Competncia 3: Navegaci i comunicaci en el mn digital

Mdul 1: Introduccci a Intenet i el navegador web.

1. OBJECTIUS 2. EL CONCEPTE DINTERNET I DE WEB 3. PROGRAMARI NECESSARI I RECURSOS QUE OFEREIX INTERNET 4. NOCIONS BSIQUES DEL NAVEGADOR WEB 5. PERSONALITZAR EL NAVEGADOR WEB 6. ENLLAOS RELACIONATS

1. OBJECTIUS Entendre els conceptes bsics del mn digital Conixer i emprar les funcionalitats dels navegadors web

2. EL CONCEPTE DINTERNET I DE WEB ARPANET, la xarxa dARPA, considerada lembri dInternet es va posar en marxa loctubre de 1969. Internet s una xarxa de xarxes que permet la interconnexi entre sistemes grcies a protocols comuns. El tipus de connexi ms estesa s lADSL, que divideix la lnia telefnica en tres canals, un per al telfon, un altre per a descrregues i el tercer per a pujades. El sistema dInternet ms conegut s la web, que utilitza el protocol HTTP i mostra pgines que els usuaris poden canviar. Cal diferenciar entre pgina web, portal web i servidor web. Qualsevol usuari pot ser un creador de continguts a Internet grcies a la proliferaci de blocs, wikis, xarxes socials I xarxes dintercanvi darxius.

Xarxa de xarxesInternet s una xarxa de xarxes, formada per milions dordinadors interconnectats a travs duna estructura descentralitzada i jerrquica que garanteix que la comunicaci no saturi prcticament en cap situaci. T una xarxa troncal, anomenada ''backbone'' en angls, a la qual es connecten els gegants mundials de les telecomunicacions que, al seu torn, donen servei als provedors daccs a Internet que nosaltres contractem.

Rutes de connexi de la informaci a Internet. Font: Matt Britt, amb llicncia Creative Commons by/2.5

Lembri dInternet va ser la xarxa ARPANET, impulsada per Lawrence Roberts des de lagncia ARPA (Advanced Research Projects Agency). Es va posar en marxa el 1969 amb la comunicaci entre un ordinador de la Universitat de Califrnia i un ordinador de la Universitat dStanford. El 1983 va comenar a funcionar el protocol TCP/IP (Protocol de Transmissi/Protocol dInternet), que constitueix el fonament de la Internet que coneixem. Ms tard, el 1990, ARPANET es va

connectar amb altres xarxes i daquesta manera va nixer la xarxa de xarxes. Tot i que molta gent lassocia a una gran biblioteca de pgines web, Internet s, sobretot, una xarxa de comunicacions. A ms de consultar dades, ens permet enviar missatges mitjanant el correu electrnic, els sistemes de missatgeria instantnia o el xat; tamb ens permet parlar per telfon i compartir tota mena darxius amb altres usuaris. Lanomenada Web 2.0, concepte encunyat el 2004 per referir-se a una segona generaci en la histria de la web, ha donat ms protagonisme a lusuari, que ja no s noms consumidor dinformaci sin tamb creador de continguts.

Nvol detiquetes. Illustraci de la Web 2.0. Font: Markus Angermeier, amb llicncia Creative Commons by/2.5

Un accs cada cop ms rpidPer connectar-se a Internet cal disposar dun ordinador, dun dispositiu que connecti aquest ordinador a la xarxa i dun provedor que ens en doni laccs. La connexi al provedor es pot fer mitjanant la lnia de telfon, el cable de [fibra ptica], la lnia elctrica, per rdio, per ones (wi-fi), etc. La connexi ms estesa s lADSL (Asymetric Digital Subscriber Line o Lnia dAbonat Digital Asimtrica), una tecnologia que permet estar connectat a Internet les 24 hores del dia a alta velocitat. En contraposici, la connexi tradicional per telfon a travs dun mdem s ms lenta i ens obliga a connectar-nos i desconnectar-nos de la xarxa en acabar el que estem fent, perqu si no, no podem usar el telfon. La tecnologia ADSL utilitza la lnia telefnica convencional per separa la veu de les dades, de manera que podem estar connectats a Internet i alhora rebre trucades. s un sistema asimtric perqu la velocitat de descrrega de dades i la de pujada no coincideixen. La proliferaci dels equipaments porttils ha fet que sestengui tamb ls de la connexi sense fil (wi-fi) per accedir sense cables a la xarxa. Els porttils actuals incorporen un dispositiu per detectar les xarxes wi-fi de qu disposem all on estem i poder connectar-shi si estan obertes. Si no, la manera ms fcil de tenir accs a una connexi sense fil s incorporar al nostre ordinador una targeta USB per a wi-fi.

Connectors d'ADSL. Font: Asim18, amb llicncia GNU

El/la webEl concepte de web t diversos significats que no hem de confondre. En femen, la web s la simplificaci de World Wide Web i designa el sistema de pgines i documents connectats per enllaos dhipertext que permeten navegar entre ells. Les pgines web sn documents, generalment en format HTML, al contingut de les quals podem accedir-hi mitjanant navegador. Un exemple de pgina s la dinici del portal de la Generalitat de Catalunya. El conjunt de pgines web que formen aquest portal s un lloc web (en angls, website). Aquestes pgines web estan agrupades en un domini o subdomini dInternet. Tampoc hem de confondre aquests conceptes amb el de servidor web, que s el maquinari on es troba el conjunt de pgines web i que les posa a disposici de linternauta.

Lusuari com a creadorLa Web 2.0 ha canviat substancialment la fesomia dInternet. Els clssics portals que presentaven informaci de manera molt esquemtica i sense gaires fioritures han deixat pas a pgines multimdia amb arxius de so, vdeo i animacions que es completen amb espais de participaci. Les websdinformaci incorporen comentaris a les notcies, espais perqu nosaltres mateixos puguem editar un diari personal, frums de debat o xats per preguntar el que vulguem a algun personatge convidat, etc. La collaboraci ila interacci que permeten eines com les wikis i les xarxes socials han fet nixer projectes participatius que suposen una nova manera de capturar el coneixement.

3. PROGRAMARI NECESSARI I RECURSOS QUE OFEREIXINTERNET El programari ms utilitzat a Internet s el navegador web, que permet consultar pgines web. Nhi ha de pagament i de gratuts. El correu electrnic s una altra de les aplicacions ms usades dInternet, ja sigui en format web o mitjanant un client de correu. La xarxa permet transferir arxius dun ordinador a un altre grcies al protocol FTP. Els usuaris poden compartir arxius grcies a les xarxes P2P, les quals, per, generen fora controvrsia. Internet es fa servir majoritriament a travs del navegador, que permet fer compres, llegir la premsa, veure pellcules, crear blocs, etc. Internet posa a la nostra disposici una gran quantitat de recursos no tan sols per cercar informaci o enviar missatges, sin tamb per compartir fotos, intercanviar opinions, llegir la premsa..., i descobrir noves possibilitats doci.

El ms utilitzat: el navegadorTot i que sovint es confonen, Internet i la web no sn el mateix. Internet s una gran teranyina dinformaci formada per diferents serveis, un dels quals s la web. s cert, per, que s el ms conegut, juntament amb el servei de correu electrnic. La web permet no nicament cercar i trobar informaci, sin tamb consultar comptes bancaris, reservar bitllets davi, escoltar la rdio i descobrir noves canons o veure vdeos i descarregar-los.

Per poder consultar una web, s imprescindible que disposem dun navegador, un programa que busca i mostra les pgines un cop li hem dit on es troben. Daquests navegadors, nhi ha que sn de pagament i daltres de gratuts, els quals es basen en programari lliure. Els ms utilitzats sn Microsoft Internet Explorer, entre els de pagament, i Mozilla Firefox, que s gratut, seguits de Safari per a Mac, Opera i Chrome, el nou navegador de Google.

Portal www.gencat.cat amb el navegador Firefox

El correu electrnicUna altra de les eines ms utilitzades dInternet s el correu electrnic. Podem llegir els missatges a travs duna pgina web (correu web) amb el mateix navegador, o mitjanant un programa client. Els principals programes client sn Microsoft Outlook, de pagament, i Mozilla Thunderbird, que s programari lliure. Els programes client sinstallen al nostre ordinador i ens permeten enviar, rebre i emmagatzemar missatges de correu electrnic. A ms, tenen altres funcionalitats que els fan ms complets que els correu web. Aquests, per, representen una bona opci per als qui sinicien en el mn dInternet, ja que solen ser molt intutius. A ms, es poden consultar en qualsevol ordinador que tingui connexi.

Exemple de missatge de correu electrnic amb el Thunderbird

Comunicaci sncrona: el xatEls programes de missatgeria instantnia han estat una altra de les aplicacionsrevolucionries de la xarxa. Ens permeten parlar amb alg connectat des dun altre lloc com si fos al nostre costat. Els ms coneguts sn Microsoft Messenger, Google Gtalk i, darrerament, Skype, que s un programa de telefonia via Internet o veu IP. El primer que es va utilitzar mpliament a la xarxa, per, va ser ICQ, que es llegeix I seek you (et busco, en angls).

A grans trets, aquestes serien les aplicacions dInternet que ms sutilitzen. Amb laparici de la Web 2.0, per, les possibilitats que la xarxa ens ofereix shan multiplicat. s possible jugar en lnia amb jugadors de laltra punta del mn, crear projectes conjuntament amb altres usuaris mitjanant programari com els wikis, geolocalitzar dades amb els serveis de mapes de Google o crear un diari personal o bloc. A diferncia del que es necessita per desenvolupar una pgina web, per crear un bloc no ens calen ni programes especials ni un lloc on penjar-lo. Els serveis que nofereixen ja sencarreguen de tot. En catal, podem utilitzar els serveis de Blocat, Mesvilaweb o La Comunitat.

4. NOCIONS BSIQUES DEL NAVEGADOR WEB El navegador web s el programa que fem servir per veure pgines web. Mosaic va ser el primer navegador que es va poder installar en Windows, Macintosh i UNIX. El navegador s un programa client que va a buscar la informaci sollicitada per lusuari a un programa que la serveix, el servidor. Internet Explorer (IE) s el navegador ms utilitzat perqu est incls per defecte en el sistema operatiu Windows. Firefox sha convertit en una alternativa de qualitat enfront de lIE de Microsoft. s lopci preferida per una part cada cop ms gran dusuaris. El navegador disposa de diferents mens amb opcions de navegaci.

Qu s un navegador web?Un navegador web s un programa informtic que ens permet veure pgines web si li indiquem on sn o si les trobem mitjanant un cercador. Aquestes pgines poden contenir text, imatges o, fins i tot, recursos audiovisuals, tot i que de vegades cal disposar de programes addicionals (plugins o connectors) per poder veure vdeos o animacions. Grcies al protocol dInternet, cada pgina o cada element que contingui es pot relacionar amb

altres documents o imatges mitjanant enllaos (links, en angls). Seguir aquests enllaos s la base del que sanomena navegaci web. El primer navegador que funcionava en Windows, MacOS i UNIX va aparixer el 1993. Es deia Mosaic. El va desenvolupar el Centre Nacional per a Aplicacions de Supercomputaci americ (NCSA, en angls) i va suposar l'eclosi de la WWW (World Wide Web), que ara coneixem com a Web. Un any ms tard va aparixer Netscape Navigator. I el 1995, l'Internet Explorer (IE) de Microsoft. En estar incls al sistema operatiu Windows, IE s el navegador ms utilitzat pels usuaris.

Aspecte del navegador IE

No obstant aix, des de finals del 2004, Firefox, de Mozilla, li est traient mercat i ja s el navegador preferit per ms del 20% dels usuaris.

Aspecte del navegador Firefox

Tot i que Internet Explorer i Firefox sn els navegadors ms coneguts, n'hi ha d'altres que sn especfics per a alguns sistemes operatius o amb funcionalitats adaptades a les noves possibilitats de la Web 2.0. Aix trobem, per exemple, Safari i Camino per a MacOS, Konqueror per a la distribuci KDE de Linux, o b Opera, que funciona amb Windows. Entre els darrers desenvolupaments per a Windows, cal esmentar el navegador de Google, Chrome, que destaca per la seva simplicitat, i Flock, que es presenta com el navegador social, ja que inclou funcionalitats per treure el mxim partit de serveis 2.0 com ara Flickr o Facebook.

Com funciona el navegador?La funci principal del navegador s mostrar documents HTML (el llenguatge de les pgines web) a la pantalla. s el que sanomena programa client i, com a tal, quan li demanem que ens ensenyi una pgina teclejant-ne ladrea web o URL (Uniform Resource Locator, en angls), viatja fins al lloc on es troba (al servidor web) per demanar-la. La comunicaci entre el navegador de lusuari i el servidor on es troben les pgines web que consulta, es fa mitjanant el protocol dHTTP, que s un

dels fonaments de la World Wide Web. Per aix les adreces web comencen per http://. En els navegadors actuals, per, ja no cal escriure aquestes sigles a la caixa blanca que es troba a la part superior del navegador (barra de navegaci). La caixa per teclejar adreces que figura a la barra de navegaci s'acompanya de quatre botons principals que faciliten la visita de webs. Es tracta dels botons per anar endavant i endarrere, que estan situats a lesquerra de la barra de navegaci, del bot de recrrega i del bot que indica la pgina dinici del navegador i que sidentifica amb una casa. Aquests darrers botons es poden trobar o b al costat de la barra de navegaci o b a la part on hi ha les pestanyes de navegaci (en el cas dExplorer).

Barra de navegaci d'Explorer

Barra de navegaci de FireFox

A ms daquests botons principals, disposem duna barra de men en la qual figuren les opcions 'Fitxer', 'Edita', 'Veure', 'Favorits/Adreces dInters', 'Eines' i 'Ajuda'. Mitjanant aquest men podem, entre altres coses, obrir finestres i pestanyes, canviar les opcions de configuraci del programa i desar les pgines que ms ens interessen ('Favorits' o 'Adreces dInters').

5. PERSONALITZAR EL NAVEGADOR WEB El navegador es pot adaptar a les preferncies de lusuari per tal de fer-li ms senzilla la navegaci. Lopci Personalitza permet reordenar els elements de la barra deines o afegir-hi botons extra que donin accs directe a determinades opcions. Lusuari pot canviar quan vulgui la pgina dinici del seu navegador. Afegir adreces dinters al men de Favorits s tan fcil com prmer el bot amb una estrella. Tamb es poden arrossegar a la barra dadreces dinters amb Firefox. Els Complements amplien les capacitats del navegador, o hi afegeixen noves funcionalitats, per tal de gestionar la informaci o gaudir de noves possibilitats doci.

El navegador, a la nostra midaEl navegador a la mida de lusuari. Aquesta s la premissa amb qu es desenvolupen les darreres versions del programari de navegaci per Internet, les quals afegeixen complements de tota mena per fer ms senzilla la recerca dinformaci, treballar de manera ms eficient i gaudir de noves opcions doci. Darrere de Firefox, el programari lliure del projecte Mozilla, hi ha tota una comunitat de desenvolupadors que crea aplicacions i utilitats de tota mena per adaptar laplicaci a les necessitats

de lusuari. Internet Explorer, per la seva banda, tamb incorpora funcionalitats extra que potencien altres aplicacions de lempresa Microsoft, com ara el sistema de missatgeria Messenger, o que busquen lacord amb altres empreses, com ara la barra de cerca de Google.

Pgina de Mozilla Europe en catal

Personalitzar el navegadorAmb lopci 'Personalitza', a la qual saccedeix a travs del men 'Visualitza >Barra dEines > Personalitza', o simplement fent clic amb el bot dret del ratol a la mateixa barra, podem afegir diverses opcions, com ara la caixeta de cerca a Google, un bot per obrir directament una pestanya dins duna mateixa finestra, un bot per imprimir les pgines que ens interessen, un bot per accedir directament a lhistorial de la nostra navegaci o b un bot per enviar per correu una adrea que pot interessar a un amic.

Opcions de personalitzaci barra d'eines de Firefox

De la mateixa manera, podem canviar la pgina dinici del nostre navegador, s a dir, aquella que ens apareixer per defecte cada cop que larrenquem. Per fer-ho, hem danar al men 'Eines', escollir 'Opcions' i 'Principal' i, un cop all, escriure la web que vulguem veure a la caixeta blanca on diu 'Pgina dinici' o b triar una de les opcions que el programa ofereix. En el cas de Firefox, podem decidir que la pgina que estem visitant es converteixi en pgina dinici, escollir lopci que el programa ofereix per defecte, que s el web del projecte Mozilla, o b escollir alguna altra adrea dinters. En el cas dExplorer, s prcticament el mateix. Tamb permet escollir una pgina en blanc.

Finestra per canviar la pgina dinici al Firefox

Adreces dintersA sota de la barra de navegaci, Firefox nhi pot afegir daltres com la de les adreces dinters. Aquestes shi poden integrar duna manera molt simple: arrossegant la icona que identifica una pgina quan est oberta en una pestanya cap a la barra. Daquesta manera, podem tenir a m aquelles pgines que fem servir habitualment. Una altra manera molt senzilla dafegir una pgina a les adreces dinters s prmer lestrella que apareix a la barra de navegaci, al costat de la URL. Prement-la dos cops, a ms, el programa possibilita que desem ladrea en una carpeta o directori per tenir-la ms localitzada en la llista dadreces dinters. Les diferents carpetes temtiques que puguem crear es poden ordenar a travs del men 'Adreces dinters' escollint lopci 'Organitza les adreces dinters'. A l'Explorer, aquesta mateixa opci es troba a la barra destat i est indicada amb una estrella i el signe '+'. Noms cal prmer el bot i escollir Agregar a Favorits. Es pot realitzar la mateixa operaci mitjanant el teclat tot prement-hi 'Crtl+D'.

ComplementsEls complements sn petits programes que amplien les capacitats del navegador i hi afegeixen noves funcionalitats. Solen pesar molt poc i sintegren perfectament a la finestra de navegaci. Si anem al men 'Eines' i hi escollim lopci 'Complements', el mateix Firefox ens en presentar alguns. Si volem veure totes les possibilitats que hi ha, haurem de clicar lenlla Navega per tots els complements que apareix a la mateixa finestra. Aix far que sens obri una nova pestanya al navegador amb un cercador que ens permetr buscar el complement que ms ens interessi o b navegar per les diferents categories de programes: des de diccionaris com langls o el CatalValenci, traductors o conversors de moneda i mesures fins a aplicacions per veure fotografies en 3D. Tamb podem accedir a programes per escoltar msica. Internet Explorer, al seu torn, inclou tamb una galeria de complements a la qual saccedeix des del men 'Eines'. Shi troben, per exemple, un programa per incorporar directament els favorits a

Del.icio.us (un servei per compartir adreces dinters amb altres usuaris dInternet) i una barra per accedirdirectament als serveis de la comunitat MSN.

Finestra de complements del Firefox

6. ENLLAOS RELACIONATSBlogger https://www.blogger.com/start?hl=ca Wordpress http://ca.wordpress.com/ Thunderbird http://www.mozilla-europe.org/ca/products/thunderbird/ Filezilla http://filezilla-project.org/ Emule http://www.emule-project.net/home/perl/general.cgi?l=35 MSN Messenger http://webmessenger.msn.com/?mkt=es-es Gtalk http://www.google.com/talk/intl/es/ Bloc.cat http://www.bloc.cat/ Mesvilaweb http://www.mesvilaweb.cat/ La comunitat http://www.lacomunitat.net/ Web per descarregar els diferents navegadors en catal http://www.softcata.org/ Guerra dels navegadors (documental del Discovery Channel) (en angls) http://www.youtube.com/watch?v=i1lCaogxCiE

Firefox http://www.mozilla-europe.org/ca/firefox/ Explorer

http://www.microsoft.com/spain/windows/products/winfamily/ie/default.mspx Complements Firefox https://addons.mozilla.org/ca/firefox/ Delicious http://delicious.com/

PrctiquesPrctica 1: Pgina d'inici1. Obre Mozilla Firefox i pren nota de l'adrea de la pgina que s'ha obert. A aquesta pgina li diem Pgina d'inici. 2. Aquesta pgina no t perqu ser la mateixa a tots els ordinadors. Depen de cada usuari. 3. Busca la barra de men i fes clic a Eines/ opcions. 4. Apareix una nova finestra.

Fes clic al bot www.google.es. Fes clic al bot

i a la lnia on posa ubicacions escriu la segent adrea: i haurs canviat la pgina d'inici del teu ordinador.

Per tal de comprovar-ho fes clic al bot

Prctica 2: Navegaci amb pestanyes

Tornes a estar davant del llistat d'enllaos del mapa del web de la pgina d'Educlia. Cerca l'enlla anomenat Compra amb euros i fes un clic dret a sobre. Tria l'opci obre l'enlla en una nova pestanya al desplegable que apareix. Aix aconsegueix tenir les dues webs en una sola finestra. Mira la barra de pestanyes del teu monitor i la veurs com aquesta:

Fes clic al lloc indicat per les fletxes segons vulguis veure el mapa del web o la pgina de L'Euroclik Ara repeteix el procs per tal d'obrir, en una nova pestanya, l'enlla anomenat Pobles i ciutats. Fes clic a la pestanya Compra amb euros. per tal de visualitzar la pgina

Ara has de tancar la pgina:Fes clic a la icona situada a la dreta de la barra de pestanyes. Ara tanca la pestanya Pobles i ciutats Comprova que a la barra de pestanyes noms hi ha la pgina Mapa del web

Prctica 3: Llegim el diari

Obre el navegador Escriu l'adrea www.diaridelsestudiants.com Busca l'enlla . Posa el cursor a sobre i t'apareixer un men desplegable. Clica l'opci test d'actualitat. Copia't en un paper l'adrea que apareix a la barra d'ubicaci. Has arribat a un qestionari. Respon a les preguntes formulades. Per saber els resultats fes clic a . Torna a copiar al paper l'adrea i comprova com ha canviat l'adrea de la barra d'ubicaci. Fes clic al bot fins a arribar a la pgina www.diaridelsestudiants.com Torna a l'enlla i fes clic a l'opci Cultura i espectacles per tal de llegir les notcies relacionades amb aquest tema. Fes clic al bot i anem a llegir l'actualitat esportiva. Al men desplegable d' Actualitat tria l'opci Esports.

Prctica 4: Quin temps tenim?1. Ves a la pgina www.bcn.es 2. Busca un enlla que et permeti saber el temps. Fes clic i averigua els temps d'avui,de dem i dels propers dies.

3. En aquesta mateixa pgina pots trobar l'enlla anomenat La costa. Clica'l i tindrs la informaci de l'estat de la mar. 4. Busca la imatge i fes clic a sobre. Aquest enlla et portar a la pgina principal de www.bcn.es 5. Tanca el navegador.

Prctica 5: Viatgem en tren

Estem preparant les vacances i necessitem saber cm viatjarem. El dia previst per viatjar s el 15 del mes vinent. Volem viatjar des de Barcelona a Ourense i ho farem amb tren. Des de la pgina www.renfe.es busca aquesta informaci: o Nmero de tren que ens correspon. o Hora de sortida. o Hora d'arribada. o Preu per persona adulta. o Les prestacions que tindrem. o Telfon d'informaci i reserva.

Prctica 6: Qu fan a la tele?

Volem estar informats de la programaci de TV3 i del Canal 33 i consultem la programaci d'aquests dos canals a la pgina www. tv3.cat. o Quins programes podem veure a TV3 entre les 7 i les 14 hores? o A quina comencen els informatius de migdia a TV3? o Si arribes a casa a les 7 del vespre, quins programes estarn fent a TV3 i al Canal 33? o Si pateixes d'insomni, qu podrs veure al 33 a les 4:30 hores de la matinada? o Busca la programaci de dissabte vinent i averigua si hi ha algun partit de futbol, a quina hora comena, qui juga i a quin canal el podrs veure. o A la secci Les pellcules llegeix la sinopsi de la pellcula que t'agradaria veure diumenge a la tarda.

Prctica 7: Anem al cine?1. Volem anar al cine. Obre la pgina web de la Gua del ocio (www.guiadelocio.com) 1. Tria la teva provncia 2. Tria el tema: cine i clica Ir. 3. Busca les estrenes i llegeix la sinopsi de les que ms t'interessen. 4. Tria la pellcula que anirs a veure i busca: la sala a on la fan, la classificaci, perqu anirs amb els teus fills de 16 i 12 anys, i l'horari de la projecci.

Prctica 8: Som milionaris?

Ets soci d'una penya i en ella feu apostes. T'han encarregat a tu que busquis els resultats dels diferent sortejos en els que participa la penya. Com que et fa mandra sortir de casa decideixes obrir el navegador i accedir a la pgina www.elpais.es a veure si els trobes. o El nmero de l'ONCE del dia anterior. o La primitiva de dijous. o La bonoloto de divendres. o La travessa del cap de setmana passat. PISTA: A l'esquerra de la pgina i desplaant la pgina cap a vall, trobes un apartat que diu SERVICIOS i dins d'aquest SORTEOS. Bona sort!

Prctica 9: Escoltar la rdio.

Vols escoltar la rdio mentre segueixes el curs? Entra amb l'Internet Explorer a la pgina de Catalunya Radio (www.catradio.com) i busca l'enlla que et permeti escoltar el programa que est en emissi en aquests moments. Fixa't que tens els altaveus encesos. Per continuar treballant sense haver d'apagar la rdio, minimitza la finestra des de la barra de Ttol. Com que encara ests a la pgina de Catalunya Radio, pots mirar a la programaci d'aquest dial el ttol del programa, a quina hora ha comenat i a quina acaba ?

Prctica 10: Desar una pgina.1. Aquesta tarda no pots anar a classe i necessites saber el telfon del centre. 2. Escriu al google cfa les Bernardes. Tria les segents opcions cerca al web| pgines en catal i fes Intro. 3. Fes clic al resultat segent:

4. Afegeix l'adrea de l'escola a Adreces d'Inters.

Si el nom ja et sembla entenedor pots deixar el que surt per defecte. Si no pots canviar-lo. Per acabar de guardar fes clic al bot D'acord

Prctica 11: Usar les adreces d'inters

Per comprovar que tens guardada pgina de l'escola noms cal fer clic a Adreces d'inters a la barra de men i mirar els desplegable que apareix.

Fes clic sobre el nom de la pgina si vols tornar a veure el telfon de la teva escola.

Prctica 12: Repassem l'historial.

Obre el Firefox. Fes clic a l'opci Visualitza|Barra lateral|Historial de la barra de men. Observa que a l'esquerra de la finestra s'ha obert una barra anomenada Historial semblant a aquesta:

Fes clic al bot situat al costat d'alguna de les carpetes per veure el seu contingut. Fes clic al bot per tancar la carpeta i veurs com desapareix la llista de pgines que cont. Obre la carpeta anomenada Ahir i fes clic sobre algun dels enllaos per tal de visualitzar la pgina que vas visitar. Mira quina o quines pgines vas visitar fa 6 dies.

Mdul 2: Navegaci i cerca a Internet

1. OBJECTIUS 2. ADRECES WEB I DOMINIS 3. NAVEGAR PER LA XARXA 4. EMPLENAR FORMULARIS I ALTRES DADES A

LLOCS WEB5. ELS CERCADORS WEB 6. REALITZAR UNA CERCA BSICA 7. ENLLAOS RELACIONATS

1. OBJECTIUS

Obtenir els coneixements necessaris per accedir i manejar-se als llocs web sense dificultats . Conixer els cercadors web i com fer-los servir .

2. ADRECES WEB I DOMINIS Una URL o adrea Internet permet localitzar un recurs i accedir-hi. Les adreces tenen una estructura que les caracteritza i que identifica el que volem fer. Els dominis tradueixen les adreces numriques (IP) que llegeixen les mquines per saber a quin lloc portar-nos. Tot i que el domini ms conegut s el puntcom (.com), nhi ha daltres que ens donen pistes sobre el propsit de les webs o la seva localitzaci geogrfica. Els elements que apareixen darrere del domini ens indiquen el directori o lloc concret on es troba un recurs. Els arxius o documents sn la darrera part de ladrea i poden tenir diverses extensions. Aquesta extensi avui dia no s fixa, ja que depn del sistema que sutilitzi per publicar.

Qu s una URL?Una URL (Uniform Resource Locator, en angls) s ladrea que indica la localitzaci dun document o daltres recursos a Internet i que permet accedir-hi, de la mateixa manera que una adrea postal ens diu el lloc on alg resideix. Les adreces web o URL tenen una estructura caracterstica que les identifica i que es podria resumir aix: protocol://mquina/directori/arxiu. Contenen, aix doncs, dues parts fonamentals que indiquen on volem anar i de quina manera podem arribar-hi.

Exemple d'adrea web o URL

ProtocolsLes URL estan encapalades per les sigles http, dos punts i dues barres (http://) que signifiquen Protocol de Transferncia dHipertext i que defineixen la sintaxi amb qu les mquines (servidors i clients) es comuniquen per enviar pgines web. Aquesta sintaxi canvia en funci del que vulguem fer. Si volem comunicar-nos amb un servidor segur per fer, per exemple, una transacci de comer electrnic, el protocol ser https://. La essa indica que sest utilitzant el protocol de seguretat Secure Socket Layer (SSL). Es pot reconixer pel cadenat que apareix a la base de la finestra del navegador.Cadenat SSL

De la mateixa manera, si volem enviar un arxiu a una pgina o b copiar dades dun ordinador a un altre, utilitzarem el protocol FTP o protocol de transferncia de fitxers. Finalment, si volem enllaar una adrea de correu electrnic perqu sens obri el client de correu i puguem enviar un missatge, utilitzarem el protocol mailto:

Adreces IP i DNS

Darrere del protocol, i separada per dos punts i dues barres, la URL mostra la mquina en qu est ubicada una pgina web, amb les famoses tres w al davant per indicar que forma part de la World Wide Web. Les mquines on sallotgen les pgines sidentifiquen amb noms i extensions que ens resulten ja tan familiars com les dades dun carrer. Per exemple, www.google.com. En realitat, per, les mquines no entenen aquests noms i el que llegeixen s una srie de nombres. s el que sanomena una adrea IP (Protocol dInternet). Est formada per quatre segments de nombres separats per punts que van del 0 al 255, i es podria comparar a un nmero de telfon. Aix, cada lloc web t el seu nmero. Teclejar aquestes IP seria un embolic per als usuaris, ja que no sn fcils de recordar. Per aix, per fer la traducci del format numric al dels noms, es va inventar el DNS o Servidor de Noms de Domini, que sn equips que contenen una base de dades que associa les sries de nmeros amb el seu nom corresponent. Per exemple, 209.85.129.147 correspon al domini www.google.com i 145.97.39.155 a www.wikipedia.org.

Dominis: .com, .net, .cat...El domini ms conegut s sens dubte el .com (puntcom), que ha passat a formar part del llenguatge popular per referir-se a recursos web. s el que sanomena un domini genric de primer nivell. Per no s lnic que hi ha. Dins de la mateixa categoria que el .com, que designa recursos comercials, tamb hi ha el domini .org, per referir-se a organitzacions, sovint sense nim de lucre; el .net, per a recursos d'Internet; el .edu, per identificar recursos educatius, o el .info, per a agncies dinformaci. Per als recursos en catal i sobre la cultura catalana, tenim el domini .cat i per a la Uni Europea, el .eu. Els dominis de primer nivell estan administrats per un organisme conegut per les seves sigles: ICANN (Corporaci d'Internet per l'Assignaci de Noms i Nombres). LICANN s tamb qui assigna els dominis de primer nivell territorials a tots els estats reconeguts per les Nacions Unides. Aquests dominis, a diferncia dels genrics, estan formats noms per dues lletres. Aix .es es refereix a Espanya, .fr a Frana, o .pt a Portugal, per citar noms els ms propers.

Directoris i arxiusEls elements que apareixen darrere del domini, i desprs duna barra en una adrea web, indiquen la localitzaci concreta dun arxiu. Aix, per exemple, si volem consultar els butlletins dinformaci que la Generalitat de Catalunya publica, anirem a: http://www.gencat.cat/butlletins Daquesta manera, el servidor anir a buscar la carpeta on es troba la informaci concreta sobre aquest tema per tal de servir-nos-la. De la mateixa manera, si volem consultar un document concret duna carpeta ens podem trobar amb una URL amb lestructura segent:

http://www.domini.com/carpeta/arxiu.html Les eines de qu disposem actualment per publicar continguts a Internet poden canviar el final de les adreces. Lusuari es pot trobar amb pgines acabades en .html, .htm, .php (llenguatge de programaci utilitzat per a la creaci de pgines web dinmiques), .asp, .js o en tot un reguitzell de nombres i lletres, com en aquest cas: http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.1dd23e6acb97dfe4f8b850b8b0c0e1a0/? vgnextoid=51d1047f56ab9010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=51d1047f56ab90 10VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Sigui com sigui, conixer aquesta estructura sempre ens servir per tornar a la pgina mare dun lloc web quan hi hagi algun error, com per exemple que un arxiu concret hagi deixat dexistir. Per fer-ho, noms haurem desborrar tot el que es troba darrere del domini. Tamb hi ha programes (i complements del navegador Firefox) que retallen les URL llargues per transformar-les en adreces ms senzilles de recordar. s el que s'anomena URL netes.

3. NAVEGAR PER LA XARXA Lhipertext s el fonament de la navegaci per Internet. Els enllaos permeten saltar duna pgina a una altra per aconseguir ms informaci. No hi ha regles fixes sobre com assenyalar un enlla, per sabem que ho s perqu el punter del ratol es transforma en una m en passar per damunt seu. Els enllaos poden obrir-se a la mateixa finestra o en una pestanya o finestra nova. Els errors ms habituals a lhora de navegar sn el 404 (pgina no trobada) i el 403 (accs denegat). Podem navegar per la web de diverses maneres. Hi ha eines que permeten trobar pgines a latzar i gaudir del descobriment.

LhipertextLa xarxa ha canviat la manera de llegir, escriure i publicar. Lhipertext, s a dir, el sistema dorganitzaci de la informaci que permet moures per dins dun text, o per textos diferents que hi estiguin relacionats per mitj de paraules clau, s lessncia de la navegaci per Internet. Les paraules que estableixen aquestes relacions entre documents sn els enllaos.

Els enllaosEls enllaos solen estar ben identificats a les pgines. Als primers temps de la Web, hi havia la convenci descriurels en blau i subratllats. Actualment no hi ha regles fixes sobre com shan dassenyalar. La majoria de diaris en lnia, per exemple, opten per subratllar els titulars quan es passa el ratol per sobre, de manera que entenguem que si hi fem clic anirem a la notcia completa. Molts webs ho fan aix, mentre que daltres opten perqu les paraules simplement canvin de color quan passem el cursor del ratol per damunt seu. Sigui com sigui, el signe evident que ens indica que hi ha un enlla en una paraula o frase concreta s el fet que la fletxa del ratol es transformi en una m. Quan es produeix aquest canvi en passar el ratol per sobre duna paraula, una frase, una imatge o fins i tot una animaci o un vdeo, podem ferhi clic. Automticament, lenlla ens portar a una altra pgina.

Exemple d'enlla actiu

En aquest sentit, cal assenyalar les diverses possibilitats amb qu ens podem trobar a lhora de clicar un enlla. Pot ser que sens obri a la mateixa finestra o pestanya que estvem llegint, de manera que deixem de veure all que llegem i noms podrem recuperar-ho si anem enrere amb la fletxa corresponent del navegador. Lopci ms utilitzada actualment pels llocs web, per, s que els enllaos sobrin en una nova pestanya del navegador o fins i tot en una nova finestra. Daquesta manera no deixem de banda la pgina que estvem visitant i obtenim informaci nova.

Exemple de dos pestanyes obertes en navegador Firefox

Tamb tenim lopci que sens obrin petites finestres emergents (pop-up, en angls), que poden completar la informaci duna pgina. Aquesta frmula ha estat molt utilitzada darrerament per tal de mostrar publicitat a les webs. Aix ha comportat que la majoria dels navegadors ofereixin la possibilitat de bloquejar aquestes finestres.

Bloquejador de finestres emergents al Firefox

Val a dir que els enllaos a les imatges funcionen exactament igual que els de text. Algunes vegades, les imatges que es poden clicar ens porten a una versi ampliada de la instantnia o a una finestra emergent que lamplia i a ms hi afegeix un peu explicatiu. Les imatges tamb poden ser animades. Finalment, cal subratllar que els enllaos es poden obrir amb el bot dret del ratol, la qual cosa ens permetr escollir si volem veure la informaci en una nova pestanya o finestra. Si tenim moltes pestanyes obertes en una mateixa finestra, val la pena obrir una finestra nova.

Errors ms habitualsEn clicar un enlla, ens podem trobar que el navegador ens indiqui que no troba la pgina. Aquest s lerror assenyalat com a 404. Vol dir que la pgina ha deixat dexistir o que ha canviat dubicaci. Aix tamb sindica al navegador o b amb un missatge ms explcit, com ara la pgina no sha trobat, i apareix sobretot quan no es localitzen documents html concrets. Si teclegem malament un domini, en canvi, el ms probable s que ens apareguin opcions per registrar-lo ms que no pas un error 404. Quan ens trobem en aquesta situaci, per, sempre podem retrocedir fins a larrel de la web per retrobar el que estvem cercant.

Missatge d'error de pgina no trobada

Un altre dels errors habituals amb qu podem topar s el daccs denegat o prohibit, que sindica amb un 403 forbidden i significa que no tenim permisos per accedir a un directori concret duna pgina. De vegades, aquest missatge apareix sense que hi hagi realment un problema daccs a un lloc. Pot tenir a veure amb la configuraci del tallafocs del nostre ordinador o b amb la configuraci de les galetes (cookies, en angls). De vegades, el problema se soluciona accedint a la pgina amb un altre navegador. Finalment, pel que fa als errors a l'hora de navegar, ens podem trobar que ens s impossible accedir a un lloc web perqu no ens hi hem registrat i no tenim usuari i contrasenya per veure'n els continguts. En aquest cas, el que cal fer s simplement completar les dades que ens demanen al registre (sign in) per obtenir l'usuari i la contrasenya.

Maneres de navegarEls serveis per cercar i compartir enllaos que trobem a la Web ens permeten navegar de diverses maneres. Podem buscar informaci concreta en qualsevol cercador, com ara Google. Tenim la possibilitat dexplorar pgines relacionades amb un tema que ens interessi mitjanant directoris com lOpen Directory Project. Podem cercar webs entre les que sabem que interessen als nostres contactes mitjanant serveis de gesti dadreces dinters com Del.icio.us. I tamb podem optar per navegar a latzar, per exemple amb el complement Stumble Upon, que es pot installar tant en Firefox com en Internet Explorer.

4. EMPLENAR FORMULARIS I ALTRES DADES A LLOCS WEB

Els formularis es fan servir per a una gran quantitat de serveis web que emmagatzemen les nostres dades. Cal diferenciar entre el Sign up ('Donar-se d'alta') i el Log in ('Enregistrarse'). Per motius de seguretat, un cop omplerts els camps obligatoris, moltes pgines ens demanen omplir Captchas. s bo saber a qui donem accs a les nostres dades i ser conscient que hi ha empreses que les aprofiten publicitriament. Omplir un formulari per Internet s una manera fcil de proporcionar les dades que necessiten en un servei al qual volem accedir.

Tipus de formularisEls formularis web es presenten com a documents amb camps en blanc que cal emplenar, amb desplegables en qu hem de triar una opci o b amb caixetes per marcar. Estan realitzats amb HTML i es poden processar amb diferents tipus de codis. Es fan servir per donar-se dalta en un correu web, per rebre butlletins electrnics o altres publicacions, per subscriures a un servei de notcies, per inscriures en xarxes socials (com MySpace o Facebook) o per formar part duna comunitat musical on els usuaris comparteixen els seus gustos musicals. En resum, es fan servir per a una gran quantitat de serveis que emmagatzemen les nostres dades, cosa que ens estalviar haver de teclejar-les cada cop que volem fer-los servir. Aquesta s la principal diferncia entre el Sign up ('Donar-se d'alta') i el Log in ('Enregistrar-se') que trobem en moltes pgines. Sign up ens convida a omplir un formulari per enregistrar-nos en un web. Log in ens apareix quan aquest web ja t les nostres dades i noms necessita el nostre nom dusuari i una contrasenya per permetrens laccs.

Pgina per enregistrar-se (Log in) al Facebook

Condicions dsEls formularis ms senzills ens demanen el nom dusuari que volem emprar, la nostra adrea de correu electrnic i una contrasenya, que la majoria de vegades sha de repetir. Daltres, com per exemple el servei de butlletins de gencat.cat, ens solliciten altres dades personals, com ara el nom i el cognom, el municipi on vivim, el codi postal o la professi. Aquestes dades no sn necessries per al funcionament del servei per tenen un valor estadstic que haur de servir per millorar-lo.

Formulari dalta al servei de butlletins de gencat.cat

Un cop omplerts els camps obligatoris, moltes pgines ens demanen que transcrivim una srie de lletres deformades per assegurar-se que qui est fent lalta al servei s realment una persona i no pas una mquina que vulgui enviar correu brossa o b fer subscripcions massives. Aquestes lletres es diuen Captchas i, de vegades, no sn senzilles de desxifrar. Per aix cal que ho anem provant fins que ho aconseguim.

Exemple de Captcha al final d'un formulari

Un cop tenim emplenat el formulari, la majoria de serveis ens obliguen a acceptar les seves condicions ds marcant una creu en una caixeta. Abans de fer-ho, val la pena llegir-se les poltiques de privadesa de lempresa, indicades amb un enlla a un document, per saber quin s poden fer de les nostres dades. Aquesta lectura s molt convenient, encara que el text presenti molta lletra petita.

Privadesas bo saber a qui donem accs a les nostres dades i ser conscient que hi ha empreses que les aprofiten des del punt de vista del mrqueting o que les venen a altres empreses perqu les explotin. En aquest mateix sentit, tamb cal vigilar amb els missatges de correu electrnic que ens conviden a canviar les nostres dades bancries a travs dun formulari en una web. Aquesta prctica s un frau que sanomena phishing (o pesca electrnica). Finalment, hem de saber que si triguem gaire a emplenar un formulari, s possible que, a lhora denviar-lo, la pgina ens indiqui que la sessi ha caducat. Aix ens obligaria a repetir loperaci i

tornar a enviar les dades, tot i que, actualment, la majoria de serveis ens suggeriran el que ja hem escrit i noms ens caldr prmer el tabulador per confirmar-ho. Sol passar, per exemple, en realitzar qualsevol mena de compra.

5. ELS CERCADORS WEB Els cercadors responen a la necessitat de recuperar informaci de la xarxa de manera gil i rpida quan els continguts comencen a crixer exponencialment. Els primers intents dordenar continguts es van fer a travs de directoris de webs que eren mantinguts i actualitzats per persones. Els cercadors funcionen amb robots que indexen les pgines web i que les categoritzen seguint un determinat algoritme. Laparici de Google, el 1998, va revolucionar la cerca dinformaci a la xarxa. Actualment, el cercador permet recuperar tot tipus de documents i arxius multimdia. Google no s lnic cercador que hi ha, i sen poden fer servir daltres en funci del que busquem. Un cercador o motor de cerca s una eina dissenyada per buscar informaci de qualsevol tipus dins de la Web.

Orgens dels cercadorsAls primers temps de la World Wide Web, quan els continguts que es trobaven a la xarxa no eren gaire nombrosos i estaven molt localitzats en universitats o centres dinvestigaci, la manera ms senzilla de recuperar-los era mitjanant els directoris dinformaci. s a dir, ndexs de webs creats per documentalistes o especialistes que categoritzaven la informaci i agrupaven les pgines dun mateix tema. Un exemple daquest tipus dndex s Yahoo!, que va comenar sent un directori de webs. Amb la progressiva incorporaci de continguts de diversos mbits, es va fer necessari disposar deines ms automtiques que possibilitessin retrobar segons quines pgines a partir de paraules clau. Al principi, tot i que hi havia buscadors com Aliweb (1993), Webcrawler, Infoseek o Lycos (1994), i el ms conegut Altavista (1995), que funcionaven raonablement b, les cerques no eren tan precises com poden ser-ho ara. Sergey Brim i Larry Page, tots dos estudiants de la Universitat dStanford (EUA), van pensar que calia millorar aquest aspecte, i el 1995 van fer un projecte d'investigaci sobre cercadors que ha transformat la xarxa.

GoogleUns anys ms tard, van muntar la seva prpia empresa i, el setembre de 1998, van llanar Google. Ara, aquest cercador s el ms utilitzat de la xarxa i es troba entre les marques ms conegudes del mn, per davant d'Apple i Skype. De vegades es diu que si alguna cosa no apareix a Google, no existeix a Internet. El nom del cercador ve precisament de la immensitat de la seva base de dades. Google prov de googol, un terme inventat pel matemtic nord-americ Edward Kasner, que significa 10 elevat a 100.

La precisi de les cerques de Google s un secret tan ben guardat com la frmula de la Coca-Cola. Fa servir un motor de cerca que incorpora la tecnologia PageRank, un algoritme que ordena les pgines en funci dels enllaos que tenen. Per aquesta no s l'nica manera que t de classificar les. Els darrers temps, el cercador ha incorporat tota una srie de serveis que lha convertit en una referncia obligada: des dun paquet ofimtic en lnia anomenat Google Docs fins al servei de vdeos YouTube, que ha revolucionat laudiovisual a la xarxa, passant per un cercador de blocs, batejat Google Blogs, o un cercador de notcies que es diu Google News. Tot i que Google s el cercador per excellncia, la xarxa ofereix alternatives que val la pena dexplorar.

Pgina principal de Google.cat

Altres cercadorsAmb laparici de la Web 2.0, que potencia la contribuci dels usuaris, han sorgit diferents projectes collaboratius com lOpen Directory Project, que disposa de versi en catal, el qual ens permet cercar definicions i continguts categoritzats i revisats per persones. Aquesta s una diferncia fonamental amb els motors de cerca que funcionen amb robots (programes especfics de cerca, tamb anomenats aranyes) i que ens dna certes garanties pel que fa a la qualitat del contingut dun web. Tamb val la pena esmentar els metabuscadors, que sn cercadors de cercadors, amb robots que cerquen en les diferents bases de dades de cada servei. Un exemple daquest tipus de cercador s Dogpile, que busca resultats a Google, Yahoo! i daltres cercadors. En lmbit de la Internet catalana, a banda dels directoris esmentats i de la versi catalana de Yahoo!, disposem de serveis com el Nosaltres.cat, el Som-hi, el CerCAT o La Tecla, que sn webs mixtes. s a dir, cercadors amb ndexs temtics.

Pgina principal de CerCAT

En funci del que busquem, de vegades s ms rpid fer servir una base de dades concreta o un cercador vertical, s a dir, especialitzat en un nic tema. Aix, per exemple, si busquem una pellcula, resulta molt ms prctic anar a imdb.com que utilizar un cercador general.

Funcionalitats dun cercadorLes funcionalitats incorporades per Google i altres cercadors ens possibiliten no tan sols trobar referncies sobre el que ens interessa, sin tamb cercar informaci sobre all que volem conixer per que no sabem escriure, per exemple. Google incorpora propostes de grafia per a les paraules que introdum a la caixeta de cerca, si no en sabem lortografia exacta. Daquesta manera, ens ser ms fcil aconseguir-ne informaci. A ms, tamb ens indica el nombre de pgines que t relacionades sobre un concepte concret en la nostra llengua, si busquem a Google.cat. Aquesta funci tamb ens donar pistes sobre la correcci de certs termes, si en tenim dubtes. Google i Yahoo disposen igualment de mini-aplicacions (a les seves barres d'eines respectives) que sinstallen com a Complements del navegador web i que ens fan ms fcil buscar documents, imatges, notcies i comentaris i opinions daltres usuaris.

Barra de Google

Finalment, Google tamb proporciona una aplicaci (Google Desktop) per fer cerques dins dels missatges de correu electrnic, dins de les pgines que hem visitat i, fins i tot, dins de tots els documents del nostre ordinador. s una funci que resulta molt til quan no recordem com hem anomenat un document concret, per exemple.

6. REALITZAR UNA CERCA BSICA Obrir la pgina web del cercador si no est oberta. Introduir les paraules clau a la caixa d'entrada de text del cercador. Comenar la cerca prement el bot o icona de cercar, o fent servir la tecla Enter. Podem triar veure els resultats de web, imatges, vdeo o altres tipus d'informaci, segons el cercador.

Escollir un resultat de la llista dels proposats pel cercador, o b refinar la cerca.

Com fer una cercaPer realitzar la cerca, hem d'escriure la paraula o les paraules que identifiquen all que volem trobar a la caixa d'entrada de text. Quan comencem a escriure, pot sortir una llista amb les paraules escrites en ocasions anteriors. Una vegada escrita, hem de prmer el bot que acompanya a la caixa de text o b la tecla Enter del nostre ordinador. Aix es fa per informar al cercador que hem acabat d'escriure i que ha de comenar la seva tasca.

Pgina d'inici de Google

Com escriure al cercadorNo ens hem de preocupar d'accents ni de majscules i, a ms, els cercadors atorguen poca importncia als articles, les preposicions i altres elements de connexi, aix com a l'ordre de les paraules. Seguint amb l'exemple anterior, els resultats de cercar 'la pedrera de gaudi' o 'pEdreRa Gaudi' serien els mateixos o molt semblants als obtinguts amb 'pedrera gaudi'. Fins i tot, si fem algunes faltes d'ortografia o si ens equivoquem a l'hora d'escriure (sempre dins d'uns marges raonables), alguns cercadors, com ara Google, ens suggereixen que potser ens estem equivocant, tot mostrant-nos la frase o paraula correcta com a primer resultat de la cerca (i si hi fem clic, podem tornar a cercar segons els nous termes). Aix s possible grcies al fet que els resultats d'una cerca incorrectament escrita sn molt escassos i alguns cercadors poden fer cerques alternatives.

Plana de resultats on apareix el text 'Voleu dir: pedrera gaudi'

Per altra banda, s que s important incloure espais entre les paraules. Si busquem 'lapedrera', els resultats seran diferents. Tot i aix, molts cercadors donen resultats vlids si el que cerquen s molt popular o molt visitat a Internet. Aix s possible perqu una paraula incorrectament escrita dna molts resultats.

Resultats de cerquesUn s molt freqent del cercador s el de buscar adreces de llocs web, i en alguns d'ells imatges, vdeo, mapes, grups i altres tipus d'informaci. Escrivint el nom habitual, o l'adrea aproximada de la web que volem visitar, el cercador retorna l'adrea exacta. Per exemple, si hi introdum 'gencat' o 'generalitat', pot trobar la pgina web de la Generalitat 'www.gencat.cat'.

Exemple de plana de resultats d'imatges a Google

Un cop realitzada la cerca, el navegador retorna una pgina de resultats que hem d'interpretar adequadament. s important entendre que el cercador noms proposa una llista de possibles resultats. Fins que nosaltres no escollim una d'aquestes adreces i en premem l'enlla, la cerca no estar realitzada.

7. ENLLAOS RELACIONATS.Llista de dominis de pasos http://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_de_primer_nivell_territorial Lloc web de la ICANN http://www.icann.org/ Com saber quina s ladrea IP de la nostra mquina (en angls) http://www.ipadress.com/ Google.cat http://www.google.cat/ Google desktop http://desktop.google.cat/ Yahoo! (en castell) http://es.yahoo.com/ Open Directory Project en catal http://www.dmoz.org/World/Catal%C3%A0/ Catalunyaonline http://www.catalunyaonline.cat/ nosaltres.cat http://classificats.nosaltres.cat/ Som-hi http://www.som-hi.com/ CerCAT http://www.cercat.com/ La Tecla http://www.latecla.com/

PRCTIQUES.Has de buscar tota la informaci necessria per tal de planificar un viatge amb tot el grup de companys d'informtica a una ciutat europea durant un cap de setmana. (Sortida en divendres al vespre i tornada diumenge tamb al vespre). Bitllets d'avi amb Ryanair per poder sortir des de Girona. Horari del bus des de l'aeroport fins al centre de ciutat. Hotel amb esmorzar Possibles visites a la ciutat (llocs, horaris, preus...) Mapes de la ciutat Fotos illustratives Preu final del viatge.

Prepara un full semblant a aquest per entregar tota la informaci a la mestra.DEST: _______________________________________________________ DATA DEL VIATGE: ____________________________________________ AVI: DIA I HORA DE SORTIDA: ______________________ DIA I HORA DE TORNADA______________________ PREU DEL VOL: __________________________ ARRIBADA AL CENTRE DE LA CIUTAT: ___________________________________ HOTEL: NOM: _____________________________________________ PREU HABITACI DOBLE: __________________________ POSSIBLES VISITES A LA CIUTAT:

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

__________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________

IMATGES DE LA CIUTAT: ALTRES INFORMACIONS D'INTERS:

Mdul 3: s del correu electrnic

1. OBJECTIUS 2. EL CONCEPTE DE CORREU ELECTRNIC 3. EMPRAR UN PROGRAMARI DE CORREU

ELECTRNIC

4. LES FUNCIONALITATS BSIQUES DEL

CORREU WEB5. ENLLAOS RELACIONATS

1. OBJECTIUSObtenir nocions bsiques en la manipulaci del correu electrnic

2. EL CONCEPTE DE CORREU ELECTRNIC Una adrea de correu electrnic est formada per tres elements: el nom dusuari, el signe arrova (@) i el domini. Les adreces de correu es poden aconseguir a travs de provedors gratuts o de pagament. El correu es pot gestionar mitjanant una plana web (webmail) o un programari client. Per enviar un correu electrnic, sempre shan domplir els camps del destinatari, lassumpte i el cos del missatge.

Orgens del correu electrnicEl correu electrnic s un sistema que permet enviar informaci a un o diversos destinataris de qualsevol indret del mn a travs dInternet. Aquest sistema s lequivalent del correu postal tradicional per en lmbit de les comunicacions electrniques, amb avantatges evidents quant a temps, espai i volum. El creador del correu electrnic va ser Ray Tomlinson, el 1971.

El correu electrnic s lequivalent del correu postal tradicional

Ladrea de correu: el smbol @Per poder enviar un missatge de correu electrnic necessitem una adrea. Cada adrea electrnica s nica i pertany a una persona o entitat. Est formada per tres elements: el nom dusuari, el signe arrova (@) i el domini. El signe @ sobt en fer clic simultniament a les tecles ALT + 2, tant en Windows com en Linux i Mac.

El signe arrovaEl nom dusuari es pot personalitzar i pot contenir lletres, xifres i alguns signes. Larrova no canvia mai, sempre s el separador entre el nom dusuari i el domini. Aquest darrer s el nom del provedor que dna el servei de correu; per tant, lusuari no el pot canviar.

Don surten les adreces de correuPer aconseguir una adrea de correu, necessitem un provedor, que pot ser de pagament o gratut. Un cop tenim ladrea, hi accedirem mitjanant un usuari i una contrasenya. Els provedors gratuts sn els ms utilitzats i tenen unes caracterstiques especfiques: inclouen publicitat, ja sigui a la

interfcie o al cos del missatge, i no podem modificar el nom del provedor a ladrea. s a dir, sempre seran del tipus usuari@proveidor.com. Un exemple de provedor gratut s Gmail de Google. Quant als provedors de pagament, permeten escollir la capacitat de la bstia i el nom del domini. El pagament es fa pel domini i, en alguns casos, tamb per la capacitat de la bstia.

Client de correu gratut Thunderbird

Tipus de correusA ms del provedor, el correu electrnic es diferencia segons el servei utilitzat, que pot ser via web o a travs dun client (programari). Els correus a travs del web (webmail) permeten enviar i rebre missatges mitjanant una pgina web, de manera que lnic que necessitem per fer-ho s un navegador web qualsevol. El principal avantatge daquest sistema s que permet consultar el correu a qualsevol ordinador, per linconvenient s que les funcions es limiten a les que ofereix la pgina web del nostre provedor. No obstant aix, cal assenyalar que cada cop disposen de ms serveis. Els clients de correu, en canvi, sn programes que sinstallen al nostre ordinador i que ens permeten gestionar el correu i els contactes, a ms de lagenda. s el cas dOutlook o de Thunderbird.

Com utilitzar-loUn correu electrnic t tres elements bsics: el destinatari, lassumpte i el cos del missatge. El camp del destinatari sha domplir amb una adrea de correu electrnic. En cas de voler enviar el missatge a ms dun usuari, safegiran en aquest apartat o als camps opcionals CC (Cpia de Carb: tothom veu els destinataris) i CCO (Cpia de Carb Oculta: no es poden veure els destinataris). Lapartat de lassumpte s el ttol del missatge, i el text que volem transmetre sescriu al cos del missatge.

Creaci dun correu electrnic amb Outlook

En rebre un correu electrnic, podem dur a terme algunes accions, com respondre el missatge, reenviar-lo a una altra adrea de correu, esborrar-lo, marcar-lo com a correu brossa o arxivar-lo en una carpeta. Tots els programes de gesti de correu electrnic, aix com els gestors web, permeten aquestes opcions.

3. EMPRAR UN PROGRAMARI DE CORREU ELECTRNIC Un client de correu s un programa per gestionar el correu electrnic de manera local.

Els programes de client ofereixen ms funcionalitats que els correus web. Per enviar un missatge de correu electrnic, hem domplir tres camps: destinatari, assumpte i cos del missatge. Si oblidem algun camp, el programa ens avisa. Aquest tipus de programes tenen la funci dautocompletar, de manera que recorden les adreces que ja hem fet servir. En un correu es poden afegir tot tipus de documents adjunts. s preferible que no siguin gaire pesants. Els clients de correu permeten saber si un missatge sha obert grcies a la confirmaci de recepci.

Un programa per enviar i rebre el correu electrnicUn client de correu electrnic s un programa que installem al nostre ordinador per enviar i rebre missatges de correu electrnic. El programa busca els missatges que arriben al servidor del nostre provedor dInternet, i els descarrega quan li ho demanem. Sol tenir ms utilitats que el correu web o webmail. Per exemple, lagenda, el calendari, els filtres de correu brossa msacurats i la possibilitat denviar missatges xifrats. Hi ha clients de correu gratuts i nhi ha de pagament. El de pagament ms utilitzat s lOutlook o Outlook Express de Microsoft, que ve installat al sistema operatiu Windows. Per aquesta mateixa ra, tamb s un dels ms atacats pels virus informtics. En lmbit del programari lliure, un dels ms coneguts s Mozilla Thunderbird, que funciona en Windows i en Mac. Inclou un sistema fora eficient per filtrar el correu brossa, ja que millora en funci del que li anem indicant. Per al sistema operatiu Linux, podem utilitzar Evolution, que tamb s lliure.

Pgina principal del Thunderbird

Pgina principal de l'Outlook

MultifunciCorrecci de faltes dortografia, lectura de ms dun missatge alhora, filtre contra el correu brossa, agenda personalitzada, sincronitzaci amb el telfon mbil o la PDA... El client de correu ofereix una gran quantitat dopcions que ens fan ms fcil lenviament de missatges i lorganitzaci diria de les nostres tasques. Els clients de correu que sinstallen al nostre ordinador solen funcionar amb el protocol POP3. Molts correu web, com Gmail, tamb ofereixen lopci de descarregar-se els missatges localment mitjanant aquest protocol. Gmail tamb s compatible amb el protocol IMAP (Internet Message Access Protocol), que permet visualitzar els missatges de forma remota, sense haver de descarregar-los, com passa amb el POP. L'accs IMAP aprofita aix una connexi a Internet ms constant, mentre que l'accs POP pot resultar ms adient per a usuaris que no estan sempre connectats a la xarxa. El programari ens permet configurar ms dun compte de correu i organitzar-lo mitjanant safates. Lnic inconvenient s que, en tenir-lo al nostre ordinador, no podem consultar-lo des dun altre lloc. No obstant aix, la majoria de provedors dInternet ofereixen una versi web del correu POP3. Aix, sempre podrem consultar els missatges nous que anem rebent.

Enviament de missatgesPer enviar un correu electrnic, haurem de buscar la icona per a la creaci dun nou missatge. En funci del programa, ser nou o crear. A Thunderbird, cal fer clic a redacta. Trobarem aquesta opci al men de navegaci, assenyalada amb la icona dun llapis, al costat de la llibreta dadreces, la recuperaci del correu i els botons de respondre, reenviar i esborrar, que noms sactiven quan estem en un missatge. El missatge sobre en blanc, sense destinatari, ni assumpte, ni res escrit al cos del text. Haurem domplir totes aquestes opcions per poder-lo enviar.

Pgina de missatge nou al Thunderbird

A lapartat del destinatari, podem escriure-hi manualment ladrea, si la sabem de memria, o accedir a lagenda de contactes, si la tenim emmagatzemada. Per exemple: maria@catalunya.cat. Una de les virtuts dels programaris client de correu s que tenen memria; s a dir, si ja hem escrit algun cop ladrea, ens apareixer automticament. Funciona de la mateixa manera que lopci dautocompletar en un cercador. Desprs, omplirem la caixa de lassumpte amb un resum dall que volem dir. Per exemple, anar al cinema. A continuaci, escriurem el text a la caixa del cos. Lestil de redacci dels correus electrnics no s ni tan formal com a les cartes ni tan informal com quan parlem per telfon, per exemple. Aix, no solem comenar els missatges amb un Benvolgut Sr. X, sin simplement amb Hola, X o b simplement X,. Tot i aix, sempre caldr tenir en compte el context del missatge i la persona a qui va dirigit. Al peu del missatge, afegirem el nostre nom i, si ho volem, el telfon, la web, etc. Els programes permeten crear una signatura que safegir automticament al peu de tots els nostres missatges. Amb el nostre correu, podem enviar qualsevol tipus de document sempre que el tinguem desat a lordinador. Tots els sistemes de correu, siguin correus web o programes installats a lordinador, permeten enviar el que sanomena arxius adjunts. Per exemple, si volem escriure un correu electrnic per sollicitar una feina, redactarem la carta de presentaci al cos del text i hi afegirem un arxiu adjunt amb el nostre currculum. Per fer-ho, farem clic a Adjunta, la icona identificada amb un clip, i ens apareixer larbre de directoris i arxius del nostre ordinador. Aleshores, buscarem larxiu que volem incloure al missatge i el clicarem. Daquesta manera, ens apareixer a la finestra dadjuncions que hi ha al costat de les caixes de remitent i dassumpte. Si volem afegir-hi ms arxius, saniran collocant en aquest espai. Aix, sempre sabrem el que estem enviant. Si ens equivoquem, noms hem de seleccionar larxiu i prmer suprimir.

Adjuntant un fitxer amb Thunderbird

Si volem repensar el missatge que estem escrivint, tenim lopci de desar-lo i continuar ms tard. Un cop completat, farem clic a Envia i el missatge es lliurar al destinatari. Ning no pot garantir que el missatge arribi instantniament, per hi ha una opci que ens permet saber si ha arribat a la bstia del destinatari. s lanomenada Confirmaci de recepci, que sactiva a la barra deines (Opcions > Confirmaci de recepci).

Activaci de l'opci de confirmaci de recepci

4. LES FUNCIONALITATS BSIQUES DEL CORREU WEB El correu web permet que els usuaris es connectin al correu electrnic mitjanant una pgina web. El principal avantatge del correu web s que es pot utilitzar en qualsevol ordinador i en qualsevol lloc. Aconseguir un compte de correu electrnic a Gmail s tan senzill com introduir-hi el nom, el cognom, lusuari i la contrasenya. El webmail de Gmail ofereix un servei de xat sense necessitat dinstallar cap programari especfic. El correu web permet enviar i rebre correus electrnics des de qualsevol ordinador amb connexi a Internet.

Qu s un correu webEl correu via web (webmail, en angls) s un sistema de gesti del correu electrnic que es realitza a travs duna pgina web dissenyada per enviar, rebre i emmagatzemar missatges electrnics. Daquesta manera, per utilitzar-lo noms necessitem un navegador web qualsevol, independentment del sistema operatiu que empri el nostre ordinador.

Pgina principal del servei de correu Windows Live

Enviar i rebre correus des de qualsevol llocEl principal avantatge del sistema de correu web s que es pot fer servir des de qualsevol equip informtic amb connexi a Internet. Aix s possible perqu saccedeix a la informaci a travs duna pgina web que consulta un servidor remot. La interfcie descarrega els missatges pendents i permet treballar en lnia. Linconvenient s que el correu web est limitat a unes funcionalitats bsiques que vnen determinades pel provedor que utilitzem i que no sempre sn les mateixes. En tot cas, sempre disposarem de lopci denviar i rebre missatges, de desar esborranys, de confirmar la recepci de missatges i demmagatzemar els missatges rebuts, ja sigui a la safata dentrada o a les diferents carpetes que puguem crear. Un altre possible inconvenient del servei web s que pot ser ms lent, perqu hem destar connectats a Internet i, per tant, depenem del tipus de connexi de qu disposem.

Aconseguir un correu web: el cas de GmailUn dels principals provedors privats de correu web s Google, que ofereix el servei Gmail de forma gratuta i amb una interfcie en catal. Amb ms de 2.500 megabytes despai demmagatzematge, el seu lema s: Arxiva, no suprimeixis. Per obrir un correu web de Gmail, haurem danar a ladrea de gmail i fer clic a Inscriviu-vos a Gmail

Pgina d'inici de Gmail

A continuaci, hem domplir els camps buits amb el nostre nom i cognom, lusuari daccs desitjat i la contrasenya. Cal recordar que la contrasenya ha de ser mnimament segura. Aix, no es recomanable posar 123456, per exemple, ni nmeros secrets de targetes de crdit, ni noms massa evidents ni dates daniversari. El millor s combinar majscules, minscules i nombres. Tamb hem de triar un nom dusuari nic. Gmail ens ofereix lopci de comprovar-ne la disponibilitat abans de fer lalta definitiva.

Pgina de creaci d'un compte a Gmail

Un cop triades les dades bsiques del correu, haurem dindicar a laplicaci la pregunta de seguretat per recordar la nostra contrasenya. Podem triar-ne una dautomtica, com el nom de la nostra mascota, o b escriuren una doriginal amb la seva corresponent resposta. A continuaci, laplicaci ens sollicita un correu electrnic secundari, s a dir, una adrea complementria per rebre comunicacions quan no tinguem accs al compte creat o quan tinguem qualsevol problema, per no s obligatria. Desprs, hem dindicar la nostra ubicaci (pas) i escriure la verificaci de paraula, s a dir, transcriure les lletres deformades (captcha) que ens apareixen damunt la caixeta en blanc. Aix es fa per comprovar que qui dna dalta el correu s una persona i no un robot que t la finalitat denviar correu brossa. Per acabar, acceptem les condicions ds del servei, i ja tenim un compte de correu gratut.

Funcionalitats bsiques de GmailGmail incorpora algunes funcionalitats que el converteixen en un gestor de correu fora cmode. Laplicaci es beneficia de la tecnologia de cerca de Google i incorpora un cercador que estalvia classificar missatges i crear carpetes. Teclejant una paraula clau, es retroba tot. A ms, permet marcar els missatges destacats amb una estrella o posar etiquetes de colors als correus per identificar-los ms rpidament. Tamb emmagatzema les adreces de correu a mesura que les fem servir, cosa que ens facilita retrobar-les i poder mantenir una agenda de contactes.

Pgina per redactar un missatge del servei Gmail

I, finalment, Gmail integra laplicaci de missatgeria instantnia i veu sobre IP Google Talk a la mateixa pgina del correu, a la columna de lesquerra. s un programa que ens permet tenir converses en directe amb els nostres contactes. Les converses tamb es desen, de manera que podem recuperar-les a travs del cercador.

Hi ha daltres opcions per obrir un compte de correu electrnic amb servei web, com ara Windows Live o Yahoo!, que formen part de portals que tamb ofereixen altres serveis, com poden ser el cercador, les notcies, el xat o lallotjament web.

5. ENLLAOS RELACIONATS.Servei de Gmail http://mail.google.com/mail/?hl=ca Thunderbird http://www.mozilla-europe.org/ca/products/thunderbird/ Microsoft Outlook http://office.microsoft.com/eses/outlook/FX100487753082.aspx Mozilla Thunderbird http://www.mozilla-europe.org/ca/products/thunderbird/ Correu Windows Live http://login.live.com/ Correu Yahoo! (en castell) http://es.mail.yahoo.com/

Prctiques.Prctica 1: Contractar un compte de correu a Gmail.Tenir correu electrnic no s massa difcil. Ens farem un amb Gmail.com El primer pas sempre s anar a la pgina web del servidor que hem triat, en aquest cas anem a la pgina web www.gmail.com i cerquem Inscriviu-vos a Gmail.

Quan cliquem Inscriviu-vos a Gmail s'obre un formulari per posar les teves dades: La primera part del formulari et demana el nom, cognom, etc.

o

o o

A continuaci et demana les dades per a la teva bstia de correu. s important que anotis totes les dades que posis en aquest formulari al teu quadern. Les necessitars desprs i s molt probable que se t'oblidin.

Prctica 2: Entrar a la bstia de correu1. Anem a l'rea d'accs al Correu: noms ens caldr posar el nom dusuari i la contrasenya que hem creat abans i ja ens situarem a la safata dentrada dels nostres missatges

Prctica 3: Llegir un missatgePer llegir un missatge cliquem al seu Assumpte o sobre el nom de la persona que ens lha enviat. Per exemple, per obrir el missatge de la Melisa, ens hi posarem a sobre i clicarem:

No obris missatges de desconeguts o amb assumpte estrany. Poden contenir un virus informtic! Si reps un missatge sospits llena'l a la Paperera i desprs buida-la.

Prctica 4: Escriure un missatgeEscriure un missatge s molt senzill. 1. Fem clic a Redacta un missatge. S'obre una nova finestra per escriure el missatge.

L'adrea del destinatari es posa sencera: infoester@gmail.com No oblidis posar l'assumpte (ttol)

Prctica 5: Diferncia entre una adrea de correu i una d'Internet.Per poder accedir al nostre correu electrnic primer de tot has dentrar a la pgina web don has creat el teu correu, per tant has descriure al navegador ladrea:

www.gmail.comTotes les pgines web comencen pel protocol WWW. Per la nostra adrea electrnica ja s personalitzada i cont les dades que hem creat en el registre que hem fet en el moment de crear el nostre compte, per exemple:

infoester@gmail.comTotes les adreces de correu contenen la lletra @ seguit pel nom de lempresa que ens proporciona el correu (gmail.com, yahoo.es, hotmail.com, etc)

Prctica 6: Entrar a la bstia de correu

Entra a la teva bstia de correu en Gmail.com Busca alguns dels elements de la finestra: o el nom del compte o els missatges que has rebut: de qui sn, el seu assumpte. o la pestanya Redacta un missatge

Prctica 7: Enviar un missatge

Demana l'adrea de correu de companys i amics i envia'ls un missatge. Al missatge els dius que et responguin (No oblidis posar l'assumpte).

Prctica 8: Llegir els missatges

Obre i llegeix cadasc dels missatges que t'han enviat. Indica qui t'ha enviat el missatge i la seva adrea electrnica. Indica l'assumpte del missatge. Mira la data.

Prctica 9: CarpetesDins la bstia de correu hi ha carpetes per mantenir-la endreada. Al Gmail estan situades a la part de lesquerra.

Safata dentrada: Cont tots els missatges que ens arriben. Missatges destacats: sn els que marquem com a importants amb una estrella Xats: si volem hi podem guardar les converses que mantenim en el xat intern. Missatges enviats: Guarda una cpia dels missatges que hem enviat. Esborranys: Hi podem deixar un missatge que tenim sense acabar d'escriure per enviar-lo ms tard. Tots els missatges: shi guarda una cpia de absolutament tots els missatges que puguin estar en qualsevol altre carpeta. Correu brossa: hi van a parar automticament tots els missatges que el programa reconegui com a propagandes Paperera: shi colloquen els missatges que llencem per si els volgussim recuperar ms tard.

Prctica 10: Desar l'esborrany d'un missatgeAra guardarem un missatge a mig redactar a la carpeta Esborranys.

Obre un missatge nou i escriu unes lnies. Clica a Desar l'esborrany Obre la carpeta Esborranys per veure'l.

Prctica 11: Escriure un missatge: primeres normes

Aquestes sn les normes ms elementals que has de seguir al redactar un missatge de correu electrnic: o Escriu correctament ladrea de dest. o Tria un assumpte o Escriu el text amb correcci o Clica el requadre ENVIA

Prctica 12: Esborrar text en un missatge1. Per esborrar tot o una part d'un missatge seleccionem amb el ratol i premem la tecla Supr.

Prctica 13: Respondre a un missatgePodem respondre a un missatge de manera automatitzada clicant el bot Respondre.

LEster rep aquest missatge de la Trini

LEster respon clicant a Respon. I ja no caldr escriure ladrea de la persona a qui hem de contestar ja que el correu ho fa automticament per nosaltres.

Podem deixar el missatge original o esborrar-lo i afegir la nostra resposta. Normalment no cal deixar el missatge original. L'esborrem seleccionant-lo amb el ratol i premem la tecla Supr. Si decidim deixar-lo podem escriure deixant l'original a sota.

Prctica 14: Reenviar un missatge. Protegir la privadesa del remitent.Podem reenviar a una altra persona el mateix missatge que hem rebut clicant el bot Reenviar. Quan reenviem un missatge es mostra tamb l'adrea de la persona que ens el va enviar. s important esborrar-la per mantenir la seva privadesa.

Prctica 15: Modificar el text d'un missatge.Les eines de Copiar, Retallar i Enganxar ens serveixen per a moure fragments de text d'un missatge.

Seleccionem el text que volem moure Fem clic a sobre amb el bot dret del ratol Al men emergent cliquem Retallar Fem clic a sobre amb el bot dret del ratol al lloc on volem engantxar el text Al men emergent cliquem Enganxa

Tamb podem fer-ho arrossegant amb el ratol.

Prctica 16: La llibreta d'adreces. Afegir un contactePodem guardar les adreces electrniques que desitgem a la llibreta d'adreces. Les adreces que hi tenim guardades es diuen Contactes.

Fem clic a Contactes. Omplim el formulari amb les dades del nou contacte. Cliquem Afegir contacte

Prctica 17: Utilitzar la llibreta d'adreces.En el nostre cas del correu de Gmail, quan anem a escriure ladrea del destinatari, sobre un llistat

on noms hem de triar el nom o correu de la persona destinatria, aix passa amb totes les adreces que tenim guardades al apartat Contantes.

Prctica 18: Enviar un missatge a diverses persones: protegir la privacitatQuan enviem un missatge a ms d'una persona s convenient seguir unes pautes per protegir la privacitat de les adreces.

Obre un missatge nou Observa que hi ha tres caselles diferents a la capalera del missatge per escriure les adreces:

1. Els destinataris del missatge veuran o no les adreces dels altres segons on les posis. 2. s important tenir-ho en compte per tal de respectar la privadesa de cadasc.

Prctica 19: La casella Cpia (CC)Suposem que Marcos invita als seus amics Neus, Jlia i Edu a la seva festa d'aniversari.

Si vol que tots ho spiguen els envia un missatge de correu aix:

Quan els seus amics reben el missatge, cadasc veu quines altres persones han rebut el mateix missatge.

Tots els destinataris reben les adreces dels altres. Aix pot ser un inconvenient important sobre tot si entre ells no es coneixen.

Prctica 20: La casella Cpia oculta (CCO)

Marcos enviar el missatge d'aquesta altra manera si no vol que ning spiga qui vendr a la festa per a donar-los una sorpresa:

Aix ning es pot assabentar de les adreces dels altres. Aquesta s la millor manera d'enviar un missatge a diverses persones i respectar la privadesa de tothom.

Prctica 21: Enviar un missatge a un grupQuan arriba Nadal podem enviar una felicitaci a tot un grup de contactes alhora. Hem de tenir en compte, per, el que hem aprs a la prctica anterior per no difondre innecessriament les adreces dels membres del grup:

Ens enviem el missatge a nosaltres mateixos Afegim les adreces del grup a la casella Cpia oculta

Prctica 22: Adjuntar un fitxer

Podem enviar amb un missatge una fotografia, una factura, un pressupost, ... s un procs no massa difcil, es diu Adjuntar un fitxer. Anem a adjuntar una fotografia a un missatge.

Sobrir el bot NAVEGA

Prctica 23: Obrir un fitxer adjuntMirem el llistat de missatges de LEster. Observa que el missatge de la Dolors : hi ha un petit clip al costat, aix vol dir que li ha enviat un fitxer adjunt.

Obrim el missatge per veure'l. A sota veurem les dades del fitxer adjunt.

Abans d'obrir o desar un fitxer adjunt has de seguir les normes de seguretat que s'expliquen a la prctica 7

Podem veure el fitxer clicant a Baixal Tamb el podem desar a una carpeta de l'ordinador clicant Descarregar. Sortir un missatge com aquest:

Cliquem Desar o Guardar i el podrem desar a una carpeta del nostre ordinador.

Mdul 4: s del calendari

1. OBJECTIUS 2. NOCIONS BSIQUES DEL CALENDARI

ELECTRNIC3. UTILITATS DELCALENDARI ELECTRNIC 4. ENLLAOS RELACIONATS

1. OBJECTIUSConixer les funcionalitats bsiques del calendaris electrnic.

2. NOCIONS BSIQUES DEL CALENDARI ELECTRNIC El calendari que incorporen els programes de correu electrnic ens permet utilitzar-lo com una agenda personal electrnica. Podem programar cites, escriure-hi anotacions, convocar reunions, etc. Podem programar cites concretes dun dia o b peridiques, aquelles que es repeteixen al llarg dun mes o de lany. Podem configurar el calendari segons el nostre horari i dies laborals, tot diferenciant-los dels festius. Els programes de correu electrnic disposen dun calendari que ens permet utilitzar-lo com una agenda personal electrnica, on podem programar cites, escriure-hi anotacions, convocar reunions, etc. Per accedir al calendari, hem dobrir el programa de correu electrnic, per exemple Outlook, Evolution o Thunderbird (aquest darrer pot necessitar l'extensi Lightning), i clicar sobre laccs de calendari. Sobrir una finestra amb una barra de men on podrem seleccionar-hi les diferents vistes amb qu es pot presentar el calendari (diari, setmana laboral, setmana, mes, etc.).

Pgina de visualitzaci per mesos del programa Evolution

Podem veure el calendari amb la indicaci especfica de les cites actives, des de la data actual fins a lany segent, dels esdeveniments anuals, de les cites peridiques que hem planificat organitzades per categories, etc.

Programar una cita al calendariSi volem afegir una cita puntual o simple al calendari, hi seleccionarem el dia i, damunt del planning, clicarem linterval de temps que durar la cita, afegint-hi el text que ens recordar el motiu de la cita.

Pgina de visualitzaci setmanal del programa Evolution

Als calendaris electrnic normalment tamb podem definir el tipus de cita al camp dobjecte, la ubicaci, i la seva importncia al camp de letiqueta. Al camp de linici seleccionarem la data i hora de la cita. Al camp de finalitzaci seleccionarem la data i hora dacabament. A la casella davs podem indicar que els calendaris ens avisin amb un so, que normalment podem personalitzar tamb.

Exemple de configuraci de cita amb l'Evolution

Una vegada omplerts els camps de la cita, perqu aquesta quedi registrada, clicarem sobre el bot de desar.

Programar una cita peridicaSi la nostra cita es repeteix cada cert temps, podem programar-ne la freqncia. A la barra de botons hi ha una opci de periodicitat. Quan hi cliquem, sobre una finestra on podem seleccionar la freqncia de la cita: diria, setmanal, mensual, anual. Per exemple, en el cas que la cita sigui cada dos dies laborals, marcarem lopci de tots els dies laborables i escriurem un dos al camp de dies. A linterval de repetici, seleccionarem la data i el dia dinici i el de finalitzaci. Per acabar, clicarem el bot dacceptar.

Eliminar citesSi la cita ja ha passat, o no volem guardar-la, la seleccionarem al calendari i, clicant-hi amb el bot dret, seleccionarem lopci deliminar. Tamb la podem eliminar si cliquem al bot d'eliminar de la barra superior. Per eliminar cites peridiques, podem eliminar la repetici o la srie de repeticions.

Configurar el calendari en dies laborables i dies no laborablesPodem modificar la configuraci predeterminada del calendari, distingint, per exemple, els dies que sn laborables dels que no ho sn. Dintre dOutlook, a lopci de 'Preferncies' de les opcions dEines', hi trobarem 'Opcions de Calendari'. A l'Evolution, a 'Preferncies', dins de l'opci 'Edita'.

Configuraci de dies a l'Evolution

En aquesta finestra podem seleccionar els dies que sn laborables per a nosaltres, el primer dia de la setmana i lhorari laboral.

3.

UTILITATS DELCALENDARI ELECTRNIC

Tamb podem utilitzar el calendari electrnic per convocar reunions o per fer calendaris de grups d'assistents que es troben en xarxa. Aquests usuaris poden rebre la informaci directament al seu correu electrnic. Amb el calendari electrnic per convocar reunions o per fer calendaris de grups d'assistents que es troben en xarxa. A banda del programes com Outlook, Evolution o Thunderbird, un sevei que ens pots ser molt til per a aix s el calendari de Google, anomenat Google Calendar (i que es pot sincronitzar amb els programes esmentats).

Pgina d'inici del Google Calendar

Convocar una reuniPer convocar una reuni, obrirem una nova finestra del calendari i hi escriurem l'adrea de correu electrnic de les persones que volem que hi assisteixin. Si es tracta de persones amb les que ja ens hem escrit amb anterioritat des del compte de correu de Gmail, podem fer servir la llista de contactes des de l'opci 'Tria entre els contactes'. s important indicar el motiu de la reuni. Escriurem el tema de reuni al camp dassumpte, i indicarem el lloc on es far al camp dubicaci.

Pgina per a editar els detalls de la reuni i enviar les notificacions a la resta de convidats

Tamb hem d'indicar la data, lhora dinici i la de finalitzaci de la reuni, i si es tracta d'una cita

que s'ha de repetir amb periodicitat en el temps. A la convocatria de reuni tamb podem vincular-hi un missatge recordatori de correu electrnic, SMS o finestra emergent.

Respondre a una convocatria de reuniQuan rebem una convocatria de reuni a la safata dentrada del correu electrnic, podem acceptarla o rebutjar-la, o b dir que potser hi assistirem a la reuni. Clicant a l'opci 'Ms informaci de l'esdeveniment' podrem veure tota la resta de detalls de la convocatria i qui ms est convidat, aix com enviar una resposta a la persona convocant o b afegir-hi ms persones que creiem han de participar (que tamb rebran la corresponent notificaci).

Exemple de notificaci de convocatria de reuni amb el Google Calendar

Crear un calendari de grup Un calendari de grup permet conixer les programacions de calendari dun grup de persones. Desprs de crear un calendari nou, i donar-li un nom, podem accedir a l'opci 's compartit' i des d'all afegirem les adreces electrniques de totes les persones amb qui volem compartir el calendari de grup (siguin o no usuries ja dels calendaris de Google, rebran un missatge amb totes les indicacions necessries per a accedir-hi).

Opcions de compartici de calendari amb Google Calendar

calendari o calendaris personals), l'activitat de la resta de persones amb qui volem compartir un calendari complet. Una altre opci, complementria a aquesta, s compartir amb usuaris determinats el nostre calendari individual, fet que els pot permetre conixer millor la nostra disponibilitat abans de convocar-nos a reunions.

4. ENLLAOS RELACIONATS

Lightning: calendari per Mozilla Thunderbird http://www.mozilla.org/projects/calendar/lightning/index.html Calendari Evolution http://projects.gnome.org/evolution/ Calendari en lnia de Google https://www.google.com/accounts/ServiceLogin? service=cl&passive=1209600&continue=http://www.google.com/calendar/render&followup=http:// www.google.com/calendar

Prctiques.Prctica 1: Entrar al teu calendari.Ves a la pgina principal de Google i fes clic a Calendari a la barra superior, si no apareix directament primer clica a ms. Llavors apareixer aquesta pantalla on haurs de posar el teu usuari i contrasenya de gmail.

Apareixer aquesta pantalla per personalitzar la franja horria que haurs de canviar a l'hora de Madrid.

Canvia-ho a l'hora de Madrid

Una vegada fet aix, clica a continua i ja ens apareix el calendari preparat per introduir-hi els esdeveniments que volem que el calendari ens recordi mitjanant un correu electrnic o un sms al mbil.

Prctica 2: Moure'ns pel calendari.Utilitza els botons adients per anar modificant la vista del calendari, de setmana a mes, a dia, a 4 dies, decideix quina vista t'interessa ms, si vols veure tot el mes, noms una setmana o un dia en concret. Busca una data en concret des de la zona de l'esquerra, per exemple: quin dia de la setmana ser el dia 18 d'abril de 2012?

Per buscar un mes o data concreta

Per canviar la visualitzaci del calendari

Prctica 3: Crear un esdeveniment.Per crear un esdeveniment noms cal clicar sobre el dia que ens interessa i ens apareixer un quadre com el segent: En el rectangle Qu cal posar el ttol de l'esdeveniment i per marcar ms detalls cal clicar Edita els detalls de l'esdeveniment i podrem posar l'hora d'inici, de finalitzaci, lloc, si es repeteix o no i amb quina periodicitat i sobretot com volem que el programa ens ho recordi.

Si volem que el programa ens envii un sms al mbil primer haurem de donar d'alta el nostre nmero seguint uns senzills passos i que ja ens servir per sempre. (Recordeu que el servei s totalment gratut.) Per donar el mbil d'alta cal anar a: (2) Quan cliquem a notificacions ens enviar a una pgina on marcarem els avisos per defecte que volem i podrem donar d'alta el nostre nmero de mbil.

(1) Fem clic a configuraci i anirem a una altra pantalla

Aqu podem configurar el tipus de notificaci que volem i el moment de la notificaci.

Clicant aqu podem configurar el nostre mbil.

Una vegada fet tot aix, ara marca una visita al metge per a dem passat a les 12 h del mat, indica que vols que t'avisi per correu electrnic 1 dia abans i per sms 2 hores abans de l'esdeveniment.

Prctica 4: Configuraci del calendari.Ara el que podem fer s personalitzar el calendari al nostre gust. Per fer-ho noms cal anar a: Configuraci Configuraci del calendari. A la pgina que apareixer tria les opcions que et semblin millor. I al final clica Desa

Prctica 4: Crea un esdeveniment per a un grup convidant persones.Crea un esdeveniment on haurs de convidar als companys de classe, per exemple un sopar de companys de classe.

Recorda que una vegada creat l'esdeveniment haurs d'anar a la zona de la dreta i afegir els correus electrnics dels companys que vulguis convidar. Recorda que si els tens a la teva agenda de correu noms caldr posar la primera lletra i triar el seu correu.

Una vegada crear l'esdeveniment amb els seus detalls i posats els convidats, desa-ho i el programa ens preguntar si volem enviar les invitacions, digues-li que SI, directament s'enviar un mail a totes les persones convidades amb la invitaci. Una vegada s'obri aquest mail, la persona haur de contestar si hi anir o no.

Quan contesteu la persona que ha enviat les invitacions rebr la resposta de les persones per saber si vindran o no.

Ara crea l'esdeveniment que vulguis i convida a 2 o 3 persones del grup, persones que hauran de contestar afirmativament o negativament a la teva invitaci.

Mdul 5: La seguretat al mn digital

1. OBJECTIUS 2. VIRUS INFORMTICS I PROGRAMARI

MALICIS3. CONIXER I CONFIGURAR SISTEMES DE

PROTECCI

4. ENLLAOS RELACIONATS

1. OBJECTIUS Ser conscient de la importncia de la seguretat al mn digital

2. VIRUS INFORMTICS I PROGRAMARI MALICIS Un sistema informtic est format per tres elements: lordinador (hardware), els programes (software) i les dades (la informaci). Un sistema segur ha de complir tres condicions: la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat. Si alguna daquestes caracterstiques no es compleix, pot ser degut a: La debilitat del sistema informtic, o vulnerabilitat. La prdua potencial de recursos del sistema, o amenaa. La probabilitat que el sistema sigui atacat a causa del risc duna amenaa. El mal que es produeix al sistema, o atac. Hi ha dos tipus damenaces: els virus i el programari malicis Un sistema informtic est format per tres elements: lordinador (maquinari),els programes (programari) i les dades (la informaci). Qualsevol dels elements del sistema pot fer fallida per lacci dun virus o dun programari malicis que hi arribi a entrar. Per aix s molt important que el sistema sigui segur i que estigui suficientment protegit. Un sistema segur ha de co