Francesc Fontgivell Vidal

La Restauració MeijiLa restauració Meiji van ser una seria de

mesures impulsades per el nou emperador

japonés Mutsuhito, entre el 1866 i el 1869,

amb l’objectiu de modernitzar la nació prenen

a diversos països europeus com exemple.

Aquestes reformes van concentrar tot el

poder dels damyo (senyors feudals) que

voluntàriament es van oferir les seves

terres al emperador.

Es van copiar els aspectes en que cada

país sobresortia més respecte els altres.

Els models van ser principalment

França, Alemanya i el Regne Unit.

Era Meiji, significa “era de culte a les regles” i va ser definit

com una nova edat de llum pel propi emperador. En referència

molt probablement a la Il·lustració.

Meiji, emperador europeïtzat

Obrint-se al mónJapó havia mantingut una política de portes tancades i la ideologia de

que no necessitaven cap tracte amb l’exterior per subsistir.

Amb l'arribada del comodor

Perry, de la marina dels EE.UU,

Japó es va veure obligat a

aixecar aquest aïllament i va

tindre que acceptar que era

incapaç de competir amb els

occidentals.

“L’arribada dels vaixells negres” com es coneixeria el desembarcament de Perry

Matthew Perry

Degut això es produeix un canvi en la forma de pensar de molts

ciutadans de diverses categories socials però especialment en la

aristocràcia més jove.

La fins aleshores venerada forma tradicional de vida i la

reclusió van ser totalment descartades. Es va aplicar una

política de portes obertes i una modernització i

occidentalització autoimposada que va evolucionar a una

velocitat vertiginosa. Aquest és un cas únic en la història.

Mapa global, amb Japó com a centre, del S.XIX

Canvis en l’espai del poderAmb la restauració el poder va canviar de mans del shogun, el màxim

senyor feudal que realment controlava la nació, al emperador que va

dissoldre el shogunat després de guanyar diversos conflictes armats.

La capital del país fins aleshores era

Kyoto, on residia l’emperador. Però el

país feia anys que s’administrava des de

Edo, on hi havia el shogun. Degut això

aquest es va desplaçar de ciutat i va

rebatejar Edo com a Tokyo (Capital del

Est), convertint-la oficialment en la capital

del país.

Trasllat de l’emperador a la recent Tokyo

La forta occidentalització que es va escampar per el país va causar un

reclam per a una major representació. Es va instaurar un sufragi

censatari masculí (1% de la població) i una estructura bicameral, amb

la càmera de Representats (escollits) i la càmera dels Nobles

(designats), totes dues en l’edifici de la Dieta que es va fer construir i

que encara avui s’utilitza.

Dieta de Japó, actualitat Cambra de Representants (a l’esquerra) i dels Nobles

(dreta), coneguda actualment com dels Consellers

Reforma urbanística i socialL’aspecte físic de les poblacions també va patir un canvi radical. Abans de la restauració Meiji pràcticament totes les construccions eren de fusta i amb prou feines hi havia vehicles amb rodes.

La occidentalització va causar

també la 1era revolució industrial

japonesa que va comportar una

transformació del paisatge. Fora

dels canvis urbanístics es va produir

l’arribada i expansió del

ferrocarril, el telègraf i el telèfon des

de la capital fins a bona part del

territori.

La població també va patir un canvi d’imatge degut al aixecament de dues

normes. Es va abolir la norma que obliga a dur una vestimenta concreta

segons la categoria social a la que es pertanyia i es va permetre aspirar a

un altre ofici que no fos el de la família. D’aquesta forma l’espai laboral va

deixar d’estar lligat al espai familiar.

Tokyo, 1878, gravat de Utagawa Hiroshige

Creences velles i novesEl budisme, principal religió des del S.VII, es va veure

substituït per el sintoisme, una religió més antiga que

venerava els avantpassats i la natura. La raó d’aquest fet va

ser per el suport de la família imperial, ja que aquesta rebia un

estatus diví en aquesta religió i perquè els temples budistes

eren centres on la població tendia a organitzar-se.

Això no va suposar tant la aparició de temples

sintoistes, que ja existien aleshores, sinó un

canvi en els temples budistes. Molts centres

budistes es van veure desballestats de les

seves representacions de buda per part dels

sintoistes per les diferències de culte entre els

dos. Fora d’això es van respectar degut a

diverses similituds entre els dues creences.

L’ interès per occident també va comportar un creixement

del cristianisme que anys més tard va ser legalitzat.

Emperador i

emperadriu, acompanyats per

figures divines

Japó, territori occidental

El moviment per legalitzar el cristianisme no va rebre només

el suport dels creients sinó també per els partidaris del Datsu-

a ron o “política d’allunyament d’Àsia”.

Aquesta doctrina va ser encapçalada per

el polític Fukuzawa, com un moviment

més dins de la europeïtzació. Les bases

es podrien simplificar en una aspiració a

rebutjar les situacions dels seus veïns,

Xina i Corea, i aspirar a convertir-se en

un territori europeu.

En altres paraules, va néixer el desig d’allunyar-se del espai asiàtic

i formar part del espai europeu. En certa forma van aspirar a

convertir-se en occidentals.

Fukuzawa i la seva imatge en un biltlet

de 10.000 yens.

Webgrafia

http://potnia.wordpress.com/2009/02/23/la-

revolucion-meiji-1868-1912/

http://es.wikipedia.org/wiki/Restauración_Meiji

http://es.wikipedia.org/wiki/Era_Meiji

http://www.eumed.net/rev/japon/05/mb.htm

http://aleph.academica.mx/jspui/bitstream/56789/3

0640/1/01-001-1966-0029.pdf

http://www.economia.unam.mx/profesores/aaparici

o/revoburguesaseindustria.pdf

http://148.202.18.157/sitios/publicacionesite/pperio

d/pacifico/Revista9/12Tomoko.pdf

Bibliografia

Teruomi, Yamaguchi “El estado y el sintoísmo durante la era

Meiji” , Centro de Investigacion y Docencias economicas,

2005

Flamarion Cardoso, Ciro “Tanaka Michico: Movimientos

campesions en la formacion del Japon moderno”, El col·legio

de México, Mèxic, 1978

Aparicio Cabrera, Abraham, “Historias econòmica mundial

siglos xvii-xix: revoluciones burgeses y procesos

d’industrializacion”, Economia Informa num.378, Gener-

Febrer 2013.

Garcia Gutierrez, Fernando “ Los espacions sagrados en

Japon: Templs shintoistas y templos budistas”, Revista del

Departamento de història del arte de la universidad de Rioja,

2004

Imatges F1 Emperador Meiji, Mutsuhito, 1873, fotografia de Uchida Kuichi. Extret de

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Meiji_Emperor.jpg

F2Comodor Matthew Perry, autor desconegut. Extret de http://elimperialismodejapon.es.tl/%3Cem%3EPerry,-

Matthew--k1-1794-_-1858-k2-%3C-s-em%3E.htm

F3Comodor Matthew Perry, 1854, autor desconegut. Extret de http://www.wdl.org/es/item/4356/

F4Pintura del desembarcament de Perry a Japó, 1854, autor desconegut.

http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obras/12768.htm

F5Mapa del món, S.XIX, Ishikawa-shi Toshiyuki. Extret de http://antiguopasalavida.com/2009/07/17/mapas-

japoneses-de-los-siglos-xviii-y-xix/

F6Arribada del empardor Mustsuhito a Tokyo, 1869, autor desconegut. Extret de

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:MeijiJoukyou.jpg

F7Edifici de la Dieta Nacional de Japó, autor desconegut. Extret de

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Diet_of_Japan_Kokkai_2009.jpg

F8Cambra de representants del govern japonès, 2002, autor desconegut. Extret de

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:The_Diet.jpg

F9Cambra de consellers del govern japonès, Chris 73. Extret de

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Japanese_diet_inside.jpg

F10Pintura de Tokyo el 1874, 1874, Utagawa Hiroshige III. Extret de http://www.museevirtuel-

virtualmuseum.ca/edu/ViewLoitLo.do;jsessionid=028FC2046FDF57315488C0054573C288?method=preview

&lang=EN&id=12880

F11Pintura del emperador i la seva esposa acompanyat de divinitats, 1878, Toyohara Chikanobu. Extret de

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Meiji-tenno_among_kami_and_emperors.JPG

F12Fukuzawa Yukichi, autor desconegut. Extret de http://www.fotosimagenes.org/fukuzawa-yukichi

F13Bitllet de 10.000 yens, autor desconegut. Extret de http://www.globonautas.com/evolucion-de-la-moneda-

japonesa-yen/