MARÇ 2016PODEM.AL CONGRÉS

Què et va motivar per entrar a for-mar part de PODEM, presentar-se per a secretària general insular i més tard com a candidata al Con-grés dels Diputats per les illes?

Entrar a formar part de PODEM va ser la conseqüència natural de tot el que havia estat succeint al nostre país durant els anys anteriors. Una gran part de la ciutadania vèiem com cada setmana, en cada Consell de Ministres, s’aprovaven noves me-sures que retallaven els drets adqui-rits amb tant esforç. Com s’obligava a les persones treballadores , tant per compte d’altri com autònomes, a fer-se càrrec d’una crisi financera que gent poderosa i cobejosa havia provocat i de la qual, per a major bur-la, eren ells els que es beneficiaven. Com tornaven aires repressius que controlaven els nostres moviments i limitaven protestes i opinions. Com tantes famílies tenien més i més difi-cultats per afrontar els mínims vitals (habitatge, despeses escolars i sa-nitaris, electricitat, alimentació sana i variada, roba adequada, cultura i oci), com una quantitat cada vega-da major de persones s’empobria en tots els sentits, mentre el nombre de milionaris creixia com mai abans havia succeït…. Tota aquesta ona de despropòsits va aconseguir treure a milions de persones als carrers al crit de “No ens representen”, aquest crit col·lectiu que va desembocar, quan molta gent pensava que s’estava apa-gant, en un moviment de bases or-ganitzades, que es va dir PODEMOS. En el meu cas, jo vaig ser tan sol una de les moltes persones que decidim posar-nos a treballar en aquest pro-jecte il·lusionant, nou i prometedor. No vaig ser jo qui es va postular per a Secretària General. M’ho van propo-sar diversos companys i companyes, i vaig acceptar. De la mateixa mane-ra, vaig acceptar presentar-me a les Eleccions Generals com a aspirant a diputada per Balears. I aquí estem, gairebé dos anys després.

Quines són les primeres sensacions que t’ha transmès el Congrés?

El Congrés em resulta un lloc anco-rat en el passat. Els procediments són lents i burocràtics, les gestions

tedioses, i tot respira a un aire vuit-centista, de vegades graciós, però que fa que qualsevol nimietat ens porti un temps inaudit. Estic segura, no obstant això, que quan tinguem una mica més d’experiència parla-mentària, coneguem més a fons el reglament i el funcionament de la cà-mera i de l’administració en general, el nostre treball serà més fructífer. Ara visc a cavall entre el meu Me-norca i Madrid. Vivim moments con-fusos, i encara no sabem què pas-sarà. Ara com ara, tots els membres de PODEM, tant al Congrés com al Senat, intentem aprofitar aquests mesos d’incertesa per aprendre tot el que podem, conèixer-nos com a equip, coordinar-nos, i portar a les institucions estatals reivindicacions i propostes de les nostres comuni-tats. No està sent fàcil per a ningú, sobretot viure amb aquesta sensa-ció de provisionalitat. Molta gent de fora de Madrid s’allotja en hostals i hotels, sense decidir-se a llogar un apartament, ja que encara no és se-gur que aquesta legislatura arrenqui. Una altra cosa que em sembla molt interessant és l’oportunitat gairebé diària que tenim de reunir-nos amb col·lectius d’allò més variat: ATTAC, Ecologistes en Acció, Plataforma Ru-ral, Marea Blanca, Marea Verda, etc. Volem portar aquestes veus al parla-ment, i fer de pont entre aquesta xar-xa associativa que porta treballant tant temps i les institucions.

Al fet que comissions pertanys? Com funcionen i que volum de tre-ball tenen?

Una de les coses que sí s’està fent, encara amb un govern en funcions, és la constitució de les diferents co-missions. En el meu cas, estic en De-fensa, Sanitat i Assumptes Socials, Seguiment del Pacte de Toledo i Po-lítiques de Discapacitat. De moment, només ens hem reunit una vegada en cada comissió, i estem veient com enfocar el treball perquè sigui el més eficaç possible. Tant Juan Pedro Ylla-nes com jo desitjaríem que hi hagués un representant balear de PODEM en la comissió de Foment (tema del transport aeri i marítim, entre altres importants), i seguim negociant per aconseguir que les promeses electo-

rals del nostre programa en aquest sentit tirin endavant.

Com estàs vivint les negociacions per a la investidura?

La sensació general és que no volem anar a noves eleccions. Creiem que la situació exigeix prendre mesures urgents, com les que hem plante-jat a la Llei 25 , i una nova consulta electoral retardaria el treball fins des-prés de l’estiu. Parlem amb gent de diferents col·lectius, i amb persones que ens aborden al carrer o que ens envien correus, i en la seva majoria ens demanen que aconseguim un govern ja. Avui, precisament, el PSOE i C,s han presentat un acord, però aquest acord PODEM no ho pot sig-nar. Creiem que ara mateix teníem a la mà una oportunitat històrica per a un govern de canvi, un govern per a la majoria de la gent, un govern de coalició amb altres forces afins, que representen a molts milions de vo-tants. Tant de bo que quan es publi-qui aquesta entrevista la situació hagi canviat i estiguem de nou al voltant d’aquesta taula de negociació, treba-llant pel futur de la nostra gent i pel ben comú.

Quins són els teus reptes pel 2016, com a parlamentària del Congrés de Diputats?

El meu major repte com a diputada és aconseguir ser una bona diputada. Pot semblar una frase de Perogrullo, però estic segura que tothom entén el que vull dir. La meva major por és no aconseguir-ho. La meva major es-perança és que, amb l’ajuda de les bases, aconseguim la representació que mereixem i que, dins de quatre anys, quan acabi aquesta XI Legis-latura, pensem que tots aquests es-forços han valgut la pena.

ENTREVISTA

Mae de la Concha Diputada al Congrés

MARÇ 2016PODEM.AL PARLAMENT

El govern balear vol implantar enguany la Facultat de Medicina a les Illes Balears, en concret, a Mallorca, a la ciutat de Palma. Tindrà un cost per al primer trimestre de 2016 de 600.000 €, que no estava ni apro-vat ni pressupostat. Els següents anys s’es-tima aquesta despesa en 1 milió d’euros, se-gurament sigui més que aquesta xifra.

Segons la meva opinió, no veig adequat ni és el moment per a implantar una Facultat de Medicina a les Illes Balears (Mallorca).

El suposat prestigi que pot donar una Fa-cultat de Medicina a les Balears no justifica la seua implantació. Hi ha prou Facultats de medicina a l’estat espanyol, no hi calen més. A més, no hi haurà un benefici directe dels estudiants balears que vulguin estudiar Me-

dicina. Només els estudiants mallorquins i amb molt bona nota de tall, ja que la resta de estudiants de les illes de Menorca, Eivis-sa i Formentera tindran que desplaçar-se igualment de illa, i els hi donaria igual anar a Palma que a Barcelona o València a estudiar Medicina, amb el mateix cost.

Enlloc d’emprar aquests diners en una Fa-cultat de Medicina, que no és necessària ara mateix, aquest doblers es podrien em-prar per a becar als 250 estudiants que es tenen que anar fora de les Illes Balears  a fer estudis universitaris, o per a augmentar la dotació als centres de desenvolupament i recerca, que es del 0,3% del pressupost del Govern Balear, de les més baixes d’Es-panya.

Hi ha altres necessi-tats, més urgents a l’àmbit sanitari, com el rescat farmacolò-gic, aplicar més recursos económics per reduir les llistes d’espera i millorar l’atenció d’urgèn-cies. Els diners de la Facultat de Medicina es podrien emprar per a solucionar aquests pro-blemes.

No és necessària una Facultat de Medicina i no està inclosa la seua implantació al con-tracte que vàrem signar amb la ciutadania al govern autonòmic, els Acords pel Canvi. Deuria ser un deure dels polítics fer complir allò pactat i no anar a la seva, dirigits per in-teressos particulars d’uns quants, enlloc de l’interès general de les Illes Balears.

Desgraciadament una vegada més hem constatat des de Podem, la falta d’interès i intenció de negociar i consensuar una llei per part del Govern. En aquest cas es trac-ta d’un emblema dels acords pel canvi.

En les negociacions, en relació a l’impost turístic, no va haver-hi acostaments reals a les nostres peticions de fer un impost més mediambiental i que entengui de la situa-ció de les diferents illes, particularment de Menorca, on estem apostant per un model sostenible i de protecció del medi ambient.

a) Destinacions del recaptat per l’impost.

Per Podem, l’impost turístic ha de ser fi-nalista i destinar-se a compensar els cos-tos externalitzats de la indústria turística i contribuir al turisme sostenible. Per això, la destinació de la recaptació ha d’anar:

- a revertir l’impacte mediambiental del tu-risme en el seu més ampli sentit, incorpo-rant també la lluita contra el canvi climàtic. - a la lluita contra la desestacionalització del turisme i a la diversificació del model productiu, amb Inversions en R+D+I enca-minades a facilitar aquests objectiu. - a inversió social-laboral en què la forma-ció, la qualitat de l’ocupació, la conciliació i la RSE siguin eixos d’actuació. Un Pla d’Ocupació Estacional pot ser una peça fo-namental en aquest apartat.

Des de Podem no podem permetre un model on els treballadors tenen una ocu-pació de 6 mesos i malviuen durant al-tres 6. (A Menorca 4 mesos temporada i malviure 8 mesos) Cal rescatar a les per-sones que treballen en la indústria turís-tica i no aturarem en aquesta obstinació. Pel Govern el recaptat ha d’anar a una caixa comuna (tapar forats) on decidirà se-gons projectes més convenients on invertir.

El mal finançament de Balears cal nego-ciar-la i discutir-la amb Madrid o mitjançant un augment d’impostos a les rendes més altes. Considerem una irresponsabilitat que la despesa social se sufragui amb impostos al turisme, una font de recursos insegura.

b) Territorialitat de l’impost.

Podem planteja que els ingressos generats per l’impost tinguin com a finalitat princi-pal revertir l’impacte mediambiental allí on el turisme té més impacte. Per aquest motiu Podem plantegi fixar uns percentat-ges mínims ja tancats de la recaptació per a Menorca, Eivissa i Formentera i màxims per a Mallorca, amb el que no està d’acord el Govern. A més, la proposta de Podem és que el 90 per cent de la recaptació es destini a aquest repartiment ja fixat per illes i que el 10% restant vagi a un Fons Solidari interilles, on el Govern a partir de les propostes que realitzi la comissió que es crearà per analitzar els projectes. No obstant això, la postura del Govern és que únicament es destini a territorialitat un màxim del 30% de la recaptació realitzada per cada illa i la resta ho decideixi el pro-pi Govern€ ja que la decisió de la Comissió que nomenen no serà vinculant.

c) Participació de la ciutadania en l’elec-ció dels projectes.

Des de Podem defensem el dret de la ciutadania a participar en els as-sumptes públics de forma direc-ta, tal com es recull en la Constitució. No obstant això, el Govern defensa que la participació s’exerceixi mitjançant els representants públics, assegurant que els ciutadans no estan acostumats a vo-tar i no participen i es cansen de votar. El nostre objectiu és aconseguir una de-

mocràcia par-ticipativa i, per tant, volem co-mençar el camí donant-li a la ciu-tadania la possi-bilitat de participar i escollir, almen-ys, un 30% dels projectes presentats. Segons la Consellera Fina Santiago, la participació de la ciutadania afavoriria als lobbies, que s’organitzarien per votar determinats projectes, o aquelles locali-tats de més població, que traurien avan-ci més projectes que les localitats men-ys poblades. És a dir, que els ciutadans i la nostra Societat no està preparada per votar i participar en les decisions que els competeixen, “no hem aconseguit com a Societat la majoria d’edat” per poder vo-tar i decidir sobre la nostra destinació. No van admetre a cap moment la pos-sibilitat que el 30% dels projectes anes-sin decidits pels ciutadans, ni tan sols que un sol projecte per illa ho anés. Des de PODEM, creiem fermament en la ne-cessitat d’establir l’impost turístic, però és indispensable incloure les nostres esmenes per fer-ho més mediambiental i no compar-tim que el Govern es financi amb el recaptat. A causa d’aquests desacords hem pres la decisió d’aixecar-nos de la tau-la de negociació després de 6 h i mit-jana, sense haver aconseguit cap acos-tament real a les nostres posicions. Estem a favor de la creació d’aquest im-post, és necessari, però no en els termes que plantegen els partits polítics que con-formen el Govern€ és per això que ens hem abstingut avui en les esmenes a la totalitat i lluitarem i explicarem amb total claredat i transparència cadascuna de les nostres es-menes, per aconseguir que aquesta sigui la Llei més favorable a tota la ciutadania.

En què ens beneficia la Facultat de Medicina a les Illes Balears?

El Govern insisteix: “ecocaixa” en vers d’ecotaxa

David MartínezDiputat IB

Montse SeijasDiputada IB

MARÇ 2016PODEM.AL CONSELL DE MALLORCA

CONSELLERIA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA I PRESIDÈNCIA

Repensem Mallorca

Iniciativa de solidaritat a Quios

DI de Menors

Dia internacionalde la dona

Repensem Mallorca ha continuat vi-sitant els pobles de l’illa. Aquesta campanya impulsada des de la Con-selleria de Presidència i Participació Ciutadana és una passa més cap al nou model de Consell que volem, do-nant un fort impuls al municipalisme i obrint la institució als Ajuntaments i entitats locals, els més propers als mallorquins i mallorquines. Els con-sellers Jesús Jurado i Sandra Espeja, junt amb la consellera electa i porta-veu del Grup polític de Podem, Au-rora Ribot, van visitar Santa Maria on van coincidir amb els companys de Movem Santa Maria. Després va ser

el torn d’Inca; en breu s’hauran visi-tat tots els municipis de l’illa i s’haurà parlat amb més de 400 entitas, re-captant una informació cabdal per a la tasca que ens hem encomanat.

Per tal de millorar la transparència de l’institució i fer-la visible, el segon semestre de 2016 s’obrirà una Oficina de Transparència on hi haurà atenció ciutadana per tal de donar tota la in-formació que la ciutadania reclami, tant de manera presencial com te-lemàtica.

Coincidint amb el aniversari de la RADS, es va llegir al Consell la Decla-

ració Institucional a favor de la lluita

del poble sahrauí i del seu dret a fer

un referèndum. L’encarregat de fer-

ho va ser el vicepresident segon Je-

sús Jurado.

Conjuntament amb el Fons Mallorquí de Solidaritat s’ha duit a terme una iniciativa de solidaritat i suport hu-manitari a l’illa de Quios, que pateix durament la crisi de les persones re-fugiades de Síria. El Consell vol donar exemple d’implicació agafant la inicia-tiva, ja que els refugiats no estan arri-bant, són les institucions les què ens movem iniciant una col.laboració amb les insititucions locals de l’illa en un projecte d’agermanament inter-illes,

demostrant així que la generositat del

poble mallorquí ha contagiat també

la institució que el representa.

Aquesta iniciativa va portar a què al

darrer Ple del Consell s’introduís amb

caràcter d’urgència una declaració

institucional el defensa dels drets de

les persones refugiades, que podeu

llegir íntegrament al següent enllaç:

Declaració Institucional

S’ha iniciat el procés participatiu de

benestar social Mallorca Inclusiva,

amb jornades técniques, per entitats

i politiques, que es fa de forma coor-

dinada entre totes dels Direccions In-

sulars de l’IMAS, entre elles la de Me-

nors, gestionada per Podem.

Tots els partits que conformen

l’equp de Govern al Consell de Ma-

llorca fan una aposta forta pel la

igualtat, per aquest motiu totes les

Conselleries es van implicar en les

distintes accions que es van dur a

terme pel Dia Internacional de la

Dona, que es celebra el 8 de març.

Es tracta d’una data important

que no ha de passar desapercebu-

da, més en uns

moments en

què les violèn-

cies masclistes

estan presents

als diaris dia sí

i dia també.

Estam llui-

tant per a que

aquest dia no

s’entengui com

una discrimi-

nació positiva

cap a les dones, sinó com una ne-

cessitat que ens assalta dia a dia

i que des de les institucions es-

tam obligats a visibilitzar i fer-ne

pedagogia, per tal d’acabar amb

aquesta injusta xacra social que

és el masclisme, en totes les seves

formes.

MARÇ 2016PODEM.

CONSELLERIA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA I PRESIDÈNCIA

Breus Direcció Insular d’IgualdatVisita institucional al mòdul de do-

nes de la presó de Palma. Junt amb

el regidor d’Igualtat de l’Ajuntament

de Palma, ens interessàrem per la si-

tuació d’unes dones amb especial si-

tuació de vulnerabilitat social. Al llarg

de l’any es realitzaran 8 tallers per a

les preses, proposats des d’aquesta

Direcció Insular.

Dijous 4 de Febrer vaig anar a visitar a l’Associació AM-PEB, per conèixer com s’organitzen, quines activitats realitzen, quins projectes tenen i les seves demandes cap als partits polítics. AMPEB (Asociación de Ma-yores por el Empleo de Baleares) és “una entitat sense ànim de lucre que desenvolupa la seva activitat orienta-da a minimitzar l’impacte de la des-ocupació i el risc d’exclusió social del col·lectiu de majors de 45 anys des-ocupats”. Aquesta associació dona serveis als seus socis (que paguen, si poden, una quota de 10 euros cada sis mesos) com ara ajuda en la recer-ca de feina, orientació laboral, servei de psicologia, classes d’anglès, orien-tació legal, així com serveis proce-dents de convenis amb sectors pro-fessionals com dentistes, veterinària, perruqueria, etc... Com podem notar, n’hi ha que haurien de ser ofertats per la pròpia administració.

Com podem veure, hi ha serveis que haurien de ser ofertats per la prò-pia administració, que degut a les retallades i austericidi, ha deixat de fer-ho. Arrel d’aquest fet veim que l’autoorganització de la societat pro-bablement es converteixi en un dels elements essencials del present que està per arribar, i l’associacionisme n’és un dels exemples més vius. Les retallades i l’austericidi pot ser hagin ajudat a tornar a pensar com a colec-tiu, el que és segur, es que ha mostrat l’incapacitat de la política recent per respondre amb celeritat als reptes d’un món que canvia de forma ac-celerada. Com va dir Albert Einstein, “Es una locura seguir fent el mateix i esperar obtenir resultats diferents”. I això és el que fa l’administració pú-blica, seguir fent, essencialment, el mateix. És la política la que ho ha de canviar? No, no en exclusiva; és la so-cietat en conjunt qui ha de canviar la forma en que organitzam la nos-tra vida en comú, per això iniciatives com les que AMPEB vol dur enda-vant son tan necessàries. Necessi-tam mesclar la dimensió individual de la nostra vida, amb la dimensió colectiva.

Deix la seva direcció web per a con-tactar-hi. http://empleomas45.com/

Reunions amb distints col·lectius: l’as-sociació Pa i Mel de Sa Pobla i una trobada amb dones d’Artà, després de la qual es va fer una Taula Rodona per parlar de la situació de les cam-breres de pisos.

El 24 de febrer es va reunir el Consell

Rector de l’Institut Balear de la Dona,

per tal de definir els termes de la Llei

d’Igualtat que serà portada al Parla-

ment.

S’ha duit a terme la primera de les sessions a tres bandes amb l’Institut Balear de la Dona, Govern Balear i Presidència del Consell de Mallorca, per avançar en la transferències de competències en matèria d’igualtat. Així mateix s’han iniciat els contactes amb regidores de Clavià per a fomen-tar polítiques conjuntes en aquest camp.

Es va realitzar una visita conjunta de les Directores Insulars d’Igualtat i de Relacions Institucionals a la cònsol del Marroc, Sra Hanane Saadi, amb la qual s’acordà col·laborar en temes de dona i igualtat amb el col·lectiu ma-rroquí.

OPINIÓ

Lucas GálvezConseller

AL CONSELL DE MALLORCA

MARÇ 2016PODEM.

GRUP POLÍTIC: ACTIVITAT A LA INSTITUCIÓ

El treball efectuat pels consellers

electes de Podem al Consell de Ma-

llorca sovint no és molt visible, en

tant que no gestionen cap àrea exe-

cutiva, però sí necessari i important.

Es tracta d’un treball de “formigue-

tes”, al més pur estil Podem. Així ens

trobam com les conselleres i con-

sellers del grup polític, assisteixen a

les diverses comissions de les quals

formen part, preparant-les amb an-

terioritat amb comissions mixtes de

membres del partit i experts, com va

ser el cas de la Comissió d’artesania,

a la qual van assistir la consellera Ro-

ser García i el conseller Lucas Gálvez,

comptant amb l’assessorament del

mestre artesà Toni Vich. Un cop for-

mada aquesta comissió es podrà en-

cetar el treball d’impulsar l’artesania

mallorquina des de la institució.

És important mencionar també l’as-

sistència de Roser García i de la

portaveu del Grup, Aurora Ribot, a

l’assemblea de Batles i Batlesses de

Mallorca, a la que el pacte que gover-

na el Consell atorga una gran impor-

tància, insistint com ho està fent, en

transformar el Consell en un verita-

ble “ajuntament d’ajuntaments”, útil i

aglutinador.

També s’està treballant en la comissió

creada per a trobar una data idònia

per a la Diada de Mallorca. Un dia que

tota la societat mallorquina senti seu

i que faci de la Diada la festa unitària

que Mallorca es mereix. Per això els

consellers membres d’aquesta comis-

sió, Iván Sevillano i Roser García han

aportat diferents noms de persones i

col·lectius que poden ajudar a aques-

ta tasca tan controvertida de selec-

cionar aquesta data.

Un treball que també s’ha de destacar és el de la portaveu del Grup, Aurora Ribot, en-carregada de traslladar els acords presos al Grup als altres partits, i alhora d’informar al Grup de diverses decisions i actuacions de les diverses àrees de Govern, i de les rela-cions amb altres grups polítics. Ella va re-presentar al partit a la comissió encarregada de preparar, juntament amb l’Ajuntament de Palma, l’acte unitari al Mur de la Memòria, per recordar als 4 assassinats el 24 de febrer de fa 79 anys: Darder, Jaume, Mateu i Ques.

Els contactes amb les diverses iniciatives de la societat civil són també una de les seves feines, com per exemple la visita efec-tuada per Lucas Gàlvez al Banc d’aliments de Mallorca i a la Creu Roja, a fi de conèixer el seu fun-cionament, les seves actuacions, i sobretot, les seves necessitats, que després traslladà a la resta del grup per establir de forma conjunta unes línies de treball que es puguin dur a terme, dins de les competències que té el Consell.

Impuls de l’artesania mallorquina

Visita al Banc d’aliments

Assemblea de Batles i Batlesses

EMILI DARDER I ALEXANDRE JAUMEANTONI MATEU I ANTONI MARIA QUES

Manifest: Andrés Luis JaumeActuació musicalTorns de paraulaOfrena floral

Organitzen:

COMISSIÓ 24 DE FEBRER

ACTE UNITARI AL MUR DE LA MEMÒRIADiumenge, 28 de febrer, 12 h(Cementeri de Palma)

AL CONSELL DE MALLORCA

MARÇ 2016PODEM.

GRUP POLÍTIC: ACTIVITAT A LA INSTITUCIÓ

També va ser ella, com a responsa-ble dins el Grup de l’àrea de dona i igualtat, la que assistí, juntament amb Elena Ramis, DI de Relacions insti-tucionals, a la IV trobada de femi-nisme organitzada per Podem, amb formació en temes com economia, masclisme, masculinitat, militància i prostitució, i que es van dur a terme a Canàries del 18 al 21 de febrer.

Accions més concretes que també s’han duit a terme des del Grup són:

Norma Territorial Cautelar prèvia al Pla director Sectorial d’Equipaments Comercials.

Amb aquesta norma aprovada pel Ple del Consell de Mallorca es osa fre de forma cautelar a certs aspectes de la normativa d’equipaments comercials vigent. Evitant, principalment, la pro-liferació d’Equipaments Comercials en aquests mesos previs a la redacció del nou marc legal. Des de Podem tenim molt clar que aquesta és la legislatu-ra del canvi, i en aquest sentit hem d’avançar-nos al possible “efecte cri-dada” que pugui donar-se per part de diferents lobbies empresarials davant la modificació d’un bon conjunt de normatives i lleis que estem plantejant.

Ordenança Fiscal Reguladora de la Taxa per l’Activitat Administrativa de Subrogació Insular en les Competèn-cies Municipals de Disciplina Urbanís-tica.

Com ja és sabut un dels acords del pacte va ser la remodelació i canvi en la política, gestió i estructura de l’Agència de Protecció de la Legalitat Urbanísti-ca i Territorial de Mallorca; disciplina urbanística. Aquesta ordenança Fiscal, en la qual Podem ha col·laborat molt activament, suposarà un impuls per a aquells municipis que no estiguin per

la labor a desenvolupar i actuar com es mereix, sobre la disciplina urbanística del seu municipi. Si el Consell es veu obligat a subrogar-se i actuar d’ofici (com dicta la Llei), el municipi haurà de pagar una taxa pels costos que el Consell assumeix; tenint en compte que únicament ho fa per deixadesa de funcions dels municipis. El que desitja-ríem és que mai hagués de ser aplica-da, ja que ha de servir com un “incen-tiu” perquè els ajuntaments comencin a actuar en la matèria com toca, cosa que no s’ha vingut fent fins ara. Però enfront de la inacció municipal, el Con-sell ha de vetllar per la protecció del sòl; i considerem que aquest cost no han de sufragar-ho totes les ciutada-nes i ciutadans de l’illa, sinó solament aquells municipis que no estiguin fent

bé la seva labor.

Col·laboració en el procés d’Esmenes i aprovació de la nova Llei d’Impost Turístic dels Illes Balears.

El conseller Iván Sevillano, com a re-presentant en la matèria del GP de Po-dem al Consell de Mallorca, col·labora amb les companyes i companys del Parlament, i experts de la societat civil, per desenvolupar i defensar el projec-te d’esmenes a l’esborrany proposat pel Govern. És per tant un treball en el qual el Grup Polític del Consell de Mallorca ha participat i pogut apor-tar el seu punt de vista i idiosincràsia insular. Per tant podem dir que anem per complet de la mà amb les postures que Podem, des dell Parlament, està defensant davant la resta de partits.

Mantenint les seves responsabi-litats dins el partit, Aurora Ribot també va ser una de les encarre-gades de presentar la Llei 25 als cercles de Bunyola, Sóller, Cal-vià i Alcúdia, dins el marc de les presentacions que es van dur a terme arreu de l’illa d’aquesta llei tan urgent com imprescindible per al rescat ciutadà.

IV trobada de feminisme

Altres accions al Consell

Llei 25

AL CONSELL DE MALLORCA