Campanya educativa per la inclusió i l'equitat...La concreció de la justícia educativa requerix...

Campanya educativa

per la inclusiói l'equitat

CUADERNO.QXD 19/7/06 13:01 Página 1

Edita: Entreculturas-Fe y Alegría. C/Pablo Aranda, 3. Madrid 28006. Tel. 91 590 26 72. Fax 91 590 26 73. e-mail: [email protected] Pàgina web: www.entreculturas.org Coordinadora de Sensibilització: Raquel Martín. Responsable d'Educació: Irene Ortega. Redacció: Lola Cabrera, Irene Ortega.Direcció d'art i disseny gràfic: Maribel Vázquez. Fotomecànica i impressió: Iarriccio Artes Gráficas. Fotos interior: Arxiu Entreculturas-Fe y Alegría. Imprés en paper ecològic. Setembre 2005.

Campanya educativa Igual-És?

Què entenem per educació?

Per què relacionem inclusió social, equitat i justícia educativa?

Quins factors són els que dificulten una educació de qualitat per a tots i totes?

Quins són els compromisos internacionals?

Què s'ha aconseguit fins ara?

Conceptes clau

Informació en la web

Referències bibliogràfiques

3

4

5

7

8

10

11

12

12

Entreculturas és una organització no governamental, promoguda per la Companyia de Jesús, que defén l'accés a l'educació dels més desfavorits, com a mitjà de canvi social, justícia i diàleg entre cultures.

Des de fa anys apostem per la promoció social dels exclosos del món.En Entreculturas estem convençuts de la necessitat d'educar també ací enels nostres països del Nord per a la comprensió d'un món interdependent.

continguts


Manifestació contra la Pobresa a Madrid. 26 de juny de 2005.


___3

Igual-és? és una campanya educativa orientada a comprendre l'origen dels desavantatges que impedixen la igualtat d'oportunitats, especialment en el àmbitde l'educació. Així mateix vol fomentar la presa de consciència sobre la necessitat de desenvolupar actituds, estratègies i polítiques encaminades a com-pensar els esmentats desavantatges per a transformar les realitats d'exclusió.

Per això Igual-és? busca:

1 Sensibilitzar sobre els processos d'exclusió associats a la desigualtat d'oportunitats, espe-cialment en l'exercici del dret a l'educació.

2 Afavorir la reflexió i comprensió de l'equitat i la inclusió com a part de les actituds, estra-tègies i polítiques encaminades a la igualtat d'oportunitats, tot insistint en l'àmbit educatiu.

3 Promoure actituds i valors que faciliten la participació activa a nivell local i global en latransformació de processos d'exclusió, connectant amb altres iniciatives socials que tingueneste mateix fi.

Si parlem d'equitat i d'inclusió, és fonamental abordar l'accés a una educació de qualitat,com a dret i com a condició imprescindible de cara a aconseguir la igualtat d’oportunitats.

A més, cal tindre present que l'educació és un dels principals instruments de transformaciósocial ja que impulsa les capacitats de persones i comunitats per a participar activament en

els processos polítics, econòmics i socials que els afecten i contribuïx a generar espais detrobada, cooperació i diàleg intercultural.

És per tant una font d'oportunitats, ja que el nivell educatiu d'una persona condiciona en granmanera les seues opcions de cara al desenvolupament de la seua vida personal, professional,cultural i social.

No obstant, l'exclusió social dificulta enormement l'exercici del dret a l'educació, la qual cosaal seu torn, perpetua la dita exclusió, obstaculitzant els processos de canvi cap a estructuresi dinàmiques socials més justes.

En este dossier de campanya pretenem acostar-nos a les relacions existents entre la inclusiócom a objectiu, l'equitat com a principi de justícia i procediment per a l'acció i l'educació coma necessitat i dret fonamental.


Partim d'un concepte d'educació amb ampli suport internacional, adoptat per la Conferència Mundial per a l'Educació per a Tots (Jomtien, 1990).

“Tota persona té dret a l'educació. L'educació ha de ser gratuïta, almenys pel que fa a la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elementalserà obligatòria. L'educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana i l'enfortiment del respecte als drets humans i ales llibertats fonamentals; afavorirà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos i promourà eldesenvolupament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau”.Declaració Universal de Drets Humans, 1948.

Açò suposa transcendir la identificació del dret a l'educació amb escolarització bàsica, per a considerar-ho un procés dinàmic que es prolonga al llarg de tota lavida.

Per la seua banda, Entreculturas com a membre de la Federació Internacional Fe i Alegria, moviment d'Educació Popular, entén que esta ha de constituir una propostaètica, política i pedagògica per a transformar la societat, de manera que els exclosos es convertisquen en subjectes de poder i actors de la seua vida, i participen acti-vament en un projecte de societat fonamentat en la dignitat de la persona i en els drets humans.

Entenem per educació: Els processos dirigits a la satisfacció de les necessitats bàsiques d'aprenentatge, és a dir, aquelles ferramentes i contingutsnecessaris perquè els éssers humans puguen desenvolupar al màxim les seues capacitats, viure i treballar amb dignitat, participar plenamenten el desenvolupament, millorar la qualitat de la seua vida, prendre decisions fonamentals i continuar aprenent.

Què entenem pereducació?

O1

L'educació és:–– Una necessitat humana bàsica: esta necessitat no és unívoca; les necessitats d'aprenentatge de les persones i la manera de satisfer-lesvarien segons cada país i cada cultura i canvien inevitablement amb el transcurs del temps.

–– Un dret humà: arreplegat en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), en la Convenció dels Drets del Xiquet (1989) i en la legislació interna de molts Estats.

___4


L'educació no és només fi i dret en si mateix, sinó que facilita l'exercicid'altres drets civils, polítics i socials. Per això, la seua negació afectael desenvolupament de la persona i incidix enormement en la construcciód'una societat democràtica i participativa. Ambdós aspectes es retroali-menten mútuament.

Este fet situa a aquells països i comunitats en què es donen greus situa-

cions de desigualtat i pobresa davant de serioses dificultats a l’hora d’a-conseguir un desenvolupament humà sostenible (Vélaz Medrano, 2005).

Per tant, la justícia educativa, entesa com a distribució equitativa de l'e-ducació en tant que bé social (Latapí, 1993), és una exigencia que esderiva dels Drets Humans i un factor imprescindible per al desenvolupa-ment i la justícia social.

La concreció de la justícia educativa requerix avançar cap a la inclusió a travésd'actituds, estratègies i polítiques que situen l'equitat en el centre de l’acció.

Des d'este prisma, resulta impossible desvincular equitat i qualitat. Només unaeducació de qualitat per a tots i totes farà possible la inclusió.

L'Educació de qualitat contempla les característiques de les persones que participen en els processos educatius, i implementa les mesuresadequades per a satisfer les necessitats bàsiques d'aprenentatge de cada educand, incloent aquelles que compensen els desavantatges departida.

Per què relacionem inclusió social, equitat i justícia educativa?

O2 “... si bé l'educació és un factor d'equitat social, certs nivells bàsics d'equitat social són necessaris

perquè siga possible educar amb possibilitats d'èxit”.Educar en la societat del coneixement, J.C. Tedesco.

“El principi d'equitat que postula Fe y Alegría requerix practicar la discriminació positiva per a privilegiar i atendre millor als que tenen majorscarències, buscant compensar en la mesura que es puga les desigualtats...”

La qualitat de l'educació popular, Fe y Alegría.

___5


Per a trencar la dinàmica circular que s'establix entre la falta decompliment del dret a l'educació i l'exclusió social, és necessariimplementar mesures d'acció afirmativa (discriminació positiva)que possibiliten la igualtat real de persones, grups i comunitatsexcloses.

En este context i en el marc de l'Educació per al Desenvolupament,Entreculturas posa en marxa la campanya Igual-És? per a sensibi-litzar i afavorir la comprensió dels processos d'exclusió, especial-ment d'aquells vinculats a l'educació, així com sobre la importànciade l'equitat per a transformar-los.

Percentatge de xiquets i xiquetes que no reben ensenyança primària, per quintil dels ingressos familiars.

20% més pobre

Font: UNICEF. Progrés per a la infància. Un balanç sobre la Ensenyançaprimària i la paritat entre els gèneres. NÚM. 2, abril del 2005.

20% més ric ECE/CEI*

Amèrica Llatina iel Carib

Àsia oriental i el Pacífic

Àsia meridional

Orient Mitjà i Àfrica del Nord

Àfrica oriental i meridional

Àfrica occidental i central

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%___6

* Països del Programa de Cooperació per a la Integració Europea de laComissió per a Europa de Nacions Unides i la Iniciativa Europa Central.


–– Cobertura deficient.–– Excés de repeticions i abandonament dels estudis.–– Baixa qualitat:

– Escassa formació i condicions laborals inapropiades del personal docent.– Carències en la gestió educativa, incloent l'escassetat d’equipament escolar.– Poca adequació dels dissenys curriculars al context.

–– Excessius costos directes i indirectes d'acudir a l'escola.–– Treball infantil.–– Discriminació de gènere.–– Discriminació per discapacitat.–– Discriminació per malaltia.

Quins factorsdificulten una educacióde qualitat per a tots i totes?

O3

Font: Ajuda i Educació: Un repte per a la Cooperació Espanyola (CONGDE, 2004).

Font: Ajuda i Educació: Un repte per a la Cooperació Espanyola (CONGDE, 2004).

En l'origen d'estos factors trobem:

–– Diferents oportunitats: les condicions d'exclusió social provoquen la falta d'accés a recursos educatius de qualitat.–– Programes d'ajust estructural i deute extern: comporten la reducció de les inversions socials, entre altres, l'educativa.–– L'educació bàsica no té prioritat política per a molts governs.–– Promeses incomplides en l'àmbit internacional i deficitari finançament de l'educació.

___7


A l'abril de l'any 2000 els governs del món es van comprometre, en elFòrum Mundial per a l'Educació de Dakar, a aconseguir una EducacióBàsica de qualitat per a tots i totes l'any 2015.

Cinc mesos després es va arreplegar este compromís amb la inclusió del’Educació entre els Objectius de Desenvolupament de la Cimera delMil·lenni. I dos anys més tard es va presentar la Fast Track Initiative (F.T.I.)

com a mecanisme concret per a fer realitat tal compromís i asegurar elfinançament necessari.Arran d'estes fites, la societat civil organitzada posa en marxa laCampanya Mundial per l'Educació (CME), per a contribuir a una Educacióper a Tots, exercint una intensa pressió social i política de mobilitzacióciutadana i governamental, i realitzant un seguiment de l'evolució d'estesiniciatives.

Quins són elscompromisosinternacionals?

O4

1. Eradicar la pobresa extrema i la fam (1990–2015).

2. Aconseguir l'ensenyança universal (–> 2015).

3. Promoure l'equitat entre gèneres i l'autonomia de la dona

(2005–2015).

4. Reduir la mortalitat infantil (1990–2015).

5. Millorar la salut materna (1990–2015).

6. Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties

(–> 2015).

7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient (2015/2020).

8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament:

sistema financer – comerç just, deute extern, països sense litoral,

àmbit laboral, productes farmacèutics, noves tecnologies.

Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni en Educació (Justícia Social)

___8


Objectius:

1. Estendre i millorar la protecció i educació integral de la primera infància.

2. Accés de tots els xiquets a l'ensenyança primària gratuïta i de qualitat.

3. Vetlar per les necessitats d'aprenentatge de tots els jóvens i adults.

4. Augmentar el nombre d'adults alfabetitzats.

5. Suprimir les disparitats de gènere en primària i secundària.

6. Millorar tots els aspectes qualitatius de l'educació.

Estratègies:

1. Promoure un sòlid compromís polític nacional i internacional.

2. Fomentar polítiques d'Educació per a Tots.

3. Vetlar pel compromís i participació de la societat civil.

4. Crear sistemes de bon govern i gestió de l'educació.

5. Atendre a les necessitats dels sistemes educatius afectats per conflictes, desastres

naturals i inestabilitat.

6. Aplicar estratègies integrades per a aconseguir la igualtat de gènere.

7. Practicar programes contra el VIH/SIDA.

8. Crear un entorn educatiu segur, sa i integrat.

9. Millorar la condició dels docents.

10. Aprofitar les noves tecnologies.

11. Supervisar sistemàticament els avanços.

12. Accelerar la marxa cap a l'Educació per a Tots.

Objectius Dakar (Justícia Educativa)

___9


Encara que és molt el camí que queda per recórrer, és importantdestacar els avanços que s'han realitzat fins al moment.

En els últims 10 anys la taxa d'alfabetització d'adults ha passat del64% al 76%. No obstant, encara hi ha 23 països amb les taxesd'analfabetisme entorn del 50% (CONGDE, 2004).

En Entreculturas estem convençuts de la necessitat d'unir esforçosper a fer real el dret a l'educació de tots i totes.

Per això promovem activament i t'invitem a sumar-te a la CampanyaMundial per l'Educació i a la Crida Mundial d’Acció Contra laPobresa (que es concreta a Espanya en la Campanya Pobresa 0).

Si vols un espai per a participar en estes iniciatives, pots Informar-te sobre la Xarxa de Jóvens Solidaris d'Entreculturas.

Perquè no és igual. Perquè volem un món més just per atots i totes!

Què s’haaconseguitfins ara?

O5 “Crec que és una bona idea que tots els xiquets puguen anar a l'escola en el 2015, però per què esperar tant?”

Postal d'un xiquet al Primer Ministre de Dinamarca (CME).

___10


–– DISCRIMINACIÓ POSITIVA/ACCIÓ AFIRMATIVA: “Es denomina discriminaciópositiva al conjunt de mesures polítiques o socials encaminades a contrarestaruna discriminació negativa àmpliament estesa” (Durán, M.A. 1994 en Giner, Set. Al. 2002). El conflicte que suposa parlar de discriminació, ha portat a impor-tants sectors a preferir el terme “acció afirmativa”.

–– EDUCACIÓ DE QUALITAT: “És la que forma la integralidad de la persona poten-ciant el desenvolupament ple de totes les seues dimensions, la que valora laseua unicitat individual i la seua pertinença sociocultural afavorint l'apropiaciói la construcció personal de coneixements, actituds i habilitats; és la que capaci-ta per a millorar la qualitat de vida personal i de la comunitat, comprometent ales persones en la construcció d'una societat més justa i humana” (Fe y Alegría,2004).

–– EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT: “Procés per a generar consciènciescrítiques, fer a cada persona responsable i activa, a fi de constituir una novasocietat civil, tant en el Nord com en el Sud, compromesa amb la solidaritat,entesa esta com a coresponsabilitat en el desenvolupament, i participativa, lesdemandes de la qual, necessitats, preocupacions i anàlisis, es tinguen en comptea l'hora de la presa de decisions polítiques, econòmiques i socials” (Grup ED dela CONGDE, 2005).

–– EDUCACIÓ POPULAR: Proposta ètica, política i pedagògica per a transformarla societat, de manera que els exclosos es convertisquen en subjectes de poderi actors de la seua vida i d'un projecte humanizador i transformador de societati de nació (Fe i Alegria, 2004).

–– EQUITAT: Entenem per equitat el principi i mode d'acció que busca compensarels desavantatges de caràcter individual o social per a aconseguir la igualtatd'oportunitats. En educació suposa “emprar els recursos addicionals necessaris

perquè els alumnes amb necessitats educatives especials, no importa si estesobeïxen a factors naturals o socials, s'acosten tant com siga possible a la igualtaten recursos, processos, oportunitats i resultats amb els que han sigut ben tractatsper la naturalesa i la història” (Fernández Enguita, 2003).

–– JUSTÍCIA EDUCATIVA: “La realització de la justícia educativa suposa la dis-tribució equitativa de l'educació com a bé social. Cal notar que, a diferènciadels altres béns socials, l'educació s'assimila al subjecte, el transforma, estorna constitutiva del seu ésser. A més, l'educació té un carácter difusiu, s'esténa altres persones, grups i institucions a través dels subjectes que l'han assimilat.La persona educada enriquix la convivència” (Latapí, 1993). “Justícia Educativa(les mateixes oportunitats d'educació i aprenentatge al llarg de tota la vida pera tots) només pot anar de la mà de Justícia Econòmica (satisfacció de les neces-sitats bàsiques de tota la població, entre elles la pròpia educació)” (Rosa MªTorres, 2005).

–– IGUALTAT D'OPORTUNITATS: Principi que garantix la igualtat de drets, a travésde l'eliminació d'obstacles de caràcter social o personal, que situen les personesen posició de desavantatge de cara al compliment dels seus drets.

ConceptesclauO6

___11


–– http://www.congde.org/documentos.htm. Ajuda i Educació: Un repte per a la Cooperació Espanyola.–– http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/. Objectius de Desenvolupament de Nacions Unides per al Mil·lenni.–– http://www.unesco.org/education/efa/ed_for_all/dakfram_spa.shtml. Educació per a Tots: Complir els nostres compromisos comuns. Marc d'Acció aprovat a Dakar

(Senegal) a l'abril del 2000.–– http://www.unesco.org/education/pdf/DELORS_S.PDF. Jacques Delors. L'educació tanca un tresor. Informe la UNESCO de la Comissió Internacional sobre Educació

per al Segle XXI.–– http://www.feyalegria.org

Informaciónen la web O7

–– CONSEJO DE LA UNIÓN EUROPEA. Resolución de 8 de noviembre de 2001 sobre la Educación para el Desarrollo y la Sensibilización de la Opinión Pública Europeaa favor de la Cooperación para el Desarrollo.

–– GRUPO DE ED DE LA CONGDE (2005). Educación para el Desarrollo: Estrategia imprescindible para el Desarrollo. Madrid: CONGDE.–– GINER, S. LAMO DE ESPINOSA, E. TORRES C. (eds.) (2002). Diccionario de Sociología. Madrid: Alianza Editorial.–– FE Y ALEGRÍA, (2004). La Calidad de la Educación Popular. Una aproximación desde Fe y Alegría. XXXIV Congreso Internacional Bogotá (Colombia), 2003.–– FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (2003). E pluribus unum: Educación y cohesión social en un contexto de multiculturalidad y desigualdad. XVIII Semana Monográfica

de Educación. Fundación Santillana.–– LATAPÍ, P. (1993). Reflexiones sobre la justicia en la educación. Revista Latinoamericana de Estudios Educativos, Vol. XXIII, nº 2, 1993.–– TEDESCO, J.C. (2000). Educar en la sociedad del cocimiento. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.–– TORRES, R.M. (2005). Justicia Económica y Justicia Educativa. Madrid: Entreculturas.–– UNICEF, (2005). Progreso para la infancia. Un balance sobre la enseñanza primaria y la paridad entre los géneros. Nº 2, Abril 2005.–– VÉLAZ DE MEDRANO, C. (2005). Educación básica, lucha contra la pobreza y desarrollo humano. En ENTRECULTURAS y ALBOAN, (2005). La educación en la

Ayuda Oficial al Desarrollo española: evaluación de un sector estratégico de la cooperación. Madrid: Entreculturas y Alboan Ed. En prensa.

Referènciesbibliogràfiques O8

___12


Perquè no és igual.Volem un món més just pera tots i totes!

Entreculturas llança Igual-És?, una campanya educativaper la inclusió i l'equitat orientada a comprendre l’origendels desavantatges que impedixen la igualtat d’oportu-nitats, especialment en l'àmbit de l'educació, així com lanecessitat compensar-les per a transformar les realitatsd'exclusió.


No és igual.Volem un món més

just per a tots i totes!Organitza: Col·labora:


Campanya educativa per la inclusió i l'equitat...La concreció de la justícia educativa requerix...

Documents

Transcript of Campanya educativa per la inclusió i l'equitat...La concreció de la justícia educativa requerix...