.2006.

Salamanca deniega a Cultura el permiso para acceder al Archi-vo. Yahoo! Noticias, 18.01.2006.

El Ayuntamiento de Salamanca impide a Cultura el acceso alArchivo de la Guerra Civil. El Mundo.es, 18.01.2006.

El Ayuntamiento de Salamanca tratará de impedir “de todasformas” el traslado de los “papeles”. El País.es,18.01.2006.

El Ayuntamiento de Salamanca impide la salida de los docu-mentos del Archivo. ABC.es, 18.01.2006.

Retorn del “papers”, via Madrid. El Punt, 18.01.2006.Siete cajas de las 507 previstas permanecerán en el Archivo de

Salamanca. La Vanguardia, 18.01.2006.Calvo dice que los papeles se sacaron de madrugada para “no

molestar a los ciudadanos” de Salamanca. Libertad Digi-tal, 19.01.2006.

Última rebequeria. Avui, 19.01.2006.Només un acte d’estricta justícia. Avui, 19.01.2006.Carmen Calvo informarà de la llegada a Madrid de los papeles

del Archivo de Salamanca. Yahoo! Noticias, 19.01.2006.Tornen els papers de la guerra. El Periódico, 19.01.2006.L’alcalde Salamanca ordena a la Policia local que custodiï

l’Arxiu. El Periódico, 19.01.2006.Vinyeta humorística de Ferreres. El Periódico, 19.01.2006.Concluye con normalidad la carga de documentos del Archivo

de Salamanca para su traslado a Cataluña. Yahoo! Noti-cias, 19.01.2006.

Trasladan los papeles de Salamanca con nocturnidad y encarretillas. Libertad Digital, 19.01.2006.

L’asfíxia del volum “desafecte”. El Periódico, 19.01.2006.Prestatges robats. El Periódico, 19.01.2006.El segon assalt. El Periódico, 19.01.2006.Vinyeta de Pallarés. El Mundo, 19.01.2006.Impulso para recuperar la memoria histórica. Sport,

19.01.2006.Boicot del PP a la sortida dels “papers”. El Punt, 19.01.2006.Cultura intentarà comenzar el traslado esta madrugada. La

Gaceta, 19.01.2006.Siete cajas de las 507 previstas se quedarán al final en Sala-

manca. El Mundo, 19.01.2006.El Alcalde de Salamanca deniega el permiso de carga para tras-

ladar los “papeles” a Cataluña. El Mundo, 19.01.2006.El alcalde de Salamanca impide la carga de los “papeles” que

exige Cataluña. El Mundo, 19.01.2006.Lanzarote blindó ayer el Archivo para impedir que hoy salgan

los papeles de Salamanca. ABC, 19.01.2006.Julián Lanzarote : Deslleialtat institucional. Avui, 19.01.2006.Salamanca deniega el permiso para que hoy Cultura traslade

los “papeles” de Catalunya. La Vanguardia, 19.01.2006.Salamanca boicotea la salida de los “papeles” del Archivo. La

Vanguardia, 19.01.2006.Economía de guerra y Salamanca. Article de José Aranda.

Cinco Días, 19.01.2006.Ell ens cal a Salamanca. Article d’Iu Forn. Avui, 19.01.2006.Confisques o estudies? Article d’Alfred Bosch. Avui,

19.01.2006.La raó i el poder. Article de Miquel Pairoli. El Punt,

19.01.2006

26

Tornen els papers de la guerra. Article de Josep Pernau. ElPeriódico, 19.01.2006.

Espanya en negativo. Article de José Antich. La Vanguardia,19.01.2006.

La batalla del Archivo: último asalto. La Razón, 19.01.2006.Només un acte d’estricta justícia. Avui, 19.01.2006.Los “papeles” de Salamanca llegan a Madrid rodeados de

polémica. Reuters, 19.01.2006.Los “papeles” de la Generalitat son trasladados sin incidentes

desde el Archivo de Salamanca. El país, 19.01.2006.El Gobierno subraya la “normalidad democràtica” del traslado

y el alcalde habla de “humillación”. El País, 19.01.2006.Menuda pareja. Art. d’Ignacio Villa. Libertad Digital,

19.01.2006.El Ayuntamiento recurrirá ante la Audiencia Nacional por la

salida de documentos. Europa Press, 19.01.2006.Clemente asegura que con la salida de documentos se “ha cedi-

do a un chantage político”. Europa Press, 19.1.2006.Cuesta (PSOE) critica al PP por defender sólo las leyes que les

“agradan”. Europa Press, 19.01.2006.PSOE: “Gobierno aplica ley, ya sea con el Archivo o con Bata-

suna”. Yahoo! Noticias, 19.01.2006.PSOE felicita Gobierno y Ministerio Cultura por traslado

papeles. Yahoo! Noticias, 19.01.2006.Calvo recuerda hasta ahora Ayuntamiento ha perdido todos

recursos. Yahoo! Noticias, 19.01.2006.Els papers i els diners. Art. de Francesc Puigpelat. La mañana,

19.01.2006.El Ayuntamiento de Salamanca “boicotea” la salida del Archi-

vo. La Mañana, 19.01.2006.El PP posa nous impediments legals a la devolució dels

“papers de Salamanca”. Diari de Girona, 19.01.2006.Salamanca ordena impedir el traslado de los papeles. 20 Minu-

tos, 19.01.2006.L’Audiència Nacional paralitza el retorn dels “papers de Sala-

manca”. Telenotícies.com, 20.01.2006.¡Qué país! Art. de Fermín Bocos. Faro de Vigo, 20.01.2006.Tráfico de Archivos. La Clave, 20.01.2006.Vinyeta humorística de Pallarés. El Mundo, 20.01.2006.Salamanca, Excepción Injustificada. El Mundo, 20.01.2006.Sant Cugat penja una pancarta a l’Arxiu que dóna la benvin-

guda als documents confiscats. Telenotícies.com,20.01.2006.

3 preguntas a Carlos Travesi, director del Archivo de Castilla yLeón. Epoca, 20.01.2006.

Calvo anuncia alegaciones a la admisión a trámite del Consti-tucionals al recurso por traslado de los papeles. LibertadDigital, 21.01.2006.

La Audiencia Nacional paraliza el traslado a Cataluña de los“`papeles” de Salamanca. Ideal, 21.01.2006.

Carta a Julián Lanzarote. El Periódico, 22.01.2006.L’alcalde lamenta en un edicte, la “humiliació” a Salamanca.

El Periódico, 22.01.2006.La Audiencia podrá ratificar mañana el traslado de los archivos

a Cataluña. Diario de Navarra, 22.01.2006.PP pide dimisión delegada TVE-CyL trato sesgado salida

papeles. Yahoo! Noticias, 23.01.2006.Rosa Regàs justifica el regreso de los “papeles de Salamanca”

a Cataluña porque fueron “expoliados”. Diario sigloXXI.com, 23.01.2006.

Consejera Clemente espera que se acredite el incumplimientode la ley. Yahoo! Noticias, 23.01.2006.

Castilla y León desea que la medida de la AN se convierta enfirme por las “dudas” sobre la selección de legajos. Euro-pa Press, 23.01.2006.

No olvidaremos esta infamia. Art. de José Balboa de Paz. Dia-rio de León, 23.01.2006.

Audiencia revisa paralización traslado en vista pública. Yahoo!Noticias, 24.01.2006.

El abogado del Estado defenderá ante la Audiencia nacionalque paralizar los papeles de Salamanca va contra de la ley.Libertad Digital, 24.01.2006.

La Audiencia Nacional estudia si mantiene inmovilizado enMadrid el Archivo de la Guerra Civil. Libertad Digital,24.01.2006.

La nostra “Llista de Schindler”. Hora Nova, 24.01.2006.Benvinguts siguin els papers! El Temps, 24.01.2006.Memorial Democràtic, la primera institució de l’Estat que

recuperarà la història més recent. Hora Nova, 24.01.2006.L’Associació d’arxivers fa un nou informe favorable al retorn

del llibre de privilegis. Diari de Girona, 24.01.2006.Vinyeta humorística d’Escoda. Diari de Sabadell, 24.01.2006.Josep Cruanyes: “Encara posaran més recursos”. Segre,

24.01.2006.La Audiencia decide hoy cuándo saldrán los “papeles”. Diari

de Terrassa, 24.01.2006.Tot a punt per rebre a la ciutat els anomenats Papers de sala-

manca. Diari de Sabadell, 24.01.2006.L’Audiència aborda avui el trasllat dels papers de Salamanca.

El Periódico, 24.01.2006.La Audiencia decide hoy sobre el Archivo de la Guerra Civil.

Cinco Días, 24.01.2006.El estado cuestionará que la Audiencia tenga competencia para

inmovilizar los documentos. ABC, 24.01.2006.L’Audiència Nacional dictaminarà avui si “els papers” poden

tornar a Catalunya. El Punt, 24.01.2006.L’Audiència tracta avui del retorn dels “papers”. Avui,

24.01.2006.La Audiencia decide hoy en sesión pública el traslado de los

“papeles de Salamanca”. El País, 24.01.2006.

27

Desafío judicial. El País, 24.01.2006.El Archivo de la Guerra Civil. Libertad Digital, 24.01.2006.Calvo en carretilla. Libertad Digital, 24.01.2006.Vista judicial sobre la situación de los “papeles de Salamanca”.

A.F.P. 24.01.2006.La Audiencia estudia si mantiene inmovilizados los papeles de

Salamanca en Madrid. El Periódico, 24.01.2006.¿Qué hay en las 500 cajas de Salamanca? La Razón,

24.01.2006.El retorn a Catalunya posarà fi a prop d’un quart de segle de

reclamacions. Diari de Girona, 24.01.2006.La Audiencia revisa la paralización de los papeles de Sala-

manca. Reuters, 24.01.2006.Els papers d’Igualada i Vilafranca. Diari de Girona,

24.01.2006.El Ayuntamiento de Salamanca teme que los “papeles” sean

destruidos en Catalunya. La Vanguardia, 25.01.2006.L’Audiència endarrereix la decisió sobre els papers de Sala-

manca. El Periódico, 25.01.2006.Deudas históricas. ABC, 25.01.2006.La Generalitat retrasa la exposición en Barcelona. El País,

25.01.2006.La Audiencia Nacional aplaza hasta hoy la decisión sobre los

“papeles de Salamanca”. El País, 25.01.2006.L’Audiència s’ho pensa. Avui, 25.01.2006.L’Audiència s’ho pren amb calma. El Punt, 25.01.2006.El abogado del estado dice que Cultura “pecó de minucioso”

en el traslado de los “papeles.”. El Mundo, 25.01.2006.La Audiencia ultima su decisión sobre los papeles de Sala-

manca tras una tensa vista. ABC, 25.01.2006.El traslado de los “papeles” de Salamanca tendrá que esperar.

La Razón, 25.01.2006.La Audiencia pospone su fallo y mantiene retenidos los pape-

les. La Mañana, 25.01.2006.L’Audiència, incapaç de solucionar en un dia el “viatge” dels

papers de Salamanca. Segre, 25.01.2006.La Generalitat mantiene para el viernes el acto para recibir los

papeles de Salamanca. Libertad Digital, 25.01.2006.Primera dimisión en el PSOE de Castilla y León por el trasla-

do de los papeles del Archivo de Salamanca. LibertadDigital, 25.01.2006.

Qüestió de memòria. Segre, 25.01.2006.Catalunya pendiente de que la Justicia decida sobre el “viaje”

de los “Papeles”. Diari de Tarragona, 25.01.2006.L’Audiència Nacional reprendrà avui la deliberación sobre el

retorn dels “papers”. Diari de Girona, 25.01.2006.L’Audiència Nacional ajorna decidir sobre el recurs dels

“papers de Salamanca”. Regió7, 25.01.2006.La Audiencia Nacional aún no ha decidido sobre los “papeles”

de Salamanca. Diari de Terrassa, 25.01.2006.

Suspesa la mostra sobre els “papers”. Metro, 25.01.2006.Jaramillo: “Ojalá el Gobierno dé marcha atrás con los particu-

lares”. La Razón, 25.01.2006.Los “papeles” continúan retenidos a la espera del dictamen

judicial. Expansión, 25.01.2006.La Audiencia continúa hoy su deliberación sobre el traslado.

La gaceta de Salamanca, 25.01.2006.La Audiencia Nacional permite el envío de los “papeles de

Salamanca” a Cataluña. El Mundo.es, 26.01.2006.La Audiencia nacional autoriza el traslado de los “papeles” de

Salamanca a la Generalitat. ABC.es, 26.01.2006.La Generalitat ajorna l’exposició. Diari de Girona,

26.01.2006.Catalunya pendiente de que la Justicia decida sobre el viaje de

los “papeles”. Diario de Tarragona, 26.01.2006.La Audiencia Nacional lleva ya dos días deliberando sobre los

“papeles” de Salamanca. La Vanguardia, 26.01.2006.L’Audiència Nacional levanta suspensión cautelar traslado

papeles Salamanca. Yahoo! Noticias, 26.01.2006.Audiencia autoriza enviar los “papeles” de Salamanca a Bar-

celona. Yahoo! Noticias, 26.01.2006.Salamanca advierte que “la batalla no está perdida”. El País,

26.01.2006.La Audiencia Nacional autoriza el traslado a Cataluña de los

“papeles de Salamanca”. El País, 26.01.2006.La deplorable historia dels “papers” catalans a Salamanca.

Diari de Sant Cugat, 26.01.2006.Els “papers de Salamanca” s’encallen a Madrid. Diari de Sant

Cugat, 26.01.2006.Cunya publicitària de l’Ajuntament de Sant Cugat. Diari de

Sant Cugat, 26.01.2006.Dimite el portavoz del PSOE en la Diputación de Avila por

rechazar el traslado de los “papeles”. El Mundo,26.01.2006.

Orihuela reclama un libro a la Generalitat. 20 Minutos,26.01.2006.

L’alcalde de Breda renya per carta el de Salamanca per la polè-mica dels “papers”. El Punt, 26.01.2006.

Calvo espera “una actitud austera y tranquila” en Cataluñacuando lleguen los documentos de Salamanca. LibertadDigital, 27.01.2006.

El retorn dels documents pateix entrebancs. Tot Sant Cugat,27.01.2006.

Vinyeta humorística d’en Jap. El Punt, 27.01.2006.Els papers tornen a viatjat. El Periódico, 27.01.2006.L’Audiència aixeca el bloqueig de sis dies dels papers de Sala-

manca. El Periódico, 27.01.2006.La Junta cacat “con serenidad” la decisión de la AN y destaca

que todavía queda una puerta abierta. Yahoo! Noticias,27.01.2006..

Els jutges autoritzen finalment el trasllat. El Punt, 27.01.2006.

28

La gran ràtzia catalana. El Punt, 27.01.2006.De Salamanca a Barcelona, pasando por la Audiencia Nacio-

nal. Epoca, 27.01.2006.Salamanca. Art. de Joaquim Nadal. Levante, 28.01.2006.Guerre des archives en Espagne. Liberation, 28.01.2006.Caldera dice que “la inmensa mayoría de los salmantinos”

piensan como él sobre el Archivo de la Guerra Civil.Libertad Digital, 30.01.2006.

Més enllà dels “papers”. Art. de Marta Pessarrodona. Avui,31.01.2006.

Llegan a Barcelona los papeles del Archivo de Salamanca.Yahoo! Noticias, 31.01.2006.

PP: Gobierno actúa “de tapadillo” porque tiene “mala cons-ciencia”. Yahoo! Noticias, 31.01.2006.

Legajos Generalitat republicana vuelven a Cataluña 67 añosdespués. Yahoo! Noticias, 31.01.2006.

Benach celebra la llegada del Archivo de Salamanca y pidemás “papeles” de otras instituciones catalanas. LibertadDigital, 31.01.2006.

Auntamiento de Barcelona: Llegada papeles es normalidaddemocràtica. Yahoo! Noticias, 31.01.2006.

El PP catalán pide a la Generalitat que no convierta el acto derecepción en una “fiesta contra nadie”. Yahoo! Noticias,31.01.2006.

ERC pide nuevos gestos y reclama al PSOE que relance la anu-lación del proceso a Companys. Reuters, 31.01.2006.

Los “papeles de salamanca” llegaron a Catalunya en una comi-tiva de turismos y dos furgonetas blancas. Yahoo! Noticias,31.01.2006.

El delegado de la Generalitat en Madrid dice que “sabíamosque este asunto concluiría bien” Europa Press,31.01.2006.

Els papers de Salamanca emprendran el viatge a Catalunya ensecret. Segre, 31.01.2006.

EXPOSICIONS

Josep Franch Clapers. Memòria visual de l’exili i elscamps de refugiats. Ajuntament d’ Argelers-sur-Mer. Castellde Valmy. Del 15 al 25 d’octubre de 2005.

El món del Treball Industrial a la Catalunya del pri-mer terç del segle XX: les llavors de la Revolució. Casa de Cul-tura del Masnou. Ajuntament del Tarragona. De l’1 al 30 denovembre de 2005.

El retorn dels documents confiscats a Catalunya.Arxiu Nacional de Catalunya. Palau Moja. Barcelona. A partirdel 4 de febrer de 2006.

25 anys de l’ANC. La comunicació de la memòria.Arxiu Nacional de Catalunya. Sant Cugat del Vallès. Barcelo-na. A partir del 29 de novembre de 2005 i fins al 14 de maig de2006.

Agenda

Edita Generalitat de Catalunya,Departament de CulturaArxiu Nacional de CatalunyaC/ Jaume I, 33-5108190 Sant Cugat del Vallèshttp://cultura.gencat.net/anc/

Direcció Josep M. Sans i Travé

Redacció Francesc Balada,Josep Fernández, Àngels Bernal,Imma Navarro,Carles Figuerola

Imprès a Printing SúriaTiratge 1.500 exemplarsISSN 1695-9000Dip. Legal B.27.802-2002