EL REPTE Pàgina 29

Muntem una exposició

Convivim1

16Intel·ligències múltiples

ELS CONTINGUTS

CONVIVIM

CostumsTradicions

En família

Al col·legi

A la comunitat

Gaudiu d’aquest vídeo i fixeu-vos en el que les perso-nes poden aconseguir quan s’organitzen i col·laboren. Parleu sobre la importància dels costums i les tradicions que compartim amb els altres.

Parleu de la necessitat que els éssers humans tenen de viure en companyia dels altres.

PER COMENÇAR

17

www.youtube.com/watch?v=K1HWyUIZ5kk

Intel·ligències múltiples

compartim

CONVIVIM EN FAMÍLIALes primeres persones amb les quals convivim són els membres de la nostra família.

Els membres més propers de la nostra família són els pares, els germans i ger-manes i els avis materns i paterns. Altres membres de la família són els on-cles i els cosins. Els oncles són els ger-mans dels pares. Els cosins són els fills dels oncles.La relació que uneix els membres de la família es diu parentiu, i es pot repre-sentar en un arbre genealògic. Observa l’arbre de la Marina Sabater Martí:

Oncles i cosins

Pares i fills Avis

18

Joan Sabater (Avi patern)

Josep Sabater Vilà (Pare)

Irene Vilà (Àvia paterna)

Anna Martí Font (Mare)

Mònica Font (Àvia materna)

Susanna Martí Font (Tia)

Jordi Martí (Avi matern)

Albert Roure Cases (Oncle)

Víctor Roure Martí (Cosí)

Marina Sabater Martí

Eloi Sabater Martí (Germà)

Quines persones formem la família?

Les primeres persones amb les quals convivim són els membres de la nostra família. Per tal d’aconseguir una bona convivència familiar és fonamental que ens organitzem i respec-tem els altres.

1. Elabora una descripció sobre la teva família. Hi has d’incloure: a. Quines persones la formen. b. Què t’aporten. c. Què els pots aportar tu.

2. Explica com us repartiu les tasques domèstiques amb la teva família.

3. Escriu una llista de problemes de convivència habituals en una família i anota al costat de cadascun com el resoldries. Per exemple:

1

19

Què ens aporta la família? La família atén les nostres necessitats bàsiques: menjar, habitatge, salut, roba… La família ens dóna afecte, confiança i seguretat. Ens proporciona educació i ens transmet valors. En companyia de la nostra família aprenem a relacionar-nos amb els altres i a conviure en la societat.

Què significa conviure en família?Conviure en família significa organitzar-nos i respectar tots els membres que formen la famí-lia.

Problema El resoldria…

El meu germà petit no ha recollit les joguines. Parlo amb ell sobre la importància de mantenir l'ordre i l'ajudo a ordenar les joguines.

Ens repartim les tasques

de casa.

Parlem amb els altres, els es-coltem amb atenció i aportem

la nostra opinió.

Ajudem els altres i en tenim cura quan ho

necessiten.

Dirigeix i organitza el funcio­nament del col·legi.

S’ocupen de la secretaria, la neteja, la cui­na i el man­teniment del col·legi.

CONVIVIM EN EL COL·LEGI

20

Què ens aporta el col·legi?En el col·legi aprenem coneixements i ampliem la nostra cultura. Descobrim la importància de l’esforç i adquirim hàbits de treball. Aprenem a valer-nos per nosaltres mateixos. Aprenem a relacionar-nos amb els altres i crea-rem llaços de companyia i d’amistat.

En el col·legi convivim amb els altres membres de la comunitat educativa.

Quines persones formem la comunitat educativa?La comunitat educativa està formada per diverses persones que es responsabilitzen de les tasques perquè el col·legi funcioni correctament:

Estudien i s’ocu­pen de les tas­ques de l’aula: repartir el mate­rial, ordenar les taules, esborrar la pissarra…

Col·laboren en l’educació dels seus fills i parti­cipen en la vida del col·legi per mitjà de dife­rents activitats, i s’organitzen en l’AMPA.

S’organitzen perquè els alumnes apren­guin. Prenen decisions per millorar la seva educació, estableixen horaris, ca­lendaris, activitats…

Alumnes

Director o directora

Mestres

Mares i pares d’alumnes

Personal d’administració i serveis

A més de coneixements, en el col·legi descobrim la importància de l’esforç, adquirim hàbits de treball i aprenem a valer-nos per nosaltres mateixos i a relacionar-nos amb els altres.

4. El proper curs la filla d’uns amics anirà al teu col·legi. Per tal de saber-ne més coses, els agradaria saber com us organitzeu. Anota-ho al quadern en una taula com aquesta:

5. Fes una llista del que esperes aprendre en el col·legi aquest curs. Tingues en compte, tant els aprenentatges i coneixements, com la relació amb els teus companys i la capacitat de fer coses per tu mateix.

1

21

Què suposa conviure en el col·legi? Com ens organitzem?Perquè la convivència en el col·legi sigui bona, és necessari organitzar-nos:

A l'aula Al patiEns organitzem: … …

Resolem qualsevol conflicte amb els companys per mitjà del diàleg.

Mantenim els llibres i el material escolar nets i

ordenats per facilitar-ne l’ús.

Al pati, seguim les regles de joc perquè tots ens di-vertim i evitem conflictes.

Escoltem el mestre o la mestra sen-se interrompre’l i demanem el torn

de paraula per intervenir.

Respectem tots els membres de la comunitat educa tiva.

CONVIVIM EN LA COMUNITAT

22

Casa nostra i el col·legi no són els únics espais en els quals convivim. Tots formem part d’una comunitat més àmplia: el poble o la ciutat on vivim.

Quines persones formen part de la nostra comunitat?• La nostra comunitat està formada per per-

sones a les quals coneixem o que ens tro-bem amb freqüència. Són els nostres veïns de l’escala, del carrer o del barri.

• També en formen part persones a les quals no coneixem, però amb les quals compartim el carrer, els parcs, l’autobús urbà, la biblio-teca…

Què ens aporta la comunitat?

Ens proporciona serveis com ara la sanitat, els comerços, l’autobús urbà, la recollida d’escombraries…

També ens ofereix activitats per a l’oci i el temps lliure: cinemes, parcs, instal·lacions esporti-ves…

Ens ensenya a for-mar part d’un grup més ampli que el de la família i el del col·legi, i a conviure amb persones a les quals no conei-xem.

En la comunitat aprenem a formar part d’un grup ampli i a conviure amb els nostres veïns i amb altres persones a les quals no coneixem.

6. Escriu els noms de cinc espais o activitats que comparteixis amb els teus veïns i altres membres de la teva comunitat.

7. Formeu grups de quatre i aporteu solucions mitjançant el diàleg a aquest problema de convivència entre veïns:

1

23

Què significa conviure en la comunitat?Conviure en la nostra comunitat significa respectar-ne tots els membres i organitzar-nos per tenir una vida més agradable. Fixa’t en com és de senzill:

Tractem els altres amb respecte i

amabilitat.

Evitem sorolls i activitats que

molestin els membres de la comunitat.

Ajudem a mantenir nets els es-

pais comuns.

Una dona es queixa que el seu veí, un adolescent, escolta música a la nit amb el volum molt alt. El noi diu que la música l’ajuda a concentrar-se per estudiar, i, a més, diu que a casa seva pot fer el que vulgui. La dona ja ha parlat amb els seus pares, però no ha servit per a res.

a) Escolteu atentament els altres sense interrompre’ls.

b) Exposeu les vostres idees ordenadament.

c) Respecteu les opinions dels altres encara que no coin- cideixin amb la vostra.

Recordeu, per dialogar:

La majoria de la gent treballava al camp. La sortida i la posta del sol marcaven l’horari de tre-ball.

Els homes es vestien amb robes fosques i gorra o barret. Les dones sempre portaven faldilles o vestits llargs.

La gent se saludava d’una manera molt cerimoniosa.

L’alimentació es basava en productes locals i productes que arribaven de llocs propers. La gent tenia poc temps lliure i hi havia menys diversions.

COMPARTIM COSTUMS

24

8. Explica alguns costums de la teva comunitat, per exemple: quins plats típics se solen menjar; com se celebren els aniversaris; amb quines plantes es decoren jardins i balcons...

9. Investiga com han canviat els costums amb el pas del temps: en la feina, en el tipus de roba, en les nostres relacions socials, en l’alimentació… Ho pots preguntar als membres més grans de la teva família.

Les persones que convivim compartim els mateixos costums; és a dir, la manera habitual que els membres d’una comunitat fem les coses: com treballem, com ens relacionem amb els al-tres, com gaudim del nostre temps lliure... Cada comunitat té els seus propis costums que acostumen a canviar amb el pas del temps. Observa com eren abans els nostres costums i com són ara:

Abans

A la nostra societat, la feina ocupa un lloc molt important.

A la feina complim un horari, som responsa-bles i procurem ser útils als altres.

Com treballem

En la nostra relació amb els altres compartim la manera de vestir-nos, de saludar-nos, de mos-trar-los el nostre afecte, d’alimentar-nos…

Com ens relacionem

Conviure també suposa compartir la manera de divertir-nos i d’ocupar el nostre temps lliure.

Com gaudim de l’oci

Els costums són la manera en què els membres d’una comunitat fan habitualment les coses: treballar, relacionar-se amb els altres, divertir-se...Cada comunitat té els seus propis costums, que canvien amb el pas del temps.

10. En Yayi és un nen del Benín, un país d’Àfrica. Llegeix atentament:

a. Ha tingut en Yayi alguna dificultat per integrar-se? Si ha estat així, l’ha superat? Com? b. Assenyala alguna diferència de costums entre el Benín i Catalunya. Aquestes diferències,

impedeixen la convivència? Justifica la resposta.

1

25

Avui dia, la majoria de les persones treballa en oficines, comerços i fàbriques de la ciutat. El nostre horari de treball no acostuma a durar més de 8 hores.

Ara ens vestim amb roba més còmoda i ens saludem amb menys solemnitat: amb la mà, amb una abraçada o un petó.

També, tenim una alimentació més variada, amb productes que ens arriben de llocs molt di-versos.

L’oci és per a nosaltres tan important com la feina, i en el nostre temps lliure gaudim de maneres molt diferents.

M’agrada Catalunya, encara que em va costar una mica integrar-me, perquè no coneixia l’idioma. Grà-cies a una professora que s’hi va esforçar molt, vaig poder entendre el català de seguida. Jugo molt bé a futbol, això em va ajudar a fer amics al col·legi i al barri. Catalunya i el Benín són molt diferents. Allà mengem carn de gasela i usem oli de palma per cuinar. Però aquestes diferències no m’han impedit adaptar-me. He conegut moltes persones obertes, que sempre m’han tractat amb respecte.

Ara

FESTES I TRADICIONS

26

Totes les comunitats celebren les seves festes tradicionals. Són festes relacionades amb els canvis d’estació, amb la ve-rema, la sega o les antigues fires de bestiar.Les festes més importants de la comunitat són les festes pa-tronals. Se celebren una vegada l’any, i coincideixen amb el dia de la santa o del sant patró del poble o de la ciutat.

Celebrem amb els nostres companys festes tradicionals com ara el Carnaval.A la primavera gaudim del Dia del Llibre, que ens recorda la importància de la lectura.Quan acaba l’any escolar, els membres de la comunitat educativa acostumem a participar a la festa de fi de curs.

Celebrem amb els nostres parents les no-ces, el naixement d’un nou membre de la família i altres fets importants.Compartim la tradició de reunir-nos per feli-citar i fer regals als nostres familiars pel seu aniversari.Celebrem en família festes tradicionals com ara el Nadal, en què també hi ha la tradició d’intercanviar regals.

A la comunitat

En família

Alguns costums es mantenen al llarg del temps i es transmeten de pares a fills, i així es con-verteixen en tradicions.Moltes tradicions estan relacionades amb les festes que celebrem en família, al col·legi i a la comunitat de la qual formem part.

Al col·legi

11. Busqueu informació i elaboreu un mural amb una taula com la següent amb les tradicions del lloc en el qual vius i tradicions d’altres llocs:

1

27

Tradicions novesLes persones que vénen d’altres llocs comparteixen amb nosaltres les seves tradicions: les seves festes, la seva música, les seves danses, la seva gastronomia… A més, imitem tradi-cions d’altres països i cultures:

Pizza

Sushi

HalloweenPercussió africana

Vestits típics Festes Gastronomia AltresTradicions pròpies … … … …

Tradicions d'altres llocs … … … …

Les tradicions són costums que es mantenen al llarg del temps, i es transmeten de pares a fills.

Conèixer i respectar els costums i les tradicions dels altres enriquei-xen la convivència en la nostra co-munitat.

Pare Noel

REVISES EL QUE HAS APRÈS

28

Convivim

En família

Per?

Què?

Com?

I?

Per?

Què?

Com?

Al col·legi

Per?

Què?

Com?

Costums Què són?

Tradicions Què són?

• Abans… • Ara…

• En família • Al col·legi

I?

formada

s’organitza s’organitza s’organitza

ens aporta

format

ens aporta

formada

ens aporta

compartim

12. Compara aquest esquema amb el de la pàgina 17. Copia’l al quadern i completa’l amb la informació que falta.

Aconsegueix el repte

Muntem una exposicióRecupera la informació que vas recollir a l’activitat 9. Ens servirà de punt de partida per a aques-ta activitat.• Formeu quatre grups de treball i trieu una d’aquestes característiques:

• Cada grup recopilarà les dades pròpies de la característica que hagi escollit i seleccionarà les que li semblin més interessants.

Amb aquestes dades, elaboreu un escrit que resumeixi el més important i que ocupi un full de paper per una cara com a màxim.

• Confeccioneu un mural, d’un color diferent per a cada grup, enganxant-hi el treball i il·lustrant-lo amb imatges obtingudes en algun cercador d’internet.

També podem demanar als nostres familiars que ens deixin objectes antics que serveixin per reforçar el que explica el mural: postals i fotografies; joguines; eines de treball o instruments de cuina; ràdios o transistors; roba, etc.

• Munteu l’exposició a l’aula amb els murals i els objectes que hàgim aconseguit, i convideu tots els membres de la comunitat educativa a visitar-la.

Els membres de cada grup, per torns, poden fer de guies de l’exposició.

tasc

a int

egra

da

29

Treball RobaRelacions socialsAlimentació

PER ACABARCom

petències

30

NOM CÀRREC FUNCIÓ SI NO HI ÉS… QUÈ PASSA?

Jordi Conserge 1. Obrir i tancar les portes del col·legi.

2. .....

1. No es podria obrir ni tancar el col·legi.

2. ....

.......... .......... .......... ..........

POSA EN PRÀCTICA 1. Confecciona l’arbre genealògic de la teva família amb les indicacions següents:

•Representaelshomesamb un quadrat i lesdonesambuncercle.

•Pots utilitzar fotogra-fies de carnet en llocdedibuixar-los.

•Escriu-ne els noms icognoms,ielseugraudeparentiurespecteatu.

2. Llegeix el text següent:

—Copiaicompletaunataulacomlasegüentalquadern:

Joan Sabater (Avi patern)

............................................

Irene Vilà (Àvia paterna) ............................................

En Jordi, com cada matí, obre les portes del col·legi a les vuit en punt. Des de les set, la Mònica repassa el pati amb l’escombra. La Júlia a dos quarts de vuit engega l’ordinador i llegeix els correus que li han arribat per ensenyar-los a en Felip que està molt ocupat sempre gestionant el col·le. A partir de les vuit, també van arribant en Pep, en Joan, la Carla..., ca-dascun se’n va cap a la seva classe. Jo acostumo a arribar a tres quarts de nou i moltes vega-des coincideixo amb en Carles, que el porta l’Anna amb cotxe perquè viu lluny de l’escola.

Competències

REFLEXIONAPensa en el que has treballat en aquesta unitat i escriu una frase que expliqui:

— Què t’han aportat els altres al llarg d’aquesta unitat?

— Què has aportat tu als altres al llarg d’aquesta unitat? De quina manera es reflecteixen les teves aportacions en els treballs que feu en grup?

Diari d’aprenentatge

31

3. Compara les imatges i explica com es feia abans i com es fa ara una mateixa tasca.

4. Copia i completa al quadern una taula amb les següents festes i tradicions:

EMPRÈNEl vostre tutor us està explicant alguna cosa nova i no entens la seva explicació. Què pots fer?Enumera, de cadascuna de les opcions que hagin sorgit, els avantatges i els inconvenients.

aniversari - Halloween - fi de curs - Nadal - Carnaval - festa patronal

FEstA ORIgEN CONsIstEIX EN… LA CELEbRO AMb...… … … …