Transformacions econòmiques i socials en el primer terç ...²ria/hª_espanya/temes... · socials...
Transcript of Transformacions econòmiques i socials en el primer terç ...²ria/hª_espanya/temes... · socials...
Transformacions econòmiques i
socials en el primer terç del segle XX
Transformacions demogràfiques, econòmiques i socials.
Creixement demogràfic i migracions.
La crisi agrària del cereal i la viticultura (la fil·loxera).
El conflicte rabassaire.
Mesures proteccionistes.
La indústria siderúrgica.
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
-Durant el primer terç del s. XX creixement sostingut de la població
espanyola
-La població augmenta, la natalitat disminueix i la mortalitat encara
més: tendència règim demogràfic contemporani
- A Catalunya creixement superior al conjunt d’Espanya.
- Mortaldat puntual per epidèmies: Tifus (1914) i Grip (1918)
- Malalties com la verola i el xarampió experimenten un retrocés
- Taxa de mortalitat infantil disminueix menys de la meitat
- Anys 20 els naixements van superar sempre les defuncions
-Hi havia més dones
-Les dones tenien més esperança de vida
que els homes.
-L’esperança de vida va augmentar per la
reducció de les epidèmies, la disminució a
la meitat de la mortalitat infantil (retrocés
del xarampió i la verola)
ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
• Altres països (1890 -1930 -> 3.000.000 persones)
•Galícia i Canàries Amèrica (Argentina i Brasil)
•Llevant peninsular França i Nord d’Àfrica (Algèria)
• Cap a les ciutats industrials (3.000.000 persones)
• Galícia, Castella, Canàries, Aragó, Navarra, Andalusia
cap a Madrid, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga.
ESPANYA
-Dos tipus de fenòmens migratoris des de les zones rurals:
LA IMMIGRACIÓ
CATALUNYA
-Fins 1914 saldo migratori reduït, molts marxaven cap a Amèrica.
-Esclat Gran Guerra 1914 cau emigració a ultramar i la immigració
creix espectacularment.
-Conseqüències:
.- rejoveniment població zones industrials
i urbanes
.- envelliment a les regions agràries
-Procedència: Aragó, País Valencià, Múrcia i Andalusia (províncies
orientals) atrets per:
• llocs treball industrial
•Construcció de centrals hidroelèctriques i línia de metro
•Obres públiques -> Exposició Internacional, Barcelona 1929
EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS
# Habitants 1900 1930 % Variació
CATALUNYA
Barcelona 533.000 1.005.565 89%
Sabadell 23.000 45.000 96%
Badalona 20.000 44.000 120%
Mataró 19.000 28.000 47%
Terrassa 15.000 40.000 167%
Lleida 21.000 39.000 86%
ESPANYA
Madrid 539.000 952.000 77%
València 213.000 320.000 50%
Sevilla 150.000 228.000 52%
Bilbao 83.000 162.000 95%
-De les ciutats
catalanes Badalona
ja formava part de
l’aglomeració de
Barcelona i les
altres eren a la
seva àrea
d’influència
(excepte Lleida).
ELS CANVIS URBANÍSTICS
- A l’absorbir bona part del creixement demogràfic del primer terç del s.
XX, les ciutats van experimentar una profunda transformació.
Dèficit d’habitatges
pels nouvinguts
Barraquisme
Rellogats
-Serveis municipals no creixen al ritme de l’arribada dels nous
immigrants i no cobrien les necessitats bàsiques de la població.
-Fàbriques i noves activitats econòmiques van modificar la
morfologia urbana Construcció de Barriades Obreres lluny de
la ciutat (cases barates)
BARCELONA, UN EXEMPLE PARADIGMÀTIC
-A més de viure un fort creixement demogràfic, va viure una
expansió comercial i industrial:
•Centre més important de distribució de mercaderies
•Centre direcció de negocis
•Seu principals institucions financeres i econòmiques
•Capital cultural de Catalunya
-El territori de la ciutat va créixer físicament amb l’annexió dels
municipis propers (Gràcia, Sant Gervasi, Sant Martí etc.)
-Política urbanística de modernització i ordenació del creixement
(Xarxa clavegueram Eixample).
-Extensió de la Xarxa de transport públic-> METRO
El 1921 es crea la Companyia del Gran Metroplità
de BCN per la construcció del Metro (permet
Desplaçaments ràpids i multitudinaris).
CANVIS I CONTINUÏTATS
-Dualisme 1er terç s.XX-> ciutats i indústria creixen -> PERÒ: MAJORIA
de la població espanyola continua vivint al camp
-Agricultura i ramaderia-> ocupen la major part de la població activa.
% Població Activa
Sector Primari 1900 1930
Espanya 61,50% 40,40%
Catalunya 50,90% 27,20%
-Catalunya té un procés industrial i
de creixement urbà més intens que
la resta d’Espanya
-L’economia i la societat
s’estaven industrialitzant
però el camp tenia un fort
protagonisme
1.- Explica les diferents fases
de l’evolució de la fil·loxera
2.- Quines són les
conseqüències econòmiques
d’aquesta plaga.
Consultar pp.103 i 196 del
llibre de text
LA CRISI AGRÀRIA
• Crisi cerealista per la competència dels cereals
estrangers (Argentina, EUA i Canadà) Liga Agrària
grup de pressió per l’aranzel protector
– Disminució de beneficis i dels salaris dels jornalers
agitacions pageses 1r 1/3 s. Xx.
• Crisi de la viticultura plaga de la fil·loxera des de
França (1879-1910)
– Conseqüències:
• Mort vinyes autòctones
• Pèrdua de les collites
• Esfondrament econòmic (propietaris i conreadors –rabasaires)
• Replantació de les vinyes (nou cep importat de Califòrnia)
• Conflicte entre rabassaires i propietaris nous contractes
d’arrendament de garanties més limitades
AGRICULTURA
-1910: CAUSES augment producció agrícola:
• Introducció maquinària moderna
• Generalització adobs químics
• Extensió canals regadiu
-Malgrat aquestes millores...ESTANCAMENT:
• Producció agrària té estructura tradicional (vinya, cereals,
oliveres, petits horts i camps fruiters)
• Les feines agrícoles no generen nous llocs de treballs
• Preus dels productes agraris estan estancats
• Sectors dinàmics exportadors (vi) coexisteixen amb l’agricultura
tradicional (mercat local)
• Associanisme pagesos: COOPERATIVES (comercialització de
l’oli i vi)
• Estructura de la propietat de la terra, no ha variat. Masovers,
parcers i mitgers treballen terres que no són seves > desig
d’accedir a la propietat ocasiona grans tensions.
1922-> Pagesos arrendataris constitueixen el sindicat agrari Unió
de Rabassaires i Altres cultivadors del Camp de Catalunya (UR)
-Finals s.XIX – 1er terç s.XX en algunes zones d’Espanya es va produir la
Segona Revolució Industrial
Noves fonts d’energia: electricitat i petroli
-Característica principal: L’ELECTRICITAT com a font
d’energia.
-La utilització de l’electricitat d’origen hidràulic, més
barata que el carbó, es va anar estenent.
-Construcció Línies d’alta tensió permet que
l’energia recorri llargues distàncies a un cost reduït. CATALUNYA
-Creació de grans empreses per obtenir i explotar l’energia elèctrica, 1911
-Societat General de Forces Hidroelèctriques
-Energia Elèctrica de Catalunya
-Barcelona Traction, Light and Power Co. “La Canadiense”
SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
• 1r 1/3 s. xx augmenta considerablement el pes de la indústria i minva la
importància del món rural
CATALUNYA
-Anys 20-> Empreses Grup Canadenca controlen bona part de la
producció i distribució de l’electricitat a Catalunya, així com l’explotació
de tramvies i ferrocarrils elèctrics.
ESPANYA
-També es creen grans companyies: -Sociedad General de Fuerzas Hidroeléctricas
-Hidroeléctrica Ibérica
CONSEQÜÈNCIES GLOBALS:
-Millora d’aspectes de la vida quotidiana:
-Enllumenat (fàbriques, via pública, habitatges)
-Motor elèctric (apareixen ascensors per habitatges)
-Millora del sistema productiu.
-L’electricitat va suposar un impuls al DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL
NOVES
EMPRESES
Augment i diversificació de la indústria catalana
-Tèxtil (sector més important, fàbriques àrea BCN, colònies industrials
prop rius)
-Indústria Química (adobs, medicaments, pintures etc). Ex.Cros,
Electroquímica Flix
-Siderometal·lúrgiques (Alts forns de Catalunya)
-Alimentàries
-Papereres
-Fabricació de materials per la construcció (ciment)
NOVES
EMPRESESESPANYA
-Siderúrgia -> Biscaia (empresa Altos Hornos de Vizcaya)
-Mineria -> Astúries (carbó)-> Producció insuficient->importació
-Capital estranger: Coure (empresa The Riotinto Co. Lt)
Finals 1930 -> Utilització de
derivats del petroli, com a
font d’energia en la indústria.
ELS TRANSPORTS I LES COMUNICACIONS
-1er terç s.XX -> difusió dels automòbils: cotxes, motos, camions i
autobusos modifiquen el sistema de transport
ENERGIA UTILITZADA: Derivats del petroli (gasoil i gasolina)
FÀBRIQUES: Hispano Suïssa, General Motors, Ford, Elizalde
-Tramvia i metro-> Desplaçaments ràpids i
multitudinaris
-Avió-> revoluciona el concepte de la distància
-Cotxe-> augmenten kms de carretera, substitució
cotxes de cavalls per automòbils
-Autobusos-> estableixen diverses línies
-Vaixells-> construcció nous molls, senyalització fars
TELECOMUNICACIONS: innovacions
-Apareix la ràdio, la xarxa telegràfica i el telèfon
EL COMERÇ
-Comerç Interior: Espanya es consolida com a Mercat Integrat, causes:
•Augment i diversificació de la producció agrària i industrial.
•Creixement de les ciutats (augmenta demanda)
•Pèrdua colònies (1898)-> repatriació de capitals
EXPORTACIONS
a FR, GB
Minerals prenen el lloc
als productes agraris.
IMPORTACIONS
dels EUA, FR, GB, ARG
Maquinària, prod. químics i acer
desbanquen cotó i blat.
-Comerç
Exterior
-Molt dependent de les conjuntures internacionals:
-Primera Guerra Mundial (1914-1918) -> augmenta dda. productes per
la neutralitat espanyola i les exportacions creixen, però preus també
-Recessions anys 30-> exportacions espanyoles disminueixen
-Balança comercial deficitària (compensada remeses emigrants)
EL CAPITALISME FINANCER: LA BANCA
-Creació d’un sistema bancari modern: Banc d’Espanya comença a
desenvolupar funcions de Banc Central.
-Sorgeixen nous bancs de dipòsits i de negocis comercials i industrials:
necessitats de finançament de les indústries de la 2na Rev. Ind.
-Banca catalana relegada en un 2n terme, en canvi gran expansió banca
madrilenya i basca:
•Banco Hispano Americano, Banco de Vizcaya
Banco Español de crédito y Banco de Bilbao.
-Després de la Gran Guerra molts bancs van fer fallida,
només restaren com a bancs a Catalunya el Banco
Hispano Colonial i el Banc Sabadell
-Es produeix la concentració del mercat financer: uns
quants grans bancs es van mantenir durant les dècades
següents-> xarxa financera espanyola controlada per
OLIGOPOLIS.
LA BURGESIA i EL PROLETARIAT
BURGESIA PROLETARIAT
SITUACIÓ
ECONÒMICA
Benestant. Ostentació d’estatus
social i riquesa. Propietaris.
Preus creixen més que salaris,
supervivència. En cas de malaltia,
no podia pagar assistència.
HABITATGES Espaiosos i amb servei domèstic Petits amb condicions precàries
CONDICIONS
LABORALS
Favorables. Poden estiuejar a fora
i tenen segones residències.
Si no treballa, no cobra. Descans
dominical es generalitza el 1904.
Jornades laborals de més de 10h
TEMPS
LLIURE
Hipòdroms, clubs marítims i
òperaTaverna (majoritàriament)
EDUCACIÓ Col·legis Religiosos Ateneus Populars
LA BURGESIA i EL PROLETARIAT
-MUTUALISME: Els obrers s’organitzen: creen Societats de Socors
Mutus Afiliats pagaven unes quotes per obtenir serveis
mèdics i ajuts en cas de malaltia, viduïtat i orfandat.
-Sorgiment Caixes d’estalvis: deixen diners a interessos més
baixos, molts treballadors hi dipositen els estalvis.
Resposta OBRERA davant de les desigualtats:
La VIDA URBANA comportarà:
•Alfabetització progressiva (necessitat d’informació-> diaris)
•Condicions Higièniques-> malalties-> creació dispensaris i hospitals
•Nucli familiar és una peça bàsica, així com també les institucions de
beneficència i parròquies que fan tasques d’assistència social.
Població alfabetitzada:
1900: 45 %
1930: 70%