C2. Tecnologia Digital

COMPETNCIA 2: Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu.

Mdul 1: Introducci a les TIC, maquinari, programari i llicncies

1. OBJECTIUS 2. LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI 3. EL PC I CONCEPTE DORDINADOR 4. TIPUS DE LLICNCIES 5. PROGRAMARI LLIURE I PROGRAMARI DE PROPIETAT

CFA Les Bernardes

1.- OBJECTIUS Conixer els conceptes bsics de les tecnologies dinformaci i comunicaci Identificar les diferncies principals entre programari lliure i programari de propietat

2.- LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI Les TIC sn eines, suports i canals que ens permeten gestionar la informaci. Les TIC han transformat les nostres estructures econmiques, socials i culturals. Lordinador no s lnic dispositiu que permet gaudir-ne: el telfon mbil i la televisi han adoptat la tecnologia digital. Lemmagatzematge de dades en suports petits, lautomatitzaci de tasques i la interactivitat sn alguns dels altres avantatges de les TIC.

Qu sn les TIC?No sn cap frmula mgica, per, tal com va assenyalar el 2003 laleshores Secretari General de les Nacions Unides, Kofi Annan, poden millorar la vida de tots els habitants del planeta. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) sn eines, suports i canals que ens permeten gestionar la informaci. Aix vol dir trobar-la, transformar-la, emmagatzemar-la i distribuirla. Fins fa poc, i de fet en alguns mbits encara se les anomena aix, se les coneixia com a Noves Tecnologies. Una definici que tamb es podia aplicar al telfon a finals del segle XIX. I, no cal dirho, a la televisi, que es va popularitzar a la dcada dels 50. Les TIC sn, per tant, un concepte dinmic, en constant transformaci, que inclou eines que afavoreixen lintercanvi dinformaci en el mn actual. Per aix, tot i que no sn nous, el telfon i la televisi en formen part, juntament amb lordinador, que ha esdevingut lelement aglutinador de tot plegat grcies a la connexi a Internet. Potser per aquesta ra sassocien indefectiblement a la informtica i els seus cosins germans, la telemtica i el multimdia. Per representen molt ms que aix i vertebren la Societat del Coneixement.

Avantatges en la vida diriaLes TIC han suposat un revulsiu sense precedents en la manera de comunicar-se, ja que han canviat molts aspectes de la nostra vida i han transformat les nostres estructures econmiques, socials i culturals. A travs de lordinador, del telfon mbil o de qualsevol altre aparell amb connexi a Internet, podem accedir a una quantitat ingent dinformaci, fer gestions burocrtiques, consultar els nostres comptes bancaris, parlar amb els familiars que sn lluny, demanar cita amb el metge o apuntar-nos a un curs per millorar les nostres capacitats professionals, per esmentar-ne noms algunes possibilitats.

C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu

2

CFA Les Bernardes

Avui dia es fa difcil que en puguem prescindir perqu sn necessries en la majoria dactivitats i, a ms, les faciliten i agiliten de forma extraordinria.

Tecnologies digitals arreuLordinador ja no s lnic dispositiu que ens permet gaudir dels avantatges de les TIC. El desenvolupament de nous protocols i tecnologies de banda ampla per a mbil han fet que moltes de les consultes i gestions es puguin traslladar a aquest petit terminal que sempre portem a sobre. Els anomenats mbils 3G, de tercera generaci, poden connectar-se a Internet a una velocitat semblant a la duna ADSL. Aquests terminals inclouen aplicacions que ens permeten participar a les xarxes socials, cercar informaci, mirar una adrea als mapes de Google o intercanviar fotografies amb un altre usuari mitjanant la mateixa xarxa o b mitjanant Bluetooth, una tecnologia que permet lintercanvi de veu i dades a travs dun enlla per radiofreqncia. De la mateixa manera, la Televisi Digital Terrestre o TDT ha revolucionat la recepci daquest mitj, multiplicant el nombre de canals que hi podem veure i millorant de manera substancial la qualitat de la imatge, sobretot quan es transmet en HD (High Definition o Alta Definici). Hi ha qui diu, per, que el futur de la televisi tamb passa per Internet. La xarxa ja ofereix la possibilitat de veure canals de televisi o programes especfics amb bona qualitat grcies a la tecnologia de l'streaming o flux de dades, que permet el visionat dun arxiu audiovisual sense que lusuari se lhagi de descarregar a lordinador. El desenvolupament de nous algoritmes de compressi del senyal audiovisual i daparells de televisi amb connexi per PC tamb ha facilitat el llanament daparells que uneixen la televisi i el PC i que exporten les possibilitats dInternet al comandament a distncia. Sn els anomenats Media Center.

Importncia de la tecnologia digitalAix doncs, les TIC potencien la proliferaci de canals de comunicaci de diferents tipus. Tamb permeten lemmagatzematge de quantitats ingents de dades en petits suports com ara llapis USB, discos durs porttils o targetes de memria. Pensem que un llapis USB d1GB pot desar lequivalent a 1.000 llibres de 100 pgines. Potencien igualment lautomatitzaci de tasques i la interactivitat tant amb programes o sistemes experts com amb altres usuaris, i constitueixen un instrument que millora la nostra capacitat mental.

3. EL PC I CONCEPTE DORDINADOR Lordinador s un dispositiu electrnic que permet processar dades, emmagatzemar-les i redistribuir-les. 3


CFA Les Bernardes

El Personal Computer dIBM va marcar un punt dinflexi en la venda dordinadors, i les sigles que lidentificaven designen ara qualsevol mquina. El PC sassocia al sistema operatiu de Microsoft, Windows. Per hi ha alternatives, com ara el Mac dApple o el Linux. La potncia dels ordinadors no deixa daugmentar mentre que el seu preu es mant estable o fins i tot baixa. Actualment, lordinador permet realitzar tot tipus de tasques.

LordinadorUn ordinador s una mquina que pot realitzar tasques molt diverses, desar dades i modificar-les. Est compost bsicament per un processador, que processa les dades, una memria central que les emmagatzema i uns dispositius dentrada i sortida de la informaci. Aquests elements constitueixen els elements fsics de la mquina i sanomenen maquinari. Els elements que integren les eines digitals per treballar amb les dades sanomenen programari.

Levoluci del PCTot i que abans ja existien sistemes programables, es considera que el primer ordinador es va completar el novembre de 1945, per encrrec del Ministeri de Defensa dels Estats Units. Sanomenava ENIAC (Electronic Numerical Integrator Analyzor and Computer). Pesava tres tones i ocupava diverses habitacions, per va iniciar la revoluci que ms endavant va permetre construir ordinadors ms petits i rpids.

Uns anys desprs, el 1969, el mateix any que naixia Internet, lempresa Texas Instruments treia al mercat el primer microprocessador. A partir daleshores, levoluci de lordinador ha estat imparable. El 1977, Steve Jobs i Steve Vozniak van llanar lApple II, que aleshores costava 1.195 dlars (uns 870 euros).


4

CFA Les Bernardes

El 1981, IBM va treure al mercat, a un preu relativament assequible per a tothom, el seu Personal Computer (Ordinador Personal), amb tant dxit que les sigles que lidentificaven han passat a designar la majoria de microordinadors. El mateix any, Microsoft entrava en escena amb el sistema operatiu MS-DOS, prou senzill en aquell moment com per integrar-se en un ordinador domstic.

Mquines histriquesAlguns models han deixat petjada en milers daficionats a la informtica, sobretot pel que fa als videojocs, com ara el Sinclair ZX Spectrum, un dels microordinadors domstics ms populars dels anys 80 a Europa. Es va llanar el 23 dabril de 1982 i encara ara continua tenint els seus fans, que juguen als jocs que incorpora mitjanant emuladors.

ZX Spectrum de 48 k. Font: Wikipedia

Lagost de 1982 tamb va aparixer el Commodore 64, fabricat per Commodore Internacional, que tenia una capacitat grfica i una memria molt per sobre dels seus competidors. C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 5

CFA Les Bernardes

Commodore 64

Potenciant encara ms les capacitats multimdia de la mquina, uns anys ms tard, Commodore va posar al mercat lAmiga, que va fer les delcies dels amants dels videojocs.

El PC, avuiDes daquests models, les millores que shan integrat en els PC han estat espectaculars. Avui dia, un PC s prou potent com per fer de servidor daltres mquines, estar connectat a Internet amb banda ampla, treballar amb diferents eines dofimtica i gestionar imatges, udio i vdeo. Aix el converteix en una eina ideal per consultar tota mena dinformaci, escoltar canons, veure pellcules, comprar, fer gestions bancries o relacionar-se amb daltres persones. Quan es parla de PC, el ms usual s associar la mquina al sistema operatiu Windows amb un processador X86, per cal tenir present que tamb es pot optar pels ordinadors Macintosh dApple o pel sistema operatiu lliure Linux. Segons la Llei de Moore, el nombre de transistors en un circuit integrat es duplica cada 18 mesos. Aix implica que les capacitats dun ordinador augmenten sense parar, i per aix ens ofereixen nous models a les botigues per un preu similar. Hi ha experts que asseguren, per, que un bon ordinador costa sempre el mateix. El que canvien sn les seves prestacions.

ComponentsEls components bsics de lordinador sn el processador, la placa mare, la memria, la targeta de vdeo, el disc dur, la targeta de so i la gravadora de CD/ DVD.

Aquests elements, integrats a la torre de la mquina, van acompanyats de diferents elements auxiliars o perifrics que ens permeten realitzar diferents tasques. El primer s la pantalla, que possibilita la visualitzaci de la informaci. Tamb tenim el ratol, que va ser desenvolupat el 1964; el teclat, en qu varia la disposici de les lletres i smbols segons la zona geogrfica i la parla de lusuari, i la impressora, que permet fer cpies en paper de dades electrniques. C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 6

CFA Les Bernardes

Els darrers anys sha generalitzat ls dels porttils, menys pesants i igual de potents que els ordinadors de sobretaula. Tenen la particularitat que no disposen de ratol, sin de mousepad, una superfcie plana al teclat que permet controlar el punter a la pantalla, o b de trackball, una boleta amb les mateixes funcions. Per sempre ofereixen la possibilitat dafegir-nhi un de convencional a travs del port USB.

4. TIPUS DE LLICNCIES1. Les llicncies estableixen un acord entre lautor dun programari o contingut i lusuari que lutilitza. Nhi ha de diferents tipus. 2. El Copyright estableix que tots els drets de lobra estan reservats i que ens cal perms per utilitzar-la. 3. El Copyleft permet que lusuari modifiqui lobra, la copi i la distribueixi. Una de les llicncies ms conegudes de Copyleft s GPL que llicencia GNU/Linux. 4. Creative Commons proposa que lautor decideixi quins sn els drets que vol reservar respecte de la seva obra. 5. Altres llicncies a destacar en lmbit del programari lliure sn MPL i les destil BSD. Les llicncies estan destinades a protegir la creaci. Poden restringir-ne el territori daplicaci, la durada o qualsevol altre aspecte. Nhi ha de diferents tipus. Veiem-los.

Qu s una llicncia?Una llicncia s una autoritzaci formal que lautor dun programa o duna obra intellectual concedeix a lusuari perqu aquest lutilitzi si naccepta les condicions. s, aix doncs, una manera de protegir lobra que la llei vigent proporciona i que atorga a lautor el dret dautoritzar o de limitar-ne ls. En aquest sentit, poden haver-hi diferents tipus de protecci que determinen el que lusuari pot fer o no amb el producte llicenciat.

Copyright: Tots els drets reservatsTothom sap el que vol dir la C encerclada, el fams Copyright. Indica que una obra t tots els drets reservats, que est protegida per un perode de temps determinat i que, per fer-la servir, necessitem el perms de lautor. Els drets dautor es poden aplicar a obres originals literries, dramtiques, musicals, artstiques i intellectuals, per no a treballs que no tenen una forma dexpressi tangible. s a dir, que les idees o els conceptes no poden tenir Copyright. Tampoc no es pot aplicar aquesta protecci a documents fets amb informaci ds pblic, com ara calendaris, o taules de pes i estatura, per citar-ne noms un parell dexemples.

CopyleftCom a alternativa a les restriccions imposades pel Copyright a lhora de copiar i distribuir una obra, trobem el Copyleft, que es representa amb una C invertida. Aquest concepte inclou un conjunt de llicncies que permeten que lusuari pugui fer servir una obra, modificar-la i redistribuir-la, tant en el seu format original com en les seves versions derivades. Per tant, en un sentit estrictament no legal, C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 7

CFA Les Bernardes

el Copyleft s el contrari del Copyright. El concepte, no pas el terme, va ser ideat per Richard Stallman, el creador del moviment del programari lliure, que va llicenciar el projecte GNU amb la llicncia GPL (General Public Licence). Aquesta sha convertit en una de les llicncies ms utilitzades pel programari lliure. De fet, s la que fan servir el 60% dels programes daquestes caracterstiques. Permet la modificaci i redistribuci del programari, per noms sota la mateixa llicncia, perqu lautor conservi els seus drets. Contrriament al que es pot pensar, les llicncies Copyleft no sn el regne del tot shi val. Molta gent no les veu compatibles amb la retribuci per la feina feta, per distribudors comercials de sistemes basats en GNU/Linux, com Red Hat i Mandrake, han demostrat que es pot desenvolupar un negoci al voltant duna creaci amb Copyleft sense comprometre la distribuci i creaci de nou coneixement per a la comunitat.

Creative Commons: Alguns drets reservatsEntre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats". Creative Commons, fundada el 2001 als Estats Units, s una organitzaci sense nim de lucre que defensa que no tots els creadors, siguin del tipus que siguin, volen mantenir tots els drets reservats sobre el seu treball. s ms, consideren normal que es modifiqui i distribueixi sota unes condicions determinades. Aix, ofereix diferents tipus de llicncies, identificades amb el smbol de les dues C, per registrar les obres amb alguns drets reservats.

Lautor s qui escull com ho vol fer, sota quatre premisses bsiques. Pot decidir que la seva obra sigui copiada, distribuda i exhibida sempre que es reconegui la seva autoria (Reconeixement), exigir que no sen faci un s comercial (No comercial), que no es faci servir per fer una obra derivada de loriginal (Sense obres derivades) o b que es modifiqui i es distribueixi per sota la mateixa llicncia que el material original (Compartir igual). Amb la combinaci daquestes quatre condicions, es componen sis llicncies que poden satisfer la necessitat de reconeixement de lautor en diferents graus.

Altres llicncies de programari lliureUn altre tipus de llicncia que cal destacar en lmbit del programari lliure s lMPL (Mozilla Public License). La va utilitzar Netscape Communications Corp. per alliberar el navegador Netscape Communicator 4.0 i comenar el projecte Mozilla. Promou de forma efica la creaci de programari lliure mitjanant la collaboraci. Finalment, tamb es poden mencionar les llicncies BSD, utilitzades en programes amb el sistema operatiu del mateix nom, que sn molt permissives i compatibles amb GPL. Hi ha qui diu que asseguren lautntic programari lliure perqu lusuari pot decidir-ho tot, fins i tot redistribuir un programa modificat com a no lliure. Per tamb hi ha qui assegura que tenen lefecte contrari.


8

CFA Les Bernardes

5.- PROGRAMARI LLIURE I PROGRAMARI DE PROPIETAT1. El programari lliure s una alternativa segura al programari de propietat. 2. Lliure no vol dir gratut. El programari lliure dna als usuaris la llibertat que els pren el programari de propietat. 3. Les aplicacions de programari lliure permeten llegir fitxers de programari propietari. Malauradament, aix no passa a la inversa. 4. Tot i que no hi ha suport oficial per a les aplicacions de programari lliure, al darrere hi ha una gran comunitat de desenvolupadors que pot arreglar errors en poc temps. 5. Entre els exemples ms coneguts de programari lliure figuren el sistema operatiu GNU/Linux, el navegador Firefox, el programa de retoc dimatges Gimp i el paquet dofimtica OpenOffice.

Maquinari i programariLordinador s com una caixa deines que permet realitzar un munt de tasques. La carcassa inclou un processador de dades, una memria per emmagatzemar-les i dispositius dentrada i sortida daquestes dades. Aquests elements fsics constitueixen el que sanomena maquinari. Les eines per modificar les dades, s a dir, per escriure documents, per veure o retocar imatges, per escoltar canons, etc., constitueixen el que sanomena programari. Per poder funcionar i perqu ens hi puguem comunicar, lordinador necessita un sistema operatiu que tradueixi les nostres ordres a un llenguatge entenedor per a la mquina, i a la inversa. Al mercat hi ha diversos sistemes operatius, com ara Mac, GNU/Linux, UNIX o BSD, per el ms conegut s Windows de Microsoft. La majoria dordinadors que es compren a les botigues el porten installat i el paguem en adquirir la mquina. Aix tamb passa amb els ordinadors Macintosh dApple. GNU/Linux s lalternativa gratuta als dos sistemes anteriors.

Programari Lliure i de PropietatParlar de programari lliure s parlar de llibertat i no de diners, tot i que en angls free t els dos sentits (gratut i lliure). De fet, aix s el que remarca de forma insistent Richard Stallman, creador del projecte GNU (acrnim de GNUs not UNIX), que es va iniciar el 1984, i de la Free Software Foundation (FSF), organitzaci que el difon. Per a ell, refusar de compartir informaci s una promesa de traci a la resta del mn perqu la missi de la cincia i la tecnologia s treballar en benefici de la humanitat.

Per aix va definir que, en el moviment del programari lliure, lusuari forma part del sistema i t la llibertat dutilitzar el programa com vulgui i de modificar-lo com ms li convingui, a ms de copiarlo i distribuir-lo a daltres usuaris. Aquestes propietats van lligades a quatre graus de llibertat que Stallman defineix de la manera segent: el grau 0 permet executar un programa. El grau 1, estudiar el codi per satisfer les nostres necessitats. El grau 2, ajudar els vens, distribuint-ne cpies; i, finalment, el grau 3, que permet ajudar la comunitat tot arreglant els problemes detectats. Els graus 1, 2 i 3 sn els que distingeixen C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 9

CFA Les Bernardes

el programari lliure, el qual, segons Stallman, compta amb millor suport tcnic que el software propietari i s ms segur. El programari lliure sassocia al codi obert (Open Source, en angls), s a dir, a la possibilitat daccedir al que podria ser lesquelet del programa per modificarlo i millorar-lo, per no s el mateix. Stallman insisteix que el moviment Open Source noms proporciona raons tecnolgiques i deixa de banda la dimensi tica del programari lliure. Molts programes que tenen el codi font disponible no atorguen als usuaris la llibertat de redistribuir-lo i en restringeixen ls comercial.El logo de Linux. Font:CreativeCommons.

En contraposici al programari lliure, el programari propietari s aquell que est subjecte a una llicncia ds que limita el que lusuari pot fer amb ell. Molts, per, prefereixen pagar aquesta llicncia per assegurar-se que al darrere hi ha una gran corporaci que pot respondre si hi ha problemes. Sovint, aix no s cap garantia i molts errors i forats de seguretat sarreglen abans apellant a la comunitat, en el cas del programari lliure, que no pas recorrent a lempresa. Noms cal comparar, per exemple, el ritme dactualitzaci del navegador Firefox amb el de lInternet Explorer de Microsoft.

Avantatges i inconvenients del programari lliureA ms de les llibertats assenyalades per lFSF, el programari lliure t altres avantatges, com ara que hi ha aplicacions per a totes les plataformes (Linux, Windows, Mac OS) que sn gratutes, o a un preu generalment ms baix que les propietries, i que sn molt estables, ja que els errors es poden arreglar rpidament. Per tamb presenta inconvenients. Algunes aplicacions que corren sota Linux sn un pl complicades dinstallar i, de vegades, presenten problemes dincompatibilitat amb el maquinari.

Aplicacions diferents en cada casEl programari lliure proporciona alternatives gratutes i de qualitat a programes ds corrent que requereixen llicncia ds. Entre els exemples ms coneguts figuren els sistemes operatius GNU/Linux, BSD i Open Solaris, que constitueixen una alternativa a Windows i Macintosh. Els entorns de finestres KDE i Gnome fan que lusuari gaireb no noti la diferncia amb la manera de funcionar de Windows. Ubuntu tamb s una soluci fora accessible per a usuaris novells. Fa un temps es deia que els sistemes operatius alternatius tenien limitacions grfiques i audiovisuals, per avui dia es disposa de solucions multimdia molt avanades per a aquests entorns. Pel que fa a les eines Internet, cal destacar el projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird. En lentorn grfic, el programa ms utilitzat s el Gimp, que t prestacions semblants al Photoshop dAdobe.


10

CFA Les Bernardes

I, finalment, cal esmentar laplicaci ofimtica OpenOffice, que presenta les mateixes opcions que lOffice de Microsoft i, a ms, est disponible en catal.

6. ENLLAOS RELACIONATSFundaci Observatori per a la Societat de la informaci http://www.fobsic.net/ Observatori per a la Societat de la Informaci (en castell) http://observatorio.red.es/index.action;jsessionid=044BBB1DA567EA41EB702D59791BD71C.vert ebra_dni02?request_locale=ca Qu s la TDT http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.03f78855c746589fda97dc86b0c 0e1a0/vgnextoid=86386799f5239110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=86386799f 5239110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD The History of Computing Project http://www.thocp.net/ Copyleft: idealisme pragmtic http://www.gnu.org/philosophy/pragmatic.ca.html Cultura lliure, de Lawrence Lessing http://www.culturalliure.org/arxius/culturalliure.txt Softcatal http://www.softcatala.org/


11

CFA Les Bernardes

Mdul 2: Components d'un ordinador i unitats d'emmagatzemament

1. OBJECTIUS 2. PERIFRICS BSICS DUN ORDINADOR 3. PERIFRICS HABITUALS DUN ORDINADOR 4. NOCIONS BSIQUES DEMMAGATZEMAMENT 5. ENLLAOS RELACIONATS


12

CFA Les Bernardes

1. OBJECTIUS Identificar els components principals dun ordinador i les seves funcions Conixer i emprar diferents tipus de perifrics Utilitzar els principals dispositius demmagatzematge

2. PERIFRICS BSICS DUN ORDINADOR 1. 2. 3. 4.El teclat s un dispositiu que consisteix en un sistema de tecles, cadascuna delles destinades a un carcter en concret, i que permet introduir dades a lordinador. El ratol o mouse s un perifric que detecta el moviment que fem amb ell en el pla horitzontal i que el reflecteix a la pantalla mitjanant un punter o fletxa. El monitor o pantalla s un dispositiu que mostra visualment a la seva superfcie la informaci de lordinador. Pot ser de tecnologia CRT o dLCD, principalment. Per a la connexi en xarxa es requereix la utilitzaci de cable, i per a la connexi sense fils, com s el cas de la tecnologia Wi-Fi, no s necessari el cablejat.

Anomenem perifrics els dispositius a travs dels quals lordinador ens permet realitzar certes operacions o accions. A continuaci comentarem detingudament cadascun dels perifrics bsics amb qu compta un ordinador.

El teclatUn teclat s un dispositiu o perifric d'entrada que consisteix en un sistema de tecles, i que permet introduir dades a lordinador. Cada tecla est destinada a un carcter en concret. Quan premem sobre una tecla determinada, senvia una entrada xifrada a lordinador, que aleshores mostra a la pantalla el carcter seleccionat, o b activa o executa una determinada funci. Les tecles en els teclats de lordinador es classifiquen en: tecles alfabtiques i tecles numriques (que sn les que fan referncia a lletres i nmeros); tecles de puntuaci (que sn les destinades al punt, la coma, el punt i coma, entre daltres); i tecles especials (com ara les tecles de control, les tecles de fletxa, les tecles per a majscules, etc.). Els teclats ms moderns sovint incorporen tamb comandaments multimdia, com ara el control de volum, el de reproducci de vdeos, els controls de pantalla, etc. La distribuci de les tecles t el seu origen en les antigues mquines descriure, les quals presentaven tecles completament mecniques que funcionaven mitjanant un martellet associat a cadascuna. En prmer una tecla determinada, se nalava el martellet per marcar amb tinta el carcter al full de paper. Com que els martellets solien quedar travats en prmer massa seguit dues C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 13

CFA Les Bernardes

tecles properes, es van situar al teclat les lletres de forma que les que susaven ms freqentment tinguessin els martellets en posicions ms separades. Aquest tipus de distribuci dels carcters en el teclat es coneix amb el nom de QWERTY, nom que fa referncia, si ens hi fixem, a les sis lletres inicials de la primera fila de tecles alfabtiques del teclat. Actualment, els teclats que es comercialitzen compten amb uns elements fsics molt ergonmics: una determinada inclinaci que facilita la nostra postura davant lordinador; el corresponent recolza-canells integrat al mateix teclat, i,fins i tot, hi ha teclats que es poden connectar a lordinador amb cable o sense. Trobem tamb teclats adaptats per a persones discapacitades visuals, cosa que els facilita molt la realitzaci de certes tasques.

el teclat principal o tecles alfanumriques, similar al teclat d'una mquina d'escriure. Hi trobem totes les lletres de l'alfabet, els deu dgits numrics (0, 1, 2, ... 9) i tots els signes de puntuaci i accentuaci, a ms de la barra espaiadora. el teclat numric, similar al d'una calculadora. Hi trobem els deu dgits numrics (0, 1, 2, ... 9) i els smbols de les quatre operacions matemtiques bsiques (suma, resta, multiplicaci i divisi). La tecla BloqNum activa o desactiva aquesta rea del teclat, ja que aquestes tecles tamb poden utilitzar-se per a desplaar el cursor per la pantalla. les tecles de funci, situades a la part superior del teclat principal. Van del F1 al F12 , i sn tecles que sovint representen dreceres per realitzar una acci concreta. Les seves funcions depenen del programa amb que s'utilitzin. Alguns teclats moderns inclouen un altre conjunt de tecles a la part superior de les tecles de funci que permeten accedir a Internet, obrir el correu electrnic o controlar la reproducci d'arxius de so o de video. Aquestes tecles no tenen un carcter universal i depenen de cada fabricant. les tecles de navegaci, situades entre el teclat principal i el teclat numric, ens faciliten desplaar-nos per mens o per diversos arxius i documents. No en modifiquen el seu contingut per permeten desplaar el cursor. Tamb hi ha una srie de tecles de control de lordinador distribuides al voltant del teclat principal: o la tecla d'alternativa o Alt, o la tecla d'alternativa grfica o AltGr, o la tecla de control o Ctrl, o la tecla d'escapada o Esc, ...

El ratolC2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 14

CFA Les Bernardes

El ratol o mouse s un perifric dentrada de lordinador, que sutilitza amb una m i que detecta el moviment que es fa en el pla horitzontal. Aquest moviment es reflecteix, mitjanant un punter o fletxa, a la pantalla de lordinador. Sol utilitzar-se principalment per seleccionar diferents opcions o elements a la pantalla, fent un o dos clics (o pulsacions) a sobre de lelement. Normalment, el ratol est format per dos botons i, opcionalment, pot presentar tamb altres dispositius, com una roda o uns botons secundaris per fer-ne ms cmode ls. Segons la tecnologia utilitzada per capturar el moviment que fa lusuari en desplaar el ratol sobre una superfcie plana o estoreta especial, podem trobar diferents tipus de ratol: ratol mecnic, ratol lser i ratol ptic. Els ratolins mecnics tenen una bola de plstic o de goma al seu interior, que transmet el moviment que fa sobre la superfcie i linterpreta a la pantalla. Els ratolins ptics no tenen aquesta bola, sin que interpreten els moviments que fa lusuari amb el dispositiu mitjanant un sensor ptic, o una llum ptica, que detecta les variacions que es van produint pel que fa a la seva posici. Els ratolins de lser tamb detecten el moviment sobre una superfcie horitzontal, per en lloc dutilitzar llum de tecnologia ptica, hi interv un lser amb molta ms resoluci i, per tant, ms precisi i sensibilitat.

El monitor o pantallaEl monitor o pantalla s un dispositiu de sortida que, a la seva superfcie, mostra visualment la informaci de lordinador. Els ordinadors poden tenir, principalment, dos tipus de pantalles o monitors, segons la seva tecnologia: monitors amb CRT o monitors dLCD. Els monitors amb CRT tenen un interior similar al dun televisor convencional. Consten dun tub de raigs catdics, en el qual se situa un can que dispara constantment electrons contra la pantalla, la qual est recoberta de fsfor (de colors verd, blau i vermell), un material que sillumina en entrar en contacte amb els electrons. Daquesta manera saconsegueix el color que, de forma combinada, conforma les imatges que veiem al monitor. El monitor dLCD, o de cristall lquid, s una pantalla prima i plana formada per un nombre determinat de pxels collocats davant duna altra font de llum reflectora. Un pxel s la unitat mnima homognia en color que forma part duna imatge digital i que es pot mostrar en una pantalla. Com ms pxels pugui mostrar un monitor, de ms resoluci disposarem. Els monitors dLCD utilitzen quantitats molt petites denergia elctrica, i s per aquest motiu destalvi energtic, principalment, que cada cop es tendeix ms a anar substituint la tecnologia CRT per aquesta altra. Uns altres avantatges dels monitors TFT sn, per una banda, l'evident estalvi d'espai i, per altra banda, el fet que resulten ms relaxants per a la vista que no pas les pantalles CRT. Els monitors o pantalles que actualment trobem en el mercat poden ser de dimensions diverses. La seva mida es cataloga en polzades, una unitat de longitud que equival a la mida dun polze, uns 25,4 millmetres. Quant al tipus de connexi, els monitors requereixen dos cables: el cable de senyal que surt del monitor i acaba en un connector que sinsereix a lentrada corresponent, tot assegurant els cargols C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 15

CFA Les Bernardes

que el subjecten; laltre s el cable de lalimentaci, que va des de la part posterior del monitor fins a una font denergia amb qu es connecta mitjanant lendoll.

Elements de connectivitat (amb cable i sense)Dos o ms ordinadors poden connectar-se entre ells de diferents maneres: en xarxa o sense fils. La diferncia fonamental entre ambdues connexions s que per a la connexi en xarxa cal la utilitzaci de cable i, en canvi, parlar de connexi sense fils s el mateix que parlar de connexi sense cables. Alhora, tamb hi ha perifrics que es poden connectar sense cables a l'ordinador, com pot ser el cas de certs teclats i ratolins que s'alimenten mitjanant piles. Un altre bon exemple de connexi sense cables s lanomenada tecnologia Wi- Fi, que tamb se sol emprar per connectar-se a Internet. Com a avantatge principal de les connexions Wi-Fi ,podem destacar que ofereixen una major comoditat perqu qualsevol persona amb accs a la xarxa pot connectar-shi des de diferents punts. Quant als inconvenients, com qualsevol altra tecnologia sense cables, les connexions Wi-Fi perden velocitat en comparaci amb les connexions amb cables, per culpa de les interferncies i les prdues de senyal que lambient pot comportar; per altra banda, els dispositius de seguretat no sn del tot eficaos si no es configuren correctament.

3. PERIFRICS HABITUALS DUN ORDINADOR 1.Els altaveus i els auriculars serveixen per poder escoltar sons que es reprodueixen des de lordinador. En canvi, el micrfon converteix el so en un senyal elctric, per poder transmetrel o enregistrar-lo. Les cmeres web digitals (webcams) sn cmeres de vdeo dissenyades per enviar vdeos o captures dimatge a travs de la xarxa, principalment. La impressora s un perifric que permet copiar documents, tot imprimint-los en un mitj fsic, com ara paper. Destaquen les impressores lser i les dinjecci de tinta. Lescnner s un dispositiu que permet obtenir o llegir imatges o documents per digitalitzar-los. La seva qualitat ve determinada pel seu grau de resoluci dimatge.

2. 3. 4.

5.

Les memries USB o memries extrables sn dispositius demmagatzematge petits i lleugers que serveixen per guardar i transportar informaci.

3.1. Aprendre llegintAnomenem perifrics els dispositius a travs dels quals lordinador ens permet realitzar certes operacions o accions. Normalment, es connecten a l'ordinador mitjanant connexions USB, i s el propi sistema operatiu qui els reconeix automticament, de manera que no cal fer installacions C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 16

CFA Les Bernardes

complicades ni configuracions manuals a l'hora d'integrar-los a l'equip. En el pitjor dels casos, el mateix ordinador ens pot demanar que introdum el CD d'installaci que solen portar de fbrica, per, si seguim els passos que el mateix CD ens marca, normalment la installaci s rpida i senzilla.Connexi USB

A continuaci comentarem cadascun dels perifrics habituals amb qu pot comptar un ordinador: els altaveus, els auriculars i el micrfon, la cmera web, la impressora, lescner i les memries USB.

Altaveus, auriculars i micrfonEls altaveus i els auriculars sn perifrics que serveixen per reproduir i poder escoltar sons (ja sigui msica, veu o qualsevol altre soroll) que es reprodueixin des de lordinador. La diferncia bsica entre els altaveus i els auriculars sol radicar en la seva forma i mida, ja que els auriculars sn molt ms petits i tenen una forma especfica per acomodar-los a les odes. El micrfon, en canvi, s un dispositiu electrnic acstic que converteix el so de la nostra veu en un senyal elctric, per poder transmetrel o enregistrar-lo en un dispositiu, com ara, en aquest cas, lordinador. Tant els altaveus, com els auriculars i els micrfons, sn dispositius que ens permeten gaudir de continguts multimdia, s a dir, de continguts amb text, so, imatge, animaci o vdeo, com per exemple: alguns jocs dordinador, cursos de formaci, etc. De fet, podem trobar al mercat cascos que porten el micro incorporat, una opci veritablement cmoda si s'han de mantenir converses prolongades amb el micrfon i, alhora, tenir les mans lliures.

Les cmeres web digitals o webcamsLes cmeres web digitals, tamb conegudes amb el nom de webcams, sn cmeres de vdeo destinades a ser utilitzades connectades directament a lordinador. Se solen collocar a sobre del monitor o pantalla, o al seu costat, i estan dissenyades per poder enviar vdeos o captures dimatge a travs de la xarxa, principalment. Ls duna cmera web i un micrfon possibilita a lusuari la realitzaci de sessions de videoconferncia, s a dir, una comunicaci simultnia amb altres persones, via Internet, a qui veu i amb qui pot parlar en temps real. Al mercat, cada cop ms, hi ha la tendncia dincloure als ordinadors (ja siguin de sobre taula o b ordinadors porttils) determinats perifrics com els altaveus, el micrfon i la cmera web de forma integrada a lequip.

La impressoraUna impressora s un perifric que permet copiar documents, tot imprimint-los en un mitj fsic, com ara paper. De fet, les impressores es classifiquen segons els mtodes dimpressi que fan servir. Hi ha diferents tecnologies que donen diferents nivells de qualitat pel que fa a imatge, velocitat dimpressi, cost, soroll, etc. Per les que ms destaquen sn: Per una banda, les impressores lser, que es caracteritzen per la seva impressi dalta qualitat, una C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 17

CFA Les Bernardes

bona velocitat en fer la seva tasca i un cost baix per cpia. Sn les impressores que solem trobar a les oficines. I, per altra banda, les impressores dinjecci de tinta, que sn les ms utilitzades a nivell domstic, principalment perqu el seu cost inicial s menor, tot i que el seu cost per cpia s molt ms elevat, ja que la tinta que sutilitza necessita ser recarregada freqentment. Aquestes impressores poden imprimir textos i grfics dalta qualitat, de manera quasi silenciosa, tot i que ms lentament que les impressores lser.

LescnerLescner s un dispositiu que permet obtenir o llegir imatges o documents per poder-los digitalitzar. El seu funcionament s fora senzill. Si tenim, per exemple, un document en paper que volem digitalitzar per desar-lo o modificar-lo al nostre ordinador, o b per enviar-lo per correu electrnic, noms caldr que lescanegem. Per fer-ho, collocarem el document a sobre de lescner i premerem el bot corresponent per comenar lacci. Veurem com una lnia de llum, que fa el mateix treball que un ull electrnic, inspecciona el document per enregistrar-lo i desprs reproduir-ne una cpia exacta a lordinador, en format digital. Tamb cal tenir en compte el programari OCR (reconeixement ptic de carcters), que s una eina que solen contenir els escners i que s molt til per escanejar documents amb text, ja que permet extreure duna imatge els carcters que componen el text per emmagatzemar-los en un format amb qu desprs els podrem editar. Actualment, tamb hi ha uns perifrics anomenats multifunci, que integren la impressora, lescner i/o la mquina de fax en un sol aparell. Sn equips realment molt complets i tils. Cal dir que un dels parmetres ms utilitzats per determinar la qualitat dun escner s la seva resoluci dimatge. La resoluci dimatge indica el nivell de detall que lescner pot observar i reproduir.

Una illustraci sobre com es veuria una mateixa imatge a diferents resolucions. Font: Wikipedia

Una major resoluci es tradueix, per tant, en lobtenci duna imatge amb ms detall o amb ms qualitat visual.

Les memries USB o memries extrablesLes memries USB sn petits dispositius demmagatzematge que serveixen per desar i transportar informaci. Sn memries extrables que avui dia podem considerar com el sistema demmagatzematge i transport de dades ms utilitzat, ms encara que els CDs, que els DVDs i, per suposat, que els antics disquets. Actualment, podem trobar al mercat memries USB amb diferents capacitats demmagatzematge. Tot i que la majoria daquests dispositius sn petits i lleugers, la seva capacitat per guardar dades sol ser enorme. El seu funcionament s molt senzill: connectem la memria a lordinador, mitjanant lentrada C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 18

CFA Les Bernardes

USB, i aix ens permetr traspassar informaci de la memria extrable a lordinador, o a la inversa. Aix s: cal tenir en compte a l'hora d'utilitzar aquesta mena de dispositius (aix com altres de memria slida com poden ser les cmeres de fotos, els discos externs, etc.), que s molt important no desconnectar bruscament, sin que cal extreure'ls de manera correcta, per evitar possibles prdues de dades.

4. NOCIONS BSIQUES DEMMAGATZEMAMENT A lordinador manegem una gran quantitat dinformaci que hem demmagatzemar en diferents tipus de dispositius. Les unitats mltiples del byte sn el Kb, Gb i Tb. El disc dur s la unitat d'emmagatzematge permanent de gran capacitat, allotjada a lordinador. Nhi ha daltres que sn externs (o perifrics). Els disquets de 3,5 s el primer sistema demmagatzematge extrable. Continuen servint com a mitj per arrencar lordinador en cas de fallida i per transportar arxius de capacitat petita. Els CD, DVD i Blu-ray sn sistemes d'emmagatzematge basats en la tecnologia lser. El llapis de memria (Pendrive) s un emmagatzemador dinformaci que funciona sota lestndard d'emmagatzematge massiu USB. Els reproductors MP3 i MP4 sn com llapis de memria. Les targetes de memria necessiten dunitats lectores connectades a lordinador. Quan parlem de copiar, es fa un duplicat dels fitxers o carpetes seleccionades, tot mantenintlos al dispositiu dorigen. Quan retallem, traslladem els fitxers o carpetes seleccionades, tot eliminant-los del lloc dorigen.

A lordinador manegem una gran quantitat dinformaci que hem demmagatzemar en diferents tipus de dispositius.

La mesura de la informaciPer tal de saber quin s el dispositiu millor per emmagatzemar la informaci, hem de conixer la mida del document. El bit s la mesura mnima dinformaci. Un carcter (per exemple, una lletra o un nmero) est format per 8 bits, que s un byte. La progressi de bytes sn 8, 16, 32, 64... fins a 1.024. Per simplificar, es parla de 1.000 bytes en comptes de 1.024. Les unitats mltiples del byte sn les segents: 1.000 Bytes = 1 Kilobyte (1 Kb). El text d'una carta pot ocupar 1 Kb. 1.000 Kilobytes = 1 Megabyte (1 Mb). Un llibre de 200 pgines pot ocupar 1 Mb. 1.000 Megabytes = 1 Gigabyte (1 Gb). 1.000 fotografies poden ocupar 1 Gb. 1.000 Gigabytes = 1 Terabyte (1 Tb). 200 pellcules en DVD poden ocupar 1 Tb. C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 19

CFA Les Bernardes

Emmagatzemar al disc durEl disc dur s la unitat d'emmagatzematge permanent de gran capacitat que es troba allotjada a lordinador. Nhi ha daltres que sn externs (o perifrics) i que serveixen per fer cpies de seguretat o per transferir grans quantitats dinformaci. Avui dia podem trobar discos externs de fins a un terabyte de capacitat. Un disc dur est format per: Un parell, o ms, de discos de metall magnetitzat Uns capals que llegeixen o graven la informaci emmagatzemada Un electroimant que mou els capals Un circuit electrnic de control Un motor que fa girar els discos

Emmagatzemar als disquetsEl disquet s el primer sistema demmagatzematge extrable que es va inventar. Lany 1976 van aparixer els primers disquets per a l'ordinador, uns discs de plstic recoberts de material magnetitzat, amb una capacitat d1,2 Mb. El 1984 es van crear els disquets de 3,5, amb una capacitat d1,44 megabytes. Els disquets, tot i que avui dia sn menys utilitzats, continuen servint com a mitj per arrencar lordinador en cas de fallida i per transportar arxius de capacitat petita.

Emmagatzemar als CD i DVDLemmagatzematge mitjanant la tecnologia ptica per lser prov dels anys 80. Es basa en el fet que un raig de lser llegeix o escriu (perfora) forats microscpics a la superfcie dun disc de plstic. Els CDs habituals tenen 12 centmetres de dimetre i una capacitat de 700 Mb. Nhi ha daltres de 8 cm i 180 Mb. Es van convertir en la forma ms rpida de distribuir programes, fer cpies de seguretat, gravacions multimdia, etc. Les dades, una vegada gravades al CD, no salteren. Tamb trobem CDs regravables, que ens permeten esborrar-los per tornar-los a utilitzar i gravar informaci (CD RW). Els DVD presenten una capacitat major que els CD (de 4,5 Gb i 8,5 Gb als de doble capa) i una millora en la qualitat de gravaci. Tenim dos tipus de DVD: DVD R i DVD +R. Els dos sn compatibles amb la majoria de lectors. Les dades, una vegada gravades, no salteren, tot i que hi ha DVDs regravables (RW). Actualment hi ha un nou sistema d'emmagatzematge anomenat Blu-ray Disc, que consisteix en un disc fet a base de paper que s llegit per un lser nou de color blau i que permet emmagatzemar ms de 25 Gb.

Emmagatzemar al llapis de memria (Pendrive)C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 20

CFA Les Bernardes

Els llapis de memria sn emmagatzemadors dinformaci que funcionen sota lestndard d'emmagatzematge massiu USB (USB mass storage). Els actuals utilitzen lUSB 2.0, i es connecten als ports USB de lordinador. Poden arribar a tenir una capacitat de 60 Gb, tot i que els ms comuns sn de 4 o 8 Gb. Funcionen de forma rpida i sn resistents als cops, la humitat, etc., per, per les caracterstiques de la memria Flash, tenen una vida limitada. Estan formats per: Un connector USB Un controlador USB Xips de memria Flash NAND Un cristall oscillador a 12 Mh que controla la sortida de dades Per utilitzar el llapis de memria, retirarem la tapa que el protegeix i introduirem el connector del llapis a la connexi USB de lordinador. Esperarem que lordinador el reconegui i copiarem els arxius de la mateixa manera que si emmagatzemem la informaci en una carpeta. Per desinstallar el llapis, a la part dreta de la barra de tasques inferior, buscarem la icona de treure maquinari amb seguretat i hi clicarem dues vegades. Seleccionarem el nom de la memria USB i clicarem el bot d'aturar. Quan aparegui la finestra que indica pot treure el maquinari amb seguretat, el podrem retirar. Al sistema operatiu Ubuntu (i a Linux en general), quan connectem un dispositiu demmagatzematge es munta un disc a lescriptori de l'usuari. Per extreurel, primer sha de desmuntar.

Emmagatzemar als reproductors MP3 i MP4Sn com llapis de memria. Poden servir per transportar dades dun ordinador a un altre. Es connecten a un port USB. Estan formats per: Una pantalla Una sortida dudio Un xip programat per llegir i reproduir arxius de msica en el cas dMP3 i msica i vdeo als MP4

Emmagatzemar a les targetes de memriaPer llegir la informaci emmagatzemada, necessitem dunitats lectores connectades a lordinador. Hi ha diferents tipus de targetes: Secure Digital (SD), que sn les ms utilitzades, TransFlash o Micro SD utilitzades en telefonia mbil, Compact Flash (CF), Multimedia Card (MMC), entre altres.

Com es copien o retallen els arxius dels dispositius demmagatzematgeHem de diferenciar els conceptes de copiar i de retallar un arxiu: C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 21

CFA Les Bernardes

Quan parlem de copiar, es fa un duplicat dels fitxers o carpetes seleccionats, tot mantenint-los al dispositiu dorigen. Quan retallem, traslladem els fitxers o carpetes seleccionades, eliminant-los del lloc dorigen. Per copiar o retallar els arxius que tenim en una memria extrable, o en un CD/ DVD, i traslladarlos al disc dur de lordinador, anirem al 'Meu ordinador' i hi seleccionarem la icona de disc extrable, en el cas duna memria extrable, o la unitat de DVD, en el cas dun CD o DVD.

Finestra del "meu ordinador" en el qual se'n va des d'"Inici" en en sistema operatiu Windows

Sobrir una finestra amb el contingut de la memria o el CD. Si hem de seleccionar ms dun fitxer, clicarem amb el bot esquerre del ratol amb la tecla control del teclat premuda. Si els arxius sn correlatius, premerem el primer i el darrer de la llista amb la tecla Majscula pitjada. Premerem el bot dret del ratol amb els arxius seleccionats i seleccionarem lopci de retalla o copia. Anirem a la carpeta de dest de larxiu i, en clicar amb el bot dret del ratol, seleccionarem lopci d'enganxar els arxius copiats o retallats.

5. ENLLAOS RELACIONATSCom funciona el teclat de l'ordinador? http://www.xtec.net/~figlesi2/mecanografia/teclat.htm

Prctiques.Prctica 1: Engegar lordinador Aqu teniu la imatge d'un equip informtic, on hi ha assenyalats els principals elements que us cal conixer i identificar en el vostre equip:


22

CFA Les Bernardes

1. Comproveu que la torre i el monitor estan correctament endollats a la xarxa elctrica i entre s. 2. Localitzeu on es troba el bot d'engegar del monitor i l'indicador llumins que us mostra el seu estat. Si cal premeu-lo. 3. Premeu el bot que posa en marxa lordinador. 4. Observeu els indicadors lluminosos de la torre i els del teclat. 5. Observeu, tamb, el que es va veient per la pantalla del monitor.o

El procs d'engegada pot trigar ms o menys segons les caracterstiques de lordinador. Mentrestant heu d'estar a l'espera. En el cas que lordinador us demani un nom d'usuari i una paraula de pas o contrasenya, caldr que s'introdueixin de forma exacta.

o

6. Quan els indicadors lluminosos de la torre s'estabilitzen (noms queda encs l'indicador d'alimentaci), el procs d'engegada ha finalitzat. Lordinador est a punt per a rebre les vostres ordres i/o dades. En aquest moment a la pantalla podreu veure lescriptori. Lescriptori s com la nostra taula de treball, on hi colloquem els materials que necessitem ms sovint quan treballem amb lordinador.


23

CFA Les Bernardes

7. Moveu lentament el ratol per sobre la taula i observeu com el punter es desplaa per lescriptori.

Lescriptori s el que veiem per la pantalla del monitor un cop hem posat en marxa lordinador. Distribudes per lescriptori hi trobem les icones i, a la part inferior, hi tenim la barra de tasques. Una icona s un dibuix associat a un programa, carpeta o arxiu. Per mitj de les icones tamb podem accedir a les diverses utilitats o components de lordinador.

Prctica 2: Tancar lordinador En aquesta activitat coneixereu com es tanca lordinador. Si cal demaneu ajuda per realitzar correctament el procs. 1. Teniu lordinador encs? 2. La segent imatge us mostra els passos que heu de seguir per apagar lordinador:


24

CFA Les Bernardes

(1) Desplaceu lentament el ratol i situeu el punter barra de tasques de lescriptori.

sobre el bot Inicia

de la

Sense moure el ratol premeu breument el bot esquerre. Us apareix un men o llista de tasques.

(2)

Moveu el ratol fins que el punter es situi sobre lopci Tanca, i torneu a prmer breument el bot esquerre del ratol.

(3)

Us apareix la segent finestra:


25

CFA Les Bernardes

Ara cal que confirmeu que voleu tancar lordinador. Situeu el punter del ratol sobre el bot D'acord i premeu-lo. Abans d'acabar s important que comproveu que el monitor s'ha desconnectat automticament. Si no s aix cal que l'apagueu. Observeu tamb com han quedat els indicadors lluminosos de la torre i del monitor.

Per assegurar una llarga vida a lordinador, s important apagar-lo o tancar-lo adequadament. A l'interior de lordinador hi ha molts components electrnics sensibles a les variacions del corrent elctric. s recomanable desendollar la torre i la resta de components de lordinador de la xarxa elctrica en cas de tempesta o durant absncies prolongades.

Prctica 3: Lescriptori En aquesta prctica coneixereu alguns elements de lescriptori i com per mitj del ratol podem seleccionar una icona i moure-la per lescriptori. 1. Llegiu el nom associat a cada una de les icones del vostre escriptori. El vostre formador o formadora pot indicar-vos per a qu serveix cada una. 2. Moveu lentament el ratol per sobre la taula seguint sempre una lnea horitzontal o vertical, de manera que la m mantingui la mateixa posici. Es molt important que no gireu el canell.


26

CFA Les Bernardes

3. Colloqueu el punter del ratol sobre la icona de la paperera de reciclatge. Sense moure el ratol premeu breument el bot esquerre. La icona us ha quedat seleccionada.

icona no seleccionada

icona seleccionada

4. Feu el mateix sobre la icona El meu ordinador. Quines icones teniu ara seleccionades? Podeu tenir-ne dues de seleccionades? 5. Torneu a seleccionar la paperera de reciclatge i sense deixar de prmer el bot del ratol moveu-lo lentament per sobre la taula. Qu passa si deixeu de prmer el bot? 6. Desplaceu totes les icones a lextrem oposat de lescriptori. Nota: si les icones no es desplacen pot ser que "estiguin blocats els elements de lescriptori". En aquest cas demaneu ajuda al vostre formador o formadora. FER CLIC O CLICAR s lacci combinada dassenyalar amb el punter un element de la pantalla i, desprs, prmer i alliberar rpidament el bot (generalment l'esquerre) del ratol. Prctica 4: Reinicialitzar lordinador i Pausa en espera 1. A la Prctica 3 heu aprs qu cal fer per Tancar lordinador. Torneu, doncs, a tancar-lo, per atureu-vos quan us surti la segent imatge:

2. Colloqueu el punter del ratol en el lloc assenyalat i feu clic. Al moment se us obrir una llista amb diverses possibilitats: C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 27

CFA Les Bernardes

Qu vol dir cada opci? Tanca finalitza la vostra sessi de treball, i tanca lordinador. lordinador: Reinicia: Pausa en espera: Tanca la sessi: finalitza la vostra sessi de treball, tanca lordinador i el torna a engegar. mant la vostra sessi de treball amb lordinador en baix consum. finalitza la vostra sessi de treball i deixa lordinador funcionant.

3. Amb el punter del ratol situeu-vos sobre lopci Reinicia i premeu breument el bot esquerre del ratol. Lopci Reinicia us ha quedat seleccionada. Desprs feu clic sobre el bot Dacord.


28

CFA Les Bernardes

4. Espereu, observeu la pantalla i comproveu com lordinador es tanca i seguidament es torna a engegar. 5. Repetiu els passos anteriors per ara seleccioneu lopci Pausa en espera. Observeu com lordinador sembla que es tanca: la pantalla del monitor queda fosca per els indicadors lluminosos de la torre i el teclat queden encesos. Feu un clic amb el ratol i observeu com la pantalla us torna a mostrar el que hi teneu i podeu continuar treballant-hi.

Lopci Reinicia ens permet tancar i engegar de nou lordinador en una sola operaci. Aix ens pot ser til si volem deixar engegat lordinador per volem assegurar-nos de que la nostra sessi de treball queda totalment tancada. Si lordinador ens comena a fer "coses rares" o no respon a les ordres que li donem, lopci Reinicia tamb ens pot ser molt til. Lopci Pausa en espera ens permet tenir lordinador engegat, en un estat de baix consum mentre no lutilitzem, i reemprendre rpidament la nostra sessi de treball quan ens calgui.

Prctica 5: Moure el punter del ratol per la pantalla En aquesta activitat practicareu com s'ha de lliscar el ratol per sobre la taula i observareu com es desplaa el punter per la pantalla. Per realitzar aquesta activitat necessitareu tenir a lescriptori l'icona del programa Atrpa'm. Obrireu l'aplicaci i practicareu el desplaament del ratol per la pantalla. Cada vegada que colloqueu un ratol sobre l'altre, sumareu un punt. A veure si aconseguiu sumar-ne 30!

1. Aneu a lescriptori i localitzeu la icona. Demaneu ajuda al vostre formador o formadora si no la trobeu. 2. Per executar o obrir l'aplicaci: o primer seleccioneu la icona (feu clic amb el bot esquerre del ratol);


29

CFA Les Bernardes

i desprs polseu la tecla Intro 3. Practiqueu el desplaament del ratol. Intenteu collocar un ratol sobre l'altre. Practiqueu fins que us resulti fcil desplaaro

4. Per acabar la prctica, colloqueu el punter sobre el bot

de la finestra i feu clic.

Per adquirir un bon maneig i domini del ratol:

Feu moviments lents. Per l'estoreta desplaceu el ratol amunt i avall, i cap a la dreta i cap a l'esquerra. No gireu el ratol ni el canell de la m.

Prctica 6: Seleccionar i arrossegar objectes amb el ratol En aquesta activitat practicareu dues accions bsiques que sovint necessitem fer amb el ratol: seleccionar un objecte i arrossegar-lo. 1. Obriu l'aplicaci Ratoli-1 2. Llegiu atentament les instruccions. Nota: Si els cercles es troben amagats a la part inferior de la finestra, podeu pulsar la tecla AvPg per visualitzar-los o b ampliar la finestra amb la tecla F11 3. Practiqueu les vegades que us faci falta.


30

CFA Les Bernardes

4. Per acabar la prctica feu clic sobre el bot Prctica 7: Trencaclosques

de la part superior dreta de la finestra.

En aquesta activitat practicareu el moviment i les accions del ratol tot resolvent uns trencaclosques. Algunes orientacions a tenir en compte: feu clic amb el bot esquerre per triar una pea del trencaclosques, desplaceu el punter sense prmer el bot del ratol , i torneu a fer clic per alliberar la pea al seu lloc. 1. Obriu l'aplicaci Trencaclosques. 2. Si us apareix una finestra d'avs, feu clic al bot Run, tal com es pot veure en la segent imatge, i espereu que acabi el procs d'obertura:

3. Observeu la nova pantalla i preneu nota dels botons que hi ha a la part superior. Feu clic als botons de la part superior de la pantalla per canviar d'activitat (anar a l'anterior o a la segent), tornar-la a fer o demanar ajuda. La segent imatge us ho explica de forma grfica:


31

CFA Les Bernardes

Per comenar la prctica feu clic al bot Activitat segent.

Per acabar la prctica feu clic sobre el bot Prctica 8: El teclat.

de la part superior dreta de la finestra.

En aquesta prctica treballareu: les lletres i el nmeros, les majscules, els accents, la barra espaiadora i la tecla d'esborrar. Com ho fem?

Per comenar a escriure cal tenir el cursor en un punt concret del document. Per situar el cursor fem clic amb el bot esquerre del ratol. El cursor s una petita barra vertical que parpadeja.

Fig. 1 - El cursor

La barra espaiadora serveix per posar espais en blanc entre les paraules. Per escriure una lletra en majscules cal prmer la tecla de majscules o Maj i, sense deixar-la anar, prmer la tecla de la lletra. Trobareu una tecla de majscules a cada banda del teclat i podeu usar la que millor us vagi ja que necessitareu utilitzar les dues mans.

Fig. 2 - Tecla de majscules o Maj


32

CFA Les Bernardes

Per accentuar una lletra primer cal prmer la tecla de l'accent i desprs la de la lletra. Per esborrar una lletra, un nmero o un espai en blanc, utilitzem la tecla de retrocs. Al prmer la tecla de retrocs s'esborra el carcter (lletra, nmero, signe...) situat a l'esquerra del cursor.

Fig. 3 - Tecla de retrocs

Per fer punt i apart o una lnea en blanc utilitzem la tecla de retorn o Enter

Fig.4 - Tecla de retorn o Enter

Abans d'imprimir qualsevol text o document comproveu que la impressora connectada al vostre ordinador est engegada.

1. Abans de comenar podeu imprimir-vos el full Ajuda1 2. Obriu el fitxer Teclat-1 3. Ompliu el formulari seguint les orientacions i indicacions. Utilitzeu les tecles de navegaci AvPg i RePg o la "rodeta" del ratol per desplaar-vos, amunt o avall, del formulari. 4. Abans d'acabar feu clic al bot que trobareu a la part superior de la pantalla per imprimir el treball.


33

CFA Les Bernardes

Per acabar i tancar el formulari feu clic sobre el bot Si us apareix el segent avs, podeu fer clic al bot Descartar datos y cerrar formulario

Prctica 9: El teclat. En aquesta prctica tamb treballareu: les lletres i el nmeros, les majscules, els accents, la barra espaiadora, la tecla d'esborrar i el canvi de lnia. 1. Obriu el fitxer Teclat-2 (Feu clic sobre la paraula en blau). 2. Ompliu el formulari seguint les orientacions i indicacions. Utilitzeu les tecles de navegaci AvPg i RePg o la "rodeta" del ratol per desplaar-vos, amunt o avall, del formulari. 3. Abans d'acabar feu clic al bot que trobareu a la part superior de la pantalla per imprimir el treball.

Per acabar i tancar el formulari feu clic sobre el bot Prctica 10: El teclat. En aquesta prctica, a ms de les tecles anteriors, treballareu bsicament com podem escriure un text en majscules. Com ho fem per escriure un text en majscules?

Si volem escriure un text en majscules cal prmer la tecla 34


CFA Les Bernardes

de fixaci de majscules o BloqMaj un sol cop per activarla. L'indicador llumins CapsLock, que es troba a la part superior dreta del teclat, ens indica que la tecla est activada. Si tornem a prmer la tecla BloqMaj l'indicador llumins s'apaga i es desactiva la fixaci de les majscules.

Fig. 5 - Tecla de fixaci de majscules o BloqMaj

Quan l'indicador llumins CapsLock est encs totes les de lletres sn en majscules.

Abans d'imprimir qualsevol text o document comproveu que la impressora connectada al vostre ordinador est engegada.

1. Obriu el fitxer Teclat-3 2. Ompliu el formulari seguint les orientacions i indicacions. Utilitzeu les tecles de navegaci AvPg i RePg o la "rodeta" del ratol per desplaar-vos, amunt o avall, del formulari. 3. Abans d'acabar feu clic al bot que trobareu a la part superior de la pantalla per imprimir el treball. 4. Per acabar i tancar el formulari feu clic sobre el bot Prctica 11: El teclat. En aquesta activitat practicareu alguns signes de puntuaci (parntesis, interrogaci, punts, comes) i els signes matemtics de les quatre operacions bsiques, a ms de les tecles que ja heu treballat en les prctiques anteriors.


35

CFA Les Bernardes

Quan el signe que volem escriure, de puntuaci o matemtic, es troba a la part superior de la tecla cal prmer primer la tecla de majscules o Maj i, sense deixar-la anar, prmer la tecla del signe. Trobareu una tecla de majscules a cada banda del teclat i podeu usar la que millor us vagi ja que necessitareu utilitzar les dues mans.

Fig. 6 - Algunes tecles amb signes a la part superior.

Fig. 7 - Tecla de majscules o Maj

Abans d'imprimir qualsevol text o document comproveu que la impressora connectada al vostre ordinador est encesa.

1. Obriu el fitxer Teclat-4 2. Ompliu el formulari seguint les indicacions. Utilitzeu les tecles de navegaci AvPg i RePg o la "rodeta" del ratol per desplaar-vos, amunt o avall, del formulari. 3. Abans d'acabar feu clic al bot que us permet imprimir el treball. 4. Per acabar i tancar el formulari feu clic sobre el bot


36

CFA Les Bernardes

Mdul 3: Conixer el sistema operatiu

1. OBJECTIUS 2. ENTENDRE EL CONCEPTE DE SISTEMA OPERATIU I LES SEVES FUNCIONALITATS 3. CONIXER LENTORN DEL SISTEMA OPERATIU 4. DESPLAAR-SE I INTERACTUAR AMB EL SISTEMA OPERATIU 5. APLICACIONS BSIQUES DEL SISTEMA OPERATIU


37

CFA Les Bernardes

1. OBJECTIUS Conixer les funcionalitats bsiques dels sistemes operatius Fer s de les aplicacions bsiques dun sistema operatiu

2. ENTENDRE EL CONCEPTE DE SISTEMA OPERATIU I LES SEVESFUNCIONALITATS1. Un sistema operatiu s un conjunt de programes informtics destinat a moltes tasques, com ara ladministraci efica dels recursos del nostre ordinador o PC. 2. s molt important que el sistema operatiu sigui eficient, que faci servir pocs recursos i que sigui tamb segur i fcil dutilitzar. 3. El sistema operatiu permet que es puguin tenir diferents perfils dusuari dins dun mateix ordinador, perqu cadascun dells pugui tenir personalitzada la seva interfcie de treball. 4. El programari lliure s aquell que permet als seus usuaris utilitzar el programa, estudiar-lo, adaptar-lo i/o millorar-lo i redistribuir-lo lliurement. 5. En un programari de propietat, els usuaris tenen limitades les possibilitats a lhora dutilitzar, modificar o redistribuir el programa, ja que aquest est subjecte a uns drets dautor.

2.1. Aprendre llegint.Concepte de sistema operatiuUn sistema operatiu s un programari de sistema, s a dir, un conjunt de programes informtics destinat a moltes tasques, entre les quals cal destacar ladministraci efica dels recursos del nostre ordinador o PC. Un sistema operatiu tamb es pot trobar en la majoria dels aparells electrnics que fan servir microprocessadors per funcionar: telfons mbils, consoles, reproductors DVD i, en general, en aparells electrnics complexos.

Caracterstiques i funcionalitats del sistema operatiuResulta molt important que el sistema operatiu sigui eficient, faci servir pocs recursos i sigui tamb fcil dutilitzar i segur. El sistema operatiu comena a treballar quan sinicia la mquina, i gestiona el maquinari des dels nivells ms bsics. Presenta una interfcie amb qu poder interactuar, perqu lusuari pugui fer servir i administrar els recursos de lordinador. De fet, dins dun mateix ordinador, el sistema operatiu (ja sigui Windows, Mac o Linux) permet que es puguin tenir diferents perfils dusuari, cadascun dells amb la seva corresponent clau daccs. C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 38

CFA Les Bernardes

Aix possibilita que cada persona que accedeixi a lordinador pugui tenir personalitzat lentorn de treball o interfcie de treball, per exemple: amb diferents fons de pantalla, diferents carpetes de documents, diferents programes, etc.

Diferncia entre programari lliure i programari de propietatAbans de veure els diferents sistemes operatius que podem trobar, cal fer una diferenciaci entre el que sentn per programari lliure i lanomenat programari de propietat. El programari lliure s aquell que permet als seus usuaris que, un cop adquirit, puguin tenir la llibertat dutilitzar el programa amb qualsevol propsit; destudiar el funcionament del programa i adaptar-lo a les seves necessitats; de distribuir cpies entre altres usuaris; de millorar el programa; i de fer pbliques aquestes millores perqu tothom sen benefici. Per altra banda, el programari lliure sol estar disponible gratutament o al preu de cost de la distribuci, tot i que aquesta no s una caracterstica especfica. No hem de confondre programari lliure i programari gratut (o freeware), ja que no t per qu ser el mateix. El programari de propietat, en canvi, es refereix a qualsevol programa informtic en qu els usuaris tenen limitades les seves possibilitats a lhora dutilitzar-lo, modificar-lo o redistribuir-lo (amb modificacions o sense), ja sigui perqu el seu s, redistribuci o modificaci estiguin prohibits, o perqu requereixin expressament un perms per part del titular del programari. Aquest fet es dna ja que, normalment, en el programari de propietat, una persona fsica o jurdica en t els drets dautor.

Els diferents sistemes operatius ahir i avuiEl PC va nixer als anys 80, amb lMS-DOS, un sistema operatiu propietari, molt senzill, que no tenia interfcie grfica. Aquest sistema operatiu, destinat a un sol usuari, noms podia fer funcionar un programa a la vegada. De forma parallela a lMS-DOS, es va anar desenvolupant el sistema operatiu dels ordinadors Mac. Aquest sistema operatiu oferia ms possibilitats i tenia una interfcie molt ms grfica, que facilitava la tasca a lusuari. El sistema operatiu Mac originari ha derivat en lactual Mac OsX, que tamb es un programa propietari.


39

CFA Les Bernardes

Posteriorment, als anys 90, van aparixer diferents versions del sistema operatiu Windows. Amb el pas del temps, shan anat intentant millorar versi darrere versi, fins arribar al sistema operatiu ms actual, que coneixem amb el nom de Windows Vista. Aquestes versions de Windows, creades per a usuaris domstics i/o per a grans servidors, sn totes de programari propietari. Cal dir que en entorns professionals i servidors, des de mitjans dels anys 70, sempre shan anat fent servir sistemes operatius, tant lliures com de propietat. Per cal destacar que, a mitjans dels anys 90, va sorgir Linux, un sistema operatiu lliure amb diferents distribucions per a s personal i domstic, com ara Ubuntu o Linkat.

3. CONIXER LENTORN DEL SISTEMA OPERATIU. 1. 2. 3. 4. 5.Lescriptori s tota la superfcie visible de la pantalla, on apareixen diferents elements, com icones, carpetes, el bot dinici i la barra deines. La barra d'eines, normalment situada a la banda inferior de la pantalla, permet accedir de manera rpida al programari ms utilitzat o b als elements de configuraci del sistema. Els mens sn el conjunt dopcions que ens permeten activar les diferents funcions i la configuraci d'un programari. Se solen trobar a la part de dalt de les finestres. Una finestra s una rea rectangular de la pantalla sobre la qual es desenvolupa una aplicaci. Representa visualment la informaci del programari. Una icona s la representaci grfica del programari, que serveix com a punt per executarlo.

LescriptoriEl primer que visualitzem quan connectem el nostre ordinador s la interfcie grfica del sistema operatiu, amb la qual interactuarem. Tota la superfcie visible de la pantalla s el que anomenem escriptori, i s on apareixen els diferents elements, com icones o carpetes, el bot dinici i la barra deines. Hem dentendre lescriptori com una metfora d'un escriptori real on tenim els programes i carpetes que fem servir, representats per icones, tal com tindrem a la nostra taula de treball real tots els C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 40

CFA Les Bernardes

nostres estris i carpetes a labast. Aix, per exemple, si volem desfer-nos dun document, arxiu o carpeta que ja no ens interessa, noms caldr que larrosseguem fins a la paperera de reciclatge per eliminar-lo. En definitiva, es tractaria duna acci similar a la dagafar el paper de la nostra taula de treball i llenar-lo a la paperera. Lescriptori sol ser un reflex personalitzat de cada usuari, s a dir, podem personalitzar-lo i adaptarlo segons la nostra forma de treballar i les nostres preferncies. Aix, podem trobar escriptoris amb un fons pla i daltres molt decorats amb grfics, escriptoris amb moltes icones i carpetes i daltres gaireb sense carpetes, etc. Tamb cal tenir en compte que els escriptoris disposen duna srie de zones amb funcions especials, con ara les barres d'eines, els mens o determinats complements, que tot seguit comentem.

La barra deinesLa barra o barres d'eines permeten accedir de manera rpida, des de lescriptori, al programari ms utilitzat o b als elements de configuraci del sistema. La barra deines sol situar-se a la part inferior de la pantalla, tot i que la podem collocar en daltres ubicacions, segons les nostres preferncies. Tamb pot contenir informaci, com ara lhora, la disponibilitat de les connexions, lestat de la bateria (si treballem amb un ordinador porttil) o les finestres que en aquell moment tenim obertes al sistema.

Barra d'eines a l'escriptori en el sistema operatiu Ubuntu, en la part superior

A Windows, i en algunes distribucions de Linux, trobem un bot dInici que fa de punt dentrada a tot el programari de qu disposa el sistema, i tamb de punt de sortida, per apagar lequip. Sol estar situat a la banda esquerra de la barra inferior de lescriptori.

Els mensEls mens sn el conjunt dopcions que ens permeten activar les diferents funcions i la configuraci d'un programari. Els mens se solen trobar situats a la part de dalt de les finestres. Si nobrim una, ho podrem comprovar. Ara b, cal dir que alguns sistemes operatius, com ara Linux i tamb Mac Osx, tenen el men a la part de dalt de l'escriptori i no a la finestra, com s el cas de Windows.


41

CFA Les Bernardes

Les finestres i iconesUna finestra s una rea rectangular de la pantalla sobre la qual es desenvolupa una aplicaci. Podem dir que les finestres del sistema operatiu sn quelcom semblant a la representaci visual de la informaci que el programari ens ha de donar com a usuaris. Es diu que una finestra est activa quan ens trobem treballant, en aquell moment en concret, amb laplicaci a la qual est associada. Hi ha uns controls bsics comuns a totes les finestres, com ara el bot de maximitzar (en seleccionar-lo, fa augmentar les mides de la finestra fins a ocupar tota la pantalla); el bot de minimitzar (en prmer-lo, redueix la pantalla a un bot ubicat a la barra deines, sense tancar laplicaci); el bot de restaurar (restaura la finestra a les mides anteriors); i el bot de tancar (tanca la finestra). Tamb trobem un altre control bsic, les denominades barres de desplaament (vertical i horitzontal), que ens permeten veure tot el contingut de la finestra, en el cas que sigui massa petita. Cal tenir en compte que alguns sistemes com ara Windows i alguns Linux tenen els elements de control de finestres a la dreta, i altres, com ara Mac OsX i alguns Linux, a l'esquerra. Per la seva banda, una icona s una representaci grfica del programari, algunes ms encertades que altres, i serveix com a punt per executar el programari; s a dir, en prmer una icona determinada, sens executar el programa que aquesta icona tingui associat, ja sigui convertint-se en un document, en una finestra, etc.

Icona de la paperera


42

CFA Les Bernardes

Cal tenir en compte que molts dels elements de l'escriptori que hem comentat (les barres, els mens, les finestres i les icones) es poden personalitzar a gust de lusuari.

4. DESPLAAR-SE I INTERACTUAR AMB EL SISTEMA OPERATIU 1.Per obrir una aplicaci, hem de fer doble clic sobre la seva icona; o escollir la icona i prmer la tecla Intro; o b utilitzar el bot dret del ratol i escollir l'opci Obre del men contextual. Podem tancar una finestra, minimitzar-la o maximitzar-la, canviar-ne les mides i desplaarla per la pantalla per canviar-la de lloc, tot seleccionant determinades icones o fent diferents accions amb el punter del ratol. Seleccionarem un element fent-hi un clic amb el ratol, o b mitjanant les tecles del cursor. Lelement seleccionat tindr un color diferent de la resta. Per crear una carpeta farem clic, amb el bot dret del ratol, en qualsevol espai buit de lescriptori o del gestor darxius, i al men emergent escollirem lopci Crear i desprs Carpeta. Per eliminar un element, hem de seleccionar-lo, prmer el bot dret del ratol i escollir lopci Eliminar o Moure a la Paperera del men desplegable.

2.

3. 4.

5.

Obrir una aplicaci i interactuar amb les finestresEn primer lloc cal que tinguem present que podem obrir una aplicaci mitjanant tres procediments diferents: fer doble clic sobre la seva icona; escollir la icona i prmer la tecla Intro; o b utilitzar el bot dret del ratol i escollir l'opci Obre del men contextual que es desplega. Un cop oberta laplicaci, podem veure que hi ha una icona determinada que serveix per tancar la finestra de laplicaci, i unes altres per poder canviar-ne les mides o b minimitzar-la i enviar-la a la barra inferior de lescriptori. De fet, en aquesta barra inferior s on sens mostren les diferents finestres que tenim obertes en un moment determinat. Si volem maximitzar-les per veuren novament el contingut, noms caldr que premem el bot corresponent. Una altra manera de canviar les mides duna finestra s situant el punter del ratol a una de les seves vores o angles i, quan el punter canvi la seva forma habitual per una fletxa bidireccional, prmer el bot esquerre del ratol i arrossegar el punter fins aconseguir les dimensions apropiades de la finestra. Per altra banda, podem moure una finestra si premem amb el bot esquerre del ratol sobre la seva franja superior i lanem arrossegant fins a la ubicaci que desitgem. Cal tamb que tinguem en compte que hi ha una aplicaci que serveix per controlar els continguts de lordinador: s el que sanomena gestor darxius (que trobarem a Mi PC+Explorador, si treballem a Windows; Lloc+Nautilus, a Ubuntu; o Finder, a Mac). C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 43

CFA Les Bernardes

Seleccionar elementsPer seleccionar un element (ja sigui un arxiu, document o carpeta), hem de fer clic amb el ratol sobre lelement mateix, o b mourens amb les tecles del cursor. Aleshores veurem quin s lelement seleccionat, ja que aquest apareix en un color diferent de la resta. Tamb podem fer la nostra selecci si combinem pulsacions del ratol i pulsacions de la tecla de canvi de majscules (per fer seleccions contnues), o de la tecla Ctrl (per fer seleccions discontnues). Per altra banda, amb el teclat podem fer seleccions mltiples tot combinant els cursors amb les tecles de canvi de majscules, la tecla de Ctrl i la tecla Espai. Cal dir tamb que, a laplicaci que ens permet gestionar arxius (i en moltes altres aplicacions ms), podem fer servir el men Edita, en el qual hi ha diferents opcions relacionades amb la selecci delements: com ara Seleccionar-ho tot, per escollir tots els elements, o Inverteix la selecci, justament per fer el contrari.

Crear carpetesAbans dexplicar els passos necessaris per crear carpetes, cal que sapiguem diferenciar una carpeta dun arxiu. En definitiva, una carpeta s un espai destinat a contenir diferents elements i arxius, siguin del tipus que siguin: documents, imatges, etc. Per crear una nova carpeta hem de fer clic, amb el bot dret del ratol, en qualsevol espai buit de lescriptori o del gestor darxius. Un cop feta aquesta acci, sens obrir un men emergent amb diferents opcions, entre les quals haurem descollir lopci Crear i, un cop seleccionada, premerem lopci Carpeta.

Si volgussim crear un arxiu, seguirem els mateixos passos, exceptuant-ne lltim, en qu haurem de seleccionar el tipus darxiu que desitgem.

Eliminar carpetes o elements duna carpetaPer eliminar un arxiu, un conjunt darxius o una carpeta, primer de tot hem de seleccionar els C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 44

CFA Les Bernardes

elements que volem eliminar (tal com hem explicat anteriorment) i tot seguit prmer el bot dret del ratol. Un cop obert el men contextual que es desplega, hem descollir lopci Eliminar (en el cas destar treballant a Windows) o Moure a la Paperera (si treballem amb altres sistemes). En el cas destar treballant dins laplicaci de gesti dels arxius, haurem descollir aquestes mateixes opcions deliminaci, dins del men Edita. Una altra manera deliminar un arxiu o carpeta s fer servir la tecla desborrar (tecla Supr, si treballem a Windows).

Men de carpeta seleccionada que apareix en prmer el bot dret del ratol una vegada seleccionada la carpeta

Una vegada eliminat un arxiu o carpeta, passa a la Paperera de lordinador. Aquest s un lloc temporal per als elements que sesborren, i cal dir que un cop all tenim la possibilitat de recuperar-los, restaurant els elements que seleccionem al seu lloc originari; tamb podem eliminar-los definitivament.

5. APLICACIONS BSIQUES DEL SISTEMA OPERATIU Els sistemes operatius presenten una srie daplicacions auxiliars que ens permeten realitzar accions bsiques, com ara escriure, dibuixar, modificar una imatge o jugar, entre daltres. Entre aquestes aplicacions trobarem: Editor de text o bloc de notes Calculadora Editor i tractament de dibuixos i imatges Navegador web Reproductor multimdia Jocs


45

CFA Les Bernardes

Els sistemes operatius presenten una srie daplicacions auxiliars que ens permeten realitzar accions bsiques, com ara escriure, dibuixar, modificar una imatge o jugar, entre daltres. A continuaci veurem com podem utilitzar-les. A Windows, alguns dells es troben a la carpeta daccessoris, i a Linux, dins del men daplicacions i accessoris.

Emprar leditor bsic de text o bloc de notesSi volem crear un text senzill, Windows compta amb un editor de text, el WordPad. Linux linclou com a Editor de text. Permet crear text amb format de carcters i pargrafs i definir tabulacions, entre daltres coses. Crearem el text i en seleccionarem la part a la qual volem donar un format determinat. A la barra d'eines, seleccionarem el format que volem, com ara tipus, mida i color de la lletra, tabulacions, etc. Finalitzat el text, el desarem al lloc on vulguem tot prement el bot desar.

Emprar la calculadoraA Windows es pot seleccionar el tipus de calculadora, de tipus bsic o b cientfica, al men 'veure'. El funcionament s com el duna calculadora normal.

Emprar leina bsica de dibuix i tractament dimatgesLinux incorpora una srie de programes de dibuix i dimatges complets. Windows disposa de laplicaci Paint, que permet retocar imatges i dibuixos i crear-ne daltres de senzills. Inclou una caixa deines i una paleta de colors.

Emprar el navegador webA Linux, el navegador web normalment incorporat per defecte s Firefox, i disposa de Thunderbird com a correu electrnic.


46

CFA Les Bernardes

Accs a navegador i gestor de correu al men "Aplicacions" d'Ubuntu

A Windows, el navegador per defecte s Internet Explorer, i t Outlook com a correu electrnic. Es pot descarregar el navegador Firefox a Windows. Aquest navegador t ms aplicacions per descarregar i s ms segur. Per veure continguts o aplicacions realitzades amb el programa Flash (animacions), Quicktime (video), Java (aplicacions) o Acrobat reader (text), cal descarregar els plugins que permeten visualitzar-los.

Emprar el reproductor multimdia i la gravadora de soWindows incorpora una gravadora de so a l'opci dentreteniment. Per utilitzarla, hem de tenir un micrfon i una targeta de so. Tamb disposa dun reproductor multimdia que reprodueix vdeo, msica o animacions. Els diferents arxius de vdeo i udio estan codificats. Per tant, necessitarem cdecs o programes que permetin comprimir i descomprimir els arxius digitals. Aquests programes realitzen algoritmes de compressi. A vegades, segons el reproductor que utilitzem, no es disposa del cdec necessari per descomprimir larxiu. Un altre programa que permet reproduir tot tipus de formats de vdeo es Videolan. A Linux trobem eines per escoltar musica i veure vdeos de diferents formats.

Emprar els jocs incorporats al sistema operatiuEls dos sistemes operatius incorporen jocs que es poden jugar de manera directa, per de vegades tamb permeten la connexi per Internet per jugar amb ms jugadors. Hi podem trobar el Backgamond, el Buscamines, la Carta blanca, el Solitari, entre daltres.


47

CFA Les Bernardes

PrctiquesPrctica 1: Mireu qu fan els artistes! Amb aquesta activitat en lnea podreu practicar, amb el ratol, el desplaament per mens desplegables, a la vegada que coneixereu algunes obres d'artistes importants. 1. Feu clic sobre la paraula (en blau) Artistes i us apareixer la segent pantalla en una nova finestra:

2. Utilitzeu els mens i localitzeu les segents imatges:

l'escultura El peine de los vientos de Eduardo Chillida; la pintura La Mona Lisa de Leonardo da Vinci; l'escultura L'home del nas trencat d'Auguste Rodin; el Mercat de Santa Catalina de Barcelona, de l'arquitecte Enric Miralles; l'obra Desgus sec del fotgraf Chema Madoz; el quadre Dona, ocell i estrella de Joan Mir.

Tamb podeu passejar-vos pels diferents mens i recomenar als vostres companys alguna obra que us hagi agradat especialment, a veure si la localitzen i si tamb els agrada!

Per acabar la prctica i tancar la finestra feu clic sobre el bot Prctica 2: Comencem pel Men d'inici Fins ara quan heu necessitat obrir un programa, la Calculadora o el Solitari, ho heu fet clicant sobre C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 48

CFA Les Bernardes

l'icona que trobveu a lescriptori. La localitzaci dels programes que teniu installats en el vostre ordinador tamb es pot fer a partir del Men d'Inici. El Men d'Inici s la llista que apareix desprs de fer clic amb el bot esquerra del ratol sobre el boto Com ho fem?

de la barra de tasques.

Situeu-vos a l'Escriptori i feu clic sobre el bot apareixer el Men d'inici

de la barra de tasques. Us

Fig. 1 - Imatge del Men d'Inici

Quan ens posem sobre tots els programes amb el ratol podeu desplaar-nos per les diferents opcions que us quedaran ressaltades en blau.


49

CFA Les Bernardes

Per desplaar-vos al Submen i triar una opci de la nova llista: o cal que llisqueu horitzontalment el ratol, seguint la lnia assenyalada en blau, i situeu el punter del ratol damunt una opci del submen o desplaceu en vertical el ratoli i podeu fer clic damunt lopci del submen que necessiteu.

1. Aneu a obrir la Calculadora: o Obriu el Men d'Inici; o Desplaceu el punter del ratol verticalment fins a lopci Programes; o Desplaceu el punter horitzontalment per passar al submen; o Desplaceu el punter verticalment fins a lopci Accessoris; o Desplaceu el punter horitzontalment per passar al submen; o Desplaceu el punter verticalment fins a lopci Calculadora; o Feu clic amb el bot esquera i se us obrir una finestra amb la Calculadora. o Tanqueu la finestra i torneu-ho a provar. El cam que hem seguit des del Men d'Inici fins a la Calculadora es representa aix: Men d'Inici | Programes | Accessoris | Calculadora Prctica 3: Obrim programes! Amb aquesta activitat practicareu obrir programes utilitzant el Men d'Inici | Programes. Noms us cal seguir, amb el ratol, el cam indicat de mens i submens. Feu clic noms quan C2. Tecnologia digital i s de l'ordinador i del sistema operatiu 50

CFA Les Bernardes

arribeu al final, al programa que voleu executar. 1. Accediu al programa Solitari. Seguiu el cam: Men d'Inici | Programes | Jocs | Solitari 2. Accediu al programa Llibreta. Seguiu el cam: Men d'Inici | Programes | Accessoris | Llibreta 3. Accediu al programa Paint. Seguiu el cam: Men d'Inici | Programes | Accessoris | Paint 4. Accediu al programa WordPad. Seguiu el cam: Men d'Inici | Programes | Accessoris | WordPad Per acabar la prctica tanqueu totes les finestres que tingueu obertes a lescriptori. Prctica 4: Ciutats del mn a la carta Amb aquesta activitat a la vegada que practiqueu amb els mens conixereu diverses ciutats del mn. 1. Feu clic sobre la paraula Ciutats del mn i accedireu a l'activitat. Abans de comenar l'exercici llegiu-vos les orientacions que trovareu a la mateixa pantalla:

Podeu buscar la informaci de les segents ciutats:

del continent europeu: Npols (Itlia), Londres (Regne Unit) , Lisboa (Portugal),... del continent afric: Memfis (Egipte), Pretria (Sud-frica), Dakar (Senegal), ... del continent asitic: Pequn (Xina), Bombai (ndia), Tel Aviv (Israel), ... del continent americ: Sao Paulo (Brasil), Valparaiso (Xile), Nova York (Estats Units),... 51


CFA Les Bernardes

de Oceania: Apia (Samoa), Melbourne (Australia), Suva (Fiji),...

Per acabar l'exercici i tancar la finestra feu clic sobre el bot Prctica 5: l'autobiografia En aquesta prctica utilitzareu el tractament de text WordPad. WordPad s un senzill programa que permet a lusuari crear, editar, corregir i imprimir documents duna forma senzilla i efica. Generalment forma part de la llista d'accessoris de Windows. El trobareu a: Inici | Programes | Accessoris | WordPad

Fig. 1 - Imatge de la finestra del WordPad 1. Obriu el programa WordPad. Des del Men d'inici seguiu el cam: Inici | Programes | Accessoris | WordPad 2. Observeu on est situat el cursor i ja podeu comenar a escriure. Feu alguna prova d'escriptura i valoreu si el tamany de la lletra s adequat. Si necessiteu un tamany de lletra ms gran feu clic al triangle invertit de la casella del tamany de la lletra de la barra de format i seleccioneu del menu desplegable un valor ms gran (per exemple 14 o 16)


52

CFA Les Bernardes

Fig. 2 - Casella on s'indica la mida de la lletra

3. Feu un petit escrit amb algunes dades de la vostra biografia. 4. Un cop finalitzat l'escrit traieu-ne una cpia en paper: feu clic al bot Imprimeix de la barra d'eines 5. Per acabar la prctica i tancar el programa feu clic al bot Si us apareix la pregunta de la imatge trieu lopci que ms us convingui:

si feu clic al bot No el vostre escrit no quedar guardat a lordinador; si feu clic al bot S, el vostre escrit es pot guardar a lordinador. En aquest cas demaneu ajuda al vostre formador o formadora. si feu clic al bot Cancella, la finestra no es tancar.

Prctica 6: Una recepta En aquesta prctica utilitzareu el WordPad per escriure una recepta de cuina. A la imatge teniu la recepta de "el tumbet", un acompanyament tpic de Mallorca.


53

CFA Les Bernardes

Per escriure en negreta feu clic al bot de negreta de la barra d'eines i desprs escriviu la paraula. Per desactivar la negreta torneu a fer clic al mateix bot. Observeu que quan l

C2. Tecnologia Digital

Documents

Transcript of C2. Tecnologia Digital