Unitat 9: Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle XX

Júlia López Valera

SUMARI

Marcat per la substitució de l’hegemonia mundial de la Gran Bretanya per la dels EUA.

Vinculada a una profunda transformació energètica i tecnològica: 2a Revolució

Industrial.

Noves fonts d’energia(petroli ielectricitat) + formes deproducció en cadena.

NOU SISTEMA FABRIL

L’economia espanyola es caracteritza per una tendència general al creixement. Lenta peròimportant transformació de la seva base econòmica i social.

A Catalunya el ritme de creixement era més elevat. A Catalunya més diversificació de laindústria.

L’any 1930 Espanya presentava una notable dualitat:

Zones més industrials i modernes

Territoris basats en una agricultura poc

competitiva

CR

ON

OLO

GIA

Júlia López Valera (Institut Banús)

1. L

’EV

OLU

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A1.1. La transició demogràfica

L’inici de la transició s’inicia amb la davallada de la TAXA de MORTALITAT. Gràcies a milloralimentació i infraestructures urbanes higienicosanitàries (serveis neteja iclavegueram, control potabilitat aigua i higiene dels aliments). La mortalitat infantil també va disminuir.

L’ESPERANÇA MITJANA DE VIDA va augmentar dels 34, 8 anys als 50 (1900 i 1930).

La població espanyola va augmentar considerablement. A partir de la segona dècada del s.XX es va anar produint un DESCENS de la NATALITAT.

CATALUNYA:• Davallada important de la mortalitat.•Descens més lleuger de la natalitat.• Esperança de vida: 45 anys al 1910 a 53,8 anys al 1930.•Habitants: 1,8 a 2,8 milions. Tambégràcies a una onada migratòria a lasegona dècada del s.XX).

Júlia López Valera (Institut Banús)

1. L

’EV

OLU

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A

1. L

’EV

OLU

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A1.2. Els moviments migratoris

Entre 1900 i 1931, Espanya viu un creixement de les MIGRACIONS INTERIORS.1. Un volum important de població es desplaçà cap a sectors moderns.2. La població activa agrària va disminuir.

MADRIDBARCELONABILBAOSEVILLA

Pols d’atracció d’emigrants que procedien de:

CastellaMúrciaAragó

Províncies orientals d’Andalusia

CATALUNYA: arribada molt intensa, l’any 1930 un de cada cinc havia nascut fora.

EMIGRACIÓ a ULTRAMARIniciada cap al 1880.Va assolir màxims, per què? L’ocupació creixia menys que la població / Millora de la navegació.Majoria d’emigrants eren joves, en edat productiva.Destinació = AMÈRICA LLATINA

1. L

’EV

OLU

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A1.3. La intensificació de la urbanització

Les migracions interiors comportaren una intensificació de la urbanització. Les CIUTATS GRANS com Madrid i Barcelona van créixer molt.

Altres ciutats van experimentar un augment de població per haver estat CENTRESINDUSTRIALS o MINERS importants.BARCELONA va experimentar una gran transformació:

193037% habitants Madrid autòctons

43 % habitants Barcelona autòctons50% habitants Sevilla autòctons

• Les dimensions de la ciutat van augmentar, per l’agregació d’alguns municipis i també pels nous habitatges per a acollir immigrants.• Es va reestructurar: obertura de la Via Laietana (1907).• Construcció de xarxes de transport urbà modernes: tramvia, metro, ferrocarril del Vallès.• Ampliació comunicacions: port i aeroport.• Remodelació de Montjuïc (Exposició Internacional 1929).

Júlia López Valera (Institut Banús)

Obres d’obertura de la Via Laietana, Barcelona (1908)

1. L

’EV

OLU

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A Obres per a la construcció del metro a Via Laietana, Barcelona

(1911)

La Vanguardia, 13/09/1913

Júlia López Valera (Institut Banús)

1. L

’EV

OLU

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A

*1915.- Una postal en la que encara s'identifica la part superior de la Via Laitena com acarrer Bilbao. El nom de Bilbao apareix també en el tramvia núm 7 (Bilbao-Rambla) que esveu en primer terme. També s'identifica el contorn de la cúpula de l'edifici de La Caixa dePensions. La imatge està feta des de la cruïlla amb Fontanella. (Foto: Roisin)

2. E

ND

AR

RER

IMEN

T A

GR

AR

I I C

ON

FLIC

TIV

ITA

T P

AG

ESA 2.1. La Crisi Agrària

Es va iniciar al s.XX havent de fer cara a les conseqüències de la crisi agrària que havia afectatEuropa a finals del s.XIX. Espanya va acusar la CRISI CEREALÍSTICA més fortament que altres països. La seva produccióes basava en:

Terres de secà:Cereals, Oliveres i Vinya

Ramaderia:Ovina: producció de llana.

La causa immediata de la crisi va ser l’arribada deproductes procedents de països amb unaAGRICULTURA EXTENSIVA més competitiva , preusmés baixos. La competència d’aquests va provocar una baixadadels preus. La reducció d’ingressos va suposar laCAIGUDA DELS BENEFICIS. Es van originar protestes:coordinades per la LIGA AGRÀRIA, grup de pressióamb un objectiu: aranzel protector. El salari dels jornalers va baixar i va donar pas a unperíode d’agitacions pageses durant el primer terçdel segle XX.

2. E

ND

AR

RER

IMEN

T A

GR

AR

I I C

ON

FLIC

TIV

ITA

T P

AG

ESA També va haver-hi CRISI DE LA VITICULTURA:

Intensa a Catalunya per la quantitat de cepsque hi havia. Al 1789, la FIL·LOXERA travessa els Pirineus iel 1910 ja s’ha estès a tota Catalunyadestruint les vinyes. Balanç:

- mort totes les vinyes autòctones- pèrdua collites.- esfondrament econòmic.

Solució: cep americà portat de Califòrniaque era immune a la malura. També es podiaempeltar amb l’autòcton.

CONFLICTE ENTRE ELS RABASSAIRES I ELS PROPIETARIS (viu fins a la 2a República). Elspagesos van defensar la vigència dels contractes, ja que havien fet grans inversions: Per alspropietaris la mort de 2/3 anul·lava els contractes. Volien establir nous contractes de duradamés curta. Objectiu: limitar els drets dels pagesos sobre la tinença de la terra i convertir-los ensimples arrenadataris.

2. E

ND

AR

RER

IMEN

T A

GR

AR

I I C

ON

FLIC

TIV

ITA

T P

AG

ESA

La crisi es va superar gràcies a:1. Aranzels=Proteccionisme.2. Augment de la producció, degut a l’augment de la demanda urbana.

Els motors principals d’aquesta millora van ser:

2.2. L’evolució agrícola

NOVES ROMPUDES I INTENSIFICACIÓ DELS CONREUS

Gràcies a l’augment de la utilitzaciódels fertilitzants, selecció dellavors, disminució delguaret, augment de la mecanització iextensió del regadiu a noves terres.

INTRODUCCIÓ NOUS CONREUS(PLANTES FARRATGERES)

Per millorar la producció ramadera.Augment de l’existència de carn i lletper satisfer la demanda urbana.

ESPECIALITZACIÓ DE CONREUS Oliveres, vinya i cítrics, destinats al’exportació.

2. E

ND

AR

RER

IMEN

T A

GR

AR

I I C

ON

FLIC

TIV

ITA

T P

AG

ESA Per tot això, el producte agrari va créixer un 55% entre 1900 i 1931. De forma desigual segons el

conreu i les zones.

Els RENDIMENTS ESCASSOS en sectors com el cerealístic va fer que els preus fossin molt alts. Lacreixent població urbana necessitava gastar molts diners en menjar i això suposava menys dinersper a comprar productes manufacturats. Poc creixement industrial.

PRODUCCIÓ DE CEREALS: conreu principal. Més del 50% del total del producte agrari.

CONREUS MÉS PRODUCTIUS: gran part per a exportació. Vinya, oliveres, cítrics, fruitersi hortalisses.

PRODUCCIÓ RAMADERA: la carn i la llet van en augment.

2. E

ND

AR

RER

IMEN

T A

GR

AR

I I C

ON

FLIC

TIV

ITA

T P

AG

ESA L’AGRICULTURA CATALANA va tenir una evolució semblant a l’espanyola:

La productivitat va augmentar una mica més que a la resta d’Espanya.

La VITICULTURA va disminuir.

La reducció de la població agrícola també va ser més gran.

Algunes comarques que tenien més zones de regadiu i una xarxa de

transports, van desenvolupar formes avançades d’agricultura

especialitzada.

El pes del producte agrari català va passar del 8,6% (1900) al 9,7% (1930). La producció de CEREALS va augmentar,

principalment de l’ARRÒS del Delta de

l’Ebre.

El sector RAMADER va ser el que més va augmentar.

El VI , OLI (Tarragona i comarques meridionals de Lleida), les FRUITESSEQUES (ametlles i avellanes), les

PATATES i els CÍTRICS, es van destinar a l’exportació.

2. E

ND

AR

RER

IMEN

T A

GR

AR

I I C

ON

FLIC

TIV

ITA

T P

AG

ESA

La situació estava marcada per l’ENORME DESIGUALTAT de l’estructura de la propietat de la terra:

Els diferents governs van ser conscients i es va fomentar l’augment del REGADIU. L’any 1902s’aprovà un pla d’obres públiques per estimular la implantació de regadius. Es van crear lesCONFEDERACIONS HIDROGRÀFIQUES (dictadura Primo de Rivera) i el Pla Nacional d’ObresHidraúliques (Segona República) al 1933.

A l’inici del s.XX, el problema era: PAGESOS SENSE TERRA

2.3. Els problemes del camp espanyol.

ZONES LATIFUNDISTES(Extremadura/Andalusia)

• Condició vida properes a les desubsistència.• Conflictivitat social (exigència d’unareforma agrària).

ZONES MINIFUNDIS(Galícia)

• Més la mala qualitat de la terra a lasubmeseta N.• No beneficis.• No modernització.• Emigració.

• Llei de 1907 que permet la colonització de terres.• Llei de 1917, repartiment d’algunes terres entre els pagesos.

Mesures insuficients

3. E

LSP

RO

CES

SOS

DE

LA IN

DÚ

STR

IA3.1. Canvi energètic i avenços tecnològics

Entre les causes que provoquen el creixement de l’economia al primer terç del s.XX estan lautilització de les noves fonts d’energia: ELECTRICITAT i PETROLI.

L’ús comercial de l’electricitat i la possibilitat de transportar-la (transformador) va portar tambéa la mecanització de la producció industrial ( això va suposar la disminució dels costos).

El PROGRÉS DE L’ELECTRIFICACIÓ a Espanya té dues fases:1. 1880-1914: enllumenat públic. Grans ciutats i transport urbà.2. 1914-1930: es generalitza l’ús industrial.

A Catalunya va suposar la disminució de la dependència del carbó. Es produeixHIDROELECTRICITAT (centrals elèctriques al Pirineu).

L’avenç en el refinatge del petroli i el progressos tècnics en els motors, fa que al primer terç delsegle XX aparegui l' AUTOMÒBIL.

També s’avançà en la millora de la transmissió de la informació.

1860: expansió del TELÈGRAF1920: TELÈFON i emissions RÀDIO

Es va concentrar a les ciutats

3. E

LSP

RO

CES

SOS

DE

LA IN

DÚ

STR

IA3.2. El creixement industrial.

A les tres primeres dècades del s.XX el PRODUCTE INDUSTRIAL ESPANYOL per càpita vaaugmentar un 60%. CATALUNYA: posició central. L’estructura industrial va patir

una transformació important.

Aparició noves indústries iconsolidació de les existents.

Preponderància indústries debéns de consum.

Els sectors tradicionals i les noves indústries.

Les indústries tradicionals com l’ ALIMENTÀRIA i la TÈXTIL van continuar l’expansió. La INDÚSTRIA QUÍMICA també va continuar expansionant-se (fertilitzant, medicaments,pintures, explosius...). La INDÚSTRIA SIDERÚRGICA biscaïna va créixer considerablement. Al 1902 es van crear elsALTOS HORNOS DE VIZCAYA. Els beneficis procedents de les exportacions de mineral de ferro i de la fabricació d’acer vanestimular la diversificació industrial. Inversions de capital importants: Navals

Companyies assegurances

QuímiquesElèctriques

BancaConstrucció Maquinària

3. E

LSP

RO

CES

SOS

DE

LA IN

DÚ

STR

IA Entre les noves indústries:

Ràpid creixement de la INDÚSTRIA ELÈCTRICA (més impuls a partir del1914). Construcció de centrals hidroelèctriques i xarxa per transportarelectricitat.

Creixement notable de la INDÚSTRIA METAL·LÚRGICA. El sector de l’AUTOMÒBIL idels ELECTRODOMÈSTICS estaven en expansió. Marca pionera del cotxes la HISPANOSUÏSSA (Barcelona, 1904).

El sector de la CONSTRUCCIÓ també va rebre ungran impuls: consolidació de la indústria del CIMENT.Asland, 1904.

Anunci, 1907

3. E

LSP

RO

CES

SOS

DE

LA IN

DÚ

STR

IA

La diversificació de la indústria catalana

A Catalunya la INDÚSTRIA TÈXTIL va reduir el seu pes específic.

La indústria catalana es va diversificar:

MineriaEnergiaQuímicaCimentSiderúrgia

INDÚSTRIESBÀSIQUES Van augmentar

ConfeccióCuirCalçatPaperArts Gràfiques

INDÚSTRIALLEUGERA Van augmentar

La química, la metal·lúrgica de

transformació i les indústries de construccions

mecàniques van tenir taxes de

creixement més grans.

3. E

LSP

RO

CES

SOS

DE

LA IN

DÚ

STR

IA

Un dels grans canvis d’aquest període és l’ augment del SECTOR ELÈCTRIC.

• Final segle Barcelona, enllumenat públic.• 1910. S’esten a tota Catalunya. Generalització ús industrial.• PRIMERES MULTINACIONALS.• La producció es concentrà en: Barcelona Traction (La Canadenca) i Catalana de Gas i Electricitat, creades al 1911.

Pel que fa a la DESTINACIÓ DE LA PRODUCCIÓ, l’augmentde la renda va contribuir a augmentar la demanda i elCOMERÇ amb la RESTA D’ESPANYA es va intensificar.

El 80% dels teixits de cotó i maquinària iautomòbils van cap a la resta de l’Estat.

Producte alimentaris : blat, carn, sucre.Semiacabats: ferro, acer, paper.Matèries primeres: carbó, llana i pells

De la resta d’Espanya a Catalunya.

3. E

LSP

RO

CES

SOS

DE

LA IN

DÚ

STR

IA La LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL: es consolidà la concentració de l’activitat al nucli de Barcelona itambé a tota la seva àrea metropolitana. La capacitat financera disminuïa i la BANCA CATALANA entrava en una CRISI PROFUNDA.

La difusió territorial de la indústria

Existien dos nuclis bàsics:CATALUNYA I PAÍS BASC, que vancontinuar amb la preponderànciadurant el primer terç del s.XX. La industrialització es difon peràrees més extenses del territoriespanyol.MADRID, esdevé la terceraregió industrial. GALÍCIA (indústria conservera),CORNISA CANTÀBRICA (indústriessiderúrgiques i derivatsmetal·lúrgics), VALÈNCIA (moble ijoguines, a partir de 1920 aAlacant). Tot i això, existien FORTS DESEQUILIBRIS DE LA

DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA entre les diferentszones.

3. E

LSP

RO

CES

SOS

DE

LA IN

DÚ

STR

IA3.3. La millora de les comunicacions

Els MITJANS de TRANSPORT i els SISTEMES de COMUNICACIÓ van patir una notabletransformació. Els aspectes més importants:

Tots aquests processos necessitaven la creació de grans INFRAESTRUCTURES. La XARXA TELEGRÀFICA també va augmentar. La primera empresa de TELEFONIA va ser la Societat de Telèfons de Barcelona (1890), que vaquedar absorbida l’any 1924 per la Compañía Telefónica Nacional de España, que va tenir unmonopoli.

1. Millora de camins i carreteres.2. Electrificació dels ferrocarrils i construcció de noves

xarxes.3. Creació de transport urbans: tramvia i metro.4. Telefonia i inicia de la radiofusió.

3. E

LSP

RO

CES

SOS

DE

LA IN

DÚ

STR

IA3.4. L’intervencionisme de l’Estat.

Una de les característiques de l’economia espanyola durant el primer terç del s.XX va ser larestricció de la competència entre empreses i la constant intervenció de l’Estat. Intervencionisme en dues direccions:

Al 1891 es promulgà un ARANZEL DUANER que va suposar l’abandonament del lliurecanvismei el retorn al proteccionisme. També aranzels al 1906 i al 1922.

Les mesures protectores van AFECTAR NEGATIVAMENT l’economia. Van mantenir unaindústria amb una productivitat baixa i poc competitiva. També van tenir EFECTES POSITIUS en fomentar la indústria nacional i l’articulació del mercatinterior.

La concessió d’AJUDES (exempcionsfiscals, subsidis i comandes directesde l’administració) per estimular lainversió privada en indústriestecnològicament més avançades.Elevació del PROTECCIONISME

CARBÓ: l’administració obligava a consumir carbó espanyol per poder-se acollir als ajutspúblics. S’establien acords entre les empreses per fixar preus i repartir-se el mercat permitjà de QUOTES. Això va suposar uns PREUS DE VENDA MÉS ELEVATS i va limitar més lademanda.

Júlia López Valera (Institut Banús)

3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA

4. L

’EV

OLU

CIÓ

DE

L’EC

ON

OM

IA4.1. La recuperació econòmica després del 98.

El segle XX s’inicia amb les conseqüències del DESASTRE del 1898 que posà fi a l’imperiespanyol.

La desaparició dels mercats colonials va perjudicar les exportacions de :i també va encarir els béns importats de les colònies.

La crisi es va superar ràpidament, els primers anys del segle:

• Tèxtil català.• Farineres castellanes.• Petita maquinària.

• Altres productes.

INFLACIÓ BAIXA, REDUCCIÓ DEL DEUTE PÚBLIC I REPATRIACIÓ DE MOLTS CAPITALS

4.2. La conjuntura de la Primer Guerra Mundial 1914-1918

La neutralitat va permetre una EXPANSIÓ ECONÒMICA important. Per què?

1. La guerra reduí la capacitat productiva dels països que participaven.2. Espanya va ser subministradora de productes industrials i agraris.

4. L

’EV

OLU

CIÓ

DE

L’EC

ON

OM

IA L’augment de la DEMANDA EXTERIOR va estimular el creixement de la producció. Beneficiades:

La BALANÇA DE PAGAMENTS espanyola, tenia saldo positiu.

El creixement de la demanda comportà un augment dels preus, que va portar a un PROCÉSINFLACIONISTA.

Les classes populars: empitjorament del nivell de vida. El cost de la vida va pujar entre un 15% iun 20%, fet que va provocar una onada de VAGUES I REIVINDICACIONS OBRERES.

La FI DE LA GUERRA va posar fi a l'eufòria econòmica: desencadenà una FORTA CRISI (1920-1923).

Siderúrgia bascaMineria asturianaIndústries tèxtils i Metal·lúrgiques Catalanes

GRANS BENEFICIS

Tancament empreses

DESOCUPACIÓLa van suportar millor els

sectors siderúrgic i químic.

4. L

’EV

OLU

CIÓ

DE

L’EC

ON

OM

IA4.3. Els efectes de la crisi del 1929

Va haver-hi una depressió econòmica d’abast mundial com a conseqüència del crac de laBORSA de NOVA YORK. Van haver repercussions al conjunt d’Espanya, però menys que a altres països, pel poc pesdel COMERÇ EXTERIOR. Els efectes de la crisi es va notar sobretot en els sectors econòmics més dinàmics:

A partir del 1931 hi ha un retrocés de les exportacions espanyoles. La crisi internacional també va repercutir de manera relativa gràcies a la DEPRECIACIÓ de laPESSETA: reducció del preu dels productes espanyols en moneda estrangera. Va millorar lacompetitivitat de les exportacions.

Productes agrícoles d’exportació: vi, cítrics i oli d’oliva.Minerals

Articles 1913 1917

Oli 13,7 18,5

Arròs 0,5 0,66

Bacallà 1,23 2,2

Mongetes 0,67 0,97

Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg)

5. E

LS C

AN

VIS

SOC

IALS

5.1. El món rural.

Classes altes

Aristocràcia

Burgesia terratinent

Burgesia industrial i financera

Classes mitjanes Classes populars

Jornalers o proletariat rural

Classes baixes urbanes

Servei domèsticOficis artesanals

Proletariat industrial

(creixement espectacular)2.000.000 d’obrers

Manté poder econòmic i polític

Latifundista

Conservadora

Classes en augmenti cada cop més conservadores

Burgesia urbana

Professions liberals

En el conjunt d’Espanya el món rural mantenia una presència important en la vida social ieconòmica del primer terç del s.XX. A Catalunya, el pes de la pagesia era menor. Al 1930 només el 27,2% de la població s’hidedicava.

5. E

LS C

AN

VIS

SOC

IALS

ELS GRANS PROPIETARIS RURALSEs considerava el patrimoni rústic com una font de riquesa i un senyal de prestigi social.Es poden distingir:

1. ANTIGA OLIGARQUIA: no va desaparèixer amb el procés industrialitzador. Vaaugmentar el patrimoni amb la compra de terres.2. NOVA BURGESIA AGRÀRIA: propietària de grans empreses i dels negocis. Vacomprar també patrimonis rurals.

Tenien un gran influència social.D’ells sortien bona part del personal polític i de l’administració pública.

MANXAANDALUSIAEXTREMADURA

Oligarquia agrària controlava grans extensions de terra.

Actitud absentista, preocupats només del cobrament de les

rendes.

CASTELLA i LLEÓARAGÓCATALUNYAPAÍS VALENCIÀ

Predominaven les propietats petites i mitjanes.

5. E

LS C

AN

VIS

SO

CIA

LSELS PAGESOSHavien patit una disminució considerable.Diferències notables segons la relació amb la tinença de la terra:

PROPIETARIS (mitjans i petits)ARRENDATARIS en condicions diversesGran massa de JORNALERS, alguns temporers.

La situació depenia de les formes de propietat existents a Espanya:

GALÍCIASubarrendament de les propietatque dificultava encara més larendibilitat.

EXTREMADURA I ANDALUSIAPredomini del latifundisme.Presència massiva de jornalers(condicions molt precàries).

CATALUNYAEls pagesos tenien una propietatmitjana o uns contractesd’arrendament estables.En aquest període es creen lesCOOPERATIVES AGRÀRIES , ambl’objectiu de promoure unassociacionisme pagès.

5. E

LS C

AN

VIS

SO

CIA

LS5.2. La societat urbana

Va augmentar el pes i la influència social de les classes socials. Irrupció de l’anomenadaSOCIETAT de MASSES. L’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL era percebuda en : -Segregació per barris.

- Diferents associacions lúdiques i culturals.- Pràctiques d’oci.

5. E

LS C

AN

VIS

SO

CIA

LS

BURGESIA INDUSTRIALRelativament escassa: industrialstèxtils catalans i industrialssiderúrgics bascos.Importància d’aquest grup

BURGESIA FINANCERAVa augmentar el seu pes.

Es van integrar a les classes altes

CLASSES MITJANESFuncionarisObrers de “coll blanc”: treballaven a comerços, administració o banca.Professionals liberals: metges, advocats o professors.Grup heterogeni.Grans diferències entre regions, a Catalunya va anar augmentant.

5. E

LSC

AN

VIS

SO

CIA

LSOBRERS INDUSTRIALSGruix de les capes populars urbanes.Havia augmentat.Tret més característic: l’alta concentració a zones determinades: CATALUNYA (concentracióobrera més gran d’Espanya), PAÍS BASC, ASTÚRIES i MADRID.Condicions de vida millors que les dels jornalers agrícoles.Llargues jornades laborals, sous insuficients i habitatges insalubres.

5.3. Noves formes de sociabilitat i cultura urbanes.

Imposició de nous valors socials i de noves formes de sociabilitat, d’oci i extensió de la cultura.

Va ajudar l’ampliació dels nous transports: ferrocarril, metro (Madrid, 1919/Barcelona, 1924) itramvia i el creixement dels mitjans de comunicació de masses: premsa i ràdio (novembre 1924,Ràdio Barcelona, primera emissora d’Espanya).

Una de les transformacions més importants: millora de la QUALIFICACIÓ EDUCATIVA.

1877, només un terç de la població estava ALFABETITZADA.1900, el 45%1930, el 70%

5. E

LSC

AN

IVS

SOC

IAL

Importància també del progrés del sistema educatiu:1. Augment de recursos i d’alumnat en l’educació reglada.2. Proliferació de centres especialitzats, de caire de formacióprofessional.

L’augment de l’alfabetització, va suposar més demanda d’oci cultural.

Va haver-hi un moderat desenvolupament de l’HÀBIT de la LECTURA: més llibreseditats i col·leccions de novel·les breus per al públic popular.

Expansió de la premsa escrita. PREMSA de MASSES: instrument cabdal en larelació dels ciutadans amb el poder.

Afavoria la formació progressiva d’unaOPINIÓ PÚBLICA INDEPENDENT (cadavegada més influent).

Es va originar la difusió d’un nou associacionisme de caire cívic. Centres d’oci, d’esbarjo i vidasocial que van ser plataforma per a la difusió de les noves idees i importants centres de reunióde debat.

CASINOS i cercles entre les classes més

benestants.

ATENEUS entre els grups socials i populars.

5. E

LS C

AN

VIS

SO

CIA

LS Costum de dedicar hores d’oci a les activitats a l’aire lliure: pràctica de l’EXCURSIONISME i de l’ESPORT.

Molts centres excursionistes

HÍPICACAÇATENNISNÀUTICA

Minories socials més distingides.

NATACIÓBOXACICLISME

Més populars

REP

ASS

A L

’ESS

ENC

IAL

REP

ASS

A L

’ESS

ENC

IAL