Número 14

Revista de l’Associació de Pares de Persones amb Discapacitat AuditivaJuliol 2014

L'educació com a clau de la plena inclusió

L'educació com a clau de la plena inclusió

2 |

ADRECES D'INTERÈS

COMITÈ EDITORIAL

Jaime FerrerMª Magdalena VanrellMª Agnès MeliàCarme ZoiloAndreu SerraMateu BoschJoana Pons

REDACCIÓ

Equip tècnic ASPAS

DISSENY

Pau Orell

IMPRESSIÓ

Gràfiques LOYSE

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ

ASPASC/Ramón Nadal, 407010Palma de Mallorca

DIPÒSIT LEGALDL PM 999-2013

ISSNISSN 2340-891X

Juliol 2014

ENS POTS SEGUIR A:

www.aspasmallorca.com

www.facebook.com/ASPASMallorca

@ASPASMallorca

VISITA ELS NOSTRES BLOGS: www.aspasleehablacomunica.com / www.aspasformayemplea.com

Conselleria d´Educació, Cultura i Universitats

Escolarització i beques escolarswww.educacioicultura.caib.es

C/ Alfons el Magnanim, 29 Palma Tf. 971 177 248

CENTRE BASECentrE de Valoració i Reconeixement de

la Discapacitat www.dgad.caib.esC/Joan Crespí, 11 Palma Tf. 971 178 991Av. del Raiguer, 95 Inca Tf. 971 501 732C/Pou Fondo, 17 Manacor Tf. 971 846 187

IMASInstitut Mallorquí d´Afers Socials

Ajudes per persones amb discapacitatwww.imasmallorca.net

C/General Riera, 67 Palma Tf. 971 763 325C/ Del Cuartel s/n Inca Tf. 971 880 216C/ De Jose López, 2 Manacor Tf. 871 986 142

SOIBTreball i formaciówww.soib.caib.es

Camí Vell de Bunyola, 43, 1º Edifici Rotonda Asima, despatx 21 -

Polígon de Son Castelló Tf. 971 177 248

SVAPServei de Valoració i Atenció Primerenca

www.dgad.caib.esC/ Joan Maragall, 17 A Palma

Tf. 971 464 600

BUEN SONIDOCentre Auditiu

www.buensonido.netAv. Comte de Sallent, 4 Palma

Tf. 971 909050info@buensonido.es

GAESCentre Auditiuwww.gaes.es

Av. Comte de Sallent, 15. PalmaTf. 971 495 275info@gaes.es

ADVANCED BIONICSwww.advancedbionics.com Advanced Bionics Spain S.L.

Av. de la Industria 13-15 03690, San Vicente del Raspeig. Alicante

Tf. 965 200 210Info.spain@advancedbionics.com

MEDELwww.medel.com/es/

Centro Empresarial Euronova,Ronda de Poniente num.2, 2ºATres Cantos, E-28760 Madrid

Tf. 91 8041527office@es.medel.com

FIAPASConfederación Española de

Familias de Personas Sordaswww.fiapas.es

Pantoja nº 5, local. 28002 Madrid. Tf. 91 576 51 49 fiapas@fiapas.es

| 3

EDITORIAL SUMARI

E n aquest número de la nos-tra publicació ASPAS INFOR-MA, es posa de manifest elvalor que la nostra associa-

ció va atorgar des de la seva creació a unpilar fonamental del seu objecte social:l'accessibilitat de les persones amb dis-capacitat auditiva a l'educació ordinària ia la cultura en el més ampli sentit . Enre-re, però no gaire lluny, queden etapes enque la diversitat i, en concret, la discapa-citat auditiva era, sovint, una barrera in-franquejable per a l'exercici d'un dret na-tural de qualsevol persona: l'educaciócom a eina de realització personal i l’evo-lució cap a un individu realment lliure.

Van ajudar molts factors. El trànsit delconcepte clàssic d’educació especial pera persones amb discapacitat a la integra-ció escolar i, més recentment, el concep-te, encara per aprofondir, de l'escola in-clusiva, ha estat un d'ells. Del tractamentde la persona amb discapacitat auditivacom una part que ha de ser integrada enel tot, prèvia atenció especialitzada i indi-vidualitzada atenent a les seves mancan-ces, s'ha passat paulatinament a unacontextualització molt diferent, hemaconseguit que els nostres fills accedei-xin a l'escola "comú" amb els altresalumnes, amb o sense necessitats edu-catives especials, en un entorn educatiuadaptat, amb recursos i mètodes pedagò-gics que, a més de facilitar-los l'accés al'educació, els permeten aportar les se-ves habilitats potencials en una platafor-ma social inclusiva. És el reconeixementde la igualtat en la diferència i de l'apre-nentatge des de la diversitat.

No ha estat fàcil arribar fins aquí, i tampocestem, ni molt manco, al final del camí.

Toni FernándezVicepresidentd’ASPAS

sumariLa intervenció d’ASPAS a l'àmbit educatiu 4Pautes per afavorir la inclusió de l'alumnat sord a l'aula 6Taller de lectoescriptura i raonament matemàtic 7Activitats d’ASPAS 8ROGER. Elimina les barreres i les fronteres 10Estratègies per afavorir l'aprenentatge autònom 12Tallers per a famílies sobre estratègies de comunicació 13Assemblea General de Socis 14Activitats d’ASPAS 15Entrevista a Maria José Cantallops 16Ajudes econòmiques 18ASPAS Cafè 19

Palma: Seu PrincipalC/ Ramón Nadal, 4

07010 Palma de MallorcaTel. 971 458 150Fax: 971 280 786

Inca:Avda. Jaume I, 57

07300 Inca

Manacor:Ronda del Port, 6407500 Manacor

4 |

ACTIVITATS D’ASPAS

La intervenció d’ASPASa l'àmbit educatiu

L'educació com a eina per a la plena inclusió de les persones amb discapacitat auditiva

L'accés a una educació per a tots ide qualitat és un dels fonamentsconstitucionals de la nostra socie-tat.

Per això cal que el sistema educatiu esti-gui preparat, amb personal i recursos es-pecífics, per aconseguir que aquest dret,de tots i per a tots, sigui una realitat per ales persones amb discapacitat auditiva.

Partint sempre de la premissa que la dis-capacitat auditiva és molt heterogènia (pelque fa al tipus de pèrdua, el grau, l’adap-tació protèsica...), l'alumne amb discapa-citat auditiva mostra necessitats educati-ves derivades d'aquesta discapacitat.

El llenguatge, per a un nin normoient,s'adquireix de manera natural i espontà-nia, tot i que aquest és un dels processoscognitius més complexos de l'ésser hu-

mà. En canvi, les persones amb discapa-citat auditiva han d'accedir al llenguatgeamb suports visuals i de forma intencio-nal, per obtenir una major competèncialingüística.

Per aquest motiu, poden presentar difi-cultats en l'adquisició de la lectoescriptu-ra. No oblidem que la lectoescriptura ésnomés un canvi de modalitat d'una ma-teixa llengua, la llengua oral, i, per tant,aquesta és l'única via per accedir de ma-nera efectiva.

D'altra banda, segons Antonio Villalba,psicòleg de l'Institut Valencià d'Audiofo-nología, la manca d'audició pot relacio-nar-se amb una sèrie de conseqüènciesque van des d'un possible retard en eldesenvolupament del pensament lògic(matemàtic i abstracte), que depèn de lacompetència lingüística assolida, fins a

altres processos cognitius superiors (dememòria, inferències, ...).

A més, aquests alumnes poden presentardificultats a l'hora d'aconseguir un apre-nentatge significatiu, ja que aquest impli-ca una generalització d'aprenentatges.Per aquest motiu, a l'hora d'enfrontar-seals continguts curriculars, poden presen-tar especials habilitats per realitzar apre-nentatges memorístics (fonamentalmentmitjançant la utilització de la memòria vi-sual) o aquells aprenentatges més mecà-nics, que no requereixen comprensió.

Les limitacions en el domini de la llenguaoral i les conseqüències derivades de lasordesa fan que dins del centre educatiuens trobem amb alumnes que presentindificultats en les assignatures de llen-gües, matemàtiques (raonament lògic),ciències socials, etc...

Per això cal tenir en compte uns factorsque són molt importants a l'hora d'enten-dre les necessitats pròpies dels nins i ninesamb discapacitat auditiva. Estudis recentsassenyalen que l'èxit acadèmic d'un alum-ne depèn de múltiples factors que interac-tuen entre si. És a dir, els resultats acadè-mics no es poden atribuir a un factor aïllat.

Perquè un alumne amb discapacitat auditi-va pugui assolir els objectius i millorar elseu rendiment acadèmic cal observar:

1) La qualitat i la quantitat de la informacióque sorgeix a l'aula i que li arriba de formaefectiva.

2) El domini de l'idioma en que es realitzenels aprenentatges (llengua vehicular a l'aula).

3) La quantitat d'informació que li arriba del'exterior i de l'entorn a la seva vida quoti-diana. És fonamental treballar i reforçar que pu-

guin arribar a aconseguir una bona lecturacomprensiva que permeti plantejar les ba-

ses d'un aprenentatge significatiu i, així,l'accés al currículum ordinari.

| 5

El nivell de competència lectoescriptora és un dels factorsdeterminants del rendiment acadèmic de l'alumne

Per tot això és prioritari tenir en compte aquestes dificultats ique l'entorn educatiu possibiliti una millora en el rendimentacadèmic de les persones amb discapacitat auditiva.

Des d’ASPAS treballem de forma intensa i conjunta amb elscentres escolars per millorar la integració i la inclusió dels me-nors amb discapacitat auditiva als centres educatius ordinaris.

Des de l'any 2008 desenvolupam el programa UVAI, de la Con-selleria d'Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears. Amb aquestprograma realitzam atenció individualitzada al propi centre educatiu, a més d'asses-sorar al professorat i als equips docents sobre la intervenció dins l'aula.

El programa UVAI és sol · licitat pels centres educatius, a proposta de l’orientador / adel centre. ASPAS, a partir d'aquesta petició, realitza un treball de valoració, concre-ció d'objectius, intervenció i coordinació amb els equips docents que intervenen ambl'alumne.

Actualment atenem a 55 nins, nines i joves escolaritzats a 44 centres educatius pú-blics o sostinguts amb fons públics (concertats).

ACTIVITATS D’ASPAS

6 |

ACTIVITATS D’ASPAS

Pautes per afavorir la inclusió del'alumnat sord a l'aula

Carmen Jáudenes del llibre "Prevención y atención precoz de los problemas auditivos en edad escolar" FIAPAS 2006

Per millorar la percepcióvisual: • La ubicació més aconse-llable de l'alumne amb sor-desa a l'aula és aquella que,segons la mida i disposicióde la classe, a la vegada queestà situat a prop del profes-sor/a, no perd el contacte vi-sual amb els seus com-panys/es.

• Sempre que sigui possi-ble, és millor organitzar laclasse en forma de "U".

• El professorat no s’ha desituar mai d'esquena a lafont de llum o les finestres.

• Quan el professor/a esgiri per escriure a la pissarra, ha de fer una pausa i reprendreel discurs quan torni a col·locar-se de front a la classe.

• És important assignar i respectar els torns d'intervenció en-tre els/les companys/es.

• Fa falta una il·luminació adequada dins l'aula.

Propostes metodològiques a l'aula:

• Anticipar informació escrita (esquemes, resums, mapesconceptuals ...) prèvia a la exposició dels continguts.

• Començar la classe recordant breument el que es va fer a laclasse anterior, relacionant-lo amb els aprenentatges nousque s’han d’impartir.

• Evitar que les exposicions orals siguin massa llargues, in-tercalant-les amb un altre tipus de tasques.

• Explicar amb exemples i demostracions pràctiques.

• Aportar material de suport visual (murals, gràfics, colors peridentificar els continguts...).

• Utilitzar suports informàtics accessibles.

• Acabar cada classe amb una recapitulació dels contingutstreballats.

• Adaptar textos quan sigui necessari.

• Augmentar el temps (25%) dels exercicis i proves d'avalua-ció i presentar per escrit possibles indicacions i aclarimentsper a la seva realització.

La utilització d'aquestes estratègies beneficia no només al'alumnat amb problemes auditius sinó a la majoria delscompanys i companyes.

ACTIVITATS D’ASPAS

Ala seu d’ASPAS Palma realitzemdos tallers que van sorgir de lesnecessitats presentades pelsnostres usuaris més petits. Són

els tallers de raonament matemàtic i delectoescriptura.

En moltes ocasions trobem que els nensamb discapacitat auditiva presenten difi-cultats en l'accés al raonament lògic.Aquests processos impliquen memòriamatemàtica, rapidesa en les operacionsde càlcul i en el processament de la infor-mació, processos que estan tots molt re-lacionats amb les estratègies verbals quepermeten el processament de la informa-ció numèrica.

En els dos tallers de matemàtiques quetenim en marxa es treballen tots aquestsaspectes mitjançant una gran varietatd'exercicis i sempre de forma lúdica i di-vertida. La idea és aplicar les matemàti-ques a la vida diària, aprenent, per exem-ple, a usar les monedes a través del jocsimbòlic. També aprenem geometria através del joc, retallant, pintant i creant fi-gures geomètriques en paper.

El nostre objectiu és que gaudeixin de les

matemàtiques i que aprenguin a realitzaroperacions senzilles de càlcul i resolucióde problemes.

A més de les matemàtiques, a les aulesdels centres educatius s'exigeix als alum-nes una capacitat constant de compren-dre i interpretar tot tipus d'informacions.Llegir suposa enriquir-se en vocabulari,millorar l'expressió escrita, augmentar lacreativitat ... Arribar a ser un bon lector noés fàcil, un ha d'entendre el que llegeixper ser partícip de la història.

L'aprenentatge de la lectura és una tascaessencial per a qualsevol persona. A AS-PAS som molt conscients i per això oferimals nens amb discapacitat auditiva unstallers grupals perquè millorin les sevesdestreses i habilitats lectores.

Moltes vegades els nens amb discapaci-tat auditiva presenten una dificultat perintegrar les diferents idees que conté untext. Per facilitar l'accés a la comprensió,adaptem l'estructura i el vocabulari per-què no desisteixin en la tasca de ser bonslectors. Incidim en la comprensió, peròsobretot acompanyem els nens perquèadoptin una actitud activa i lúdica i així

gaudeixin de la lectura.

La idea sorgeix per donar un reforç a lescomprensions lectores ordinàries i alhoraper treballar altres facetes de l'infant, jasigui la creativa, l'expressiva o la de co-municació amb els iguals.

Comptem amb tres tallers de lectura, for-mats per quatre membres cadascun. Entots es treballa el procés lector encaraque es persegueixen diferents objectius.Amb els més petits treballem aspectes deproducció i comprensió, i amb els mésgrans l'eix fonamental de treball és lacomprensió i les habilitats lectores.

A més dels objectius propis de cada undels tallers, tots ells comparteixen objec-tius comuns com ara: treballar en equip,establir relacions amb els companys i tre-ballar les habilitats socials tan importantsper aconseguir la plena inclusió.

Taller de lectoescriptura i raonament matemàtic

Regina Marco. Tècnic de suport a l’aprenentatge d’ASPAS

| 7

8 |

ACTIVITATS D’ASPAS

El PQPI és un curs que realitzamgràcies al finançament de laConselleria d'Educació Cultura iUniversitats i el Fons Social Eu-ropeu (FSE), impartit al centre

de Palma i que ha comptat amb 6 alumnes.

La trituradora de paper és el nom triat pera la revista que han elaborat els alumnesdel PQPI d'Auxiliar d'Oficina durantaquest curs 2013-2014. Ha estat una ini-ciativa innovadora que han dut a termeels alumnes del curs, amb la col·laboracióde les seves professores, Marga Llull iIrene de Juan.

D'aquesta revista s'han editat un total de

13 números on na Maria, en David,en Miquel, na Dana, na Mayra i naLorena han treballat de forma con-junta els continguts de les àreesinstrumentals com l'expressió es-crita, l'ortografia, la lectura..., i con-tinguts de les àrees d'oficina comla mecanografia, la reprografia, etc.Aquest projecte ha permès alsalumnes compartir un objectiu co-mú, assumir responsabilitats indi-viduals i treballar en grup.

PQPI publica la revista “La Trituradora de Paper”

La formació del professorat. Clau per a laintegració de les persones sordes a l'aula

El passat mes de maig AS-PAS va organitzar un cursde formació permanentdel professorat, conjunta-

ment amb la Conselleria d'Educa-ció, Cultura i Universitats. El curs esva realitzar en 3 sessions, amb untotal de 10 hores de formació, on hiparticipan 16 docents d'EducacióInfantil, Primària i Secundària, així comOrientadors de centre.La primera part va estar destinada a co-nèixer què és la discapacitat auditiva i l'-heterogeneïtat del col·lectiu. Una segonajornada es va dedicar a plantejar cóm espoden fer les adaptacions a l'aula perafavorir la inclusió de les persones amb

discapacitat auditiva al currículum ordi-nari, així com millorar el seu rendimentacadèmic. Un capítol important de la formació va serel que tractava l'ús dels Sistemes de Fre-qüència Modulada (FM) a l'aula. Aquestaformació va anar a càrrec de la Sra. SoniaLlompart, audiòloga i audioprotesista i la

Sra. Mariana Di Maggio, logopedai fonoaudiòloga de Phonak-Pro-grama Infantil PIP. Van ser moltes les conclusionsque vam poder extreure del curs,però en volem destacar dues fo-namentals: - La importància d'enriquir i ge-nerar estratègies a l'aula que

complementin els continguts que s'im-parteixen, per tal d’aconseguir que elsalumnes amb discapacitat auditiva elsadquireixin. - Que qualsevol adaptació que faci acces-sible els continguts és beneficiosa per ala resta d'alumnes, amb o sense discapa-citat auditiva.

ASPAS organitza un curs de formació per al professorat conjuntament amb la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats

10 |

Per Lda. Fonoaudiòloga Mariana Maggio De Maggi. Programa Infantil. Phonak

Està demostrat que tots els nins necessiten una majorquantitat d'informació acústica que els adults percomprendre el llenguatge. A causa de qüestions rela-cionades amb l'organització neurològica i els perío-des crítics d'aprenentatge, els nins necessiten una

bona qualitat d'informació acústica des del principi per establirles bases per al desenvolupament de les habilitats auditives i delllenguatge. Els nins amb pèrdua auditiva tenen encara més ne-cessitats. En moltes ocasions el renou de fons, la distància del'interlocutor o l'acústica de l'ambient poden limitar el rendimentde les pròtesis auditives, ja siguin audiòfons o implants coclears,fins i tot quan aquests tenen les tecnologies més avançades peral tractament de la senyal. Si a això afegim una limitació a l’horad’accedir a les pistes visuals per no trobar-se davant l'interlocu-tor, l'obtenció de la informació es veu encara més afectada. No-vament són els nins petits els més perjudicats.

Els sistemes d’FM superen les dificultats dels ambients acústicsadversos transmetent, sense fil, la informació recollida pel micrò-fon de l'emissor directament a les pròtesis de l'infant, mitjançantels receptors associats. No obstant això, quan el renou de fonsaugmenta, els sistemes d’FM tradicionals veuen reduïda consi-derablement la seva efectivitat. La introducció de l’FM adaptativaa l'any 2008 (Dynamic FM de Phonak) va fer front a aquesta limi-tació atorgant major intel·ligibilitat.

Però encara quedaven desafiaments per superar com les interfe-rències i la universalitat. El nou sistema de comunicació sensefils ROGER utilitza una banda de 2,4 GHz de manera adaptativapel que s'eliminen les interferències entre sistemes similars.

Aquesta banda és d'ús lliure universal,això significa que és possible la sevautilització en qualsevol país sense ne-cessitat d'adaptacions o llicències. Amés, ROGER millora la tecnologia d'al-tres sistemes que transmeten enaquesta mateixa banda, reduint eltemps de transmissió, perquè no hihagi retard entre el que es veu per la lectura labial i el que sesent. A tot això hem de sumar l'avantatge de les seves caracterís-tiques dinàmiques exclusives que incrementen automàticamentel guany del sistema quan augmenta el renou de fons. Tot això estradueix en la millor intel·ligibilitat aconseguida fins al moment,que es reflecteix en diversos estudis (1).

Els sistemes ROGER són compatibles amb tots els audiòfons iprocessadors d'implants coclears. Els receptors poden ser uni-versals -els més petits del mercat- o integrats, depenent del mo-del de pròtesi. Hi ha tres tipus de micròfons, depenent de les ne-cessitats de cada persona d'acord a l'edat i l'ús. Els micròfonsINSPIRO, d'ús escolar, tenen la capacitat de transmetre en modeFM i ROGER simultàniament pel que permeten l'aprofitamentd'altres tecnologies prèvies existents en l'àmbit educatiu. Els mi-cròfons ROGER Pen i Roger Mic estan indicats per a adolescents iadults.

Com sempre, es recomana el previ ajust per part de l’au-dioprotesista. Informació i consultes: mariana.maggio @ phonak.com (1) Bibliografia disponible a www.phonak.es

ROGER. Elimina les barreres i les fronteres

12 |

ACTIVITATS D’ASPAS

Estratègies per afavorir l'aprenentatge autònom

Regina Marco. Tècnic de Suport a l'aprenentatge d’ASPAS

Establir uns hàbits d'estudi és unatasca que de vegades no resultafàcil. És un treball que ha d'ini-ciar-se el més aviat possible,com més petits comencin a tre-

ballar per aconseguir-ho més garanties d'è-xit tindran. Els hàbits d'estudi s'han de tre-ballar tant amb els nins normoients comamb els nins amb discapacitat auditiva, en-cara que els segons hauran de posar mésatenció.

El paper més important que tenim les famí-lies és el de motivar als nostres fills. Dema-nar què han fet a l'escola, què és el que mésels ha agradat, no hem de demanar nomésels resultats dels exàmens, sino si han aprèsalguna cosa interessant que ens vulguin ex-plicar nosaltres.

És importat demanar cada dia si s'han diver-tit, sempre hem de trobar una activitat queens agradi, pel simple fet de fer-la.

Per afavorir el seu interès cap a l'estudi podem:- Reforçar els avanços de forma positiva.- Demostrar interès en el seu aprenentatge, demanar l'agenda,revisar els deures. També és important ajudar-los a organitzar elstreballs de manera que no arribi el dia d'entregar una tasca i noestigui acabada. - Afavorir que de forma gradual cada vegada assumeixin la res-ponsabilitat d'estudiar, fer els deures, prendre algunes decisionsde manera autònoma.Per aconseguir crear uns hàbits d'estudi a casa, és important teniren compte una sèrie de pautes molt senzilles: - Establir un lloc d'estudi adequat, que sempre sigui el mateix, ones tingui a mà tot el necessari. - Alternar estudi i descans, cada 45 o 50 minuts d'estudi s'ha dedescansar 5 o 10. Durant aquesta pausa és preferible que no mi-rin la televisió, ni l'ordinador. - Establir el temps dedicat a l'estudi en funció de l'edat del nin. És

important planificar les tasques en funció de la dificultat, comen-çar per les més difícils i acabar amb les més fàcils i que requerei-xen menys temps. - S'ha d'intentar organitzar i planificar l'estudi, planificant tots elstreballs que s'han de fer durant la setmana, a més hem d'inclouretotes les activitats que es realitzen fora de l'horari escolar. Hem d'a-conseguir que cada dia l'estudi sigui més o menys a la mateixa ho-ra, per poder aconseguir establir una rutina. - És fonamental que puguin anticipar el treball de classe, necessi-ten establir unes rutines i uns hàbits que els permetin cada dia re-passar el treballat a l’escola per comprovar que ho han entès tot ifer una lectura ràpida del que tindran al dia següent, de maneraque puguin començar les classes amb una petita idea del ques'explicarà. Aquest últim punt és especialment important per alsnins amb discapacitat auditiva, perquè això els ajudarà a seguirl'explicació del professor.

Durant el curs escolar2013-2014 a la seud’ASPAS Palma, s'hanofert per a totes les famí-lies d’ASPAS tallers quin-

zenals sobre estratègies de comunica-ció i discapacitat auditiva. Van participarun total de quinze famílies amb les quees van treballar concretament objectiusrelacionats amb millorar la comunicaciódins la família i ampliar la informaciósobre la discapacitat auditiva.

Des d’ASPAS valoràrem que podia serbeneficiós per a les famílies conèixermés en profunditat conceptes i recur-sos de la discapacitat auditiva, per d’a-questa manera brindar seguretat i ei-nes perquè puguin abordar amb èxit lacomunicació amb els seus fills o filles iajudar-los a superar els obstacles i com-prendre les accions dels professionalsque treballen amb persones amb disca-pacitat auditiva.

Es van oferir dues franges horàries engrups de matí i de tarda per poder acos-tar-nos als horaris i disponibilitat de lesfamílies. Elaboràrem un calendari de ses-sions, en les que s'han treballat conceptesespecífics relacionats amb l'avaluació,diagnòstic i tractament de les hipoacú-sies, estratègies de comunicació centrant-nos en el benefici d'utilitzar el bimodal(sistema augmentatiu de comunicació ba-sat en signes que s'utilitza per donar su-port a l'ús del llenguatge oral), o sistemespictogràfics (ús d'imatges) per anticiparactivitats i així anar adquirint l'establimentde rutines. També es van brindar pautesper assessorar a les famílies en el maneigde problemes de conducta relacionatsamb els seus fills a l'entorn familiar.

La participació de les famílies ha estatmolt bona, mostrant implicació en lessessions i interès, intentant compartir ex-periències pròpies i estratègies que ellsmateixos tenien, amb intenció de resoldreels dubtes d'altres famílies. Paral·lela-ment s'ha potenciat el suport entre ells ja

que s'han establert relacions d'amistatfora de les sessions dels tallers.

Després de treballar la sensibilització dela discapacitat auditiva a través del visio-nat de vídeos i realitzar activitats de simu-lació en què els familiars es van convertiren persones amb discapacitat auditiva esvan recollir els següents comentaris:

Per als propers tallers que començaremel curs que ve seguirem adaptant el con-tingut de les sessions a les necessitats deles famílies intentant respondre a les se-ves demandes.

| 13

ACTIVITATS D’ASPAS

Tallers per a famílies sobreestratègies de comunicació

Toñi Villarraso i Gabriela Grasso, Logopedes d’ASPAS. - Blanca Ramírez, Psicòloga del servei d'atenció a famílies d'ASPAS.

� "Ara entenc al meu fill" � "Sé el que pot sentir" � "És normal que no

entengui moltes coses, jono he entès res"

El passat dia 29 de maig va te-nir lloc al centre de Palmal'assemblea general de socis.Es va presentar el balanç decomptes i resultats de l'exer-

cici 2013 i la previsió del pressupost per al'any 2014. A més, es va presentar la me-mòria d'activitats en la qual es van res-saltar les principals accions que des delsserveis es duen a terme i els objectiusque es plantegen per a l'any 2014. Es van presentar les dades de les perso-nes ateses el 2013, que s'ha situat en478 persones amb discapacitat auditiva iles seves famílies. En tots els serveis iprogrames que l'entitat porta a termees va augmentar el nombre de perso-nes beneficiàries.

Es van destacar altres accions de l'enti-tat, com la renovació de la certificacióen sistemes de gestió de la qualitat ba-sada en la norma UNE-EN-ISO9001:2008 per part d'AENOR, Associa-

ció Espanyola de Normalització i Certifica-ció, norma que permet l'avaluació contí-nua i la millora en la prestació dels serveis.

A més durant l’any 2013, ASPAS va feruna aposta per millorar el coneixement del'entitat en la societat en general i la in-formació cap als socis, les famílies i lespersones ateses. En aquest sentit, es vadestacar la creació de la revista ASPASINFORMA que es distribueix en digital i enedició impresa tant en la nostra comuni-tat autònoma com cap a altres recursosd'altres comunitats.

També la creació del bloc www.aspasfor-mayemplea.com i el blog www.aspaslee-hablacomunica.com, com a espais perdonar a conèixer recursos educatius, la-borals i socials a educadors, a famílies i ales persones amb discapacitat auditiva.

Per l'any 2014, l'entitat manté com a ac-ció prioritària la coordinació i negociacióamb l'administració perquè mantingui elfinançament dels serveis i programes ac-tuals que tenen com a objectius la inte-gració social, educativa i laboral de lespersones amb discapacitat auditiva.

14 |

ACTIVITATS D’ASPAS

Dia 10 de juny ASPAS va participar en laVII Trobada d'Associacions i ONG, organit-zada per l'Hospital Universitari de Son Es-pases. Aquesta trobada tenia com a ob-jectiu donar a conèixer els projectes i lesaccions que les associacions realitzen

juntament amb la col·laboració de l'Hos-pital per a millorar el benestar dels pa-cients. ASPAS compta amb una estretarelació amb el servei d'ORL de l'hospital,amb el qual es té vigent un protocol decoordinació.

| 15

ACTIVITATS D’ASPAS

El Servei d'Orientació i Inserció Sociolaboral d’ASPASs'acredita com a Agència de Col·locació autonòmica

El passat mes de febrer AS-PAS, i concretament el cen-tre de l'entitat a Palma, vaser autoritzat com a Agèn-cia de Col·locació d'àmbit

autonòmic, rebent l'acreditació perti-nent per part del Servei d'Ocupació deles Illes Balears (SOIB) del Govern de lesIlles Balears.

Les Agències de Col·locació són entitats públiques o privades, ambo sense ànim de lucre, que realitzen activitats d'intermediació la-boral -en coordinació i, si escau, col·laboració amb els serveis pú-blics d'ocupació- que tenen com a finalitat ajudar als treballadors atrobar una ocupació adequada a les seves característiques i ajudarals ocupadors a la contractació de les persones que millor s'adap-

tin als seus requisits i necessitats. Elsserveis d'aquestes agències són gra-tuïts.

Així, l'Agència de Col·locació d’ASPAS, através del Servei d'Orientació i Inserció So-ciolaboral, elabora i executa plans especí-fics per a la integració laboral de les perso-nes amb discapacitat auditiva desocupa-

des, realitzant i desenvolupant -entre d'altres- accions d'intermediaciólaboral entre l'empresariat i les persones que busquen feina; accions enquè el Servei té una trajectòria de més de deu anys.

Per a més informació sobre l'Agència i les seves actuacions, po-den contactar amb ASPAS: al telèfon 971458150, o bé al correuelectrònic aspas@aspasmallorca.com

Taller de carnet de conduir

Des del Servei de Suport a l'Aprenentatge seguimapostant per l'autonomia de les persones amb disca-pacitat auditiva, realitzant el taller de preparació delcarnet de conduir. Al taller es pot assistir dues vega-des per setmana i s'ofereix un reforç en la comprensiódels continguts teòrics, com a suport complementari al'assistència per part dels alumnes a l'autoescola. AS-PAS també realitza un acompanyament a aquellsalumnes que es presenten a l'examen teòric per feraccessible la informació.

ASPAS participa a la VII Trobada d'Associacions iONG celebrada a Son Espases

16 |

Entrevista a María José Cantallops, mestra del CP Costa i Llobera de Pòrtol.

“Tenir alumnes amb algun tipus dediscapacitat sempre suposa un repte”

- Quants alumnes amb DA heu tingutdurant aquests últims anys al vostrecentre escolar? - Actualment al nostre centre d'educacióinfantil hi ha una alumna amb DA; i alcentre de primària hi ha un altre alumneamb la mateixa discapacitat.

- Què ha suposat per al vostre centre te-nir alumnat amb discapacitat auditiva?

Mª José Cantallops és tutora d'una aula d'educació infantil -5 anys- del col·le-gi públic Costa i LLobera de Pòrtol, Marratxí. Actualment al centre educatiu hiha escolaritzats un nen i una nena amb discapacitat auditiva. A través de l'ex-periència de na M ª José coneixerem els reptes que suposa per als professorsatendre alumnes amb discapacitat auditiva a l'aula i quins recursos són ne-cessaris per ajudar-los en el seu rendiment escolar. D'altra banda, podrem conèixer la relació del centre educatiu amb ASPAS através del programa UVAI, Unitat Volant d'Atenció a la Integració, que l'entitatté contractat amb la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats del Governde les Illes Balears.

| 17

ENTREVISTA

- Tenir alumnes amb algun tipus de disca-pacitat sempre suposa un repte, sobretotsi no has treballat abans amb aquestesdificultats. I tenint en compte que actual-ment tenim aules amb ràtios molt eleva-des i amb poc personal de suport.Aquests alumnes requereixen d'una aten-ció individualitzada, que de vegades ambaquesta situació, no se'ls pot donar.

- Quina importància té l'equip de su-port per a una correcta integració idesenvolupament de l'alumnat en elcentre educatiu? - Enllaçant amb l'anterior resposta, la in-tegració d'aquests alumnes sense perso-nal de suport no és possible. Aquestsalumnes requereixen d'una atenció per-sonal i individualitzada que una sola per-

sona amb grups tan nombrosos no potdonar. - L'atenció primerenca i l'ús adequat depròtesis en les primeres edats, com estàincidint en el rendiment escolar de l'a-lumnat amb DA? - Només puc fer referència als dos casosque conec però veig que és primordial unaatenció primerenca. Com més aviat es de-tecta i es comença a treballar amb aquestsnens els seus resultats són millors.

- Quin tipus d'adaptacions són ne-cessàries per atendre un alumne/aamb discapacitat auditiva? - En el meu cas. més que adaptacions físi-ques, he dut a terme adaptacions en la formade treballar i organització de l'aula. Procurarque l'alumne estigui prop meu quan expli-

quem coses, intentar que no hi hagi molt so-roll a la classe, comprovar que l'alumne m'-hagi entès després d'una explicació. S'hasol·licitat un equip de FM per ajudar a aques-ta alumna, però encara no ho hem rebut, pelque no puc valorar la seva eficàcia.

- Quin paper juga el tècnic d’UVAI, enl'atenció a l'alumnat amb discapaci-tat auditiva? - Per a mi ha jugat un paper molt impor-tant. En primer lloc per tota la informacióque m'ha donat tant a mi a nivell particu-lar, com a la resta de l'equip docent; aju-dant-me a conèixer una mica més el tipusde discapacitat i atendre les seves neces-sitats. En segon lloc per la gran implicacióamb la família i amb l'alumna, i el grantreball fet amb ells.

- Penses que els centres educatiusestan adequadament informats i pre-parats per atendre alumnat amb dis-capacitat auditiva? - Crec que no, es tenen nocions generalsde les discapacitats però fins que no tre-balles directament amb alumnes ambaquestes discapacitats no arribes a co-nèixer a fons la seva problemàtica. A més,la manca de personal i recursos fa mésdifícil aquest treball.

- Quina valoració feu dels suports irecursos que teniu per atendre l’a-lumnat amb DA? - Jo valoro molt el treball i suport rebutdes de l’UVAI d’ASPAS. No el coneixia peròpuc dir que m'han ajudat molt en la mevafeina diària amb aquesta discapacitat.

- Com valores la inclusió de l'alum-nat amb discapacitat audit iva encentres ordinaris, com el vostre? - Estic a favor de la integració, però con-sidero que les situacions actuals de ràtiosi personal de suport no són les adequadesper poder fer un bon treball amb nensamb discapacitats. Et queda la sensacióque es podria fer més però és impossibledonar-los tot el suport que necessiten.

18 |

AJUDES ECONÒMIQUES

Abonament social per al consum de llum, aigua i telèfon

L’abonament social és una aju-da que s'atorga a les famíliesamb menys possibilitats eco-nòmiques per tal que puguinpagar les despeses que supo-

sen les factures de llum, aigua i telèfon.Per això, s'ofereix un descompte en lestarifes dels preus, sempre que es com-pleixin uns requisits mínims.

Abonament social d'electricitat L’abonament social d'electricitat és unatarifa que es caracteritza per tenir un preuinferior al del PVPC. Per poder sol·licitar-los'han de complir els següents requisits:

• Tenir contractada la tarifa PVPC i ser elstitulars del contracte d'electricitat.

• Que el domicili per al qual sol·licitem elBono Social sigui la nostra residència ha-bitual.

• Trobar-se en algun d'aquests quatre su-pòsits:

1. Ser un client domèstic amb una potèn-cia contractada inferior a 3 kW.

2. Ser pensionista amb prestacions míni-mes i tenir 60 anys o més d'edat.

3. Ser família nombrosa. 4. Llars en què tots els seus integrants es

trobin en situació d'atur. • No excedir un màxim d'ingressosanuals per família, marcat pel govern a:Per a una persona el 120% del salari mí-nim interprofessional (10.841 €), per a lasegona el 70% (7.588 €) i per a la tercerai següents el 50 % (5.420 €).

Per a més informació hauran d'acudir ales oficines de les empreses d'electricitatamb les que tinguin contractada la tarifade la llum. • IBERDROLA: C / Manacor núm 2 Palma.Tel: 900.225.235. www.iberdrola.es • ENDESA: C / Sant Joan De Déu núm. 1Palma. Tel: 971.467.711.www.endesa.comwww.endesa.com

Abonament social d'aigua L’abonament Social d'aigua és una tarifaque es caracteritza per tenir un preu infe-rior al del PVPC. Per poder sol·licitar-lo s'-han de complir els següents requisits:

• Estar empadronat al municipi de Palma.

• Ser titular del contracte d'aigua. • Els ingressos anuals no excediran de11.292,68 € • En cas de més d'un ingrés en la unitatfamiliar es computarà el més elevat pel

seu valor íntegre i els restants pel 50%del seu valor.

Per a més informació hauran d'acudir ales oficina central d'EMAYA situada al C /Joan Maragall núm. 3 de Palma. Telf:900724000. www.emaya.es

Abonament social de telèfon L’abonament social de telèfon és una tari-fa especial que ofereix la companyia detelefonia MOVISTAR a jubilats i pensionis-tes, que consisteix en una reducció del70% de la quota d'alta de la línia telefòni-ca fixa individual i del 95% de la quotamensual de la mateixa. Per poder sol · li-citar-lo s'han de complir els següents re-quisits:

• Ser client MOVISTAR.

• Ser el titular de la línia.

• Ser jubilat o pensionista (tant de pen-sions públiques de la seguretat socialcom de pensions privades).

• Que la renda familiar no superi els8.946,14 € anuals

Per a més informació s’hauria d’acudir aqualsevol de les oficines MOVISTAR o altelèfon 1004. www.movistar.es

ASPAS CAFÈ

ASPAS Cafèobre les nitsdel cap desetmana

Des del passat 30 de maig, i durant tota latemporada estival, ASPAS Cafè obre totesles nits dels divendres i dissabtes, fins ales 00h. de la matinada. Per això s'ha cre-at una carta de nit amb nous plats. Usanimem a que ens acompanyeu.

A ASPAS Cafè fem del teu esdeveniment quelcom especial

El nostre servei d’àpats (càtering) s'a-dapta a les necessitats de cadascundels nostres clients: batejos, aniversa-ris, celebracions especials, per a em-preses, etc. Tant al nostre cafè, comen el lloc que escullis, oferim menús,bufets, finger foods ...

Demana pressupost sense compromís en:

Telf. 971 254 228 - 617 979 700(sms - whatsapp)

aspascafe@aspasmallorca.com www.aspasmallorca.com

Descarrega't la nostra nova aplicacióConsulta el menú

diari i reservadirectament

per whatsapp