Les Transformacions econòmiques durant el segle XIX

41
HISTORIA DE ESPAÑA TEMA 10 RECURSOS INTERNET PRESENTACIÓN Santillana INICIO SALIR SALIR AN TER IO R AN TER IO R 1 0 Les transformacions econòmiques durant el segle XIX PARA COMENZAR PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET

description

Presentació amb esquemes i documents relatius a l'evolució econòmica d'Espanya durant el segle XIX elaborats per l'editorial Santillana.

Transcript of Les Transformacions econòmiques durant el segle XIX

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

10 Les transformacions econòmiques durant el segle XIX

PARA COMENZAR

PRESENTACIÓN

RECURSOS

INTERNET

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Per començar

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Per començar

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

INTRODUCCIÓLa societat de l'Espanya del seglo XIX ha sigut caracteritzada com una

societat dual en què convivien dos mons molt diferenciats:

•Un immens interior agrari amb formes de vida i subsistència molt

retardades.

•Unes poques zones industrialitzades on s'obria a poc a poc pas una

societat moderna. Estes zones s'ubicaven preferentment en la perifèria,

amb l'excepció de Madrid.

En general, ens trobem davant d'una societat en què pobresa està molt

estesa. Les baixíssimes rendes de la major part de la població impedien el

consum i l'estalvi, dificultant el desenrotllament industrial i la modernització

social.

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

1.- Les transformacions agràries

2.- Industria i minería

Índex

3.- Comerç

5.- La banca i el sistema monetari

6.- El paper de l’Estat i de l’empresa en l’economia

4.- Comunicacions

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

1.- Les transformacions agràries

L'agricultura durant el segle XIX continuava sent la principal activitat econòmica. La supremacia sobre les altres activitats econòmiques esta ratificada amb les dates següents:

•Al finalitzar el segle dues terceres parts de la població activa estava ocupada en treballs agrícoles.

•L'agricultura generava més de la mitat de renda nacional.

•Un gran percentatge de les exportacions eren productes agrícoles.

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

No va millorar la seua explotació, però va permetre posar en cultiu gran quantitat de terres abandonades, augmentant la producció

No va millorar la seua explotació, però va permetre posar en cultiu gran quantitat de terres abandonades, augmentant la producció

-Tercera etapa: Les de Madoz en 1855 sobre els bens municipals i comunals-Tercera etapa: Les de Madoz en 1855 sobre els bens municipals i comunals

-Segona etapa: Les de Mendizábal en 1836 sobre els bens del clergat regular-Segona etapa: Les de Mendizábal en 1836 sobre els bens del clergat regular

La desamortització: una falsa reforma agrària

1.- Les transformacions agràries

Les Desamortitzacions del segle XIX que van nacionaltizar els bens de l’Eglésia o de los municipis per vendre-los després en pública subasta van afectar a més de la mitat de les terres cultivables. Encara que hi ha qui les considera una reforma agrària liberal realment tenien l’objectiu de sanejar l’hisenda pública.

Etapes de la legislació desamortitzadora

- Primera etapa: Les de Godoy en 1798; les de las Corts de Càdis en 1813; les del trienni liberal en 1820. Van afectar a bens de l’Eglésia- Primera etapa: Les de Godoy en 1798; les de las Corts de Càdis en 1813; les del trienni liberal en 1820. Van afectar a bens de l’Eglésia

Fer front a la guerra carlinaCrear un grup social de recolzament a Isabel II

Amb l’objectiu de

Conseqüències

Va incrementar el nombre de grans propietaris (els compradors van ser gent adinerada)

Va incrementar el nombre de grans propietaris (els compradors van ser gent adinerada)

Els grans perdedors van ser els camperols, l’Eglésia, els municipis i el patrimoni històric-artístic

Els grans perdedors van ser els camperols, l’Eglésia, els municipis i el patrimoni històric-artístic

DOC. 7

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

DOC. 2DOC. 2

La desamortització de Mendizábal

DOC. 3DOC. 3

La desamortització de Madoz

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

S’aplicaren polítiques proteccionistes: l’aranzel de 1891 va intentar protegir el blat espanyol més car davant la crisi.S’aplicaren polítiques proteccionistes: l’aranzel de 1891 va intentar protegir el blat espanyol més car davant la crisi.

La producció va augmentar de forma moderada fins l’últim quart de segle. La base era la tradicional tríada (blat, oliva i raïm). Altres cultius, en especial fruites i verdures, més rendibles, van anar creixent en importància durant les últimes dècades del segle, però a l'acabar este només ocupaven el 8 per 100 de superfície.

La producció va augmentar de forma moderada fins l’últim quart de segle. La base era la tradicional tríada (blat, oliva i raïm). Altres cultius, en especial fruites i verdures, més rendibles, van anar creixent en importància durant les últimes dècades del segle, però a l'acabar este només ocupaven el 8 per 100 de superfície.

Evolució de l’agriculturaEvolució de l’agricultura

Les desamortitzacions van afectar a més de 10 milions d’hectàrees, la qual cosa suposava la mitat de les terres conreades.Les desamortitzacions van afectar a més de 10 milions d’hectàrees, la qual cosa suposava la mitat de les terres conreades.

1.- Les transformacions agràries

Aportació de l’agricultura al creixement econòmic: la fallida revolució agrícolaAportació de l’agricultura al creixement econòmic: la fallida revolució agrícola

La producció de blat no bastava per cobrir la demanda (eren frequents les crisi de subsistència) i, a pesar del proteccionisme, va ser necessari importar.La producció de blat no bastava per cobrir la demanda (eren frequents les crisi de subsistència) i, a pesar del proteccionisme, va ser necessari importar.

Va ser un sector clau, però poc dinàmic (amb nivells de consum i de productivitat molt baixos) i amb un endarreriment tècnic molt important.Va ser un sector clau, però poc dinàmic (amb nivells de consum i de productivitat molt baixos) i amb un endarreriment tècnic molt important.

DOC. 5

L’estancament agrícola va ser una de las causes de l ‘endarreriment de l’economía espanyola durant el segle XIX:-L’agricultura no va ser el motor d’arrastre per a la indústria: no va crear demanda en la indústria (productes siderúrgics, químics ni de consum).-No va aportar capital de forma notable a la indústria.-No va haver-hi transferència de població significativa des del camp a la indústria.

L’estancament agrícola va ser una de las causes de l ‘endarreriment de l’economía espanyola durant el segle XIX:-L’agricultura no va ser el motor d’arrastre per a la indústria: no va crear demanda en la indústria (productes siderúrgics, químics ni de consum).-No va aportar capital de forma notable a la indústria.-No va haver-hi transferència de població significativa des del camp a la indústria.

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

DOC. 4DOC. 4

La reforma agrària liberal

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

La indústria tèxtil La indústria tèxtil

La industrialització del segle XIX en Espanya va ser un fracàs. Soles en Cataluña es va arribar un nivell de desenvolupament industrial equiparable a altres regions industrials europees

2.- Indústria i mineria

El sector del cotó

Catalunya va ser el centre d’aquesta activitat fabril-Tradició manufacturera i comercial del segle XVIII-Polítiques proteccionistes

A causa de

Es va introduir la mecanització

-Mulas (mule jenny) moguda per rodes hidràuliques o màquines de vapor-Selfactines (màquines de filar)

La falta de carbó va provocar el desenvolupament de les colònies tèxtils, que aprofitaven la força hidráulica dels rius: Llobregat, Serpis

La resta dels sectors tèxtils

La indústria llanera (tradicional en Castella i Lleó, la mecanitzada en Tarrasa i Sabadell). La indústria de la seda (Granada, València i Murcia) a finals del segle XIX va traslladar la producció a Catalunya

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

DOC. 11DOC. 11

Procés de mecanització del sector tèxtil

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

CARACTERÍSTIQUES DE L’INDÚSTRIA TÈXTIL CATALANA

• La indústria tèxtil cotonera va actuar com motor dinamitzador de la industrialització regional.

• Factors:– Exitència d'una indústria tèxtil anterior (S. XVIII)– La iniciativa empresarial de la burgesia catalana en renovació

constant.– La protecció aranzelària va permetre vendre la producció al

mercat nacional sense la competència britànica.

• Localització: els nuclis industrials es van concentrar al voltant de Sabadell i Tarrassa situades a prop de Barcelona i tenien a la seua disposició: abundant mà d'obra, disponibilitat d'energia recursos comercials i financers i el port de Barcelona.

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

COLÒNIES DE PUIG-REIG

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

2.- Indústria siderúrgica i mineria: antecedents

La indústria siderúrgica està condicionada per les matèries primes (ferro i carbó) i per la demanda de productes sidero-metal.lúrgiques.

Espanya disposava de gran riquesa mineral però hi havia un estancament del sector degut a:

Inexistència de carbó de qualitatAbsència de demanda per l’endarreriment econòmicFalta de capitals i tecnologies per l’explotació.Excesiva intervenció de l’Estat; frenava la inversió estrangera.

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

El carbó va ser la font d'energia bàsica de la revolució industrial. A Espanya l'escassetat de recursos energètics va obstaculitzar la industrialització. Les jaciments de carbó estan ubicats en el nord (Astúries i Lleó) i en el sud (Ciudad Real i Còrdova) però presenten greus problemes (és car, escàs i roín), que acabaven deixant el preu del carbó espanyol per damunt del preu del carbó anglés.

Al contrari, Espanya disposava de grans recursos miners (ferro, coure, plom, mercuri i zinc). No obstant això la seua explotació va romandre estancada fins a finals del segle XIX per falta de capital, de demanda i de coneixements tècnics.

2.- Indústria siderúrgica i mineria

MINERIA

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Mineria, sectors industrials i distribució geogràfica

DOC. 13 y 14DOC. 13 y 14

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

2.- Indústria i mineria

-Llei de Bases sobre Mines, 1868-Reforma arancelaria de Figuerola .1869 : elimina els aranzels a les matèries primeres-«Desamortització» del subsòl (privatització de las explotacions)

DOC. 12

SIDERÚRGIA

La siderúrgia va travessar tres etapes:

•Etapa andalusa (fins la dècada dels 60): utilitzaven carbó vegetal i està vinculada a la producció de ferro per abastir les necessitats de les guerres carlines: les factories de La Concepción en Marbella i La Constancia en Málaga.•Etapa asturiana (anys 70 i 80) al voltant e les conques carboníferes de Mieres i Langreo: Alts Forns en Mieres i la Sociedad Metalúrgica Duro i Cía en La Felguera.•Etapa biscaïna (a partir de la Restauració): aparició de l'empresa Alts Forns de Biscaia i el desenvolupament de l'eix Cardiff-Bilbao (intercanvi de carbó per ferro).

La mineria va viure un estancament pels motius abans indicats, però, no obstant aixó, es poden distingir dues etapes:

Etapa d’estancament pel proteccionisme de la llei de mines de 1825.Etapa d’expansió a partir del sexenni revolucionàri:

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

La legislació (llei de mines de 1825) que establia el Domini de la Corona (en 1839 el domini passa a l'estat) sobre estos recursos va frenar la iniciativa privada. La llei de Bases sobre Mines de 1868 per la que es concedia més seguretat als concessionaris de l'explotació de les mines, va provocar l'interés de capital estranger (empreses angleses, belgues i franceses) i la demanda internacional el que va desencadenar en, en l'últim quart del segle XIX, una autèntica febra minera.Algunes de les empreses que s’hi van instalar:

Rothschild en AlmadénTharsis Sulphur

Llei de Bases de mines (1868)Llei de Bases de mines (1868)

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Altres activitats indústrials

-Els molins (Moldre gra, fabricar paper…): Banyeres de Mariola, Alcoi-Indústries derivades de l’explotació agrària (oli d’oliva, aguardents i vins…)-Indústria mecànica (la Maquinista Terrestre i Marítima, drassanes Euskalduna…)

-Els molins (Moldre gra, fabricar paper…): Banyeres de Mariola, Alcoi-Indústries derivades de l’explotació agrària (oli d’oliva, aguardents i vins…)-Indústria mecànica (la Maquinista Terrestre i Marítima, drassanes Euskalduna…)

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

El comerç interior El comerç interior

Va tindre dificultats per desenvolupar-se a causa d’obstàcles naturals i fiscals:•Deficients comunicacions•Sistema d’ aranzels i drets de portes, entre provincies i entre el camp i la ciutat

3.- Comerç

La liberalització del mercat va començar en las Corts de Càdis (llibertat d’indústria, treball i comerç) i va continuar en els periodes liberals (supressió dels gremis, abolició dels drets de pas…)

Altres mesures per unificar el mercat:•Adopció del sistema mètric decimal•Unificació de pesos i mesures•Un nou sistema monetari•La creació de la xarxa de ferrocarrils per facilitar les comunicacions.•Es va modernitzar el sistema de correus i es va introduir el telègraf

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

El comerç exterior El comerç exterior

Es poden distingir dues etapes relacionades amb la pèrdua de les colònies americanes en 1824 i el monopoli comercial:Fins eixe moment Espanya monopolitzava el comerç amb Amèrica (venia els seus productes i els d'Europa).A partir d'eixe moment es va ressentir fins a la segona mitat del segle XIX que va ser d'expansió, i sempre sota els efectes de la conjuntura exterior (pèrdua de les colònies, fil·loxera…).

El proteccionisme i l'escassa demanda del mercat intern incitaren a alguns sectors a l'exportació.

Va mantindre sempre un caràcter primari del comerç exterior espanyol (minerals i vi), especialment dirigit al Regne Unit i França.

DOC. 15

Proteccionisme davant liberalismeProteccionisme davant liberalismeAl llarg del segle la política comercial espanyola va oscil·lar entre les mesures proteccionistes i les lliurecanvistes.

El proteccionisme consistia en la imposició d'aranzels o la prohibició d'importar determinats productes. El defensaven els fabricants de cotó catalans, els productors castellans de cereals i els industrials siderúrgics bascos.

El lliurecanvisme: els grups socials estaven menys definits, però entre ells estaven els comerciants i les companyes ferroviàries.

Després de la “Gloriosa” es va aplicar “l'aranzel Figuerola” que es va considerar lliurecanvista ja que, encara que no eliminava els aranzels els rebaixarien progressivament.Durant la Restauració es tornà al proteccionisme.

DOC. 8

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Principals exportacions de productes espanyols

DOC. 15DOC. 15

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Conreu i exportació de taronges a mitjan segle XIX

ANTERIORANTERIOR

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Exposició de maquinària agrícola a Valencia, 1880

ANTERIORANTERIOR

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Els mitjans de transport Els mitjans de transport

4.- Comunicacions

Carreteres i camins

La major part de la xarxa viaria era deficient

Es van substituir els mitjans tradicionals de transport (Cavalleries per carruatges) i es va reduir la duració dels viatges

Transport marítim

Va millorar a causa de

-La millora i ampliació dels ports-El perfeccionament de la navegació a vela-La introducció, a finals de segle, de la navegació a vapor

-La millora i ampliació dels ports-El perfeccionament de la navegació a vela-La introducció, a finals de segle, de la navegació a vapor

Transport ferroviari

El primer projecte va ser la línia Barcelona-Mataró

En 1855 es va aprobar la Llei de Ferrocarrils, amb un traçat centralitzat i amb un ample de vía superior al dels països veïns

-Ajudes estatals i inversions estrangeres (franceses)Es va construir amb

gran rapidesa

DOC. 18

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Mapa de la xarxa de carreteres i camins

DOC. 19DOC. 19

. .

DOC. 21DOC. 21

Gràfiques de l’augment de ferrocarrils i vaixells de ferro

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

El sistema bancari espanyol El sistema bancari espanyol

En 1782 es va crear el primer banc espanyol: Banc de San Carlos. Posteriorment es van crear el Banc Nacional de San Fernando (1829) i el Banc d’Isabel II (1844)

Capitals i sistema monetari Capitals i sistema monetari

5.- La banca i el sistema monetari

En 1848 i 1864 es va implantar un sistema bimetalista (or-plata)

Després de varies fusions, en 1856 es va crear el Banc d’Espanya, i es va completar l’entramat financer espanyol del segle XIX

Únic emisor de billets (Fàbrica Nacional de la moneda. 1893)

En 1869 es va implantar la peseta (cuatro reales) com unidat monetària (19 octubre de 1868)El balanç del segle presentava aquestos trets bàsics:

El Banc d'Espanya exercia una posició de domini davant la banca privadaLa banca va funcionar com prestador de l'Estat .El patró plata va acabar sent un patró fiduciari en 1870 (no basat en reserves autèntiques de metall): era una excepció quan estava imposant-se el patró or.

El Banc d'Espanya exercia una posició de domini davant la banca privadaLa banca va funcionar com prestador de l'Estat .El patró plata va acabar sent un patró fiduciari en 1870 (no basat en reserves autèntiques de metall): era una excepció quan estava imposant-se el patró or.

Creació del Banc Hispano Americano amb els capitals repatriats després del desastre colonial.

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

DOC. 24DOC. 24

. .

Reforma tributària Mon-SantillánDistribució del capital financer espanyol

DOC. 25DOC. 25

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Empresa i mentalitat empresarialEmpresa i mentalitat empresarial

-Es van simplificar els impostos: directes (contribució territorial, industrial i de comerç) i indirectes (consums)-Es van establir els pressupostos generals de l’Estat-Es van adoptar mesures per reduir el deute públic

-Es van simplificar els impostos: directes (contribució territorial, industrial i de comerç) i indirectes (consums)-Es van establir els pressupostos generals de l’Estat-Es van adoptar mesures per reduir el deute públic

Hisenda i polítiques econòmiques Hisenda i polítiques econòmiques

6.- El paper de l'estat i de l'empresa en l'economia

A principis del segle XIX existia una escassa eficàcia del sistema de recaptació, gran varietat d'impostos i exempcions fiscals a les classes privilegiades (noblesa i clergat)

Amb la reforma fiscal de 1845 (Mon-Santillán) es va iniciar la modernització de l’Hisenda

DOC. 27

DOC. 25

La major part de les empreses i tecnologia eren estrangeres (especialment franceses)

En l'agricultura predominava la mentalitat conservadora i poc innovadora dels sectors productius espanyols (en els vins (Osborne) i l'oli el domini era de capital estranger)

En la minería predominava el capital estranger (anglés, francés, belga i alemany)

L'actitud de l'empresariat espanyol va estar, en general, llastada per una mentalitat conservadora, poc propícia a la innovació i sempre a la defensiva davant dels possibles riscos de la inversió.

L'actitud de l'empresariat espanyol va estar, en general, llastada per una mentalitat conservadora, poc propícia a la innovació i sempre a la defensiva davant dels possibles riscos de la inversió.

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Cuadro cronológicoCuadro cronológico

Recursos

La desamortización de MadozLa desamortización de Madoz

Desamortización de edificiosDesamortización de edificios

Rendimientos agrícolas en varios países europeosRendimientos agrícolas en varios países europeos

Volumen total de las ventas de bienes desamortizadosVolumen total de las ventas de bienes desamortizados

Proceso de mecanización del sector textilProceso de mecanización del sector textil

La dependencia del carbónLa dependencia del carbón

Mapas europeos, en los años 1919 y 1939Mapas europeos, en los años 1919 y 1939

La Ley General de FerrocarrilesLa Ley General de Ferrocarriles

Minería, sectores industriales y distribución geográficaMinería, sectores industriales y distribución geográfica

Principales exportaciones de productos españolesPrincipales exportaciones de productos españoles

Demanda de protección estatal a la industria españolaDemanda de protección estatal a la industria española

Mapa económico de Europa en 1850Mapa económico de Europa en 1850

La desamortización de MendizábalLa desamortización de Mendizábal

La reforma agraria liberalLa reforma agraria liberal

Mapa de la red de carreteras y caminosMapa de la red de carreteras y caminos

Gráficas del aumento de ferrocarriles y buques de hierroGráficas del aumento de ferrocarriles y buques de hierro

Primeros bancos españolesPrimeros bancos españoles

Entramado financiero español tras la ley de 1856Entramado financiero español tras la ley de 1856

Reforma tributaria Mon-SantillánReforma tributaria Mon-Santillán

Distribución del capital financiero españolDistribución del capital financiero español

El déficit crónico de la HaciendaEl déficit crónico de la Hacienda

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Internet

Seguir

La reforma agraria liberalLa reforma agraria liberal IR A ESTA WEBIR A ESTA WEB

IR A ESTA WEBIR A ESTA WEB

IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBLa agricultura y la industria del reinado de Fernando VII

La agricultura y la industria del reinado de Fernando VII

vídeoss (economía del siglo XIX…)

vídeoss (economía del siglo XIX…)

IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBTexto: La desamortizaciónTexto: La desamortización

IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBEconomía en el reinado de Isabel II

Economía en el reinado de Isabel II

IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBEconomía en la RestauraciónEconomía en la Restauración

Inicio de la revolución industrial

Inicio de la revolución industrial

IR A ESTA WEBIR A ESTA WEB

Economía y sociedad en la Restauración

Economía y sociedad en la Restauración

IR A ESTA WEBIR A ESTA WEB

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Internet

Vídeos y animaciones

Las desamortizaciones (Artehistoria)

Minería y siderurgia españolas en el siglo XIX(Artehistoria)

Minería a finales del siglo XIX(Artehistoria)

Textos

Las desamortizacionesLas desamortizaciones IR A ESTA WEBIR A ESTA WEB

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Texto: Desamortizació d’edificis

DOC. 1DOC. 1

Deseando dar aplicación y destino útil a los diferentes edificios que han resultado vacantes por efecto de mis Reales decretos de 25 de julio y 11 de octubre último, con la ventaja posible de los acreedores del Estado, vengo en mandar en nombre de mi excelsa hija Doña Isabel II lo siguiente:1.º Todos los edificios que en esta capital fueron monasterios y conventos […], se pondrán a disposición de una junta compuesta del gobernador civil de esta provincia, del corregidor de esta corte y de tres individuos que nombraré en representación de los acreedores del Estado.2.º Esta junta propondrá para su aprobación el destino que convenga dar a cada uno de los expresados edificios según su capacidad y situación, y las obras de reforma, demolición y construcción que sean necesarios para llegar a tener:I. Cuarteles cómodos y ventilados en que pueda alojarse una guarnición de 100 hombres de infantería y 20 de caballería. II. Hospitales y cárceles.III. Nuevas calles y ensanche de las actuales.IV. Plazas y mercados de nueva planta […].4.º Apreciados los edificios, terrenos y materiales, y considerados los capitales a que ascienden, se dará cuenta a las Cortes para que acuerden el modo y forma de verificar el pago de la parte empleada en beneficio del Estado, y en utilidad especial de la villa de Madrid; vendiéndose por la junta los que deban enajenarse a particulares en los términos que se fije.

Real Decreto sobre el destino de los edificios de las comunidades religiosas, Gaceta de Madrid, 26 de enero de 1836

Deseando dar aplicación y destino útil a los diferentes edificios que han resultado vacantes por efecto de mis Reales decretos de 25 de julio y 11 de octubre último, con la ventaja posible de los acreedores del Estado, vengo en mandar en nombre de mi excelsa hija Doña Isabel II lo siguiente:1.º Todos los edificios que en esta capital fueron monasterios y conventos […], se pondrán a disposición de una junta compuesta del gobernador civil de esta provincia, del corregidor de esta corte y de tres individuos que nombraré en representación de los acreedores del Estado.2.º Esta junta propondrá para su aprobación el destino que convenga dar a cada uno de los expresados edificios según su capacidad y situación, y las obras de reforma, demolición y construcción que sean necesarios para llegar a tener:I. Cuarteles cómodos y ventilados en que pueda alojarse una guarnición de 100 hombres de infantería y 20 de caballería. II. Hospitales y cárceles.III. Nuevas calles y ensanche de las actuales.IV. Plazas y mercados de nueva planta […].4.º Apreciados los edificios, terrenos y materiales, y considerados los capitales a que ascienden, se dará cuenta a las Cortes para que acuerden el modo y forma de verificar el pago de la parte empleada en beneficio del Estado, y en utilidad especial de la villa de Madrid; vendiéndose por la junta los que deban enajenarse a particulares en los términos que se fije.

Real Decreto sobre el destino de los edificios de las comunidades religiosas, Gaceta de Madrid, 26 de enero de 1836

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Texto: Demanda de protección estatal a la industria española

DOC. 8 DOC. 8

Sin citar los ejemplos vivos de Ia Holanda y Ia Inglaterra, que sin suelo la una, y con mal suelo y clima la otra, prosperan prodigiosamente a favor del incremento que tomó su industria, bastará recordar que esta centuplica a veces el valor de las materias primeras, y que empleando y ocupando al mismo tiempo la infancia tierna, el sexo débil, la vejez cansada, difunde y generaliza la abundancia, fuente de todos los bienes sociales.Considerada bajo este punto de vista, la industria reclama una protección más eficaz todavía que la agricultura, puesto que es mucho más útil que se compre cáñamo en rama en los mercados del Báltico o en los del Adriático, que después, convertido en lonas, se venda en las costas de Berbería o en las escalas de Levante, que no coger el lino en nuestro suelo, y tener que ir en busca de lienzos a las bocas del Escalda o del Elba. Las medidas generales de protección de la industria pertenecen al gobierno superior […].Entre tanto que con presencia de aquellos datos se dictan [normas de protección para la industria], deben los subdelegados de Fomento generalizar el conocimiento de las máquinas y métodos que se hayan inventado e inventen en toda Europa, y de que el Diario de la Administración los instruirá oportunamente, deben promover la enseñanza de la geometría y el dibujo con aplicación a las artes; deben visitar las manufacturas, y sembrar en una esperanzas, derramar en otra consuelos, alentar aquí con el elogio, estimular allí con la censura, halagar más allá con la remoción de todas las trabas; deben, en fin, popularizar la industria, como el medio más expedito y seguro de generalizar sus beneficios […].

JAVIER DE BURGOS, Real decreto para el establecimiento

de Subdelegaciones de Fomento, 1833

Sin citar los ejemplos vivos de Ia Holanda y Ia Inglaterra, que sin suelo la una, y con mal suelo y clima la otra, prosperan prodigiosamente a favor del incremento que tomó su industria, bastará recordar que esta centuplica a veces el valor de las materias primeras, y que empleando y ocupando al mismo tiempo la infancia tierna, el sexo débil, la vejez cansada, difunde y generaliza la abundancia, fuente de todos los bienes sociales.Considerada bajo este punto de vista, la industria reclama una protección más eficaz todavía que la agricultura, puesto que es mucho más útil que se compre cáñamo en rama en los mercados del Báltico o en los del Adriático, que después, convertido en lonas, se venda en las costas de Berbería o en las escalas de Levante, que no coger el lino en nuestro suelo, y tener que ir en busca de lienzos a las bocas del Escalda o del Elba. Las medidas generales de protección de la industria pertenecen al gobierno superior […].Entre tanto que con presencia de aquellos datos se dictan [normas de protección para la industria], deben los subdelegados de Fomento generalizar el conocimiento de las máquinas y métodos que se hayan inventado e inventen en toda Europa, y de que el Diario de la Administración los instruirá oportunamente, deben promover la enseñanza de la geometría y el dibujo con aplicación a las artes; deben visitar las manufacturas, y sembrar en una esperanzas, derramar en otra consuelos, alentar aquí con el elogio, estimular allí con la censura, halagar más allá con la remoción de todas las trabas; deben, en fin, popularizar la industria, como el medio más expedito y seguro de generalizar sus beneficios […].

JAVIER DE BURGOS, Real decreto para el establecimiento

de Subdelegaciones de Fomento, 1833

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

La dependencia del carbó

DOC. 12DOC. 12

El carbón de piedra, esa materia que con notoria puntualidad ha sido llamado oro negro de nuestro siglo, ese pan de la industria sin el cual no se alimenta el vapor, que es el agente de la fabricación y de la locomoción terrestre y marítima, nos viene de Inglaterra avalorado como artículo que no tiene competencia en el mercado.Hasta hace muy pocos años nadie se había apercibido de que un pueblo que no explote fácilmente carbones propios, carece de la independencia necesaria para asegurar la vida de su industria y de su comercio. El día en que la nación que nos surte de ese precioso mineral se indisponga con España, o no pueda desprenderse como ahora del sobrante de su riqueza carbonífera, nuestras fábricas tendrán que paralizar sus trabajos, nuestros buques se verán precisados a permanecer dentro de los puertos, y millares innumerables de familias se verán en la mayor miseria, amenazando a la nación con uno de esos cataclismos terribles promovidos por la necesidad irremediable de pan y de trabajo.

MANUEL ANGELÓN, Isabel II. Historia de la reina de España, 1860

El carbón de piedra, esa materia que con notoria puntualidad ha sido llamado oro negro de nuestro siglo, ese pan de la industria sin el cual no se alimenta el vapor, que es el agente de la fabricación y de la locomoción terrestre y marítima, nos viene de Inglaterra avalorado como artículo que no tiene competencia en el mercado.Hasta hace muy pocos años nadie se había apercibido de que un pueblo que no explote fácilmente carbones propios, carece de la independencia necesaria para asegurar la vida de su industria y de su comercio. El día en que la nación que nos surte de ese precioso mineral se indisponga con España, o no pueda desprenderse como ahora del sobrante de su riqueza carbonífera, nuestras fábricas tendrán que paralizar sus trabajos, nuestros buques se verán precisados a permanecer dentro de los puertos, y millares innumerables de familias se verán en la mayor miseria, amenazando a la nación con uno de esos cataclismos terribles promovidos por la necesidad irremediable de pan y de trabajo.

MANUEL ANGELÓN, Isabel II. Historia de la reina de España, 1860

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Texto: La Llei General de Ferrocarrils

Art. 1.° Los ferrocarriles se dividirán en líneas de servicio general y de servicio particular.Art. 2.° Entre las líneas de servicio general se clasificarán como de primer orden las que, partiendo de Madrid, terminen en las costas o fronteras del reino.Art. 3.° Todas las líneas de ferrocarriles destinadas al servicio general son del dominio público, y serán consideradas como obras de utilidad general. […]Art. 6.° Los particulares o compañías no podrán construir línea alguna, bien sea de servicio general, bien de servicio particular, si no han obtenido previamente la concesión de ella.Art. 7.° Esta concesión se otorgará siempre por una ley. […]Art. 19.° Los capitales extranjeros que se empleen en la construcción de ferrocarriles o en empréstitos para este objeto, quedan bajo la salvaguardia del Estado, y están exentos de represalias, confiscaciones o embargos por causa de guerra.Art. 20.° Se conceden desde luego a todas las empresas de ferrocarriles:I. Los terrenos de dominio público que hayan de ocupar el camino y sus dependencias.II. El beneficio de vecindad para el aprovechamiento de leña, pastos y demás de que disfrutan los vecinos de los pueblos cuyos términos abrazare la línea para los dependientes y trabajadores de las empresas, y para la manutención de los ganados […].III. La facultad de abrir canteras, recoger piedra suelta, construir hornos de cal, yeso y ladrillo, depositar materiales y establecer talleres para elaborarlos en los terrenos contiguos a la línea […].IV. La facultad exclusiva de percibir mientras dure la concesión, […] los derechos de peaje y los de transporte, sin perjuicio de los que puedan corresponder a otras empresas.Art. 46.° Podrá el Gobierno autorizar provisionalmente la constitución de compañías por acciones que tengan por objeto la construcción y explotación de los ferrocarriles […].

3 de junio de 1855

Art. 1.° Los ferrocarriles se dividirán en líneas de servicio general y de servicio particular.Art. 2.° Entre las líneas de servicio general se clasificarán como de primer orden las que, partiendo de Madrid, terminen en las costas o fronteras del reino.Art. 3.° Todas las líneas de ferrocarriles destinadas al servicio general son del dominio público, y serán consideradas como obras de utilidad general. […]Art. 6.° Los particulares o compañías no podrán construir línea alguna, bien sea de servicio general, bien de servicio particular, si no han obtenido previamente la concesión de ella.Art. 7.° Esta concesión se otorgará siempre por una ley. […]Art. 19.° Los capitales extranjeros que se empleen en la construcción de ferrocarriles o en empréstitos para este objeto, quedan bajo la salvaguardia del Estado, y están exentos de represalias, confiscaciones o embargos por causa de guerra.Art. 20.° Se conceden desde luego a todas las empresas de ferrocarriles:I. Los terrenos de dominio público que hayan de ocupar el camino y sus dependencias.II. El beneficio de vecindad para el aprovechamiento de leña, pastos y demás de que disfrutan los vecinos de los pueblos cuyos términos abrazare la línea para los dependientes y trabajadores de las empresas, y para la manutención de los ganados […].III. La facultad de abrir canteras, recoger piedra suelta, construir hornos de cal, yeso y ladrillo, depositar materiales y establecer talleres para elaborarlos en los terrenos contiguos a la línea […].IV. La facultad exclusiva de percibir mientras dure la concesión, […] los derechos de peaje y los de transporte, sin perjuicio de los que puedan corresponder a otras empresas.Art. 46.° Podrá el Gobierno autorizar provisionalmente la constitución de compañías por acciones que tengan por objeto la construcción y explotación de los ferrocarriles […].

3 de junio de 1855DOC. 18DOC. 18

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Text: Primers bancs espanyols

DOC. 22DOC. 22

. .

DOC. 23DOC. 23

Entramat financer espanyol després de la llei de 1856

Creado por Real decreto de 25 de enero de 1844 el otro establecimiento de su clase, que se tituló Banco de Isabel II, duró cuatro años, hasta que por otro Real decreto de 25 de julio de 1847 se dispuso la reunión de ambos en uno solo, bajo la denominación de Banco Español de San Fernando, el cual quedó reorganizado por la ley de 4 de mayo de 1849, constituyéndose con un capital de 200 millones en 100.000 acciones de a 2.000 reales y con la facultad de emitir billetes al portador de 500, 1.000, 2.000 y 4.000 reales hasta la cantidad de cien millones. La duración del banco está fijada en veinticinco años, que podrá prorrogarse, y se ocupa en los giros, descuentos, préstamos y demás, estándole prohibido negociar en efectos públicos. Tiene a su frente un gobernador nombrado por Su Majestad y una Junta de gobierno. Ocupa la casa de la antigua compañía de los Cinco Gremios, en la calle Atocha, bello, elegante y sólido edificio construido en 1791 para dicha compañía por el arquitecto don José Ballina, y que, vendido en pública subasta en 1845, fue adquirido por el Banco de Isabel II en la suma de 3.350.000 reales, y hoy pertenece en propiedad al de San Fernando.

RAMÓN MESONERO ROMANOS, Nuevo manual histórico-topográfico-estadístico, 1854

Creado por Real decreto de 25 de enero de 1844 el otro establecimiento de su clase, que se tituló Banco de Isabel II, duró cuatro años, hasta que por otro Real decreto de 25 de julio de 1847 se dispuso la reunión de ambos en uno solo, bajo la denominación de Banco Español de San Fernando, el cual quedó reorganizado por la ley de 4 de mayo de 1849, constituyéndose con un capital de 200 millones en 100.000 acciones de a 2.000 reales y con la facultad de emitir billetes al portador de 500, 1.000, 2.000 y 4.000 reales hasta la cantidad de cien millones. La duración del banco está fijada en veinticinco años, que podrá prorrogarse, y se ocupa en los giros, descuentos, préstamos y demás, estándole prohibido negociar en efectos públicos. Tiene a su frente un gobernador nombrado por Su Majestad y una Junta de gobierno. Ocupa la casa de la antigua compañía de los Cinco Gremios, en la calle Atocha, bello, elegante y sólido edificio construido en 1791 para dicha compañía por el arquitecto don José Ballina, y que, vendido en pública subasta en 1845, fue adquirido por el Banco de Isabel II en la suma de 3.350.000 reales, y hoy pertenece en propiedad al de San Fernando.

RAMÓN MESONERO ROMANOS, Nuevo manual histórico-topográfico-estadístico, 1854

HISTORIA DE ESPAÑATEMA 10

RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN

Santillana

INICIO

SALIRSALIRANTERIORANTERIOR

Texto: El déficit crònic de l’Hisenda

DOC. 27DOC. 27

Resulta, pues, señores, que gastamos entre [el presupuesto] ordinario y el extraordinario (que ya me haré cargo después de lo que significa esta diversidad de nombres), 2.800 millones, y que los ingresos del país son 2.200 […]. Que venga aquí el ministro de Hacienda más entendido, el estadista más afamado del mundo, y no hallará más que tres caminos: o disminuir los gastos, o aumentar los ingresos, o hacer lo uno y lo otro para venir por este medio a la igualación. El estado permanente y normal de un país no puede ser más que la nivelación de los gastos con los ingresos. Lo que entre nosotros está sucediendo puede durar cuatro, seis, ocho o diez años […].Nos hemos estado, y estamos, comiendo lo que no es nuestro; hemos vendido los bienes que eran de los pueblos, de la beneficencia, de la instrucción pública; que tenían dueño conocido (yo ahora no lo censuro ni apruebo), y el precio de esos bienes se ha aplicado al Estado, obligándose este a pagar una renta. ¿Deja esto de ser un empréstito? ¿Qué otra cosa es tomar un capital que no es del Estado y sobre ese capital pagar una renta? Esto es contraer un empréstito.¿Qué va a suceder, pues, en una nación en que se gastan 600 millones más de los que se tiene, y donde se está contrayendo una deuda perpetua; donde se ha establecido una fábrica de papel sin fin, por cuyo papel se abona un interés, donde los gastos van creciendo anualmente, mientras que los ingresos no pueden crecer en la misma progresión?

J. BRAVO MURILLO: Discurso en las Cortes, 1865

Resulta, pues, señores, que gastamos entre [el presupuesto] ordinario y el extraordinario (que ya me haré cargo después de lo que significa esta diversidad de nombres), 2.800 millones, y que los ingresos del país son 2.200 […]. Que venga aquí el ministro de Hacienda más entendido, el estadista más afamado del mundo, y no hallará más que tres caminos: o disminuir los gastos, o aumentar los ingresos, o hacer lo uno y lo otro para venir por este medio a la igualación. El estado permanente y normal de un país no puede ser más que la nivelación de los gastos con los ingresos. Lo que entre nosotros está sucediendo puede durar cuatro, seis, ocho o diez años […].Nos hemos estado, y estamos, comiendo lo que no es nuestro; hemos vendido los bienes que eran de los pueblos, de la beneficencia, de la instrucción pública; que tenían dueño conocido (yo ahora no lo censuro ni apruebo), y el precio de esos bienes se ha aplicado al Estado, obligándose este a pagar una renta. ¿Deja esto de ser un empréstito? ¿Qué otra cosa es tomar un capital que no es del Estado y sobre ese capital pagar una renta? Esto es contraer un empréstito.¿Qué va a suceder, pues, en una nación en que se gastan 600 millones más de los que se tiene, y donde se está contrayendo una deuda perpetua; donde se ha establecido una fábrica de papel sin fin, por cuyo papel se abona un interés, donde los gastos van creciendo anualmente, mientras que los ingresos no pueden crecer en la misma progresión?

J. BRAVO MURILLO: Discurso en las Cortes, 1865