Cal ligrafia

90
Cal·ligrafia

Transcript of Cal ligrafia

Cal·ligrafia

La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.

Una definició contemporània de la pràctica de la cal·ligrafia és “ l'art de donar forma als signes d'una manera expressiva, harmoniosa i elegant “(Mediavilla 1996).

La història de l'escriptura és una història d'evolucions estètiques emmarcades per les habilitats tècniques, velocitat i limitacions materials de les diferents persones, èpoques i llocs. (Diringer 1968: 441).

Història Els caràcters xinesos és la forma

més antiga coneguda d'escriptura dels existents, van ser inventats per Cang Jie (cap a 2650 A.C.).

La cultura xinesa concedeix una gran importància a la cal·ligrafia. Aquesta es fonamenta en la bellesa visual dels ideogrames, la tècnica de la seva realització i els preceptes metafísics de la cultura tradicional xinesa.

La cal·ligrafia occidental es desenvolupa molt més tard i de forma totalment independent. El seu origen és el alfabet llatí, amb el que a la Edat Mitjana escrivien els monjos copistes sobre pergamí.

Aproximadament a la mateixa època la cultura islàmica desenvolupa la seva pròpia cal·ligrafia, basada en el alfabet àrab, i degut a la prohibició religiosa de representar éssers vius, la converteix en un art decoratiu d'ampli ús en l'arquitectura.

Altres alfabets es van desenvolupar en altres cultures, la majoria d'ells a Àsia, i són utilitzats de manera habitual en els seus respectius països, encara que globalment tenen una difusió molt menor.

Després de la invenció de la impremta per Gutenberg, els llibres arriben a una difusió molt més gran que la possible fins aleshores i la cal·ligrafia perd importància en favor de la tipografia.

El bolígraf primer, i posteriorment les màquines d'escriure i els ordinadors han suposat la desaparició de la cal·ligrafia de la nostra vida quotidiana.

Diferents tipus de cal·ligrafia Cal·ligrafia àrab La cal·ligrafia àrab en idioma àrab, فن

fann al-jatt, "art de la línia", és un artالخط decoratiu. Se sol considerar

com la principal de les arts islàmiques.

Tècnica La cal·ligrafia àrab comença a

desenvolupar-se més enllà del seu ús funcional amb el cal·lígraf Abu Ali Muhammad Ibn Muqla (940)

L'instrument habitual per a l'escriptura és el càlam (en àrab,qalam), utilitzat encara avui dia per la cal·ligrafia artística.

El càlam és una canya en l'extrem es fa un tall transversal: dit tall determina l'alternança entre traços gruixuts i fins característica de la majoria dels estils cal·ligràfics.

El desenvolupament de la cal·ligrafia com a art va lligat al fet que l' islam prohibeix l'adoració de representacions figuratives i és així com la cal·ligrafia ofereix als llocs sagrats un substitut a la decoració figurativa.

Cal·ligrafia xinesa La cal·ligrafia xinesa ó 書法 shūfǎ, els

caràcters xinesos poden ser traçats segons cinc estils històrics. Normalment tots són realitzats amb pinzell i tinta. Aquests estils estan lligats intrínsecament a la història de l'escriptura xinesa.

Estil del segell

Estil dels escribes

Estil regular

Estil corrent

Estil d'herba

Shodō El Shodō ( 书道 "el camí de l'escriptura")

és la cal·ligrafia japonesa. Es considera un art i una disciplina molt

difícil de perfeccionar i s'ensenya com una matèria més als nens japonesos durant la seva educació primària.

Cal·ligrafia occidental La cal·ligrafia occidental o cal·ligrafia llatina

és la cal·ligrafia basada en l'ús del alfabet llatí, creat pels romans,

i en un sentit més ampli abasta també els treballs realitzats emprant el

alfabet grec o el ciríl·lic.

Els romans, a cop de cisell, esculpien sobre pedra las formoses lletres capitals, en un alfabet que constava únicament de les que avui anomenem lletres majúscules, les harmòniques proporcions les han fet arribar gairebé sense canvis fins als nostres dies. La omnipresent tipografia Times New Roman dels ordinadors deriva directament de la forma de les lletres romanes, com el seu nom dóna clarament a entendre.

Tècnica A més de les inscripcions en pedra, també

escrivien sobre rotlles de papir. Per a documents més informals, els romans feien servir les lletres cursives, que al llarg dels segles acabarien convertint-se en les nostres lletres minúscules.

EINES DE TREBALL

Realitzarem un exercici amb el nostre Nom i Cognoms sobre un full Din-4 amb lletra cal · ligràfica.Ho farem el més centrat possible sobre el paper.Cal fer el major nombre de proves possibles fins a quedar satisfets amb una d'elles.

EXEMPLE

D a v i d C a s aña s U r p i

Exercici 2• Robotype composer, un compositor tipogràfic

que permet jugar amb les lletres com elements gràfics i dibuixar, dissenyar, compondre i crear les nostres pròpies figures.

El treball a realitzar serà una figura amb aquest programa.

El guardarem al paint amb ImprPantPetsis , després retalla i enganxa.

Posarem de nom a l’arxiu RobotypeNomCognom1Grup

Exercici 3• Bembo’s Zoo, un abecedari d'animals fets amb

lletres i signes de puntuació. Està orientat a públic infantil i té un caràcter clarament didàctic que permet veure com a partir de les lletres del nom es genera el pictograma de cada animal.

El treball a realitzar serà un animal amb el programa Robotype composer.

El guardarem al paint amb ImprPantPetsis , després retalla i enganxa.

Posarem de nom a l’arxiu AnimaltypeNomCognom1Grup

Exercici 4

• Realitzar un abecedari el més creatiu possible amb fotografia o dibuix a partir d’elements quotidians.

• Per il·lustrar-ho veurem els següents exemples: