TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I CANVIS

SOCIALSSegle XIX i primer terç del segle

XX

LA REFORMA AGRÀRIA LIBERALPROCÉS DE REFORMA DE LES ESTRUCTURES DE LA PROPIETAT DE LA TERRA• OBJECTIUS:

-Posar la terra en mans de propietaris únics i individuals amb plena llibertat sobre ella

-Modernitzar el cultiu més productivitat

-Destinar la producció a la comercialització en un mercat el més ample possible.

• PRECEDENTS:

- Origen: programa de reformes agràries dels il·lustrats influencia de la fisiocràcia i del liberalisme econòmic.

- Godoy 1798

- Josep I Bonaparte (Estatut de Baiona)

- Corts de Cadis

- Trienni Liberal

• ETAPES:

1ª. Regència de Maria Cristina 1833-1840: MENDIZÁBAL 1835-1837

2ª. Bienni Progressista 1854-1856: MADOZ 1855

La reforma agrària liberalEntre 1835 i 1837 es produeix la construcció de l’Estat liberal a Espanya. Un element

essencial per aconseguir-lo va ser la reforma agrària.

• Dissolució del règim senyorial

• Desvinculació de les terres

• Desamortització de Mendizábal

-la jurisdicció senyorial passa a mans de l’Estat-els senyorius es converteixen en propietats privades-molts llauradors van perdre les seues terres i es van convertir en jornalers i arrendataris, amb menys dretsque abans.

-abolició de les primogenitures-abolició de totes les formes de propietat col·lectiva i de mans mortes

-expropiació per part de l’Estat dels bens de l’Església

Regència de Mª Cristina: Mendizábal 1835-1837 • Modificacions de l’estatut de propietat agrària de la noblesa:

-Desvinculació de les primogenitures, 1836 llibertat per a vendre eixida al mercat de gran extensions de terra.

-Dissolució del règim senyorial, 1837 els antic senyors es converteixen en nous propietaris.

• Modificacions de l’estatut de propietat agrària del clero:

-Desamortització de bens del clero, 1836-1841.

Supressió ordres religiosos “bens nacionals” venda en subhasta pública

Propietats del clero secular

compra en metàl·lic o en títols de deute

Objectius: continuar la guerra carlina

reduir el dèficit públic

crear una base de propietaris fidels al liberalisme

• Plens drets del propietari sobre la terra

Bienni Progressista: Madoz 1855• Desamortització de bens del clero secular• Desamortització de bens civils (bens dels ajuntaments):

-venda de bens de propis dels ajuntaments

-en la pràctica es van vendre, també, bens comunals

OBJECTIUS:• Finançar la construcció del ferrocarril• Reduir el deute públicDesamortització de Mendizábal Desamortització de Madoz

Conseqüències socials de les desamortitzacions

• La noblesa:

-no va perdre la seua base econòmica

-no va transformar les propietats en empreses agràries capitalistes, doncs va mantenir uan mentalitat rendista i absentista.

• El clero:

-va perdre part del seu patrimoni

-el clero secular va passar a dependre de la dotació econòmica de l’Estat• La burgesia:

-va comprar bens i es va transformar en una burgesia agrària amb mentalitat de terratinents absentistes.

• Els arrendataris i subarrendataris:

-va empitjorar la seua situació, ja que els nous propietaris els van imposar contractes d’arrendament més durs.

• Els jornalers:

-va augmentar el seu nombre per l’anul.lació de molts contractes d’arrendament amb cultivadors petits.

Conseqüències econòmiques de les desamortitzacions

• Eixida al mercat de milers de propietats modificació de la propietat de la terra (canvi d’amo)

• Consolidació de la propietat privada.• Augment de la superfície cultivada per les noves rompudes, però sense alterar les

tècniques utilitzades Augment de la producció de cereals i expansió de la vinya

Millor abastiment del mercat interior

• No va canviar l’estructura de la propietat (latifundis i minifundis)

No va satisfer les expectatives dels cultivadors mitjans i petits de convertir-se en propietaris

• No va solucionar el problema dels llauradors obstaculitzà el desenvolupament industrial

• Va pal·liar, en part, els problemes d’Hisenda

La crisi agrària de finals del segle XIX• Crisi cerealista:

-Provocada per l’arribada de productes procedents de països amb agricultura extensiva més competitiva

-Va ocasionar:

La protesta de la Lliga Agrària demana un aranzel proteccionista

El descens dels salaris agitacions de llauradors

• Crisi de la viticultura:

-Provocada per l’extensió de la plaga de la fil·loxera (de França)

-Va ocasionar la desaparició de les vinyes autòctones i la replantació amb ceps americanes.

L’agricultura en el primer terç del segle XXSUPERACIÓ DE LA CRISI

Gràcies a:• La protecció aranzelària , sobretot del cereal

La població urbana obligada a consumir aliments més cars què en el mercat internacional

escassa demanda de productes industrials

• El creixement de la producció, degut a:

noves rompudes intensificació del cultiu diversificació i especialització

fertilitzants mecanització regadiu destinats a l’exportació

cereals

vinya

oliveres

cítrics

Problemes del camp espanyol durant el primer terç del segle XX

ENDARRERIMENT AGRÀRI• Repartiment desigual de la propietat de la terra

LATIFUNDIS (Extremadura, Andalusia, Castella) cultiu poc eficient

misèria dels llauradors (jornalers)

Gran conflictivitat al camp

MINIFUNDIS (nord) explotacions poc rendibles i competitives

emigració

• Escasses transformacions tècniques productivitat limitada i baixos rendiments

INTENTS DE SOLUCIÓ• Augment del regadiu Pla d’Obres Públiques 1902 (Pla Gasset)

Confederacions Hidrogràfiques 1926 (dictadura de Primo

de Rivera)• Colonització de noves terres escassos resultats per la pressió dels grans

propietaris

INDÚSTRIA EN EL SEGLE XIXLenta arrancada de la revolució industrial a Espanya. Causes:

• Falta de capital l’escàs capital s’inverteix en activitats no productives (compra de Deute Públic i de terres) pel baix risc i l’alta rendibilitat

• Escassa capacitat de compra majoria de població de llauradors pobres• Escassetat de matèries primeres i de fonts d’energia carbó de mala qualitat• La reforma agrària liberal no alliberà ma d’obra del camp ni generà excedents ni

capital.• Pèrdua del mercat colonial• Inestabilitat política• Posició geogràfica excèntrica• Falta d’articulació del mercat nacional

xarxa radial

La indústria tèxtil catalana: el cotóFASES• Inici últim terç del segle XVIII manufactures privades: fàbriques d’indianes

expansió frenada per la Guerra de la Independència• Expansió dècada del 1830 ràpida mecanització de la filatura degut a: escassetat mà d’obra disminució dels costes i dels preus

abundància de capitals (repatriació de les colònies) major demanda (afavorida per la

protecció aranzelària)

expansió interrompuda per la Guerra Civil dels EUA (1861-1865)• Nova fase expansiva durant la Restauració:

mecanització del teixit creació de colònies industrials junt als rius

(ús de l’energia hidràulica)

FACTORS FAVORABLES• Ambició empresarial• Política aranzelària proteccionista estimulà

OBSTACLES necessità• L’escassetat del carbó• La feblesa del mercat espanyol (llauradors amb escassa capacitat adquisitiva)

La indústria siderúrgica• Problema: escassetat de fonts d’energia (mala qualitat del carbó)

FOCUS SIDERÚRGICS:• Primer intent a MÁLAGA (primer terç del segle XIX) carbó vegetal

explotació del ferro d’Ojén

Declivi pels elevats costes de producció

• 1860- 1876 a ASTÚRIES carbó mineral d’escassa qualitat (baix poder calorífic)

Declivi a favor de

• Des del 1880 a BISCAIA mines de ferro i tradició de ferreries basques

arribada de carbó de coc barat de Gales

EIX COMERCIAL BILBAO- CARDIFF

Alts Forns de Biscaia

Diversificació industrial

Indústria espanyola segle XIX i inici del segle XXIndustria catalana: fàbrica i colònies industrials

Indústria basca: ferreries, Alts Forns i instal·lació

del convertidor Bessemer

Els inicis de la industrialització

Progressos de la indústria en el primer terç del segle XX

• Superació de l’obstacle de la manca de fonts d’energia competitives

DIFUSSIÓ DE L’ELECTRICITAT I DEL PETROLI

• Aparició de noves indústries i consolidació de les que hi existien:

Perden pes els sectors tradicionals (tèxtil i alimentació)

Desenvolupament indústries siderúrgica i metal·lúrgica

química, automòbil

hidroelèctrica

• Extensió de la indústria a Madrid i altres àrees, com València i Alacant (moble, joguet..)

• Es mantenen els desequilibris territorials i de distribució de renda (PIB per càpita)

• Intervenció de l’Estat mesures proteccionistes i ajudes públiques

INFRAESTRUCTURES AL SEGLE XIX:El ferrocarril

• ETAPES:-1855-1866 Gran expansió a partir de la Llei General de Ferrocarrils (1855)-1866-1873 Paralització per l’escassa rendibilitat de l’explotació (crisi del 1866)-Des del 1874 es completa el traçat ferroviari

• CARACTERÍSTIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ EFECTES NEGATIUS-Xarxa d’estructura radial dificultà les comunicacions entre les zones més dinàmiques i industrials-Ample de via major que la xarxa europea (1,67m front a 1,44m) dificultà els

intercanvis amb Europa-Franquícia aranzelària frenà el desenvolupament de la indústria siderúrgica(autorització de lliure importació de materials a les Cies. estrangeres)

articulació del mercat interior (cereals)• Efectes positius del FERROCARRIL creació de Societat de Crèdit

PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX FOMENT DE LES INFRAESTRUCTURES Pla Estatal d’Obres Públiques Millora de camins i carreteres Electrificació del ferrocarril1924 creació de la Companyia Augment de la xarxa telegràfica i telefònica TELEFÒNICA

COMERÇ EXTERIOR• Increment dels intercanvis comercials amb l’exterior, sobretot en la segona meitat del

segle XIX EXPORTACIONS de productes agraris i de minerals

• Política comercial oscil·lant entre proteccionisme i lliurecanvisme:

1ª etapa d’avanç cap el lliurecanvisme fins el 1874

2ª etapa proteccionista per pressió de industrials catalans i bascos

sector miner asturià

cerealistes castellans

Lleis aranzelàries del 1891, 1906 i 1922 per protegir la indústria nacional

Responsable de l’escassa competitivitat de la nostra indústria?

CANVIS SOCIALS AL SEGLE XIX• CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

(transició demogràfica)• EMIGRACIÓ EXTERIOR (a partir del 1880)• CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ URBANA

(èxode rural; augmenta el pes demogràfic

de la perifèria)

CANVIS SOCIALS AL SEGLE XIXPAS DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES

Dissolució dels estaments privilegiats igualtat jurídicaDiferències socials en funció de la riquesa:

• La noblesa manté la seua importància socioeconòmica i política s’integra en la nova burgesia agrària

• El clero manté la seua influència social, però perd el poder econòmic• La burgesia:

– Alta burgesia (élite econòmica): financera i industrial / burgesia agrària– Mitjana i petita burgesia (classes mitjanes) expansió pel creixement urbà i de l’Administració comparteix l’estil de vida de l’alta burgesia

• Les classes populars:– Petits artesans i empleats del comerç– Proletariat Les dures condicions de treball– Llauradors pobres, sense terres (jornalers) Les desigualtats de riquesa

arrendataris i petits propietaris

Desenvolupament de nous moviments socials

Denuncien les injustícies del capitalisme EL MOVIMENT OBRERReclamen millores salarials i laborals

EL MOVIMENT OBRER A ESPANYA• Escassa presència del proletariat industrial, concentrat a Catalunya , i a finals del segle XIX a

Astúries i País Basc.

• Forta presència de jornalers sense terres, sobretot a Andalusia i Extremadura importants revoltes de llauradors

GÈNESI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1868)• Primeres protestes obreres ludites (Alcoi 1821, Barcelona 1835...)• Creació de les primeres Associacions obreres apolítiques i corporatives

Societats de Socors Mutus

Societat de Teixidors de Barcelona (1840)

• La major conflictivitat es produeix durant el bienni progressista:

Primera vaga general a Catalunya (1855)

Revoltes agràries per Andalusia, Aragó i Castella (lligades al republicanisme

federal)

• Propagació de les primeres ideologies obreres entre intel·lectuals

Socialisme utòpic projectes que fracassen cooperativisme (F. Garrido)

falansteris (J. Abreu)

idees de Cabet (N. Monturiol)

EL MOVIMENT OBRER A ESPANYAEXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER (1868-1874)

Arribada del socialisme i de l’anarquisme i creació de seccions de l’AIT (1864)

Reconeixement del dret d’associació• 1868 arribada ideologia anarquista G. Fanelli primers nuclis de l’AIT

d’ideologia anarquista

FRE (Federació Regional Espanyola de l’AIT)Gran implantació a Catalunya i Andalusia

• 1871 arribada ideologia marxista P. Lafargue creació de nuclis marxistes de l’AIT

Nova Federació Madrilenya (Pablo Iglesias)

• 1874 (República Presidencialista de Serrano) cantonalisme

Il.legalització de les associacions obreres

Forta repressió

G. Fanelli P. Lafargue

EL MOVIMENT OBRER A ESPANYADESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRER DURANT LA RESTAURACIÓ

• 1881 legalització de les associacions obreres (primer govern liberal de Sagasta)

• L’anarquista FRE es transforma en FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola) Andalusia, Catalunya, Aragó i Llevant

Divisió en dues tendències:

1. Partidaris de l’acció directa (individual) i violenta atemptats terroristes repressió acció terrorista

2. Partidaris de l’acció de masses i de l’organització sindical

Solidaritat Obrera (1907) CNT (1910)

• 1879 fundació del PSOE, partit marxista partidari de la revolució social Madrid, àrees mineres i siderúrgiques d’Astúries i del País Basc.

1888 Primer Congrés (Barcelona) fundació d’UGT (Unió General de Treballadors)

Míting al Teatre del Buen Retiro

Madrid, 1892

Fundació del PSOE (1879) Fundació d’UGT (1888)

Fundació de la CNT (1910)

Saló de Bellas Artes

Congrés de Barcelona

EL MOVIMENT OBRER A ESPANYACREIXEMENT DEL MOVIMENT OBRER EN EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

• Progressiu creixement del PSOE 1910 primer diputat (P. Iglesias)• Creixement d’UGT, sobretot després de la crisi del 1917• Creixement del nombre d’afiliats a organitzacions anarcosindicalistes: SOLIDARITAT

OBRERA (1907) i CNT (1910, Confederació Nacional del Treball)

CONTRIBUEIX A APROFUNDIR LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ• Vaga general revolucionària del 1917 context de la 1ª guerra mundial

influència de la Revolució Russa

• 1921 creació del PCE per escissió de l’ala revolucionària del PSOE, transformat en un partit socialdemòcrata

Vaga del 1917