Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle XX

L’evolució demogràfica

La transició demogràfica

Davallada de la taxa de mortalitat (1877: 30,5%o; 1830: 21,3%o)

Per: millora alimentació

Millores en serveis públics de neteja

Control potabilitat aigua

Augment esperança de vida (1900 34,8; 1930 50)

No hi ha descens natalitat fins 1950 augment població.

Els moviments migratoris

Migracions interiors: campciutat. Madrid i Barcelona, seguida per Bilbao i Sevilla

• Catalunya: l’arribada d’immigrants va ser molt intensa

• A ultramar: sobretot durant la Primera Guerra Mundial. Amèrica Llatina

Urbanització

• Sobretot durant Primera Guerra Mundial i crisi 1929

• A centres industrials o miners. Catalunya: Barcelona, Badalona, Sabadell i Terrassa.

• Barcelona: va viure la gran transformació:

• Decret 1897: annexió Gràcia, Sant Gervasi, Sant Martí, Sant Andreu, Sants, Les Corts

• Via Laietana (1907)

• Remodelació Montjuïc 1929

El camp espanyol primer terç XX

Gran desigualtat en l’estructura de la propietat

Zones latifundistes: Andalusia i Extremadura

Minifundis a Galícia

Governs: van impulsar regadius (1902). Impuls de

confederacions hidrogràfiques

Principal problema: pagesos sense terres.

Llei 1907 i 1917: repartiment petites propietats entre colons

No es va poder iniciar la Reforma Agrària fins a la

Segona República

Principals conreus

Cereral, principal a Espanya. Poc

dinàmic

Vinya, cítrics, olivera. Més dinàmics. Per

exportació

Rendiment escàs en determinats sectors preus alts obstacle

per al creixement industrial

Agricultura catalana, el

mateixa dinàmica.

La indústria el primer terç del s. XX

Canvi energètic Electricitat i petroli

• Invenció del transformador (per transportar electricitat)

• Xarxa elèctrica:

• 1880-1914. Enllumenat públic

• 1914-1930. Ús industrial

• Catalunya: hidroelectricitat (centrals elèctriques Pirineu)

• Innovació transport: automòbil

• Comunicacions

• 1860: telègraf

• 1920: telèfon

Creixement industrial

• Augment producte industrial espanyol. Catalunya: indústria fabril molt alta. Sobretot el tèxtil

Preponderància d’indústria de béns de consum sobre els d’equip

Sectors industrials

Siderúrgica: Altos Hornos de Vizcaya, Altos Hornos del

Mediterráneo (Sagunt, 1923)

Elèctrica: A partir 1914. La Canadiense (1911)

Metal·lúrgica: aùtomòbils: Hispano Suiza.

Electrodomèstics

Petrolíferes: Distribució. Lligat a l’automòbil Campsa

(1927)

Difusió: Catalunya, País Basc i Madrid. Galícia conservera

(alimentària). València, joguina. Desequilibris en la

distribució de la renda.

L’Evolució de l’economia

• Perjudicades

• les exportacions del tèxtil català

• Les farines castellanes

• Altres

• Inflació baixa, reducció deute públic

• Repatriació de capitals

• Renovació estructura propductiva:

• Creixement producció industrial

• Canvi energètic

Conseqüències del 98: Pèrdua dels mercats colonials

• Espanya subministra països en guerra: increment demanda exterior

• Balança de pagaments positiva.

• Procés inflacionari

• Expansió especultativa

• Onada de vagues i reivindicacions obreres

Primera Guerra Mundial: expansió econòmica

• Forta crisi (1929-1923). Desocupació

Fi de la guerra

• En els sectors més dinàmics, amb comerç exterior: vi, cítrics, oli; i minerals

• Deprecicació de la pesseta millora en el comerç exterior.

Crisi de 1929 (crac Borsa de Nova York)

Els canvis socials

El món rural

• Grans propietaris. Influència política.

• Antiga oligarquia

• Va augmentar el patrimoni comprant terres

• Regions: La Manxa, Andalusia, Extremadura

• Nova burgesia agrària

• Industrials, empresaris que van comprar terres.

• Pagesos. Segons la tinença de la terra:

• Propietaris mitjans i petits (Catalunya)

• Creació de cooperatives agràries

• Arrendataris i subarrendataris (Galícia)

• Jornalers (Andalusia)

• Societat de masses i estratificació social per barris

• Burgesia financera i industrial: classes altes (es fusionarien amb l’aristocràcia)

• Classes mitjanes: obrers «de coll blanc», comerciants i professionals. Important a Catalunya.

• Obrers industrials: concentració a Catalunya, País Basc, Astúries i Madrid. Millors condicions que els jornalers, però llargues jornades, vivendes insalubres, sous molt baixos. Conflictivitat laboral

La societat urbana

• Noves formes de vida

• Transport públic

• Metro

• Tramvia

• Mitjans de comunicació de masses (premsa, ràdio)

Societat de masses

• Alfabetització:

• 1877, 33%

• 1900, 45%

• 1930, 70%

• Demanda d’oci cultural

• Novel·la breu

• Premsa escritaMillora de la qualificació educativa

• Plataforma de reunió

• Casinos i Cercles (classes benestants)

• Ateneus populars

• Lleure:

• Excursionisme (CEC)

• Esports (també futbol)

Nou associacionisme cívic

Excursionistes del CEC

Ateneu Obrer, 1909

FC Barcelona, 1900