11

Tema 8. Tema 8. TransformacionsTransformacions agràriesagràries i i procésprocésindustrialitzadorindustrialitzador (1830(1830--1930)1930)

8.1. Les transformacions de l’agricultura8.1. Les transformacions de l’agricultura8.2. Creixement demogràfic i migracions8.2. Creixement demogràfic i migracions8.3. Els inicis de la industrialització8.3. Els inicis de la industrialització8.4. El ferrocarril i el mercat interior8.4. El ferrocarril i el mercat interior8.5. L’explotació dels recursos miners8.5. L’explotació dels recursos miners8.6. El desenvolupament de la indústria 8.6. El desenvolupament de la indústria

siderúrgicasiderúrgica8.7. Canvi energètic i diversificació industrial 8.7. Canvi energètic i diversificació industrial

(1870(1870--1930)1930)8.8. Comerç exterior i intervenció de l’Estat8.8. Comerç exterior i intervenció de l’Estat

22

8.1. Les 8.1. Les transformacionstransformacions de l’agriculturade l’agriculturaEls efectes de la reforma agrària liberalEls efectes de la reforma agrària liberal

es va abolir el règim senyoriales va abolir el règim senyoriales va desvincular la propietates va desvincular la propietates va desamortitzar la terraes va desamortitzar la terra

transfereixen la propietat de la terra a gent molt transfereixen la propietat de la terra a gent molt interessada en obtenir la màxima producció possibleinteressada en obtenir la màxima producció possible

l’agricultura deixa de ser d’l’agricultura deixa de ser d’autoconsumautoconsum per convertirper convertir--se en se en agricultura de mercatagricultura de mercat

procésprocés de de substituciósubstitució de l’Antic Règim per la societat capitalistade l’Antic Règim per la societat capitalista

33

8.1. Les 8.1. Les transformacionstransformacions de l’agriculturade l’agricultura

MilloraMillora tècniquestècniques agrícolesagrícoles↑↑ producciproduccióó per unitat de superfper unitat de superfíície cie ↑↑ rendimentsrendiments↑↑ producciproduccióó per persona i unitat de temps per persona i unitat de temps ↑↑ productivitatproductivitat

↑↑ producciproduccióó ↓↓ preus preus ↑↑ consum aliments consum aliments ↑↑ possibilitat alimentar + pobl.possibilitat alimentar + pobl.

↑↑ ingringréés propietaris s propietaris ↑↑ nivell renda nivell renda ↓↓ aliments en consum aliments en consum ↑↑ dem.bdem.bééns manufns manuf

↓↓ demanda treball agrari demanda treball agrari ↓↓ salaris salaris ↑↑ emigraciemigracióó ciutatsciutats↓↓ costos costos ↑↑ beneficis beneficis ↑↑ oferta de capitaloferta de capital

La La industrialitzaciindustrialitzacióó ééss possiblepossible quanquan hi ha reforma hi ha reforma agragrààriariaPossibilitatPossibilitat alimentar + alimentar + poblacipoblacióóMMééss demanda de demanda de bbéénsns manufacturatsmanufacturatsEmigraciEmigracióó a les a les ciutatsciutatsMMééss oferta de capitaloferta de capital

44

8.1. Les 8.1. Les transformacionstransformacions de l’agriculturade l’agriculturaDiferències entre l’agricultura espanyola i la Diferències entre l’agricultura espanyola i la catalanacatalana

ESPANYAESPANYATipusTipus de de propietatpropietatMinifundiMinifundi, , latifundilatifundi

TipusTipus de de contractecontracteA A curtcurt terminitermini

TipusTipus de de conreuconreuCerealsCereals

CATALUNYACATALUNYA

MitjanaMitjana propietatpropietat

A A llargllarg terminitermini((EmfiteusiEmfiteusi))

EspecialitzadaEspecialitzada ((vinyavinya))

55

8.1. Les 8.1. Les transformacionstransformacions de l’agriculturade l’agricultura

ESPANYAESPANYAManteniment de baixos rendimentsManteniment de baixos rendiments

agricultors pobresagricultors pobresNO emigració, NO acumulació capitalsNO emigració, NO acumulació capitals

CATALUNYACATALUNYATransformacions en la propietat i comercialitzacióTransformacions en la propietat i comercialització

agricultors enriquitsagricultors enriquitstransformació agricultura transformació agricultura indindúústriastria

66

8.2. Creixement demogràfic i migracions8.2. Creixement demogràfic i migracions

L’augment de la poblacióL’augment de la poblacióEntre 1830 i 1930 la població espanyola es duplicaEntre 1830 i 1930 la població espanyola es duplicaCauses:Causes:-- Descens de la taxa de mortalitatDescens de la taxa de mortalitat

millora alimentacimillora alimentacióómillora higiene pmillora higiene púúblicablicadesaparicidesaparicióó grans epidgrans epidèèmiesmies

-- Manteniment de la taxa de natalitatManteniment de la taxa de natalitatlentitud dels canvis socialslentitud dels canvis socials

Creixement no homogeni Creixement no homogeni pperifèria creix més erifèria creix més que l’interiorque l’interior

77

8.2. Creixement demogràfic i migracions8.2. Creixement demogràfic i migracions

L’increment de la urbanitzacióL’increment de la urbanitzacióParal·lelament al creixement de la poblacióParal·lelament al creixement de la població

creixement de les ciutatscreixement de les ciutats-- els nuclis tradicionalsels nuclis tradicionals

Madrid, Barcelona, Bilbao, Madrid, Barcelona, Bilbao, Saragossa, ValSaragossa, Valèència, Sevilla, ncia, Sevilla, MMààlagalaga

-- les zones industrialsles zones industrialsBadalona, Sabadell, Terrassa, Badalona, Sabadell, Terrassa, BaracaldoBaracaldo, , SestaoSestao, Mieres, etc., Mieres, etc.

Malgrat això Malgrat això poblacipoblacióó eminentment ruraleminentment rural

88

8.2. Creixement demogràfic i migracions8.2. Creixement demogràfic i migracions

Els moviments migratorisEls moviments migratoris

Abans de la I Guerra MundialAbans de la I Guerra Mundialmigració exterior migració exterior AmAmèèrica Llatinarica Llatina

Després de la I Guerra MundialDesprés de la I Guerra Mundialmigració interior migració interior ààrees industrialsrees industrials

99

8.3. Els inicis de la industrialització8.3. Els inicis de la industrialitzacióL’arrencada industrial i l’era del vaporL’arrencada industrial i l’era del vapor

Indústria moderna Indústria moderna indindúústria cotonerastria cotonerateixit agradableteixit agradablefàcil de rentarfàcil de rentarresistentresistent

Cap a la dècada de 1830Cap a la dècada de 1830introducció de la màquina de vaporintroducció de la màquina de vapormecanització de la filaturamecanització de la filatura

[a partir de 1870 es mecanitza el tissatge][a partir de 1870 es mecanitza el tissatge]Causes de la mecanitzacióCauses de la mecanització

l’escassetat de mà d’obra per la Guerra del Francèsl’escassetat de mà d’obra per la Guerra del Francèsabundància de capitals, repatriats d’Amèricaabundància de capitals, repatriats d’Amèrica

1010

FiladoresFiladores

1111

TelerTeler

1212

8.3. Els inicis de la industrialització8.3. Els inicis de la industrialització

L’arrencada industrial i l’era del vaporL’arrencada industrial i l’era del vapormecanitzaciómecanització

baixar costosbaixar costosbaixar preus vendabaixar preus venda

estimular la demandaestimular la demandaLa font energètica era el vaporLa font energètica era el vapor

[una fàbrica era [una fàbrica era un vaporun vapor]]cal carbócal carbócal importarcal importar--lo d’Anglaterralo d’Anglaterra

[encareix la producció][encareix la producció]

1313

8.3. Els inicis de la industrialització8.3. Els inicis de la industrialitzacióLes colònies industrialsLes colònies industrials

Des de 1869 per estalviar costos del carbóDes de 1869 per estalviar costos del carbóenergia hidràulicaenergia hidràulica

La indústria es desplaça de les ciutats als riusLa indústria es desplaça de les ciutats als riusLlobregatLlobregatTerTerBesòsBesòs

Les colònies comporten tot un conjunt d’edificacionsLes colònies comporten tot un conjunt d’edificacionsfàbrica, habitatges, escola, església, economat, etc.fàbrica, habitatges, escola, església, economat, etc.

Les relacions obrer/patró no eren només laborals, Les relacions obrer/patró no eren només laborals, sinó també socialssinó també socials

[paternalisme][paternalisme]

1414

8.3. Els inicis de la industrialització8.3. Els inicis de la industrialització

Les colònies industrialsLes colònies industrialsAvantatgesAvantatges

gratuïtat de l’energiagratuïtat de l’energiamà d’obra més barata i menys conflictivamà d’obra més barata i menys conflictivabeneficis fiscals per fomentar el poblament beneficis fiscals per fomentar el poblament ruralrural

InconvenientsInconvenientsconstrucció de molts edificisconstrucció de molts edificisencariment del transportencariment del transportreducció de la producció durant reducció de la producció durant l’estiatgel’estiatge

1515

8.3. Els inicis de la industrialització8.3. Els inicis de la industrialització

Les característiques de la indústria catalanaLes característiques de la indústria catalanaIndústria lleugera (o béns de consum)Indústria lleugera (o béns de consum)

requereix requereix poc capitalpoc capital per crearper crear--seseés suficient és suficient l’l’autofinançamentautofinançament per créixerper créixer

Es dóna una Es dóna una complementarietatcomplementarietat entre les entre les diferents empresesdiferents empreses

poques grans empresespoques grans empresesmoltes empreses mitjanes i petitesmoltes empreses mitjanes i petites

producció domèstica i producció domèstica i subcontractaciósubcontractació

1616

8.3. Els inicis de la industrialització8.3. Els inicis de la industrialització

Les característiques de la indústria catalanaLes característiques de la indústria catalanaForta dependència dels proveïments exteriorsForta dependència dels proveïments exteriors

energiaenergiaprimeres matèriesprimeres matèriesmaquinàriamaquinària

Per això, al principiPer això, al principitendència a situartendència a situar--se prop dels portsse prop dels ports

[al voltant de Barcelona][al voltant de Barcelona]

1717

8.3. Els inicis de la industrialització8.3. Els inicis de la industrialitzacióLes característiques de la indústria catalanaLes característiques de la indústria catalana

Obstacles per al desenvolupament de la indústriaObstacles per al desenvolupament de la indústriaL’escassa capacitat de compra dels consumidors espanyolsL’escassa capacitat de compra dels consumidors espanyols

comporta preus + alts comporta preus + alts costos unitaris + altscostos unitaris + altspoca competitivitatpoca competitivitat

La gran quantitat de recursos que absorbeix la Hisenda La gran quantitat de recursos que absorbeix la Hisenda públicapública

la hisenda paga bons interessos per captar capitalsla hisenda paga bons interessos per captar capitalsencareix el preu del dinerencareix el preu del diner

encareix finançament a les empresesencareix finançament a les empresesL’absència d’energia barata i contínuaL’absència d’energia barata i contínua

limita l’ús de màquines més productiveslimita l’ús de màquines més productives

1818

8.4. El ferrocarril i el 8.4. El ferrocarril i el mercatmercat interiorinteriorLa construcció de la xarxa ferroviàriaLa construcció de la xarxa ferroviària

Llei General de Ferrocarrils (1855)Llei General de Ferrocarrils (1855)estructura radialestructura radial

no comunica les regions amb economia més no comunica les regions amb economia més dinàmicadinàmica

amplada entre carrilsamplada entre carrilsdificulta els intercanvis amb Europadificulta els intercanvis amb Europa

entrada lliure de materials necessaris per a construcció entrada lliure de materials necessaris per a construcció i explotació de líniesi explotació de línies

construït per empreses estrangeresconstruït per empreses estrangeresocasió perduda per a la industrialitzacióocasió perduda per a la industrialització

NO desenvolupament siderúrgiaNO desenvolupament siderúrgiano capacitat per satisfer demandano capacitat per satisfer demandapreus més elevatspreus més elevats

l’Estat subvenciona la construcciól’Estat subvenciona la construcció

1919

2020

8.4. El ferrocarril i el 8.4. El ferrocarril i el mercatmercat interiorinterior

La construcció de la xarxa ferroviàriaLa construcció de la xarxa ferroviària

Ferrocarril Ferrocarril mitjmitjàà de transport bde transport bààsicsic

redueix notablement el cost del transportredueix notablement el cost del transportéés ms méés segur i regulars segur i regularpermet augmentar superfpermet augmentar superfíície de conreucie de conreuestimula el mercat interiorestimula el mercat interior

crea mcrea méés consumidorss consumidorsiguala preusiguala preus

2121

8.5. L’explotació dels recursos miners8.5. L’explotació dels recursos minersL’expansió mineraL’expansió minera

18741874--1914 1914 forta explotaciforta explotacióó dels jaciments minersdels jaciments minersCausesCauses

augment de la demanda internacionalaugment de la demanda internacional[2a Revoluci[2a Revolucióó industrial]industrial]

avenços tècnics en l’explotació de minesavenços tècnics en l’explotació de mineslegislació minera legislació minera Llei de Bases per a la Legislació Llei de Bases per a la Legislació

MineraMinera (1868)(1868)liberalització explotació jacimentsliberalització explotació jaciments

entrada d’empreses estrangeresentrada d’empreses estrangeresingressos per a la Hisendaingressos per a la Hisenda

Escassos efectes d’arrossegament sobre el conjunt de Escassos efectes d’arrossegament sobre el conjunt de l’economia espanyolal’economia espanyola

2222

8.5. L’explotació dels recursos miners8.5. L’explotació dels recursos miners

L’expansió mineraL’expansió mineraPrincipals jacimentsPrincipals jacimentsPlom (La Carolina)Plom (La Carolina)Coure (Coure (RiotintoRiotinto))Mercuri (Almadén)Mercuri (Almadén)Zinc (Zinc (ReocínReocín))

2323

8.5. L’explotació dels recursos miners8.5. L’explotació dels recursos miners

La mineria del carbó i del ferroLa mineria del carbó i del ferro–– Mineria del carbóMineria del carbó

Jaciments d’hulla a AstúriesJaciments d’hulla a Astúriescarbó d’escassa qualitatcarbó d’escassa qualitatcostos d’extracció elevatscostos d’extracció elevats

necessitat de protecció aranzelària i d’ajudes de l’Estatnecessitat de protecció aranzelària i d’ajudes de l’Estat–– Mineria del ferroMineria del ferro

Jaciments a BiscaiaJaciments a Biscaiaimprescindible per fer acerimprescindible per fer aceres creen societats basqueses creen societats basques

acumulen capitals acumulen capitals inversiinversióó en inden indúústriastria

2424

8.6. El desenvolupament de la indústria siderúrgica8.6. El desenvolupament de la indústria siderúrgicaEl retard de la industrialització a EspanyaEl retard de la industrialització a Espanya

s. XIX s. XIX redureduïït pes de la indt pes de la indúústria en lstria en l’’economia espanyolaeconomia espanyolaCausesCauses

permanpermanèència dncia d’’una agricultura endarreridauna agricultura endarreridamantmantéé en la pobresa a la major part de la en la pobresa a la major part de la poblacipoblacióó

inexistinexistèència dncia d’’un mercat interior articulatun mercat interior articulatescassa especialitzaciescassa especialitzacióó de la produccide la produccióópoca capacitat de comprapoca capacitat de compra

manca xarxa de transports i comunicacions que faciliti manca xarxa de transports i comunicacions que faciliti els intercanvisels intercanvisposició geogràfica d’Espanyaposició geogràfica d’Espanya

allunyada del nucli central de la industrialitzacióallunyada del nucli central de la industrialització

En la 2a meitat segle XIX En la 2a meitat segle XIX certa transformacicerta transformacióó industrialindustrial

2525

8.6. El desenvolupament de la indústria siderúrgica8.6. El desenvolupament de la indústria siderúrgica

L’evolució de la siderúrgiaL’evolució de la siderúrgiaMàlaga (1826Màlaga (1826--1864)1864)

tenia mineral de ferrotenia mineral de ferrono tenia carbó no tenia carbó carbcarbóó vegetal (molt car)vegetal (molt car)producciproduccióó molt redumolt reduïïdada

AstAstúúries (1864ries (1864--1879)1879)tenia carbtenia carbóó en grans quantitatsen grans quantitatsno tenia ferrono tenia ferroproducciproduccióó mméés barata que a Ms barata que a Mààlagalaga

2626

8.6. El desenvolupament de la indústria siderúrgica8.6. El desenvolupament de la indústria siderúrgicaL’evolució de la siderúrgiaL’evolució de la siderúrgia

Biscaia (des de 1879)Biscaia (des de 1879)tenia ferro i carbótenia ferro i carbópreus competitius perquè els dos minerals són baratspreus competitius perquè els dos minerals són baratsconsolida la siderúrgia gràcies a l’acumulació de capitalsconsolida la siderúrgia gràcies a l’acumulació de capitals

[exportació mineral de ferro][exportació mineral de ferro]beneficis per exportació ferro i siderúrgiabeneficis per exportació ferro i siderúrgia

desenvolupament indústria béns de capitaldesenvolupament indústria béns de capitalmolt diversificadamolt diversificada construcció mecànicaconstrucció mecànica

construcció navalconstrucció navalcompanyies elèctriquescompanyies elèctriquescompanyies químiquescompanyies químiques

amb fonts finançament [Bancs amb fonts finançament [Bancs VizcayaVizcaya i Bilbao]i Bilbao]

SÓLIDA BASE INDUSTRIAL I FINANCERASÓLIDA BASE INDUSTRIAL I FINANCERA

2727

8.7. 8.7. CanviCanvi energèticenergètic i i diversificaciódiversificació industrial (1870industrial (1870--1930)1930)

CanviCanvi energèticenergètic i i avençosavenços tecnològicstecnològicsÚsÚs de l’electricitatde l’electricitat

avantatgeavantatge a a EspanyaEspanya aprofitament riusaprofitament riusfacilita facilita mecanitzaciómecanització de la de la produccióproducció industrialindustrial

milloramillora transmissiótransmissió informacióinformaciómilloramillora transportstransports

2828

8.7. 8.7. CanviCanvi energèticenergètic i i diversificaciódiversificació industrial (1870industrial (1870--1930)1930)

El nou dinamisme de CatalunyaEl nou dinamisme de CatalunyaEntre 1875 i 1930Entre 1875 i 1930

base industrial de Catalunya es diversificabase industrial de Catalunya es diversifica

associaciassociacióó amb empreses estrangeresamb empreses estrangeresinversió directa de capitalinversió directa de capitalmillora coneixements tècnicsmillora coneixements tècnicsqualificació del personalqualificació del personal

Metal·lurgiaMetal·lurgia indindúústries mecstries mecààniquesniques[Maquinista Terrestre y Mar[Maquinista Terrestre y Maríítima]tima]

Indústria químicaIndústria química[SA [SA CrosCros, Electroquímica de Flix], Electroquímica de Flix]

AutomòbilAutomòbil[[HispanoHispano--SuizaSuiza]]

2929

8.8. 8.8. ComerçComerç exterior i exterior i intervencióintervenció de l’Estatde l’Estat

L’augment dels intercanvisL’augment dels intercanvisIntercanvis comercialsIntercanvis comercials18151815--1850 1850 creixement modest, percreixement modest, peròò sostingutsostingut18501850--1900 1900 fort creixement per expansifort creixement per expansióó del del

comercomerçç internacionalinternacionalEstructura del comerEstructura del comerçç exteriorexterior

Exportacions: productes primarisExportacions: productes primarisImportacions: primeres matImportacions: primeres matèèries i maquinries i maquinààriariaDestDestíí: col: colòònies, Frannies, Françça i Gran Bretanyaa i Gran BretanyaOrigen: França i Gran BretanyaOrigen: França i Gran Bretanya

3030

8.8. 8.8. ComerçComerç exterior i exterior i intervencióintervenció de l’Estatde l’EstatProteccionistes i lliurecanvistesProteccionistes i lliurecanvistes

►► ProteccionistesProteccionistespartidaris de posar aranzels que encarissin l’entrada de productpartidaris de posar aranzels que encarissin l’entrada de productes es estrangers per tal de desenvolupar la producció internaestrangers per tal de desenvolupar la producció internaTèxtil català, Tèxtil català, bladersbladers castellans, carboners asturians, siderúrgics bascscastellans, carboners asturians, siderúrgics bascs

►► LliurecanvistesLliurecanvistespartidaris de la lliure entrada de productes estrangers perquè apartidaris de la lliure entrada de productes estrangers perquè això feia ixò feia competitiva una economiacompetitiva una economia

La política aranzelària espanyolaLa política aranzelària espanyolafins 1870 fou lliurecanvistafins 1870 fou lliurecanvista

facilita la compra a l’exterior de productes necessaris a facilita la compra a l’exterior de productes necessaris a EspanyaEspanya

des de 1870 fou proteccionistades de 1870 fou proteccionistaconsolida les activitats no competitivesconsolida les activitats no competitives

3131

8.8. 8.8. ComerçComerç exterior i exterior i intervencióintervenció de l’Estatde l’Estat

Restricció de la competència i intervencionisme estatalRestricció de la competència i intervencionisme estatalSector industrialSector industrial

tendència a restringir la competència per assegurar els tendència a restringir la competència per assegurar els mercatsmercats

a travésa travésacords per fixar preusacords per fixar preusacords per repartiracords per repartir--se el mercatse el mercat

conseqüènciesconseqüènciespreus més elevatspreus més elevats

[els consumidors tenen menys renda][els consumidors tenen menys renda]costos més granscostos més grans

[menys possibilitats de competir][menys possibilitats de competir]

3232

8.8. 8.8. ComerçComerç exterior i exterior i intervencióintervenció de l’Estatde l’Estat

Restricció de la competència i intervencionisme estatalRestricció de la competència i intervencionisme estatal

Forta intervenció de l’Estat en l’economiaForta intervenció de l’Estat en l’economiaaugment de tarifes duaneresaugment de tarifes duaneresreduir riscos de les inversions privadesreduir riscos de les inversions privades

[[exempcionsexempcions, privilegis fiscals], privilegis fiscals]permet la creació de sectors nouspermet la creació de sectors nous

[indústria aeronàutica][indústria aeronàutica]creació creació d’infraestructuresd’infraestructures de transportde transport

3333