BUTLLETÍ OFICIAL - cortsvalencianes.es€¦ · Proposició no de llei sobre la conciliació...

BUTLLETÍ OFICIAL

SUMARI SUMARIO

València, 18 d’abril de 2018

IX Legislatura

Número 266

I. TEXTOS APROVATS

A. LLEIS I ALTRES NORMES

Llei, de la Generalitat, de modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44546

B. RESOLUCIONS I MOCIONS

1. Resolucions

Resolució 1.363/IX sobre l’elecció de la secretària segona de la Mesa de les Corts, aprovada pel Ple de les Corts en la sessió realitzada el 4 d’abril de 2018 . . . . . 44578

Resolució 1.364/IX, sobre la creació d’una comissió especial d’estudi de reforma de la política agrària comuna (PAC), aprovada pel Ple de les Corts en la sessió de 5 d’abril de 2018 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44579

I. TEXTOS APROBADOS

A. LEYES Y OTRAS NORMAS

Ley, de la Generalitat, de modificación de la Ley 10/2014, de 29 de diciembre, de la Generalitat, de salud de la Comunitat Valenciana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44546

B. RESOLUCIONES Y MOCIONES

1. Resoluciones

Resolución 1.363/IX sobre la elección de la secretaria segunda de la Mesa de Les Corts, aprobada por el Pleno de Les Corts en la sesión realizada el 4 de abril de 2018 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44578

Resolución 1.364/IX, sobre la creación de una comisión especial de estudio de reforma de la política agraria común (PAC), aprobada por el Pleno de Les Corts en la sesión de 5 de abril de 2018 . . . . . . . . . . . . 44579

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44543

II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ

B. PROPOSICIONS DE LLEI

Proposició de llei reguladora dels animals domèstics en la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 90.674). No presa en consideració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44581

E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

4. Proposicions no de llei i altres proposicions

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la convocatòria del debat de l’estat de les autonomies, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 97.357) . . . . . . . . . . . 44583

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el restabliment de la subscripció obligatòria del conveni especial de Seguretat Social de les cuidadores i els cuidadors no professionals de persones en situació de dependència i l’ingrés de la seua cotització corresponent a càrrec exclusivament de l’Estat, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 97.625) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44584

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la creació d’una app de seguiment i difusió de l’activitat parlamentària de les Corts, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 98.063) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44587

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre l’eradicació del frau fiscal, l’elusió fiscal i els paradisos fiscals, presentada pel Grup Parlamentari Podemos-Podem (RE número 98.220) . . . 44588

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el finançament a l’Autoritat del Transport Metropolità de València (ATMV), presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 98.527) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44590

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el compliment de les mesures aprovades en el Pacte d’Estat contra la violència de gènere, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 98.583) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44591

Proposició no de llei sobre la senyalització dels punts negres a les carreteres de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 92.139) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44593

Proposició no de llei sobre el foment del turisme industrial patrimonial, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.247) . . . . . . . . . . . 44595

II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN

B. PROPOSICIONES DE LEY

Proposición de ley reguladora de los animales domésticos en la Comunidad Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 90.674). No toma en consideración . . . . . . . . . . 44581

E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN

4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la convocatoria del debate del estado de las autonomías, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 97.357) . . . . . . . . . . 44583

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el restablecimiento de la suscripción obligatoria del convenio especial de Seguridad Social de las cuidadoras y los cuidadores no profesionales de personas en situación de dependencia y el ingreso de su cotización correspondiente a cargo exclusivamente del Estado, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 97.625) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44584

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la creación de una app de seguimiento y difusión de la actividad parlamentaria de Les Corts, presentada por el Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 98.063) . . . . . . . . . 44587

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la erradicación del fraude fiscal, la elusión fiscal y los paraísos fiscales, presentada por el Grupo Parlamentario Podemos-Podem (RE número 98.220) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44588

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la financiación a la Autoridad del Transporte Metropolitano de València (ATMV), presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 98.527) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44590

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el cumplimiento de las medidas aprobadas en el Pacto de Estado contra la violencia de género, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 98.583) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44591

Proposición no de ley sobre la señalización de los puntos negros en las carreteras de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 92.139) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44593

Proposición no de ley sobre el fomento del turismo industrial patrimonial, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.247) . . . . . . . . . 44595

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44544

Proposició no de llei sobre la modificació de la regulació de les vendes en règim de promoció, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.248) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44597

Proposició no de llei sobre la implicació de forma activa en el projecte europeu Eurovelo, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.249) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44598

Proposició no de llei sobre l’atenció específica als menors i adolescents diagnosticats amb càncer, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.250) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44601

Proposició no de llei sobre la modificació de la regulació de l’Alt Consell Consultiu en R+D+I de la Presidència de la Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.733) . . . . . . . . . . . 44601

Proposició no de llei sobre la prevenció de la violència de gènere contra les dones i les xiquetes, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.991) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44603

Proposició no de llei sobre la millora de la qualitat de vida dels pacients de lupus, presentada pels diputats no adscrits Domingo Rojo Sánchez, Alexis Frederic Marí Malonda, Alberto García Salvador, David de Miguel Martínez i Covadonga Peremarch Palomares (RE número 91.198) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44607

Proposició no de llei sobre l’agilitació de la tramitació de la proposició de llei contra la discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere i característiques sexuals, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 93.076) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44609

Proposició no de llei sobre la conciliació laboral i familiar i la coresponsabilitat, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 93.094) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44611

Proposició no de llei sobre el desenvolupament d’un pla de formació en cures pal·liatives i d’atenció a persones dependents per a cuidadors de l’entorn familiar o cuidadors no professionals, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 93.318) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44612

Proposició no de llei sobre la precària situació laboral dels treballadors de Correus, presentada pel Grup Parlamentari Podemos-Podem (RE número 93.383) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44615

Proposició no de llei sobre la convocatòria de la Mesa de Treball de les Corts sobre Treball Autònom, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 93.401) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44616

Proposició no de llei sobre el nou trajecte de l’AVE Castelló-Madrid, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 93.465) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44617

Proposició no de llei sobre la millora i la recuperació de la totalitat del traçat de la Via Verda d’Ojos Negros, presentada pel Grup Parlamentari Podemos-Podem (RE número 93.530) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44618

Proposición no de ley sobre la modificación de la regulación de las ventas en régimen de promoción, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.248) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44597

Proposición no de ley sobre la implicación de forma activa en el proyecto europeo Eurovelo, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.249) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44598

Proposición no de ley sobre la atención específica a los menores y adolescentes diagnosticados con cáncer, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.250) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44601

Proposición no de ley sobre la modificación de la regulación del Alto Consejo Consultivo en I+D+I de la Presidencia de la Generalitat, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.733) 44601

Proposición no de ley sobre la prevención de la violencia de género contra las mujeres y las niñas, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.991) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44603

Proposición no de ley sobre la mejora de la calidad de vida de los pacientes de lupus, presentada por los diputados no adscritos Domingo Rojo Sánchez, Alexis Frederic Marí Malonda, Alberto García Salvador, David de Miguel Martínez y Covadonga Peremarch Palomares (RE número 91.198) . . . . . . . . . . . . . . . . . 44607

Proposición no de ley sobre la agilización de la tramitación de la proposición de ley contra la discriminación por orientación sexual, identidad o expresión de género y características sexuales, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 93.076) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44609

Proposición no de ley sobre la conciliación laboral y familiar y la corresponsabilidad, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 93.094) . . . . . 44611

Proposición no de ley sobre el desarrollo de un plan de formación en cuidados paliativos y de atención a personas dependientes para cuidadores del entorno familiar o cuidadores no profesionales, presentada por el Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 93.318) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44612

Proposición no de ley sobre la precaria situación laboral de los trabajadores de Correos, presentada por el Grupo Parlamentario Podemos-Podem (RE número 93.383) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44615

Proposición no de ley sobre la convocatoria de la Mesa de Trabajo de Les Corts sobre Trabajo Autónomo, presentada por el Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 93.401) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44616

Proposición no de ley sobre el nuevo trayecto del AVE Castellón-Madrid, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 93.465) . . . . . . . . . 44617

Proposición no de ley sobre la mejora y la recuperación de la totalidad del trazado de la Vía Verde de Ojos Negros, presentada por el Grupo Parlamentario Podemos-Podem (RE número 93.530) . 44618

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44545

5. Propostes de creació de comissions

Proposta de creació d’una comissió especial d’investigació sobre el possible finançament il·legal del PSPV-PSOE i Bloc, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 98.516) . . . . . . . . . . . 44620

H. PREGUNTES TRAMITADES PER LA MESA DE LES CORTS

3. Preguntes a respondre per escrit

a) Preguntes que es formulen

Preguntes números 40.374 a 40.394 i 40.398 a 40.498 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44622

Preguntes números 40.499 a 40.557 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44656

VI. AGÈNCIA DE PREVENCIÓ I LLUITA CONTRA EL FRAU I LA CORRUPCIÓ DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Resolució d’1 de març de 2018, del director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, per la qual s’aprova la relació de llocs de treball de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44673

5. Propuestas de creación de comisiones

Propuesta de creación de una comisión especial de investigación sobre la posible financiación ilegal del PSPV-PSOE y Bloc, presentada por el Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 98.516) . . . . . . . . . 44620

H. PREGUNTAS TRAMITADAS POR LA MESA DE LES CORTS

3. Preguntas a responder por escrito

a) Preguntas que se formulan

Preguntas números 40.374 a 40.394 y 40.398 a 40.498 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44622

Preguntas números 40.499 a 40.557 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44656

VI. AGENCIA DE PREVENCIÓN Y LUCHA CONTRA EL FRAUDE Y LA CORRUPCIÓN DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Resolución de 1 de marzo de 2018, del director de la Agencia de Prevención y Lucha contra el Fraude y la Corrupción de la Comunitat Valenciana, por la que se aprueba la relación de puestos de trabajo de la Agencia de Prevención y Lucha contra el Fraude y la Corrupción de la Comunitat Valenciana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44673

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44546

I. TEXTOS APROBADOS

A. LEYES Y OTRAS NORMAS

Ley, de la Generalitat, de modificación de la Ley 10/2014, de 29 de diciembre, de la Generalitat, de salud de la Comunitat Valenciana

PRESIDENCIA DE LES CORTS

De conformidad con el artículo 95.1 del Reglamento de Les Corts, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts de la Ley, de la Generalitat, de modificación de la Ley 10/2014, de 29 de diciembre, de la Generalitat, de salud de la Comunitat Valenciana.

Palau de les Corts València, 5 de abril de 2018

El presidente Enric Morera i Català

PLENO DE LES CORTS

El Pleno de Les Corts, en sesión celebrada el día 5 de abril de 2018, ha debatido el dictamen de la Comisión de Sanidad y Consumo, sobre el Proyecto de ley de la Generalitat, de modificación de la Ley 10/2014, de 29 de diciembre, de la Generalitat, de salud de la Comunitat Valenciana, y las enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios .

Finalmente, el Pleno de Les Corts, en virtud de lo establecido en el artículo 21.1 del Estatuto de autonomía y de acuerdo con el artículo 121 del Reglamento de Les Corts, ha aprobado la siguiente ley de la Generalitat:

LEY DE LA GENERALITAT, DE MODIFICACIÓN DE LA LEY 10/2014, DE 29 DE DICIEMBRE, DE LA GENERALITAT, DE SALUD DE LA COMUNITAT VALENCIANA

PREÁMBULO

I

Desde la aprobación de la Ley de salud de la Comunitat Valenciana (Ley 10/2014, de 29 de diciembre, de la Generalitat), la estructura orgánica básica de la administra-ción de la Generalitat ha sido objeto de importantes cambios.

En el ámbito sanitario se concretó en la creación de la nueva Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública marcada por una clara vocación de universalización y gestión pública.

El acceso a una atención sanitaria integral, de calidad, en condiciones de equidad y de universalidad es un derecho fundamental de toda persona.

I. TEXTOS APROVATS

A. LLEIS I ALTRES NORMES

Llei, de la Generalitat, de modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana

PRESIDÈNCIA DE LES CORTS

De conformitat amb l’article 95.1 del Reglament de les Corts, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts de la Llei, de la Generalitat, de modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana.

Palau de les Corts València, 5 d’abril de 2018

El president Enric Morera i Català

PLE DE LES CORTS

El Ple de les Corts, en la sessió realitzada el dia 5 d’abril de 2018, ha debatut el dictamen de la Comissió de Sanitat i Consum sobre el Projecte de llei, de la Generalitat, de modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, i les esmenes presentades pels grups parlamentaris .

Finalment, el Ple de les Corts, en virtut del que hi ha establit en l’article 21.1 de l’Estatut d’autonomia i d’acord amb l’article 121 del Reglament de les Corts, ha aprovat la llei de la Generalitat següent:

LLEI, DE LA GENERALITAT, DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI 10/2014, DE 29 DE DESEMBRE, DE LA GENERALITAT, DE SALUT DE LA COMUNITAT VALENCIANA

PREÀMBUL

I

Des de l’aprovació de la Llei de salut de la Comunitat Valenciana (Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat), l’estructura orgànica bàsica de l’administració de la Generalitat ha sigut objecte de canvis rellevants.

En l’àmbit sanitari es va concretar en la creació de la nova Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, marcada per una clara vocació d’universalització i gestió pública.

L’accés a una atenció sanitària integral, de qualitat, en condicions d’equitat i d’universalitat és un dret fonamental de tota persona .

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44547

Velar por el cumplimiento del derecho universal a la protección de la salud de la ciudadanía constituye una exigencia jurídica.

Las reformas que pretende impulsar esta ley están encami-nadas a conformar una sanidad pública, eficiente, gratuita y de calidad que, desde los principios de la equidad y la universalidad, configure un marco regulador de la asistencia sanitaria y la salud pública que garantice unas prestaciones y asistencia dignas y adecuadas a los avances de las ciencias de la salud, así como desarrollar la mejora de la humanización de la sanidad .

II

La salud es un derecho universal, reconocido en la Constitución de la Organización Mundial de la Salud (OMS), la cual establece que el goce del grado máximo de salud que se pueda lograr es uno de los derechos fundamentales de todo ser humano. El derecho a la protección de la salud también se reconoce en el artículo 43 de la Constitución española, siendo un recurso para la vida, un valor que permite a las personas llevar una vida individual y socialmente satisfactoria y productiva. Esto ha sido recogido en textos como la Ley general de salud pública (Ley 33/2011, de 4 de octubre), en la que se enumeran aquellos factores que, de una manera u otra, afectan a la salud. Así, se alude al entorno familiar, la educación, los bienes materiales, las desigualdades sociales y económicas, el acceso al trabajo y su calidad, el diseño y los servicios de las ciudades y barrios, la calidad del aire que se respira, del agua que se bebe, de los alimentos que se comen, los animales con los que convivimos, el ejercicio físico que se realiza, el entorno social y medioambiental de las personas.

En este contexto, las acciones de gobierno, a cualquier nivel, las intervenciones públicas o privadas, tienen en mayor o menor grado repercusión sobre el estado de salud de la ciudadanía. Bajo esa óptica, la salud en todas las políticas (STP) se erige como un factor fundamental a la hora de diseñar las acciones necesarias para garantizar el derecho a la salud de la población más allá del ámbito específico de los servicios sanitarios.

En sintonía con esta necesidad, desde el sistema valenciano de salud se deben facilitar y potenciar aquellas estrategias que pongan en valor y refuercen los activos para la salud. Bajo este concepto se incluyen los factores o recursos que mejoren la capacidad de las personas, grupos, comunidades, poblaciones, sistemas sociales e instituciones para mantener y sostener la salud y el bienestar y que les ayuden a reducir las desigualda-des en salud. Los activos para la salud pueden actuar a nivel individual, familiar y comunitario y tienen como denominador común la capacidad de fortalecer la habilidad de las personas o grupos para mantener o mejorar la salud.

Del mismo modo, el sistema valenciano de salud aboga por el empoderamiento de las personas y las comunidades en su relación con la salud. Este proceso se define como aquel mediante el cual tanto las personas como las comunidades referidas adquieren un mayor control sobre las decisiones y acciones que afectan a su salud. A través de este empodera-miento las personas fortalecen sus capacidades, confianza, visión y protagonismo individual y colectivo para impulsar cambios positivos en las situaciones que afectan a su salud.

Vetllar pel compliment del dret universal a la protecció de la salut de la ciutadania constitueix una exigència jurídica.

Les reformes que pretén impulsar aquesta llei estan adreçades a conformar una sanitat pública, eficient, gratuïta i de qualitat, la qual, des dels principis de l’equitat i la univer-salitat, configure un marc regulador de l’assistència sanitària i la salut pública que garantisca unes prestacions i assistència dignes i adequades als avanços de les ciències de la salut, com també desenvolupar la millora de la humanització de la sanitat .

II

La salut és un dret universal, reconegut en la Constitució de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la qual estableix que el gaudi del grau màxim de salut que es puga aconseguir és un dels drets fonamentals de tot ésser humà. El dret a la protecció de la salut també es reconeix en l’article 43 de la Constitució espanyola, i és un recurs per a la vida, un valor que permet a les persones portar una vida individualment i socialment satisfactòria i productiva. Això ha sigut recollit en textos com la Llei general de salut pública (Llei 33/2011, de 4 d’octubre), en la qual s’enumeren els factors que, d’una manera o d’una altra, afecten la salut. Així, s’al·ludeix a l’entorn familiar, l’educació, els béns materials, les desigual-tats socials i econòmiques, l’accés al treball i la seua qualitat, el disseny i els serveis de les ciutats i els barris, la qualitat de l’aire que respirem, de l’aigua que bevem, dels aliments que es consumeixen, els animals amb què convivim, l’exercici físic que es fa, l’entorn social i mediambiental de les persones.

En aquest context, les accions de govern, a qualsevol nivell, les intervencions públiques o privades, tenen en major o menor grau repercussió sobre l’estat de salut de la ciutada-nia. Sota aquesta òptica, la salut en totes les polítiques (STP) s’erigeix com un factor fonamental a l’hora de dissenyar les accions necessàries per a garantir el dret a la salut de la població més enllà de l’àmbit específic dels serveis sanitaris.

En sintonia amb aquesta necessitat, des del sistema valencià de salut s’han de facilitar i potenciar aquelles estratègies que posen en valor i reforcen els actius per a la salut. Sota aquest concepte s’inclouen els factors o els recursos que milloren la capacitat de les persones, els grups, les comunitats, les poblacions, els sistemes socials i les institucions per a mantenir i sostenir la salut i el benestar i que els ajuden a reduir les desigualtats en salut. Els actius per a la salut poden actuar a escala individual, familiar i comunitària i tenen com a denominador comú la capacitat d’enfortir l’habilitat de les persones o els grups per a mantenir o millorar la salut .

De la mateixa manera, el sistema valencià de salut advoca per l’apoderament de les persones i les comunitats en la seua relació amb la salut. Aquest procés es defineix com aquell per mitjà del qual tant les persones com les comunitats referides adquireixen un major control sobre les decisions i les accions que afecten la seua salut. A través d’aquest apoderament les persones enforteixen les seues capacitats, confiança, visió i protagonisme individual i col·lectiu per a impulsar canvis positius en les situacions que afecten la seua salut.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44548

III

El Plan de salud 2016-2020 es la hoja de ruta para la planifi-cación de las políticas de salud en la Comunitat Valenciana. Su contenido se orienta al compromiso de impulsar y contribuir al desarrollo de políticas públicas saludables. Su objetivo, en síntesis, sería la transformación del sistema sanitario desde una perspectiva innovadora que englobe los principales problemas de salud de las personas en todas las etapas y entornos de la vida .

Estos planes, bajo el lema «Salud en todas las edades. Salud en todas las políticas», se configuran en torno a grandes líneas estratégicas. Por un lado, la innovación y la reorienta-ción del sistema sanitario, su orientación hacia las personas con enfermedades crónicas y, por otro, la necesidad de reducir las desigualdades en salud y el cuidado de la salud en todas las etapas y en todos los entornos de la vida .

IV

Asimismo, la Estrategia de salud mental 2016-2020 se sustenta sobre la atención comunitaria como herramienta de planificación para mejorar la salud mental de las personas.

V

Asimismo, la presente ley incluye aspectos derivados de la Convención sobre los derechos de las personas con discapaci-dad, aprobada por las Naciones Unidas el 13 de diciembre de 2006 y que posteriormente fue ratificada por España el 3 de diciembre de 2007, en vigor desde el 3 de mayo de 2008. Dicha convención ha obligado al legislador a adaptar dicho texto al ordenamiento jurídico español. Prueba de ello es el Real decreto legislativo 1/2013, de 29 de noviembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley general de derechos de las personas con discapacidad y de su inclusión social.

La meta de toda sociedad que aspira a ser inclusiva va en las líneas que define la convención, y en lo que atañe concre-tamente al aspecto de la salud se trata de poner el foco en cuestiones como la accesibilidad, la formación, los servicios, el trato y cuidados, la no discriminación. En definitiva, un nuevo empuje para conseguir una sanidad universal e inclusiva.

VI

La legislación vigente ampara que la Generalitat diseñe su propio modelo sanitario, en función de sus peculiaridades. En este contexto normativo, el objetivo principal de esta modificación es acomodar el sistema valenciano de salud a los retos y complejidad de la gestión asistencial de salud con un modelo de gestión eminentemente público y un nuevo modelo de organización.

La Comunitat Valenciana cuenta actualmente con 24 departamentos de salud. La mayoría de ellos está gestionada de manera directa. A la convicción de que la gestión pública directa es garantía de calidad y equidad se une la necesidad de poder establecer una mejor organización para lograr un mayor aprovechamiento de los recursos públicos. Esto hace necesario garantizar un modelo de gestión de centros y servicios que se caracterice preferentemente por la gestión directa, coherente con la opción preferente por la gestión pública de los servicios sanitarios recogida en esta ley. El fin es asegurar la igualdad efectiva de acceso a los servicios y actuaciones sanitarias así

III

El Pla de salut 2016-2020 és el full de ruta per a la planifica-ció de les polítiques de salut a la Comunitat Valenciana. El seu contingut s’orienta al compromís d’impulsar i contribuir al desenvolupament de polítiques públiques saludables. El seu objectiu, en síntesi, seria la transformació del sistema sanitari des d’una perspectiva innovadora que englobe els principals problemes de salut de les persones en totes les etapes i entorns de la vida .

Aquests plans, sota el lema «Salut en totes les edats. Salut en totes les polítiques», es configuren entorn de grans línies estratègiques. D’una banda, la innovació i la reorientació del sistema sanitari, l’orientació cap a les persones amb malalties cròniques i, d’un altra, la necessitat de reduir les desigualtats en salut i l’atenció de la salut en totes les etapes i en tots els entorns de la vida .

IV

Així mateix, l’Estratègia de salut mental 2016-2020 se sustenta sobre l’atenció comunitària com a eina de planifica-ció per a millorar la salut mental de les persones.

V

Així mateix, aquesta llei inclou aspectes derivats de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada per les Nacions Unides el 13 de desembre de 2006 i que posteriorment va ser ratificada per Espanya el 3 de desembre de 2007, en vigor des del 3 de maig de 2008. Aquesta convenció ha obligat el legislador a adaptar el text esmentat a l’ordenament jurídic espanyol. Prova d’això és el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social.

La meta de tota societat que aspira a ser inclusiva va en les línies que defineix la convenció, i en el que afecta concretament l’aspecte de la salut es tracta de posar el focus en qüestions com ara l’accessibilitat, la formació, els serveis, el tracte i les cures, la no-discriminació. En definitiva, un nou impuls per a aconseguir una sanitat universal i inclusiva.

VI

La legislació vigent empara que la Generalitat dissenye el seu propi model sanitari, en funció de les seues peculiaritats. En aquest context normatiu, l’objectiu principal d’aquesta modificació és acomodar el sistema valencià de salut als reptes i la complexitat de la gestió assistencial de salut amb un model de gestió eminentment públic i un nou model d’organització.

La Comunitat Valencià té en l’actualitat 24 departaments de salut, la majoria dels quals es gestionen de manera directa. A la convicció que la gestió pública directa és garantia de qualitat i equitat s’afegeix la necessitat de poder establir una millor organització per a aconseguir un major aprofitament dels recursos públics. Això fa necessari garantir un model de gestió de centres i serveis que es caracteritze preferentment per la gestió directa, coherent amb l’opció preferent per la gestió pública dels serveis sanitaris recollida en aquesta llei. El fi és assegurar la igualtat efectiva d’accés als serveis i les actuacions sanitàries com també una millor organització

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44549

como una mejor organización del sistema valenciano de salud. Se da preferencia a la gestión directa, porque se considera que es el sistema que da mayor garantía de universalidad, de accesibilidad, de equidad, de no discriminación y de no demora en el acceso de la ciudadanía a los servicios y actuaciones sanitarias y de salud pública. Solo en casos excepcionales, cuando se justifique debidamente su estricta necesidad, será posible acudir a la gestión indirecta de los servicios sanitarios públicos. De este modo, una opción preferente por la gestión pública directa, como se determina en el articulado de esta ley, no es por sí misma excluyente, de otras formas de gestión que, en todo caso, se respetan de acuerdo con la legislación básica y no se afecta en modo alguno a la estabilidad presupuestaria.

Para garantizar la libertad de competencia y evitar posiciones de dominio, es necesario establecer limitaciones en la ostentación y, por tanto, adquisición de títulos accionariales o participaciones de los entes titulares de los contactos de gestión vigentes del servicio sanitario integral en régimen de concesión de los departamentos sanitarios, con el objetivo de proteger los intereses de los usuarios, haciendo más eficiente la competencia y redundante en una mayor protección social en una necesidad de carácter básico como es la sanidad pública.

El nuevo modelo debe responder a una mejor y más adecuada integración de los procesos y sistemas asisten-ciales y de salud pública o de asistencia sociosanitaria. El objetivo marcado es ofrecer al paciente, en el proceso asistencial, la integración de los diferentes niveles de atención (primaria, secundaria y terciaria), desde que la persona entre en el sistema sanitario, a través de la atención primaria, hasta la terminación de su proceso asistencial. En todo momento garantizando una atención óptima, de calidad, accesibilidad, equidad y eficiencia.

Al tiempo, se favorece el trabajo en red entre los profesiona-les que interactúan en el proceso a nivel interdepartamental. Con ello también se pretende lograr un mejor aprove-chamiento y una más adecuada integración e interoperabi-lidad de los recursos, servicios e instrumentos de gestión actualmente existentes en los diferentes departamentos.

VII

Todos estos hechos motivan la necesidad de incorporar sus contenidos y objetivos a la vigente Ley de salud de la Comunitat Valenciana.

Esta disposición está incluida en el Plan normativo de la administración de la Generalitat para 2017.

Asimismo, esta ley se adecua a los principios de buena regulación previstos en el artículo 129 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del procedimiento administrativo común de las administraciones públicas. Su necesidad y eficacia están ampliamente justificadas en todas las líneas que anteceden de la presente exposición de motivos, donde se ha identificado los fines perseguidos con esta modificación legislativa, que se considera el instrumento más adecuado, puesto que solo modificando la Ley de salud de la Comunitat Valenciana, es posible conseguir los fines y objetivos que se persiguen con esta reforma. Se justifica la proporcionalidad ya que solo se ha modificado aquello que se considera imprescindible para un cambio de rumbo en la orientación de la organización y gestión de la atención sanitaria y de salud pública en la Comunitat Valenciana. Se garantiza el principio de seguridad

del sistema valencià de salut. Es dóna preferència a la gestió directa, perquè es considera que és el sistema que dóna major garantia d’universalitat, d’accessibilitat, d’equitat, de no-discriminació i de no-demora en l’accés de la ciutadania als serveis i les actuacions sanitàries i de salut pública. Només en casos excepcionals, quan se’n justifique degudament l’estricta necessitat, serà possible acudir a la gestió indirecta dels serveis sanitaris públics. D’aquesta manera, una opció preferent per la gestió pública directa, tal com es determina en l’articulat d’aquesta llei, no és per si mateixa excloent d’altres formes de gestió que, en tot cas, es respecten d’acord amb la legislació bàsica i no s’afecta de cap manera l’estabilitat pressupostària.

Per a garantir la llibertat de competència i evitar posicions de domini, és necessari establir limitacions en l’ostentació i, per tant, l’adquisició de títols accionarials o participacions dels ens titulars dels contactes de gestió vigents del servei sanitari integral en règim de concessió dels departaments sanitaris, amb l’objectiu de protegir els interessos dels usuaris, fent més eficient la competència i redundant en una major protecció social en una necessitat de caràcter bàsic com és la sanitat pública.

El nou model ha de respondre a una millor i més adequada integració dels processos i els sistemes assistencials i de salut pública o d’assistència sociosanitària. L’objectiu marcat és oferir al pacient, en el procés assistencial, la integració dels diferents nivells d’atenció (primària, secundària i terciària), des que la persona entre en el sistema sanitari, a través de l’atenció primària, fins que acabe el seu procés assistencial. En tot moment garantint una atenció òptima, de qualitat, accessibilitat, equitat i eficiència.

Alhora, s’afavoreix el treball en xarxa entre els professionals que interactuen en el procés a nivell interdepartamental. Amb això també es pretén aconseguir un millor aprofitament i una més adequada integració i interoperabilitat dels recursos, els serveis i els instruments de gestió actualment existents en els diferents departaments.

VII

Tots aquests fets motiven la necessitat d’incorporar els seus continguts i els seus objectius a la vigent Llei de salut de la Comunitat Valenciana

Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l’administració de la Generalitat per a 2017.

Així mateix, aquesta llei s’adequa als principis de bona regulació previstos en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. La seua necessitat i la seua eficàcia estan àmpliament justificades en totes les línies que antecedeixen d’aquesta exposició de motius, on s’han identificat els fins pretesos amb aquesta modificació legislativa, que es considera l’instrument més adequat, ja que només modificant la Llei de salut de la Comunitat Valenciana és possible aconseguir els fins i els objectius que es pretenen amb aquesta reforma. Es justifica la proporcionalitat ja que només s’ha modificat allò que es considera imprescindible per a un canvi de rumb en l’orientació de l’organització i la gestió de l’atenció sanitària i de salut pública a la Comunitat Valenciana. Es garanteix el principi de seguretat jurídica

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44550

jurídica porque esta reforma es coherente con el resto del ordenamiento jurídico, especialmente con la legislación básica estatal. En la elaboración de este proyecto normativo se ha tenido especial cuidado en respetar el principio de transparen-cia, tanto en la fase de consulta pública, como en el trámite de información y audiencia a las personas interesadas.

Artículo único Modificación de la Ley 10/2014, de 29 de diciembre, de la Generalitat, de salud de la Comunitat Valenciana

Se modifican los artículos 1, 3, 4, 5.4, 7.3, letras e y k del artículo 8.4, 9.1, 9.3, 11.2, letra a del artículo 12.3, 15.1, 15.2, 20.2, 20.5, 21.2, 22, 24.2, 25.3, 26.3, 30.1, 31, 33, 34.1, 34.2, 35, 39, 42.3, 43.3, 45.5, 46.1, 48.1, 49, 50.2, 52, 53.2, el nombre del capítulo II del título V, 54.3, 55.2, 55.3, 55.4, 55.5, 59 .7, letra e del artículo 59.10, 62.5, 69.7, 77, 79.2, 80, letra d del artículo 81.1, 83.2, letras a y d del artículo 85.1, 86.1, 87.2, 90.1 y 102.1; se añade un nuevo capítulo III en el título I comprensivo de los artículos 4 bis y 4 ter; un nuevo capítulo IV en el título I comprensivo de los artículos 4 quater, 4 quinquies y 4 sexies; nuevos apartados 8, 9 y 10 en el artículo 5; una letra h al apartado 2 del artículo 6; nuevos apartados 4, 5, 6 y 7 en el artículo 7; nuevos apartados 3 y 4 en el artículo 11; un artículo 11 bis; un artículo 11 ter; un nuevo apartado 7 al artículo 12; un segundo párrafo en el artículo 17.1; un nuevo apartado 5 en el artículo 22; un nuevo apartado 4 al artículo 23; un nuevo apartado 5 al artículo 26; un nuevo artículo 27 bis; un nuevo artículo 35 bis; un nuevo apartado 3 en el artículo 41; un nuevo apartado 4 en el artículo 42; nuevos artículos 50 bis y 50 ter; nuevos apartados 6, 7 y 8 en el artículo 55; un nuevo apartado 2 en el artículo 56; un nuevo capítulo III en el título V comprensivo del artículo 59 bis; un nuevo capítulo IV en el título V comprensivo de los artículos 59 ter y 59 quater; un nuevo apartado 6 en el artículo 62; un nuevo apartado 11 en el artículo 96 y una nueva disposición adicional cuarta de la Ley 10/2014, de 29 de diciembre, de la Generalitat, de salud de la Comunitat Valenciana, que queda modificada en los siguientes términos:

Uno. Hay que sustituir en toda la ley los siguientes términos:

Donde dice: profesionales sanitarios, Debe decir: personal sanitario.

Dos. Hay que sustituir en toda la ley los siguientes términos:

Donde dice: pacientes, Debe decir: pacientes y personas usuarias.

Tres. Hay que sustituir en toda la ley los siguientes términos:

Donde dice: los menores, Debe decir: las personas menores de edad.

perquè aquesta reforma és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, especialment amb la legislació bàsica estatal. En l’elaboració d’aquest projecte normatiu s’ha tingut especial atenció a respectar el principi de transparència, tant en la fase de consulta pública, com en el tràmit d’informació i audiència a les persones interessades.

Article únic Modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana

Es modifiquen els articles 1, 3, 4, 5.4, 7.3, lletres e i k de l’article 8.4, 9.1, 9.3, 11.2, lletra a de l’article 12.3, 15.1, 15.2, 20.2, 20.5, 21.2, 22, 24.2, 25.3, 26.3, 30.1, 31, 33, 34.1, 34.2, 35, 39, 42.3, 43.3, 45.5, 46.1, 48.1, 49, 50.2, 52, 53.2, el nom del capítol II del títol V, 54.3, 55.2, 55.3, 55.4, 55.5, 56 .2, 59 .7, lletra e de l’article 59.10, 62.5, 69.7, 77, 79.2, 80, lletra d de l’article 81.1, 83.2, lletres a i d de l’article 85.1, 86.1, 87.2, 90.1 i 102.1; s’afegeix un nou capítol III en el títol I comprensiu dels articles 4 bis i 4 ter; un nou capítol IV en el títol I comprensiu dels articles 4 quater, 4 quinquies i 4 sexies; nous apartats 8, 9 i 10 en l’article 5; una lletra h a l’apartat 2 de l’article 6; nous apartats 4, 5, 6 i 7 en l’article 7; nous apartats 3 i 4 en l’article 11; un article 11 bis; un article 11 ter; un nou apartat 7 en l’article 12; un segon paràgraf en l’article 17.1; un nou apartat 5 en l’article 22; un nou apartat 4 en l’article 23; un nou apartat 5 en l’article 26; un nou article 27 bis; un nou article 35 bis; un nou apartat 3 en l’article 41; un nou apartat 4 en l’article 42; nous articles 50 bis i 50 ter; nous apartats 6, 7 i 8 en l’article 55; un nou capítol III en el títol V comprensiu de l’article 59 bis; un nou capítol IV en el títol V comprensiu dels articles 59 ter i 59 quater; un nou apartat 6 en l’article 62, un nou apartat 11 en l’article 96 i una nova disposició addicional quarta de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, que queda modificada en els termes següents:

U. Cal substituir en tota la llei els termes següents:

On diu: professionals sanitaris, Ha de dir: personal sanitari .

Dos. Cal substituir en tota la llei els següents termes:

On diu: pacients, Ha de dir: pacients i persones usuàries.

Tres. Cal substituir en tota la llei els següents termes:

On diu: els menors, Ha de dir: les persones menors d’edat.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44551

Cuatro. Se modifica el artículo 1, que queda redactado como sigue:

Artículo 1. Objeto de la ley

La presente ley tiene por objeto garantizar el derecho a la protección de la salud en el ámbito territorial de la Comunitat Valenciana, reconocido en el artículo 43 de la Constitución española, en el marco de las competencias previstas en los artículos 49.1.11 y 54 del Estatuto de auto-nomía de la Comunitat Valenciana, mediante la promoción de la salud, la prevención de la enfermedad y la ordenación de la atención sanitaria a nivel individual y poblacional, y las prestaciones y servicios necesarios.

Cinco. Se modifica el artículo 3, que queda redactado como sigue:

Artículo 3. Principios rectores

1. El sistema valenciano de salud se orienta a la promoción de la salud, a la prevención de las enfermedades y a la asistencia sanitaria y desarrolla todas sus actividades con arreglo a los siguientes principios rectores:

a) Universalización de la atención sanitaria, garantizando la igualdad efectiva de acceso a los servicios y actuaciones sanita-rias y de salud pública, de conformidad con la legislación vigente.

b) Las políticas de salud estarán orientadas hacia la supera-ción de los desequilibrios territoriales y sociales y, de modo particular, hacia la superación de las desigualdades de salud en la población, entendidas como diferencias sistemáticas, evitables e injustas en el nivel de salud de distintos grupos sociales definidos por identidad de género, orientación sexual, edad, etnia, clase social, situación de discapacidad o dependencia.

c) Las políticas de salud deberán evaluarse en su implemen-tación y en sus resultados con una periodicidad acorde al carácter de la acción implantada.

d) Las políticas de salud, así como sus resultados y evaluación, deberán ser transparentes. La información proporcionada al respecto deberá ser clara, sencilla en formatos accesibles y comprensible para el conjunto de la ciudadanía.

e) El sistema valenciano de salud articulará la participación activa de la comunidad en el diseño, seguimiento y evalua-ción de sus políticas sanitarias.

f) El sistema valenciano de salud promoverá la integración de todos sus componentes para garantizar la continuidad en la prestación asistencial, con criterios de equidad, calidad y sostenibilidad .

g) El sistema valenciano de salud promoverá una visión integral de los problemas de salud basada en la atención primaria, impulsando acciones dirigidas a favorecer el trabajo en equipo y el desarrollo de redes asistenciales, en la atención integral a los problemas de salud.

h) Los centros que componen el sistema valenciano de salud se regirán por criterios de equidad, gestión democrática, transparencia, accesibilidad y coordinación, y usarán sus

Quatre. Es modifica l’article 1, que queda redactat de la manera següent:

Article 1. Objecte de la llei

Aquesta llei té per objecte garantir el dret a la protecció de la salut en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, reconegut en l’article 43 de la Constitució espanyola, en el marc de les competències previstes en els articles 49.1.11 i 54 de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, per mitjà de la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’ordenació de l’atenció sanitària a nivell individual i poblacio-nal i les prestacions i els serveis necessaris.

Cinc. Es modifica l’article 3, que queda redactat com segueix:

Article 3. Principis rectors

1. El sistema valencià de salut s’orienta a la promoció de la salut, a la prevenció de les malalties i a l’assistència sanitària i desenvolupa totes les activitats d’acord amb els principis rectors següents:

a) Universalització de l’atenció sanitària, garantint la igualtat efectiva d’accés als serveis i les actuacions sanitàries i de salut pública, de conformitat amb la legislació vigent.

b) Les polítiques de salut estaran orientades cap a la supe-ració dels desequilibris territorials i socials i, en particular, cap a la superació de les desigualtats de salut en la població, enteses com a diferències sistemàtiques, evitables i injustes en el nivell de salut de diferents grups socials definits per identitat de gènere, orientació sexual, edat, ètnia, classe social, situació de discapacitat o dependència, lloc de residència o país d’origen, entre altres factors.

c) Les polítiques de salut hauran d’avaluar-se en la seua implementació i en els seus resultats amb una periodicitat d’acord amb el caràcter de l’acció implantada.

d) Les polítiques de salut, com també els seus resultats i avaluació, hauran de ser transparents. La informació propor-cionada sobre tot això haurà de ser clara, senzilla en formats accessibles i comprensible per al conjunt de la ciutadania.

e) El sistema valencià de salut articularà la participació activa de la comunitat en el disseny, el seguiment i l’avaluació de les seues polítiques sanitàries.

f) El sistema valencià de salut promourà la integració de tots els seus components per a garantir la continuïtat en la prestació assistencial, amb criteris d’equitat, qualitat i sostenibilitat .

g) El sistema valencià de salut promourà una visió integral dels problemes de salut basada en l’atenció primària, impulsant accions dirigides a afavorir el treball en equip i el desenvolupament de xarxes assistencials, en l’atenció integral als problemes de salut .

h) Els centres que componen el sistema valencià de salut es regiran per criteris d’equitat, gestió democràtica, transparèn-cia, accessibilitat i coordinació, i usaran els seus recursos amb

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44552

recursos con racionalidad, eficiencia y efectividad, desarro-llando modelos de excelencia pública.

i) El acceso al sistema sanitario y sociosanitario, su organiza-ción, sus políticas, estrategias y programas y el conjunto de sus prestaciones, se orientarán hacia la igualdad efectiva de toda la ciudadanía, integrando activamente en sus objetivos y actuaciones el principio de igualdad entre mujeres y hombres.

j) En todos sus niveles y actuaciones, el sistema valenciano de salud velará por la dignidad de la persona y por el respeto a la autonomía de su voluntad y a su intimidad, con plena consi-deración de las decisiones adoptadas libre y voluntariamente por la ciudadanía, de conformidad con la legislación vigente.

k) El sistema valenciano de salud fomentará la investigación y la innovación en salud en todos sus ámbitos de actividad como elemento esencial para el progreso del mismo, e impulsará la colaboración entre centros de investigación a nivel autonómico, estatal e internacional. Se crearán los cauces de difusión necesarios para que los resultados lleguen a los profesionales de la salud.

l) El uso de las tecnologías de la información y comunicación en todos los ámbitos del sistema y su interoperabilidad son un elemento clave en el desarrollo sanitario y en la salvaguarda de los derechos de las personas.

m) Las actuaciones de salud tendrán en cuenta las políticas de carácter no sanitario que influyan en la salud de la pobla-ción, promoviendo las que favorezcan el medio ambiente y los entornos saludables, restringiendo aquellas que supongan riesgos para la salud, orientándose a la protección y mejora de la salud desde todas las políticas de gobierno.

n) Las políticas, planes y programas que tengan impacto en la salud de la población promoverán la disminución de las desigualdades sociales en salud e incorporarán acciones específicas sobre sus determinantes. Igualmente, las actuaciones incorporarán la perspectiva de género y prestarán atención específica a las necesidades de las personas con discapacidad, diversidad funcional y a la infancia y la adolescencia.

o) La formación continuada es un derecho y un deber de los profesionales sanitarios del sistema valenciano de salud, que deben actualizar sus conocimientos y sus habilidades de acuerdo con la evolución científico-técnica y con las necesidades de salud de la población.

La conselleria competente en materia de sanidad velará por el cumplimiento de este principio y facilitará su consecución estableciendo los mecanismos y los planes oportunos.

El sistema valenciano de salud garantizará la formación y actualización de conocimientos de sus profesionales como seña de calidad en su formación continuada y especializada.

p) Las políticas públicas de salud y atención sanitaria se inspiraran en un tratamiento apropiado de diversidad humana y social, con arreglo a un enfoque inclusivo que incorpore la humanización de la asistencia sanitaria y la atención sociosanitaria en todas las fases y por todo el personal involucrado.

racionalitat, eficiència i efectivitat, i desenvoluparan models d’excel·lència pública.

i) L’accés al sistema sanitari i sociosanitari, la seua orga-nització, les seues polítiques, estratègies i programes i el conjunt de les seues prestacions, s’orientaran cap a la igualtat efectiva de tota la ciutadania, i integrarà activament entre els seus objectius i actuacions el principi d’igualtat entre dones i homes.

j) En tots els seus nivells i actuacions, el sistema valencià de salut vetllarà per la dignitat de la persona i pel respecte a l’autonomia de la seua voluntat i a la seua intimitat, amb plena consideració de les decisions adoptades lliurement i voluntàriament per la ciutadania, de conformitat amb la legislació vigent.

k) El sistema valencià de salut fomentarà la investigació i la innovació en salut en tots els seus àmbits d’activitat com a element essencial per al progrés del sistema mateix, i impulsarà la col·laboració entre centres d’investigació a escala autonòmica, estatal i internacional. Es crearan les vies de difusió necessàries perquè els resultats arriben als professionals de la salut.

l) L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en tots els àmbits del sistema i la seua interoperabilitat són un element clau en el desenvolupament sanitari i en la salvaguarda dels drets de les persones .

m) Les actuacions de salut tindran en compte les polítiques de caràcter no sanitari que influïsquen en la salut de la població, promouran les que afavorisquen el medi ambient i els entorns saludables, restringiran aquelles que suposen riscos per a la salut i s’orientaran a la protecció i la millora de la salut des de totes les polítiques de govern.

n) Les polítiques, els plans i els programes que tinguen impacte en la salut de la població promouran la disminució de les desigualtats socials en salut i incorporaran accions especí-fiques sobre els seus determinants. Igualment, les actuacions incorporaran la perspectiva de gènere i prestaran atenció específica a les necessitats de les persones amb discapacitat, diversitat funcional i a la infància i l’adolescència.

o) La formació continuada és un dret i un deure dels professionals sanitaris del sistema valencià de salut, que han d’actualitzar els seus coneixements i les seues habilitats d’acord amb l’evolució cientificotècnica i amb les necessitats de salut de la població.

La conselleria competent en matèria de sanitat vetllarà pel compliment d’aquest principi i en facilitarà la consecució establint els mecanismes i els plans oportuns.

El sistema valencià de salut garantirà la formació i l’actualització de coneixements dels seus professionals com a senya de qualitat en la seua formació continuada i especialitzada.

p) Les polítiques públiques de salut i atenció sanitària s’inspiraran en un tractament apropiat de diversitat humana i social, d’acord amb un enfocament inclusiu que incorpore la humanització de l’assistència sanitària i l’atenció sociosani-tària en totes les fases i per tot el personal involucrat.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44553

2. Estos principios rigen la actuación del sistema valenciano de salud y deberán informar la actuación de las entidades privadas y de los particulares.

3. El modelo de organización de centros y servicios del sistema valenciano de salud se caracteriza preferentemente por la gestión directa, como fórmula de mayor garantía de universalidad, de accesibilidad, de equidad, de no discrimina-ción y de no demora en el acceso a la asistencia sanitaria a los servicios y actuaciones sanitarias y de salud pública.

Seis. Se modifica el artículo 4, que queda redactado como sigue:

Artículo 4. Definiciones

A los efectos de esta ley, se entenderá por:

1. Determinantes de la salud: conjunto de factores persona-les, sociales, económicos y ambientales que determinan el estado o condición de salud de los individuos o poblaciones.

2. Desigualdades de salud: diferencias sistemáticas, evitables e injustas en el nivel de salud de distintos grupos sociales definidos por identidad de género, orientación sexual, edad, etnia, nivel socioeconómico, situación de discapacidad o dependencia, lugar de residencia o país de origen, entre otros factores.

3. Evaluación del impacto en salud: combinación de métodos, procedimientos y herramientas con los que puede ser analizada una política, un programa, proyecto o actividad en relación con sus efectos potenciales sobre la salud de la población y de sus subgrupos.

4. Institución sanitaria: conjunto organizado de medios técnicos e instalaciones en el que personal profesional capacitado, por su titulación oficial o habilitación profesional, realiza básicamente actividades sanitarias con el fin de mejorar la salud de las personas.

5. Servicios sanitarios: conjunto organizado de prestaciones de la administración sanitaria, tengan un carácter individual o colectivo, con el objetivo de mejorar la prevención y salud de las personas y reducir las desigualdades de salud en la población, incluyendo tanto los servicios asistenciales como de salud pública.

6. Paciente: persona que requiere y recibe asistencia sanitaria para el mantenimiento o recuperación de su salud.

7. Persona usuaria: persona que utiliza o se beneficia de los servicios sanitarios, cualquiera que sea su naturaleza.

8. Cribados: actividades orientadas a la detección precoz de la enfermedad, su diagnóstico y tratamiento temprano, que, en el marco de programas organizados, se ofrecen activa-mente al conjunto de la población susceptible de padecer la enfermedad, aunque no tenga síntomas ni haya demandado ayuda médica.

2. Aquests principis regeixen l’actuació del sistema valencià de salut i hauran d’informar l’actuació de les entitats privades i dels particulars.

3. El model d’organització de centres i serveis del sistema valencià de salut es caracteritza preferentment per la gestió directa, com a fórmula de major garantia d’universalitat, d’accessibilitat, d’equitat, de no-discriminació i de no-demora en l’accés a l’assistència sanitària als serveis i les actuacions sanitàries i de salut pública.

Sis. Es modifica l’article 4, que queda redactat com segueix:

Article 4. Definicions

Per a aquesta llei, s’entén per:

1. Determinants de la salut: conjunt de factors personals, socials, econòmics i ambientals que determinen l’estat o la condició de salut dels individus o les poblacions.

2. Desigualtats de salut: diferències sistemàtiques, evitables i injustes en el nivell de salut de diferents grups socials definits per identitat de gènere, orientació sexual, edat, ètnia, nivell socioeconòmic, situació de discapacitat o dependència, lloc de residència o país d’origen, entre altres factors.

3. Avaluació de l’impacte en salut: combinació de mètodes, procediments i eines amb què pot ser analitzada una política, un programa, un projecte o una activitat amb relació als seus efectes potencials sobre la salut de la població i dels seus subgrups .

4. Institució sanitària: conjunt organitzat de mitjans tècnics i instal·lacions en què personal professional capacitat, per la seua titulació oficial o habilitació professional, realitza bàsicament activitats sanitàries a fi de millorar la salut de les persones .

5. Serveis sanitaris: conjunt organitzat de prestacions de l’administració sanitària, bé tinguen un caràcter individual o col·lectiu, amb l’objectiu de millorar la prevenció i salut de les persones i reduir les desigualtats de salut en la població, inclosos tant els serveis assistencials com de salut pública.

6. Pacient: persona que requereix i rep assistència sanitària per al manteniment o la recuperació de la seua salut.

7. Persona usuària: persona que utilitza o es beneficia dels serveis sanitaris, qualsevol que en siga la naturalesa.

8. Cribratges: activitats orientades a la detecció precoç de la malaltia, el seu diagnòstic i tractament primerenc, que, en el marc de programes organitzats, s’ofereixen activament al conjunt de la població susceptible de patir la malaltia, encara que no tinga símptomes ni haja demanat ajuda mèdica.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44554

Siete. Se añade un capítulo III, en el título I, comprensivo de los artículos 4 bis y 4 ter, con la siguiente redacción:

Capítulo III. Atención farmacoterapéutica integral

Artículo 4 bis. Equidad farmacoterapéutica

1. La conselleria competente en materia de sanidad velará por la equidad farmacoterapéutica, a fin de que:

a) Todas las personas reciban una atención farmacéutica integral, continua, óptima, de calidad, segura y eficiente en todos los ámbitos asistenciales y en todas las etapas del proceso farmacoterapéutico.

b) Todas las personas puedan acceder al tratamiento más eficiente para un mismo problema clínico.

2. La conselleria competente en materia de sanidad garantizará el acceso a los tratamientos farmacológicos a la ciudadanía, prescritos por los y las profesionales del sistema valenciano de salud, y por tanto necesarios para el resta-blecimiento de la salud, adoptando las medidas necesarias para que ninguna persona quede excluida de la prestación farmacéutica incluida en la cartera básica de servicios del sistema nacional de salud por razones económicas.

3. El proceso farmacoterapéutico contemplará a la persona como centro del proceso, orientando los servicios a las personas.

Artículo 4 ter. Uso racional y armonizado del medicamento

1. La conselleria competente en materia de sanidad velará por el uso racional y armonizado de los medicamentos, con criterios de equidad, adherencia al tratamiento, efectividad, seguridad y coste y resultantes del consenso clínico, garan-tizándose la optimización en todas las etapas del proceso farmacoterapéutico, de conformidad con lo previsto en esta ley y demás normativa vigente.

2. La conselleria competente en materia de sanidad pondrá a disposición del colectivo de profesionales un sistema de información como apoyo a la prescripción que:

a) Disponga de la información necesaria para la toma de decisiones basada en la mejor evidencia científica disponible y en los resultados en salud en la práctica clínica.

b) Incluya los protocolos de tratamiento por patología recomendados, con indicación de los estándares de elección y las alternativas de elección terapéutica, según criterios de eficiencia, tal y como se establece en el texto refundido de la Ley de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios, aprobado por el Real decreto legisla-tivo 1/2015, de 24 de julio.

3. La conselleria competente en materia de sanidad proporcionará una correcta información y formación al personal profesional sanitario y las personas para una óptima utilización de los medicamentos y productos sanitarios.

4. La conselleria competente en materia de sanidad aplicará un sistema de proceso farmacoterapéutico basado en el ciclo de mejora continua y que permita la gestión clínica al colectivo de profesionales en sus distintos niveles y por

Set. S’afegeix un capítol III, en el títol I, comprensiu dels articles 4 bis i 4 ter, amb la redacció següent:

Capítol III. Atenció farmacoterapèutica integral

Article 4 bis. Equitat farmacoterapèutica

1. La conselleria competent en matèria de sanitat vetllarà per l’equitat farmacoterapèutica, a fi que:

a) Totes les persones reben una atenció farmacèutica integral, contínua, òptima, de qualitat, segura i eficient en tots els àmbits assistencials i en totes les etapes del procés farmacoterapèutic.

b) Totes les persones puguen accedir al tractament més eficient per a un mateix problema clínic.

2. La conselleria competent en matèria de sanitat garantirà l’accés als tractaments farmacològics a la ciutadania, pres-crits pel personal professional del sistema valencià de salut, i per tant necessaris per al restabliment de la salut, i adoptarà les mesures necessàries per tal que cap persona quede exclosa per raons econòmiques de la prestació farmacèutica inclosa en la cartera bàsica de serveis del sistema nacional de salut .

3. El procés farmacoterapèutic tindrà en compte la persona com a centre del procés, i orientarà els serveis a les persones.

Article 4 ter. Ús racional i harmonitzat del medicament

1. La conselleria competent en matèria de sanitat vetllarà per l’ús racional i harmonitzat dels medicaments, amb criteris d’equitat, adherència al tractament, efectivitat, seguretat i cost i resultants del consens clínic, i es garantirà l’optimització en totes les etapes del procés farmacoterapèu-tic, de conformitat amb el que preveu aquesta llei i la resta de normativa vigent .

2. La conselleria competent en matèria de sanitat posarà a disposició del col·lectiu de professionals un sistema d’informació com a suport a la prescripció que:

a) Dispose de la informació necessària per a la presa de decisions basada en la millor evidència científica disponible i en els resultats en salut en la pràctica clínica.

b) Incloga els protocols de tractament per patologia recomanats, amb indicació dels estàndards d’elecció i les alternatives d’elecció terapèutica, segons criteris d’eficiència, tal com s’estableix en el text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2015, de 24 de juliol.

3. La conselleria competent en matèria de sanitat proporcio-narà una correcta informació i formació al personal profes-sional sanitari i les persones per a una òptima utilització dels medicaments i els productes sanitaris.

4. La conselleria competent en matèria de sanitat aplicarà un sistema de procés farmacoterapèutic basat en el cicle de millora contínua i que permeta la gestió clínica al col·lectiu de professionals en els seus diferents nivells i, per tant, la

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44555

tanto la corresponsabilidad para la gestión de los recursos farmacoterapéuticos por parte de este colectivo.

Ocho. Se añade un capítulo IV, en el título I, comprensivo de los artículos 4 quater, 4 quinquies y 4 sexies, con la siguiente redacción:

Artículo 4 quater

Sobre la base de la total equiparación del enfermo mental a las demás personas que requieran asistencia sanitaria, la conselleria competente en materia de sanidad adecuará su actuación a los siguientes principios:

1. La atención a los problemas de salud mental se realizará principalmente en el ámbito comunitario, potenciando sus recursos y la atención domiciliaria.

2. Se potenciará la prevención de primeros episodios mediante programas de intervención temprana evitando la estigmatización.

3. Se potenciarán los servicios de rehabilitación y reinserción social necesarios para la atención integral de las necesidades de las personas con trastornos mentales en su entorno natural, buscando la necesaria coordinación con los servicios sociales, con las unidades de conductas adictivas y con las organizaciones de usuarios.

4. Se respetarán, promoverán y defenderán los derechos de ciudadanía de las personas usuarias de los servicios de salud mental fomentando la cultura de unos servicios de salud mental libres de coerción y respetando al máximo su dignidad.

5. Se promoverá la corresponsabilidad y participación de las personas con trastornos de salud mental, de sus familias y de sus movimientos sociales organizados en la definición y desarrollo de la estrategia pública en salud mental.

Artículo 4 quinquies. Atención a la salud mental

1. La atención a la salud mental es el conjunto de intervencio-nes, integradas en el sistema valenciano de salud, dirigidas a la promoción de la salud mental, la prevención de los trastornos mentales y la atención continuada a las personas con problemas de esta naturaleza.

2 La conselleria con competencias en materia de sanidad, coordinadamente con la conselleria con competencias en materia de servicios sociales, desarrollará el marco adecuado para la atención a la salud mental de acuerdo con el modelo comunitario que proporcione una atención integral a la salud mental, mediante el desarrollo de programas transversales e interdisciplinares que garanticen la continuidad de cuidados y disminuyan la variabilidad entre los departamentos de salud, orientado a la recuperación, inclusión social y partici-pación activa de las personas con trastornos mentales.

3. Los principios y valores básicos del desarrollo de dicho modelo estarán en concordancia con los acordados para el conjunto del sistema nacional de salud y las diversas recomendaciones comunitarias sobre la protección de los derechos humanos y la dignidad de las personas que padecen trastornos mentales, en concreto:

coresponsabilitat per a la gestió dels recursos farmacotera-pèutics per part d’aquest col·lectiu.

Vuit. S’afegeix un capítol IV, en el títol I, comprensiu dels articles 4 quater, 4 quinquies i 4 sexies, amb la redacció següent:

Article 4 quater

Sobre la base de la total equiparació del malalt mental a les altres persones que requerisquen assistència sanitària, la conselleria competent en matèria de sanitat adequarà la seua actuació als principis següents:

1. L’atenció als problemes de salut mental es farà principal-ment en l’àmbit comunitari, potenciant-ne els recursos i l’atenció domiciliària.

2. Es potenciarà la prevenció de primers episodis mitjançant programes d’intervenció primerenca evitant l’estigmatització.

3. Es potenciaran els serveis de rehabilitació i reinserció social necessaris per a l’atenció integral de les necessitats de les persones amb trastorns mentals en el seu entorn natural, buscant la necessària coordinació amb els serveis socials, amb les unitats de conductes addictives i amb les organitzacions d’usuaris.

4. Es respectaran, promouran i defensaran els drets de ciutadania de les persones usuàries dels serveis de salut mental fomentant la cultura d’uns serveis de salut mental lliures de coerció i respectant al màxim la seua dignitat.

5. Es promourà la coresponsabilitat i la participació de les persones amb trastorns de salut mental, de les seues famílies i dels seus moviments socials organitzats en la definició i el desenvolupament de l’estratègia pública en salut mental.

Article 4 quinquies. Atenció a la salut mental

1. L’atenció a la salut mental és el conjunt d’intervencions, integrades en el sistema valencià de salut, dirigides a la promoció de la salut mental, la prevenció dels trastorns mentals i l’atenció continuada a les persones amb problemes d’aquesta naturalesa.

2. La conselleria amb competències en matèria de sanitat, coordinadament amb la conselleria amb competències en matèria de serveis socials, desenvoluparà el marc adequat per a l’atenció a la salut mental d’acord amb el model comu-nitari que proporcione una atenció integral a la salut mental, mitjançant el desenvolupament de programes transversals i interdisciplinaris que garantisquen la continuïtat de cures i disminuïsquen la variabilitat entre els departaments de salut, orientat a la recuperació, la inclusió social i la participació activa de les persones amb trastorns mentals.

3. Els principis i els valors bàsics del desenvolupament d’aquest model estaran en concordança amb els acordats per al conjunt del sistema nacional de salut i les diferents recomanacions comunitàries sobre la protecció dels drets humans i la dignitat de les persones que pateixen trastorns mentals, en concret:

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44556

a) Autonomía de las personas con trastornos mentales.

b) Continuidad asistencial a lo largo de la vida y entre los servicios que la garantizan.

c) Transversalidad y coordinación intersectorial para orientar los servicios a las necesidades de las personas con problemas de salud mental .

d) Accesibilidad de los servicios adaptada a las necesidades del paciente y sus familiares.

e) Orientación de los servicios hacia la recuperación, empo-deramiento e inclusión social y conciencia de ciudadanía.

f) Reconocimiento por parte de las instituciones sanitarias de su responsabilidad frente a pacientes, familiares y a la comunidad.

g) Calidad de los servicios, que busca aumentar continua-mente la probabilidad de obtener los resultados que se desean, utilizando intervenciones basadas en la evidencia científica.

h) Corresponsabilidad y participación de las personas con trastornos de salud mental, de sus familias y de sus movi-mientos sociales organizados en la definición, despliegue y seguimiento de las estrategias públicas de salud mental.

i) Apoyo permanente a las familias.

Artículo 4 sexies. Actuaciones en salud mental

Las actuaciones en materia de salud mental del sistema valenciano de salud se orientarán a:

a) Promover la salud mental de la población general y de grupos específicos.

b) Prevenir la enfermedad mental, el suicidio y las adicciones en la población.

c) Erradicar el estigma y la discriminación asociados a las personas con trastornos mentales, desarrollando políticas públicas de información y normalización, así como campañas de sensibilización, en colaboración con el tejido asociativo vinculado a la atención a la salud mental en nuestra comunidad.

d) Mejorar la calidad, la equidad y la continuidad de la atención a los problemas de salud mental.

e) Diseñar e implementar programas específicos, protocolos y circuitos asistenciales por patologías relevantes y reforzar las intervenciones sobre los colectivos más perjudicados o vulnerables para reducir las desigualdades detectadas.

f) Implantar procedimientos que garanticen el uso de buenas prácticas y el respeto de los derechos y la dignidad de las personas con problemas de salud mental.

g) Promover la cooperación y la corresponsabilidad de todos los departamentos involucrados en la mejora de la salud mental .

a) Autonomia de les persones amb trastorns mentals.

b) Continuïtat assistencial al llarg de la vida i entre els serveis que la garanteixen.

c) Transversalitat i coordinació intersectorial per a orientar els serveis a les necessitats de les persones amb problemes de salut mental .

d) Accessibilitat dels serveis adaptada a les necessitats del pacient i els seus familiars.

e) Orientació dels serveis cap a la recuperació, l’apoderament i la inclusió social i la consciència de ciutadania.

f) Reconeixement per part de les institucions sanitàries de la seua responsabilitat enfront de pacients, familiars i de la comunitat.

g) Qualitat dels serveis, que busca augmentar contínuament la probabilitat d’obtenir els resultats que es desitgen utilitzant intervencions basades en l’evidència científica.

h) Coresponsabilitat i participació de les persones amb trastorns de salut mental, de les seues famílies i dels seus moviments socials organitzats en la definició, el desenvolu-pament i el seguiment de les estratègies públiques de salut mental .

i) Suport permanent a les famílies.

Article 4 sexies. Actuacions en salut mental

Les actuacions en matèria de salut mental del sistema valencià de salut s’orientaran a:

a) Promoure la salut mental de la població general i de grups específics.

b) Prevenir la malaltia mental, el suïcidi i les addiccions en la població.

c) Eradicar l’estigma i la discriminació associats a les persones amb trastorns mentals, desenvolupant polítiques públiques d’informació i normalització, com també campanyes de sensibilització, en col·laboració amb el teixit associatiu vinculat a l’atenció a la salut mental a la nostra comunitat.

d) Millorar la qualitat, l’equitat i la continuïtat de l’atenció als problemes de salut mental .

e) Dissenyar i implementar programes específics, protocols i circuits assistencials per patologies rellevants i reforçar les intervencions sobre els col·lectius més perjudicats o vulnerables per a reduir les desigualtats detectades.

f) Implantar procediments que garantisquen l’ús de bones pràctiques i el respecte dels drets i la dignitat de les persones amb problemes de salut mental .

g) Promoure la cooperació i la coresponsabilitat de tots els departaments involucrats en la millora de la salut mental.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44557

h) Potenciar la participación de las personas que presentan trastornos mentales y de sus familiares, entidades legal-mente reconocidas para la defensa de intereses colectivos en la materia y profesionales en el sistema valenciano de salud.

i) Potenciar la formación del personal profesional del sistema valenciano de salud para atender adecuadamente las necesidades de la población en materia de salud mental.

j) Potenciar la investigación en salud mental y la aplicación de los resultados a la práctica clínica.

k) Apoyar la formación y preparación de las familias de las personas que presentan trastornos mentales.

l) Elaborar protocolos para la detección precoz.

Nueve. Se modifica el apartado 4 del artículo 5, que queda redactado como sigue:

4. La adopción de medidas de intervención sobre centros, servicios, establecimientos sanitarios y no sanitarios y de aquellas actividades que puedan afectar a la salud pública.

Diez. Hay que añadir al artículo 5 nuevos apartados 8, 9 y 10:

8. La aprobación del mapa sanitario de la Comunitat Valenciana y de sus modificaciones.

9. La autorización, cualificación, catalogación, registro, evaluación y acreditación, en su caso, de todo tipo de servicios, centros o establecimientos sanitarios, así como su inspección y control.

10. La regulación y control de la publicidad sanitaria de conformidad con lo dispuesto en la normativa básica.

Once. Se añade una letra h al apartado 2 del artículo 6, con la siguiente redacción:

h) La participación, en colaboración con los equipos de atención primaria y de salud pública, encaminada a potenciar ciudades saludables, mediante la creación de mesas intersectoriales.

Doce. Se modifica el apartado 3 del artículo 7 y se añaden nuevos apartados, que quedan redactados como sigue:

3. En el marco de las fórmulas de gestión de la legislación básica estatal, la gestión y administración de los centros, servicios y establecimientos sanitarios de protección de la salud o de atención sanitaria o sociosanitaria del sistema valenciano de salud, se llevará a cabo preferentemente mediante la fórmula de gestión directa de carácter público.

Para garantizar la libre competencia y evitar posiciones de dominio, ninguna persona física o jurídica podrá ostentar, directa o indirectamente, en el ámbito de la sanidad pública valenciana, más del 40 % de las participaciones o acciones en más de un ente titular de un contrato de gestión de

h) Potenciar la participació de les persones que presenten trastorns mentals i dels seus familiars, entitats legalment reconegudes per a la defensa d’interessos col·lectius en la matèria i professionals en el sistema valencià de salut.

i) Potenciar la formació del personal professional del sistema valencià de salut per a atendre adequadament les necessitats de la població en matèria de salut mental.

j) Potenciar la investigació en salut mental i l’aplicació dels resultats a la pràctica clínica.

k) Donar suport a la formació i la preparació de les famílies de les persones que presenten trastorns mentals.

l) Elaborar protocols per a la detecció precoç.

Nou. Es modifica l’apartat 4 de l’article 5, que queda redactat com segueix:

4. L’adopció de mesures d’intervenció sobre centres, serveis, establiments sanitaris i no sanitaris i d’aquelles activitats que puguen afectar la salut pública.

Deu. Cal afegir a l’article 5 nous apartats 8, 9 i 10.

8. L’aprovació del mapa sanitari de la Comunitat Valenciana i de les seues modificacions.

9. L’autorització, la qualificació, la catalogació, el registre, l’avaluació i l’acreditació, si escau, de qualsevol tipus de serveis, centres o establiments sanitaris, com també la inspecció i el control.

10. La regulació i el control de la publicitat sanitària de conformitat amb el que hi ha disposat en la normativa bàsica.

Onze. S’afegeix una lletra h a l’apartat 2 de l’article 6, amb la redacció següent:

h) La participació, en col·laboració amb els equips d’atenció primària i de salut pública, encaminada a potenciar ciutats saludables, mitjançant la creació de taules intersectorials.

Dotze. Es modifica l’apartat 3 de l’article 7 i afegeix nous apartats, que queden redactats com segueix:

3. En el marc de les fórmules de gestió de la legislació bàsica estatal, la gestió i l’administració dels centres, els serveis i els establiments sanitaris de protecció de la salut o d’atenció sanitària o sociosanitària del sistema valencià de salut, es durà a terme, preferentment, mitjançant la fórmula de gestió directa de caràcter públic.

Per a garantir la lliure competència i evitar posicions de domini, cap persona física o jurídica podrà ostentar, directament o indirectament, en l’àmbit de la sanitat pública valenciana, més del 40 % de les participacions o les accions en més d’un ens titular d’un contracte de gestió de servei

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44558

servicio sanitario integral en régimen de concesión de un departamento sanitario .

4. En los casos en los que la conselleria competente en materia de sanidad decida prestar directamente un servicio que hasta la fecha de esa decisión viniese siendo prestado por un operador económico y exista sucesión de empresa, conforme a lo dispuesto en el artículo 44 del Real decreto legislativo 2/2015, de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto de los trabajadores, en virtud de lo establecido en el citado precepto, en el artículo 130.3 de la Ley 3/2017, de 27 de junio, de presupuestos generales del Estado para el año 2017, la Generalitat, a través de la conse-lleria competente, se subrogará en la condición de empleador que la empresa concesionaria ostentaba en los contratos de trabajo celebrados al amparo del Estatuto de los trabajadores para la incorporación del personal necesario para la prestación del servicio, ya fueran temporales o indefinidos. El personal afectado seguirá en sus puestos en condición de personal a extinguir, desempeñando sus tareas y con idéntica condición de personal laboral hasta que cese por las causas legales de extinción de los contratos laborales previstas en el Estatuto de los trabajadores, y con las demás consecuencias laborales inherentes a la subrogación contractual.

5. No será obstáculo a lo anterior la calificación de las plazas que pueda ocupar este personal como propias de personal funcionario o estatutario, pudiendo desempeñarlas transito-riamente en la condición a extinguir, por lo que, cuando deje de ocuparlas, las mismas deberán proveerse de acuerdo a su naturaleza y conforme a los procedimientos adecuados en virtud de la misma .

6. En todo caso, la adquisición por este personal de la condición plena de personal funcionario o estatutario o, en general, la de empleado público en los términos del artículo 8 del Estatuto básico del empleado público, aprobado por el Real decreto legislativo 5/2015, de 30 de octubre, solo podrá hacerse mediante la superación de los procesos normativa-mente establecidos al efecto y con respeto a los principios constitucionales y legales aplicables.

7. En cada supuesto en el que deba aplicarse esta disposición, la conselleria competente desarrollará las normas regla-mentarias y adoptará las disposiciones necesarias para dar cumplimiento a la misma.

Trece. Se modifican la letras e y k del apartado 4 del artículo 8 de la siguiente manera:

e) El fomento de la participación social y el fortalecimiento del grado de control de las personas sobre su propia salud.

k) La evaluación de la efectividad, accesibilidad, calidad y equidad de los servicios, así como su inspección y auditoría.

Catorce. Se modifican los apartados 1 y 3 del artículo 9, que quedan redactados como sigue:

1. La cartera de servicios del sistema valenciano de salud estará formada por la cartera común del sistema nacional de salud y por la cartera complementaria que, en su caso, se pueda aprobar de conformidad con la normativa básica estatal.

sanitari integral en règim de concessió d’un departament sanitari .

4. En els casos en què la conselleria competent en matèria de sanitat decidisca prestar directament un servei que fins a la data d’aquesta decisió haguera segut prestat per un operador econòmic i existisca successió d’empresa, d’acord amb l’article 44 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, en virtut del qual estableix el precepte esmentat, en l’article 130.3 de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2017, la Generalitat, a través de la conselleria competent, se subro-garà en la condició d’ocupador que l’empresa concessionària ostentava en els contractes de treball celebrats a l’empara de l’Estatut dels treballadors per a la incorporació del personal necessari per a la prestació del servei, ja siguen temporals o indefinits. El personal afectat seguirà en els seus llocs en condició de personal a extingir exercint les seues tasques i amb idèntica condició de personal laboral, fins que cesse per les causes legals d’extinció dels contractes laborals previstes en l’Estatut dels treballadors, i amb la resta de conseqüències laborals inherents a la subrogació contractual.

5. No serà obstacle per a això la qualificació de les places que puga ocupar aquest personal com a pròpies de personal funcionari o estatutari, i podrà exercir-les transitòriament en la condició a extingir, per la qual cosa, quan deixe d’ocupar-les, aquestes places hauran de proveir-se d’acord amb la seua naturalesa i d’acord amb els procediments adequats en virtut d’aquesta.

6. En tot cas, l’adquisició per aquest personal de la condició plena de personal funcionari o estatutari o, en general, la d’empleat públic en els termes de l’article 8 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, només podrà fer-se mitjançant la superació dels processos normativament establits a aquest efecte i amb respecte als principis constitucionals i legals aplicables.

7. En cada supòsit en què haja d’aplicar-se aquesta dispo-sició, la conselleria competent desenvoluparà les normes reglamentàries i adoptarà les disposicions necessàries per a complir-la.

Tretze. Es modifiquen les lletres e i k de l’apartat 4 de l’article 8 de la manera següent:

e) El foment de la participació social i l’enfortiment del grau de control de les persones sobre la pròpia salut.

k) L’avaluació de l’efectivitat, l’accessibilitat, la qualitat i l’equitat dels serveis, com també la inspecció i l’auditoria.

Catorze. Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l’article 9, que queden redactats com segueix:

1. La cartera de serveis del sistema valencià de salut estarà formada per la cartera comuna del sistema nacional de salut i per la cartera complementària que, si escau, es puga aprovar de conformitat amb la normativa bàsica estatal.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44559

3. La cartera de servicios del sistema valenciano de salud se definirá de forma detallada, con indicación precisa de las estructuras sanitarias o, en su caso, sociales que deban llevarla a cabo y dispondrá de los sistemas de acreditación, información y registro normalizado que permitan la evalua-ción continua y descentralizada.

Quince. En el artículo 11, se modifica el apartado 2 y se crean dos nuevos apartados, 3 y 4, de la siguiente manera:

2. Transcurrido dicho plazo, la Generalitat financiará las pruebas diagnósticas, terapéuticas o el tratamiento quirúr-gico en el centro sanitario del sistema valenciano de salud que libremente elija el paciente, previa solicitud de este y conforme se estipule reglamentariamente. En aquellos casos en que la asistencia sanitaria solicitada se pretenda recibir fuera del territorio español, resultará de aplicación, en su caso, lo establecido en los reglamentos comunitarios sobre coordinación de sistemas de Seguridad Social, la normativa que regula la asistencia sanitaria transfronteriza y los convenios internacionales suscritos por el Estado español. La conselleria con competencias en sanidad, de forma paralela estudiará las causas que han motivado el exceso de demora y establecerá los mecanismos y recursos necesarios para garantizar el cumplimiento de los plazos en dichos centro o departamento de salud .

3. El estudio y las medidas propuestas serán remitidas a la gerencia, que emitirá dictamen sobre el mismo y sobre las medidas de resolución aportadas.

4. Los pacientes en todo momento tendrán derecho a conocer su situación en las listas de espera.

Dieciséis. Se añade un artículo 11 bis, con la siguiente redacción:

Artículo 11 bis. Garantía de universalidad y accesibilidad

La Generalitat, de conformidad con la legislación vigente, establecerá los cauces y mecanismos necesarios para garantizar las prestaciones sanitarias y de salud pública en toda la población, sin que se produzcan discriminaciones por ningún motivo, eliminando las barreras arquitectónicas y de comunicación en todas las instituciones sanitarias, facilitando una accesibilidad total y real a todas las personas .

Diecisiete. Se añade un artículo 11 ter, con la siguiente redacción:

Artículo 11 ter. Garantía de equidad y no discriminación

La Generalitat, de conformidad con la legislación vigente, establecerá los cauces y mecanismos necesarios para garan-tizar las prestaciones sanitarias y de salud pública en toda la población, estableciendo las medidas necesarias para evitar cualquier tipo de discriminación por razones de identidad de género, orientación sexual, edad, discapacidad, dependencia, cultura, etnia, clase social, lugar de residencia o país de origen, teniendo en cuenta la interseccionalidad entre cada una de las circunstancias y la discriminación múltiple y

3. La cartera de serveis del sistema valencià de salut es definirà de forma detallada, amb indicació precisa de les estructures sanitàries o, si escau, socials que hagen de portar-la a cap i disposarà dels sistemes d’acreditació, informació i registre normalitzat que en permeten l’avaluació contínua i descentralitzada.

Quinze. En l’article 11, es modifica l’apartat 2 i es creen dos nous apartats, 3 i 4, de la manera següent:

2. Transcorregut aquest termini, la Generalitat finançarà les proves diagnòstiques, terapèutiques o el tractament quirúrgic al centre sanitari del sistema valencià de salut que lliurement trie el pacient, amb la sol·licitud prèvia d’aquest i d’acord amb la manera que s’estipule reglamentàriament. En aquells casos en què l’assistència sanitària sol·licitada es pretenga rebre fora del territori espanyol, resultarà d’aplicació, si escau, el que hi ha establit en els reglaments comunitaris sobre coordinació de sistemes de Seguretat Social, la normativa que regula l’assistència sanitària transfronterera i els convenis internacionals subscrits per l’Estat espanyol. La conselleria amb competències en sanitat, de forma paral·lela estudiarà les causes que han motivat l’excés de demora i establirà els mecanismes i els recursos necessaris per a garantir el compliment dels terminis en aquests centre o departament de salut.

3. L’estudi i les mesures proposades seran trameses a la gerència, que emetrà dictamen sobre aquest i sobre les mesures de resolució aportades.

4. Els pacients en tot moment tindran dret a conèixer la seua situació en les llistes d’espera.

Setze. S’afegeix un article 11 bis, amb la redacció següent:

Article 11 bis. Garantia d’universalitat i accessibilitat

La Generalitat, de conformitat amb la legislació vigent, esta-blirà els canals i els mecanismes necessaris per a garantir les prestacions sanitàries i de salut pública en tota la població, sense que es produïsquen discriminacions per cap motiu, eliminarà les barreres arquitectòniques i de comunicació en totes les institucions sanitàries i facilitarà una accessibilitat total i real a totes les persones .

Disset. S’afegeix un article 11 ter, amb la redacció següent:

Article 11 ter. Garantia d’equitat i no-discriminació

La Generalitat, de conformitat amb la legislació vigent, esta-blirà les vies i els mecanismes necessaris per a garantir les prestacions sanitàries i de salut pública en tota la població, establirà les mesures necessàries per a evitar qualsevol tipus de discriminació per raons d’identitat de gènere, orientació sexual, edat, discapacitat, dependència, cultura, ètnia, classe social, lloc de residència o país d’origen tenint en compte la interseccionalitat entre cadascuna de les circumstàncies i la discriminació múltiple, i reforçarà activament les

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44560

reforzando activamente las intervenciones necesarias para reducir las desigualdades en salud por cualquiera de estas razones.

Dieciocho. En el artículo 12, se modifica la letra a del apartado 3 y se añade un apartado 7, con la siguiente redacción:

a) La evaluación de la situación y necesidades de salud de la población, así como de los diferentes recursos existentes, tomando en consideración las opiniones de las personas y los pacientes expresadas en los foros de participación realizados a tal fin.

7. En la Comunitat Valenciana, las políticas de salud municipales desarrolladas a través de planes, programas y proyectos de acción local en salud, se alinearán con las líneas estratégicas, objetivos y acciones del plan de salud vigente y se ejecutarán de manera coordinada con los servicios asistenciales y de salud pública.

Diecinueve. Se modifican los apartados 1 y 2 del artículo 15, que quedan redactados como sigue:

1. El consejo de dirección del departamento de salud es el órgano al que le corresponde formular las directrices en política de salud dentro del departamento, teniendo en cuenta las formulaciones y recomendaciones del consejo de salud del departamento, y controlar su gestión dentro de las normas y programas generales establecidos por la conselleria competente en materia de sanidad.

2. La gerencia del departamento de salud es el órgano encargado de la dirección y gestión de los recursos del departamento, tanto de atención primaria como asistencia especializada, sociosanitaria y de salud pública, así como de la ejecución de las directrices establecidas por el consejo de dirección y de la gestión integrada de los recursos del departamento .

Veinte. Se añade un segundo párrafo al apartado 1 del artículo 17, con la siguiente redacción:

El conjunto de sistemas de información corporativos debe ser coherente, sincronizado e interoperable con la información corporativa de SIP, sin perjuicio de que podrán incorporarse los datos complementarios que se requieran para el ejercicio de sus competencias.

Veintiuno. Se modifican los apartados 2 y 5 del artículo 20 de la siguiente manera:

2. El Consejo de Salud de la Comunitat Valenciana es el órgano superior colegiado de carácter consultivo de participación ciudadana en el sistema valenciano de salud. En cada uno de los departamentos de salud hay un consejo de salud de departamento. En cada zona básica de salud habrá un consejo de salud básico. La composición y el funcionamiento del Consejo de Salud de la Comunitat Valenciana y de los consejos de salud de departamento se adecuarán a la normativa estatal y se desarrollarán por decreto del Consell. Los consejos de salud básicos estarán formados por representantes de la

intervencions necessàries per a reduir les desigualtats en salut per qualsevol d’aquestes raons.

Divuit. En l’article 12, es modifica la lletra a de l’apartat 3 i s’afegeix un apartat 7, amb la redacció següent:

a) L’avaluació de la situació i les necessitats de salut de la població, com també dels diferents recursos existents, prenent en consideració les opinions de les persones i els pacients expressades en els fòrums de participació realitzats amb aquest fi.

7. A la Comunitat Valenciana, les polítiques de salut munici-pals desenvolupades a través de plans, programes i projectes d’acció local en salut, s’alinearan amb les línies estratègiques, els objectius i els accions del pla de salut vigent i s’executaran de manera coordinada amb els serveis assistencials i de salut pública.

Dinou. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 15, que queden redactats com segueix:

1. El consell de direcció del departament de salut és l’òrgan al qual correspon formular les directrius en política de salut dins del departament, tenint en compte les formulacions i les recomanacions del Consell de Salut del Departament, i controlar la seua gestió dins de les normes i programes generals establits per la conselleria competent en matèria de sanitat .

2. La gerència del departament de salut és l’òrgan encarregat de la direcció i la gestió dels recursos del departament, tant d’atenció primària com d’assistència especialitzada, sociosanitària i de salut pública, com també de l’execució de les directrius establides pel consell de direcció i de la gestió integrada dels recursos del departament.

Vint. S’afegeix un segon paràgraf a l’apartat 1 de l’article 17, amb la redacció següent:

El conjunt de sistemes d’informació corporatius ha de ser coherent, sincronitzat i interoperable amb la informació corporativa del SIP, sense perjudici que podran incorporar-se les dades complementàries que es requerisquen per a l’exercici de les seues competències.

Vint-i-u. Es modifiquen els apartats 2 i 5 de l’article 20 de la manera següent:

2. El Consell de Salut de la Comunitat Valenciana és l’òrgan superior col·legiat de caràcter consultiu de participació ciutadana en el sistema valencià de salut. En cadascun dels departaments de salut hi ha un consell de salut de departament. En cada zona bàsica de salut hi haurà un consell de salut bàsic. La composició i el funcionament del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana i dels consells de salut de departament s’adequaran a la normativa estatal i es desenvoluparan per decret del Consell. Els consells de salut bàsics estaran formats per representants de l’administració

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44561

administración sanitaria, de los profesionales y de los trabaja-dores sanitarios, como también de la población usuaria.

Hay que incluir la ciudadanía como parte activa y necesaria del diseño, el desarrollo y la evaluación de las políticas de salud local impulsando a través de los consejos de salud básicos su participación, y favorecer el apoderamiento a nivel individual y social.

Además, la conselleria competente en materia de sanidad brindará colaboración y asesoramiento en la elaboración de planes de salud municipales para su inclusión en la red de ciudades saludables de la OMS y contará con la participación de los centros de salud pública, atención primaria y los consejos de salud básicos.

5. Personal voluntario podrá ejercer tareas de apoyo en la atención a los pacientes, sin que ello implique desistimiento de las responsabilidades de las instituciones públicas y siempre bajo las directrices del personal del centro sanitario .

Veintidós. Se modifica el apartado 2 del artículo 21 de la siguiente manera:

Donde dice: Promoverá la participación de los ciudadanos y de las organizaciones sociales en que estos se agrupan,

Debe decir: Promoverá la participación de las personas y de las organizaciones sociales en que estas se agrupan.

Veintitrés. Se modifica el artículo 22. Hay que añadir un punto nuevo 5, con la siguiente redacción:

Artículo 22. Funciones de salud pública

Son funciones esenciales de salud pública:

1. La valoración de las necesidades de salud de la población, a través de la medición y el análisis de los determinantes de la salud, con especial atención a los determinantes sociales y estructurales, y a las desigualdades en salud en la población, especialmente las debidas a edad, identidad de género, orientación sexual, discapacidad o dependencia, etnia, nivel socioeconómico, lugar de residencia y país de origen.

2. La planificación, desarrollo, seguimiento y evaluación de las políticas para la vigilancia, la promoción y la protección de la salud y la prevención de las enfermedades así como el impulso y coordinación de las estrategias y acciones nece-sarias para hacer efectivo el enfoque de salud en todas las políticas, asumiendo la salud como un objetivo compartido para el que es necesario cooperar y establecer sinergias con otros sectores e implicar a las personas.

3. La promoción de iniciativas de salud que faciliten la inclusión social y comunitaria de los colectivos más desfa-vorecidos, contribuyendo a configurar estrategias para la reducción de las desigualdades de salud.

4. La prestación de servicios de salud pública, en el marco de la garantía de prestación de los servicios sanitarios a la población.

sanitària, dels professionals i dels treballadors sanitaris, com també de la població usuària.

Cal incloure la ciutadania com a part activa i necessària del disseny, el desenvolupament i l’avaluació de les polítiques de salut local impulsant a través dels consells de salut bàsics la seua participació, i afavorir-ne l’apoderament a nivell individual i social.

A més, la conselleria competent en matèria de sanitat brindarà col·laboració i assessorament en l’elaboració de plans de salut municipals per a la seua inclusió en la xarxa de ciutats saludables de l’OMS i comptarà amb la participació dels centres de salut pública, atenció primària i els consells de salut bàsics.

5. Personal voluntari podrà exercir tasques de suport en l’atenció als pacients, sense que això implique desistiment de les responsabilitats de les institucions públiques i sempre sota les directrius del personal del centre sanitari.

Vint-i-dos. Es modifica l’apartat 2 de l’article 21 de la manera següent:

On diu: Promourà la participació dels ciutadans i de les organitzacions socials en què aquests s’agrupen,

Ha de dir: Promourà la participació de les persones i de les organitzacions socials en què aquestes s’agrupen.

Vint-i-tres. Es modifica l’article 22. Cal afegir un nou punt 5, que queda redactat com segueix:

Article 22. Funcions de salut pública

Són funcions essencials de salut pública:

1. La valoració de les necessitats de salut de la població, a través del mesurament i l’anàlisi dels determinants de la salut, amb especial atenció als determinants socials i estructurals, i a les desigualtats en salut en la població, especialment les degudes a edat, identitat de gènere, orientació sexual, discapacitat o dependència, ètnia, nivell socioeconòmic, lloc de residència i país d’origen.

2. La planificació, el desenvolupament, els seguiment i l’avaluació de les polítiques per a la vigilància, la promoció i la protecció de la salut i la prevenció de les malalties com també l’impuls i coordinació de les estratègies i accions necessàries per a fer efectiu l’enfocament de salut en totes les polítiques, assumint la salut com un objectiu compartit per al qual és necessari cooperar i establir sinergies amb altres sectors i implicar les persones.

3. La promoció d’iniciatives de salut que faciliten la inclusió social i comunitària dels col·lectius més desfavorits i que contribuïsca a configurar estratègies per a la reducció de les desigualtats de salut .

4. La prestació de serveis de salut pública, en el marc de la garantia de prestació dels serveis sanitaris a la població.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44562

5. La inclusión de la ciudadanía como parte activa necesaria del diseño, desarrollo y evaluación de las políticas de salud local impulsando a través de los consejos de salud básicos su participación y favorecer el empoderamiento a nivel individual y social.

Veinticuatro. Se añade un apartado 4 al artículo 23, con la siguiente redacción:

4. La vigilancia en salud pública atenderá, al menos, los siguientes factores:

a) Los determinantes sociales y estructurales de la salud.

b) Las desigualdades en salud en la población.

c) Los activos para la salud, promoviendo el enfoque salutogénico.

d) Los riesgos ambientales.

e) Los riesgos relacionados con las condiciones laborales.

f) Los riesgos relacionados con la disponibilidad y el consumo de alimentos .

g) Las enfermedades transmisibles y no transmisibles.

h) Las lesiones y la violencia.

i) Los problemas de salud relacionados con el tránsito internacional de viajeros y bienes.

j) Cualquier otro factor relevante para la salud pública o sobre el que sea necesario actuar conforme al desarrollo normativo de ámbito nacional o internacional.

Veinticinco. Se añade al final del artículo 24, punto 2, la siguiente frase:

Todo ello con criterios de equidad y especial atención hacia aquellos colectivos más vulnerables.

Veintiséis. Se modifica el apartado 3 del artículo 25 con el siguiente texto:

3. Es obligación de la administración sanitaria competente comunicar a las personas, de manera comprensible y accesible, el nivel de riesgo existente, la previsión sobre su evolución y las medidas recomendadas para reducir la exposición al mismo o proteger la vida, la salud y la integridad de las personas .

Veintisiete. Se modifica el apartado 3 y se añade un apartado 5 al artículo 26, con la siguiente redacción:

3. El sistema de información en salud pública utilizará mecanis-mos de información y divulgación comprensibles, accesibles y actualizados, con la finalidad de proporcionar información de calidad a las administraciones, profesionales y personas, materializando el derecho a la información epidemiológica.

5. La inclusió de la ciutadania com a part activa necessària del disseny, el desenvolupament i l’avaluació de les polítiques de salut local impulsant-ne a través dels consells de salut bàsics la participació i afavorint-ne l’apoderament a nivell individual i social.

Vint-i-quatre. S’afegeix un apartat 4 a l’article 23, amb la redacció següent:

4. La vigilància en salut pública ha d’atendre, almenys, els factors següents:

a) Els determinants socials i estructurals de la salut.

b) Les desigualtats en salut en la població.

c) Els actius per a la salut, promovent l’enfocament salutogènic.

d) Els riscos ambientals.

e) Els riscos relacionats amb les condicions laborals.

f) Els riscos relacionats amb la disponibilitat i el consum d’aliments.

g) Les malalties transmissibles i no transmissibles.

h) Les lesions i la violència.

i) Els problemes de salut relacionats amb el trànsit interna-cional de viatgers i béns.

j) Qualsevol altre factor rellevant per a la salut pública o sobre el qual siga necessari actuar d’acord amb el desenvolu-pament normatiu d’àmbit nacional o internacional.

Vint-i-cinc. S’afegeix al final de l’article 24, punt 2, la frase següent:

Tot això amb criteris d’equitat i especial atenció cap als col·lectius més vulnerables.

Vint-i-sis. Es modifica l’apartat 3 de l’article 25 amb el text següent:

3. És obligació de l’administració sanitària competent comunicar a les persones, de manera comprensible i acces-sible, el nivell de risc existent, la previsió sobre l’evolució i les mesures recomanades per a reduir l’exposició a aquest o protegir la vida, la salut i la integritat de les persones .

Vint-i-set. Es modifica l’apartat 3 i s’afegeix un apartat 5 a l’article 26, amb la redacció següent:

3. El sistema d’informació en salut pública utilitzarà meca-nismes d’informació i divulgació comprensibles, accessibles i actualitzats, amb la finalitat de proporcionar informació de qualitat a les administracions, els professionals i les persones, i materialitzarà el dret a la informació epidemiològica.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44563

5. Se adoptarán las medidas técnicas necesarias para asegurar la compatibilidad e interoperabilidad del sistema de información en salud pública, con los sistemas públicos de información sanitaria, atendiendo a lo dispuesto en el capítulo V de la Ley 16/2003, de 28 de mayo, de cohesión y calidad del sistema nacional de salud, sobre el sistema de información sanitaria.

Veintiocho. Se añade un artículo 27 bis, con la siguiente redacción:

Artículo 27 bis. Observatorio Valenciano de Salud

1. Se creará, mediante disposición reglamentaria, el Observatorio Valenciano de Salud como espacio de infor-mación en salud, de acceso público, que incluya información relevante seleccionada sobre resultados en salud y determi-nantes para la población de la Comunitat Valenciana.

2. El Observatorio Valenciano de Salud tendrá el objetivo principal de proporcionar información útil para las políticas de salud municipales.

3. La información recogida o generada por el Observatorio Valenciano de Salud se compartirá con la administración local, así como con los consejos de salud, será accesible a la población y dada de la forma más comprensible para la ciudadanía.

Veintinueve. Se modifica el apartado 1 del artículo 30, que queda redactado como sigue:

1. La promoción de la salud es el proceso que permite a las personas incrementar su control sobre los determinantes de la salud. Abarca tanto las acciones dirigidas a fortalecer las habilidades y capacidades de los individuos, grupos y comunidades como las acciones dirigidas a modificar las condiciones sociales, ambientales y económicas que influyen sobre la salud. La promoción de la salud requiere el desarro-llo de políticas públicas saludables en todos los ámbitos.

Treinta. Se modifica el artículo 31 con el siguiente texto:

Artículo 31. Herramientas para la promoción de la salud

1. Las acciones de promoción de la salud se desarrollarán, en el marco de las líneas estratégicas definidas en el plan de salud vigente, a través de actuaciones de planificación, informativas, divulgativas, educativas, de investigación, de fomento, de participación y, en su caso, coactivas.

2. La conselleria competente en materia de sanidad, en colaboración con los departamentos del Consell y adminis-traciones públicas competentes, creará redes de promoción de la salud. Dichas redes se conciben como herramientas de intercambio de conocimiento y aprovechamiento de experiencias y proyectos realizados en distintos ámbitos. Constituyen ámbitos propicios para la creación de redes: los entornos comunitarios, los centros docentes, los centros de atención a personas mayores y personas con discapacidad, los centros sanitarios, las asociaciones de pacientes, las empresas, los medios de comunicación y los centros penitenciarios.

5. S’adoptaran les mesures tècniques necessàries per a assegurar la compatibilitat i la interoperabilitat del sistema d’informació en salut pública, amb els sistemes públics d’informació sanitària, atès el que disposa el capítol V de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del sistema nacional de salut, sobre el sistema d’informació sanitària.

Vint-i-vuit. S’afegeix un article 27 bis, amb la redacció següent:

Article 27 bis. Observatori Valencià de Salut

1. Es crearà, mitjançant disposició reglamentària, l’Observatori Valencià de Salut com a espai d’informació en salut, d’accés públic, que incloga informació rellevant seleccionada sobre resultats en salut i determinants per a la població de la Comunitat Valenciana.

2. L’Observatori Valencià de Salut tindrà l’objectiu principal de proporcionar informació útil per a les polítiques de salut municipals.

3. La informació recollida o generada per l’Observatori Valencià de Salut es compartirà amb l’administració local, com també amb els consells de salut, serà accessible a la població i donada de la manera més comprensible per a la ciutadania.

Vint-i-nou. Es modifica l’apartat 1 de l’article 30, que queda redactat com segueix:

1. La promoció de la salut és el procés que permet a les persones incrementar el seu control sobre els determinants de la salut. Comprèn tant les accions dirigides a enfortir les habilitats i les capacitats dels individus, els grups i les comu-nitats com les accions dirigides a modificar les condicions socials, ambientals i econòmiques que influeixen sobre la salut. La promoció de la salut requereix el desenvolupament de polítiques públiques saludables en tots els àmbits.

Trenta. Es modifica l’article 31 amb el text següent:

Article 31. Eines per a la promoció de la salut

1. Les accions de promoció de la salut es desenvoluparan, en el marc de les línies estratègiques definides en el pla de salut vigent, a través d’actuacions de planificació, informatives, divulgatives, educatives, d’investigació, de foment, de participació i, si escau, coactives.

2. La conselleria competent en matèria de sanitat, en col·laboració amb els departaments del Consell i les adminis-tracions públiques competents, crearà xarxes de promoció de la salut. Aquestes xarxes es conceben com a eines d’intercanvi de coneixement i aprofitament d’experiències i projectes fets en diferents àmbits. Constitueixen àmbits propicis per a la creació de xarxes: els entorns comunitaris, els centres docents, els centres d’atenció a persones grans i persones amb discapacitat, els centres sanitaris, les associa-cions de pacients, les empreses, els mitjans de comunicació i els centres penitenciaris.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44564

Treinta y uno. Se modifica el artículo 33, que queda redac-tado como sigue:

Artículo 33. Seguridad alimentaria

1. En el marco europeo y nacional de seguridad alimentaria, la Generalitat garantizará el reconocimiento y la protección efectiva del derecho a la seguridad alimentaria, asegurando un nivel elevado de protección de la salud de las personas en relación con los peligros y riesgos alimentarios.

2. Las políticas de seguridad alimentaria se basarán en el análisis del riesgo y, en sus distintos componentes. Se llevará a cabo de manera coordinada con las autoridades compe-tentes de ámbito nacional. Para la evaluación del riesgo se impulsarán actuaciones de evaluación de la exposición, interna y externa, a los peligros alimentarios.

3. Como instrumento de planificación y programación, la conselleria competente en materia de sanidad coordinará la elaboración del plan de seguridad alimentaria de carácter plurianual. El plan incorporará los distintos elementos que conforman el control oficial de la cadena alimentaria así como los diferentes factores ambientales, económicos, tecnológicos, nutricionales y sociales que pueden influir en la seguridad alimentaria .

4. El sistema de información en seguridad alimentaria, integrado en el sistema de información de salud pública, permitirá identificar los principales riesgos alimentarios y propiciará una adecuada gestión de los mismos. El sistema abarcará todas las etapas de la cadena alimentaria, incluyendo la producción primaria, la transformación y la comercialización de los alimentos.

Dicho plan de seguridad alimentaria deberá estar coordinado con el plan de salud de la Comunitat Valenciana.

5. Para proteger la salud humana y realizar una adecuada gestión de los riesgos alimentarios, se garantizará el funcionamiento eficiente de los sistemas de emergencias y alertas alimentarias. Los sistemas de emergencias y alertas alimentarias estarán plenamente integrados y coordinados con el sistema nacional.

6. Para posibilitar el necesario apoyo analítico a las actividades, estudios y programas de seguridad alimentaria, se potenciarán los laboratorios públicos de seguridad alimentaria, que funcionarán con plenas garantías técnicas y de calidad. Estos laboratorios se integrarán en la red de laboratorios de seguridad alimentaria .

7. Las actuaciones y programas de seguridad alimentaria incorporarán la lucha contra el fraude alimentario y la defensa de los intereses de las personas consumidoras en ese ámbito.

Treinta y dos. Se modifican los apartados 1 y 2 del artículo 34, quedando redactado como sigue:

1. La sanidad ambiental es el conjunto de conocimientos, habilidades y técnicas de identificación, evaluación, gestión y comunicación de los riesgos para la salud derivados de los factores ambientales susceptibles de afectar la salud de las generaciones actuales y futuras, que la Generalitat, en

Trenta-u. Es modifica l’article 33, que queda redactat com segueix:

Article 33. Seguretat alimentària

1. En el marc europeu i nacional de seguretat alimentària, la Generalitat garantirà el reconeixement i la protecció efectiva del dret a la seguretat alimentària, i assegurarà un nivell elevat de protecció de la salut de les persones amb relació als perills i els riscos alimentaris.

2. Les polítiques de seguretat alimentària es basaran en l’anàlisi del risc i, en els seus diferents components. Es durà a terme de manera coordinada amb les autoritats competents d’àmbit nacional. Per a l’avaluació del risc s’impulsaran actuacions d’avaluació de l’exposició, interna i externa, als perills alimentaris .

3. Com a instrument de planificació i programació, la conselleria competent en matèria de sanitat coordinarà l’elaboració del pla de seguretat alimentària de caràcter plurianual. El pla incorporarà els diferents elements que conformen el control oficial de la cadena alimentària com també els diferents factors ambientals, econòmics, tecnolò-gics, nutricionals i socials que poden influir en la seguretat alimentària.

4. El sistema d’informació en seguretat alimentària, integrat en el sistema d’informació de salut pública, permetrà identificar els principals riscos alimentaris i en propiciarà una adequada gestió. El sistema comprendrà totes les etapes de la cadena alimentària, incloses la producció primària, la transformació i la comercialització dels aliments.

Aquest pla de seguretat alimentària haurà d’estar coordinat amb el pla de salut de la Comunitat Valenciana.

5. Per a protegir la salut humana i realitzar una adequada gestió dels riscos alimentaris, es garantirà el funcionament eficient dels sistemes d’emergències i alertes alimentàries. Els sistemes d’emergències i alertes alimentàries estaran plenament integrats i coordinats amb el sistema nacional.

6. Per a possibilitar el necessari suport analític a les activi-tats, els estudis i els programes de seguretat alimentària, es potenciaran els laboratoris públics de seguretat alimentària, que funcionaran amb plenes garanties tècniques i de qualitat. Aquests laboratoris s’integraran en la xarxa de laboratoris de seguretat alimentària.

7. Les actuacions i els programes de seguretat alimentària incorporaran la lluita contra el frau alimentari i la defensa dels interessos de les persones consumidores en aquest àmbit.

Trenta-dos. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 34, que queden redactats com segueix:

1. La sanitat ambiental és el conjunt de coneixements, habilitats i tècniques d’identificació, avaluació, gestió i comunicació dels riscos per a la salut derivats dels factors ambientals susceptibles d’afectar la salut de les generacions actuals i futures, que la Generalitat, en col·laboració amb

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44565

colaboración con entidades, organismos y empresas, pone al servicio de la población. Incluye los efectos sobre la salud determinados por factores físicos, químicos, biológicos, psicosociales y estéticos del medio ambiente así como la identificación de las políticas de cualquier sector que influyan sobre los riesgos ambientales para la salud .

2. La conselleria competente en materia de sanidad impulsará y coordinará los instrumentos de planificación en materia de sanidad ambiental, junto al resto de departa-mentos y administraciones públicas competentes, así como los agentes económicos y sociales interesados. Se deberán implementar estrategias para la formación y actualización de conocimientos en salud ambiental de los profesionales de la salud .

Treinta y tres. Se modifica el artículo 35, que queda redactado como sigue:

1. La salud laboral es el conjunto organizado de actuaciones, prestaciones y servicios que la sociedad destina a vigilar, proteger y promover la salud individual y colectiva de la población trabajadora, con especial atención a aquellos colectivos de trabajadores más vulnerables.

2. La conselleria competente en materia de sanidad con la participación del resto de departamentos y administraciones públicas competentes, así como las entidades y organiza-ciones con intereses en la materia, de conformidad con lo previsto en la legislación básica estatal, contribuirá a la planificación, seguimiento y evaluación de la salud laboral en la Comunitat Valenciana, ejercerá las competencias sanita-rias que le correspondan en relación con la prevención de riesgos laborales, colaborará con la gestión de los problemas de salud derivados del trabajo y desarrollará sus funciones en relación con la vigilancia, promoción y protección de la salud de la población trabajadora y con la prevención de los problemas de salud que puedan derivar del trabajo. Todo ello, con criterios de equidad y especial atención hacia aquellos colectivos más vulnerables.

3. La conselleria competente en materia de sanidad elaborará un mapa de riesgos laborales al que están expuestos sus trabajadores, con la finalidad de mejorar la seguridad y prevenir accidentes, lesiones y enfermedades profesionales. El mapa de riesgos laborales será actualizado periódica-mente y se concretará en actuaciones en cada uno de los departamentos de salud .

Treinta y cuatro. Se añade un artículo 35 bis, con la siguiente redacción:

Artículo 35 bis. Vigilancia y control de sustancias químicas

La conselleria competente en materia de sanidad ejercerá las competencias relativas a la vigilancia, inspección y control de los aspectos sanitarios de las sustancias químicas, así como el ejercicio de la correspondiente potestad sancionadora, de conformidad con lo previsto en los reglamentos aprobados por la Unión Europea y en la legislación básica estatal sobre la materia, que incorporan el principio de precaución para evitar perjuicios a la salud humana y al medio ambiente. Se activarán cauces para la formación/información de las personas respecto a los riesgos que estas sustancias suponen para la salud.

entitats, organismes i empreses, posa al servei de la població. Inclou els efectes sobre la salut determinats per factors físics, químics, biològics, psicosocials i estètics del medi ambient com també la identificació de les polítiques de qualsevol sector que influïsquen sobre els riscos ambientals per a la salut .

2. La conselleria competent en matèria de sanitat impulsarà i coordinarà els instruments de planificació en matèria de sanitat ambiental, juntament amb la resta de departaments i administracions públiques competents, com també els agents econòmics i socials interessats. S’hauran d’implementar estratègies per a la formació i l’actualització de coneixements en salut ambiental dels professionals de la salut.

Trenta-tres. Es modifica l’article 35, que queda redactat com segueix:

1. La salut laboral és el conjunt organitzat d’actuacions, prestacions i serveis que la societat destina a vigilar, protegir i promoure la salut individual i col·lectiva de la població treballadora, amb especial atenció als col·lectius de treballa-dors més vulnerables.

2. La conselleria competent en matèria de sanitat amb la participació de la resta de departaments i administracions públiques competents, com també les entitats i les organit-zacions amb interessos en la matèria, de conformitat amb el que preveu la legislació bàsica estatal, contribuirà a la planificació, el seguiment i l’avaluació de la salut laboral a la Comunitat Valenciana, exercirà les competències sanitàries que li corresponguen amb relació a la prevenció de riscos laborals, col·laborarà amb la gestió dels problemes de salut derivats del treball i desenvoluparà les seues funcions amb relació a la vigilància, la promoció i la protecció de la salut de la població treballadora i amb la prevenció dels problemes de salut que puguen derivar del treball. Tot això, amb criteris d’equitat i especial atenció cap a aquells col·lectius més vulnerables .

3. La conselleria competent en matèria de sanitat elaborarà un mapa de riscos laborals a què estan exposats els seus treballadors, amb la finalitat de millorar la seguretat i preve-nir accidents, lesions i malalties professionals. El mapa de riscos laborals serà actualitzat periòdicament i es concretarà en actuacions en cadascun dels departaments de salut.

Trenta-quatre. S’afegeix un article 35 bis, amb la redacció següent:

Article 35 bis. Vigilància i control de substàncies químiques

La conselleria competent en matèria de sanitat exercirà les competències relatives a la vigilància, la inspecció i el control dels aspectes sanitaris de les substàncies químiques, com també l’exercici de la corresponent potestat sancionadora, de conformitat amb el que preveuen els reglaments aprovats per la Unió Europea i en la legislació bàsica estatal sobre la matèria, que incorporen el principi de precaució per a evitar perjudicis a la salut humana i al medi ambient. S’activaran vies per a la formació/informació de les persones respecte als riscos que aquestes substàncies comporten per a la salut

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44566

Treinta y cinco. Se modifica el artículo 39, que queda redactado como sigue:

Artículo 39. Coordinación de los recursos sanitarios

1. El sistema valenciano de salud, a través de los respectivos departamentos y de los centros de salud pública, adoptará todas aquellas medidas destinadas a que los centros sanita-rios de su ámbito sean «centros promotores de la salud», tal como dispone la Ley 33/2011, de 4 de octubre, general de salud pública, y siempre teniendo en cuenta las directrices emanadas de la Organización Mundial de la Salud (OMS).

2. Los recursos asistenciales y de salud pública deberán estar debidamente coordinados para garantizar los siguientes fines:

a) Mejorar la asistencia sanitaria a través de la información obtenida de la red valenciana de vigilancia en salud pública y del sistema de información en salud pública de la Comunitat Valenciana.

b) Reforzar las acciones de promoción de la salud desde los centros asistenciales.

c) Realizar las acciones asistenciales necesarias en función de la detección de riesgos para la salud pública.

d) Coordinar la ejecución de los programas de prevención de la enfermedad, de acuerdo con las prioridades fijadas en el plan de salud vigente .

3. Reforzar la coordinación entre salud mental y atención primaria .

Treinta y seis. Se añade el apartado tercero al artículo 41, que queda redactado como sigue:

Artículo 41. Derecho a la intimidad

3. Todo paciente tiene derecho a saber que hay presentes alumnos en formación en su procedimiento asistencial. Con carácter previo al inicio del acto asistencial el paciente o su representante serán informados sobre la presencia de estudiantes y les será requerido el consentimiento verbal. El consentimiento podrá otorgarse por representación, mediante aquellas personas vinculadas al paciente por razones familia-res, o de hecho o por sus representantes legales.

Treinta y siete. Se modifica el apartado 3 del artículo 42

3. Información relativa a la salud pública. Las personas tienen derecho a recibir información suficiente y adecuada sobre las situaciones y causas de riesgo que existan para su salud a través del sistema de información en salud pública de la Comunitat Valenciana, incluidos los problemas de salud de la colectividad que impliquen un riesgo para su salud individual.

Treinta y ocho. Se modifica el artículo 42 añadiendo un nuevo punto:

4) Los pacientes tienen derecho a conocer su situación en lista de espera y el funcionamiento de la misma.

Trenta-cinc. Es modifica l’article 39, que queda redactat com segueix:

Article 39. Coordinació dels recursos sanitaris

1. El sistema valencià de salut, a través dels respectius departaments i dels centres de salut pública, adoptarà totes les mesures destinades a fer que els centres sanitaris del seu àmbit siguen «centres promotors de la salut», tal com disposa la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, general de salut pública, i sempre tenint en compte les directrius emanades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

2. Els recursos assistencials i de salut pública hauran d’estar ben coordinats per a garantir els fins següents:

a) Millorar l’assistència sanitària a través de la informació obtinguda de la xarxa valenciana de vigilància en salut pública i del sistema d’informació en salut pública de la Comunitat Valenciana.

b) Reforçar les accions de promoció de la salut des dels centres assistencials.

c) Realitzar les accions assistencials necessàries en funció de la detecció de riscos per a la salut pública.

d) Coordinar l’execució dels programes de prevenció de la malaltia, d’acord amb les prioritats fixades en el pla de salut vigent .

3. Reforçar la coordinació entre salut mental i atenció primària.

Trenta-sis. S’afegeix l’apartat tercer a l’article 41, que queda redactat com segueix:

Article 41. Dret a la intimitat

3. Tot pacient té dret a saber que hi ha presents alumnes en formació en el seu procediment assistencial. Amb caràcter previ a l’inici de l’acte assistencial el pacient o el seu repre-sentant seran informats sobre la presència d’estudiants i els serà requerit el consentiment verbal. El consentiment podrà atorgar-se per representació, mitjançant aquelles persones vinculades al pacient per raons familiars, o de fet o pels seus representants legals .

Trenta-set. Es modifica l’apartat 3 de l’article 42

3. Informació relativa a la salut pública. Les persones tenen dret a rebre informació suficient i adequada sobre les situacions i les causes de risc que existisquen per a la salut a través del sistema d’informació en salut pública de la Comunitat Valenciana, inclosos els problemes de salut de la col·lectivitat que impliquen un risc per a la salut individual.

Trenta-vuit. Es modifica l’article 42 afegint un punt nou:

4) Els pacients tenen dret a conèixer la seua situació en la llista d’espera i el funcionament d’aquesta.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44567

Treinta y nueve. Se modifica el apartado 3 del artículo 43:

3. El consentimiento deberá recabarse por el profesional sanitario responsable de la intervención quirúrgica, diag-nóstica o terapéutica. La persona afectada podrá libremente retirar por escrito su consentimiento en cualquier momento.

Cuarenta. Se modifica el apartado 5 del artículo 45:

5. Las voluntades anticipadas pueden modificarse o dejarse sin efecto en cualquier momento por la sola voluntad de la persona interesada, dejando constancia siempre por escrito.

Cuarenta y uno. Se modifica el apartado 1 del artículo 46 de la siguiente manera:

1. La historia clínica es el conjunto de la información obtenida en los procesos asistenciales de cada paciente con el fin de conseguir la máxima integración posible de la documentación clínica.

La historia clínica, tanto en su formato tradicional en papel como en formato electrónico, tiene como finalidad principal facilitar la asistencia sanitaria e integrar toda información útil que permita conocer el estado actual de salud del paciente, para hacer las intervenciones sanitarias oportunas de forma expresa y motivada.

Los centros sanitarios tienen la obligación de tener una historia clínica única por paciente.

Cuarenta y dos. Se modifica el apartado 1 del artículo 48:

1. Las personas que han recibido asistencia sanitaria o sus acompañantes o familiares tienen derecho a formular sugerencias y quejas cuando consideren que tienen motivo justificado para hacerlo. Estas se deben evaluar y contestar por escrito en los términos que se establezcan reglamentariamente .

Cuarenta y tres. Se modifica el artículo 49:

Artículo 49. Derecho a la segunda opinión

Todo paciente del sistema valenciano de salud tiene derecho a una segunda opinión cuando las circunstancias de la enfermedad le exijan tomar una decisión difícil. Este derecho se regulará estableciendo un tiempo máximo de respuesta que se definirá reglamentariamente.

Cuarenta y cuatro. Se modifica el punto 2 del artículo 50:

Donde dice: discapacitados sensoriales, Debe decir: personas con discapacidad física, psíquica y sensorial .

Trenta-nou. Es modifica l’apartat 3 de l’article 43:

3. El consentiment haurà de demanar-lo el professional sanitari responsable de la intervenció quirúrgica, diagnòstica o terapèutica. La persona afectada podrà lliurement retirar per escrit el consentiment en qualsevol moment.

Quaranta. Es modifica l’apartat 5 de l’article 45:

5. Les voluntats anticipades poden modificar-se o deixar-se sense efecte en qualsevol moment per la sola voluntat de la persona interessada, deixant-ne constància sempre per escrit.

Quaranta-u. Es modifica l’apartat 1 de l’article 46 de la manera següent:

1. La història clínica és el conjunt de la informació obtinguda en els processos assistencials de cada pacient a fi d’aconseguir la màxima integració possible de la documenta-ció clínica.

La història clínica, tant en el seu format tradicional en paper com en format electrònic, té com a finalitat principal facilitar l’assistència sanitària i integrar tota informació útil que permeta conèixer l’estat actual de salut del pacient, per a fer les intervencions sanitàries oportunes de forma expressa i motivada .

Els centres sanitaris tenen l’obligació de tenir una història clínica única per pacient.

Quaranta-dos. Es modifica l’apartat 1 de l’article 48:

1. Les persones que han rebut assistència sanitària o els seus acompanyants o els seus familiars tenen dret a formular suggeriments i queixes quan consideren que tenen motiu justificat per a fer-ho. Aquestes s’han d’avaluar i contestar per escrit en els termes que s’establisquen reglamentàriament.

Quaranta-tres. Es modifica l’article 49:

Article 49. Dret a la segona opinió

Tot pacient del sistema valencià de salut té dret a una segona opinió quan les circumstàncies de la malaltia li exigisquen prendre una decisió difícil. Aquest dret es regularà establint un temps màxim de resposta que es definirà reglamentàriament.

Quaranta-quatre. Es modifica el punt 2 de l’article 50:

On diu: discapacitats sensorials, Ha de dir: persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial .

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44568

Cuarenta y cinco. Se añade un artículo 50 bis y un artículo 50 ter, que quedan redactados como sigue:

Artículo 50 bis. Derechos de acompañamiento

Todo paciente o persona usuaria tiene derecho a estar acompañado o acompañada, por lo menos, por una persona que mantenga vínculos familiares o de hecho con el o la paciente o una persona de su confianza, durante todo el proceso asistencial, también en las ambulancias, UVI móviles y resto de centros, establecimientos, instalaciones o lugares en los que se presten servicios sanitarios.

En todo caso, estos derechos podrán ser ejercidos siempre que las circunstancias lo permitan y no haya contraindicacio-nes médicas.

Artículo 50 ter. Donación y trasplantes

1. El sistema valenciano de salud promoverá las actuaciones necesarias para fomentar la donación voluntaria y gratuita de sangre, órganos, tejidos y células progenitoras hematopo-yéticas de sangre periférica, cordón umbilical o médula ósea de eficacia científica demostrada.

2. El derecho a recibir un trasplante de órganos, tejidos, células y transfusión de componentes sanguíneos se ejercerá de conformidad con la legislación vigente en la materia.

Cuarenta y seis. Se modifica el artículo 52, que queda redactado como sigue:

Artículo 52. Deberes del personal de los centros, servicios y establecimientos sanitarios

1. El personal de los centros sanitarios tiene las obligaciones inherentes al cumplimiento efectivo de los derechos reconocidos para los pacientes y personas usuarias en los servicios sanitarios.

2. Sin perjuicio de los deberes regulados en su normativa específica, el personal de los centros, servicios y estable-cimientos sanitarios está sujeto al cumplimiento de los siguientes deberes:

a) Prestar una adecuada atención sanitaria a los pacientes y personas usuarias y darles un trato humano, comprensivo y respetuoso. Asimismo, hará un buen uso de los recursos sanitarios .

b) Facilitar a los pacientes y personas usuarias información sobre cualquier actuación en el ámbito de la salud. Todo el personal que preste atención sanitaria, durante los procesos asistenciales en los que apliquen una técnica o un procedimiento concreto, será también responsable de facilitar la información que se derive específicamente de sus actuaciones.

c) Respetar las decisiones adoptadas libremente y voluntaria-mente por el o la paciente, incluida la negativa al tratamiento propuesto, a excepción de los casos en que la ley establezca su carácter preceptivo.

Quaranta-cinc. S’afegeix un article 50 bis i un article 50 ter que queden redactats com segueix:

Article 50 bis. Drets d’acompanyament

Tot pacient o persona usuària té dret a estar acompanyat o acompanyada, almenys, per una persona que mantinga vincles familiars o de fet amb el o la pacient o una persona de la seua confiança, durant tot el procés assistencial, també en les ambulàncies, UVI mòbils i resta de centres, establiments, instal·lacions o llocs en els quals es presten serveis sanitaris.

En tot cas, aquests drets podran ser exercits sempre que les circumstàncies ho permeten i no hi haja contraindicacions mèdiques.

Article 50 ter. Donació i trasplantaments

1. El sistema valencià de salut promourà les actuacions necessàries per a fomentar la donació voluntària i gratuïta de sang, òrgans, teixits i cèl·lules progenitores hematopoètiques de sang perifèrica, cordó umbilical o medul·la òssia d’eficàcia científica demostrada.

2. El dret a rebre un trasplantament d’òrgans, teixits, cèl·lules i transfusió de components sanguinis s’exercirà de conformi-tat amb la legislació vigent en la matèria.

Quaranta-sis. Es modifica l’article 52, que queda redactat com segueix:

Article 52. Deures del personal dels centres, els serveis i els establiments sanitaris

1. El personal dels centres sanitaris té les obligacions inherents al compliment efectiu dels drets reconeguts per als pacients i les persones usuàries en els serveis sanitaris.

2. Sense perjudici dels deures regulats en la seua normativa específica, el personal dels centres, els serveis i els establi-ments sanitaris està subjecte al compliment dels deures següents:

a) Prestar una adequada atenció sanitària als pacients i les persones usuàries i donar-los un tracte humà, comprensiu i respectuós. Així mateix, farà un bon ús dels recursos sanitaris .

b) Facilitar als pacients i les persones usuàries informació sobre qualsevol actuació en l’àmbit de la salut. Tot el personal que preste atenció sanitària, durant els processos assisten-cials en els quals apliquen una tècnica o un procediment concret, serà també responsable de facilitar la informació que es derive específicament de les seues actuacions.

c) Respectar les decisions adoptades lliurement i volun-tàriament pel o la pacient, inclosa la negativa al tractament proposat, a excepció dels casos en què la llei establisca el seu caràcter preceptiu.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44569

d) Cumplir sus obligaciones de información y documentación clínica correspondiente al proceso asistencial, así como rellenar los protocolos, registros, informes, estadísticas y otra documentación asistencial o administrativa que guarden relación con los procesos clínicos en los que intervengan.

e) Gestionar y custodiar la documentación clínica que guar-den cuando desarrollen su actividad de manera individual.

f) Guardar secreto sobre toda la información y documenta-ción clínica sobre las personas pacientes o usuarias derivadas de su actuación profesional o de aquella a la que tengan acceso.

g) Prestar sus servicios cumpliendo de forma rigurosa las obligaciones contenidas en sus respectivos códigos deontológicos.

h) Recibir formación médica continuada, como derecho y deber de todo el personal sanitario .

Cuarenta y siete. Se modifica el nombre y el apartado 2 del artículo 53 en los siguientes términos concretos:

Artículo 53. Deberes de las personas

2. Toda persona está sujeta al cumplimiento de las siguientes obligaciones.

Cuarenta y ocho. Se modifica el nombre del capítulo II del título V de la Ley 10/2014, de 29 de diciembre, de la Generalitat, de salud de la Comunitat Valenciana, que pasa a denominarse: derechos de la infancia y adolescencia.

Cuarenta y nueve. Se modifica el artículo 54, donde se añade un tercer apartado que queda redactado como sigue:

Artículo 54. Derechos generales y ámbito de aplicación

3. Los centros y establecimientos sanitarios dispondrán las medidas necesarias para hacer efectivos los derechos reconocidos en este capítulo.

Cincuenta. Se modifica el apartado 2 del artículo 55, que queda redactado como sigue:

2. En el momento del nacimiento se fomentará el contacto físico temprano del recién nacido con la madre, tanto si el nacimiento se produce mediante parto natural como si se produce mediante cesárea, y se evitará su separación tanto en el posparto inmediato como durante su estancia en el establecimiento sanitario, cuando no haya contraindicacio-nes médicas.

Cincuenta y uno. Se modifica el apartado 3 del artículo 55, que queda redactado como sigue:

3. Cuando no haya contraindicación médica, la madre tiene derecho a estar acompañada por la persona que ella quiera a lo largo de todo el período de parto y posparto.

d) Complir les seues obligacions d’informació i documentació clínica corresponent al procés assistencial, com també emple-nar els protocols, els registres, els informes, les estadístiques i altra documentació assistencial o administrativa que guarden relació amb els processos clínics en els quals intervinguen.

e) Gestionar i custodiar la documentació clínica que guarden quan desenvolupen la seua activitat de manera individual.

f) Guardar secret sobre tota la informació i la documentació clínica sobre les persones pacients o usuàries derivades de la seua actuació professional o d’aquella a la qual tinguen accés.

g) Prestar els seus serveis complint de forma rigorosa les obligacions contingudes en els seus respectius codis deontològics.

h) Rebre formació mèdica continuada, com a dret i deure de tot el personal sanitari .

Quaranta-set. Es modifica el nom i l’apartat 2 de l’article 53 en els termes concrets següents:

Article 53. Deures de les persones

2. Tota persona està subjecta al compliment de les obliga-cions següents.

Quaranta-vuit. Es modifica el nom del capítol II del títol V de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, que passa a denominar-se: drets de la infància i l’adolescència.

Quaranta-nou. Es modifica l’article 54, on s’afegeix un tercer apartat que queda redactat com segueix:

Article 54. Drets generals i àmbit d’aplicació

3. Els centres i els establiments sanitaris disposaran les mesures necessàries per a fer efectius els drets reconeguts en aquest capítol.

Cinquanta. Es modifica l’apartat 2 de l’article 55, que queda redactat com segueix:

2. Al moment del naixement es fomentarà el contacte físic primerenc del nounat amb la mare, tant si el naixement es produeix mitjançant part natural com si es produeix mitjançant cesària, i s’evitarà la seua separació tant en el postpart immediat com durant la seua estada en l’establiment sanitari, quan no hi haja contraindicacions mèdiques.

Cinquanta-u. Es modifica l’apartat 3 de l’article 55, que queda redactat com segueix:

3. Quan no hi haja contraindicació mèdica, la mare té dret a estar acompanyada per la persona que ella vulga al llarg de tot el període de part i postpart.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44570

Cincuenta y dos. Se modifica el apartado 4 del artículo 55, que queda redactado como sigue:

4. El recién nacido tiene derecho a ser identificado en el momento del nacimiento y a permanecer con su madre, siempre que el estado de salud de ambos lo haga posible.

Cincuenta y tres. Se modifica el apartado 5 del artículo 55, que queda redactado como sigue:

5. La conselleria competente en materia de sanidad adoptará medidas para promocionar la lactancia materna durante el embarazo, el puerperio y el período de lactancia, como garantía del mejor desarrollo del recién nacido, y facilitará la información necesaria a la madre para que elija la alimenta-ción de este. Una vez la madre haya ejercido su derecho de opción, su decisión deberá ser respetada.

Cincuenta y cuatro. Se añade el apartado 6 del artículo 55, que queda redactado como sigue:

6. La conselleria competente en materia de sanidad adoptará las medidas necesarias para implementar la Iniciativa para la humanización de la asistencia al nacimiento y la lactancia (IHAN), lanzada por la OMS y la UNICEF, en todos los departamentos de salud de la Comunitat Valenciana.

Cincuenta y cinco. Se añaden los apartados 7 y 8 al artículo 55, que quedan redactados como sigue:

7. La mujer embarazada tiene derecho a interrumpir el emba-razo conforme a la legalidad vigente y el personal sanitario cualificado tiene la obligación de informarla al respeto.

Los profesionales sanitarios que ejerzan la objeción de concien-cia en los centros públicos no podrán participar en interrupcio-nes voluntarias de embarazos en los centros privados.

8. Los centros y establecimientos sanitarios dispondrán las medidas necesarias para hacer efectivos los derechos reconocidos en este artículo.

Cincuenta y seis. Se modifica el apartado 2 del artículo 56, que queda redactado como sigue:

2. Se atenderán de manera específica los problemas de salud que inciden de una forma significativa en la adolescencia, relacionados, sobretodo, con hábitos de salud, conductas de riesgo, conductas adictivas, problemas de salud mental, trastornos de la conducta alimentaria, así como trastornos de las relaciones afectivo-sexuales, prevención de infecciones de transmisión sexual y prevención de embarazos no deseados.

Cincuenta y siete. Se modifica el apartado 7 del artículo 59, que queda redactado como sigue:

7. Cada centro escolar tendrá de referencia un centro de atención primaria y un centro de salud pública para las acciones preventivas y de promoción de la salud y para comunicarse en relación con los problemas de salud que afecten a la población escolar. La conselleria competente en

Cinquanta-dos. Es modifica l’apartat 4 de l’article 55, que queda redactat com segueix:

4. El nounat té dret a ser identificat en el moment del naixement i a romandre amb sa mare, sempre que l’estat de salut d’ambdós ho faça possible.

Cinquanta-tres. Es modifica l’apartat 5 de l’article 55, que queda redactat com segueix:

5. La conselleria competent en matèria de sanitat adoptarà mesures per a promocionar la lactància materna durant l’embaràs, el puerperi i el període de lactància, com a garantia del millor desenvolupament del nounat, i facilitarà la informació necessària a la mare perquè trie l’alimentació d’aquest. Una vegada la mare haja exercit el seu dret d’opció, la seua decisió haurà de ser respectada.

Cinquanta-quatre. S’afegeix l’apartat 6 de l’article 55, que queda redactat com segueix:

6. La conselleria competent en matèria de sanitat adoptarà les mesures necessàries per a implementar la Iniciativa per a la humanització de l’assistència al naixement i la lactància (IHAN), llançada per l’OMS i la UNICEF, en tots els departa-ments de salut de la Comunitat Valenciana.

Cinquanta-cinc. S’afegeixen uns apartats 7 i 8 a l’article 55, que queden redactats com segueix:

7. La dona embarassada té dret a interrompre l’embaràs conforme a la legalitat vigent i el personal sanitari qualificat té l’obligació d’informar-la al respecte.

Els professionals sanitaris que exercisquen l’objecció de consciència als centres públics no podran participar en interrupcions voluntàries d’embarassos als centres privats.

8. Els centres i establiments sanitaris disposaran les mesures necessàries per a fer efectius els drets reconeguts en aquest article.

Cinquanta-sis. Se modifica l’apartat 2 de l’article 56, que queda redactat com segueix:

2. S’atendran de manera específica els problemes de salut que incideixen d’una forma significativa en l’adolescència, relacionats, sobretot, amb hàbits de salut, conductes de risc, conductes addictives, problemes de salut mental, trastorns de la conducta alimentària, com també trastorns de les relacions afectives i sexuals, prevenció d’infeccions de transmissió sexual i prevenció d’embarassos no desitjats.

Cinquanta-set. Es modifica l’apartat 7 de l’article 59, que queda redactat com segueix:

7. Cada centre escolar tindrà de referència un centre d’atenció primària i un centre de salut pública per a les accions preventives i de promoció de la salut i per a comunicar-se amb relació als problemes de salut que afecten la població escolar. La conselleria competent en matèria

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44571

materia de sanidad comunicará o propondrá, según se esta-blezca legalmente, a la conselleria competente en materia de educación, la elaboración de protocolos de intervención sobre aquellos problemas y aspectos de la salud que se consideren de interés para la protección y la promoción de la salud en la población infantil y juvenil.

Cincuenta y ocho. Se modifica el apartado 10.e del artículo 59, que queda redactado como sigue:

e) La vigilancia y control higiénico-sanitario de los alimentos y del personal de los comedores escolares, así como el asesoramiento y la determinación, en su caso, de los requi-sitos mínimos que deben reunir los menús de los comedores escolares, garantizando un alto nivel de protección de la salud de los consumidores menores de edad y su derecho de opción con respecto a las sustancias que causan alergias o intolerancias en los alimentos.

Cincuenta y nueve. Se crea un nuevo capítulo III en el título V de la Ley 10/2014, de 29 de diciembre, de la Generalitat, de salud de la Comunitat Valenciana, con un artículo 59 bis, que queda redactado como sigue:

Capítulo III. Asistencia sanitaria en el ámbito de la salud sexual y reproductiva de la mujer

Artículo 59 bis. Derechos generales y ámbito de aplicación

1. En el ámbito de la salud sexual y reproductiva, las mujeres tienen los siguientes derechos:

a) A recibir una atención sanitaria a lo largo del proceso asistencial del embarazo, parto, posparto y puerperio. Los protocolos de atención al embarazo, parto, posparto y puerperio de todos los centros y servicios sanitarios deberán ser permanentemente actualizados conforme a las guías y recomendaciones que la conselleria competente en materia de sanidad pública apruebe.

b) A recibir una adecuada preparación al parto, apoyo a la lactancia, atención al posparto y cuidado al recién nacido, así como a elegir el hospital en el que será atendido su parto.

c) A ser informada de todas las intervenciones que se le propongan en la atención sanitaria del embarazo y del parto.

d) A que se facilite su participación activa como protagonista del embarazo, posparto y puerperio y a ser informada de sus derechos.

e) A estar acompañada por la persona designada por ella a este efecto, en todas las pruebas y actuaciones médicas realizadas durante el embarazo, incluidos los casos de aborto o defunción perinatal, en la atención al parto o cesárea, ya sea programada o urgente y en las actuaciones médicas realizadas en el posparto.

f) Al hecho de que se le facilite en el momento del nacimiento de su hijo o hija el contacto físico temprano con la madre, tanto si el nacimiento se produce mediante parto natural como si se produce mediante cesárea.

de sanitat comunicarà o proposarà, segons s’establisca legalment, a la conselleria competent en matèria d’educació, l’elaboració de protocols d’intervenció sobre aquells problemes i aspectes de salut que es consideren d’interès per a la protecció i la promoció de la salut en la població infantil i juvenil.

Cinquanta-vuit. Es modifica l’apartat 10.e de l’article 59, que queda redactat com segueix:

e) La vigilància i el control higienicosanitari dels aliments i del personal dels menjadors escolars, com també l’assessorament i la determinació, si escau, dels requisits mínims que han de reunir els menús dels menjadors escolars, garantint un alt nivell de protecció de la salut dels consumidors menors d’edat i el seu dret d’opció respecte a les substàncies que causen al·lèrgies o intoleràncies en els aliments .

Cinquanta-nou. Es crea un nou capítol III en el títol V de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, amb un nou article 59 bis, que queda redactat com segueix:

Capítol III. Assistència sanitària en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva de la dona

Article 59 bis. Drets generals i àmbit d’aplicació

1. En l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, les dones tenen els drets següents:

a) A rebre una atenció sanitària al llarg del procés assistencial de l’embaràs, el part, el postpart i el puerperi. Els protocols d’atenció a l’embaràs, el part, el postpart i el puerperi de tots els centres i els serveis sanitaris hauran de ser permanen-tment actualitzats d’acord amb les guies i les recomanacions que la conselleria competent en matèria de sanitat pública aprove .

b) A rebre una adequada preparació al part, suport a la lactància, atenció al postpart i cures al nadó, com també a triar l’hospital en el qual serà atès el part.

c) A ser informada de totes les intervencions que se li proposen en l’atenció sanitària de l’embaràs i del part.

d) Al fet que es facilite la seua participació activa com a protagonista de l’embaràs, el postpart i el puerperi i a ser informada dels seus drets.

e) A estar acompanyada per la persona designada per ella a aquest efecte, en totes les proves i actuacions mèdiques realitzades durant l’embaràs, inclosos els casos d’avortament o defunció perinatal, en l’atenció al part o la cesària, ja siga programada o urgent i en les actuacions mèdiques realitza-des en el postpart .

f) Al fet que se li facilite al moment del naixement del seu fill o filla el contacte físic primerenc amb la mare, tant si el naixement es produeix mitjançant part natural com si es produeix mitjançant cesària.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44572

g) A ser informada y formada en materia de lactancia materna con el fin de fomentar el desarrollo de la propia salud y su utilización en la alimentación infantil.

h) A recibir información adecuada, actualizada y de acuerdo con la evidencia científica sobre aspectos específicos de salud de las mujeres, tales como suelo pélvico, menopausia y endometriosis.

i) Al acceso a las técnicas de reproducción asistida sin incurrir en ningún tipo de discriminación.

j) A recibir la atención y educación sexual adecuadas, que incluye la obtención de la información y asesoramiento necesarios sobre enfermedades de transmisión sexual y sobre anticoncepción, así como el acceso a los métodos de planificación familiar.

k) A obtener la información y el asesoramiento para la práctica de la interrupción voluntaria del embarazo en las condiciones y con los requisitos legalmente establecidos, garantizando la máxima rapidez, seguridad y confidenciali-dad en todo el proceso.

l) Al tratamiento especializado, tanto asistencial como psicológico en caso de duelo perinatal, tras un aborto o parto de un recién nacido muerto o que muera posteriormente, adaptando su ingreso en tal caso a las especiales circunstan-cias, situando a la madre en dependencias diferentes de las de maternidad .

2. Los centros y establecimientos sanitarios dispondrán las medidas necesarias para hacer efectivos los derechos reconocidos en este capítulo.

Sesenta. En el título V se añade un nuevo capítulo IV con dos nuevos artículos 59 ter y 59 quater, con el siguiente texto:

Artículo 59 ter. Derecho a la protección de la salud

La administración cooperará con las entidades del sector asociativo de las personas con discapacidad y familiares con el fin de garantizar el pleno disfrute de los derechos a la protección de la salud.

Artículo 59 quater. Medidas del sistema público sanitario para las personas con discapacidad

La conselleria con competencias en materia de sanidad adoptará las medidas oportunas para eliminar cualquier tipo de barrera a la plena accesibilidad de las personas con discapacidad al sistema público sanitario.

Para garantizar su atención adecuada la conselleria competente en materia de sanidad planificará la formación del personal a su cargo contando con la colaboración de asociaciones y expertos en la materia.

Garantizar que todos los centros sanitarios públicos y privados cumplan en materia de accesibilidad universal eliminando barreras arquitectónicas, de la información, de la comunicación, así como facilitar el transporte sanitario necesario.

g) A ser informada i formada en matèria de lactància materna a fi de fomentar el desenvolupament de la pròpia salut i la seua utilització en l’alimentació infantil.

h) A rebre informació adequada, actualitzada i d’acord amb l’evidència científica sobre aspectes específics de salut de les dones, tals com sòl pelvià, menopausa i endometriosi.

i) A l’accés a les tècniques de reproducció assistida sense incórrer en cap tipus de discriminació.

j) A rebre l’atenció i l’educació sexual adequades, que inclou l’obtenció de la informació i l’assessorament necessaris sobre malalties de transmissió sexual i sobre anticoncepció, com també l’accés als mètodes de planificació familiar.

k) A obtenir la informació i l’assessorament per a la pràctica de la interrupció voluntària de l’embaràs en les condicions i amb els requisits legalment establits, garantint la màxima rapidesa, seguretat i confidencialitat en tot el procés.

l) Al tractament especialitzat, tant assistencial com psicològic en cas de dol perinatal, després d’un avortament o un part d’un nadó mort o que muira posteriorment, adaptant el seu ingrés en tal cas a les especials circumstàncies, situant la mare en dependències diferents de les de maternitat.

2. Els centres i els establiments sanitaris disposaran les mesures necessàries per a fer efectius els drets reconeguts en aquest capítol.

Seixanta. En el títol V s’afegeix un nou capítol IV amb dos articles nous, 59 ter i 59 quater, amb el text següent:

Article 59 ter. Dret a la protecció de la salut

L’administració cooperarà amb les entitats del sector associatiu de les persones amb discapacitat i familiars a fi de garantir el ple gaudi dels drets a la protecció de la salut.

Article 59 quater. Mesures del sistema públic sanitari per a les persones amb discapacitat

La conselleria amb competències en matèria de sanitat adoptarà les mesures oportunes per a eliminar qualsevol tipus de barrera a la plena accessibilitat de les persones amb discapacitat al sistema públic sanitari.

Per a garantir la seua atenció adequada la conselleria competent en matèria de sanitat planificarà la formació del personal a càrrec seu comptant amb la col·laboració d’associacions i experts en la matèria.

Cal garantir que tots els centres sanitaris públics i privats complisquen en matèria d’accessibilitat universal eliminant barreres arquitectòniques, de la informació, de la comunica-ció, com també facilitar el transport sanitari necessari.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44573

Garantizar a las personas con discapacidad programas de atención a la salud incluyendo formación en materia de salud sexual y reproductiva.

Incluir a las asociaciones de personas con discapacidad en los órganos de participación. Respetar el derecho de las personas con discapacidad a la libre toma de decisiones en los consentimientos informados, debiendo efectuarse en formatos accesibles.

Sesenta y uno. Se modifica el punto 5, del artículo 62:

Hay que añadir al final: y las entidades privadas especializa-das en juego patológico y otras adicciones.

Sesenta y dos. Se añade un nuevo apartado 6 al artículo 62, con la siguiente redacción:

6. Serán prioritarias las actuaciones preventivas y de promoción de la salud en el ámbito familiar, comunitario y educativo, que deberán coordinarse para implicar a todos los agentes sociales intervinientes como son la familia, la escuela, asociaciones, redes locales y otros.

Sesenta y tres. Se modifica el artículo 69, punto 7, que queda redactado como sigue:

7. En la vía pública, excepto terrazas y veladores autorizados. No obstante, las ordenanzas municipales podrán autorizar la venta, suministro y consumo de bebidas alcohólicas en determinados lugares de la vía pública o en determinados días de fiestas patronales, locales o festivos concretos o excepcionalmente con motivo de algún evento autorizado.

Los ayuntamientos podrán autorizar el consumo en espacios de tradición gastronómica, dentro del horario y la delimitación de espacio que marquen las propias corporaciones locales.

La venta o el consumo de bebidas deberán ser de menos de 20 grados .

Cuando las entidades locales autoricen el consumo de bebidas alcohólicas en determinados espacios públicos al aire libre en los que estén previstas las concentraciones de personas, se deberán adoptar las medidas necesarias que garanticen el cumplimiento de la prohibición de venta, suministro y consumo de bebidas para menores de edad y las demás prohibiciones establecidas en esta ley. Las entidades locales que otorguen la autorización velarán, asimismo, por la salud y seguridad de las personas que se encuentren reunidas y por el derecho al descanso de las personas.

Sesenta y cuatro. Se modifica el artículo 77, que queda redactado como sigue:

Artículo 77. Financiación de la Generalitat

La dotación presupuestaria para el desarrollo de las actua-ciones en materia de drogodependencias y otros trastornos adictivos se incrementará con la cuantía de las sanciones económicas impuestas por la comisión de las infracciones tipificadas en el capítulo IV del título IX de esta ley. Los ingresos que se produzcan por dicha causa estarán afectados a la prevención, asistencia y demás actuaciones que se

Cal garantir a les persones amb discapacitat programes d’atenció a la salut, inclosa formació en matèria de salut sexual i reproductiva.

Cal incloure les associacions de persones amb discapacitat en els òrgans de participació. Cal respectar el dret de les persones amb discapacitat a la lliure presa de decisions en els consentiments informats, que cal efectuar en formats accessibles.

Seixanta-u. Es modifica el punt 5, de l’article 62:

Cal afegir al final: i les entitats privades especialitzades en joc patològic i altres addiccions.

Seixanta-dos. S’afegeix un nou apartat 6 a l’article 62, amb la redacció següent:

6. Seran prioritàries les actuacions preventives i de promoció de la salut en l’àmbit familiar, comunitari i educatiu, que hauran de coordinar-se per a implicar tots els agents socials intervinents com són la família, l’escola, associacions, xarxes locals i altres.

Seixanta-tres. Es modifica l’article 69, punt 7, que queda redactat com segueix:

7. A la via pública, excepte terrasses i vetlladors autoritzats. No obstant això, les ordenances municipals podran autoritzar la venda, el subministrament i el consum de begudes alcohòli-ques en determinats llocs de la via pública o en determinats dies de festes patronals, locals o festius concrets o, excepcio-nalment, amb motiu d’algun esdeveniment autoritzat.

Els ajuntaments podran autoritzar el consum en espais de tradició gastronòmica, dins de l’horari i la delimitació d’espai que marquen les corporacions locals mateixes.

La venda o el consum de begudes hauran de ser de menys de 20 graus .

Quan les entitats locals autoritzen el consum de begudes alcohòliques en determinats espais públics a l’aire lliure en què estiguen previstes les concentracions de persones, s’hauran d’adoptar les mesures necessàries que garantisquen el compli-ment de la prohibició de venda, subministrament i consum de begudes per a menors d’edat i les altres prohibicions establides en aquesta llei. Les entitats locals que atorguen l’autorització vetllaran, així mateix, per la salut i la seguretat de les persones que es troben reunides i pel dret al descans de les persones.

Seixanta-quatre. Es modifica l’article 77, que queda redactat com segueix:

Article 77. Finançament de la Generalitat

La dotació pressupostària per al desenvolupament de les actuacions en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius s’incrementarà amb la quantia de les sancions econòmiques imposades per la comissió de les infraccions tipificades en el capítol IV del títol IX d’aquesta llei. Els ingressos que es produïsquen per aquesta causa estaran afectats a la prevenció, l’assistència i la resta

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44574

desarrollen en materia de drogodependencias y trastornos adictivos por parte de la conselleria competente.

Sesenta y cinco. Se modifica el apartado 2 del artículo 79, que queda redactado de la siguiente manera:

2. La Generalitat Valenciana, a través de la conselleria compe-tente en materia de sanidad, colaborará con las universidades de titularidad pública y los centros de formación profesional estableciendo acuerdos entre las universidades y los centros de estudios de las instituciones sanitarias para garantizar la docencia práctica y clínica de las titulaciones que así lo requieran y priorizará las impartidas en centros de titularidad pública y con sometimiento a la normativa de aplicación y regulación específica en materia de incompatibilidades.

Sesenta y seis. Se modifica el artículo 80, que queda redactado como sigue:

Artículo 80. Investigación e innovación

1. La Generalitat fomentará la investigación, la innovación y las buenas prácticas en el ámbito de la salud, como elementos esenciales para el progreso del sistema valenciano de salud. Todo el sistema valenciano de salud debe estar en disposición de poder ser utilizado para las actividades de investigación en salud.

2. La conselleria con competencias en materia de sanidad, en coordinación con la conselleria con competencias en materia de investigación y ciencia, determinará la programación de la política de investigación e innovación en materia de salud, siendo funciones de esta política:

a) Establecer, gestionar, coordinar y evaluar un marco global que permita el desarrollo de la investigación y la innovación en el ámbito sanitario, para lo que se dotará de un plan estratégico plurianual, en línea con las estrategias de I+D+I de la Comunitat Valenciana establecidas por la conselleria con competencias en materia de I+D+I, el plan estratégico nacional de I+D+I y las líneas marcadas en los programas marco europeos de investigación.

b) Promover y facilitar el desarrollo de la investigación y la innovación orientadas a la fundamentación científica en la toma de decisiones en materia de salud, con especial atención a su relevancia, calidad y aplicación de resultados a la práctica clínica.

c) Organizar, gestionar, coordinar y evaluar las diferentes actividades encaminadas al impulso y fomento de la investi-gación, desarrollo e innovación sanitaria.

d) Impulsar, coordinar y realizar el seguimiento de platafor-mas científico-tecnológicas que promuevan la evaluación de tecnologías sanitarias, el desarrollo y la innovación en el ámbito sanitario.

e) Coordinar los centros y estructuras de gestión de investi-gación e innovación vinculadas al ámbito sanitario público de la Comunitat Valenciana.

f) Impulsar, coordinar y realizar el seguimiento de iniciativas de colaboración público-privadas en materia de investigación e innovación sanitaria y biomédica.

d’actuacions que es facen en matèria de drogodependències i trastorns addictius per part de la conselleria competent.

Seixanta-cinc. Es modifica l’apartat 2 de l’article 79, que queda redactat de la manera següent:

2. La Generalitat Valenciana, a través de la conselleria competent en matèria de sanitat, col·laborarà amb les universitats de titularitat pública i els centres de formació professional establint acords entre les universitats i els centres d’estudis i les institucions sanitàries per a garantir la docència pràctica i clínica de les titulacions que així ho requerisquen i prioritzarà les impartides en centres de titu-laritat pública i amb sotmetiment a la normativa d’aplicació i regulació específica en matèria d’incompatibilitats.

Seixanta-sis. Es modifica l’article 80, que queda redactat com segueix:

Article 80. Investigació i innovació

1. La Generalitat fomentarà la investigació, la innovació i les bones pràctiques en l’àmbit de la salut, com a elements essencials per al progrés del sistema valencià de salut. Tot el sistema valencià de salut ha d’estar en disposició de poder ser utilitzat per a les activitats d’investigació en salut.

2. La conselleria amb competències en matèria de sanitat, en coordinació amb la conselleria amb competències en matèria d’investigació i ciència, determinarà la programació de la política d’investigació i innovació en matèria de salut, i són funcions d’aquesta política:

a) Establir, gestionar, coordinar i avaluar un marc global que permeta el desenvolupament de la investigació i la innovació en l’àmbit sanitari, per al qual es dotarà d’un pla estratègic plurianual, en línia amb les estratègies d’R+D+I de la Comunitat Valenciana establides per la conselleria amb competències en matèria d’R+D+I, el pla estratègic nacional d’R+D+I i les línies marcades en els programes marc europeus d’investigació.

b) Promoure i facilitar el desenvolupament de la investigació i la innovació orientades a la fonamentació científica en la presa de decisions en matèria de salut, amb especial atenció a la seua rellevància, qualitat i aplicació de resultats a la pràctica clínica.

c) Organitzar, gestionar, coordinar i avaluar les diferents activitats encaminades a l’impuls i foment de la investigació, el desenvolupament i la innovació sanitària.

d) Impulsar, coordinar i realitzar el seguiment de plataformes cientificotecnològiques que promoguen l’avaluació de tecnologies sanitàries, el desenvolupament i la innovació en l’àmbit sanitari.

e) Coordinar els centres i les estructures de gestió d’investigació i innovació vinculades a l’àmbit sanitari públic de la Comunitat Valenciana.

f) Impulsar, coordinar i realitzar el seguiment d’iniciatives de col·laboració publicoprivades en matèria d’investigació i innovació sanitària i biomèdica.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44575

g) Participar con otros órganos e instituciones de su ámbito en el seguimiento y desarrollo de los planes y proyectos de investigación, desarrollo e innovación sanitaria.

h) Constituir, cuando sea oportuno, entidades sin ánimo de lucro de carácter científico, cuyo fin primordial será el impulso y desarrollo de la investigación científico-técnica, sanitaria y biomédica de la Comunitat Valenciana.

3. La Generalitat fomentará la coordinación e integración de las actividades de I+D+I de las fundaciones del sector público que tiene adscritas y de las instituciones sanitarias y de salud pública cuya investigación gestionan, con el objetivo de incrementar la masa crítica de sus grupos de investigación, coordinar sus infraestructuras científicas y plataformas tecnológicas e incrementar su capacidad competitiva en el espacio de investigación nacional, europeo e internacional. A este fin, se podrán desarrollar las estructuras cooperativas (unidades mixtas, redes de investigación, consorcios entre entidades de investigación u otras fórmulas organizativas) que permitan una colaboración más eficiente de los grupos e instituciones de I+D+I del sistema valenciano de salud.

4. La Generalitat fomentará la coordinación de las activi-dades de I+D+I del sistema valenciano de salud con las de otros agentes del sistema de investigación e innovación y, en especial, con las universidades públicas, parques tecno-lógicos, organismos públicos de investigación promoviendo el desarrollo de institutos de investigación sanitaria y otras fórmulas de coordinación. Del mismo modo, la Generalitat fomentará las actividades de innovación en salud, orientando una relación fructífera con las empresas del sector y, en especial, articulando el soporte para la evaluación de tecnologías sanitarias y de innovaciones y el desarrollo de pruebas de concepto y validaciones clínicas.

5. La Generalitat fomentará las actuaciones de intensificación de la actividad investigadora entre el personal profesional del sistema valenciano de salud, así como las de movilidad y de intercambio entre profesionales, tanto a nivel de la propia Comunitat como en los espacios sanitarios de ámbito estatal e internacional, promoviendo su participación en actividades de investigación e innovación. La conselleria con competencias en materia de sanidad velará para favorecer e impulsar líneas de actuación que eviten el conflicto de intereses que pudieran estar relacionados con patrocinios de instituciones y empresas privadas, fomentando la transparencia.

Sesenta y siete. Se modifica el punto 1.d del artículo 81, que queda redactado como sigue:

d) Los médicos, farmacéuticos inspectores e inspectores de salud pública en el ejercicio de sus funciones.

Sesenta y ocho. Se modifica el apartado 2 del artículo 83 de la siguiente manera:

2. Asimismo, las actividades públicas y privadas de las que, directa o indirectamente, pueda derivarse un riesgo para la salud y seguridad de las personas, incluidas las de promoción y publicidad, se someterán a las medidas de intervención que reglamentariamente se establezcan.

g) Participar amb altres òrgans i institucions del seu àmbit en el seguiment i el desenvolupament dels plans i els projectes d’investigació, desenvolupament i innovació sanitària.

h) Constituir, quan escaiga, entitats sense ànim de lucre de caràcter científic, el fi primordial de les quals serà l’impuls i el desenvolupament de la investigació cientificotècnica, sanitària i biomèdica de la Comunitat Valenciana.

3. La Generalitat fomentarà la coordinació i la integració de les activitats d’R+D+I de les fundacions del sector públic que té adscrites i de les institucions sanitàries i de salut pública la investigació de les quals gestionen, amb l’objectiu d’incrementar la massa crítica dels seus grups d’investigació, coordinar les seues infraestructures científiques i plataformes tecnològiques i incrementar la seua capacitat competitiva en l’espai d’investigació nacional, europeu i internacional. Amb aquesta finalitat, es podran desenvolupar les estructures cooperatives (unitats mixtes, xarxes d’investigació, consorcis entre entitats d’investigació o altres fórmules organitzatives) que permeten una col·laboració més eficient dels grups i les institucions d’R+D+I del sistema valencià de salut.

4. La Generalitat fomentarà la coordinació de les activitats d’R+D+I del sistema valencià de salut amb les d’altres agents del sistema d’investigació i innovació i, en especial, amb les universitats públiques, els parcs tecnològics, els organismes públics d’investigació promovent el desenvolupament d’instituts d’investigació sanitària i altres fórmules de coordinació. De la mateixa manera, la Generalitat fomentarà les activitats d’innovació en salut, i orientarà una relació fructífera amb les empreses del sector i, en especial, articularà el suport per a l’avaluació de tecnologies sanitàries i d’innovacions i el desenvolupament de proves de concepte i validacions clíniques.

5. La Generalitat fomentarà les actuacions d’intensificació de l’activitat investigadora entre el personal professional del sistema valencià de salut, com també les de mobilitat i d’intercanvi entre professionals, tant a nivell de la Comunitat mateixa com en els espais sanitaris d’àmbit estatal i internacional, i promourà la seua participació en activitats d’investigació i innovació. La conselleria amb competències en matèria de sanitat vetllarà per a afavorir i impulsar línies d’actuació que eviten el conflicte d’interessos que puguen estar relacionats amb patrocinis d’institucions i empreses privades, i fomentarà la transparència.

Seixanta-set. Es modifica el punt 1.d de l’article 81, que queda redactat com segueix:

d) Els metges, els farmacèutics inspectors i els inspectors de salut pública en l’exercici de les seues funcions.

Seixanta-vuit. Es modifica l’apartat 2 de l’article 83 de la manera següent:

2. Així mateix, les activitats públiques i privades de les quals, directament o indirectament, puga derivar-se un risc per a la salut i la seguretat de les persones, incloses les de promoció i publicitat, se sotmetran a les mesures d’intervenció que reglamentàriament s’hi establisquen.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44576

Sesenta y nueve. Se modifica el punto 1.a del artículo 85, que queda redactado como sigue:

a) Garantizar el acceso a una asistencia sanitaria equitativa y de calidad en el marco de las prestaciones del sistema valenciano de salud, con pleno respeto a sus derechos, así como velar por el cumplimiento riguroso de las obligaciones del personal sanitario reconocidas en la presente ley.

Setenta. Se modifica la letra d del apartado 1 del artículo 85 de la siguiente manera:

d) Tutelar el buen funcionamiento de los sistemas de información como garantía del derecho a la información sanitaria de las personas .

Setenta y uno. Se modifica el apartado 1 del artículo 86 de la siguiente manera:

1. Cuando la actividad desarrollada pudiera tener una repercusión excepcional y negativa en la salud, las autorida-des públicas sanitarias, a través de sus órganos competentes en cada caso, podrán proceder a la adopción de las medidas especiales que resulten necesarias para garantizar la salud y seguridad de las personas, que tendrán carácter cautelar o, tras el correspondiente procedimiento contradictorio, carácter definitivo.

Setenta y dos. Se modifica el apartado 2 del artículo 87 de la siguiente manera:

2. Las personas comparecerán de manera obligatoria ante las oficinas públicas cuando sea necesaria para la protección de la salud pública. El requerimiento de comparecencia deberá ser motivado .

Setenta y tres. Se modifica el apartado 1 del artículo 90 de la siguiente manera:

1. Previa instrucción del correspondiente procedimiento administrativo y mediante resolución motivada, se podrá ordenar la retirada definitiva del mercado de un producto o lote de productos, o prohibir su comercialización, cuando resulte probada la falta de seguridad o la peligrosidad para las personas o existan sospechas razonables de su peligrosi-dad sin posibilidad práctica de determinar su seguridad.

Setenta y cuatro. Artículo 96, nuevo apartado

Artículo 96. Graduación de las sanciones

96.11. Intrusismo profesional, de acuerdo con la legalidad vigente .

Seixanta-nou. Es modifica el punt 1.a de l’article 85, que queda redactat com segueix:

a) Garantir l’accés a una assistència sanitària equitativa i de qualitat en el marc de les prestacions del sistema valencià de salut, amb ple respecte als seus drets, com també vetllar pel compliment rigorós de les obligacions del personal sanitari reconegudes en aquesta llei.

Setanta. Es modifica la lletra d de l’apartat 1 de l’article 85 de la manera següent:

d) Tutelar el bon funcionament dels sistemes d’informació com a garantia del dret a la informació sanitària de les persones .

Setanta-u. Es modifica l’apartat 1 de l’article 86 de la manera següent:

1. Quan l’activitat exercida puga tenir una repercussió excepcional i negativa en la salut, les autoritats públiques sanitàries, a través dels òrgans competents en cada cas, podran procedir a l’adopció de les mesures especials que resulten necessàries per a garantir la salut i la seguretat de les persones, que tindran caràcter cautelar o, després del procediment contradictori corresponent, caràcter definitiu.

Setanta-dos. Es modifica l’apartat 2 de l’article 87 de la manera següent:

2. Les persones compareixeran de manera obligatòria davant de les oficines públiques quan calga per a protegir la salut pública. El requeriment de compareixença haurà de ser motivat .

Setanta-tres. Es modifica l’apartat 1 de l’article 90 de la manera següent:

1. Amb la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent i mitjançant una resolució motivada, es podrà ordenar la retirada definitiva del mercat d’un producte o un lot de productes, o prohibir-ne la comercialització, quan resulte provada la falta de seguretat o la perillositat per a les persones o hi haja sospites raonables de la seua perillositat sense possibilitat pràctica de determinar la seua seguretat.

Setanta-quatre. Article 96, nou apartat

Article 96. Graduació de les sancions

96.11. Intrusisme professional, d’acord amb la legalitat vigent .

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44577

Setenta y cinco. Se modifica el apartado 1 del artículo 102 de la siguiente manera:

1. La identificación falsa o contraria al principio de veracidad, en cuanto a los méritos, experiencia o capacidad técnica, del personal sanitario en su actividad profesional y en sus relaciones asistenciales con las personas.

Setenta y seis. Se añade una nueva disposición adicional cuarta en la Ley 10/2014, de 29 de diciembre, de la Generalitat, de salud de la Comunitat Valenciana:

Cuarta. Medidas de control del intrusismo

La conselleria competente en el ámbito de la salud se coordinará con los diversos colegios profesionales del ámbito sanitario para establecer mecanismos para luchar contra el intrusismo profesional en materia de salud.

DISPOSICIONES ADICIONALES

Primera Consorcio para la investigación biomédica y sanitaria

La administración de la Generalitat podrá constituir un consorcio para la investigación biomédica y sanitaria, en el que se podrán integrar las fundaciones de investigación en salud adscritas a la conselleria con competencias en materia de sanidad, las fundaciones de investigación en salud dependientes de corporaciones locales que presten servicios de gestión y ejecución de actividad investigadora a los consorcios sanitarios, y otros organismos públicos de investigación, incluidos los universitarios.

Segunda Fundaciones del sector público adscritas a la conselleria con competencias en materia de sanidad

A los efectos de lo dispuesto en la Ley 14/2011, de 1 de junio, de la ciencia, tecnología y la innovación y en la normativa laboral, las fundaciones del sector público adscritas a la conselleria con competencias en materia de sanidad, tendrán carácter de organismos públicos de investigación de la Generalitat, siempre que tengan como fin u objeto social actividades de investigación científica, técnica o innovación, de conformidad con sus normas de creación o sus estatutos. Y, por tanto, podrán acogerse a todas las modalidades de contratación de personal investigador previstas en dicha ley y en el Estatuto de los trabajadores.

Tercera No incidencia económica

La aprobación de la presente ley no comporta obligaciones económicas en los presupuestos de la Generalitat.

Setanta-cinc. Es modifica l’apartat 1 de l’article 102 de la manera següent:

1. La identificació falsa o contrària al principi de veracitat, quant als mèrits, l’experiència o la capacitat tècnica, del personal sanitari en l’activitat professional i en les relacions assistencials amb les persones.

Setanta-sis. S’afegeix una nova disposició addicional quarta en la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana:

Quarta. Mesures de control de l’intrusisme

La conselleria competent en l’àmbit de la salut es coordinarà amb els diferents col·legis professionals de l’àmbit sanitari per a establir mecanismes per a lluitar contra l’intrusisme professional en matèria de salut.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera Consorci per a la investigació biomèdica i sanitària

L’administració de la Generalitat podrà constituir un consorci per a la investigació biomèdica i sanitària, en el qual es podran integrar les fundacions d’investigació en salut adscrites a la conselleria amb competències en matèria de sanitat, les fundacions d’investigació en salut dependents de corporacions locals que presten serveis de gestió i execució d’activitat investigadora als consorcis sanitaris, i altres organismes públics d’investigació, inclosos els universitaris.

Segona Fundacions del sector públic adscrites a la conselleria amb competències en matèria de sanitat

D’acord amb el que disposa la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la ciència, tecnologia i la innovació, i la normativa laboral, les fundacions del sector públic adscrites a la conselleria amb competències en matèria de sanitat tindran caràcter d’organismes públics d’investigació de la Generalitat, sempre que tinguen com a fi o objecte social activitats d’investigació científica, tècnica o innovació, de conformitat amb les seues normes de creació o els seus estatuts. Per tant, podran acollir-se a totes les modalitats de contractació de personal investigador previstes en la llei esmentada i en l’Estatut dels treballadors .

Tercera No-incidència econòmica

L’aprovació d’aquesta llei no comporta obligacions econòmi-ques en els pressupostos de la Generalitat.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44578

DISPOSICIÓN DEROGATORIA

Única Derogación

Quedan derogadas cuantas normas de igual o inferior rango se opongan o sean incompatibles con lo dispuesto en esta ley.

DISPOSICIONES FINALES

Primera Órganos de dirección de los departamentos de salud

Sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 2 de la disposición derogatoria única de la Ley 10/2014, de 29 de diciembre, de salud de la Comunitat Valenciana, y en tanto no se produzca el desarrollo reglamentario previsto en la misma, se modifica el artículo 31 de la Ley 3/2003, de 6 de febrero, de la Generalitat, de ordenación sanitaria de la Comunitat Valenciana, incluyendo en la composición del consejo de dirección del departamento de salud a las personas titulares de las direccio-nes de los centros de salud pública, adscritos al departamento de salud, con el fin de facilitar y mejorar la coordinación entre los recursos asistenciales y de salud pública.

Segunda Entrada en vigor

Esta ley entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Palau de Les Corts València, 5 de abril de 2018


El secretario primero Emilio Argüeso Torres

B. RESOLUCIONES Y MOCIONES

1. Resoluciones

Resolución 1.363/IX sobre la elección de la secretaria segunda de la Mesa de Les Corts, aprobada por el Pleno de Les Corts en la sesión realizada el 4 de abril de 2018


En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del Reglamento de Les Corts, se ordena publicar en el Butlletí

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única Derogació

Queden derogades totes les normes del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen o siguen incompatibles amb el que disposa aquesta llei.

DISPOSICIONS FINALS

Primera Òrgans de direcció dels departaments de salut

Sense perjudici del que disposa l’apartat 2 de la disposició derogatòria única de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, i fins que no es produïsca el desenvolupament reglamentari que preveu, es modifica l’article 31 de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’ordenació sanitària de la Comunitat Valenciana, i s’inclouen en la composició del consell de direcció del departament de salut les persones titulars de les direccions dels centres de salut pública, adscrits al departament de salut, a fi de facilitar i millorar la coordinació entre els recursos assistencials i de salut pública.

Segona Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



El secretari primer Emilio Argüeso Torres

B. RESOLUCIONS I MOCIONS

1. Resolucions

Resolució 1.363/IX sobre l’elecció de la secretària segona de la Mesa de les Corts, aprovada pel Ple de les Corts en la sessió realitzada el 4 d’abril de 2018


Per tal dE complir el que hi ha disposat en l’article 95.1 del Reglament de les Corts, s’ordena publicar en el Butlletí

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44579

Oficial de les Corts la Resolución 1.363/IX, sobre la elección de la secretaria segunda de la Mesa de Les Corts, aprobada por el Pleno de Les Corts en la sesión realizada el 4 de abril de 2018.



PLENO DE LES CORTS

El Pleno de Les Corts, en la sesión del 4 de abril de 2018, teniendo en cuenta que se ha producido una vacante en la Mesa de Les Corts, de conformidad con lo establecido en los artículos 36, 37 y 38 del Reglamento de Les Corts, ha adoptado la siguiente resolución:

RESOLUCIÓN

Elegir como secretaria segunda de la Mesa de Les Corts la diputada señora Irene Rosario Gómez Santos.




Resolución 1.364/IX, sobre la creación de una comisión especial de estudio de reforma de la política agraria común (PAC), aprobada por el Pleno de Les Corts en la sesión de 5 de abril de 2018


De acuerdo con el artículo 95.1 del Reglamento de Les Corts, se ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts la Resolución 1.364/IX, sobre la creación de una comisión especial de estudio de reforma de la política agraria común (PAC), aprobada por el Pleno de Les Corts en la sesión de 5 de abril de 2018.



PLENO DE LES CORTS

El Pleno de Les Corts, en la sesión de 5 de abril de 2018, ha debatido la propuesta de creación de una comisión especial de estudio sobre la reforma de la política agraria común (PAC), presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 91.415, BOC 254).

Oficial de les Corts la Resolució 1.363/IX, sobre l’elecció de la secretària segona de la Mesa de les Corts, aprovada pel Ple de les Corts en la sessió realitzada el 4 d’abril de 2018.



PLE DE LES CORTS

El Ple de les Corts, en la sessió del 4 d’abril de 2018, atès que s’ha produït una vacant en la Mesa de les Corts, de confor-mitat amb el que hi ha establert en els articles 36, 37 i 38 del Reglament de les Corts, ha adoptat la resolució següent:

RESOLUCIÓ

Elegir com a secretària segona de la Mesa de les Corts la diputada senyora Irene Rosario Gómez Santos.




Resolució 1.364/IX, sobre la creació d’una comissió especial d’estudi de reforma de la política agrària comuna (PAC), aprovada pel Ple de les Corts en la sessió de 5 d’abril de 2018


D’acord amb l’article 95.1 del Reglament de les Corts, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts la Resolució 1.364/IX, sobre la creació d’una comissió especial d’estudi de reforma de la política agrària comuna (PAC), aprovada pel Ple de les Corts en la sessió de 5 d’abril de 2018.

Palau de Les Corts València, 5 d’abril de 2018


PLE DE LES CORTS

El Ple de les Corts, en la sessió de 5 d’abril de 2018, ha debatut la proposta de creació d’una comissió especial d’estudi sobre la reforma de la política agrària comuna (PAC), presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 91.415, BOC 254).

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44580

Finalmente, de acuerdo con lo establecido en el artículo 54 del Reglamento de Les Corts, ha aprobado el texto de la iniciativa incorporado en la siguiente resolución:

RESOLUCIÓN

1. Crear una comisión especial para el estudio de la reforma de la política agraria común ante el nuevo sexenio 2020-2026 .

2. El objetivo de la comisión es hacer un estudio sobre la reforma de la política agraria común (PAC) sobre la base de los siguientes datos:

En la actualidad se está preparando toda la documentación que debe dar lugar a la reforma de la política agraria común y a los principios y normas por las que esta deberá regirse en el próximo sexenio 2020-2026. La tramitación está ya iniciada y el pasado 2017 conocimos la Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones «El futuro de los alimentos y de la agricultura» y en la próxima primavera debe quedar fijado el presupuesto para el próximo período, que cabe esperar que será más reducido al no disponer ya de las aportaciones del Reino Unido.

El debate de diferentes iniciativas tramitadas en Les Corts ha puesto de manifiesto repetidamente que la vigente PAC no atiende las necesidades ni favorece, por nuestras especiales características, la agricultura y la ganadería valencianas. Aunque, con la aprobación por unanimidad de una proposi-ción no de ley, el Pleno de Les Corts trasladó al Gobierno de España la posición de la cámara sobre diferentes aspectos que se deben considerar en la futura negociación de la PAC, es conveniente crear una comisión de estudio que abra un debate entre todos los grupos políticos y la sociedad valenciana para que nuestro modelo pueda ser considerado y que la nueva PAC dé respuesta a nuestros problemas, entre los que, tan solo a modo de ejemplo, podemos enumerar la pequeña dimensión de las explotaciones, la exigua cuantía de los pagos directos, la defensa de la posición y los intereses de los productores dentro de la cadena alimentaria, la gestión de las medidas sanitarias, la competitividad de nuestros productos…, y muchos otros que, en un foro amplio y con un estudio detallado, puedan diagnosticarse.

Al estar ante una gestación ya iniciada, los trabajos de la comisión, compuesta por el mismo número de diputados y diputadas que las comisiones permanentes, no deberían demorarse más de seis meses, para poder presentar unas conclusiones que aún pudieran ser consideradas durante la discusión de la reforma.

3. La composición de esta comisión será la misma que la establecida para las comisiones permanentes legislativas.

4. Trabajos de la Comisión: la comisión deberá crearse y constituirse lo antes posible para aprobar el plan de trabajo correspondiente.

Los trabajos de la comisión deberán concluirse en el plazo máximo de doce meses desde que se constituya.

5. La comisión, a propuesta de los grupos parlamentarios, podrá acordar requerir la presencia de expertos de reconocido prestigio y solvencia profesional, representantes

Finalment, d’acord amb el que hi ha establit en l’article 54 del Reglament de les Corts, ha aprovat el text de la iniciativa incorporat en la resolució següent:

RESOLUCIÓ

1. Crear una comissió especial per a l’estudi de la reforma de la política agrària comuna davant el nou sexenni 2020-2026.

2. L’objectiu de la comissió és fer un estudi sobre la reforma de la política agrària comuna (PAC) sobre la base de les dades següents:

En l’actualitat s’està preparant tota la documentació que ha de donar lloc a la reforma de la política agrària comuna i als principis i les normes per les quals aquesta haurà de regir-se el pròxim sexenni 2020-2026. La tramitació està ja iniciada i el passat 2017 vam conèixer la Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions «El futur dels aliments i de l’agricultura» i en la pròxima primavera ha de quedar fixat el pressupost per al pròxim període, que cal esperar que serà més reduït en no disposar ja de les aportacions del Regne Unit.

El debat de diferents iniciatives tramitades en les Corts ha posat de manifest repetidament que la vigent PAC no atén les necessitats ni afavoreix, per les nostres especials caracte-rístiques, l’agricultura i la ramaderia valencianes. Encara que, amb l’aprovació per unanimitat d’una proposició no de llei, el Ple de les Corts va traslladar al Govern d’Espanya la posició de la cambra sobre diferents aspectes que cal considerar en la futura negociació de la PAC, és convenient crear una comissió d’estudi que òbriga un debat entre tots els grups polítics i la societat valenciana perquè el nostre model puga ser consi-derat i que la nova PAC done resposta als nostres problemes, entre els quals, tan sols a manera d’exemple, podem enumerar la petita dimensió de les explotacions, l’exigua quantia dels pagaments directes, la defensa de la posició i els interessos dels productors dins la cadena alimentària, la gestió de les mesures sanitàries, la competitivitat dels nostres productes…, i molts altres que, en un fòrum ampli i amb un estudi detallat, puguen diagnosticar-se.

En estar davant una gestació ja iniciada, els treballs de la comissió, composta pel mateix nombre de diputats i diputades que les comissions permanents, no haurien de demorar-se més de sis mesos, per poder presentar unes conclusions que encara pogueren ser considerades durant la discussió de la reforma.

3. La composició d’aquesta comissió serà la mateixa que l’establida per a les comissions permanents legislatives.

4. Treballs de la Comissió: la comissió haurà de crear-se i constituir-se al més aviat possible per a aprovar el pla de treball corresponent.

Els treballs de la comissió hauran de concloure’s en el termini màxim de dotze mesos des que es constituïsca.

5. La comissió, a proposta dels grups parlamentaris, podrà acordar requerir la presència d’experts de reconegut prestigi i solvència professional, representants d’organitzacions

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44581

de organizaciones sindicales y empresariales, y también de otros agentes sociales e instituciones públicas, relacionados con las materias de que se trate.

6. Igualmente podrá acordar la solicitud de informes y documentación a la administración autonómica y a los servicios jurídicos de Les Corts referidos a los asuntos en estudio .

7. La comisión podrá nombrar en su seno una ponencia que tras el estudio de los temas susceptibles de acuerdo elabo-rará un dictamen, que, una vez aprobado por la comisión, será elevado, para su ratificación, al Pleno.

La composición de la ponencia será de tres representantes del Grupo Popular, dos del Grupo Socialista, dos de Compromís, uno de Ciudadanos y uno de Podemos-Podem, y adoptará acuerdos mediante la aplicación del sistema de voto ponderado .




II. TEXTOS EN TRAMITACIÓn

B. PROPOSICIONES DE LEY

Proposición de ley reguladora de los animales domésticos en la Comunidad Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 90.674). No toma en consideración


El Pleno de Les Corts, en la sesión del día 4 de abril de 2018, no ha tomado en consideración la Proposición de ley regula-dora de los animales domésticos en la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 90.674).

Conforme a lo dispuesto en el artículo 95.1 del Reglamento de Les Corts, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts .



sindicals i empresarials, i també d’altres agents socials i institucions públiques, relacionats amb les matèries de què es tracte.

6. Igualment podrà acordar la sol·licitud d’informes i docu-mentació a l’administració autonòmica i als serveis jurídics de les Corts referits als assumptes en estudi.

7. La comissió podrà nomenar en el seu si una ponència que després de l’estudi dels temes susceptibles d’acord elaborarà un dictamen, que, una vegada aprovat per la comissió, serà elevat, per a la seua ratificació, al Ple.

La composició de la ponència serà de tres representants del Grup Popular, dos del Grup Socialista, dos de Compromís, un de Ciudadanos i un de Podemos-Podem, i adoptarà acords mitjançant l’aplicació del sistema de vot ponderat.




II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ

B. PROPOSICIONS DE LLEI

Proposició de llei reguladora dels animals domèstics en la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 90.674). No presa en consideració


El Ple de les Corts, en la sessió del dia 4 d’abril de 2018, no ha pres en consideració la Proposició de llei reguladora dels animals domèstics en la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 90.674).

D’acord amb el que disposa l’article 95.1 del Reglament de les Corts, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts .



BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44582

E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN

4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones


La Mesa de Les Corts, en la reunión del 10 de abril de 2018, oída la Junta de Síndics y de conformidad con los artículos 160 y 161, puntos 1 y 4, del Reglamento de Les Corts, ha acordado enviar al Pleno las proposiciones no de ley de tramitación especial de urgencia que a continuación se especifican:

– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la convocatoria del debate del estado de las autono-mías, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 97.357)

– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el restablecimiento de la suscripción obligatoria del convenio especial de Seguridad Social de las cuidadoras y los cuidadores no profesionales de personas en situación de dependencia y el ingreso de su cotización correspondiente a cargo exclusivamente del Estado, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 97.625)

– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la creación de una app de seguimiento y difusión de la actividad parlamentaria de Les Corts, presentada por el Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 98.063)

– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la erradicación del fraude fiscal, la elusión fiscal y los paraísos fiscales, presentada por el Grupo Parlamentario Podemos-Podem (RE número 98.220)

– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la financiación a la Autoridad del Transporte Metropolitano de València (ATMV), presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 98.527)

– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el cumplimiento de las medidas aprobadas en el Pacto de Estado contra la violencia de género, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 98.583)

En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del Reglamento de Les Corts, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts y al mismo tiempo se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta una hora antes del comienzo de la reunión del Pleno en que deban debatirse, cuya fecha se comunicará oportunamente .



E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

4. Proposicions no de llei i altres proposicions


La Mesa de les Corts, en la reunió de 10 d’abril de 2018, oïda la Junta de Síndics i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 4 del Reglament de les Corts, ha acordat trametre al Ple les proposicions no de llei de tramitació especial d’urgència que tot seguit s’especifiquen:

– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la convocatòria del debat de l’estat de les autonomies, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 97.357)

– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el restabliment de la subscripció obligatòria del conveni especial de Seguretat Social de les cuidadores i els cuidadors no professionals de persones en situació de dependència i l’ingrés de la seua cotització corresponent a càrrec exclusivament de l’Estat, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 97.625)

– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la creació d’una app de seguiment i difusió de l’activitat parlamentària de les Corts, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 98.063)

– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre l’eradicació del frau fiscal, l’elusió fiscal i els paradisos fiscals, presentada pel Grup Parlamentari Podemos-Podem (RE número 98.220)

– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el finançament a l’Autoritat del Transport Metropolità de València (ATMV), presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 98.527)

– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el compliment de les mesures aprovades en el Pacte d’Estat contra la violència de gènere, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 98.583)

Per tal de complir el que hi ha disposat en l’article 95.1 del Reglament de les Corts, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts i alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins una hora abans del començament de la reunió del Ple en què hagen de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament.



BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44583

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la convocatoria del debate del estado de las autonomías, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 97.357)

A LA MESA DE LES CORTS

Mireia Mollà Herrera, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presenta la siguiente proposición no de ley, de tramitación urgente .

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

En conjunto, y desde el plano de la gobernación multinivel, desde el gobierno central se han visto incapacitados para encontrar y facilitar los mecanismos de coordinación y cooperación necesarios para la adaptación a la realidad de la distribución del poder político en el Estado español.

En este nuevo contexto globalizado, donde el perfil del Estado central se diluye, se ha demostrado la necesidad de crear estructuras políticas y espacios de colaboración con las zonas que surgen como nuevos actores políticos relevantes, como son las autonomías. Luis Moreno se refiere en España como un Estado «con textura federal», pero la incapacidad y la nula voluntad política del gobierno central de creer y asimilar esta realidad, y lo que nos bloquea a avanzar, se puede observar en la falta de la convocatoria del debate del estado de las autonomías. Según el artículo 56 bis 8 del Reglamento del Senado de España, este está obligado a celebrar una sesión plenaria con un único punto en el orden del día que únicamente deberá analizar el estado de las autonomías de manera anual. A pesar de esta vinculación, solo se han convocado tres debates (en 1994, en 1997 y el último, el año 2005), ignorándose así durante 13 años el reglamento de la cámara.

La elusión de la reforma del Senado de España es un elemento que nos impide identificarnos de manera plena como un estado federal. Resulta fundamental dotar al Senado de herramientas que le permiten llegar a ser una cámara territorial que dé sentido al autogobierno y, sobre todo, al gobierno compartido entre las distintas administra-ciones públicas. Así, el debate anual sobre el estado de las autonomías, conjuntamente con la necesidad de reglamen-tación y calendarización de las conferencias de presidentes y sectoriales, son elementos necesarios para ganar en autogobierno y en protagonismo institucional y político, elementos que dotan de contenido a los instrumentos de coordinación que ya existen.

Por todo ello, presentamos la siguiente propuesta de resolución.

PROPUESTA DE RESOLUCIÓN

Les Corts instan al Consell a:

– Instar al presidente del Senado de España a que convoque el debate del estado de las autonomías dentro del marco del artículo 56 bis 8 del Reglamento del Senado de España.

– Instar al gobierno central a que cree mecanismos de coordinación y cooperación entre los distintos gobiernos autonómicos, facilitando así la tarea de autogobierno, y

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la convocatòria del debat de l’estat de les autonomies, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 97.357)


Mireia Mollà Herrera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que hi ha disposat en l’article 160 i següents del Reglament de les Corts, presenta la proposició no de llei següent, de tramitació urgent .

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

En conjunt, i des del pla de la governació multinivell, el govern central ha estat incapacitat per a trobar i facilitar els mecanismes de coordinació i cooperació necessaris per a l’adaptació a la realitat de la distribució del poder polític a l’Estat espanyol.

En aquest nou context globalitzat, en què el perfil de l’Estat central es dilueix, s’ha demostrat la necessitat de crear estructures polítiques i espais de col·laboració amb les zones que sorgeixen com a nous actors polítics rellevants, com són les autonomies. Luis Moreno es refereix a Espanya com un Estat «amb textura federal», però la incapacitat i la nul·la voluntat política del govern central de creure i assimilar aquesta realitat, i el que ens bloqueja a avançar, es pot observar en la falta de la convocatòria del debat de l’estat de les autonomies. Segons l’article 56 bis 8 del Reglament del Senat d’Espanya, aquest està obligat a celebrar una sessió plenària amb un únic punt en l’ordre del dia que únicament haurà d’analitzar l’estat de les autonomies de manera anual. A pesar d’aquesta vinculació, sols s’han convocat tres debats (el 1994, el 1997 i el darrer, l’any 2005), de manera que s’ha ignorat durant 13 anys el reglament de la cambra.

L’elusió de la reforma del Senat d’Espanya és un element que ens impedeix identificar-nos de manera plena com un estat federal. Resulta fonamental dotar el Senat de ferramentes que el permeten esdevenir una cambra territorial que done sentit a l’autogovern i, sobretot, al govern compartit entre les distintes administracions públiques. Així, el debat anual sobre l’estat de les autonomies, conjuntament amb la necessitat de reglamentació i programació de les conferèn-cies de presidents i sectorials, són elements necessaris per a guanyar en autogovern i en protagonisme institucional i polític, elements que doten de contingut als instruments de coordinació que ja existeixen.

Per tot això, presentem la proposta de resolució següent.

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Les Corts insten el Consell a:

– Instar el president del Senat d’Espanya que convoque el debat de l’estat de les autonomies dins del marc de l’article 56 bis 8 del Reglament del Senat d’Espanya.

– Instar el govern central que cree mecanismes de coordi-nació i cooperació entre els distints governs autonòmics, i facilite així la tasca d’autogovern, i que cesse la utilització

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44584

a que cese la utilización judicial, con recursos contra las leyes surgidas de las Corts Valencianes, para sus finalidades partidistas .

Las Corts Valencianes, 22 de marzo de 2018 Mireia Mollà Herrera

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el restablecimiento de la suscripción obligatoria del convenio especial de Seguridad Social de las cuidadoras y los cuidadores no profesionales de personas en situación de dependencia y el ingreso de su cotización correspondiente a cargo exclusivamente del Estado, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 97.625)


Concha Andrés Sanchis y Alfred Boix Pastor, diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia, sobre el restablecimiento de la suscripción obligatoria del convenio especial de Seguridad Social de las cuidadoras y los cuidadores no profesionales de personas en situación de dependencia y el ingreso de su cotización correspondiente a cargo exclusiva-mente del Estado.


La estructura familiar como apoyo y marco de atención y cuidado está reconocida jurídicamente en la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia (LPAAD). Esta norma reconoce, entre las prestaciones económicas del catálogo, la prestación económica para el cuidado dentro del entorno familiar y apoyo a cuidadores/as no profesionales, comúnmente denominada ayuda al cuidador/a no profesional o informal.

A pesar de que se trata de una figura excepcional, desde el momento en que se aprobó la ley se regula, por primera vez en nuestra legislación, una protección específica de estos cuidados. Este reconocimiento contrasta a priori con lo que claramente parece ser el objetivo final de la norma, que no es otro que establecer un modelo profesionalizado de prestación de servicios mediante su encomienda a una red de servicios públicos o concertados (tal como se recoge en su exposición de motivos). Ahora bien, no hay que olvidar la importancia que en la actualidad representa la atención de la persona dependiente dentro del entorno familiar, y en consecuencia, y ante esta realidad, dicha prestación se ha convertido en una de las soluciones más demandadas por los beneficiarios/as de las prestaciones del sistema.

El legislador, al recoger en la norma esta cobertura social, pretendió dar a los cuidadores y las cuidadoras no profesio-nales dentro del entorno familiar una atención particulari-zada que, hasta el momento, se encontraba huérfana de una protección específica por parte de las normas de la Seguridad Social. Y, en este sentido, se articuló su correspondiente reflejo con el fin de dispensar una cierta acción protectora (jubilación, incapacidad permanente, muerte, etc.) a quienes

judicial, amb recursos contra les lleis sorgides de les Corts Valencianes, per a les seues finalitats partidistes.

Les Corts Valencianes, 22 de març de 2018 Mireia Mollà Herrera

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el restabliment de la subscripció obligatòria del conveni especial de Seguretat Social de les cuidadores i els cuidadors no professionals de persones en situació de dependència i l’ingrés de la seua cotització corresponent a càrrec exclusivament de l’Estat, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 97.625)


Concha Andrés Sanchis i Alfred Boix Pastor, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del Reglament de les Corts, presenten la proposició no de llei de tramitació especial d’urgència següent, sobre el restabliment de la subscripció obligatòria del conveni especial de Seguretat Social de les cuidadores i els cuidadors no professionals de persones en situació de dependència i l’ingrés de la seua cotització corresponent a càrrec exclusivament de l’Estat.


L’estructura familiar com a suport i marc d’atenció i cures està reconeguda jurídicament en la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LPAAD). Aquesta norma reconeix, entre les prestacions econòmiques del catàleg, la prestació econòmica per a l’atenció dins l’entorn familiar i el suport a cuidadors/es no professionals, comu-nament denominada ajuda al cuidador/a no professional o informal.

Malgrat que es tracta d’una figura excepcional, des del moment en què es va aprovar la llei es regula, per primera vegada en la nostra legislació, una protecció específica d’aquestes atencions. Aquest reconeixement contrasta a priori amb el que clarament sembla ser l’objectiu final de la norma, que no és un altre que establir un model professio-nalitzat de prestació de serveis mitjançant l’encàrrec a una xarxa de serveis públics o concertats (tal com es recull en l’exposició de motius). Ara bé, cal no oblidar la importància que en l’actualitat representa l’atenció de la persona depenent dins l’entorn familiar, i en conseqüència, i davant aquesta realitat, aquesta prestació s’ha convertit en una de les solucions més demandades pels beneficiaris/àries de les prestacions del sistema.

El legislador, en recollir en la norma aquesta cobertura social, va pretendre donar als cuidadors i les cuidadores no professionals dins l’entorn familiar una atenció particularit-zada que, fins al moment, es trobava òrfena d’una protecció específica per part de les normes de la Seguretat Social. I, en aquest sentit, es va articular el seu reflex corresponent a fi de dispensar una certa acció protectora (jubilació, incapacitat permanent, mort, etc.) als qui es dediquen de manera no

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44585

se dedican de manera no profesional a estas tareas, incluso con sacrificio de su desarrollo profesional (reducción de jornada o abandono de la actividad profesional propia), en muchos casos. La incorporación de los cuidadores/as no profesionales a la Seguridad Social, así como las reglas sobre afiliación, alta y cotización (anunciados en el artículo 18.3 y la disposición adicional 4ª de la Ley de dependencia) se produjo a través de un reglamento de desarrollo: el RD 615/2007, de 11 de mayo, por el que se regula la Seguridad Social de los cuidadores/as de las personas en situación de dependencia.

Estos cuidadores y cuidadoras informales o no profesionales se debían incluir en el régimen general de la Seguridad Social y quedaron incorporados al mismo a través de la suscripción del correspondiente convenio especial (artículo 2.1 RD), siendo la Orden TAS/2632/2007, de 7 de septiembre, por la que se modificaba la Orden TAS/2865/2003, de 13 de octubre, que regula el convenio especial en el sistema de la Seguridad Social, la que vino a desarrollar el convenio especial para las cuidadoras y los cuidadores no profesio-nales. No obstante, como medida de ajuste, una de entre las múltiples que afectaron gravemente al desarrollo de la LPAAD y a su espíritu, el Real decreto ley 20/2012, del gobierno de Mariano Rajoy, que a partir de su entrada en vigor disponía que el convenio especial regulado en el Real decreto 615/2007, de 11 de mayo, tendría, para los cuidado-res/as no profesionales, carácter voluntario y las cotizaciones a la Seguridad Social serían a cargo exclusivamente del suscriptor del mismo a partir del 01.01.2013, con un régimen transitorio para los ya existentes desde el 1 de septiembre hasta el 31 de diciembre de 2012.

Los efectos fueron devastadores. Según datos de la Tesorería General de la Seguridad Social, el estado de movimientos de alta y baja de cuidadores/as no profesionales pasó de 179.829 con cobertura a 31 de julio de 2012 a 23.933 a fecha 31 de diciembre de 2012.

El gobierno central defendió la medida cifrando su impacto en un ahorro de 439 millones de euros, según la referencia contenida en el epígrafe de racionalización del sistema de la dependencia, incluida en el programa de estabilidad remitido en Bruselas (Informe Observatorio febrero 2016).

La «expulsión» de esta cobertura, convirtiendo el convenio especial con la Seguridad Social de suscripción obligatoria en voluntaria, supuso uno de los puntos de retroceso en la aplicación de la LPAAD más controvertido, por lo que se debe replantear la reanudación de esta obligatoriedad y el abono de las cotizaciones a cargo del Estado, partiendo de un doble enfoque: la recuperación de los derechos ya conquistados y porque desde un punto de vista económico y social supone reconocer con efectos prácticos la función de los cuidadores y las cuidadoras dentro del entorno familiar del dependiente y constituye una merecida contraprestación a la tarea que realizan.

Además, aunque sea por la base mínima, para algunos cuidadores y cuidadoras esta puede llegar a constituir la única forma de acceder a algún tipo de prestación contribu-tiva (jubilación, incapacidad permanente, etc.). Además, hay que señalar que el impacto de género ha resultado altamente negativo en el caso de las mujeres, que tradicionalmente han ido asumiendo el rol de cuidadora en las sociedades mediterráneas y latinas, y han resultado las grandes despro-tegidas por esta medida. Así, y según datos del Imserso, a 30 de septiembre de 2017, de las 8.727 altas en el convenio

professional a aquestes tasques, fins i tot amb sacrifici del seu desenvolupament professional (reducció de jornada o abandonament de l’activitat professional pròpia), en molts casos. La incorporació dels cuidadors/es no professionals a la Seguretat Social, com també les regles sobre afiliació, alta i cotització (anunciats en l’article 18.3 i la disposició addicional 4a de la Llei de dependència) es va produir a través d’un reglament de desenvolupament: el RD 615/2007, d’11 de maig, pel qual es regula la Seguretat Social dels cuidadors/es de les persones en situació de dependència.

Aquests cuidadors i cuidadores informals o no professionals s’havien d’incloure en el règim general de la Seguretat Social i van quedar-hi incorporats a través de la subscripció del conveni especial corresponent (article 2.1 RD), i va ser l’Ordre TAS/2632/2007, de 7 de setembre, per la qual es modificava l’Ordre TAS/2865/2003, de 13 d’octubre, que regula el conveni especial en el sistema de la Seguretat Social, la que va desenvolupar el conveni especial per a les cuidadores i els cuidadors no professionals. No obstant això, com a mesura d’ajust, una d’entre les múltiples que van afectar greument el desenvolupament de l’LPAAD i el seu esperit, el Reial decret llei 20/2012, del govern de Mariano Rajoy, que a partir de la seua entrada en vigor disposava que el conveni especial regulat en el Reial decret 615/2007, d’11 de maig, tindria, per als cuidadors/es no professionals, caràc-ter voluntari i les cotitzacions a la Seguretat Social serien a càrrec exclusivament del subscriptor d’aquest a partir del 01.01.2013, amb un règim transitori per als ja existents des de l’1 de setembre fins al 31 de desembre de 2012.

Els efectes van ser devastadors. Segons dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social, l’estat de moviments d’alta i baixa de cuidadors/es no professionals va passar de 179.829 amb cobertura a 31 de juliol de 2012 a 23.933 a data 31 de desembre de 2012.

El govern central va defensar la mesura xifrant el seu impacte en un estalvi de 439 milions d’euros, segons la referència continguda en l’epígraf de racionalització del sistema de la dependència, inclosa en el programa d’estabilitat tramés a Brussel·les (Informe Observatori febrer 2016).

L’«expulsió» d’aquesta cobertura, convertint el conveni especial amb la Seguretat Social de subscripció obligatòria en voluntària, va suposar un dels punts de reculada en l’aplicació de la LPAAD més controvertit, per la qual cosa s’ha de replantejar la represa d’aquesta obligatorietat i l’abonament de les cotitzacions a càrrec de l’Estat, partint d’un doble enfo-cament: la recuperació dels drets ja conquerits i perquè des d’un punt de vista econòmic i social suposa reconèixer amb efectes pràctics la funció dels cuidadors i les cuidadores dins l’entorn familiar del dependent i constitueix una merescuda contraprestació a la tasca que realitzen.

A més, encara que siga per la base mínima, per a alguns cuidadors i cuidadores aquesta pot arribar a constituir l’única forma d’accedir a algun tipus de prestació contributiva (jubilació, incapacitat permanent, etc.). A més, cal assenyalar que l’impacte de gènere ha resultat altament negatiu en el cas de les dones, que tradicionalment han assumit el rol de cuidadora en les societats mediterrànies i llatines, i han resultat les grans desprotegides per aquesta mesura. Així, i segons dades de l’Imserso, a 30 de setembre de 2017, de les 8.727 altes en el conveni especial de cuidadors/es no

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44586

especial de cuidadores/as no profesionales de personas en situación de dependencia, 7.746 son mujeres y solamente 981 son hombres.

Por otro lado, es indudable que en muchos casos, con la supresión de esta cobertura social y a partir de 2012, muchos han detraído parte de la prestación económica para destinarla a sufragar el coste de cotización, con el consiguiente efecto de desafección emocional y material y la pérdida en el estándar de calidad de vida del cuidador o cuidadora. Por otro lado, en España hay más de 1.200.000 personas con dependencia que tienen al mismo tiempo una discapacidad reconocida. A día de hoy, 400.000 personas se encuentran a la espera de una prestación, y más de 100.000 han muerto antes de recibir la prestación a la que tenían derecho. A pesar de eso, el gobierno central del Partido Popular ha frenado en seco el desarrollo de la Ley de dependencia. Ha recortado más de 2.000 millones durante los últimos cuatro años, y además, ha implantado numerosos copagos en todos los servicios de dependencia. El Real decreto ley 20/2012, de 13 de julio, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria, introdujo numerosas modificaciones a la ley de dependencia. Entre estas modificaciones, el cambio en la regulación del convenio especial en el sistema de la Seguridad Social de los cuidadores/as no profesionales. La medida ha afectado a unas 180.000 personas que tenían suscrito el convenio especial, de las cuales, el 93 % son mujeres.

Finalmente, hay que decir que los motivos y el contenido hasta ahora expuestos ponen de manifiesto las preocupacio-nes y las demandas de las plataformas en defensa de la Ley de dependencia del País Valenciano, y como bis, el Grupo Parlamentario Socialista las asume y las hace suyas, razón por la que presenta la siguiente

PROPUESTA DE RESOLLICIÓ

Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat para que se dirija al Gobierno de España instándolo a:

1. Restablecer, con el impulso normativo necesario, la obligatoria suscripción del convenio especial de Seguridad Social de los cuidadores/as no profesionales de personas en situación de dependencia, así como el ingreso de su corres-pondiente cotización a cargo exclusivo del Estado.

2. Recuperar para la Ley de la dependencia y en los presu-puestos generales del Estado los niveles de financiación previos a los recortes del año 2012.

3. Aumentar la financiación de la Ley de la dependencia para cumplir la obligatoriedad de financiar el sistema de auto-nomía y atención a la dependencia a partes iguales (50 %) entre cada una de las administraciones implicadas: gobierno central y comunidades autónomas.

4. Promover un pacto de estado por la Ley de la dependencia y los servicios sociales con las comunidades autónomas, las organizaciones del tercer sector, las plataformas de afecta-dos, familiares, usuarios y todos los grupos políticos, con la finalidad de actualizar, fortalecer y mejorar las prestaciones y servicios de manera equitativa y sostenible en todo el territorio nacional.

Corts Valencianes, 27 de marzo de 2018 Concha Andrés Sanchis

Alfred Boix Pastor

professionals de persones en situació de dependència, 7.746 són dones i solament 981 són homes.

D’altra banda, és indubtable que en molts casos, amb la supressió d’aquesta cobertura social i a partir de 2012, molts hi han detret part de la prestació econòmica per a destinar-la a sufragar el cost de cotització, amb l’efecte consegüent de desafecció emocional i material i la pèrdua en l’estàndard de qualitat de vida del cuidador o cuidadora. D’altra banda, a Espanya hi ha més d’1.200.000 persones amb dependència que tenen al mateix temps una discapacitat reconeguda. A dia d’avui, 400.000 persones es troben a l’espera d’una prestació, i més de 100.000 han mort abans de rebre la prestació a la qual tenien dret. Malgrat això, el govern central del Partit Popular ha frenat en sec el desenvolupament de la Llei de dependència. Ha retallat més de 2.000 milions durant els últims quatre anys, i a més, ha implantat nombrosos copagaments en tots els serveis de dependència. El Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària, va introduir nombroses modifica-cions a la llei de dependència. Entre aquestes modificacions, el canvi en la regulació del conveni especial en el sistema de la Seguretat Social dels cuidadors/es no professionals. La mesura ha afectat unes 180.000 persones que tenien subscrit el conveni especial, de les quals, el 93 % són dones.

Finalment, cal dir que els motius i el contingut fins ara exposats posen de manifest les preocupacions i les demandes de les plataformes en defensa de la Llei de dependència del País Valencià, i com a bis, el Grup Parlamentari Socialista les assumeix i les fa seues, raó per la qual presenta la següent

PROPOSTA DE RESOLLICIÓ

Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat perquè s’adrece al Govern d’Espanya i l’inste a:

1. Restablir, amb l’impuls normatiu necessari, la subscripció obligatòria del conveni especial de Seguretat Social dels cuidadors/es no professionals de persones en situació de dependència, com també l’ingrés de la cotització correspo-nent a càrrec exclusiu de l’Estat.

2. Recuperar per a la Llei de la dependència i en els pressu-postos generals de l’Estat els nivells de finançament previs a les retallades de l’any 2012.

3. Augmentar el finançament de la Llei de la dependència per a complir l’obligatorietat de finançar el sistema d’autonomia i atenció a la dependència a parts iguals (50 %) entre cadascuna de les administracions implicades: govern central i comunitats autònomes.

4. Promoure un pacte d’estat per la Llei de la dependència i els serveis socials amb les comunitats autònomes, les organitzacions del tercer sector, les plataformes d’afectats, els familiars, els usuaris i tots els grups polítics, amb la finalitat d’actualitzar, enfortir i millorar les prestacions i els serveis de manera equitativa i sostenible en tot el territori nacional.

Corts Valencianes, 27 de març de 2018 Concha Andrés Sanchis

Alfred Boix Pastor

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44587

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la creación de una app de seguimiento y difusión de la actividad parlamentaria de Les Corts, presentada por el Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 98.063)


Mari Carmen Sánchez Zamora, Emigdio Tormo Moratalla y María José García Jiménez, síndica y diputados respectiva-mente del Grupo Parlamentario Ciudadanos, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del Reglamento de la cámara, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación urgente, sobre la creación de una app de seguimiento y difusión la actividad parlamentaria de las Corts Valencianes.


Vivimos tiempos en los que la ciudadanía se encuentra totalmente alejada del mundo de la política. El descono-cimiento del trabajo parlamentario que realizan todos los grupos políticos representados en el parlamento, puede ser uno de los motivos .

Actualmente, se pueden seguir los plenos y comisiones en directo a través de dos vías: una a través del Canal Corts y otra a través del Canal GVA. También se pueden seguir los plenos del Consell y los plenos del Ayuntamiento de València. En ambos casos, la visualización de las emisiones en directo a través del teléfono móvil o la tableta es dificultosa.

Por ello, es necesario modernizar los canales de difusión actuales. Las nuevas tecnologías nos acercan a la información en un solo clic, de manera rápida y sencilla, entre otros mecanismos, a través de las app instaladas en móviles y tabletas, que nos hacen estar conectados en cualquier lugar.

Ello puede ayudarnos a acercar a la ciudadanía la actividad parlamentaria, proporcionando información sobre las funciones de las cámaras legislativas, así como de sus miembros políticos y administrativos. También podría servir para publicar los registros de las comisiones legislativas, la grabación de los votos parlamentarios, la divulgación de información sobre posibles conflictos de intereses y conduc-tas éticas, y proporcionar acceso a los archivos históricos a través del móvil o tableta.

Facilitando el acceso a la información parlamentaria desde múltiples canales, en todo el territorio, utilizando un lenguaje sencillo y garantizado el libre acceso tanto de la ciudadanía como de los medios de comunicación, conseguiremos combatir la desafectación hacia la política y acercarla a la sociedad valenciana.


Les Corts insten al Consell:

1. A que se cree una app compatible con todos los sistemas operativos, de seguimiento y difusión de la actividad parlamentaria de las Corts Valencianes, donde se puedan seguir las emisiones que actualmente se pueden ver a través del Canal Generalitat (Canal GVA).

2. Para ello, se realice una memoria económica de su coste y puesta en marcha.

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la creació d’una app de seguiment i difusió de l’activitat parlamentària de les Corts, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 98.063)


Mari Carmen Sánchez Zamora, Emigdio Tormo Moratalla i María José García Jiménez, síndica i diputats respectivament del Grup Parlamentari Ciudadanos, a l’empara del que disposen els articles 160 i següents del Reglament de la cambra, presenten la proposició no de llei de tramitació urgent següent, sobre la creació d’una app de seguiment i difusió l’activitat parlamentària de les Corts Valencianes.


Vivim temps en què la ciutadania es troba totalment allunyada del món de la política. El desconeixement del treball parlamentari que realitzen tots els grups polítics representats en el parlament, pot ser un dels motius .

Actualment, es poden seguir els plens i les comissions en directe a través de dues vies: una a través del Canal Corts i una altra a través del Canal GVA. També es poden seguir els plens del Consell i els plens de l’Ajuntament de València. En ambdós casos, la visualització de les emissions en directe a través del telèfon mòbil o la tauleta tàctil és dificultosa.

Per això, és necessari modernitzar els canals de difusió actuals. Les noves tecnologies ens acosten a la informació en un sol clic, de manera ràpida i senzilla, entre altres meca-nismes, a través de les app instal·lades en mòbils i tauletes tàctils, que ens fan estar connectats en qualsevol lloc.

Això pot ajudar-nos a acostar a la ciutadania l’activitat parlamentària, proporcionant informació sobre les funcions de les cambres legislatives, així com dels seus membres polítics i administratius. També podria servir per a publicar els registres de les comissions legislatives, la gravació dels vots parlamentaris, la divulgació d’informació sobre possibles conflictes d’interessos i conductes ètiques, i proporcionar accés als arxius històrics a través del mòbil o tauleta tàctil.

Facilitant l’accés a la informació parlamentària des de múlti-ples canals, en tot el territori, utilitzant un llenguatge senzill i garantit el lliure accés tant de la ciutadania com dels mitjans de comunicació, aconseguirem combatre la desafectació cap a la política i acostar-la a la societat valenciana.


Les Corts insten el Consell:

1. Que es creu una app compatible amb tots els sistemes operatius, de seguiment i difusió de l’activitat parlamentària de les Corts Valencianes, on es puguen seguir les emissions que actualment es poden veure a través del Canal Generalitat (Canal GVA).

2. Per a això, es realitze una memòria econòmica del seu cost i posada en marxa.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44588

3. Que del grado de cumplimiento se dé cuenta a estas Corts en el plazo de 6 meses.

Palau de les Corts Mari Carmen Sánchez Zamora

María José García Jiménez Emigdio Tormo Moratalla

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la erradicación del fraude fiscal, la elusión fiscal y los paraísos fiscales, presentada por el Grupo Parlamentario Podemos-Podem (RE número 98.220)


Daniel Geffner Sclarsky y Antonio Estañ García, diputado y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación urgente sobre justicia fiscal y paraísos fiscales:


Una sociedad justa y avanzada debe brindar a su población los medios que eviten situaciones de inseguridad, pobreza y exclusión social, asegurando el derecho a una vida digna.

Lamentablemente, la desigualdad se ha incrementado, tras la gran recesión, por la aplicación de políticas de austeridad y ajustes, golpeando a amplios sectores sociales. Uno de los países europeos donde más ha crecido la desigualdad es España y en el País Valenciano la gran brecha social no ha dejado de crecer en la última década. Los recortes en políticas sociales se han justificado por la falta de ingresos y la necesaria estabilidad fiscal.

La fiscalidad es la base de un buen gobierno y elemento clave para el bienestar y la redistribución de la riqueza.

El Comité de las Regiones Europeas estima en un billón de euros al año las pérdidas en ingresos provocada por la evasión fiscal, la elusión fiscal y políticas agresivas fiscales; para cada ciudadano y ciudadana europeo representaría una pérdida de 2.000 euros al año.

Estas prácticas, algunas legales, otras abiertamente fraudulentas, socavan la capacidad recaudatoria de los estados y limitan su capacidad de actuación en beneficio de la ciudadanía, puesto que se reducen los servicios públicos o se prestan unos de baja calidad.

Los paraísos fiscales representan, en la mayoría de ocasiones, una estación necesaria en el ocultamiento de la riqueza y de las ganancias que permiten a grandes empresas, así como a grandes fortunas, eludir sus responsabilidades fiscales.

Las características de opacidad y anonimato de los paraísos fiscales los convierten en territorios que se utilizan para ocultar todo tipo de rentas, incluidas las provenientes de actividades delictivas, como el terrorismo, la corrupción, o el tráfico de armas o drogas.

3. Que del grau de compliment es reta compte a aquestes Corts en el termini de 6 mesos .

Palau de les Corts Mari Carmen Sánchez Zamora

María José García Jiménez Emigdio Tormo Moratalla

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre l’eradicació del frau fiscal, l’elusió fiscal i els paradisos fiscals, presentada pel Grup Parlamentari Podemos-Podem (RE número 98.220)


Daniel Geffner Sclarsky i Antonio Estañ García, diputat i síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Podemos-Podem, d’acord amb els articles 160 i següents del Reglament de les Corts, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació urgent, sobre justícia fiscal i paradisos fiscals:


Una societat justa i avançada ha de brindar a la seua població els mitjans que eviten situacions d’inseguretat, pobresa i exclusió social, per tal d’assegurar el dret a una vida digna.

Lamentablement, la desigualtat s’ha incrementat, després de la gran recessió, per l’aplicació de polítiques d’austeritat i ajustos, i ha colpit amplis sectors socials. Un dels països europeus on més ha crescut la desigualtat és Espanya i al País Valencià la gran bretxa social no ha deixat de créixer durant l’última dècada. Les retallades en polítiques socials s’han justificat per la manca d’ingressos i la necessària estabilitat fiscal.

La fiscalitat és la base d’un bon govern i element clau per al benestar i la redistribució de la riquesa.

El Comitè de les Regions Europees estima en un bilió d’euros a l’any les pèrdues en ingressos provocada per l’evasió fiscal, l’elusió fiscal i les polítiques agressives fiscals; per a cada ciutadà i ciutadana europeu representaria una pèrdua de 2.000 euros a l’any.

Aquestes pràctiques, algunes legals, altres obertament fraudulentes, soscaven la capacitat recaptatòria dels estats i en limiten la capacitat d’actuació en benefici de la ciutadania, ja que es redueixen els serveis públics o se’n presten uns de baixa qualitat.

Els paradisos fiscals representen, en la majoria de vegades, una estació necessària en l’ocultament de la riquesa i dels guanys que permeten a grans empreses, com també a grans fortunes, eludir les seues responsabilitats fiscals.

Les característiques d’opacitat i anonimat dels paradisos fiscals els converteixen en territoris que s’utilitzen per a ocultar tot tipus de rendes, incloses les provinents d’activitats delictives, com ara el terrorisme, la corrupció, o el tràfic d’armes o drogues.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44589

Es el conjunto de trabajadores y trabajadoras, así como los pequeños y medianos empresarios, quienes deben asumir la mayor parte de la carga fiscal debido a una fiscalidad injusta que erosiona la credibilidad de la democracia y deslegitima al Estado como redistribuidor de la renta.

Los paraísos fiscales están provocando que la desigualdad y la pobreza aumenten y ocasionen la corrosión de la democracia, distorsionan los mercados, socavan la regulación financiera y frenan la prosperidad económica.

De la lucha contra los paraísos fiscales depende el futuro del llamado pilar social europeo. Hay que evitar que las empresas que operan en paraísos fiscales se beneficien de manera injusta.

Consideramos que la democracia precisa de justicia fiscal para que se consolide como proyecto colectivo, creíble y sin privilegios para unos pocos. Los paraísos fiscales son los agujeros negros por los que se pierde gran parte de los recursos que permitirían revertir la situación de desigualdad que padecen nuestras sociedades. Hace falta tomar medidas urgentes para luchar contra los paraísos fiscales y las prácticas de evasión y elusión fiscal.

Por todo lo expuesto, desde Podemos-Podem presentamos la siguiente:


Las Corts Valencianes instan al Consell a:

1. Impulsar en el Comité de Regiones Europeas iniciativas que promuevan la justicia fiscal, con el objetivo de erradicar el fraude fiscal, la elusión fiscal y los paraísos fiscales.

2. Promover en el Comité de Regiones Europeas reco-mendaciones hacia una política fiscal común que evite la competencia insolidaria entre estados y regiones europeos.

3. Activar los acuerdos del Plan de acción de la Comisión sobre Fiscalidad de las Sociedades, restableciendo la relación entre imposición y el lugar donde se ejerce la actividad económica.

4. Avanzar hacia una imposición equitativa que no perjudique a la pequeña y mediana empresa frente a las multinacionales.

Las Corts Valencianes instan al Consell para que a su vez inste al Gobierno central a:

1. Promover en sus participaciones en el Consejo Europeo, el Consejo de la UE, el Ecofin y el G20 una política decidida contra los paraísos fiscales.

2. Asumir una fiscalidad progresiva que evite el fraude fiscal, la elusión fiscal y los paraísos fiscales.

3. Destinar más recursos y mejores herramientas que permitan a la Agencia Tributaria inspeccionar y detectar posibles bolsas de fraude fiscal.

4. Impulsar acciones y normativas que permitan que el dinero recuperado por la Agencia Tributaria se destine a políticas sociales.

És el conjunt de treballadors i treballadores, com també els petits i els mitjans empresaris, els que han d’assumir la major part de la càrrega fiscal a causa d’una fiscalitat injusta que erosiona la credibilitat de la democràcia i deslegitima l’Estat com a redistribuïdor de la renda.

Els paradisos fiscals estan provocant que la desigualtat i la pobresa augmenten i ocasionen la corrosió de la democràcia, distorsionen els mercats, soscaven la regulació financera i frenen la prosperitat econòmica.

De la lluita contra els paradisos fiscals depèn el futur de l’anomenat pilar social europeu. Cal evitar que les empreses que operen en paradisos fiscals se’n beneficien de manera injusta.

Considerem que la democràcia necessita justícia fiscal perquè es consolide com a projecte col·lectiu, creïble i sense privilegis per a uns pocs. Els paradisos fiscals són els forats negres pels quals es perd gran part dels recursos que permetrien revertir la situació de desigualtat que pateixen les nostres societats. Cal prendre mesures urgents per a lluitar contra els paradisos fiscals i les pràctiques d’evasió i elusió fiscal.

Per tot això, des de Podemos-Podem presentem la següent:


Les Corts Valencianes insten el Consell a:

1. Impulsar en el Comitè de Regions Europees iniciatives que promoguen la justícia fiscal, amb l’objectiu d’eradicar el frau fiscal, l’elusió fiscal i els paradisos fiscals.

2. Promoure en el Comitè de Regions Europees recomana-cions cap a una política fiscal comuna que evite la competèn-cia insolidària entre estats i regions europeus.

3. Activar els acords del Pla d’acció de la Comissió sobre Fiscalitat de les Societats i restablir la relació entre imposició i el lloc on s’exerceix l’activitat econòmica.

4. Avançar cap a una imposició equitativa que no perjudique la petita i mitjana empresa enfront de les multinacionals.

Les Corts Valencianes insten el Consell perquè al seu torn inste el Govern central a:

1. Promoure en les seues participacions en el Consell Europeu, el Consell de l’UE, l’Ecofin i el G20 una política decidida contra els paradisos fiscals.

2. Assumir una fiscalitat progressiva que evite el frau fiscal, l’elusió fiscal i els paradisos fiscals.

3. Destinar més recursos i millors eines que permeten l’Agència Tributària inspeccionar i detectar possibles bosses de frau fiscal.

4. Impulsar accions i normatives que permeten que els diners recuperats per l’Agència Tributària es destinen a polítiques socials.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44590

5. Evitar la utilización de empresas pantalla como instru-mento de evasión fiscal.

6. Impulsar una imposición justa a las transacciones financie-ras que penalice la especulación.

Les Corts, 29 de marzo de 2018 Daniel Geffner Sclarsky

Antonio Estañ García

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la financiación a la Autoridad del Transporte Metropolitano de València (ATMV), presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 98.527)


Ana Barceló Chico, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la financiación a la Autoridad del Transporte Metropolitano de València (ATMV):


La Generalitat y los ayuntamientos de su área metropolitana, conscientes de la importancia que para el adecuado desarro-llo económico y social del área de València tienen las políticas de movilidad, el pasado 25 de julio de 2016, suscribieron la Declaración institucional para la creación de una autoridad única de transporte para el área de València.

La Autoridad del Transporte Metropolitano de València (ATMV) fue creada mediante una norma con rango de ley, a la que se pueden adherir los distintos municipios del área metropolitana de València mediante convenios para ceder sus competencias y cuyo ámbito territorial está definido en el artículo 2 de la Ley 1/1991, de la Generalitat Valenciana, de 14 de febrero, de ordenación del transporte metropolitano de València, así como sus posteriores ampliaciones.

La ATMV es un organismo autónomo dependiente de la Generalitat encargado de coordinar y planificar el transporte público del área metropolitana de València, además de conseguir una integración tarifaria, coordinando y unificando la movilidad para una población que supera los 1,6 millones de habitantes.

El pasado año 2016, el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas denegó la petición del Consell de una subvención de 38 millones de euros para el transporte metropolitano. En consecuencia, el día 1 de enero de 2017 entró en vigor la ley que regula la creación de la Autoridad de Transporte Metropolitano de València, sin que existiese partida en los presupuestos generales del Estado de 2017 para la subvención que le corresponde y de la que ya disfrutan en Madrid, Barcelona y Canarias.

Presentados los presupuestos generales de 2018, siguen sin incluir partida presupuestaria, lo que supone una clara discriminación respecto de otros territorios.

5. Evitar la utilització d’empreses pantalla com a instrument d’evasió fiscal.

6. Impulsar una imposició justa a les transaccions financeres que penalitze l’especulació.

Les Corts, 29 de març de 2018 Daniel Geffner Sclarsky

Antonio Estañ García

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el finançament a l’Autoritat del Transport Metropolità de València (ATMV), presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 98.527)


Ana Barceló Chico, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del Reglament de les Corts, presenta la proposició no de llei següent, de tramitació especial d’urgència, sobre el finança-ment a l’Autoritat del Transport Metropolità de València (ATMV):


La Generalitat i els ajuntaments de la seua àrea metropolitana, conscients de la importància que per a l’adequat desenvo-lupament econòmic i social de l’àrea de València tenen les polítiques de mobilitat, el passat 25 de juliol de 2016, van subscriure la Declaració institucional per a la creació d’una autoritat única de transport per a l’àrea de València.

L’Autoritat del Transport Metropolità de València (ATMV) va ser creada mitjançant una norma amb rang de llei, a la qual es poden adherir els diferents municipis de l’àrea metropolitana de València mitjançant convenis per a cedir les seues competències i l’àmbit territorial de les quals està definit en l’article 2 de la Llei 1/1991, de la Generalitat Valenciana, de 14 de febrer, d’ordenació del transport metropolità de València, com també les seues posteriors ampliacions.

L’ATMV és un organisme autònom que depèn de la Generalitat encarregat de coordinar i planificar el transport públic de l’àrea metropolitana de València, a més d’aconseguir una integració tarifària, coordinant i unificant la mobilitat per a una població que supera els 1,6 milions d’habitants.

El passat any 2016, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques va denegar la petició del Consell d’una subvenció de 38 milions d’euros per al transport metropolità. En conseqüència, el dia 1 de gener de 2017 va entrar en vigor la llei que regula la creació de l’Autoritat de Transport Metropolità de València, sense que hi haguera partida en els pressupostos generals de l’Estat de 2017 per a la subvenció que li correspon i de la qual ja gaudeixen a Madrid, Barcelona i les Canàries.

Presentats els pressupostos generals de 2018, continuen sense incloure partida pressupostària, la qual cosa repre-senta una clara discriminació respecte d’altres territoris.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44591

Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:


1. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a dirigirse al gobierno central para instarle a que incluya la línea presupuestaria que corresponda para la financiación de la Autoridad del Transporte Metropolitano de València (ATMV) mediante enmienda a los presupuestos de 2018, del mismo modo que ya hace con las otras áreas existentes en otras partes del territorio nacional.

2. El Consell de la Generalitat dará cuenta a estas Corts del grado de cumplimiento de la presente resolución en el plazo máximo de seis meses.

Palau de les Corts, 3 de abril de 2018 Ana Barceló Chico

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el cumplimiento de las medidas aprobadas en el Pacto de Estado contra la violencia de género, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 98.583)


Maria Josep Ortega Requena y Fran Ferri i Fayos, diputada y síndic del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación urgente:


En las últimas décadas, los diferentes acuerdos internaciona-les han resaltado la necesidad de que los estados se involu-cren en la lucha por la erradicación de la violencia contra las mujeres y de las discriminaciones que surgen derivadas del machismo. Los últimos acuerdos internacionales, como el Convenio de Estambul, establecen la obligación por parte de los estados miembros de adoptar medidas legislativas u otras necesarias para proteger a las víctimas para trabajar por la igualdad de género, así como dedicar recursos financieros y humanos adecuados para prevenir y combatir todas las formas de violencia contra la mujer (como establece el artículo 8 del Convenio de Estambul).

En septiembre de 2017 se aprobó el Pacto valenciano contra la violencia de género y machista, que fue dotado presupues-tariamente con más de 12 millones de euros en 2018 (12,7 millones) como no podía ser de otra manera, las medidas que se aprobaron ya han empezado a aplicarse. El mismo mes se aprobó en el Congreso el Pacto de Estado contra la violencia de género. No obstante, más de seis meses después el Gobierno de España no ha dotado presupuestariamente el pacto ni ha iniciado ninguna de las 213 medidas previstas en él, requieran o no partida presupuestaria.

Seis meses después de su aprobación ni tan siquiera se ha podido constituir la Comisión de Seguimiento del Pacto contra la Violencia de Género, para permitir que las parlamentarias que han trabajado en la elaboración del

Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:


1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a adreçar-se al govern central per instar-lo que incloga la línia pressupostària que corresponga per al finançament de l’Autoritat del Transport Metropolità de València (ATMV) mitjançant esmena als pressupostos de 2018, de la mateixa manera que ja fa amb les altres àrees que hi ha en altres parts del territori nacional.

2. El Consell de la Generalitat donarà compte a aquestes Corts del grau de compliment d’aquesta resolució en el termini màxim de sis mesos.

Palau de les Corts, 3 d’abril de 2018 Ana Barceló Chico

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el compliment de les mesures aprovades en el Pacte d’Estat contra la violència de gènere, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 98.583)


Maria Josep Ortega Requena i Fran Ferri i Fayos, diputada i síndic del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara d’allò disposat en l’article 160 i següents del Reglament de les Corts, presenten la proposició no de llei de tramitació urgent següent:


En les últimes dècades, els diferents acords internacionals han ressaltat la necessitat que els estats s’involucren en la lluita per l’eradicació de la violència contra les dones i de les discriminacions que sorgeixen derivades del masclisme. Els últims acords internacionals, com el Conveni d’Istanbul, estableixen l’obligació per part dels estats membres d’adoptar mesures legislatives o altres necessàries per protegir les víctimes per treballar per la igualtat de gènere, així com a dedicar recursos financers i humans adequats per prevenir i combatre totes les formes de violència contra la dona (com estableix l’article 8 del Conveni d’Istanbul).

Al setembre de 2017 es va aprovar el Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista, que va ser dotat pressu-postàriament amb més de 12 milions d’euros en 2018 (12,7 milions) com no podia ser d’altra manera, les mesures que es van aprovar ja han començat a aplicar-se. El mateix mes es va aprovar al Congrés el Pacte d’Estat contra la violència de gènere. No obstant això, més de sis mesos després el Govern d’Espanya no ha dotat pressupostàriament el pacte ni ha iniciat cap de les 213 mesures que s’hi preveuen, requeris-quen o no partida pressupostària.

Sis mesos després de la seua aprovació ni tan sols s’ha pogut constituir la Comissió de Seguiment del Pacte contra la Violència de Gènere, per permetre que les parlamentàries que han treballat en l’elaboració del pacte puguen continuar

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44592

pacto puedan continuar realizando su trabajo y conocer los avances que se están realizando, o no, después de la aprobación del pacto.

Con la reciente presentación de los presupuestos de 2018 se han podido constatar incumplimientos de los acuerdos del Pacto de Estado por parte del Gobierno de España. Solo se han destinado 80 millones de los 200 millones que se anunciaron y con respecto a las partidas que se acordó que el Estado debería destinar a las comunidades autónomas y las corporaciones locales, ahora se establecen que serán estas las que «deberán incluir en sus presupuestos incrementos por importe de 100 y 20 millones de euros respectivamente para financiar medidas de este pacto, para ello contarán con recursos suficientes dadas las mayores aportaciones que recibirán con respecto a 2017 a través del sistema de financiación». Incumpliendo así lo que se establece en el punto 9 de las propuestas de actuación del pacto.

La lucha contra la violencia de género y la erradicación del machismo en nuestra sociedad requiere un compromiso real, una inversión que permita prevenir el machismo, proteger a las víctimas y trabajar por la igualdad. Estamos ante una situación de urgencia que requiere medidas de urgencia. Necesitamos que la igualdad de género y la vida de las mujeres, y de sus hijos e hijas, se convierta en el centro de las políticas.

Por todo ello, presentamos la siguiente propuesta de resolución.


Les Corts instan al Consell a instar al Gobierno de España a cumplir de manera urgente con su compromiso de dotar presupuestariamente con 200 millones de euros el Pacto de Estado contra la violencia de género tal como se establece en el punto 9 de las propuestas de actuación del pacto, a garantizar que se constituya la Comisión de Seguimiento del Pacto y a iniciar los procedimientos legislativos y las políticas necesarias orientadas al cumplimiento de las medidas que se aprobaron en este pacto.

Les Corts, 4 de abril de 2018 Maria Josep Ortega Requena

Fran Ferri i Fayos


La Mesa de Les Corts, en la reunión del 20 de febrero de 2018, oída la Junta de Síndics y de conformidad con los artículos 160 y 161, puntos 1 y 3 del Reglamento de Les Corts, ha acordado remitir las proposiciones no de ley que seguidamente se especifican a las siguientes comisiones:

A la Comisión de Obras Públicas, Infraestructuras y Transportes

– Proposición no de ley sobre la señalización de los puntos negros en las carreteras de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 92.139)

realitzant el seu treball i conèixer els avanços que s’estan realitzant, o no, després de l’aprovació del pacte.

Amb la recent presentació dels pressupostos de 2018 s’han pogut constatar incompliments dels acords del Pacte d’Estat per part del Govern d’Espanya. Només s’han destinat 80 milions dels 200 milions que es van anunciar i respecte a les partides que es va acordar que l’Estat hauria de destinar a les comunitats autònomes i les corporacions locals, ara s’estableixen que seran aquestes les que «hauran d’incloure als seus pressupostos increments per import de 100 i 20 milions d’euros respectivament per finançar mesures d’aquest pacte, per a això comptaran amb recursos suficients donades les majors aportacions que rebran respecte a 2017 a través del sistema de finançament”. Incomplint així el que s’estableix al punt 9 de les propostes d’actuació del pacte.

La lluita contra la violència de gènere i l’eradicació del masclisme a la nostra societat requereix un compromís real, una inversió que permeta prevenir el masclisme, protegir les víctimes i treballar per la igualtat. Estem davant una situació d’urgència que requereix mesures d’urgència. Necessitem que la igualtat de gènere i la vida de les dones, i dels seus fills i filles, es convertisca en el centre de les polítiques.

Per tot això, presentem la següent proposta de resolució.


Les Corts insten el Consell a instar al Govern d’Espanya a complir de manera urgent amb el seu compromís de dotar pressupostàriament amb 200 milions d’euros el Pacte d’Estat contra la violència de gènere tal com s’estableix al punt 9 de les propostes d’actuació del pacte, a garantir que es constituïsca la Comissió de Seguiment del Pacte i a iniciar els procediments legislatius i les polítiques necessàries orientades al compli-ment de les mesures que es van aprovar en aquest pacte.

Les Corts, 4 d’abril de 2018 Maria Josep Ortega Requena

Fran Ferri i Fayos


La Mesa de les Corts, en la reunió de 20 de febrer de 2018, oïda la Junta de Síndics, i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 3 del Reglament de les Corts, ha acordat trametre les proposicions no de llei que tot seguit s’especifiquen a les comissions següents:

A la Comissió d’Obres Públiques, Infraestructures i Transports

– Proposició no de llei sobre la senyalització dels punts negres en les carreteres de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 92.139)

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44593

A la Comisión de Industria y Comercio, Turismo y Nuevas Tecnologías

–Proposición no de ley sobre el fomento del turismo indus-trial patrimonial, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.247)

– Proposición no de ley sobre la modificación de la regulación de las ventas en régimen de promoción, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.248)

– Proposición no de ley sobre la implicación de forma activa en el proyecto europeo Eurovelo, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.249)

A la Comisión de Sanidad y Consumo

– Proposición no de ley sobre la atención específica a los menores y adolescentes diagnosticados con cáncer, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.250)

A la Comisión de Educación y Cultura

– Proposición no de ley sobre la modificación de la regulación del Alto Consejo Consultivo en I+D+I de la Presidencia de la Generalitat, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.733)

A la Comisión de Políticas de igualdad de Género y del Colectivo LGTBI

– Proposición no de ley sobre la prevención de la violencia de género contra las mujeres y las niñas, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.991)

Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1 del Reglamento de Les Corts, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts de estas proposiciones no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta seis horas antes del omienzo de la reunión de la comisión en que deban debatirse, cuya fecha se comunicará oportunamente.

Palau de les Corts València, 20 de febrero de 2018


Proposición no de ley sobre la señalización de los puntos negros en las carreteras de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 92.139)

A la Comissió d’Indústria i Comerç, Turisme i Noves Tecnologies

– Proposició no de llei sobre el foment del turisme industrial patrimonial, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.247)

– Proposició no de llei sobre la modificació de la regulació de les vendes en règim de promoció, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.248)

– Proposició no de llei sobre la implicació de forma activa en el projecte europeu Eurovelo, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.249)

A la Comissió de Sanitat i Consum

– Proposició no de llei sobre l’atenció específica als menors i adolescents diagnosticats amb càncer, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.250)

A la Comissió d’Educació i Cultura

– Proposició no de llei sobre la modificació de la regulació de l’Alt Consell Consultiu en I+D+i de la Presidència de la Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.733)

A la Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI

– Proposició no de llei sobre la prevenció de la violència de gènere contra les dones i les xiquetes, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.991)

Per tal de complir el que hi ha disposat en l’article 95.1 del Reglament de les Corts, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts d’aquestes proposicions no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins sis hores abans del començament de la reunió de la comissió en què haja de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament.

Palau de les Corts València, 20 de febrer de 2018


Proposició no de llei sobre la senyalització dels punts negres a les carreteres de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 92.139)

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44594


Sandra Martín Pérez y Alfred Boix Pastor, diputada y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presentan la proposición no de ley de tramitación ordinaria, para su debate en la Comisión de Obras Públicas, Infraestructuras y Transportes, sobre señalización de puntos negros en las carreteras de la Comunitat Valenciana.


Ya desde el año 2000, la Dirección General de Tráfico (DGT) define como punto negro «aquel emplazamiento perteneciente a una calzada de una red de carreteras en el que durante un año natural se hayan detectado tres o más accidentes con víctimas con una separación máxima entre uno y otro de 100 metros». Del mismo modo el Ministerio de Fomento emplea el término «tramo de concentración de accidentes (TCA)» para referirse a los puntos peligrosos de una red de carreteras, considerándose como tal «aquel tramo de la red que presenta un riesgo de accidente significativa-mente superior a la media». Así, el ministerio tiene en cuenta la intensidad media diaria (IMD) del tráfico en un tramo de un kilómetro y a lo largo de un periodo de cinco años.

Según el balance oficial facilitado por la DGT, durante el año 2017, un total de 1.200 personas fallecieron en los 1.067 accidentes ocurridos en las carreteras españolas, lo que supone 39 fallecidos más y un aumento de 28 accidentes con relación a las cifras del anterior año 2016, siendo el peor dato desde el año 2013.

Desde el año 2004, la siniestralidad vial fue disminuyendo año tras año en España, hasta que esta tendencia a la baja se rompió en 2016, con 30 fallecidos más que en 2015. Además, desde hace dos décadas no se producían dos años consecuti-vos con un aumento en las víctimas mortales.

De los 190 tramos de asfalto más peligrosos detectados en la red de carretera del Estado, 16 se encuentran en nuestra Comunitat, tanto en autovías y carreteras convencionales como en la autopista de peaje AP-7.

Un informe realizado recientemente por Automovilistas Europeos Asociados (AEA) y confeccionado con datos del Ministerio de Fomento sobre la red de carreteras del Estado, arroja como resultado que los 16 tramos de carretera más peligrosos de la Comunitat Valenciana acumulan 415 víctimas en un periodo de cinco años, tanto muertos como heridos. La gran tragedia que supone la pérdida de vidas humanas es algo frente a lo que las administraciones deben actuar.

Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:


1. Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a dirigirse al Gobierno de España instándole a que el Ministerio de Fomento, a través de la Dirección General de Carreteras, proceda a la señalización de todos los puntos negros existentes en las carreteras de titularidad estatal que discurren por la Comunitat Valencia, así como a adoptar las


Sandra Martín Pérez i Alfred Boix Pastor, diputada i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 160 i següents del Reglament de les Corts, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària, per al seu debat en la Comissió d’Obres Públiques, Infraestructures i Transports, sobre senyalització de punts negres a les carreteres de la Comunitat Valenciana.


Ja des de l’any 2000, la Direcció General de Trànsit (DGT) defineix com a punt negre «aquell emplaçament pertanyent a una calçada d’una xarxa de carreteres en què durant un any natural s’hagen detectat tres o més accidents amb víctimes amb una separació màxima entre l’un i l’altre de 100 metres». De la mateixa manera el Ministeri de Foment empra el terme «tram de concentració d’accidents (TCA)» per a referir-se als punts perillosos d’una xarxa de carreteres, considerant-se com a tal «aquell tram de la xarxa que presenta un risc d’accident significativament superior a la mitjana». Així, el ministeri té en compte la intensitat mitjana diària (IMD) del trànsit en un tram d’un quilòmetre i al llarg d’un període de cinc anys.

Segons el balanç oficial facilitat per la DGT, durant l’any 2017, un total de 1 .200 persones van morir en els 1 .067 accidents ocorreguts en les carreteres espanyoles, la qual cosa suposa 39 difunts més i un augment de 28 accidents amb relació a les xifres de l’anterior any 2016, sent la pitjor dada des de l’any 2013.

Des de l’any 2004, la sinistralitat vial va anar disminuint any rere any a Espanya, fins que aquesta tendència a la baixa es va trencar el 2016, amb 30 difunts més que el 2015. A més, des de fa dues dècades no es produïen dos anys consecutius amb un augment en les víctimes mortals.

Dels 190 trams d’asfalt més perillosos detectats a la xarxa de carretera de l’Estat, 16 es troben a la nostra Comunitat, tant en autovies i carreteres convencionals com en l’autopista de peatge AP-7.

Un informe realitzat recentment per Automobilistes Europeus Associats (AEA) i confeccionat amb dades del Ministeri de Foment sobre la xarxa de carreteres de l’Estat, dóna com a resultat que els 16 trams de carretera més perillosos de la Comunitat Valenciana acumulen 415 víctimes en un període de cinc anys, tant morts com ferits. La gran tragèdia que suposa la pèrdua de vides humanes és una cosa davant la qual les administracions han d’actuar.

Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:


1. Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat a dirigir-se al Govern d’Espanya instant-lo que el Ministeri de Foment, a través de la Direcció General de Carreteres, procedisca a la senyalització de tots els punts negres existents a les carreteres de titularitat estatal que discorren per la Comunitat València, així com a adoptar les mesures

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44595

medidas adecuadas, como el mantenimiento, la instalación de radares y cualquier otra, destinadas a evitar accidentes de tráfico en dichas carreteras.

2. El Consell de la Generalitat dará cuenta a estas Corts del grado de cumplimiento de la presente resolución, en el plazo máximo de tres meses.

Corts Valencianes, 31 de enero de 2018 Sandra Martín Pérez

Alfred Boix Pastor

Proposición no de ley sobre el fomento del turismo industrial patrimonial, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.247)


Teresa García Muñoz, Víctor Garcia i Tomàs y Fran Ferri Fayos, diputados y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y concordantes del Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente proposición no de ley, de tramitación ordinaria, para que se sustancie en la Comisión de Industria y Comercio, Turismo y Nuevas Tecnologías.


El turismo, responsable del desplazamiento cada año de más de mil millones de personas a través de fronteras y territorios, ofrece inmensas posibilidades de desarrollo socioeconómico en los destinos de todo el mundo. A la par que aumenta la demanda, varían las exigencias del turista, que cada vez más se interesa por una vivencia personalizada, con una mayor integración en la sociedad que visita y con un mayor contacto y aprendizaje de su historia, cultura e identidad.

El turismo cultural se ha desarrollado los últimos tiempos aumentando exponencialmente demanda y oferta y, dentro de esta modalidad, el turismo industrial va abriéndose camino. Tanto en su vertiente patrimonial o histórica con la visita a antiguas fábricas, molinos y otras instalaciones que han cesado su actividad productiva, como de industria viva (visitando empresas actualmente en activo), el turismo industrial permite conocer la realidad de un territorio, las fases de su evolución histórica, los procesos tecnológicos, las formas laborales y los cambios socioeconómicos que a lo largo del tiempo se han producido, así como comprender su desarrollo urbanístico e interpretar el paisaje.

El patrimonio industrial es un elemento básico de nuestro paisaje y de nuestra cultura y puede ser puesto en valor turístico-cultural. El patrimonio explica nuestra historia y, con una gestión y promoción adecuadas, el turismo puede protegerlo y revitalizarlo, y generar nuevas oportunidades para las comunidades locales.

Por una parte, la trayectoria industrial del País Valenciano ha generado un rico patrimonio de construcciones fabriles que fechan de los siglos xix y xx .

Hoy, muchos de estos importantes sectores industriales cuentan con museos como es el caso del Museo de la Cerámica de L’Alcora, los Altos Hornos y el Museo Industrial

adequades, com el manteniment, la instal·lació de radars i qualsevol altra, destinades a evitar accidents de trànsit en aquestes carreteres.

2. El Consell de la Generalitat retrà compte a aquestes Corts del grau de compliment d’aquesta resolució, en el termini màxim de tres mesos.

Corts Valencianes, 31 de gener de 2018 Sandra Martín Pérez

Alfred Boix Pastor

Proposició no de llei sobre el foment del turisme industrial patrimonial, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.247)


Teresa García Muñoz, Víctor Garcia i Tomàs i Fran Ferri Fayos, diputats i síndic del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposen els articles 160 i concordants del Reglament de les Corts, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària, perquè se substancie en la Comissió d’Indústria i Comerç, Turisme i Noves Tecnologies.


El turisme, responsable del desplaçament cada any de més de mil milions de persones a través de fronteres i territoris, ofereix immenses possibilitats de desenvolupament socioeconòmic en les destinacions de tot el món. A l’una que augmenta la demanda, varien les exigències del turista, que cada vegada més s’interessa per una vivència personalitzada, amb una major integració en la societat que visita i amb un major contacte i aprenentatge de la seua història, cultura i identitat.

El turisme cultural s’ha desenvolupat els últims temps augmentant exponencialment demanda i oferta i, dins d’aquesta modalitat, el turisme industrial s’obri camí. Tant en el seu vessant patrimonial o històric amb la visita a antigues fàbriques, molins i altres instal·lacions que han cessat la seua activitat productiva, com d’indústria viva (visitant empreses actualment en actiu), el turisme industrial permet conèixer la realitat d’un territori, les fases de la seua evolució històrica, els processos tecnològics, les formes laborals i els canvis socioeconòmics que al llarg del temps s’han produït, com també comprendre el seu desenvolupament urbanístic i interpretar el paisatge .

El patrimoni industrial és un element bàsic del nostre paisatge i de la nostra cultura i pot ser posat en valor turisticocultural. El patrimoni explica la nostra història i, amb una gestió i promoció adequades, el turisme pot protegir-lo i revitalitzar-lo, i generar noves oportunitats per a les comunitats locals.

D’una banda, la trajectòria industrial del País Valencià ha generat un ric patrimoni de construccions fabrils que daten dels segles xix i xx .

Avui, molts d’aquests importants sectors industrials disposen de museus com és el cas del Museu de la Ceràmica de l’Alcora, els Alts Forns i el Museu Industrial de la Siderúrgica

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44596

de la Siderúrgica de Sagunto, el Museo del Azulejo en Onda, el Museo del Textil Valenciano de Ontinyent, el del Vino de Utiel, el del Calzado en Elda o el del Juguete en Ibi.

Por otra parte, en el País Valenciano contamos con una amplia variedad de industrias en activo de sectores muy arraigados en cada territorio, y así como el turismo de patri-monio industrial es una oferta en general más consolidada, la visita de empresa estructurada por los agentes del turismo es una forma más reciente de hacer turismo, muy acorde con las nuevas demandas turísticas, y con un potencial de desarrollo importante en nuestro territorio .

Países como Francia han explotado esta modalidad turística desde hace años y sus empresas reciben millones de visitas cada año. En Francia se ha potenciado mayoritariamente el turismo industrial en pequeñas y medias empresas de carácter artesanal, aunque también las grandes empresas han desarrollado programas de turismo industrial. A través de estas visitas, las empresas desarrollan su imagen de marca, amplían la demanda de sus productos, fidelizan a sus clientes y fortalecen los lazos sociales.

El patrimonio industrial, tanto antiguo como actual, es un recurso turístico estratégico y clave en las estrategias de desarrollo territorial. Su promoción permite desestacio-nalizar y descentralizar la oferta turística, incrementar la competitividad de las empresas y crear oportunidades de empleo, así como frenar el éxodo rural y generar ingresos para invertir en conservación.



1. Estudiar, mediante la Agencia Valenciana del Turismo, la situación y el potencial del turismo industrial patrimonial y vivo en el País Valenciano, así como el posible impacto económico y en términos de empleo de su desarrollo y promoción.

2. Elaborar, mediante la Dirección General de Cultura y Patrimonio, un catálogo de los productos existentes, ya sean museos, ecomuseos, fábricas e instalaciones industriales, rutas industriales, centros de interpretación u otros.

3. Crear, en colaboración con las entidades locales y las empresas, rutas turísticas industriales y promocionarlas en ferias y festivales internacionales, así como a través de las aplicaciones web y móvil correspondientes.

4. Colaborar con la Conselleria de Educación para que los y las alumnos de las instituciones de enseñanza secundaria realicen visitas grupales planificadas para conocer el patrimonio y la realidad industrial valenciana.

5. Colaborar con la Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas por la inclusión de actividades y visitas del patrimonio y la realidad industrial en los programas orienta-dos a la tercera edad.

6. Incluir en los planes de formación y en los materiales formativos e informativos de la AVT formación específica sobre este producto turístico.

7. Fomentar el desarrollo de la oferta de turismo industrial en pymes. Entre las posibles iniciativas se podría desarrollar

de Sagunt, el Museu del Taulell a Onda, el Museu del Tèxtil Valencià d’Ontinyent, el del Vi d’Utiel, el del Calçat a Elda o el del Joguet a Ibi.

D’altra banda, al País Valencià disposem d’una àmplia varietat d’indústries en actiu de sectors molt arrelats a cada territori, i així com el turisme de patrimoni industrial és una oferta en general més consolidada, la visita d’empresa estructurada pels agents del turisme és una forma més recent de fer turisme, molt d’acord amb les noves demandes turístiques, i amb un potencial de desenvolupament important al nostre territori .

Països com França han explotat aquesta modalitat turística des de fa anys i les seues empreses reben milions de visites cada any. A França s’ha potenciat majoritàriament el turisme industrial en petites i mitjanes empreses de caràcter artesa-nal, encara que també les grans empreses han desenvolupat programes de turisme industrial. A través d’aquestes visites, les empreses desenvolupen la seua imatge de marca, amplien la demanda dels seus productes, fidelitzen els seus clients i enforteixen els llaços socials.

El patrimoni industrial, tant antic com actual, és un recurs turístic estratègic i clau en les estratègies de desenvolupa-ment territorial. La seua promoció permet desestacionalitzar i descentralitzar l’oferta turística, incrementar la competi-tivitat de les empreses i crear oportunitats d’ocupació, com també frenar l’èxode rural i generar ingressos per a invertir en conservació.



1. Estudiar, mitjançant l’Agència Valenciana del Turisme, la situació i el potencial del turisme industrial patrimonial i viu al País Valencià, com també el possible impacte econòmic i en termes d’ocupació del seu desenvolupament i promoció.

2. Elaborar, mitjançant la Direcció General de Cultura i Patrimoni, un catàleg dels productes existents, ja siguen museus, ecomuseus, fàbriques i instal·lacions industrials, rutes industrials, centres d’interpretació o altres.

3. Crear, en col·laboració amb les entitats locals i les empreses, rutes turístiques industrials i promocionar-les en fires i festivals internacionals, com també a través de les aplicacions web i mòbil corresponents.

4. Col·laborar amb la Conselleria d’Educació perquè els i les alumnes de les institucions d’ensenyament secundari realitzen visites grupals planificades per a conèixer el patrimoni i la realitat industrial valenciana.

5. Col·laborar amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per la inclusió d’activitats i visites del patrimoni i la realitat industrial en els programes orientats a la tercera edat .

6. Incloure en els plans de formació i en els materials formatius i informatius de l’AVT formació específica sobre aquest producte turístic.

7. Fomentar el desenvolupament de l’oferta de turisme industrial en pimes. Entre les possibles iniciatives es podria

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44597

una guía para activar el turismo industrial y las buenas prácticas en las pymes.

8. Asegurar el enfoque del desarrollo sostenible en las diversas medidas de fomento y promoción del turismo industrial para garantizar la protección de los recursos naturales y sociocultu-rales así como la participación de la población local.

Les Corts, 3 de noviembre de 2017 Teresa García Muñoz Víctor Garcia i Tomàs

Fran Ferri Fayos

Proposición no de ley sobre la modificación de la regulación de las ventas en régimen de promoción, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.248)


Teresa García Muñoz y Fran Ferri Fayos, diputada y portavoz del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente proposición no de ley, de tramitación ordinaria, para que se sustancie en la Comisión de Industria y Comercio, Turismo y Nuevas Tecnologías.


El comercio es un sector en el que convive una enorme diversidad de dimensiones y formatos, coexistiendo además las fórmulas más tradicionales de venta como el comercio no sedentario con otras modalidades que hacen uso de los últimos avances tecnológicos. Esta diversidad forma parte de la riqueza y del atractivo del sector comercial, y su preser-vación es la única forma de garantizar la libertad de opción de las personas consumidoras, que deben tener información veraz sobre las ventajas y condiciones que le ofrece cada uno de estos formatos de comercio.

Los poderes públicos deben velar por la transparencia de los canales de distribución, evitando prácticas colusorias que dificulten la competencia entre las distintas fórmulas y formatos comerciales, garantizando de esta manera la existencia de una efectiva competencia en el sector.

La modificación, mediante dos sentencias dictadas por el Tribunal Constitucional, de la regulación establecida por el Real decreto ley 20/2012, de 13 de julio, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad, en relación con las promociones de ventas, declarando nulos los artículos 28.4 y 28.5, hace necesario restablecer unas reglas del juego claras que todo el mundo debe cumplir que facilitan la información y, por tanto, la decisión de compra por parte de consumidores y consumido-ras basándose en principios objetivos.

Uno de los aspectos más sensibles en cuanto a conciliación de la transparencia en los canales de distribución y defensa de los derechos de consumo es el de las ventas promociona-les. Su desregulación ha provocado que muchas empresas utilicen estas supuestas modalidades de venta como un reclamo para atraer al consumidor o la consumidora, que no cuenta con ninguna garantía sobre las condiciones en que se producen estas promociones ni los requisitos que

desenvolupar una guia per a activar el turisme industrial i les bones pràctiques en les pimes.

8. Assegurar l’enfocament del desenvolupament sostenible en les diverses mesures de foment i promoció del turisme industrial per a garantir la protecció dels recursos naturals i socioculturals com també la participació de la població local.

Les Corts, 3 de novembre de 2017 Teresa García Muñoz Víctor Garcia i Tomàs

Fran Ferri Fayos

Proposició no de llei sobre la modificació de la regulació de les vendes en règim de promoció, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.248)


Teresa García Muñoz i Fran Ferri Fayos, diputada i portaveu del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposen els articles 160 i següents del Reglament de les Corts, presenten la proposició no de llei següent, de tramita-ció ordinària, perquè se substancie en la Comissió d’Indústria i Comerç, Turisme i Noves Tecnologies.


El comerç és un sector en què conviu una enorme diversitat de dimensions i formats, i coexisteixen a més les fórmules més tradicionals de venda com el comerç no sedentari amb altres modalitats que fan ús dels últims avanços tecnològics. Aquesta diversitat forma part de la riquesa i de l’atractiu del sector comercial, i la seua preservació és l’única forma de garantir la llibertat d’opció de les persones consumidores, que han de tenir informació veraç sobre els avantatges i condicions que li ofereix cadascun d’aquests formats de comerç.

Els poders públics han de vetlar per la transparència dels canals de distribució i evitar pràctiques col·lusòries que dificulten la competència entre les distintes fórmules i formats comercials, i garantir d’aquesta manera l’existència d’una competència efectiva en el sector.

La modificació, mitjançant dues sentències dictades pel Tribunal Constitucional, de la regulació establida pel Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, en relació amb les promocions de vendes, que declarava nuls els articles 28.4 i 28.5, fa necessari restablir unes regles del joc clares que tothom ha de complir que faciliten la informa-ció i, per tant, la decisió de compra per part de consumidors i consumidores basant-se en principis objectius.

Un dels aspectes més sensibles quant a conciliació de la transparència en els canals de distribució i defensa dels drets de consum és el de les vendes promocionals. La seua desregulació ha provocat que moltes empreses utilitzen aquestes suposades modalitats de venda com un reclam per a atraure el consumidor o la consumidora, que no té cap garantia sobre les condicions en què es produeixen aquestes promocions ni els requisits que han de complir per a poder

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44598

deben cumplir para poder anunciarse bajo estas denomi-naciones. Por otra parte, las empresas usan también estos reclamos para atraer clientes sin tener unos requisitos de cumplimiento obligatorio que garanticen la igualdad en la competencia.

Es, pues, necesario regular modalidades de venta promocio-nal que garanticen una situación de libre y leal competencia en el sector y que permitan asegurar al máximo la protección de los consumidores.

Por todo ello, presentamos la siguiente:


Les Corts instan al Consell a que inicie los trámites oportunos para que se modifique la regulación de las ventas en régimen de promoción establecida en la Ley 3/2011, de 23 de marzo, de la Generalitat, de comercio de la Comunitat Valenciana, de acuerdo con los criterios e interpretaciones establecidos por el Tribunal Constitucional, con el objetivo de consolidar un modelo económico más justo y al servicio de las personas.

Les Corts, 2 de febrero de 2018 Teresa García Muñoz

Fran Ferri Fayos

Proposición no de ley sobre la implicación de forma activa en el proyecto europeo Eurovelo, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.249)


Víctor Garcia i Tomàs, Teresa García Muñoz y Fran Ferri Fayos, diputado, diputada y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y concordantes del Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria, para que se sustancie en la Comisión de Industria y Comercio, Turismo y Nuevas Tecnologías.


El EuroVelo es un proyecto de la Federación de Ciclistas Europeos (ECF) que tiene como objetivo el desarrollo de una red de quince rutas de larga distancia para cicloturistas que permita atravesar Europa. Esta red, con un total de 66.000 km, de los cuales más de 45.000 ya están en funcionamiento, se proyecta a partir de rutas ya existentes o bien con diseños de nueva construcción favoreciendo, siempre que sea posible, la interconexión de las diferentes rutas. El proyecto fue presentado por la Federación de Ciclistas Europeos con el apoyo de la Unión Europea en noviembre de 1997 en la ciudad de Logroño y tenía la intención de crear, en el plazo de 15 años, una red europea de rutas para bicicletas que pasara por las principales ciudades y zonas turísticas. No habién-dose cumplido este objetivo, el nuevo plazo para acabar esta infraestructura es el año 2020.

El Estado español cuenta con tres rutas a lo largo de su territorio y una de estas, EuroVelo 8 —también conocida como MedCycleTour—, que va desde Cádiz hasta la isla de Chipre, discurre por la costa mediterránea cruzando el País Valenciano. El trayecto, de 5.888 kilómetros, cruza once países, a saber:

anunciar-se davall aquestes denominacions. D’altra banda, les empreses usen també aquests reclams per a atraure clients sense tenir uns requisits de compliment obligatori que garantisquen la igualtat en la competència.

És, doncs, necessari regular modalitats de venda promocional que garantisquen una situació de lliure i lleial competència en el sector i que permeten assegurar al màxim la protecció dels consumidors.

Per tot això, presentem la següent:


Les Corts insten el Consell que inicie els tràmits oportuns perquè es modifique la regulació de les vendes en règim de promoció establida en la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, d’acord amb els criteris i interpretacions establits pel Tribunal Constitucional, amb l’objectiu de consolidar un model econòmic més just i al servei de les persones.

Les Corts, 2 de febrer de 2018 Teresa García Muñoz

Fran Ferri Fayos

Proposició no de llei sobre la implicació de forma activa en el projecte europeu Eurovelo, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.249)


Víctor Garcia i Tomàs, Teresa García Muñoz i Fran Ferri Fayos, diputat, diputada i síndic del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposen els articles 160 i concordants del Reglament de les Corts, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent, perquè se substancie en la Comissió d’Indústria i Comerç, Turisme i Noves Tecnologies.


L’EuroVelo és un projecte de la Federació de Ciclistes Europeus (ECF) que té com a objectiu el desenvolupament d’una xarxa de quinze rutes de llarga distància per a ciclo-turistes que permeta travessar Europa. Aquesta xarxa, amb un total de 66.000 km, dels quals més de 45.000 ja estan en funcionament, es projecta a partir de rutes ja existents o bé amb dissenys de nova construcció afavorint, sempre que siga possible, la interconnexió de les diferents rutes. El projecte va ser presentat per la Federació de Ciclistes Europeus amb el suport de la Unió Europea al novembre de 1997 en la ciutat de Logronyo i tenia la intenció de crear, en el termini de 15 anys, una xarxa europea de rutes per a bicicletes que passara per les principals ciutats i zones turístiques. Com que no s’ha complit aquest objectiu, el nou termini per a acabar aquesta infraestructura és l’any 2020.

L’Estat espanyol té tres rutes al llarg del seu territori i una d’aquestes, EuroVelo 8 —també coneguda com a MedCycleTour—, que va des de Cadis fins a l’illa de Xipre, discorre per la costa mediterrània i creua el País Valencià. El trajecte, de 5.888 quilòmetres, travessa onze països, que són:

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44599

España, Francia, Mónaco, Italia, Eslovenia, Croacia, Bosnia y Herzegovina, Montenegro, Albania, Grecia y Chipre, e incluye 23 sitios declarados patrimonio de la humanidad. A pesar del paso del tiempo, hoy en día esta ruta EuroVelo 8 tan solo cuenta con un par de tramos concluidos y, por tanto, transitables: uno entre Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà) y la frontera francesa, y otro más extenso en Italia, entre Turín y Venecia.

En el año en que las Naciones Unidas han declarado como Año Internacional del Turismo Sostenible para el Desarrollo, llevar a cabo este proyecto supondría un gran impulso para el turismo sostenible en el País Valenciano y al resto de la región mediterránea. Además, el proyecto EuroVelo 8 es la oportunidad perfecta para sumarse al auge del cicloturismo, el cual, según datos de la Unión Europea, contribuye en más de 43.000 millones a la economía comunitaria.

En nuestro territorio, tenemos un gran potencial más allá del modelo exclusivo de sol y playa que ha imperado los últimos años, como demuestra la buena acogida que tiene la oferta de naturaleza, deporte y turismo medioambiental y los buenos resultados de programas como el fomento de las rutas de la Red de Centros BTT. Como muestra del gran potencial de nuestro territorio en este ámbito del turismo ciclista, dentro las fronteras valencianas contamos con 22 parques naturales y con 7 patrimonios de la humanidad declarados por la UNESCO, entre pinturas rupestres, arquitectura y fiestas populares.

Sin duda, es un atractivo turístico al que sería fácil y enriquece-dor acceder encima de una bicicleta a lo largo de un recorrido que atraviesa, por ejemplo, la Serra Mariola o el Parque Natural del Penyagolosa. Así, EuroVelo se presenta como una vía de intercambio cultural para la cohesión de Europa y una potente herramienta para desestacionalizar el turismo y mostrar nuestro patrimonio histórico, arquitectónico y natural.

Además, este proyecto reportaría beneficios para la economía local y sería una importante fuente de puestos de trabajos a nivel municipal y autonómico. La idea del EuroVelo es crear un entramado de pequeños negocios hoteleros, hosteleros y relacionados con el mundo de la bicicleta y su alquiler alrededor de las rutas, el cual beneficiaría de manera directa a las localidades y comarcas por las que pasan las rutas. Así, al igual que pasa en el Camino de Santiago, se crearía un subsistema económico alrededor de todo el trayecto a lo largo de su paso por nuestro territorio. La Unión Europea ha cuantificado el impacto económico total de la ruta EuroVelo 8 en su conjunto en 3.800 millones de euros por año.

Por otro lado, hay que tener en cuenta el gran auge del cicloturismo en Europa como alternativa saludable y respe-tuosa con el medio ambiente para las vacaciones. Apoyar este proyecto implica apostar una vez más por la movilidad sostenible, ya que EuroVelo 8 no solo sirve para realizar itinerarios de gran distancia. Las rutas son aprovechadas por los residentes de la zona para los desplazamientos cotidianos o como salida de fin de semana y vacaciones, dando una alternativa de movilidad diaria y de ocio.

A falta de un centro coordinador nacional del programa EuroVelo en el Estado español como el que hay en la mayoría de los países participantes, la coordinación y gestión de este proyecto a nivel nacional fue asumida en el año 2014 por el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, mediante la Subdirección General de Fomento del Desarrollo del Medio Rural. Concretando, la ruta EuroVelo

Espanya, França, Mònaco, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Albània, Grècia i Xipre, i inclou 23 llocs declarats patrimoni de la humanitat. Malgrat el pas del temps, avui en dia aquesta ruta EuroVelo 8 tan sols compta amb un parell de trams conclosos i, per tant, transitables: un entre Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà) i la frontera francesa, i un altre més extens a Itàlia, entre Torí i Venècia.

En l’any que les Nacions Unides han declarat com a Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament, dur a terme aquest projecte suposaria un gran impuls per al turisme sostenible al País Valencià i a la resta de la regió mediterrània. A més, el projecte EuroVelo 8 és l’oportunitat perfecta per a sumar-se a l’auge del ciclotu-risme, el qual, segons dades de la Unió Europea, contribueix en més de 43.000 milions a l’economia comunitària.

Al nostre territori, tenim un gran potencial més enllà del model exclusiu de sol i platja que ha imperat els últims anys, com demostra la bona acollida que té l’oferta de natura, esport i turisme mediambiental i els bons resultats de programes com el foment de les rutes de la Xarxa de Centres BTT. Com a mostra del gran potencial del nostre territori en aquest àmbit del turisme ciclista, dins les fronteres valencia-nes tenim 22 parcs naturals i 7 patrimonis de la humanitat declarats per la UNESCO, entre pintures rupestres, arquitec-tura i festes populars.

Sense dubte, és un atractiu turístic al qual seria fàcil i enriquidor accedir damunt d’una bicicleta al llarg d’un recorregut que travessa, per exemple, la Serra Mariola o el Parc Natural del Penyagolosa. Així, EuroVelo es presenta com una via d’intercanvi cultural per a la cohesió d’Europa i una potent ferramenta per a desestacionalitzar el turisme i mostrar el nostre patrimoni històric, arquitectònic i natural.

A més, aquest projecte reportaria beneficis per a l’economia local i seria una important font de llocs de treballs a nivell municipal i autonòmic. La idea de l’EuroVelo és crear un entramat de xicotets negocis hotelers, hostalers i relacionats amb el món de la bicicleta i el seu lloguer al voltant de les rutes, el qual beneficiaria de manera directa les localitats i comarques per les quals passen les rutes. Així, igual que passa al Camí de Santiago, es crearia un subsistema econò-mic al voltant de tot el trajecte al llarg del pas pel nostre territori. La Unió Europea ha quantificat l’impacte econòmic total de la ruta EuroVelo 8 en el seu conjunt en 3.800 milions d’euros per any.

D’altra banda, cal tenir en compte el gran auge del ciclotu-risme a Europa com a alternativa saludable i respectuosa amb el medi ambient per a les vacances. Donar suport a aquest projecte implica apostar una vegada més per la mobilitat sostenible, ja que EuroVelo 8 no sols serveix per a realitzar itineraris de gran distancia. Les rutes són aprofita-des pels residents de la zona per als desplaçament quotidians o com a eixida de cap de setmana i vacances, i dóna una alternativa de mobilitat diària i d’oci.

A falta d’un centre coordinador nacional del programa EuroVelo a l’Estat espanyol com el que hi ha en la majoria dels països participants, la coordinació i gestió d’aquest projecte a nivell nacional va ser assumida l’any 2014 pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, mitjançant la Subdirecció General de Foment del Desenvolupament del Medi Rural. Concretant, la ruta EuroVelo 8 està integrada

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44600

8 está integrada dentro del proyecto europeo Interreg Mediterranean Programme, impulsado por la Unión Europea y enmarcado dentro de los programas 2014-2020, y que está liderado por la Agencia de Obras Públicas de la Junta de Andalucía, desde donde nace la ruta ciclista.

La financiación para este proyecto se reparte al 50 % entre la Unión Europea y las instituciones estatales, autonómicas y locales. Las iniciativas en materia de recorridos ciclistas se enmarcan dentro de las ayudas del Fondo Feder para el período 2014-2020 que la Unión Europea otorga al País Valenciano, cuantificadas en más de 74 millones de euros para 2016 .

La asociación ConBici València ha realizado el trabajo de cartografiar sobre el plano el recorrido de la ruta EuroVelo 8 a su paso por el País Valenciano y por la Región de Murcia, una de las fases del proceso más complicada y costosa, ya que se debe cumplir con requisitos de pendiente y anchura en los caminos y avituallamiento disponible cada 30 kilóme-tros, entre otros. Por tanto, el siguiente paso sería destinar de manera coordinada los recursos necesarios para poner en marcha la construcción y la señalización en los tramos en que ya existe la ruta EuroVelo 8 a su paso por el País Valenciano.

Por todo ello presentamos la siguiente:



1. Instar al gobierno central a implicarse de forma activa en el proyecto europeo EuroVelo y cumplir con sus compromisos en los plazos acordados.

2. Instar al gobierno central a colaborar a nivel europeo con los otros países que participan en el proyecto EuroVelo 8 para poner en marcha la totalidad de la ruta del Mediterráneo.

3. Trabajar de manera coordinada con el gobierno central, los municipios y el resto de autonomías implicadas y, en parti-cular, la Agencia de Obras Públicas de la Junta de Andalucía, que lidera el proyecto, para desarrollar las infraestructuras necesarias para completar el tramo español de la ruta EuroVelo 8.

4. Crear una partida presupuestaría para el desarrollo del proyecto EuroVelo a su paso por nuestro territorio en los presupuestos de la Generalitat .

5. Garantizar conjuntamente con las asociaciones involu-cradas y los municipios afectados que las rutas tengan el recorrido idóneo en términos de impacto económico, social y medioambiental .

6. Potenciar, en colaboración con la Agencia Valenciana de Turismo y las entidades locales, la promoción de las rutas EuroVelo y, en particular, la ruta EuroVelo 8 o MedCycleTour.

Les Corts, 2 de febrero de 2018 Víctor Garcia i Tomàs

Teresa García Muñoz Fran Ferri Fayos

dins del projecte europeu Interreg Mediterranean Programme, impulsat per la Unió Europea i emmarcat dins dels programes 2014-2020, i que està liderat per l’Agència d’Obres Públiques de la Junta d’Andalusia, des d’on naix la ruta ciclista.

El finançament per a aquest projecte es reparteix al 50 % entre la Unió Europea i les institucions estatals, autonò-miques i locals. Les iniciatives en matèria de recorreguts ciclistes s’emmarquen dins de les ajudes del Fons Feder per al període 2014-2020 que la Unió Europea atorga al País Valencià, quantificades en més de 74 milions d’euros per a 2016 .

L’associació ConBici València ha realitzat el treball de cartografiar sobre el plànol el recorregut de la ruta EuroVelo 8 al pas pel País Valencià i per la Regió de Múrcia, una de les fases del procés més complicada i costosa, ja que s’ha de complir amb requisits de pendent i amplària en els camins i avituallament disponible cada 30 kilòmetres, entre d’altres. Per tant, el pas següent seria destinar de manera coordinada els recursos necessaris per a posar en marxa la construcció i la senyalització en els trams en què ja existeix la ruta EuroVelo 8 al pas pel País Valencià.

Per tot això presentem la següent:



1. Instar el govern central a implicar-se de forma activa en el projecte europeu EuroVelo i complir amb els seus compromi-sos en els terminis acordats.

2. Instar el govern central a col·laborar a nivell europeu amb els altres països que participen en el projecte EuroVelo 8 per a posar en marxa la totalitat de la ruta del Mediterrani.

3. Treballar de manera coordinada amb el govern central, els municipis i la resta d’autonomies implicades i, en particular, l’Agencia d’Obres Públiques de la Junta d’Andalusia, que lidera el projecte, per a desenvolupar les infraestructures necessàries per a completar el tram espanyol de la ruta EuroVelo 8.

4 . Crear una partida pressupostaria per al desenvolupament del projecte EuroVelo al pas pel nostre territori en els pressupostos de la Generalitat .

5. Garantir conjuntament amb les associacions involucrades i els municipis afectats que les rutes tinguen el recorregut idoni en termes d’impacte econòmic, social i mediambiental.

6. Potenciar, en col·laboració amb l’Agència Valenciana de Turisme i les entitats locals, la promoció de les rutes EuroVelo i, en particular, la ruta EuroVelo 8 o MedCycleTour.

Les Corts, 2 de febrer de 2018 Víctor Garcia i Tomàs

Teresa García Muñoz Fran Ferri Fayos

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44601

Proposición no de ley sobre la atención específica a los menores y adolescentes diagnosticados con cáncer, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.250)


Isaura Navarro Casillas, Maria Josep Ortega Requena y Mònica Álvaro Cerezo, diputadas y portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en el artículo 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria para que se sustancie a la Comisión de Sanidad y Consumo:


Actualmente, hasta los 14 años y 364 días los pacientes oncológicos son tratados en las unidades oncológicas pediátricas, siendo atendidos después de esta edad por las unidades de adultos. El cáncer en la infancia y en la adolescencia presenta sus propias particularidades, se trata de tumores raros con una evolución mucho más rápida que en el caso de los adultos.

Las unidades oncológicas pediátricas cuentan con espe-cialistas médicos y personal sanitario con experiencia en oncología infantil, además estas unidades cuentan con un apoyo psicosocial muy importante para los niños y niñas y para sus familiares cuando deben pasar largas estancias en el hospital, incluso el acceso a profesorado. Actualmente solamente existen tres unidades de oncología pediátrica: en el Hospital Clínico de València, en el Hospital La Fe y en el Hospital General de Alicante. Esta limitación supone que a veces, según el caso, los pacientes prefieren ser tratados en las unidades de adultos, que existen en muchos más hospitales, por la proximidad con sus hogares. Es por eso que resulta necesario potenciar la coordinación entre los oncólogos pediátricos y los oncólogos adscritos a las unidades de adultos para mejorar la asistencia sanitaria de los pacientes menores, para dar una mejor asistencia a los menores diagnosticados con cáncer.

Por todo ello, presentamos la propuesta de resolución siguiente.


Les Corts instan al Consell a crear un grupo de trabajo donde estén profesionales que trabajen tanto en las unidades oncológicas pediátricas como de adultos, con el objetivo de ofrecer una respuesta consensuada a las necesidades específicas de atención de menores y adolescentes diagnos-ticados con cáncer en nuestro territorio; todo eso contando con los datos clínicos y psicosociales sobre la situación de los adolescentes con cáncer al País Valenciano.

Les Corts, 25 de enero de 2018 Isaura Navarro Casillas

Maria Josep Ortega Requena Mònica Àlvaro Cerezo

Proposición no de ley sobre la modificación de la regulación del Alto Consejo Consultivo en I+D+I de la Presidencia

Proposició no de llei sobre l’atenció específica als menors i adolescents diagnosticats amb càncer, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.250)


Isaura Navarro Casillas, Maria Josep Ortega Requena i Mònica Álvaro Cerezo, diputades i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara d’allò disposat a l’article 160 i següents del Reglament de les Corts, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent perquè se substancie a la Comissió de Sanitat i Consum:


Actualment, fins als 14 anys i 364 dies els pacients oncològics són tractats en les unitats oncològiques pediàtriques, sent atesos després d’aquesta edat per les unitats d’adults. El càncer en la infància i en l’adolescència presenta les seues pròpies particularitats, es tracta de tumors rars amb una evolució molt més ràpida que en el cas dels adults.

Les unitats oncològiques pediàtriques compten amb especialistes mèdics i personal sanitari amb experiència en oncologia infantil, a més aquestes unitats compten amb un suport psicosocial molt important per als xiquets i xiquetes i per als seus familiars quan han de passar llargues estades a l’hospital, fins i tot l’accés a professorat. Actualment solament existeixen tres unitats d’oncologia pediàtrica: a l’Hospital Clínic de València, a l’Hospital La Fe i a l’Hospital General d’Alacant. Aquesta limitació suposa que de vegades, segons el cas, els pacients prefereixen ser tractats en les unitats d’adults, que existeixen en molts més hospitals, per la proximitat amb les seues llars. És per això que resulta necessari potenciar la coordinació entre els oncòlegs pediàtrics i els oncòlegs adscrits a les unitats d’adults per millorar l’assistència sanitària dels pacients menors, per a donar una millor assistència als menors diagnosticats amb càncer.

Per tot això, presentem la proposta de resolució següent.


Les Corts insten el Consell a crear un grup de treball on estiguen professionals que treballen tant en les unitats oncològiques pediàtriques com d’adults, amb l’objectiu de oferir una resposta consensuada a les necessitats específi-ques d’atenció de menors i adolescents diagnosticats amb càncer al nostre territori; tot això comptant amb les dades clíniques i psicosocials sobre la situació dels adolescents amb càncer al País Valencià.

Les Corts, 25 de gener de 2018 Isaura Navarro Casillas

Maria Josep Ortega Requena Mònica Àlvaro Cerezo

Proposició no de llei sobre la modificació de la regulació de l’Alt Consell Consultiu en R+D+I de la Presidència de la

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44602

de la Generalitat, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.733)


Fran Ferri i Fayos y Jordi Juan Huguet, síndico y diputado, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria para que se sustancie en la Comisión de Educación y Cultura:


El Alto Consejo Consultivo en Investigación, Desarrollo e Innovación de la Presidencia de la Generalitat es un órgano creado en el año 1998 para ejercer la tarea de asesoramiento consulta en materia de políticas de I+D+I.

Anualmente estudia la situación de la investigación científica y el desarrollo tecnológico en la Comunitat Valenciana para su consideración por parte del gobierno valenciano, contribuyendo así a la consecución de avances en el ámbito económico y social. Igualmente, mediante las recomenda-ciones de los vocales científicos, el Alto Consejo Consultivo lleva a cabo una función de divulgación científica, con la finalidad de que la sociedad valore y se beneficie de sus conocimientos.

Actualmente, el ACCIDI está compuesto por 105 miembros: 26 de los cuales lo son por razones de cargo y los otros 89, los vocales científicos, lo son por haber estado distinguidos con el Premi Rei Jaume I en las diversas modalidades. De esta manera, incorporando a los galardonados a este órgano, se invita al proceso de reflexión, deliberación y asesoramiento sobre las materias mencionadas.

Se trata pues de un órgano muy numeroso por la existencia de un gran número de miembros natos, hecho que en la práctica lo puede dotar de poca agilidad para tratar asuntos con más asiduidad e inmediatez. Para dotar de mayor dinamismo al órgano sería interesante contar con un grupo más reducido, como una especie de comisión permanente, tal como se hace en otros órganos de la Generalitat. Actualmente, el último informe publicado accesible en la página web del ACCIDI data de 2015.

Asimismo, el hecho de que los vocales científicos deban ser galardonados con el Premi Rei Jaume I deja fuera a muchos investigadores e investigadoras valencianos, que podrían cumplir una función muy provechosa dentro de este órgano. De hecho, con este tipo de elección resulta también que algunos de los campos que reconoce la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI) no están actualmente cubiertos por ningún miembro del ACCIDI.

Es por eso por lo que proponemos la realización de una convocatoria pública para elegir investigadores e investiga-doras de la Comunitat Valenciana de los diferentes campos reconocidos por la CNEAI, que puedan incorporarse al ACCIDI, elegidos por una comisión externa de expertos.

Por último, dada la reciente creación del Agencia Valenciana de Innovación, habría que revisar las funciones, incluso la nomenclatura del ACCIDI ya que podrían estar solapándose o existir algún tipo de duplicidad entre los dos órganos,

Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.733)


Fran Ferri i Fayos i Jordi Juan Huguet, síndic i diputat, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposen els articles 160 i següents del Reglament de les Corts, presenta la proposició no de llei de tramitació ordinària següent perquè se substancie a la Comissió d’Educació i Cultura:


L’Alt Consell Consultiu en Investigació, Desenvolupament i Innovació de la Presidència de la Generalitat és un òrgan creat l’any 1998 per exercir la tasca d’assessorament consulta en matèria de polítiques d’R+D+I.

Anualment estudia la situació de la investigació científica i el desenvolupament tecnològic a la Comunitat Valenciana per a la seua consideració per part del govern valència, contribuint així a la consecució d’avanços en l’àmbit econòmic i social. Igualment, per mitjà de les recomanacions dels vocals científics, l’Alt Consell Consultiu du a terme una funció de divulgació científica, amb la finalitat que la societat valore i es beneficie dels seus coneixements.

Actualment, l’ACCIDI està compost per 105 membres: 26 dels quals ho són per raons de càrrec i els altres 89, els vocals científics, ho són per haver estat distingits amb el Premi Rei Jaume I en les diverses modalitats. D’aquesta manera, incorporant als guardonats a aquest òrgan, se’ls convida al procés de reflexió, deliberació i assessorament sobre les matèries esmentades.

Es tracta doncs d’un òrgan molt nombrós per l’existència d’un gran nombre de membres nats, fet que en la pràctica el pot dotar de poca agilitat per tractar assumptes amb més assiduïtat i immediatesa. Per a dotar de major dinamisme l’òrgan seria interessant comptar amb un grup més reduït, com una mena de comissió permanent, tal com es fa en altres òrgans de la Generalitat. Actualment, l’últim informe publicat accessible a la pàgina web de l’ACCIDI data de 2015.

Així mateix, el fet que els vocals científics hagen de ser guardonats amb el Premi Rel Jaume I deixa fora molts inves-tigadors i investigadores valencians, que podrien acomplir una funció molt profitosa dins d’aquest òrgan. De fet, amb aquest tipus d’elecció resulta també que alguns dels camps que reconeix la Comissió Nacional Avaluadora de l’Activitat Investigadora (CNEAI) no estan actualment coberts per cap membre de l’ACCIDI.

És per això que proposem la realització d›una convocatòria pública per tal de triar investigadors i investigadores de la Comunitat Valenciana dels diferents camps reconeguts per la CNEAI, que puguen incorporar-se a l’ACCIDI, elegits per una comissió externa d’experts.

Per últim, donada la recent creació de l’Agencia Valenciana d’Innovació, caldria revisar les funcions, fins i tot la nomen-clatura de l’ACCIDI ja que podrien estar solapant-se o existir algun tipus de duplicitat entre els dos òrgans,

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44603

Por todo ello presentamos la siguiente:



1. Modificar la regulación del Alto Consejo Consultivo en I+D+I de la Presidencia de la Generalitat para mejorar su funcionamiento, composición y representatividad, incorpo-rando los siguientes preceptos:

a) Realizar una convocatoria pública dirigida a investigadores e investigadoras de la Comunitat Valenciana para asegurar la presencia de un mínimo de dos vocales científicos de cada uno de los campos y subcampos de investigación que recoge la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI): I. Física II. Matemáticas IV. Biología Celular y Molecular. V. Ciencias Biomédicas. VI. Ciencias de la Naturaleza. VII. Tecnologías Mecánicas y de la Producción. VIII. Ingenierías de la Comunicación, Computación y Electrónica. IX. Arquitectura, Ingeniería Civil, Construcción y Urbanismo. X. Ciencias Sociales, Políticas, del Comportamiento y de la Educación. XI. Ciencias Económicas y Empresariales.

b) Que los investigadores e investigadoras valencianos que vayan a formar parte del ACCIDI deban contar con un cierto número de sexenios de investigación reconocidos por la CNEAI en algún de los campos referidos y sean internacio-nalmente reconocidos en sus campos científicos.

c) Que la elección de los investigadores e investigadoras valencianos que vayan a formar parte del ACCIDI como vocales científicos sea realizada por una comisión externa de expertos.

d) Crear un grupo de trabajo con un número reducido de personas, que actúe como Comisión Permanente del Alto Consejo Consultivo en I+D+I, que tenga funciones efectivas de asesoramiento, generación de informes anuales y cualquier otra tarea que el Consell pueda encargarle y que esté formado por investigadores e investigadoras de la Comunitat Valenciana.

e) Actualizar las funciones y la denominación del Alto Consejo Consultivo en I+D+I para no solapar sus funciones con las de la Agencia Valenciana de la Innovación.

Les Corts, 24 de enero de 2018 Jordi Juan Huguet

Fran Ferri i Fayos

Proposición no de ley sobre la prevención de la violencia de género contra las mujeres y las niñas, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 92.991)


Maria Josep Ortega Requena y Fran Ferri Fayos, diputada y síndico del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de

Per tot això presentem la següent:



1. Modificar la regulació de l’Alt Consell Consultiu en R+D+I de la Presidència de la Generalitat per tal de millorar el seu funcionament, composició i representativitat, incorporant els preceptes següents:

a) Realitzar una convocatòria pública dirigida a investigadors i investigadores de la Comunitat Valenciana per tal d’assegurar la presència d’un mínim de dos vocals científics de cadascun dels camps i subcamps d›investigació que recull la Comissió Nacional Avaluadora de l›Activitat Investigadora (CNEAI): I. Física II. Matemàtiques IV. Biologia Cel·lular i Molecular. V. Ciències Biomèdiques. VI. Ciències de la Natura. VII. Tecnologies Mecàniques i de la Producció. VIII. Enginyeries de la Comunicació, Computació i Electrónica. IX. Arquitectura, Enginyeria Civil, Construcció i Urbanisme. X. Ciències Socials, Polítiques, del Comportament i de l’Educació. XI. Ciències Econòmiques i Empresarials.

b) Que els investigadors i investigadores valencians que vagen a formar part de l’ACCIDI hagen de comptar amb un cert nombre de sexennis d’investigació reconeguts per la CNEAI en algun dels camps referits i siguen internacional-ment reconeguts en es seus camps científics.

c) Que l’elecció dels investigadors i investigadores valencians que vagen a formar part de l’ACCIDI com a vocals científics siga realitzada per una comissió externa d’experts.

d) Crear un grup de treball amb un nombre reduït de persones, que actue com a Comissió Permanent de l’Alt Consell Consultiu en R+D+I, que tinga funcions efectives d’assessorament, generació d’informes anuals i qualsevol altra tasca que el Consell puga encomanar-li i que estiga format per investigadors i investigadores de la Comunitat Valenciana.

e) Actualitzar les funcions i la denominació de l’Alt Consell Consultiu en R+D+I per tal de no solapar les seues funcions amb les de l’Agència Valenciana de la Innovació.

Les Corts, 24 de gener de 2018 Jordi Juan Huguet

Fran Ferri i Fayos

Proposició no de llei sobre la prevenció de la violència de gènere contra les dones i les xiquetes, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 92.991)


Maria Josep Ortega Requena i Fran Ferri Fayos, diputada i síndic del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44604

lo dispuesto en el artículo 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente proposición no de ley, de tramitación ordinaria, para que se sustancie en la Comisión de Igualdad de Género y del Colectivo LGTBI:


El Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia domés-tica, más conocido como Convenio de Estambul, fue apro-bado en el año 2011 y ratificado por el Estado español en el año 2014. Este convenio es el primero legalmente vinculante que se aprueba sobre la violencia de género. Y con su ratificación por primera vez, el Estado español, como el resto, se compromete a detectar, prevenir y eliminar la violencia contra mujeres y niñas en todas sus manifestaciones.

El Convenio de Estambul supone un gran avance puesto que, además de ser jurídicamente vinculante, reconoce por primera vez la violencia contra las mujeres más allá del marco de las relaciones sentimentales, más allá de la violencia que se ejerce entre las parejas o exparejas. Pasa a describirlo como un problema social: «Reconociendo que la naturaleza estructural de la violencia contra las mujeres está basada en el género, y que la violencia contra las mujeres es uno de los mecanismos sociales cruciales por los que se mantiene a las mujeres en una posición de subordinación por lo que respecta a los hombres».

No obstante, el artículo 1.1 de la Ley orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de medidas de protección integral contra la violencia de género, establece que:

«La presente ley tiene por objeto actuar contra la violencia que, como manifestación de la discriminación, la situación de desigualdad y las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres, se ejerce sobre estas por parte de quienes sean o hayan sido sus cónyuges o de quienes estén o hayan estado ligados a ellas por relaciones similares de afectividad, aún sin convivencia».

Limita así la violencia de género a aquella producida dentro del marco de las relaciones sentimentales y, por tanto, invisibiliza a un gran número de víctimas. Casos como el de Diana Quer no son reconocidos como crímenes por violencia de género, a pesar de que la causa de su asesinato sea por razón de género.

La legislación valenciana adopta un concepto más amplio que la española. El artículo 5 de la Ley 7/2012, de 23 de noviembre, de la Generalitat, integral contra la violencia sobre la mujer en el ámbito de la Comunitat Valenciana, establece que:

«A los efectos de esta ley, se considerará como víctima de violencia sobre la mujer: toda mujer o niña que sea objeto de las conductas descritas en los artículos precedentes, así como los hijos e hijas menores y/o personas sujetas a tutela o acogimiento de las mismas que sufran cualquier perjuicio como consecuencia de la agresión a aquellas.»

No se limita a lo que se produzca dentro de las relaciones sentimentales .

Cono señalamos en el dictamen de la Subcomisión especial de estudio con respecto a la realización de un trabajo integral para la erradicación de las violencias de género en la Comunitat Valenciana, en el País Valenciano la acreditación de la condición de víctima sigue la misma línea que la conceptualización, frente a lo que sucede en la ley estatal.

que hi ha disposat en l’article 160 i següents del Reglament de les Corts, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària, perquè se substancie en la Comissió d’Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI:


El Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, més conegut com a Conveni d’Istanbul, va ser aprovat l’any 2011 i ratificat per l’Estat espanyol l’any 2014. Aquest conveni és el primer legalment vinculant que s’aprova sobre la violència de gènere. I amb la seua ratificació per primera vegada, l’Estat espanyol, com la resta, es compromet a detectar, prevenir i eliminar la violència contra dones i xiquetes en totes les seues manifestacions.

El Conveni d’Istanbul suposa un gran avanç ja que, a més de ser jurídicament vinculant, reconeix per primera vegada la violència contra les dones més enllà del marc de les relacions sentimentals, més enllà de la violència que s’exerceix entre les parelles o exparelles. Passa a descriure’l com un problema social: «Es reconeix que la naturalesa estructural de la violència contra les dones està basada en el gènere, i que la violència contra les dones és un dels mecanismes socials crucials pels quals es manté les dones en una posició de subordinació pel que fa als homes».

No obstant això, l’article 1.1 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, estableix que:

«Aquesta llei té per objecte actuar contra la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part dels qui siguen o hagen sigut els seus cònjuges o dels qui estiguen o hagen estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, encara sense convivència».

Limita així la violència de gènere a aquella produïda dins del marc de les relacions sentimentals i, per tant, invisibilitza un gran nombre de víctimes. Casos com el de Diana Quer no són reconeguts com a crims per violència de gènere, a pesar que la causa del seu assassinat siga per raó de gènere.

La legislació valenciana adopta un concepte més ampli que l’espanyola. L’article 5 de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, estableix que:

«Als efectes d’esta llei, es considerarà com a víctima de violència sobre la dona: tota dona o xiqueta que siga objecte de les conductes descrites en els articles precedents, així com els fills i les filles menors i/o persones subjectes a tutela o acolliment d’estes que patisquen qualsevol perjuí com a conseqüència de l’agressió a aquelles.»

No es limita a allò que es produïsca dins de les relacions sentimentals .

Con vam assenyalar en el dictamen de la Subcomissió especial d’estudi respecte a la realització d’un treball integral per a l’eradicació de les violències de gènere a la Comunitat Valenciana, al País Valencià l’acreditació de la condició de víctima segueix la mateixa línia que la conceptualització, enfront del que succeeix en la llei estatal.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44605

Sin embargo, hay diferencias notables entre los datos que presentan organismos oficiales y asociaciones feministas sobre el número de víctimas. La plataforma Feminicidio.net afirma que la cifra real de mujeres asesinadas por la violencia machista del año 2017 es 97, frente a las 49 que registra el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.

Este hecho implica que, en el 2017, el gobierno de España, como consecuencia de la desactualización de la Ley 1/2004, invisibilizó a más de la mitad de las mujeres que fueron víctimas de violencia de género.

El Pacto de Estado contra la Violencia de Género establece en el punto 86.3 que han de reconocerse como formas de violencia contra las mujeres las establecidas por el Convenio de Estambul, «incluso en los casos en que no exista con el agresor la relación requerida para la aplicación de la Ley orgánica 1/2004». Por tanto, se requiere un desarrollo normativo que se ajuste al reconocimiento de todas las víctimas de violencia de género.

Otro aspecto a tener en cuenta es la ausencia de iniciativas por parte de las autoridades en relación a la violencia sexual. A pesar de que se han producido algunos avances para combatir la trata de personas con finalidades de explotación sexual, existen graves problemas en cuanto a la identificación y recuperación de las víctimas. Son muchas las organizaciones sociales que ha denunciado la ausencia de recolección de datos desagregados sobre la violencia sexual. Los datos facilitados por el Ministerio del Interior sobre este tipo de violencia son muy limitados, ya que únicamente contabilizan los casos que han presentado denuncias. En 2016 se presentaron 8.763 denuncias por delitos contra la libertad sexual, de las que 8.147 incluyen agresiones contra la libertad y la identidad sexual (agresiones, abusos, acoso o contacto con menores a través de tecnología).

Igualmente, Amnistía Internacional alerta de la persistencia de prejuicios discriminatorios que impactan negativamente en los derechos de estas víctimas de violencia de género, incluyendo la violencia sexual en el proceso judicial. Un caso de que recientemente estremeció a la opinión pública fue el juicio contra «La Manada».

Es necesario, por tanto, profundizar en un cambio legislativo que busca conocer la realidad social en la que nos encontra-mos, conocer las causas y motivos de la violencia de género y sexual, fuera y dentro de la pareja. Es imprescindible entender las relaciones de poder que generan que algunos hombres se perciban como superiores frente a las mujeres para poder erradicar todas las formas de violencia machista.

Por todo ello, presentamos la siguiente propuesta de resolución:


Les Corts instan al Consell a instar al Gobierno de España a:

1. Llevar a cabo una modificación normativa para que sean consideradas todas las formas de violencia que se ejercen sobre mujeres y niñas, eliminando la acotación de las que se establecen por quienes sean o hayan sido cónyuges, o estén o hayan estado ligados a relaciones similares de afectividad.

2. Profundizar y aplicar las medidas necesarias para combatir la violencia sexual, y a poner en marcha, tal como viene recogido en el Pacto de Estado contra la Violencia de Género, la Mesa de

Però, hi ha diferencies notables entre les dades que presenten organismes oficials i associacions feministes sobre el nombre de víctimes. La plataforma Feminicidio.net afirma que la xifra real de dones assassinades per la violència masclista de l’any 2017 és 97, enfront de les 49 que registra el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Aquest fet implica que, el 2017, el govern d’Espanya, com a conseqüència de la desactualització de la Llei 1/2004, va invisibilitzar més de la meitat de les dones que van ser víctimes de violència de gènere.

El Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere estableix en el punt 86.3 que han de reconèixer-se com a formes de violència contra les dones les establides pel Conveni d’Istanbul, «fins i tot en els casos en què no existisca amb l’agressor la relació requerida per a l’aplicació de la Llei orgànica 1/2004». Per tant, es requereix un desenvolupament normatiu que s’ajuste al reconeixement de totes les víctimes de violència de gènere.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és l’absència d’iniciatives per part de les autoritats en relació amb la violència sexual. A pesar que s’han produït alguns avanços per a combatre el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, hi ha greus problemes quant a la identificació i recuperació de les víctimes. Són moltes les organitzacions socials que ha denunciat l’absència de recol·lecció de dades desagregades sobre la violència sexual. Les dades facilitades pel Ministeri de l’Interior sobre aquest tipus de violència són molt limitades, ja que únicament comptabilitzen els casos que han presentat denúncies. El 2016 es van presentar 8.763 denúncies per delictes contra la llibertat sexual, de les quals 8.147 inclouen agressions contra la llibertat i la identitat sexual (agressions, abusos, assetjament o contacte amb menors a través de tecnologia).

Igualment, Amnistia Internacional alerta de la persistència de prejudicis discriminatoris que impacten negativament en els drets d’aquestes víctimes de violència de gènere, incloent-hi la violència sexual en el procés judicial. Un cas que recentment va estremir l’opinió pública va ser el judici contra «La Manada».

És necessari, per tant, aprofundir en un canvi legislatiu que busca conèixer la realitat social en la qual ens trobem, conèixer les causes i els motius de la violència de gènere i sexual, fora i dins de la parella. És imprescindible entendre les relacions de poder que generen que alguns homes es perceben com a superiors enfront de les dones per a poder eradicar totes les formes de violència masclista.

Per tot això, presentem la proposta de resolució següent:


Les Corts insten el Consell a instar el Govern d’Espanya a:

1. Dur a terme una modificació normativa perquè siguen considerades totes les formes de violència que s’exerceixen sobre dones i xiquetes, eliminant l’acotació de les que s’estableixen pels qui siguen o hagen sigut cònjuges, o esti-guen o hagen estat lligats a relacions similars d’afectivitat.

2. Aprofundir i aplicar les mesures necessàries per a combatre la violència sexual, i a engegar, tal com està recollit en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, la Taula de Coordinació

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44606

Coordinación Estatal sobre Violencia Sexual, en colaboración con las comunidades autónomas, para garantizar un sistema de atención integral y de urgencia contra la violencia sexual, que incluya la asistencia jurídica de calidad, gratuita y especializada, evitando cualquier tipo de revictimización en la investigación penal y otras etapas del proceso judicial. Además, estas medidas irán acompañadas de campañas y acciones de prevención, así como la especialización en los servicios de atención física y psicológica para la recuperación de las víctimas.

Les Corts, 5 de febrero de 2018 Maria Josep Ortega Requena

Fran Ferri Fayos


La Mesa de Les Corts, en la reunión del 27 de febrero de 2018, oída la Junta de Síndics y de conformidad con los artículos 160 y 161, puntos 1 y 3 del Reglamento de Les Corts, ha acordado remitir las proposiciones no de ley que seguidamente se especifican a las siguientes comisiones:

A la Comisión de Sanidad y Consumo

– Proposición no de ley sobre la mejora de la calidad de vida de los pacientes de lupus, presentada por los diputados no adscritos Domingo Rojo Sánchez, Alexis Frederic Marí Malonda, Alberto García Salvador, David de Miguel Martínez y Covadonga Peremarch Palomares (RE número 91.198)

A la Comisión de Políticas d’Igualdad de Género y del Colectivo LGTBI

– Proposición no de ley sobre la agilización de la tramitación de la proposición de ley contra la discriminación por orienta-ción sexual, identidad o expresión de género y características sexuales, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 93.076)

– Proposición no de ley sobre la conciliación laboral y familiar y la corresponsabilidad, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 93.094)

A la Comisión de Política Social y Empleo

– Proposición no de ley sobre el desarrollo de un plan de formación en cuidados paliativos y de atención a personas dependientes para cuidadores del entorno familiar o cuidadores no profesionales, presentada por el Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 93.318)

– Proposición no de ley sobre la precaria situación laboral de los trabajadores de Correos, presentada por el Grupo Parlamentario Podemos-Podem (RE número 93.383)

A la Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda

– Proposición no de ley sobre la convocatoria de la Mesa de Trabajo de Les Corts sobre Trabajo Autónomo, presentada por el Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 93.401)

Estatal sobre Violència Sexual, en col·laboració amb les comu-nitats autònomes, per a garantir un sistema d’atenció integral i d’urgència contra la violència sexual, que incloga l’assistència jurídica de qualitat, gratuïta i especialitzada, i evite qualsevol tipus de revictimització en la recerca penal i altres etapes del procés judicial. A més, aquestes mesures s’acompanyaran amb campanyes i accions de prevenció, com també l’especialització en els serveis d’atenció física i psicològica per a la recuperació de les víctimes.

Les Corts, 5 de febrer de 2018 Maria Josep Ortega Requena

Fran Ferri Fayos


La Mesa de les Corts, en la reunió de 27 de febrer de 2018, oïda la Junta de Síndics, i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 3 del Reglament de les Corts, ha acordat trametre les proposicions no de llei que tot seguit s’especifiquen a les comissions següents:

A la Comissió de Sanitat i Consum

– Proposició no de llei sobre la millora de la qualitat de vida dels pacients de lupus, presentada pels diputats no adscrits Domingo Rojo Sánchez, Alexis Frederic Marí Malonda, Alberto García Salvador, David De Miguel Martínez i Covadonga Peremarch Palomares (RE número 91.198)

A la Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI

– Proposició no de llei sobre l’agilitació de la tramitació de la proposició de llei contra la discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere i característiques sexuals, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 93.076)

– Proposició no de llei sobre la conciliació laboral i familiar i la coresponsabilitat, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 93.094)

A la Comissió de Política Social i Ocupació

– Proposició no de llei sobre el desenvolupament d’un pla de formació en cures pal·liatives i d’atenció a persones depen-dents per a cuidadors de l’entorn familiar o cuidadors no professionals, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 93.318)

– Proposició no de llei sobre la precària situació laboral dels treballadors de Correus, presentada pel Grup Parlamentari Podemos-Podem (RE número 93.383)

A la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda

– Proposició no de llei sobre la convocatòria de la Mesa de Treball de les Corts sobre Treball Autònom, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 93.401)

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44607

A la Comisión de Obras Públicas, Infraestructuras y Transportes

– Proposición no de ley sobre el nuevo trayecto del AVE Castellón-Madrid, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 93.465)

A la Comisión de Medio Ambiente, Agua y Ordenación del Territorio

– Proposición no de ley sobre la mejora y la recuperación de la totalidad del trazado de la Vía Verde de Ojos Negros, presentada por el Grupo Parlamentario Podemos-Podem (RE número 93.530)

Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1 del Reglamento de Les Corts, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts de estas proposiciones no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta seis horas antes del omienzo de la reunión de la comisión en que deban debatirse, cuya fecha se comunicará oportunamente.



Proposición no de ley sobre la mejora de la calidad de vida de los pacientes de lupus, presentada por los diputados no adscritos Domingo Rojo Sánchez, Alexis Frederic Marí Malonda, Alberto García Salvador, David de Miguel Martínez y Covadonga Peremarch Palomares (RE número 91.198)

A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES

Domingo Rojo Sánchez, Alexis Frederic Marí Malonda, Alberto García Salvador, David de Miguel Martínez y Covadonga Peremarch Palomares, diputados en las Corts Valencianes, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del reglamento de la cámara, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria en relación a la mejora de la calidad de vida de los pacientes de lupus.


El lupus es una enfermedad del sistema inmunológico crónica no contagiosa, sin cura hoy por hoy.

El sistema inmunológico normalmente protege al cuerpo produciendo anticuerpos o proteínas que atacan y destruyen a los agentes extraños, como bacterias o virus.

Existen varios tipos de lupus:

– El lupus eritematoso sistémico, el tipo más común, que afecta a muchas partes del cuerpo. – El lupus eritematoso discoide, que causa un sarpullido en la piel que es difícil de curar.

A la Comissió d’Obres Públiques, Infraestructures i Transports

– Proposició no de llei sobre el nou trajecte de l’AVE Castelló-Madrid, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 93.465)

A la Comissió de Medi Ambient, Aigua i Ordenació del Territori

– Proposició no de llei sobre la millora i la recuperació de la totalitat del traçat de la Via Verda de Ojos Negros, presen-tada pel Grup Parlamentari Podemos-Podem (RE número 93.530)

Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1 del Reglament de les Corts, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts d’aquestes proposicions no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins sis hores abans del començament de la reunió de la comissió en què haja de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament.



Proposició no de llei sobre la millora de la qualitat de vida dels pacients de lupus, presentada pels diputats no adscrits Domingo Rojo Sánchez, Alexis Frederic Marí Malonda, Alberto García Salvador, David de Miguel Martínez i Covadonga Peremarch Palomares (RE número 91.198)

A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES

Domingo Rojo Sánchez, Alexis Frederic Marí Malonda, Alberto García Salvador, David de Miguel Martínez i Covadonga Peremarch Palomares, diputats en les Corts Valencianes, a l’empara del que disposen els articles 160 i següents del reglament de la cambra, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària, en relació amb la millora de la qualitat de vida dels pacients de lupus.


El lupus és una malaltia del sistema immunològic crònica no contagiosa, sense cura ara com ara.

El sistema immunològic normalment protegeix el cos produint anticossos o proteïnes que ataquen i destrueixen als agents estranys, com ara bacteris o virus.

Hi ha diversos tipus de lupus:

– El lupus eritematós sistèmic, el tipus més comú, que afecta moltes parts del cos. – El lupus eritematós discoide, que causa una granellada en la pell que és difícil de curar.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44608

– El lupus eritematoso cutáneo subagudo, que causa llagas en las partes del cuerpo que están expuestas al sol. – El lupus secundario, causado por el uso de algunos medica-mentos . – El lupus neonatal, un tipo raro de lupus que afecta a los bebés recién nacidos.

En las personas con lupus, el sistema inmunológico, debido a causas aún desconocidas, produce anticuerpos que atacan a las células sanas del cuerpo, que pueden provocar daño a varias partes del cuerpo como las articulaciones, la piel, los riñones, el corazón, los pulmones, los vasos sanguíneos y el cerebro, así como a sus tejidos.

Las sintomatologías producidas por el lupus varían y pueden aparecer y desaparecer. Cuando los síntomas aparecen, se denominan brote . Los brotes pueden ser leves o graves .

Algunos de los síntomas más frecuentes del lupus son: dolor o inflamación en las articulaciones, dolor muscular, fiebre inexplica-ble, sarpullido enrojecido, por lo general en la cara, dolor de pecho al respirar profundamente, pérdida del cabello, dedos pálidos o morados de las manos o de los pies, sensibilidad al sol, hinchazón en las piernas, hinchazón de las glándulas o cansancio.

Aunque se desconoce la causa exacta del lupus, se cree que comienza con una combinación de genes defectuosos y que lo pueden desencadenar algunos factores medioambientales; entre ellos, la toma prolongada de medicamentos, antibió-ticos u hormonas, las infecciones, la luz ultravioleta y las situaciones de estrés intenso.

Se cree que el 1 % de la población puede tener lupus en España, de los cuales el 90 % son mujeres, principalmente entre 15 y 55 años; por ello, el lupus es considerado una enfermedad de género. Hay aproximadamente 45.000 personas que padecen lupus en España. En la Comunitat Valenciana se han diagnosti-cado 5.000 pacientes de lupus. La mortalidad de la enfermedad es elevada debido, fundamentalmente, a un retraso en el diagnóstico y sobre todo a las complicaciones y a un mal control de la enfermedad. Así mismo los enfermos de lupus son un colectivo con un alto porcentaje de minusvalía y dependencia.

El lupus afecta a cada persona de un modo distinto. El impacto emocional que se sufre, en muchos casos, puede causar un notable cambio en la vida cotidiana, sobre todo por el desconocimiento y la falta de información.

Los pacientes diagnosticados necesitan supervisión médica multidisciplinar constante y un tratamiento continuado para debilitar los síntomas.

Entre las medidas de precaución que deben tomar los pacientes de lupus está evitar la exposición al sol, fuente demostrada de activación de la enfermedad.

Por todo lo anteriormente expuesto, los diputados firmantes presentan la siguiente:


Las Corts Valencianes instan al Consell a:

1. Recuperar la línea de subvención que el Consell concedía a las asociaciones representativas de los pacientes de lupus hasta el año 2015, con el fin de apoyar la importante labor de

– El lupus eritematós cutani subagut, que causa llagues en les parts del cos que estan exposades al sol. – El lupus secundari, causat per l’ús d’alguns medicaments. – El lupus neonatal, un tipus rar de lupus que afecta els bebès recent nascuts.

En les persones amb lupus, el sistema immunològic, a causa de causes encara desconegudes, produeix anticossos que ataquen les cèl·lules sanes del cos, que poden provocar dany a unes quantes parts del cos com les articulacions, la pell, els renyons, el cor, els pulmons, els vasos sanguinis i el cervell, com també als seus teixits.

Les simptomatologies produïdes pel lupus varien i poden aparèixer i desaparèixer. Quan els símptomes apareixen, es denominen brot. Els brots poden ser lleus o greus.

Alguns dels símptomes més freqüents del lupus són: dolor o inflamació en les articulacions, dolor muscular, febre inexplicable, granellada enrogida, generalment en la cara, dolor de pit en respirar profundament, pèrdua del cabell, dits pàl·lids o morats de les mans o dels peus, sensibilitat al sol, inflor en les cames, inflor de les glàndules o cansament.

Encara que es desconeix la causa exacta del lupus, es creu que comença amb una combinació de gens defectuosos i que el poden desencadenar alguns factors mediambientals; entre ells, la presa prolongada de medicaments, antibiòtics o hormones, les infeccions, la llum ultraviolada i les situacions d’estrès intens.

Es creu que l’1 % de la població pot tenir lupus a Espanya, dels quals el 90 % són dones, principalment entre 15 i 55 anys; per això, el lupus és considerat una malaltia de gènere. Hi ha aproximadament 45.000 persones que pateixen lupus a Espanya. A la Comunitat Valenciana s’han diagnosticat 5.000 pacients de lupus. La mortalitat de la malaltia és elevada a causa, fonamentalment, d’un retard en el diagnòstic i sobre-tot de les complicacions i d’un mal control de la malaltia. Així mateix els malalts de lupus són un col·lectiu amb un alt percentatge de minusvalidesa i dependència.

El lupus afecta cada persona d’una manera diferent. L’impacte emocional que es pateix, en molts casos, pot causar un notable canvi en la vida quotidiana, sobretot pel desconeixement i la falta d’informació.

Els pacients diagnosticats necessiten supervisió mèdica multidisciplinària constant i un tractament continuat per a debilitar els símptomes.

Entre les mesures de precaució que han de prendre els pacients de lupus està evitar l’exposició al sol, font demos-trada d’activació de la malaltia.

Per tot el que s’ha exposat anteriorment, els diputats firmants presenten la següent:


Les Corts Valencianes insten el Consell a:

1. Recuperar la línia de subvenció que el Consell concedia a les associacions representatives dels pacients de lupus fins a l’any 2015, amb el fi de donar suport a la important labor de

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44609

visualización y sensibilización social prestada por las asocia-ciones en actividades de apoyo, asesoramiento, formación y divulgación a las personas afectadas por la enfermedad.

2. Realizar campañas de divulgación y sensibilización social por parte de la conselleria sobre la enfermedad del lupus.

3. Implantar y coordinar una mejor atención médica experta y multidisciplinar a pacientes con lupus en toda la Comunitat Valenciana.

4. Facilitar el acceso a tratamientos biológicos en los casos de pacientes que no han conseguido tener buenos resultados con los tratamientos convencionales, a fin de no comprometer su salud y no mermar su calidad de vida y la de sus familiares.

5. Reconocimiento real y efectivo de los derechos para las personas con lupus en los procesos de adopción, eliminando posibles discriminaciones por razón de su enfermedad.

6. Coordinar y unificar los criterios técnicos de baremación a nivel autonómico de los equipos de valoración y orientación (EVO) para la valoración de la discapacidad y del grado de minusvalía de las personas afectadas por lupus.

7. Reconocer al menos el 33 % de minusvalía a todas las personas diagnosticadas de lupus, dadas las graves conse-cuencias de esta enfermedad incurable en el día a día de los afectados.

8. Instar al Gobierno de España para que se incluyan los productos fotoprotectores para los afectados por lupus en el listado de medicamentos financiados por el Sistema Nacional de Salud, como parte del tratamiento protector y preventivo de la enfermedad prescrito por los facultativos.

9. Habilitar como mínimo un centro de homologación por provincia en la Comunitat Valenciana, para la homologación de la instalación de filtros de rayos ultravioletas adheridos a las lunas de los vehículos en servicio destinados a ser condu-cidos por personas diagnosticadas de lupus, según la Orden IET/543/2012, de 14 de marzo, del Ministerio de Industria, Energía y Turismo, dado que actualmente los únicos centros que homologan se encuentran en Madrid o Barcelona.

10. Que del grado de cumplimiento de esta resolución se dé cuenta a Les Corts en el plazo de seis meses.

Palau de les Corts València, 24 de enero de 2018

Domingo Rojo Sánchez Alexis Frederic Marí Malonda

Alberto García Salvador David de Miguel Martínez

Covadonga Peremarch Palomares

Proposición no de ley sobre la agilización de la tramitación de la proposición de ley contra la discriminación por orientación sexual, identidad o expresión de género y características sexuales, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 93.076)

visualització i sensibilització social prestada per les asso-ciacions en activitats de suport, assessorament, formació i divulgació a les persones afectades per la malaltia.

2. Realitzar campanyes de divulgació i sensibilització social per part de la conselleria sobre la malaltia del lupus.

3. Implantar i coordinar una millor atenció mèdica experta i multidisciplinària a pacients amb lupus a tota la Comunitat Valenciana.

4. Facilitar l’accés a tractaments biològics en els casos de pacients que no han aconseguit tenir bons resultats amb els tractaments convencionals, a fi de no comprometre la seua salut i no minvar la seua qualitat de vida i la dels seus familiars.

5. Reconeixement real i efectiu dels drets per a les persones amb lupus en els processos d’adopció, eliminant possibles discriminacions per raó de la seua malaltia.

6. Coordinar i unificar els criteris tècnics de baremació a nivell autonòmic dels equips de valoració i orientació (EVO) per a la valoració de la discapacitat i del grau de minusvali-desa de les persones afectades per lupus.

7. Reconèixer almenys el 33 % de minusvalidesa a totes les persones diagnosticades de lupus, ateses les greus conseqüències d’aquesta malaltia incurable en el dia a dia dels afectats.

8. Instar el Govern d’Espanya perquè s’incloguen els produc-tes fotoprotectors per als afectats per lupus en el llistat de medicaments finançats pel Sistema Nacional de Salut, com a part del tractament protector i preventiu de la malaltia prescrit pels facultatius.

9. Habilitar com a mínim un centre d’homologació per provín-cia a la Comunitat Valenciana, per a l’homologació de la instal·lació de filtres de rajos ultraviolats adherits a les llunes dels vehicles en servei destinats a ser conduïts per persones diagnosticades de lupus, segons l’Ordre IET/543/2012, de 14 de març, del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, atès que actualment els únics centres que homologuen es troben a Madrid o Barcelona.

10. Que del grau de compliment d’aquesta resolució es done compte a les Corts en el termini de sis mesos.

Palau de les Corts València, 24 de gener de 2018

Domingo Rojo Sánchez Alexis Frederic Marí Malonda

Alberto García Salvador David de Miguel Martínez

Covadonga Peremarch Palomares

Proposició no de llei sobre l’agilitació de la tramitació de la proposició de llei contra la discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere i característiques sexuals, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 93.076)

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44610


Fran Ferri y Fayos, síndico del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria, para su tramitación ante la Comisión de Políticas de Igualdad y del Colectivo LGTBI.

EXPOSICIÓN PE MOTIVOS

Aunque nuestra sociedad se encuentra entre las más avanzadas del mundo en el reconocimiento de los derechos de las personas LGTBI, la igualdad legal y la social están muy lejos de ser plenas. La discriminación por orientación sexual e identidad de género continúa manifestándose en todos los ámbitos de la vida, afectando incluso más a quienes viven en ámbitos rurales, a las personas mayores o a las personas con discapacidad, entre otros colectivos en situación de vulnerabilidad.

En nuestra tierra ya se ha aprobado una ambiciosa Ley integral del reconocimiento del derecho a la identidad y a la expresión de género; y se encuentra en tramitación la Ley integral para la igualdad efectiva de personas LGTBI y contra la discriminación por orientación sexual o identidad de género. Ambas normas impulsadas desde la Conselleria de Igualdad y Políticas inclusivas y contando, en todo momento, con la participación de personas expertas y del movimiento asociativo en defensa de los derechos LGTBI.

Resulta imprescindible una ley de ámbito estatal que comple-mente las legislaciones aprobadas en el ámbito autonómico y que regule aspectos como la despatologización de la transexualidad y el reconocimiento de la autodeterminación de la identidad de género, la prohibición de pseudoterapias de reversión sexual, la erradicación de las prácticas de reasignación de sexo de los recién nacidos intersexuales, la eliminación de las barreras que dificultan la concesión de protección internacional a las personas que son perseguidas por su identidad de género o su orientación sexual o la necesidad de crear de Centro Nacional de Memoria Histórica LGTBI, entre muchos otros aspectos.

Es por eso por lo que presentamos la siguiente


Las Corts Valencianes instan a las diputadas y los diputados del Congreso de los Diputados a:

1. Agilizar al máximo la tramitación de la Proposición de ley contra la discriminación por orientación sexual, identidad o expresión de género y características sexuales, y de igualdad social de lesbianas, gays, bisexuales, transexuales, transgénero e intersexuales, que actualmente se encuentra en período de enmiendas.

2. Realizar las enmiendas que consideren oportunas para mejorar el texto originalmente propuesto -cuyo borrador fue elaborado por la Federación Estatal de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales (FELGTB), la mayor organización LGTB española- respetando así las demandas de las propias personas directamente afectadas.

3. Respetar durante su tramitación la esencia del texto presentado siguiendo el criterio del asociacionismo en


Fran Ferri i Fayos, síndic del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del Reglament de les Corts, presenta la proposició no de llei de tramitació ordinària següent, per a la seua tramitació davant la Comissió de Polítiques d’Igualtat i del Col·lectiu LGTBI.

EXPOSICIÓ PE MOTIUS

Encara que la nostra societat es troba entre les més avançades del món en el reconeixement dels drets de les persones LGTBI, la igualtat legal i la social estan molt lluny de ser plenes. La discriminació per orientació sexual i identitat de gènere continua manifestant-se en tots els àmbits de la vida, afectant fins i tot més als qui viuen en àmbits rurals, a les persones majors o a les persones amb discapacitat, entre altres col·lectius en situació de vulnerabilitat.

A la nostra terra ja s’ha aprovat una ambiciosa Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere; i es troba en tramitació la Llei integral per a la igualtat efectiva de persones LGTBI i contra la discriminació per orientació sexual o identitat de gènere. Ambdues normes impulsades des de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques inclusives i comptant, en tot moment, amb la participació de persones expertes i del moviment associatiu en defensa dels drets LGTBI.

Resulta imprescindible una llei d’àmbit estatal que comple-mente les legislacions aprovades en l’àmbit autonòmic i que regule aspectes com la despatologització de la transsexualitat i el reconeixement de l’autodeterminació de la identitat de gènere, la prohibició de pseudoteràpies de reversió sexual, l’eradicació de les practiques de reassignació de sexe dels nounats intersexuals, l’eliminació de les barreres que dificulten la concessió de protecció internacional a les persones que són perseguides per la seua identitat de gènere o la seua orientació sexual o la necessitat de crear de Centre Nacional de Memòria Històrica LGTBI, entre molts altres aspectes.

És per això que presentem la següent


Les Corts Valencianes insten les diputades i els diputats del Congrés dels Diputats a:

1. Agilitzar al màxim la tramitació de la Proposició de llei contra la discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere i característiques sexuals, i d’igualtat social de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, transgènere i intersexuals, que actualment es troba en període d’esmenes.

2. Realitzar les esmenes que consideren oportunes per a millorar el text originalment proposat -l’esborrany del qual va ser elaborat per la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB), la major organització LGTB espanyola- respectant així les demandes de les pròpies persones directament afectades.

3. Respectar durant la seua tramitació l’essència del text presentat seguint el criteri de l’associacionisme en defensa

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44611

defensa de los derechos LGTBI de evitar que se desvirtúe su propósito original.

Les Corts, 8 de febrero de 2018 Fran Ferri i Fayos

Proposición no de ley sobre la conciliación laboral y familiar y la corresponsabilidad, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 93.094)

A LA MESA DE LAS CORTS VALENCIANES

María Blanca Garrigues Francés y María José Catalá Verdet, diputada y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de los artículos 161 y siguientes, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la conciliación laboral y familiar y la corresponsabilidad, para su debate y votación en la Comisión de Políticas de Igualdad de Género y del Colectivo LGTBI.


La conciliación de la vida familiar y laboral es un tema de actualidad, tanto en la esfera política como social. La mayoría de los trabajadores españoles reconocen serias dificultades para conciliar su vida familiar y laboral.

Muchas de las barreras para acceder y mantener un puesto de trabajo se relacionan con las dificultades para compatibili-zar la vida laboral, familiar y personal.

Los cambios experimentados en los últimos años en la socie-dad y en las familias españolas (incremento de la esperanza de vida, aumento del número de hogares donde trabajan los dos miembros, incremento del número de familias monoparentales masculinas o femeninas), los modelos de organización del trabajo en las empresas (largas jornadas, escasa flexibilidad, disponibilidad total…), la escasa cobertura de los servicios que permiten el cuidado y la atención de las personas dependientes, etc., dificultan a hombres y mujeres hacer compatibles los tiempos que pueden dedicar a la familia, al empleo, al ocio…

La conciliación es para los niños y las niñas. Ni los padres y madres, ni las empresas; los niños y las niñas deben ser los principales beneficiarios de las políticas de conciliación. Los niños necesitan estar con sus padres para crecer sanos y felices. Está demostrado que una relación emocional estable y continuada con sus progenitores tiene un efecto muy positivo en su desarrollo .

Asimismo, una política de apoyo a la infancia y a la concilia-ción de la vida familiar y profesional se ha revelado como una de las estrategias con más éxito para frenar el descenso de la natalidad .

Por todo cuanto antecede, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente:


I. Les Corts acuerdan instar al Consell a acometer las siguientes actuaciones:

dels drets LGTBI de evitar que es desvirtue el seu propòsit original .

Les Corts, 8 de febrer de 2018 Fran Ferri i Fayos

Proposició no de llei sobre la conciliació laboral i familiar i la coresponsabilitat, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 93.094)

A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES

María Blanca Garrigues Francés i María José Catalá Verdet, diputada i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Popular, a l’empara dels articles 161 i següents, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària, sobre la conciliació laboral i familiar i la corespon-sabilitat, perquè siga debatuda i votada en la Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI.


La conciliació de la vida familiar i laboral és un tema d’actualitat, tant en l’esfera política com social. La majoria dels treballadors espanyols reconeixen serioses dificultats per a conciliar la vida familiar i laboral.

Moltes de les barreres per a accedir i mantenir un lloc de treball es relacionen amb les dificultats per a compatibilitzar la vida laboral, familiar i personal.

Els canvis experimentats els últims anys en la societat i en les famílies espanyoles (increment de l’esperança de vida, augment del nombre de llars on treballen els dos membres, increment del nombre de famílies monoparentals masculines o femenines), els models d’organització del treball en les empreses (llargues jornades, escassa flexibilitat, disponibili-tat total…), l’escassa cobertura dels serveis que permeten la cura i l’atenció de les persones dependents, etc., dificulten a homes i dones fer compatibles els temps que poden dedicar a la família, a l’ocupació, a l’oci…

La conciliació és per als xiquets i les xiquetes. Ni els pares i mares, ni les empreses; els xiquets i les xiquetes han de ser els principals beneficiaris de les polítiques de conciliació. Els xiquets necessiten estar amb els seus pares per a créixer sans i feliços. Està demostrat que una relació emocional estable i continuada amb els progenitors té un efecte molt positiu en el seu desenvolupament .

Així mateix, una política de suport a la infància i a la conci-liació de la vida familiar i professional s’ha revelat com una de les estratègies amb més èxit per a frenar el descens de la natalitat .

Per tot el que s’ha exposat anteriorment, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent:


I. Les Corts acorden instar el Consell a escometre les actuacions següents:

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44612

Elaborar un plan integral con medidas que favorezcan la conciliación de la vida familiar y laboral de hombres y mujeres y la corresponsabilidad, que deberá contener al menos las siguientes medidas:

a) Ayudas económicas e incentivos a las empresas familiar-mente responsables que implementen medidas dirigidas a la flexibilización de los horarios de trabajo y a la racionalización de los mismos .

b) Impulsar la jornada continua y el teletrabajo con prioridad para las personas con hijos o dependientes a su cargo.

c) Ayudas a personas trabajadoras que se encuentren en situación de excedencia o reducción de jornada de trabajo para el cuidado de hijos o de hijas.

d) Ayudas a personas trabajadoras que se encuentren en situación de excedencia o reducción de jornada de trabajo para el cuidado de familiares en situación de dependencia o extrema gravedad sanitaria.

e) Ayudas para sustituir a personas trabajadoras acogidas a una excedencia o reducción de jornada de trabajo para el cuidado de hijos, hijas o familiares en situación de dependen-cia o en extrema gravedad sanitaria.

f) Ayudas para la contratación de personas trabajadoras para el cuidado de hijos o de hijas menores.

g) Apoyo económico a las entidades sin ánimo de lucro para la realización de programas o servicios dirigidos a facilitar la conciliación entre la vida laboral, familiar y personal.

II. Dar cuenta a Les Corts del grado de cumplimiento de la presente resolución en el plazo de tres meses.

Palau dels Borja, 25 de enero de 2018 María Blanca Garrigues Francés

María José Catalá Verdet

Proposición no de ley sobre el desarrollo de un plan de formación en cuidados paliativos y de atención a personas dependientes para cuidadores del entorno familiar o cuidadores no profesionales, presentada por el Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 93.318)


M.ª Carmen Sánchez Zamora y Antonio Woodward Poch, síndica y diputado del Grupo Parlamentario Ciudadanos respectivamente, de acuerdo con lo establecido en los artículos 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre el desarrollo de un plan de formación en cuidados paliativos y de atención a personas dependientes para cuidadores del entorno familiar o cuidadores no profesionales, para su toma en consideración en la Comisión de Política Social y Empleo.


La estructura familiar como soporte y marco de atención y cuidados encuentra reconocimiento jurídico en la Ley

Elaborar un pla integral amb mesures que afavorisquen la conciliació de la vida familiar i laboral d’homes i dones i la coresponsabilitat, que haurà de contenir almenys les mesures següents:

a) Ajudes econòmiques i incentius a les empreses familiar-ment responsables que implementen mesures dirigides a la flexibilització i a la racionalització dels horaris de treball.

b) Impulsar la jornada contínua i el teletreball amb prioritat per a les persones amb fills o dependents a càrrec seu.

c) Ajudes a persones treballadores que es troben en situació d’excedència o reducció de jornada de treball per a l’atenció de fills o de filles.

d) Ajudes a persones treballadores que es troben en situació d’excedència o reducció de jornada de treball per a l’atenció de familiars en situació de dependència o extrema gravetat sanitària.

e) Ajudes per a substituir persones treballadores acollides a una excedència o reducció de jornada de treball per a l’atenció de fills, filles o familiars en situació de dependència o en extrema gravetat sanitària.

f) Ajudes per a la contractació de persones treballadores per a l’atenció de fills o de filles menors.

g) Suport econòmic a les entitats sense ànim de lucre per a la realització de programes o serveis dirigits a facilitar la conciliació entre la vida laboral, familiar i personal.

II. Donar compte a les Corts del grau de compliment d’aquesta resolució en el termini de tres mesos.

Palau dels Borja, 25 de gener de 2018 María Blanca Garrigues Francés

María José Catalá Verdet

Proposició no de llei sobre el desenvolupament d’un pla de formació en cures pal·liatives i d’atenció a persones dependents per a cuidadors de l’entorn familiar o cuidadors no professionals, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 93.318)


M.ª Carmen Sánchez Zamora i Antonio Woodward Poch, síndica i diputat del Grup Parlamentari Ciudadanos respectivament, d’acord amb el que estableixen els articles 160 i següents del Reglament de les Corts, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent, sobre el desenvolupament d’un pla de formació en cures pal·liatives i d’atenció a persones dependents per a cuidadors de l’entorn familiar o cuidadors no professionals, per a la seua presa en consideració en la Comissió de Política Social i Ocupació.


L’estructura familiar com a suport i marc d’atenció i cures troba reconeixement jurídic en la Llei 39/2006, de 14 de

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44613

39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependen-cia (LPAAD). Este reconocimiento contrasta a priori con lo que claramente parece ser el objetivo final de la ley, que no es otro que el de establecer un modelo profesionalizado de prestación de servicios mediante su encomienda a una red de servicios públicos o concertados.

Ahora bien, sin negar que sea esta su finalidad, la LIDAAD tampoco ha olvidado la importancia que en la actualidad representa el cuidado del sujeto dependiente en el entorno familiar, que se convierte en un destacado número de situaciones, en una de las soluciones más demandadas por los potenciales beneficiarios de las prestaciones del sistema.

Esta norma reconoce, entre las prestaciones económicas del catálogo, la tan conocida prestación económica para cuidados en el entorno familiar y apoyo a cuidadores no profesionales, comúnmente denominada ayuda al cuidador no profesional o familiar.

Siguiendo estudios autorizados en la materia, cabe resaltar que el entonces legislador no quiso detenerse únicamente en un reconocimiento prestacional de la antedicha realidad subyacente al núcleo familiar, sobreviniendo de forma casi inmediata otra materialización de este interés inicial en ofre-cerle una atención particularizada que, hasta el momento, se encontraba huérfana de una protección específica por parte de las normas de Seguridad Social. Y, en este sentido, se articuló su correspondiente reflejo en este ámbito a fin de dispensar una cierta acción protectora a quienes se dedican de modo no profesional a estas tareas, incluso con sacrificio de su desarrollo profesional.

La incorporación de los cuidadores no profesionales a la Seguridad Social, así como las reglas sobre afiliación, alta y cotización se produjo a través de un reglamento de desarrollo: el RD 615/2007, de 11 de mayo, por el que se regula la Seguridad Social de los cuidadores de las personas en situación de dependencia.

Estos cuidadores informales o no profesionales se habían de incluir en el Régimen General de la Seguridad Social y quedaron incorporados al mismo a través de la suscripción del correspondiente convenio especial, siendo la Orden TAS/2632/2007, de 7 de septiembre, por la que se modificaba la Orden TAS/286512003, de 13 de octubre, que regula el convenio especial en el sistema de la Seguridad Social, la que vino a desarrollar el convenio especial para los cuidadores no profesionales.

Sin embargo, como medida de ajuste, una entre las múltiples que afectaron gravemente el desarrollo de la LPAAD y de su espíritu, el Real decreto ley 20/2012, ex DA 8a, a partir de su entrada en vigor, dispuso que el convenio especial regulado en el Real decreto 615/2007, de 11 de mayo, tendría, para los cuidadores no profesionales, carácter voluntario y las cotizaciones a la Seguridad Social por dicho convenio especial serían a cargo exclusivamente del suscriptor del mismo a partir del 01.01.2013, con un régimen transitorio para los ya existentes desde el 1 de septiembre hasta el 31 de diciembre de 2012.

Los efectos fueron devastadores. Según datos de la TGSS (listado de movimientos de alta y baja de cuidadores no profesionales) se pasó de 179.829 cuidadores con cobertura

desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LPAAD). Aquest reconeixement contrasta a priori amb el que clarament pareix l’objectiu final de la llei, que no és un altre que el d’establir un model professionalitzat de prestació de serveis per mitjà de la seua comanda a una xarxa de serveis públics o concertats.

Ara bé, sense negar que siga aquesta la seua finalitat, la LIDAAD tampoc no ha oblidat la importància que en l’actualitat representa l’atenció del subjecte dependent en l’entorn familiar, que es converteix en un destacat nombre de situacions, en una de les solucions més demandades pels potencials beneficiaris de les prestacions del sistema.

Aquesta norma reconeix, entre les prestacions econòmiques del catàleg, la tan coneguda prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport a cuidadors no professionals, comunament denominada ajuda al cuidador no professional o familiar.

Seguint estudis autoritzats en la matèria, cal ressaltar que el llavors legislador no va voler detenir-se únicament en un reconeixement prestacional de la susdita realitat subjacent al nucli familiar, sobrevenint de forma quasi immediata una altra materialització d’aquest interès inicial a oferir-li una atenció particularitzada que, fins al moment, es trobava òrfena d’una protecció específica per part de les normes de Seguretat Social. I, en aquest sentit, es va articular el seu corresponent reflex en aquest àmbit a fi de dispensar una certa acció protectora als que es dediquen de mode no professional a aquestes tasques, fins i tot amb sacrifici del seu desenvolupament professional.

La incorporació dels cuidadors no professionals a la Seguretat Social, així com les regles sobre afiliació, alta i cotització es va produir a través d’un reglament de desenvo-lupament: el RD 615/2007, d’11 de maig, pel qual es regula la Seguretat Social dels cuidadors de les persones en situació de dependència.

Aquests cuidadors informals o no professionals s’havien d’incloure en el Règim General de la Seguretat Social i van quedar-hi incorporats a través de la subscripció del correspo-nent conveni especial, sent l’Ordre TAS/2632/2007, de 7 de setembre, per la qual es modificava l’Ordre TAS/286512003, de 13 d’octubre, que regula el conveni especial en el sistema de la Seguretat Social, la que va venir a desenvolupar el conveni especial per als cuidadors no professionals.

No obstant això, com a mesura d’ajust, una entre les múltiples que van afectar greument el desenvolupament de la LPAAD i del seu esperit, el Reial decret llei 20/2012, ex DA 8a, a partir de la seua entrada en vigor, va disposar que el conveni especial regulat en el Reial decret 615/2007, d’11 de maig, tindria, per als cuidadors no professionals, caràcter voluntari i les cotitzacions a la Seguretat Social per aquest conveni especial serien a càrrec exclusivament del subscriptor d’aquest a partir del 01.01.2013, amb un règim transitori per als ja existents des de l’1 de setembre fins al 31 de desembre de 2012 .

Els efectes van ser devastadors. Segons dades de la TGSS (llistat de moviments d’alta i baixa de cuidadors no professio-nals) es va passar de 179.829 cuidadors amb cobertura a 31

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44614

a 31 de julio de 2012 a 23.933 a fecha 31 de diciembre de 2012 y según los últimos datos publicados por el Imserso a 31 de diciembre de 2017, el número de cuidadores que tiene suscrito el convenio especial a su exclusivo cargo es de 8.498.

Esta medida afectó a unas 180.000 personas que tenían suscrito el convenio especial, de las cuales, el 93 % son mujeres. Puesto que la figura de cuidador no profesional o familiar, como se desprende del punto anterior descansa fundamentalmente en el colectivo de mujeres sin apoyos ni formación específica necesita además de recuperar sus derechos a una prestación y a ser dadas de alta en el convenio especial de la Seguridad Social a cargo del Estado, una formación específica que les permita atender con los necesarios conocimientos al cuidado de sus mayores. Además, actualmente en la Comunitat Valenciana, más del 54 % de las prestaciones son para cuidadores no profesiona-les, situándonos entre las comunidades autónomas con un mayor porcentaje de España.

Si atendemos al bienestar de los dependientes, en su mayoría sin duda prefieren los cuidados familiares, para no tener que abandonar su entorno familiar y, en definitiva, el lugar donde han vivido. Si atendemos a la parte económica, sin ninguna duda, es menos costoso para las arcas públicas la atención de un familiar que su ingreso en una residencia. Sin embargo, este razonamiento no es del todo óptimo para el dependiente si tenemos en cuenta la formación de los cuidadores no profesionales o la cobertura de todas las necesidades del dependiente en cuestión.

A la vista de todo lo anteriormente expuesto, formulamos la siguiente



Primero. Elaborar un plan integral de formación específica en cuidados paliativos y atención a personas dependientes, pactando fundamentalmente con entidades del tercer sector, Colegio Superior del Trabajo Social, colegios profesionales y organizaciones sociales con dilatada experiencia en estos cuidados, para los cuidadores no profesionales o del entorno familiar, que podrían obtener un certificado de la adminis-tración competente, acreditando su asistencia y formación específica en cuidados paliativos y atención a personas dependientes, de tal forma que, una vez no sea necesaria su aportación en el ámbito familiar, pudiera servir en otros ámbitos laborales.

Segundo. Poner todos los medios necesarios para la ejecución y puesta en marcha de dicho plan de formación específica cuyo programa deberá adecuarse a las caracterís-ticas de este colectivo y su coste ser totalmente asumido por las administraciones públicas.

Tercero. Que del grado de cumplimiento de esta resolución se dé cuenta a les Corts en el plazo de tres meses.


Antonio Woodward Poch M.ª Carmen Sánchez Zamora

de juliol de 2012 a 23.933 a data 31 de desembre de 2012 i segons les últimes dades publicats per l’Imserso a 31 de desembre de 2017, el nombre de cuidadors que té subscrit el conveni especial al seu exclusiu càrrec és de 8.498.

Aquesta mesura va afectar unes 180.000 persones que tenien subscrit el conveni especial, de les quals, el 93 % són dones. Ja que la figura de cuidador no professional o familiar, com es desprèn del punt anterior descansa fonamentalment en el col·lectiu de dones sense suports ni formació específica necessita a més de recuperar els seus drets a una prestació i a ser donades d’alta en el conveni especial de la Seguretat Social a càrrec de l’Estat, una formació específica que els permeta atendre amb els necessaris coneixements la cura dels seus majors. A més, actualment a la Comunitat Valenciana, més del 54 % de les prestacions són per a cuidadors no professionals, situant-nos entre les comunitats autònomes amb un major percentatge d’Espanya.

Si atenem al benestar dels dependents, majoritàriament sens dubte prefereixen les cures familiars, per a no haver d’abandonar el seu entorn familiar i, en definitiva, el lloc on han viscut. Si atenem la part econòmica, sens dubte, és menys costós per a les arques públiques l’atenció d’un familiar que el seu ingrés en una residència. No obstant això, aquest raonament no és del tot òptim per al dependent si tenim en compte la formació dels cuidadors no professionals o la cobertura de totes les necessitats del dependent en qüestió.

A la vista de tot l’anteriorment exposat, formulem la següent



Primer. Elaborar un pla integral de formació específica en cures pal·liatives i atenció a persones dependents, pactant fonamentalment amb entitats del tercer sector, Col·legi Superior del Treball Social, col·legis professionals i organit-zacions socials amb dilatada experiència en aquestes cures, per als cuidadors no professionals o de l’entorn familiar, que podrien obtenir un certificat de l’administració competent, acreditant la seua assistència i formació específica en cures pal·liatives i atenció a persones dependents, de tal forma que, una vegada no siga necessària la seua aportació en l’àmbit familiar, poguera servir en altres àmbits laborals.

Segon. Posar tots els mitjans necessaris per a l’execució i posada en marxa d’aquest pla de formació específica el programa del qual haurà d’adequar-se a les característiques d’aquest col·lectiu i el seu cost ser totalment assumit per les administracions públiques.

Tercer. Que del grau de compliment d’aquesta resolució es reta compte a les Corts en el termini de tres mesos.


Antonio Woodward Poch M.ª Carmen Sánchez Zamora

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44615

Proposición no de ley sobre la precaria situación laboral de los trabajadores de Correos, presentada por el Grupo Parlamentario Podemos-Podem (RE número 93.383)


Fabiola Meco Tébar, portavoz adjunta y diputada del Grupo Parlamentario Podemos-Podem, de acuerdo con el artículo 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la precaria situación laboral de los trabajadores de Correos


La Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, SA, de acuerdo con la autorización habilitada por la disposición adicional décimo quinta de la Ley 36/2014, de 26 de diciembre, de presupuestos generales del Estado para 2015, y de acuerdo con el artículo 41 del III convenio colectivo, ha efectuado una convocatoria de ingreso de personal laboral fijo en el marco del proceso de consolidación de empleo temporal perteneciente al grupo profesional IV (personal operativo) para incorporar a 2.345 trabajadoras y trabajadores. En el proceso de selección abierto puede concurrir tanto personal eventual de Correos, como cualquier persona interesada en trabajar en la compañía.

Correos cuenta habitualmente con 5.383 trabajadores de los que un 21 % tienen contrato eventual que se gestiona a través de las bolsas de contratación. Este personal eventual viene prestando sus servicios para la empresa con períodos de antigüedad muy largos que en algunos casos alcanzan incluso los veinte años de antigüedad.

Esta especial situación laboral no ha sido tenida en cuenta por la Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, SA, en el proceso de consolidación abierto. En el proceso de selección se contempla la antigüedad como mérito pero limitada a los últimos siete años, lo que genera una situación discri-minatoria para las y los trabajadores eventuales, quienes a pesar de haber prestado sus servicios durante décadas para la empresa se ven obligados a superar un examen y demostrar su competencia para un puesto que llevan años desempeñando.

Esta situación ha generado una gran preocupación en el colectivo afectado como lo pusieron de manifiesto en la sesión de trabajo que se celebró el pasado 13 de junio ante la Comisión de Desarrollo Económico.


Las Corts Valencianes instan al Consell a instar a su vez al Gobierno de España:

1. A modificar la convocatoria de ingreso del personal laboral fijo en la Sociedad Anónima Estatal Correos y Telégrafos, SA, en el marco de consolidación de empleo temporal y a establecer un procedimiento de consolidación de puesto de trabajo público, transparente y verificable en el que se contemple como criterio de consolidación la antigüedad íntegra de los trabajadores eventuales inscritos en las bolsas de contratación.

2. A modificar instando a la Sociedad Anónima Estatal Correos y Telégrafos, SA, los criterios de puntuación para

Proposició no de llei sobre la precària situació laboral dels treballadors de Correus, presentada pel Grup Parlamentari Podemos-Podem (RE número 93.383)


Fabiola Meco Tébar, portaveu adjunta i diputada del Grup Parlamentari Podemos-Podem, d’acord amb l’article 160 i següents del Reglament de les Corts, presenten la proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre la precària situació laboral dels treballadors de Correus


La Societat Estatal Correus i Telègrafs, SA, d’acord amb l’autorització habilitada per la disposició addicional quinze de la Llei 36/2014, de 26 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a 2015, i d’acord amb l’article 41 del III conveni col·lectiu, ha efectuat una convocatòria d’ingrés de personal laboral fix en el marc del procés de consolidació d’ocupació temporal pertanyent al grup professional IV (personal operatiu) per a incorporar a 2.345 treballadores i treballadors. En el procés de selecció obert pot concórrer tant personal eventual de Correus, com qualsevol persona interessada a treballar en la companyia.

Correus compta habitualment amb 5.383 treballadors dela quals un 21 % tenen contracte eventual que es gestiona a través de les bosses de contractació. Aquest personal eventual presta els seus serveis per a l’empresa amb períodes d’antiguitat molt llargs que en alguns casos aconsegueixen fins i tot els vint anys d’antiguitat.

Aquesta especial situació laboral no ha sigut tinguda en compte per la Societat Estatal Correus i Telègrafs, SA, en el procés de consolidació obert. En el procés de selecció es contempla l’antiguitat com a mèrit però limitada als últims set anys, la qual cosa genera una situació discriminatòria per a les i els treballadors eventuals, els que a pesar d’haver prestat els seus serveis durant dècades per a l’empresa es veuen obligats a superar un examen i demostrar la seua competència per a un lloc que porten anys exercint.

Aquesta situació ha generat una gran preocupació en el col·lectiu afectat com ho van posar de manifest en la sessió de treball que es va celebrar el passat 13 de juny davant de la Comissió de Desenvolupament Econòmic.


Les Corts Valencianes insten el Consell a instar alhora el Govern d’Espanya:

1. A modificar la convocatòria d’ingrés del personal laboral fix en la Societat Anònima Estatal Correus i Telègrafs, SA, en el marc de consolidació d’ocupació temporal i a establir un procediment de consolidació de lloc de treball públic, transparent i verificable en el qual es contemple com a criteri de consolidació l’antiguitat íntegra dels treballadors eventuals inscrits en les bosses de contractació.

2. A modificar instant la Societat Anònima Estatal Correus i Telègrafs, SA, els criteris de puntuació per a l’ingrés en les

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44616

el ingreso en las bolsas de empleo temporal y reconocer la antigüedad total del tiempo trabajado en la empresa.

Corts Valencianes, 12 de febrero de 2018 Fabiola Meco Tébar

Proposición no de ley sobre la convocatoria de la Mesa de Trabajo de Les Corts sobre Trabajo Autónomo, presentada por el Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 93.401)


María del Carmen Sánchez Zamora y Antonio Woodward Poch, síndica y diputado del Grupo Parlamentario Ciudadanos respectivamente, de acuerdo con lo establecido en los artículos 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la Mesa de Trabajo de las Corts Valencianes sobre Trabajo Autónomo, para su toma en consideración en la Comisión de Economía, Hacienda y Presupuestos.


Los grupos parlamentarios de las Corts Valencianes crearon la Mesa de Trabajo sobre Trabajo Autónomo con el objetivo de acordar y consensuar de manera conjunta una serie de medidas para apoyar el colectivo autónomo y avanzar en la mejora de sus condiciones de trabajo y calidad de vida.

Con todas las medidas acordadas en la mencionada mesa de trabajo, se presentó una proposición no de ley especial de urgencia, firmada por los cinco grupos parlamentarios con representación en las Corts Valencianes. La Resolución 184/IX de las Corts Valencianes fue aprobada por todos los grupos parlamentarios el 13 de abril de 2016 y se acordó en la misma, tal y como refleja su punto cuarto, mantener la Mesa de Trabajo de les Corts Valencianas sobre Trabajo Autónomo, formada por representantes de los cinco grupos parlamenta-rios, la cual se reuniría por lo menos dos veces al año.

Tras pasar un año de la Resolución 184/IX, el Grupo Parlamentario Ciudadanos presentó un escrito a la Mesa de Les Corts, donde se solicitaba la convocatoria de la Mesa de Trabajo de las Corts Valencianes sobre Trabajo Autónomo en cumplimiento con la resolución mencionada. Ante el escrito, la Mesa de Les Corts, el 9 de marzo de 2017, instó a los grupos a designar un diputado para esta mesa de trabajo y que se desarrollaría bajo la dirección de la Mesa de la Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda.

El 4 de abril de 2017, una vez designados los diputados de los cinco grupos parlamentarios para desarrollar el trabajo en la mencionada mesa, se acordó comunicarlo a la Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda, encargada del control de la actuación de esta mesa de trabajo.

El 5 de octubre, desde mi grupo volvimos a presentar un escrito a la Mesa de la Comisión de Economía, Presupuestos y Hacienda, con el objetivo de convocar la mesa de trabajo y dar cumplimiento a la Resolución 184/IX.

Por último, en el debate de los presupuestos de la Generalitat Valenciana para el ejercicio 2018, se aprobó una enmienda

borses de treball temporal i reconèixer l’antiguitat total del temps treballat en l’empresa.

Corts Valencianes, 12 de febrer de 2018 Fabiola Meco Tébar

Proposició no de llei sobre la convocatòria de la Mesa de Treball de les Corts sobre Treball Autònom, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 93.401)


María del Carmen Sánchez Zamora i Antonio Woodward Poch, síndica i diputat del Grup Parlamentari Ciudadanos respectivament, d’acord amb el que estableixen els articles 160 i següents del Reglament de les Corts, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària, sobre la Mesa de Treball de les Corts Valencianes sobre Treball Autònom, per a prendre-la en consideració en la Comissió d’Economia, Hisenda i Pressupostos.


Els grups parlamentaris de les Corts Valencianes van crear la Mesa de Treball sobre Treball Autònom amb l’objectiu d’acordar i consensuar de manera conjunta una sèrie de mesures per a donar suport al col·lectiu autònom i avançar en la millora de les condicions de treball i qualitat de vida.

Amb totes les mesures acordades en la mesa de treball esmentada, es va presentar una proposició no de llei especial d’urgència, signada pels cinc grups parlamentaris amb representació en les Corts Valencianes. Tots els grups parlamentaris van aprovar la Resolució 184/IX de les Corts Valencianes el 13 d’abril de 2016, en la qual es va acordar, tal com reflecteix el punt quart, mantenir la Mesa de Treball de les Corts Valencianes sobre Treball Autònom, formada per representants dels cinc grups parlamentaris, que es reuniria almenys dues vegades a l’any.

Un any després de la Resolució 184/IX, el Grup Parlamentari Ciudadanos va presentar un escrit a la Mesa de les Corts, on se sol·licitava la convocatòria de la Mesa de Treball de les Corts Valencianes sobre Treball Autònom en compliment d’aquesta resolució. Davant de l’escrit, la Mesa de les Corts, el 9 de març de 2017, va instar els grups a designar un diputat per a aquesta mesa de treball, la qual es desenvolu-paria sota la direcció de la Mesa de la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda .

El 4 d’abril de 2017, una vegada designats els diputats dels cinc grups parlamentaris per a realitzar el treball en aquesta mesa, es va acordar comunicar-ho a la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda, encarregada del control de l’actuació d’aquesta mesa de treball.

El 5 d’octubre, el meu grup vam tornar a presentar un escrit a la Mesa de la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda, amb l’objectiu de convocar la mesa de treball i complir la Resolució 184/IX.

Finalment, en el debat dels pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’exercici 2018, es va aprovar una esmena

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44617

del Grupo Parlamentario Ciudadanos en las líneas de actuación del programa 322.51, Fomento de empleo, donde se instaba a dar cumplimiento de las medidas implementadas (Resolución 184/IX) en relación al colectivo de autónomos, en la Mesa de Trabajo de las Corts Valencianes sobre Trabajo Autónomo y dar cumplimiento de las nuevas medidas que se vayan implementando en relación al colectivo de autónomos.

Cuando se van a cumplir dos años de la Resolución 184/IX, la Mesa de Trabajo de las Corts Valencianes sobre Trabajo Autónomo no se ha convocado y el Consell no ha dado cumplimiento de las medidas aplicadas en relación a esta resolución ni de las nuevas medidas implementadas.

A la vista de todo lo anteriormente expuesto, formulamos la siguiente:



Primero. Dar cumplimiento de la Resolución 184/IX ante la Mesa de Trabajo de las Corts Valencianes sobre Trabajo Autónomo, cuya convocatoria se realizará a la mayor brevedad posible, informando de las medidas implementadas de la mencionada resolución y que son competencia del Consell .

Segundo. Comparecer ante la Mesa de Trabajo de las Corts Valencianes sobre Trabajo Autónomo para explicar e informar sobre las nuevas medidas que se están imple-mentando en relación al colectivo de autónomos y sobre las medidas que tiene previsto el Consell implementar hasta final de legislatura.

Tercero. Informar ante la Mesa de Trabajo de las Corts Valencianes sobre Trabajo Autónomo de las reuniones mantenidas en la Mesa de Autónomos de la Comunitat Valenciana, donde están presentes las asociaciones de autónomos, los sindicatos o las asociaciones empresariales, junto a la Generalitat Valenciana.

Cuarto. Dar cuenta del grado de cumplimiento de esta resolución a les Corts en el plazo de un mes.


Antonio Woodward Poch María del Carmen Sánchez Zamora

Proposición no de ley sobre el nuevo trayecto del AVE Castellón-Madrid, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 93.465)


Mònica Álvaro Cerezo, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presenta la siguiente proposición no de ley de tramitación por el procedimiento ordinario para que se sustancie en la Comisión de Obras Públicas, Infraestructuras y Transportes.

del Grup Parlamentari Ciudadanos en les línies d’actuació del programa 322.51, Foment d’ocupació, on s’instava a complir les mesures implementades (Resolució 184/IX) amb relació al col·lectiu d’autònoms en la Mesa de Treball de les Corts Valencianes sobre Treball Autònom i complir les noves mesures que s’implementen pel que fa al col·lectiu d’autònoms.

A punt de complir dos anys de la Resolució 184/IX, la Mesa de Treball de les Corts Valencianes sobre Treball Autònom no s’ha convocat i el Consell no ha complit les mesures aplica-des amb relació a aquesta resolució ni les noves mesures implementades .

A la vista de tot el que s’hi ha exposat, formulem la següent:



Primer. Complir la Resolució 184/IX davant de la Mesa de Treball de les Corts Valencianes sobre Treball Autònom, la convocatòria de la qual es realitzarà com més aviat millor, i informar de les mesures implementades d’aquesta resolució i que són competència del Consell.

Segon. Comparèixer davant de la Mesa de Treball de les Corts Valencianes sobre Treball Autònom per a explicar i informar sobre les noves mesures que s’estan implementant amb relació al col·lectiu d’autònoms i sobre les mesures que té previst el Consell implementar fins a final de legislatura.

Tercer. Informar davant de la Mesa de Treball de les Corts Valencianes sobre Treball Autònom sobre les reunions mantingudes en la Mesa d’Autònoms de la Comunitat Valenciana, on estan presents les associacions d’autònoms, els sindicats o les associacions empresarials, junt amb la Generalitat Valenciana.

Quart. Donar compte del grau de compliment d’aquesta resolució a les Corts en el termini d’un mes.


Antonio Woodward Poch María del Carmen Sánchez Zamora

Proposició no de llei sobre el nou trajecte de l’AVE Castelló-Madrid, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 93.465)


Mònica Álvaro Cerezo, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara d’allò disposat en els articles 160 i següents del Reglament de les Corts, presenta la proposició no de llei següent, de tramitació pel procedi-ment ordinari, perquè se substancie en la Comissió d’Obres Públiques, Infraestructures i Transports.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44618


El pasado 22 de enero se inauguró el AVE entre Castellón y Madrid. En este primer viaje estaban presentes diferentes autoridades, entre las que se encontraban el presidente Ximo Puig o el presidente del gobierno español, Mariano Rajoy, entre otros .

Pese a las expectativas creadas, el estreno del trayecto no tuvo el éxito que se esperaba ya que el tren sufrió una avería y tuvo que pararse durante veinte minutos a la altura de Sagunto.

Lo que podía haberse quedado en una anécdota parece que sea ya un hecho habitual y es que este nuevo AVE ha registrado cinco retrasos en los veintiún días que lleva en marcha. Así, el tren, que teóricamente tendría que reducir el tiempo de viaje en treinta y siete minutos respecto al servicio actual, se ha retrasado en varias ocasiones y en otras no ha podido completar su trayecto y sus pasajeros han tenido que ser trasladados en un tren de cercanías, con todas las molestias que ello les supuso.

Según el compromiso de puntualidad de Renfe, si los trenes superan los quince minutos de retraso, deben reintegrar a los pasajeros que lo soliciten la mitad del coste del billete. No obstante, muchos de los viajeros del nuevo trayecto Castellón-Madrid no pueden acogerse a este compromiso, ya que los billetes entran dentro de la campaña promocional que ha impulsado Renfe para dar a conocer la línea nueva.

No parece justo que los usuarios que sufren retrasos por causas ajenas no puedan acogerse a este compromiso de puntualidad. Aunque sean billetes promocionales, estos pasajeros han pagado igualmente el trayecto y han sufrido molestias en su viaje.

Por todo ello presento la siguiente:


Les Corts instan al Consell a instar al gobierno central para que la empresa pública Renfe:

1. Devuelva a los pasajeros del AVE Castellón-Madrid que lo soliciten el coste de los billetes de los trenes que han sufrido retrasos, tal como expone el compromiso de puntualidad de Renfe.

2. Modifique las bases del compromiso de puntualidad para incluir en las mismas los billetes promocionales.

3. Rendir cuenta de este acuerdo en un plazo máximo de tres meses .

Les Corts, 13 de febrero de 2018 Mònica Álvaro Cerezo

Proposición no de ley sobre la mejora y la recuperación de la totalidad del trazado de la Vía Verde de Ojos Negros, presentada por el Grupo Parlamentario Podemos-Podem (RE número 93.530)


El 22 de gener passat es va inaugurar l’AVE entre Castelló i Madrid. En aquest primer viatge estaven presents diferents autoritats, entre les quals es trobaven el president Ximo Puig o el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, entre d’altres.

Tot i les expectatives creades, l’estrena del trajecte no va tenir l’èxit que s’esperava ja que el tren va sofrir una avaria i va haver d’aturar-se durant vint minuts a l’altura de Sagunt.

El que podia haver-se quedat en una anècdota pareix que siga ja un fenomen habitual i és que aquest nou AVE ha registrat cinc retards en els vint-i-un dies que porta en marxa. Així, el tren, que teòricament hauria de reduir el temps de viatge en trenta-set minuts respecte al servei actual, s’ha retardat en diverses ocasions i en altres no ha pogut completar el trajecte i els seus passatgers han hagut de ser traslladats a un tren de rodalia, amb totes les molèsties que això els va suposar.

Segons el compromís de puntualitat de Renfe, si els trens superen els quinze minuts de retard, han de reintegrar als passatgers que ho sol·liciten la meitat del cost del bitllet. No obstant això, molts dels viatgers del nou trajecte Castelló-Madrid no poden acollir-se a aquest compromís, ja que els bitllets entren dins de la campanya promocional que ha impulsat Renfe per donar a conèixer la línia nova.

No sembla just que els usuaris que pateixen retards per causes alienes no puguen acollir-se a aquest compromís de puntualitat. Encara que siguen bitllets promocionals, aquests passatgers han pagat igualment el trajecte i han patit molèsties en el viatge.

Per tot això presente la següent:


Les Corts insten el Consell a instar el govern central per tal que l’empresa pública Renfe:

1. Retorne als passatgers de l’AVE Castelló-Madrid que ho sol·liciten el cost dels bitllets dels trens que han patit retards, tal com exposa el compromís de puntualitat de Renfe.

2. Modifique les bases del compromís de puntualitat per tal d’incloure-hi els bitllets promocionals.

3. Retre compte d’aquest acord en un termini màxim de tres mesos .

Les Corts, 13 de febrer de 2018 Mònica Álvaro Cerezo

Proposició no de llei sobre la millora i la recuperació de la totalitat del traçat de la Via Verda d’Ojos Negros, presentada pel Grup Parlamentari Podemos-Podem (RE número 93.530)

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44619


Beatriz Gascó Verdier y Antonio Estañ García, diputada y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem, de acuerdo con los artículos 161 y siguien-tes del Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la mejora y la recuperación de la totalidad del trazado de la Vía Verde de Ojos Negros, para ser tratada en la Comisión de Medio Ambiente.


La Vía Verde de Ojos Negros constituye un importante elemento vertebrador para las zonas rurales del interior de Castellón y sur de Teruel. Su confluencia con el trazado de la Vía Verde Xurra, prevista por la Generalitat Valenciana para el año 2018, supondrá ampliar el trazado de vía verde más largo de España y una de las más largas de Europa, llegando a tener, sólo dentro de la Comunitat Valenciana, 100 km de recorrido, que unirán en una ruta cicloturística las playas valencianas con el término municipal de El Toro, y desde allí, el interior de la provincia de Teruel.

Sin embargo, el mantenimiento y recuperación de esta vía arrastra muchas deficiencias, agravadas por el abandono de cultivos, la desaparición paulatina de la ganadería extensiva y la despoblación de las zonas del interior. Esto ha consolidado puntos negros a lo largo de la ruta que suponen problemas de accesibilidad e inconvenientes para los usuarios y para las pequeñas empresas de cicloturismo que comienzan a desarrollarse en estas comarcas. Así mismo, el estado de abandono actual de las antiguas estaciones en desuso hace prever que su recuperación para usos turísticos, tal y como estaba previsto en el programa de vías verdes, no pueda llevarse a cabo en un futuro si no se garantiza el freno en la degradación existente.

Las deficiencias de la línea ferroviaria que une Valencia con Teruel y la línea C5 de cercanías han sido a su vez un perjuicio para esta vía verde, ya que la accesibilidad en este trazado es nula, los horarios son incompatibles con rutas turísticas programadas y los accesos con bicicletas a los trenes de cercanías están restringidos de forma continua.

Además, el trazado tradicional sigue sin completarse. La zona valenciana del ferrocarril minero no tiene conexión con el Puerto de Sagunto ni con el proyecto de la Fundación de la Comunitat Valenciana de Patrimonio Industrial del Puerto de Sagunto (FCVPI) para habilitar el museo industrial y el alto horno, perdiendo este trazado su finalidad de recuperación etnológica e histórica, y desaprovechando por tanto, un gran potencial turístico y cultural así como la memoria de la historia de la industria siderúrgica valenciana.

Por todo lo anteriormente expuesto, presentamos la siguiente



1. Acondicionar los principales puntos negros de la actual ruta de la vía verde: paso inferior de Barracas, acceso norte de Altura y paso del Juncar, así como revisar el estado total del trazado y sus deficiencias.


Beatriz Gascó Verdier i Antonio Estañ García, diputada i síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Podemos-Podem, d’acord amb els articles 161 i següents del Reglament de les Corts, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària, sobre la millora i la recupe-ració de la totalitat del traçat de la Via Verda d’Ojos Negros, per a ser tractada en la Comissió de Medi Ambient.


La Via Verda d’Ojos Negros constitueix un important element vertebrador per a les zones rurals de l’interior de Castelló i el sud de Terol. La seua confluència amb el traçat de la Via Verda Xurra, prevista per la Generalitat Valenciana per a l’any 2018, suposarà ampliar el traçat de via verda més llarg d’Espanya i una de les més llargues d’Europa, que arribarà a tenir, només dins de la Comunitat Valenciana, 100 km de recorregut, que uniran en una ruta cicloturística les platges valencianes amb el terme municipal d’El Toro, i des d’allí, l’interior de la província de Terol.

No obstant això, el manteniment i la recuperació d’aquesta via arrossega moltes deficiències, agreujades per l’abandó de cultius, la desaparició gradual de la ramaderia extensiva i la despoblació de les zones de l’interior. Això ha consolidat punts negres al llarg de la ruta que suposen problemes d’accessibilitat i inconvenients per als usuaris i per a les petites empreses de cicloturisme que comencen a desenvolu-par-se en aquestes comarques. Així mateix, l’estat d’abandó actual de les antigues estacions en desús fa preveure que la recuperació per a usos turístics, tal com estava previst en el programa de vies verdes, no puga dur-se a terme en un futur si no es garanteix el fre en la degradació existent.

Les deficiències de la línia ferroviària que uneix València amb Terol i la línia C5 de rodalia han sigut al seu torn un perjudici per a aquesta via verda, ja que l’accessibilitat en aquest traçat és nul·la, els horaris són incompatibles amb rutes turístiques programades i els accessos amb bicicletes als trens de rodalia estan restringits de forma contínua.

A més, el traçat tradicional segueix sense completar-se. La zona valenciana del ferrocarril miner no té connexió amb el Port de Sagunt ni amb el projecte de la Fundació de la Comunitat Valenciana de Patrimoni Industrial del Port de Sagunt (FCVPI) per a habilitar el museu industrial i l’alt forn, i així perd aquest traçat la seua finalitat de recuperació etnològica i històrica, i desaprofita per tant, un gran potencial turístic i cultural i també la memòria de la història de la indústria siderúrgica valenciana.

Per tot el que s’ha exposat anteriorment, presentem la següent



1. Condicionar els principals punts negres de l’actual ruta de la via verda: pas inferior de Barraques, accés nord d’Altura i pas del Juncar, com també revisar l’estat total del traçat i les seues deficiències.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44620

2. Realizar el proyecto de recuperación total del trazado origi-nal desde Albalat dels Tarongers, para garantizar la conexión con la estación de Renfe de Sagunto y el alto horno y el museo industrial del Puerto de Sagunto, permitiendo recuperar al máximo el antiguo trazado o buscando alternativas viables que no perjudiquen la accesibilidad de la ruta completa.

3. Unificar, con la Comunidad Autónoma de Aragón, los criterios de señalización de la Vía Verde de Ojos Negros.

4. Instar al gobierno aragonés para que redacte los proyectos que permitan completar el recorrido, bien por el antiguo trazado o bien por la pista-carretera que transcurre en paralelo hasta las minas de Ojos Negros.

5. Revisar el estado del firme y del recorrido, para comprobar que se cumplen los criterios de accesibilidad en todo el trazado.

6. Instar al gobierno español a que, a través de ADIF y el Ministerio de Fomento, se analicen, dentro del plan de cerca-nías de la Comunitat Valenciana, las rutas ferroviarias que conectan estas zonas, teniendo en cuenta la optimización de horarios y recursos que permitan dotar de servicios de transporte de bicicletas e implementar horarios racionales encaminados a favorecer rutas turísticas para usuarios de vías verdes. Así como la mejora de la accesibilidad de trenes y estaciones para poder dotar a esta vía de recursos para personas con dificultades de movilidad.

Palau de les Corts, 14 de febrero de 2018 Beatriz Gascó Verdier Antonio Estañ García

5. Propuestas de creación de comisiones

Propuesta de creación de una comisión especial de investigación sobre la posible financiación ilegal del PSPV-PSOE y Bloc, presentada por el Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 98.516)

MESA DE LES CORTS

La Mesa de Les Corts, en la reunión de 10 de abril de 2018, ha acordado proponer al Pleno de Les Corts, de conformidad con lo establecido en el artículo 53 del Reglamento de Les Corts, y a iniciativa del Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 98.516), la creación de una comisión especial de investigación sobre el posible financiación ilegal del PSPV-PSOE y Bloc.




2. Realitzar el projecte de recuperació total del traçat original des d’Albalat dels Tarongers, per a garantir la connexió amb l’estació de Renfe de Sagunt i l’alt forn i el museu industrial del Port de Sagunt, i així permetre recuperar al màxim l’antic traçat o buscar alternatives viables que no perjudiquen l’accessibilitat de la ruta completa.

3. Unificar, amb la Comunitat Autònoma d’Aragó, els criteris de senyalització de la Via Verda d’Ojos Negros.

4. Instar el govern aragonès perquè redacte els projectes que permeten completar el recorregut, bé per l’antic traçat o bé per la pista-carretera que transcorre en paral·lel fins a les mines d’Ojos Negros.

5. Revisar l’estat del ferm i del recorregut, per a comprovar que es compleixen els criteris d’accessibilitat en tot el traçat.

6. Instar el govern espanyol que, a través d’ADIF i el Ministeri de Foment, s’analitzen, dins del pla de rodalia de la Comunitat Valenciana, les rutes ferroviàries que connecten aquestes zones, tenint en compte l’optimització d’horaris i recursos que permeten dotar de serveis de transport de bicicletes i implementar horaris racionals encaminats a afavorir rutes turístiques per a usuaris de vies verdes. També la millora de l’accessibilitat de trens i estacions per a poder dotar aquesta via de recursos per a persones amb dificultats de mobilitat .

Palau de les Corts, 14 de febrer de 2018 Beatriz Gascó Verdier Antonio Estañ García

5. Propostes de creació de comissions

Proposta de creació d’una comissió especial d’investigació sobre el possible finançament il·legal del PSPV-PSOE i Bloc, presentada pel Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 98.516)

MESA DE LES CORTS

La Mesa de les Corts, en la reunió de 10 d’abril de 2018, ha acordat proposar al Ple de les Corts, de conformitat amb allò establert en l’article 53 del Reglament de les Corts, i a iniciativa del Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 98.516), la creació d’una comissió especial d’investigació sobre el possible finançament il·legal del PSPV-PSOE i Bloc.

Palau de les Corts

València, 10 d’abril de 2018



BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44621


Mari Carmen Sánchez Zamora, síndica del Grupo Parlamentario Ciudadanos, al amparo de lo dispuesto en el artículo 53 del Reglamento de la cámara, proponen al Pleno de Les Corts la creación de una Comisión especial de investigación sobre la posible financiación ilegal del PSPV-PSOE y Bloc atendiendo a lo siguiente:

Recientemente se ha hecho pública la existencia de unas diligencias judiciales por presuntos delitos electorales, prevaricación, falsedad documental continuada y malversa-ción de caudales públicos que se habrían cometido entre los años 2007 y 2001 por parte de los dirigentes del Bloc y del PSPV-PSOE.

Es por ello, en aras de la transparencia y la responsabilidad política que deben regir el comportamiento de los que nos gobiernan y de los que ostentan cargos públicos, por lo que se solicita que el Pleno de Les Corts adopte el siguiente acuerdo:

1. Creación y puesta en marcha de manera inmediata de una comisión especial de investigación sobre la posible financiación ilegal del PSPV-PSOE y Bloc durante los años 2007 y 2011 .

2. La composición de esta comisión será la misma que la de las comisiones permanentes legislativas previstas en el artículo 45 del Reglamento de Les Corts.

3. La comisión aprobará, de entre las propuestas de los grupos parlamentarios, el correspondiente calendario y plan de trabajo.

4. La comisión, en el plazo máximo 6 meses, elaborará un dictamen que, tras su aprobación, será elevado al Pleno de Les Corts para su debate y aprobación.

5. La comisión se constituirá de manera inmediata a su aprobación.

Palau de les Corts Valencia, 3 de abril de 2018

Mari Carmen Sánchez Zamora

H. PREGUNTAS TRAMITADAS POR LA MESA DE LES CORTS

3. Preguntas a responder por escrito

a) Preguntas que se formulan


La Mesa de Les Corts, en la reunión del 6 de marzo de 2018, de acuerdo con lo establecido en los artículos 153 y 157 del Reglamento de Les Corts, ha admitido a trámite las


Mari Carmen Sánchez Zamora, síndica del Grup Parlamentari Ciudadanos, a l’empara del que disposa l’article 53 del Reglament de la cambra, proposen al Ple de les Corts la creació d’una comissió especial d’investigació sobre el possible finançament il·legal del PSPV-PSOE i Bloc atès el següent:

Recentment s’ha fet pública l’existència d’unes diligències judicials per presumptes delictes electorals, prevaricació, falsedat documental continuada i malversació de cabals públics que s’haurien comés entre els anys 2007 i 2001 per part dels dirigents del Bloc i del PSPV-PSOE.

És per això, per a aconseguir la transparència i la responsa-bilitat política que han de regir el comportament dels qui ens governen i dels qui ostenten càrrecs públics, és per això que se sol·licita que el Ple de les Corts adopte l’acord següent:

1. Creació i posada en marxa de manera immediata d’una comissió especial d’investigació sobre el possible finança-ment il·legal del PSPV-PSOE i Bloc durant els anys 2007 i 2011 .

2. La composició d’aquesta comissió serà la mateixa que la de les comissions permanents legislatives previstes en l’article 45 del Reglament de les Corts .

3. La comissió aprovarà, d’entre les propostes dels grups parlamentaris, el calendari i el pla de treball corresponent.

4. La comissió, en el termini màxim 6 mesos, elaborarà un dictamen que, després de la seua aprovació, serà elevat al Ple de les Corts per al seu debat i aprovació.

5. La comissió es constituirà de manera immediata a la seua aprovació.


Mari Carmen Sánchez Zamora

H. PREGUNTES TRAMITADES PER LA MESA DE LES CORTS

3. Preguntes a respondre per escrit

a) Preguntes que es formulen


La Mesa de les Corts, en la reunió del 6 de març de 2018, d’acord amb el que hi ha establert en els articles 153 i 157 del Reglament de les Corts, ha admès a tràmit les preguntes

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44622

preguntas que, seguidamente, se especifican, para las que se ha solicitado respuesta por escrito.

–Preguntas números 40.374 a 40.394 y 40.398 a 40.498.

Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo 95.1 del Reglamento de Les Corts, se ordena publicar estas preguntas en el Butlletí Oficial de les Corts .

Palau de les Corts València, 6 de marzo de 2018


Pregunta número 40.374 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre expedientes de enriquecimiento injusto (RE número 94.731)

¿Considera el Consell que su vicepresidenta ha abusado en la gestión ordinaria de los expedientes de enriquecimiento injusto tal como criticaron desde la oposición? ¿Qué elemen-tos sirven para justificar ahora las críticas tan contundentes que esgrimieron desde la oposición?

València, 22 de febrero de 2018 Miquel Domínguez Pérez

Pregunta número 40.375 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre exclusión en ayudas públicas (RE número 94.732)

¿Considera el gobierno que es de recibo excluir a los agentes sociales (patronales) de ayudas públicas al exigirles ser de ámbito comarcal, cuando no se ha aprobado la delimitación territorial de las comarcas por ley del Consell?


Pregunta número 40.376 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre los fichajes de horario a la Ciudad de la Justicia (RE número 94.733)

¿Qué medidas piensa adoptar la máxima responsable de la función pública valenciana delante del evidente fraude de los fichajes horarios en la Ciudad de la Justicia?


que, tot seguit, s’especifiquen, per a les quals s’ha sol·licitat resposta per escrit.

– Preguntes números 40.374 a 40.394 i 40.398 a 40.498.

Per tal de complir el que hi ha establit en l’article 95.1 del Reglament de les Corts, s’ordena publicar aquestes pregun-tes en el Butlletí Oficial de les Corts .

Palau de les Corts València, 6 de març de 2018


Pregunta número 40.374 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre expedients d’enriquiment injust (RE número 94.731)

Considera el Consell que la seua vicepresidenta ha abusat en la gestió ordinària dels expedients d’enriquiment injust tal com van criticar des de l’oposició? Quins elements serveixen per a justificar ara les crítiques tan contundents que van esgrimir des de l’oposició?

València, 22 de febrer de 2018 Miquel Domínguez Pérez

Pregunta número 40.375 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre exclusió en ajuts públics (RE número 94.732)

Considera el govern que és de rebut excloure els agents socials (patronals) d’ajudes públiques a l’exigir-los ser d’àmbit comarcal, quan no s’ha aprovat la delimitació territorial de les comarques per llei del Consell?


Pregunta número 40.376 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre els fitxatges d’horari a la Ciutat de la Justícia (RE número 94.733)

Quines mesures pensa adoptar la màxima responsable de la funció pública valenciana davant del evident frau dels fitxatges horaris a la Ciutat de la Justícia?


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44623

Pregunta número 40.377 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la proposición de ley del plurilingüismo (RE número 94.734)

¿Qué justificación encuentra el Consell para que las peticio-nes de padres, estudiantes y patronal queden decantadas en el dictamen sobre la proposición de ley del plurilingüismo que actualmente se está tramitando en Les Corts?


Pregunta número 40.378 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre los precios de las extraescolares (RE número 94.735)

¿Considera legítimo el Consell fijar los precios de las extraescolares para aquellos centros que hayan optado por la jornada continua? ¿Qué título los habilita para hacerlo en los centros privados sostenidos con fondos públicos? ¿No considera que acabarán redundando en un peor servicio afectando la calidad del mismo?


Pregunta número 40.379 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre (RE número 94.736)

¿Qué motivo ha llevado a excluir del texto del plurilingüismo las sentencias judiciales que fijan el tiempo lectivo razonable de castellano en el currículo? ¿A quien ha querido contentar el Consell con esta omisión?


Pregunta número 40.380 con solicitud de respuesta escrita, formulada por los diputados Rosa María García González y Emigdio Tormo Moratalla, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la plaga de escarabajos en los pinares del Cap Negre (RE número 94.738)

Recientemente se ha detectado la presencia de daños en pinares de Pinus halepensis, situados en distintas comarcas costeras de las tres provincias de la Comunitat Valenciana, como la Marina Alta, la Marina Baixa, el Baix Vinalopó, la Vega Baja, l’Alacantí, l’Horta, el Camp de Túria, la Plana Alta y la Plana Baixa.

¿Ha descartado la Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural que el

Pregunta número 40.377 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre la proposició de llei del plurilingüisme (RE número 94.734)

Quina justificació troba el Consell perquè les peticions de pares, estudiants i patronal queden decantades en el dictamen sobre la proposició de llei del plurilingüisme que actualment s’està tramitant en les Corts?


Pregunta número 40.378 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre els preus de les extraescolars (RE número 94.735)

Considera legítim el Consell fixar els preus de les extraescolars per a aquells centres que hagen optat per la jornada contínua? Quin títol els habilita per a fer-ho en els centres privats sostinguts amb fons públics? No considera que acabaran redundant en un pitjor servei afectant-ne la qualitat?


Pregunta número 40.379 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre (RE número 94.736)

Quin motiu ha portat a excloure del text del plurilingüisme les sentències judicials que fixen el temps lectiu raonable de castellà en el currículum? A qui ha volgut acontentar el Consell amb aquesta omissió?


Pregunta número 40.380 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pels diputats Rosa María García González i Emigdio Tormo Moratalla, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre la plaga d’escarabats a les pinedes del Cap Negre (RE número 94.738)

Recentment s’ha detectat la presència de danys en pinedes de Pinus halepensis, situats en diferents comarques costane-res de les tres províncies de la Comunitat Valenciana, com la Marina Alta, la Marina Baixa, el Baix Vinalopó, el Baix Segura, l’Alacantí, l’Horta, el Camp de Túria, la Plana Alta i la Plana Baixa.

Ha descartat la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural que

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44624

enmarronecimiento de las copas de pino carrasco de los pinares del Cap Negre de Jávea esté provocado por una plaga de escarabajos?

València, 22 de febrero de 2018 Rosa María García González

Emigdio Tormo Moratalla

Pregunta número 40.381 con solicitud de respuesta escrita, formulada por los diputados Rosa María García González y Emigdio Tormo Moratalla, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la fisiopatía del pino carrasco (RE número 94.739)


¿Ha detectado la Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural cuál es el agente patógeno que causa los síntomas de la denominada fisiopatía del pino carrasco?





¿En qué consisten los trabajos de seguimiento realizados por la Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural acerca de los daños en las zonas afectadas por los síntomas de la fisiopatía del pino carrasco?




l’emmarroniment de les copes de pi blanc de les pinedes del Cap Negre de Xàbia estiga provocat per una plaga d’escarabats?

València, 22 de febrer de 2018 Rosa María García González


Pregunta número 40.381 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pels diputats Rosa María García González i Emigdio Tormo Moratalla, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre la fisiopatia del pi blanc (RE número 94.739)


Ha detectat la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural quin és l’agent patogen que causa els símptomes de la denominada fisiopatia del pi blanc?




Recentment s’ha detectat la presència de danys en pinedes de Pinus halepensis, situats en diferents comarques costaneres de les tres províncies de la Comunitat Valenciana, com la Marina Alta, la Marina Baixa, el Baix Vinalopó, el Baix Segura, l’Alacantí, l’Horta, el Camp de Túria, la Plana Alta i la Plana Baixa.

En què consisteixen els treballs de seguiment fets per la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural sobre els danys a les zones afecta-des pels símptomes de la fisiopatia del pi blanc?




BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44625


¿En qué fecha tiene previsto la Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural disponer de conclusiones acerca de la investigación que se está desarrollando junto con la Universitat Politècnica, acerca de los síntomas de la denominada fisiopatía del pino carrasco?





¿En qué consiste la investigación que está desarrollando la Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural junto con la Universitat Politècnica acerca de los síntomas de la denominada fisiopatía del pino carrasco?



Pregunta número 40.385 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Rosa de Falastín Mustafà Àvila, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas Democráticas y Libertades Públicas sobre la Fundación Balbina Blasco (RE número 94.755)

Entre los años 2000 y 2017 y detallando por cada una de las anualidades, ¿cuál es la relación detallada de impagos y gastos de la Fundación Balbina Blasco de la Comunitat Valenciana, especificando, para cada uno de los impagos, la organización o la entidad afectada, la cantidad impagada y el concepto; para los gastos, la cantidad gastada y el concepto correspondiente?

València, 22 de febrero de 2018 Rosa de Falastín Mustafà Àvila


En quina data té previst la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural disposar de conclusions sobre la investigació que s’està desenvolupant juntament amb la Universitat Politècnica, sobre els símpto-mes de la denominada fisiopatia del pi blanc?




Recentment s’ha detectat la presència de danys en pinedes de Pinus halepensis, situats en diferents comarques costaneres de les tres províncies de la Comunitat Valenciana, com la Marina Alta, la Marina Baixa, el Baix Vinalopó, el Baix Segura, l’Alacantí, l’Horta, el Camp de Túria, la Plana Alta i la Plana Baixa.

En què consisteix la investigació que està desenvolupant la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural juntament amb la Universitat Politècnica sobre els símptomes de la denominada fisiopatia del pi blanc?



Pregunta número 40.385 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Rosa de Falastín Mustafà Àvila, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques sobre la Fundació Balbina Blasco (RE número 94.755)

Entre els anys 2000 i 2017 i detallant per cadascuna de les anualitats, quina és la relació detallada d’impagaments i despeses de la Fundació Balbina Blasco de la Comunitat Valenciana, especificant, per a cadascun dels impagaments, l’organització o l’entitat afectada, la quantitat impagada i el concepte; per a les despeses, la quantitat gastada i el concepte corresponent?

València, 22 de febrer de 2018 Rosa de Falastín Mustafà Àvila

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44626

Pregunta número 40.386 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Rosa de Falastín Mustafà Àvila, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas Democráticas y Libertades Públicas sobre la Fundación Balbina Blasco (RE número 94.756)

¿Cuál ha sido, desde su constitución hasta la actualidad, la composición del patronato de la Fundación Balbina Blasco de la Comunitat Valenciana?

València, 22 de febrero de 2018 Rosa de Falastín Mustafà Àvila

Pregunta número 40.387 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Beatriz Gascó Verdier, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural sobre las alternativas a la quema de los restos de poda (RE número 94.759)

¿Se ha realizado algún estudio de alternativas a la quema de restos de poda y sobre la viabilidad de alternativas de trituración y compostaje? De haberlas, ¿estas alternativas están estudiadas por zonas, tipos de cultivos y variedad de frutales?

València, 22 de febrero de 2018 Beatriz Gascó Verdier

Pregunta número 40.388 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública sobre la atención de pacientes crónicos complejos (RE número 94.812)

¿Qué actuaciones se están llevando a cabo para garantizar la atención de pacientes crónicos complejos y paliativos que incluya a las personas cuidadoras?

València, 22 de febrero de 2018 Marta Gallén Peris

Pregunta número 40.389 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública sobre los programas de cribado basados en la evidencia (RE número 94.813)

¿Qué actuaciones se están llevando a cabo para la realización de programas de cribado basadas en la evidencia?


Pregunta número 40.386 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Rosa de Falastín Mustafà Àvila, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques sobre la Fundació Balbina Blasco (RE número 94.756)

Quina ha sigut, des de la seua constitució fins l’actualitat, la composició del patronat de la Fundació Balbina Blasco de la Comunitat Valenciana?

València, 22 de febrer de 2018 Rosa de Falastín Mustafà Àvila

Pregunta número 40.387 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Beatriz Gascó Verdier, del Grup Parlamentari Podemos-Podem, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural sobre les alternatives a la crema de les restes de poda (RE número 94.759)

S’ha fet cap estudi d’alternatives a la crema de restes de poda i sobre la viabilitat d’alternatives de trituració i compostatge? Si n’hi ha, aquestes alternatives estan estudiades per zones, tipus de cultius i varietat de fruiters?

València, 22 de febrer de 2018 Beatriz Gascó Verdier

Pregunta número 40.388 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública sobre l’atenció de pacients crònics complexos (RE número 94.812)

Quines actuacions s’estan duent a terme per a garantir l’atenció de pacients crònics complexos i pal·liatius que incloga les persones cuidadores?

València, 22 de febrer de 2018 Marta Gallén Peris

Pregunta número 40.389 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública sobre els programes de cribratge basats en l’evidència (RE número 94.813)

Quines actuacions s’estan duent a terme per a la realització de programes de cribratge basades en l’evidència?


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44627

Pregunta número 40.390 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública sobre las enfermedades transmisibles sometidas a vigilancia (RE número 94.814)

¿Qué actuaciones se están llevando a cabo para disminuir la incidencia de enfermedades transmisibles sometidas a vigilancia?


Pregunta número 40.391 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública sobre la atención de las enfermedades raras (RE número 94.815)

¿Qué actuaciones se están llevando a cabo para mejorar la atención de las enfermedades raras?


Pregunta número 40.392 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública sobre las actuaciones frente al crecimiento de la diabetes (RE número 94.816)

¿Qué actuaciones se están llevando a cabo para frenar la tendencia creciente de la diabetes?


Pregunta número 40.393 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública sobre las enfermedades respiratorias crónicas (RE número 94.817)

¿Qué actuaciones se están llevando a cabo para mejorar el abordaje de las enfermedades respiratorias crónicas?


Pregunta número 40.394 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de

Pregunta número 40.390 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública sobre les malalties transmissibles sotmeses a vigilància (RE número 94.814)

Quines actuacions s’estan duent a terme per a disminuir la incidència de malalties transmissibles sotmeses a vigilància?


Pregunta número 40.391 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública sobre l’atenció de les malalties rares (RE número 94.815)

Quines actuacions s’estan duent a terme per a millorar l’atenció de les malalties rares?


Pregunta número 40.392 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública sobre les actuacions contra el creixement de la diabetis (RE número 94.816)

Quines actuacions s’estan duent a terme per a frenar la tendència creixent de la diabetis?


Pregunta número 40.393 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública sobre les malalties respiratòries cròniques (RE número 94.817)

Quines actuacions s’estan duent a terme per a millorar l’abordatge de les malalties respiratòries cròniques?


Pregunta número 40.394 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera de Sanitat Universal

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44628

Sanidad Universal y Salud Pública sobre las enfermedades neurodegenerativas y demencias (RE número 94.818)

¿Qué actuaciones se están llevando a cabo para prestar atención sanitaria y social a las enfermedades neurodegene-rativas y demencias?


Pregunta número 40.398 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre el fomento del deporte en personas con discapacidad (RE número 94.822)

¿Cómo se está fomentando el deporte y la actividad física de las personas con discapacidad y de todos aquellos otros colectivos que precisen de especial atención?


Pregunta número 40.399 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la inclusión de personas inmigrantes en actividades deportivas (RE número 94.823)

¿Qué acciones se están llevando a cabo para la inclusión de las personas inmigrantes en las actividades deportivas desde una perspectiva de respeto a la diversidad cultural, con el fin de facilitar su integración, el conocimiento y el respeto mutuo con su entorno de convivencia?


Pregunta número 40.400 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre el deporte dirigido a colectivos con especiales necesidades de protección (RE número 94.824)

¿Qué se está haciendo respecto al deporte y a la actividad física dirigida a los colectivos con especiales necesidades de protección?


i Salut Pública sobre les malalties neurodegeneratives i les demències (RE número 94.818)

Quines actuacions s’estan duent a terme per a prestar atenció sanitària i social a les malalties neurodegeneratives i les demències?


Pregunta número 40.398 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre el foment de l’esport en persones amb discapacitat (RE número 94.822)

Com s’està fomentant l’esport i l’activitat física de les persones amb discapacitat i de tots aquells altres col·lectius que necessiten especial atenció?


Pregunta número 40.399 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre la inclusió de persones immigrants en activitats esportives (RE número 94.823)

Quines accions s’estan duent a terme per a la inclusió de les persones immigrants en les activitats esportives des d’una perspectiva de respecte a la diversitat cultural, a fi de facilitar-ne la integració, el coneixement i el respecte mutu amb el seu entorn de convivència?


Pregunta número 40.400 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre l’esport dirigit a col·lectius amb especials necessitats de protecció (RE número 94.824)

Què s’està fent respecte a l’esport i a l’activitat física dirigida als col·lectius amb especials necessitats de protecció?


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44629

Pregunta número 40.401 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la inspección deportiva (RE número 94.825)

¿Qué casos durante los años 2015, 2016 y 2017 se han detec-tado por parte de la inspección deportiva de la Comunitat Valenciana? Detallar cada caso y dónde se han producido.


Pregunta número 40.402 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la planificación de las instalaciones deportivas en centros docentes públicos (RE número 94.826)

¿Qué se ha hecho respecto a la colaboración en la planificación y construcción de las instalaciones deportivas en los centros docentes públicos, en los que prima la utilización deportiva polivalente y usos compatibles con el resto de la población?


Pregunta número 40.403 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la eliminación de barreras en instalaciones deportivas (RE número 94.827)

¿En qué grado de cumplimiento se encuentran las instala-ciones deportivas de la Comunitat Valenciana en cuanto a la normativa legal sobre la eliminación de barreras arquitec-tónicas, así como en las adaptaciones de las mismas y de los equipamientos a las diversas capacidades de la ciudadanía?


Pregunta número 40.404 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la accesibilidad de usuarios y espectadores (RE número 94.828)

¿Qué acciones y promociones se están llevando a cabo que garanticen la accesibilidad de usuarios y espectadores?


Pregunta número 40.401 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre la inspecció esportiva (RE número 94.825)

Quins casos durant els anys 2015, 2016 i 2017 s’han detectat per part de la inspecció esportiva de la Comunitat Valenciana? Detalleu cada cas i on s’han produït.


Pregunta número 40.402 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre la planificació de les instal·lacions esportives en centres docents públics (RE número 94.826)

Què s’ha fet respecte a la col·laboració en la planificació i la construcció de les instal·lacions esportives als centres docents públics, en els quals prima la utilització esportiva polivalent i usos compatibles amb la resta de la població?


Pregunta número 40.403 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre l’eliminació de barreres en instal·lacions esportives (RE número 94.827)

En quin grau de compliment es troben les instal·lacions esportives de la Comunitat Valenciana quant a la normativa legal sobre l’eliminació de barreres arquitectòniques, com també en les adaptacions d’aquestes i dels equipaments a les diferents capacitats de la ciutadania?


Pregunta número 40.404 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre l’accessibilitat d’usuaris i espectadors (RE número 94.828)

Quines accions i promocions s’estan duent a terme que garantisquen l’accessibilitat d’usuaris i espectadors?


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44630

Pregunta número 40.405 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la publicidad engañosa en el deporte (RE número 94.829)

¿Qué medidas se están llevando a cabo que persigan el intrusismo y la publicidad engañosa en los diferentes ámbitos del deporte?


Pregunta número 40.406 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la investigación en ciencias aplicadas al deporte (RE número 94.830)

¿Qué se está haciendo para promover las condiciones que favorezcan el desarrollo de la investigación en técnicas y ciencias aplicadas al deporte y a la actividad física?


Pregunta número 40.407 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre el control de salud a deportistas federados (RE número 94.831)

¿Cómo se está propiciando el control del estado de salud y la atención médica de la ciudadanía que practica deporte y actividad física, preferentemente a los y las deportistas federados?


Pregunta número 40.408 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la reforma y construcción de instalaciones deportivas (RE número 94.832)

¿Cuántas instalaciones deportivas nuevas o reformadas se han realizado desde el año 2015 hasta el año 2017 en la Comunitat Valenciana? Detallar cada una de ellas y la población.


Pregunta número 40.405 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre la publicitat enganyosa en l’esport (RE número 94.829)

Quines mesures s’estan duent a terme que perseguisquen l’intrusisme i la publicitat enganyosa en els diferents àmbits de l’esport?


Pregunta número 40.406 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre la investigació en ciències aplicades a l’esport (RE número 94.830)

Què s’està fent per a promoure les condicions que afavoris-quen el desenvolupament de la investigació en tècniques i ciències aplicades a l’esport i a l’activitat física?


Pregunta número 40.407 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre el control de salut a esportistes federats (RE número 94.831)

Com s’està propiciant el control de l’estat de salut i l’atenció mèdica de la ciutadania que practica esport i activitat física, preferentment als i les esportistes federats?


Pregunta número 40.408 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre la reforma i la construcció d’instal·lacions esportives (RE número 94.832)

Quantes instal·lacions esportives noves o reformades s’han fet des de l’any 2015 fins a l’any 2017 a la Comunitat Valenciana? Detalleu cadascuna i la població.


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44631

Pregunta número 40.409 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre los programas para deportistas de élite (RE número 94.833)

¿Qué medidas y programas se están promoviendo para favorecer y facilitar la práctica del deporte de competición, con atención preferente a los y las deportistas de élite, para facilitar la compatibilidad con su actividad académica y apoyando su integración laboral?


Pregunta número 40.410 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre los programas de difusión del juego limpio (RE número 94.834)

¿Qué medidas y programas de prevención se están realizando para la difusión del juego limpio y de los valores del deporte y la actividad física, frente a actitudes y acciones violentas, métodos fraudulentos y consumo de sustancias perniciosas?


Pregunta número 40.411 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la prevención de la violencia y el racismo en el deporte (RE número 94.835)

¿Qué se está haciendo para prevenir y erradicar la violencia, el racismo y la xenofobia en la práctica deportiva y en los espectáculos deportivos, así como las actividades o modalidades que impliquen la utilización o la apología de las mismas?


Pregunta número 40.412 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre el fomento del asociacionismo deportivo (RE número 94.836)

Pregunta número 40.409 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre els programes per a esportistes d’elit (RE número 94.833)

Quines mesures i programes s’estan promovent per a afavorir i facilitar la pràctica de l’esport de competició, amb atenció preferent als i les esportistes d’elit, per a facilitar la compatibilitat amb la seua activitat acadèmica i donant suport a la seua integració laboral?


Pregunta número 40.410 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre els programes de difusió del joc net (RE número 94.834)

Quines mesures i programes de prevenció s’estan realitzant per a la difusió del joc net i dels valors de l’esport i l’activitat física, contra actituds i accions violentes, mètodes fraudu-lents i consum de substàncies pernicioses?


Pregunta número 40.411 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre la prevenció de la violència i el racisme en l’esport (RE número 94.835)

Què s’està fent per a prevenir i eradicar la violència, el racisme i la xenofòbia en la pràctica esportiva i en els espectacles esportius, com també les activitats o les modali-tats que impliquen la utilització o l’apologia d’aquestes?


Pregunta número 40.412 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre el foment de l’associacionisme esportiu (RE número 94.836)

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44632

¿Cómo se está fomentando, protegiendo y regulando el asociacionismo deportivo, como parte del tejido social y estructura idónea para el desarrollo del deporte y la activi-dad física en la Comunitat Valenciana?


Pregunta número 40.413 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre las medidas para garantizar la seguridad en las actividades deportivas (RE número 94.837)

¿Qué medidas se están estableciendo para garantizar la participación y la práctica deportiva con las debidas condiciones de seguridad y respeto hacia las personas, las instalaciones y el entorno natural, exigiendo la correspon-diente titulación oficial que garantice la capacitación de los y las profesionales y la cobertura de riesgos de deportistas, organizadores o titulares de las instalaciones?


Pregunta número 40.414 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la colaboración público-privada en el ámbito deportivo (RE número 94.838)

¿Se está propiciando la complementariedad entre el sector público y el privado, estimulando la iniciativa de este último, para garantizar la más amplia oferta deportiva?


Pregunta número 40.415 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre el fomento de patrocinio deportivo (RE número 94.839)

¿Qué se está haciendo respecto al fomento y patrocinio deportivo?


Pregunta número 40.416 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157

Com s’està fomentant, protegint i regulant l’associacionisme esportiu, com a part del teixit social i estructura idònia per al desenvolupament de l’esport i l’activitat física a la Comunitat Valenciana?


Pregunta número 40.413 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre les mesures per a garantir la seguretat en les activitats esportives (RE número 94.837)

Quines mesures s’estan establint per a garantir la partici-pació i la pràctica esportiva amb les degudes condicions de seguretat i respecte cap a les persones, les instal·lacions i l’entorn natural, exigint la corresponent titulació oficial que garantisca la capacitació dels i les professionals i la cobertura de riscos d’esportistes, organitzadors o titulars de les instal·lacions?


Pregunta número 40.414 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre la col·laboració publicoprivada en l’àmbit esportiu (RE número 94.838)

S’està propiciant la complementarietat entre el sector públic i el privat, estimulant la iniciativa d’aquest últim, per a garantir la més àmplia oferta esportiva?


Pregunta número 40.415 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre el foment de patrocini esportiu (RE número 94.839)

Què s’està fent respecte al foment i el patrocini esportiu?


Pregunta número 40.416 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44633

del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre las medidas para favorecer la participación del sector privado en el deporte (RE número 94.840)

¿Se están impulsando el desarrollo de medidas y beneficios que favorezcan la participación del sector privado en el desarrollo del deporte?


Pregunta número 40.417 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la colaboración del deporte con otros ámbitos de la sociedad (RE número 94.841)

¿Qué medidas se están adoptando para garantizar la coope-ración y colaboración en materia de deporte y actividad física, en relación con la educación, sanidad, medio ambiente, empleo, economía, turismo, bienestar social y otros sectores?


Pregunta número 40.418 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la protección del deportista (RE número 94.842)

¿Qué medidas se están estableciendo para garantizar la adecuada protección del deportista, en los diferentes ámbitos de su actividad?


Pregunta número 40.419 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la colaboración con las universidades en el desarrollo del deporte (RE número 94.843)

¿Qué medidas se están estableciendo en colaboración y coor-dinación con las universidades de la Comunitat Valenciana para el desarrollo del deporte universitario y la investigación en las ciencias del deporte y la actividad física?


157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre les mesures per a afavorir la participació del sector privat en l’esport (RE número 94.840)

S’estan impulsant el desenvolupament de mesures i beneficis que afavorisquen la participació del sector privat en el desenvolupament de l’esport?


Pregunta número 40.417 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre la col·laboració de l’esport amb altres àmbits de la societat (RE número 94.841)

Quines mesures s’estan adoptant per a garantir la cooperació i la col·laboració en matèria d’esport i activitat física, amb relació a l’educació, la sanitat, el medi ambient, l’ocupació, l’economia, el turisme, el benestar social i altres sectors?


Pregunta número 40.418 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre la protecció de l’esportista (RE número 94.842)

Quines mesures s’estan establint per a garantir l’adequada protecció de l’esportista, en els diferents àmbits de la seua activitat?


Pregunta número 40.419 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre la col·laboració amb les universitats en el desenvolupament de l’esport (RE número 94.843)

Quines mesures s’estan establint en col·laboració i coordi-nació amb les universitats de la Comunitat Valenciana per al desenvolupament de l’esport universitari i la investigació en les ciències de l’esport i l’activitat física?


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44634

Pregunta número 40.420 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Marta Gallén Peris, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre los programas deportivos en edad escolar (RE número 94.844)

¿Qué medidas se están implantando y desarrollando en programas deportivos en edad escolar, con especial atención al desarrollo de actividades extraescolares de carácter recreativo o competitivo en los centros docentes, como garantía y medio de la formación integral de los jóvenes?


Pregunta número 40.421 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Emigdio Tormo Moratalla, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el agua de la depuradora de Pinedo (RE número 95.021)

¿Qué volumen de agua de la depuradora de Pinedo va a ser destinada a regenerar la Albufera?

¿Qué volumen de agua de la depuradora de Pinedo se vierte al mar?

València, 23 de febrero de 2018 Emigdio Tormo Moratalla

Pregunta número 40.422 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Cristina Cabedo Laborda, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas Democráticas y Libertades Públicas sobre el proyecto de Ley de función pública (RE número 95.056)

¿Ha contemplado el Consell un proceso de participación ciudadana para la confección del proyecto de Ley de función pública de la Generalitat Valenciana?

En caso afirmativo, ¿qué colectivos y plataformas han participado?

València, 26 de febrero de 2018 Cristina Cabedo Laborda

Pregunta número 40.423 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre los centros de atención precoz (RE número 95.061)

¿Cuál es el número de personas atendidas en cada uno de los centros de atención precoz del País Valenciano durante los años 2016 y 2017 indicando la edad y el tiempo que han sido tratados en los mismos?

València, 26 de febrero de 2018 Isaura Navarro Casillas

Pregunta número 40.420 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Marta Gallén Peris, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre els programes esportius en edat escolar (RE número 94.844)

Quines mesures s’estan implantant i desenvolupant en programes esportius en edat escolar, amb especial atenció a l’exercici d’activitats extraescolars de caràcter recreatiu o competitiu als centres docents, com a garantia i mitjà de la formació integral dels joves?


Pregunta número 40.421 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Emigdio Tormo Moratalla, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre l’aigua de la depuradora de Pinedo (RE número 95.021)

Quin volum d’aigua de la depuradora de Pinedo serà desti-nada a regenerar l’Albufera?

Quin volum d’aigua de la depuradora de Pinedo s’aboca al mar?

València, 23 de febrer de 2018 Emigdio Tormo Moratalla

Pregunta número 40.422 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Cristina Cabedo Laborda, del Grup Parlamentari Podemos-Podem, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques sobre el projecte de Llei de funció pública (RE número 95.056)

Ha previst el Consell un procés de participació ciutadana per a l’elaboració del projecte de Llei de funció pública de la Generalitat Valenciana?

En cas afirmatiu, quins col·lectius i plataformes hi han participat?

València, 26 de febrer de 2018 Cristina Cabedo Laborda

Pregunta número 40.423 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre els centres d’atenció precoç (RE número 95.061)

Quin és el nombre de persones ateses a cadascun dels centres d’atenció precoç del País Valencià durant els anys 2016 i 2017? Indiqueu l’edat i el temps que han sigut tractats en aquests?

València, 26 de febrer de 2018 Isaura Navarro Casillas

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44635


¿Cuántas personas están en lista esperando a ser atendidas en los centros de atención precoz del País Valenciano por centro?



¿Cuál es la media de duración del tratamiento en los centros de atención precoz del País Valenciano?



¿Qué empresas, asociaciones o entidades gestionan los centros de atención precoz del País Valenciano?



Durante el año 2017, ¿cuál fue la media de edad de acceso a los centros de atención precoz del País Valenciano por cada uno de los centros para las personas menores con TEA?




Quantes persones estan en llista esperant a ser ateses als centres d’atenció precoç del País Valencià per centre?



Quina es la mitjana de duració del tractament als centres d’atenció precoç del País Valencià?



Quines empreses, associacions o entitats gestionen els centres d’atenció precoç del País Valencià?



Durant l’any 2017, quina va ser la mitjana d’edat d’accés als centres d’atenció precoç del País Valencià per cadascun dels centres per a les persones menors amb TEA?



BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44636

Durante el año 2017, ¿cuál es la media de edad de las personas que han recibido el alta en los centros de atención precoz del País Valenciano por cada uno de los centros?


Pregunta número 40.429 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre menores diagnosticados con TEA (RE número 95.067)

¿Cuál es el criterio que sigue la Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública para denegar las ampliaciones extraordinarias de los tratamientos para los menores diagnosticados con TEA y que ya han cumplido los seis años?



¿Qué medidas se han tomado para garantizar la continuidad de los tratamientos de los menores diagnosticados con TEA que cumplen los 6 años y según los informes de los neurope-diatras necesitan la continuidad de los tratamientos?


Pregunta número 40.431 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre atención a personas con autismo en centros de atención precoz (RE número 95.069)

¿Considera el Consell que la atención y la intervención especializada recogida a la Estrategia Nacional de Autismo vigente está cubierta mediante la atención que ahora mismo prestan los centros de atención precoz?



Durant l’any 2017, quina és la mitjana d’edat de les persones que han rebut l’alta als centres d’atenció precoç del País Valencià per cadascun dels centres?


Pregunta número 40.429 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre menors diagnosticats amb TEA (RE número 95.067)

Quin és el criteri que segueix la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per denegar les ampliacions extraor-dinàries dels tractaments per als menors diagnosticats amb TEA i que ja han complit els sis anys?



Quines mesures s’han pres per a garantir la continuïtat dels tractaments dels menors diagnosticats amb TEA que compleixen els 6 anys i segons els informes dels neuropedia-tres necessiten la continuïtat dels tractaments?


Pregunta número 40.431 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre atenció a persones amb autisme en centres d’atenció precoç (RE número 95.069)

Considera el Consell que l’atenció i la intervenció especia-litzada arreplegada a l’Estratègia Nacional d’Autisme vigent està coberta mitjancant l’atenció que ara mateix presten els centres d’atenció precoç?



BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44637

¿A qué edad pasarán los menores diagnosticados con TEA de las USMIA (Unidad de Salud Mental Infantoadolescente) a las USM?


Pregunta número 40.433 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre personas diagnosticadas con TEA (RE número 95.071)

¿Qué previsión se tiene en cuanto al tratamiento que deben recibir, para las personas diagnosticadas con TEA que hayan superado la edad pediátrica?



¿Qué medidas se han tomado para hacer frente a la asunción por parte de las USMIA de las nuevas competencias adquiridas con relación a las personas con posible diagnóstico de TEA?



¿Qué papel deben tener los psiquiatras en el diagnóstico y la atención a personas con TEA?



¿Considera el Consell que las personas diagnosticadas con TEA sufren una enfermedad mental?


A quina edat passaran els menors diagnosticats amb TEA de les USMIA (Unitat de Salut Mental Infantoadolescent) a les USM?


Pregunta número 40.433 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre persones diagnosticades amb TEA (RE número 95.071)

Quina previsió es té quant al tractament que han de rebre, per a les persones diagnosticades amb TEA que hagen superat l’edat pediàtrica?



Quines mesures s’han pres per a fer front a l’assumpció per part de les USMIA de les noves competències adquirides amb relació a les persones amb possible diagnòstic de TEA?



Quin paper han de tenir els psiquiatres en el diagnòstic i l’atenció a persones amb TEA?



Considera el Consell que les persones diagnosticadas amb TEA pateixen una malaltia mental?


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44638


Durante el año 2017 para las personas menores con TEA, ¿cuál fue la media de horas y días de tratamiento semanal y anual en los centros de atención precoz del País Valenciano por cada uno de los centros?


Pregunta número 40.438 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la atención precoz (RE número 95.076)

¿Considera el Consell que la atención precoz es una compe-tencia sanitaria?



¿Cuántas personas están en lista esperando a ser atendidas en los centros de atención precoz del País Valenciano?


Pregunta número 40.440 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Mercedes Ventura Campos, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre las infraestructuras escolares (RE número 95.114)

Según ha valorado el Ayuntamiento de Santa Pola, las actuaciones que deberían sumarse al Plan Edificant ascende-rían a 800.000 euros.

¿Piensa la conselleria incluir en el Plan Edificant todas aquellas reformas y nuevas construcciones que se plantean en estas reclamaciones del Ayuntamiento de Santa Pola?

València, 26 de febrero de 2018 Mercedes Ventura Campos


Durant l’any 2017 per a les persones menors amb TEA quina va ser la mitjana d’hores i dies de tractament setmanal i anual als centres d’atenció precoç del País Valencià per cadascun dels centres?


Pregunta número 40.438 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre l’atenció precoç (RE número 95.076)

Considera el Consell que l’atenció precoç és una competèn-cia sanitària?



Quantes persones estan en llista esperant a ser ateses als centres d’atenció precoç del País Valencià?


Pregunta número 40.440 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Mercedes Ventura Campos, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre les infraestructures escolars (RE número 95.114)

Segons ha valorat l’Ajuntament de Santa Pola, les actuacions que haurien de sumar-se al Pla Edificant ascendirien a 800.000 euros.

Pensa la conselleria incloure en el Pla Edificant totes aquelles reformes i noves construccions que es plantegen en aquestes reclamacions de l’Ajuntament de Santa Pola?

València, 26 de febrer de 2018 Mercedes Ventura Campos

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44639


¿Piensa la conselleria incluir en el Plan Edificant la adecua-ción de una salida de emergencia en el colegio Azorín de Santa Pola?



¿Piensa la conselleria incluir en el Plan Edificant la adecua-ción de las pistas deportivas de los centros educativos de Santa Pola?



¿Piensa la conselleria incluir en el Plan Edificant el cambio de vallado de los centros educativos de Santa Pola?



¿En qué fase se encuentran las gestiones para eliminar los barracones del CEIP Doña Vicenta Ruso?


Pregunta número 40.445 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Mercedes Ventura Campos, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el


Pensa la conselleria incloure en el Pla Edificant l’adequació d’una eixida d’emergència al col·legi Azorín de Santa Pola?



Pensa la conselleria incloure en el Pla Edificant l’adequació de les pistes esportives dels centres educatius de Santa Pola?



Pensa la conselleria incloure en el Pla Edificant el canvi de tanca dels centres educatius de Santa Pola?



En quina fase es troben les gestions per a eliminar els barracons del CEIP Doña Vicenta Ruso?


Pregunta número 40.445 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Mercedes Ventura Campos, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44640

artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre las infraestructuras escolares (RE número 95.119)

¿En qué fase se encuentran las gestiones para eliminar los barracones de las infraestructuras educativas de Santa Pola?



¿Piensa la conselleria incluir en el Plan Edificant la ampliación del aulario infantil del colegio Cervantes de Santa Pola?



¿Piensa la conselleria incluir en el Plan Edificant el aulario del colegio Hispanidad como le solicita el Ayuntamiento de Santa Pola?



¿Piensa la conselleria incluir en el Plan Edificant la construc-ción del nuevo instituto Gran Alacant?



amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre les infraestructures escolars (RE número 95.119)

En quina fase es troben les gestions per a eliminar els barracons de les infraestructures educatives de Santa Pola?



Pensa la conselleria incloure en el Pla Edificant l’ampliació de l’aulari infantil del col·legi Cervantes de Santa Pola?



Pensa la conselleria incloure en el Pla Edificant l’aulari del col·legi Hispanitat com li sol·licita l’Ajuntament de Santa Pola?



Pensa la conselleria incloure en el Pla Edificant la construcció del nou institut Gran Alacant?



BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44641

¿Qué reformas tiene previstas la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte para el año 2018 en relación al mapa de infraestructuras escolares en la provincia de Alicante?



¿Qué reformas tiene previstas la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte para el año 2018 en relación al mapa de infraestructuras escolares en la provincia de Castellón?



¿Qué reformas tiene previstas la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte para el año 2018 en relación al mapa de infraestructuras escolares en la provincia de València?



¿Cuántos han sido los barracones totales adquiridos por la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte desde el mes de mayo de 2015 hasta la fecha actual?



Quines reformes té previstes la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per a l’any 2018 amb relació al mapa d’infraestructures escolars a la província d’Alacant?



Quines reformes té previstes la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per a l’any 2018 amb relació al mapa d’infraestructures escolars a la província de Castelló?



Quines reformes té previstes la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per a l’any 2018 amb relació al mapa d’infraestructures escolars a la província de València?



Quants han sigut els barracons totals adquirits per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport des del mes de maig de 2015 fins a la data actual?



BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44642

¿Qué número de barracones había en los centros educativos de Castellón durante el curso académico 2016-2017?

¿Qué número de barracones hay en los centros educativos de Castellón durante el curso académico 2017-2018?



¿Qué número de barracones había en los centros educativos de València durante el curso académico 2016-2017?

¿Qué número de barracones hay en los centros educativos de València durante el curso académico 2017-2018?



¿Qué número de barracones había en los centros educativos de Alicante durante el curso académico 2016-2017?

¿Qué número de barracones hay en los centros educativos de Alicante durante el curso académico 2017-2018?



¿Cuál es, a fecha de contestación de la pregunta, el grado de ejecución del mapa de infraestructuras escolares de la Comunitat Valenciana en la provincia de València?


Pregunta número 40.457 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Mercedes Ventura Campos,

Quin nombre de barracons hi havia als centres educatius de Castelló durant el curs acadèmic 2016-2017?

Quin nombre de barracons hi ha als centres educatius de Castelló durant el curs acadèmic 2017-2018?



Quin nombre de barracons hi havia als centres educatius de València durant el curs acadèmic 2016-2017?

Quin nombre de barracons hi ha als centres educatius de València durant el curs acadèmic 2017-2018?



Quin nombre de barracons hi havia als centres educatius d’Alacant durant el curs acadèmic 2016-2017?

Quin nombre de barracons hi ha als centres educatius d’Alacant durant el curs acadèmic 2017-2018?



Quin és, en data de contestació de la pregunta, el grau d’execució del mapa d’infraestructures escolars de la Comunitat Valenciana a la província de València?


Pregunta número 40.457 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Mercedes Ventura

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44643

del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre las infraestructuras escolares (RE número 95.131)

¿Cuál es, a fecha de contestación de la pregunta, el grado de ejecución del mapa de infraestructuras escolares de la Comunitat Valenciana en la provincia de Castellón?



¿Cuál es, a fecha de contestación de la pregunta, el grado de ejecución del mapa de infraestructuras escolares de la Comunitat Valenciana en la provincia de Alicante?



¿Cuál es el estado de ejecución del presupuesto corres-pondiente a 2017 destinado a la reforma de los centros de educación secundaria a fecha de la última ejecución presupuestaria de la que dispone la conselleria?



¿Cuál es el estado de ejecución del presupuesto corres-pondiente a 2017 destinado a la reforma de los centros de educación infantil y de primaria a fecha de la última ejecución presupuestaria de la que dispone la conselleria?


Campos, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre les infraestructures escolars (RE número 95.131)

Quin és, en data de contestació de la pregunta, el grau d’execució del mapa d’infraestructures escolars de la Comunitat Valenciana a la província de Castelló?



Quin és, en data de contestació de la pregunta, el grau d’execució del mapa d’infraestructures escolars de la Comunitat Valenciana a la província d’Alacant?



Quin és l’estat d’execució del pressupost corresponent a 2017 destinat a la reforma dels centres d’educació secun-dària en data de l’última execució pressupostària de què disposa la conselleria?



Quin és l’estat d’execució del pressupost corresponent a 2017 destinat a la reforma dels centres d’educació infantil i de primària en data de l’última execució pressupostària de què disposa la conselleria?


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44644

Pregunta número 40.461 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado David Cerdán Pastor, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural sobre las obras en la EDAR de Aspe (RE número 95.216)

¿En qué situación se encuentran las obras previstas en la EDAR de Aspe (Alicante) para la reparación de los daños producidos por el incendio en la planta?

València, 27 de febrero de 2018 David Cerdán Pastor

Pregunta número 40.462 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado David Cerdán Pastor, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública sobre la construcción del centro de salud de Aspe (RE número 95.217)

¿En qué situación se encuentra la construcción del centro de salud de Aspe (Alicante) correspondiente al área de salud concertada con Vinalopó Salud?


Pregunta número 40.463 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado David Cerdán Pastor, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio sobre la construcción de la nueva biblioteca pública de Aspe (RE número 95.218)

¿En qué situación se encuentra la construcción de la nueva biblioteca pública municipal de Aspe (Alicante) subvencio-nada por el Plan especial de apoyo a la inversión productiva (Plan Confianza), con una dotación inicial de 3,9 millones de euros en 2009?


Pregunta número 40.464 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado David Cerdán Pastor, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo sobre la situación de las zonas del Plan eólico valenciano (RE número 95.219)

¿En qué situación se encuentra la zona 4 del Plan eólico valenciano y cuál es la planificación de la misma por parte de la conselleria?


Pregunta número 40.461 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat David Cerdán Pastor, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural sobre les obres a l’EDAR d’Asp (RE número 95.216)

En quina situació es troben les obres previstes a l’EDAR d’Asp (Alacant) per a la reparació dels danys produïts per l’incendi a la planta?

València, 27 de febrer de 2018 David Cerdán Pastor

Pregunta número 40.462 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat David Cerdán Pastor, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública sobre la construcció del centre de salut d’Asp (RE número 95.217)

En quina situació es troba la construcció del centre de salut d’Asp (Alacant) corresponent a l’àrea de salut concertada amb Vinalopó Salud?


Pregunta número 40.463 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat David Cerdán Pastor, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori sobre la construcció de la nova biblioteca pública d’Asp (RE número 95.218)

En quina situació es troba la construcció de la nova biblioteca pública municipal d’Asp (Alacant) subvencionada pel Pla especial de suport a la inversió productiva (Pla Confiança), amb una dotació inicial de 3,9 milions d’euros el 2009?


Pregunta número 40.464 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat David Cerdán Pastor, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball sobre la situació de les zones del Pla eòlic valencià (RE número 95.219)

En quina situació es troba la zona 4 del Pla eòlic valencià i quina n’és la planificació per part de la conselleria?


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44645

























BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44646

























BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44647

Pregunta número 40.473 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado César Jiménez Doménech, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la vicepresidenta y consellera de Igualdad y Políticas Inclusivas sobre la lista de espera en los expedientes de dependencia (RE número 95.269)

De todos es conocida la apuesta del actual Consell por poner orden en los expedientes de la dependencia, si bien la afluencia de nuevas solicitudes no ha permitido la reducción de las listas de espera al ritmo deseado .

En esta ocasión, trasladamos una pregunta sobre la cuestión dirigida desde el Ayuntamiento de Borriana.

Listado de demandantes del municipio de Borriana de la situación de dependencia, iniciados desde 2011 hasta 2015, con estado en el que se encontraba cada uno de forma particular e individual en junio de 2015 con, por lo menos, información de fecha de solicitud, si está o no informado, si ha caducado el expediente, fecha de traslado del expediente en conselleria y grado de dependencia concedido.

València, 27 de febrero de 2018 César Jiménez Doménech



En esta ocasión, trasladamos una pregunta sobre la cuestión dirigida desde el Ayuntamiento de Borriana.

Listado de demandantes del municipio de Borriana de la situación de dependencia, iniciados desde 2015 hasta la fecha actual, con estado en el que se encuentra cada uno de forma particular e individual con, por lo menos, información de fecha de solicitud, si está o no informado, si ha caducado el expediente, fecha de traslado del expediente en conselleria y grado de dependencia concedido.



Pregunta número 40.473 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat César Jiménez Doménech, del Grup Parlamentari Podemos-Podem, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives sobre la llista d’espera en els expedients de dependència (RE número 95.269)

De tots és coneguda l’aposta de l’actual Consell per posar ordre en els expedients de la dependència, si bé l’afluència de noves sol·licituds no ha permès la reducció de les llistes d’espera al ritme desitjat.

En aquesta ocasió, traslladem una pregunta sobre la qüestió dirigida des de l’Ajuntament de Borriana.

Llistat de demandants del municipi de Borriana de la situació de dependència, iniciats des de 2011 fins a 2015, amb estat en el qual se’n trobava cadascú de forma particular i individual en juny de 2015 amb, almenys, informació de data de sol·licitud, si està o no informat, si ha caducat l’expedient, data de trasllat de l’expedient a conselleria i grau de depen-dència concedit.

València, 27 de febrer de 2018 César Jiménez Doménech



En aquesta ocasió, traslladem una pregunta sobre la qüestió dirigida des de l’Ajuntament de Borriana.

Llistat de demandants del municipi de Borriana de la situació de dependència, iniciats des de 2015 fins a la data actual, amb estat en el qual se’n trobe cadascú de forma particular i individual amb, almenys, informació de data de sol·licitud, si està o no informat, si ha caducat l’expedient, data de trasllat de l’expedient a conselleria i grau de dependència concedit.



BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44648


Por eso, haciendo seguimiento de la situación, nos interesa-mos por la situación sobre expedientes de dependencia en las comarcas de Valencia.

Situación de las listas de espera de personas demandantes de la situación de dependencia a las comarcas de València, con totales según cada uno de los estatus posibles.




Por ello, haciendo seguimiento de la situación, nos interesa-mos por la situación sobre expedientes de dependencia a las comarcas de Alicante.

Situación de las listas de espera de personas demandantes de la situación de dependencia a las comarcas de Alicante, con totales según cada uno de los estatus posibles.




Por ello, haciendo seguimiento de la situación, nos interesa-mos por la situación sobre expedientes de dependencia a las comarcas de Castellón.


Per això, fent seguiment de la situació, ens interessem per la situació sobre expedients de dependència a les comarques de València.

Situació de les llistes d’espera de persones demandants de la situació de dependència a les comarques de València, amb totals segons cadascuns dels estatus possibles.




Per això, fent seguiment de la situació, ens interessem per la situació sobre expedients de dependència a les comarques d’Alacant.

Situació de les llistes d’espera de persones demandants de la situació de dependència a les comarques d’Alacant, amb totals segons cadascun dels estatus possibles.




Per això, fent seguiment de la situació, ens interessem per la situació sobre expedients de dependència a les comarques de Castelló.

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44649

Situación de las listas de espera de personas demandantes de la situación de dependencia a las comarcas de Castellón, con totales según cada uno de los estatus posibles.


Pregunta número 40.478 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el archivo de la denuncia contra Ribera Salud (RE número 95.292)

¿Cómo valora la máxima representante de la sanidad valenciana el archivo judicial de la denuncia contra los responsables de Ribera Salud por cobrar comisiones a sus proveedores?


Pregunta número 40.479 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la Oficina de Derechos Lingüísticos (RE número 95.293)

¿Qué justifica la creación por parte del gobierno valenciano de una oficina de derechos lingüísticos? ¿Por qué no se ha hecho caso omiso a las objeciones del Consell Jurídic Consultiu y de Presidencia de la Generalitat? ¿Qué modelos ha tenido como referencia? ¿Cómo puede tolerarse por parte del máximo representante de la Generalitat una intromisión ilegítima en el ámbito privado de todos los valencianos?


Pregunta número 40.480 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el Plan Estratégico de Emprendimiento (RE número 95.294)

¿Cuál es el estado en que se encuentra el Plan Estratégico de Emprendimiento? ¿Piensa realizarse por el Servef o, por contra, sus contenidos van a licitarse en el mercado? En este supuesto, ¿en qué estado se encuentra esta licitación?


Pregunta número 40.481 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la adaptación de la Ley del Síndic de Greuges (RE número 95.295)

Situació de les llistes d’espera de persones demandants de la situació de dependència a les comarques de Castelló, amb totals segons cadascun dels estatus possibles.


Pregunta número 40.478 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre l’arxiu de la denúncia contra Ribera Salut (RE número 95.292)

Com valora la màxima representant de la sanitat valenciana l’arxiu judicial de la denúncia contra els responsables de Ribera Salut per cobrar comissions al seus proveïdors?


Pregunta número 40.479 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre l’Oficina de Drets Lingüístics (RE número 95.293)

Què justifica la creació per part del govern valencià d’una oficina de drets lingüístics? Per què no s’ha fet cas omís a les objeccions del Consell Jurídic Consultiu i de Presidència de la Generalitat? Quins models ha tingut com a referència? Com pot tolerar-se per part del màxim representant de la Generalitat una intromissió il·legítima en l’àmbit privat de tots els valencians?


Pregunta número 40.480 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el Pla Estratègic d’Emprenedoria (RE número 95.294)

Qual és l’estat en què es troba el Pla Estratègic d’Emprenedoria? Pensa realitzar-se pel Servof o, per contra, els seus continguts van a licitar -se al mercat? En aquest supòsit, en quin estat es troba aquesta licitació?


Pregunta número 40.481 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre l’adaptació de la Llei del Síndic de Greuges (RE número 95.295)

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44650

¿En qué consistirá la adaptación de la Ley del Síndic de Greuges a la nueva realidad jurídica? ¿Qué cuestiones piensan actualizarse respecto de la normativa vigente?


Pregunta número 40.482 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el Plan para la transformación del modelo económico valenciano (RE número 95.296)

¿Qué coste ha tenido la elaboración del Plan para la trans-formación del modelo económico valenciano 2017-2027? ¿Qué entidades han participado en su elaboración? ¿Se ha contratado algún servicio o entidad externa a la Generalitat para su elaboración?


Pregunta número 40.483 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el Plan director de coeducación (RE número 95.297)

¿Qué medidas contempla el Plan director de coeducación para erradicar la desigualdad en las aulas?


Pregunta número 40.484 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre las oficinas de atención a las víctimas del delito (RE número 95.298)

¿Cuál es el motivo que a pesar de la ampliación de la red territorial de las oficinas de atención a las víctimas de delitos se haya despedido a buena parte de la plantilla? ¿Qué criterio se ha seguido en este ERE político?


Pregunta número 40.485 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la imagen corporativa de la Generalitat (RE número 95.299)

¿Qué coste ha supuesto la actualización de la imagen corpo-rativa de la Generalitat? ¿Se convocó algún concurso público

En què consistirà l’adaptació de la Llei del Síndic de Greuges a la nova realitat jurídica? Quines qüestions pensen actualitzar-se respecte de la normativa vigent?


Pregunta número 40.482 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el Pla per a la transformació del model econòmic valencià (RE número 95.296)

Quin cost ha tingut l’elaboració del Pla per a la transformació del model econòmic valencià 2017-2027? Quines entitats han participat en la seua elaboració? S’ha contractat cap servei o entitat externa a la Generalitat per a la seua elaboració?


Pregunta número 40.483 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el Pla director de coeducació (RE número 95.297)

Quines mesures contempla el Pla director de coeducació per a eradicar la desigualtat en les aules?


Pregunta número 40.484 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre les oficines d’atenció a les víctimes del delicte (RE número 95.298)

Qual és el motiu que a pesar de l’ampliació de la xarxa territorial de les oficines d’atenció a les víctimes de delictes s’haja acomiadat bona part de la plantilla? Quin criteri s’ha seguit en aquest ERO polític?


Pregunta número 40.485 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre la imatge corporativa de la Generalitat (RE número 95.299)

Quin cost ha suposat l’actualització de la imatge corporativa de la Generalitat? Es va convocar cap concurs públic a aquest

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44651

a este efecto? ¿Cuáles fueron las empresas concurrentes? ¿Por qué importe se licitó?


Pregunta número 40.486 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre responsabilidades políticas en imputaciones judiciales (RE número 95.300)

¿Qué responsabilidades aplicará este gobierno en caso de que los casos con diligencias abiertas finalicen en una imputación de algún responsable del ejecutivo valenciano? ¿Piensa aplicarles alguna línea roja preventiva?


Pregunta número 40.487 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre las manifestaciones machistas de un secretario autonómico (RE número 95.301)

¿Cómo valora el gobierno las manifestaciones machistas de su secretario autonómico de empleo con respecto a una diputada de estas Corts? ¿Piensa tomar alguna medida al respecto?


Pregunta número 40.488 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el fraccionamiento de contratos (RE número 95.302)

¿Cómo valora el Consell que el fraccionamiento de contratos sea una práctica habitual en algunos departamentos guberna-mentales? ¿Qué medidas piensa implantar para impedirlo?


Pregunta número 40.489 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre los hogares de niños públicos (RE número 95.303)

¿Cómo valora la información hecha pública recientemente por la Oficina Estadística Europea de la UE (Eurostat) que

efecte? Quines van ser les empreses concurrents? Per quin import es va licitar?


Pregunta número 40.486 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre responsabilitats polítiques en imputacions judicials (RE número 95.300)

Quines responsabilitats aplicarà aquest govern en el cas que els casos amb diligències obertes finalitzen en una imputació d’algun responsable de l’executiu valencià? Pensa aplicar-los cap línia roja preventiva?


Pregunta número 40.487 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre les manifestacions masclistes d’un secretari autonòmic (RE número 95.301)

Com valora el govern les manifestacions masclistes del seu secretari autonòmic d’ocupació respecte a una diputada d’aquestes Corts? Pensa prendre cap mesura respecte d’això?


Pregunta número 40.488 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el fraccionament de contractes (RE número 95.302)

Com valora el Consell que el fraccionament de contractes siga una pràctica habitual en alguns departaments governa-mentals? Quines mesures pensa implantar per a impedir-ho?


Pregunta número 40.489 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre les llars d’infants públiques (RE número 95.303)

Com valora la informació feta pública recentment per l’Oficina Estadística Europea de la UE (Eurostat) que

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44652

identifica a las familias españolas como las más insatisfechas de la UE con las guarderías públicas? ¿Qué medidas piensan adoptar para revertir la opinión, teniendo en cuenta el deseo de revertir una gestión prestada hasta la fecha mayoritaria-mente por la iniciativa social?


Pregunta número 40.490 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la normativa reguladora de los programas lingüísticos (RE número 95.304)

¿Qué informes se han encargado por parte de la Conselleria de Educación relacionados con la normativa reguladora de los programas lingüísticos? ¿Qué coste han tenido? ¿Además se solicita que se facilite copia íntegra de estos a este diputado?


Pregunta número 40.491 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre las ayudas a los centros autorizados de educación infantil (RE número 95.305)

¿Qué criterios se van a seguir en las bases reguladoras de las ayudas públicas a los centros autorizados de educación infantil de primer ciclo y escuelas municipales de Infantil? ¿No piensa el gobierno que garantizar la gratuidad para una de las dos redes, la municipal, constituye una manifiesta y patente discriminación entre los beneficiarios del bono y sus familias? ¿No cree incompatible la modulación de las ayudas, atendiendo a los niveles de renta, y la garantía de la gratui-dad total para las plazas de infantil de 2 años de carácter municipal? ¿Cómo van a resolverse los casos de traslados sobrevenidos entre la red municipal y la privada por decisión de las familias? En caso de la escolarización tardía una vez finalizada la solicitud del bono, ¿cómo podrá garantizarse la gratuidad de la plaza en el caso de las municipales? ¿Qué justifica que un centro municipal pendiente de autorización pueda recibir las ayudas?


Pregunta número 40.492 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre subvenciones a emisoras de radio alegales (RE número 95.306)

¿Cómo valora el Consell que se hayan subvencionado emiso-ras de radio con dinero público de todos los valencianos?

identifica les famílies espanyoles com les més insatisfetes de la UE amb les guarderies públiques? Quines mesures pensen adoptar per a revertir l’opinió, tenint en compte el desig de revertir una gestió prestada fins a la data majoritàriament per la iniciativa social?


Pregunta número 40.490 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre la normativa reguladora dels programes lingüístics (RE número 95.304)

Quins informes s’han encarregat per part de la Conselleria d’Educació relacionats amb la normativa reguladora dels programes lingüístics? Quin cost han tingut? A més se sol·licita que es facilite còpia íntegra d’aquests a aquest diputat?


Pregunta número 40.491 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre les ajudes als centres autoritzats d’educació infantil (RE número 95.305)

Quins criteris es van a seguir en les bases reguladores de les ajudes públiques als centres autoritzats d’educació infantil de primer cicle i escoles municipals d’Infantil? No pensa el govern que garantir la gratuïtat per a una de les dues xarxes, la municipal, constitueix una manifesta i patent discriminació entre els beneficiaris del bo i les seues famílies? No creu incompatible la modulació de les ajudes, atenent els nivells de renda, i la garantia de la gratuïtat total per a les places d’infantil de 2 anys de caràcter municipal? Com van a resoldre’s els casos de trasllats sobrevinguts entre la xarxa municipal i la privada per decisió de les famílies? En cas de l’escolarització tardana una vegada finalitzada la sol·licitud del bo, com podrà garantir-se la gratuïtat de la plaça en el cas de les municipals? Què justifica que un centre municipal pendent d’autorització puga rebre les ajudes?


Pregunta número 40.492 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre subvencions a emissores de ràdio al·legals (RE número 95.306)

Com valora el Consell que s’hagen subvencionat emissores de ràdio amb diners públics de tots els valencians? Tals

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44653

¿Tales expedientes no han tenido ningún inconveniente de los órganos fiscalizadores ni de la Abogacía de la Generalitat?


Pregunta número 40.493 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado José Ramón Calpe Saera, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural sobre las ferias agroalimentarias internacionales (RE número 95.558)

¿Cuáles son las ferias agroalimentarias internacionales, a celebrar en 2018 y 2019, a las que se refiere la licitación de la instalación, mantenimiento y desmontaje de stands en la licitación número CNMY 18/0202/11, publicada en el DOGV número 8.243, de 27 de febrero de 2018?

València, 28 de febrero de 2018 José Ramón Calpe Saera

Pregunta número 40.494 con solicitud de respuesta escrita, formulada por los diputados David de Miguel Martínez y Alexis Frederic Marí Malonda, diputados no adscritos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la dotación de partida presupuestaria (RE número 95.559)

¿Dentro del presupuesto de la Conselleria de Sanidad Universal i Salud Pública cuál es la partida presupuestaria destinada a la adquisición de Yatekomo para uso y disfrute del personal de la conselleria?

¿Cuál es la dotación de dicha partida presupuestaria?

València, 28 de febrero de 2018 David de Miguel Martínez

Alexis Frederic Marí Malonda

Pregunta número 40.495 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado David de Miguel Martínez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la entrada en el accionariado de Marina Salud (RE número 95.661)

¿Tiene calculado el Consell cuál será el desembolso que deberá hacer por la adquisición de las acciones de la concesionaria Marina Salud que en la actualidad pertenecen a DKV?

En caso afirmativo, ¿cuál será el coste de adquirir dichas acciones? ¿Qué criterio se ha seguido para calcular el valor de dichas acciones?

València, 28 de febrero de 2018 David de Miguel Martínez

expedients no han tingut cap inconvenient dels òrgans fiscalitzadors ni de l’Advocacia de la Generalitat?


Pregunta número 40.493 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat José Ramón Calpe Saera, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural sobre les fires agroalimentàries internacionals (RE número 95.558)

Quines són les fires agroalimentàries internacionals, que s’han de celebrar el 2018 i 2019, a les quals es refereix la licitació de la instal·lació, el manteniment i el desmuntatge d’estands en la licitació número CNMY 18/0202/11, publicada en el DOGV número 8.243, de 27 de febrer de 2018?

València, 28 de febrer de 2018 José Ramón Calpe Saera

Pregunta número 40.494 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pels diputats David de Miguel Martínez i Alexis Frederic Marí Malonda, diputats no adscrits, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre la dotació de partida pressupostària (RE número 95.559)

Dins del pressupost de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública quina és la partida pressupostària destinada a l’adquisició de Yatekomo per a ús i gaudi del personal de la conselleria?

Quina és la dotació d’aquesta partida pressupostària?

València, 28 de febrer de 2018 David de Miguel Martínez

Alexis Frederic Marí Malonda

Pregunta número 40.495 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat David de Miguel Martínez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre l’entrada en l’accionariat de Marina Salud (RE número 95.661)

Té calculat el Consell quin serà el desembossament que haurà de fer per l’adquisició de les accions de la conces-sionària Marina Salud que en l’actualitat pertanyen a DKV?

En cas afirmatiu, quin serà el cost d’adquirir aquestes accions? Quin criteri s’ha seguit per a calcular el valor d’aquestes accions?

València, 28 de febrer de 2018 David de Miguel Martínez

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44654

Pregunta número 40.496 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Antonio Estañ García, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio sobre el uso de las declaraciones de interés comunitario (RE número 95.758)

Las DIC (declaración de interés comunitario) son solicitudes de uso y aprovechamiento en suelo no urbanizable de actividades industriales o terciarias o instalaciones para generación de energía renovable que, según la legislación, autorizan excepcionalmente con determinadas condiciones y plazos, usos ajenos a los propios del suelo no urbanizable en los supuestos contemplados en el artículo 197, letras d, e y f, de la Ley 5/2014, de 25 de julio, de la Generalitat, de orde-nación del territorio, urbanismo y paisaje, de la Comunitat Valenciana (DOCV número 7.329, de 31.07.2014).

¿Cuántas DIC se han aprobado desde el inicio de legislatura por su conselleria?

¿Para qué tipo de actividades, según las establecidas en el referido artículo 197, han sido otorgadas dichas DIC?

¿Existe un registro territorializado de concesiones mediante esta figura urbanística?

¿Cuál es el procedimiento de evaluación y qué criterios se siguen para estimar o desestimar su concesión?

València, 28 de febrero de 2018 Antonio Estañ García

Pregunta número 40.497 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Antonio Estañ García, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio sobre la aprobación de DIC referido a campamento de turismo en Sierra Escalona (RE número 95.759)

La Comisión Territorial de Urbanismo de fecha 29 de enero de 2018, en el expediente promovido por la mercantil Torre Letur, SL, adoptó un acuerdo para la implantación de la actividad de campamento de turismo, granja escuela y centro de interpretación de la naturaleza en el polígono 106 y parte de las parcela 38, en el que se resuelve: declarar de interés comunitario la solicitud formulada por Agro Torre Letur, SL, para realizar la actividad de campamento de turismo, granja escuela y centro de interpretación, en terrenos clasificados como suelo no urbanizable común de explotación (1.3) del municipio de Orihuela, polígono 106, parte de la parcela 38, estableciendo un plazo de vigencia de 30 años, a contar desde el momento en que se pueda iniciar la actividad, al «haber obtenido la totalidad de autorizaciones y licencias que resulten imprescindibles».

¿Qué criterios han fundamentado el otorgamiento favorable de la DIC a dicha actividad?

¿Qué efectos tiene dicho otorgamiento con el proceso ya iniciado de declaración de parque natural de la zona donde pretende establecerse la referida actividad?

Pregunta número 40.496 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Antonio Estañ García, del Grup Parlamentari Podemos-Podem, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori sobre l’ús de les declaracions d’interès comunitari (RE número 95.758)

Les DIC (declaració d’interès comunitari) són sol·licituds d’ús i aprofitament en sòl no urbanitzable d’activitats industrials o terciàries o instal·lacions per a generació d’energia renovable que, segons la legislació, autoritzen excepcionalment amb determinades condicions i terminis, usos aliens als propis del sòl no urbanitzable en els supòsits previstos en l’article 197, lletres d, e i f, de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana (DOCV número 7.329, de 31.07.2014).

Quantes DIC s’han aprovat des de l’inici de legislatura per part de la vostra conselleria?

Per a quin tipus d’activitats, segons les establides en el referit article 197, han sigut atorgades les DIC esmentades?

Hi ha un registre territorialitzat de concessions mitjançant aquesta figura urbanística?

Quin és el procediment d’avaluació i quins criteris se segueixen per a estimar-ne o desestimar-ne la concessió?

València, 28 de febrer de 2018 Antonio Estañ García

Pregunta número 40.497 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Antonio Estañ García, del Grup Parlamentari Podemos-Podem, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori sobre l’aprovació de DIC referit a campament de turisme a Serra Escalona (RE número 95.759)

La Comissió Territorial d’Urbanisme de data 29 de gener de 2018, en l’expedient promogut per la mercantil Torre Letur, SL, va adoptar un acord per a la implantació de l’activitat de campament de turisme, granja escola i centre d’interpretació de la natura al polígon 106 i part de les parcel·la 38, en què es resol: declarar d’interès comunitari la sol·licitud formulada per Agro Torre Letur, SL, per a fer l’activitat de campament de turisme, granja escola i centre d’interpretació, en terrenys classificats com a sòl no urbanitzable comú d’explotació (1.3) del municipi d’Oriola, polígon 106, part de la parcel·la 38, establint un termini de vigència de 30 anys, a comptar del moment en què es puga iniciar l’activitat, en «haver obtingut la totalitat d’autoritzacions i llicències que resulten imprescindibles».

Quins criteris han fonamentat l’atorgament favorable de la DIC a l’activitat esmentada?

Quins efectes té aquest atorgament amb el procés ja iniciat de declaració de parc natural de la zona on pretén establir-se la referida activitat?

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44655

¿Cumple esta solicitud con todos los requisitos establecidos, sobre todo, con un estudio justificativo y motivado del sistema de abastecimiento de agua potable (justificando los recursos hídricos necesarios: origen del agua y volumen de dicho incremento), saneamiento y depuración de aguas residuales, recogida y gestión de residuos y suministro de energía eléctrica, con la representación gráfica en caso de ser necesario de la extensión de nuevas redes exteriores al ámbito objeto del proyecto y haciendo mención expresa sobre la posibilidad de acometida de red pública?


Pregunta número 40.498 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Antonio Estañ García, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre los cursos de valenciano ofertados a personal interino (RE número 95.760)

¿Cuál ha sido el número exacto de interinos desactivados ante la falta de la capacitación lingüística?

¿Cuál ha sido el número de interinos que ha cursado con éxito cursos ofertados desde la conselleria a fin de obtener la capacitación desde la aplicación de la orden 90/2013?

¿Cuál ha sido el número de cursos y dónde se han ofertado dichos cursos desde la aplicación de la orden?

¿Plantea su conselleria un plan de formación en valenciano para el personal docente al igual que lo ha habido para el no docente PAS?



La Mesa de Les Corts, en la reunión del 13 de marzo de 2018, de acuerdo con lo establecido en los artículos 153 y 157 del Reglamento de Les Corts, ha admitido a trámite las preguntas que, seguidamente, se especifican, para las que se ha solicitado respuesta por escrito.

–Preguntas números 40 .499 a 40 .557 .

Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo 95.1 del Reglamento de Les Corts, se ordena publicar estas preguntas en el Butlletí Oficial de les Corts .

Palau de les Corts València, 13 de marzo de 2018


Compleix aquesta sol·licitud tots els requisits establits, sobretot, amb un estudi justificatiu i motivat del sistema d’abastiment d’aigua potable (justificant els recursos hídrics necessaris: origen de l’aigua i volum de l’increment esmen-tat), sanejament i depuració d’aigües residuals, recollida i gestió de residus i subministrament d’energia elèctrica, amb la representació gràfica en cas de ser necessari de l’extensió de noves xarxes exteriors a l’àmbit objecte del projecte i fent menció expressa sobre la possibilitat de connexió de xarxa pública?


Pregunta número 40.498 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Antonio Estañ García, del Grup Parlamentari Podemos-Podem, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre els cursos de valencià oferits a personal interí (RE número 95.760)

Quin ha sigut el nombre exacte d’interins desactivats davant la falta de la capacitació lingüística?

Quin ha sigut el nombre d’interins que ha cursat amb èxit cursos oferits des de la conselleria a fi d’obtenir la capacitació des de l’aplicació de l’ordre 90/2013?

Quin ha sigut el nombre de cursos i on s’han oferit aquests cursos des de l’aplicació de l’ordre?

Planteja la vostra conselleria un pla de formació en valencià per al personal docent igual que n’hi ha hagut per al no docent PAS?



La Mesa de les Corts, en la reunió del 13 de març de 2018, d’acord amb el que hi ha establert en els articles 153 i 157 del Reglament de les Corts, ha admès a tràmit les preguntes que, tot seguit, s’especifiquen, per a les quals s’ha sol·licitat resposta per escrit.

– Preguntes números 40.499 a 40.557.

Per tal de complir el que hi ha establit en l’article 95.1 del Reglament de les Corts, s’ordena publicar aquestes pregun-tes en el Butlletí Oficial de les Corts .

Palau de les Corts València, 13 de març de 2018


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44656

Pregunta número 40.499 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Juan Carlos Caballero Montañés, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo sobre la creación de empleos derivados de programas del Servef (RE número 95.830)

¿Cuántos empleos se han creado en la Comunitat Valenciana durante el año 2017 vinculados a la ejecución de los progra-mas presupuestados en el Servef?

València, 1 de marzo de 2018 Juan Carlos Caballero Montañés

Pregunta número 40.500 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Juan Carlos Caballero Montañés, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo sobre la creación de empleos derivados de programas del Servef (RE número 95.831)

¿Cuál ha sido tipología de los contratos celebrados en la Comunitat Valenciana durante el año 2017 vinculados a la ejecución de los programas presupuestados en el Servef y cuántos contratos se han formalizado de cada tipo?

València, 1 de marzo de 2018 Juan Carlos Caballero Montañés

Pregunta número 40.501 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado David de Miguel Martínez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la recaudación del impuesto de transmisiones patrimoniales (RE número 96.008)

¿Cuál ha sido la recaudación del impuesto de transmisiones patrimoniales onerosas derivada de la constitución de arrendamientos de bienes inmuebles destinados a vivienda durante el ejercicio 2017?

València, 1 de marzo de 2018 David de Miguel Martínez

Pregunta número 40.502 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la orientación del Servef (RE número 96.036)

¿Cuántas personas desempleadas, inscritas en el Servef durante el ejercicio 2017, han recibido orientación laboral por parte del Servef, con el objetivo de ofrecer ayuda y

Pregunta número 40.499 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Juan Carlos Caballero Montañés, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball sobre la creació de llocs de treball derivats de programes del Servof (RE número 95.830)

Quantes llocs de treball s’han creat a la Comunitat Valenciana durant l’any 2017 vinculats a l’execució dels programes pressupostats en el Servof?

València, 1 de març de 2018 Juan Carlos Caballero Montañés

Pregunta número 40.500 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Juan Carlos Caballero Montañés, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball sobre la creació de llocs de treball derivats de programes del Servof (RE número 95.831)

Quina ha sigut tipologia dels contractes celebrats a la Comunitat Valenciana durant l’any 2017 vinculats a l’execució dels programes pressupostats en el Servof i quants contractes s’han formalitzat de cada tipus?

València, 1 de març de 2018 Juan Carlos Caballero Montañés

Pregunta número 40.501 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat David de Miguel Martínez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre la recaptació de l’impost de transmissions patrimonials (RE número 96.008)

Quina ha sigut la recaptació de l’impost de transmissions patrimonials oneroses derivada de la constitució d’arrendaments de béns immobles destinats a habitatge durant l’exercici 2017?

València, 1 de març de 2018 David de Miguel Martínez

Pregunta número 40.502 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre l’orientació del Servof (RE número 96.036)

Quantes persones desocupades, inscrites en el Servof durant l’exercici 2017, han rebut orientació laboral per part del Servof, amb l’objectiu d’oferir ajuda i acompanyament en

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44657

acompañamiento en el desarrollo de diversas competencias y de situar a la persona en una posición favorable ante el empleo? Especifíquese por rango de edad y por provincias.

València, 1 de marzo de 2018 Antonio Joaquín Woodward Poch


¿Cuántas personas empleadas, pero inscritas en el Servef por mejora de empleo durante el ejercicio 2017, han recibido orientación laboral por parte del Servef, con el objetivo de ofrecer ayuda y acompañamiento en el desarrollo de diversas competencias y de situar a la persona en una posición más favorable ante la búsqueda de empleo? Especifíquese por rango de edad y por provincias.



¿Cuál fue la media de sesiones de orientación laboral realizadas por las personas desempleadas, inscritas en el Servef durante el ejercicio 2017, especificando por edad y por provincia?



¿Qué medidas ha llevado a cabo el Consell durante el ejercicio 2017 para fomentar que los desempleados, especialmente los de larga duración, reciban orientación laboral por parte del Servef?


Pregunta número 40.506 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Belén Bachero Traver, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el servicio del SAMU de Villafranca del Cid (RE número 96.049)

el desenvolupament de diferents competències i de situar la persona en una posició favorable davant l’ocupació? Especifiqueu per rang d’edat i per províncies.

València, 1 de març de 2018 Antonio Joaquín Woodward Poch


Quantes persones ocupades, però inscrites en el Servof per millora d’ocupació durant l’exercici 2017, han rebut orientació laboral per part del Servof, amb l’objectiu d’oferir ajuda i acompanyament en el desenvolupament de diferents competències i de situar la persona en una posició més favorable davant la cerca d’ocupació? Especifiqueu per rang d’edat i per províncies.



Quina va ser la mitjana de sessions d’orientació laboral fetes per les persones desocupades, inscrites en el Servof durant l’exercici 2017? Especifiqueu per edat i per província.



Quines mesures ha dut a terme el Consell durant l’exercici 2017 per a fomentar que els desocupats, especialment els de llarga durada, reben orientació laboral per part del Servof?


Pregunta número 40.506 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Belén Bachero Traver, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el servei del SAMU de Vilafranca (RE número 96.049)

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44658

¿Qué servicio dará el SAMU de Villafranca del Cid a los pueblos de su área?

València, 1 de marzo de 2018 Belén Bachero Traver

Pregunta número 40.507 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Belén Bachero Traver, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el servicio del SAMU de Villafranca del Cid (RE número 96.050)

La ampliación a 24 horas del SAMU de Villafranca del Cid y la implementación de una nueva unidad en Morella estarán en servicio en un plazo máximo de cinco meses, según ha infor-mado la Generalitat después de que el Tribunal Administrativo Central de Recursos Contractuales resolviera el último recurso de las empresas que participaron en la licitación del macrocon-trato para gestionar el servicio de transporte sanitario urgente y no urgente de la Comunitat Valenciana.

¿Cuál será la fecha exacta de inicio del servicio, teniendo en cuenta que estaba previsto que empezara el pasado mes de enero?

¿Cuál es el servicio exacto que se ha contratado?

València, 1 de marzo de 2018 Belén Bachero Traver

Pregunta número 40.508 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Manuel Pineda Cuenca, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural sobre las EDAR de la Vega Baja (RE número 96.064)

¿Quiénes son los titulares de las concesiones asignadas en cada una de las EDAR existentes en la comarca de la Vega Baja para reutilizar el agua depurada?

València, 2 de marzo de 2018 Manuel Pineda Cuenca


¿Cuál es el volumen anual solicitado por cada una de los titulares de las concesiones asignadas en cada una de las EDAR para reutilizar el agua depurada?


Quin servei donarà el SAMU de Vilafranca als pobles de la seua àrea?

València, 1 de març de 2018 Belén Bachero Traver

Pregunta número 40.507 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Belén Bachero Traver, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el servei del SAMU de Vilafranca (RE número 96.050)

L’ampliació a 24 hores del SAMU de Vilafranca i la imple-mentació d’una nova unitat a Morella estaran en servei en un termini màxim de cinc mesos, segons ha informat la Generalitat després que el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals resolguera l’últim recurs de les empreses que van participar en la licitació del macrocon-tracte per a gestionar el servei de transport sanitari urgent i no urgent de la Comunitat Valenciana.

Quina serà la data exacta d’inici del servei, tenint en compte que estava previst que començara el mes de gener passat?

Quin és el servei exacte que s’ha contractat?

València, 1 de març de 2018 Belén Bachero Traver

Pregunta número 40.508 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Manuel Pineda Cuenca, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural sobre les EDAR del Baix Segura (RE número 96.064)

Qui són els titulars de les concessions assignades en cadas-cuna de les EDAR que hi ha a la comarca del Baix Segura per a reutilitzar l’aigua depurada?

València, 2 de març de 2018 Manuel Pineda Cuenca


Quin és el volum anual sol·licitat per cadascuna dels titulars de les concessions assignades en cadascuna de les EDAR per a reutilitzar l’aigua depurada?


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44659


¿Cuál es la localización geográfica de los puntos de entrega del agua depurada y regenerada de cada una de las concesio-nes asignadas en cada una de las EDAR para reutilizar el agua depurada?



¿Qué tratamiento realizan cada una de las estaciones depuradoras de aguas residuales (EDAR) situadas en la comarca de la Vega Baja, cuáles de ellas realizan tratamiento terciario de las aguas residuales y qué tipo de acciones se realizan para ser considerado como tal?


Pregunta número 40.512 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada María Remedio Yáñez Motos, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública sobre las reuniones de los consejos de salud (RE número 96.069)

¿Cuántas reuniones han llevado a cabo durante el año 2017 los consejos de salud de cada uno de los 24 departamentos de salud de la Comunitat Valenciana?

València, 2 de marzo de 2018 María Remedio Yáñez Motos

Pregunta número 40.513 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Llum Quiñonero Hernández, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la protección de los huertos del Palmeral de Elche (RE número 96.234)

¿Cuál es el criterio de la conselleria respecto de la protección urbanística de los huertos del Palmeral de Elche?


Quina és la localització geogràfica dels punts de lliurament de l’aigua depurada i regenerada de cadascuna de les concessions assignades en cadascuna de les EDAR per a reutilitzar l’aigua depurada?



Quin tractament fan cadascuna de les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) situades a la comarca del Baix Segura, quines d’aquestes fan tractament terciari de les aigües residuals i quin tipus d’accions es fan per a ser considerat com a tal?


Pregunta número 40.512 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada María Remedio Yáñez Motos, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública sobre les reunions dels consells de salut (RE número 96.069)

Quantes reunions han dut a terme durant l’any 2017 els consells de salut de cadascun dels 24 departaments de salut de la Comunitat Valenciana?

València, 2 de març de 2018 María Remedio Yáñez Motos

Pregunta número 40.513 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Llum Quiñonero Hernández, del Grup Parlamentari Podemos-Podem, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre la protecció dels horts del Palmerar d’Elx (RE número 96.234)

Quin és el criteri de la conselleria respecte de la protecció urbanística dels horts del Palmerar d’Elx?

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44660

¿Se va a permitir las obras de reforma y cambio de uso en los huertos del Palmeral histórico?

València, 2 de marzo de 2018 Llum Quiñonero Hernández

Pregunta número 40.514 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Antonio Montiel Márquez, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre las infraestructuras educativas (RE número 96.273)

En relación con los centros públicos de nueva planta incluidos en el Plan de infraestructuras educativas y en el nuevo Plan Edificant se requiere saber si, por parte de esa conselleria, se han dictado instrucciones precisas o guías constructivas de aplicación para las edificaciones de nueva planta y adaptación de las existentes que respondan a criterios bioclimáticos, de eficiencia energética y de sostenibilidad ambiental a incorporar en las actuaciones a realizar por la propia conselleria o a través de delegación a las administraciones locales.

València, 5 de marzo de 2018 Antonio Montiel Márquez

Pregunta número 40.515 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Mercedes Ventura Campos, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la capacitación lingüística del valenciano (RE número 96.276)

¿Cuál es el número de personal docente interino de nuevo acceso de la Conselleria de Educación para el curso 2017-2018 que no tiene la capacitación lingüística?

València, 5 de marzo de 2018 Mercedes Ventura Campos


¿Qué número de personal funcionarial al servicio de la Conselleria de Educación tiene, a fecha de contestación de la pregunta, la capacitación lingüística? ¿Qué número de este personal no la tiene, a fecha de contestación de la pregunta?


Es permetran les obres de reforma i canvi d’ús als horts del Palmerar històric?

València, 2 de març de 2018 Llum Quiñonero Hernández

Pregunta número 40.514 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Antonio Montiel Márquez, del Grup Parlamentari Podemos-Podem, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre les infraestructures educatives (RE número 96.273)

Amb relació als centres públics de nova planta inclosos en el Pla d’infraestructures educatives i en el nou Pla Edificant es requereix saber si, per part d’aquesta conselleria, s’han dictat instruccions precises o guies constructives d’aplicació per a les edificacions de nova planta i adaptació de les existents que responguen a criteris bioclimàtics, d’eficiència energètica i de sostenibilitat ambiental que caldrà incorporar en les actuacions que haurà de fer la conselleria mateixa o a través de delegació a les administracions locals.

València, 5 de març de 2018 Antonio Montiel Márquez

Pregunta número 40.515 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Mercedes Ventura Campos, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre la capacitació lingüística del valencià (RE número 96.276)

Quin és el nombre de personal docent interí de nou accés de la Conselleria d’Educació per al curs 2017-2018 que no té la capacitació lingüística?

València, 5 de març de 2018 Mercedes Ventura Campos


Quin nombre de personal funcionarial al servei de la Conselleria d’Educació té, en data de contestació de la pregunta, la capacitació lingüística? Quin nombre d’aquest personal no la té, en data de contestació de la pregunta?


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44661


¿Dónde se localizan las plazas en las que se encuentra el personal funcionarial de la Conselleria de Educación que, a fecha de contestación de la pregunta, no tiene la capacitación lingüística?



¿Qué nivel de certificación del valenciano tienen los miembros del Consell? ¿Y los altos cargos de las distintas consellerias? ¿Y los miembros de todo el sector público instrumental de la Generalitat?



¿Cuál es el número de personal interino de la Conselleria de Educación que, a fecha de contestación de la pregunta, todavía no cuenta con la capacitación lingüística? ¿Dónde se localizan las plazas que están ocupando estos en el curso escolar 2017-2018?


Pregunta número 40.520 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Alberto García Salvador, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre los equipos de atención comunitarios (RE número 96.292)

¿Cuántos equipos de atención social comunitarios (que han de estar coordinados con las unidades de salud mental), ha puesto en marcha la Conselleria de Sanidad, en coordinación con la Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas a fecha de hoy?


On es localitzen les places en què es troba el personal funcionarial de la Conselleria d’Educació que, en data de contestació de la pregunta, no té la capacitació lingüística?



Quin nivell de certificació del valencià tenen els membres del Consell? I els alts càrrecs de les diferents conselleries? I els membres de tot el sector públic instrumental de la Generalitat?



Quin és el nombre de personal interí de la Conselleria d’Educació que, en data de contestació de la pregunta, encara no té la capacitació lingüística? On es localitzen les places que estan ocupant aquests en el curs escolar 2017-2018?


Pregunta número 40.520 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Alberto García Salvador, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre els equips d’atenció comunitaris (RE número 96.292)

Quants equips d’atenció social comunitaris (que han d’estar coordinats amb les unitats de salut mental), ha posat en marxa la Conselleria de Sanitat, en coordinació amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en data d’avui?

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44662

La creación de estos equipos, ¿ha sido un compromiso del actual Consell dentro de la denominada Estrategia autonó-mica de la salud mental de la CV 2016/2020?

València, 6 de marzo de 2018 Alberto García Salvador

Pregunta número 40.521 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Alberto García Salvador, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el mantenimiento del equipo SVB en Morella (RE número 96.293)

La Conselleria de Sanidad está iniciando el trámite admi-nistrativo para la puesta en funcionamiento de una nueva unidad del SAMU en la ciudad de Morella.

Cuando esa unidad esté en funcionamiento, ¿se va a mante-ner la unidad de SVB que a día de hoy está realizando sus tareas en dicha localidad?

València, 6 de marzo de 2018 Alberto García Salvador

Pregunta número 40.522 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Beatriz Gascó Verdier, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural sobre la Xylella fastidiosa (RE número 96.299)

En la aplicación de las medidas de erradicación de la Xylella fastidiosa, ¿por qué no se están arrancando las raíces de los árboles afectados por la erradicación?

València, 6 de marzo de 2018 Beatriz Gascó Verdier


En la aplicación de las medidas de erradicación de la Xylella fastidiosa, ¿por qué la zona tampón de 10 km en el límite con la provincia de Valencia se reduce a 5 km?


Pregunta número 40.524 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Beatriz Gascó Verdier, del

La creació d’aquests equips, ha sigut un compromís de l’actual Consell dins de la denominada Estratègia autonòmica de la salut mental de la CV 2016/2020?

València, 6 de març de 2018 Alberto García Salvador

Pregunta número 40.521 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Alberto García Salvador, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el manteniment de l’equip SVB a Morella (RE número 96.293)

La Conselleria de Sanitat està iniciant el tràmit administratiu per a la posada en funcionament d’una nova unitat del SAMU a la ciutat de Morella.

Quan aquesta unitat estiga en funcionament, es mantindrà la unitat de SVB que a hores d’ara està fent les seues tasques en aquesta localitat?

València, 6 de març de 2018 Alberto García Salvador

Pregunta número 40.522 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Beatriz Gascó Verdier, del Grup Parlamentari Podemos-Podem, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural sobre la Xylella fastidiosa (RE número 96.299)

En l’aplicació de les mesures d’eradicació de la Xylella fastidiosa, per què no s’estan arrancant les arrels dels arbres afectats per l’eradicació?

València, 6 de març de 2018 Beatriz Gascó Verdier


En l’aplicació de les mesures d’eradicació de la Xylella fastidiosa, per què la zona tampó de 10 km al límit amb la província de València es redueix a 5 km?


Pregunta número 40.524 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Beatriz Gascó

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44663

Grupo Parlamentario Podemos-Podem, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural sobre la Xylella fastidiosa (RE número 96.301)

En la aplicación de las medidas de erradicación de la Xylella fastidiosa, ¿por qué uno de los requisitos para recibir indemnización es no haber presentado recurso de alzada ni alegaciones previas? ¿Por qué se castiga a aquellos propieta-rios que cuestionan las actuaciones?



En la aplicación de las medidas de erradicación de la Xylella fastidiosa, ¿por qué se está fumigando con insecticidas sin respetar la floración del almendro, con el consiguiente peligro para las abejas?



En la aplicación de las medidas de erradicación de la Xylella fastidiosa, ¿se está estudiando la posibilidad de que la enfermedad esté establecida y las posibles estrategias de minimización del impacto de daños y convivencia con la presencia de la bacteria, como se lleva haciendo durante décadas en Brasil con los cítricos y en California con la vid?



En la aplicación de las medidas de erradicación de la Xylella fastidiosa, ¿cuál es la cantidad prevista de presupuesto europeo,

Verdier, del Grup Parlamentari Podemos-Podem, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural sobre la Xylella fastidiosa (RE número 96.301)

En l’aplicació de les mesures d’eradicació de la Xylella fasti-diosa, per què un dels requisits per a rebre indemnització és no haver-hi presentat recurs d’alçada ni al·legacions prèvies? Per què es castiga aquells propietaris que qüestionen les actuacions?



En l’aplicació de les mesures d’eradicació de la Xylella fastidiosa, per què s’està fumigant amb insecticides sense respectar la floració de l’ametller, amb el consegüent perill per a les abelles?



En l’aplicació de les mesures d’eradicació de la Xylella fastidiosa, s’està estudiant la possibilitat que la malaltia estiga establida i les possibles estratègies de minimització de l’impacte de danys i convivència amb la presència del bacteri, com es porta fent durant dècades al Brasil amb els cítrics i a Califòrnia amb la vinya?



En l’aplicació de les mesures d’eradicació de la Xylella fasti-diosa, quina és la quantitat prevista de pressupost europeu,

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44664

estatal y autonómico para la lucha contra la Xylella y qué parte del total va a ir destinado a arranque, a medidas fitosanitarias, a indemnizaciones y a investigación? ¿Qué medidas excepcionales de ampliación de presupuesto se prevén?



En la aplicación de las medidas de erradicación de la Xylella fastidiosa, ¿ha estudiado la conselleria el impacto de la Xylella sobre las denominaciones de origen de los turrones?


Pregunta número 40.529 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la gestión futura de Feria València (RE número 96.326)

De las empresas que han mostrado interés en optar a la gestión de Feria València y han mantenido conversaciones con el Consell al respecto, ¿cuál es el grado de interés mostrado, los detalles o flecos comentados sobre una futura gestión o la experiencia acreditada en gestión de este tipo de recintos de cada una de las empresas que han mostrado interés?


Pregunta número 40.530 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la gestión futura de Feria València (RE número 96.327)

¿Qué valoración realiza el Consell de las distintas reuniones mantenidas con diversas empresas que han mostrado interés en optar a la gestión futura de Feria València?


Pregunta número 40.531 con solicitud de respuesta escrita, formulada por los diputados Emigdio Tormo Moratalla

estatal i autonòmic per a la lluita contra la Xylella i quina part del total anirà destinat a arrancada, a mesures fitosanitàries, a indemnitzacions i a investigació? Quines mesures excepcio-nals d’ampliació de pressupost es preveuen?



En l’aplicació de les mesures d’eradicació de la Xylella fastidiosa, ha estudiat la conselleria l’impacte de la Xylella sobre les denominacions d’origen dels torrons?


Pregunta número 40.529 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre la gestió futura de Fira València (RE número 96.326)

De les empreses que han mostrat interès a optar a la gestió de Fira València i han mantingut converses amb el Consell respecte d’això, quin és el grau d’interès mostrat, els detalls o les qüestions pendents comentats sobre una futura gestió o l’experiència acreditada en gestió d’aquest tipus de recintes de cadascuna de les empreses que hi han mostrat interès?


Pregunta número 40.530 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre la gestió futura de Fira València (RE número 96.327)

Quina valoració fa el Consell de les diferents reunions mantingudes amb diferents empreses que han mostrat interès a optar a la gestió futura de Fira València?


Pregunta número 40.531 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pels diputats Emigdio Tormo Moratalla

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44665

y María José García Jiménez, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el Camino Viejo de Monforte del Cid (RE número 96.328)

Debido a la falta de capacidad para mantener y gestionar el Carrilet o Camino Viejo de Monforte del Cid, los Ayuntamientos de Novelda y Monforte del Cid han solicitado a la conselleria que asuma su titularidad.

¿Tiene previsto asumir la cesión de la titularidad del llamado Carrilet o Camino Viejo de Monforte del Cid?

València, 6 de marzo de 2018 Emigdio Tormo Moratalla

María José García Jiménez

Pregunta número 40.532 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Emigdio Tormo Moratalla, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción Número 3 de Ontinyent (RE número 96.329)

En fecha 11 de octubre de 2017, se dio respuesta a la pregunta del diputado que suscribe con número de RE 30489, en la que se solicitaba información respecto de las infraestructuras y climatización de los juzgados de Ontinyent. En dicha respuesta se hace constar que «en tanto finalicen las citadas obras, se está buscando un local adecuado al que trasladar el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción Número 3 de Ontinyent, como solución inmediata a las deficiencias que presenta actualmente dicho inmueble».

¿Cuál es la ubicación actual de dicho juzgado?


Pregunta número 40.533 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Emigdio Tormo Moratalla, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el Servicio Común de Archivo Territorial (RE número 96.330)

En fecha 4 de diciembre de 2017, en respuesta a las pregun-tas del diputado que suscribe con números de RE 35.880 y 35.928 respecto del sistema de archivo de expedientes judiciales, se informaba que se estaba «trabajando en un proyecto de orden de creación de un Servicio Común de Archivo Territorial y Depósito de Piezas (SCAT), con el objeto de mejorar la organización dedicada a la gestión del elevado volumen de documentos generados en la actividad judicial”.

¿Cuándo se tiene prevista la creación de un Servicio Común de Archivo Territorial y Depósito de Piezas para mejorar el archivo de expedientes judiciales?


i María José García Jiménez, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el Camí Vell de Montfort (RE número 96.328)

A causa de la falta de capacitat per a mantenir i gestionar el Carrilet o Camí Vell de Montfort, els Ajuntaments de Novelda i Montfort han sol·licitat a la conselleria que n’assumisca la titularitat.

Té previst assumir la cessió de la titularitat de l’anomenat Carrilet o Camí Vell de Montfort?

València, 6 de març de 2018 Emigdio Tormo Moratalla

María José García Jiménez

Pregunta número 40.532 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Emigdio Tormo Moratalla, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el Jutjat de Primera Instància i Instrucció Número 3 d’Ontinyent (RE número 96.329)

En data 11 d’octubre de 2017, es va donar resposta a la pregunta del diputat que subscriu amb número de RE 30489, en la qual se sol·licitava informació respecte de les infraestructures i la climatització dels jutjats d’Ontinyent. En aquesta resposta es fa constar que «mentre finalitzen les esmentades obres, s’està buscant un local adequat a què traslladar el Jutjat de Primera Instància i Instrucció Número 3 d’Ontinyent, com a solució immediata a les deficiències que presenta actualment aquest immoble».

Quina és la ubicació actual d’aquest jutjat?


Pregunta número 40.533 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Emigdio Tormo Moratalla, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el Servei Comú d’Arxiu Territorial (RE número 96.330)

En data 4 de desembre de 2017, en resposta a les preguntes del diputat que subscriu amb números de RE 35.880 i 35.928 respecte del sistema d’arxiu d’expedients judicials, s’informava que s’estava «treballant en un projecte d’ordre de creació d’un Servei Comú d’Arxiu Territorial i Depòsit de Peces (SCAT), amb l’objecte de millorar l’organització dedicada a la gestió de l’elevat volum de documents generats en l’activitat judicial».

Quan es té prevista la creació d’un Servei Comú d’Arxiu Territorial i Depòsit de Peces per a millorar l’arxiu d’expedients judicials?


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44666

Pregunta número 40.534 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Emigdio Tormo Moratalla, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el punto de encuentro familiar en Villajoyosa (RE número 96.331)

En fecha 13 de octubre de 2017, se dio respuesta a la pregunta del diputado que suscribe con número de RE 30.811, en la que se solicitaba información respecto de la creación de un punto de encuentro familiar en Villajoyosa.

En la respuesta remitida se hace constar que para el referido PEF, «se estima que su equipo profesional podría contar, al menos, con una persona profesional de la psicología y una persona técnica en integración social a jornada completa, así como una persona auxiliar administrativa, una educadora social, una trabajadora social y una letrada a media jornada. El coste de los mismos se establecerá según el nuevo modelo y basándose en la plantilla prevista”.

¿Cuál es el personal con el que cuenta actualmente el PEF de Villajoyosa (número de profesionales, cualificación, jornada laboral)?

¿Cuál es el coste de la plantilla actual de dicho PEF?


Pregunta número 40.535 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Emigdio Tormo Moratalla, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el punto de encuentro familiar en Villajoyosa (RE número 96.332)

En fecha 13 de octubre de 2017, se dio respuesta a la pregunta del diputado que suscribe con número de RE 30.811, en la que se solicitaba información respecto de la creación de un punto de encuentro familiar en Villajoyosa.

En la respuesta remitida se hace constar que la ubicación concreta de los puntos de encuentro estaba por determinar en ese momento, que se había realizado un estudio de necesi-dades que señalaba los puntos geográficos más coincidentes con las mismas y se tenía previsto suscribir convenios de colaboración con los ayuntamientos de los municipios donde se determine la ubicación concreta de las instalaciones, para asegurar los medios materiales necesarios para la prestación del servicio en condiciones óptimas.

¿Cuál es la situación actual respecto del punto de encuentro familiar de Villajoyosa?

¿Cuántos convenios de colaboración se han firmado y con qué ayuntamientos?


Pregunta número 40.536 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Emigdio Tormo Moratalla, del Grupo

Pregunta número 40.534 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Emigdio Tormo Moratalla, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el punt de trobada familiar a la Vila Joiosa (RE número 96.331)

En data 13 d’octubre de 2017, es va donar resposta a la pregunta del diputat que subscriu amb número de RE 30.811, en la qual se sol·licitava informació respecte de la creació d’un punt de trobada familiar a la Vila Joiosa.

En la resposta tramesa es fa constar que per al referit PEF, «s’estima que el seu equip professional podria comptar, almenys, amb una persona professional de la psicologia i una persona tècnica en integració social a jornada completa, com també una persona auxiliar administrativa, una educadora social, una treballadora social i una lletrada a mitja jornada. El cost s’establirà segons el nou model i basant-se en la plantilla prevista».

Quin és el personal amb què compta actualment el PEF de la Vila Joiosa (nombre de professionals, qualificació, jornada laboral)?

Quin és el cost de la plantilla actual d’aquest PEF?


Pregunta número 40.535 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Emigdio Tormo Moratalla, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el punt de trobada familiar a la Vila Joiosa (RE número 96.332)

En data 13 d’octubre de 2017, es va donar resposta a la pregunta del diputat que subscriu amb número de RE 30.811, en la qual se sol·licitava informació respecte de la creació d’un punt de trobada familiar a la Vila Joiosa.

En la resposta tramesa es fa constar que la ubicació concreta dels punts de trobada estava per determinar en aquell moment, que s’havia fet un estudi de necessitats que assen-yalava els punts geogràfics més coincidents amb aquestes i es tenia previst subscriure convenis de col·laboració amb els ajuntaments dels municipis on es determine la ubicació concreta de les instal·lacions, per a assegurar els mitjans materials necessaris per a la prestació del servei en condi-cions òptimes.

Quina és la situació actual respecte del punt de trobada familiar de la Vila Joiosa?

Quants convenis de col·laboració s’han signat i amb quins ajuntaments?


Pregunta número 40.536 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Emigdio Tormo Moratalla, del

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44667

Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la climatización de los juzgados de Ontinyent (RE número 96.333)

En fecha 11 de octubre de 2017, se dio respuesta a la pregunta del diputado que suscribe con número de RE 30.489, en la que se solicitaba información respecto de las infraestructuras y climatización de los juzgados de Ontinyent. En dicha respuesta se hacía constar que se estaban «redactando los pliegos para la contratación de los servicios de redacción del proyecto y dirección de las obras de ampliación y adecuación de la sede judicial de Ontinyent, con el objetivo de dar respuesta a las necesidades de la misma».

¿En qué situación se encuentra la redacción de los pliegos para la contratación de los servicios de redacción del proyecto y dirección de dichas obras?


Pregunta número 40.537 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Emigdio Tormo Moratalla, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la remodelación del Palacio de Justicia de Villena (RE número 96.334)

La conselleria tiene previsto acometer la remodelación del Palacio de Justicia de Villena.

¿Dónde se van a reubicar tanto al personal como los servicios que se ofrecen en el Palacio de Justicia mientras se acometen los trabajos y obras de remodelación integral del Palacio de Justicia de Villena?


Pregunta número 40.538 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Emigdio Tormo Moratalla, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el servicio de lavandería del Hospital de Gandia (RE número 96.335)

Las cláusulas del contrato de adjudicación del servicio de lavandería para el Hospital de Gandia obligan a prestar el servicio a la empresa Clece con personal propio y desde la sede de lavandería de la Conselleria de Sanidad, ubicada en el antiguo complejo de Campanar.

¿Cuáles son los motivos por los que la empresa Clece podría haber subcontratado a la empresa Lavaser el lavado de la ropa del Hospital de Gandia, incumpliéndose así el contrato de adjudicación del servicio de lavandería?


Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre la climatització dels jutjats d’Ontinyent (RE número 96.333)

En data 11 d’octubre de 2017, es va donar resposta a la pregunta del diputat que subscriu amb número de RE 30.489, en la qual se sol·licitava informació respecte de les infraestructures i la climatització dels jutjats d’Ontinyent. En aquesta resposta es feia constar que s’estaven «redactant els plecs per a la contractació dels serveis de redacció del projecte i direcció de les obres d’ampliació i adequació de la seu judicial d’Ontinyent, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats d’aquesta».

En quina situació es troba la redacció dels plecs per a la contractació dels serveis de redacció del projecte i direcció d’aquestes obres?


Pregunta número 40.537 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Emigdio Tormo Moratalla, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre la remodelació del Palau de Justícia de Villena (RE número 96.334)

La conselleria té previst escometre la remodelació del Palau de Justícia de Villena.

On es reubicaran tant el personal com els serveis que s’ofereixen al Palau de Justícia mentre s’escometen els treballs i les obres de remodelació integral del Palau de Justícia de Villena?


Pregunta número 40.538 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Emigdio Tormo Moratalla, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el servei de bugaderia de l’Hospital de Gandia (RE número 96.335)

Les clàusules del contracte d’adjudicació del servei de bugaderia per a l’Hospital de Gandia obliguen a prestar el servei a l’empresa Clece amb personal propi i des de la seu de bugaderia de la Conselleria de Sanitat, ubicada a l’antic complex de Campanar.

Quins són els motius pels quals l’empresa Clece podria haver subcontractat a l’empresa Lavaser el rentat de la roba de l’Hospital de Gandia, amb la qual cosa s’incompleix el contracte d’adjudicació del servei de bugaderia?


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44668

Pregunta número 40.539 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Emigdio Tormo Moratalla, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el servicio de lavandería del Hospital Doctor Peset (RE número 96.336)

La empresa Clece, SA, solo está lavando la ropa para tres de los diez hospitales que la Conselleria de Sanidad le adjudicó en la reciente contrata del servicio, por un montante de 7,3 millones de euros y para dos años de trabajo, entre los que no se encuentra el Hospital Doctor Peset.

¿Cuál es la empresa que efectivamente está realizando el servicio de lavado de ropa del Hospital Doctor Peset?


Pregunta número 40.540 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Emigdio Tormo Moratalla, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el servicio de lavandería del Hospital Doctor Moliner (RE número 96.337)

La empresa Clece, SA, solo está lavando la ropa para tres de los diez hospitales que la Conselleria de Sanidad le adjudicó en la reciente contrata del servicio, por un montante de 7,3 millones de euros y para dos años de trabajo, entre los que no se encuentra el Hospital Doctor Moliner.

¿Cuál es la empresa que efectivamente está realizando el servicio de lavado de ropa del Hospital Doctor Moliner?


Pregunta número 40.541 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Emigdio Tormo Moratalla, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el servicio de lavandería del Hospital de Sagunto (RE número 96.338)

El contrato de licitación del servicio de limpieza de diez hospitales de la Comunitat Valenciana indica que «la empresa adjudicataria estará obligada a la prestación del servicio de gestión integral de la lavandería, existente en el Centro Sanitario de Campanar, para todos los correspondientes centros adscritos a la Conselleria de Sanidad y Salud Pública».

¿En qué lugar se está prestando con carácter efectivo el servicio de lavado de la ropa del Hospital de Sagunto?


Pregunta número 40.542 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Emigdio Tormo Moratalla, del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el

Pregunta número 40.539 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Emigdio Tormo Moratalla, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el servei de bugaderia de l’Hospital Doctor Peset (RE número 96.336)

L’empresa Clece, SA, només està rentant la roba per a tres dels deu hospitals que la Conselleria de Sanitat li va adjudicar en la recent contracta del servei, per un import de 7,3 milions d’euros i per a dos anys de treball, entre els quals no es troba l’Hospital Doctor Peset.

Quina és l’empresa que efectivament està fent el servei de rentat de roba de l’Hospital Doctor Peset?


Pregunta número 40.540 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Emigdio Tormo Moratalla, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el servei de bugaderia de l’Hospital Doctor Moliner (RE número 96.337)

L’empresa Clece, SA, només està rentant la roba per a tres dels deu hospitals que la Conselleria de Sanitat li va adjudicar en la recent contracta del servei, per un import de 7,3 milions d’euros i per a dos anys de treball, entre els quals no es troba l’Hospital Doctor Moliner.

Quina és l’empresa que efectivament està fent el servei de rentat de roba de l’Hospital Doctor Moliner?


Pregunta número 40.541 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Emigdio Tormo Moratalla, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el servei de bugaderia de l’Hospital de Sagunt (RE número 96.338)

El contracte de licitació del servei de neteja de deu hospitals de la Comunitat Valenciana indica que «l’empresa adjudi-catària estarà obligada a la prestació del servei de gestió integral de la bugaderia, existent en el Centre Sanitari de Campanar, per a tots els corresponents centres adscrits a la Conselleria de Sanitat i Salut Pública».

En quin lloc s’està prestant amb caràcter efectiu el servei de rentat de la roba de l’Hospital de Sagunt?


Pregunta número 40.542 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Emigdio Tormo Moratalla, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44669

artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el servicio de lavandería del Centro de Transfusión (RE número 96.339)

La empresa Clece, SA, solo está lavando la ropa para tres de los diez hospitales que la Conselleria de Sanidad le adjudicó en la reciente contrata del servicio, por un montante de 7,3 millones de euros y para dos años de trabajo.

¿Podría clarificar la Consellera de Sanidad Universal y Salud Pública cuál es la empresa que actualmente está lavando la ropa del Centro de Transfusión de la Comunitat Valenciana?


Pregunta número 40.543 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Sandra Martín Pérez, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio sobre los gastos de caja fija (RE número 96.352)

¿Cuál es, desde el año 2011 a 2015, ambos incluidos, la relación detallada de gastos de la caja fija de la conse-lleria, detallando, en cada caso, el gasto y el concepto correspondiente?

València, 7 de marzo de 2018 Sandra Martín Pérez

Pregunta número 40.544 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el proceso de reversión del Hospital de la Ribera (RE número 96.363)

¿Qué medidas ha adoptado la Conselleria de Sanidad Universal para paliar los fallos detectados en el proceso de reversión del Hospital de la Ribera?

València, 7 de marzo de 2018 Miquel Domínguez Pérez

Pregunta número 40.545 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la creación de empleo para personas con discapacidad (RE número 96.364)

¿Qué medidas ha implementado el gobierno de la Generalitat para crear empleo digno para las personas que sufren discapacidad?


157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el servei de bugaderia del Centre de Transfusió (RE número 96.339)

L’empresa Clece, SA, només està rentant la roba per a tres dels deu hospitals que la Conselleria de Sanitat li va adjudicar en la recent contracta del servei, per un import de 7,3 milions d’euros i per a dos anys de treball.

Podria aclarir la Consellera de Sanitat Universal i Salut Pública quina és l’empresa que actualment està rentant la roba del Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana?


Pregunta número 40.543 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Sandra Martín Pérez, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori sobre les despeses de caixa fixa (RE número 96.352)

Quina és, des de l’any 2011 a 2015, ambdós inclosos, la rela-ció detallada de despeses de la caixa fixa de la conselleria? Detalleu, en cada cas, la despesa i el concepte corresponent.

València, 7 de març de 2018 Sandra Martín Pérez

Pregunta número 40.544 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el procés de reversió de l’Hospital de la Ribera (RE número 96.363)

Quines mesures ha adoptat la Conselleria de Sanitat Universal per a pal·liar les fallades detectades en el procés de reversió de l’Hospital de la Ribera?

València, 7 de març de 2018 Miquel Domínguez Pérez

Pregunta número 40.545 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre la creació d’ocupació per a persones amb discapacitat (RE número 96.364)

Quines mesures ha implementat el govern de la Generalitat per a crear ocupació digna per a les persones que pateixen discapacitat?


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44670

Pregunta número 40.546 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la huelga del 8 de marzo (RE número 96.365)

¿Comparte el gobierno valenciano los objetivos de la huelga convocada por algunos agentes sociales para el próximo día 8 de marzo?


Pregunta número 40.547 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el Consorcio València 2007 (RE número 96.366)

¿En cuánto se ha concretado la aportación del Gobierno de la Generalitat al Consorcio València 2007? ¿Cuáles han sido las principales actuaciones que se han sufragado?


Pregunta número 40.548 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre reuniones con otros gobiernos autonómicos (RE número 96.367)

¿Con cuantos gobiernos autonómicos se ha reunido el gobierno valenciano esta legislatura? ¿Cuáles han sido los temas tratados? ¿Cuáles los acuerdos suscritos?


Pregunta número 40.549 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el pacto social y político por la educación (RE número 96.368)

¿Qué posición ha defendido y defiende el gobierno valen-ciano ante el pacto social y político por la educación que se está gestando a nivel nacional? ¿Cuáles son los principales planteamientos?


Pregunta número 40.546 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre la vaga del 8 de març (RE número 96.365)

Comparteix el govern valencià els objectius de la vaga convocada per alguns agents socials per al pròxim dia 8 de març?


Pregunta número 40.547 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el Consorci València 2007 (RE número 96.366)

En quant s’ha concretat l’aportació del Govern de la Generalitat al Consorci València 2007? Quines han sigut les principals actuacions que s’han sufragat?


Pregunta número 40.548 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre reunions amb altres governs autonòmics (RE número 96.367)

Amb quants governs autonòmics s’ha reunit el govern valencià aquesta legislatura? Quins han sigut els temes tractats? Quins els acords subscrits?


Pregunta número 40.549 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el pacte social i polític per l’educació (RE número 96.368)

Quina posició ha defensat i defensa el govern valencià davant del pacte social i polític per l’educació que s’està gestant a nivell nacional? Quins són els principals plantejaments?


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44671

Pregunta número 40.550 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre presiones de la gran empresa al Consell (RE número 96.369)

¿Identifica el presidente de la Generalitat las presiones de la gran empresa al Consell y que han sido denunciadas pública-mente por un exalto cargo cesante de su gobierno?


Pregunta número 40.551 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre federalismo y plurinacionalidad (RE número 96.370)

¿Qué opina el máximo responsable de la Generalitat después de las manifestaciones del expresidente de su partido en las que señala que no son conciliables federalismo y plurinacionalidad, tal como recoge la propuesta de reforma constitucional elaborada por el Consell?


Pregunta número 40.552 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre contratos con la empresa Menta (RE número 96.371)

¿Qué contratos se han adjudicado a Menta en el ámbito de la Generalitat? ¿Y en el del sector público valenciano? ¿Por qué importes y basándose en qué conceptos?


Pregunta número 40.553 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre el requisito lingüístico para docentes (RE número 96.372)

¿Cómo valora el gobierno valenciano la descapitalización del talento que supone prescindir de más de 2.000 docentes por no tener el requisito lingüístico con toda la experiencia acumulada de muchos años de ejercicio? ¿Qué medidas piensan adoptar para paliar esta dramática situación que excluye a muchos de ellos del mercado laboral para siempre?


Pregunta número 40.550 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre pressions de la gran empresa al Consell (RE número 96.369)

Identifica el president de la Generalitat les pressions de la gran empresa en el Consell i que han sigut denunciades públicament per un exalt càrrec cessant del seu govern?


Pregunta número 40.551 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre federalisme i plurinacionalitat (RE número 96.370)

Què opina el màxim responsable de la Generalitat després de les manifestacions de l’expresident del seu partit en què assenyala que no són conciliables federalisme i plurinacio-nalitat, tal com recull la proposta de reforma constitucional elaborada pel Consell?


Pregunta número 40.552 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre contractes amb l’empresa Menta (RE número 96.371)

Quins contractes s’han adjudicat a Menta en l’àmbit de la Generalitat? I en el del sector públic valencià? Per quins imports i d’acord amb quins conceptes?


Pregunta número 40.553 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre el requisit lingüístic per a docents (RE número 96.372)

Com valora el govern valencià la descapitalització del talent que suposa prescindir de més de 2.000 docents per no tenir el requisit lingüístic amb tota l’experiència acumulada de molts anys d’exercici? Quines mesures pensen adoptar per a pal·liar aquesta dramàtica situació que exclou molts d’ells del mercat laboral per sempre?


BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44672

Pregunta número 40.554 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado Miquel Domínguez Pérez, diputado no adscrito, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, al Consell sobre la RPT de la Agencia Antifraude (RE número 96.373)

¿Qué puede justificar que tres de cada cuatro trabajadores de la Agencia Antifraude tengan el máximo nivel y comple-mento retributivo como empleados de la Generalitat? Solicito, también, que se me facilite la relación de la RPT de la agencia.


Pregunta número 40.555 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Elisa Díaz González, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural sobre los trabajos silvícolas en interfaz urbano-forestal (RE número 96.403)

¿En qué municipios en concreto se van a llevar a cabo los trabajos silvícolas en interfaz urbano-forestal en montes públicos anunciados el pasado 2 de marzo y sobre qué superficie se va a actuar en cada uno de ellos? ¿Hay autori-zada alguna actuación continuista de dichos trabajos sobre propiedad privada?

¿Se ha informado de estos trabajos a propietarios privados colindantes o a los ayuntamientos propietarios de zonas colindantes sobre las que se va a actuar?

¿Se ha informado a los propietarios colindantes de las zonas en las que se van a llevar a cabo esos trabajos de la responsa-bilidad que tienen de la ejecución y mantenimiento del área de defensa o zona de discontinuidad?

València, 7 de marzo de 2018 Elisa Díaz González

Pregunta número 40.556 con solicitud de respuesta escrita, formulada por el diputado José Juan Zaplana López, del Grupo Parlamentario Popular, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública sobre la atención primaria en Vila-real (RE número 96.404)

¿Qué previsiones y mejoras tiene la Conselleria de Sanidad Pública y Salud Universal previstas realizar en lo que resta de legislatura, respecto a la atención primaria en el municipio de Vila-real?

València, 7 de marzo de 2018 José Juan Zaplana López

Pregunta número 40.557 con solicitud de respuesta escrita, formulada por la diputada Mercedes Ventura Campos,

Pregunta número 40.554 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat Miquel Domínguez Pérez, diputat no adscrit, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, al Consell sobre l’RLT de l’Agència Antifrau (RE número 96.373)

Què pot justificar que tres de cada quatre treballadors de l’Agència Antifrau tinguen el màxim nivell i complement retributiu com a empleats de la Generalitat? Sol·licite, també, que em faciliteu la relació de l’RLT de l’agència.


Pregunta número 40.555 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Elisa Díaz González, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural sobre els treballs silvícoles en interfície urbanoforestal (RE número 96.403)

En quins municipis en concret es duran a terme els treballs silvícoles en interfície urbanoforestal en forests públiques anunciats el passat 2 de març i sobre quina superfície s’actuarà en cadascun? Hi ha autoritzada cap actuació continuista dels treballs esmentats sobre propietat privada?

S’ha informat d’aquests treballs propietaris privats contigus o els ajuntaments propietaris de zones contigües sobre les quals s’actuarà?

S’ha informat els propietaris contigus de les zones en què es duran a terme aquests treballs de la responsabilitat que tenen de l’execució i el manteniment de l’àrea de defensa o zona de discontinuïtat?

València, 7 de març de 2018 Elisa Díaz González

Pregunta número 40.556 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada pel diputat José Juan Zaplana López, del Grup Parlamentari Popular, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública sobre l’atenció primària a Vila-real (RE número 96.404)

Quines previsions i millores té la Conselleria de Sanitat Pública i Salut Universal previstes fer en el que resta de legislatura, respecte a l’atenció primària al municipi de Vila-real?

València, 7 de març de 2018 José Juan Zaplana López

Pregunta número 40.557 amb sol·licitud de resposta escrita, formulada per la diputada Mercedes Ventura

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44673

del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 157 del Reglamento de Les Corts, a la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública sobre el Hospital Comarcal de Vinaròs (RE número 96.408)

¿Cuál es la presión asistencial que padece actualmente el Hospital Comarcal de Vinaròs en el servicio de ginecología? ¿Y en el servicio de urgencias?


VI. AGENCIA DE PREVENCIÓN Y LUCHA CONTRA EL FRAUDE Y LA CORRUPCIÓN DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Resolución de 1 de marzo de 2018, del director de la Agencia de Prevención y Lucha contra el Fraude y la Corrupción de la Comunitat Valenciana, por la que se aprueba la relación de puestos de trabajo de la Agencia de Prevención y Lucha contra el Fraude y la Corrupción de la Comunitat Valenciana

Mediante la Ley 11/2016, de 28 de noviembre, de la Generalitat, de la Agencia de Prevención y Lucha contra el Fraude y la Corrupción de la Comunitat Valenciana, se crea ésta, adscribiéndola a Les Corts y configurándola como entidad de derecho público, con personalidad jurídica propia y plena capacidad de obrar para el cumplimiento de sus fines.

El artículo 29 de esta ley establece que los puestos de trabajo se clasificarán y proveerán de acuerdo con las normas de la Ley de función pública valenciana, y los mismos serán cubiertos por funcionarios y funcionarias de carrera de las distintas administraciones públicas.

De la misma manera, prevé el mencionado precepto que la relación de puestos de trabajo será elaborada y aprobada por la agencia.

Por otra parte, el artículo 74 del Real decreto legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto básico del empleado público, dispone que las administraciones públicas estructurarán su organización a través de relaciones de puestos de trabajo u otros instru-mentos organizativos similares que comprenderán, al menos, la denominación de los puestos, los grupos de clasificación

Campos, del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 157 del Reglament de les Corts, a la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública sobre l’Hospital Comarcal de Vinaròs (RE número 96.408)

Quina és la pressió assistencial que pateix actualment l’Hospital Comarcal de Vinaròs en el servei de ginecologia? I en el servei d’urgències?


VI. AGÈNCIA DE PREVENCIÓ I LLUITA CONTRA EL FRAU I LA CORRUPCIÓ DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Resolució d’1 de març de 2018, del director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, per la qual s’aprova la relació de llocs de treball de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana

Mitjançant la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, es crea aquesta, adscrivint-la a les Corts i configurant-la com a entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins.

L’article 29 d’aquesta llei estableix que els llocs de treball es classificaran i es proveiran d’acord amb les normes de la Llei de funció pública valenciana, i seran coberts per funcionaris i funcionàries de carrera de les diferents administracions públiques.

De la mateixa manera, el precepte esmentat preveu que la relació de llocs de treball serà elaborada i aprovada per l’agència.

D’altra banda, l’article 74 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, disposa que les administracions públiques estructuraran la seua organització a través de relacions de llocs de treball o altres instruments organitzatius similars que comprendran, almenys, la denominació dels llocs, els grups de classificació professional,

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44674

profesional, los cuerpos o escalas, en su caso, a que estén adscritos, los sistemas de provisión y las retribuciones complementarias.

En el mismo sentido, la Ley 10/2010, de 9 de julio, de la Generalitat, de ordenación y gestión de la función pública valenciana, configura las relaciones de puestos de trabajo como un instrumento técnico a través del cual la adminis-tración organiza, racionaliza y ordena su personal para una eficaz prestación del servicio público, regulándolas en sus artículos 41, 42 y 43.

En cumplimiento de lo previsto en la disposición transitoria segunda de la Ley 11/2016, se dictó la Resolución de 28 de julio de 2017, del director de la Agencia de Prevención y Lucha contra el Fraude y la Corrupción de la Comunitat Valenciana, por la que se aprobaba la estructura orgánica provisional de la misma y se ofrecía cubrir provisionalmente puestos a funcio-narios y funcionarias de carrera de las distintas administracio-nes públicas (DOGV número 8.119, de 04.09.2017).

Asimismo, el capítulo IV del Real decreto legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto básico del empleado público, establece el derecho a la negociación colectiva para la determinación de las condiciones de trabajo de los empleados públicos. En orden a ello, se constituyó en fecha 4 de octubre de 2017 la Mesa de Negociación de la Agencia de Prevención y Lucha contra el Fraude y la Corrupción de la Comunitat Valenciana. La primera de las materias tratadas en el seno de la Mesa de Negociación fue la elaboración de la relación de puestos de trabajo definitiva de la agencia a efectos de sustituir a la que, con carácter provisional, fue aprobada por la mencionada resolución del director de la agencia, de 28 de julio de 2017.

Para determinar los elementos que debe contener la clasifi-cación de los puestos de trabajo hay que acudir a las normas señaladas, pero atenuados con las limitaciones que se derivan de la previsión contenida en el mencionado artículo 29, en cuanto a que los puestos de trabajo que se creen deben poder ser desempeñados por funcionarios y funcionarias de las distintas administraciones públicas, por lo que, en atención a que cada administración puede tener una clasificación de su personal en cuerpos y/o escalas diferentes, según sea el modelo de estructura y organización al que hayan optado, se ha considerado, al objeto de posibilitar la plena igualdad y movilidad interadministrativa, clasificar los puestos de trabajo en atención a la exigencia de un nivel de titulación propio del grupo profesional o, en su caso, una titulación concreta en razón a la especificidad de las funciones y tareas que en dichos puestos de trabajo se van a desarrollar.

La relación de puestos de trabajo ha sido negociada en el ámbito de la Mesa de Negociación de la Agencia de Prevención y Lucha contra el Fraude y la Corrupción de la Comunitat Valenciana, compuesta por representantes de Comisiones Obreras, FeSP-UGT y STAS-Intersindical Valenciana y de la propia agencia, en varias sesiones, reflejadas en las actas de 22 de diciembre de 2017 y de 9 de enero, de 16 de enero y de 26 de enero de 2018, el Acuerdo de 2 de febrero de 2018 y el escrito de 11 de febrero de 2018 de FeSP-UGT.

Por todo lo expuesto, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 26 de la Ley 11/2016, de 28 de noviembre, de la Generalitat, de la Agencia de Prevención y Lucha contra el

els cossos o escales, si és el cas, a què estiguen adscrits, els sistemes de provisió i les retribucions complementàries.

En el mateix sentit, la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, configura les relacions de llocs de treball com un instrument tècnic a través del qual l’administració organitza, racionalitza i ordena el seu personal per a una prestació eficaç del servei públic, i les regula en els articles 41, 42 i 43.

En compliment del que preveu la disposició transitòria segona de la Llei 11/2016, es va dictar la Resolució de 28 de juliol de 2017, del director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, per la qual s’aprovava la seua estructura orgànica provi-sional i s’oferia cobrir provisionalment llocs a funcionaris i funcionàries de carrera de les diferents administracions públiques (DOGV número 8.119, de 04.09.2017)).

Així mateix, el capítol IV del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, estableix el dret a la negociació col·lectiva per a la determinació de les condicions de treball dels empleats públics. Amb vista a això, es va constituir en data 4 d’octubre de 2017 la Mesa de Negociació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana. La primera de les matèries tractades en el si de la Mesa de Negociació va ser l’elaboració de la relació de llocs de treball definitiva de l’agència a l’efecte de substituir la que, amb caràcter provisional, va ser aprovada per la resolució esmentada del director de l’agència, de 28 de juliol de 2017.

Per a determinar els elements que ha de contenir la classificació dels llocs de treball cal acudir a les normes assenyalades, però atenuats amb les limitacions que es deriven de la previsió continguda en l’article 29 esmentat, pel que fa al fet que els llocs de treball que es creen han de poder ser ocupats per funcionaris i funcionàries de les diferents administracions públiques, de manera que, en atenció al fet que cada administració pot tenir una classificació del seu personal en cossos i/o escales diferents, segons siga el model d’estructura i organització al qual hagen optat, s’ha considerat, a fi de fer possible la plena igualtat i mobilitat interadministrativa, classificar els llocs de treball en atenció a l’exigència d’un nivell de titulació propi del grup professional o, si és el cas, una titulació concreta a causa de la especificitat de les funcions i tasques que en aquests llocs de treball es desenvoluparan .

La relació de llocs de treball ha sigut negociada en l’àmbit de la Mesa de Negociació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, composta per representants de Comissions Obreres, FeSP-UGT i STAS-Intersindical Valenciana i de la mateixa agència, en diverses sessions, reflectides en les actes de 22 de desembre de 2017 i de 9 de gener, de 16 de gener i de 26 de gener de 2018, l’Acord de 2 de febrer de 2018 i l’escrit d’11 de febrer de 2018 d’FeSP-UGT.

Per tot el que s’ha exposat, de conformitat amb el que disposa l’article 26 de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44675

Fraude y la Corrupción de la Comunitat Valenciana, y el nombramiento de la Presidencia de Les Corts mediante Resolución de 29 de mayo de 2017 (DOGV número 8.052, de 31.05.2017),

RESUELVO

Primero. Aprobar la relación de puestos de trabajo de la Agencia de Prevención y Lucha contra el Fraude y la Corrupción de la Comunitat Valenciana, que figura en el anexo de esta resolución.

Segundo. Dejar sin efecto la relación de puestos de trabajo prevista en la Resolución de 28 de julio de 2017, del director de la Agencia de Prevención y Lucha contra el Fraude y la Corrupción de la Comunitat Valenciana, por la que se aprobaba la estructura orgánica provisional de la misma y se ofrecía cubrir provisionalmente puestos a funcionarios y funcionarias de carrera de las distintas administraciones públicas.

Tercero. La presente resolución tendrá efectos desde el día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana .

Cuarto. Publicar la relación de puestos de trabajo en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Esta resolución pone fin a la vía administrativa y contra la misma podrá interponerse recurso contencioso-administrativo en el plazo de dos meses, contados desde el día siguiente de su publicación, ante el juzgado de lo contencioso-administrativo que corresponda. No obstante, podrá interponerse potestativamente recurso de reposición en el plazo de un mes, contado desde el día siguiente de su publicación, ante el mismo órgano que dictó el acto que se recurre. Todo ello de conformidad con lo que establecen los artículos 112, 114, 115, 123 y 124 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del procedimiento administrativo común de las administraciones públicas, y los artículos 8, 14.2 y 46 de la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la jurisdicción contencioso-administrativa.

València, 1 de marzo de 2018

El director de la Agencia de Prevención y Lucha contra el Fraude y la Corrupción de la Comunitat Valenciana

Joan A. Llinares Gómez

Corrupció de la Comunitat Valenciana, i el nomenament de la Presidència de les Corts mitjançant la Resolució de 29 de maig de 2017 (DOGV número 8.052, de 31.05.2017),

RESOLC

Primer. Aprovar la relació de llocs de treball de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, que figura en l’annex d’aquesta resolució.

Segon. Deixar sense efecte la relació de llocs de treball prevista en la Resolució de 28 de juliol de 2017, del director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, per la qual s’aprovava l’estructura orgànica provisional d’aquesta i s’oferia cobrir provisionalment llocs a funcionaris i funcionàries de carrera de les diferents administracions públiques.

Tercer. Aquesta resolució tindrà efectes des del dia següent al de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana .

Quart. Publicar la relació de llocs de treball en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana .

Aquesta resolució posa fi a la via administrativa i contra ella podrà interposar-se recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptats des de l’endemà de la publicació, davant el jutjat contenciós administratiu que corresponga. Això no obstant, es podrà interposar potestati-vament recurs de reposició en el termini d’un mes, comptat des de l’endemà de la publicació, davant del mateix òrgan que va dictar l’acte que es recorre. Tot això de conformitat amb el que estableixen els articles 112, 114, 115, 123 i 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i els articles 8, 14.2 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

València, 1 de març de 2018

El director de l’Agència de Prevenció i Lluita

contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana Joan A. Llinares Gómez

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44676

ANNE

X RE

LACI

Ó D

E LL

OCS

DE

TREB

ALL,

AGÈ

NCIA

DE

PREV

ENCI

Ó I

LLUI

TA C

ONT

RA E

L FRA

U I L

A CO

RRUP

CIÓ

DE

LA C

OM

UNIT

AT V

ALEN

CIAN

A

Nº

LLO

C DE

NOM

INAC

IÓ

LOCA

LITA

T RÈ

G.

JC.

GR.

NIVE

LL

CD.

NIVE

LL

CE

FORM

A PR

OV.

RE

QUI

SITS

M

ÈRIT

S

1 Ca

p de

Gab

inet

de

Rela

cion

s Ins

tituc

iona

ls,

Com

unic

ació

i Pa

rtici

paci

ó Va

lènc

ia

F A1

30

50

LD

-AP

(3

)

2 Ad

min

istra

dor/

a Va

lènc

ia

F A1

30

50

LD

-AP

Llic

enci

at/d

a (d

ret,

econ

òmiq

ues o

equ

ival

ent)

(1)

3 Di

rect

or/a

d’A

nàlis

i i In

vest

igac

ió

Valè

ncia

F

A1

30

50

LD -A

P

(1)

4 Di

rect

or/a

de

Prev

enci

ó, F

orm

ació

i Do

cum

enta

ció

Valè

ncia

F

A1

30

50

LD -A

P

5 Di

rect

or/a

d’A

ssum

ptes

Juríd

ics

Valè

ncia

F

A1

30

50

LD -A

P Ll

icen

ciat

/da

dret

o e

quiv

alen

t

6 C

ap d

e Se

rvei

d’A

nàlis

i i A

valu

ació

Va

lènc

ia

F A1

28

50

LD

-AP

(1

) 7

Cap

de S

erve

i d’E

ns Lo

cals

i Sec

tor P

úblic

Loca

l Va

lènc

ia

F A1

28

50

LD

-AP

(1

) 8

Cap

de S

erve

i de

Gene

ralit

at i

Sect

or P

úblic

Aut

onòm

ic

Valè

ncia

F

A1

28

50

LD -A

P

(1)

9 Ca

p de

Ser

vei d

e Si

stem

es d

’Info

rmac

ió

Valè

ncia

F

A1

28

50

LD -A

P Ll

icen

ciat

/da

info

rmàt

ica/ S

uper

ior t

ècni

c en

en

giny

eria

info

rmàt

ica o

tele

com

unic

acio

ns

(2)

10

Cap

de S

erve

i de

Prev

enci

ó i D

ocum

enta

ció

Valè

ncia

F

A1

28

50

LD -A

P

11

Cap

de

Serv

ei d

’Ass

umpt

es Ju

rídic

s Va

lènc

ia

F A1

28

50

LD

-AP

Llic

enci

at/d

a dr

et o

equ

ival

ent

12

Cap

d’Un

itat d

e Ge

stió

Adm

inist

rativ

a Va

lènc

ia

F A1

/A2

26

49

CE -A

P Ll

icen

ciat

/da

(dre

t, ec

onòm

ique

s o e

quiv

alen

t) (1

)

13

Cap

d’Un

itat d

e Ge

stió

Eco

nòm

ica

Valè

ncia

F

A1/A

2 26

49

CE

-AP

Llic

enci

at/d

a (d

ret,

econ

òmiq

ues o

equ

ival

ent)

(1)

14

Cap

d’Un

itat d

’Anà

lisi d

e De

spes

a Pú

blic

a Va

lènc

ia

F A1

/A2

26

49

CE -A

P

(1)

15

Cap

d’Un

itat d

´Ava

luac

ió

Valè

ncia

F

A1/A

2 26

49

CE

-AP

(1

)

16

Cap

d’Un

itat d

’Ens

Loca

ls i S

ecto

r Púb

lic Lo

cal

Valè

ncia

F

A1/A

2 26

49

CE

-AP

(1

) 17

Ca

p d’

Unita

t de

Gene

ralit

at i

Sec

tor P

úblic

Aut

onòm

ic

Valè

ncia

F

A1/A

2 26

49

CE

-AP

(1

) 18

Ca

p d’

Unita

t de

Coor

dina

ció

Info

rmàt

ica

Valè

ncia

F

A1

26

49

CE -A

P Ll

icen

ciat

/ada

info

rmàt

ica/ S

uper

ior t

ècni

c en

en

giny

eria

info

rmàt

ica o

tele

com

unic

acio

ns

(2)

19

Cap

d’Un

itat d

e Pr

oduc

ció

i Exp

lota

ció

dels

Sist

emes

Info

rmàt

ics

Valè

ncia

F

A1

26

49

CE -A

P Ll

icen

ciat

/ada

info

rmàt

ica/ S

uper

ior t

ècni

c en

en

giny

eria

info

rmàt

ica o

tele

com

unic

acio

ns

(2)

20

Tècn

ic/a

Va

lènc

ia

F A1

24

46

C

-AP

21

Tècn

ic/a

Va

lènc

ia

F A1

24

46

C

-AP

22

Tècn

ic/a

Va

lènc

ia

F A1

24

46

C

-AP

23

Tècn

ic/a

Va

lènc

ia

F A1

24

46

C

-AP

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44677

24

Tècn

ic/a

juríd

ic/a

Va

lènc

ia

F A1

24

46

C

-AP

Llic

enci

at/a

da d

ret o

equ

ival

ent

25

Secr

etar

i/ària

de

dire

cció

Va

lènc

ia

F C1

/C2

16

35

LD -A

P

(4)

26

Cap

d’eq

uip

Valè

ncia

F

C1

18

26

C –

AP

27

Cap

d’eq

uip

Valè

ncia

F

C1

18

26

C –

AP

28

Cap

de n

egoc

iat

Valè

ncia

F

C1/C

2 16

22

C

– AP

29

Ca

p de

neg

ocia

t Va

lènc

ia

F C1

/C2

16

22

C –

AP

30

Cap

de n

egoc

iat

Valè

ncia

F

C1/C

2 16

22

C

– AP

31

Cap

de n

egoc

iat

Valè

ncia

F

C1/C

2 16

22

C

– AP

32

Suba

ltern

/a su

perv

isor/

a Va

lènc

ia

F AP

F 01

-01

12

16

C –

AP

MÈR

ITS:

ABRE

VIAT

URES

: (1

) Hav

er e

xerc

it fu

ncio

ns d

e co

ntro

l en

adm

. púb

lique

s i/o

de

gest

ió e

conò

mic

a i a

dmin

istra

tiva

F

F

unci

onar

is/es

de

carr

era

(2) A

cred

itació

de

cone

ixem

ents

en

gest

ió d

e pr

ojec

tes,

dire

cció

o a

udito

ria d

e sis

tem

es d

’info

rmac

ió i

com

unic

acio

ns

LD

Lliu

re d

esig

naci

ó (3

) Con

eixe

men

t d’a

nglè

s i fr

ancè

s

AP

Obe

rt a

altr

es a

dmin

istra

cion

s (4

) Con

eixe

men

t d’a

nglè

s

CE

C

oncu

rs e

spec

ífic

C

C

oncu

rs

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44678

ANEX

O

RELA

CIÓ

N DE

PUE

STO

S DE

TRA

BAJO

, AGE

NCIA

DE

PREV

ENCI

ÓN

Y LU

CHA

CONT

RA E

L FRA

UDE

Y LA

CO

RRUP

CIÓ

N DE

LA C

OM

UNIT

AT V

ALEN

CIAN

A

Nº

PUES

TO

DENO

MIN

ACIÓ

N

LOCA

LIDA

D RÉ

G. JC

. GR

. NI

VEL

CD.

NIVE

L CE

FO

RMA

PRO

V.

REQ

UISI

TOS

MÉR

ITO

S

1 Je

fe/a

de

Gabi

nete

de

Rela

cion

es In

stitu

cion

ales

, Co

mun

icac

ión

y Pa

rtic

ipac

ión

Valè

ncia

F

A1

30

50

LD -A

P

(3)

2 Ad

min

istra

dor/

a Va

lènc

ia

F A1

30

50

LD

-AP

Lice

ncia

do/a

(der

echo

, eco

nóm

icas

o

equi

vale

nte)

(1

)

3 Di

rect

or/a

de

Anál

isis e

Inve

stig

ació

n Va

lènc

ia

F A1

30

50

LD

-AP

(1

) 4

Dire

ctor

/a d

e Pr

even

ción

, For

mac

ión

y Do

cum

enta

ción

Valè

ncia

F

A1

30

50

LD -A

P

5 Di

rect

or/a

de

Asun

tos J

uríd

icos

Va

lènc

ia

F A1

30

50

LD

-AP

Lice

ncia

do/a

der

echo

o e

quiv

alen

te

6 Je

fe/a

de

Serv

icio

de A

nális

is y

Eval

uaci

ón

Valè

ncia

F

A1

28

50

LD -A

P

(1)

7 Je

fe/a

de

Serv

icio

de E

ntes

Loca

les y

Sec

tor P

úblic

o Lo

cal

Valè

ncia

F

A1

28

50

LD -A

P

(1)

8 Je

fe/a

de

Serv

icio

de G

ener

alita

t y

Sect

or P

úblic

o Au

tonó

mic

o Va

lènc

ia

F A1

28

50

LD

-AP

(1

) 9

Jefe

/a d

e Se

rvici

o de

Sist

emas

de

Info

rmac

ión

Valè

ncia

F

A1

28

50

LD -A

P Li

cenc

iado

/a in

form

ática

/ Sup

erio

r téc

nico

en

inge

nier

ía in

form

ática

o te

leco

mun

icac

ione

s (2

) 10

Je

fe/a

de

Serv

icio

de P

reve

nció

n y

Docu

men

tació

n Va

lènc

ia

F A1

28

50

LD

-AP

11

Jefe

/a d

e Se

rvici

o de

Asu

ntos

Juríd

icos

Va

lènc

ia

F A1

28

50

LD

-AP

Lice

ncia

do/a

der

echo

o e

quiv

alen

te

12

Jefe

/a d

e U

nida

d de

Ges

tión

Adm

inist

rativ

a Va

lènc

ia

F A1

/A2

26

49

CE -A

P Li

cenc

iado

/a (d

erec

ho, e

conó

mic

as o

eq

uiva

lent

e)

(1)

13

Jefe

/a d

e U

nida

d de

Ges

tión

Econ

ómic

a Va

lènc

ia

F A1

/A2

26

49

CE -A

P Li

cenc

iado

/a (d

erec

ho, e

conó

mic

as o

eq

uiva

lent

e)

(1)

14

Jefe

/a d

e U

nida

d de

Aná

lisis

de G

asto

Púb

lico

Valè

ncia

F

A1/A

2 26

49

CE

-AP

(1

) 15

Je

fe/a

de

Uni

dad

de E

valu

ació

n Va

lènc

ia

F A1

/A2

26

49

CE -A

P

(1)

16

Jefe

/a d

e U

nida

d de

Ent

es Lo

cale

s y S

ecto

r Púb

lico

Loca

l Va

lènc

ia

F A1

/A2

26

49

CE -A

P

(1)

17

Jefe

/a d

e U

nida

d de

Gen

eral

itat

y Se

ctor

Púb

lico

Auto

nóm

ico

Valè

ncia

F

A1/A

2 26

49

CE

-AP

(1

) 18

Je

fe/a

de

Uni

dad

de C

oord

inac

ión

Info

rmát

ica

Valè

ncia

F

A1

26

49

CE -A

P Li

cenc

iado

/a in

form

ática

/ Sup

erio

r téc

nico

en

inge

nier

ía in

form

ática

o te

leco

mun

icac

ione

s (2

) 19

Je

fe/a

de

Uni

dad

de P

rodu

cció

n y

Expl

otac

ión

de

los S

istem

as In

form

ático

s Va

lènc

ia

F A1

26

49

CE

-AP

Lice

ncia

do/a

info

rmát

ica/ S

uper

ior t

écni

co e

n in

geni

ería

info

rmát

ica o

tele

com

unic

acio

nes

(2)

20

Técn

ico/

a Va

lènc

ia

F A1

24

46

C

-AP

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44679

21

Técn

ico/

a Va

lènc

ia

F A1

24

46

C

-AP

22

Técn

ico/

a Va

lènc

ia

F A1

24

46

C

-AP

23

Técn

ico/

a Va

lènc

ia

F A1

24

46

C

-AP

24

Técn

ico/

a ju

rídic

o/a

Valè

ncia

F

A1

24

46

C -A

P Li

cenc

iado

/a d

erec

ho o

equ

ival

ente

25

Secr

etar

io/a

de

dire

cció

n Va

lènc

ia

F C1

/C2

16

35

LD -A

P

(4)

26

Jefe

/a d

e eq

uipo

Va

lènc

ia

F C1

18

26

C

– AP

27

Je

fe/a

de

equi

po

Valè

ncia

F

C1

18

26

C –

AP

28

Jefe

/a d

e ne

goci

ado

Valè

ncia

F

C1/C

2 16

22

C

– AP

29

Je

fe/a

de

nego

ciad

o Va

lènc

ia

F C1

/C2

16

22

C –

AP

30

Jefe

/a d

e ne

goci

ado

Valè

ncia

F

C1/C

2 16

22

C

– AP

31

Jefe

/a d

e ne

goci

ado

Valè

ncia

F

C1/C

2 16

22

C

– AP

32

Suba

ltern

o/a

supe

rviso

r/a

Valè

ncia

F

APF

01-0

1 12

16

C

– AP

MÉR

ITO

S:

A

BREV

IATU

RAS:

(1

) Hab

er e

jerc

ido

func

ione

s de

cont

rol e

n ad

min

istra

cion

es p

úblic

as i/

o de

ges

tión

econ

ómic

a y

adm

inist

rativ

a

F

Func

iona

rios/

as d

e ca

rrer

a (2

) Acr

edita

ción

de co

noci

mie

ntos

en

gest

ión

de p

roye

ctos

, dire

cció

n o

audi

toria

de

siste

mas

de

info

rmac

ión

y co

mun

icac

ione

s

LD L

ibre

des

igna

ción

(3

) Con

ocim

ient

os d

e in

glés

y fr

ancé

s

AP A

bier

to a

otr

as a

dmin

istra

cion

es

(4) C

onoc

imie

ntos

de

ingl

és

CE

Con

curs

o es

pecí

fico

C

Co

ncur

so

BOC número 266 ¦ 18-04-2018 Pàg. 44680

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES CORTSSubscripcions: Servei de Publicacions de les Corts<[email protected]>Plaça de Sant Llorenç, 4 • 46003 València Telèfon: 96 387 61 00<http://www.cortsvalencianes.es>Edita: Servei de Publicacions de les CortsISSN: 1136-3339Dipòsit legal: V-319-1983

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES CORTSSubscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts

<[email protected]>Plaza de San Lorenzo, 4 • 46003 Valencia

Teléfono: 96 387 61 00<http://www.cortsvalencianes.es>

Edita: Servicio de Publicaciones de Les CortsISSN: 1136-3339

Depósito legal: V-319-1983

BUTLLETÍ OFICIAL - cortsvalencianes.es€¦ · Proposició no de llei sobre la conciliació...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ OFICIAL - cortsvalencianes.es€¦ · Proposició no de llei sobre la conciliació...