4- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX 1- ETAPES...

4- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS4- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX

1- ETAPES1- ETAPES

ECONOMIA i SOCIETAT

FINS 1840FINS 1840 A PARTIR DE 1844A PARTIR DE 1844

ESTANCAMENT DESENVOLUPAMENT I CRISI

Liberalització econòmicaDesamortitzacionsLiberalització econòmicaDesamortitzacions

Anys 30Anys 30Creixement època moderadaCreixement època moderada

Crisi financerade 1866Crisi financerade 1866

Creixement i estabilitat durant la RestauracióCreixement i estabilitat durant la Restauració

Catalunya: “Febre d’or”1867-1887Catalunya: “Febre d’or”1867-1887

Crisi fil·loxera,pèrdua de Cuba, crisi cerealistaCrisi fil·loxera,pèrdua de Cuba, crisi cerealista

3- AGRICULTURA3- AGRICULTURA

2- DEMOGRAFIA2- DEMOGRAFIA 5- LES CLASSES5- LES CLASSES

6- LA DONA 6- LA DONA

7- EL MOVIMENT OBRER 7- EL MOVIMENT OBRER

1

Malgrat que als

Es realitza

Creació mercat espanyolEconomia catalanaCreació mercat espanyolEconomia catalana

Barcelona i Madrid, 500.000 habitants al 1900Però... 70% de població rural

Barcelona i Madrid, 500.000 habitants al 1900Però... 70% de població rural

D’ 11’5 milions l’any 1800 a 16 milions l’any 1877

D’ 11’5 milions l’any 1800 a 16 milions l’any 1877

L’evolució demogràfica L’evolució demogràfica

2- Transformacions socials: DEMOGRAFIA2- Transformacions socials: DEMOGRAFIA

Creixement lentCreixement lent

Concentració perifèricaConcentració perifèrica

Estancament interiorEstancament interior

les ciutatsles ciutats

A causa deEpidèmies, crisis de subsistènciaEpidèmies, crisis de subsistència

Manca d’higieneManca d’higiene

GuerresGuerres

2

A CatalunyaA Catalunya

Mortalitatalta

Mortalitatalta

Revolució demogràfica (creixement d’un 145%, per un 81 % espanyol)Revolució demogràfica (creixement d’un 145%, per un 81 % espanyol)

Èxode rural, a la perifèria (litoral) i emigració a AmèricaÈxode rural, a la perifèria (litoral) i emigració a Amèrica

Augmenta el sector secundari (població activa)Augmenta el sector secundari (població activa)

Immigració aragonesa i valenciana (1888, murciana)Immigració aragonesa i valenciana (1888, murciana)


Es caracteritzaper

I per

Sobre tot a

Fins el 1866el ritme del’economia d’Espanyael marca l’agricultura

Agricultura estancadaAgricultura estancada

Endarrerida tecnològicament, Poc competitivaEndarrerida tecnològicament, Poc competitivaExigeix proteccionismeExigeix proteccionisme

Poc emprenedora, rendista, terres comunalsPoc emprenedora, rendista, terres comunals

Al litoral mediterrani (Catalunya, València i Andalusia) es desenvolupa una

Al litoral mediterrani (Catalunya, València i Andalusia) es desenvolupa una

Agricultura especialitzada(vinya, olivera, fruiters, cítrics), Canals de regadiu

Agricultura especialitzada(vinya, olivera, fruiters, cítrics), Canals de regadiu

L’agricultura a Catalunya

L’agricultura a Catalunya

Però...

Malgrat els canvis liberals (desamortitzacions Mendizábal i Madoz) es tracta d’una

3- Pervivència d’una economia agrària3- Pervivència d’una economia agrària

Dos tipus d’agricultura Nord i interiorNord i interiorTradicional (secà): llegums i blatTradicional (secà): llegums i blat

Zones litoralsi prelitorals

Zones litoralsi prelitorals

Intensiva i especialitzada (exportació)(vinya, fruiters, regadiu)Intensiva i especialitzada (exportació)(vinya, fruiters, regadiu)

Conflictes de propietatRabassa mortaRabassa morta

Crisi de la fil·loxeraCrisi de la fil·loxera

Unió de Rabassaires (1893)Unió de Rabassaires (1893)

Provocarà la creació de la

3

Febre d’or entre 1867-87 a causa de la fil·loxera a França


-Expansió fins el 1860-Crisi dels 60 (guerra de secessió americana)-Recuperació i expansió durantla Restauració (fins pèrdua de Cuba)

-Expansió fins el 1860-Crisi dels 60 (guerra de secessió americana)-Recuperació i expansió durantla Restauració (fins pèrdua de Cuba)

Berguedana, selfactinaBerguedana, selfactina

1833, Bonaplata1840, “Vapor Vell” a Sants1849, “Espanya Industrial”

1833, Bonaplata1840, “Vapor Vell” a Sants1849, “Espanya Industrial”

Tenia uns problemesTenia uns problemesManquen matèries primeres (cotó)Manquen fonts d’energia (carbó)Dèbil mercat interior (poca demanda)

Manquen matèries primeres (cotó)Manquen fonts d’energia (carbó)Dèbil mercat interior (poca demanda)

Endarreriment del procés industrial espanyol

Endarreriment del procés industrial espanyol

Indústria tèxtil catalanaIndústria tèxtil catalana

Excessiu proteccionisme Excessiu proteccionisme

Transports deficientsTransports deficients

ProteccionismeProteccionisme

Obertura comerç americà (Carles III)Obertura comerç americà (Carles III)

Però hi hagué una excepció...

4- Transformacions INDUSTRIALS4- Transformacions INDUSTRIALS

L’aparició de les colònies industrialsL’aparició de les colònies industrials

antecedentsantecedents

Això exigia

Mercat espanyol pobreMercat espanyol pobre

Males comunicacionsMales comunicacions

A causa de

Escassetat de capitals(poca innovació)Escassetat de capitals(poca innovació)

4

Indústria siderúrgica bascaIndústria siderúrgica basca

i

Xarxa manufacturera (Indianes, fargues..Xarxa manufacturera (Indianes, fargues..

Modernització agricultura aporta capital inicialModernització agricultura aporta capital inicial

Creixement demogràfic (mà d’obra)Creixement demogràfic (mà d’obra)

La creació dels vapors. Importació de carbó.La creació dels vapors. Importació de carbó.

Innovació tecnològicaInnovació tecnològica

etapesetapes


Selectivitat: Opció B, exercici 2

Uniformització de pesos, mesures i monedesUniformització de pesos, mesures i monedes

Altres sectorsAltres sectors

El ferrocarrili la indústriamecànica

El ferrocarrili la indústriamecànica

La mineriaLa mineria

Llei de ferrocarrils (1855)“La Maquinista, Terrestre i Marítima”, 1855 La baixa rendibilitat del ferrocarril provoca la crisi de 1866

Llei de ferrocarrils (1855)“La Maquinista, Terrestre i Marítima”, 1855 La baixa rendibilitat del ferrocarril provoca la crisi de 1866

Desamortitzacions del subsòl (permet l’entrada de capital estranger)Coure, mercuri, plom... (exportació)

Desamortitzacions del subsòl (permet l’entrada de capital estranger)Coure, mercuri, plom... (exportació)

1874, Banc d’Espanya (monopoli de l’emissió de moneda: pesseta, 1869)

5

La siderúrgia bascaLa siderúrgia basca

-Es beneficia de la política proteccionista-Matèria primera excel·lent (ferro) s’intercanvia amb carbó anglès-Altos Hornos de Bilbao (1882) Altos Hornos de Vizcaya (1902)

-Es beneficia de la política proteccionista-Matèria primera excel·lent (ferro) s’intercanvia amb carbó anglès-Altos Hornos de Bilbao (1882) Altos Hornos de Vizcaya (1902)

4- Transformacions INDUSTRIALS4- Transformacions INDUSTRIALS


Creació d’un mercat comú espanyolCreació d’un mercat comú espanyol

Entre 1837 i 1892

Xarxa comercial i de transportXarxa comercial i de transportComunicacions Correus, 1850Telègraf, 1852Correus, 1850Telègraf, 1852

Classes popularsClasses populars

Petits propietaris de terresPetits propietaris de terres

Comerciants,petits productorsComerciants,petits productors

5- Transformacions socials: Les Classes 5- Transformacions socials: Les Classes

Classes altesClasses altes

Noblesa

Burgesia terratinent

Burgesia industrial

Classes mitjanesClasses mitjanes

Jornalers o proletariat rural

Classes baixes urbanes

Servei domèsticOficis artesanalsProletariat industrial

Servei domèsticOficis artesanalsProletariat industrial

Perd privilegis senyorialsi fiscalsManté poder econòmic i polític

Perd privilegis senyorialsi fiscalsManté poder econòmic i polític

Latifundista (desamortitzacions)i financera

Latifundista (desamortitzacions)i financera

Conservadora i proteccionistaCatalunya i País Basc

Conservadora i proteccionistaCatalunya i País Basc

Grup heterogeni amb poc poder (perjudicat pelsufragi restringit)

Grup heterogeni amb poc poder (perjudicat pelsufragi restringit)

Burgesia urbana

Arrendataris

Funcionaris públics

Professions liberals

Poca estabilitat professionalPoca estabilitat professional

Advocats, metges...Advocats, metges...

6


Completa amb el llibreCompleta amb el llibre

Completa amb el llibreCompleta amb el llibre

La condició de la dona La condició de la dona

6- Transformacions socials: La condició de la dona6- Transformacions socials: La condició de la dona

Funció natural d’esposa i mareFunció natural d’esposa i mare Àmbit domèstic

A les classes baixes també es treballa a la fàbrica o es fa feina a domicili(doble jornada laboral)

A les classes baixes també es treballa a la fàbrica o es fa feina a domicili(doble jornada laboral)

Salaris més baixosSalaris més baixos

Discriminació legal Discriminació legal

Sense moviment feminista a Espanya del XIXSense moviment feminista a Espanya del XIXLluita reivindicativaLluita reivindicativa

Dret a una educació femenina digna(Concepción Arenal, Emilia Pardo Bazán)Dret a una educació femenina digna(Concepción Arenal, Emilia Pardo Bazán)

A les classes treballadoresMillorar les condicions laborals(Teresa Claramunt, anarquisme)Millorar les condicions laborals(Teresa Claramunt, anarquisme)

Es caracteritzava per ser Circumscrit a un

Sense dret al votJurídicament sotmeses a l’home(en totes les decisions)

Sense dret al votJurídicament sotmeses a l’home(en totes les decisions)

provoca

malgrat

Encara que

Però amb

Doc. 20

7


La consolidació del moviment obrer La consolidació del moviment obrer

7- Transformacions socials: El Moviment Obrer7- Transformacions socials: El Moviment Obrer

A) Antecedents: inicis del moviment obrerA) Antecedents: inicis del moviment obrer

Reivindicacions laborals i econòmiquesReivindicacions laborals i econòmiquesDret d’associació imanteniment del souDret d’associació imanteniment del sou

Les dures condicions de vida i de treballLes dures condicions de vida i de treball

Associacions d’ajuda mútua (1840, Societat de Protecció Mútua deTeixidors de Cotó de Barcelona)Associacions d’ajuda mútua (1840, Societat de Protecció Mútua deTeixidors de Cotó de Barcelona)

Socialisme UtòpicSocialisme Utòpic

Entre 1830 i 1868 es donen les primeres Basades en el

8

A causa de

I es creen lesprimeres

Sota la influència del

Etienne Cabet “Viatge a Icària”Narcís Monturiol Anselm Clavé

Etienne Cabet “Viatge a Icària”Narcís Monturiol Anselm Clavé


Selectivitat: opció B, exercici 2

B) Durant el sexenni revolucionari 1868-1874B) Durant el sexenni revolucionari 1868-1874

Legalització d’organitzacions obreresLegalització d’organitzacions obreres

Sota la influència de l’AIT (1a Internacional)

1870.- Federació Regional Espanyola de l’AIT1870.- Federació Regional Espanyola de l’AIT

domini dels anarquistes i expulsió dels marxistes domini dels anarquistes i expulsió dels marxistes

S’aconsegueix la

Basades en el

9

Republicanisme federalRepublicanisme federalSocialismeSocialisme

i en el

Partit Republicà Democràtic FederalPartit Republicà Democràtic Federal

Sindicat: Tres Classes de VaporSindicat: Tres Classes de Vapor

La divisió ideològica provoca

Catalunya, Andalusia, País Valencià, AragóCatalunya, Andalusia, País Valencià, Aragó

Madrid, BilbaoSantander, AstúriesMadrid, BilbaoSantander, Astúries

7- Transformacions socials: El Moviment Obrer7- Transformacions socials: El Moviment Obrer


Selectivitat: opció A, exercici 1 Selectivitat: opció B, exercici 2

Anarcocomunista

Anarcocol·lectivista

Durant la Restauració 1874-1900Durant la Restauració 1874-1900

La consolidació del moviment obrer (Restauració 1875-1898)La consolidació del moviment obrer (Restauració 1875-1898)7

Socialisme marxista Socialisme marxista 1888.- PSOE (partit oficial)UGT (sindicat socialista)

1888.- PSOE (partit oficial)UGT (sindicat socialista)

“Cases del poble”, 2a Internacional,Jornada laboral de les 8 hores. L’anarquismeL’anarquisme

1881.- Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE)1881.- Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE)

Destaquem dues tendències

(Bakuninistes- acció sindical)

(Kropotkin, Malatesta)

Terrorisme anarquista a Catalunya i Andalusia (1880-1900)Terrorisme anarquista a Catalunya i Andalusia (1880-1900)

Això comporta una Repressió indiscriminadaRepressió indiscriminada Processos de MontjuïcProcessos de Montjuïc

Clandestinitat del moviment obrer en els primers anys

provoca

“Propaganda pel fet”“Acció directa”“Propaganda pel fet”“Acció directa”

Atemptats: Martínez Campos, Liceu, Corpus,Assassinat de Cánovas del Castillo (1897)

Atemptats: Martínez Campos, Liceu, Corpus,Assassinat de Cánovas del Castillo (1897)

MarxMarx

Pablo IglesiasPablo Iglesias

BakuninBakunin MalatestaMalatesta

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1800 1900

Regne UnitItàliaEspanyaFrança

Estats

Població(milions)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Gra

n B

reta

ny

a

Su

ïssa

Bè

lgic

a

Ale

ma

ny

a

Fra

nça

Esp

an

ya

Pa

ïso

s B

aix

os

Àu

stri

a

No

rue

ga

Grè

cia

Ità

lia

Rú

ssia

Po

rtu

ga

l

Producció per càpita de filats de cotó 1882

L’anarquisme durant la Restauració

“L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.”

Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898”dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979

Les colònies industrialsLes colònies industrials

Ús de l’aigua com a font d’energiaÚs de l’aigua com a font d’energia

Per al funcionament de la roda hidràulica i la turbina

Salts d’aigua aïllats dels nuclis urbans

cal

Construcció d’habitatges i serveis bàsicscal

A partir de 1860, expansió de les colòniesA partir de 1860, expansió de les colòniesTer i Llobregat

A causa de Manca de carbó catalàAbundant mà d’obraObres d’infraestructura barates

Legislació sobre aigües adequada

Els espais d’una colòniaEls espais d’una colònia

Espais productius (fàbrica, tallers, magatzems, oficines, canals i resclosa)

Espais de residència i serveis (habitatges, botigues, cafè, casino, fonda, teatre, cinema, escoles, horts, galliners...)Espai de domini (Casa propietari, església...)

4- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX 1- ETAPES...

Documents

Transcript of 4- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS al segle XIX 1- ETAPES...