Aix í

ma-

teix,

hem pogut constatar la reutilització de di-

CALIDOSCOPI CALDERÍ

Octubre de 2008 nº 2

En relació a l’etimologia del nom del nos-tre municipi oferim un resum de la infor-mació trobada en diferents fonts i unes conclusions sobre el veritable origen del nostre topònim. En primer lloc, el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), d’Alcover-Moll, diu: «CALDERS, topon. Poble situat en el Pla de Bages, 17 quilòmetres al NE de Manresa. […] Etimologia.: del llatí caldari-os, ‘banys calents’.» En segon lloc Enric Moreu-Rey, en el seu llibre Els nostres noms de lloc diu: «Les estacions termals són designades per noms que vénen certament de topònims llatins, però que els protomedievals devi-en comprendre perfectament, perquè cor-responien també a termes de la llengua vulgar romànica: Caldes, Escaldes, Les Escaldes (amb duplicació de l’article), La Caula, Les Escaules, Caulés o Caulers, Caudiés o Cauders, Calders, Caldegues (?); amb els més moderns Font-calent, La Fontcalda, Fontscaldes, Les Boques calentes. Caldetes és el diminutiu de Caldes d’Estrac (popularment ja Caude-tes en el segle passat. També Caldes de Montbui havia es-devingut Caules en evolució popular. La forma erudita re-gressiva ha acabat per triomfar sobre l’ús popular).» Finalment, en tercer lloc, vegem què en diu un filòleg extra-ordinari com Joan Coromines, a l’Onomasticon Cataloni-ae :«CALDERS, CAUDIERS Calders és nom d’un municipi de la comarca del Bages, al NE de Manresa, a la vall de la Riera de Calders […]. Prové del llatí caldarium ‘calderó, vas de metall’, que hom ha aplicat a certs estanys o un bassal, potser per la seva forma comparable a la d’una caldera; cf. olla ‘gorg’, ben comú en la toponímia catalana. Notem que al llarg del curs de la R. de Calders abunden bassals i gor-gues, […] La documentació catalana fa palès que Calders [...]era normal a l’Edat Mitjana. La forma moderna Caudiers, que ja apareix en un document de 1364, sembla tenir ús general en el segle XVII. [...] Afegim-hi el que diu el mateix Joan Coromines en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catala-na:«Calder ‘atuell de metall’; […] calder l’he trobat més viu, sobretot en els Pirineus, com un calderó d’aram ...; calder, en època arcaica, apareix més aviat com a nom figurat d’un estanyol o gran bassal o gran gorga (com les innombrables de la riera de Calders), que tant sovint va quedar estereoti-pat en la toponímia del Princ., i que ja Balari (Orígenes H. de Cat.), documentà des de molt antic, encara en estat apel·latiu i pre-toponímic ...» Vista tota la informació precedent, notem que els autors ofe-reixen, per al topònim Calders, dues etimologies: 1) La tradicional, que el fa provenir de caldarios, ‘banys calents’. Però té en contra que aquests rius o espais no destaquen pas per contenir aigua calenta, encara que en el cas del riu Calders trobem en el seu curs l’anomenada font

Full divulgatiu de la història, la cultura i el patrimoni de Calders

calda (però és font, no riu). A més, en llatí clàssic aquell acusatiu plural hauria de ser (balnea) calda-ria, ja que el substantiu sobreentès, balneum, és neutre. Podria haver passat de neutre a masculí? No ho sembla pas, perquè el diccionari de llatí medi-eval Du Cange sols enregistra caldarium ‘aigua calenta’ (en gènere neutre, no pas caldarius). 2) La proposada per Joan Coromines, que el fa pro-venir de caldarium, ‘calderó, vas de metall’. És més versemblant, perquè en aquests llocs hi ha masses d’aigua semblants a calderons, perols o calderes; però també té en contra la forma masculina del plu-ral caldarios documentada. Per això cal entendre, més aviat, que el nom comú caldarium llatí (en el sentit de ‘calderó’ o equivalent) va transformar-se en el català calder, i d’aquest nom català es formà el topònim, en plural: (riu de) Calders (és a dir, riu ca-racteritzat per l’abundància de calders, és a dir, masses d’aigua semblants a calderes). Quan aquest topònim, en l’època medieval (en què ja no es parla-va llatí sinó català), s’escriu en llatí, s’hi adapta a partir del català, i usant un plural masculí (Caldarios) analògic, no existent en el llatí veritable (que hauria de ser Caldaria). [...] En conclusió, en l’estat actual dels estudis podem donar com a segur que el topònim Calders té relació amb un antic mot, calder, que indicava un tipus de recipient de metall i, per extensió, massa d’aigua semblant a aquells recipients. Si va començar-se a dir en llatí o ja en català, i si al principi s’usava en singular o en plural, no queda ben clar, però sembla més probable que es comencés a dir en català i apli-cat a un riu caracteritzat, no per un corrent continu, sinó per l’existència de zones d’aigua estancada.

Resum d’un article d’en Josep Ruaix i Vinyet escrit el 12 de juliol del 2006

ORIGEN I ETIMOLOGIA DE CALDERS

CALIDOSCOPI CALDERÍ

ARA FA 100 ANYS….

Font: Arxiu Municipal de Calders . – Lligal 46 “Actes Municipals”

ARRENDAMENT DEL SA-

CRIFICI DE LES CARNS

Durant els mesos de setembre i octubre de l’any 1908 l’ajuntament de Calders va aprovar el plec de clàusu-les per a poder participar en la subhasta pública per obte-nir el benefici del “...arriendo del arbitrio sobre el sacrificio de las reses de ganado lanar, cabrino y vacuno para el año 1909”. Els preus públics que hauria d’aplicar l’adjudicatari eren de 5 ptes. per cada va-ca, vedell o bou, 2 ptes. per cada xai i 1’75 ptes. per cada cabra, a més a més de 0’80 cts. per cada kg. de carn que s’introduís al municipi proce-dent d’un altre. L’arrendatari, a més a més, hauria de disposar d’un local adequat per al sacrifici, amb l’utillatge i les necessàri-es garanties sanitàries esta-blertes “...mientras no esté construido el nuevo matadero público...”. Igualment s’estableix que “Quedaran exceptuadas del pago del arbitrio las car-nes de las reses lanares y cabrias que los particulares destinen al consumo propio el dia de la fiesta mayor, enten-diéndose que cada familia tan solo podrá sacrificar una res”. S’establia, també, que un dia a la setmana l’arrendatari hauria d’anar a un lloc determinat de Monis-trol i a un altre de Viladeca-valls per tal de matar el besti-ar que els veïns hi portessin, avisant aquests com a mínim un dia abans del nombre de caps de bestiar que hi portari-en.

EL REI ALFONS XIII PASSA PER CALDERS

Es dóna compte d’un ofici del governador civil de Bar-celona, de data 28 d’octubre fa saber a l’ajuntament de Calders que el dia 2 de novembre de 1908 “...S.M. el Rey D. Alfonso 13 (sic) pasará por éste término municipal en la excursión por carretera a Berga, de 4 a 5 de la tarde, por lo tanto cree proce-dente que la Corporación Municipal, acompañada de las autori-dades judicial y eglesiástica estén en el deber de saludar a S.M. y a su séquito. Opina que es oportuno hacer un llamami-ento al vecindario para que asista también a dar mas realce al acto del recibimiento, adoptando algunas medidas encamina-das a conservar expedita la carretera del tránsito, desde las dos de la tarde hasta haber pasado la régia comitiva. Asi se acordó”.

Ramat de xais a tocar de La Grossa

A finals d’octubre del 1908 Alfons XIII va fer una extensa visita a la comarca del Ber-

guedà. De tornada a Barcelo-na, passà per Moià, Calders i

Manresa.

CALIDOSCOPI CALDERÍ

D’ARREU

DEL MÓN

CAN CALDERS

Casa Pairal de Sant Cugat del Vallès. Tot i que el mas en qüestió és documentat des de l’any 1402, no és fins el 1595 quant apareix el primer Calders propietari de la masia i les te-rres de la mateixa. El cognom Calders va perdurar fins a finals del segle XIX en que no hi hagué hereu i la pubilla Rosa Calders va casar-se amb un hereu de la familia Vilaró, cog-nom que encara avui perdura. La construcció és del segle XVI i actualment es troba envoltada per les instal·lacions d’una hípi-ca, proper al torrent del Sant Crist. El carrer que hi porta con-serva el nom de Camí de Can Calders.

Durant els segles XIV al XVIII el fogatge era la imposició que les corts generals establien per con-vinença amb els reis de la corona catalano-aragonesa a raó d’una quantitat per foc (casa o habitat-ge), per tal de subvenir a neces-sitats de la corona. Unes vega-des aquesta exacció o cens es feia a tant per foc i altres vega-des a base d’una quantitat fixada per endavant, que calia que fos repartida entre els focs i les loca-litats. Bàsicament podem consi-derar el foc equivalent a l’actual família. Cal tenir present, però, que mol-tes dades eren falsejades, ja que quants menys habitants hagués en un fogatge menys havien de pagar. Per tant les dades les hem d’agafar amb pinces donat que podrien haver més masos dels que el llistat dóna El fogatge del 1553 és el segon fogatge general que es fa (el pri-mer és del 1497). En el cas de Calders, s’arriba a les 50 famili-es/cases declarades, mentres que el 1497 solament n’hi havia 21.

CALDERS EN EL FOGATGE DE 1553

Cognom familia Lloc Nom actual

Alzina Sant Andreu de Caldés Rubió

Blanguer Sant Andreu de Caldés El Blanquer

Erola Sant Andreu de Caldés L’Erola

Faulet Sant Andreu de Caldés Comelles

Gros Sant Andreu de Caldés La Grossa

Guàrdia Sant Andreu de Caldés La Guàrdia

Malera (Serra M.) Sant Andreu de Caldés Serramelera

Manyosa Sant Andreu de Caldés ??

Moliner Sant Andreu de Caldés Cal Pere Moliner

Oller Sant Andreu de Caldés ??

Puigmartí Sant Andreu de Caldés Puigmartí (desapar.)

Raixat Sant Andreu de Caldés Reixac

Sanctamans Sant Andreu de Caldés Sant Amanç

Torre Sant Andreu de Caldés Torre Cabota ?

Truyàs Sant Andreu de Caldés Trullàs

Vila Sant Andreu de Caldés La Vila

Vilatercana Sant Andreu de Caldés Vilaterçana

Agulló Monistrol de Caldés ??

Bosch Monistrol de Caldés Bosc de Mussarra

Coma Monistrol de Caldés La Coma

Gracia Monistrol de Caldés ??

Hiu Monistrol de Caldés ??

Hocet Monistrol de Caldés L’Otzet

Hom Monistrol de Caldés L’Om

Macià Monistrol de Caldés ??

Moragues Monistrol de Caldés ??

Musara Monistrol de Caldés La Mussarra

Paysa Monistrol de Caldés La Païssa

Pujol Monistrol de Caldés ??

Rosinyol Monistrol de Caldés El Rossinyol

Rubió Monistrol de Caldés Rubió

Solá Monistrol de Caldés Masia del Solà

Angla Viladecavalls L’Angle

Bassa Viladecavalls ??

Canadella (dona) Viladecavalls El Canadell

Cingles Viladecavalls Les Quingles

Galovart Viladecavalls El Galobard

Luciá Viladecavalls Llucià

Oller Viladecavalls L’Oller

Manganell Viladecavalls Manganell

Olivera Viladecavalls Les Oliveres

Soler Viladecavalls El Soler

Strada Viladecavalls L’Estrada

Tàpia Viladecavalls Les Tàpies

Texidor Viladecavalls ??

Vila Viladecavalls ??

Villasecha Viladecavalls Vilaseca (desapar.)

CALIDOSCOPI CALDERÍ

AHIR…..AHIR…..AHIR…..AHIR…..

Imatge de començaments del segle XX. Amb l’església i la casa de Sant Andreu. A

la dreta la resclosa i a l’esquerra els horts. Vegi’s

el serrat del fons ben pelat i sense cap arbre.

AVUI…..AVUI…..AVUI…..AVUI….. .

La casa i l’església de Sant Andreu són gairebé esfondra-des del tot i cobertes de vege-tació. La resclosa, molt colma-tada, solament aboca aigua per un lateral. Els turons i se-rrats del fons, tornen a estar ben emboscats.

EXECUCIÓ, A MANRESA, D’UN CALDERÍ L’any 1945 el “Semanario de Manresa” publicava una noticia que feia referència a uns fets ocorreguts 67 anys abans, és a dir el 1878, i que eren els següents : “El jueves llegó a esta , instalando la terrible màquina para el cumplimiento de la Justicia, el verdugo de la Audiencia de .nuestro Principado. El viernes entró en capilla el reo Pedro Playá Soler, de Viladecavalls de Calders, sentenciado a la última pena, en garrote vil, por el asesinato de su hijastro, lle-vado a cabo en mayo del año anterior. Ayer, a las ocho y media, fue cumplida la fatal sentencia. Hasta los últimos momentos asisti-eron al reo el Rdo. Montaner, ecónomo de la Seo, y el Rdo. P.Babra, S.J. Había sido trasladado el reo desde la cárcel hasta el lugar de la ejecución, próximo a les “passeres” por las que se atra-vesaba el rio, (cerca del sitio que ocupa hoy el puente de San Francisco), en un carro enlutado en el que le acompañaban los dos sacerdotes mencionados”