BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART - UAB Barcelona · 2007. 6. 8. · Els diversos aspectes de la vida...

NÚM. QO SETEMBRE 1934 VOLUM IV

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

P UBLICACIO DE LA JUNTA DE JJI USE U

LA CULTURA ARTÍSTICA ABARCELONA VERS LA FI DELSEGLE DINOVÈ 1 AL COMENÇ

DE L'ACTUAL

Té un no sé què de temptador reavivar,malgrat sigui només un moment fugisser, lesimatges de coses pretèrites que hom ha viscut,submergides actualment en el no-res.

Per això, tot furgant en els propis recordssense enfondir -hi, però, gaire, pretenem avuievocar alguns caires de la cultura artística d'unperíode de la vida barcelonina, allunyat ja denosaltres quasi de mitja centúria.

A causa de la rapidesa de l'evocació, tin-dran aquestes notes certa similitud amb und'aquests films moderns, on es reprodueix lavida a les grans ciutats del món, que causenla impressió d'una filera de portes que s'entre-obren acceleradament i es tanquen de sobte,la una rera l'altra, en el precís moment en quèel feix de llum comença a perforar les tene-bres. Això em fa creure que els autorscl'aquests films són uns experts coneixedorsdel mecanisme fisiològic de les nostres recor-dances.

Les mutacions profundes operades en lavida cada dia més complexa de Barcelona,es revelen en obres històriques de la voladade les de Capmany (fig. 1) i Pi i Arimon;en altres més humils, on pot seguir-se l'acti-vitat diària de la nostra gent, com són les deCoroleu i Masriera, i en certes guies, com lesde Sauri i Matas, i Bofarull, rublertes de da-des útils i curioses.

Topogràficament considerada, les transfor-

macions de la nostra urbs poden veü'ré s res-seguint les nostres colleccions del Departamentde dibuixos, on es troben dissenys originals re-latius a la Barcelona de diferents èpoques,dipositats en bona part actualment a l'ArxiuHistòric de la Ciutat, que signen E. Arnau,Arrau, Dionís Baixeras, J. Balañà, J. Ba-llester, Achille Batisttuzi, Frederic Brunet,Jordi Busato, Lluís Buxó, Antoni Caba,Cambon, Alexandre Cardunets, Ramon Ca-sas, A. Fatjó, Enric Ferau, Josep Flaugier,Fortuny, C. Galceran, Garriga, Juvany,Martí i Alsina, Josep Mirabent, Philastre,Tomàs Padró, Josep Lluís Pellicer, Bona-ventura, Josep i Nicolau Planella, Ràfols,Renard, Agustí, Lluís i Pau Rigalt, Ru-siñol, Francesc Sans, Sanz Barrera, EnricSerra, Domènec Soler, Soler i Rovirosa,Modest Urgell, Joaquim Vayreda i Vilado-mat. També hi figura un grup important dedissenys anònims, així mateix de valor topo-gràfico-local.

Els diversos aspectes de la vida barceloninai els costums ciutadans de major tipisme estroben fidelment reproduïts, àdhuc sense re-córrer a la secció de gravats de la Biblioteca,en els dibuixos, guardats en les nostres carpe-tes, d'Emili Casals, Antoni Casanovas, LluísGraner, Lluís Labarta, Josep Llovera, Masi Fontdevila, Tomàs Padró, J. LI. Pellicer,.I. Pellicer Montseny, Eusebi Planas, GabrielPlanella, J. Puiggarí, Pau Rigalt i EnricSerra.

Ajuden també a la reconstitució de la Bar-celona d'altres temps, els dissenys d'episodisde la història local, pertanyents a les nostrescolleccions, signats, entre altres, per AntoniCasanovas, Ramon Casas, J. Flaugier, LI.Graner, Opisso, Tomàs Padró, J. Ll. Pelli-cer, J. Pellicer Montseny, B. Planella, AbdonRicart, Lluís i Pau Rigalt, F. Sans, Tramu-lles, Viladomat i Yanguas.

265

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Els diferents períodes en què pot dividir-sela seva història moderna han deixat petjapregona en la Barcelona actual.

La posició provinciana que aquesta teniasubordinava el desenrotllament de la seva vidaa l'arbitri de la política centralista. Així és quepoden comptar-se l'època de Felip V, la deFerran VI i Carles III, la de Carles IV iFerran VII, la isabelina, la de la Restaura-ció — que l'entrada de segle subdivideix endues parts — i la de la postguerra.

D'aquest període estudiarem especialmentla formació cultural de la generació d'artistes,molts d'ells vivents encara, anterior a l'any1898, que gairebé no abasten el Diccionarid'Elías de Molins (1889) i la Galeria bio-

gràfica d'Ossorio i Bernard (1898) .Foren temps de placidesa, però de tragèdia

íntima, el record dels quals contrasta amb elsnostres dies trasbalsats.

No escatirem si aquest moment històric foude davallada, o sols de crisi, o merament detransició. Potser participà, en major o menorescala, d'aquests tres conceptes.

Fig. 1. — Vinyeta al'legòrica extreta de l'obra d'Antoni Capmany i de'Montpalau«Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la ciudad de Barcelona».

Gravat de P. P. Moles, segons disseny d'A Carnicero

Cada un d'aquests períodes, si se n'aplega-ven els exemplars de valor històrico-artísticque sobreviuen, podria constituir una secció delnostre futur «Museu Carnavalet».

Deixant a banda aquestes divisions des-plaents i atenint -nos al mer ordre cronològic,reproduïm, per tal de reflectir un caire del'evolució del nostre art modern, uns quantsdissenys que estimem de valor representativa,de les nostres colleccions (figs. 2 al 6)

El present estudi es contrau al període delfi de segle, potser diríem millor postisabelí,que artísticament comença bastant més ençàde la caiguda d'Isabel II, es prolonga durantel regnat d'Alfons XII i els primers anys dela Regència, i conclou a la llinda del segleactual, en liquidar-se amb el desastre colonialla primera etapa de la Restauració.

Així com perduren, però, després de lacarrera, segons s'ha dit a un altre respecte, elpanteix i el trepidar dels músculs de l'atleta,anàlogament, després d'aquest viatge retrospec-tiu, examinarem encara l'ambient artístic delsprimers anys del segle actual, durant els qualsalhora que es sedimenten les velles valors vuit-centistes, s'inicien ja les orientacions noves quemés endavant han prevalgut.

Eren aquests els temps auris dels nostresencants de llibres i de les llibreries antiquàries,de les quals esmentarem només «a cal Mero»,seu d'un recollit cenacle literari, i «a canLlordachs», dissortat llibreter, establert sota

266

ra

YL :y

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

mateix de les voltes dels encants de Llotja,que publicava nodrits catàlegs in-foli, on po-dia seguir-se la constant renovació de 1'in-exhaurible fons de la seva rebotiga.

Per bé que els llibres d'art, aleshores comara, eren els més cars, podia haver -se aplegat enaquestes llibreries, sense grans dispendis, el

nostre especial punt d'albirament, els catàlegsque publicava la llibreria Parera, que, sensehaver-se especialitzat del tot, fou la que fressàel camí de les actuals llibreries d'art.

Els llibres estrangers consultats més sovinteren els francesos. En progressió descendentseguien els alemanys, italians i anglesos. Són

.x4236.

Fig. 2.— Espècimens de l'evolució a l'època moderna.a) Segle XVIII, 1.`` meitat: «Estudi per a una Dolorosa ».Dibuix al llapis-plom d'Antoni Viladomat (1678-1755)

nucli inicial d'una biblioteca d'art i arqueolo-gia espanyola, empresa avui extremadamentdifícil i costosa.

No existia encara a Barcelona una veritablebiblioteca d'aquesta especialitat. La de l'Es-cola de Llotja, sols estava proveïda de llibresd'abast escolar o immediatament postescolar;la dels Museus, que estava en els seus inicis,sols podia ésser utilitzada pel seu personaltècnic, i les que començaven a formar les as-sociacions professionals, es ressentien de noobeir a un encertat pla d'adquisicions lescomptades obres que en elles ingressaven.

Ajuden a conèixer aquesta època, des del

de remarcar les edicions de gran riquesa iperfecció exquisida de la casa Ongania, deVenècia, especialment les d'àlbums amb re-produccions de dibuixos en facsímil.

De la majoria de llibres d'art que es publi-caven, com ja remarcàrem temps ha en aques-tes mateixes pàgines, els uns tenien finalitat es-colar o professional, i els altres eren destinatsals diletants o a les biblioteques dels centresartístics. Eren, en canvi, molt rares lesobres que per llur valor d'investigació o illus-tració tinguessin la categoria de peces de bi-blioteca de museu d'art. Les que publicavenací les grans cases editorials de l'època, man-

267


ir

.r 97H

Fig. 3.— Espècimens de l'evolució a l'època moderna.b) Segle XVIII, 2.a meitat: «Tipus barcelonins» — Dibuix ala ploma d'Antoni

Casanovas (treballava el 1787)

Fig. 4. — Espècimens de l'evolució a l'època moderna.c) Començos del segle XIX: « Vista de Barcelona». — Dibuix al Ilapis - plom

de Pau Rigalt (1778-1845)

268

. t

4'Z092.


.'v L 2.^ opi

Fig. 5.— Espècimens de l'evolució a l'època moderna.d) Al voltant de mitjan segle XIX: «Amoretes tardanes ». Dibuix a la ploma

d'Eusebi Planas (1833-1897)

Fig. 6. — Espècimens de l'evolució a l'època moderna.e) Darreries del segle XIX: «Intimitat». — Dibuix a la ploma

de Josep Lluís Pellicer (1842-1901)

269

,,,,.J .t, n w.... ..


cades com estaven aquestes d'un bon criteri deselecció, eren generalment traduccions no moltacurades, on no sempre la integritat de l'origi-nal restava incòlume, o compilacions inconfes-sades, presentades amb més riquesa que bongust, d'altres obres estrangeres.

No sentien els nostres artistes cap inclinacióvers les obres que es publicaven en llenguacastellana, altrament molt comptades, per llurestil ampullós i pedantesc i, sobretot, per estaramarades de «literatura» un xic rebregada,

M

es publicaven ací, representa un esforç dignede lloança vers el bell llibre.

A les grans biblioteques del vuit-cents mo-rent, així públiques com privades, no hi man-caven els grans tractadistes de les diferentsbranques de l'art, com Rafael Garrucci, es-pecialitzat en art cristià primitiu; GustauSchlumberger i Kondakoff, bizantinistes d'au

-toritat incontestable; Ll. Gonze, historiadorde l'art gòtic, i E. Muntz i P. Paoletti, queiniciaren els estudis del Renaixement italià.

Fig. 7. — Dibuiios de ferros artístics reproduïts de I'« Album de detalles artísticosy plásticos - decorativos de la edad media catalana», publicat l'any 1882 per

1'« Asociación Artístico -Arqueológica Barcelonesa»

el veritable mal de l'època, i mancades, encanvi, de bones reproduccions.

Hom adoptà el nom d'àlbum per a moltesele les publicacions d'aquest temps. Són dignesd'esmentar l'Àlbum artístich de la Renaixença,copiós arreplec d'art català contemporani,l'Àlbum pintoresc monumental de Catalunya,publicat per l'Associació Catalanista d'Excur-sions Científiques i un gran nombre d'obreseditades per 1'«Asociación Artístico-Arqueo-lógica Barcelonesa» , genèricament així intitu-lades (fig. 7) .

La collecció denominada Arte y Letras,més ben orientada que les consemblants que

Quant a l'antiguitat clàssica, sobre la qualtantes i tan notables obres s'havien publicat ales darreries del segle xvni i començos del xiX,

s'acontentaven la generalitat dels artistes ambel modest Diccionari de Rich.

Entre el reduït nombre d'aficionats a aquestsestudis, la Revue Archéologique comptavaamb fervents admiradora. La Revista de ar-chivos, bibliotecas y museos i el Boletín de laSociedad Española de Excursiones, de funda-ció molt més recent (fig. 8) , afavoriren l'apa-rició d'estudis de caràcter monogràfic.

La mitologia s'aprenia en petits manuals,com els d'Aristizabal, Fernán Caballero i

270


ASP ^ '^.' ,,, DE .

tris

BOLETIN } 1 , i ^^'^ >>

roMo 16 ^. L

MARZO 1%3 A FI:IIRF:uo IMU

- 4

MADRID

—. mor-s. "".'a,,..

Fig. 8.—Frontispici que decora el fascicle primer del«Boletín de la Sociedad Española de Excursiones», de

Madrid, aparegut el mes de març de l'any 1893

Patricio de la Escosura. Sols els qui, més sor-tosos, eren admesos en algun cenacle escollit,arribaren a consultar un dia l'obra d'Over-beck en gran foli sobre la mitologia artísticaa Grècia.

• En els dominis de l'arquitectura, on havienja aparegut obres tan remarcables pels mèto-des d'investigació emprats com la de G. Dehioi G. Bezold i les de Viollet-le-Duc, gaudiad'una autoritat tal vegada excessiva l'Abece-dari arqueològic, de Caumont.

Pel valor pedagògic que hom els assignavaencara a les escoles, abunden els àlbums dedibuix, avui desacreditats arreu, on es repro-dueixen les petites parts integrants de la figurahumana, com el nas, la boca, els ulls, lesmans, etc.

El gravat al boix, segons el procedimentdenominat talla d'interpretació, contribuí a ladivulgació de la monumental Histoire despeintres, de Carles Blanc. Bo és de recordarque a ell degueren també llur extraordinàriadifusió les obres illustrades per Gustau Doréi les novelles de Juli Verne.

Adquirien els nostres artistes manualets

d'història de l'art, corn els de W. Lubke,Manjarrés i Seemann, consistent aquest en unàlbum iconogràfic. Més que les històries del'art pròpiament dites, però, els interessava lavasta documentació gràfica de certes obrescom Museo universal de pintura y escultura,especialment quan aquestes sobresortien perla fidelitat en la reproducció dels exemplars,com Materiales y documentos de arte español,de Mira Leroy, i Album enciclopédico deartes antiguas y modernas.

Les nocions que posseïen de perspectiva ianatomia artística, les adquirien a l'hora dellur formació, en petits tractats corn els deCastelucho i Duval, respectivament.

Per tal d'obtenir dades sobre la vida socialsota els seus diferents aspectes, en anteriorsperíodes històrics, no acudien endebades a lesobres de Paul Lacroix i als àlbums de Par-mentier i Lavisse. Els qui eren ateneistes essortien com podien del pas amb l'ajut delLarousse.

Es publicaren a Barcelona revistes del tipusd'Album Salón (fig. 9) , en les quals el factor

Fig. 9.— Coberta de la revista barcelonina «Album

Salón » , fundada l'any 1897

271


artístic, així en el text com en les illustracions,pugnava visiblement per alliberar-se de la sug-gestió dels vells models, que sostenien encaraels prejudicis dels editors i la manca de sen-sibilitat del públic.

La Il'lustració Catalana, que es manté a toamb les millors publicacions de l'època, acull

defugien el veïnatge de la modesta IlustraciónIbérica, publicada ací a preu irrisòriamenteconòmic per la casa Tassa.

Les més divulgades de les revistes d'artd'altres països, que ací es rebien, eren, entreles angleses, The Siudio i The Artist. De lesrevistes alemanyes eren les capdavanteres Die

Fig. 10.— Pàgina il'lustrada de la revista muniquesa «Jügend»la predilecta dels nostres artistes de la fi del segle

en les seves pàgines totes les manifestacionsde l'art nostrat i tendeix amb perseverançaexemplar , fent honor al seu títol, a fixar Llurvalor racial.

No és rar de trobar en els antics obradorsexemplars solts o colleccions molt incompletesde La Ilustración Española y Americana i laIlustración Artística, que estaven aleshores enLlur bon temps; L'Illustratíon i Le MondeIllustré i els grans magazines anglesos, que no

Kunsi für Alle i Die Kunst; de les franceses,L'Art, Gazette des Beaux-Arts i Musée desDeux Mondes. De les italianes i espanyoles,L'Arte in Italia i El Arte en España, ja des-aparegudes, seguien exercint en les minoriesselectes una certa influència.

A les acaballes del segle, l'élite dels nostresartistes i intellectuals es familiaritzà amb cer-tes revistes estrangeres en les quals transcen-dia, cada una en el seu ordre, la transformació

22


que s'estava operant en les arts sota la in-fluència de l'escola pre-rafaelita. Correspon elprimer lloc a les revistes angleses The Dome,The Elf, The Savoy, The Yellow Boo1, TheQuest i, en certa manera, Punch, dotadaaquesta de pregon humorisme. Aquest nou es-perit, modificat, però, per l'empremta germà-nica, es troba també en les revistes alemanyesJügend (fig. 10) , Simplícissimus, Pan, VerSacrum i Fliégende Blütter, i en les franceses

topar-nos amb un gros munt de revistes demodes, la majoria d'elles estrangeres, com LaMode Illustrée, Revue de la Mode, Le Mo-nileur de la Mode, La Saison, Journal desDemoiselles, Le Paris Élégant, Les ModesParisiennes, La Mode Universelle, La Toilettedes Enfants, etc. De les revistes espanyoles,mai no hi falta La Moda Elegante Ilustrada.

En el decurs de] temps, han pres aquestespublicacions periòdiques un sorprenent valor

Fig. 11. Un dels típics tallers de la Barcelona d'aquest temps que prenien to de llurbric - d -broc romàntic, dit «Guaiabav, degeneració del mot «Walhalla», amb qué fou

batejat pel jovent artístic del temps

L'Art et l'Idée i La Plume, que assoleixenun marcat caient d'originalitat.

No cal dir que, en fer-se trobadissos, elsnúmeros escadussers d'aquestes revistes tenenper als supervivents de l'època una força sin-gularment evocadora.

Com a record dels viatges efectuats perl'artista, s'amunteguen en els recons dels vellstallers de pintura i escultura, instal.lats mésamunt del darrer bec de gas de l'escala o enalguna torratxa (fig. 11) , les guies dels mu-seus que visità i els catàlegs que adquirí delssalons parisencs i altres exposicions d'importàn-cia internacional, com les de Berlín, Munic iVenècia.

No hem visitat un sol d'aquests tallers sense

documental, en relació a la vida íntima de lamenestralia barcelonina vuit -centista (fig. 12) .

Costaria força de trobar en altra banda elsclements de reconstitució d'una època que ofe-reixen les làmines, generalment acolorides, deles revistes de modes, per tal com, ultra elsfigurins, hom hi troba croquis d'interiors, an-gles de mobles, siluetes d'objectes d'art i apun-taments d'altres accessori3 que vénen a comple-tar l'eterna parenceria de la figura femenina.

Els nostres artífexs semblava que s'havienposat d'acord per a comprar tots els mateixosllibres. Aquest mal perdura encara, fins el

273


pun que avui en les mateixes biblioteques ofi-cials el llibrer ve a subrogar el bibliotecari enles seves funcions, mitjançant les propostesd'adquisició d'obres, que lliura prèviament pera llur examen.

La història de les arts industrials de Moli-nier i les de les arts decoratives d'Arseni Ale-xandre i Eduard Lièvre, ultrapassaven llurspossibilitats econòmiques. En el mateix cas estrobava l'obra de Louandre sobre les artssumptuàrics en quatre nodrits volums, de dataun xic llunyana, que era encara consultadaamb profit, així com les sèries decoratives de

piades d'informació en l'obra Raccolta diornati classici, de Romolo Trevisani. Quanles comandes eren d'estils exòtics, recorrien alPortfolio of jodían art, de W. Griggs; Lesdécorations egyptiennes, de Paul Marie; Ladécoration arabe, de Prisse d'Avesnes; L'or-neinent si ave el oriental, de Wladimir Stassoff;Ornemenis des arts el metiers des slaves duSud, de Fèlix Lay i, sobretot, a les publica-cions en gran foli d'E. Collinot i A. de Beau-mont sobre estils orientals.

Les obres d'ornamentació floral, susceptibles de tantes i tan variades aplicacions, quc

Fig. 12.— Reproducció d'una làmina en colors, d'innegable ambient d'època, seleccionadad'una nombrosa col'lecció de revistes de modes, procedent d'un taller barceloní

rica presentació, com la intitulada Ornamen-tale und hunstgewerbliche sammelmappe.

Imposant-se grans sacrificis adquirien al-guns, per excepció, certes obres que es publi-caven a base d'una ildustració copiosa. Forenles preferides Ornamenti di tullí glí slili, deCamillo Boito; la Grarnmaire de 1'ornement,d'Owen Jones, i l'Ornement polychrome, deRacinet. També adquiriren certa difusió, perles aplicacions industrials que comportaven,les obres de Lienard, Polisch, Baldancoli,J. Hoffmann i altres ornamentistes.

Obligats per les comandes de decoraciógreco-romana, no oblidada mai del tot, que elsfeia sovint la clientela, cercaven dades apro-

els foren de major utilitat, són les d'Ilf,V. Ruprich-Robert, K. Krumbholz i espe-cialment les que editava Martí Gerlach, aViena. Són d'esmentar també els àlbums dedissenys estilitzats de l'ordre vegetal, de Serrai Gibert (fig. 14) .

Entre les obres d'aquest temps que, senseocupar-se estrictament d'art decoratiu, erensovint consultades pels nostres artífexs, perguardar amb ell íntima connexió, ocupa elprimer lloc Allégories el emblèmes, d'Ilf.

Gairebé totes elles prenien la forma d'unrecull de làmines encarpetades, amb reproduc-cions en negre o en colors, precedit d'un breutext d'introducció i la corresponent taula.

274

BUTLLETi DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

Fig. 13.— Dibuix linial reproduït de les làmines plega-des que clouen l'obra de Berthiau i Boitard, « Nouveaumanuel complet de limprimeur en taille douce», pertan-

yent a la col'lecció «Manuels Roret »

El decorador que desitjava alçar l'esguardper damunt les rutines d'obrador, adquiriaobretes com els anuaris de The Studio; elshand-boolks del South Kensington; els catàlegsdel Saló de les Arts Decoratives, de París;els manualets de divulgació de René Menardi els àlbums de Fisclibach. Els més cultes pos-seïen, a més a més, petits assaigs teòrics, comel de Francesc Giner referent a les arts indus-trials i monografies històriques, com la del baróde Davillier sobre l'art decoratiu espanyol enel període medieval.

Cada una de les arts industrials, com laceràmica, orfebreria, joieria, armes d'art,bronzes, teixits, relligadures, vidres, mobles,etcètera, comptava amb el seu corresponentmanual, on tenien major o menor predominiels elements tècnic, històric i documental, perbé que en general eren del tipus del tractatde Th. Deck sobre la faiança. En el primercas, és a dir, pel que concerneix a la tècnica,recorrien generalment als utilíssims Manuels

Roret (fig. 1 3) , dels quals se'n publicà uncrescut nombre, en relació a les diferents bran-ques de l'art industrial.

Solen completar aquest modest arsenal bi-bliogràfic un dossier de fotografies d'art apli-cat i retalls adients d'il.lustració, reunits dia

rera dia, per tal de documentar-se. Sovint, nogaire lluny d'aquest recull, jeuen apilades sè-ries de catàlegs illustrats, publicats pels granses`abliments nacionals i estrangers, de manu-factures d'art industrial. A la Biblioteca n'hapervingut una nodrida col.lecció d'orfebreriai joieria, d'aquesta procedència, que ajuden acomprendre, tant com les obres dels tractadistes,l'evolució d'aquest art menor entre nosaltres.

Les revistes d'art decoratiu que més es di-vulgaren foren Kunsthandwerlt, Kunst undllunsthandwerl¿, Art et décoration, Art el in-dustrie, Arte italiana decorativa e industrialsi, entre les de caràcter més accentuadamentindustrial, Cewerbehalle i Blütter f iir Kunst-gewerbe. La majoria de revistes italianes i al-tres publicacions periòdiques també de caràcterdecoratiu, com el de Portafoglio ¿elle arti de-corative in Italia, conjuguen invariablement eltema de la decoració en el renaixement italià,o si més no, de la que ofereix simplement ten-dència renaixentista.

ESTEVE CLADELLAS

Bibliotecari deis Slnseus d'Art

dii_,,,ri

iÍ1

Fig. 14.— Reproducció d'uns dissenys estilitzats, d'ordrevegetal, que ¡I'lustren l'àlbum litogràfic de Jaume Serra i

Gibert, intitulat «Colección de modelos para la enseñanzadel dibujo aplicable a las artes, oficios e industrias»

1^4lY^^

1^111^I

\y

275


EL LLEGAT DEL SENYORFRANCESC FÁBREGAS ALS

MUSEUS

El dia 15 de desembre del 1933 moria aBarcelona el doctor Francesc Fàbregas i Mas,prou conegut entre la generació del 88 pelseu altruisme, la seva actuació professional iles altes qualitats que adornaven el cavalleri l'home.

Filantrop en vida, no fou d'estranyar quea la seva mort continués essent un benefactordels desvalguts i necessitats. El senyor Fran-cesc Fàbregas morí després d'haver llegat totsels seus béns, mobles i immobles, als hospitalsi a les cases de beneficència que tant haviaprotegit durant el transcurs de la seva llargavida.

Gran amador i coneixedor de l'Art, el se-nyor Fàbregas havia pogut colleccionar unbell conjunt d'obres, que contribuïen a em-bellir el seu domicili. Aquest conjunt, que novolgué que a la seva mort fos escampat, foullegat, per disposició testamentària , a la Juntade Museus de Barcelona, esdevinguda herevade tots aquells objectes d'art que, a juí d'ella,

Taula flamenca

Escultura de Josep Llimona

fossin mereixedors d'ésser recollits i guardats ales sales dels museus barcelonins.

A l'acte de la lectura de les disposicionstestamentàries del senyor Fàbregas davant delsmarmessors nomenats per ell, hi assistiren enrepresentació de la Junta de Museus, el di-rector general i el secretari de la corpo-ració.

Després d'acomplerts tots els requisits i elstràmits pertinents, la Junta es féu càrrec delllegat el dia 7 d'abril del 1934.

Aquest llegat forma un conjunt de vuitanta -nou objectes, els quals, després de fotografiatsper als efectes de l'inventari general, on en-traren amb els números 22.901 al 22.989,seran distribuïts a les sales i altres dependèn-cies dels nostres Museus.

En llur majoria són pintures. Un lot impor-tant d'autors anònims, correspon als seglesXVII i xviii. Entre elles es compten teles, tau-les i coures, i constitueixen un aplec ben esti-mable, — donant els tipus de la pintura usuala Barcelona en els segles de la nostra deca-dència nacional. D'altres , no tan nombroses,són signades per coneguts artistes. Entre lesobres d'art modern trobem els noms dels pin-tors Romà Ribera, Larraga, Olivet, Leganés,

276

Aquarel-Ia de L. Bonnin


Escultura de J. Reynés

buits en els cabells i en la roba, que porta lasignatura del mestre Reynés.

I per últim, un lot de gerros xinesos, bellesobres d'aram esmaltat, en les quals les gammesde color rivalitzen en fantasia amb les com-posicions de quimera i pesombre amb què escomplaïen els artistes extremo-orientals de lapassada centúria.

Amb aquestes obres el Museu ha pogut com-pletar algunes de les seves colleccions, i, en-

sems, iniciar-ne d'altres.En cada una de les obres installades al

Museu constarà la procedència per tal queel visitant sàpiga que aquella aportació és de-guda al desprendiment d'un català barceloníper l'amor que duia a la seva ciutat i a laseva terra.

La Junta de Museus de Barcelona ha d'a-grair una vegada encara el gest magnànim ifilantròpic d'un benefactor. Per això guarda-rà, com per a tants d'altres, una llarga recor-dança del que en vida fou Francesc Fàbregasi Mas.

J. G.

Vayreda, Simonet, Tamburini, Berga, Soler deles Cases, Juli Moisès , Mirabent, Serra, Garne-lo i Iu Pascual, que signen les teles que ambaquest llegat entren als Museus. Precisa tambéfer remarcar, car tenen un interès especial,una magnífica tauleta, possiblement un retaulecasolà, de l'escola flamenca de la segona mei-tat del segle XV; un grup de cinc quadrespintats per Josep Flaugier, amb el que enri-quim considerablement la nostra collecció d'o-bre3 d'aquest pintor, i dues magnífiques telesdel nostre sis-centista Viladomat.

Les obres de Flaugier seran estudiadesseparadament i amb detenció en altres pàginesd'aquest BUTLLETÍ.

Respecte a obres escultòriques, formen partdel llegat del senyor Fàbregas dues obres d'unvalor remarcable. Una d'elles és un bellíssimbibelot en marbre blanc representant una don-zella nua, una d'aquelles ondines meravellosesque sortien, tan sadollades de sentiment ipuresa, de les mans creadores de] que fouel nostre digníssim president, l'escultor JosepLlimona.

L'altre, un bust de dona jove, riallera, ra-diant de gràcia i esclatant de joventut, realçadala seva bellesa per uns poms de clavells distri-

277

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART Dr. BARCELONA

L'acte inaugural de l'Exposició

EXPOSICIÓ DE PRIMAVERADEL 1934

L'actual Junta Municipal d'Exposicionscl'Art, fundada l'any 1932, ha celebrat aquestany la tercera de les seves Exposicions.

La d'enguany ha estat installada en unaala del Palau dit de la Metal.lúrgia, del Parcde Montjuïc. La situació resulta, naturalment,més còmoda per al públic que en les dues an-teriors. L'habilitació del local ha estat fetaaquesta vegada, malgrat de disposar d'un es-pai de temps extraordinàriament reduït, ambcaràcter més definitiu. Amb poques obres mésd'arranjament podria quedar un lloc ben adientper a aquestes manifestacions anuals de la nos-tra producció artística. Evidentment, els orga-nitzadors deuen veure que s'acosta aquesta de-sitjada estabilitat de lloc, per tal com l'Ex-posició de Primavera del 1934, sense perdreaquesta acostumada denominació, i sense dei-xar tampoc d'ésser dividida en els dos salonsde «Montjuïc» i de «Barcelona», porta, amés, el nom de «Saló de l'Art Modern», quecorrespon a l'edifici.

La Junta Municipal d'Exposicions d'Artenguany és formada pels senyors següents:

President: Carles Pi i Sunyer, alcalde.Vice-president: Dr. Jaume Serra i Hunter,conseller-regidor de Cultura de l'Ajuntament.Vocals: Lluís Duran i Ventosa, conseller del'Ajuntament; Dr. Benet Mori, conseller del'Ajuntament; Frederic Marés, president del«Saló de Barcelona»; Joan Vila Puig, vocaldel «Saló de Barcelona»; Manuel Humbert,president del «Saló de Montjuïc»; JosepPrim, vocal-secretari del «Saló de Montjuïc ».Secretari : Joan Merli.

La Junta Directiva del «Saló de Barcelo-na» és formada així:

President: Frederic Marés. Vice-president:Dàrius Vilàs. Secretari: Antoni Bescós. Vice-secretari: Francesc Carulla. Comptador: Mi-quel Clivillé. Tresorer: Alexandre Cardunets.Vocals: Feliu Elies, Miquel Farré, OleguerJunyent, Joan Vila Puig.

La Junta del «Saló de Montjuïc» és for-mada com segueix:

President: Manuel Humbert. Vice-presi-dent: Josep Granyer. Secretan: F. Camps

-Ribera. Vice-secretari: Josep Prim. Compta-dor: Enric Casanovas. Tresorer: Francesc

Labarta. Vocals: Jaume Busquets, E. Bosch-Roger, Joan Commeleran, Josep Clarà, Pere

Créixams, Apel.les Fenosa, Martí Llauradó,

278


Jaume Mercadé, Joan Rebull, Rafael Sola-nic, Joaquim Sunyer, F. Vidal-Gomà i An-toni Vila Arrufat.

El vernissatge de l'Exposició fou el dia 19de maig, a les cinc de la tarda , i la inaugu-ració oficial tingué lloc l'endemà, diumenge,a les onze del matí.

El primer dia hi acudí una abundosa con-currència d'invitats, formada principalment perartistes i literats. Hi havia també diputats, re-gidors i altres personalitats, entre les quals calassenyalar el president de la Generalitat i eldel Parlament.

L'acte inaugural fou presidit pel consellerde Cultura de la Generalitat , senyor Gassol,que portava l'expressa representació del pre-sident de la Generalitat, senyor Companys.L'acompanyaven a la presidència l'alcalde, se-nyor Pi i Sunyer, i el conseller-regidor deCultura, senyor Serra Hunter, ultra tots elsmembres de la Junta cl'Exposicions i de lesJuntes dels dos «Salons», i gran nombre de re-presentants de les entitats artístiques i culturalsde Barcelona, entre les quals la Junta deMuseus.

El president del «Saló de Barcelona», se-nyor Marés, inicià els discursos amb el se-güent:

«Plau-nos, com és de consuetud en aquestsactes, donar-vos a tots la cordial benvinguda.El nostre agraiment per la vostra cooperaciófent acte de presència en aquesta festa, a laqual hem de donar un to i una solemnitat re-marcables.

Hem de retre, també, el nostre homenatgeals companys desapareguts durant l'any. Almestre, tombat en la plenitud de la glòria,l'obra fecunda i plena del qual assenyala uncamí, una fita, un exemple. A l'humil, al ven-çut a deshora per l'adversitat inexorable de lavida, quan l'obra iniciada emprenia el camíascendent de realitats futures.

Fem que el record de l'humil i l'exempledel mestre, es transformin en activitats i forçaalliçonadores, i que esdevinguin glòries collec-tives.

I ara , complimentat ja un deure elementalde cortesia, permeteu-nos que us parlem, perpoc que sigui, de la significació de l'acte d'avui.

Siguin les nostres paraules la continuació, elcomplement de les que vàrem pronunciar, faun any, des d'aquest mateix lloc honorífic, enl'acte inaugural de l'Exposició passada, fent

ús de la confiança immerescuda que els artistesdels dos «Salons» em dipositaren.

Sortosament la trajectòria que senyalàremaleshores de recuperament, s'ha iniciat enguanyde faisó segurament decisiva. El pessimismeexterioritzat aleshores, en ple sentit del deurei de la responsabilitat, l'hem canviat avui, da-vant la realitat dels fets, per un optimisme es-perançador.

En aquest moment àlgid, de plena recupe-ració definitiva, hem de fer constar l'agraïmentals companys de la passada Junta Municipald'Exposicions d'Art, en Joaquim Pellicena ien Joaquim Ventalló, per l'ajut que en totmoment prestaren a les nostres coses, amb unentusiasme i amb un desinterès exemplars.

En els moments en què la ciutat presta l'a-tenció a l'obra dels artistes, hem de procurarfer-nos mereixedors de la seva confiança i res-pondre dignament a l'alta missió que ens estàconfiada. Caldrà revisar, d'avui endavant,conscientment, la nostra obra; caldrà, sobre-tot, depurar-la pensant només en els alts inte-ressos de l'esperit.

Cap virtut, al nostre entendre, no pot ator-gar-nos més glòria que la pura i desinteressadagestió del nostre esperit.

La celebració d'exposicions d'art és un actede distinció, d'aristocratització del sentimentdel poble, i és, per tant, la realització d'unafunció social.

Una exposició organitzada per la ciutat téuna valor ciutadana que no es pot negligirsense fer traïció als deures dels que porten laseva organització.

La idea matriu de l'exposició ha d'ésser defer-ne un instrument d'educació ciutadana.

Però, per tal de respondre a tan alta sig-nificació, cal dotar el seu organisme de faisóàmplia, eficient i generosa.

No oblidem que els artistes han supeditat,generalment, llurs necessitats a les necessitatsde la ciutat, substituint tot valor partit ilaristapel valor social.

Avui, gràcies a la fina comprensió del nos-tre batlle, en Caries Pi i Sunyer, al qual retohomenatge per la seva gesta, disposem d'aquestnou local que, mentre no disposem del Palaude Belles Arts que la ciutat requereix, podremcelebrar -hi les nostres Exposicions de Pri-mavera d'una manera mé3 digna que no pasabans.

Enguany l'honorable conseller de Cultura,

279


el nostre amic senyor B. Gassol, ha volgut do-nar-nos, als artistes, una nova prova del seuentusiasme per les arts nostrades, amb la crea-ció dels dos premis de la Generalitat de Ca-talunya per a les millors obres de pintura i es-cultura de l'actual Exposició. Els que seguimde prop l'actuació del nostre conseller en prodels artistes, i, per tant, coneixent el seu plaa desenrotllar, no podem negar-li l'ajut ni elnostre entusiasme.

Hem dit, repetim, com és de necessari abansque tot, per a realitzar la nostra tasca cultu-ral, comptar amb els mitjans suficients per tald'eixir-ne amb èxit. Ultra la construcciódel Palau de Belles Arts de Catalunya, s'im-posa la construcció del Pavelló desmuntableque permeti, pensant en l'interès espiritual detots els catalans, establir periòdicament unasèrie d'exposicions locals com a extensió de lanostra obra cultural, i donar a conèixer arreude Catalunya l'obra dels seus artistes de faisócompleta.

Mai com ara no urgeix aquesta tasca depu-radora de l'esperit, en aquest instant en quèles deus del desordre, de la confusió, del des-centrament, són més nombroses; en aquest ins-tant en què el materialisme desenfrenat tot hoaplana i trasbalsa, complicant la vida, false-jant-ne el sentit, corrompent-ne la finalitat.

Si la Catalunya del moment àlgid presents'imposa el deure d'entrar, decididament, dinsuna via de perfecció de si mateixa, d'ordena-ció i de seny; si per damunt les dificultats, eldefalliment del moment, sap redreçar-se versun màximum d'esforç de superació , aquí tél'alta exemplaritat dels seus artistes sempreabnegats al servei deis alts destins del pur es-perit de Catalunya.

Caldrà organitzar -nos deixant de bandaparticularismes en forma que tothom aporti elfruit de les seves aptituds en tots els ordres del'esperit, emprenent l'obra interna de recons-trucció a base d'un programa coordinat deconjunt, els principis inicials del qual arrelin ales Escoles de Belles Arts per tal de floriren l'obra plena de la nostra Exposició de Pri-mavera.

Convé nodrir les files dels obrers, els obra-dors, els oficis, de forces espirituals, i inculcara tots que el patriotisme de la perfecció és elmillor dels patriotismes; que l'obra de depu-ració, que l'obra reeixida, que l'obra finamentespiritual, en fi, l'obra d'art, és, i serà sem-

pre, la veritable obra patriòtica i, per tant, comdeia un dels nostres escriptors, serà la justifi-cació de l'esperit, la dignitat del present i lagarantia de l'esdevenidor.

Per acabar, honorables autoritats, senyoresi senyors, sols em resta demanar-vos un aplau-diment sinceríssim per a tots els que han col-laborat en l'organització dificilíssima, jo endiria miraculosa, de la tercera Exposició dePrimavera de la República, i, d'una maneraespecial, per als meus companys de la JuntaMunicipal d'Exposicions d'Art, el doctor Jau-me Serra Hunter, el senyor Lluís Duran i Ven-tosa, el doctor Benet Mori, i per al nostresecretan, senyor Joan Merli, els mereixementsdel qual em plau de remarcar.

I, finalment, per als meus companys, els ar-tistes, sols us demano un xic de benvolença ila màxima comprensió per llurs obres; penseuque totes elles, fruit de sacrificis i de lluites,han estat concebudes amb el noble i alt des-interès de les pures coses de l'esperit.»

A continuació, el president del «Saló deMontjuïc», senyor Humbert, pronuncià un al-tre discurs, en el qual digué que s'inauguravala tercera Exposició de Primavera, organitza-da per la Junta Municipal d'Exposicions d'Artamb la collaboració dels «Salons de Barce-lona i de Montjuïc».

Saludà les autoritats que amb llur presènciahonoraven l'acte de la inauguració.

Complint l'encàrrec de tots, donà les gràciesa les dites autoritats per tot el que havien feti per tot el que es proposaven fer per a lesArts i per als artistes.

Féu ostensible la seva admiració envers elsseus companys dels dos «Salons», els quals,tant pel nombre deis que hi havien concor-regut com per la qualitat de llurs obres,havien fet possible l'exhibició d'aquest valuósconjunt.

Acabà dient que, gràcies a l'ajut de lesautoritats i gràcies, també, a l'esforç i al ta-lent dels nostres artistes, l'Exposició de Pri-mavera havia reeixit de la seva crisi de for-mació, i se'ns presentava ja a la seva datahabitual com una magnífica festa de l'esperit,com una mostra brillant de la força que haassolit a casa nostra la més noble de les ac-tivitats nacionals.

El doctor Serra Hunter, com a vice-presi-dent de la Junta, pronuncià un altre bell par-lament, en el qual posà de manifest la im-

280


portància de l'Exposició d'aquest any, i ex-plicà els propòsits que animen l'Ajuntamentper tal de mantenir i encoratjar les activitatsartístiques.

L'alcalde, senyor Pi i Sunyer, féu constarla seva satisfacció per l'acte que se celebrava,

i afegí que en aquests moments de la recons-trucció política de Catalunya, era imprescindi-ble recordar sempre la necessitat de vetllar pelseu esperit, que en gran part és representat perles arts plàstiques. Remarcà, a més, la com

-penetració de l'Ajuntament amb la Genera-litat per a conduir harmònicament les activi-tats artístiques de la nostra terra. Acabà do-nant les gràcies a tots els artistes per les apor-tacions que havien fet a l'Exposició.

El senyor Gassol clogué l'acte amb un elo-qüent discurs. Glossà allò que signifiquen elsartistes per a un país, i assenyalà la influènciaconsiderable que exerceixen en l'educació delpoble. Féu una brillant apologia del que re-presenta l'art en l'esperit dels homes. Acabàrecollint les paraules de l'alcalde respecte ala coordinació deis esforços de la Generalitati de l'Ajuntament a favor de l'Art en totesles seves manifestacions.

Al «Saló de Barcelona» hi havia pinturesdels següents artistes: Albarranch, Amat,Antó, Arenys, Ariet, Baig, Barrenechea,Bècquer, Benavent, Berge, Bescós, Bestard,Bonet, Bosch, Cabanyes, Calsina, Carbonell,Casals, Casas Abarca (Pere) , Casas Abarca(Agapit) , Cases (Josep) , Casanovas, Cènac,Clapés, Coll, Condeminas, Costa Pujol, Cos-ta Segura (Pere) , Costa Segura (Miquel)Davalillo, Domènech Duch, Durban, Elies,Estrany, Fábregas (Ricard) , Fàbregas (Tere-sa) , Fabregat, Febrer, Ferré, Ferrer, Galo-fré, Gil, Gómez (Lluís) , Gómez (Antoni) ,González, Güell, Guinart, Illing, Junyent,Laforet, Laporta, Llobet, Llop, Margalef,Masriera, Marcé, Martínez (Artur) , Martínez(Julià) , Martínez (Casimir) , Marsà, Mayol,Meifrèn, Mensa, Miravalls, Morell, Morros,Muntané, Muñoz, Olivé, Orihuel, Ortiz (Fran-cesc) , Ortiz (Ignasi) , Padilla, Pala, PlanasDòria, Planells, Prats, Pujades, Puigdengoles,Ràfols, Ribas, Robert, Rocamora, Rodríguez,Romagosa, Romaguera, Ros i Güell, Rovira,Sabaté, Sabates, Sáinz de la Maza, Salvà,Sans, Santasusagna, Serra, Soler (Eulàlia) ,Soler (J.) , Soto, Taylor, Teixidor, Tolosa,Torrecillas, Valdemi, Valls (Nolasc) , Valls

(Maurici) , Vancells, Vidal (Ignasi) , Vidal(Antoni) , Vidal (Rosa) , Vilàs, Vilatobà iViver.

L'escultura era representada amb obres deBas, Bru, Borrell Nicolau, Cabanes, Cairó,Camps Arnau, Cardellà, Carulla, Civit,Cuairan, Duran, Fábregas, Gené, Gimeno, Gi-ménez, Heksch, Ibáñez, Llisas, Llitjós, Ma

-rés, Martí, Martrús, Moré, Montané, Roca,Sans Jordi i Tàrrac.

Hi havia dibuixos de: Almuni, Benavent,Carbonell, Cardunets, Llobet, Narro , Olivé,Opisso, Picó, Pizà, Santsalvador, Serra, Solé,Sauri i Vilàs.

Hi havia gravats d'Esteve i 011é.Les aquarelles eren de: Alvarez, Coll, Da-

vit, Fàbregas, Farré, Gorro, Llaverias, Re-gener, Risques, Sabaté i Valls.

Les obres d'art aplicat eren signades per:Alòs, Bru, Casanovas, Clivillé, Cumella, Fá-bregas, Guardiola i Picó.

Finalment, a la secció d'arquitectura hihavia projectes de: Amat, Ortenbach, Víc-tor F., Iglesias i Martínez.

Al «Saló de Montjuïc» hi havia els expo-sitors següents:

Pintura: Aguilera, Arderiu, Armengol,Aymat, Bassa, Benet, Bosch-Roger, Boter,Busquets, Camps-Ribera, Canadell, Canyelles,Capdevila, Capmany, Carbonell, Carles, Cla-ramunt, Cochet, Commeleran, Cortés (Carme) ,Cortés (Ramon) , Costa, Créixams, Daura,Díaz, Domingo, Fargas, Figueras, Flores,Freixa, Galí, García, Gausachs, Grau, GrauSala, Homs, Humbert, Hurtuna, Iglesias,Isern, Julibert, Junyent, Labarta, López, Lli-mona, Marinello, Mataró, Mercadé, Mi-

koumo, Mombrú, Morató, Mundó, Nogués,

Odena, Opisso, Pascual (Alfred) , Pascual

(Joan) , Pascual (lu), Perrin, Pidelaserra, Pi-net, Planes, Plans, Prim, Porta, Pujol, Ri-

cart, Senabre, Serra (Joan) , Serra (Joaquim) ,

Serrano, Solà, Solé (Miquel) , Solé (Vicenç) ,

Soler (Josep) , Soler (Ramon) , Soler (Juli) ,

Soto, Sunyer, Ventosa, Vicente, Vidal, Vila

i Villà.Escultura: Bassas, Canyes, Casals, Casa-

mor, Casanovas, Clarà, Collet, Dunyach,Fenosa, González, Granyer, Jou, Llauradó,Maragall, Marineldo, Martorell, Paredes, Re-bull, Ros, Sanjuán, Solanic, Viladomat i Vives.

Dibuix: Badrinas, Freixa, Oms, Prat, Rà-

fols i Vicente.

281

JUNTA MUNK1PAL ó EXDO1i(iONS D'ART

(ACODE tART MODERN (METÀL- LUPGIA'


Gravat: Flores, Ricart, Roig i Vila Ar-rufat.

Art aplicat: Elies, Grau Sala, Martí Vi-lanova, Mora, Serrahima, Serra Abella (En-ric , Antoni i Josep) i Sunyer.

En total aquests autors han presentat al«Saló de Barcelona», 184 obres de pintura,40 d'escultura, 32 de dibuix, 4 de gravat,16 d'aquarel.la, 12 d'art aplicat i 7 d'arqui-tectura; i al «Saló de Montjuic», 165 de pin-tura, 51 d'escultura, 10 de dibuix, 10 degravat i 13 d'art aplicat.

El dia 22 la ponència d'adquisicions de laJunta de Museus començà la seva tasca i alcap de dos dies va emetre el dictamen, que laJunta va acceptar en la seva reunió del 28 delmateix mes, i en virtut del qual entren al Mu-seu les obres de què parla un altre articled'aquest número.

El dia 1 de juny el Jurat dels premis«Damià Campeny» i «Isidre Nonell», insti

-tuits per la Generalitat, va emetre el següentveredicte:

«Reunits al «Saló de l'Art Modern», eldia 1 de juny del 1934, a les dotze delmigdia, els senyors que componen el Jurat delspremis de pintura i d'escultura de la Genera-litat, «Damià Campeny» i «Isidre Nonell»:Carles Pi i Sunyer, per la Junta Municipald'Exposicions d'Art; A. Duran i Sanpere iJoaquim Folch i Torres, per la Ponència d'Ar-xius, Biblioteques i Belles Arts; Francesc La-barta, per l'Acadèmia de Belles Arts de SantJordi; Joan Puig i Ferreter, per la Junta deMuseus; Manuel Hugué i Ignasi Mallot, pel«Saló de Montjuïc», i Jaume Martrús i Er-nest Santasusagna, pel «Saló de Barcelona»,es procedí a una votació preliminar a la qualcada un dels membres del Jurat podia propo-sar dues obres d'escultura i dues de pintura.En aquesta votació obtingueren sufragis, perl'ordre en què són esmentades a continuació,les següents obres

Escultura: Josep Clarà, «Nu de noia»;Joan Rebull, «Dona jove»; Enric Casanoves,«Nu», i Joan Borrell Nicolau , «Nu femení».

Pintura: Manuel Humbert, «Descans»;Elisi Meifrèn , «Mame»; Joaquim Sunyer,«Empordanesa»; F. d'A. Galí, «1870-1934»i Feliu Elies, «Gerro blau».

En la votació definitiva, ha estat conceditel Premi «Damià Campeny» a Josep Clarà, iel Premi «Isidre Nonell» a Manuel Humbert.

Barcelona, 1 de juny del 1934. — CarlesPi i Sunyer, A. Duran i Sanpere, JoaquimFolch i Torres, Francesc Labarta, Joan Puigi Ferreter, Manuel Hugué, Ignasi Mallol.Jaume Martrús, Ernest Santasusagna.»

El dia 17 de juny, el Jurat de les adqui-sicions de la Generalitat i l'Ajuntament vaacordar la proposta d'adquisició d'obres delssegüents autors, les quals han passat, en conse-qüència, a propietat de les esmentades corpo-racions:

Del «Saló de Barcelona»: Pintures deJosep Amat, Teresa Condeminas, Feliu Elies,Oleguer Junyent, Francesc Marsà, Elisi Mei-frèn, Josep Puigdengoles i Ramon Ribas;escultures de Guillem M. Bru, Francesc Ca-rulla i Jaume Martrús; dibuixos de Josep Picói J. Soler i Puig; aquarel.les de Miquel Farréi Joan Llaverias; art aplicat de Miquel Cli-villé.

Del «Saló de Montjuic» : Pintures de Ra-fael Benet, Pere Créixams, Francesc Domin-go, Jaume Mercadé, Josep Obiols, IsidreOdena, Joan Serra, Joaquim Sunyer i MiquelVillà; escultures d'Antoni Ramon Gonzálezi Josep Granyer; gravat de Pau Roig.

XDO$iCiO DE

PAVRA19'SALO i3 SALO DE3.^

MONTJU'i , BARCELONA

z0 MAiG ` 8 J U LiOLI

EI cartell anunciador de l'Exposició

282


Francesc Labarca. — « Eusebi»

LES ADQUISICIONS DE LAJUNTA DE MUSEUS A L'EX-POSICIó DE PRIMAVERA

Mentre el règim d'adquisicions no sigui mc-dificat, l'única font que alimentarà el fons delsno3tres museus d'art modern seran els concur-sos oficials. Per això són més de doldre lesabsències que s'hi noten, absències que no te-nen cap justificació plausible, i que treuenlluïment i interès al concurs. També és sen-sible que no sempre es reservi la produccióinèdita per a aquestes manifestacions i que en-tre les obres exposades se n'hi trobin algunesque ja han estat sotmeses al públic i a la crí-tica en exposicions particulars. Aquesta falla,que no és greu ni massa freqüent per fortuna,seria fàcil d'evitar si en el reglament d'exposi-cions fos consignada l'obligació de concórrer-hiamb obres absolutament inèdites, condició queno significaria cap sacrifici ni cap limitacióenutjosa per ais expositors.

Aquestes petites falles de bon corregir il'apatia incomprensible de certs artistes, restrin-geixen les iniciatives de les entitats i dels orga-nismes encarregats de les adquisicions per alsMuseus. Hem de reconèixer amb goig, però,que enguany, donat el nivell apreciable queha tingut el conjunt de l'Exposició, la tascade la Junta de Museus i dels Salons compra-dors, ha estat molt més planera que altres ve-gades i ha permès adquirir obres que per llurvalor i significació artística faran sempre unpaper de primer ordre a les sales delMuseu.

En aquest aspecte, l'adquisició de l'obra deManuel Humbert, Descans, distingida amb el«Premi Nonell», creat darrerament, ha meres-cut l'assentiment unànime del públic i de lacrítica. Tenim la seguretat que aquesta mag-nífica pintura de Manuel Humbert quedaràcom una de les millors obres de l'art contem

-porani català. Amb aquest nu, diríem queHumbert ha arribat al terme d'un viatge em-près ara fa uns quants anys. La Jove mora,

283


Manuel Humbert. — « Descans»

Josep Gausachs. —'«La bleda »

284

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D * ART DE BARCELONA

Francesc d'A. Galí. — «Natura morta »

A. Vidal Rolland. — « Caça»

285


d'ara fa dos anys i altres obres executades du-rant aquest període, anunciaven l'encert pre-sent. En totes aquelles teles, però, malgrat lespositives qualitats pictòriques que les avalaven,semblava que el pintor a estones es perdia ino trobava aquella claredat de concepte id'expressió que són un dels mèrits indiscutiblesd'aquesta obra. Humbert, amb una pinturadensa de matèria, insistida d'execució, inspira-

l'acord, contribueix a fer més sensible la pre-sència de l'atmosfera, en la qual està submer-gida la figura en un abandó deliciós.

La Natura moria, de Francesc d'A. Galí.és també una adquisició ben justificada. Lareconciliació de Galí amb l'impressionisme des-prés dels èxits que Ii ha proporcionat la fór-mula decorativista que ha explotat durant tantsanys, és un dels casos més curiosos de la nos-

3

A. Vila Arrufat. — « Dormint»

da en un sentit profundament realista, ha creatuna atmosfera d'una delicadesa gairebé irreal.La figura, admirablement estructurada, dónala nota greu d'aquell acord finíssim. En aques-ta mena d'inversió audaç, hi ha el major encísde l'obra. En comptes d'ésser el nu qui illu-mina i governa l'atmosfera de la composició,és l'atmosfera tendrament acolorida la que, enrelliscar per les corbes i penetrar en les de-pressions de la forma , vitalitza i determina ambgraciosa energia la figura. La distribució delsaccessoris, sàviament calculada per a completar

tra pintura. Tècnic habilíssim, en plena pos-sessió de fèrtils mitjans expressius, ha aban-donat el llenguatge de la pinzellada plana perla vibració impressionista. Renoir ha substituïtels mestres muniquesos i la recerca de les qua-!itats i la captació de l'aire ha desbancat lasàvia fredor de la seva pintura anterior. Ésevident que algunes de les seves figures actualssemblen inspirades en les mateixes preocupa-cions d'abans; a totes, però, els adjudica unanova escala de valors plàstics i pictòrics, comsi aprofitant el motlle antic s'apliqués a ani-

286


mar-les d'una vida nova. En la Natura morta,adquirida per la Junta de Museus, l'antinò-mia que observem en algunes de les darreresobres de Galí, ha desaparegut totalment; ésun Galí nou el que ens presenta aquesta pin-tura que, per la riquesa del color i per la tèc-nica, Ii confereix el títol de continuador delgran Nonell dels bodegons.

De Josep Gausachs, la Junta de Museus

sàvia simplicitat en la composició, i una inten-sitat vital poques vegades superada per l'autor,justifiquen la distinció que ha afavorit aquestatela. Dormint, d'A. Vila Arrufat, és una altrade les obres adquirides. Composició ben esta-blerta, pintada amb gran domini formal, entrealtres encerts, cal posar-hi en primer terme elcap de l'infant adormit que indiscutiblementés un dels fragments més inspirats entre l'obra

ir__•'_ui

Miquel Farré. — «Plaça de Sant Agustí»

ha triat la natura morta que el pintor en unaaltra ocasió havia presentat al públic amb eltítol de La bleda. Indubtablement, aquestaobra representa el moment més inspirat de l'obrapresent de l'autor. Producció musculosa, d'unvigor i d'una espontaneïtat sorprenents, és unamostra de pintura realista de gran alè que faràhonor al Museu. Francesc Labarta hi serà re-presentat pel retrat de jove que titula Eusebi,en el qual les qualitats de la pintura de l'ar-tista es conjuguen amb tota l'autoritat i l'eficà-cia del seu estil magistral. Dicció fàcil i segura,

abundosa i sempre noble de l'autor. Completales adquisicions de pintura la natura mortaCaça, d'A. Vidal Rolland, composició dispo-sada amb elegància i descrita amb eficaç apli-cació.

De la secció d'escultura la Junta de Mu-seus ha adquirit Cap d'home (bronze) de JosepClarà, obra d'una força vital extraordinària,executada amb una decisió i una seguretat po-sitivament magistrals. També figurarà en elcatàleg del Museu el Nu, de Josep Vilado-mat, que en la sala corresponent portava el

287


Ricard Opisso. « Carretó de cafè amb llet»

Josep Viladomet. «Nu»

288

Joan Borrell Nicolau. — «Testa femenina » (marbre) Josep Clarà. — « Cap d'home » (bronze


Francesc Elies. - « Gerro amb tap» Josep Llorens Artigues. - « Pot verd »

289

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART- DE BARCELONA

Jaume Duran ¡ Joan B. Alòs. —«Figureta»

número 210. Aquesta obra, que serà incorpo-rada al Museu executada en bronze, és unamostra exquisida de la gràcia natural de l'artde l'escultor que en aquesta figura femeninaajaguda ha realitzat una de les seves mésbelles concepcions. Testa femenina (marbre),de J. Borrell Nicolau, entrarà, amb les obresque acabem de citar, a la secció d'esculturadel Museu i serà un testimoni qualificat de la

tècnica de l'autor i del seu estil una micaretòric.

De Miquel Farré, ha estat adquirida l'a-quarella Plaça de Sant Agustí, obra d'un va-lor documental notable en la qual l'autor posaen joc la seva execució prodigiosa i la sevaaguda sensibilitat de pintor. De la secció dedibuix, ha estat elegida l'escena de carrer,

Jaume Duran i Joan B. Alòs. — «Figureta»

290


Carretó de cafè amb llei, de Ricard Opisso,que en aquesta composició, d'un tipisme deli-ciós, ha trobat un tema excellent per a la sevaobservació penetrant i la verba de comenta-rista popular. EI dibuix animat amb oportunstocs de color, té una qualitat pictòrica extraor-dinària i mereix ésser posat entre les obres méssòlides i vives del popular dibuixant.

En la secció d'arts aplicades, la Junta deMuseus ha escollit Dues figuretes, de l'escultorJaume Duran, executades en gres pel ceramistaJoan B. Alòs, en les quals la collaboració delsdos artistes ha sumat la correcció i la simpatiade la concepció a la gràcia i delicadesa de la

Antoni Serra Abella. — «Cavalls de circ»

matèria intel•ligentment treballada. L'admirablePot verd, de J. Llorens i Artigues augmentaràel repertori de ceràmica moderna catalana ambuna peça d'una delicadesa de matís admirable,i el Cerro amb tap, de Francesc Elies, seràun bon record de les adquisicions d'enguany,la llista de les quals la Junta de Museus clouamb Cavalls de circ, d'A. Serra Abella, mos-tra excel.lent de l'art del distingit ceramista.

Tothom, públic i crítica, ha reconegut ambsatisfacció la superioritat d'aquest concurs res-pecte als celebrats darrerament sota els matei-xos auspicis; és d'esperar que els artistes ca-talans no estalviaran esforços ni entusiasmeper fer cada vegada més brillants aquests tes-timonis oficials del valor i la modernitat del'art de Cataluunya.

CARLES CAPDEVILA

ADQUISICIONS, DONATIUS

I DIPÒSITS DEL PRIMER

SEMESTRE DE L'ANY 1934

ADQUISICIONS

MUSEUS

De l'Exposició del Nu:Una figura de pedra d'E. Monjo. Un di-

buix de J. Soler i Puig. Una pintura d'A. Gar-cía. Una pintura d'A. Mataró.

De diferents particulars:Una pintura de Manuel Moliné. Un frag-

ment de Pradella del segle xii. Dues pinturesd'Espalter. Un relleu romànic del segle xi.Un quadre representant uns músics. Un bom-bardí antic. Una caixa de cabals. 112 cli-xés de boix. 10 planxes d'aram gravades.Quatre romanes de ferro. Una pintura damuntcoure. Dos quadres a l'oli.

De l'Exposició de Primavera 1934:«Natura morta», pintura de Francesc d'A.

Galí. Pintura de Josep Gausachs. «Descans»,pintura de Manuel Humbert. «Eusebi», pin-tura de Francesc Labarta. «Caça», pinturad'A. Vidal Rolland. «Dormint», pinturad'A. Vila Arrufat. «Testa femenina» (mar-bre) , de Joan Borrell Nicolau. «Cap d'Ho-me» (bronze) , de Josep Clarà. «Nu» (bron-ze) , de Josep Viladomat. «Plaça de SantAgustí», aquarella de Miquel Farré. «Car

-retó de cafè», dibuix de Ricard Opisso. «Duesfiguretes», gres de Jaume Duran. «Gerro ambtap», gres de Francesc Elies. «Pot verd»,gres de Josep Llorens i Artigues. «Cavalls decirc», ceràmica d'Antoni Serra Abella.

MUSEU DEL «CAU FERRAT» DE SITGES

De diferents particulars:Dos panys de ferro. Una caixa de ferro del

segle xvi. Una caixeta de ferro. Un picaportai un ferro representant un cap d'ase. Unatelera de ferro del segle xiv. Un quadre deRusiñol. Un muntant d'escala.

GABINET NUMISMÀTIC DE CATALUNYA

Dels senyors Alsina i Batel:Collecció Botet i Sisó.

291


DIPÒSITS

MUSEUS

Dei senyor J. Massot:Una figura de Sant Joan Baptista poli-

cromada.

Dels senyors Francesc i Joan Canals:«Safo», pintura per Miquel Carbonell.

De l'Acadèmia Catalana de Belles Arts deSant Jordi:Una cúpula pintada per Carracci.

Dels fills del senyor Miquel Utrillo:Retrat de la senyora Utrillo, per Ramon

Casas. Dos retrats del senyor M. Utrillo, perRusiñol. Retrat del senyor M. Utrillo, perR. Padilla. «El cafè», dibuix per RicardOpisso.

Del senyor Damià Mateu:Collecció d'obres d'art xinès, composta per

porcellanes, faiances, laques, fustes, teixits,bronzes i escultures, en matèria diversa.

DONATIUS

MUSEUS

Del senyor Josep-F. Ràfols:Un dibuix al llapis-plom original de Vay-

reda. Un dibuix d'Apa. Un dibuix de Jun-ceda.

Del senyor Domènec Xarrié:Un flabiol de caoba revestit de planxa de

llautó.

Del senyor Joaquim Cabot:Retrat del senyor Joaquim Cabot, al carbó,

per Ramon Casas. Retrat de la senyora Ca-bot, per Ramon Casas. Caricatura del se-nyor Emili Cabot, per Bagaria. Retrat a l'olid'un avantpassat de la família Cabot, per unautor anònim. Nou segells diversos de cera.Setze segells diversos de plom. Un fragmentde terra cuita amb una creu emmotllada.

Dels fills del senyor Josep Llimona:Un dibuix de cavall, obra de Josep Llimona.

D'un grup d'amics i admiradors de PrudenciBertrana:«Un roure i una alzina», pintura per Pru-

denci Bertrana.

Del senyor Emili Gandia:Un acordió del segle x[x.

De la senyora Carolina Botia, vídua de Baltà:Dues espingardes de la guerra d'Àfrica.

Un corn per a pólvora, del segle XIX.

Del senyor Xavier Nogués:Dos dibuixos formant part del seu projecte

de decoració de l'Alcaldia.

De la senyora Matilde Escofet:Una nina del segle XVIII.

Del senyor M. Olivé:Un dibuix , obra de Manolo Hugué.

Del senyor Francesc Fàbregas:Dues esculture3. Vint-i-una rajoles policro-

mades. Tres dibuixos. Setanta -tres pintures.Set gerros i un plat, xinesos. Dos gerros deSèvres.

Del senyor Josep Obiols:Sis dibuixos dels quals és autor.

Del senyor Marçal Olivar:Un dibuix de Manolo Hugué. Un dibuix

de Francesc Domingo. Un dibuix de JosepObiols.

Del senyor Manuel Rocamora:Collecció de peces d'indumentària d'època

diversa.

Del senyor Blai Fontanals i Fontanals:Dues pistoles d'arçó, de pedra foguera.

Segle XVIII.

Del senyor Enric-C. Ricart:Un dibuix de Josep Maria Junoy.

Dels senyors Oriol Bohigas Guardiola, i MariaAssumpció i Maria Àngela Guardiola:Un clixé de boix, obra d'Enric-C. Ricart.

Del senyor Lluís Plandiura:Una pintura a l'oli de Ramon Casas. Qua-

tre aiguaforts de Xavier Nogués.

Dei senyor Celestí Galceran:Un dibuix del qual és autor.

Del senyor Joan Vidal Ventosa:Cent deu dibuixos de diversos autors.

Del senyor Josep Antoni Brusi:Retrat del senyor Josep M. ! ' Brusi García,

pintat per Antoni Caba.

292


MUSEU DEL «CAU FERRAT» DE SITGES

Del senyor Manuel Puig:Una romana. Una pistola. Un pistolet. Un

pergamí d'homenatge.

Del senyor J. Roig i Raventós:Sis llibres contenint set novelles de les quals

és autor.

Del senyor Miquel Utrillo:Diversa documentació relativa a Sitges i

als seus esdeveniments.

Del senyor Antoni Muntaner:Dues claus de pany del segle xvi. Una

clau de pany del segle xvii.

GABINET NUMISMÀTIC DE CATALUNYA

Del senyor Joan Mas Vidal:Una moneda saxona de terra cuita, emis-

si ó 1921.

Dels fills del senyor Josep Llimona:La Medalla de la Ciutat que fou atorgada

per l'Ajuntament al senyor Josep Llimona.

LLEI DE DEFENSA

DEL PATRIMONI AR-

TÍSTIC DE CATALUNYA

El Butlletí de la Generaliiat de Catalunyadel dia 5 de juliol darrer publica la llei se-güent:

Article primer. Tots els béns, mobles i im-mobles d'interès artístic, liistòric , científic i ar-queològic existents a Catalunya estan subjectesals preceptes d'aquesta Llei. S'entén inclosatambé entre els béns mobles els documents iels llibres, i entre els immobles, els jacimentsarqueològics, paratges, parcs, jardins i conjunts•urbans d'interès anàleg. Les obres d'autor vi-vent i les que no tinguin cinquanta anys d'an-tiguitat, queden excloses de les disposicionsd'aquesta Llei, llevat en el cas que, excepcio-nalment, la Direcció General del PatrimoniHistòric, Artístic i Científic s'hi oposi en laforma que els Reglaments determinaran.

Art. 2." El Secretariat de Protecció delPatrimoni, anex a la Direcció General del Pa-trimoni Històric, Artístic i Científic, amb els

elements que li proporcionaran les Seccions delServei d'Arxiu, Biblioteques, Museus, Monu-ments i Excavacions de Catalunya , procediràa la formació d'inventari dels béns subjectes ala Llei present i n'exercirà la inspecció, d'acordamb la Llei que regula l'esmentat servei i lesdisposicions reglamentàries que seran fixades.

Art. 3 •r Les Corporacions i Entitats, tantles civils, com les eclesiàstiques així com elsparticulars, trametran al Patronat Local, iquan no n'hi hagi directament a la DireccióGeneral del Patrimoni Històric, Artístic iCientífic, en un termini que no passarà de sismesos després de la publicació d'aquesta Llei,una relació dels immobles i objectes moblesque tinguin en llur possessió i que no consti-tueixin un Museu, una Biblioteca o un Arxiuja catalogats. En aquest cas, trametran unexemplar del catàleg, signat per tres personesresponsables de l'entitat, o pel propietari si estracta d'un particular. Les relacions esmenta-des hauran de contenir, com a mínim, les dadesnecessàries per a la identificació dels béns in-dicats en aquest article.

Art. 4. 1 Tots els Municipis estan obligatsa vetllar per la conservació del Patrimoni His-tòr ic, Ar tístic i Científic que es trobi en llurterme municipal. Amb aquesta finalitat, a mésde trametre a la Direcció General del Patri-moni Històric, Artístic i Científic, dintre eltermini de sis mesos , les relacions fixades enl'article anterior, hauran de denunciar en qual-sevol cas al Patronat Local, o a manca d'a-quest a la Direcció General, els perills quecorren els béns objecte d'aquesta Llei, per en-runament, desperfecte, ús inadequat, venda oexportació, i prendran, en cas d'urgència, lesprimeres mesures per a evitar tot dany.

Art. 5. è La Direcció General del Patri-moni Històric, Artístic i Científic podrà incau-tar-se automàticament dels objectes no decla-rats dintre el termini assenyalat en els articlesanteriors i d'acord amb les circumstàncies in-dicades en els mateixos articles. Aquests ob-jectes seran lliurats per la Direcció General alMuseu, Biblioteca o Arxiu que la mateixa Di-recció determinarà, donant, però, preferènciaals que existeixin en la localitat on radiquinaquells objectes incautats.

Art. 6. e La Generalitat, els organismeslocals o comarcals, l'Església en qualsevol delsseus establiments o dependències, i tota menade persones jurídiques, no podran permutar ni

293


cedir en venda o donació a particulars o en-titats mercantils els béns de llur propietat opossessió compresos en l'article anterior.

Art. 7. e El Secretariat de Protecció delPatrimoni, anex a la Direcció General del Pa-trimoni Històric, Artístic i Científic, obrirà unRegistre dels béns compresos en l'article pri-mer, tant de propietat pública com privada,que per llur interès preferent calgui preservar,d'una manera especial de destrucció, reformesperjudicials, usos inadequats i exportació.

Art. 8.'° Podran instar la incoació de('expedient per a la inscripció al Registre detota mena de béns compresos en l'article pri-mer, en qualsevol lloc de Catalunya on estrobin, a més de les Seccions del Servei delPatrimoni Històric, Artístic i Científic de Ca-talunya, les entitats següents: Universitat Au-tònoma de Catalunya, Institut d'Estudis Cata-lans, Acadèmia de Bones Lletres , de Ciènciesi Arts, de Medicina i de Belles Arts, Juntade Museus de Barcelona, Patronat del MuseuArqueològic de Barcelona, Biblioteca de Ca-talunya, Patronat de Turisme i Centre Excur-sionista de Catalunya.

Els Municipis i els Patronats de Culturapodran instar l'esmentada inscripció pel que faals béns compresos dintre la demarcació res-pectiva.

El Reglament fixarà les altres entitats ge-nerals i locals que puguin tenir dret a instar

la inscripció d'aquesta mena de béns.Art. 9• è Tots els ciutadans podran solli-

citar de les entitats assenyalades en l'articleanterior que sigui instada la inclusió en el Re-gistre de béns no inscrits. Aquestes entitats oCorporacions hauran de comprovar cada casi cursar la instància quan correspongui.

Art. 10. Les inclusions al Registre delPatronat Històric, Artístic i Científic es faranper Decret del Conseller de Cultura escoltatsels Municipis i els Patronats de Cultura in-teressats, previ informe favorable i raonatd'alguna de les Corporacions esmentades enl'article anterior i seguint els tràmits que elmateix Reglament determinarà.

Art. 11. Iniciada la formació de l'expe-dient per a la inclusió al Registre, els bénsque en siguin objecte no podran ésser destruïtsni de cap manera modificats ni canviats delloc. Si han estat iniciades algunes obres, que-daran en suspens. En aquests casos, quan hoexigeixi la conservació dels béns de referèn-

cia, la Direcció General del Patrimoni Histò-r i c , Artístic i Científic podrà disposar tot allòque exigeixi llur integritat.

Art. 12. De la iniciació de l'expedientd'inclusió al Registre se'n donarà compte im-mediat als propietaris o usuaris interessats , elsquals podran recórrer dintre els terminis i se-guint els tràmits que determinarà el Regla-ment.

Art. 13. Quant a les obres d'art, seraninscrites preferentment en el Registre les d'au-tor català o produïdes a Catalunya. Hi seranincloses, així mateix, aquelles obres d'autorsforasters que tinguin un interès especial i queportin més de cinquanta anys d'existència aCatalunya.

Art. 14. Els propietaris o usuaris parti-culars de béns compresos en l'article primer,podran acollir -se als beneficis d'aquesta Llei,sempre que obtinguin la inclusió al Registredels béns esmentats, prèvia sollicitud formu-lada dintre els terminis que fixarà el Regla-ment.

Art. 15. La Direcció General formaràun Cens de Protectors del Patrimoni Històric,Artístic i Científic amb els noms dels propie-taris compresos en l'article anterior, i deis par-ticulars que es distingeixin per llurs donacionso per altres formes de protecció, tots els qualsgaudiran dels beneficis següents:

a) Podran sol•licitar de la Direcció Ge-neral del Patrimoni Històric, Artístic i Cien-tífic l'estudi dels béns de llur propietat inclo-sos en el Registre.

b) Tindran dret, que per la mateixa Di-recció els sigui fet gratuitament el pla de totaobra de conservació i restauració, sempre quesigui oportuna.

c) En les obres de conservació o restau-ració podran ésser auxiliats per la Generalitat.

d) Els béns de llur propietat o possessióque hagin estat registrats tindran la conside-ració de béns públics per als efectes tributarisdintre les normes que fixarà el Reglament.

e) Podran formar part de les Juntes dePatronats Locals o Comarcals i d'altres orga-nismes, dependents de la Direcció General delPatrimoni Històric, Artístic i Científic.

f) Els seran lliurats, quan ho so l.licitin,els passis corresponents per a l'entrada lliurea tots els Museus, Arxius i Biblioteques , quedepenguin de la Direcció General.

Art. 16. Els particulars o entitats mer-

294


cantils, propietaris o usuaris dels béns inclososal Registre, no podran realitzar cap menad'obra sense l'aprovació del Projecte presen-tat prèviament a la Direcció General del Pa-trimoni Històric, Artístic i Científic. Estaran,però, obligats a realitzar les obres de conser-vació i consolidació necessàries, que determinila Direcció General, després d'escoltar els o;-ganismes tècnics competents que fixarà el Re-glament. En casos justificats, la Generalitatpodrà concedir un ajut o un avenç o incoarl'expedient d'expropiació.

Art. 17. Els particulars i entitats mer-cantil s , als quals es refereix l'article anterior,podran permutar, donar o vendre els béns ins-crits en el Registre, sempre que ho comuni-quin prèviament a la Direcció General delPatrimoni Històric, Artístic i Científic. Quanel valor dels objectes de la cessió arribi a50.000 pessetes, l'operació s'haurà de fer mit-jançant escriptura pública amb pagament delsdrets reals corresponents.

Art. 18. Les entitats mercantils i els pro-pietaris o usuaris als quals es refereix l'arti-cle 16, no podran exportar els béns inscritsal Registre sense el permís de la Direcció Ge-neral del Patrimoni Històric, Artístic i Cien-tífic, previs els informes que assenyalarà elReglament. Quan el valor de l'objecte a ex-portar arribi a 50.000 pessetes or, caldrà queel permís sigui concedit per acord de la ma

-joria absoluta del Comitè Superior d'Arxius,Biblioteques, Museus, Monuments i Excava-cions. Aquests permisos comportaran el paga-ment d'uns drets, segons una escala progres-siva que el Reglament fixarà amb referènciaal valor dels objectes.

Art. 19. En els casos de venda, subhasta,liquidació o exportació, la Generalitat podràexercir el dret de tanteig i de retracte per a lavaloració declarada o justipreuada. Tot ob-jecte, l'exportació del qual no sigui autorit-zada, podrà ésser adquirit per la Generalitat,mitjançant el pagament del valor declarat ojustipreuat.

Art. 20. Als terrenys on existeixin jaci-ments arqueològics, la Generalitat podrà ferexcavacions, prèvia l'expropiació o solamentla indemnització dels perjudicis que es puguinocasionar. Els perjudicis seran indemnitzatsd'acord amb les normes que fixaran els Re-glaments. La incoació d'expedients d'indem-nització de perjudicis no podrà ésser causa de

la suspensió de les excavacions. Els propietarisde terrenys no cultivats durant més de tres anys,no tindran dret a percebre indemnització si laGeneralitat acordés practicar-hi excavacions.

Art. 21. Els organismes oficials, les en-titats civils i eclesiàstiques de qualsevol cate-goria i els particulars i persones jurídiques,posseïdors de béns objecte de Registre, tenenl'obligació ineludible d'autoritzar-ne l'estudi ila reproducció fotogràfica o dibuixada dintreles normes que el Reglament determinarà.Per a les reproduccions emmotllades o quepuguin afectar la integritat de l'obra , caldràl'autorització de la Direcció General del Pa-trimoni Històric, Artístic i Científic.

Art. 22. La Generalitat podrà expropiar,per causa d'utilitat pública, els edificis i pro-pietats que privin la visió d'un monument re-gistrat o malmetin la bellesa o minvin la se-guretat dels immobles a què es refereix l'ar-ticle primer d'aquesta Llei.

Art. 23. La Generalitat podrà incautar-se dels béns registrats, seguint els tràmits queel Reglament assenyalarà, quan el propietari enfaci un ús inadequat o quan, per negligència,es trobin en perill d'ésser destruits o malmesos.

Podrà també, sense arribar a la incautació,reparar mutilacions i efectuar les obres, refor-mes i treballs adients per a la conservació ivaloració dels béns registrats. Els elementsarqueològics en perill de destrucció, situats ala via pública o en llocs inadequats, serantraslladats a lloc segur.

Art. 24. Els donatius o llegats d'objec-tes i capitals i de valors o de propietats detota mena a favor dels Museus, Arxius i Bi-blioteques, seran eximits de tota mena de con-tribució, previ informe favorable de la Direc-ció General.

Art. 25. La Generalitat s'incautarà delsobjectes que algú tracti d'exportar fraudulen-tament i els Tribunals apreciaran el tant deculpa dels que hi hagin intervingut. Si la in-cautació de l'objecte no pot efectuar-se, s'im-posarà a cada una de les persones que hauranintervingut en el fet una multa «ad valorem»segons taxació de l'organisme dependent de laDirecció General que correspongui en cada cas.

Art. 26. Els edificis i terrenys que afron-tin amb Museus, Biblioteques i Arxius, po-dran ésser expropiats quan ho aconselli la se-guretat i el desenrotllament normal de les ins-tallacions. En qualsevol cas serà necessari

295


l'informe raonat del Comitè Superior d'Ar-xius, Biblioteques, Museus, Monuments i Ex-cavacions.

Art. 27. La Generalitat de Catalunyaabonarà l'import de les expropiacions d'acordamb les disposicions de la present Llei, ambcàrrec a la partida corresponent del Pressu-post. Si aquesta partida estigués exhaurida, alPressupost immediat serà consignada la quan-titat per al pagament, almenys, d'una part delpreu assenyalat.

Art. 28. Els càrrecs dels serveis d'Arxius,Biblioteques i Museus i de les Organitzacionsque hi són vinculades, seran incompatibles ambel comerç d'objectes d'art.

Art. 29. La Generalitat destinarà, coma recursos extraordinaris per a atencions pre-vistes en aquesta Llei, les quantitats que in-gressarà pels drets d'exportació autoritzada,pels productes de les multes de l'exportaciófraudulenta i les altres infraccions, les entra-des als Monuments, la conservació i el soste-niment deis quals estigui al seu càrrec, i elsdrets percebuts per altres conceptes compresosdintre aquesta Llei.

Per tant,Mano a tots els ciutadans de Catalunya que

cooperin al compliment d'aquesta Llei, i a totsels Tribunals i Autoritats que la facin complir.

Barcelona, 3 de juliol del 1934.

LLUÍS COMPANYS

El Conseller de Cultura,

VENTURA GASSOL

DUES NOVES PUBLICACIONSDE LA JUNTA DE MUSEUS

La Junta acaba de donar al públic duesnoves publicacions.

L'una és un àlbum reproduint en tricolorels frontals romànics més importants de la pri-mitiva col.lecció que figurà al Museu de laCiutadella. S'obre amb una notícia sobre elsfrontals del director general dels Museus, se-nyor Joaquim Folch i Torres, seguida d'unaexplicació especial de cada làmina que conté,deguda al mateix autor.

L'altra és el fascicle número 3 de la sè-rie A del nostre Gabinet Numismàtic de Ca-talunya. Conté el treball Les monedes empu-ritanes anteriors a les dracmes, del conserva-dor del Gabinet, doctor Josep Amorós. Ésun fascicle de 66 pàgines il•lustrat amb pro-fusió de reproduccions.

VISITES A LES OBRESDEL PALAU NACIONAL

El dia 17 de juny darrer visità les obre,.d'installació del Museu d'Art de Catalunya,al Palau Nacional de Montjuïc, la Juntad'Adquisicions a l'Exposició de Primavera.

Durant el mes de juliol passat, visitarentambé les obres, entre altres distingides perso-nalitats, un nucli de membres del VIII Con-grés de Metges i Biòlegs de Llengua Cata-lana; el senyor Josep Ferrándiz, director delMuseu d'Arts Decoratives de Madrid; elmestre Pau Casals, i els alumnes de l'Escolad'Estiu de la Generalitat.

A més, ha vingut a visitar aquestes obresd'installació el senyor James J. Rorimer, ex-pressament enviat pel «Metropolitan Museum»de Nova-York, a fi de conèixer aqueststreballs.

PROPERA INAUGURACIÓDEL MUSEU D'ART DE CA-

TALUNYA

En números anteriors hem assabentat elsnostres lectors del curs que seguien les obresd'instal.lació del Muscu d'Art de Catalunya alPalau Nacional. Avui podem dir que aquestainstal.lació toca ja a son terme. En conseqüèn-cia, la Junta, d'acord amb les presidències deles corporacions patrones, ha decidit inauguraraquest Museu el primer diumenge del vinentmes d'octubre, dia 7. L'acte tindrà lloc almatí. Després de la cerimònia que se celebraràa la gran sala de festes del Palau Nacional,els invitats visitaran les instal.lacions i el Mu-seu restarà tancat a dos quarts de dues. Eldiumenge immediat, dia 14, l'entrada al Mu-seu será gratuita.

296

REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES

1,1ENA, S. A.Tallers i estudis: Carrer- Girona, 153Telèfon 77926 - BARCELONA

La ' iimcoleca

p Í

h J

. jà! l{

MARCS 1 GRAVATS

9i HIGINI GARCIASuccessor de Gaspar Esmatjes

Exposició permanent deismillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 137041 BARCELONA

SJ^

ritaIIeria C;ilala..aVIDRIERES D'ART - MUNTURES EN GRAN PREMI

PLOM 1 LLAUTÓ - ESMALTS AL FOC 1 Exposició Internacional

SOBRE VIDRE, CRISTALL 1 CERÁMICABarcelona, 1929

VIDRES 1 CRISTALLS PLANS 1 CORBATSGRAVATSBISELLATSMIRALLSMOTLLURESMARCSETC.

Central: Ronda de Sant Antoni, 56

Telèfon 22035

Sucursal: Laureà Miró, 40 (Hospitalet) - Telèfon 30634

1' 13 813IDASCAUAL

PINTURA DECORATIVA

Fili'1c Tai'i':11,JÓ/1!Jlie

FUSTEREspecialitzaten treballs per aMuseus i Exposicions

EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTAMENA D'OBJECTES D'ART

Mallorca, 255 Consell de Cent, núm. 283

Telèfon 70702

Telèfon 14345 : BARCELONA

.1 11 S 13 1'VIL1il'A1

CONSTRUCCIÓ

D'OBRES EN GENERAL

1 REFORMA D'EDIFICIS DECORACIÓ 1

RESTAURACIÓDE TOTA MENA

DE PINTURES

••

Portal Nou, 52

CARRER DE LA LLUNA, N.° 23Telèfon 21455

Telèfon 25534

Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

IMPRESSORS 1 EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraciód'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

ANTIGUITATSDECORACIÓ

G. H 4 0 A ÁI 1 t

CANUDA, 4Telèfon 15349BARCELONA

NSALAHA114AMOy. GARCIA SIMON

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern delsmillors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Rambla de Catalunya, n.° 29Telèfon 15677

Filla ile R. VirgiliMUNTATGE D'EXPOSI-CIONS, TRANSPORT 1

SEGUR D'OBRES

EMBALATGED'OBJECTES D'ART 1

MOBLES DE LUXE

CASA FUNDADAL'ANY 1880

Tallers, n.° 66 : BARCELONA : Telèfon 15276

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART - UAB Barcelona · 2007. 6. 8. · Els diversos aspectes de la vida...

Documents

Transcript of BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART - UAB Barcelona · 2007. 6. 8. · Els diversos aspectes de la vida...