El noticiari del Banc de Dades de BiodiversitatIII Setmana de la Biodiversitat

Entre els dies 19 i 22 de maig del2008 es va celebrar la III Setmanade la Biodiversitat organitzada pelBanc de Dades de Biodiversitat(BDB) amb la cooperació de l'Ins-titut d'Ecologia Litoral, el Parc Na-tural de Serra Gelada i el finança-ment de la CAM. Aquestes jorna-des d'investigació tenen com aprincipal objectiu avaluar i aug-mentar el coneixement de la biodi-versitat valenciana, aglutinant dife-rents especialistes en l'estudi de lavida silvestre, a més de promourela seua difusió i conservació.

Enguany es va escollir l'entornterrestre i marí del Parc Natural dela Serra Gelada com a zona demostreig (quadrícules UTM YH56 iYH57) per la possibilitat de mos-trejar un espai marí (les dues edi-cions anteriors es van realitzar enàrees terrestres). La zona comprénpart dels termes municipals de:Benidorm, Alfàs del Pi, Polop, laNucia, Altea i Callosa d'en Sarrià.

En aquesta edició el centre logístices va situar al Col·legi Lope deVega de Benidorm. S'hi van ins-tal·lar dos laboratoris a disposiciódels participants. Un d'aquests

amb ordinadors per a la inclusióde les dades de camp a la base dedades del BDB, i l'altre, dotat d'ins-trumental per a la identificació deles mostres arreplegades al camp.A més, la CAM, mitjançant l'Institut

d'Ecologia Litoral, va posar a dis-posició dels participants 5 cotxes i5 vaixells per a la prospecció te-

rrestre i marítima.

Cal destacar especialment un pro-jecte impulsat i desenvolupat desdel BDB i testat en aquesta IIISetmana: la utilització de PDA pera la introducció de les dades albanc de dades. Es van repartirPDA entre el participants amb unprograma especial perquè, una

vegada preses les dades al camp,es bolcaren directament a l'ordina-dor i foren incloses al Banc de

1

PPeellttooddoorriiss aattrroommaaccuullaattaa aall ffoonnss mmaarríí ddee ll’’ààrreeaa pprrootteeggiiddaa ddee SSeerrrraa GGeellaaddaa..

120 investigadors de 21 institucions es donaren cita ala III Setmana de la Biodiversitat a Serra Gelada.

EEmmbbaarrccaacciióó EEll PPoorrtteellll ddee llaa VViillaa JJooiioossaa ccoonnttrraaccttaaddaa ppeerr aa llaa ppeessccaa dd’’aarrrroosssseeggaammeenntt..

ZZoonnaa lliittoorraall ddee SSeerrrraa GGeellaaddaa..

Banc de dades del P.N. de la Serra Gelada

Benjamín Albiach

Dades de Biodiversitat. Amb a-quest innovador programa es pre-tén facilitar la labor dels investiga-dors de camp, alhora que estan-darditzar la presa de dades.

En la III Setmana de la Biodiversitathan participat 120 investigadorsde 21 institucions diferents.

Els resultats han sigut molt satisfac-toris. Si comparem les dades sobreespècies presents a les dues qua-drícules UTM abans i després de larealització de l'esdeveniment, po-dem observar com s'hi trobat 565espècies que abans no haviensigut citades a la zona. A l'àreaescollida es tenia constància de413 espècies, de les quals hi havia

2.268 citacions. Després dels qua-tre dies d'estudi les espècies que

s’hi han trobar han ascendir a1.165 i les citacions a 6.668.

A més, una de les troballes mésimportants va ser la d'una novaespècie de projapígid, grup d'in-vertebrats cavernícoles que nos'havia trobat a tot el continenteuropeu. Actualment l'exemplarrecol·lectat està sota estudi per adeterminar-ne les característiques itaxonomia (vegeu l'article següentd'aquest número de BIOdiversitat).

Després de tres edicions, els resul-tats mostren la importància d'ini-

ciatives com aquesta que contri-bueixen a demostrar que existei-xen moltes més espècies de les quèconeixemem, punt fonamental iessencial per a dissenyar poste-riors eines de gestió i protecció. Amés, la reunió de diferents espe-cialistes, institucions i centres d'in-vestigació afavoreix l'intercanvid'informació i la coordinació delsdiversos centres implicats en laconservació de la biodiversitat delterritori valencià.

2

LLaabboorraattoorrii dd’’iiddeennttiiffiiccaacciióó ddee mmoossttrreess ddeesspprrééss ddee llaa rreeccoolleecccciióó aall ccaammpp..AAggeenntt mmeeddiiaammbbiieennttaall ddee SSeerrrraa GGeellaaddaa aa uunn eemmbbaassssaammeenntt iinntteerriioorr..

1165 espècies trobades i 6668 citacions, a més d’unanova espècie d’invertebrat cavernícola mai no trobada.

Dades de partida* Dia 0 Dia 1 Dia 2 Dia 3 Dades finals

Espècies

Vertebrats 180 190 201 222 589

Invertebrats 38 49 109 195 39

Flora vascular 139 352 427 480 70

Flora no vascular 22 32 32 43 224

Fongs i líquens 34 34 34 56 243

TOTAL 413 687 836 996 1165

Citacions

Vertebrats 810 992 1.217 1530 4244

Invertebrats 223 238 349 499 82

Flora vascular 1136 1812 2224 2878 167

Flora no vascular 32 48 48 99 1560

Fongs i líquens 67 67 67 113 615

TOTAL 2.268 3.157 3.934 5119 6668

* Dades del BDB abans de la III Setmana de la Biodiversitat

TTaauullaa 11:: ddaaddeess dd’’eessppèècciieess ii ccii ttaacciioonnss tt rroobbaaddeess aa ll ’’aarreeaa dd’’eessttuuddii ddiiaa aa ddiiaa

Benjamín Albiach

La biodiversitat valenciana nopara de sorprendre'ns. Cada anysón descobertes mitja dotzena

Els projapígids, una família d'invertebrats nova per a Europa, trobada a unacavitat del Parc Natural de la Serra Gelada (Alacant)

d'espècies per a la Comunitat Va-lenciana, algunes totalment novesper a la ciència, i ara aquesta notí-cia: una espècie, encara per deter-minar, pertanyent a la famíliaProjapygidae, una de les més pri-mitives famílies d'invertebrats he-xàpodes (invertebrats amb sis pa-rells de potes) ha sigut localitzada,per primera vegada a Europa, enl'anomenada cova del Far del ParcNatural de la Serra Gelada, al'Alfàs del Pi (Alacant).

La troballa la van dur a termemembres del Museu Valenciàd'Història Natural (Fundació Ento-mològica Torres Sala) i va tenir llocdurant la celebració de la III Set-mana de la Biodiversitat, una acti-vitat científica amb els auspicis delServei de Biodiversitat de la Con-selleria de Medi Ambient, (vegeul’article anterior de BIOdiversitatnúmero 7). Però, aquesta recercade fauna en l'interior d'una cavitatno va ser casual. S'emmarca dins

de l'estudi de caracterització, des-envolupament i investigació delCatàleg de coves i avencs dels es-pais naturals protegits de la Co-munitat Valenciana.

Els investigadors del Museu Va-lencià d'Història Natural (Fun-dació Entomològica Torres Sala)tornaran a la localitat assenyaladaper a intentar localitzar i fotogra-fiar nous exemplars. L'únic, finsara arreplegat, va ser trobat a mésde 50 metres de l'angosta entradaque dóna accés a aquesta cavitat,en una acumulació de guano i

arrels, a la sala Masia Lloret (ve-geu fotografia), un espai subterra-ni d'aquesta impressionant cavitatde més d'un quilòmetre de reco-rregut. Una sala immergida enuna foscor absoluta, amb unahumitat pròxima a la saturació iuna temperatura que tan sols varia

una desena de grau, que es mantépràcticament constant a 19,7graus centígrads durant tot l'any.

Fins ara sabem poc d'aquestafamília d'invertebrats; cap investi-gador l'havia localitzada abans aEuropa. Els projapígids constituei-xen una família del xicotet ordredels diplurs, un dels grups d'artrò-podes terrestres pràcticament des-coneguts. Fa alguns anys, els di-plurs, ordre que consta d'aproxi-madament un miler d'espècies dis-tribuïdes arreu del món, formavenpart dels insectes i se'ls considera-

va, juntament amb col·lèmbols,proturs i tisanurs, com a insectesàpters, perquè no posseeixen alesi no n’han tingut mai. No obstantaixò, els temps han canviat, noveseines de classificació, com l'ús demarcadors moleculars, han tom-bat aquesta concepció d'unitat(monofilètica) amb els insectes i,actualment, els diplurs són consi-derats com un grup independent(parafilètic respecte dels insectes)d'artròpodes, aliats amb crustacis imiriàpodes, alhora que amb elsvertaders insectes. A la ComunitatValenciana, com a la resta d'Es-panya, són coneguts mig centenard'espècies de diplurs, especial-ment nombroses són les famíliesdels campodèids, seguits dels japí-gids i amb un sol representant co-negut de parajapígids i un mésd'anajapígids.

Però, què sabem dels parajapígidstrobats a la del Far? La trentenad'espècies que formen part d'a-questa família es coneixien. finsara, per davall del tròpic deCàncer a l’hemisferi nord, mentreque al sud hi colonitzen les zones

En el marc de la III Setmana de la Biodiversitat la covadel Far (Alfaç del Pi) va donar la sorpresa amb un nougènere d’invertebrat cavernícola en Europa.

3

FFoottooggrraaffiiaa ddee llaa SSaallaa ddee llaa ccoovvaa ddeell FFaarr ((SSeerrrraa GGeellaaddaa)) oonn eess vvaa ttrroobbaarr llaa nnoovvaa ffaammíílliiaa..

més càlides dels continents d’Amè-rica, Àfrica, Àsia i Austràlia. Totesles espècies conegudes són de di-mensió reduïda, poc més de dosmil·límetres de longitud, amb uncos blanquinós i despigmentat,sense ulls, amb unes llargues ante-nes entapissades de múltiples icomplexos òrgans sensorials (re-ceptors molt sensibles a pressions iolors). Les estructures caudals pa-relles són articulades i estan reco-rregudes per una canal glandularque desemboca en un porus benvisible a l'extrem apical de cadauna d’elles. S'alimenten d'altresorganismes que, com ells, viuensota la superfície del sòl. Són, pertant, microdepredadors del sòl.L'hàbitat on ha sigut localitzat l'e-xemplar de la cova del Far, entre elguano de rates penades, no ésnou, en aquest entorn ha sigut citaten algunes cavitats a Àfrica.

Què passa a la Comunitat Valen-ciana? A què es deuen aquestesnovetats de la nostra fauna? Elsúltims anys assistint a una allau denovetats en el camp del coneixe-ment sobre invertebrats de la Co-munitat Valenciana, però per què?Com ocorre amb una pregunta

encara que podem resumir-la endues: d'una banda, a diferènciad'altres territoris espanyols, elsestudis i les publicacions sobre in-vertebrats han sigut, fins fa pocsanys, escassos (baixa producciócientífica) i puntuals (concentrats enuns pocs grups zoològics); d'altra,la riquesa de la biodiversitat inver-tebrada és una reflex de la nostrariquesa d'ambients i una situacióbiogeogràfica privilegiada, en unapenínsula Ibèrica amb una històriageològica arcaica i complexa queha servit per al refugi de fauna pri-mitiva, alhora que es produeix unataxa d'especiació elevada.

De totes maneres, l'esforç d'investi-gació que es realitza des d'institu-cions sense ànim de lucre, com elMuseu Valencià d'Història Natural(Fundació Entomològica Torres Sa-la), amb el suport econòmic de lesinstitucions valencianes com ara laConselleria de Medi Ambient, és,sens dubte, des d'un punt de vistapràctic, l'explicació més clara d'a-questa posada en coneixementdels nostres valors naturals quedurant tant de temps han estatignorats, com la nostra rica i espe-cial diversitat biològica de fauna

1 mm

Carles Gago

Com ja hem comentat en anteriorsnúmeros de BIOdiversitat (vegeu

ra i Egeria densa. Des del Centred'Experimentació Piscícola del

conca del riu Amazones. Sol utilit-zar-se com a planta ornamental a

Seguiment i eradicació de plantes aquàtiques invasores

complexa, la resposta és múltiple, invertebrada.DDiibbuuiixx dd''uunn eexxeemmppllaarr ddee llaa ffaammíílliiaaddeellss pprroojjaappííggiiddss..

els números 4 i 5), les plantes exò-tiques invasores són un dels greusproblemes amb què s'enfronta lagestió ambiental de la ComunitatValenciana. Els efectes ambientalssón clars i visibles, però també l'im-

pacte sobre la socioeconomia deles zones que afecten. Tres d'aques-tes plantes exòtiques i invasoresamb les quals es fa un seguimentespecial són Eichhornia crassipes(jacint d'aigua), Ludwigia grandiflo-

Palmar, dependent del Servei deBiodiversitat, es du a terme el se-guiment de les poblacions assilves-trades i la seua eradicació. A conti-nuació mostrem les característi-ques generals de cadascuna de les

espècies i els treballs realitzats ambaquestes l'últim any.

Eichhornia crassipes

Planta aquàtica originària de la

llacs artificials o estanys dels quals,de manera accidental o voluntà-riament, ha sigut traslladada aàrees naturals que ha invadit.

FFlloorraacciióó dd’’EEiicchhhhoorrnniiaa ccrraassssiippeess..

4

Eichhornia crassipes , Ludwigia grandiflora i Egeriadensa tres espècies invasores sota control.

Pot arribar a mesurar més d'1,5 md'alçària i dóna lloc a massescompactes en entrellaçar-se unesplantes amb d'altres. Quan es do-nen les condicions favorables potdoblar la seua biomassa en 10-12dies formant estores a la superfíciede l'aigua i desplaçant la restad'espècies de la zona. Aquestaextensa cobertura provoca unaevapotranspiració 3-4 vegadessuperior a la que normalment télloc a superfícies d'aigua lliure, laqual cosa genera pèrdues d'aigua,sobretot en èpoques de sequera. Amés, el microclima que crea éspropici per a la procreació demosquits i vectors de malaltieshumanes i animals. Finalment, potbloquejar comportes i reixetesamb el consegüent problema deconducció d'aigua, com tambéafectar les espècies autòctonesdesplaçant-les completament. Ésconsiderada una de les 100 espè-cies més invasores del món.

A la Comunitat Valenciana es trobapresent a tres llocs: a la Marjaleriadel nord de la ciutat de Castelló; alriu Albaida al seu pas per Genovési Xàtiva (València), i al tram final delriu Algar (Alacant). Durant 2007s'ha realitzat un seguiment de laseua evolució en aquestes tres loca-litzacions per mitjà d'una cartogra-fia detallada i una estimació de lagrandària de les poblacions ac-tuals. S'ha realitzat una prospecciódetallada de les zones afectadesper aquesta espècie i es van ence-tar els treballs d'eradicació per part

de la Confederació Hidrogràficadel Xúquer al riu Albaida. Al tramfinal del riu Algar les últimes plugesd'octubre del 2007 van eliminarpràcticament la població i s'haneradicat els brots que encara per-sistien. Al riu Bolulla, afluent del riuAlgar, hi ha citacions antigues però,fins al moment, no s'ha tornat alocalitzar cap població.

Finalment, va aparéixer una novacitació al riu Xaló al seu pas pelpoble del mateix nom a Alacant,descoberta pels agents ambientalsde la zona el mes de gener del2007. Es tracta d'un xicotet nuclid'Eichhornia crassipes d'uns 50exemplars que va ser retirat imme-diatament del riu. Actualment, escontinuen els treballs d’eradicacióa la marjaleria de Castelló ence-tats al 2007, com també les pros-peccions periòdiques a la resta deles àrees afectades.

Ludwigia grandiflora

És una espècie procedent d'Amè-rica del Sud, introduïda com a or-namental als estanys i jardins. Pre-senta una gran capacitat de colo-nització i propagació. Una vegadaestablida al medi natural, ocupauna àrea extensa i contribueix amodificar les condicions fisicoquí-

miques de l'aigua, amb una apor-tació de fulles i nutrients importanti una alta competència amb altresplantes aquàtiques.

A la Comunitat Valenciana s'hacitat a 6 localitzacions: l'Albufera,de València, la marjal de la Safor(Gandia, Xeresa, Xeraco), els riusAlbaida i Verd (Massalavés), eltram final del barranc del Carrai-xet, i la marjal de Pego-Oliva. Du-rant l'any passat es va continuaramb el seguiment de les pobla-cions de l'espècie.

A l'Albufera es va realitzar el 2006una eradicació i el 2007 se n’hacontrolat el possible rebrot. Enaquest cas els resultats són posi-tius, encara que cal continuar ambel seguiment de l'espècie per a unadetecció primerenca i un controlefectiu. Al Parc Natural de Pego-Oliva s'han realitzat actuacions decontrol amb èxit. Recentment, a lamarjal de la Safor, s’ha fet el tre-ball de seguiment i s’ha cartogra-fiat i georeferenciat la presènciade Ludwigia a la zona.

Benjamín Albiach

5

TTrraamm ddeell rriiuu AAllbbaaiiddaa aabbaannss ((ddaalltt)) ii ddeesspprrééss ((bbaaiixx)) ddee ll’’eelliimmiinnaacciióó ddee LLuuddwwiiggiiaa ggrraannddiifflloorraa..

Aquestes espècies desplacen les espècies autòctones,provoquen canvis en la dinàmica fluvial dels rius, a mésd'impossibilitar-hhi la pesca.

Egeria densa

Planta típica d'aquaris d'aiguafreda amb origen a Amèrica Cen-tral i Amèrica del Sud. Es va allibe-rar al medi natural després de serutilitzada en aquaris. Canvia lescondicions del fons dels rius, i mo-difica la seua fauna i flora típica.

Al territori valencià s'ha citat a lamarjal de Pego-Oliva. Durant l'any2007 es va realitzar un seguiment ivaloració de l'afecció de l'espècie, ila seua posterior eradicació perpart del personal del parc natural.Després de l'eradicació mecànicade l'espècie als canals del parc esva iniciar una experiència de com-petència amb espècies aquàtiquesautòctones per a avaluar la possi-ble lluita per competència de l'hà-bitat de l'espècie exòtica contra l'es-pècie autòctona. L'experiència con-sisteix a plantar Ceratophyllum de-mersum en canals on prèviaments'ha eliminat de forma mecànicaEgeria densa. Són canals on, mal-grat l'eradicació, se sap que que-den algunes restes i fragments d'E-geria densa al fons, de maneraque es tracta de determinar la pos-sible competència de les duesespècies. Els resultats indiquen queEgeria densa desplaça Cerato-phyllum demersum. Mitjançant elcontrol mecànic no s'han obtingutbons resultats a causa de la dificul-tat d'eradicar completament laplanta, ja que queden gran quan-titat de brots arrelats al substrat.

6

CCaannaall ddeell PPaarrcc NNaattuurraall ddee PPeeggoo-OOll iivvaa eennvvaaïïtt ppeerr EEggeerriiaa ddeennssaa..

Taula 2: treballs de gestió d’Eichhornia crassipes

Resum global

4 poblacions localitzades: Marjaleria de Castelló i rius Albaida, Algar i XalóBiomassa total estimada (pes fresc): 421 tSuperfície total estimada amb densitat mitja-alt:15.000 m2Biomassa eliminada del medi de pes escorregut (pes després de deixar escórrer la plantadiversos dies, la qual cosa redueix considerablement la biomassa): 241 tEradicació: actualment ha estat eradicada de tres de les quatre poblacions. Únicamentqueda per eliminar part de la població localitzada a la Marjaleria de Castelló, treballsque estan en marxa (iniciats a l'agost del 2008), per la Conselleria de Medi Ambienten col·laboració amb l'Ajuntament de Castelló

Resum per població

Marjaleria de Castelló

Prospecció juliol 2006

Prospecció nov. 2007

Eradicació des. 2007

Prospecció des. 2007

Densitat mitja-alta 100 m2 4.600 m2 2.650 m2 1.950 m2

Densitat baixa 2.700 m2 5.200 m2 2.900 m2 2.300 m2

Superfície total estimada 3.800 m2 10.400 m2 5.450 m2 4.450 m2

Biomassa/m2 amb100% de cobertura 20 kg 16 kg 16 kg 16 kg

Biomassa total estimada (in situ/4-5 dies en sec)

2.000 kg/1.600 kg

73.600 kg/58.880 kg

42.400 kg/33.920 kg

31.200 kg/24.960 kg

Talla dels exemplars 10-50 cm 10-75 cm 10-75 cm 10-75 cm

Total import brut - - 10.582,27 � -

Riu Albaida (Xàtiva-GGenovés)((DDaaddeess cceeddiiddeess ppeerr llaa CCoonnffeeddeerraacciióó HHiiddrrooggrrààffiiccaa ddeell XXúúqquueerr qquuee vvaa ffeerr eellss ttrreebbaallllss dd’’eerraaddiiccaacciióó))

Prospecció juliol 2006

Eradicació juny 2007

Prospecció des. 2007

Longitud riu afectat 1.047 m total 0

Densitat mitja-alta 5.785 m2 total 0

Densitat baixa 21.503 m2 total 0

Superfície total estimada 29.197 m2 total 0

Biomassa/m2 ambdensitat mitja-alta 40-60 kg - 0

Biomassa total estimada 231.400 kg/347.100 kg

206.670 kg 0

Talla dels exemplars 100-130 cm 100-130 cm -

Total import brut - 114.416,28 � -

Riu Algar (Altea)

Prospecció juliol 2006

Eradicació desembre 2007

Longitud riu 2.697 m total

Densitat mitja-alta 3.964 m2 total

Densitat baixa 179.515 m2 total

Superfície total estimada 183.479 m2 total

Biomassa/m2 amb 100% de cobertura 35 kg -

Biomassa total estimada 138.700 kg 250 kg

Talla dels exemplars 50-75 cm 50-75 cm

En una revisió en abril de 2008 es van localitzar brots i la Brigada de Conservació dela Biodiversitat va eliminar 150 kg de planta.

Riu Xaló (Xaló)

Prospecció gener 2007 Eradicació gener 2007

Nombre d’exemplars 50 Total

5 Morro de Toix.

Miguel Ángel Monsalve

La silene d'Ifac (Silene hifacensis), primera planta amb Pla de recuperació a la Comunitat Valenciana

7

La silene d'Ifac (Silene hifacensis,fanerògama de la família de lescariofil·làcies) és una planta exclu-siva dels penya-segats litorals delnord d'Eivissa i del nord de la pro-víncia d'Alacant. En aquest últimlloc es coneixen poblacions discre-tes. A la Comunitat Valenciana esconeix des de la seua descripció el1883 al penyal d'Ifac. Es va creureextingida fins al seu redescobri-ment en la dècada dels 80. Com aresultat de la prospecció duta aterme en el període 2005-06, a laComunitat Valenciana es coneixl'existència de 6 poblacions als ter-mes municipals de Benidorm, el

Poble Nou de Benitatxell, Calp,Dénia, Teulada i Xàbia, les quals,de nord a sud, són:

1 Torre del Gerro,(individus reintroduits).

2 Illot de la Mona.

3 Cap d'Or.

4 Parc Natural del Penyal d'Ifac(individus reintroduits).

6 Illa Mitjana.

Les poblacions d'aquesta espèciees troben en l'actualitat molt frag-mentades, la qual cosa, unit albaix nombre d'exemplars conegut,situa la silene d'Ifac a la vora del'extinció. A més, cal afegir la re-ducció constatada, per causes en-cara poc conegudes, del nombrede poblacions valencianes i de laseua àrea de distribució.

La situació crítica de Silene hifa-censis ha motivat la seua classifi-cació com en perill per la UnióInternacional per a la Conservacióde la Natura (UICN), i la seuainclusió en l'annex I del Conveni deBerna, relatiu a la conservació dela vida silvestre i el medi natural aEuropa. També es troba inclosa enels annexos II i IV de la Directiva92/43/CEE, relativa a la conserva-ció dels hàbitats naturals i de lafauna i la flora silvestre, la qualcosa obliga els estats membres aestablir mesures especials de con-servació del seu hàbitat i a inclou-re les seues poblacions naturalsmés importants dins de la XarxaNatura 2000 europea.

Quant a la legislació nacional, laSilene hifacensis està inclosa en elCatàleg nacional d'espècies ame-naçades (Reial decret 439/1990)sota la categoria en perill d'extin-ció. D'acord amb la Llei 42/2007,del patrimoni natural i de la biodi-versitat, la inclusió d'una espècie

en aquesta categoria comporta l'a-dopció d'un pla de recuperacióque incloga les mesures necessà-ries per al compliment dels objec-tius buscats i, si és el cas, la desig-nació d'àrees crítiques.

DDeettaallll ddee llaa fflloorr ddee llaa ssiilleennee dd’’IIffaacc ((SSiilleennee iiffaacceennssiiss))..

Inma Ferrando

En les prospeccions realitzades en el període 2005-006 esvan trobar 6 poblacions de la silene d'Ifac.

8

Així, la conservació de la Silenehifacensis comporta una especialresponsabilitat per als valencians,tenint en compte la important pro-porció de la població total i de laseua àrea de distribució, localitza-des al nostre territori. Per tot això,el 4 d'abril de 2008 es va aprovarel Decret 40/2008, pel qual es vaaprovar el Pla de recuperació dela silene d'Ifac a la ComunitatValenciana, el primer per a unaespècie vegetal.

L'objectiu d'aquest pla és crear unrègim especial de protecció per al'espècie i el seu hàbitat, i ordenarles accions necessàries per a man-tenir les poblacions en un estat deconservació favorable, de maneraque s'assegure la seua presènciafutura en el medi, dins de la seuaàrea de distribució original.

Entre els factors que han dut l'es-pècie al perill d'extinció destaquen

la destrucció i l'alteració de l'hàbi-tat per urbanitzacions o instal-lacions de vies d'escalada als pen-ya-segats, la introducció d'espè-cies exòtiques, l'antiga recol·leccióde l'espècie i l'aïllament i la reduc-ció de les poblacions. Les pobla-cions de silene d'Ifac es trobenaïllades, per la qual cosa no éspossible que hi haja intercanvigenètic. La distància mitjana entrepoblacions és d’uns 8,6 km, fetque comporta que cada poblaciófuncione de manera autònomarespecte de les altres. A més, calafegir la reduïda dimensió de lespoblacions de l'espècie, queoscil·len entre 2 i 38 exemplars, iés possible que no tots els exem-plars siguen reproductors.

El Servei de Biodiversitat portaanys treballant amb l'espècie. Ambl'aprovació del projecte LIFE NAT/E/000766 (Creació d'una xarxade microreserves a la Comunitat

Valenciana) el 1993, es va posaren marxa una estratègia de con-servació de flora endèmica que haaconseguit, entre altres coses, l'es-tabliment d'una xarxa de microre-serves de flora. Aquesta xarxainclou cinc de les poblacions de lasilene d'Ifac, com també aquellsllocs on la planta havia estat pre-sent (Penyal d'Ifac-Vessant Nord,Illa Mitjana, Morro de Toix, Capd'Or i Illot de la Mona). En algunad'aquestes microreserves (Penyald'Ifac-Vessant Nord i Cap d'Or)s'han realitzat introduccions oreforços poblacionals de l'espècie,tant per mitjà de plantació d'exem-plars joves com per mitjà de lla-vors. Així mateix, el programa deseguiment de l'espècie, iniciat elmateix any, ha permés el descobri-ment d'una nova població, a l'Illotde la Mona, el 2000. Durantaquest període de temps s'han fi-nançat i realitzat treballs d'investi-gació dirigits a millorar el coneixe-ment de la biologia de l'espècie.Algunes de les activitats realitzadeshan sigut les següents:

1. Investigació sobre la diversitatgenètica d'algunes poblacions,amb utilització de diverses tècni-ques d'anàlisi.

2. Investigació sobre la biologiareproductiva d'algunes poblacions.

3. Treballs de propagació in vitroi establiment del protocols depropagació.

4. Establiment del protocol degerminació.

ÀÀrreeeess ddee ccoonnsseerrvvaacciióó ii rreeccuuppeerraacciióó ddee llaa ssiilleennee dd''IIffaacc ddeeffiinniiddeess eenn eell ppllaa ddee rreeccuuppeerraacciióó..

ÀÀrreeeess ddee ccoonnsseerrvvaacciióó::11.. IIlllloott ddee llaa MMoonnaa22.. CCaapp dd’’OOrr33.. PPaarrcc NNaattuurraall ddeell PPeennyyaall dd’’IIffaacc44.. MMoorrrroo ddee TTooiixx55.. IIllllaa MMiittjjaannaa

ÀÀrreeeess ddee rreeccuuppeerraacciióóaa.. LLiittoorraall ddeell PPaarrcc NNaattuurraall ddeell MMoonnttggóóbb.. LLiittoorraall ddeell LLIICC PPeennyyaa-sseeggaattss ddee llaa MMaarriinnaacc.. LLiittoorraall ddeell PPaarrcc NNaattuurraall ddee llaa SSeerrrraa GGeellaaddaa

EExxeemmppllaarr ddee SSiilleennee iiffaacceennssiiss aall CCIIEEFF..

Inma ferrando

Miguel Ángel Monsalve

9

5. Experiències de reintroducció ireforç de poblacions naturals.

6. Programa de sensibilització ieducació al Parc Natural delPenyal d'Ifac.

7. Prospeccions de l'àrea de dis-tribució per a estudiar l'evolucióde les poblacions naturals i deles introduccions realitzades.

8. Prospeccions de l'àrea de dis-tribució per a detectar i censarnoves poblacions.

Actualment, es conserven les lla-vors al Banc de Germoplasma tantdel Jardí Botànic de València comdel CIEF (Centre per a la Investi-gació i Experimentació Forestal).En aquest últim centre les llavors esconserven a dues col·leccions dife-rents: una a curt termini (col·leccióactiva) i un altra a llarg termini(col·lecció base).

En conjunt, els resultats obtingutsdes de 1993 han permés millorarel coneixement de l'espècie per a,una vegada aprovat el pla de re-cuperació, realitzar les mesures degestió adequades basant-se en lesdades obtingudes.

Al pla de recuperació s'assenyalenles actuacions següents per a asse-

gurar la viabilitat de la Silene hifa-censis en el futur:

1. Determinar amb precisió l'estatde les poblacions de l'espècie, i ferprospeccions a nous enclavamentspotencialment adequats per a lasilene d'Ifac

2. Encetar línies d'investigaciósobre:

a) La dinàmica poblacional de lesdiferents poblacions de l'espècie.

b) La biologia reproductiva del'espècie per a dilucidar els seusaspectes més rellevants.

c) La variabilitat genètica de l'es-pècie amb l'objectiu d'aconse-guir una idea més precisa de lavariabilitat genètica intrapobla-cional i interpoblacional de l'es-pècie, tenint en compte la possi-ble existència de diferènciesgenòmiques entre les poblacionsalacantines. L'aïllament repro-ductiu dels nuclis poblacionalsalacantins pot haver promogutaquesta diferenciació.

d) Els requeriments ecològics del'espècie. Hi ha dubtes raonablessobre el seu caràcter estrictamentrupícola o si es tracta d'una espè-cie relegada a aquest hàbitat.

3. Conservació de germoplasma.Cal recollir i conservar llavors decadascuna de les poblacions per apoder fer front a una eventualextinció.

4. Reforç de les poblacions exis-tents i creació de noves pobla-cions. Establiment d'un programade producció ex situ. El reduït nom-bre d'exemplars de les poblacionsalacantines de Silene hifacensis,unit al medi rupícola on la plantaviu, implica una capacitat de reclu-tament molt baixa. Només esconeixen dos episodis de recluta-ment de nous exemplars: un exem-plar a la població creada a Ifac iquatre a Morro de Toix. Per tant,cal reforçar les poblacions conegu-des, mitjançant la introducció dellavors de les pròpies poblacions. Amés, s'han de crear nous nuclispoblacionals a les zones delimita-des com a àrees de recuperació, apartir de material procedent de lespoblacions més pròximes.

5. Educació ambiental i difusió delcontingut del pla de recuperació.Campanyes genèriques dirigides ala població en general, i altresespecífiques destinades a tractaraspectes concrets del pla, i dirigi-des als sectors més relacionatsamb la silene d'Ifac, especialmentals agents de l'autoritat encarre-gats de la vigilància del seu com-pliment i als afectats per les mesu-res previstes en aquest decret.

CCuullttiiuu ddee SSiilleennee hhiiffaacceennssiiss aa lleess iinnttaall··llaacciioonnss ddeell CCIIEEFF..

Inma Ferrando

LLoottss ddee SSiilleennee hhiiffaacceennssiiss aall BBaanncc ddeeGGeerrmmooppllaassmmaa ddeell CCIIEEFF..

Inma Ferrando

La carretera CV-500 travessa elParc Natural de l'Albufera de nord

Radioseguiment de dues genetes a la Devesa del Saler

Ana M. García

10

a sud, i és una de les carreteresamb major mortalitat animal de laComunitat Valenciana. Una de lesespècies atropellades que més hacridat l'atenció ha sigut la geneta(Genetta genetta) ja que existia lacontrovèrsia sobre si a la Devesadel Saler existia o no una poblacióestable d'aquest carnívor o els 26exemplars atropellats des de l'any2000 al 2008 (vegeu la gràfica 1)eren individus en dispersió de po-blacions pròximes.

La geneta és l'únic representant dela família dels vivèrrids a la penín-sula Ibèrica. És un carnívor amb unaspecte singular i inconfusible ambel seu cos blanc amb taques negresi la seua llarga cua amb uns carac-terístics anells de color negre. Té unolfacte i oïda molt fins i captura ales seues preses trepant pels arbresbotant d'unes branques a altres

buscant l'equilibri amb la cua. Laseua presència al continent euro-peu se suposa des de fa uns 2.000anys. Es considera que els humansvan ser el vehicle que va servir a lageneta en la seua expansió euro-

pea, ja que egipcis i àrabs l'han uti-litzada com a animal domèstic perles seues aptituds en la caça dels

rosegadors.

Amb el propòsit de conéixer méssobre el comportament i l'estatusde la geneta a la Devesa del Saler,des del Centre de Recuperació de

Fauna La Granja del Saler delServei de Biodiversitat, concloïa elpassat mes de maig el període deradioseguiment, iniciat l'any pas-sat, de dues genetes. Ambdósexemplars van ser capturats en elmes de juny de l'any 2007 dins dela zona de reserva del Racó del'Olla. Se'ls va equipar amb uncollar emissor i van ser alliberatsde nou al mateix lloc. L'objectiuera completar un cicle anual delocalitzacions i comprovar la seuafidelitat al territori, i obtenir dadespreliminars de les seues àrees decampeig i ús de l'hàbitat.

Els resultats obtinguts han confirmatla presència de les genetes a laDevesa del Saler durant els dotzemesos de l'any. Un dels exemplarsva ser localitzat durant tot el perío-de d'estudi, en un territori ben defi-nit i delimitat per les goles de Pujoli del Perellonet, el llac de l'Albuferai la línia de costa. L'altre exemplarva deixar de ser detectat quatremesos després del seu allibera-ment, i a pesar de buscar-lo inten-sament per la zona principal i adja-cents, no es va saber d'ell fins a tro-bar-lo atropellat al mes de febrer,

GGeenneettaa aattrrooppeellllaaddaa aa llaa ccaarrrreetteerraa CCVV-550000..

Els resultats confirmen la presència de genetes a la Devesadel Saler durant tot l’any.

EExxeemmppllaarr ddee ggeenneettaa aall CCRRFF LLaa GGrraannjjaa ddeell SSaalleerr..

11

700 metres al nord del punt on vaser localitzat per última vegada.Ambdós individus van presentarpatrons d'activitat estrictamentnocturns, amb períodes de repòsintercalats entre les hores de cam-peig. Les zones més forestals vanser l'escenari principal dels seusdesplaçaments, que incloïen tam-bé mallades i àrees menys pobla-des. En un dels casos, la distànciatotal recorreguda en una nit va serde 4,7 km.

El seguiment ha permés tambéidentificar i caracteritzar més de20 dormidors de geneta a la De-vesa, tots aquests enclavats enpunts de màxima cobertura arbus-

tiva i de difícil accés, com tambédistintes zones de latrines reparti-des per tot el territori. És importantassenyalar que ambdós exemplarsvan creuar la carretera (CV 500)amb molta assiduïtat durant lesjornades d'activitat, i que existeixenigualment tant latrines com zonesde descans a un costat i a l'altre.Açò podria explicar l'elevada taxad'atropellaments de geneta ques'han donat en aquests últims anysen aquesta carretera.

Està previst continuar l'estudi ambtècniques de fototrampa, ampliantaixí la informació sobre els usos del'espai, i complementar-lo tambéamb dades sobre la dieta.

EEllss ddooss eexxeemmppllaarrss ddee ggeenneettaa ccaappttuurraattssaabbaannss ddeell sseeuu mmaarrccaattggee..

0123456789

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Nº d

e ej

empl

ares

atro

pella

dos

ÀÀrreeeess ddee ccaammppeeiigg ddee lleess dduueess ggeenneetteess aa llaa DDeevveessaa ddeell SSaalleerr..

Àrea de campeig 1 (207 ha)Àrea de campeig 2 (199 ha)

2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

GGrrààffiiccaa 11:: ggeenneetteess aattrrooppeellllaaddeess aa llaa CCVV-550000 ddeess ddee ll’’aannyy 22000000 ffiinnss aall jjuunnyy ddee 22000088

Nom

bre

d’ex

empl

ars

atro

pella

ts

SSoollttaa dd’’uunnaa ddee lleess ggeenneetteess ccaappttuurraaddeess..

RRaaddiioosseegguuiimmeenntt ppeerr llaa DDeevveessaa..

UUnn ddeellss ddoorrmmiiddoorrss ddee ggeenneettaa ttrroobbaattss..

Ana Mª García

Restauració i recuperació de la llacuna temporal mediterrània Lavajo de Arriba(Sinarcas). Projecte de col·laboració entre SEMCLIMED i Life Amfibis

Tàxon Plançons Mètode de propagació Centre productor

TTaauullaa 33:: eessppèècciieess uuttiill iittzzaaddeess eenn llaa rreeggeenneerraacciióó

12

El CIEF (Centre per a la Investiga-ció i Experimentació Forestal) junta-ment amb el Jardí Botànic de Va-

lència, participa en la restauració irecuperació de la llacuna temporalmediterrània Lavajo de Arriba(Sinarcas), dins de la fase IV,Accions sobre el territori, del projec-te europeu Interreg III-B MEDOCC

SEMCLIMED (vegeu BIOdiversitatnúm. 6). Aquest espai va ser decla-rat microreserva de flora l'any 2001

i està dins dels enclavaments que espretén recuperar o regenerar ambLife Amfibis (www.lifeanfibios.com).Així doncs, la restauració del Lavajode Arriba naix de la col·laboracióentre dos projectes: un d'aquests

dedicat a l'estudi de l'impacte delcanvi climàtic sobre la flora medite-rrània i accions de conservació (in-cloent activitats de revegetació i res-tauració d'hàbitats greument alte-rats) (SEMCLIMED), i un altre dedi-cat a la recuperació de les pobla-cions d'amfibis a la Comunitat Va-lenciana (Life Amfibis).

En la restauració i recuperació de lallacuna temporal mediterràniaLavajo de Arriba des del CIEF esvan desenvolupar dues línies de tre-ball principals. D'una banda es vaavaluar la base estructural de l'hà-bitat (BEH) i d'una altra es va desen-volupar un programa de recupera-ció que incloïa la recol·lecció

El projecte naix de la col·laboració de dues iniciatives: unaacció de conservació de flora (SEMCLIMED) i un altra derecuperació d’amfibis (Life Amfibis).

EEssqquueemmaa ddee llaa vveeggeettaacciióó pprreesseenntt aallss LLaavvaajjooss ddee SSiinnaarrccaass.. BBaassee eessttrruuccttuurraall..

11.. CCoommuunniittaatt ddee MMyyrriioopphhyyll lluumm aalltteerrnnii ff lloorruumm22.. CCoommuunniittaatt dd’’EElleeooccaarriiss mmuulltt iiccaauull iiss33.. CCoommuunniittaatt ddee JJuunnccoo-IIssooeetteettuumm vveellaattaaee44.. CCoommuunniittaatt ddee SSiissyymmbbrreell lloo-PPrreessll iieettuumm cceerrvviinnaaee55.. CCoommuunniittaatt dd’’EEllyymmuuss rreeppeennss-RRuummeexx ccrriissppuuss

Marsilea strigosa 200 Divisió de planta mare Botànic de València

Damasonium polyspermum 50 Llavors CEP El Palmar *

Eleocharis palustris 200 Rizomes CEP El Palmar *

Lythrum borysthenicum 200 Llavors CEP El Palmar *

Lythrum thymifolia 100 Llavors Botànic de València

Mentha cervina 1500 Rizomes i llavors CIEF #

Ammania baccifera 200 Llavors CEP El Palmar *

Isoetes velatum 50 Llavors (en fase de desenvolupament) Botànic de València

Juncus simplexum 40 Esqueixos i llavors CEP El Palmar *

Sedum caespitosum 40 Esqueixos i llavors CIEF #

* Centre d’Experimentació Piscícola del Palmar # Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal

4 4

13

2 23

5

EElleeoocchhaarriiss ppaalluussttrriiss..

MMaarrssiilleeaa ssttrriiggoossaa..

(Gonzalo Mateo, 1984: 187)

Jardí Botànic de València

Inma Ferrando

de llavors i espores, la caracterit-zació i la inclusió de les accessionsals bancs de germoplasma.

Per a l'anàlisi de la BEH es vanestudiar les comunitats vegetalsbasant-se, principalment, en prin-cipis d'ecologia de les comunitats,les regles d'acoblament (assemblyrules), fisionomia, afinitat florística,funcionalitat de les espècies a l'e-cosistema, etc. i es van tenir encompte diferents mètodes empíricsde classificació, com ara el fisiono-micoecològic, el dinamicogenètico fitosociològic. Arran d'això, es vapoder establir un esquema que vapermetre la valoració i la diagnoside les espècies vegetals que vanresultar més rellevants per a l'es-tructura, funcionalitat o singularitatde la comunitat vegetal.

Una vegada establida la baseestructural es va organitzar unareunió d'experts de diferents païsosresponsables de la gestió d'hàbi-tats de llacunes temporals en quèes van debatre finalment les espè-cies estructurals més idònies per al'acció de revegetació i restauracióvegetal i que tindrien prioritat so-bre la resta.

En el moment que es van tenirdefinides les plantes més impor-tants dins l'ecosistema de la bassa,es va obtenir planta adulta per areintroduir al camp i es van esta-

blir els protocols de multiplicacióde planta per a futurs plans degestió de medi natural. En el pro-cés de cultiu de les plantes vanparticipar coordinadament el JardíBotànic de València, el Centred'Experimentació Piscícola del Pal-mar i el CIEF (els dos últims delServei de Biodiversitat) (taula 3).D’alra banda, les llavors i esporeses van conservar al Banc de Ger-moplasma de Flora Silvestre Va-lenciana del Jardí Botànic de laUniversitat de València.

Tot, com hem comentat, amb l'ob-jectiu de recuperar i regenerar unhàbitat propici per a la vida delsamfibis, des del convenciment queper a recuperar una espècie o ungrup d'espècies hem de conservari recuperar el conjunt del seu hàbi-tat natural.

13

JJuunnccuuss ssiimmpplleexxuumm..

MMeenntthhaa cceerrvviinnaa..

AArrrreepplleeggaanntt mmoossttrreess aall LLaavvaajjoo ddee AArrrriibbaa ((SSiinnaarrccaass))..

VViivveerr ddee ppllaannttaa aaqquuààttiiccaa aall CCeennttrree dd’’EExxppeerriimmeennttaacciióó PPiissccííccoollaa ddeell PPaallmmaarr..

Inma Ferrando

Inma Ferrando Inma Ferrando

Inma Ferrando

natural, es va detectar una faltad'informació de la població localrespecte de les poblacions d'a-questa tortuga a la serra d'Irta.

Activitats divulgatives al medi natural per a la població local

14

Les activitats divulgatives i educati-ves s'han tornat imprescindibles enqualsevol programa de gestió dela fauna, flora o els ecosistemesdel nostre entorn.

Després d'anys de treball, al Serveide Biodiversitat s'ha optat, entrealtres, per un tipus d'activitatsadreçades al públic general (nonomés a escolars), realitzades encol·laboració amb administra-cions, grups o col·lectius locals iportades a terme al mateix medinatural. D'aquesta manera es per-segueix la implicació i col·labora-ció dels agents locals i que els par-ticipants coneguen in situ la situa-ció i problemàtica de l'espècie enestudi i que puguen implicar-se de

manera racional i afectiva amb elseu entorn més immediat.

Com a exemple, mostrem algunesde les activitats divulgatives realit-zades enguany.

El Servei de Biodiversitat va ence-tar el 1998 un programa de criaen captivitat de la tortuga medi-terrània (Testudo hermanni her-manni) (vegeu BIOdiversitat nú-mero 5). Una de les zones esco-llides per a alliberar les tortuguesva ser la zona litoral del ParcNatural de la Serra d'Irta. Pos-teriorment, i després de conver-sar amb el personal del parc

Amb l'objectiu que la poblaciólocal conega l'espècie i els treballsi actuacions realitzats al parc na-tural, s'hi va organitzar una activi-tat el passat 8 de juny. L'activitates va dissenyar des del ParcNatural de la Serra d'Irta amb lacol·laboració del Parc Natural delDesert de les Palmes i el Servei deBiodiversitat.

Es va posar un autobús a l'abastdels participants que els va reco-llir a Peníscola, Santa Magdalenade Polpis i Alcalà de Xivert. Dematí es va visitar el Mas de lesTortugues, al Desert de les Pal-mes, on els assistents van poderconéixer les tortugues mediterrà-nies, com també la problemàticade la introducció de tortuguesexòtiques. Posteriorment, i des-prés del dinar a la platja d'Alcos-sebre, es va visitar l'hàbitat on esvan alliberar les tortugues medi-terrànies a la Serra d'Irta, i es vanexplicar els treballs que l'Admi-nistració fa per a la recuperaciód'aquesta espècie.

Al municipi d'Aiora es troba unade les zones d'especial proteccióper a les aus (ZEPA) proposadesper a les aus estepàries (vegeuBIOdiversitat número 5). Per això,es va dissenyar un programa dedivulgació de les aus estepàriesque inclou xarrades, exposicions ieixides al camp adreçades a lapoblació local.

En aquest context, el 18 de maiges va organitzar una eixida alcamp per a conéixer l'hàbitat es-tepari, la seua problemàtica i lesaus que el poblen, molt descone-gudes fins i tot per a la poblacióde la zona. L'eixida es va fer desde l'aldea de San Benito cap a lazona de camps de cereals de laVall d'Aiora.

XXaarrrraaddaa ssoobbrree aammffiibbiiss aa llaa FFoonntt ddeell CCoommttee ((PPaarrcc NNaattuurraall ddee llaa CCaallddeerroonnaa))..

EEiixxiiddaa ppeerr aa ddeessccoobbrriirr lleess aauuss eesstteeppààrriieess..

Tortuga mediterrània a Irta

Aus esteparies a Aiora

L'excursió va ser un èxit ja que esvan poder observar aquestes ausmolt sigil·loses com ara l'avitarda,l'au més gran (en pes) que poblala península Ibèrica.

Dins de la sèrie d’activitats de“Calderona a la fresca” del Parc

Natural de la Serra Calderona, esporten diversos anys oferint a lapoblació local una activitat per aconéixer les rates penades.

A poqueta nit es cita als partici-pants al Pla de Lucas (Portaceli) ia l’aire lliure es realitza una xe-rrada-sopar sobre la vida, cos-tums, curiositats, problemàtica i

poblaciones de rates penades ala Calderona. Després, un xicotetrecorregut per la Serra ens du aprop de la cova Soterranya. Unavegada allí es col·loquen els par-ticipants a pocs metres de la bocade la cavitat per a observar, ensilenci, l’espectacular eixida deles rates penades.

Per últim, comentar una activitatper al coneiximent del amfibisque es va realitzar al Parc Naturalde la Serra Calderona.

També dins del context de “Calde-rona a la Fresca”, es va donar unaxerrada sobre la conservació delsamfibis a la Font del Comte, res-taurada pel parc natural i l’Ajun-tament d’Algímia, amb recolça-ment tècnic del Life Amfibis. Va seruna activitat molt participativa iels prop de 60 asistents puguerencomprovar la reproducció del tòtil(Alytes obstetricans) en aquestindret, doncs vegeren les llarves iescoltaren el cant dels mascles.Després sopar de “sobaquillo” icontacontes per a tots els públics.

A la fi, activitats dinàmiques adre-çades a la població local, realitza-des en el medi natural, per a bus-car el contacte directe dels partici-pants amb la natura, amb la seuaproblemàtica i les possibles solu-

Amfibis a la Calderona

Rates penades a la Calderona

AAssssiisstteennttss aatteenneenntt aa ll ’’eexxppll iiccaacciióó aabbaannss ddee vveeuurree ll ’’eeiixx iiddaa ddee lleess rraatteess ppeennaaddeess..

cions que hem d'encetar entre tots.

Notícies curtes

PPaarrttiicciippaannttss eenn ll’’eexxccuurrssiióó aa llaa sseerrrraa dd’’IIrrttaa ppeerr aa ccoonnééiixxeerr llaa ttoorrttuuggaa mmeeddiitteerrrràànniiaa..

Situació de Corema album a la Comunitat Valenciana

15

El Servei de Biodiversitat conjunta-ment amb el Parc Natural de laSerra Gelada, han procedit a lalocalització i cens de l'única po-blació valenciana coneguda deCorema album.

Aquesta població és d'especialinterés ja que es tracta de l'únicasituada en les costes mediterrà-nies, ja que la resta es troba al lito-ral atlàntic, des de Galícia a Ca-dis, i a les illes Açores.

Com ja comentarem a BIOdiversi-tat número 4, l'espècie va ser cita-da a l'any 1993 i mai més haviasigut trobada fins al juny de 2007,quan es va retrobar i es van cen-sar 20 exemplars, dels quals al-menys 5 serien femelles, ja quepresentaven els característics fruitscarnosos de color blanc. Enaquest nou cens s'han localitzat22 exemplars, dels quals 10 sónpeus femella. D'alguns d'aquestss'han recol·lectat llavors per a

propagar-los i obtenir noves plan-tes, amb l'objectiu de reforçar lapoblació en un futur pròxim. Amés, s'ha recol·lectat fulles decadascun dels individus, aquestesmostres permetran comparar ge-nèticament la nostra poblacióamb la resta de poblacions atlàn-tiques de la Corema album.Aquest treball es desenvolupa dinsd'un projecte que du a terme elDepartament d'Ecologia i BiologiaAnimal de la Universitat de Vigo.

Carles Gago

14 noves microreserves de flora

En 1996, des del Servei de Bio-diversitat, es van establir distinteslínies de subvenció destinades a

l’ampliació de la microreservavegetal de Cala Argilaga.

7) Mola d’Ares B

(Ares del Maestre)

8) Mola d’Ares C

propietaris de terrenys per a laseua incorporació voluntària a laxarxa de microreserves. Així doncs,s’ha creat un marc legal que afa-voreix la protecció de zones depoca extensió però de gran impor-tància botànica amb la participa-ció d’agents locals.

Dins d’aquesta xarxa recentments’han declarat, en l’Ordre d’11 de

Les 14 noves microreserves són:

1) Arenal de Borriana

2) Barranc de la Mina (Morella)

3) Barranc del Toll de la Sarga

(Morella)

4) Duna del Pebret (Peníscola)

5) Font de la Cervera

(la Vall d’Uixó)

6) Mas del Racó (Ares del

(Ares del Maestre)

9) Molí de la Torre (Vallibona)

10) Ombria del Mas de la Vall B

(Ares del Maestre)

11) Penya del Castell

(la Vall d’Uixó)

12) Penyalba (la Vall d’Uixó)

13) Peñas del Diablo (Sacañet)

14) Rambla de les Truites

L'Ordre del 6 d'octubre de 1994 litzar les condicions en què es rea- tar identificats mitjançant sistemes

març de 2008, [2008/4091], 14noves microreserves vegetals i Maestre-Vilafranca) (Vilafranca)

Publicada l’Ordre de marcatge i identificació d’aus de falconeria

de la Conselleria de Medi Am-bient va desenvolupar el marcatgei la identificació de les aus de fal-coneria. Atesos els últims avançosi la instauració de sistemes deregistre d'animals a la ComunitatValenciana, en desenvolupamentde la Llei 4/1994, de 8 de juliol,

litza. Per tot això, es va publicarl'Ordre de 26 de febrer de 2008,[2008/2725] per la qual es regu-len els sistemes de marcatge d'ausde falconeria.

En aquesta ordre s'estableix quetots els exemplars d'aus de falcone-

de marcatge externs, i si és el casinterns. El marcatge extern consisti-rà en anelles d'identificació nume-rades sobre una o ambdues potes.D'altra banda, tots els exemplarspertanyents a espècies incloses enel Catàleg nacional d'espèciesamenaçades creat pel Reial decret

sobre protecció dels animals decompanyia, es fa necessari actua-

ria que es troben al territori de laComunitat Valenciana hauran d'es-

439/1990, de 30 de març, haurande portar un microxip.

Cens de l’unica població valenciana de Campanula mollis

L'equip que treballa en la conser-vació de la flora a la província de

16

València en el seguiment que fa dela flora amenaçada, recentmentha censat l'espècie Campanulamollis, aprofitant l'època de flora-ció de la planta.

Aquesta espècie es va trobar perprimera vegada a la ComunitatValenciana l'any 2001, concreta-ment al terme municipal deFontanars dels Alforins, mentre esrealitzava una prospecció d'unamicroreserva. En aquell moment elcens realitzat va donar un nombrepoblacional d'uns 40 individus. Elnou cens dut a terme recentmentha donat un nombre poblacionalde 110 individus, cosa que duplicael nombre d'efectius de l'únicapoblació coneguda de l'espècie aterritori valencià.

EExxeemmppllaarr ddee CCaammppaannuullaa mmoolllliiss..

Josep Enric Oltra