Lingüística – Universitat de Barcelona

Repertoris de comunicació institucional

GENERALITAT DE CATALUNYA

INFO

CATALUNYA Butlletí del Govern de

la Generalitat de Catalunya Periodicitat trimestral Mida: foli

n 15 Juliol de 2008 / n 120 Setembre de 2009

n 15 Juliol de 2008 n 16 Setembre de 2008 n 17 desembre de 2008 n 18 Març de 2009 especial Camp Tarragona esp Regió Metropol esp Girona esp Terres de l’Ebre esp Alt Pirienu i Aran esp Lleida esp. Comarques Centrals

n 19 Juny de 2009 n 20 Setembre de 2009

>> Tots el números d’Info Catalunya 2004-2009 <<

>>Repertoris de comunicació local i institucional<< >>Butlletins municipals de Sant Cugat<<

FONT: ARXIU DIGITAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Info

CatalunyaInformació d’interès ciutadà Núm. 15 Juliol’08

Llegir per sermés grans:pla de foment a la lectura i impuls a les biblioteques

Guia de l’habitatge. Un resum de tot el que cal saber per comprar, llogar o rehabilitar un habitatge.

Dessalinitzadores. Noves infraestructures per garantir que mai falti aigua a Catalunya.

Llegir ens fa més grans, més forts, més lliures

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Jordi Menéndez, Marta Continente, Aurora Massip, Jordi Fortuny, Antoni Bolaño i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Fotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: Enrique Marco (pàg. 4)Mariano Herrera (pàg. 2 i 11)Gemma Filizola (pàg. 12)Jordi Geli (pàg. 12)Jordi Bedmar (pàg. 13)Infografia:Mandrake (pàg. 14 i 15) Agències: Getty Images Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: infocat@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. +info: www.gencat.cat

4 Notícies

10 Foment de la lectura

13 Nova cultura de l'aigua

16 Tot sobre l'habitatge

18 Lluita contra el foc

19 Arriba la TDT

20 Espais de memòria històrica

21 Drets del consumidor

22 Subvencions vigents

En aquest nou InfoCatalunya hi trobareu informació sobre les diferents actuacions que la Generalitat duu a terme per donar un nou impuls a la lectura. Per una banda, coneixereu el nou Pla de biblioteques públiques, que en cinc anys ens permetrà construir o reformar més de 110 equipaments arreu de Catalunya, amb una inversió econòmica molt important, superior als 40 M€. Per altra banda, es parla del projecte Biblioteques PuntEdu, que pretén aconseguir que tots els centre educatius converteixin la seva biblioteca en una eina adequada per a les necessitats d’aprenentatge dels nois i noies de les nostres escoles.

Però tan important com els equipaments i les eines són els hàbits de lectura. Per això l’InfoCatalunya també parla de fomentar l’interès i el gust per la lectura. Una campanya que trobareu tant als mitjans de comunicació com als transports públics, a les escoles, als mercats o, fins i tot, als camps de futbol. Qualsevol lloc és bo per recordar-nos que llegir ens fa més grans, perquè ens ajuda a madurar. Que llegir ens fa també més lliures, perquè ens dóna eines i recursos per moure’ns de manera autònoma. I que llegir ens fa més forts, perquè ens ajuda a progressar i a guanyar benestar. És en aquest sentit que el Govern de Catalunya vol que, mitjançant la lectura, tots els catalans i les catalanes puguin exercir el seu dret a ser més grans, més forts i més lliures.

10Noves biblioteques i plans de foment de la lectura

José MontillaPresident de la

Generalitat de Catalunya

Sumari

4

Notícies

5

Garanties per a les víctimes de la violència masclistaLes víctimes de la violència masclista que no cobrin la pensió dels seus marits la rebran gràcies a un fons que crearà la Generalitat. Aquesta és una de les mesures pioneres que preveu la nova llei per eradicar la violència masclista que el Parlament va aprovar el mes d’abril i que és un dels textos més innovadors en la matèria a escala europea.

Gràcies a la creació d’un fons de garantia, la Generalitat avançarà la pensió impagada a la persona afectada i després la reclamarà a la persona deutora. Aquest fons ja serà operatiu a principis de l’any que ve. El text també recull el dret de les dones a accedir a l’assistència jurídica i a percebre la renda mínima d’inserció i les ajudes escolars tenint en compte exclusivament els seus ingressos i les seves rendes individuals. També recull el dret d’accés a l’habitatge i el dret d’ocupació per a les dones víctimes d’aquesta violència.

Les empreses catalanes disposen ara d’una eina informàtica d’accés públic i gratuït a través d’Internet per calcular el cost directe de cada accident laboral. Aquesta aplicació té en compte variables com la pèrdua d’hores de treball, tant de la víctima com dels seus companys i superiors, les pèrdues de producció, els desperfectes en la maquinària i les instal·lacions, així com les possibles despeses de caire legal o administratiu que es puguin derivar de l’accident. A més, l’aplicació permet d’obtenir la diferència entre la despesa generada per l’accident i la inversió que hauria permès evitar-lo. L’objectiu és que les empreses preservin la seguretat i salut dels seus treballadors per tal de ser més competitives. Actualment només un 13,2% de les empreses es preocupa de saber la repercussió econòmica que tenen els accidents de treball.

+info: gencat.cat/treball/ambits/seguretat_salut/index.html

Com han de créixer els 164 municipis de la Regió Metropolitana?

Garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, satisfer la demanda d’habitatge, fomentar la competitivitat del territori i potenciar l’ús del transport públic són alguns dels objectius del Pla territorial metropolità de Barcelona. De moment ja s’ha enllestit l’avantprojecte, fruit d’un important consens entre administracions i representants socials, primer pas cap a l’acord històric que permetrà a la Regió Metropolitana de Barcelona disposar d’un pla territorial de gran abast

El Pla territorial metropolità de Barcelona inclou 164 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Occidental, és a dir, una àrea on viu gairebé el 70% de la població catalana. Es tracta d’una eina que ha de donar resposta a diversos reptes, com garantir la funcionalitat dels espais oberts, promoure la ciutat compacta enfront de l’ocupació extensiva del sòl, dotar d’espais i infraestructures per a la nova activitat econòmica i millorar l’accessibilitat dels sectors urbanitzables.

Com calcular el cost dels accidents laborals

CliCat:el nou portal de vídeos i imatges sobre CatalunyaLa Generalitat ha posat en funcionament el CliCat, un nou portal multimèdia que posa a disposició de tothom part del patrimoni audiovisual (fotos i vídeos) sobre Catalunya que té la Generalitat. Dividit en galeries temàtiques, les imatges permeten conèixer Catalunya des de diferents punts de vista: riquesa natural (“Paisatges”, “Natura”), cultura i art (“Poblacions”, “Patrimoni mundial de la UNESCO”, “Romànic”, “Modernisme”, “Palau de la Generalitat”) o festiu (“Sant Jordi”, “La Diada”). També hi ha galeries que presenten la modernitat i la capacitat creativa del país (“Equipaments”, “Iniciatives”, “Innovadors”). Un cercador de paraules clau permet a l’usuari del CliCat navegar lliurement i crear les seves pròpies galeries a partir dels prop de 800 fitxers multimèdia que té, entre els quals hi ha més de 300 vídeos.

Aquest portal servirà per seguir reforçant la presència de la Generalitat a la xarxa. Durant l'últim any, el web Gencat.cat ha rebut més de 100 milions de visites, el que suposa un increment del 30% anual.+info: gencat.cat/clicat

6

Notícies

7

Nova oferta de titulacions universitàries adaptades a EuropaEl curs que ve, les universitats catalanes ja oferiran les primeres 35 titulacions adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Aquests nous estudis, anomenats títols de grau, tenen una durada de tres anys i es poden complementar amb dos anys més de postgrau. Per això les universitats també oferiran a partir del curs vinent 107 nous màsters adaptats a l’EEES. Aquests canvis —que estan duent a terme la major part dels països europeus— tenen com a objectiu unificar els sistemes educatius per tal de promoure la mobilitat dels estudiants dins l’àmbit d’Europa i també per possibilitar la integració dels nous graduats en un mercat laboral únic europeu.

Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Ramon Llull

Física Administració i direcció d'empreses

Humanitats Cinema i televisió

Matemàtiques Direcció d'empreses (BBA)

Traducció i interpretació Disseny

Universitat Pompeu Fabra Dret

Biologia humana Multimèdia

Comunicació audiovisual Periodisme

Humanitats Publicitat i relacions públiques

Medicina Tecnologia i gestió

Publicitat i relacions públiques Universitat Oberta de Catalunya

Traducció i interpretació Dret

Universitat de Lleida Humanitats

Ciència i salut animal Psicologia

Geografia i ordenació del territori Universitat de Vic

Història de l'art Biotecnologia biomèdica

Història Ciències de l'activitat física i de l'esport

Universitat de Girona Traducció i estudis europeus

Medicina i Ciències de la Salut Traducció i interpretació

Publicitat i relacions públiques Universitat Internacional de Catalunya

Universitat Rovira i Virgili Medicina

Història

Història de l'art

Noves titulacions de grau EEES

Pineda de Mar

Malgrat

CalellaSt. Pol de Mar

Arenys de Mar

Sta. Susanna

Tordera

Vilassar de MarPremià de Mar

Mataró

Caldes d’Estrac

Montgat

Barcelona

BadalonaMasnou

Canet de Mar

Primer pas per al trasllat de la N-II fora dels nuclis urbans del MaresmeLa Generalitat ha posat fil a l’agulla per resoldre una petició històrica dels municipis del Maresme: que la N-II deixi de travessar els nuclis urbans i es converteixi en un carrer més, segur i integrat a cada poble. Com a primer pas per aconseguir-ho, ha acordat amb el Ministeri de Foment que la via passi a ser de titularitat del Govern català, un pas que va acompanyat d’una transferència de 400 M€ del Ministeri per construir la variant alternativa i gratuïta que ha d’assumir les funcions de la N-II actual. Aquesta nova via, que circularà paral·lela a l’autopista C-32, cobrirà els 52 quilòmetres que hi ha entre les poblacions de Montgat i Tordera.

Barcelona, capital europea de la ciènciaEntre el 18 i el 22 de juliol se celebra a Barcelona el congrés EuroScience Open Forum (ESOF 2008), la principal reunió de científics, empresaris, i gestors polítics de la investigació a Europa. La trobada, que reuneix més de 4.000 científics i 20.000 visitants no especialitzats, compta amb la presència de diversos premis Nobel i aborda temes com la investigació amb cèl·lules mare, el canvi climàtic i la nutrició. Entre els ponents hi ha molts dels principals investigadors i consellers científics del món.

Ara, tots els titulars del Carnet Jove estan coberts gratuïtament per una assegurança d’assistència permanent en viatges internacionals i tenen a la seva disposició el telèfon 93 582 92 74 per a qualsevol consulta o gestió. Els serveis cobreixen despeses mèdiques, quirúrgiques i farmacèutiques, hospitalitzacions, desplaçaments, manutenció i altres elements, en cas d’accident, i, a més, es fan càrrec de tractaments odontològics d’urgència a l’estranger. D’altra banda, els usuaris tindran ajuda per localitzar equipatges facturats i extraviats o per tramitar-ne la reclamació. L’assegurança es destina a joves en viatges de vacances o de fi de curs o que fan cursos a l’estranger que no superin els 90 dies consecutius.

+info: www.jove.cat

Assegurança internacional de viatge per al Carnet Jove

8

Notícies

9

Barcelona

El Prat de Llobregat

Vilafrancadel Penedès

Campde Tarragona

Lleida Pirineus

L’entrada en funcionament del servei re-gional d’alta velocitat Avant de Renfe ha millorat considerablement les connexions entre Barcelona i Tarragona, i entre la capi-tal catalana i Lleida. El nou servei uneix les tres ciutats en menys de la meitat de temps que ho fan els trens convencionals. Ara, el trajecte entre Barcelona i Tarragona és de poc més de mitja hora, mentre que el tren que uneix la capital catalana i Lleida és de setanta minuts.

Renfe ofereix sis trens diaris en cada sen-tit de dilluns a divendres –que equivalen en total a 2.844 places– i cinc trens els caps de setmana, tot i que preveu incrementar-ne l’oferta a la tardor. Pel que fa a les tarifes, els bitllets tenen un preu que se situa en-tre el dels bitllets dels trens convencionals i el dels d’alta velocitat. El bitllet senzill entre Lleida i Barcelona costa 20,40 €. No obstant això, hi ha diferents tipus d’abo-nament que poden reduir el preu fins als

9,38 €. Dos d’aquests abonaments són la targeta de 44 viatges o la targeta Plus, que permet configurar mensualment fins a 50 viatges i incrementa els descomptes sobre el preu del bitllet a mesura que es fan més viatges.

La companyia adquireix el mateix com-promís de puntualitat que té amb els TGV. Si un Avant arriba amb 15 minuts de retard es retorna el 50% del preu del bitllet, i si la demora és de mitja hora s’abona el 100% del preu del tiquet.

Els trens Avant aprofiten la línia del TGV, estan formats per quatre cotxes i arriben als 250 km/h. El nou servei d’alta velocitat pretén consolidar-se com una alternativa al transport per carretera i espera arribar als 600.000 passatgers en un any. De moment, durant el primer mes de funcionament, els trens Avant han transportat 34.900 viat-gers, el 76% dels quals han fet el trajecte Barcelona-Lleida.

Els trens Avant redueixen a la meitat el temps dels trajectes entre Barcelona, Tarragona i Lleida

Els ciutadans de les àrees de Lleida i Girona ja poden adquirir un bitllet únic per fer servir diferents transports públics. Des de finals de març, ja s’aplica la integració tarifària del transport públic a 38 municipis de la comarca del Segrià i a 3 de la Noguera. L’objectiu és que, amb un sol bitllet o targeta integrada, els usuaris puguin utilitzar totes les xarxes d’autobús urbanes, les interurbanes i el servei de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) fins a Balaguer.

Avui dia, hi ha 17 línies urbanes a la ciutat de Lleida, 14 línies interurbanes del Segrià i FGC en el tram de Lleida a Balaguer. El

període de temps de què es disposa per fer el canvi de mitjà de transport és d’1 hora i 15 minuts i s’incrementa en 15 minuts per cada zona.

La segona àrea amb nova integració tarifària és, des de mitjans de juny, la que comprèn els 46 municipis de les comarques del Gironès, el Pla de l’Estany i la Selva. Més de 248.000 persones poden utilitzar un únic bitllet per a les 10 línies urbanes de Girona i Salt i 16 línies interurbanes. La integració tarifària s’estendrà a finals d’estiu al Camp de Tarragona i el 2009 al Bages.

Un únic bitllet per al transport públic de Lleida i Girona

EstacióFutura estació

Prestacions per a 13.000 persones dependents

Un total de 12.658 catalans amb problemes de dependència ja reben una prestació econòmica o gaudeixen d’un servei gràcies a la Llei de la dependència. El mes de maig es va fer un any del seu desplegament i en aquest període la Generalitat ja ha pagat als sol·licitants uns 50 M€. D’altra banda, s’han reduït molt els terminis del sistema de valoració (d’un mes a una setmana). Ara per ara, la prestació mitjana per persona dependent se situa en els 516 € mensuals. A més, a partir d’aquest any la Generalitat garanteix una prestació econòmica mínima, que sempre serà superior al 25% de l’import que correspondria a la persona beneficiària.

En un any (de maig de 2007 a maig de 2008):

72.738 sol·licituds rebudes46.698 valoracions fetes12.658 programes individuals d’atenció (PIA)48.486.460 € en pagament de prestacions

Barcelona - Lleida70 minuts

Barcelona - Tarragona35 minuts

Almatret

Lleida

Alcoletge

Maials

Aspa

Corbins

Seròs

Alfés

Alguaire

La Granja d’Escarp

Sunyer

Torre-serona

Llardecans

Sudanell

Vilanova de la Barca

Torrebesses

Alcarràs

Térmens

Sarroca de Lleida

Gimenells

Vallfogona de Balaguer

Alcanó

Albatàrrec

Balaguer

Torres de Segre

Artesa de Lleida

Benavent de Segrià

SosesPuigverd de Lleida

la Portella

Massalcoreig

Montoliu de Lleida

Vilanova de Segrià

Aitona

Almenar

Els Alamús

Alfarràs

Rosselló

Torrefarrera

Almacelles

Alpicat

1

2

2

2

Maçanet de la Selva

Vidreres

Llagostera

Anglès

La Cellera del Ter

Amer

Sant Julià de Llor i Bonmatí

Sant Martí de Llémena

Canet d’Adri

Palol de Revardit

Camós

Cornellà del Terri

Banyoles

FontcobertaPorqueres Sarrià

del Ter

Celrà

Juià

Sant Martí Vell

Madremanya

FlaçàBordils

Cervià de Ter

Viladasens

Sant Jordi Desvalls

Sant Joan de Mollet

Sils

Riudarenes

Santa Coloma de Farners

Vilobí d’Onyar

Brunyola

Caldes de Malavella

Sant Andreu Salou

Cassà de la Selva

Riudellots de la Selva

Llambrilles

Quart Fornells de la Selva

Aiguaviva

Vilablareix

Salt

Sant Gregori

Bescanó

Girona

Sant Julià de Ramis

Campllong

1

2

3

4

5

67Pont

6-7

Pont 1-2

Zones tarifàries

10 11

Barcelona (Horta-Can Mariner)Barcelona (Barceloneta-Fraternitat)Barcelona (Les Roquetes)

Sant Adrià de Besòs (La Mina)

Montcada i Reixac (central-complex Aqua)

Cornellà de Llobregat

Pineda de Mar

Girona (Taialà)

Sant Pere de Torelló

Rubí

Barberà del Vallès

Cabrera de Mar

Vilassar de Mar

Vidreres

Sant Hilari Sacalm

Santa Coloma de Farners

Roda de Ter

Sant Pere de Ribes

Cunit

L’Arboç

Gandesa

La Sénia

Tremp

Cardona

Vacarisses

Torredembarra

Palamós

Fomentar la lectura: recuperar el plaer de llegirGairebé la meitat dels catalans no ha llegit cap llibre en el darrer any i prop del 60% no ha fullejat cap diari. Per aquest motiu, la Generalitat ha engegat un ambiciós de pla de foment de la lectura fins al 2011, que inclou múltiples accions, com ara la subscripció gratuïta a diaris i revistes per als joves que facin 18 anys, o la distribució de primers capítols de novetats editorials en metros i busos. Aquest pla va acompanyat d’un nou impuls en la construcció de biblioteques públiques durant els propers 4 anys i de la implantació d’espais de lectura a totes les escoles a través dels anomenats PuntEdu. L’èxit de les biblioteques públiques no para de créixer i l’any passat més de 700.000 persones hi van passar cada dia.

Pla de foment de la lectura: llegir per ser més grans

Gairebé un 44% dels catalans no ha llegit cap llibre en el darrer any, i entre els 25 llibres més llegits no n’hi ha cap en català, ni original ni traduït. Per intentar cap-girar aquesta situació, la Generalitat ha engegat el Pla de foment de la lectura, que destinarà 8 M€ fins al 2011 a promocionar la lectura —ja sigui de llibres, diaris o revistes— entre els ciutadans, i especialment en llengua catalana.

A banda de les accions de foment de la lectura que ja duen a terme habitualment les biblioteques, una de les novetats principals del pla és el programa de subscripcions a diaris i revistes, que oferirà a tots els joves que facin 18 anys entre el 2008 i el 2010, uns 170.000 aproxima-dament, una subscripció gratuïta a un diari o una revista durant un temps determinat. També pensat per als joves, tot i que hi pot participar tothom, és el portal d’Internet Què llegeixes?, un fòrum a Internet sobre els llibres i la lectura obert al públic de totes les edats i on tothom pot expressar la seva opinió sobre llibres, literatura, escriptors i món editorial.

D’altra banda, ben aviat es posarà en marxa el progra-ma “Tasta’m”, que distribuirà en els transports públics de Catalunya i les Balears un opuscle setmanal amb extractes o primers capítols de novetats editorials. D’aquesta mane-ra, els passatgers podran tastar aquestes obres, a mode d’aperitiu, i potser se sentiran atrets a comprar-les. De cada opuscle se n’editaran 150.000 exemplars.

A més dels transports públics, els llibres també tindran el seu lloc als camps de futbol, amb el programa “Lletres al camp!”, impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes. Consisteix en l’edició d’un opuscle amb una selecció d’onze títols literaris distingits per la crítica com els millors que s’han publicat durant els últims mesos en els gèneres de la novel·la, el conte i la poesia. La primera acció d’aquest programa va tenir lloc el 19 d’abril passat en el partit entre el FC Barcelona i el RCD Espanyol de Barcelona, però es preveu que, fins al 2011, es podran adherir a la iniciativa altres clubs esportius d’arreu de Catalunya.

88 biblioteques noves en els propers cinc anysEl nombre d’usuaris de les biblioteques públiques catala-nes no para de créixer, i l’any passat més de 700.000 per-sones hi van passar cada dia. Per donar resposta a aquesta demanda i per millorar el servei que s’ofereix als ciuta-dans, la Generalitat construirà 88 biblioteques públiques noves fins al 2012. Els nous equipaments estaran repartits per tot el territori: 53 a la demarcació de Barcelona, 14 a la de Girona, 12 a la de Lleida, sis a la de Tarragona i tres a les Terres de l’Ebre. A banda d’aquests edificis nous, se n’ampliaran 23 més, amb una inversió total de 40 M€.

A aquestes biblioteques noves, que donaran servei a més d’1,5 milions de persones, cal sumar-hi les 27 que s’inaugu-raran durant el 2008, entre instal·lacions noves, ampliacions i reformes. L’any passat es van inaugurar 16 biblioteques, 11

Previsió d’inauguració de biblioteques durant el 2008

12 13

Biblioteques PuntEdu a totes les escoles en cinc anysLes PuntEdu són una iniciativa per convertir les bibliote-ques de les escoles en autèntiques eines per tal que els alumnes adquireixin l’hàbit de la lectura, de la investi-gació i de l’ús de la informació. El programa dotarà les biblioteques de llibres i d’equips informàtics (ordinadors, impressores, escàners, gravadora DVD i lector òptic) per fomentar entre els joves un interès més gran per la llengua i la literatura i per promoure l’hàbit de la lectura entre els alumnes.

Actualment ja hi ha 785 centres escolars amb biblioteca PuntEdu i es preveu que aquesta eina d’aprenentatge i re-cerca arribarà a totes les escoles catalanes en un període de cinc anys. El curs que ve, i com a novetat, s’hi incorporaran materials per fomentar la lectura en llengües estrangeres.

D’altra banda, des de fa 24 anys el programa “Gust per la lectura” fomenta el plaer de llegir dels alumnes catalans incentivant la lectura des de les aules. Fins ara hi han participat gairebé 5.000 professors i més de 34.000 alumnes. Aquest any ha incorporat també el professorat i els alumnes de primària.

de les quals eren equipaments nous, tres eren ampliacions i dues, reformes (a les fotos de sota, la nova biblioteca de Palamós, inaugurada el mes de febrer passat).

Totes aquestes actuacions volen donar resposta a l’incre-ment progressiu del nombre d’usuaris de les biblioteques. L’any 2007, les 330 biblioteques catalanes van atendre 20 milions de persones, un 5% més que l’any anterior. Paral-lelament, l’any passat es van destinar 5,3 M€ a adquirir fons per a biblioteques, un 16% més que el 2006.

A la xarxa de biblioteques hi treballen més de 1.300 persones per tal d’abastar tots els serveis i activitats que, a més del préstec de llibres i documents, s’ofereixen actualment. L’any passat es van organitzar un total de 30.381 activitats per promocionar la lectura, entre les quals destaquen els anomenats Clubs de Lectura o també l’Hora del Conte, adreçada als nens. Hi van participar més d’un milió de persones.

D’altra banda, la majoria de les biblioteques disposen de PC amb connexió a Internet, que faciliten gratuïtament als usuaris. Aquest servei va ser utilitzat per 2.361.832 persones al llarg de l’any 2007. A més d’això, hi ha 231 biblioteques que ofereixen connexió sense fil a Internet.

En els darrers anys, la Generalitat ha promogut diferents iniciatives destinades a fomentar les xarxes de biblioteques com a espais de trobada i d’integració de les persones nouvingudes. En aquest marc se situen diverses línies d’acció, com ara l’ampliació de les col·leccions amb materials destinats a aprendre català i l’increment de l’adquisició de documents en les diferents llengües que cohabiten a Catalunya. També hi ha una cinquantena de biblioteques que ofereixen el servei Diaris del Món, que permet accedir a més de 200 diaris de 60 països i en 20 llengües diferents.

Participació en el programa "Gust per la lectura"

Curs Centres Nombre participants d’alumnes

2003-2004 65 4.697

2004-2005 63 5.557

2005-2006 60 6.559

2006-2007 66 7.976

2007-2008 124 9.655

Catalunya és present a l’Expo Zaragoza 2008 amb un pavelló que mostra la gestió de l’aigua que s’està desenvolupant al país a través d’audiovisuals, fotografies, un personatge virtual, programes mul-timèdia, i fins i tot, una cançó feta expressament que fa de ’banda sonora’ del pavelló. La visita s’inspira en un recorregut imaginari i sensorial que simula el curs d’un riu, des de les muntanyes fins al mar, a través dels diferents paisatges aquàtics de Catalunya. El visitant pot descobrir l’oferta turística relacionada amb l’aigua o les claus de la política hidràulica de la Generalitat, i també saber quin és el nivell dels embassaments, el cabal dels rius o els balanços pluviomètrics dels últims 30 anys. L’exposició ofereix una imatge de Catalunya vinculada a l’art, el disseny, la innovació. Hi destaca un salt d’aigua artístic, creat amb ampolles de la col·lecció del doctor Oliver Rodés (a la foto).

L’exposició “Garantir l’aigua del futur”, que serà durant tot l’estiu al Palau Robert de Barcelona, està dedicada a explicar de forma volgudament didàctica les mesures empreses per la Generalitat per tal de garantir que, en un període de quatre anys, es pugui fer front a episodis de sequera com el que hi ha hagut aquest 2008. L’any que ve, per exemple, es calcula que Catalunya ja disposarà de 180 hm³ addicionals d’aigua, que s’incrementaran fins a 300 hm³ en l’horitzó de l’any 2012. L’exposició explica per què patim sequeres, tot el que es fa per vèncer-les, quines seran les noves infraestructures per evitar-les i què pot fer el ciutadà per col·laborar en l’estalvi d’aigua (a la foto, 10 tubs de 500 metres de llargària i 1,8 metres de diàmetre destinats a l’immissari submarí que captarà l’aigua de la dessalinitza-dora del Prat de Llobregat).

Les dessalinitzadores, claus per garantir l’aigua en el futurL’aigua és un recurs limitat. No obstant això, els éssers humans ens havíem acostumat a disposar-ne com si fos infinit. L’episodi recent de sequera que ha patit Catalunya, el pitjor dels darrers 60 anys, ha posat en evidència una vegada més tot el contrari, és a dir, que aquest element no està garantit en quantitats il·limitades. La gestió de l’aigua que està desenvolupant la Generalitat s’emmarca en la Directiva de l’aigua de la Unió Europea, que vol garantir que l’any 2015 les aigües gaudeixin d’un bon estat ecològic. L’esforç inversor fet pel Govern en obres d’abastament se centra en la construcció de noves dessalinitzadores, però també aposta per la reutilització i la depuració, per la modernització dels recs i les canalitzacions i per incentivar les mesures d’estalvi. Amb totes aquestes mesures Catalu-nya disposarà de més de 300 hm³ l’any en l’horitzó de 2012, quanti-tat necessària per garantir l’aigua d’ús domèstic a tothom, davant de qualsevol episodi greu de falta de pluges.

Dues exposicions mostren aquest estiu la gestió de l’aigua a Catalunya

Obres per millorar l’abastament d’aigua hm³ aportats Termini

Dessalinitzadores 200 4 anys Potabilització, regeneració i reutilització 75 3 anys Millora de recs i canalitzacions 40 1 any Depuradores i recuperació d’aqüífers 25 3 anys

Total 340

Mesures d’estalvi 60 2025

D’aquí a quatre anys Catalunya serà totalment autosuficient per afrontar episodis de sequera, gràcies a més de 300 hm³/any d’aigua addicionals.

Pavelló de Catalunya a l’Expo Zaragoza 2008: del 14 de juny al 14 de setembre (L’Onze de Setembre s’hi celebrarà el dia d’Honor de Catalunya)

Exposició “Garantir l’aigua del futur”: del 6 de juny al 3 de setembre al Palau Robert de Barcelona (Passeig de Gràcia, 107)

14 15

La planta desalinizadora de la cuenca del Llobregat que construye Aigües Ter Llobregat (ATLL) será una instalaciónfundamental para mejorar la calidad y cantidad de agua y asegurar una mayor garantía de suministro a los másde 4,5 millones de habitantes que se concentran en las cuencas internas, y especialmente todos los municipiosque se abastecen a través del sistema Ter-Llobregat. Producirà 60 Hm3/año y entrará en servicio el mes deMayo de 2009. El caudal producido supondrà casi un 200% del consumo del ámbito metropolitano.

Desalinizar el agua del mar

Agua osmotizada45%

Agua desechada55%

Agua de mar

Membrana

El proceso de ósmosis consiste principalmente en bombear aguaa alta presión hasta una membrana semipermeable que retienelas sales disueltas en el agua.

MembranasLas turbobombas inyectan agua a presión a los bastidores demembranas. Actualmente, hay instalados cuatro bastidores. Cadabastidor está compuesto por ochenta módulos de membranas, y cadamódulo está formado por siete paquetes de membranas.

Entre las dos mitades se coloca un tejidoprovisto de diminutos canales para recoger elagua osmotizada que atraviesa la membranay conducirla hasta el tubo central de recogida.

Cada paquete consta de una lámina rectangular de membrana semipermeabledoblada por la mitad, de manera que la capa activa queda en el exterior.

Las membranas están enrolladas en espiral en torno a un tubo central.

PRETATAMIENTOY CLORACIÓN

2 6

7

POST-TRATAMIENTO

DEPÓSITO FINAL

El agua desechada, que ha perdidoprácticamente la totalidad de su energía,se envía a un depósito de 340 m• decapacidad, y de aquí, mediante un emisariosubmarino, se envía al fondo marino.

En este depósito de agua potable, el agua se vuelvea clorar para asegurarse de que durante sutransporte hasta el grifo se mantenga desinfectada.

3

Impulsión de agua de mar hastala desalinizadora, con unaconducción de 2.400 mm dediámetro y 3.100 m de longitud.

5

PROCESO DE OSMOSIS

Agua desechada

Bastidor

4

FILTROS DECARTUCHO

FILTRACIÓNDE ARENA

Se añade al agua osmotizada cal ydióxido de carbono, de manera quese ajusten su dureza y su acidez,transformando el agua osmotizadaen agua potable

CAPTACIÓN DEL MAR1Captación de agua de mar con toma abierta,mediante emisario submarino formado por dosconducciones de 1.800 mm de diámetro y 2.200 mde longitud.

Mapa depuradoras Datos

Proceso

OSMOSIS

Texto falso Texto falso Textofalso Texto falso Texto falsoTexto falso Texto falso Textofalso

Texto falso Texto falsoTexto falso Texto falsoTexto falso Texto falsoTexto falso Texto falso

Texto falso Texto falso Textofalso Texto falso Texto falsoTexto falso Texto falso Textofalso

La dessalinització és un procés que permet separar la major part de les sals que conté l’aigua de mar per produir aigua dolça d’òptima qualitat per al consum humà. Aquest procés es du a terme en instal·lacions específiques i amb tecnologies d’última generació, que són altament sostenibles pel seu rendiment elevat i baix cost. D’aquí a quatre anys, a Catalunya hi haurà quatre dessalinitzadores que produiran 200 hm³ i permetran garantir l’abastament futur d’aigua.

Dessalinitzar l’aigua de marPretractament i cloració A l’entrada de la dessalinitzadora hi ha una sèrie de controls de les característiques de l’aigua. Es retiren els sòlids de la superfície i s’afegeixen certs agents químics que ajusten determinats paràmetres. Es fa una primera cloració per assegurar que durant el recorregut de l’aigua per la planta no hi hagi creixement de bacteris.

Tractament final Per adequar perfectament algunes de les seves propietats per al consum humà, s’afegeix a l’aigua osmotitzada calç i diòxid de carboni, la qual cosa n’ajusta la duresa i l’acidesa. Filtració per osmosi inversa

L’aigua es bomba a alta pressió a través d’unes membranes molt fines que retenen les sals dissoltes. Quasi la meitat es converteix en potable. L’aigua salada rebutjada surt encara amb molta pressió, que s’aprofita per fer rodar unes turbines i reduir el consum energètic. Avui en dia, per cada 1.000 litres d’aigua osmotitzada calen uns 3 kWh.

Què és l’osmosi inversa?Es denomina així el procés de filtració que consisteix a bombar aigua a alta pressió cap a una membrana tan fina que reté les sals dissoltes. Les turbobombes fan pujar la pressió fins a 70kg/cm2, o sigui unes 25 vegades la que tenim a casa.

Membranafina

Aigua rebutjada

Aigua salada

Aigua osmotitzada

Pressió

Aigua de mar

45%Aigua osmotiztada

Aigua osmotiztada

55%Aigua rebutjada

Aigua rebutjada

Membranes i tubsLes membranes estan enrotllades en espiral al voltant d’un tub central i es fiquen dins d’un tub més gran. S’injecta aigua salada dins el tub gran. La que travessa totes les capes de membrana ha perdut totes les sals i surt pel tub central de recollida. L’aigua rebutjada surt per l’altre extrem del tub gran exterior. La proporció d’aigua producte respecte de l’aigua marina bombada és aproximadament del 45%.

Filtres de cartutx A continuació, l’aigua passa per uns microfiltres de cartutx, que afinen encara més la filtració.

Aigua potableFinalment, al dipòsit de sortida de la dessalinitzadora l’aigua potable es torna a clorar per garantir que durant el seu transport fins a l’aixeta es mantingui desinfectada.

30 m

Filtració amb sorra L’aigua es filtra a través de filtres de sorra, que treuen les partícules més grans.

Captació del mar El procés de dessalinització comença per la captació d’aigua marina, que es realitza mitjançant un immissari submarí a certa distància de la costa i a uns 30 metres de fondària. L’aigua es bomba cap a la planta de dessalinització.

7

2

65

3

1

4

Aigua rebutjadaL’aigua rebutjada s’envia al fons del mar, lluny de la costa, mitjançant un immissari.

Cunit

La Tordera 1La Tordera 2

Prat de Llobregat

Dessalinitzadores a Catalunya(horitzó 2012)

16 17

Tots els consells i els ajuts per a l’habitatge, a mà

Què cal tenir en compte a l’hora de llogar un pis? Quins són els passos que he de fer abans de comprar un habitatge? Quins ajuts hi ha i a quins puc accedir? Aquestes qüestions i moltes més són les que recull la Guia de l’habitatge que la Generalitat ha editat. Es tracta d’un llibret adreçat als ciutadans que volen accedir a un habitatge o que tenen dificultats per pagar el que ja tenen. La guia també exposa les facilitats que ofereix l’Administració per a la rehabilitació i les garanties que proporciona als propietaris que posen els seus habitatges al mercat de lloguer.

Habitatge

El dèficit d’habitatge protegit i la magnitud de la demanda prevista segons el Pacte nacional per a l’habitatge obliguen a obtenir de manera immediata sòl per a la construcció d’habitatge assequible. La Generalitat ha establert un nou procediment per desenvolupar àrees residencials estratègiques a bona part de les principals localitats de Catalunya.

Mitjançant 12 plans directors urbanístics es desenvoluparan 100 àrees residen-cials estratègiques (ARE) en un total de 86 municipis catalans, el que suposarà la construcció de més de 90.157 habitatges nous. Les ARE tindran una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea, i com a mínim un 50% seran protegits.

Les ARE asseguraran una qualitat urbanística elevada i garantiran a la població la disposició dels equipaments necessaris. La nova legislació estableix tot un seguit de requisits per a aquestes zones de nou creixement:

• Bonaintegracióurbana,accessibilitatalaxarxadetransportpúblici

subministramentd’aiguagarantit.• Equipaments,espaislliuresiserveissuficients.• Sostenibilitat:energiesrenovables,integracióenelmedi,eficiència

energètica,estalvienelconsumd’aiguaitractamentderesidus.

La planificació de les ARE es farà de manera molt més ràpida que el procedi-ment ordinari, i així es facilitarà que aquests pisos surtin al mercat a preus assequibles. Es preveu que durant l’any 2010 ja es podrà executar la urbanitza-ció dels sectors aprovats.

Àrees residencials estratègiques: 45.000 habitatges protegits nous

ÀMBIT ARE HECTÀREES HABITATGES

Alt Penedès-Garraf 4 59 3.286

Baix Llobregat 13 278 15.713

Barcelonès 7 52 4.552

Maresme 6 54 2.846

Vallès occidental 9 124 9.072

Vallès oriental 7 104 6.059

Alt Pirineu i Aran 4 36 1.869

Camp de Tarragona 14 369 18.518

Comarques centrals 10 160 8.106

Comarques gironines 16 139 7.607

Ponent (Terres de Lleida) 7 177 10.184

Terres de l’Ebre 3 47 2.345

TOTAL 100 1.599 90.157

El llibre està dividit en tres parts. La primera, elaborada amb la col·laboració de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC), conté els consells i les re-comanacions més importants que cal tenir en compte a l’hora de comprar o llogar un habitatge. Aquesta infor-mació està adaptada als requeriments de protecció del consumidor a què obliga la Llei del dret a l’habitatge. Moltes preguntes troben la seva resposta aquí: Per què un lloc i no l’altre? Nou o de segona mà? Com demanar hipoteca? Quins tipus de contractes i escriptures de compra venda hi ha? Són correctes els pagaments a compte? Què he de fer abans de signar un contracte de lloguer? Què és el dret d’adquisició preferent?

La segona part de la guia exposa tots els ajuts que l’Administració posa a l’abast de la ciutadania per:

• Accediraunhabitatgeprotegittantdecompracom de lloguer.

• Obtenirajutspúblicsperpagarl’habitatgeencasde dificultats.

• Obtenirgarantiespúbliquesperllogarhabitatges.• Obtenirajutsperrehabilitarhabitatges.

Aquí s’explica què són el lloguer just, la renda bàsica d’emancipació (RBE), l’avalloguer o el test de l’edifici (TEDI), conceptes imprescindibles per comprendre com es canalitzen els ajuts de la Generalitat cap als ciuta-dans que hi tenen dret.

La tercera part del llibre exposa les actuacions de la Generalitat per promoure habitatges protegits. A més d’aquesta informació, la guia relaciona les adreces i els telèfons de totes les institucions i oficines a què es pot adreçar la ciutadania per informar-se i fer els tràmits necessaris per sol·licitar els ajuts.

Demaneu la Guia de l’habitatgeLa Guia de l’habitatge de la Generalitat conté consells i recomanacions que cal tenir en compte per comprar, llogar o rehabilitar un habitatge. També inclou tots els ajuts que la Generalitat posa a l’abast dels ciutadans, a més d’altres informacions importants en aquest àmbit. Si voleu rebre la Guia de l’habitatge, la podeu sol·licitar al telèfon d’atenció ciutadana 012.

+info: gencat.cat/especial/habitatge/cat/

18 19

La Televisió Digital Terrestre (TDT) serà l’única televisió gratuïta i d’accés universal que hi haurà a partir del 2010. Per això cal que, sense presses però sense pausa, tothom s’adapti a aquesta tecnologia per poder sintonitzar els canals digitals. No cal subscriure’s ni pagar cap quota, atès que les emissions són gratuïtes. Només cal seguir tres passos molt senzills:

La TDT arribarà a tot Catalunya de forma progressiva. El procés s’ha iniciat al llarg del primer semestre de 2008 a les demarcacions de Girona, Reus, Vic, Vilanova i la Geltrú i Mataró i acabarà durant el segon semestre de 2009 quan la TDT arribarà a Olot, la Seu d’Urgell, Tortosa i Vielha Mijaran. Mentrestant, entre el 2008 i el 2009, tindrà lloc l’adaptació progressiva a les demarcacions de Barcelona, Cornellà-Baix Llobregat i Sabadell.

Un cop implantada totalment la TDT, els catalans tindrem prop de 40 canals de televisió gratuïts, amb més oferta en català, amb més qualitat d’imatge i amb serveis interactius com notícies del temps, del trànsit, tràmits administratius, etc. Recordem que la TDT no és una opció més per veure la televisió; de fet, substitueix la televisió analògica tal com la coneixem ara, perquè aquest format desapareixerà a l’Estat espanyol el 3 d’abril de 2010. Aquest és un procés que es produeix a tot Europa i es fa en compliment de la normativa europea. Es pot comparar aquest procés amb el de la substitució de la pesseta per l’euro.

Reforç de la prevenció dels focsPer reduir tant com sigui possible el nombre d’incendis, aquest any la Generalitat ha contractat més professionals i ha millorat les infraestruc-tures per fer-hi front. També ha tornat a posar en marxa la campanya “Foc Zero” perquè tots els ciutadans actuem sempre amb responsabilitat i evitem que es calin focs.

A més dels bombers i els guaites, aquest any s’han reforçat de mane-ra significativa els contingents d’agents rurals i auxiliars forestals, dos cossos fonamentals per controlar i prevenir els focs. En molts casos els contractes s’allargaran, perquè es preveu que el màxim risc serà a finals d’estiu i durant la tardor.

Quan sigui el moment, s’activaran 23 parcs d’estiu, que s’afegiran als 150 parcs de bombers funcionaris i de voluntaris, i es cobriran 80 punts de guaita repartits per les masses forestals de tot Catalunya. Per prime-ra vegada hi haurà, a més, set “columnes mòbils” que s’aniran situant sempre en els llocs on hi hagi més risc.

Aquest any s’estan invertint 40 M€ per construir o renovar edificis i per modernitzar una part del parc mòbil dels bombers. La Generalitat disposa, des del 15 de juny, de 33 mitjans aeris (helicòpters, avions i hidroavions), que tenen una capacitat total de 61.200 litres. El cos de Bombers de Catalunya té 756 vehicles terrestres: 198 autobombes rurals pesades, 37 autobombes forestals pesades, 18 autobombes d’abastament pesades i 10 autobombes rurals lleugeres.

Consells per evitar incendis• No fer mai foc al bosc ni als voltants.• No llençar cigarretes ni llumins en zones de vegetació.• No circular amb el vehicle fora dels camins autoritzats.• En cas d’incendi, trucar immediatament

al 112 i donar tota la informació que sigui possible sobre la ubicació del foc.

Informació a través del mòbilSi les circumstàncies meteorològiques ho justifiquen, la Generalitat pot decidir que tots els permisos per fer foc queden sense efecte. El cos d’agents rurals informarà d’aquesta circumstància via SMS totes les persones que tinguin permís per fer foc. Aquest sistema permet avisar ràpidament de la prohibició milers de persones que tenen autorització per fer cremes agrícoles o de pastures.

Lluita contra el foc

2.344 bombers professionals

2.445 bombers voluntaris

160 guaites

1.120 auxiliars forestals

521 agents rurals

33 mitjans aeris

756 vehicles terrestres

173 parcs de bombers operatius

7 “columnes mòbils”

80 punts de guaita

Calendari d’encesa de la TDT

20081r semestre 20092n semestre 20092008-2009

TDT, la nova 'tele':més canals gratuïts, més qualitat d’imatge i serveis interactius

•Comprovarquesomen

unazonaambcoberturade

laTDT.

•Adaptarlanostrainstal·lació

d’antena,sobretotsiéscol·lect

iva.

•Disposard’undescodificador

de

TDTexternountelevisordigi

tal

ambdescodificadorintegrat.

20 21

“Si tens la factura, tens la garantia”

Conservar el tiquet de compra o la factura du-rant dos anys, saber quins drets atorga la garan-tia d’un producte o aprofitar les condicions dels sis primers mesos per exercir-la, són algunes de les recomanacions recollides dins la campanya “Si tens la factura, tens la garantia” que la Gene-ralitat fa amb l’objectiu d’informar els ciuta-dans dels drets que tenen com a consumidors. Aquesta campanya anima la ciutadania a exercir els drets i deures com a persones consumidores.

La campanya informa, per exemple, que la garantia dels productes és de dos anys a partir de la data de compra, però que, si s’ha de recla-mar, val més fer-ho durant els sis mesos després d’haver adquirit un producte.

La gran majoria de béns de consum estan subjectes a aquesta normativa: aliments, roba, calçat, vehicles, mobiliari, electrodomèstics, paquets de programari, CD, llibres, etcètera. La compra habitatges i la contractació de serveis en queden exclosos.+ info: www.consum.cat

10 recomanacions per als consumidorsEstar segurs que allò que comprem té les característiques adients per a l’ús que en volem fer.Guardar sempre la factura o tiquet de compra i assegurar-nos que conté la referència concreta del que adquirim.Conservar els documents que descriuen el producte i n’especifiquen les característiques (publicitat, catàleg, instruccions...).Exigir el compliment de la publicitat, perquè és vinculant.En cas que el preu de compra inclogui la instal·lació del producte, demanar que s’especifiqui clarament a la factura. Així podrem exigir el compliment de la garantia si hi ha hagut cap defecte en la instal·lació.En cas de reclamació, adreçar-nos sempre al comerç que va fer la venda i presentar la factura o tiquet de compra. Si ens resulta impossible, podem reclamar directament al fabricant o productor que ens canviï el producte o que el repari.Si comprem un producte de segona mà, cal analitzar bé l’estat i la descripció que en fa el venedor.Podem pactar que la garantia legal de 2 anys es redueixi com a màxim fins a 1 any.Hem de saber que, durant els 6 mesos posteriors al lliurament d’un producte, s’entén que qualsevol manca de conformitat amb les característiques del que vam adquirir ja existia en el moment de la compra. Un cop hagi passat aquest termini, caldrà demostrar-ho.Cal que ens assegurem que qualsevol manca de conformitat del producte ja existia en el moment de la compra i que no deriva de l’ús que n’hem fet, i cal que ho comuniquem al venedor com més aviat millor (en un termini màxim de 2 mesos des que ho hem detectat). No podem exigir que ens canviïn el producte en cas de béns irrepetibles (per exemple, una peça d’art) o de segona mà, però podem reclamar una reparació, una rebaixa del preu o la devolució dels diners pagats.

1

5

2

6

3

7

4

8

9

10

C-65

C-63

C-35

C-35

C-25

N-II

AP-7

N-II

C-65

C-31

Palamós

Calonge

Cassà de la Selva

Caldes de Malavella

Llagostera

Blanes

Lloret de Mar

Tossa de Mar

Sant Feliu de Guíxols

Platja d’Aro

Vidreres

Santa Cristina d’Aro

Castell d’Aro

Des de finals de juny, els conductors que vénen de l’AP-7 poden anar fins a Platja d’Aro, a la comarca del Baix Empordà, per una via de doble carril. Això és gràcies a la posada en servei del desdoblament de la C-35 entre Vidreres i Llagostera, que ha suposat l’eradicació d’un dels punts negres de cues del Baix Empordà. Es calcula que cada dia 18.500 conductors utilitzen aquesta via. Una xifra que es duplica els caps de setmana d’estiu i que feia que s’hi registressin retencions molt importants.

Les vies de doble carril, en sentit Platja d’Aro i en direcció Barcelona, que s’han posat en servei han millo-rat substancialment la circulació i la seguretat d’aquesta zona. A més, s’han construït set enllaços per facilitar les

connexions entre els municipis de la zona i s’ha recuperat la ruta del carrilet, una via verda que segueix el traçat del ferrocarril.

El desdoblament d’aquest tram de la C-35, de 15 qui-lòmetres de longitud, forma part de l’eix Maçanet de la Selva-Platja d’Aro, la via d’accés principal a la Costa Brava sud. Aquest eix, format per les carreteres C-35, C-65 i C-61, uneix els municipis de Maçanet de la Selva, Vidreres, Caldes de Malavella, Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro. Ara, només queda un tram de nou quilòmetres entre Platja d’Aro i Palamós perquè sigui possible anar des de Barcelona fins a Palafrugell per vies amb doble carril.

Nou desdoblament

Trams ja desdoblats

Ja està en servei el nou tram de la C-35 entre Vidreres i LlagosteraS’acaben les cues en un dels punts negres del Baix Empordà

Maçanet de la Selva

AutoviaMaçanet de la Selva-Platja d’Aro

22 23

Compra d’habitatgesAjuts per a l’adquisició d’habitatges usats, d’habitatges protegits de règim general, d’habitatges protegits de règim especial i d’habitatges protegits de preu concertat.

Adaptació o accessibilitat de l’habitatgeAjuts destinats a l’adaptació o accessibilitat de l’habitatge de persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. Les obres subvencionables són d’accés a l’habitatge i d’interior. Sol·licituds fins al 30 de setembre.

ProductivitatAjuts destinats al desenvolupament de plataformes tecnològiques per millorar la productivitat de les petites i mitjanes empreses. Presentació de sol·licituds de l’1 de setembre al 15 d’octubre.

Programa GènesiEl Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) ofereix, en el marc del programa Gènesi, ajuts per analitzar la viabilitat empresarial d’un projecte de base tecnològica que es realitzi a Catalunya.

InternacionalitzacióIncentius per a la internacionalització del sector de la moda catalana. Ajuts a empreses per a projectes de seus socials de caràcter supraregional. Ajuts per a empreses establertes a Catalunya que vulguin realitzar projectes que els permetin desenvolupar noves oportunitats de negoci.

Habitatge

Empreses

Ajuts per a la renovació de la maquinària agrícola (sol·licituds fins al 16 de juliol). També hi ha ajuts per al sector de farratges dessecats, per a la transformació de cànem i de lli destinats a la producció de fibres i per a l’elaboració de sucs de raïm.

Agricultura

Subvencions i ajuts de la Generalitat 2008InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents

Música, espectacles i cinemaSubvencions a l’organització d’activitats i esdeveniments que contribueixin a promocionar la música professional. Ajuts per a la producció de curtmetratges cinematogràfics, per a produccions de teatre i de circ. Ajuts per a l’adaptació a altres llengües d’espectacles estrenats en català. Subvencions per a l’organització d’activitats i esdeveniments que contribueixin a promocionar el sector de les arts visuals de caràcter professional.

Galeries d’artSubvencions a galeries d’art per adquirir o millorar equipament tecnològic, així com per organitzar activitats de difusió de la seva programació i les seves propostes artístiques.

La Secretaria de Política Lingüística ofereix subvencions destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats o subtitulats en català. El termini per presentar sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Premi Tesis doctoralsL’objectiu és distingir tesis doctorals cum laude —presentades durant el 2007 i 2008— relacionades amb l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, les relacions laborals i la seguretat i la salut a la feina. El primer premi està dotat amb 8.000 € i l’accèssit, amb 4.000 €. El termini per lliurar les tesis finalitza el 31 de juliol.

Programa Forma i Contracta Subvencions per realitzar accions de formació amb compromís de contractació adreçades a treballadors en situació d’atur. Sol·licituds fins al 15 d’octubre.

Premis als millors projectes de final de carrera de la diplomatura de turisme. S’atorgaran vuit premis de 1.420 €cadascun. Poden participar-hi els diplomats que hagin presentat el projecte de final de carrera entre el 31 d’agost de 2007 i el 31 d’agost de 2008 i hagin obtingut la qualificació d’excel·lent.

Convocatòria del 2n Premi de Recerca en Drets Humans, per premiar treballs de recerca originals i inèdits centrats en qualsevol aspecte relacionat amb la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals. El termini de presentació de treballs finalitza el 17 d’octubre.

Cultura

Llengua catalana

Treball

Turisme

Drets humans

Llars d’infantsSubvencions per consolidar places de primer cicle d’educació infantil existents i per crear-ne de noves en llars d’infants de titularitat municipal.

Premis Catalunya EducacióL’objectiu dels premis és reconèixer socialment la tasca de mestres, professors, centres educatius i institucions de l’escola catalana. El termini per presentar propostes de concessió finalitza el 16 de juliol.

Recerca per a doctorsBeques per a estades de recerca fora de Catalunya per a personal amb grau de doctor amb dedicació a temps complet. El termini per presentar sol·licituds acaba el 13 de juliol.

Congressos i projectesAjuts per organitzar congressos, simposis, cicles de conferències i seminaris. Ajuts destinats a potenciar el lideratge de projectes de recerca europeus i per donar suport al desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria no universitària.

Educació i universitat

Despeses de la llarAjuts que van destinats a les persones que no poden atendre amb els seus ingressos les despeses pròpies del manteniment de la llar pel fet que el cònjuge o el familiar fins a segon grau de consanguinitat amb qui compartien despeses ha mort.

Necessitats bàsiquesAjut en favor de determinades persones per atendre les necessitats bàsiques. La quantia màxima de la prestació per al 2008 és de 5.747 € anuals (12 pagues mensuals de 479 €).

Premi Eliseu ColomerL’objectiu del premi és fomentar entre la gent gran les activitats de voluntariat adreçades a recuperar els valors socials, culturals i de ciutadania i a difondre’ls. Es poden presentar les memòries dels treballs fins al 31 d’octubre.

Societat i família

Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al telèfon d’atenció ciutadana 012

InfoCat 210x280 Excurs 17/6/08 16:47 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

Tarragona s’obre al mar

Un pol d’innovació en energies sostenibles

Tarragona tindrà una de les dues seus del futur Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC), un centre que es dedicarà a la recerca en el camp dels biocombustibles i l’energia eòlica marina. La tasca de l’IREC s’orientarà tant al camp de la recerca com al mercat, amb la voluntat d’esdevenir un referent teòric i generador de valor per a les empreses del sector energètic. L’IREC incidirà especialment en les tecnologies que permetin la transició de l’actual model energètic cap a un de nou i més sostenible.Constituirà un pol d’innovació al Camp de Tarragona, i quan funcioni a ple rendiment l’ens ocuparà més de 150 treballadors, la majoria dels quals seran tècnics especialitzats en energies renovables —eòlica, marina i de biocombustibles— i en xarxes elèctriques i generació distribuïda.

InfoCatalunya

Camp deTarragona

L’aeroport de Reus agafa volada L’aeroport de Reus, una de les connexions principals del Camp de Tarragona amb el món, segueix creixent i potenciant l’economia del territori. Gràcies al suport institucional, l’aeroport es continua ampliant amb una terminal nova i més trànsit aeri. Ara s’hi estableix la base d’operacions de la companyia Ryanair, que permetrà arribar a les 93 connexions setmanals i volar directament a més destinacions internacionals i estatals, com ara París, Roma, Oslo, Brussel·les, Palma, Santander, Santiago de Compostel·la o Sevilla.

Tarragona viurà els propers anys un procés de transfor-mació sense precedents. La ciutat s’obrirà al mar amb una nova façana marítima alliberada de la barrera que suposa l’actual traçat del tren. La Generalitat, l’Ajunta-ment de Tarragona i l’Estat han signat un conveni per canviar de lloc la via del ferrocarril i deixar lliure el pas cap a la Mediterrània, i per tal de fer-ho possible es pre-veu soterrar la línia del tren amb un traçat pel nord de la ciutat. També s’aprofitarà per millorar els accessos fer-roviaris al port i a les àrees industrials. Un transport més eficient de les mercaderies potenciarà la competitivitat i el desenvolupament econòmic del Camp de Tarragona.

L’any 2008 és un any clau per al transport públic al Camp deTarragona. A finals d’any entra en servei la integració tarifària a tot l’àmbit territorial, que permetrà viatjar combinant els diferents transports sense haver de canviar de bitllet. A hores d’ara s’estan introduint millores substancials als serveis d’autobús al Camp de Tarragona.

TarragonaVila-seca

Alcover

La Plana - Picamoixons

Port AventuraCambrils

Salou

Reus

Les Borges del Camp

La Selvadel Camp Futur tramvia del Camp

Rodalies de Tarragona (2012)

Trens regionals d’alta velocitat

St. Vicenç de Calders

Torredembarra

Altafulla-TamaritTarragona

Vila-seca

CambrilsSalou

Reus

Línia 1Línia 2Línia 3Línia 4

Equipaments de salut al servei de les personesLa millora de la qualitat en els serveis de salut ha estat una de les prioritats de la Generalitat per a les inversions al Camp de Tarragona. Amb una població en constant augment s’incrementen les necessitats de serveis públics. Per aquesta raó hi ha prevista una inversió total de més de 330 M€ en equipaments sanitaris a la demarcació fins a l’any 2012. L’objectiu és que la població del Camp tingui uns serveis de salut pròxims i eficaços, amb una xarxa de primària potent i hospitals d’última generació.

Aquesta forta inversió ja ha donat resultats: fins ara s’han finalitzat nou centres de nova planta i s’han acabat ampliacions i reformes a 10 més. En aquests moments s’estan fent obres en 15 centres de nova construcció i dues reformes. Pel que fa a actuacions planificades que es portaran a terme ben aviat, hi ha previstos 18 centres d’obra nova i 15 reformes i ampliacions.

De totes aquestes actuacions, hi ha projectes d’una gran importància per les seves dimensions. Un exemple és tot el paquet de reformes a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona (a dalt a la dreta), moltes de les quals ja estan en funcionament, amb una inversió total de prop de 120 M€. Aquest hospital és el principal centre sanitari del Camp de Tarragona i atén una població que s’acosta a les 250.000 persones, per la qual cosa necessita una millora constant dels equipaments.

El nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus (maqueta a la dreta), en plena fase d’obres, doblarà la capacitat de llits del centre actual i triplicarà els espais d’atenció al pacient. Està planificat perquè sigui un centre de referència per a 200.000 habitants, i es preveu que es posarà en funcionament el 2010.

Per altra banda, ja és imminent l’inici de l’activitat a l’Hospital lleuger de Cambrils, en fase final de construcció. Un cop operatiu, aquest centre tindrà tota una sèrie d’especialitats noves: otorinolaringologia, dermatologia, oftalmologia o traumatologia, que disposaran de servei de cirurgia ambulatòria. Això estalviarà un viatge a Reus o Tarragona a bona part dels pacients de Cambrils.

Des d’ara fins al 2012 hi ha previstos tota una sèrie de canvis que transformaran la forma de moure’s pel Camp. El més destacable és la implantació d’un servei de Rodalies a Tarragona amb quatre línies noves, que connectaran la capital amb Cambrils, la Plana-Picamoixons, les Borges del Camp i Sant Vicenç de Calders, on es connectarà amb la xarxa metropolitana de Rodalies de Barcelona.

Una altra de les millores futures que modificaran la forma de moure’s al Camp serà la implantació d’un tramvia o tren lleuger que unirà les poblacions de Reus, Salou, Vila-seca, Cambrils, Vinyols i els Arcs i Tarragona, i que actualment es troba en fase d’estudi.

Ara per ara, ja funciona el servei de trens Avant regionals d’alta velocitat, que uneix el Camp amb Barcelona i Lleida amb cada destinació en poc més de mitja hora. En el futur, també hi haurà connexió d’alta velocitat cap al sud, fins a l’Aldea, prevista per abans de 2012.

Ampliació del servei de busTenir cada cop més connexions d’autobús i més ràpides és l’altre objectiu bàsic per al transport públic al Camp de Tarragona. Aquest any ja s’han fet 16 actuacions en la xar-xa de bus, amb increments de freqüència, allargament de línies i noves destinacions. La planificació per als propers anys inclou tota una sèrie de millores que incrementaran les connexions per carretera:

• Servei exprés d’alta velocitat sense aturades, amb un bus cada 30 minuts en hores punta, entre les principals ciutats.

• Increment dels serveis amb parades intermèdies entre les capitals de comarca.

• Millora del servei entre les capitals de comarca i el seu àmbit d’influència.

• Reforç dels serveis a punts singulars (hospitals, polígons industrials, aeroport i TGV).

+info: www.atmcamptarragona.cat

Atenció de qualitat per a la gent granLa residència de gent gran Mare de Déu de La Mercè de Tarragona es troba en plena fase de remodelació integral. És una reconversió total de l’equipament per millorar el confort i la qualitat de vida dels usuaris i la prestació del servei per part dels professionals. Les reformes permeten adequar els dormitoris que hi ha ara mateix per a una capacitat final de residència assistida de 117 places, distribuïdes en 39 habitacions dobles i 39 més d’individuals. Amb algunes reformes ja en funcionament, les obres finalitzaran del tot a finals de 2009. S’hi han invertit 6,6 M€.

Reus-La Plana2 trens/hora punta

1 tren/hora

Tarragona-Reus6 trens/hora punta

3 trens/hora

Torredembarra-St. Vicenç2 trens/hora punta

1 tren/hora

Reus-Borges del Camp2 trens/hora punta

1 tren/hora

Cambrils-Tarragona2 trens/hora punta

1 tren/hora

Tarragona-Torredembarra4 trens/hora punta

2 trens/hora

Lleida-Tarragona30 minuts

12 trens/dia

L’Aldea-Tarragona (2012)20 minuts5 trens/dia

Tarragona-Barcelona40 minuts

32 trens/dia

Hi haurà un tren cada 10 minuts entre Reus i Tarragona

InfoCatalunyaCamp de Tarragona

InfoCatalunyaCamp de Tarragona

Aposta pel transport públic

La C-14, desdoblada entre Reus i Alcover

Més centres educatius i més oberts a l’entornEn els últims cinc anys les places públiques de P3 han augmentat en més d’un 42% al Camp, i per al curs que ve s’ofereixen 7.910 places al primer curs de primària. Per fer front a l’augment de la demanda, la Generalitat va finalitzar durant l’any 2007 la construcció de 10 centres educatius, i a l’inici del curs que ve s’acabaran 14 actuacions més (noves construccions, ampliacions i substitucions). Les noves instal·lacions incorporen criteris de sostenibilitat, a més d’accessos diferenciats per permetre obrir els centres a la població fora de l’horari escolar.

Desplegament dels Mossos al CampEls Mossos d’Esquadra culminaran el seu desplegament al Camp de Tarragona i a tot el territori català el mes de novembre que ve. Hi haurà comissaries a Cambrils, Falset, Montblanc, Reus, Salou/Vila-seca, Tarragona i Valls, a més del Vendrell. La proximitat i la col·laboració amb les policies locals són el tret distintiu de la policia catalana.

Rehabilitació de barris i nuclis anticsLa inversió conjunta entre la Generalitat i els ajuntaments està fent possible una tasca important de rehabilitació de barris i nuclis antics a tot el Camp. Alguns exemples són el barri Camp Clar a Tarragona, el nucli antic del Vendrell, el centre històric de Montblanc, la plaça del monestir d’Aiguamúrcia o el castell de Barberà de la Conca (a la foto).

Més habitatges públicsMontblanc, Cambrils i Altafulla (a la foto) són algunes de les localitats on s’han finalitzat promocions d’habitatge protegit en l’últim any i mig. A més, ja s’estan construint més promocions a Banyeres del Penedès i a Altafulla. Per altra banda, a Constantí, Tarragona, l’Arboç i Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant, entre altres llocs, s’està alliberant sòl per construir-hi més habitatge públic. El Pacte nacional per a l’habitatge preveu construir fins al 2016 uns 35.000 habitatges protegits al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

InfoCatalunyaCamp de Tarragona

El desdoblament entre Reus i Alcover de la carretera C-14, una de les principals vies de connexió del Camp de Tarragona amb l’interior del país, ja és una realitat. L’autovia facilita les comunicacions entre el litoral tarragoní i la Plana de Lleida i els Pirineus; disposa de més enllaços, ponts i una passarel·la per a vianants, i ha suposat una inversió de 61 M€. A partir d’ara, aquesta via serà més ràpida i, sobretot, molt més segura. Es millora així la mobilitat de la població al Camp i s’impulsa l’activitat econòmica de la zona.

Info

CatalunyaInformació d’interès ciutadà Núm. 16 Setembre’08

Persones a l’atur. Cursos de reciclatge, ajuts i altres mesures de suport de la Generalitat.

Curs 2008-2009

Més alumnes, més mestres i més escoles

Cinc anys de Llei de barris. Millora dels espais públics i els equipaments en benefici del teixit social.

Més escoles i millors barris, més educació i més cohesió

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Jordi Menéndez, Marta Continente, Aurora Masip, Jordi Fortuny i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Fotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: European Community (pàg. 3)Juan Carlos Rosas, Sergio Sans, Alejandro Rosas i Ana Isabel García (pàg. 4, 5, 7, 12, 13, 16, 17 i especials Regió metropolitana de Barcelona, Lleida i Terres de l'Ebre)Richard Martin (pàg. 8)Jordi Pareto (especial Regió metropolitana de Barcelona) Agències: Getty Images Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: infocat@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. +info: www.gencat.cat

4 Notícies

10 La recepta electrònica

11 Suport per a persones a l’atur

12 Famílies d’acolliment

13 Fer accessible l’habitatge

14 Es rehabiliten 22 barris més

18 65 Escoles noves

22 Subvencions vigents

La Catalunya del 2008 constitueix una societat més diversa i plural que mai i el nostre objectiu és que estigui ben cohesionada. Per això hem d’enfortir la nostra capacitat d’integració i saber aportar igualtat d’oportunitats allà on és més important: als municipis i àrees urbanes que tenen més necessitats i al conjunt del sistema educatiu.

L’anomenada Llei de barris arriba a la cinquena convocatòria. En aquesta ocasió beneficia 22 projectes de 21 municipis, amb una inversió de 198 M€. Fins ara, la llei ja ha permès posar en marxa 92 actuacions a tot Catalunya. La Generalitat hi ha invertit gairebé 500 M€ i ha mobilitzat altres inversions per un valor similar. Més de 750.000 persones, un 10% de la població de Catalunya, en rebran directament els beneficis.

Per altra banda, aquest setembre comença un nou curs escolar. Per atendre els 1.180.460 alumnes, s’han afegit 65 centres als que ja hi havia i s’han fet obres de rehabilitació o actuacions de millora en uns 650 més. Encara ens queda molta feina pendent perquè totes les escoles de Catalunya tinguin la condició que voldríem. Però mai s’havia invertit tant com ara en educació, tant en construcció i millora de les escoles, com en reforçament de la qualitat del nostre sistema educatiu i en reconeixement del professorat. Tot aquest esforç el veurem completat, ben aviat, amb la nova Llei d’educació, que el Govern ha remès al Parlament.

10Centres educatius nous i barris rehabilitats

José MontillaPresident de la

Generalitat de Catalunya

Sumari

4

Notícies

5

La Generalitat ja ha iniciat els tràmits per engegarles obres de l’Eix Diagonal, que connectarà l’interior de Catalunya amb la zona del litoral. Tindrà una longitud de 67 quilòmetres, la meitat dels quals seran carretera nova. Aquesta via unirà Manresa i Vilanova i la Geltrú en només una hora. Es preveu que les obres, que suposen una inversió de 423 M€, començaran a partir del primer semestre del 2009 i que l’Eix Diagonal serà una realitat el 2012.

La Generalitat ha distribuït dues noves guies d’acollida lingüística per a persones immigrades. Es tracta de la Guia pràctica d’acollida lingüística i del tríptic El català, llengua d’acollida. A la guia s’exposen reflexions i recursos pràctics per a professionals que acullen l’alumnat nouvingut i les seves famílies, mentre que el tríptic vol sensibilitzar les persones estrangeres que arriben a Catalunya de la importància i de la utilitat del català.

La guia s’ha enviat a totes les escoles de Catalunya, a més d’universitats, associacions de pares, casals, centres cívics, equipaments esportius i altres espais on participen col·lectius de nouvinguts. El tríptic s’ha distribuït sobretot en locutoris i entitats de persones immigrades.

Acollida lingüísticadels nouvinguts

L’any que ve començaran lesobres de l’Eix Diagonal

Entra en servei la variantde les Masies de Voltregà, a Osona

El primer tram del desdoblament de la carretera entre Manlleu i Ripoll ja està en servei. Es tracta de la nova variant desdoblada de les Masies de Voltregà, a Osona, que té una longitud de 8,5 quilòmetres. La nova via permet als conductors que circulen per la C-17 evitar passar pel nucli de les Masies de Voltregà. Això suposa una millora en la fluïdesa del trànsit i en la seguretat viària de la zona. En el conjunt de l’Eix Vic-Ripoll (C-17), aquesta variant representa un terç del desdoblament que s’ha de realitzar entre Manlleu i Ripoll. Pròximament, s’iniciaran les obres del desdoblament de la resta de l’eix.

Europe Direct, tot el que cal saber sobre la Unió EuropeaEurope Direct és el nom que rep la xarxa de punts d’informació sobre la UE a tot el territori de la Unió. La seva funció és resoldre els dubtes dels ciutadans sobre temes com ara estudiar, viure o treballar en un altre país de la UE, aconseguir finançament per a un projecte de recerca o saber si hi ha cobertura sanitària en cas de viatge. A Catalunya, aquests punts d’informació se situen les Oficines d’Atenció Ciutadana. També es poden fer consultes a europedirect.catalunya@gencat.cat o trucant al número gratuït 00 80067891011 des de qualsevol punt de la UE.+info: Europe Direct 93 551 59 59

Dues lleis aprovades al Parlament garanteixen per primera vegada la recollida selectiva de tot tipus de residus a Catalunya. Sigui quin sigui el nombre d’habitants, tots els ajuntaments que encara no recullin selectivament la matèria orgànica han de presentar abans d’un any a l’Agència de Residus de Catalunya la planificació d’aquesta recollida. La nova normativa estableix com es compensarà els ajuntaments, consells comarcals i ens locals de gestió que tinguin al seu territori plantes de residus especials de servei públic, i plantes de tractament i de gestió del rebuig. També regula l’obligació de la Generalitat de finançar les instal·lacions de gestió de residus municipals, de les quals els ens locals assumeixen les despeses d’explotació, així com el funcionament dels cànons tributaris, que retornaran als municipis perquè no hi hagi increments de les taxes d’escombraries. Catalunya s’adequa així a les directrius europees i posa èmfasi en la prevenció, la reutilització i la recuperació tant material com energètica prèvia al tractament final dels residus.

Residus:

Tots els municipiscatalans haurande recollir la matèriaorgànica

Nova autoviaentre Reus i Alcover

Ja s’ha posat en servei la nova autovia de 10 quilòmetres que uneix Reus, al Baix Camp, i Alcover, a la comarca de l’Alt Camp. La nova carretera suposa una millora considerable per a la circulació i seguretat del trànsit a la C-14, un dels accessos principals al litoral per als vehicles que provenen de l’interior del país. Es calcula que cada dia uns 20.000 cotxes a Reus i uns 10.000 a l’entorn d’Alcover utilitzen la C-14. La nova autovia ha suposat una inversió de 78 M€.

6

Notícies

7

Ja està en servei el nou port esportiu de Roda de Barà, al Tarragonès. El port disposa d’una superfície de més de 18 hectàrees i té una capacitat de 640 amarradors per a embarcacions de diferents eslores. El nou recinte, que ha rebut una inversió global de 45 M€, també ofereix nous espais per als ciutadans, com passejos i zones verdes.

D’altra banda, des de l’inici de temporada d’estiu, el port de Palamós, al Baix Empordà, té una nova estació marítima que ha de potenciar aquesta instal·lació com a port de creuers a l’arc mediterrani. La nova terminal té serveis de control i seguretat, sales d’espera per als passatgers, una oficina de turisme i espais auxiliars. A finals del 2008, hauran atracat al port de Palamós 20 creuers de gran capacitat.

Promoure la dignificació de les víctimes de la Guerra, amb independència de les seves opcions ideològiques, personals o de consciència, i reconèixer el dret de la ciutadania a saber la veritat dels fets i les circumstàncies en què van tenir lloc les desaparicions i violacions dels drets humans durant el franquisme i la Guerra Civil. Aquests són els objectius de la Llei de fosses, que permetrà senyalitzar i recuperar les fosses comunes com a espais de memòria col·lectiva, fer efectiu el dret dels familiars dels desapareguts a obtenir informació sobre el destí dels seus parents i, si s’escau, recuperar-ne les restes.

D’altra banda, la Generalitat està posant en funcionament la Xarxa d’Espais de Memòria, que inclou itineraris, camins, trinxeres, búnquers, centres d’interpretació històrica, cementiris i fosses comunes, llocs i vestigis de la guerra, etc. S’està fent a través de cinc grans territoris o espais, tres dels quals corresponen bàsicament a fronts i posicions de la Guerra Civil, un a la Segona República i un altre a l’exili, la frontera i la lluita antifranquista.

El patrimoni cultural català,a Internet

Es posen en servei el portesportiu de Roda de Barài la nova estació marítimadel de Palamós

Dignificar les víctimesde la Guerra Civil i la dictadurafranquista

Utilitzarla mediació perresoldre conflictes

La Generalitat, juntament amb diverses entitats so-cials i ajuntaments, està impulsant una xarxa de serveis d’orientació i d’in-formació mediadora ar-reu de Catalunya per tal d’explicar els avantatges de la mediació com a eina de resolució de conflictes. La mediació actualment s’aplica als conflictes de caire familiar, tot i que en un futur servirà per resoldre molts tipus de conflictes privats. En aquest procés, un me-diador professional tracta de conciliar les postures de les parts per evitar anar als jutjats. A més de rebaixar el cost del pro-cés, permet descarregar de feina els òrgans judi-cials i escurçar terminis. Tres de cada quatre casos de mediació es resolen sense passar pel jutjat. Els ciutadans i ciutadanes que ho vulguin poden demanar més informació als 21 serveis d’orientació mediadora situats als col-legis d’advocats d’arreu de Catalunya.

Un nou web posa a l’abast de tothom els tresors culturals de Catalunya.La pàgina aprofita les noves eines digitals, de manera que, per exemple, permet localitzar els monuments catalans utilitzant Google Maps, o sobrevolar-los per mitjà del Google Earth. També permet visitar de manera virtual els principals museus i monuments de Catalunya i fer un recorregut pels set conjunts catalans declarats Patrimoni Mundial de la UNESCO.A més d’això, el lloc disposa d’un servei de televisió per Internet,Patrimoni.tv, i d’un canal a Youtube amb vídeos relacionats ambel patrimoni cultural, com la tornada de l’Esculapi a Empúries, larestauració d’un castell o el trasllat d’un quadre restaurat. També ofereixuna àmplia galeria de fotografies que es poden descarregar a l’iPod, iuna comunitat virtual, el Pat.club, de la qual poden formar part totesles persones interessades en el tema. I, com si amb tot això no n’hi hagués prou, el portal també allotja un apartat de blocs, agenda i notícies, ofereix concursos i jocs i presenta una secció sobre descobertes i curiositats del patrimoni cultural català.

+info: www.patrimoni.gencat.cat

Territoris de MemòriaCentres de referència

AcabatsEn projecte

Espais de la Batalla de l’EbreCOMEBE

Espais de Rereguarda,Cervera-Pujalt

Memorial Democràtic, Barcelona

Centre d’Estudis per la Democràcia, Mollet del Vallés

Espais de la II República Federació Obrera de

Molins de Rei

Els Pirineus en Guerra,la Pobla de Segur

Presó-museu Camí de la Llibertat, Sort

Parc de búnquers, Martinet i Montellà

Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera

8

Notícies

9

Diagnòstic prenatalen els primers tres mesos de l’embaràsEls centres públics de salut han posat en marxa un nou protocol de diagnòstic prenatal d’anomalies congènites fetals que, a més d’altres novetats, estableix que les proves per detectar aquestes malalties es puguin fer ja durant el primer trimestre de l’embaràs. Aquesta mesura s’emmarca en un pla global per augmentar els serveis públics d’atenció maternoinfantil i de salut sexual que inclou, com a mesures destacades, la prevenció i el control de les infeccions de transmissió sexual i del càncer de coll uterí (virus del papil·loma humà) i l’oferta de l’assistència al part natural. Cal destacar que a Catalunya s’han produït canvis demogràfics i socials importants, ja que després d’un període de 25 anys de disminució i estabilització de la natalitat, en els darrers 10 anys s’ha incrementat en més d’un 50%.

El nou Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya establert recentment per la Generalitat inclou 182 espècies protegides; fins ara, de les 3.600 espècies de flora que hi ha al nostre territori la legislació només en protegia cinc. Al nou llistat hi apareixen 59 espècies que es troben en perill d’extinció, a més de 123 que es consideren vulnerables. El catàleg inclou espècies del grup de les orquídies i de les falgueres, espècies com la flor de neu (Leontopodium alpinum) i l’estàquia marítima (Stachys maritima), així com algunes espècies de lliris i altres de la família de les gencianes. A la foto, exemplars de prímula (esquerra) i flor de neu (dreta).

Sobre les espècies catalogades està prohibida qualsevol actuació amb el propòsit o resultat de destruir-les, mutilar-les, tallar-les o arrancar-les, així com recol·lectar-ne les lla-vors, pol·len o espores. Tampoc no es permet tenir-les, transportar-les, comercialitzar-les, exposar-les a la venda o importar-les, siguin exemplars vius o morts. Lògicament, no està permès alterar-ne l’hàbitat afectant negativament les seves poblacions. A partir d’aquest catàleg, la Generalitat elaborarà plans de recuperació de les espècies en perill d’extinció i plans de conservació per a les espècies considerades vulnerables.

Catalunya, al capdavant en innovació

Una de cada quatre empreses innovadores de l’Estat espanyol és catalana,segons dades de l’Informe sobre la Recerca, el Desenvolupament i la Innovacióa Catalunya, 2008. Bàsicament, l’estudi consolida dades fins a l’any 2006, peròconstata que la inversió en R+D+I es va triplicar en 10 anys (va arribar als 2.615 M€ el 2006, dels quals 2/3 parts van ser aportades pel sector empresarial, i laresta, pel sector públic). Aquest fet està en clara sintonia amb les recomanacionsde la Comissió Europea i el tractat de Lisboa, que ara només compleixenCatalunya, Navarra i La Rioja en el conjunt de l’Estat espanyol. A banda d’això,i sempre en relació amb l’Estat espanyol, l’estudi mostra que Catalunya tambéencapçala les exportacions d’àmbit tecnològic, amb un 27,74% del total, i elnombre de patents europees, amb un 40% (dades del 2007).

+info: www.cidem.com/cidem/cat/publicacions/ColeEstudis/index.jsp

Protecció per a 182 espèciesde flora amenaçades

Un xat per lluitar contra la violència domèsticaCatalunya ja disposa d’un servei de xat per facilitar les consultes sobre violència domèstica. Es tracta d’una iniciativa pionera que amplia l’accés a la informació que s’ofereix a través de la Línia 900 900 120 i del correu electrònic 900900120@gencat.cat d’atenció a les dones en situació de violència. El servei xat permet mantenir de manera confidencial una conversa en línia i en temps real, i permet que les dones amb discapacitats auditives que no podrien fer-ho per telèfon hi puguin accedir.

Aquesta línia d’atenció funciona tots els dies de l’any durant les 24 hores del dia i atén en català, castellà, francès, anglès, àrab o rus. Hi treballen professionals advocades i psicòlogues, entre d’altres, que s’ocupen dels casos de forma especialitzada. Quan es considera necessari, es contacta amb els serveis d’emergència. Entre els mesos de gener i abril aquesta línia va rebre un total de 4.321 peticions d’atenció.

+info: www.gencat.cat/icdones

Vacunació contra el virus del papil·loma humà a les escoles A partir del darrer trimestre del 2008 i fins que s’acabi el curs es portarà a terme la vacunació sistemàtica contra el virus del papil·loma humà (VPH) de les 31.000 noies que actualment cursen sisè curs de primària i que tenen entre 11 i 12 anys. El VPH és a l’origen del càncer de cèrvix, del qual cada any tenim 256 casos nous a Catalunya, 90 dels quals són mortals. La vacuna és efectiva en un 70% dels casos i, per tant, servirà per estalviar vides i evitar els patiments produïts per la malaltia. La vacuna s'administrarà a les escoles simultàniament amb la de les hepatitis A i B, ja que totes dues vacunes requereixen tres dosis. Els pares i mares rebran un fulletó informatiu amb un consentiment informat.

Xarxes antipedra per preservarles produccions de fruita

La Generalitat està duent a terme una prova pilot per incentivar la implantació de xarxes protectores contra les pedregades en camps de pomeres i pereres. Es pretén evitar que les fortes pedregades i calamarsades malbaratin les collites. Aquesta prova pilot s’aplica en sis comarques (Alt i Baix Empordà, Gironès, Segrià, Pla d’Urgell i Urgell). Com que la instal·lació de xarxes antipedra requereix una gran despesa, la Generalitat ha obert una línia de crèdits amb condicions molt beneficioses, com són finançar el 100% de la inversió, tenir 7 anys de termini amb un de carència, i un interès del 0% per al pagès, ja que dels interessos se’n fa càrrec la Generalitat. De moment, 41 explotacions que ocupen gairebé 200 hectàrees, ja han sol·licitat un crèdit.+info: www.gencat.cat/darp/ajuts.htm

10 11

Millorar la qualificació dels treballadors en situació d’atur i ga-rantir-los la formació per accedir a feines en sectors emergents són alguns dels objectius de Pla integral de suport a les persones aturades que ha posat en marxa el Govern. El pla preveu 1.800 accions formatives en diferents àmbits, com les activitats físiques i esportives, les arts gràfiques, el comerç, el màrqueting, la instal-lació de gas i calefacció, la informàtica o les comunicacions. En total s’impartiran 500.000 hores de formació i s’oferiran 1.500 cursos. Es donarà prioritat a les persones més grans de 45 anys, a les dones en oficis en què estan subrepresentades, als aturats de llarga durada, als discapacitats, a les persones en risc d’exclusió social i als joves que busquen la primera feina.

El pla també preveu modernitzar les 70 oficines de Treball de la Generalitat per reduir els tràmits administratius que hi fan els ciutadans i millorar la informació i orientació que reben.

Ajuts per a 2.100 donesMés de 2.100 dones s’han beneficiat dels ajuts per afavorir la seva inserció, presència i permanència en el mercat de treball. Aquests ajuts volen fomentar la igualtat d’oportunitats a la feina i neu-tralitzar les desigualtats que hi ha entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, la formació, la promoció professional i les condicions de treball. Es destinen tant a dones ocupades com a les que són a l’atur inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya. Els ajuts ofereixen, per exemple, tutories individuals d’orientació, informació per buscar feina i suport per crear una empresa. També volen promocionar les dones en feines ocupades tradicionalment per homes, com la conducció de taxis i busos o la direcció de cuina, o incloure-les en sectors emergents i noves ocupacions.

El nivell d’ocupació de les dones a Catalunya ja ha assolit l’ob-jectiu europeu que s’havia plantejat per al 2010 i ha arribat al 62%, però encara és lluny de la taxa dels homes (80%). A més, la proporció de dones directives sobre el total de dones ocupades és del 6,5%, mentre que entre els homes, el percentatge augmenta fins al 9,4%.

Contractació de persones amb risc d’exclusióA Catalunya hi ha 41 empreses d’inserció que donen feina aproxi-madament a 1.000 persones i que facturen més de 10 M€. En els darrers quatre anys aquest tipus d’empresa ha experimentat un creixement molt important (el 2004 només n’hi havia una a Catalu-nya). Les empreses d’inserció combinen la lògica empresarial amb estratègies per integrar sociolaboralment persones en risc d’exclu-sió i dificultats específiques. Cada any, la Generalitat reserva una part de la seva contractació a persones amb risc d’exclusió social. Aquest tipus de contractes —per un import de 8,7 M€ el 2008— es destinen a serveis de conservació i manteniment d’immobles, de missatgeria, correspondència i distribució, d’arts gràfiques, de ne-teja i bugaderia, de restauració i de recollida i transport de residus, entre d’altres.

Suport per a les persones a l’atur

Recepta electrònica:més comoditat,millor atenció als usuarisLa recepta electrònica, capdavantera a Europa, s’està provant amb èxit en algunes àrees de Girona i Terres de l’Ebre. Actualment, ja funciona als ambulatoris de la Bisbal, Salt, Girona, Sarrià de Ter, Celrà, Tortosa i Ulldecona.

Abans d’acabar l’any ja s’haurà implantat a totes les comarques gironines, excepte LLoret i Blanes, a les Terres de l’Ebre i a àrees del Camp de Tarragona, Lleida i Alt Pirineu. A partir de l’any 2009 el sistema s’estendrà a la resta de Catalunya, i d’aquí a dos anys tots els ciutadans podran anar directament a la farmàcia a buscar els medicaments que el metge els hagi receptat sense necessitat de passar pel centre d’atenció primària a recollir la recepta en paper.

El gran avantatge que suposa la recepta electrònica, a banda de la comoditat per al pacient, és que incorpora el pla de medicació amb les dades referents al producte prescrit, la dosi, la freqüència d’administració i la durada del tractament. El sistema, a més, aplica mesures de seguretat estrictes per garantir la integritat i la privacitat de les dades.

A Catalunya, la recollida d’envasos i restes de medicaments se situa un 30% per sobre de la mitjana de l’Estat. Els catalans som els qui utilitzem més els punts de recollida situats a les farmàcies, on l’any passat vam dipositar 6,3 quilos de medecines caducades per cada 1.000 habitants (la mitjana estatal és de 4,8 quilos per 1.000 habitants). De les 2.625 tones reciclades a tot l’Estat, 547 corresponen a Catalunya, o sigui un 20,8%. Segons les enquestes, l’últim any, sis de cada 10 catalans han dipositat medicaments al contenidor blanc de la seva farmàcia. Comparativament, Barcelona és la zona que recicla més i Girona la que menys.

A més del benefici mediambiental que suposa, el reciclatge de medicaments contribueix a evitar l’automedicació incontrolada i disminueix el risc d’usar medicaments en mal estat. En el reciclatge, en primer lloc se separen els materials dels envasos —paper, vidre, plàstic—, que s’aprofiten com a matèria primera. Per exemple, només amb el paper i cartró dels envasos s’evita la tala de més de 12.000 arbres, que transformen el CO² en oxigen. Després, els envasos no reciclables i les restes de fàrmacs són destruïts seguint la normativa de residus.

Com reciclar els medicaments?• Les restes de medicaments caducats

o no utilitzats i els envasos(flascons, blísters, tubs, aerosols,ampolles i altres) s’han de dur ala farmàcia, si és possible dins lacaixa original, perquè puguin ser identificats.

• Mai s’han de llençar medicamentso els embalatges i envasos nial contenidor blau del paper, ni ala bossa groga dels envasos, ni alcontenidor verd del vidre.

• No s’han de llençar medicaments ala pica o al WC, perquè poden alterarl’ecosistema.

Catalunya, líder en reciclatgede medicaments

Alguns dels cursosrelacionats amb activitats emergents• Cura de persones amb discapacitat• Serveis assistencials• Mediació familiar i social• Especialista de l’àmbit de la immigració• Diversitat i no-discriminació a l’empresa• Plans d’igualtat• Assessoria sociolaboral• Gestió mediambiental a l’empresa• Fotografia digital d’alta qualitat• Programari Linux• Administració de bases de dades• Programació de Java• Administració de xarxes sense fil

Informació de treball al 012Ara, el Servei d’Ocupació de Catalunya ofereix a través del telèfon d’atenció ciutadana de la Generalitat, el 012, tot tipus d’informació relacionada amb la feina. El nou servei permet localitzar oficines de Treball i les dades de contacte, registrar-se per optar a ofertes de feina o informar-se sobre cursos de formació. Aquest servei funciona de dilluns a divendres de 8h a 20h.+info: gencat.cat

12 13

A Catalunya hi ha uns 450 nens i nenes de 0 a 18 anys quees troben en centres de la Generalitat i que necessiten unafamília que els aculli i els ofereixi espai, temps i afecte.Aquestes famílies d’acolliment es converteixen en elseu referent durant un cert temps, mentre les famíliesd’origen dels infants no poden fer-se’n càrrec. L’acolliment és un acte de solidaritat, de civisme i de valentia moral que la Generalitat vol promoure entre els ciutadans.

Tipus d’acolliment:1 Acolliment d’urgència i diagnòstic: Generalment es tracta

de nadons o d’infants que tenen fins a 6 anys. Durant sis mesos com a màxim, el nen o nena viu amb una família mentre un equip tècnic valora si és millor que torni amb la d’origen, que sigui acollit per una altra família o que sigui adoptat per una família en llista d’espera d’adopció.

2 Acolliment de curta durada: L’infant és acollit per una família amb l’objectiu que torni al seu entorn familiar abans de dos anys. Quan es comprova que, efectivament, els pares poden tenir-ne cura amb garanties, l’infant torna a casa seva.

3 Acolliment de llarga durada: L’acolliment es denomina així quan es preveu que la família d’origen necessitarà més de dos anys per superar els seus problemes. Fins i tot hi ha situacions que requereixen que l’infant continuï amb la família acollidora fins que sigui major d’edat.

4 Programa d’estada en famílies col·laboradores: La Generalitat també impulsa la figura de les famílies col·laboradores de l’acolliment. Es tracta d’acollir menors en estades temporals de caps de setmana i vacances escolars. Ara per ara, 134 nens i nenes passen, al llarg de l’any, caps de setmana o dies festius amb famílies col·laboradores.

A més, a hores d’ara s’estan planificant dues tipologies d’acolliment noves:

A Acolliment especialitzat: Com a mínim un dels membres de la família ha de tenir titulació específica, formació i experiència per atendre les determinades necessitats especials d’alguns infants i adolescents.

B Acolliment familiar permanent: Per a aquells casos molt concrets en què el desemparament és pràcticament definitiu però no és possible l’adopció.

Les famílies interessades poden informar-se a l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, al 012 o a través de les Institucions Col·laboradores d’Integració Familiar (ICIF).

+info: http://www.gencat.cat/benestar/icaa/

Falten famílies d’acolliment per a infants tutelats

Hipoteques preferentsper a l’habitatge protegitEls compradors de pisos de protecció oficial ja poden contractar un préstec hipotecari amb millors condicions que les del mercat, gràcies a un conveni que la Generalitat ha signat amb les entitats financeres que operen a Catalunya. Aquestes hipoteques ofereixen la possibilitat de finançar la totalitat del cost de l’habitatge i estan exemptes de comissions. Segons l’acord d’aquest juliol, el 80% del preu del pis tindrà un tipus fix al voltant del 5,7% a 30 o 40 anys i quotes creixents de l’1% anual. Per afrontar el cost del 20% que queda, s’ofereix la possibilitat de contractar un préstec d’interès variable a 10 o 20 anys amb un tipus de l’euríbor més l’1,25%. L’acord també inclou préstecs preferents per a la rehabilitació d’edificis que facin particulars i comunitats de veïns. Es concediran a obres de rehabilitació que disposin de subvenció de la Generalitat i a les rehabilitacions d’habitatges que la propietat hagi cedit a la Generalitat per destinar-los al lloguer. Segons les previsions, aquests préstecs preferents finançaran la compra o la rehabilitació de 150.000 pisos.

Evolució dels acolliments a Catalunya abril 2004 2005 2006 2007 2008

Infants 538 589 635 669 644acollits*

Famílies 363 396 442 466 452acollidores

*Hi ha més infants que famílies, perquè moltes famílies n’acullenmés d’un alhora (sovint, germans).

Si voleu rebre la Guia de l’habitatge de la Generalitat la podeu sol·licitar al telèfon d’atenció ciutadana 012.

+info: gencat.cat/especial/habitatge/cat/

Destinació dels pisos intestatsLa Generalitat rep cada any pisos de persones que han mort i que no tenen hereus. A partir d’ara, gràcies a un conveni signat amb la Fundació Un Sol Món, aquests pisos es destinaran a la integració de persones amb necessitats socioeconòmiques. Concretament, passaran a formar part de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió, integrada per més de 100 entitats que faciliten l’allotjament a col·lectius en situació de risc greu d’exclusió social. De moment, cinc pisos sense hereus ja han passat a formar part d’aquesta xarxa, i la Generalitat en cedirà 10 més abans de finals d’any.

Nou decret sobre l’habitatge concertatL’habitatge concertat és un nou tipus d’habitatge protegit que té un preu intermedi entre l’habitatge de protecció oficial tradicional i els preus mitjans del mercat lliure. És un 30% més barat i permet tenir accés a préstecs preferents amb un tipus fix. El nou decret sobre l’habitatge concertat que ha aprovat la Generalitat té per objectiu, d’una banda, promoure la venda d’una part del parc d’habitatges que avui, a causa dels preus i la pujada de l’euríbor, es fa difícil vendre; i de l’altra, augmentar el nombre d’habitatges públics. Aquesta normativa s’emmarca en el Pacte Nacional per a l’Habitatge, que és l’acord més ampli que s’ha aconseguit mai a Catalunya i que busca enfortir la qualitat del parc d’habitatges i incrementa la cobertura social de les llars.

Més mesures per fer accessible l’habitatge

1514

21 municipis reben els ajutsde la cinquena convocatòria de la Llei de barris

Barris seleccionats 2008CINC ANYS REHABILITANT BARRIS

Els ajuts ja han beneficiat el 10% de la població catalanaAmb la d’aquest any, la Generalitat ha resolt cinc convocatòries d’ajuts de la Llei de barris que han permès ajudar 92 barris per un import total de 500 M€. Una inversió que suposa el cofinançament del 50% dels projectes, cosa que significa que s’han invertit 1.000 M€ en actuacions de millora i rehabilitació. Es calcula que unes 700.000 persones s’han beneficiat d’aquests ajuts, el que suposa un 10% de la població catalana. Les actuacions, millores urbanístiques i programes socials, ja comencen a ser una realitat.

Tenint en compte les últimes quatre convocatòries, el 46,2% de la inversió s’ha destinat a la rehabilitació de l’espai públic dels barris, el 22,2% a la dotació i ampliació d’equipaments, el 9,3% a la rehabilitació d’edificis, un 8% a programes socioeconòmics i un 6,9% a la millora de l’accessibilitat.

Una de les actuacions socioeconòmiques que s’ha portat a terme arran dels ajuts de la Llei de barris és el programa “Treball als barris” que ha beneficiat més de 4.000 persones de 58 barris de 48 localitats catalanes. Aquest programa ofereix als ajuntaments eines per planificar l’estratègia i implementar accions que millorin la situació laboral de persones aturades, immigrades, joves amb fracàs escolar, entre d’altres.

Distribució de la inversióper camps d’actuació

Millora de l’espai públici dotació d’espais verds 365,9 M€

Provisió d’equipaments d’úscol·lectiu 176,2 M€

Elements comuns dels edificis.Rehabilitació i equipament74,2 M€

Programes per a la millorasocial, urbanística i econòmica 63,7 M€

Accessibilitat 54,8 M€

Foment de la sostenibilitaten el desenvolupament urbà32,3 M€

Equitat de gènere 15,3 M€

Incorporació de tecnologiesde la informació als edificis 9,2 M€

15

1

21

8

22

7

14

12

174

1011

192

3

166

205

9

13

18

Municipi Barri InversióenM€

1 ArtesadeSegre Nucliantic 1,39 2 Barcelona LaBarceloneta 16,11 3 Barcelona Maresme-Besòs 14,084 CaldesdeMontbui Centrehistòric 8,76 5 Esparreguera BarridelMasd’enGall 4,07 6 EspluguesdeLlobregat BarrideCanVidalet 13,06 7 Figueres CentrehistòricdeFigueres 9,83 8 LaPobladeLillet LesCoromines 6,42 9 L’EsplugadeFrancolí Nuclihistòric 3,9110 MolletdelVallès BarridelaPlanaLledó 2,8611 MontcadaiReixac CanSantJoan 10,2712 Òdena Nucliurbàd’Òdena 9,0013 OlesadeMontserrat Nucliantic 8,3714 Palafrugell LaSauleda-CarrerAmple 8,2715 Roses Nucliantic 8,6316 SantCugatdelVallès LesPlanes 4,0417 SantFeliudeCodines Nucliantic 5,5318 SantJoanDespí LesPlanes 10,4119 SantaColomadeGramenet Barriscentrals 15,0320 Terrassa BarridelaMaurina 16,0221 Tremp NuclianticieixampledeTremp 6,2822 Vic CentrehistòricilaCalla 15,67

Total 198,00

92barris enrehabilitació

1.000 M€d’inversiópública

700.000personesbeneficiàries

Convocatòries anteriors

Convocatòria actual

La cinquena convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial bene-ficiarà 22 projectes de 21 municipis de Catalunya. Hi ha 13 municipis de Barcelona, dos de Lleida, dos de la Catalunya central, dos de Girona i un de Tarragona que rebran, en total, 99 M€, que serviran per cofinançar, fins a un 50%, cadascun dels projectes de rehabilitació. En total, s’invertiran 198 M€ per portar a terme els 22 projectes de rehabilitació.

En aquesta cinquena convocatòria, que es va obrir el mes de febrer, s’han presentat 58 projectes de 57 ajuntaments. Per adjudicar els ajuts la Generalitat ha tingut en compte els dèficits d’equipaments dels barris, la regressió urbanística, la degradació progressiva de l’edificació, si hi ha problemes demogràfics —com la pèrdua o l’envelliment de la pobla-ció— i el criteri d’equitat territorial.

Millorar els barris per viure més béL’objectiu de l’anomenada Llei de barris és promoure la reha-bilitació dels barris per evitar-ne la degradació i millorar així

les condicions dels ciutadans que hi viuen. Els ajuts concedits inclouen un ampli ventall d’actuacions urbanístiques:• Millores de l’espai públic i dotació d’espais verds• Rehabilitació i equipaments dels edificis• Provisió d’equipaments d’ús col·lectiu• Incorporació de tecnologies de la informació i la

comunicació als edificis• Foment de la sostenibilitat en el desenvolupament urbà• Actuacions per a la millora de l’accessibilitat

Aquestes actuacions es complementen amb programes d’àmbit social que treballen per a la igualtat de gènere, la dinamització del comerç de la zona, la conciliació laboral i familiar o la inserció laboral.

Aquest programa de millora de barris ha obtingut una menció especial, en la categoria de millora de la qualitat dels assentaments humans, de la Unió Internacional d’Arquitec-tes. Aquesta associació, present a 116 països, representa més d’1,3 milions d’arquitectes de tot el món.

16 17

Millorar els espais públicsi els equipaments en benefici del teixit social.

1 Plaça de les Casernes(Vilanova i la Geltrú)

2 Plaça de l’Amistat, Sant Cosme (Prat de Llobregat)

5 Rehabilitació de façanes, Barri Vell (Ripoll)

6 Reforma del Palau Graells (Cardona)

3 Pou de la Figuera, Santa Caterina (Barcelona)

4 Plaça del Pati (Valls)

7 Jardins Rodrigo Caro, Roquetes (Barcelona)

1

3

2

4

6

5

7

18 19

Més mestres En només quatre anys, la plantilla de docents del sistema educatiu s’ha incrementat en més de 12.000 persones, i ha passat de les 50.094 que hi havia el curs 2004-2005 a les 62.805 del curs actual. Per a aquest curs s’han convocat 6.740 places de docents, en la segona convocatòria més important dels últims anys. L’objectiu és reduir el nombre d’interins i, al mateix temps, cobrir el gran volum de jubilacions que es preveuen per als propers cursos. De fet, amb aquesta convocatòria es redueix el percentatge de mestres interins del 24% al 15% i se segueix en la bona direcció per assolir la previsió de crear 22.655 places noves de cos docent funcionari entre el 2007 i el 2010.

Sisena hora per a 20.000 alumnes més L’allargament d’una hora diària als centres de primària, conegut com a sisena hora, s’estén a tots els centres públics que tenen oferta completa, és a dir, que tenen prou alumnat per oferir, com a mínim, una aula per a cada curs. La sisena hora s’aplicarà a 1.381 centres de primària el curs 2008-2009. La mesura beneficiarà 19.920 alumnes de 6 a 12 anys i servirà per reforçar les matèries troncals deprimària, sobretot les matemàtiques i la llengua. La personaque atén els nens durant aquesta hora ha de ser el seu tutoro un docent que imparteixi classes al grup. A més, la sisenahora ha d’estar indicada expressament en l’horari escolardel nen o nena amb les activitats que s’hi realitzaran. Lasisena hora escolar a l’educació primària es va començar aimplantar el curs 2006-2007 i ja l’han impartit 1.162centres. En els dos últims cursos s’han contractat 4.250 nous mestres per aplicar aquesta hora complementària i la Generalitat hi ha invertit 110 M€.

Formació continuada dels docentsCurrículum i innovació, tecnologies de la informació i la comunicació, escola inclusiva, gestió de centres i serveis educatius, i millora personal i desenvolupament professional són algunes de les matèries que van estudiar els 69.029 docents que van fer formació continuada el curs passat. L’objectiu d’aquest tipus de formació és actualitzar els coneixements dels mestres i apostar per la renovació pedagògica per millorar la pràctica professional. Per a aquest curs 2008-2009 hi ha hagut 145.660 inscripcions, és a dir, més del doble que l’any passat.

Més ajudes per adquirir llibres de text i material escolar Durant aquest curs tots els alumnes tornaran a disposar de beques individuals de fins a 100 € per adquirir llibres de text i material escolar. Aquests ajuts es poden sol·licitar quan les famílies no superen la renda familiar establerta en funció d’uns barems o bé si ja n’han rebut el curs anterior. Els barems mínims han augmentat de forma considerable per al curs 2008-2009, o sigui que molts més alumnes han pogut demanar ajuts. Les sol·licituds s’han de presentar al centre on s’hagi matriculat l’alumne.D’altra banda, el Programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text preveu ajudes de 25 € per alumne. Aquests ajuts, però, i a diferència de les beques, no es donen directament als alumnes o a les seves famílies, sinó que s’atorguen als centres escolars, que són qui sol·liciten adherir-se al programa de reutilització de llibres de text. Aquest any, hi participen 1.080 centres, amb un total de 162.486 alumnes de primària i 66.850 de secundària.

Linkat a totes les escoles El sistema informàtic Linkat s’estendrà a tots els centres educatius durant aquest curs. Es tracta d’una eina que inclou aplicacions educatives, d’ofimàtica, d’Internet, multimèdia i jocs. El Linkat és idoni per estendre l’alfabetització digital entre tots els escolars i presenta un seguit d’avantatges, com ara la qualitat, la seguretat i el baix cost. El Linkat també garanteix la presència del català en la informàtica, ja que es pot traduir a qualsevol llengua sense haver de demanar cap permís.

Educació:

Novetats per al curs 2008-2009

Pla d’impuls de la tercera llengua Un total de 800 centres educatius disposen aquest curs d’un projecte propi per potenciar l’ús de la tercera llengua, és a dir, un 60% més que en el curs anterior. El Pla d’impuls de la tercera llengua, que consisteix a avançar l’ensenyament de l’anglès a P4 i a impartir assignatures no lingüístiques en anglès, arriba ja a 261.000 alumnes de primària i secundària. En aquest context, 9.000 professors també faran cursos de formació d’anglès.

Primers espais de benvinguda educativa a Vic i Reus Vic i Reus són les primeres ciutats catalanes que tenen espais de benvinguda educativa (EBE), una eina d’acolliment familiar prèvia a l’escolarització que serveix de primer contacte per als futurs alumnes nouvinguts i les seves famílies. Els EBE diagnostiquen i orienten els futurs alumnes per tal que es puguin incorporar al sistema educatiu amb totes les garanties, i complementen la política d’integració consolidada amb les aules d’acollida, que ja són 1.234. Atenen els nouvinguts de 8 a 18 anys amb activitats de 4 hores al matí i participen en els plans educatius d’entorn; a més, estan oberts durant tot l’any, fins i tot durant els mesos d’estiu. L’antic edifici Casa de la Caritat acull l’EBE de Vic, que ja s’ha posat en marxa; a Reus, els espais es troben adjacents al CEIP Doctor Alberich i Casas, a l’IES Gabriel Ferrater i Soler i al Col·legi La Salle, i començaran a funcionar pròximament.

Calendari escolar per al curs2008-2009

Dades curs 2008-2009

Alumnes nous: 34.197Docents nous: 2.000

Nombre total d’alumnes: 1.180.460Nombre total de docents: 62.805

Nombre total de centres: 4.373

Públics: 3.011Privats: 1.362

Llars municipals d’infants: 718

Sisena hora 2006-2007 2007-2008 2008-2009

Nombre 1.072 1.163 1.381de centres (+119)

Nombre 198.213 226.194 246.114d’alumnes (+19.920)

Aplicació de la sisena hora als centres públics d’educacióinfantil i primària

1 setembre

Inici de les activitats del professorat de tots

els centres docents no universitaris

15setembre

Inici de les classes als centres docents

públics i privats

22 setembre

Inici de les classes delscicles formatius de grausuperior i per a persones

adultes

22 desembre

Inici de les vacances de Nadal

7 gener

Final de les vacances de Nadal

6abril

Inici de les vacances de Setmana Santa

13abril

Final de les vacances de Setmana Santa

23juny

Acaben les classes a tots els centres

30 juny

Acaben les activitats del professorat

20 21

65 centres educatius nousDurant el primer trimestre d’aquest curs es posen funcionament 65 centres educatius nous a tot el territori. A més, durant l’estiu s’han ampliat 43 centres. En la majoria de casos es tracta de centres educatius construïts pràcticament de nou o que han doblat l’espai per passar de ser un centre d’una línia (una classe per curs) a ser un centre de dues línies. La majoria d’aquests centres obriran el curs a ple rendiment i alguns acabaran les obres durant el primer trimestre. En total, són 108 els centres de nova construcció o que estrenaran una gran ampliació aquest curs.

D’altra banda s’han fet obres de reforma i millora en 599 centres educatius, tant de primària com de secundària. Es tracta d’obres de condicionament que poden anar des d’una ampliació d’algunes aules a la pintura de tot l’edifici, l’arranjament de les façanes, o la millora dels accessos i instal·lació d’ascensor. La inversió total en equipaments ha estat de 351 M€.

Modalitats Actuacions M€ % CEIP IES Total

Novaconstrucció 56 9 65 205,177 49,1%Rehabilitacióigransampliacions 29 14 43 103,630 24,8%Actuacionsdemillora 599 42,077 10,1%Equipamentsescolars 56,752 13,6%Altresactuacions 10,241 2,5%

Total 85 23 707 417,877 100%

Noves infraestructures per a l’educació

C

C

I

I

CEIP Nova construccióIES Nova construccióCEIP Gran ampliacióIES Gran ampliació

Barcelona

Cabrils

Canet de Mar

Pineda de Mar

Tordera

L’Escala

Cadaqués

Salt

Figueres

Banyoles

Riudaura

Port de la Selva

Palau-saverdera

La Bisbal d’Empordà

Mont-ras

Palafrugell

Palamós

Blanes

Mataró

Bigues i Riells

Sta. M. de Palautordera

Sta. Coloma de Farners

Granollers

La Llagosta

Montcada i ReixacMontgat

St. Cugat del Vallès

Cerdanyola del Vallès

Molins de Rei

St. Feliu de Llobregat

Hospitalet de LlobregatSt. Just Desvern

St. Andreu de la Barca

Hostalets de Pierola Martorell

St. Quirze del Vallès

Olesa de Montserrat

Monistrol de Montserrat

IgualadaPieraAlcarràs

Pira

Reus

Blancafort

Lleida

L’Espluga del Francolí

Cabra del Camp

Cambrils

Vila-seca

El Morell

Salou

El Perelló

Roquetes

Tortosa

Balaguer

La Roca del Vallès

Sant Pere de Vilamajor

Rellinars

Terrassa

Rubí

Sta. Eulàlia de RonçanaCastellgalí

Manresa

Moià

La Seu d’Urgell

GurbGironaBescanó

St. Joan de Vilatorrada

St. Salvadorde Guardiola

St. Pere de Ribes

Banyeres del Penedès

Vilanova i la Geltrú

Arenys de Mar

CunitBonastre

AltafullaTorredembarra

ValliranaViladecans

Corbera de Llobregat

Sta. Coloma de CervellóSt. Boi de Llobregat

Viladecavalls

Barberà del VallèsSta. Margarida i els Monjos

La Pobla de Montornès

C

C

C

C II

C

C

I

CCC

C

C IC

I

CCCC

C

C

C

C

CC

CC

I

C

C

C

C

I

I

C

C C

I

I

I

C

C

C

C

C C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

CC

C

C

C

C

C

I

II

I

I ICC

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

I

I

I

C

C

I

I

I

C

C

Gavà C

C

C

CC

C

I

C

C

NOVETATS PER AL CURS 2008-2009

CEIP Rivo Rubeo, Rubí

CEIP Ignasi Iglesias, Tordera

CEIP Sant Domènec, Sta. Margarida i els Monjos

CEIP Mediterrània, St. Pere de Ribes

CEIP Nadal, St. Feliu de Llobregat

CEIP Pere IV, Barcelona

CEIP Pineda, Pineda de Mar

22 23

Subvencions i ajuts de la Generalitat 2008InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents

TreballInserció laboral de persones en situació d’exclusióS’ofereixen ajuts per afavorir la contractació de persones en situació de greu risc d’exclusió. Aquests ajuts van destinats a les empreses d’inserció sociolaboral. El termini de sol·licitud s’acaba el 31 de desembre.

EmpresaBeques per a la promoció comercialS’ofereixen beques per fer pràctiques en empreses o institucions a l’estranger per preparar especialistes en matèria de promoció comercial. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 25 de novembre.

Internacionalització de l’economiaSubvencions per a projectes que fomentin la internacionalització de l’economia catalana. El termini de presentació de sol·licituds és fins al 25 de novembre.

Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM)El CIDEM ofereix incentius per a la creació d’ocupació lligada a projectes d’inversió empresarial; per a projectes d’implementació del programa de millora en la gestió empresarial; i incentius per al programa de desenvolupament de noves oportunitats de negoci.

CulturaFires i festivalsSubvencions per a l’assistència i participació en fires, festivals i mercats internacionals. El termini de presentació de sol·licituds és fins al 10 de novembre.

MúsicaSubvencions a ajuntaments i ens locals per a la programació de festivals de música. El termini per sol·licitar-les s’acaba el 13 de novembre.

Subvencions per a la programació d’activitats de música en directe. El termini per presentar les sol·licituds finalitza el 13 de novembre.

Ajuts per a l’edició discogràfica i videogràfica de produccions musicals d’especial interès cultural. El termini és fins al 30 d’octubre.

CinemaSubvencions per a la producció de llargmetratges cinematogràfics i produccions de gran format. El termini finalitza el 31 d’octubre.

Subvencions per afavorir l’explotació i difusió de llargmetratges cinematogràfics i produccions de gran format. La presentació de sol·licituds s’acaba el 31 d’octubre.

Arts escèniquesAportacions reintegrables per a projectes de les arts escèniques; de l’àmbit discogràfic; i adreçats a la producció, distribució i comercialització de béns de consum cultural.

El termini per presentar les sol·licituds en tots tres casos finalitza el 31 d’octubre.

Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al telèfon d’atenció ciutadana 012

Agricultura i alimentacióPremi d’innovació tecnològica agràriaAquest premi distingeix les empre-ses agràries i les agroindústries que hagin incorporat innovacions que re-presentin un nou producte, procés o gestió per a l’empresa. El termini de presentació de candidatures s’acaba el 31 d’octubre.

HabitatgeAjuts personalitzats per a l’allotjamentAquests ajuts són a fons perdut, personalitzats i assistencials, per tal d’evitar que el sol·licitant i la seva família perdin l’habitatge privat que constitueix la seva residència habitual i permanent.El termini per sol·licitar l’ajut s’acaba el 30 de novembre.

Educació

Subvencions als centres

privats concertats per

a les activitats comple-

mentàries de l’alumnat

amb necessitats educati-

ves específiques deriva-

des de situacions

socioeconòmiques

o socioculturals

desafavorides.

Universitat

Associacions d’estudiants

universitarisAjuts a les associacions d’estudiants

universitaris per tal de donar suport a les

activitats que potencien l’associacionisme

juvenil en l’àmbit universitari, així com

també a les activitats de caire científic

i formatiu organitzades per aquestes

associacions. El termini de presentació de

sol·licituds és de l’1 al 16 d’octubre.

Ajuts per a projectes

de recerca europeusAquests ajuts són per potenciar el

lideratge i la gestió professional de

projectes de recerca europeus amb la

finalitat que Catalunya tingui una posició

capdavantera a Europa.

Som-hi és el primer pas. I també una actitud:davant els reptes, som-hi, davant el conformisme,som-hi, davant els somnis, som-hi.Som-hi tots i totes. Som-hi tot. Perquè si volem anara més, res ni ningú es pot aturar.

Info

CatalunyaInformació d’interès ciutadà Núm. 16 Setembre’08

Cinc anys de Llei de barris. Millora dels espais públics i els equipaments en benefici del teixit social.

Persones a l’atur. Cursos de reciclatge, ajuts i altres mesures de suport de la Generalitat.

Especial Regió metropolitana de Barcelona

Curs 2008-2009

Més alumnes, més mestres i més escoles

LLEIDA, A 90 MINUTS DE PARÍS

HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIALLa Generalitat, amb l’objectiu de garantir l’accés a l’habitatge, impulsa la construcció de promocions públiques. En aquest suplement hi ha dades sobre els habitatges de protecció oficial que ja s’han lliurat o que estan en construcció i s’entregaran pròximament a l’àrea de Barcelona.

InfoCatalunyaRegió metropolitana

de Barcelona

MÉS EQUIPAMENTS SANITARIS

NOU BARRIS TINDRÀ EL COMPLEXSOCIOSANITARI MÉS IMPORTANT DE CATALUNYAEl Govern ha començat a construir un complex sociosanitari al districte de Nou Barris de Barcelona. Es tracta d’un dels projectes sociosanitaris més ambiciosos de Catalunya, que ocuparà més de 22.000 m² a les antigues Cotxeres de Borbó, al costat de la plaça Virrei Amat. El macroequipament, que s’ha previst que entrarà en servei l’any 2010, estarà integrat per diverses unitats:

• Un centre d’atenció primària, que donarà servei a més de 24.000 habitants de la zona.

• Un nou centre de diagnòstic per la imatge, que donarà servei a 250.000 persones i reduirà el temps d’espera per fer proves com ara radiografies, mamografies i ecografies.

• Un centre d’atenció a les urgències, que descongestionarà els serveis d’urgències de la Vall

d’Hebron i Sant Pau. Tindrà capacitat per atendre 35.000 persones cada any.

• Un centre de rehabilitació de traumatologia, reumatologia i fisioteràpia.

• Un centre de salut mental.• Un centre sociosanitari amb un hospital de dia amb

50 places, a més de 205 llits per a internaments de llarga estada.

Aquest complex suposarà una inversió d’uns 350 M€. Es preveu que les obres estaran acabades a finals de l’any que ve i els equipaments podrien entrar en funcionament durant el 2010. El gran centre sociosanitari compartirà espai amb altres equipaments, com ara un centre de dia per a la gent gran, una biblioteca i un pavelló esportiu.

InfoCatalunyaRegió metropolitana

de Barcelona

Millorar la qualitat de l’atenció sanitària de proximitat és un dels objectius de la Generalitat. Per això, durant els últims dos anys, s’han inaugurat 17 centres d’atenció primària a la Regió metropolitana (a la foto, el CAP Centre de Sabadell). Aquests nous equipaments donen resposta a l’augment de població d’aquest territori. A més, s’han reformat i adaptat les instal·lacions de 27 centres més per tal d’oferir un servei millor.

La Generalitat està portant a terme diverses obres que tenen com a objectiu ampliar i millorar el servei de metro de la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana.

NOUS HOSPITALS PER A SANT JOAN DESPÍ, SANT BOI DE LLOBREGAT I MOLLET DEL VALLÈS

Els 300.000 habitants de la comarca del Baix Llobregat disposaran aviat d’un hospital comarcal nou. S’està construint a Sant Joan Despí i es preveu que les obres s’acabaran a finals de l’any que ve. L’hospital tindrà una capacitat de 328 llits d’hospitalització. A més, disposarà d’àrea ambulatòria, 12 quiròfans, zona d’urgències amb 13 places d’observació, 46 places d’hospital de dia i 27 places d’hemodiàlisi. L’any que ve, també Sant Boi de Llobregat (a la imatge) tindrà un nou hospital general bàsic. L’objectiu és donar resposta al creixement demogràfic de les ciutats de Sant Boi i de Sant Vicenç dels Horts. Aquest equipament serà de referència en les àrees d’obstetrícia i pediatria per a les ciutats de Gavà, Viladecans i Castelldefels. Per altra banda, la ciutat de Mollet del Vallès tindrà un nou hospital el 2010. Aquest equipament, que donarà servei a 150.000 persones, oferirà 160 llits per a l’hospitalització i sis quiròfans.

Municipis que disposen de nous centres d’atenció primària (CAP)

LA REGIÓ METROPOLITANA TÉ 17 CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA NOUS

MILLORES A LA XARXA DE METRO

Olivella

Cervelló

Martorell RubíBadalona

Barcelona

L’Hospitalet de LlobregatSant Vicenç dels Horts

Sant Pol de Mar

Cardedeu

La Roca del VallèsVilanova del Vallès

Barberà del VallèsMontcada i Reixac

Bigues i Riells

Sabadell

Santa Eulàlia de Ronçana

JA HI HA 79 ESTACIONS ADAPTADES A PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDAContinuen les obres de millora d’accessibilitat a diferents estacions de la xarxa de metro i ja n’hi ha 79 d’acabades. Les últimes estacions que s’han adaptat a persones amb mobilitat reduïda són les de la Sagrera (L1 i L5), la Sagrada Família (L1 i L5), Girona (L4) i Can Serra (L1). Les obres han consistit en l’adaptació general d’accessos, i en la instal·lació d’ascensors i d’encaminaments per a invidents.

LA CONSTRUCCIÓ DE LA LÍNIA 9, A BON RITME (C)Dels 49 quilòmetres de recorregut previstos per a la línia 9, ja s’han construït 19,4 quilòmetres de túnel i viaducte. A més, s’estan realitzant les obres del 80% de les 53 estacions que formaran la línia. Durant el primer semestre d’aquest any, s’han construït 5 quilòmetres de túnel, de Mas Blau cap al Prat i del macropou de l’11 de Setembre cap a la Plaça de les Havaneres, a Sant Andreu. Aquesta línia connectarà barris de la ciutat de Barcelona amb una gran demanda de transport públic, a més d’unir Badalona i Santa Coloma de Gramenet amb la Zona d’Activitats Logístiques del Port de Barcelona, la Zona Franca i l’Aeroport del Prat. Es preveu que la línia 9 transportarà 90 milions de viatgers cada any.

COMENCEN LES OBRES DE LA LÍNIA DEL VALLÈS A SABADELLJa s’han iniciat a Sabadell les obres de prolongació de la línia del Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat. L’objectiu és construir quatre estacions més i soterrar l’estació actual de Sabadell. Aquest perllongament suposarà un salt endavant en la mobilitat de la ciutat, ja que es crearà un metro urbà que millorarà les connexions internes i també la comunicació amb Barcelona i altres municipis del Vallès. Es calcula que la prolongació de la línia del Vallès es posarà en funcionament el 2012 i donarà servei a 7 milions d’usuaris l’any.

CONTINUEN ELS TREBALLS A LA LÍNIA 2 (B)Les obres perquè el metro arribi al centre de Ba-dalona continuen en marxa. S’està treballant en la prolongació de la línia 2 des de l’actual estació de Pep Ventura fins a la nova estació que es construi-rà al centre de Badalona. Per l’altre extrem també s’estan fent els treballs previs per a la prolongació des de l’actual estació de Sant Antoni fins a la nova estació que hi haurà a la Fira 2. Això suposarà la creació de cinc estacions més que milloraran l’accés entre les dues fires de la Ciutat Comtal i permetran enllaçar amb la línia 9.

LES DUES NOVES ESTACIONS DE LA LÍNIA 3 ENTRARAN EN SERVEI AQUESTA TARDOR (A)Pròximament, s’acabaran les obres d’ampliació de la línia 3 del metro. Des de Canyelles, l’estació on acaba actualment, la línia continuarà fins a Roque-tes i Trinitat Nova, on es podrà enllaçar amb les línies 4 i 11. Es calcula que aquestes dues estacions tindran 14.000 usuaris diaris.

A

B

C

C

C

C

B

L1

L1

L9

L9L9

L2 L2

L4

L4

L3

L3

L5

L5

L11

InfoCatalunyaRegió metropolitana

de Barcelona

Facilitar l’accés a l’habitatge de tots els ciutadans ha estat i és una de les prioritats d’aquest Govern, que està impulsant especialment la construcció d’habitatges de protecció oficial. Durant els últims dos anys, a la Regió Metropolitana de Barcelona s’han lliurat 2.185 habitatges públics i actualment se n’estant construint 15.718 més. A banda d’això, el Govern, en estreta col·laboració amb els ajuntaments, ha alliberat sòl perquè a partir de l’any 2010 es comencin a construir 40.000 habitatges nous, la meitat dels quals també seran de protecció oficial.

Municipis on hi ha habitatges públics en construcció.

Distribució al territori dels 2.195 habitatges públics lliurats en els darrers dos anys.

MÉS HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL

Info

CatalunyaInformació d’interès ciutadà Núm. 16 Setembre’08

Persones a l’atur. Cursos de reciclatge, ajuts i altres mesures de suport de la Generalitat.

Especial Terres de l’Ebre

Curs 2008-2009

Més alumnes, més mestres i més escoles

Cinc anys de Llei de barris. Millora dels espais públics i els equipaments en benefici del teixit social.

MENYS TEMPS ENTRE L’EIXDE L’EBRE I HORTA DE SANT JOAN Ja ha entrat en servei, una vegada condicionada, la carretera T-333 entre l’Eix de l’Ebre (C-12) i Prat de Comte. El tram obert al trànsit té uns 11 quilòmetres, al llarg dels quals s’han eixamplat les vies i s’han eliminat molt revolts. Ara, els treballs s’intensificaran en el tram següent, entre Prat de Comte i l’encreuament que dóna accés a Horta de Sant Joan. En total, les obres abasten un recorregut d’uns 23 quilòmetres, en els quals es veuran molt millorades la conducció i la seguretat viària. Es preveu que tota la nova carretera estarà acabada i oberta al trànsit l’estiu de l’any que ve. El condicionament d’aquesta via millora la comunicació dels municipis del sud de la Terra Alta amb Tortosa i amb les comarques del Baix Ebre i el Montsià, així com amb el corredor del Mediterrani.

Caseres

Batea

Gandesa

Bot

ArnesXerta

Aldover

Horta de Sant Joan

Prat de Comte

El Pinell de Brai

Benifallet

Tivenys

Alfara de Carles

Tram en servei

Aragó

Paús

Ebre

En servei estiu 2009

N-420

C-43

C-12

C-12

T-330

T-330

T-333

N-230b

LLEIDA, A 90 MINUTS DE PARÍS

DESPLEGAMENT DELS MOSSOS D’ESQUADRAA partir del mes de novembre, la policia autonòmica catalana s’acabarà de desplegar a tot el territori de les Terres de l’Ebre i ocuparà les noves comissaries que s’estan construint. (Més informació en aquest suplement.)

El pont que unirà els municipis de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre s’obrirà a la circulació a finals de l’any que ve. Tindrà una longitud de 250 metres i 19 metres d’amplada (a la imatge, una representació virtual). Fins ara, el pas entre les dues poblacions ha estat la tradicional barca, o bé un recorregut per carretera de més de 20 quilòmetres passant per Amposta. Una de les particularitats del pont és que la seva plataforma estarà dividida en dues parts ben diferenciades: en un costat, la calçada destinada a la circulació de vehicles i en l’altre costat, un ampli espai per a vianants i ciclistes concebut com un passeig sobre les aigües del riu. A més, tindrà una zona d’aparcaments a la llera del costat de Sant Jaume d’Enveja. Aquesta nova infraestructura afavorirà el desenvolupament econòmic de les dues poblacions i potenciarà els valors paisatgístics i culturals de les zones de l’entorn.

COMENCEN LES OBRES DEL PONT SANT JAUME-DELTEBRE

InfoCatalunya

Terres de l’Ebre

Imatge virtual

InfoCatalunya

Terres de l’Ebre

ELS MOSSOS D’ESQUADRA ES DESPLEGUEN TOTALMENT A LES TERRES DE L’EBRE Els Mossos d’Esquadra cobriran tot el territori de les Terres de l’Ebre a partir de l’1 de novembre i ja donaran servei als 175.000 habitants de la zona. Per assumir aquest compromís s’estan construint tres noves comissaries a Gandesa, Móra d’Ebre (a la foto) i Amposta. D’altra banda, la nova comissaria de Tortosa, que substituirà l’actual, es començarà a construir aquest mes d’octubre i podria estar acabada a l’estiu del 2010.Amb el desplegament a les Terres de l’Ebre, la Policia de la Generalitat assumeix les competències de seguretat ciutadana, ordre públic i policia judicial a tot el territori de Catalunya.

AMPOSTALA PRIMERA OFICINA JOVE DE CATALUNYA Ja ha entrat en funcionament a Amposta l’Oficina Jove del Montsià, que dóna servei personalitzat als 19.855 joves (entre 14 i 35 anys) que hi ha a la comarca. Es tracta de la primera oficina d’aquestes característiques que s’implanta a Catalunya, ja que aborda de manera integral, pròxima i eficient els temes que afecten els joves en matèria d’emancipació: habitatge, feina, formació, salut i sexe, cultura i mobilitat. Aquest és el nou model d’equipaments i serveis per a la joventut que la Generalitat vol implantar arreu del país, per tal de fer una feina de proximitat al territori que garanteixi la igualtat d’oportunitats.

SANT CARLES DE LA RÀPITAOFICINA D’ACCIÓ CIUTADANADes de l’Oficina d’Acció Ciutadana, situada a la Casa del Mar de Sant Carles de la Ràpita, la ciutadania i les associacions de la comarca podran registrar qualsevol tràmit de la Generalitat i de les administracions locals. L’oficina també servirà per dinamitzar el teixit associatiu de la comarca, de manera que les entitats podran accedir més fàcilment als programes d’ajuts, així com disposar d’un punt d’informació i seguiment per planificar millor les activitats.

MÉS ATENCIÓ ASSISTENCIAL PER A LA GENT GRANEn vuit anys (2003-2010), a les Terres de l’Ebre s’haurà passat de 564 a 1.596 places residencials per a la tercera edat, i de 179 a 557 places en centres de dia. La inversió total del Govern en aquests projectes haurà estat d’uns 26 M€.

QUATRE NOUS ESPAIS DE LA BATALLA DE L’EBRECoincidint amb el 70è aniversari de la Batalla de l’Ebre celebrat enguany, s’ha inaugurat recentment el centre d’interpretació 115 dies de Corbera d’Ebre i Hospital de sang de Batea. Aquests centres, juntament amb els espais senyalitzats, s’integren en els Espais de Memòria de Catalunya, una xarxa de rutes i espais de memòria que pretén sensibilitzar la ciutadania, realçar els valors de la llibertat i la democràcia i evitar que el patrimoni històric es perdi. En la mateixa línia, aquest estiu s’ha celebrat a Móra d’Ebre el Congrés Internacional d’Història sobre la Batalla de l’Ebre, la més cruenta de la Guerra Civil a Catalunya.Pròximament s’inauguraran els centres d’interpretació La Participació Internacional, a la Fatarella, i Soldats a la Trinxera, a Vilalba dels Arcs. Actualment es pot visitar el centre de Pinell de Brai i s’estan elaborant nous projectes museològics a Gandesa, Móra d’Ebre i Ascó.

ENTRA EN SERVEI LA NOVA DÀRSENA ESPORTIVA DEL PORT DE LA RÀPITA

NOVA UNITAT DE RADIOTERÀPIA L’Hospital de la Santa Creu de Jesús de Tortosa disposa des del juliol d’un accelerador lineal que permet oferir servei de radioteràpia d’alta tecnologia als malalts de càncer de les Terres de l’Ebre. Aquest nou servei permet tractar fins a 500 pacients anualment i evitarà que 9.000 usuaris de les Terres de l’Ebre s’hagin de desplaçar fins a l’Hospital de Reus per rebre el tractament.

Ribera d’EbreMóra d’Ebre

Gandesa

Amposta

Terra Alta

Montsià

TortosaBaix Ebre

L’1 de novembre, els Mossos cobriran

els 3.300 km² de les Terres de l’Ebre.

Ja està en servei la primera fase de la nova dàrsena esportiva del port de la Ràpita, que acollirà 826 embarcacions d’esbarjo. La nova instal·lació preveu potenciar el port de Sant Carles de la Ràpita, dinamitzar l’economia i el turisme al municipi i a les comarques de l’Ebre, i dotar els ciutadans de nous espais d’ús públic. Un cop finalitzi la segona fase, les obres hauran comportat una inversió privada de 20 M€. Aquest projecte s’ha desenvolupat respectant el medi ambient i integrant la instal·lació en el paisatge natural del Delta, amb un 70% de pantalans flotants de fusta amb serveis d’aigua i electricitat per a amarrar-hi embarcacions d’entre 8 i 30 metres d’eslora. La nova instal·lació disposa d’un varador, d’una benzinera i d’equipaments per recollir les aigües de sentina, les aigües grises i els olis dels vaixells.

SERVEIS D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ MÉS

PROPERS

TRES BIBLIOTEQUES NOVESAquest any s’han inaugurat biblioteques a la Sénia i Gandesa i s’està ampliant i reformant la d’Alcanar. La Biblioteca Pere de Montcada de la Sénia (foto dreta) s’ubica a l’edifici rehabilitat de les antigues escoles públiques i comparteix usos amb la seu del Parc Natural dels Ports. Disposa de 10 ordinadors d’ús públic, un fons inicial de més de 25.000 documents i 90 subscripcions a diaris i revistes. La nova Biblioteca Central Comarcal de Gandesa (foto de l’esquerra) està ubicada en un edifici de nova planta, té una superfície de 652 m², disposa de 10 ordinadors d’ús públic, un fons inicial de 18.669 documents i 119 subscripcions a diaris i revistes. Finalment la Biblioteca Trinitari Fabregat d’Alcanar està sent ampliada i reformada i es preveu que obrirà ben aviat les portes al públic.

BANDA AMPLA Les Terres de l’Ebre ja tenen nou estacions base que ofereixen Internet de banda ampla als ciutadans. Aquest any s’han activat les estacions de Paüls i el Coll d’Alba (al Baix Ebre), que donaran banda ampla a més de 50.000 veïns de la zona, i la de Falset (al Priorat), que dóna servei a 6.000 persones de diversos municipis de la Ribera d’Ebre. Es pot consultar directament el mapa de cobertura de banda ampla dels municipis. +info: gencat.cat/societatdelainformacio

NOU SERVEI D’AUTOBÚS ALCANAR-TORTOSA La posada en marxa abans de l’estiu del nou servei d’autobús entre Tortosa i Alcanar ha millorat les comunicacions entre els municipis de la costa i l’interior a les Terres de l’Ebre. Aquesta línia de bus comporta la reestructuració de les línies actuals per tal de millorar la mobilitat entre els municipis de l’interior i de la costa, especialment durant la temporada d’estiu. L’autobús passa pels nuclis urbans de Tortosa, Campredó, l’Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, les Cases d’Alcanar i Alcanar.El servei incrementa les freqüències de pas i facilita l’accessibilitat de la ciutadania als centres administratius i comercials i suposa alhora, un important dinamitzador per a l’activitat turística del litoral. Els usuaris disposen ara de 32 expedicions diàries de dilluns a divendres i han vist incrementada notablement l’oferta dels caps de setmana.

RECERCA I INVESTIGACIÓ EN OLIVERES I AMETLLERSAplicar la recerca i la innovació al món dels aliments per millorar-ne la qualitat i la producció. Aquesta és la tasca de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Alguns investigadors a les Terres de l’Ebre han testat amb èxit diverses varietats d’olivera que, en alguns casos, doblen la producció de les varietats autòctones plantades al Baix Ebre i al Montsià, sense reduir la qualitat de l’oli. També s’estan provant diferents varietats d’ametller per millorar-ne la capacitat productiva i la resistència al fred i a les malalties.

InfoCatalunya

Terres de l’Ebre

Tortosa

CampredóL’Aldea

Amposta

St. Carles de la Ràpita

Les Cases d’Alcanar

Alcanar

Info

CatalunyaInformació d’interès ciutadà Núm. 16 Setembre’08

Curs 2008-2009

Més alumnes, més mestres i més escoles

Persones a l’atur. Cursos de reciclatge, ajuts i altres mesures de suport de la Generalitat.

Especial Lleida

Cinc anys de Llei de barris. Millora dels espais públics i els equipaments en benefici del teixit social.

MÉS RÀPID PER L’EIX TRANSVERSAL:Les obres de desdoblament de l’Eix Transversal suposaran menys temps de desplaçament i permetran que molts conductors que circulen entre Ponent i Girona no hagin de passar per l’autopista de peatge A7. Les obres preveuen una inversió de 800 M€. Els treballs s’iniciaran de manera esglaonada entre finals d’aquest any i principis del que ve, amb l’objectiu que tot l’Eix Transversal sigui autovia entre el 2010 i el 2011.

L’aeroport de Lleida-Alguaire començarà a operar durant el primer trimestre del 2009; per tant, es pretén que les obres estiguin acabades a finals d’aquest any. La pista ja està enllestida i es treballa a ple rendiment en la construcció de la resta d’equipaments i dels accessos des d’Alguaire. L’aeroport Lleida-Alguaire, per on passaran 400.000 viatgers i 6.000 tones de càrrega a l’any, situarà Lleida a una hora i mitja de París i a dues de Lisboa. S’hi preveu una inversió pública de 60 M€ i privada de 30 M€. La torre de control, de 41 metres d’alçada, nou plantes i amb espais per als serveis tècnics aeronàutics, no està aïllada de la resta d’edificis de la terminal i els immobles de serveis. Tot plegat forma un conjunt lineal d’una arquitectura singular, amb coberta de revestiment vegetal de colors ocres, verds i grocs que s’integra en el paisatge agrari.

Crear un aeroport regionalLa ubicació d’un aeroport a l’altiplà d’Alguaire, molt proper a Lleida, parteix de les prioritats del Govern en matèria d’equilibri territorial i diversificació econòmica. L’objectiu és crear a la zona de Ponent un aeroport regional per donar servei al transport tant de passatgers com logístic a la demarcació. A banda dels residents de les comarques de Ponent i de les comarques pròximes de l’Aragó, també es preveuen usuaris del turisme de l’esquí i l’esport d’aventura i els viatges de negocis (fires, congressos, etc.). Pel que fa a les mercaderies, l’aeroport acollirà un transport de mercaderies amb serveis de paqueteria, missatgeria, productes peribles i terciaris.

InfoCatalunya

LleidaLLEIDA, A 90 MINUTS DE PARÍS

Lleida

Alcarràs

Alpicat

A-2

AP-2

LL-12

LL-11

AlfésSunyer

Sudanell

Alcoletge

Torrefarrera

Artesa de Lleida

Vilanova de la Barca

Puigverdde Lleida

Els Alamús

Bell-lloc d’Urgell

N-240

N-240

C-12

C-12

C-13

C-13

N-IIa

N-230

Albatàrrec

Montoliu de Lleida

Tram per desdoblar

Tram nou

InfoCatalunya

LleidaEL SEGARRA-GARRIGUES, A PUNT PER REGAR LES PRIMERES HECTÀREESJa estan enllestides part de les obres de la xarxa secundària del canal Segarra-Garrigues, que abastarà els municipis de Vilanova de l’Aguda, Oliola i Sanaüja, Artesa de Segre i Foradada, Albatàrrec, Sunyer i Mon-toliu de Lleida. Gràcies a aquests treballs, durant la propera campanya, es podran començar a regar diverses finques i molts agricultors podran passar d’un cultiu de secà a un de regadiu.

Aquesta tardor, s’iniciaran les obres de la xarxa que arribarà als termes de Seròs, Aitona, Llardecans i Sarroca de Lleida a través de la construcció d’un bombament al riu Segre, diverses basses de regulació i canonades de gran diàmetre.

Des que han començat les obres del Segarra-Garrigues, la Generalitat hi ha invertit uns 153 M€ i fins ara s’han aprovat projectes d’obra per valor 439 M€. Quan estigui tot finalitzat abastarà 70.000 hectàrees i beneficiarà 16.000 pagesos repartits en 75 municipis de sis comarques.

TECNOLOGIA PUNTA ALS REGADIUS DE LLEIDALes tecnologies modernes d’aprofitament i gestió del cicle de l’aigua permeten millorar les condicions de treball del pagès, ja que reduei-xen el temps de treball i en racionalitzen l’horari. A més, milloren els rendiments productius, el producte agrari s’homogeneïtza i se’n millora la qualitat, tot reduint el consum d’aigua.

Tot el sistema de regadiu del Segarra-Garrigues estarà teleco-mandat des de les estacions de bombament fins als hidrants que portaran l’aigua a cada finca amb sistema de reg pressuritzat, ja si-gui per aspersió o degoteig. La primera d’aquestes tècniques permet cultivar sense fer solcs profunds i facilita la mecanització del cultiu. L’altra optimitza al màxim el consum d’aigua i la despesa d’energia. A més, el regadiu de Garrigues Sud, que regarà 9.000 hectàrees, aprofitarà l’aigua de l’Ebre amb aquest sistema de reg pressuritzat, i al Segrià Sud totes les instal·lacions abastaran 6.500 hectàrees amb aigua filtrada per reg per degoteig.

NOU EDIFICI DE L’AUDIÈNCIA PROVINCIALL'Audiència Provincial de Lleida tindrà nova seu en un edifici judicial, que acollirà les dependències actuals i les noves dotacions. La superfície total serà de 4.600 m². Les obres començaran el 2010 i es preveu que el nou edifici i els treballs d’urbanització de l’entorn estaran acabats el 2012.

NOVES TITULACIONS A LA UNIVERSITAT DE LLEIDAAquest curs 2008-2009 la Universitat de Lleida imparteix un nou grau de Ciència i Salut Animal amb 60 places per al primer any i, conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, ofereix la titulació de Veterinària. A més, la Universitat de Lleida té una nova Facultat de Ciències de l’Educació, de la qual la Generalitat ha finançat un 80% del cost.

DESDOBLAMENT DE LA VARIANT SUD DE LLEIDA C-13La nova carretera, de 5,7 quilòmetres, descongestionarà la ciutat de Lleida i evitarà que els vehicles que la vulguin travessar procedents de la C-12, C-13, A2 (Barcelona) i N-240 hagin de fer-ho a través del nucli urbà. El Govern perllongarà l’actual variant en forma d’autovia fins a la L-11, per tal de tancar una anella viària d’alta capacitat al voltant de Lleida. Les obres començaran aquest hivern i es preveu que un cop enllestida, el 2011, hi passaran 14.000 vehicles cada dia. La inversió estimada és de 50 M€.

CONNEXIÓ AMB BARCELONA I TARRAGONA A ALTA VELOCITATAmb l’entrada en funcionament del servei regional d’alta velocitat Avant de Renfe, que aprofita la línia del TGV, Lleida se situa a 40 minuts de Tarragona i a 70 minuts de Barcelona. Hi ha sis trens diaris en cada sentit de dilluns a divendres, que equivalen a un total de 2.844 places, i cinc trens els caps de setmana. El viatge entre Lleida i Barcelona costa poc més de 20 €, tot i que hi ha diferents tipus d’abonaments que poden reduir el preu fins a una mica més de 9€, com la targeta de 44 o de 50 viatges.

NOU MUSEU DIOCESÀ Aviat farà un any que es va inaugurar aquest edifici on es poden veure col·leccions d’art sacre del Museu Diocesà, col·leccions arqueològiques, el Tresor de la Catedral de Lleida i peces cedides pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d'Arqueologia de Catalunya. En aquest projecte històric de la ciutat, la Generalitat ha aportat un 60% del cost total, que ha estat de 19 M€.

InfoCatalunya

LleidaEL DOBLE D’ESPAI PER A LES URGÈNCIES A L’ARNAU DE VILANOVAEl nou edifici d’urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova es va posar en funcionament aquest mes de febrer, i ara queda pendent una segona fase d’ampliació. Quan tot el projecte estigui completat, el servei d’urgències haurà doblat el seu espai, on hi haurà un total de 64 boxs, 23 més que ara, i 16 llits per a estades curtes. Aquesta àrea d’urgències, on treballen 150 professionals, va atendre l’any passat 87.946 pacients, el que equival a una mitjana de 241 persones diàries. L’hospital té un aparcament nou amb gairebé 500 places més i també disposa d’una cuina renovada.

RISC D’INFART DE COR, ATENCIÓ IMMEDIATA A L’AMBULÀNCIA O L’HELICÒPTER Els pacients amb risc de tenir un infart són atesos amb la meitat de temps de resposta del servei d’emergència, gràcies al protocol Codi Infart. El pacient amb risc de tenir un infart de cor ja comença a ser atès a les ambulàncies o a l’helicòpter dotats amb serveis avançats d’atenció i amb tecnologies que transmeten els resultats de les proves per via telemàtica a l’Hospital Arnau de Vilanova. D’aquesta manera, quan el pacient hi arriba, els metges coneixen millor la seva afectació. Aquesta experiència pionera, molt propícia per a zones no urbanes, s’ha iniciat a Lleida i preveu beneficiar especialment 200 de les 500 persones que anualment tenen un atac de cor, ja que la rapidesa d’atenció en aquests casos és vital.

NOU COMPLEX SANITARI A TÀRREGAL’any 2012 Tàrrega tindrà un nou parc social i sanitari que inclourà un hospital lleuger, un centre sociosanitari i una residència assistida. El complex, que atendrà 60.000 persones, tindrà serveis d’urgències, de cirurgia sense ingrés i de radiologia, a més de consultes d’especialistes. També funcionarà com a hospital de dia. Hi haurà 180 llits, 90 seran per a la residència i els altres 90, per a pacients que necessiten una estada mitjana o llarga al centre sociosanitari a més d’una atenció especial per la seva situació de dependència.

Info

CatalunyaInformació d’interès ciutadà Núm. 17 Desembre’08

Transport públic. Noves estacions de Roquetes i Trinitat Nova al metro de Barcelona.

Ocupació i treball. Més mesures de la Generalitat per a les persones que estiguin sense feina.

Els Mossos d’Esquadra ja són a tot Catalunya

Mossos d’Esquadra, policia de Catalunya

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Jordi Menéndez, Marta Continente, Aurora Masip, Jordi Fortuny i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Fotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3)Juan Carlos Rosas, Sergio Sans, Alejandro Rosas i Ana Isabel García (pàg. 4, 6, 10, 11, 12, 16, 17, 20, 21 i especials Alt Pirineu i Aran, Comarques Centrals i Girona) Agències: Getty Images Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: infocat@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. +info: www.gencat.cat

4 Notícies

10 Mesures per a l’ocupació

13 Consells per a les compres de Nadal

14 Desplegament final dels Mossos d’Esquadra

19 Dues estacions noves a la L3 del metro

20 Millora la qualitat de l’aire a Barcelona

22 Subvencions vigents

Aquest mes de novembre s’ha completat el desplegament dels Mossos d’Esquadra, amb l’arribada i l’assumpció de competències al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Culminar aquest procés ha estat una fita molt important per al nostre autogovern i per a Catalunya en el seu conjunt. Perquè representa l’èxit d’un esforç col·lectiu i l’acompliment d’un objectiu de país.

No trobaríem gaires precedents al món d’una substitució policial modèlica com la que s’ha fet a Catalunya, duta a terme sobre la base de la planificació, la negociació i l’acord. El nostre país té, avui, una policia moderna, preparada i capacitada per donar resposta als requeriments i necessitats de la societat a la qual serveix.

Els Mossos d’Esquadra, que durant molts anys havien estat sobretot un símbol, ara són també una sòlida realitat pròxima, eficaç, competent i professional. La policia de Catalunya assumeix el repte de respondre a la confiança dipositada, preservant la llibertat i la seguretat als espais públics, places i carrers dels pobles i ciutats de Catalunya. I ho farà treballant en coordinació amb les policies locals i les altres forces i cossos de seguretat de l’Estat.

Només una societat segura pot esdevenir més lliure, més justa, més forta. En temps de dificultats i incerteses, tenim la sort de tenir una policia que és una reserva de confiança social. A tots plegats ens pertoca conservar i enfortir aquesta confiança recíproca entre la societat catalana i la seva policia, de cap a cap del país.

14Els Mossos ja són a tot Catalunya

José MontillaPresident de la

Generalitat de Catalunya

Sumari

4

Notícies

5

Dr. Speaker Un nou programa perquè els metges atenguin pacients estrangersTots els professionals de la medecina pública catalana ja tenen al seu abast el programa Universal Doctor Speaker, una eina multimèdia innovadora per facilitar la comunicació amb els usuaris d’origen estranger. Es tracta d’un sistema en línia molt fàcil de fer servir que ofereix, a través de diferents apartats, la traducció de català o castellà a nou idiomes —anglès, francès, alemany, portuguès, rus, àrab, romanès, xinès i urdú— dels termes més corrents en l’exploració i la diagnosi mèdica.

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha inaugurat una nova seu a Solsona. L’edifici, de més de 3.000 m², és respectuós amb el medi ambient i ha estat construït amb les últimes innovacions en sostenibilitat. Per exemple, produirà aigua calenta i calefacció mitjançant una caldera de biomassa dissenyada per enginyers del centre. Aquesta caldera consumeix les restes de fusta, branquillons i fulles de la poda dels boscos del Solsonès. El CTFC és un institut de recerca que investiga les millors tècniques aplicables en matèria de modernització, gestió i desenvolupament rural i forestal. Per la seva feina ha estat reconegut internacionalment com a centre de referència.

Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació: augmentar la competitivitat de CatalunyaEl Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació va quedar aprovat aquest mes d’octubre. Es tracta d’un compromís de la Generalitat i els agents socials per situar Catalunya com a líder a la Unió Europea l’any 2020. El Pacte ha estat consensuat amb les dotze universitats de Catalunya, els agents econòmics i socials i els partits polítics, i és el resultat d’un treball intens en què han participat més de mig miler de persones de l’empresa, l’administració i el món acadèmic, tant nacionals com internacionals.

La preservació i la millora de la prosperitat i el benestar de la societat catalana, en un context globalitzat, només es podrà garan-tir si Catalunya és capaç de transformar la seva economia industrial i de serveis tradicional en una altra de basada en el coneixement i en la producció de béns i de serveis de valor afegit. Aquesta és una economia que utilitza la recerca i la innovació per donar resposta als reptes socials i ambientals. Per aconseguir-ho, la Generalitat es compromet a doblar la despesa destinada a R+D en els propers sis anys, assolint un 3% del PIB el 2013, i també a incrementar els crèdits a projectes de recerca empresarial. D’altra banda, s’augmen-taran els pressupostos dedicats a R+D+I dels departaments de la Generalitat (educació, serveis socials, salut, immigració, medi am-bient, energia, transport i mobilitat, etc.) i es procurarà augmentar la inversió de l’Estat en R+D a Catalunya a partir d’un acord marc estable, la millora de la coordinació de programes i la inversió en infraestructures.

SOLSONA

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya estrena edifici

Evolució de la despesa en Recerca, Desenvolupament i Innovació en percentatge sobre el PIB de Catalunya

1,191,28

1,34 1,351,42

1,541,67

1,82

2,00

2,15

2,30

2,45

2,60

2,75

2,903,00

2002 2006 2010 20142004 2008 2012 20162003 2007 2011 20152005 2009 2013 2017

Noves deixalleries a Argentona i a Vilanova del Camí

Ja està en funcionament l’ampliació de la deixalleria d’Argentona, que ha duplicat la capacitat. La instal·lació, que va entrar en funcionament l’any 1999 i que havia quedat petita per l’augment de la població, avui dia dóna servei a unes 16.000 persones dels municipis d’Argentona, Òrrius i Dosrius. Per altra banda, Vilanova del Camí, a l’Anoia, disposa també d’una nova deixalleria que dóna servei a 13.000 persones i que ha suposat una inversió de 348.000 €. Actualment, a Catalunya funcionen 360 deixalleries que faciliten la recollida selectiva dels residus per garantir-ne la recuperació i el tractament.

Les carreteres de Lleida tindran senyalització dels punts més turístics

Els principals punts d’interès turístic de les comarques lleidatanes, la ruta del Cister i la Cerdanya estaran senyalitzats visiblement des de les carreteres de la demarcació. D’aquesta manera, es farà més fàcil al visitant accedir a aquests indrets. En total, s’instal·laran 32 nous senyals en 13 comarques: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, la Conca de Barberà, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Solsonès i l’Urgell. En el cas de ciutats i grans nuclis de població, com ara Lleida, que disposen de més recursos, les senyalitzacions es faran amb gràfics representatius.

La rapidesa a detectar la infecció de la sida és fonamental per millorar el control de la malaltia. Per aquest mo-tiu, una vintena de farmàcies de l’àrea de Barcelona oferiran la possibilitat de fer el test del VIH de forma ràpi-da, segura i confidencial. La mesura, pionera a Europa, facilitarà l’accés a la prova de les persones més vulnerables i evitarà les complicacions d’un retard en el diagnòstic. En una primera fase, que durarà sis mesos, oferiran aquest servei les farmàcies que sigui a prop de poblacions amb més necessitat.

Les primeres farmàcies a Europa que fan el test ràpid del VIH

6

Notícies

7

Aprendre català en línia amb Parla.catLa Generalitat ha engegat el portal Parla.cat, una eina per aprendre català a través d’Internet que posa a l’abast de tothom, independentment de l’origen, residència o nivell de coneixement del català, materials didàctics per aprendre la llengua i millorar les habilitats comunicatives. Es pot aprendre amb tutoria o amb modalitat lliure, que és totalment gratuïta. S’hi ofereixen quatre nivells d’aprenentatge, nivell bàsic, nivell elemental (aquests dos ja actius), nivell intermedi i nivell de suficiència (disponibles els propers mesos). Un cop hagin finalitzat els cursos del Parla.cat, els alumnes podran optar a les proves oficials per obtenir certificats de coneixement del català.

+info: www.parla.cat

%Fins al 31 de desembre d’aquest any, les pimes i les entitats poden reservar el domini .cat amb descomptes de fins al 70%, gràcies al conveni signat entre la Generalitat i la Fundació puntCAT en el marc del Pla PIMESTIC. Des que es va aprovar, fa tres anys, aquest domini ja arriba als 31.000 registres.

+info: www.domini.cat/pimestic.html

Nova cara per a la Seu Vella de Lleida

Fins a un 70% de descompte en el domini

.cat

Pagar penes de trànsit ajudant la gent gran al metro

Persones condemnades per delictes menors relacionats amb el trànsit i que fan treballs en benefici de la comunitat desenvoluparan aquestes tasques al metro de Barcelona. Ajudaran ciutadans amb dificultats de mobilitat com la gent gran o les persones amb cotxets d’infants, etc., oferiran orientació i informació bàsica sobre punts d’interès als voltants de les estacions, i avisaran els treballadors perquè intervinguin quan calgui. Actualment, hi ha 4.702 persones complint una mesura penal alternativa a Catalunya, 2.584 de les quals desenvolupen treballs en benefici de la comunitat.

La Loteria "toca" en residènciesi centres de gent gran Els 16 milions de beneficis recollits l’any passat per les loteries de la Generalitat han servit aquest any per construir i remodelar residències i centres de dia per a la gent gran, com són la residència i centre de dia per a la tercera edat Creu de Palau de Girona, de la Mercè de Tarragona o de l’Onze de Setembre del Prat de Llobregat. La Loteria de Catalunya destina íntegrament els seus beneficis a accions socials i en els últims deu anys s’han recaptat més de 150 M€.

Un total de 13.097 joves que enguany fan 18 anys –el 20% dels que hi ha a Catalunya d’aquesta edat– han sol·licitat la subscripció gratuïta a una revista o un diari que els ofereix la Generalitat. Aquesta és una de les iniciatives del Pla de foment de la lectura impulsat pel Govern, que vol promoure l’hàbit de lectura de premsa entre les noves generacions. Els joves han pogut escollir entre 65 publicacions validades prèviament per una comissió formada per representants dels mitjans de comunicació, del món acadèmic i del professional.

"Tasts" de novetats editorials distribuïts al metroEls viatgers d’autobusos, tramvies, metro, tren i ferrocarrils són obsequiats des d’aquest novembre amb opuscles de novetats editorials de diversos autors. Aquesta és una de les iniciatives de la Generalitat per fomentar la lectura anomenada “Tasta’m” i consisteix en l’edició de 150.000 opuscles amb primers capítols o extractes de novetats editorials en llengua catalana, que seran distribuïts de manera massiva i amb periodicitat setmanal, durant 50 setmanes, a través dels transports públics de Catalunya i Balears.

Més de 13.000 joves rebran el diari o la revista que triïn quan facin 18 anys

La Seu Vella de Lleida està de doble estre-na: d’una banda, s’ha restaurat l’espai de la Canonja i, de l’altra, s’ha recuperat la pintura que adornava la Portada de l’Anun-ciata, que es va descobrir casualment du-rant unes obres a la façana. La Canonja, un conjunt d’edificis construïts entre els segles xii i xvi, s’ha convertit en la nova entrada al monument, i les diferents estances (cape-

lles, sala circular, arxiu, pia almoina) s’han adaptat als nous usos. Així, ara es disposa de la recepció, un espai museïtzat i sales dedi-cades a exposicions i audiovisuals. A més, les mènsules de la Portada de l’Anunciata han recuperat l’aspecte que tenien al segle xiii, quan van ser construïdes, i llueixen els colors originals que s’havien perdut gairebé del tot amb el pas del temps.

8

Notícies

9

Treballar per la reinsercióEl Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) té diverses iniciatives per ajudar a la reinserció de reclusos mitjançant la formació professional ocupacional i el treball productiu remunerat. Una d’aquestes actuacions és l’adequació dels espais naturals al Delta del Llobregat mitjançant tasques de neteja forestal i prevenció d’incendis. El Consorci per a la Defensa de les Gavarres també dóna ocupació a interns des de l’any passat. Aquest programa funciona com una etapa intermèdia abans que l’intern s’enfronti amb la realitat del mercat laboral. El 2007, el CIRE va donar ocupació a 328 persones en serveis exteriors.

60 anys d’una declaració a favor de la humanitatAquest any es commemora el seixantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, un text vigent que continua resumint allò que totes les persones necessitem per tenir una vida digna. S’ha avançat molt: s’han aprovat lleis que donen cobertura a aquests drets i ha augmentat la capacitat de denúncia i d’actuació en tots els nivells. Tot i això, encara no s’han eradicat ni les maneres de pensar autoritàries ni els comportaments que provoquen les violacions dels drets humans. D’altra banda, la societat vol incorporar-hi nous drets, com el dret a l’existència en condicions de dignitat, el dret a la pau, o els que defensen el medi ambient o a la pròpia orientació sexual. La Generalitat treballa per la defensa dels drets humans i és en aquest context que a partir del 10 de desembre, Dia dels Drets Humans, una exposició sobre aquests drets bàsics recorrerà Reus, Terrassa, Barcelona i Girona.

Treure o contextualitzar els símbols franquistes?

Tota la simbologia franquista que encara queda a Catalunya estarà recollida en un inventari. Aquest serà el primer pas per valorar què cal fer amb aquests símbols: treure’ls o col·locar senyals que els contextualitzin. L’any que ve ja estarà disponible aquest inventari que farà la Generalitat juntament amb la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Lleida, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Girona.

LA GENERALITAT CONTRACTA MÉS PERSONES AMB DIFICULTATS D’INTEGRACIÓ

La Generalitat ha incorporat 33 persones més amb discapacitat intel·lectual com a personal fix. A aquesta convocatòria s’hi havien presentat 283 candidats. Faran tasques de suport als subalterns, feines al magatzem o a l’arxiu, i de telefonistes. En el procés de selecció es valora l’experiència laboral i la formació professional vinculada a les tasques que portaran a terme.

S’inaugura la presó del Bages: una nova generació de centres penitenciarisAquest octubre s’ha inaugurat la nova presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, a la comarca del Bages. Amb una capacitat de 750 places, aquest centre inicia una nova generació d’equipaments que tenen en compte de manera especial la reinserció dels re-clusos i que estan destinats a facilitar la feina als treballadors. Amb instal·lacions i serveis capdavanters, la nova presó té una gran àrea de tallers per afavorir la reinserció laboral dels interns un cop recuperada la llibertat.

En aquests darrers dos anys s’hauran obert tres presons més: la de Brians 2 a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), amb 1.500 places, l’any 2007; la de Lledoners i, d’aquí a poques setmanes, entrarà en funcionament la presó de Joves de Quatre Camins, a la Roca del Vallès (Vallès Occidental). La Generalitat continua així el procés de descongestió de les presons, que aquesta tardor han superat els 10.000 interns. Està en marxa la construcció de la presó de Puig de les Basses a Figueres, que substituirà les de Girona i Figueres. L’impuls d’aquests centres i d’altres permetrà crear un total de 6.500 places penitenciàries més.

Torna la campanya "Talla amb els mals rotllos. enRaona"La Generalitat ha reprès aquest novembre la campanya de sensibilització adreçada a noies i nois per prevenir la violència masclista que duu per eslògan “Talla amb els mals rotllos. enRaona”. Més de 250 mitjans de comunicació de Catalunya hi han col·laborat desinteressadament, mentre que paral·lelament s’han fet més de 600 tallers de sensibilització en centres educatius i d’oci.

+ info: 900 900 120 telèfon gratuït les 24 hores d’atenció a les dones en situació de violència o www.gencat.cat/icdones

Promoció de la música a casa nostraFa poc s’ha presentat la Xarxa de Cases de la Música, que entre altres accions fomenta la programació estable de concerts de música moderna i popular catalana. De moment, la xarxa està formada per les sales Clap de Mataró, la Mirona de Salt i Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat, i, més recentment, també per sales de Terrassa i Manresa. Les Cases de la Música són un nou model de gestió cultural en què les empreses privades i les administracions públiques treballen conjuntament per promoure la formació, creació, exhibició i difusió de la música popular i moderna a Catalunya.

10 11

Després d’una llarga etapa en què s’han generat llocs de treball a Catalunya, a causa de la crisi moltes persones s’estan quedant sense feina. Per aconseguir que puguin tornar a trobar-ne en el mínim temps possible, s’han activat mesures i accions encaminades moltes d’elles a la forma-ció. Es tracta que tothom pugui aprofitar aquesta situació d’atur per formar-se, millorar les seves aptituds professionals i, si és necessari, reorientar el seu futur laboral. Totes les persones que es que-din sense feina podran rebre seguiment i suport individual per recuperar-la en el mínim temps possible. Un equip d’orientadors laborals ja s’ha posat en marxa per fer aquesta tasca de suport específic a les persones que pateixen directament les conseqüències de la crisi.

Mesures activades:

• Seguiment permanent a totes les persones que es queden sense feina. A les Oficines de Treball de la Generalitat ja hi ha 150 orientadors laborals que ofereixen assessorament a les persones en atur. Els aporten una atenció personalitzada i gratuïta sobre opcions de feina, oportunitats professio-nals de futur, formació i altres. En definitiva, són experts que treballen perquè les persones aturades adaptin les seves capacitats profes-sionals a les necessitats del mercat laboral i, en particular, a les d’aquells sectors amb poten-cial per crear llocs de treball. Abans que acabi l’any hi haurà un total de 184 tècnics a les 70 oficines de Treball que hi ha arreu de Catalu-nya. Estaran en disposició d’atendre 150.000 persones en atur.

• Aules de Recerca Intensiva de Feina. Són un suport addicional per a persones que puguin necessitar un determinat assessora-ment. Aquestes aules posen a disposició de les persones que s’hi registren ordinadors amb connexió a Internet, línies telefòniques i una plataforma web que ofereix accés directe als diferents portals per cercar feina. Assessoren sobre com redactar un currículum vitae, com

preparar-se una entrevista de feina o com treure el màxim rendiment de les opcions que ofereix Internet per buscar feina. S’adrecen a persones en atur que s’han registrat a les Ofici-nes de Treball, amb independència del temps que faci que estan sense feina. Les aules estan dirigides per tècnics orientadors que donen una atenció personalitzada per accelerar al màxim el procés de reinserció al mercat laboral de les persones en atur.

• Cursos de formació gratuïts. El programa “Formació=Feina=Futur” ofereix un total de 1.700 cursos dirigits especialment als treballadors amb nivells de qualificació més baixos o que estan en sectors on s’està incre-mentant l’atur. Es tracta de cursos de formació gratuïts d’electricitat, electrònica, informàtica i comunicacions, hostaleria i turisme, admi-nistració, comerç i màrqueting, sanitat, arts gràfiques, energies renovables i serveis socials, entre d’altres. Bàsicament, són sectors profes-sionals on s’ha detectat que l’oferta de treball creix o noves activitats laborals que fan preveu-re un increment de la demanda de personal. Les persones de més 45 anys, els aturats de llarga durada, els discapacitats, les persones que es troben en risc d’exclusió social i els joves en recerca de la primera ocupació són els destina-

taris prioritaris d’aquests cursos, que es poden sol·licitar a qualsevol de les Oficines de Treball.

• Contracte de formació per al treball. La formació és una prioritat i es tracta que les persones que no trobin la seva opció en els cur-sos gratuïts que ofereix la Generalitat puguin demanar crèdits de fins a 5.000 € per invertir en formació i poder reincorporar-se al mercat laboral tan aviat com sigui possible. Són crèdits sense cap interès i es tornaran quan la persona tingui una feina, perquè el període de devolu-ció serà de sis anys. La persona que sol·liciti un d’aquests crèdits haurà de signar un compro-mís per dur a terme un pla personal de recerca de feina. Un orientador laboral l’assessorarà individualment, analitzarà el seu cas i els seus coneixements i aptituds i a partir d’aquí prescriurà el tipus de formació més adient per millorar professionalment i per poder tornar a obtenir una feina en el mínim temps possible. Amb aquesta mesura, dotada amb un pressu-post de 100 M€, es pretén que ningú no deixi de formar-se per falta de recursos econòmics suficients.

• Formació en sectors específics. Es potencien actuacions de formació en àmbits que se sap que generen llocs de treball. Així,

TREBALL I OCUPACIÓ

Oportunitats per a les persones que es quedin sense feina

La formació és la clau

Sota el lema “Formació és la clau”, la Generalitat ha posat en marxa una campanya per fomentar que les persones que es troben a l’atur aprofitin aquest impàs per formar-se. La formació és clau a l’hora de trobar una ocupació estable. Les dades ho sostenen: l’atur entre les persones amb estudis primaris quadruplica el de les persones amb FP de grau superior, diplomats o llicenciats.

12 13

S’obren els primers centres d’excel·lència Aquest curs s’ha inaugurat el primer centre FPcat, l’IES Bonanova, que ofereix formació especialitzada en serveis socials a persones dependents, un sector en creixement que genera llocs de treball. Aquest centre té un miler d’alumnes en el seu primer curs de funcionament. D’aquí al 2010 es posaran en marxa diferents centres d’excel·lència FPcat de 16 especialitats professionals arreu del territori. Es preveu impartir quasi 1.700 cursos, que beneficiaran més de 24.000 persones.

Exigir el preu completTots els consumidors tenen dret a conèixer el preu complet dels productes, i poden reclamar o de-nunciar les ofertes que no inclouen el preu final. El preu sempre ha d’incloure els impostos o qualsevol altra despesa que contingui. La campanya de la Ge-neralitat “Preu complet” informa sobre els drets dels consumidors, com ara que els preus dels productes s’han de mostrar als aparadors –excepte en el cas de les joieries i les pelleteries per raons de seguretat– i que els anuncis de bitllets d’avió han d’incloure en el preu els impostos, les taxes d’aeroport o el cost del carburant. D’altra banda, els restaurants i els bars han d’incloure l’IVA en les seves cartes i llistes i, en el cas dels restaurants, els preus s’han d’exhibir tant a l’interior com a l’exterior del local.

Arbitratge de consum Prop de 4.300 establiments de sectors diversos (ta-llers, comerços, telefonia, o altres) ja s’han adherit voluntàriament a l’arbitratge de consum, un siste-ma gratuït, ràpid i segur de resolució de conflictes. En l’arbitratge, les parts enfrontades per reclama-cions demanen mediació per resoldre el conflicte. Les resolucions tenen els mateixos efectes que una sentència judicial. L’any passat, l’arbitratge de consum va resoldre prop de la meitat de les 10.000 reclamacions que va atendre. Els establiments ad-herits a l’arbitratge es poden reconèixer fàcilment perquè presenten un distintiu en un lloc visible.

CONSUM

No estirar més el braç que la mànigaArriba l’època de l’any en què s’accelera el consum i, especialment aquest any, convé pensar i planificar les compres que hem de fer per no trobar-nos amb sorpreses quan s’acabin les festes de Nadal. La Generalitat fa anys que activa una campanya per afavorir un consum racional i responsable i que recomana un seguit de consells pràctics.

s’ofereixen prop de 1.700 cursos amb un total de 500.000 hores formatives en especialitats pro-fessionals de sectors emergents com els serveis a la dependència, la logística i el medi ambient, entre d’altres. També en els vuit Centres d’Inno-vació i Formació Ocupacional (CIFO) de Catalu-nya s’hi s’estan formant gairebé 4.500 persones en atur. D’altra banda, 1.000 persones més es beneficiaran dels programes de formació amb compromís de contractació (un 50% d’augment).

• Impuls a l’emprenedoria. Ser emprenedor i crear el propi negoci és tam-bé una forma de deixar d’estar a l’atur, i fins i tot de generar llocs de treball. S’aporten ajuts tant pel que fa al coneixement com també al finançament a través d’actuacions com el Pla Inicia, que afavoreix l’emprenedoria mitjan-çant la formació, l’assessorament, i la concessió de subvencions a les persones que creïn noves empreses. També inclou un conjunt d’ajudes per a treballadors autònoms. Està dotat amb 73 M€ i es preveu que beneficiï més de 310.000 persones emprenedores fins al 2010. També es potencia l’emprenedoria de base tecnològica, a través del programa Gènesi o de les actuacions de la nova agència ACC1Ó.

Totes aquestes actuacions específiques s’acompa-nyen d’una transformació molt important en el servei que s’ofereix a les 70 Oficines de Treball de la Generalitat, que hi ha arreu del territori, i que són l’eina principal de què disposa el Govern per oferir aquesta atenció a les persones desocupades. S’han invertit 18 M€ per modernitzar-les i introduir-hi l’ús de les noves tecnologies per tal que es puguin fer més gestions a distància. Gràcies a aquesta inversió

s’han simplificat processos administratius i s’han eliminat tràmits burocràtics. Per exemple, ja es pot fer la renovació de l’atur a través d’Internet i del 012. A hores d’ara, tres de cada deu renovacions trimes-trals de la prestació d’atur ja es tramiten telemàti-cament. A finals d’any, les empreses també podran entrar per Internet tots els registres per presentar els contractes i les còpies bàsiques que realitzen als seus treballadors. A més, en els primers mesos del 2008, el telèfon d’informació 012 ha atès més de 5.000 trucades que abans s’atenien a les oficines, per la qual cosa el personal de les oficines ha pogut reduir el temps destinat a aquestes tasques i dedicar-lo a feines d’assessorament.

Recomanacions per comprar joguines Heu de pensar que han de servir per divertir els petits. Tingueu en compte l’edat i la maduresa dels infants i valoreu els continguts dels jocs i els seus valors educatius. Eviteu la distinció sexista i la incitació a la violència. Llegiu les etiquetes, les regles i les instruccions del joc. Tot el contingut obligatori de l’etiquetatge de les joguines ha d’estar en català i/o castellà.Fixeu-vos en les dades mínimes obligatòries que hi han d’aparèixer: • La marca CE, que determina que la joguina compleix les exigències

de les normes comunitàries • El nom i la marca del producte, la raó social i l’adreça del fabricant

o importador o venedor. • Les instruccions i advertències d'ús. • En el cas de les joguines elèctriques han d’especificar la potència

màxima, la tensió d’alimentació que necessiten i el consum energètic que fan.

Recordeu que les joguines fetes amb materials renovables com la fusta, el cartró, etc. tenen un impacte ambiental més baix en el procés de fabricació que les que es fan mitjançant processos industrials amb materials sintètics, plàstics, etc.

1

2

3

4

5

6

"Aquest Nadal, tasta Catalunya"És el lema de la campanya impulsada per la Generalitat que vol promoure el consum i la comercialització dels productes agroalimentaris del país. L’objectiu és poder disposar d’un llistat d’empreses i comerços que ofereixen, durant aquestes festes de Nadal, lots i paneres amb productes catalans. La llista d’establiments adherits a la campanya es pot consultar al portal Gastroteca.cat.

Renovar la demanda d’ocupació per telèfon

Ja no cal anar a l’Oficina de Treball per renovar la demanda d’ocupació. Ara, aquest tràmit del Servei d’Ocupació de Catalunya es pot fer simplement trucant al telèfon d’atenció ciutadana:

També es pot fer la renovació a través d’Internet:+info: gencat.cat

14 15

Els Mossos d’Esquadra ja s’encarreguen de la seguretat de tot Catalunya. L’1 de novembre, aquest cos policial va culminar el seu desplegament que va començar fa 14 anys a Osona, si bé des de la seva creació per Llei, el 1983, ja tenien algunes competències inicials. Per fer possible aquesta última fase, 25 anys després, el Govern ha construït 11 comissaries més al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, els dos únics territoris on encara no havien arribat, on donaran servei a 667.000 persones.

Una policia més propera Amb la voluntat de fer dels Mossos una policia més propera a la ciutadania, els agents han establert més d’un miler de contactes amb associacions de veïns, comerciants, associacions d’immigrants, casals d’avis, així com amb responsables d’ensenyament, d’entitats de cultura i lleure i del sector turístic i econòmic, entre d’altres. Un cop ha acabat el desplegament dels Mossos, ara comença una nova etapa per potenciar aquest mo-del de proximitat i per reforçar la investigació, la forma-ció, la recerca i la innovació per poder afrontar amb èxit els nous reptes policials que la societat planteja.

Els Mossos d’Esquadra ja són a tot Catalunya

Dades generals

14.150 (80% homes, 20% dones)agents

9regions policials3.135

vehicles

91comissaries

900administratius

Els Mossos treuen un notableLa ciutadania valora el desplegament de la policia de la Generalitat amb un 7 sobre 10. Els Mossos són el cos policial més ben valorat de Catalunya, segons l’última Enquesta de Seguretat Pública.

Els Mossos donen resposta a les noves necessi-tats de protecció de la ciutadania, com la violència contra les dones, amb la creació de grups d’atenció de les víctimes a les comissaries i amb formació es-pecialitzada. Enguany, han atès més de 8.800 dones maltractades.

A més, la policia de la Generalitat també té un nou procediment de treball per intervenir en delic-tes contra persones homosexuals, bisexuals o trans-sexuals quan aquesta condició ha estat el motiu de l’agressió, i una nova metodologia per prevenir i perseguir les ablacions genitals femenines.

D’altra banda, des que van assumir les competèn-cies de trànsit fa 10 anys, els Mossos han contribuït a reduir de forma considerable els accidents de tràn-sit que han baixat a la meitat respecte l’any 2000.

Plenes competències per als MossosEls Mossos d’Esquadra ja són la policia integral de Catalunya amb competèn-cies en seguretat ciutadana (que inclou la vigilància del trànsit), policia ad-ministrativa i investigació; també, en col·laboració amb les forces i cossos de seguretat, en matèria antiterrorista i crim organitzat. D’altra banda, el nou Estatut atorga al Govern de la Genera-litat més competències en seguretat privada. A més, els Mossos s’han incor-porat als centres de coordinació de la duana francoespanyola, al protocol de coordinació antiterrorista i al d’actua-ció en matèria d’estrangeria.

En una comissaria podeu...•Presentardenúncies.•Obtenirinformacióciutadana.•Assistiraxerrades.Avegadesels

Mossostambévisitenescoles,institutsicasalsdegentgranperoferirxerradesinformatives.

Denúncies per Internet Lesdenúnciesespodenpresentar

perescritalesdependènciespolicialsotambéperInternet.Tothomquesiguivíctimaotestimonioquetinguiconeixementd’undelictepotpresentarunadenúncia.

Cal recordar: • Les dependències policials

funcionen les 24 hores del dia, 365 dies a l’any• Per a urgències, truqueu al 088 o al 112

1994-19971998-20012002-20052006-20072008comissaries

Vicinici del desplegament

2008Final del desplegament

Desplegament dels Mossos91comissaries

16 17

Dades de la darrera fase del desplegament

MontblancC. del Regne de Nàpols, 2

VallsAv. President Tarradellas, 4

El VendrellC. Cèsar Martinell i Brunet, 16-20

TarragonaCarretera N-340, cantonada C. Riu Brugent

Seu Regió Policial i ABP

Àrea Bàsica Policial

Comissaria de districte

ReusC. Alcolea del Pinar, s/nFalset

C. Jaume Ciurana, s/n

CambrilsC. Rosa Sensat, 1

Salou-VilasecaC. Salvador Espriu, s/n

Regió policial Camp de Tarragona

+229 cotxes i tot terrenys

+667.000 nous ciutadans atesos +6.000 km²

de territori cobert

+1.547 agents (inclosos els 530 que ja treballaven al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre)+107

administratius

+11 edificis policials nous +58

motocicletes

+infoDenúncies per Internetgencat.cat/mossos/serveisSeguretat i violència masclistagencat.cat/interior/policia/violenciamasclista/index.htmQuina comissaria tinc més a prop?gencat.net/mossos/serveis/adreces/index.htmVols ser mosso o mossa d’Esquadra? gencat.cat/mossos

Móra d’EbrePg. Sant Antoni, 12

GandesaC. Miquel Ferrer Boira, 16

TortosaC. Comerç, s/n

AmpostaC. La Galera, 52-56

Regió policial Terres de l’Ebre

Camp de TarragonaTerres de l’Ebre

18

Des del mes d’octubre, la línia 3 del Metro té dues esta-cions noves, Roquetes i Trinitat Nova, les primeres que s’inauguren en els darrers cinc anys. Aquestes estacions són utilitzades per 14.000 persones cada dia. Per aquest nou tram de la línia 3, hi circula un metro cada tres minuts i cada dos minuts i mig en hores punta. Aquesta ampliació de la línia 3 ha suposat fer realitat una de les principals reivindicacions veïnals de Nou Barris: que el metro arribés a aquesta zona.

La nova estació de Roquetes està adaptada a les persones amb mobilitat reduïda: disposa de set ascensors amb una capaci-tat de 23 persones cadascun i d’escales d’emergències per facili-tar l’evacuació. Pel que fa a l’estació de Trinitat Nova, que forma part de l’intercanviador amb correspondència amb les línies 4 i 11 del metro, té dos accessos al carrer amb ascensor, escales i una rampa adaptada a les persones amb mobilitat reduïda.

Aquestes dues estacions faciliten les comunicacions cap a l’Hospital de la Vall d’Hebron o el campus universitari de Mundet. A més, Trinitat Nova enllaça amb els línies 4 i 11. Amb aquesta ampliació, la línia 3 passa a tenir 18,4 quilòmetres i 26 estacions, i es converteix així en la segona línia més llarga de la xarxa de metro de Barcelona, després de la línia 1.

La construcció de les dues noves estacions de la línia 3 del Metro ha suposat també una millora del paisatge urbà que les envolta. S’han creat dos parcs nous: el de Roquetes, format per un gran espai verd situat sobre l’estació, i el parc de la Trinitat Nova, que disposa d’un passeig central de vianants i dues àrees per als jocs infantils i zones verdes.

La línia 9 avançaD’altra banda, les obres de la línia 9 continuen avançant. La nova línia 9 permetrà donar servei a 90 milions de viatgers cada any i connectarà zones de Barcelona amb una gran de-manda de transport públic, com l’eix Carles III –ronda del Mig–, travessera de Dalt i Sagrera. També unirà Badalona i Santa Coloma de Gramenet amb la Zona d’Activitats Logístiques del Port de Barcelona, la Zona Franca i l’aeroport del Prat.

78 estacions del metro ja són accessibles Ja han començat els treballs de construcció dels nous vestí-buls de les estacions de Selva de Mar, Bogatell i Llacuna de la L4, que permetran millorar el servei en aquesta zona de ràpid creixement. A conseqüència de les obres, i fins al mes de febrer, quedarà parcialment afectada la circulació del carrer de Pujades, a l’altura de les cruïlles amb Pamplona i Roc Bo-ronat. A la línia 5, també s’han iniciat les obres per construir el nou vestíbul de l’estació de Can Vidalet, que disposarà de tres ascensors nous. Tots aquests projectes tenen per objectiu millorar l’accessibilitat i adaptar el metro a les persones amb mobilitat reduïda.

Actualment, ja són 78 les estacions de la xarxa de metro que estan equipades amb ascensors, mentre que en 27 més s’hi estan fent obres. Per a les 16 estacions restants s’està redactant el projecte constructiu per adaptar-les. Cal tenir en compte que totes les estacions que s’estan construint a la xarxa actual de metro i les de la nova línia 9 ja tenen ascensors o rampes.

TRANSPORT PÚBLIC

14.000 persones utilitzen cada dia les noves estacions de Roquetes i Trinitat Nova

19

Ciutat Meridiana

Torre BaróVallbona

Casa del’Aigua

Can Cuiàs

Via Júlia

Valldaura

MundetMontbau

L4

Trinitat Nova

L3RoquetesCanyelles

Per una educació de qualitat

Prova d’avaluació al final de primàriaTots els alumnes de sisè de primària faran una prova al fi-nal d’aquest curs per avaluar els coneixements assolits en llengües i matemàtiques després de passar per l’educació primària. Les proves es faran al centre on està escolaritzat cada alumne, el resultat no afectarà el pas al curs següent i el coneixeran les famílies dels alumnes de manera confidencial. Aquesta avaluació servirà perquè la Generalitat i els centres disposin d’informació per potenciar el seu mètode educatiu i millorar els resultats dels alumnes en l’educació primària. La prova de matemàtiques consistirà a resoldre problemes de càlcul, de representació de l’espai i de mesures, mentre que la de lingüística incidirà en la comprensió lectora, l’expressió escrita i l’oral.

Transmetre valors través de l’esport Any rere any creix el nombre d’infants i joves que fan esport a les escoles, gràcies al Pla Català Esport a l’Escola, que fomenta la participació en activitats físiques i esportives després de les classes al centre educatiu. Aquesta iniciativa vol aprofitar el gran potencial formatiu de les activitats físiques i esportives, prioritzant la participació per damunt de la competitivitat. A més, es potencia la funció integradora i de cohesió social de l’esport escolar, en especial dels nouvinguts. El curs anterior, mes de 120.000 alumnes hi van prendre part, mentre que en tres anys el nombre de centres participants en el pla haurà passat de 133 a 1.005.

La pràctica esportiva contribueix a la formació en valors com la tolerància, el respecte als altres i a les regles, la confi-ança en un mateix, l’esforç de superació, l’autocrítica, l’auto-nomia, la capacitat de decisió, l’autogestió, la cooperació i el treball en equip. D’altra banda, la promoció de les activitats físiques i els hàbits saludables és fonamental per combatre el sedentarisme i l’obesitat, que actualment tenen una incidèn-cia preocupant en la població infantil i juvenil.

Noves tecnologies a les escolesLa Generalitat està fent un gran esforç per dotar totes les es-coles de les noves tecnologies necessàries per garantir una educació moderna i de qualitat. Avui dia, el 86% dels centres tenen connexió de banda ampla i 685 centres (un 30% del total) disposen d’intranet. A més, ja s’han instal·lat 7.827 ordinadors nous i s’està renovant progressivament el material informàtic. Prop de 4.400 aules ja tenen “Internet a l’aula” —un equip composat per ordinador, projector, sistema de so i pantalla de projecció— i s’han instal·lat 310 pissarres digitals interactives i 30 ordinadors portàtils per a alumnes en situació de llarga malaltia. D’altra banda, durant aquest curs 67 formadors ofe-reixen suport i assessorament als professors per dominar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació amb fins educatius.

22 23

Inserció laboral de persones acollides a la renda mínimaAjuts per a la inserció laboral de les persones acollides a la renda mínima d’inserció mitjançant empreses d’inserció sociolaboral i també mitjançant projectes d’autoocupació. Termini de presentació de sol·licituds per als dos tipus d’ajuts: fins al 31 de desembre del 2008.

Contractació de persones destinatàries de la renda mínima d’insercióSubvencions per contractar persones destinatàries de la renda mínima d’inserció per part de les entitats col·laboradores d’inserció. Termini per presentar sol·licituds: 31 de desembre del 2008.

Promoció de l’ocupació autònomaAjuts per promocionar l’ocupació autònoma, destinats a persones que es troben en situació d’atur i que es volen constituir com a treballadors autònoms. Hi ha ajuts per a assistència tècnica i per a formació.

Ajuts per a l’adquisició d’habitatges usats, d’habitatges protegits de règim general, d’habitatges protegits de règim especial i d’habitatges protegits de preu concertat.Més informació

sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al telèfon d’atenció ciutadana 012

Danys catastròficsAjuts per pal·liar danys catastrò-fics a conseqüència de fenòmens meteorològics en produccions vegetals i animals en curs, edificis i instal·lacions de granges, mit-jans de produccions diversos o camins d’accés a les explotacions i granges.

DiversosTambé hi ha ajuts per a l’elabora-ció de sucs de raïms; per a l’adqui-sició en subhastes d’animals de reposició de determinades races bovines, ovines i caprines; per al sector de farratges dessecats; per a l’emmagatzematge de vi i mostos; per fomentar l’ús de les assegurances agràries per a hiver-nacles, umbracles i túnels.

Subvencions i ajuts de la Generalitat 2008InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents

Prestació per a l’acolliment d’un menor d’edatPrestació econòmica a favor de menors d’edat tutelats per la Generalitat que es troben en situació d’atenció en la pròpia família o acolliment en família extensa, per tal d’atendre les despeses del manteniment del menor.

Prestacions derivades de la llei d’integració social dels minusvàlidsAquests ajuts són per a despeses de transport i per a assistència sanitària i prestacions farmacèutiques. Poden

sol·licitar-los les persones amb disminució física, psíquica o sensorial que compleixin els requisits establerts.

Complement per a titulars de pensió no contributivaEls pensionistes de pensió no contributiva que resideixin en un habitatge llogat poden sol·licitar aquest complement, que consisteix en un pagament únic anual de 357 €.

Prestació per al manteniment de les necessitats bàsiquesAjut en favor de determinades persones per atendre les

necessitats bàsiques. La quantia màxima de la prestació per al 2008 és de 5.747,70 € anuals o 478,98 € mensuals (12 pagaments).

Prestació per a les despeses de la llar per a determinats col·lectiusAjuts destinats a les persones que no poden atendre amb els seus ingressos les despeses pròpies del manteniment de la llar pel fet que el cònjuge o el familiar fins a segon grau de consanguinitat amb qui compartien despeses ha mort.

Atenció educativa domiciliàriaEls alumnes en edat escolar obligatòria que tenen una malaltia prolongada que els impedeix assistir a classe per un període superior a 30 dies poden sol·licitar rebre atenció educativa a casa durant el temps que no puguin anar a classe.

Subvencions per a activitats complementàriesAjuts per finançar activitats complementàries de l’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals desafavorides. Sol·licituds: del 7 al 21 de gener del 2009.

Subvencions per crear places en llars d’infantsPer a la creació de places de primer cicle de l’educació infantil en llars d’infants de titularitat municipal, i per a la consolidació de places en centres del mateix nivell i titularitat. La subvenció es concedeix per fer obres en edificis de nova planta o bé per adequar o adquirir edificis preexistents.

Educació

Ajuts socials

Treball

Agricultura i alimentació

Habitatge

20

INFOCATALUNYA 210x280 18/11/08 18:29 P�gina 1

per latelevisiódigital

www.tdt.cat

La Televisió Digital Terrestre (TDT) està substituintla televisió analògica a tot Europa. Aquesta substituciósignificarà l’apagada de les emissions analògiquesque es produirà el 3 d’abril del 2010.

Els departaments de Cultura i Mitjans de Comunicaciói de Governació i Administracions Públiques de laGeneralitat de Catalunya, estan fent arribar la TDT a totesles comarques del país. El Pla d’actuació de la TDTdel Govern garantirà la mateixa cobertura per a tots elscanals de televisió digital locals, nacionals i estatals.

Abans no acabi el 2009, la TDT serà una realitata tot el país. Per això, si ja ha arribat a casa teva,és necessari que adaptis la instal·lació de la tevaantena, sobretot si és col·lectiva, i que el teu televisordisposi de descodificador de TDT integrat, o bé queadquireixis un descodificador extern.

Per saber si el senyal digital ja arriba a casa teva,o quines empreses homologades tens a prop per adaptarla teva antena, pots consultar la web www.tdt.cato bé trucar al 012.

CONNECTA’TA LA TDT!

Encesa a final 2008

Encesa juliol 2009

L’encesa de la TDT és un procés gradualal territori. Els colors verd i blau de lescomarques indiquen que, amb anterioritata la data assenyalada, tota l’oferta de laTDT ja s’estarà emetent.

MÉS CANALS, MÉS OFERTA EN CATALÀ, I MÉS QUALITAT D’IMATGE.

HA ARRIBAT L’HORA D’ADAPTAR-SE. CONNECTA’T A LA TDT!

rVall d’Aran

AltaRibagorça

Pallars Sobirà

Pallars Jussà

Alt Urgell

Noguera

Segarra

Segrià

Plad’Urgell

Urgell

Garrigues

Riberad’Ebre

TerraAlta

Baix Ebre

Montsià

Priorat

BaixCamp

Conca deBarberà

AltCamp

Tarragonès

BaixPenedès Garràf

AltPenedès

Anoia

Solsonès

Bages

BaixLlobregat

Barcelonès

VallèsOc.

VallèsOr.

Maresme

Selva

GironèsBaixEmpordà

Pla del’Estany

Osona

Berguedà

Cerdanya

Ripollès

Garrotxa

Alt Empordà

Info

CatalunyaInformació d’interès ciutadà Núm. 17 Desembre’08

Els Mossos d’Esquadra ja són a tot Catalunya

Transport públic. Noves estacions de Roquetes i Trinitat Nova al metro de Barcelona.

Ocupació i treball. Més mesures de la Generalitat per a les persones que estiguin sense feina.

Especial Alt Pirineu i Aran

Estimular l’activitat econòmica de les comarques menys dinàmi-ques i amb més risc de despoblació, com el Pallars Jussà. Amb aquest objectiu el Govern ha adjudicat enguany subvencions a projectes emprenedors de la comarca per valor total de 500.000 € i préstecs per més d’1,4 M€. Aquesta injecció econòmica, denomi-nada Pla de Dinamització Comarcal, beneficiarà 17 projectes, qua-tre d’ells d’ajuntaments, que han de servir per reactivar l’activitat econòmica.

El Pallars Jussà és una comarca productora d’oli d’oliva, vi, carns i embotits. El Govern ha destinat ajuts a empreses d’aquests sectors. D’una banda, les Bodegues Torres edificaran una nau per emmagatzemar el most, Orcauvins construirà una bodega nova per produir més ampolles i el celler Castell d’Encus crearà una línia d’embotellament. En el sector carni, l’empresa Aixalda construirà una sala on es prepararà la carn de la vedella ecològica, la Granja Gordó condicionarà les instal·lacions per ubicar-hi una indústria de tractament i transformació de matèria primera animal en productes alimentaris, Ecològica dels Pirineus oferirà produc-tes nous i la productora d’embotits artesanals Rafael Coronado crearà una altra planta de producció. També dins el sector de l’alimentació, Formatge Ecològic de Puigcerver ampliarà les seves instal·lacions i l’empresa L’Àvia Clementina construirà una nau per ampliar la producció de mel, pol·len, oli d’oliva verge, gelea reial i caramels.

En referència a altres sectors, Cervos construirà una nau per fabricar i vendre materials per a la construcció, Energia 2010 instal·larà plaques fotovoltaiques en un edifici de Tremp per pro-duir electricitat i injectar-la a la xarxa de distribució, Montclar In-

dustrial adequarà les instal·lacions a les necessitats de producció d’aparells de reciclatge domèstic i la Serralleria El Mall ampliarà el seu taller.

Pel que fa als ajuntaments, la subvenció a la Pobla de Segur servirà per modernitzar l’escorxador dels Pirineus (a la foto); la de la Torre de Capdella ampliarà la població que es podrà connec-tar a Internet a alta velocitat; la de Salàs de Pallars es destina a urbanitzar el futur polígon industrial dels Serrats, que ha d’atraure empreses i emprenedors; i amb la de Tremp es crearà un nou centre d’empreses i innovació, amb l’objectiu d’estimular l’esperit empresarial.

IMPULS A 17 PROJECTES EMPRENADORS

PER REACTIVAR EL PALLARS JUSSÀ

InfoCatalunya

Alt Pirineui Aran

ELPALLARSJUSSÀ…•Téunapoblacióde12.648persones•Ésunadelescomarquesambmenyshabitantsperquilòmetrequadrat

•Télataxad’envellimentmésalta deCatalunya•Téundelscreixementsdemogràfics mésbaixos

Els projectes crearan 58 llocs de treball directes i 25 d’indirectes

MENYS TEMPS ENTRE L’EIXDE L’EBRE I HORTA DE SANT JOAN Ja ha entrat en servei, una vegada condicionada, la carretera T-333 entre l’Eix de l’Ebre (C-12) i Prat de Comte. El tram obert al trànsit té uns 11 quilòmetres, al llarg dels quals s’han eixamplat les vies i s’han eliminat molt revolts. Ara, els treballs s’intensificaran en el tram següent, entre Prat de Comte i l’encreuament que dóna accés a Horta de Sant Joan. En total, les obres abasten un recorregut d’uns 23 quilòmetres, en els quals es veuran molt millorades la conducció i la seguretat viària. Es preveu que tota la nova carretera estarà acabada i oberta al trànsit l’estiu de l’any que ve. El condicionament d’aquesta via millora la comunicació dels municipis del sud de la Terra Alta amb Tortosa i amb les comarques del Baix Ebre i el Montsià, així com amb el corredor del Mediterrani.

Caseres

Batea

Gandesa

Bot

ArnesXerta

Aldover

Horta de Sant Joan

Prat de Comte

El Pinell de Brai

Benifallet

Tivenys

Alfara de Carles

Tram en servei

Aragó

Paús

Ebre

En servei estiu 2009

N-420

C-43

C-12

C-12

T-330

T-330

T-333

N-230b

LLEIDA, A 90 MINUTS DE PARÍS

DESPLEGAMENT DELS MOSSOS D’ESQUADRAA partir del mes de novembre, la policia autonòmica catalana s’acabarà de desplegar a tot el territori de les Terres de l’Ebre i ocuparà les noves comissaries que s’estan construint. (Més informació en aquest suplement.)

El pont que unirà els municipis de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre s’obrirà a la circulació a finals de l’any que ve. Tindrà una longitud de 250 metres i 19 metres d’amplada (a la imatge, una representació virtual). Fins ara, el pas entre les dues poblacions ha estat la tradicional barca, o bé un recorregut per carretera de més de 20 quilòmetres passant per Amposta. Una de les particularitats del pont és que la seva plataforma estarà dividida en dues parts ben diferenciades: en un costat, la calçada destinada a la circulació de vehicles i en l’altre costat, un ampli espai per a vianants i ciclistes concebut com un passeig sobre les aigües del riu. A més, tindrà una zona d’aparcaments a la llera del costat de Sant Jaume d’Enveja. Aquesta nova infraestructura afavorirà el desenvolupament econòmic de les dues poblacions i potenciarà els valors paisatgístics i culturals de les zones de l’entorn.

COMENCEN LES OBRES DEL PONT SANT JAUME-DELTEBRE

InfoCatalunya

Terres de l’Ebre

Imatge virtual

TELECOMUNICACIONS MÉS A PROP DE TOTHOMEls pobles de l’Alt Pirineu i Aran cada vegada tenen més bones telecomunicacions gràcies al pla Catalunya Connecta, que enguany ha dut a terme en aquestes comarques 111 actuacions. Entre d’altres, s’inclouen els estudis radioelèctrics, la construcció de torres i la instal·lació d’equips de telefonia mòbil, de TDT i de banda ampla rural, fins i tot en municipis de només deu habitants. Per fer totes aquestes millores, que han beneficiat 128 nuclis de població, s’han invertit 6 M€. En dos anys, es preveu portar a terme 257 millores més a l’Alt Pirineu i Aran.

En aquets moments, ja són 126 els nuclis de més de 50 habitants de l’Alt Pirineu i Aran que es poden connectar a Internet amb banda ampla i 139 els que ja tenen cobertura per trucar a través del mòbil. Un dels objectius de la Generalitat és que tots els nuclis de més de 50 habitants, i en alguns casos de només 10

habitants, tinguin connexió ràpida a Internet abans de finals del 2010.

InfoCatalunya

Alt Pirineui Aran

Alt Urgell: les Valls d’Aguilar, Monteferrer i Castellbó, les Valls de Valira, Coll de Nargó, la Vansa i Fórnols, Ribera d’Urgellet i Arsèguel (més de 40 nuclis)

Alta Ribagorça: la Vall de Boi, Pont de Suert (6 nuclis)

La Cerdanya: Montell i Martinet, Lles de Cerdanya, Bellver de Cerdanya, Alp (12 nuclis)

Pallars Jussà: Abella de la Conca, Conca de Dalt, Tremp, Senterada, Llimiana, Sarroca de Bellera, Sant Esteve de la Sarga (25 nuclis)

Pallars Sobirà: Soriguera, Esterri de Cardós, Vall de Cardós, Llavorsí, Sort, Rialp, Alt Àneu, Guingueta d’Àneu, Lladorre (més de 40 nuclis)

Val d’Aran: es Bòrdes, Vielha e Mijaran (5 nuclis)

Municipis amb millores

Actuacions en matèria de telecomunicacions a l’Alt Pirineu i Aran

A banda d’això, s’han millorat diversos accessos a les pistes d’esquí dels Pirineus. El camí per anar a les pistes de Tavascan, a la sortida de Quanca, a Lladorre, s’ha eixamplat fins a sis metres. La millora comprèn un tram de 220 metres amb revolts i un pendent pronunciat de gairebé el 14%. També s’hi han instal·lat barreres de seguretat i s’ha millorat el paviment i la senyalització. Per altra banda, s’han millorat els accessos a les estacions d’esquí nòrdic de Tuixent-la Vansa (tram de 3,4 quilòmetres), Lles de Cerdanya (tram de 6,3 quilòmetres, a la foto) i Aransa (tram de 6 quilòmetres). Les obres comprenen un nou paviment i els elements de drenatge, abalisament, senyalització i seguretat viària dels accessos, amb l’objectiu de facilitar i millorar la comoditat i la seguretat en la conducció.

Per a la temporada d’hivern, també s’ha tornat a asfaltar els 53.000 m² de l’interior del Túnel del Cadí i els seus accessos perquè els vehicles s’hi adhereixin millor i facin menys soroll amb el fregament dels neumàtics. Finalment, abans de final d’any, la carretera GI-400 de la collada de Toses a Alp serà més ampla, tindrà revolts més suaus i asfalt nou en els gairebé 19 quilòmetres d’aquesta via, que passa per l’estació de la Molina i la de la Masella.

Per solucionar els problemes de trànsit a les carreteres i els carrers dels pobles durant la temporada de neu, la Generalitat ha lliurat màquines llevaneu als ajuntaments de municipis petits i mitjans de les comarques de muntanya, amb un total de 1,5 M€ d’inversió.

A PUNT PER A LA NEU

EL PALLARS SOBIRÀ I LA VAL D’ARAN, MÉS BEN COMUNICATS

Per millorar la fluïdesa del trànsit entre el Pallars Sobirà i la Val d’Aran, la Generalitat ha eixamplat el tram de la carretera C-28 que va des del refugi de la Mare de Déu de les Ares fins a la variant dels Avets, a l’Alt Àneu. Són tres quilometres de carretera que seran més amples, amb dos carrils de 3,5 metres, i dos vorals amb més bon traçat i paviment.

Alt Urgell43

Val d’Aran8

La Cerdanya14

Pallars Jussà13

Pallars Sobirà25Alta

Ribagorça8

TOTS ELS MUSEUS PIRINENCS EN UNA GUIA Per primera vegada, la informació dels 53 museus de l’Alt Pirineu i Aran ha estat recollida en una única guia impulsada per l’Associació de la Xarxa de Museus i la Generalitat. L’objectiu és promoure el turisme i la cultura donant a conèixer tant el seu patrimoni etnogràfic, natural, paleontològic, geològic o hidroelèctric, com l’art sacre o les referències a la memòria històrica. El llibre presenta cadascun dels museus en una fitxa resum que inclou els seus equipaments i les informacions bàsiques de cada instal·lació, així com recomanacions sobre els elements més destacats que conté. La guia, agrupada per territoris, també està traduïda a l’aranès, al castellà, al francès i a l’anglès.

TELEOFTALMOLOGIA A L’ALT PIRINEU Les noves tecnologies apropen usuaris i professionals encara que siguin a quilòmetres de distància. Gràcies a la teleoftalmologia ja no cal que molts ciutadans de l’Alt Pirineu, la majoria d’edat avançada, es desplacin per fer-se proves diagnòstiques de la vista. Els centres de l’Institut Català de la Salut de referència fan aquestes proves i després envien els resultats a l’Institut Lleidatà d’Oftalmologia, on els especialistes fan el diagnòstic. Actualment els metges de Tremp, la Seu d’Urgell i la Pobla de Segur tenen les eines necessàries per fer proves que permeten esbrinar si el pacient està desenvolupant una patologia ocular. A hores d’ara, més de mil usuaris ja s’han beneficiat d’aquest servei. Durant aquest any i el que ve, el projecte s’estendrà al Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell Sud.Aquest mètode contraresta l’inconvenient que l’Alt Pirineu és una de les zones més allunyades dels grans centres sanitaris. Anteriorment, els usuaris havien d’anar fins a Lleida i, a més, era recomanable que ho fessin acompanyats, ja que se’ls havia de dilatar la pupil·la i la visió els quedava disminuïda durant unes hores. Les proves de fons d’ull amb càmeres especialitzades són de gran utilitat per trobar lesions del nervi de l’ull i patologies oculars derivades de la diabetis.

HOSPITAL TRANSFRONTERER DE PUIGCERDÀEl gener de l’any que ve es començarà a construir a Puigcerdà l’Hospital de la Cerdanya, el primer centre transfronterer de la Unió Europea, que atendrà pacients de Catalunya i de França alhora (imatge virtual). Tindrà 68 llits i capacitat per atendre 35.000 persones de les comarques de la Cerdanya (catalana i francesa) i també del Capcir. L’hospital, situat al pla de Rigolisa, estarà acabat el 2011 i oferirà, entre altres serveis, atenció especialitzada en oftalmologia, traumatologia, cirurgia, otorinolaringologia i pediatria. La inversió prevista és de quasi 32 M€.

L’OBSERVATORI ASTRONÒMIC MÉS AVANÇAT, AL MONTSECCatalunya ja té el tercer observatori astro-nòmic professional, després de l’Observatori de l’Ebre i l’Observatori Fabra de Barcelona. Es tracta de l’Observatori Astronòmic del Montsec, que a hores d’ara és el més gran i tecnològicament avançat del país. Per la seva situació, gaudeix d’un cel nocturn sense con-taminació lumínica i d’excel·lents condicions meteorològiques. El telescopi, que du el nom del bioquímic Joan Oró en memòria de qui va ser un dels seus principals promotors, està a disposició de les universitats i serveix perquè els seus alumnes hi facin pràctiques d’ob-servació espacial. A més, es duran a terme diferents programes de recerca astronòmi-ca sobre planetes extrasolars, supernoves, estrelles variables i d’altres.

InfoCatalunya

Alt Pirineui Aran

Info

CatalunyaInformació d’interès ciutadà Núm. 17 Desembre’08

Els Mossos d’Esquadra ja són a tot Catalunya

Transport públic. Noves estacions de Roquetes i Trinitat Nova al metro de Barcelona.

Ocupació i treball. Més mesures de la Generalitat per a les persones que estiguin sense feina.

Especial Comarques Centrals

LLEIDA

Mollerussa

TàrregaCervera

Igualada

Manresa

Centelles

Vic

Berga

Manlleu

Puig-reig

PuigcerdàAlp

Vilanova i la Geltrú

Vilafrancadel Penedès

Ripoll Olot

TARRAGONA

BARCELONA

GIRONA

MILLORES A LA XARXA VIÀRIA

InfoCatalunya

ComarquesCentrals

La mobilitat de les Comarques Centrals millorarà considerablement quan estiguin finalitzats els cinc grans eixos viaris que la Generalitat està impulsant, que reduiran els temps de recorregut entre els territoris i augmentaran la seguretat dels conductors.

MANRESA I VILANOVA, A NOMÉS UNA HORA

L’any que ve, està previst que comença-ran les obres de l’Eix Diagonal. Tindrà una longitud de 67 quilòmetres i unirà Vilanova i la Geltrú i Manresa.

DESDOBLAMENT DE L’EIX TRANSVERSAL

Continuen les obres que han de perme-tre desdoblar tot el traçat de l’Eix Trans-versal, que uneix Cervera i Riudellots de la Selva. Actualment, s’està construint l’enllaç de Joncadella.

VIC I RIPOLL, MÉS A PROP

S’avança en el desdoblament de la C-17 per convertir-la en un nou eix viari que unirà les ciutats de Vic i Ripoll. Aquest estiu es va posar en servei la variant de les Masies de Voltregà.

COMPLETANT L’EIX DEL LLOBREGAT

La Generalitat està estudiant el desdo-blament entre Berga i Bagà, a la C-16. Aquest tram nord de l’Eix del Llobregat que uneix Barcelona i la Cerdanya té 22 quilòmetres que transcorren en una zona amb molta muntanya i travessen el pantà de la Baells.

AVANCEN ELS TREBALLS A L’EIX VIC-OLOT

La Generalitat calcula que abans de la Setmana Santa de l’any que ve entrarà en servei l’Eix Vic-Olot entre Torelló i Sant Esteve d’en Bas. El tram inclou el túnel de Bracons, de 4,5 quilòmetres, construït amb respecte cap al paisatge.

MENYS TEMPS ENTRE L’EIXDE L’EBRE I HORTA DE SANT JOAN Ja ha entrat en servei, una vegada condicionada, la carretera T-333 entre l’Eix de l’Ebre (C-12) i Prat de Comte. El tram obert al trànsit té uns 11 quilòmetres, al llarg dels quals s’han eixamplat les vies i s’han eliminat molt revolts. Ara, els treballs s’intensificaran en el tram següent, entre Prat de Comte i l’encreuament que dóna accés a Horta de Sant Joan. En total, les obres abasten un recorregut d’uns 23 quilòmetres, en els quals es veuran molt millorades la conducció i la seguretat viària. Es preveu que tota la nova carretera estarà acabada i oberta al trànsit l’estiu de l’any que ve. El condicionament d’aquesta via millora la comunicació dels municipis del sud de la Terra Alta amb Tortosa i amb les comarques del Baix Ebre i el Montsià, així com amb el corredor del Mediterrani.

Caseres

Batea

Gandesa

Bot

ArnesXerta

Aldover

Horta de Sant Joan

Prat de Comte

El Pinell de Brai

Benifallet

Tivenys

Alfara de Carles

Tram en servei

Aragó

Paús

Ebre

En servei estiu 2009

N-420

C-43

C-12

C-12

T-330

T-330

T-333

N-230b

LLEIDA, A 90 MINUTS DE PARÍS

DESPLEGAMENT DELS MOSSOS D’ESQUADRAA partir del mes de novembre, la policia autonòmica catalana s’acabarà de desplegar a tot el territori de les Terres de l’Ebre i ocuparà les noves comissaries que s’estan construint. (Més informació en aquest suplement.)

El pont que unirà els municipis de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre s’obrirà a la circulació a finals de l’any que ve. Tindrà una longitud de 250 metres i 19 metres d’amplada (a la imatge, una representació virtual). Fins ara, el pas entre les dues poblacions ha estat la tradicional barca, o bé un recorregut per carretera de més de 20 quilòmetres passant per Amposta. Una de les particularitats del pont és que la seva plataforma estarà dividida en dues parts ben diferenciades: en un costat, la calçada destinada a la circulació de vehicles i en l’altre costat, un ampli espai per a vianants i ciclistes concebut com un passeig sobre les aigües del riu. A més, tindrà una zona d’aparcaments a la llera del costat de Sant Jaume d’Enveja. Aquesta nova infraestructura afavorirà el desenvolupament econòmic de les dues poblacions i potenciarà els valors paisatgístics i culturals de les zones de l’entorn.

COMENCEN LES OBRES DEL PONT SANT JAUME-DELTEBRE

InfoCatalunya

Terres de l’Ebre

Imatge virtual

InfoCatalunya

Comarques Centrals

VIC FA UN PAS ENDAVANT PER LA INTEGRACIÓ DELS ALUMNES NOUVINGUTS Des de l’entrada en funcionament de l’Espai de Benvinguda Educativa de Vic, ubicat al primer pis de la Casa de la Caritat, ja hi han passat 52 infants i joves, la majoria de la Xina i de països de l’Amèrica Llatina. D’aquests, 37 ja estan es-colaritzats i durant el temps que han estat en aquest espai han après vocabu-lari bàsic i han conegut els serveis principals de la ciutat. L’objectiu d’aquest espai és que els pares i alumnes puguin rebre suport i assessorament perquè puguin incorporar-se a l’escola o institut amb nocions bàsiques de llengua i tenint tota la informació sobre el sistema educatiu català. A través de tallers educatius, culturals i esportius, a l’Espai de Benvinguda Educativa de Vic s’en-senya la realitat cultural i social del país. Es tracta d’un servei obert, versàtil i que permet adaptar-se a les necessitats i circumstàncies de cada nen i a les de la seva família. El de Vic és un dels dos espais, juntament amb el de Reus, que s’han posat en marxa per reforçar la tasca que es fa a les 1.234 aules d’acollida que hi ha a les escoles catalanes.

NOVA VARIANT DE PIERA A LA B-224

A principis de l’any vinent començaran les obres de construcció de la variant B-224 al municipi de Piera, a la comarca de l’Anoia. Es construirà una via d’1,4 quilòmetres que evitarà el pas de vehi-cles pel centre del nucli urbà i oferirà una con-nexió més directa entre el municipi d’Hostalets de Pierola i la B-224. Avui dia, Piera registra un alt percentatge de trànsit de vehicles pesants pel nucli urbà a causa de la proximitat de l’abocador de Can Mata, situat a Hostalets de Pierola.

EL CENTRE D’IGUALADA AMB MENYS TRÀNSIT

La capital de la comarca de l’Anoia tindrà menys trànsit un cop entri en servei el tram de la ronda Sud que ha d’evitar el pas pel centre de la ciutat dels vehicles que circulen per la C-37. L’obra connecta aquesta carretera a Santa Margarida de Montbui i i la C-15 a Vilanova del Camí.

MILLORES A LA BV-5224 ENTRE MANLLEU I TORELLÓ

La carretera que uneix Manlleu i Torelló és ara més segura, gràcies a les obres d’ei-xamplament de la via en el tram en què va paral·lela a la C-37, des de l’enllaç de la Mi-randa (terme de Manlleu) fins a l’accés sud de Torelló. Les obres han permès passar dels 5-6 metres amb què comptava aquest tram anteriorment als 8 metres d’amplada actuals. Simultàniament, a la mateixa via estan en execució les obres de millora en el tram entre Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló.

Jorba Òdenal’Espelt

Colldeguix

la Torre de Claramunt

la Pobla de Claramunt

Capellades

Pròxim tram

Tram en obres

N-IIa

N-IIa

C-37

C-15

C-241c

C-241cB-222

C-37

A-2

IGUALADA

Sta. Margarida de Montbui

A-2

La Generalitat ha atorgat ajuts a 19 projectes que col·laborin a revitalitzar l’economia de la comarca. D’aquests, quatre rebran un ajut en forma de subvenció, a set més els ha estat concedit un crèdit sense interès i els altres han percebut els dos tipus d’ajuda. En total, s’han destinat 465.000 € en concepte de subvencions i 1,4 M€ en préstecs. Aquests ajuts s’emmarquen en el Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal que es porta a terme en quatre comarques catalanes amb necessitat especial de reactivació econòmica.

Els ajuts atorgats crearan 190 nous llocs de treball a l’AnoiaEs calcula que els projectes beneficiaris de les subvencions o crèdits crearan 130 llocs de treball directes i 60 més d’indirectes a la comarca. Això contribuirà a reduir l’atur estructural que des de fa temps hi ha a l’Anoia, on l’últim any ha augmentat un 13% més que a la mitjana catalana. Les empreses a les quals s’han concedit els ajuts i préstecs a interès zero es troben als municipis d’Igualada, Vallbona d’Anoia, Masquefa, Orpí, Santa Margarida de Montbui i Calonge de Segarra.

Impulsant el sector tèxtil, l’alimentari i les noves tecnologiesEntre els projectes beneficiaris destaquen els de la indústria del tèxtil i del cuir, sectors que han estat dels més afectats per la deslocalització d’empreses. Les ajudes faran que l’Agrupació tèxtil Fagepi obri un “outlet” a la Conca d’Òdena, que l’empresa Curtidos Badia pugui ampliar la seva activitat de fabricació de pells i cuir i que Miret y Compañía pugui reforçar la seva producció i aconseguir un nou acabat per als productes de cuir que comercialitza.

En l’àmbit del sector alimentari, Precocinados Ortega podrà incorporar maquinària nova que farà ampliar la seva

Igualada

Calonge de Segarra

OrpíSta. Margarida de Montbui

Masquefa

Vallbona d’Anoia

REVITALITZANT L’ECONOMIA DE L’ANOIA

Municipis amb empreses que han rebut ajuts i prèstecs

producció, i la cooperativa social alimentària Gustàuria crearà un centre especial de treball per elaborar plats precuinats i càtering fred. Es preveu que aquest centre crearà 20 llocs de treballs per a persones amb discapacitat.

Les subvencions i crèdits permetran el desenvolu-pament del projecte del Campus Motor de l’Anoia, del projecte Mercanoia de la Federació Anoienca de Comerç i Serveis, i de Vivex, Vivers en Xarxa. També s’ha donat suport a millores en les telecomunicacions a Masquefa i l’Anoia Nord i a projectes d’ampliació i modernització d’empreses com Font d’Abaix, Hispano Mecano Eléctrica, Tallers Aleny, Tot Rètol, Intesis Software o Àrids El Carol.

IMPULS AL TRANSPORT PÚBLIC

NOVES LÍNIES D’AUTOBÚS A VICEls usuaris de la línia d’autobús Vic-Barcelona disposen, des de mitjans del mes de setembre, de dos nous autobusos directes d’anada i tornada entre la capital d’Osona i Barcelona. Durant els caps de setmana, s’han afegit tres viatges més que enllacen directament Vic i Barcelona. També des del mes de setembre s’han creat dues línies que uneixen la capital d’Osona amb els municipis de Gurb i Calldetenes.

INTEGRACIÓ TARIFÀRIA AL BAGES L’any que ve es preveu que s’aplicarà la integració tarifària a la comarca del Bages. Això permetrà a tots els usuaris de transport públic viatjar amb un únic bitllet. La mesura significarà un estalvi per a l’usuari i millorarà l’eficiència del servei. Un dels objectius de la Generalitat és aconseguir la integració tarifària a tot Catalunya l’any 2012.

REFORÇ DE LES LÍNIES D’AUTOBÚS A L’ANOIALa línia d’autobús entre Jorba i Igualada té, des de mitjans de setembre, 10 expedicions més d’anada i tornada. A més, s’han creat cinc viatges, ens els dos sentits, entre Santa Coloma de Queralt i la capital de l’Anoia. També s’ha incrementat la freqüència entre Igualada i Sant Martí de Tous i una altra entre Calaf i la capital de l’Anoia. Durant els caps de setmana, també s’ha reforçat aquestes línies per facilitar l’accés a serveis públics de la capital de l’Anoia, com l’Hospital d’Igualada.

MILLORES A LA XARXA VIÀRIA

Anoia Catalunya

PIB/habitant 14,25 19,30(milers € per habitant)

% població amb 8,3 12,8estudis superiors

UNA ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERA AL CIUTADÀ

DUES OFICINES DE LA GENERALITAT A LES COMARQUES CENTRALSEls ciutadants de les Comarques Centrals ja tenen oficines de la Generalitat. Estan ubicades a l’Edifici del Sucre de Vic (a la foto) i al Palau Firal de Manresa, i disposen de registre oficial d’entrada de documents i de servei d’informació. Això suposa que els ciutadans d’aquestes comarques ja no s’han de desplaçar fins a Girona, Lleida o Barcelona per fer tràmits.

MÉS AGILITATEN ELS EXPEDIENTS URBANÍSTICS DE LES COMARQUES CENTRALSSant Benet de Bages, Vic, Igualada i Solsona han estat els municipis on, fins ara, s’ha reunit la nova Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central. La Generalitat va aprovar, el mes de juliol, la creació d’aquest òrgan amb seu itinerant per agilitzar la resolució dels processos urbanístics dels ajuntaments. Això suposa la descongestió de les comissions de Barcelona i Lleida, que fins ara es repartien els expedients urbanístics dels 169 ajuntaments de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès.

VIC I ÒDENA REBEN ELS AJUTS DE LA CINQUENA CONVOCATÒRIA DE LA LLEI DE BARRIS La Generalitat ha concedit una subvenció de 4,5 M€ per a la rehabili-tació del nucli urbà d’Òdena i de 7,8 M€ per al centre històric i la Calla de Vic. La Llei de barris promou la rehabilitació d’àrees determinades per evitar-ne la degradació i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Gràcies a una convocatòria anterior, Vic ja ha començat la rehabilitació dels barris sud de la ciutat. Gairebé la totalitat dels carrers del barri del Remei es milloraran amb voreres més amples i carril bici i s’eliminaran els aparcaments en superfície (imatge virtual). Altres dels municipis de les Comarques Centrals que han rebut aquests ajuts són: Manlleu, Man-resa, Berga, Cardona, Igualada, Solsona, Súria i Canovelles.

LA FESTA MAJOR DE SOLSONA: FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONALLa Festa Major de Solsona, que se celebra del 7 a l’11 de setembre, ha estat declarada per la Generalitat festa patrimonial d’interès nacional per la projecció dels seus rituals, costums i manifestacions simbòliques. La festa actual conserva l’estructura i el contingut de la que es troba en documents de l’any 1675. A més a més, la Generalitat també ha declarat els gegants, els nans, el bou, la mulassa, el drac, els cavallets, els trabucaires, la tronada i el ball de bastons com a elements festius patrimonials d’interès nacional. Es calcula que Solsona rep durant la seva festa major 14.000 persones cada dia.

L’AERÒDROM D’IGUALADA-ÒDENA PODRÀ ACOLLIR VOLS DE MERCADERIES Un dels objectius de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena és acollir vols de mercaderies, un fet que potenciaria el desenvolupament comercial i econòmic de les Comarques Centrals. Això serà possible perquè s’ha aprovat un pla especial que preveu que aquest aeròdrom ocupi fins a 119 hectàrees, més del triple de les que té actualment. Les obres d’ampliació previstes també inclouen la millora de les condicions de seguretat, dels accessos i dels edificis de serveis.

MILLORA DE LA COBERTURA DE TELEFONIA MÒBILFins a 34 municipis de les Comarques Centrals han mi-llorat el servei de cobertura de la telefonia mòbil. És un dels primers resultats de l’acord de la Generalitat amb les operadores per millorar la cobertura de telefonia mòbil a les zones on hi ha més deficiències de senyal. L’objectiu de la Generalitat és que tots els nuclis de població de més de 50 habitants tinguin, l’any 2010, servei d’Internet de banda ampla, de telefonia mòbil i de TDT.

InfoCatalunya

Comarques Centrals

Info

CatalunyaInformació d’interès ciutadà Núm. 17 Desembre’08

Els Mossos d’Esquadra ja són a tot Catalunya

Transport públic. Noves estacions de Roquetes i Trinitat Nova al metro de Barcelona.

Ocupació i treball. Més mesures de la Generalitat per a les persones que estiguin sense feina.

Especial Girona

Girona fa el tomb: així es pot descriure el moment que viuen les comarques gironines pel que fa a les obres viàries. Actualment s’està treballant en la construcció i millora d’un gran nombre de carreteres, generals i locals, que agilitzaran els desplaçaments del trànsit gironí i n’incrementaran la seguretat.

Entre les obres ja finalitzades destaquen les millores dels accessos a la Costa Brava. Així, s’ha desdoblat la C-35 entre Vidreres i Llagostera, l’últim que quedava de l’eix Maçanet de la Selva-Platja d’Aro (foto gran), el tram de la C-31 entre Palamós i Palafrugell i l’últim tram de la C-260 entre Figueres i Roses. A l’interior, una de les obres significatives ha estat la millora de la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners.

Al Ripollès s’està treballant en l’ampliació de l’Eix Vic-Ripoll, i s’ha completat la millora de la C-38, des de Sant Joan de les Abadesses fins a la frontera francesa.

Acabant l’Eix Vic-OlotA la Garrotxa, s’estan realitzant els últims treballs de l’Eix Vic-Olot, i la Generalitat calcula que abans de la Setmana Santa de l’any

vinent estarà en servei entre Sant Esteve d’en Bas i Torelló. El tram inclou el túnel de Bracons, de 4,5 quilòmetres, que ha estat construït amb el màxim respecte cap al paisatge i la vegetació (foto petita). Aquest eix viari permetrà millorar les comunicacions entre les Comarques Centrals i la Garrotxa.

D’altra banda, les obres de desdoblament de l’Eix Transversal suposaran menys temps de desplaçament i evitaran que molts conductors que circulin de Girona a Ponent ho facin a través de l’autopista de peatge A7. Les obres, que milloraran la seguretat en aquesta via, començaran de manera esglaonada a Girona entre finals d’aquest any i principis del que ve, amb l’objectiu que tot l’Eix Transversal sigui autovia entre el 2010 i el 2011.

LA XARXA VIÀRIA GIRONINA FA EL TOMB

InfoCatalunya

GironaMÉS ESCOLES I MÉS PROFESSORS Aquest curs s’han posat en funcionament nous centres educatius a les comarques gironines, com ara els CEIP Nou de Castelló d’Empúries i el Mas Nadal de Quart, o l’IES Vallvera de Salt, el de Vilafant, Vilablareix i Lloret de Mar, a més de sis noves llars d’infants, que se sumen a les 100 ja existents. En els dos darrers anys també s’ha impulsat la construcció i l’ampliació de 18 centres de la demarcació. Per donar resposta al creixement de l’alumnat, s’ha reforçat el professorat amb 227 docents més d’educació infantil i primària i 97 de secundària.

MENYS TEMPS ENTRE L’EIXDE L’EBRE I HORTA DE SANT JOAN Ja ha entrat en servei, una vegada condicionada, la carretera T-333 entre l’Eix de l’Ebre (C-12) i Prat de Comte. El tram obert al trànsit té uns 11 quilòmetres, al llarg dels quals s’han eixamplat les vies i s’han eliminat molt revolts. Ara, els treballs s’intensificaran en el tram següent, entre Prat de Comte i l’encreuament que dóna accés a Horta de Sant Joan. En total, les obres abasten un recorregut d’uns 23 quilòmetres, en els quals es veuran molt millorades la conducció i la seguretat viària. Es preveu que tota la nova carretera estarà acabada i oberta al trànsit l’estiu de l’any que ve. El condicionament d’aquesta via millora la comunicació dels municipis del sud de la Terra Alta amb Tortosa i amb les comarques del Baix Ebre i el Montsià, així com amb el corredor del Mediterrani.

Caseres

Batea

Gandesa

Bot

ArnesXerta

Aldover

Horta de Sant Joan

Prat de Comte

El Pinell de Brai

Benifallet

Tivenys

Alfara de Carles

Tram en servei

Aragó

Paús

Ebre

En servei estiu 2009

N-420

C-43

C-12

C-12

T-330

T-330

T-333

N-230b

LLEIDA, A 90 MINUTS DE PARÍS

DESPLEGAMENT DELS MOSSOS D’ESQUADRAA partir del mes de novembre, la policia autonòmica catalana s’acabarà de desplegar a tot el territori de les Terres de l’Ebre i ocuparà les noves comissaries que s’estan construint. (Més informació en aquest suplement.)

El pont que unirà els municipis de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre s’obrirà a la circulació a finals de l’any que ve. Tindrà una longitud de 250 metres i 19 metres d’amplada (a la imatge, una representació virtual). Fins ara, el pas entre les dues poblacions ha estat la tradicional barca, o bé un recorregut per carretera de més de 20 quilòmetres passant per Amposta. Una de les particularitats del pont és que la seva plataforma estarà dividida en dues parts ben diferenciades: en un costat, la calçada destinada a la circulació de vehicles i en l’altre costat, un ampli espai per a vianants i ciclistes concebut com un passeig sobre les aigües del riu. A més, tindrà una zona d’aparcaments a la llera del costat de Sant Jaume d’Enveja. Aquesta nova infraestructura afavorirà el desenvolupament econòmic de les dues poblacions i potenciarà els valors paisatgístics i culturals de les zones de l’entorn.

COMENCEN LES OBRES DEL PONT SANT JAUME-DELTEBRE

InfoCatalunya

Terres de l’Ebre

Imatge virtual

INTEGRACIÓ TARIFÀRIAEls ciutadans de l’àrea de Girona ja poden utilitzar un bitllet únic per als diferents transports públics. La integració tarifària, que suposa un estalvi de fins a un 88% segons el tipus d’abonament, de moment abasta 46 municipis del Gironès, el Pla de l’Estany i la Selva, tot i que s’estudia també la viabilitat tècnica i econòmica d’aplicar la mesura a tota la demarcació. Els abonaments es venen en més de 180 establiments –principalment quioscos i estancs– de les zones que apliquen el bitllet integrat.

MÉS TRENS I MILLORSTambé es millorarà el servei ferroviari de l’àrea de Girona perquè tingui una velocitat i unes freqüències de pas més ajustades a les necessitats dels ciutadans. Girona se situarà a 35 minuts de Barcelona i a 10 de Figueres gràcies als trens regionals d’alta velocitat Avant de Renfe, que aprofitaran la línia del TGV. En total, hi haurà fins a cinc trens en hora punta, amb 24 expedicions al dia. També es crearan dues noves línies de Rodalies: Figueres-Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva i Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva-Maçanet.

D’altra banda, ja es treballa en la planificació de l’Eix Trans-versal Ferroviari, que, en uns 313 quilòmetres, unirà l’aeroport de Girona, Vic, Manresa, Igualada, Cervera, Tàrrega, Mollerussa i Lleida. L’Eix, que connectarà amb la línia del TGV a Girona i Lleida, serà una via d’ample internacional que transportarà viatgers a 250 km/h i mercaderies a 120 km/h. Aquesta infraestructura es completarà amb una variant completa de Girona per evitar que els trens de mercaderies passin per l’estació de viatgers.

LA GENERALITAT, MÉS A PROPUn dels principals reptes de l’Administració és fer-se més moderna, més eficient, i sobretot més propera al ciutadà. A Girona, la Generalitat està fent realitat aquest desig amb la construcció de la nova seu de la Delegació del Govern a l’antic Hospital de Santa Caterina, que aplegarà tots els serveis en un únic edifici i facilitarà les gestions als gironins. En l’edifici, que es posarà en marxa durant el 2009, s’agruparan trenta unitats de catorze departaments, amb un nombre de treballadors aproximat d’unes 850 persones, que donaran servei als 570.000 ciutadans de les comarques de Girona. La inversió total a la nova seu és de 46 M€. Un dels punts clau de l’edifici serà la nova Oficina d’Atenció Ciutadana, que ocuparà un espai de més de mil metres quadrats i podrà atendre entre quaranta i cinquanta persones simultàniament.

MILLORES I AMPLIACIONS D’HOSPITALS

La Generalitat està fent un esforç per incrementar i millorar l’atenció hospitalària. En aquest sentit, s’han ampliat tant les urgències de l’Hospital Comarcal de Blanes, que dóna servei a 78.000 persones, com les de l’Hospital Sant Jaume d’Olot, a la Garrotxa, que dóna servei a tota la comarca. A més, s’estan reformant i millorant altres centres hospitalaris de les comarques gironines. A Campdevànol, aquest any 2008 s’ha inaugurat la reforma i ampliació de tot l’hospital. També s’estan ampliant els hospitals de Palamós, que dóna servei a les 125.143 persones del Baix Empordà, i de Figue-res, que atén la població de l’Alt Empordà. Aquestes dues obres d’ampliació es preveu que estiguin s’haurán enllestit l’any 2010.

La planificació de futures obres és essencial per donar un servei sanitari de qualitat i donar resposta al creixement de la població. Per això, el Govern està treballant en dos projectes fonamentals: un nou edifici per a l’Hospital Josep Trueta de Girona i el nou Hospital Comarcal de la Garrotxa.

InfoCatalunya

GironaMILLORES EN EL TRANSPORT PÚBLIC

Maçanet de la Selva

Vidreres

Llagostera

Anglès

La Cellera del Ter

Amer

Sant Julià de Llor i Bonmatí

Sant Martí de Llémena

Canet d’Adri

Palol de Revardit

Camós

Cornellà del Terri

Banyoles

FontcobertaPorqueres Sarrià

del Ter

Celrà

Juià

Sant Martí Vell

Madremanya

FlaçàBordils

Cervià de Ter

Viladasens

Sant Jordi Desvalls

Sant Joan de Mollet

Sils

Riudarenes

Santa Coloma de Farners

Vilobí d’Onyar

Brunyola

Caldes de Malavella

Sant Andreu Salou

Cassà de la Selva

Riudellots de la Selva

Llambrilles

Quart Fornells de la Selva

Aiguaviva

Vilablareix

Salt

Sant Gregori

Bescanó

Girona

Sant Julià de Ramis

Campllong

1

2

3

4

5

67Pont

6-7

Pont 1-2

Pel que fa als serveis d’autobús, en els darrers anys s’han construït les noves estacions de Sant Feliu de Guíxols, Camprodon, Lloret de Mar (a la foto) i Olot. A més, s’han millorat les estacions de Figueres, Girona, Platja d’Aro, Ripoll, Santa Coloma de Farners i Tossa de Mar, i s’han posat en marxa les actuacions següents:

•DuesnovesconnexionsdirectesFigueres-GironaiBanyoles-Girona,ambunafreqüènciamínimade30minutsenhorapunta.

•ReforçamentdelesconnexionsdirectesentreOlot-GironaiBarcelona-Girona.

•ReforçamentdelesconnexionssemidirectesentreBanyoles-Figueres,Girona-LloretdeMar,Girona-SantaColomadeFarners,iGirona-Banyoles.

•Líniadirectaentrel’aeroportdeGironaiGranollers,querecentments’haperllongatfinsaMataró.

•Duesnovesexpedicionsdirectesentrel’Estartit,TorroelladeMontgríiGirona,quesuposenunestalvide20minutsrespectedelessisexpedicionspersentitquejahihaviaenaquestalínia,

queenllaçal’EstartitiGironaambdotzeparadesalllargdelrecorregut.

•NouserveidirecteentreSantFeliudeGuíxols,SantaCristinad’AroiGirona,quepermetràreduiren15minutseltempsdetrajecteentreelsmunicipis.

•Tresexpedicionsentrel’EscalaiGirona.•CincnousserveisRoses-FigueresperaCastellód’Empúries,itresperaVilajuïga,ambunaprevisiód’augmentdelnombredeviatgersdepropde3.500finsafinalsd’any,ide14.500peral2009.

•QuatreexpedicionsmésentreelPortdelaSelvaiFigueres.Espreveuqueaquestaactuaciócontribuiràaincrementarenmésde7.300elnombredeviatgersel2009.

•Nouserveid’autobúsentrePalamósiCalonge,quedónaserveiauns42.500viatgersl’any.

•NovesconnexionsentreSantFeliudeGuíxols-SantaCristinad’Aro-Castell-Platjad’Aro,quedonenserveiauns58.000usuarisl’any

•NouserveientreCastelld’Aro-Platjad’AroiSantaCristinad’Aro,ambuns24.400usuarisl’any.

AUTOBUSOSMÉS FREQÜÈNCIES I MÉS DESTINACIONS

La inversió de la Generalitat en política hídrica és la més gran que s’ha fet mai: s’estan impulsant actuacions, amb un pressupost de 325 M€ per millorar l’abastament d’aigua a la demarcació de Girona. L’amplia-ció de la dessalinitzadora de Tordera suposa passar, a partir del primer semestre del 2009, de 10 a 20 hm³ l’any. Aquesta dessalinitzadora és una peça clau del programa de gestió per a la recuperació del delta del riu la Tordera (foto dreta). Des que ha entrat en funcionament, s’han produït millores molt importants en l’aqüífer de la Tordera. A més, la planta de Tordera 2 permetrà obtenir 60 hm³ l’any a partir del quart trimestre del 2011. Garantirà l’abastament d’aigua a les comarques gironines, el Maresme i el Vallès Oriental. Les noves estacions depu-radores de Girona, l’Escala i Palamós, també han estat una millora substancial per a tota la demarcació.

Igualment, la renovació i modernització de regadius comportarà un gran estalvi d’aigua. Entre la Muga i el Baix Ter es modernitzaran 13.000 hectàrees de reg, amb una inversió prevista de prop de 60 M€. Totes les noves infraestructures basades en la dessalinització, la reuti-lització i la modernització de regadius permetran retornar de manera progressiva cabals al riu Ter, que pateix històricament una explotació molt alta dels seus recursos.

RETORNAR AIGUA AL RIU TER

NOVA CARRERA DE MEDICINALa reivindicada carrera de Medicina ha arrencat aquest curs a la Universitat de Girona (UdG) amb 85 alumnes inscrits i la intenció de ser pionera en l’aplicació d’un sistema d’aprenentatge innovador. Es tracta d’incrementar la participació de l’alumne i promoure que inte-rioritzi els continguts mitjançant la resolució de problemes. La nova carrera dóna compliment al compromís que permetrà que Girona tingui un campus de Ciències de la Salut que prepari metges per als diferents hospitals i centres de la demarcació.

L’AEROPORT DE GIRONAES CONSOLIDAAmb el creixement espectacular registrat en els darrers anys, l’aeroport de Girona ha passat de ser una infraestructura de temporada a ser una de les bases aèries més importants del sud d’Europa. Aquesta expansió ha estat possible gràcies a la promoció de vols regulars. Actualment l’aeroport connecta Girona amb 57 ciutats europees, com ara París, Roma, Londres, Oslo i Brussel·les, i també amb Madrid, Granada i Tenerife. Aquest any hi passaran gairebé sis milions de passatgers, amb la previsió d’arribar als vuit milions l’any 2011. Properament s’habilitaran 34 places d’estacionament d’avions comercials i 50 més d’aviació general. La superfície de l’aeroport es duplicarà fins a arribar als quatre milions de metres quadrats.

InfoCatalunya

Girona

LA NOVA ESTACIÓ MARÍTIMA DE PALAMÓSA finals del mes de juliol, es va posar en servei la nova estació marítima de Palamós, ubicada al moll comercial del port. L’edifici, dissenyat com un element més del port i totalment integrat en el paisatge marítim, ocupa una superfície de 200 m². L’estació allotja els serveis de control i seguretat, sales d’espera per als passatgers, espais auxiliars i una oficina de turisme. La nova estació pretén específicament impulsar el sector dels creuers internacionals en aquest port empordanès, una activitat que dinamitza econòmicament el municipi i la seva àrea d’influència.

REHABILITACIÓ DE BARRISEn els darrers cinc anys, 13 municipis de Girona han rebut ajuts de la Llei de barris per rehabilitar els nuclis històrics o altres àrees d’entorns urbans. La inversió global de les cinc convocatòries de la Llei de barris a Girona ha estat de 104,8 M€. Les zones beneficiades han estat: el centre històric de Figueres; la Sauleda de Palafrugell; el nucli antic de Roses; el nucli històric d’Hostalric; Cases Noves, Mas Guàrdies i l’Eixample Nord de Palamós; el centre històric de Besalú; la Vila Vella de Sant Joan de les Abadesses; la Farga de Banyoles; la Marca de l’Ham de Figueres (foto dreta); el barri de Santa Eugènia de Girona; el barri vell de Ripoll; el nucli històric d’Olot (foto esquerra); i el Salt Setanta de Salt.

NOUS EDIFICIS JUDICIALSEl futur edifici de l’Audiència Pro-vincial de Girona s’ubicarà a l’anti-ga plaça de Braus, entre l’avinguda Josep Tarradellas, el passeig de la Devesa i els carrers Torí i Joan Pons. Aquesta obra completarà la reconversió de l’espai que ocupava l’antiga plaça de Braus, on ja s’es-tan construint habitatges i un nou hotel. Els jutjats de Ripoll, d’Olot, i de la Bisbal de l’Empordà, han estrenat edifici durant els últims dos anys.

MÉS PLACES DE RESIDÈNCIALes comarques de Girona tenen actualment 456 noves places pú-bliques de residència i 162 noves places en centres de dia. Aquests centres donen assistència a les persones grans amb dependència i permeten proporcionar suport a la família i, alhora, permeten mante-nir l’entorn habitual de la persona dependent. D’altra banda, a la demarcació hi ha 22 centres residencials i llars residència.

Eines contra la crisi

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Jordi Menéndez, Marta Continente, Aurora Masip, Jordi Fortuny i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Fotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3 i 12)Albert Sierra (pàg. 6), Josep Moragues (pàg. 6), Mr Bullitt, Creative Commons Attribution 2.5 (pàg. 7), Txema Salvans (pàg. 15), Juan Carlos Rosas (pàg. 19), Catàleg de l'exposició "La immigració, ara i aquí", Miguel Miralles i Maria Abras (pàg. 20). Infografia: Ernesto Olivares (pàgs. 16 i 17)Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: infocat@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. +info: www.gencat.cat

4 Notícies

14 Més llars d'infants

16 Velocitats saludables

18 Pla d’aeroports i aeròdroms

19 Nova comunicació entre la Garrotxa i Osona

20 Pacte Nacional per a la Immigració

21 Productes ecològics

22 Subvencions vigents

Catalunya ha d’afrontar la dura realitat d’una crisi econòmica que està sent difícil per a molts treballadors i treballadores, per a moltes famílies i per al conjunt del país. No serà cosa de pocs mesos i caldrà que tothom estigui disposat a fer sacrificis i a actuar solidàriament.

És cert que l’economia catalana té un conjunt de fortaleses que ens fan estar més ben preparats que en altres moments per fer front a un període de crisi. Això vol dir que, malgrat aquestes dificultats d’ara, Catalunya se’n sortitrà, com sempre ha fet, i tirarem endavant.

El Govern de la Generalitat ha actuat des del primer moment prenent mesures per lluitar contra la crisi econòmica. Pensant en les persones que podien perdre la feina i en les famílies que poden veure’s en dificultats, i treballant perquè les nostres empreses puguin superar, com més aviat millor, aquesta crisi.

Però atendre els assumptes urgents no ens pot fer oblidar els importants. I els importants són pensar en les estratègies a més llarg termini, imprescindibles per reactivar l’economia i per enfortir el nostre teixit productiu. Tota crisi és alhora una oportunitat, i Catalunya ha d’aprofitar el moment per transformar el seu model econòmic i de creixement.

D’ara endavant haurem d’esforçar-nos de valent, fent els sacrificis que calguin per superar aquesta etapa. Tots haurem de treballar més i millor. Perquè només serem més competitius si som més competents, econòmicament i com a societat.

En aquest número de l’InfoCatalunya trobareu una explicació detallada i entenedora de totes les mesures que estem prenent, des de fa un any, per ajudar les persones, famílies i empreses en dificultats. I també per donar suport als homes i dones emprenedors que volen desafiar la crisi amb iniciativa i determinació, convertir-la en una oportunitat de futur.

10Eines contra la crisi

José MontillaPresident de la

Generalitat de Catalunya

Sumari

4

Notícies

5

Voluntaris pel Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010Durant l’estiu del 2010 tindrà lloc a Barcelona la 20a edició del Campionat d’Europa d’Atletisme, que se celebra cada quatre anys en una ciutat diferent des que va començar l’any 1934 a Torí. Aquesta serà la primera vegada que la prova tindrà lloc a l’Estat espanyol. Hi participaran 1.500 atletes de 50 països. Es tracta d’un esdeveniment de gran transcendència per al món de l’esport que donarà molta pro·jecció internacional a Barcelona i a Catalunya.

Els 125 clubs que integren la Federació Catalana d’Atletisme col·laboren en l’organització del campi·onat, especialment en la campanya de captació de voluntaris, que va començar l’1 de novembre i ja té quasi 1.000 afiliats dels 3.000 que faran falta per a totes les àrees organitzatives: tècnica, protocol, comunicació, vigilància, informàtica o transport, entre d’altres. La ins·cripció es pot fer trucant al 010 o a través del web del campionat.

+info: www.bcn2010.org

Últims mesos de proves per a la inauguració de la L9La L9 serà la línia de metro més llarga de tot Europa, amb 46,6 quilòmetres de recorregut, i la inversió més gran que la Generalitat ha fet fins ara. La nova línia s’estrenarà la tardor vinent quan s’inaugurarà un tram de quatre quilòmetres amb sis estacions entre Can Zam i Can Peixauet. Ja han començat les proves de circulació de trens per comprovar el funcionament de la conducció automàtica, un sistema pioner a la xarxa de metro de tot l’Estat que ja està consolidat a ciutats com París, Lió o Singapur. Cinc de les estacions ja estan pràcticament finalitzades: Can Zam, Singuerlín, Església Major, Fondo i Can Peixauet. Posteriorment entrarà en servei l’estació de Santa Rosa. Quan estigui acabada, la L9 travessarà Barcelona i connectarà barris de la ciutat amb gran demanda de transport públic. També unirà Badalona i Santa Coloma de Gramenet amb la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port, la Zona Franca i l’Aeroport del Prat.

Els ciutadans participaran en l’elaboració de lleis, plans i programes

Catalunya és la comunitat autònoma pionera en la pràctica d’incorporar la ciutadania en l’elaboració de lleis, plans i programes. La participació ciutadana ha estat bàsica en propostes tan importants com el nou Estatut, el Pla de presons o el Pacte Nacional per a la Immigració. Ara, però, gràcies al Pla interdepartamental de participació, ja se sap quines seran les iniciatives governamentals de tots els departaments i d’àmbits en les quals la veu dels ciutadans formarà part del procés d’elaboració. De moment s’han previst un centenar d’accions fins al 2010. La participació ciutadana serveix per millorar les decisions preses pels governants, especialment quan es tracta de qüestions complexes o en el cas de conflictes.

Quins processos participatius hi ha oberts?Com puc participar-hi?+info: www.gencat.cat/dirip

Les visites al Gencat.cat creixen un 68%El portal de la Generalitat de Catalunya, Gencat.cat, ha registrat mes de 136 milions de visites durant el 2008, fet que suposa un increment del 68% respecte de l’any anterior, que es va tancar amb 81,4 milions de consultes. L’últim trimestre del 2008, el volum de visites mensuals s’ha situat al voltant dels 13 milions. Entre les pàgines més consultades hi ha el Servei Meteorològic de Catalunya, la pàgina principal de Gencat, el web del Departament d’Educació, el Diari Oficial de la Generalitat i l’aplicació per demanar hora al metge. Actualment, el Gencat agrupa 289 webs (entre webs departamentals, d’organismes vinculats a la Generalitat de Catalunya i canals temàtics), i disposa d’una base de dades amb informació de 12.000 organismes i 3.000 serveis i tràmits. A més, ofereix 1,2 milions de documents indexats al seu cercador, que ha realitzat 2,6 milions de cerques el 2008, així com 34 butlletins temàtics.

+info: gencat.cat

Alguns dels projectes en què els ciutadans poden participar

Foment de la participació de les dones en tots els àmbits de l’esport

Projecte de llei contra l’homofòbia

Pla d’immigració i ciutadania

Projecte de llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat entre dones i homes

Pla estratègic de serveis socials

Estratègia catalana per a la conservació de la biodiversitat

Inventari de boscos singulars de Catalunya

Estructura participativa de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans

Reforma del Consell Català d’Associacions

Foment de la participació als centres d’educació

Visites al Gencat.cat 2005-2008 (xifres en milions)

20

40

60

80

100

120

140

2005 2006 2007 2008

La joia de Catalunya per observar l’Univers és a la Noguera

L’observatori astronòmic més gran de Catalunya està situat al Montsec, a Àger (la Noguera), un lloc idoni per a l’observació i l’estudi de l’Univers. Des de desembre dóna servei a la comunitat científica; ara ja hi han començat les primeres visites d’escoles i obrirà les portes al gran públic aquest març. Les ob-servacions es fan amb un telescopi de 30 centímetres de diàmetre que du el nom del bioquímic Joan Oró en memòria d’un dels seus promotors principals. Aquest nou equipament té un planetari digital mul-timèdia que recrea el cel amb tota mena de detalls sobre una cúpula abatible de 12 metres. A més, el Parc Astronòmic del Montsec acull una exposició permanent sobre l’astronomia, la geologia i la fau-na i flora de l’entorn i amb altres instal·lacions de divulgació científica. Es preveu que 3.000 escolars el visitin cada any.

6

Notícies

7

Restaurem el romànic i els cellers modernistes Catalunya té un patrimoni romànic únic al món. Per preservar-lo, la Generalitat i la Caixa han posat en marxa el programa "Romànic Obert", que en els propers cinc anys destinarà més de 18 M€ a restaurar i difondre els monuments més emblemàtics d’aquest estil artístic. En total, es faran millores en 74 monuments de 25 comarques. En destaquen les que es faran a les esglésies de la Vall de Boí. El conjunt de les esglésies romàniques de la Vall de Boí va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000 (a la fotografia esquerra, Santa Eulàlia d’Erill la Vall).

També en col·laboració amb la Caixa es restauraran els valuosos edificis modernistes de vuit cellers cooperatius de l’arquitecte Cèsar Martinell i un de Pere Domènech i Roura, que van ser construïts entre els anys 1913 i 1922 per encàrrec dels sindicats agrícoles locals. Són els situats en aquestes poblacions: Nulles, Barberà de la Conca, l’Espluga de Francolí, Rocafort de Queralt, Cornudella de Montsant, Falset, Sant Guim de Freixenet, Gandesa i Pinell de Brai (fotografia dreta).

Cartells com aquest es poden veure a ambu-latoris i CAP, instituts, centres de formació ocupacional, ajuntaments, serveis socials, associacions de dones, centres cívics, etc. Es tracta de la campanya de difusió que ha posat en marxa la Generalitat amb l’eslò-gan "Dona, tens dret a viure sense violèn-cia", per donar a conèixer el treball que fan els Mossos d’Esquadra per ajudar les dones maltractades. La tasca policial d’ajuda i protecció a les dones víctimes de violèn-cia masclista es fa gràcies a la preparació específica que reben els Mossos i als agents especialitzats dels Grups d’Atenció a la Víc-tima que hi ha a totes les comissaries.

D’altra banda, els Mossos han acumulat una experiència capdavantera en la lluita contra l’ablació del clítoris, especialment pels casos registrats a l’àrea de Girona. L’any passat, 300 agents van rebre formació específica sobre el tema, i ara per ara la po-licia de Catalunya és l’única d’Europa que té un protocol contra la mutilació genital femenina. Per aquest motiu, especialistes dels Mossos van viatjar a primers d’any a Gàmbia per conscienciar les famílies locals de les conseqüències que l’ablació com-porta a les gambianes que resideixen aquí. L’any 2008 el treball preventiu dels Mossos va evitar que 104 nenes que viuen a Catalu-nya fossin mutilades.

+info: 900 900 120 Telèfon d’atenció a dones en situació de violència (gratuït i confidencial, 24 hores, 365 dies)

Catalunya ha obert una altra porta a l’exterior amb la inaugu-ració de la delegació als Estats Units. La nova oficina està ubi-cada al popular Rockefeller Center de Nova York i és la quarta delegació que la Generalitat posa en marxa, després de les de París, Londres i Berlín, gràcies a les competències assumides pel nou Estatut. Els objectius principals d’aquesta delegació són enfortir les relacions econòmiques, polítiques i culturals amb tota l’Amèrica del Nord, el Canadà i el Quebec. La seu a Nova York és estratègicament important ja que els Estats Units i el Catalunya mantenen relacions comercials i culturals més que rellevants: més de 400 multinacionals nord-americanes treballen a casa nostra. D’altra banda, als Estats Units, hi ha onze universitats on s’estudia català. Aquest any està previst obrir la delegació de Catalunya a l’Argentina, amb seu a Bue-nos Aires.

Per què canviem l’hora? Una vegada més, el darrer diumenge de març —aquest any és dia 29— avançarem una hora els rellotges i canviarem a l’horari d’estiu, de manera que a les dues de la matinada seran les tres i el dia tindrà una durada oficial de 23 hores. Aquest canvi d’hora es fa per reduir la despesa energètica associada amb l’ús de llum artificial, sobretot a les llars. A l’estiu, el dia s’allarga, el sol surt abans i es fa de nit més tard, per la qual cosa tenim més hores de llum natural. Avancem l’hora per aprofitar les hores de sol del matí i estalviar. El canvi d’horari es realitza a tots els països de la Unió Europea i comporta una reducció de la despesa d’energia de 19 M€ per a Catalunya.

Evitar que hi hagi apagades com la que va afectar Barcelona fa dos anys, garantir el servei elèctric a tots els ciutadans en cas de talls i preservar els drets com a consumidors, són els objectius principals de la nova Llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric, que el Parlament de Catalunya ha aprovat recentment. Aquesta llei augmenta l’exigència a les companyies

elèctriques i les obliga a restablir el servei en cas d’avaria en un termini màxim de sis hores. A més, estableix un nou disseny de la xarxa per tal que els ciutadans puguin rebre subminis-trament d’una subestació alternativa a l’habitual i preveu un increment en les tasques de previsió i control de la xarxa elèctrica, així com sancions més dures per a les companyies.

Els Mossos, contra la violència masclista i l’ablació

Retornats els primers documents de particulars dels 'papers de Salamanca' El primer centenar de documents confiscats a particulars i entitats de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, els anomenats 'papers de Salamanca', ja han començat a arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Són llibres amb dedicatòries propietat d'intel·lectuals catalans com ara Rovira Virgili, Xirau Palau, Romeva Ferrer, Guinart Castellà, Pompeu Fabra, Pi i Sunyer, i monografies d'entitats com ara l'Ateneu de Barcelona, la Societat Naturista de Barcelona o el diari La Humanitat. Aquests són els primers documents d’un lot d’uns dos milions que es preveu que retorni durant aquest any. A partir d’ara, l’Arxiu es posarà en contacte amb els seus propietaris legítims perquè en puguin sol·licitar la restitució. A la pàgina web del Departament de Cultura ja es pot trobar la llista dels 295 particulars, entitats i partits polítics a qui els van confiscar documents.

+info: www.gencat.cat/culturaTel: 93 589 77 88

Una nova llei obliga les elèctriques a garantir un servei millor

Catalunya estrena delegació a Nova York

8

Notícies

9

Tota la logística de la Mediterrània, a Barcelona

Barcelona acollirà del 2 al 5 de juny el Saló Internacional de la Logística 2009 (SIL), una cita que, després de deu anys de celebració, s’ha convertit en referència internacional. El SIL s’ha consolidat també com el punt de trobada de l’activitat logística de l’espai Euromediterrani. Reuneix més d’un miler d’empreses i aquest any concentrarà els esforços a estudiar el futur d’aquest sector, que pot ser un factor clau per al rellançament de l’activitat econòmica.

Agents acreditats per als dubtes tècnics de la TDTJa heu adaptat la vostra antena de televisió per rebre la TDT? Dues de cada tres llars catalanes ja ho han fet i gaudeixen d’aquesta nova televisió, que substituirà definitivament l’actual l’abril del 2010. Per rebre correctament la TDT, en primer lloc és necessari comprovar que on viviu hi ha cobertura del senyal. En segon lloc, cal adaptar l’antena i disposar d’un televisor amb descodificador, ja sigui extern o bé integrat a l’aparell. La Generalitat recomana que us poseu en contacte amb un agent TDT acreditat que us resoldrà els dubtes tècnics. La TDT ja arriba a gran part dels nuclis de població de 24 comarques, i la resta s’hi adaptaran progressivament fins al juliol del 2009. A través de la TDT es poden veure més d’una trentena de canals. Un d’aquests canals és IB3, la televisió pública de les Illes Balears, que des de fa unes setmanes ja es pot sintonitzar aquí gràcies a un acord entre la Generalitat i el Govern de les Illes Balears, segons el qual TV3 també arriba a les Illes.

+info: www.tdt.cat

L’atenció urgent redueix les morts per embòlia a Catalunya Una ràpida atenció en els primers moments és vital per reduir els efectes de l’ictus, més conegut com a embòlia o atac de feridura, que a Catalunya causa prop de 5.000 morts l’any, el 9,2% de la mortalitat general. És la primera causa de mort en dones, la primera causa mèdica de discapacitat en adults i la segona de demència. Des de fa dos anys, bona part dels hospitals catalans tenen un nou protocol d’assistència d’urgències que ha reduït la mortalitat de les embòlies gairebé un 5%. El que és més important, però, és que s’aconsegueix que els pacients afectats passin menys temps a l’hospital i es recuperin amb menys seqüeles. En els darrers 15 anys, el control dels factors de risc cardiovascular, sobretot de la hipertensió arterial, i la millora en l’atenció urgent han reduït en més del 50% la mortalitat per ictus.

Més places per fer vacances als albergs de la GeneralitatEls 45 establiments de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya han ofert aquest any més de 22.000 places per participar en el programa "Vacances en Família" de la Generalitat. Des de la primera edició, l’any 2005, el nombre de places s’ha mul-tiplicat per set. El programa acull famílies amb infants de fins a 6 anys, tant a l’estiu com per Setmana Santa, els ponts de maig, d’octubre, de desembre, de la Diada o de Tots Sants, així com els caps de setmana de març a desembre. El cost per persona d’aquestes vacances és de 22,85 € per nit, en pensió completa, amb un descompte del 50% per als nens de 4 a 6 anys i l’estada gratuïta per als menors de 3 anys.

Estius educatius per a joves i infantsD’altra banda, a través del programa "L’Estiu és teu!", s’ofereixen més de 10.750 places perquè infants i joves que tenen entre 5 i 16 anys omplin els albergs públics fent colònies de fins a dues setmanes en estades de diferents modalitats: d’idiomes, esportives, musicals o combinades. Els preus, que oscil·len entre els 330 i els 612 € en funció de la modalitat i la durada, inclouen l’alimentació, l’allotjament, les activitats monitoritzades, el material didàctic, la bugaderia i l’assegurança. Hi ha un descompte del 10% en el preu de l’estada per als membres de famílies nombroses i acollidores. El programa "L’estiu és teu!" ofereix aquest any 1.335 places més que en l’edició anterior i té dues novetats: estades tecnològiques i de teatre. Les estades tecnològiques, amb 400 places, volen reforçar el programa "Enginycat!" fomentant els estudis d’enginyeria i les vocacions cientificotècniques. Les estades de teatre, amb 60 places disponibles, promouran la creativitat, l’expressió corporal i la imagi-nació.

Més d’un milió d’alumnes de català en vint anys de Consorci per a la Normalització Lingüística

Aquest any se celebra el vintè aniversari del Consorci per a la Normalització Lingüística, l’entitat que va néixer de la voluntat de la Ge-neralitat, els municipis, els consells comarcals i les diputacions de promoure l’ús del català. Més d’un milió de persones, un 80% dels quals són nascudes a l’estranger, s’han inscrit en algun dels cursos del Consorci durant aquests anys. El rècord d’inscripcions es va registrar l’any passat, amb 111.000 alumnes matri-culats. L’increment progressiu observat els darrers anys ha coincidit amb un augment en l’arribada d’immigració. Actualment, el 50% dels nouvinguts que estudien català procedei-xen de l’Amèrica Llatina i un 17% són del nord de l’Àfrica. Cal destacar també l’augment signi-ficatiu dels alumnes originaris de Romania, la Xina i el Pakistan.

El Pla estratègic de la bicicleta proposa una xarxa d’interconnexió de carrils bici a tot Catalunya Per tal de donar resposta a la demanda creixent que resulta de l’augment de l’ús de la bicicleta en els darrers anys, la Generalitat ha recollit els reptes i deures pendents en aquest àmbit a tot el territori català en el primer Pla estratègic de la bicicleta 2008-2012. L’objectiu és que la bicicleta es consolidi com un mitjà de transport i sigui un veritable complement al transport públic amb la màxima seguretat possible. Per aconseguir-ho es farà un inventari de camins candidats a ser carrils bici i es dissenyarà una xarxa bàsica de vies per a ciclistes. S’establirà una normativa que reguli la progressiva adaptació dels mitjans de transport a l’ús de la bicicleta i la compatibilitat entre el Bicing de diferents ciutats. També es planificaran aparcaments de bicis a parades de

tren, autobús, metro i tramvia i s’impulsarà, amb el 2026 com a horitzó, la construcció de 1.200 quilòmetres de carrils bici que connectin tots els municipis i ciutats de Catalunya. Alguns d’aquests carrils seran paral·lels a carreteres i aprofitaran vies pedalables. Precisament, una nova via verda, destinada a vianants i ciclistes, ha entrat en servei recentment. És un camí de 6 quilòmetres situat entre la variant de la C-31 a Palamós i la zona de la riera de Santa Margarida a Palafrugell (a la foto).

Vies ciclistes existentsVies ciclistes el 2026

Cada 45 minuts es produeix un ictus

22 23

La paraula crisi s’ha convertit ja en habitual en el nostre vocabulari. Les famílies tenim problemes per arribar a final de mes, puja l’atur i les empreses redueixen l’activitat perquè baixa la demanda de productes. El Govern està aprovant mesures per reactivar l’economia

i també per ajudar les persones que en pateixen les conseqüències de forma més directa. A banda d’ajuts socials, l’objectiu és aprofitar aquest moment per activar un model econòmic més divers i per formar-nos per tenir més i millors oportunitats quan superem aquesta situació.

D’on ve la crisi?El punt de partida és una crisi del sector fi-nancer als Estats Units, on les entitats bancà-ries van deixar crèdits hipotecaris sense tenir garanties de retorn per part de les famílies. Aquest fet, sumat a altres escàndols finan-cers, va desencadenar una crisi en les entitats que ha generat incertesa i desconfiança.

Quines conseqüències té?Com que les entitats han restringit l’accés a crèdit i hi ha menys diners circulant, les fa-mílies no poden consumir com abans i baixa la demanda. Les empreses se’n ressenten per-què baixen les vendes i redueixen l’activitat. Com que tampoc no tenen accés al diner ban-cari per finançar-se, han de reduir personal; per això l’atur va en augment i s’entra en una espiral que desemboca en la situació en què ens trobem.

Per què aquí és més intensa?A Catalunya, aquesta crisi financera inter-nacional ha arribat en un moment de canvi

de cicle econòmic i de model productiu cap a un model més divers i menys concentrat en la construcció. La restricció financera i la baixada de la demanda ha frenat en sec un creixement desbordant en l’àmbit de la construcció. Aquest sector està perdent molts llocs de treball.

Què podem fer per superar-ho?Reduir l’impacte de la crisi és objectiu priori-tari de la Generalitat, que fa un any, a l’abril del 2008, va aprovar les primeres mesures per fer-hi front. Ara bé, en un món globalitzat i tan canviant, és difícil trobar la fórmula mà-gica. De moment, la Generalitat es concentra en quatre objectius:

1 Acompanyar les persones que es que-din sense feinaTant perquè rebin una prestació, com per-què aprofitin aquest temps per formar-se en professions que tinguin més opcions de futur.

2 Facilitar finançament a les empresesPer poder tirar endavant, obtenir crèdit que els permeti funcionar dia a dia, i per pal·liar els efectes de reestructuracions i tancaments i estimular l’emprenedoria.

3 Fer que l’habitatge sigui més accessibleFacilitar l’accés estimulant més oferta d’habitatge a més bon preu: protegit i concertat, tant de compra com de lloguer. Amb ajuts a la rehabilitació, a la compra i al lloguer.

4 Impulsar la inversió pública per reacti-var l’economiaAccelerant obres i infraestructures de gran abast, activem l’economia i fem front a la caiguda del sector de la construcció.

Eines contra la crisi

Préstecs en condicions preferents, per finançar cursos de millora professional. Per a persones a l’atur, que podran demanar fins a 6.000 € al 0% d’interès durant 6 anys.

Oficines de Treballwww.oficinadetreball.cat

Crèdits tous per a formació de persones a l’atur

Formació a 60 instituts de secundària en sectors emergents i activitats que generen ocupació.

Per a 6.000 persones a l’atur durant aquest curs.

Departament d’EducacióOficines de Treballwww.oficinadetreball.cat

Pla "Qualifica’t" de formació a l’IES

Serveis per reconèixer les competències adquirides a partir de l’experiència professional.

Per a persones que volen acreditar la competència com a tècnics superiors de certs cicles formatius.

Departament d’EducacióInstitut Català de les Qualificacions Professionals

Acreditació de qualificació professional

350 places de l’escala superior d’Administració General del Cos Superior d’Administració (2009).

Per a la població en general. www.gencat.cat (Ofertes públiques i convocatòries)

Oposicions a l’Administració de la Generalitat

12 centres on conviuen les tres modalitats de formació professional (tradicional, persones a l’atur i formació contínua).

Per a 4.500 persones que s’hi formaran. Telèfon d’atenció ciutadana 012www.gencat.cat

Xarxa d’excel·lència FP.cat

Cursos de formació per a persones a l’aturPer a sectors emergents com les energies renovables o l’atenció a persones dependents (53 M€).

Per a persones a l’atur. Oficines de Treballwww.oficinadetreball.cat

Subvencions on s’inclouen els ajuts per a l’emancipació dels joves. Per a 10.000 persones amb dificultats per pagar l’habitatge on viuen.

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Ajuts per pagar el lloguer

Ajuts per tal de promoure la construcció d’habitatge protegit (100 M€). Per als promotors, que han de d’adreçar-se a l’ICF.

Institut Català de Financeswww.icf.catDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Préstecs per comprar o urbanitzar sòl per a habitatge protegit

Garantia (avalloguer) als propietaris davant de situacions d’impagament del lloguerEl Govern paga fins a cinc mesos el lloguer sempre que el propietari tingui una sentència de desnonament del llogater per impagament.

Per a més de 2.000 contractes amb garantia d’avalloguer.

Departament de Medi Ambient i Habitatge

6 Aules Actives amb formació pràctica, com ara elaborar el currículum o veure com hem d’afrontar una entrevista de feina.

Per a persones a l’atur. A Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Salt, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona i Lleida.www.oficinadetreball.cat

Aules intensives de recerca de feina

Estudiar tres anys alhora que es treballa en el sector de la formació. Per a 200 estudiants de formació professional.

Departament d’EducacióXarxa d’ensenyament reglat

Recuperació de la figura de l’aprenent

Orientació professional per a les persones a l’atur de Barcelona, amb un ampli programa mensual de formació per a l’ocupació.

Per a persones a l’atur. Sessió informativa a: www.barcelonactiva.cat Telèfon d’atenció ciutadana 012Telèfon d’informació municipal 010

Pla "Activa’t" per trobar feina a Barcelona

Servei d’orientadors laboralsSuport i assessorament a les oficines del SOC amb 184 orientadors. Per a persones a l’atur. Oficines de Treball

www.oficinadetreball.cat

Compra per part de l’INCASÒL de fins a 500 habitatges del mercat lliure per convertir-los en habitatge protegit de venda.

Per a la població en general. Departament de Medi Ambient i HabitatgeINCASÒL

Més oferta de pisos a preu de protecció oficial

Bestreta del 60% a les famílies que ja tenen la primera llicència d’obres o han fet el 30% de les obres.

Per a 120.000 famílies. Departament de Medi Ambient i Habitatge

Diners per a la rehabilitació d’habitatges

Els habitatges concertats són a mig camí entre el preu de lliure mercat i la protecció oficial. El lloguer amb opció de compra fa més accessible la vivenda.

Per a la població en general. Departament de Medi Ambient i Habitatge

Creació de la figura de l’habitatge concertat i del lloguer amb opció de compra

Reforç dels ajuts públics per pagar l’entrada de l’habitatgePréstec específic pel 20% del preu dels habitatges protegits. Per als ciutadans que accedeixin a

habitatge protegit.Departament de Medi Ambient i Habitatge

Aprofita per formar-te T’ajudem a trobar feina

Suport a les famílies

Promoció d’habitatge a millors preus

Per a qui? On? Per a qui? On?

24 25

El 68% dels titulats de formació professional treballen al cap de sis mesos d’haver-se gra-duat. Això és el que va passar el curs 2006-2007. D’aquestes persones, el 26% ho van fer amb contracte indefinit. Tot i que la situació actual ha canviat, les dades demostren la importància de fomentar els ensenyaments professionals.

Què fan quan acaben els estudiants de FP?•El68%delstitulatsdeFPjatreballensis

mesos després d’haver-se graduat.•El26%hofanambcontracteindefinit.•Lameitatcontinuenestudiant.•Delstitulatsdegrausuperior,¾parts

estant fent una carrera universitària relacionada.

•El64%delstitulatscobrenmésde900euros nets en la primera feina.

•Méssortidesprofessionals:mantenimenti serveis a la producció, fusta i mobles, fabricació mecànica, manteniment de ve-hicles i els cicles relacionats amb sanitat.

* Informe del Departament d’Educació i el Consell de Cambres de Catalunya sobre els titulats en formació professional el curs 2007-2008.

Pla de xoc per aconseguir-ne 12.500 mésA Catalunya falten 12.500 enginyers per arri-bar a la mitjana de la Unió Europea. Per tant, les persones que es formin, tindran feina assegurada. És per això que el Govern s’ha abocat a impulsar les vocacions en l’àmbit cientificotècnic a través del programa “En-giny.cat”, que inclou:• 750bequesperalsestudiantsdelsdar-

rers cursos d’enginyeries per tal de que facin de mentors d’estudiants primer curs.

• colòniestecnològiquespera400alum-nes per aquest estiu.

• tallersderobòticaalesescolespera54.000alumnesqueobtinranelcarnetEnginycat de “futur enginyer”.

T’ajudem a crear el teu negoci Suport empresarial

Més inversió per dinamitzar l’economia

Eines per a les empreses amb dificultats

Préstecs de diverses línies per projectes R+D+I. Per a empreses amb projectes de recerca, innovació i desenvolupament.

www.cidem.comAmpliació del suport financer als projectes de R+D+I

Ajuts, avals i préstecs (més de 600 M€). Per a indústria auxiliar, fabricants de components i grans empreses.

Diversos departaments de la Generalitat

Suport al sector de l’automòbil

Posada en marxa per suplir les necessitats formatives en prioritats com els cotxes ecològics i de baix consum (10,3 M€).

Per a 1.400 persones que s’hi formaran. Departaments de Treball i d’Educació

Centre d’excel·lència FPcat Automoció a Martorell

Per potenciar les inversions directes de les pimes a l’estranger, amb un finançament de fins al 80% de la inversió, i ajut del 4% de l’import.

Per a empreses amb experiència que es proposen fer inversions a l’estranger.

Institut Català de Financeswww.icf.catwww.acc10.cat

Préstecs avantatjosos per a la internacionalització de les empreses

Crèdits a llarg termini amb condicions avantatjoses (préstecs i lísings als bancs i caixes que han signat un conveni amb l’ICF).

Per a petites i mitjanes empreses. Institut Català de Financeswww.icf.cat

Ampliació de la línia ICFcrèdit

Diverses línies de subvencions. Per a ajuntaments que ho destinin a empreses i emprenedors i a la contractació d’aturats.

Departament de Treballwww.eacat.cat

Suport als programes dels ajuntaments que fomenten la creació d’empreses i l’ocupació

Formació finançada pel Govern amb el compromís que l’empresa contracti un mínim del 60% de les persones dels cursos (5 M€).

Per a empreses que contractin persones a l’atur.

Departament de TreballTelèfon d’atenció ciutadana 012

Formació amb compromís de contractació

Suport a la internacionalització de les empresesAjuts i assessorament per a plans sectorials i d’internacionalització. Per a gairebé un miler de pimes. Centre de Promoció de Negocis

www.acc10.cat

Ajuts per a formació (10 M€) i foment de l’economia cooperativa (5 M€) Per a autònoms i cooperatives. www.gencat.cat/treballautonomSuport als autònoms i cooperatives

Avals d’1,5 M€ que permetran operacions per valor de 37,5 M€ Per a 1.200 emprenedors. Tel. 902302032www.avalis-sgr.cat

Avals per als emprenedors: “Avalis emprèn”

Ajuts a les empreses per formar els treballadors amb la reducció de fins al 80% de quotes a la Seguretat Social.

Treballadors de pimes, autònoms i grans empreses.

Telèfon d’atenció ciutadana 012Oficines de Treballwww.oficinadetreball.cat

Programa “Forma’t”

Fons de 12,8 M€ que es poden demanar des del març. Per a 3.000 persones a l’atur. www.gencat.cat/treballautonomMés subvencions per als professionals autònoms (Pla Inicia)

Projecte pilot per fomentar més i millors empreses creades per dones. Per a 30 empreses de dones emprenedores.

Departament de Treball“Nosaltres Empresàries”

Capitalització de l’aturRebre l’atur en un únic pagament per engegar un projecte com a autònom o cooperativa laboral.

Per a persones a l’atur. Oficines de Treball www.oficinadetreball.cat

Conjunt de mesures que han permès estalviar 228 M€ l’any 2008. Per a totes les empreses. Oficina de Gestió Empresarialwww.gencat.cat/oge

Reducció i simplificació de tràmits

Préstecs de 150 M€ per al finançament de fusions, d’adquisicions o d’aliances estratègiques per millorar la competitivitat.

Per a totes les empreses. Institut Català de Financeswww.icf.cat

Nova línia ICF Creixement Empresarial

Impuls d’un protocol voluntari de mesures d’acompanyament per anticipar i reduir l’impacte de reestructuracions i tancaments (5 M€).

Per a empreses i treballadors en una situació de crisi per millorar la seva situació competitiva.

Departament de TreballReduir l’impacte de reestructuracions i tancaments

Avals per a empreses amb dificultats de liquiditatAval de fins al 50% de l’import de les pòlisses de crèdit a termini de 3 anys i fins a 500.000 €.

Per a empreses que han de fer front a la compra de mercaderies o satisfer les obligacions immediates.

Institut Català de Financeswww.icf.catPortal de finançament per a empreses i emprenedorswww.gencat.cat/finempresa

Es prioritzen infraestructures com els eixos viaris de la variant Sud de Lleida, Olost-Olvan, Vendrell-Valls, Palamós-Platja d’Aro i Pont del Prat de Llobregat.

Per a empreses d’obra pública que reactivaran l’economia.

www.gisa.catAvancem obres clau per al futur del país

Per a qui? On? Per a qui? On?

L’apostaper la FP:per què?

Es busquenenginyers i enginyeres

Totes les mesures a:

http:// einescontralacrisi.

gencat.cat

19

Aeroports i aeròdroms. Escenari proposat al Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya. 2009-2015

La Generalitat ha aprovat el Pla d’aero-ports, aeròdroms i heliports de Catalunya, que té l’objectiu de garantir que el país dis-posi d’una xarxa d’infraestructures que doni resposta a les necessitats del territori, dinamitzant l’economia i afavorint l’inter-canvi de mercaderies i el transport de viat-gers. El pla inclou unes inversions totals de 1.582 M€ en aeroports i aeròdroms, tant de titularitat de la Generalitat com d’AENA. Actualment, Catalunya té tres aeroports: el Prat, Girona-Costa Brava i Reus. A aquests s’hi sumarà el de Lleida-Alguaire, que es posarà en funcionament durant el segon semestre d’aquest any. Es tracta del primer aeroport que ha construït la Generalitat, amb una inversió pública de 90 M€.

El nou pla preveu la construcció de tres aeroports comercials: un a la Seu d’Urgell, un a les Terres de l’Ebre, entre Tortosa i Amposta, i un aeroport cor-poratiu-empresarial nou que estarà situat en un radi de 80 quilòmetres de la ciutat de Barcelona (ja s’ha obert el concurs per determinar la seva ubicació en els propers mesos), i que descongesti-onarà el del Prat. Pel que fa als aeròdroms, Cata-lunya en té set: Sabadell, Igualada, la Cerdanya, Empuriabrava, Calaf-Sallavinera, Sant Fruitós de Bages i Alfés. El pla preveu fer-ne set més d’aviació general i esportiva. Aquestes noves infraestructures s’ubicaran a Lladurs, Cerve-ra, Tremp, Arnes, Ribera d’Ebre, Prat de Moià i Viladamat.

Impulsar Barcelona, Girona i ReusL’aeroport de Barcelona és actualment el novè aeroport a escala europea. L’any 2008 va registrar 30,2 milions de passatgers. Una de les prioritats actuals és consolidar les destinacions de llarg recorregut; la nova terminal, que aquest any es posarà en marxa, hi tindrà un paper clau i per-metrà arribar als 70 milions d’usuaris. Pel que fa a l’aeroport de Girona, l’objectiu és arribar als 10 mi-lions de passatgers anuals el 2015. Aquest aeroport és una referència a tot Europa per la seva especia-lització en els vols de baix cost. La fita marcada per a l’aeroport de Reus és passar dels 1,3 milions de passatgers registrats el 2008 als 7 milions. Aquesta és una infraestructura que té una enorme potenci-alitat turística, a més de la seva proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelona.

18

NOU PLA D’AEROPORTS DE CATALUNYA

Catalunya tindrà onze aeroports i aeròdroms nous el 2015

Barcelona

SabadellAlfés

Calaf-SallavineraLleida-Alguaire

Pirineus-Andorra

Corporatiu(a 80 km de Barcelona)

Terres de l’Ebre

Reus

Girona-Costa Brava

La Cerdanya

Arnes

Ribera d’Ebre

Lladurs

Cervera

Tremp Viladamat

Prat de Moià

Igualada-Òdena

Empuriabrava

Manresa-Sant Fruitós

Aeroports existents

Aeroports en execució o en projecte

Aeròdroms existents

Aeròdroms en execució o en projecte

Aeròdroms pendents d’estudi de viabilitat

Priorat

Vallmoll

El Castell de Santa MariaTàrrega

Mollerussa

Palafolls

La construcció de l’aeroport de Lleida-Alguaire avança a bon ritme.

L’entrada en funcionament del tram de l’eix Vic-Olot entre Torelló i Sant Esteve d’en Bas constitueix una fita històrica. És una obra clau per acostar les comarques d’Osona i la Garrotxa. En total són 19 quilòmetres que inclouen els 4,5 que fa el túnel de Bracons, el tercer més gran de Catalunya, després dels del Cadí i Vielha.

El túnel de Bracons reduirà a gairebé la meitat la durada del trajecte entre Torelló i la Vall d’en Bas. Té dos carrils de circulació en sentit Osona i un carril en sentit la Garrotxa. A més, està equipat amb les màximes mesures de seguretat, especialment un túnel paral·lel al túnel principal perquè hi puguin circular serveis d’emer-

gència. La infraestructura ha procurat reduir al màxim l’impacte paisatgístic i sobre el medi ambient.

L’eix Vic-Olot serà la via de comunicació principal entre la Garrotxa i l’Osona, dues comarques que, tot i la seva proximitat, havien estat condemnades a viure d’esquena a causa de l’orografia del terreny. Els primers dos trams d’aquest eix, de Vic a Manlleu i de Manlleu a Torelló, es van posar en marxa el 1998 i el 2002 respectivament. Amb l’entrada en servei del tram actual, l’eix Vic-Olot ja és pràcticament una realitat: per completar el tram entre Sant Esteve d’en Bas i Olot no-més queda construir les variants de les Preses i d’Olot.

TÚNEL DE BRACONS

La Garrotxa i Osona es donen la mà

OlotRipoll

Sant Quirze de Besora

Torelló

Sant Hipòlit de Voltregà

Sant Esteve d’en Bas

ManlleuAmer

Túnel de Bracons

Nou tramEn funcionamentTram pendent

Vic

21

Catalunya ja té una eina per fer front als reptes socials que la immigració plan-teja: el Pacte Nacional per a la Immigra-ció. És un dels grans acords estratègics que la Generalitat, conjuntament amb la societat civil, les entitats municipalis-tes, els agents econòmics i socials i els partits polítics, ha elaborat per tractar temes tan cabdals com l’educació, l’ha-bitatge o la recerca i la innovació. Conté més d’un centenar de mesures perquè les persones que decideixen fer de Cata-lunya el seu país es puguin incorporar a la nostra societat, en tots els àmbits.

Eines d’acollida innovadores El pacte marca un canvi d’hàbits i proposa, per pri-mera vegada, el català com a llengua comuna d’in-tegració. Una altra novetat és la creació d’un servei d’acollida universal i uniforme a tot Catalunya, que informarà els nouvinguts sobre aspectes bàsics sobre la societat que els acull, el mercat laboral o la llengua. Catalunya serà la primera regió del sud d’Europa que posarà en marxa un sistema d’aquest tipus. A més, es consensuaran uns criteris perquè tots els ajunta-ments actuïn igual quan facin els informes d’arrela-ment social: els estrangers que faci tres anys o més que són aquí hauran de demostrar els coneixements del país i de català en una entrevista amb el treballa-dor social i no a través de cap examen.

El pacte també planteja el debat sobre el dret de vot dels immigrants, la disminució del temps de residència per aconseguir la nacionalitat espa-nyola, l’homologació de títols o el permís de feina per a estudiants. Catalunya no té les competències per resoldre aquestes qüestions, però la Generali-tat farà propostes al Govern espanyol per tractar d’abordar-les.

20

El Pacte Nacional per a la Immigració: un gran acord per conviure

"La immigració, ara i aquí"

Per conèixer amb més profunditat el fet migratori a Catalunya, podeu visitar gratuïtament l’exposició "La immigració, ara i aquí", que el Palau Robert (Barcelona) acull fins al 14 de juny.

+info: www.gencat.cat/palaurobert

Evolució de la població empadronada a Catalunya per nacionalitat (2000-2008)

2008*

14,9%

1.097.966

6.256.475

2007

13,5%

972.507

6.231.170

2006

12,8%

913.757

6.220.940

2005

11,4%

798.904

6.196.302

2004

9,4%

642.846

6.170.473

2003

8,1%

543.008

6.161.138

2002

5,9%

382.062

6.123.481

2001

4,0%

257.346

6.103.099

2000

2,9%

6.080.454

181.590

Nacionalitat espanyolaNacionalitat estrangera

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE. Padrons oficials de població a 1 de gener de cada any. * INE. Avanç de padró. Xifres provisionals a 1 de gener de 2008.

Històricament, Catalunya ha estat pionera, dins de l’Estat espanyol, a implantar pro-duccions agroalimentàries ecològiques. Des dels anys setanta, el sector ecològic català ha anat guanyant terreny fins a l’ac-tualitat, moment en què la indústria agro-alimentària ecològica catalana despunta a tot l’Estat. A Catalunya, hi ha 60.095 hec-tàrees de producció ecològica, un 5% de la superfície total. La fita que s’ha marcat la Generalitat és incrementar un 30% els con-reus ecològics a Catalunya i un 50% el con-sum d’aquest tipus d’aliments. Aquest és l’esperit de les 105 actuacions que preveu el Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricul-tura ecològiques per al període 2008-2012 aprovat a primers d’any i que té un pres-supost de gairebé 37 M€. Entre aquestes accions és essencial la tasca de difusió i per això s’ha posat en marxa una campa-nya per donar a conèixer els avantatges de consumir aquest tipus d’aliments.

Una demanda a l’alçaHàbits de consum d’aliments ecològics:•Gairebélameitatdelapoblaciócatala-

na, un 48,1%, ha consumit alguna vegada aliments ecològics.

•1/3parthofacomamínimalgunavega-da al mes.

•Un22%hofaambfreqüènciasetmanal.•Elmotiuprincipalpercompraraliments

ecològics és la salut (57%). •Elmotiuprincipalpernoconsumir-ne

és el preu.

Productes ecològics, per què?•Pelsabordelsproductes.•Perl’absènciaderesidusquímicsderivats

de les tècniques utilitzades.•Perleselevadescotesdebenestaranimal.•Pellimitatúsd’additiusdurantelsproces-

sos d’elaboració dels aliments.•Perl’altaconcentraciódevitaminesimi-

nerals.•Pelrespectepelmediambientdelsmèto-

des ecològics.

Com sabem que un productes és ecològic? Pels distintius de l’etiquetatge: "Ecològic", "Eco", "Biològic", "Bio" o "Orgànic", a més del nom o el codi de l’entitat que certifica l’autenticitat del producte, que a Catalu-nya és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, CCPAE.

+info:www.consum.catwww.gencat.cat/dar/eco/ *Dades del 2008.

“JO ESTIMO ELS PRODUCTES ECOLÒGICS, I TU?”Objectiu: doblar el consum d’aliments ecològics

Agroalimentació ecològica catalana*

62.331hectàrees de conreusi pastures certificades

900explotacions agrícolesi ramaderes

450empreses d’elaboraciód’aliments

Més de

1.000productes certificats

22 23

Promoció de l’ocupació autònomaAjuts per promocionar l’ocupació destinats a persones que es troben en situació d’atur i que es volen constituir com a treballadors autònoms. Hi ha ajuts per a assistència tècnica i per a formació.

Programa "Forma’t"Subvencions dels costos generats a les empreses per la participació dels seus treballadors en activitats formatives en el programa "Forma’t". El programa inclou aprenentatge en idiomes, formació teòrica i pràctica en matèria de prevenció de riscos laborals i qualsevol altra activitat formativa per millorar les competències professionals dels treballadors.

Crèdits formació per al treballLínia de préstecs sense interessos per finançar cursos de millora professional per a persones

aturades. Les persones interessades han de tenir més de 18 anys i han d’estar inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya.

Treball

Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al telèfon d’atenció ciutadana 012

Subvencions i ajuts de la Generalitat 2009InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents

Prestació per a les necessitats bàsiquesÉs un ajut per atendre les necessitats bàsiques de manteniment de determinades persones. La prestació màxima per al 2009 és de 5.885,78 € anuals o 490,48 € mensuals (12 pagues).

Ajuts per a les despeses de la llar per a determinats col·lectiusAquests ajuts estan destinats a les persones que amb els seus ingressos no poden atendre les despeses pròpies del manteniment de la llar en cas de mort del cònjuge o el familiar fins a segon grau de consanguinitat amb qui compartien despeses. La prestació màxima és de 540 € anuals.

Programa "Noces d’Or"S’adreça a totes aquelles parelles que han complert 50 anys de matrimoni o convivència. Es tracta d’una estada de cinc dies en un hotel de la costa catalana. No hi ha un termini limitat per fer la sol·licitud.

Famílies

•Ajutsperal’elaboraciódesucsderaïm.•Ajutsperalatransformaciódecànemidelliperala

producció de fibres.•Ajutsalsectordelsfarratgesdessecats.•Ajutsperalareconversiódeplantacionsdefruitadolça.•Ajutsperadquiriranimalsdereposiciódedeterminades races bovines, ovines i caprines.•Incentiusperfomentarl’úsdelesassegurancesagràries perahivernacles,umbraclesitúnels.

•Subvencionsperaladifusiódelcinemad’autor contemporani en sales d’exhibició.

El termini finalitza el 24 de juliol.•Subvencionsaproduccionsdeteatreide circ per a un muntatge en concret.•Subvencionsaempresesientitatspera

l’assistència i participació en fires, festivals i mercats internacionals.

Dinamització de l’artesania catalanaAjuts i subvencions per:

•Difusiódelsoficisartesansiaplicació delesTICal’artesania.•Desenvolupamentdetallersartesans.•Actuacionsperalamilloradelaformació

professional.•Fomentidifusiódelpatrimonidel’artesania.•Recercadenousmercatsinternacionals.•Participaciód’artesansafires.•Organitzaciódefiresmonogràfiques

d’artesania. El termini per a tots aquests ajuts finalitza el 30 d’abril.

Agricultura i ramaderia

Cultura

Artesans

Ajuts als ens locals en situacions excepcionals, d’urgència o catàstrofe.

Ens locals

Premi Ramon MargalefL’objectiu del premi és el reconeixement d’una trajectòria científica o un descobriment en el camp de les ciències ecològiques. El termini per presentar les candidatures finalitza el 15 de maig.

Ciència

Ajuts per a l’adquisició d’habitatges usats, d’habitatges protegits de règim general i de règim especial, d’habitatges protegits de preu concertat i per a la promoció d’habitatges amb protecció oficial destinats al lloguer o a la venda.

Habitatge

Info

Catalunya

Nou cicle de l’aigua. La dessalinitzadora del Prat garantirà més aigua i amb més bon gust.

Propostes per superar la crisi. Impuls a la formació i ajuts per a la compra de vehicles.

Informació d’interès ciutadà Núm. 19 Juny’09

nova porta directa al món

L’aeroport del Prat té

El nou aeroport: la porta de Catalunya al món

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Jordi Menéndez, Marta Continente, Aurora Masip, Jordi Fortuny i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Disseny: Enric JardíFotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàgs. 3 i 12), David Barra (pàgs. 5, 6, 8 i 9), Miguel Raurich (pàg. 7) i Mauricio Salinas (pàg. 16). Infografia: Guillermo Bejarano (pàg. 10) i Ernesto Olivares (pàgs. 12 i 13)Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: infocat@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. +info: www.gencat.cat

4 Notícies

10 Dessalinitzadora

14 Propostes per a la crisi

16 Educació

18 Nous títols universitaris

19 Ciutat de la Justícia

20 Nou carril bus-VAO

21 Salut

22 Subvencions vigents

La inauguració de la T1 situa el Prat entre els grans aeroports de referència a escala europea i mundial. Amb la nova terminal, la capacitat del nostre aeroport passarà dels trenta milions de passatgers actuals a poder atendre’n gairebé el doble. L’aeroport de Barcelona ha de ser el gran aeroport del Mediterrani. De la mateixa manera que, fa cent anys, l’Estació de França va ser la nostra porta a Europa, la nova terminal que acabem de posar en funcionament és la porta per on Catalunya podrà anar a qualsevol lloc del món i la porta d’entrada del món global al nostre país. Catalunya té, a partir d’ara, un motiu més per sentir-se orgullosa.

A la T1 es conjuga l’esforç inversor de les administracions per donar resposta a necessitats i aspiracions llargament reivindicades, i que són bàsiques per a la nostra economia, per al turisme, per atraure inversions, per retenir el talent, per reforçar el potencial exportador de Catalunya, etc. Des de la nova terminal s’ha de generar riquesa, crear llocs de treball i establir les condicions adients per a una economia més competitiva. Per assolir aquesta fita, necessitem participar de manera decisiva en la gestió ambiciosa i eficient del nou aeroport i que hi hagi una complicitat estesa i compartida entre tots els agents implicats (companyies, empresaris, administracions, AENA, etc.). Perquè, per esdevenir el gran aeroport del Mediterrani, prèviament s’ha de saber respondre a les demandes del propi país i ser l’aeroport de tota la ciutadania catalana.

D’aquí la importància que, en un futur proper, la línia 9 del metro i els trens de Rodalia puguin arribar a la nova terminal. És essencial que els dos extrems del transport estiguin connectats: la llarga distància dels vols intercontinentals i la proximitat de dur els viatgers fins a qualsevol indret de la nostra realitat urbana metropolitana. Només així multiplicarem i traurem el màxim rendiment d’una infraestructura que està cridada a ser un dels arguments bàsics en la construcció del nostre futur. Insisteixo: el nou aeroport representa la gran cruïlla des d’on Catalunya s’obre i s’ofereix per ser present al món.

12Nova T1 de l'aeroport

del Prat

José MontillaPresident de la

Generalitat de Catalunya

Sumari

4

Notícies

5

CONTRA LA LUDOPATIA: ELS TERMINALS ELECTRÒNICS DE JOC ES DESCONNECTEN ALS 90 MINUTSDes del mes d’abril els terminals de loteria Binjocs incorporen missatges que adverteixen les persones jugadores que fa 30, 60 i 90 minuts que estan jugant sense parar. Finalment, els terminals es desconnecten quan se sobrepassen els 90 minuts de joc. Aquesta és una de les mesures per lluitar contra la ludopatia que inclou el programa “Joc Responsable” que està duent a terme la Generalitat. La inclusió d’un missatge de joc responsable que informa d’un número d’atenció telefònica (Sanitat Respon 24h), la formació en joc responsable dels nous agents venedors que s’incorporen a la xarxa de punts de venda de Loteria de Catalunya i la revisió dels projectes de publicitat sota els criteris de joc responsable són altres mesures del mateix programa.

Des del dia 30 de juny, 82 municipis del Vallès Oriental, el Maresme, el Ripollès i la Gar-rotxa, i dos d’Osona i la Selva, han estat els primers de Catalunya a deixar de veure la televisió analògica i a sintonitzar només les emissions digitals. Catalunya s’està adaptant al nou sistema a molt bon ritme, però és necessari que tothom que encara no s’hi hagi connectat ho faci tan aviat com sigui possible per estalviar-se sorpreses d’última hora. Per fer-ho es pot contactar amb qualsevol dels 1.600 agents TDT acreditats a tot Catalunya, que donen assessorament. Actualment, tres de cada quatre llars catalanes ja ho han fet, i per tant gaudeixen d’aquesta nova televisió que substituirà totalment l’actual a partir de l’abril de 2010. Ara, la TDT ja arriba al 95% de la població catalana.

A Manresa s’han unificat totes les dependències judicials La Catalunya Central disposa d’un nou edifici judicial a Manresa, un equipament que ha permès agrupar en un sol espai les 11 dependències judicials de la capital del Bages, que fins al mes d’abril estaven repartides per diferents indrets de la ciutat. Amb aquesta posada en marxa es facilita la feina als òrgans judicials i es millora la seva relació amb la ciutadania. El nou edifici ja funciona a ple rendiment. Està situat al carrer Arbonés 29-39 i disposa de sales de vistes, registre civil —amb sala de matrimonis—, jutjat de guàrdia i zona de detinguts, així com dependències per al deganat, la fiscalia, els metges forenses, els advocats, els tècnics, els procuradors, els graduats socials, els sindicats i l’atenció ciutadana, a més d’arxiu i aparcament.

Per rebre correctament la TDT fan falta tres coses: • Tenircobertura.• Tenirl’antenaadaptada.• Disposard’untelevisoramb

descodificador, ja sigui extern o integrat a l’aparell mateix.

Per saber quin és l’agent TDT més proper al vostre domicili i per trobar tota la informació sobre la nova televisió:

+info: www.tdt.cato al telèfon d’atenció ciutadana

Queda poc temps per a l’arribada de la TDT: ja hi esteu connectats?

??

??

?

?

Les ciutats de Ripoll, Olot i Girona estan connectades ara per vuit nous serveis ràpids d’autobús. L’objectiu és que més persones vegin el transport públic com una opció còmoda i ràpida per desplaçar-se entre aquests municipis. Des de

finals d’abril s’ofereixen cinc serveis ràpids més entre Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Olot i Girona, que cobreixen en una hora i mitja el trajecte, cosa que escurça en una hora el temps habitual. A més, tres dels 11 serveis de la línia Olot-

Girona s’han convertit en directes. D’aquesta manera, actualment hi ha 16 expedicions diàries que connecten Ripoll i Girona, vuit de les quals ho fan de forma directa. La posada en marxa d’aquests nous serveis suposa una inversió anual de més de 104.500 €.

L’autobús connecta Ripoll, Olot i Girona en una hora menys

6

Notícies

7

Per aprendre a parlar una llengua només hi ha un secret: practicar-la. La Generalitat ha engegat una campanya amb el lema “Encomana el català” amb l’objectiu de promoure el manteniment del català en aquelles situacions en què els parlants tendeixen a canviar de llengua, cosa que acostuma a fer més del 70% de la població. La campanya, que ja ha aparegut als mitjans de comunicació, farà fins al mes de desembre un recorregut mòbil en autobús per 20 municipis catalans, coincidint amb les celebracions locals. La mostra itinerant anirà acompanyada d’una proposta lúdica que pretén fer reflexionar els ciutadans sobre les llengües i els usos lingüístics. El primer acte de la campanya itinerant en autobús es va fer durant la diada Sant Jordi a Barcelona.

La campanya“Encomana el català”recorrerà el país sobre rodes

Des de l’aplicació del sistema de velocitat variable a l’autovia de Castelldefels (C-31) i a l’autopista del Garraf (C-32), els accidents s’han reduït en un 51% i les congestions han baixat en un 25%. Aquest és el primer balanç des que el 15 de gener passat es va posar en marxa aquest sistema de limitació de velocitat a les dues vies d’accés a la ciutat de Barcelona. La mesura, pionera a tot l’Estat espanyol, suposa un canvi de concepció i de funcionament en la gestió del trànsit més segur i sostenible i ha pres com a

model les experiències de països europeus com Anglaterra, Holanda, Alemanya, Bèlgica, Àustria, Suècia i Itàlia. Aquest sistema permet modificar la velocitat màxima de circulació en funció de la congestió, les incidències de seguretat viària, les condicions de contaminació i les inclemències meteorològiques, de manera que els conductors van veient en els panells de la via la velocitat màxima permesa. El període de proves ha finalitzat i el període de sancions ha entrat en vigor l’1 de juny.

Un 51% menys d’accidents a les vies amb velocitat variable

Nou portal en deu llengües per als nouvinguts Aquest és el web que les persones que vénen a Catalunya poden consultar per informar-se sobre la societat catalana i sobre els prin-cipals drets i deures que tenen si viuen aquí. El portal vol facilitar la integració de les persones immigrades ja des de la seva arribada i, per aquest motiu, ofereix respostes a les qüestions que es plantegen en els primers moments d’instal·lar-se a Catalunya: com empadro-nar-se, com accedir a l’escola i a la sanitat, com buscar feina, com trobar un habitatge o com aprendre català. El web també dóna informació bàsica sobre legislació en estrangeria i recomanacions per a una bona convivència. A més del català, el portal es pot con-sultar en deu llengües que corresponen als col·lectius forans més nombrosos a Catalunya: castellà, anglès, francès, rus, àrab, xinès, romanès, urdú i amazic.

+info: http://acollida.gencat.cat

+info: http://www.gencat.cat/llengua/encomanaelcatala/

Notícies

En els propers tres anys la Generalitat i els ajuntaments duran a terme 180 obres de millora del patrimoni cultural català, amb una inversió total de més de 46 M€. Aquests

diners serviran per rehabilitar diferents espais públics i edificis situats en els centres històrics. Entre les millores previstes desta-quen la quarta fase de les obres de millora de l’entorn de la Seu Vella, a Lleida; els monestirs de Sant Llorenç de Morunys i de Sant Quirze de Colera, a Rabós, i el convent de Sant Salvador, a Horta de Sant Joan; els castells de Llordà, a Llordà, Isona i Conca Dellà, i de Requesens, a Cantallops; les esglésies de Santa Maria de Puig-cerdà, Sanaüja, Sant Miquel de Fluvià i Breda i la Canònica d’Àger; les muralles de Tarragona i de Tortosa; la casa Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú; les escoles modernistes de Santa Coloma de Cervelló; la Universitat de Cervera; la tercera fase de les obres del museu de la Terrissa, a Quart, o la reconstrucció integral del pont de les Caixes, a Constantí.

EL PATRIMONI CATALÀ, A REHABILITACIÓ

8

Notícies

9

Nous ajuts per millorar la qualitat de vida als municipis petits i evitar-ne la despoblacióLes poblacions de menys de 2.000 habitants ja tenen la possibili-tat de rebre subvencions per a obres de remodelació dels centres urbans, d’equipaments i monuments, d’espais naturals de l’entorn del poble o per millorar els seus serveis turístics. L’objectiu del nou programa que ho fa possible —denominat “Viure al Poble”— és millorar la qualitat de vida i el benestar dels seus habitants i evitar així la despoblació d’aquests nuclis. La primera convocatòria disposa d’un total de més de 13,7 M€, una part dels quals prové del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder).

Més bombers i tecnologia nova contra els focsAquest estiu el cos de Bombers de la Generalitat es reforçarà amb 1.074 persones més i arribarà als 7.000 agents per lluitar contra els incendis forestals, entre bombers i agents rurals. Aquest any el dispositiu contra el foc ha inclòs la novetat de la campanya de neteja dels boscos afectats pel temporal de neu i vent d’aquest hivern, en la qual hi han treballat un miler persones retirant la massa forestal per tal que no fos un factor de risc durant la temporada de calor. Més de 200 persones continuaran fent tasques de neteja fins al 15 de setembre. Altres novetats tecnològiques s’incorporen a la campanya d’estiu d’enguany: un nou navegador GPS de posicionament per satèl·lit als vehicles de bombers en fase de proves, un tipus d’escuma nou que, barrejada amb l’aigua, augmenta l’eficàcia en un 50%, un casc forestal de nou disseny per als bombers i un nou robot desenvolupat per ex-tingir focs en zones de risc. Pel que fa a mitjans aeris, els bombers comptaran amb 34 aparells, molts més vols de vigilància i un helicòpter bombarder durant tot l’any.

Bitllet únicper a tot el transport públic del Bages

Els 180.000 habitants del Bages es beneficiaran de la integració tarifària que s’està implantant als 35 municipis de la comarca. Gràcies a aquest sistema, els usuaris poden utilitzar un bitllet únic per als diferents mitjans de transport sense haver de tornar a pagar. Tal com passa a la Regió Metropolitana de Barcelona des del 2001, els viatgers poden escollir entre una àmplia gamma d’abonaments integrats que els permeten fer enllaços i correspondències entre diferents mitjans de transport. Fins ara, la integració tarifària es limitava als municipis de Monistrol de Montserrat, Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Manresa. Des de fa unes setmanes, la integració tarifària s’està aplicant de forma progressiva a tots els municipis del Bages.

L’ADOPCIÓ JA ES POT TRAMITAR EN DOS PAÏSOS ALHORA

Les famílies que vulguin adop-tar infants ja poden presentar dues sol·licituds simultànies per

tenir més opcions i reduir el temps d’espera. Les peticions podran ser dues d’internacionals en dos països diferents, o una sol·licitud nacional i una altra d’internacional. Els tràmits se seguiran paral·lelament i quan s’assigni un infant se suspendrà el segon procés. Així ho ha acordat la Generalitat aquesta primavera. L’any passat, les famílies catalanes van adoptar 982 infants, 156 dels quals eren nens i nenes nascuts a Catalu-nya, i 826, en altres països. Això indi-ca que les adopcions internacionals s’estabilitzen i les adopcions d’in-fants de Catalunya creixen un 8,3% respecte a l’any 2007. Pel que fa als acolliments de nens i nenes tutelats per la Generalitat, 492 famílies van acollir 704 infants el 2008.

Rússia 332

Etiòpia 156

Xina 126Kazakhstan 42

Mali 30

Nepal 25

Haití 12

Catalunya 156

Altres 76

Total 982

Colòmbia 27

Infants adoptats a Catalunya el 2008 segons país d’origen

10 11

ConduccióFontsanta

Dessanilitzadora

Sant Boi deLlobregat

Cornella deLlobregat

Esplugues deLlobregat

L’Hospitaletde Llobregat

Sant Joan Despí

Sant JustDesvern

El Prat deLlobregat

Barcelona

Captació

Dipòsit Trinitat

N

Dipòsit de la Fontsanta

Conducció reversibleFontsanta - Trinitat15 km (11 km túnel)

Catalunya posa en marxa la dessalinitzadora més gran d’Europa

EL NOU CICLE DE L’AIGUA

La dessalinització, juntament amb la reutilització de l’aigua, la millora dels aqüífers i el foment de l’estalvi són els elements clau d’aquest difícil trenca-closques que és la gestió de l’aigua a Catalunya. La nova planta culmina centenars d’actuacions perquè cap llar catalana no es quedi mai sense aigua, malgrat els episodis extrems de seque-ra propis del nostre clima mediterrani i malgrat l’augment de població dels darrers deu anys. La dessalinitzadora permetrà, a més, la recuperació pro-gressiva del cabal del Ter, riu històri-cament espremut en benefici de tot Catalunya.

La nova dessalinitzadora del Prat es posarà en funciona-ment aquest juliol, però ho farà de manera progressiva durant mig any. Amb una inversió de 230 M€, és una de les principals obres de la Generalitat per garantir el subministrament d’aigua als municipis de la Regió Metro-politana de Barcelona i mi-llorar la qualitat de l’aigua de l’aixeta. Aquesta planta podrà produir l’aigua que consumeixen diàriament 700.000 persones, el que

equival a les ciutats de l’Hospitalet, Badalona i Sabadell sumades. La planta generarà el 24% del consum anual de l’àmbit metropolità.

Situada a prop de la desembocadura del Llobregat, la dessalinitzadora captarà aigua del mar —a 2,2 quilòmetres de la costa i a

El viatge de l’aigua dessalinitzadaL’aigua dessalinitzada arriba directament als dipòsits de l’estació distribuïdora de la Fontsanta i des d’allà s’injecta a la xarxa metropolitana sud. També, gràcies a la canonada reversible Fontsanta-Trinitat, és possible fer-la arribar a l’estació de la Trinitat (on habitualment arriba l’aigua del Ter), i utilitzar-la també per abastir el nord de Barcelona i municipis de l’entorn. L’àmbit de subministrament de la dessalinitzadora és Barcelona ciutat i gran part de la seva regió metropolitana. Donarà servei a 4,5 milions d’habitants i podrà produir uns 200 milions de litres al dia.

Des del març passat, els 4,5 milions d’habitants que viuen al Barcelonès, Vallès Occidental, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i Garraf tenen aigua de més qualitat i amb més bon gust quan obren l’aixeta. Això es deu a les millores implantades a la potabilitzadora d’Abrera, que han eliminat l’històric mal sabor de l’aigua en alguns barris i ciutats. Ara, amb la dessalinitzadora del Prat, aquest procés de millora del gust es potenciarà encara més.

Més vida al rentaplats i més estalvi d’energiaEl principal avenç tècnic de la planta d’Abrera ha consistit en la instal·lació d’un nou sistema que redueix els nivells de sal de l’aigua captada del riu Llobregat. Això ha fet que, a més de millorar-ne el gust, s’eviti la calcificació i deteriorament de canonades o d’electrodomèstics, com les rentadores o els rentavaixelles. El fet que ara l’aigua sigui més pura també fa que bulli més ràpidament i que s’hagi de posar menys detergent o suavitzant a la rentadora.

Les obres de millora de la potabilitzadora d’Abrera han suposat una inversió de 75 M€ i han permès augmentar un 25% la seva capacitat: pot filtrar fins arribar a 154 tones d’ai-gua al dia.

Millores cabdals a la potabilitzadora d’Abrera

L’AIGUA TÉ MÉS BON GUST

Després d’anys d’obres, la dessalinitzadora més gran d’Europa per a aigua de consum humà entra en funcionament a Catalunya aquest juliol. La nova planta, situada al Prat del Llobregat, disposa de tecnologia d’última generació, fet que ha permès reduir el consum d’energia a nivells impensables fa pocs anys.

Vista aèria de la nova dessalinitzadora

del Prat

La potabi-litzadora d’Abrera ha fet un salt tecnològic molt impor-tant

30 m de fondà-ria— i la tractarà, passant per diversos processos, per tal de treure-li la sal. Per cada 100 litres d’aigua de mar, es generaran 45 litres d’aigua potable.

La planta ocupa 51.000 m², una àrea equi-valent a sis camps de futbol, i és la més gran d’Europa en subministrament d’aigua pota-ble per a consum humà. És per aquest motiu, i pel fet d’utilitzar tecnologies d’última ge-neració, que ja s’ha convertit en un referent mundial i han arribat sol·licituds de tècnics i polítics d’arreu del món per visitar-la. A Tor-revella, Alacant, se n’està construint una de més capacitat, però que servirà bàsicament per produir aigua per a reg, a banda del con-sum humà.

La meitat del consum energèticLa dessalinitzadora del Prat utilitza una avan-çada tecnologia que permetrà minimitzar el consum energètic. Per generar 1.000 litres d’aigua potable només caldrà l’electricitat que consumeix una llar durant quatre hores. Això suposa una despesa energètica cinc ve-gades menor que la que utilitzaven les dessa-linitzadores dels anys vuitanta i la meitat de la que utilitza la de la Tordera, per exemple.

El Ter podrà començar a recuperar-seAquesta serà la segona dessalinitzadora que entra en servei a Catalunya, després de la de la Tordera, a Blanes, encara que n’hi ha pendents dues més, fet que disminuirà la de-manda d’aigua sobre el riu Ter. Per primera vegada en 43 anys, el Ter podrà recuperar progressivament el seu cabal, ja que des del 1966 ha estat el riu que més ha contribuït a garantir l’abastament d’aigua als 6,5 milions de persones que viuen a Girona, la Catalunya Central i l’àrea metropolitana de Barcelona.

Estació de bombament de l’osmosi inversa

14 15

Administració i gestióInformàtica i comunicacionsSanitatServeis socioculturalsHostaleria i turismeArts gràfiquesElectricitat i electrònica

2.406 1.701

859 412293286267

Sectors amb més oferta formativaSector Cursos

La formació s’ha convertit en una de les prioritats de la Generalitat a l’hora d’afrontar la crisi. No totes les dades són negatives: hi ha sectors on sí que hi ha creació de feina. Cal tenir en compte que, de les persones que s’estan quedant a l’atur, la majoria (70%) tenen formació bàsica i prou. Per tot això, la Generalitat triplica aquest any els cursos adreçats als aturats. A més, per primera vegada fa el salt a la formació virtual de la mà de la Universitat Oberta de Catalunya, on 30.000 aturats podran formar-se gratuïtament.

Ara, qui vulgui comprar un turis-me pot obtenir un ajut de fins a 2.000 € a canvi d’enviar a desba-

llestar un cotxe amb més de 10 anys o 250.000 quilòmetres i que contamini més que el nou. Aquesta és una de les mesures que ha aprovat la Generalitat per reacti-var el sector de l’automòbil. Catalunya ha aprovat ajuts per a la compra de cot-xes, motos i furgonetes. Els ajuts catalans s’han ampliat respecte a la resta de l’Estat amb tres objectius: beneficiar les empre-ses i autònoms —col·lectius especialment afectats per la crisi—, afavorir els models que produeixen a Catalunya les plantes de Seat i Nissan i arribar també al sector de la motocicleta, que és estratègic a Ca-talunya.

El sector de l’automòbil ha estat un dels més afectats per la crisi mundial. A Catalu-nya és una indústria arrelada i estratègica: té un pes molt important perquè és un dels cinc primers sectors del producte interior brut, genera 160.000 llocs de feina directa o indirecta i arrossega gran part de l'R+D que es fa al país.

Es triplica la formació gratuïta per als aturats

Ajuts directes per a la compra de cotxe, moto o furgoneta

Més de 10.000 cursos per a 176.000 aturats. Inversió: 205 M€

•Formacióen500centrescol·laboradorsde la Generalitat: 7.100 cursos per a 118.000 persones (70 M€).

•Formacióen8Centresd’InnovacióiFormacióOcupacional(CIFO):520cursosper a 8.000 persones (10 M€).

•Formacióenlíniaencol·laboracióamblaUOC:pera30.000persones(1,2M€).

•Crèditsdeformaciósenseinteressos:màxim 6.000 € per persona, per a un mínim de 16.000 persones (100 M€).

•Plad’alfabetitzaciódigitalatravésdelesbiblioteques: la Generalitat juntament amblaDiputacióutilitzaranlaxarxadebibliotequescomapuntsdeformacióper a gent que no té els coneixements bàsics de noves tecnologies i ajudar-los a trobar feina (per a 10.000 persones).

Les empreses i els autònoms tenen subvenció pel canvi de furgoneta.Els ajuts per renovar la moto arriben als 1.050 €.

http://einescontralacrisi.gencat.cat

Com arribar a final de mes“Prenelcontroldelatevaeco-nomia” és el nom d’un nou programa informàtic que la Generalitat ha posat a disposi-ciódetothomambmoltd’èxit.Ésunaeinamoltsenzilla,quees pot descarregar gratuïta-ment, destinada a controlar la despesa familiar i fer previsi-ons realistes sobre l’economia domèstica, especialment en època de dificultats econòmi-ques. L’usuari introdueix la previsiódelesdespeses(hi-poteca, aigua, llum transport, alimentacióialtres)ilad’in-gressos, així com la despesa real. El programa mostra el pressupostprevistilasituacióreal, i assenyala si hi ha estalvi o no. Algunes recomanacions quecaltenirencomptesónla de reservar un 10% dels in-gressos mensuals per fer front a despeses imprevistes o, en contractar una hipoteca, cal-cular que la quota que s'ha de retornar no superi el 30% dels ingressos mensuals.

Èxit d’un nou i senzill programa per controlar les despeses familiars

Propostes

per superar

la crisi

Camions lleugers i furgonetes

Desballestar un vehicle de més de 10 anys o 250.000 km que contamini més que el nou

Furgoneta o camió nou(màxim 6 tones)

Requisits del vehicle

Preu màxim(amb IVA)

40.000 €

Ajut 1.500 €

Turismes

Requisits del vehicle

Desballestar un vehicle de més de 10 anys o 250.000 km que contamini més que el nou

Preu màxim(amb IVA)

30.000 € 49.000 €

Ajuts 2.000 € 1.500 €

Amb contaminació de fins a 149 g/km de C02

Amb contaminaciósuperior a 149 g/kmde C02

Ciclomotors i motocicletes

Entregar una moto de més de 5 anys

Entregar una moto de més de 8 anys

Ajuts 300 € 420 € 1.050 €

Preu màxim (amb IVA)

3.000 € 3.000 € 8.000 €

Ciclomotor Motocicleta(menys de 125cc)

Motocicleta(més de 125cc)

Requisits del vehicle

+info: http://einescontralacrisi.gencat.cat

Més de 20.000 alumnes de 202 centres de Cata-lunya canviaran aquest curs vinent les llibretes, les pissarres i els llibres de text per llibres digi-tals i ordinadors. Aquest és un pla pilot que té el doble objectiu de reduir la quantitat que els pares s’han de gastar en llibres i, alhora, d’apro-fitar l’oportunitat que ofereixen les noves tec-nologies per millorar l’educació.Les escoles que s’hi sumin hauran de disposar d’ordinadors amb connexió a Internet, canó projector, pantalla blanca per a la projecció, pissarra digital interactiva i, el que és més important, cobertura de banda ampla. Les escoles podran optar per instau-rar l’ús exclusiu del llibre digital, modalitat que adoptaran 76 centres, o bé per fer que coexisteixi amb el llibre convencional durant un curs d’adaptació, procés que faran 126 centres. En el primer cas, els alumnes hauran d’adquirir un ordinador portàtil personal de petit format, que costa uns 200 €, una inversió molt inferior als 800 € que cal fer en tota l’etapa secundària en llibres de text. El Departament d’Educació aportarà els con-tinguts. A la resta de centres els alumnes tindran guies didàctiques en paper que acompanyen el llibre digital.

El pla s’estendrà a totes les escoles el curs 2010-2011. Catalunya completa així el lideratge en l’ús de les noves tecnologies a les escoles a l’Estat. Ac-tualment, un total de 55 centres edu-catius ja han optat per substituir els llibres de text per material pedagògic digital i per l’ús intens dels ordinadors portàtils.

Aules del segle XXI: els ordinadors i els llibres digitals entren a classe

Més llibres de text gratuïtsEl curs que ve, 410.000 alumnes cata-lans no hauran de pagar els llibres de text, gràcies als ajuts per a la reuti-lització de llibres i a les beques per a llibres i material escolar. A banda de l’estalvi, aquests ajuts pretenen promoure la cura i el respecte en l’ús dels llibres de text, la coresponsabili-tat i la solidaritat entre els alumnes, i fomentar, en definitiva, la igualtat d’oportunitats en l’educació.

Beques per a llibresMés de 100.000 famílies es beneficien dels ajuts sol·licitats als seus centres educatius de fins a 100 € per a llibres i material didàctic.

Reutilització de llibresGairebé la meitat dels centres públics de primà-ria i de secundària (1.217) reben ajuts.

Atenció personalitzada per als alumnes amb deficiències visuals

Prop de la meitat dels 1.138 alumnes amb deficièn-cies visuals catalans estudien en escoles ordinàries gràcies, en part, a la feina de 66 professionals que treballen per donar-los una resposta educativa individualitzada. Aquests especialistes orienten les famílies dels estudiants en les diferents etapes edu-catives i adapten el currículum escolar i els materials didàctics a les seves necessitats. Tenen una unitat formada per professionals invidents que assessoren i elaboren tot el material d’estudi per als alumnes, sota la supervisió de l’ONCE.

Un any del Pla de foment de la lectura•Mésde13.000 joves que van fer divuit anys l’any passat s’han

acollit al programa de subscripcions gratuïtes a diaris i revistes, que enguany es torna a repetir.

•Elfòrumvirtualdedicatalalecturawww.quellegeixes.cat té més de 6.000 usuaris i usuàries habituals.

•Enelmarcdelprograma“Tasta’m”, des del novembre s’han distribuït als transports públics de Catalunya i les Illes Balears 175.000 opuscles setmanals amb capítols de novetats editorials en català. S’han promocionat 24 títols i se’n promocionaran una quinzena més durant aquest any.

•AlCertamen de Lectura en Veu Alta hi participen 92 escoles, gairebé el doble que el curs anterior.

•S’handistribuït900.000 exemplars de la Guia pràctica per a fer fills lectors, que ajuda els pares i mares a fomentar l’hàbit lector en família.

•Lesbibliotequespúbliquesduenatermemésde30.000 activitats de foment de la lectura.

16

En el seu segon any, el Pla de foment de la lectura fa el salt a les escolesEl Pla de foment de la lectura, que es va engegar ara fa un any amb accions com les subscripcions gratuïtes a publicacions per als joves que fan divuit anys, o la distribució de fragments de llibres en busos i metros, arriba ara a les escoles. L’objectiu és que els nens i els joves llegeixin més, i per aconseguir-ho es faran fins a dotze tipus d’activitats a les aules i a les biblioteques.Famosos a l’aulaUna de les iniciatives més destacades és la que, durant el primer trimestre del curs vinent, portarà trenta actors i ac-trius coneguts de gira, però no pels es-cenaris, sinó per les aules de primària, ESO i secundària, per llegir textos en veu alta als alumnes. Per als de secundària tambés’ampliaràelprograma“SOS!Lectura Obligatòria” de les biblioteques públiques, en què diversos especialistes els ajudaran a preparar-se les lectures prescrites per superar les proves d’accés a la universitat.

Els estudiants d’ESO també podran participar en el Picalletres, un concurs de lectura i llengua catalana que durarà tot el curs i que es clourà amb una gran final a Barcelona. Per als alumnes de ter-cer i quart d’ESO es posarà en marxa el concurs Ficcions, de creació literària per Internet. Es tracta de crear, a partir d’un

primer capítol ja escrit, una història que es divideix en quatre capítols més.

Entre totes les activitats que es faran a partir del curs que ve també n’hi ha de pensades per als professors. Així, a l’oc-tubre començarà el postgrau en foment de la lectura, el primer estudi reglat que forma professionals en aquesta matèria a Catalunya.

L’actriu Sílvia Bel llegint un text en una aula de primària

19

Els alumnes catalans podran triar entre 325 títols totalment adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) que

oferiran les 12 universitats catalanes. Aquesta xifra rep-resenta un 70% de les 545 titulacions que s’ofereixen en el sistema universitari de Catalunya per al curs 2009-10. Dels graus que s’impartiran, 118 son de ciències socials i jurídiques, 71 d’enginyeria i arquitectura, 53 d’arts i hu-manitats, 54 de ciències de la salut i 29 de la branca de ciències.

L’adaptació a Europa suposarà una millora de la forma-ció universitària en molts dels estudis, ja que un total de 184 titulacions que fins ara eren de tres anys passaran a ser de quatre. Es calcula que, el curs que ve, aquestes titulaci-ons acolliran més de 17.000 estudiants de nou accés. Un dels àmbits que concentra més titulacions noves és la bio-logia, que es distribuirà en diverses branques com ara bi-ologia ambiental, genètica, microbiologia o biomedicina.

Més places relacionades amb serveis socialsLa Llei de serveis socials i la Llei de la dependència han posat de manifest la demanda de professionals en l’àmbit de l’atenció a les persones dependents. El nombre de places d’educació social, per exemple, es triplica el curs que ve i passa de les 600 actuals a 1.630. El creixement de l’oferta s’explica fonamentalment pel miler de places que ofereix la UOC.

A Infermeria hi ha un total de 1.900 places, de les quals 50 són noves. A més, la UAB i la Generalitat de Catalunya treballen per arribar a un acord que integri en aques-ta universitat dues escoles d’infermeria que actualment hi són adscrites i que ofe-reixen conjuntament 150 places noves cada curs. Amb l’acord l’oferta de places de preu públic s’equilibraria amb les de preu privat, ja que els estudiants d’aquests centres podrien pagar la matrícula a preu públic. Pel que fa a teràpia ocupacional, s’augmenta l’oferta de places de 110 a 130 i creixen en més de 200 les de treball social.

NOUS TÍTOLS UNIVERSITARIS

El curs vinent, els univer-sitaris ho tindran més fàcil per pagar-se els estudis, tant a les universitats catalanes com a les de l’estranger. A més, les matrícules no s’apujaran respecte del que costen ara, i si es vol ajornar el pagament es podrà fer sense tràmits i sense interessos.

Qui opti per estudiar fora del país podrà accedir a més ajuts: es doblaran els destinats a la mobilitat internacional (beques Mobint, les antigues Eras-mus) per facilitar que els estudiants puguin fer estades en altres universitats europees. S’han as-signat fins a 4 M€ per al curs que ve amb la finalitat d’atendre totes les sol·licituds que es presentin, que l’any passat van ser més de 3.000. Es tracta d’ajuts de 200 € per a estades fins a un màxim de sis mesos.

Per complementar aquestes beques, es posaran a disposició dels estudiants uns ajuts addicionals que van dels 300 € als 700 € mensuals per un pe-ríode mínim de tres mesos i un màxim de sis. Els estudiants hi podran accedir sense cap aval i sense que els apliquin cap interès. Es podran retornar durant quatre anys, al cap de dos anys d’haver rebut el préstec.

COM SÓN ELS NOUS TÍTOLS UNIVERSITARIS

•Elsestudisdegraudurenquatrecursos,ielmàsteruniversitari,un.

•Elscrèditscursatsaprimercursnoesperdenencanviard’estudis.

•Elsmàstersuniversitarissóntítolsoficials.

+info: gencat.cathttp://bolonya.gencat.cathttp://estudisuniversitaris.gencat.cat

LA MATRICULA NO S’APUJA I ES DONEN FACILITATS DE PAGAMENT

MÉS DE 300 TÍTOLS UNIVERSITARIS ADAPTATS A EUROPA EL CURS VINENT

ES DOBLEN ELS AJUTSI LES BEQUESPER ESTUDIAR A L’ESTRANGER

18

La nova Ciutat de la Justícia

RambladeBadal

L1SantaEulàlia

LH1,N13

LH2

N13

Pg.delaZonaFranca

Av.delCarrilet

C.d

ela

Rie

raB

lanc

a

Centre ciutatPl. Espanya

L82,L85,CJ

L16,L52

46,65,L70,L72,L80,L81,L86, L87,L94,L95,N15,N16,N17

9,37,79,109,N1

9,37,72, 109,125,N1

79,L16

L1672,109

Ctra.delPrat

C.del’Aprestadora

C.deSantaEulàlia

C.d

el’A

lham

bra

PolígonGranViaSud

Pl.CerdàGranviadelesCortsCatalanes

L8IldefonsCerdà

72

Aeroport

J G F I

P

C

D

H

Entre els mesos de maig i octubre s’està fent el tras-llat dels òrgans judicials de Barcelona a la Ciutat de la Justícia en una difícil operació que vol minimitzar al màxim l’impacte sobre els ciutadans i els 3.000 treballadors judicials. La nova infraestructura, que es va començar a construir el 2003 i ha costat 296 M€, integra les millors i més modernes instal·lacions i es podria dir que suposa el salt de la nostra justícia al segle xxi.

L’objectiu és facilitar la feina als professionals i oferir als ciutadans una justícia més moderna, més eficaç i més fàcil. Es preveu que hi passaran cada dia unes 12.700 persones entre treballadors i usuaris. El conjunt de la Ciutat de la Justícia està format per vuit edificis, entre els quals també hi ha els jutjats de l’Hos-pitalet i l’Institut de Medicina Legal de Catalunya.

Mentre duri aquest període de trasllats, abans de fer qualsevol tràmit judicial és important informar-se prèviament per no anar al lloc equivocat.

+ info: www.gencat.cat/ciutatdelajusticiao al telèfon d’atenció ciutadana

500mfinsalaCiutat delaJustícia(5minutsapeu)

Serveid’atencióalavíctima–Fiscalia

Jutjatsmercantils

Jutjatsdeprimerainstància

Fiscaliadefamília

CentredeMediacióFamiliardeCatalunya

Serveid’AssessoramentTècnicenl’ÀmbitdelaFamília

Serveisdeguàrdiad’incidènciesidetingutsideviolènciasobreladona

Jutjatsd’instrucció

Jutjatsdeviolènciasobreladona

Fiscaliadevigilànciapenitenciària

Fiscaliadeviolènciasobreladona

Assessoramenttècnicpenal–violènciasobreladona

DeganatGovernatiu

Equipsd’assessoramenttècnicpenal

Mediaciópenal

Mesurespenalsalternatives

Oficinad’AtencióalaVíctimadelDelicte

RegistredelaGuàrdia

ServeiComúdeNotificacionsiEmbargaments–penal

Jutjatsdevigilànciapenitenciària

ServeiComúdeNotificacionsiEmbargaments–civil

Jaestantraslladats

Estraslladarandurantelmesdejuliol

S’anirantraslladantentresetembreioctubre

Serveideguàrdiademenors

Jutjatsdemenors

Fiscaliademenors

FiscaliaProvincialdeBarcelona

Equipsd’execuciódemesuresenmediobert

ServeideMediacióiAssessoramentTècnic

Jutjatspenals

Fiscaliad’executòries

Oficinadepresentacions

Registreirepartiment

C

IF

P

G

InstitutdeMedicinaLegaldeCatalunya

Jutjatsdel’Hospitalet deLlobregat

Usoscomercialsioficines

Usoscomercialsioficines

H

D

J

21

Ja han començat els treballs de cons-trucció del futur carril bus i per a vehi-cles d’alta ocupació (bus-VAO) que hi haurà a la C-58 entre Ripollet i l’avingu-da Meridiana de Barcelona. L’objectiu d’aquests carrils és fomentar l’ús del transport públic i descongestionar les vies interurbanes amb més trànsit. Per la C-58 hi circulen cada dia 154.000 cotxes. La primera fase de les obres, que van començar a inicis de maig, durarà prop de vuit mesos i comprèn el tram entre el polígon industrial La Ferreria i Can Cuiàs. Els primers treballs han con-sistit a reduir l’amplada dels sis carrils existents, i a disminuir la velocitat a 80 km/h en aquest tram. Les obres, que es portaran a terme per etapes, s’allarga-ran tres anys i es faran de nit per afectar tan poc com sigui possible els conduc-tors. El carril bus-VAO de la C-58 entre Ripollet i Barcelona tindrà una longitud de 6,8 quilòmetres i una amplada de 10 metres, amb dos carrils de 3,50 metres cadascun.

Completada l’anella viària de Granollers, una obra històricaJa està en servei l’últim tram de la ronda Nord de Granollers, que uneix la carretera de Cardedeu i Sant Celoni, la C-251, amb la C-17. Aquest és l’últim

tram d’una via molt esperada per la ciutadania, que constitueix una autèntica anella viària a l’entorn de Granollers i que s’ha construït per fases, durant quatorze anys. El darrer tram, que ha permès tancar l’anella, té una longitud d’un quilòmetre i inclou el soterrament de la via al seu pas pel barri de Can Calet de les Franqueses del Vallès. Es preveu que per aquest tram hi circulin cada dia uns 18.000 vehicles, la meitat per la part soterrada i l’altra meitat en superfície. La ronda Nord de Granollers —que transcorre per tres municipis: Grano-llers, les Franqueses del Vallès i Canovelles— i la ronda Sud, construïda fa uns anys, han permès millorar les comunica-cions entre els diversos barris de Granollers i disminuir el nombre de vehicles que circulen pel centre de la ciutat.

20

En construcció el primercarril per a busos i cotxes d’alta ocupació en un accés a Barcelona

Augmenta a 100 km/h el límit de la C-31 entre Palamós i Mont-ras

La Generalitat ha decidit augmentar el límit de velocitat, de 80 a 100 km/h, de la carretera C-31 entre els municipis de Palamós i Mont-ras. Es tracta d’un tram on l’augment de velocitat és com-patible amb la seguretat viària ja que s’hi han fet millores en la senyalització amb l’objectiu que la carretera sigui més segura i còmoda pel que fa a la conducció. El desdoblament de la C-31 entre Palamós i Palafrugell es va completar fa un any. Va suposar una inversió de 53,8 M€ .

El tercer carril de l’AP-7 fa oblidar les cuesLa posada en marxa del tercer carril de l’AP-7 entre Salou-Vila-seca i Banyeres de Penedès, al Camp de Tar-ragona, ha estat un èxit. Després de dos anys d’obres, la nova infraestructura ha aconseguit descongestionar aquesta via d’accés a la Costa Daurada, que, fins ara, registrava retencions quilomè-triques durant els períodes de vacances i els caps de setmana. La posada en funcionament del tercer carril de l’AP-7 suposa també reforçar la posició de Catalunya com a porta logística de l’Europa del Sud a través d’aquest corredor mediterrani.

La recepta electrònica, que permet adquirir els medicaments receptats pel metge directament a la farmàcia, sense passar pel CAP, estarà implantada a tot Catalunya abans de finals d’any. Actualment ja s’han dispensat més de dos milions de receptes electròniques a un total de 135.000 persones. Aquest sistema permet millorar la informació del pacient respecte del tractament que fa i el control de la medicació, a més d’afavorir un consum

més racional dels fàrmacs. En els tractaments llargs, el pacient rep un full en què s’indica la medicació, la dosi que n’ha de prendre i la freqüència, de manera que és ell mateix qui pot anar a la farmàcia a recollir el medicament sense necessitat de passar per la consulta. La recepta electrònica ja s’ha implantat a les regions sanitàries de Girona, Terres de l’Ebre, Lleida, Camp de Tarragona i Alt Pirineu i ja s’ha començat a estendre a la Catalunya Central i a la regió sanitària de Barcelona.

Aquest any 535 persones es beneficiaran d’un nou servei que permet localitzar pacients amb malalties degeneratives cognitives com l’Alzheimer. Funciona amb un dispositiu mòbil, un receptor GPS i un mòdem, que permeten tenir localitzat el malalt de mane-ra permanent sobre un mapa. Aquesta iniciativa, fruit d’un acord entre la Generalitat i la Creu Roja, també permet que la família o el cuidador puguin veure en tot moment els moviments de la persona malalta a través d’un web d’accés personal i restringit, o bé del telèfon mòbil mitjançant missatges SMS o multimèdia. Actualment, a Catalunya hi ha unes 75.000 persones més grans de setanta anys amb demència, 51.000 de les quals tenen Alzheimer.

Nou servei per tenir localitzats els pacients d’Alzheimer

Ja es pot fer el test ràpid de la sida

en algunes farmàcies

La prova pilot del test ràpid de la sida ja es pot demanar a 36 farmàcies de 22 poblacions de la província de Barcelona. La nova mesura, que neix amb l’objectiu d’estendre’s a tot el territori, pretén facilitar l’accés a la prova als grups més vulnerables i evitar el retard en el diagnòstic. La prova permet al ciutadà saber si és portador del virus VIH en tan sols quinze minuts, de manera gratuïta i confidencial. El diagnòstic precoç de la sida ha de permetre al pacient beneficiar-se d’un seguiment mèdic i accedir a un tractament eficaç que millori la seva qualitat de vida, així com adoptar les mesures necessàries per tal d’evitar la reinfecció i la transmissió del virus.

A finals d’any la recepta electrònica s’haurà implantat a tot Catalunya

2322

Innovació i empresesSubvencions individuals en l’àmbit dels projectes per al foment de la com-petitivitat i de la internacionalització de l’economia catalanaAjuts per al suport a les actuacions d’inter-nacionalització de les entitats i empreses de Catalunya, mitjançant els programes de Pro-moció Internacional, de la Primera Exporta-ció, d’Incorporació de Tècnics Especialistes en Comerç Internacional a Noves Empreses Exportadores (INT-TEC), de Noves Empreses Internacionalitzades (NEI), de Cursos de For-mació en Comerç i Economia Internacional, Estratègia i Gestió Empresarial i Processos d’Innovació, entre d’altres. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 27 de novembre.

Agricultura i alimentacióEl Departament d’Agricultura ofereix ajuts per elaborar sucs de raïm; ajuts per transfor-mar cànem i lli per a la producció de fibres; ajuts al sector dels farratges dessecats; ajuts per reconvertir plantacions de fruita dolça; ajuts per adquirir animals de reposició de determinades races bovines, ovines i caprines; i també ajuts per fomentar l’ús de les assegurances agràries per hivernacles, umbracles i túnels.

Unió EuropeaBeques per a estades a la Delegació de Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea a Brussel·les (Eurostages)El Departament de Presidència concedeix dues beques de formació per fer estades de nou mesos a la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea a Brussel·les, per tal de promoure i millorar el coneixement pràctic sobre les polítiques i activitats de la Unió Europea i d’aquesta delegació. El termini de presenta-ció de sol·licituds finalitza el 3 de juliol.

Subvencions i ajuts de la Generalitat 2009InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents

Gent granPrestació per a centre de dia per a gent granÉs un ajut per complementar els ingressos de persones grans i permetre que puguin accedir a places de centre de dia en enti-tats col·laboradores d’aquest programa. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Prestació per a estades temporals per a gent gran discapacitadaÉs un ajut per complementar els ingressos de persones grans discapacitades i permetre que puguin accedir de forma temporal a pla-ces residencials i de centre de dia en entitats col·laboradores del programa. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Prestació per a habitatges tutelats per a gent granÉs un ajut per complementar els ingressos de persones grans i permetre que puguin accedir a places d’habitatge tutelat en entitats col·laboradores d’aquest programa. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Prestació per a l’acolliment residencial per a la gent granÉs un ajut per complementar els ingressos de persones grans i permetre que puguin accedir a places residencials en entitats col-laboradores d’aquest programa. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Habitatge / discapacitatAccés a l’habitatgeAjuts per a l’adquisició d’habitatges usats, d’habitatges protegits de règim general i de règim especial, d’habitatges protegits de preu concertat i per a la promoció d’habitat-ges amb protecció oficial destinats a lloguer o a la venda.

Adaptació o accessibilitat de l’habitatgeAquests ajuts estan destinats a adaptar o a fer accessible de l’habitatge de persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. Les actuacions subvencionables són les que afecten l’accés a l’habitatge i l’interior del mateix. El termini de presentació de sol-licituds finalitza el 30 de setembre.

Prestacions per a l’accés als habitatges per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mentalAquests ajuts s’adrecen a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental amb manca de recursos econòmics suficients per accedir a places no finançades amb fons públics d’habitatges amb serveis comuns. El termini de presentació de sol-licituds finalitza el 30 de setembre.

Ajudes d’atenció social a persones amb discapacitatÉs un ajut per facilitar el desenvolupament de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Famílies amb fills i filles a càrrecPrestacions econòmiques per a famílies amb fills i filles a càrrecLa Generalitat ofereix ajuts a totes les famílies residents a Catalunya amb infants menors de tres anys, i menors de sis anys en el cas de les famílies nombroses o monopa-rentals. També hi ha ajuts per a les famílies en què, durant l’any 2009, hi hagi hagut un part, adopció o acolliment múltiple, així com també per a les famílies en situació d’especial vulnerabilitat amb part, adopció o acolliment múltiple.

EducacióSubvencions a l’alumnat amb necessi-tats educatives especials per a l’assis-tència a convivències escolarsAjuts a l’alumnat amb necessitats educatives especials per tal que pugui assistir a convi-vències escolars organitzades pels centres educatius. El termini finalitza el 3 de juliol.

Cinema i espectaclesMúsica en directeSubvencions a empreses i entitats sense afany de lucre per a la programació d’activitats de música en directe. Es poden presentar sol·licituds durant el mes següent a la finalització de l’activitat i com a màxim fins al 16 de novembre.

Cinema d’autorSubvencions per a la difusió del cinema d’autor contemporani en sales d’exhibició. El termini finalitza el 24 de juliol.

Teatre i circSubvencions a produccions de teatre i de circ per a un muntatge en concret. El termini per presentar sol·licituds finalitza el 15 de setembre.

Fires i festivalsSubvencions a empreses i entitats per a l’assistència i participació en fires, festivals i mercats internacionals. El termini per presentar sol·licituds finalitza el 6 de novembre.

Edicions musicals Convocatòria de subvencions per a l’edició discogràfica i videogràfica de produccions musicals d’especial interès cultural. El termini finalitza el 30 de setembre.

CurtmetratgesConvocatòria de subvencions a la producció de curtmetratges cinematogràfics El termini finalitza el 30 de setembre.

Doblatge i subtitulació en català La Secretaria de Política Lingüística convoca subvencions destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats o subtitulats en català. El termini per presentar sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Treball i formació Ajuts per a la inserció laboral• Delespersonesacollidesalarenda

mínima d’inserció mitjançant empreses d’inserció sociolaboral per a l’any 2009.

• Delespersonesacollidesalarendamínima d’inserció mitjançant projectes d’autoocupació per al 2009.

• Delespersonesensituacióogreuriscd’exclusió mitjançant empreses d’inserció sociolaboral per a l’any 2009.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 15 d’octubre.

Crèdit de formació per al treballLínia de préstecs sense interessos per finançar cursos de millora professional per a persones aturades. Les persones interessa-des han de tenir més de 18 anys i han d’estar inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya. El termini de presentació de sol·licituds per obtenir els préstecs serà obert fins a l’1 de novembre.

Programa Forma i Contracta 2009Subvencions per realitzar accions de formació amb compromís de contractació adreçades a persones treballadores desocupades dins del programa Forma i Contracta. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al telèfon d’atenció ciutadana 012

CatalunyaInfoInformació d’interès ciutadàNúm. 20 Setembre’09

Generalitatde Catalunya

Prevenir la grip A Recomanacions i consells per fer front a la malaltia i evitar-ne el contagi.

Entra en servei l’L9Cinc estacions del nou metro connecten els barris de Santa Coloma.

EnsenyamentComença el primer curs amb una llei d’educació pròpia.

Més recursos per a Catalunya El nou finançament, clau del nostre futur

L’acord sobre el finançament que el nostre Estatut exigia arriba a bon port. Finalment, tindrem un nou model, plenament estatutari, des del primer

dia. Amb aquestes paraules vull demanar-vos disculpes pel soroll i la incertesa excessius que, potser, entre els uns i els altres hem provocat.

Sé que ha estat un procés llarg, massa llarg, difícil i incomprensible en molts moments. Però negociar una xifra és una cosa relativament fàcil. Canviar tot un model de finançament és molt més complicat. Però ho estem aconseguint.

Catalunya ha demostrat que sap dir que no, quan toca. I que sap dir que sí, quan la proposta és justa i estatutària. Aquest serà un gran acord que farà gran Catalunya, la seva gent i els valors col·lectius que representem. Perquè garantirà, alhora, la solidaritat i la justícia.

Aquest acord no serà una victòria d’uns contra uns altres. Ni de Catalunya contra Espanya. Ni del Govern de Catalunya contra el Govern espanyol. Ni d’unes comunitats contra unes altres. Ni tampoc d’unes forces polítiques contra unes altres. Serà la victòria de la justícia.

No era legítim, ni justificable, ni convenient penalitzar els que més aportem. Catalunya veurà, finalment, reconeguts els seus drets i, el que és també molt important, els seus arguments i les seves raons.

Espero que algun dia la història jutgi com es mereixen aquells qui no han tingut cap escrúpol a minar i malmetre les bases de la convivència entre Catalunya i els altres pobles d’Espanya, llançant contra el nostre país tantes mentides i tantes calúmnies. Aquells que fins i tot avui segueixen negant-nos el que és just. I també espero que es reconegui l’esforç de tots els que hauran fet possible aquest acord.

Jo ho faré. És de justícia. Les claus d’aquest èxit col·lectiu són diverses. I molts els protagonistes.

El meu reconeixement al Govern d’Espanya, que, malgrat les circumstàncies difícils, ha complert els compromisos bilaterals amb Catalunya. El suport de la societat civil ha estat clau: la seva exigència, la seva crítica constructiva, les seves aportacions i, finalment, el seu estímul. Perquè governar Catalunya no és una tasca només del seu govern. Tots fem país, tots som responsables del seu destí i del seu futur.

Vull agrair la feina dels màxims responsables de les forces polítiques que donen suport al Govern, mantenint la fermesa i la coordinació imprescindibles. Parlo del Partit dels Socialistes de Catalunya, d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, i parlo, en particular, d’Esquerra Republicana de Catalunya en aquesta part final de la negociació.

Rigor, força i ambició combinades han fet la força de Catalunya. Cadascú ha fet el que havia de fer i, tots junts, hem fet el que calia. Tots treballant per Catalunya.

Vull destacar, especialment, l’habilitat i la fermesa de la delegació encapçalada pel nostre conseller d’Economia, Antoni Castells. Està dirigint un procés negociador llarg i complex, per assolir els nostres objectius com a país.

He parlat amb els líders de totes les forces polítiques representades en el Parlament de Catalunya. A tots els he traslladat la meva convicció política i moral de la bondat d’aquest acord. Ja hi haurà temps de fer tot tipus de valoracions. És un acord que ens permetrà obtenir, amb la màxima ambició, el que preveu l’Estatut i que compleix, escrupolosament, tots els seus preceptes.

Catalunya, des del primer dia, rebrà uns recursos per sobre de la mitjana, i obtindrem una xifra que es correspon amb els objectius més ambiciosos que ens havíem fixat col·lectivament. Una xifra similar a la que havien indicat algunes de les institucions econòmiques més importants del país.

Com a president vull dir-vos que tinc l’esperança que, un cop tancat el llarg procés de negociació del nou finançament, viurem aquest èxit com un èxit de país, i convido tots els catalans que el facin seu, més enllà de les lògiques partidàries.

També convé treure lliçons d’aquesta llarga negociació per afrontar nous reptes. El treball rigorós, la tenacitat, la fermesa, la unitat política i la prudència, combinades amb l’ambició legítima, converteixen els reptes en objectius i transformen els objectius en fets.

Tindrem un nou finançament, un bon acord. Podem estar satisfets, sí, però dediquem immediatament tots els nostres esforços a fer servir aquests recursos per garantir la cohesió social, per lluitar contra la greu crisi que ens preocupa i per afrontar els reptes de la Catalunya del segle XXI.

José MontillaPresident de la Generalitat de Catalunya

Declaració institucional del Molt Honorable Senyor President de la Generalitat per valorar el model de finançament

Transcripció de la declaració del President al Palau de la Generalitat el dia 17 de juliol de 2009

CatalunyaInfo

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Jordi Menéndez, Marta Continente, Aurora Masip i Jordi Fortuny, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Disseny: Enric Jardí / Liliana PalauFotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: David Barra (pàgs. 4, 6, 7, 8, 16 i 17), Juan Carlos Rosas (pàg. 4), Mariano Herrera (pàg. 7), Texa / Asensi (pàg. 8)Il·lustracions: Gabi Beneyto (pàg. 19), Ed Carosia (pàg. 20)Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: infocat@gencat.cat Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.+info: gencat.cat

4 Notícies 14 L’L9 entra en servei 16 Educació 18 Llei de centres de culte 19 Prevenir la grip A 20 Nova Llei de mediació 21 Ajuts de la Llei de barris 22 Subvencions vigents

10Sumari

El nou sistema de finançament

Ingressos anuals per habitant derivats del nou model

20092.048 €

20102.108 €

20112.152 €

20122.239 €

4 5

El primer aeroport corporatiu i empresarial de Catalunya s’ubicarà a l’Anoia, en l’àrea on

ara hi ha l’aeròdrom d’Igualada-Òdena. En els propers mesos, es treballarà per convertir aquest aeròdrom en un aero-port al nivell dels més moderns d’Eu-ropa i amb capacitat per acollir vols d’aviació privada, de negocis o empre-sarials, així com culturals o esportius, de paqueteria o d’emergència. Hi podran aterrar aeronaus capacitades per fer vols de curta, mitja i llarga distància. Aques-ta infraestructura serà un element de dinamització econòmica per a tota la comarca, i contribuirà alhora a desen-volupar la xarxa aeroportuària de Cata-lunya i la indústria aeronàutica. L’Anoia ja ha acollit diverses fires aeronàutiques (Aerosport) que han fet que la comarca sigui coneguda com un territori molt vinculat a l’aviació.

Ja està enllestit el soterrament de la C-17 a Montcada i Reixac, entre el pas del ferrocar-ril i el centre escolar Elvira i Cuyàs. Aquest tram, de 730 metres, permet absorbir l’ele-vat trànsit que circula de pas —50.000 vehicles de mitjana diària— i minimit-zar l’impacte en els edificis pròxims. Així mateix, els vehicles que han de travessar Montcada i Reixac ho poden fer amb més fluïdesa i millors condicions de seguretat, ja que s’eviten els encreuaments amb se-màfors. Les obres de millora no acaben aquí: en els propers mesos s’urbanitzarà la superfície del tram soterrat, on es construi-ran dues calçades laterals i dues rotondes, i es farà una nova passarel·la per a vianants sobre la C-17, que substituirà l’actual.

Una nova via de tren que comu-nica les plantes de Seat a la Zona Franca i a Martorell permetrà

descongestionar la xarxa viària metro-politana, ja que gràcies a aquest servei ferroviari hi circularan 32.000 camions pesants menys cada any. La via, de 40 km, aprofita el ramal de mercaderies d’Adif, i hi circularan dos trens de 205 metres de longitud sis cops al dia, que transpor-taran peces d’automoció d’una planta a l’altra. La nova via se suma a la que ja es va construir l’any passat entre la fàbrica de Martorell i el Port de Barcelona per traslladar els vehicles ja acabats, i que va suposar una reducció de 25.000 camions a la carretera.

Nou aeroport a la Catalunya central

Millora la mobilitat a Montcada i Reixac

Xarxa viària metropolitana més fluïda i segura

Dignificar les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme Es calcula que a Catalunya hi ha més de 170 fosses, la majoria de soldats anònims. Per dignificar aquestes persones, tant civils com militars, que van desaparèixer du-rant la Guerra civil i la dictadura franquista i evitar que caiguin en l’oblit, el Parlament ha aprovat la Llei de fosses, que promou-rà la localització i se-nyalització de les fos-ses comunes. El text, pioner a l’Estat, preveu que les exhumacions només es puguin realitzar si ho dema-nen els familiars dels desapareguts o entitats sense finali-tat de lucre dedicades a la recerca o la recu-peració de la memòria històrica. Després que una comissió d’experts estudiï les peticions d’obertu-ra, en cas d’aprovació, la Generalitat assumirà el cost de les exhumacions.

Notícies

Els Museu Casteller de Catalunya és més a prop de convertir-se en realitat. Ja s’ha presentat la maqueta de la seu, que es comen-çarà a construir a principis de l’any que ve en uns terrenys situats al marge esquerre del torrent del Catllar, a Valls. L’edifici, de 3.000 metres quadrats, serà subterrani i tindrà una única façana por-ticada i quatre torres que emergiran de terra com pilars de llum. L’edifici quedarà semienterrat i les cobertes s’utilitzaran com a espai públic exterior en continuïtat amb el paisatge que l’en-volta. El museu explicarà el món dels castellers amb tot detall, des de la seva història, amb atenció especial a Valls com a terra de castells, fins a les colles i les tècniques de construcció. Un dels espais més atractius del museu serà el dedicat a les actuacions dels castellers, on un elevador amb capacitat per a cinc persones pujarà a la mateixa alçada que un castell, uns 13 metres, mentre sonen les gralles i es projecten imatges d’actuacions. D’aquesta manera, els visitants podran compartir la sensació de vertigen dels castellers.

Els castells són des del mes passat candidats a ser declarats patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. La decisió de la UNESCO no se sabrà fins d’aquí a uns mesos, però si es confirma suposarà el reconeixement universal a una de les expressions més rellevants de la cultura popular i tradicional a Catalunya, i una de les més arrelades a la societat. Els castells, únics al món, apleguen més de 7.000 persones repartides entre una cinquantena de colles que participen en un miler d’actuacions cada any.

Els castells, candidats a ser patrimoni de la humanitat

El Museu Casteller de Valls ja té forma

Nou tram soterrat de la C-17 a Montcada i Reixac

6 7

Des d’aquest estiu, els equipaments que es vulguin considerar una ludoteca han d’obtenir una acreditació de la Generalitat. D’aquesta manera, s’evitarà la proliferació de centres que, sota el nom de “ludoteca”, poden donar uns serveis als infants i menors d’edat sense cap garantia jurídica. Les ludoteques estan adreçades a nens i joves de 0 a 18 anys, tot i que els menors de quatre anys han d’estar acompanyats en tot moment per un adult. L’objectiu principal d’aquests centres és garantir el dret que tenen els infants i joves a jugar i, per aquest motiu, les ludoteques disposen d’un fons organitzat de jocs, joguines i altres elements lúdics. La norma que regula aquests aspectes, elaborada per la Generalitat, omple un buit legal en aquest àmbit.

A Catalunya, es van distribuir prop de 2.346 milions de bosses de plàstic de nanses d’un sol ús l’any 2007, l’equivalent a 45 milions de bosses a la setmana, és a dir, més de 900 l’any a cada llar. Per tal de reduir aquesta xifra i contribuir a la millora del medi ambient, la Generalitat i les entitats del sector del comerç, la distribució i la fabricació de plàstics han arribat a un acord sense precedents que permetrà rebaixar el consum d’aquestes bosses al 50% l’any 2012. Els comerços podran aplicar mesures per evitar-ne l’ús indiscriminat, com ara fomentar la reutilització de bosses o cobrar al consumidor el cost de la bossa en el cas que n’utilitzi, o fer-li un descompte en cas que no ho faci.

Es comencen a regular les ludoteques

Catalunya ja té 15.096 agents dels Mos-sos d’Esquadra després de la graduació de la 22a promoció, que n’ha incorporat 945 (a banda de 691 nous policies locals). La ràtio d’agents per cada mil habitants s’ha elevat així fins a 2,02. Un cop fina-litzat el desplegament territorial de la policia catalana, aquesta nova promoció és la primera de la història dels Mossos d’Esquadra que es dedicarà íntegra-ment a reforçar el territori i les unitats centrals, de manera que s’incrementarà la presència dels agents catalans a totes les comarques de Catalunya. El juny de 2010 es destinaran un total de gairebé 2.000 agents a reforçar totes les regions policials i les unitats centrals del país. Cal destacar que gairebé una tercera part dels nous agents policials graduats són dones —un dels percentatges més alts de les darreres promocions— i també que un 15% dels nous agents graduats tenen estudis universitaris.

Més de 15.000 Mossos d’Esquadra al servei dels ciutadans

Objectiu:reduir a la meitat les bosses de plàstic

La història de Catalunya, als centres d’atenció turística El municipi de Teià, al Maresme, ha estat el primer a estrenar un dels 10 centres d’atenció turística que es faran a Catalunya. Aquests centres, que formaran la Xarxa CAT, donen un servei integral d’atenció al turista i expliquen un aspecte destacat del patrimoni de Catalunya, específic per a cada territori. En el cas de Teià (a la foto), la temàtica és la romanització, però n’hi haurà nou més: Les (Occitània i la llengua d’Oc), Puigcerdà (el tractat dels Pirineus), Vilajuï-ga (els camins sagrats), Ripoll (el comte Guifré el Pilós i els orígens de Cata-lunya), Berga (la Patum), Sallent (la industrialització i l’obrerisme), Cervera (el naixement de la Generalitat de Catalunya), Montblanc (la Corona d’Ara-gó) i Tortosa (les tres cultures, jueva, cristiana i islàmica).

Notícies

Més regadiu per a Catalunya

Els agricultors de Bassella, Peramola, Oliana i Pinell del Sol-sonès disposaran ben aviat d’un nou reg per a les seves terres. A finals d’any, començaran les obres que portaran l’aigua del pantà de Rialb cap a aquestes zones. Mentrestant, la Confede-ració Hidrogràfica de l’Ebre ja ha iniciat el procés de captació d’aigua de l’embassament. Aquest reg és una infraestructura històrica, reclamada pel territori des de fa anys.

els usos religiosos en el seu planejament urbanístic. També preveu uns requisits de seguretat, salubritat, accessibilitat, pro-tecció acústica i aforament per garantir la convivència i evitar molèsties a tercers. Ac-tualment hi ha 3.499 centres de culte arreu de Catalunya i han augmentat fins a tretze les confessions religioses del nostre país.

Amb aquesta normativa, que inclou totes les confessions religioses, es pretén posar fi al buit legal que hi havia fins ara, que havia provocat una disparitat a l’hora de concedir les llicències. Al mateix temps es facilita el dret fonamental a l’exercici de la llibertat religiosa. Pel que fa als centres

de culte que ja hi ha actualment, tindran un termini de cinc anys per adoptar unes mesures bàsiques de seguretat.

Les religions i la cultura catalanaAquest és el tema de l’exposició que el Palau Robert de Barcelona acollirà des del 21 d’octubre fins al 31 de gener. Sota el títol “Religió, llengua, cultura a Cata-lunya” la mostra explica quines han estat les aportacions de les diferents religions a la llengua, la cultura i l’art de Catalunya. L’exposició inclou peces emblemàtiques d’arreu de Catalunya, des de l’època medi-eval fins a l’actualitat.

Catalunya és pionera a l’Estat, a Europa i a pràcticament arreu del món a l’hora de garantir el dret de les religions a tenir centres de culte amb unes condicions bà-siques. El Govern ha impulsat la Llei dels centres de culte, que al juliol va aprovar el Parlament. Aquesta normativa garanteix que no hi hagi cap tracte discriminatori envers cap religió i pretén respondre, res-pectar i donar cobertura a la diversitat de la nostra societat.

La nova llei procura que les confessions religioses tinguin dret a construir nous centres de culte, ja que els ajuntaments hauran de preveure zones on s’admetin

La nova llei dels centres de culte garanteix la pràctica religiosa i el respecte de totes les creences

8 9

Els accidents mortals a la feina es van re-duir a Catalunya en més d’un terç (36%) entre el 2004 i el 2008. Malgrat aquesta dada, molt positiva, cal continuar treba-llant per controlar els riscos laborals, tant per les conseqüències personals que te-nen els accidents com pel cost econòmic que suposen per al conjunt de la societat, i que el 2007 es va xifrar en 1.876 M€ a Ca-talunya. Mirant als propers quatre anys, ja s’ha posat en marxa un nou conjunt de mesures, que tindran una inversió de 92 M€. Entre les accions més destacades hi ha la millora en la detecció i seguiment de les malalties professionals, que es farà incorporant els riscos laborals de cada ciu-tadà en el seu historial mèdic. A més, es crearan assignatures sobre prevenció de riscos laborals que s’impartiran des de les escoles de primària fins a les universitats.

Ja es poden demanar els ajuts de la Generalitat cor-responents al pla Renove

d’electrodomèstics, calderes i aires condicionats, que impulsa la subs-titució d’aparells vells per altres de nous energèticament més eficients. Els ajuts van dels 70 € als 400 €, en funció de l’aparell; la subvenció en cap cas podrà superar el 25% del preu de l’electrodomèstic. Els aparells de classificació energètica A, A+ i A++ consumeixen des d’un 55% fins a un 70% menys d’electricitat que els de classe D, que són els que habitual-ment es renoven amb aquest pla.

L’any passat es va subvencionar la substitució de 49.852 equips, fet que va permetre un estalvi global de 10.300 MWh anuals, és a dir, l’equiva-lent al consum elèctric anual de 2.600 llars. Enguany, el pla Renove està do-tat amb 6,5 M€, un 20% més que l’any 2008, i permetrà un estalvi anual que equival al consum d’energia elèctrica d’unes 3.000 famílies.

La sol·licitud de l’ajut es pot fer en els mateixos establiments adherits a la campanya en el moment de fer la compra, i també per Internet o a les oficines de tramitació habilitades per gestionar el pla.

La Generalitat ha obert una línia d’ajuts per als propie-taris de pisos buits que els

posin en lloguer. L’objectiu és donar una subvenció de 6.000 € als propie-taris de pisos desocupats per tal que hi facin obres de reforma i posada al dia amb l’objectiu que després els posin a la xarxa pública de lloguer. Això facilita que hi hagi més oferta de pisos de lloguer adreçats, especi-

alment, a les persones amb menys recursos. Fins ara, aquesta mesura, juntament amb d’altres per incen-tivar els propietaris a llogar els seus pisos, ha fet que, entre els anys 2005 i 2008, s’hagin posat al mercat gairebé 10.000 pisos desocupats. D’aquests pisos, el 75% pertanyen a la demar-cació de Barcelona, un 17% a Tar-ragona, un 5% a Girona i un 3% a Lleida.

El municipi de Torelló, a la comarca d’Oso-na, disposa de 36 nous habitatges prote-gits de lloguer per a joves. S’han construït en poc més de dues setmanes gràcies a un sistema innovador que utilitza mòduls. Això permet disposar d’habitatges nous de forma molt ràpida. Aquesta tècni-ca, pionera a Catalunya, compagina la

construcció dels fonaments i dels murs de contenció amb formigó amb un siste-ma de mòduls que permet construir gran part de l’edifici dins de fàbrica. La tècni-ca va quedar seleccionada en el concurs d’innovació tècnica per promoure l’ús de la tecnologia en la construcció d’habitat-ges convocat per la Generalitat.

Ajut de 420 € per a les persones a l’aturLes persones en atur que hagin esgotat la prestació per desocupació des de l’1 d’agost d’enguany ja poden sol·licitar un ajut de 420 € mensuals durant sis mesos per fer front a aquesta situació. Poden demanar l’ajut les perso-nes inscrites com a de-mandants d’ocupació que tinguin ingressos fami-liars inferiors al 75% del salari mínim per càpita. L’ajut està lligat a la realit-zació d’un itinerari perso-nalitzat d’inserció que pot incloure, per exemple, cursos de formació. La sol·licitud s’ha de fer du-rant els dos mesos poste-riors a l’esgotament de la prestació de l’atur. A més a més, a partir del novem-bre, l’ajut s’ampliarà a les persones que han perdut les prestacions a partir de l’1 de gener de 2009. Per demanar l’ajut només cal adreçar-se a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya.

Ara ja es pot consultar per Internet l’Anu-ari Estadístic de Catalunya, que en suport paper editava des de 1984 l’Institut d’Es-tadística de Catalunya. Es tracta del com-pendi anual de dades més complet sobre el nostre país. Inclou informació sobre la població i la seva evolució, el territori i els municipis, dades macroeconòmiques de tots els sectors productius, índex de preus, salut i recursos sanitaris, serveis socials, justícia i seguretat ciutadana, en-senyament, i molts altres aspectes sobre la nostra realitat. La consulta és totalment gratuïta.

La mortalitat a la feina baixa un 36%

Pisos de lloguer per a les persones amb menys recursos

Habitatges públics construïts en temps rècord

Ajuts per renovar electrodomèstics

info: www.idescat.cat/anuariinfo: www.plarenove2009.cat o al 012

Notícies

Un any més, la Generalitat ha preparat el pla InunCat per prevenir els riscos produ-ïts per les inundacions, que són freqüents al nostre país quan arriba la tardor. Molts dels accidents es produeixen per desco-neixement o a causa d’ imprudències. Entre els consells i recomanacions que s’inclouen als cartells i fullets distribuïts destaquen els següents:

Prevenir els riscos per inundacions

Mantenir-se informat en cas d’avís de pluges.Revisar teulades i netejar desguassos.No travessar rieres i rius a peu o amb cotxe.Trucar al 112 en cas d’emergència.

1

2

3

4

Les dades de Catalunya, en línia

info: http://einescontralacrisi.gencat.cat

Eines contra la crisi

AparellElectrodomèstic classe AElectrodomèstic classe A+Electrodomèstic classe A++Rentadora o rentaplats classe A Rentadora classe A i consum inferior a 170Wh/kg Forn classe AAire condicionatCaldera de condensació

Ajut màxim (€)85

10512585

105 70

100400

10 11

Com funciona el nou sistema de finançament?Catalunya ja disposa d’un nou model de finança-ment. Era un canvi necessari perquè el sistema ante-rior havia quedat obsolet i perjudicava clarament les comunitats més dinàmiques, com la nostra. El nou model, que desenvolupa l’Estatut en tota la seva am-bició, fa un salt endavant sense precedents i consagra una relació financera de caràcter federal amb l’Estat.Catalunya augmentarà la seva participació en els impostos estatals i tindrà la clau dels seus ingressos. A més, la contribució a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes serà més justa, ja que, per primera vegada, els catalans i catalanes es podran beneficiar directament del fet de pagar més impostos. És a dir, el major esforç fiscal dels catalans revertirà en més recursos per a la Generalitat i, per tant, en millors serveis públics.

Un nou model més just per a Catalunya

75%

25%El 25% dels impostos es queda directament a Catalunya.

El 75% dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya es distribueix entre les comunitats autònomes, d’acord amb la població, a través del Fons de garantia dels serveis bàsics.

Ingressos anuals per habitant derivats del nou model

20092.048 €

20102.108 €

20112.152 €

20122.239 €

Competències exclusivesEl nou model també millora el finançament d’aquelles competències que només té Catalunya, com els Mossos d’Esqua-dra i els serveis penitenciaris. Per aquests con-ceptes, Catalunya rebrà 583 M€.

Fons de garantiadels serveis bàsicsAquest fons té per objectiu assegurar que totes les comu-nitats, Catalunya inclosa, disposaran dels recursos sufici-ents per poder prestar un nivell similar de serveis bàsics de l’estat del benestar (educació, salut i serveis socials).

Nova cistella d’impostos Més autonomia tributària: Catalunya augmenta la participació en els impostos estatals.

Fons de suficiènciaGaranteix que, amb el canvi de model, cap comunitat perdrà recur-sos respecte als que li proporcionava el sistema anterior.

Abans AraIRPF 33% 50%IVA 35% 50%Impostos especials 40% 58%També ingressa el 100% de: successions i dona-cions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, electricitat, matriculació, vendes minoristes d’hidrocarburs i taxa del joc.

Fons de competitivitatGaranteix que les comu-nitats més dinàmiques, com Catalunya, no queda-ran per sota la mitjana en recursos per habitant.

Aportació de l’Estat

12 13

Desenvolupa l’EstatutL’acord desplega el nou Estatut en la seva màxima ambició. Gràcies als criteris fi-xats a l’Estatut, el Govern de Catalunya ha pogut negociar amb més força un mo-del de finançament que li és especialment favorable. Catalunya rebrà un 26% del total de recursos addicionals que l’Estat ha posat a disposició de les comunitats autònomes, un percentatge molt superi-or al pes del seu PIB i de la seva població, fet que contribueix a corregir els efectes desfavorables del model anterior.

Un nou model, un canvi realL’acord representa un canvi real respecte al model de finançament que hi havia fins ara. No es tracta d’un simple retoc o d’una revisió periòdica més. El nou Estatut ha permès a la Generalitat negociar un mo-del que implica un canvi de fons en les relacions financeres entre Catalunya i Espanya. Més justes, més bilaterals, més estables.

Més capacitat per decidir sobre els impostosCatalunya tindrà la clau dels seus ingres-sos. La Generalitat disposarà de més capa-citat per decidir sobre els seus impostos i, d’aquesta manera, podrà dissenyar una política fiscal pròpia que s’adapti millor a les necessitats dels ciutadans i les em-preses.

Més transparentEl nou model permetrà visualitzar la so-lidaritat interterritorial; serà possible sa-ber quines comunitats aporten recursos i quines en reben. Aquest fet contribuirà a posar fi a l’opacitat del sistema anterior i, d’aquesta manera, a alguns prejudicis poc fonamentats.

Un model federalA partir d’ara, la relació financera que Catalunya mantindrà amb el govern de l’Estat serà de caràcter federal, similar a la que hi ha als länder alemanys, els can-tons suïssos o les províncies canadenques. El nou model aconsegueix un equilibri

Per primera vegada, el nou model situarà Catalunya per sobre la mitjana de les comunitats autònomes en euros per habitant

Catalunya continuarà contribuint a la solida-ritat, però el nou model garanteix que els seus ciutadans podran be-neficiar-se directament del fet de fer un esforç fiscal més gran

Evolució de la posició relativa de Catalunya

Mitjana de les comunitats autònomes

94 2007(última dada disponible)

2012105,6

2011104,2

2010103,4

2009

2008

102,6

És un model definitiu, o caldrà renegociar-lo periòdica-ment?Les variables bàsiques del nou model de finan-çament s’actua-litzaran cada any i els paràmetres estructurals es re-visaran cada cinc. Es tracta d’una novetat respecte al sistema ante-rior que evitarà que es repeteixi la situació anòmala que s’ha viscut fins ara: mentre que la població de Catalunya havia augmentat en 1,2 milions de perso-nes, el model dis-tribuïa els recursos d’acord amb els habitants de 1999. Gràcies a aquests mecanismes d’actualització, el nou model serà més estable i no s’haurà de revisar de dalt a baix cada cert temps, com passava fins ara.

Les preguntes clau del nou finançament

90 92 94 96 98 100 102 104 106 108 110

20092.151

20102.613

20113.013

20123.687

Un nou model més just per a Catalunya

escrupolós entre els principis d’igualtat i autonomia. Per una banda, fa possible que una gran part dels impostos que pa-guen els ciutadans de Catalunya es destini a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes, com correspon a un territori econòmicament més dinàmic com el nos-tre. Però, al mateix temps, garanteix que una altra part d’aquest esforç addicional reverteixi en més recursos per als seus ciutadans. Això és el que passa a tots els països federals, on la solidaritat mai no penalitza aquells que l’exerceixen.

Quants diners rebrà Catalunya?Catalunya guanyarà 3.687 M€ gràcies al nou model del finançament. Es tracta d’un import tancat que la Generalitat té assegurat fruit de l’acord amb el govern de l’Estat. Si l’economia millora i, per tant, la recaptació creix un moderat 3%, els guanys augmentarien fins als 4.028 M€.

Com es fixa la contri-bució de Catalunya a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes?El model estableix un nou me-canisme per calcular la contri-bució de Catalunya a la solida-ritat. Es tracta d’una fórmula més justa i transparent que, per primer cop, no penalitza les comunitats més solidàries. Catalunya retindrà un 25% dels impostos que paguen els seus ciutadans, que revertiran direc-tament en més ingressos per a la Generalitat i, per tant, en millors serveis públics. La resta, el 75%, es distribuirà entre les comunitats autònomes segons la població, per tal que totes, inclosa Catalunya, puguin prestar els serveis bàsics (edu-cació, sanitat i serveis socials) en igualtat de condicions. És a través de la distribució d’aquest 75% que Catalunya contribueix a la solidaritat interterritorial.

El nou model, reduirà el dèficit fiscal de Catalunya?Sí. El fet que la Generalitat retingui una part important dels seus impostos permetrà reduir de forma molt significativa el dèficit fiscal de Catalunya. En concret, en prop de dos punts sobre el PIB. Si es té en compte l’increment de la inversió de l’Estat a Catalunya derivat de l’aplicació de l’Estatut, el dèficit fiscal es reduiria en tres punts.

A partir de quan els rebrem?Catalunya començarà a rebre els diners derivats del nou model de finançament aquest 2009. En concret, el primer any ingressarà 2.151 milions d’euros. Els guanys totals, és a dir els 3.687 milions, s’assoli-ran el 2012.

A què es destinaran?Els recursos del nou model permetran millorar les finances de la Generalitat en un context de crisi i de davallada generalitzada dels ingressos. Els diners addicionals serviran per potenciar determina-des polítiques socials, com la Llei de dependència. També es reforça-ran els serveis de salut i educació, àmbits en què es podrà accelerar la construcció d’equipaments assistencials i educatius. Els nous re-cursos també es dedicaran a millorar la competitivitat de l’economia catalana, finançant noves infraestructures i reforçant les polítiques de recerca i innovació.

Guanys derivats del nou model (en M€ 2009)

14 15

Metro gratuït per als menors de 12 anys

La targeta T-12 és un nou títol de transport per als nens i nenes de 4 a 12 anys que els permet fer gratuïtament un nombre il·limitat de viatges a la xarxa de transport públic del sistema tarifari integrat, dins la mateixa zona tarifària en què resideixi el nen o la nena. La T-12 és un títol personalitzat amb el nom i el DNI/NIE/passaport que s’ha de validar a cada viatge, i només la pot fer servir el nen o la nena que en sigui el titular. És renovable cada any fins als 12 anys (i vàlida fins al 31 de desembre de l’any en què es compleixen els 12 anys). El primer cop que s’emet la targeta T-12 té un període de validesa de 16 mesos.

info: www.emt.cat

L’L9 es posa en servei

El primer semestre de l’any que ve es posarà en marxa el tram de Badalona, amb les

estacions de Gorg, la Salut i Llefià, i també l’estació de Bon Pastor, al barri de Sant Andreu de Barcelona. Això suposa més de tres quilòme-tres de túnel, que permetran con-nectar els diferents barris de Bada-lona entre si i amb l’L2 del metro a Gorg. Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona quedaran unides per l’L9.

L’any vinent també s’estrenaran les estacions d’Onze de Setembre i el gran intercanviador de La Sagre-ra, a Barcelona, on es podrà enllaçar amb les L1 i L5 de metro i Rodalies de Renfe. Està previst que, quan aquest tram entri en funciona-ment, unes 15.000 persones al dia utilitzaran l’L9.

La línia de metro soterrada més llarga d’EuropaQuan estigui en ple funcionament, l’any 2014, l’L9, amb 47,8 km, serà la línia soterrada més llarga d’Europa i connectarà els municipis de San-ta Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat

i el Prat de Llobregat. La Línia 9 do-narà servei a barris que actualment no disposen de metro, com Bon Pas-tor, Llefià, la Salut, Singuerlín, Pe-dralbes i Zona Franca. A més, unirà punts estratègics, centres logístics, zones d’equipaments i zones de serveis com ara l’aeroport, la Zona Franca, la Fira, l’ampliació del Port, la Ciutat de la Justícia, el campus universitari de la Diagonal, l’estació de Sagrera TAV, l’Hospital de Sant Pau, el Parc Güell, el Camp Nou i la Ciutat del Bàsquet.

La línia constarà de 52 estaci-ons, 20 de les quals seran intercan-viadors que permetran millorar el transport a l’àrea metropolitana de Barcelona, ja que connectaran amb altres sistemes de transport ferrovi-ari col·lectiu com Rodalies Renfe, TAV, altres línies de metro (L1, L2, L3, L4, L5), i de FGC (L6, L7, L8), així com amb el Trambaix i el Trambe-sòs. Els estudis de mobilitat preve-uen que utilitzaran aquesta línia una mitjana de 350.000 persones al dia, uns 130 milions de passatgers l’any. El pressupost de construcció de la línia és de 6.500 M€.

La major part de la línia s’està construint amb tuneladores d’úl-

tima generació que poden perforar terrenys de diferents composicions. A part de l’excavació, la màquina també realitza la instal·lació del sosteniment definitiu del túnel, constituït per un anell de dovelles de formigó armat d’unes vuit tones de pes cada una. D’aquesta manera s’assegura l’estabilitat i l’estanqui-tat del túnel, no s’afecta la super-fície i l’impacte sobre l’entorn es minimitza.

Trens automàtics, sense conductorEls trens que donaran servei a l’L9 seran automàtics, és a dir, sense con-ductor, i estaran localitzats, contro-lats i programats des d’un centre de comandament. El sistema localitza els trens amb l’ajuda d’estacions de

ràdio i balises, i mesura la distàn-cia que els separa. La conducció automàtica ja s’està fent servir a diversos indrets del món, i la pre-visió és que la meitat de la xarxa de metro de Barcelona l’apliqui en els propers anys. Els avantatges del metro automàtic són, d’una banda, la possibilitat de circular amb fre-qüències de pas més elevades, una operació que només es pot usar amb una programació informàtica i, per altra banda, permet que els au-tomatismes estiguin preparats per reaccionar amb marges de temps extremadament precisos, cosa que millora la seguretat del servei.

Una xarxa sense fil de banda ampla permetrà transmetre dades i imatges entre el centre de control i l’interior dels trens. La instal·lació

d’aquesta tecnologia permetrà envi-ar informació i vídeos en temps real entre els trens que circularan auto-màticament i el centre de control que supervisa totes les operacions.

Estacions innovadoresLa construcció de les estacions de l’L9 està condicionada per tres factors: la profunditat del subsòl, l’encreuament amb la resta de lí-nies de metro i serveis i l’alt grau d’urbanització dels territoris per on passa. En funció d’això, s’han dissenyat tres models d’estació:

Estació tipus de l’L9Hi haurà 30 estacions dissenyades amb forma de gran pou cilíndric que tenen un vestíbul superior (amb accessos a l’exterior) i un

vestíbul inferior connectat a les andanes, que es comuniquen en-tre si mitjançant ascensors de gran capacitat i escales mecàniques i d’emergència. En aquestes estaci-ons els trens circulen superposats en dos nivells.

Estació subterrània clàssicaS’estan construint 17 estacions si-tuades en trams poc profunds que es construeixen mitjançant panta-lles amb excavació a cel obert. En aquest cas els trens circularan en paral·lel, al mateix nivell. Estació exterior, al viaducteLa Zona Franca acull cinc estaci-ons projectades a l’exterior sobre un viaducte amb vies paral·leles i andana central.

Aquesta tardor es posa en servei l’L9 del metro en el tram de Santa Coloma de Gramenet amb cinc estacions: Can Zam, Singuerlín, Església Major, Fondo i Can Peixauet. Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Badalona quedaran unides per la que serà la línia de metro soterrada més llarga d’Europa. Una aposta clara pel transport públic a Catalunya.

Un dels nous trens sense

conductor que circularà per l’L9

Preandana i pou de l’estació

de Fondo

Túnel de l’L9 al Prat de Llobregat

Vestíbul superior

Les dues andanes estan superposades

Ascensors de gran capacitat

Estació tipus de l’L9

52estacions amb 20 intercanviadors.

Vols visitar l’L9?Dijous i divendres Col·lectius i professionalsDissabtes i diumenges Públic en general

Informació i reservesT 93 520 87 13 visitaL9@Linia9.cat

info: gencat.cat/L9

130milions de passatgers l’any.Més de 350.000 usuaris cada dia.

47,8 km, la línia més llarga d’Europa.

16 17

Educació

Els curs passat, 12.052 alumnes van estudiar a l’Institut Obert de Catalunya (IOC), un 68% més que el curs anterior. L’IOC continua ofe-rint la possibilitat d’estudiar, a distància i de forma gratuïta, educació secundària, batxille-rat i cicles formatius de formació professional. Per fer-ho, només cal disposar d’un ordinador amb connexió a Internet, ja que es poden se-guir els estudis sense necessitat d’assistir a classes presencials i sense haver de fer canvis radicals de vida, i adaptar el ritme dels estudis a les possibilitats de cadascú.

Enguany l’IOC inicia el curs amb una nova seu de 2.500 metres quadrats situada a l’avin-guda del Paral·lel de Barcelona. A més, té 40 centres de suport distribuïts pel territori. El curs també s’estrena amb un nou servei tele-màtic per millorar el seguiment de les pràcti-ques a les empreses que fan els estudiants.

Èxit d’estudiants a l’Institut Obert de Catalunya

Aquest curs Cornellà de Llobregat se suma a les ciutats de Vic i Reus i ofereix espais de benvinguda educativa (EBE) per a alumnes nouvinguts, una eina d’aco-lliment familiar que els serveix de contacte temporal previ a l’escolarització. Els EBE orienten els futurs alumnes i les seves famílies per tal que es puguin incorporar al sistema educatiu amb totes les garanties i perquè coneguin tots els aspectes de l’educació del seu municipi. Atenen els nouvinguts de 8 a 16 anys oferint-los activitats de 4 hores al matí, i estan oberts durant tot l’any, fins i tot durant els mesos d’estiu.

La transformació del sistema educatiu.El Parlament de Catalunya va aprovar l’1 de juliol passat la Llei d’educació de Catalunya, una llei cabdal per al futur del sistema edu-catiu català, que explota al màxim les com-petències de la Generalitat i que té com a fita principal transformar el sistema educatiu per aconseguir que sigui un model amb la màxi-ma qualitat i el més just possible per a tothom.

Novetats de la llei: • Dóna més autonomia als centres públics. • Impulsa una carrera professional per als

docents. • Blinda el model lingüístic. • Crea l’Agència d’Avaluació per comprovar

els resultats del sistema i dotar d’eines de millora a centres i professors.

• Garanteix els recursos suficients per mi-llorar el sistema educatiu en els propers 8 anys: arribar al 6% del PIB.

• Suposa més compromís amb les famílies en l’educació dels fills.

• Garanteix el trilingüisme i l’ús de les noves tecnologies en finalitzar l’escola.

1 de setembre Inici de les activitats del professorat de tots els centres docents no universitaris.

14 de setembre Inici de les classes als centres educatius públics i privats d’educació infantil i primària, educació especial, ensenyaments secundaris, professionals i de règim especial.

21 de setembre Inici de les classes als cicles formatius de grau superior, a les escoles oficials d’idiomes i als centres i aules de formació de persones adultes.

Del 23 de desembre de 2009 al 7 de gener de 2010Vacances de Nadal.

Del 29 de març al 5 d’abril de 2010Vacances de Setmana Santa.

22 de juny de 2010Acaben les classes a tots els centres.

30 de junyAcaben les activitats del professorat programa-des als centres.

A més, cada centre pot establir tres dies festius de lliure disposició.

Catalunya estrena curs amb llei propia d’educació

Ajuts a l’escola

institut obertde catalunya

info: ioc.xtec.cat

Calendari

• Fins a 1.200 € per a alumnes que viuen a més de 50 quilòmetres del seu centre educatiu.• Fins a 4.000 € per a alumnes de formació professional que resideixen fora del domicili familiar.• Fins a 104 € per adquirir llibres i material didàctic. • La gratuïtat o la cobertura de fins al 50% del cost de les llars d’infants del Departament d’Educació.

115.000 alumnes obtindran ajuts individuals de menjador, és a dir, 30.000 més que el curs passat.

323.534 alumnes es beneficiaran de la reutilització de llibres de text.

info: gencat.cat/educacio

Cornellà de Llobregat obre espais de benvinguda educativa

Curs 2009-2010

Alumnes nous: 23.528Centres reformats: 579Total d’alumnes: 1.204.040Total de docents: 62.975Total de centres: 4.477Públics: 3.120Privats: 1.357Llars municipals d’infants: 762

18 19

La grip pandèmica (H1N1) 2009 és una malaltia infecciosa produïda per un virus nou. És molt contagiosa i es transmet de persona a persona a través de gotetes de saliva i secrecions, en tossir i esternudar. En aquests moments hi ha un augment substancial de la transmissió de la grip entre les persones i en els diferents paï-sos, però no un increment de la gravetat de la malaltia. Fins ara la malaltia té un caràcter lleu i segueix un curs sense com-plicacions en el 98% dels casos (les com-plicacions, habitualment, es presenten en persones amb factors de risc), si bé això podria canviar al llarg dels mesos.

Ara mateix es treballa en la producció d’una vacuna, i està previst que se’n pugui disposar abans de finals d’any. En alguns casos, les persones malaltes poden neces-sitar prendre medicaments antivirals, que no curen la malaltia però n’alleugen alguns símptomes; també en redueixen la durada i les probabilitats de complica-cions importants, com ara la pneumònia. Els medicaments antivirals sempre els ha d’haver receptat un metge; l’ús indiscrimi-nat és molt contraproduent.

Recomanacions importantsL’increment de la higiene és la mesura prin-cipal per evitar el contagi de la malaltia. Les recomanacions que cal seguir són les següents:•Rentar-selesmanssovintamb

aiguaisabóieixugar-lesbé.•Tapar-selabocaielnasambun

mocadord’unsolúsentossir

oesternudarillençar-loalesescombraries.Sinotenimmocador,hauremdetossiroesternudaralapartsuperiordelamàniga.

•Rentar-selesmansdesprésdetossiroesternudarutilitzantaigua isabóounnetejadordemansfetambalcohol.

•Ventilarelsespaistancatsobrintlesfinestres.

•Evitarelcontacteproperambpersonesmalaltesdelagrip,aixícomevitarcompartirestris(coberts,gots...)ialtresobjectessensenetejar-losdegudament.

Informar-seicol·laborarcomaciutadansésmoltimportantÉs possible que en algun moment hi hagi un increment dels contagis i que la ma-laltia afecti moltes persones alhora. Això podria alterar la marxa normal d’algunes empreses, escoles i centres d’ensenya-ment, entre d’altres. En aquest cas, només un petit percentatge —entre dues i cinc de cada cent persones afectades— necessita-ran els serveis mèdics o l’hospitalització. Per això, és molt important evitar satura-cions innecessàries en els serveis de salut i aplicar les mesures bàsiques d’higiene per evitar els contagis. El sistema sanitari català està preparat per donar cobertura a aquest tipus de contingències. Utilitzeu els serveis de salut amb responsabilitat.

info:gripa.gencat.cat

Prevenir la grip A

Símptomes habituals de la gripFebre alta continuada (més de 38º C)

Malestar general

Tos

També es pot tenir mal de cap, mal de coll, esternuts, dolors musculars, nàusees, vòmits i diarrea.

Si creieu que esteu malaltsCal que us quedeu a casa i truqueu al telèfon de Sanitat Respon, des del qual un grup expert d’especialistes us explicaran el que és millor en cada cas.

Sanitat Respon 24 hores

902 111 444

Els joves que enguany fan 18 anys poden sol·licitar una subscripció temporal totalment gratuïta al

diari o revista que prefereixin, entre una oferta de 70 publicacions de tota mena. És el segon cop que la Generalitat engega aquesta mesura de foment de l’hàbit de lectura, després de l’èxit de la convocatò-ria de l’any passat, en què més de 13.000 joves s’hi van acollir.

Les subscripcions gratuïtes per als joves de 18 anys formen part del Pla de foment de la lectura, engegat per la Gene-

ralitat per impulsar entre els ciutadans la lectura, ja sigui de llibres, diaris o revistes, i especialment en llengua catalana.

Entre les actuacions principals del pla destaca el programa “Tasta’m”, que distri-bueix en els transports públics de Catalu-nya i les Balears un opuscle setmanal amb extractes o primers capítols de novetats editorials. D’aquesta manera, els passat-gers poden tastar aquestes obres, a mane-ra d’aperitiu, i potser sentir-se atrets per comprar-les. Una altra iniciativa és el por-tal d’Internet Què llegeixes?, el gran espai

de trobada de la comunitat lectora catala-na. Es tracta d’un fòrum sobre els llibres i la lectura obert al públic de totes les edats, un espai de debat on tothom pot expres-sar la seva opinió sobre llibres, literatura, escriptors i món editorial. També és un espai lúdic per divertir-se i jugar amb els propis coneixements sobre els llibres i la literatura.

El termini perquè els nois i noies de l’any 1991 facin la seva sol·licitud d’una subscripció gratuïta s’acaba el 30 de se-tembre.

info: gencat.cat/especial/18anys/cat

Diaris i revistes gratis per als qui facin 18 anys

20 21

www.gencat.cat/justiciaCentre de Mediació: 93 567 44 84

Barris seleccionats 2009

Programa ordinari

Barcelona. Bon Pastor-Baró de Viver. 8,62 M€La Bisbal d’Empordà. Nucli antic. 4,07 M€Cornellà de Llobregat. Pla integral barri de la Fontsanta. 3,76 M€Gavà. Sector serra de les Farreres. 7,78 M€Lleida. Portal de la Magdalena-Noguerola. 6,03 M€Montornès del Vallès. Montornès nord. 4,99 M€Reus. Sol i Vista a la Immaculada. 6,19 M€Sabadell. Creu de Barberà/Campoamor/ Espronceda/Les Termes. 5,41 M€Sant Feliu de Guíxols. Barri del Puig-Eixample de Llevant. 2,83 M€Torelló. Nucli antic. 4,13 M€

Viles petites

Anglès. Barri antic. 1,95 M€Arbúcies. Centre antic. 3,75 M€Les Borges Blanques. Nucli antic i entorn urbà històric. 3,74 M€Calaf. Nucli antic. 3 M€Centelles. Nucli antic. 3,75 M€Falset. Nucli històric. 2,41 M€Figaró-Montmany. Nucli antic. 1,92 M€Juneda. Vila closa. 2,15 M€Llagostera. Centre històric. 3,75 M€Martorelles. Can Sunyer. 3,71 M€Pont de Suert. Barri antic. 907.000€Roda de Ter. Nucli antic. 3,75 M€Sant Bartomeu del Grau. Nucli antic. 2,57 M€Sant Martí de Tous. Nucli antic. 2,2 M€Ulldecona. Planejament del s. XIX. 3,48 M€

Contracte de barri (suport a projectes acabats)

Terrassa. Districte II. 2,2 M€

Mediació, la llei de la convivència

Més ajuts per als municipis de Catalunya

La Llei de mediació aprovada recent-ment pel Parlament de Catalunya suposa un gran pas endavant per

descongestionar la justícia i millorar la resolució de conflictes d’una forma àgil i poc enutjosa per als ciutadans. La nova norma, pionera a l’Estat espanyol, am-plia i modifica la de l’any 2001 de medi-ació familiar, de manera que ara també servirà per solucionar disputes derivades de la convivència ciutadana i social. Grà-cies a aquesta normativa, els ciutadans evitaran, en molts casos, el tràngol d’ha-ver de passar pels jutjats, trobaran solu-cions més ràpidament, s’estalviaran els diners que costa un procés judicial i veu-ran com la convivència millorarà ja que, en la majoria dels casos, les dues parts en conflicte han de continuar mantenint una relació.

Quins conflictes es poden acollir a la llei?La Llei de mediació està pensada per solu-cionar tota mena de conflictes familiars i sobretot aquells als quals els ciutadans s’han d’enfrontar sovint, com ara els que poden sorgir a les associacions i fundaci-ons, els problemes entre veïns d’una ma-teixa comunitat de propietaris o d’una urbanització o conflictes d’interpretació de la realitat que, en molts casos, tenen a veure amb la coexistència de les diverses cultures presents a Catalunya.

Com es fa un procés de mediació?Per iniciar un procés de mediació cal que ho demanin una de les parts del conflicte o diverses, o que ho decideixi l’autoritat judicial. Les peticions es poden fer a tra-vés dels serveis d’informació i orientació

mediadora, en col·laboració amb el De-partament de Justícia, a través dels serveis de mediació comunitària del municipi i, fins i tot, es poden adreçar directament al Centre de Mediació de Dret Privat de Ca-talunya. El mediador especialitzat en el conflicte és qui s’encarregarà de facilitar el diàleg i la comprensió entre les parts per intentar arribar a un acord. Un cop re-dactat el document de consens, si s’escau, un advocat l’ha de remetre a l’autoritat judicial corresponent perquè l’aprovi.

Cal assenyalar que, des que es va posar en marxa la mediació familiar al nostre país l’any 2001, el percentatge d’èxit ha es-tat del 70% i que les peticions de mediació han augmentat progressivament.

26 localitats aconsegueixen ajuts en la sisena convoca- tòria de la Llei de barris

La sisena convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial beneficiarà 26 municipis de Catalunya. Hi ha vuit localitats de Barcelona, sis de la Catalunya Central, cinc de Girona, qua-tre de Lleida (una de l’Alt Pirineu-Aran), dues de Tarragona i una de les Terres de l’Ebre que rebran 99 M€ per cofinançar els projectes de rehabilitació. Si se suma l’aportació que faran els ajuntaments, en total s’invertiran 169 M€ per portar a ter-me els 26 projectes de rehabilitació.

La Generalitat aporta el 50% del cost dels projectes del programa ordinari. Com a novetat d’aquesta convocatòria, s’han inclòs 15 projectes nous de viles de menys de 10.000 habitants, amb ajuts de fins al 75% del cost de la rehabilitació, i es signarà el primer contracte de barri, de su-port als que ja han finalitzat el seu projec-te. Per adjudicar els ajuts, la Generalitat té en compte els dèficits d’equipaments dels barris, la regressió urbanística, la degra-dació progressiva de l’edificació, si hi ha problemes demogràfics —com la pèrdua o l’envelliment de la població— i el criteri d’equitat territorial.

La nova llei permet resoldre conflictes quotidians sense passar pels tribunals

En sis anys:

117 barris rehabilitats

919.000 beneficiats (11% de la població)

1.200 M€ d’inversió pública

22 23

AgriculturaEl Departament d’Agricultura ofereix ajuts per elaborar sucs de raïm; ajuts per transformar cànem i lli per a la producció de fibres; ajuts al sector dels farratges dessecats; ajuts per reconvertir plantacions de fruita dolça; ajuts per adquirir animals de reposició de determinades races bovines, ovines i caprines; per fomentar l’ús de les assegurances agràries per a hivernacles, umbracles i túnels.

UniversitatBeques de caràcter general i de mobilitat per a l’alumnat universitari i d’altres estudis superiors (curs 2009-2010)Convocatòria de beques universitàries.

Prestació per a habitatges tutelats per a gent granÉs un ajut per complementar els ingressos de persones grans i permetre que accedeixin a places d’habitatge tutelat per a gent gran d’entitats col·laboradores d’aquest programa.

Prestació per a l’acolliment residencial per a la gent granAjut per complementar els ingressos de persones grans i permetre que accedeixin a places residencials per a gent gran d’entitats col·laboradores d’aquest programa.

Prestacions econòmiques per a les famílies amb fills i filles a càrrecLa Generalitat ofereix ajuts a totes les famílies residents a Catalunya amb infants menors de tres anys, i menors de sis anys en el cas de les famílies nombroses o monoparentals. També hi ha ajuts per a les famílies en què, durant l’any 2009, hi hagi hagut un part, adopció o acolliment múltiple, així com també per a les famílies en situació d’especial vulnerabilitat amb part, adopció o acolliment múltiple. Sol·licituds fins al 31 de desembre de 2009. A més, hi ha un ajut econòmic a les famílies en què hi hagi hagut un part, una adopció, una tutela o un acolliment múltiple i tinguin un determinat nivell d’ingressos. En aquest últim cas el termini de presentació de sol·licituds finalitza el 31 d’octubre de 2009.

CulturaConvocatòria de subvencions per a l’edició discogràfica i videogràfica de produccions musicals d’especial interès cultural.

Convocatòria de subvencions a la producció de curtmetratges cinematogràfics.

Subvencions a empreses i entitats sense afany de lucre per a la programació d’activitats de música en directe. Es poden presentar sol·licituds durant el mes següent a la finalització de l’activitat i com a màxim fins al 16 de novembre.

Subvencions a empreses i entitats per a l’assistència i participació en fires, festivals i mercats internacionals. El termini per presentar sol·licituds finalitza el 6 de novembre.

Aportacions reintegrables i subvencions a projectes culturals. El termini finalitza el 30 d’octubre.

Subvencions i ajutsde la Generalitat 2009InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents Acció social

i ciutadaniaAjudes d’atenció social a persones amb discapacitatÉs un ajut per facilitar el desenvolupament de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial.

Adaptació o accessibilitat de l’habitatgeAjuts destinats a adaptar o a fer accessible l’habitatge de persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. Les actuacions subvencionables són d’accés a l’habitatge i d’interior del mateix.

Prestacions per a l’accés als habitatges per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mentalS’adrecen a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental amb manca de recursos econòmics suficients per accedir a places no finançades amb fons públics d’habitatges amb serveis comuns.

Prestació per a centre de dia per a gent granÉs un ajut per complementar els ingressos de persones grans i permetre que accedeixin a places de centre de dia per a gent gran d’entitats col·laboradores d’aquest programa.

Prestació per a estades temporals per a gent gran discapacitadaAjut per complementar els ingressos de persones grans discapacitades i permetre que accedeixin de manera temporal a places residencials i de centre de dia per a gent gran d’entitats col·laboradores d’aquest programa.

HabitatgeAjuts a l’adquisició d’habitatges usats, d’habitatges protegits de règim general i de règim especial, d’habitatges protegits de preu concertat i per a la promoció d’habitatges amb protecció oficial destinats a lloguer o a la venda.

TreballPrograma “Forma i Contracta” 2009Subvencions per realitzar accions de formació amb compromís de contractació adreçades a treballadors/res desocupats/ades dins del programa “Forma i Contracta”.

Ajuts per a la inserció laboral•Delespersonesacollidesalarenda

mínima d’inserció mitjançant empreses d’inserció sociolaboral per a l’any 2009.

•Delespersonesacollidesalarendamínima d’inserció mitjançant projectes d’autoocupació per al 2009.

•Delespersonesensituacióoriscgreud’exclusió mitjançant empreses d’inserció sociolaboral per a l’any 2009.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 15 d’octubre de 2009.

Crèdit de formació per al treballLínia de préstecs sense interessos per finançar cursos de millora professional per a persones aturades. Les persones interessades han de tenir més de 18 anys i han d’estar inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya. El termini de presentació de sol·licituds per obtenir els préstecs restarà obert fins a l’1 de novembre de 2009.

EducacióBeques i ajuts a l’estudi de caràcter general i de mobilitatLes beques de caràcter general van destinades a persones que estudiïn batxillerat, formació professional, ensenyaments artístics professionals, ensenyaments d’esports, ensenyaments d’idiomes en EOI, ensenyaments artístics superiors, estudis religiosos superiors i estudis militars superiors. A més a més, poden sol·licitar una beca de mobilitat si estudien en la modalitat presencial i en una comunitat autònoma diferent de la del seu domicili familiar. També es pot demanar una ajuda a l’estudi l’alumnat que cursa la preparació per a les proves d’accés a la formació professional impartida per centres públics o programes de qualificació professional inicial (PQPI).

Llengua catalanaLa Secretaria de Política Lingüística convoca subvencions destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats o subtitulats en català.

Innovació i empresesBeques Turisme de Catalunya de desenvolupament d’accions promocionals i de suport a la comercialització de productes turístics.Aquestes beques van destinades a donar suport a les accions promocionals i a comercialitzar productes turístics, per tal de formar persones qualificades en aquests àmbits mitjançant la realització de pràctiques als centres de promoció turística de Turisme de Catalunya i punts d’informació turística de Catalunya.

Subvencions individuals en l’àmbit dels projectes per al foment i la competitivitat de la internacionalització de l’economia catalanaAjuts per al suport a les actuacions d’internacionalització de les entitats i empreses de Catalunya, mitjançant els programes de promoció internacional, de la primera exportació, d’incorporació de tècnics especialistes en comerç internacional a noves empreses exportadores (INT-TEC), de noves empreses internacionalitzades (NEI), de cursos de formació en comerç i economia internacional, estratègia i gestió empresarial i processos d’innovació, entre d’altres. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 27 de novembre de 2009.

Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al telèfon d’atenció ciutadana 012.

Atenció: el termini de sol·licituds dels ajuts i subvencions marcats amb aquest senyal acaba el dia 30 de setembre.