TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XX

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXAMB EL S. XX ES PRODUEIX EL PAS AL RGIM DEMOGRFIC MODERN:LA MORTALITAT BAIXA (MILLORES HIGINIQUES, SANITRIES, ALIMENTRIES)LA NATALITAT CONTINUA ELEVADALESPERANA DE VIDA AUGMENTA I ARRIBA ALS 50 ANYSLA POBLACI CREIX DE FORMA DISPARADA I CONTINUADA FINS 1930

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXEL CREIXEMENT DEMOGRFIC SUNEIX ALS DESEQUILIBRIS ECONMICS ESPANYOLS PER GENERAR GRANS MOVIMENTS MIGRATORISMOVIMENTS INTERIORS, DE LES ZONES RURALS A LES INDUSTRIALS (PAS BASC, CATALUNYA, MADRID). LES GRANS CIUTATS CREIXEN AMB LXODE RURAL (MADRID, BARCELONA, SEVILLA, BILBAO)MOVIMENTS EXTERIORS A AMRICA LLATINA, GRCIES A LES MILLORES EN ELS TRANSPORTS ATLNTICSAQUESTS MOVIMENTS AFECTEN BSICAMENT A HOMES JOVES, CREANT DESEQUILIBRIS DEMOGRFICS A LES ZONES DORIGEN

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXENTRE 1918 I 1929 ES PRODUEIX UN MARCAT XODE RURAL CAP A LES PRINCIPALS CIUTATS (MADRID, BARCELONA, BILBAO, BARAKALDO, SESTAO, MIERES, LANGREO, BADALONA, SABADELL I TERRASSA)BARCELONA CREIX PER DOS FACTORS:XODE RURAL DES DE TOTA ESPANYAANNEXI DE DIFERENTS POBLES DELS VOLTANTS (SANTS, GRCIA, SANT GERVASI, LES CORTS)AQUEST CREIXEMENT EXIGEIX TRANSFORMACIONS URBANSTIQUES PROFUNDES: NOUS CARRERS QUE UNEIXIN LES NOVES ZONES DE LA CIUTAT I MITJANS DE COMUNICACI QUE ARTICULIN LA CIUTAT (METRO, TRAMVIA)

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXLAGRICULTURA CONTINUA COM UN SECTOR ECONMIC IMPORTANT, MALGRAT LA INDUSTRIALITZACIA PRINCIPIS DE S. XX ES PRODUEIX UNA GREU CRISI, MOTIVADA PER:COMPETNCIA DELS CEREALS ARGENTINS, RUSSOS, AMERICANS I CANADENCSEXPANSI DE LA FILOXERA PER LA VINYALA LLIGA AGRRIA VA DEMANAR MAJORS ARANZELS PELS CEREALSES VAN REPLANTAR VINYES CALIFORNIANES IMMUNES A LA FILOXERA

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXUN COP SUPERADA LA CRISI CEREALTICA I DE LA FILOXERA LAGRICULTURA VA CONIXER UN PERIODE DE CREIXEMENT MOTIVAT PER:NOVES ROMPUDESINTENSIFICACI DELS CONREUS (ADOBS QUMICS, SELECCI DE LLAVORS, DISMINUCI DEL GUARET I MECANITZACI)NOUS CONREUS (PLATGES FERRATGERES) I ESPECIALITZACI DELS CONREUS (OLIVERA, VINYA I CTRICS) DESTINATS A LEXPORTACILA MAJOR DEMANDA URBANA

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXMALGRAT AIX, LAGRICULTURA CONTINUAVA PRESENTANT GREUS PROBLEMES:RENDIMENTS ESCASOSPREUS ELEVATS DEL CEREALLA DISTRIBUCI DESIGUAL DE LA PROPIETAT AGRCOLAGRANS LATIFUNDIS A ANDALUSIA I EXTREMADURAMINIFUNDIS A GALICIA I CASTELLA I LLETOT PLEGAT FA QUE GRAN PART DE LA PAGESIA ESPANYOLA DESITGI LA REFORMA AGRRIA COM A SOLUCI ALS SEUS PROBLEMES

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXLA INDUSTRIALITZACI DEL S. XX ARRIBA LLIGADA A LA RENOVACI DE LES FONTS ENERGTIQUES:ELECTRIFICACIPETROLILELECTRIFICACI ES REALITZA EN DUES ETAPES:1880-1914: ELECTRIFICACI URBANA PER USOS PBLICS (ENLLUMENAT I TRANSPORT)ENTRE 1914 I 1930 EXTENSI DUSOS INDUSTRIALSELS MITJANS DE COMUNICACI I TRANSMISI DE LA INFORMACI TAMB ES RENOVEN: TELGRAF, TELEFON I RDIO

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXLA INDSTRIA CREIX, I CATALUNYA CONSERVA EL SEU PAPER CENTRAL A NIVELL INDUSTRIAL (BNS DE CONSUM)LA TXTIL I LALIMENTRIA VAN MANTINDRE LA SEVA IMPORTNCIALA QUMICA VA CRIXER GRCIES ALS ADOBS, LES PINTURES, ELS EXPLOSIUS...LA SIDERRGIA TAMB VA INCREMENTAR EL SEU PES AL PAS BASC, AMB LA FUNDACI DELS ALTOS HORNOS DE VIZCAYA (1902)ELS BENEFICIS DE LA INDSTRIA BASCA ES VAN REINVERTIR EN BANCA, ASSEGURADORES, NAVALS, ELCTRIQUES, CONSTRUCCI DE MAQUINRIA...

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXAPAREIXEN NOVES INDUSTRIES:A) LA INDSTRIA ELCTRICA: A PARTIR DE 1914 ES CONSTRUEIXEN MOLTES CENTRALS HIDROELCTRIQUES I LA XARXA DE DISTRIBUCIB) LA INDSTRIA DE LAUTOMBIL: LA HISPANO-SUIZA SESPECIALITZAA LA CONSTRUCCI DE COTXES DE LUXE A LA ZONA DE BARCELONAA PARTIR DELS ANYS 20 CAMPSA ES CONVERTIR EN EL MONOPOLI ESTATAL DE DISTRIBUCI DE COMBUSTIBLE

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXLA INDSTRIA CATALANA ES DIVERSIFICA DURANT EL PRINCIPI DE SEGLE:MINERIA, ENERGIA, QUMICA, CIMENT I SIDERRGIA INCREMENTEN EL SEU PES A LECONOMIA CATALANAEL SECTOR ELCTRIC TAMB ES VA CONVERTIR EN UN PUNT FORT DE LECONOMIA CATALANA, GRCIES A LA DEMANDA DE LES CIUTATS INDUSTRIALS I A LAPARICI DE LES PRIMERES MULTINACIONALS (LA CANADENCA, CATALANA DE GAS I ELECTRICITAT A LANY 1911)ESPANYA S EL PRINCIPAL MERCAT PELS PRODUCTES INDUSTRIALS CATALANS, I DESPANYA ES REBIEN MATRIES PRIMERES I TREBALLADORS

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXLA INDSTRIA ES DIFON TERRITORIALMENT I SESPECIALITZA:MADRID S LA TERCERA REGI INDUSTRIAL DEL PASGALCIA SESPECIALITZA EN LES CONSERVESA LA CORNISA CANTBRICA SESTABLEIXEN EMPRESES SIDERRGIQUES I NAVALS COMPLEMENTRIES DE LES BASQUESA VALNCIA ES DESENVOLUPEN INDSTRIES DEL CALAT, TXTILS I DE LA JOGUINAMALGRAT AQUESTA EZPANSI INDUSTRIAL, LES DESIGUALTATS DE RENDA A NIVELL ESPANYOL ENCARA EREN MOLT NOTABLES

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXLA INDSTRIA EXIGEIX MILLORES A LES CONDICIONS DE TRANSPORT I LESTAT RESPON:MILLORA LA XARXA DE CARRETERESELECTRIFICA ELS TRENSDESENVOLUPA SISTEMES URBANS (METRO I TRAMVIA)LA TRANSMISI DINFORMACI TAMB VA MILLORAR, AMB LA GENERALITZACI DEL TELGRAF I LA PAULATINA EXTENSI DE LA TELEFONIA (1924, MONOPOLI DE TELEFNICA NACIONAL DE ESPAA)

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXLESTAT ESPANYOL INTERV EN ECONOMIA DE DOS MANERES DIFERENTS:IMPOSANT ACORDS ENTRE COMPANYIES PER REDUR LA COMPETNCIAIMPOSANT ARANZELS PER REDUR LA COMPETNCIA EXTERIORELS RESULTATS DAQUESTA POLTICA SN AMBIVALENTS:ENCAREIXEN ELS PRODUCTES I FAN QUE LA INDSTRIA ESPANYOLA SIGUI POC COMPETITIVADEFENSEN UN MERCAT PER LA INDSTRIA ESPANYOLA

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXEN UN PRIMER MOMENT VA SEMBLAR QUE LA PRDUA DE CUBA, FILIPINES I PUERTO RICO SERIA NEGATIVA PER LECONOMIA ESPANYOLA, PER AL FINAL VA SER BENEFICIOSA:VA REDUR LES DESPESES ESTATALS, I ELS DEUTE PBLIC VA DISMINURVA PROVOCAR LA REPATRIACI DE GRANS CAPITALS, QUE VAN GENERAR NOVA RIQUESA AL PASVA AFAVORIR UNA INFLACI MOLT MODERADA

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXESPANYA ES VA MANTENIR NEUTRAL DURANT LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918), I AQUEST FET VA AFAVORIR LA SEVA SITUACI ECONMICA.PER UNA BANDA, ELS SEUS PRODUCTES AGRARIS (ESPECIALMENT EL CEREAL) VA TROBAR MILLOR MERCAT A EUROPAPER LALTRA, ELS PRODUCTES INDUSTRIALS ESPANYOLS, MALGRAT LA SEVA ESCASA COMPETITIVITAT, ES VAN CONVERTIR EN UNA BONA ALTERNATIVA PELS PASOS EN GUERRA I AMB LES SEVES ESTRUCTURES PRODUCTIVES PARALITZADES.

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXELS RESULTATS DE LA SITUACI DURANT LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL NO VAN SER TOTALMENT POSITIUSLA DEMANDA EXTERIOR VA GENERAR UNA FORTA INFLACI, NO ACOMPANYADA PER PUJADES SALARIALS SIMILARSELS BENEFICIS ES VAN DERIVAR A DESPESES DE LUXE, I NO ES VAN REINVERTIR A LESTRUCTURA PRODUCTIVA. EL 1918 LA INDSTRIA TENIA LA MATEIXA BAIXA PRODUCTIVITAT QUE EL 1914QUAN VA ACABAR LA GUERRA I LA INDSTRIA EUROPEA VA TORNAR A PRODUIR, LA DEMANDA CAP A LA INDSTRIA ESPANYOLA ES VA ENFONSAR, PROVOCANT UN GREU INCREMENT DE LATUR

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXELS EFECTES DE LA CRISI DEL 29 VAN SER MENORS A ESPANYA QUE A DALTRES PASOS GRCIES A LESCS PES DEL COMER EXTERIORNICAMENT ELS SECTORS AGRARIS DESTINATS A LEXPORTACI VAN VEURES GREUMENT AFECTATS (CTRICS, VI, OLI DOLIVA). LES EXPORTACIONS MINERALS TAMB VAN PATIR ELS EFECTES DE LA CRISI

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXLA PROPIETAT AGRRIA ESPANYOLA ES DIVIDEIX EN DOS GRANS GRUPS:ELS LATIFUNDISTES: FORMATS PER LANTIGA OLIGARQUIA (NOBLES I ESGLSIA) I PER UNA NOVA BURGESIA AGRRIA QUE DIVERSIFICAVA LES SEVES INVERSIONS. A LA MANXA, ANDALUSIA I EXTREMADURA EL LATIFUNDI ERA DOMINANTELS PETITS I MITJANS PROPIETARIS EREN MAJORITARIS A CASTELLA I LLE, ARAG, VALNCIA I CATALUNYA. FORMAVEN LA BASE DE RECLUTAMENT DELS PARTITS POLTICS I DE LADMINISTRACI

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXLA MAJOR PART DE LA POBLACI RURAL QUEDAVA SENSE PROPIETAT, EN DIVERSES SITUACIONS:ARRENDATARIS EN MILLORS O PITJORS CONDICIONSJORNALERS TOTALMENT DEPENENTS DEL TREBALL A LES TERRES DALTRESLENDURIMENT DE LES CONDICIONS DARRENDAMENT I LES PSIMES CONDICIONS LABORALS DELS JORNALERS PROVOCAVEN UNA SITUACI DE TENSI SOCIAL AL CAMP, AMB EL DESIG DE LA REFORMA AGRRIA (REPARTIMENT DE TERRES)

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXA LES CIUTATS ES CONFORMA UNA NOVA SOCIETAT, DIVIDIDA EN:BURGESIA INDUSTRIAL: PROPIETARIS DE LES GRANS EMPRESESBURGESIA FINANCERA: VINCULADA ALS NEGOCIS DE BANCA, INVERSI, ASSEGURADORES...CLASSE MITJANA: TREBALLADORS AMB FORMACI LABORAL I SOUS QUE ELS PERMETEN ESTALVI. FUNCIONARIS, TREBALLADORS ADMINISTRATIUS, PROFESSIONS LIBERALS (METGES, ADVOCATS, PROFESSORS...)PROLETARIAT: GRAN MASSA DE LA POBLACI DEDICADA AL TREBALL INDUSTRIAL

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXEL PROLETARIAT COM A NOVA CLASSE SOCIAL PRESENTA UN SEGUIT DE CARACTERSTIQUES:LES SEVES CONDICIONS DE TREBALL SN EXTREMADAMENT DURES: SOUS MINSOS, JORNADES LABORALS LLARGUES, VIUEN EN BARRIS DEGRADATS SENSE SERVEIS PBLICSES VEUEN MARGINATS SOCIAL I POLTICAMENTES CONCENTREN A CATALUNYA, EL PAS BASC, ASTRIES I MADRIDLA SEVA SITUACI ECONMICA I SOCIAL ELS CONVERTEIX EN EL GRUP MS FAVORABLE A LA REVOLUCI CONTRA LSTATUS QUO

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXLES DIFERENTS CLASSES SOCIALS VIUEN SEGREGADES PER BARRIS I FINS I TOT A LES FORMES DE LLEURELA BURGESIA I LES CLASSES MITJANES VIUEN ALS EIXAMPLES, AMB TOTS ELS SERVEIS PBLICS A LABAST. EL SEU LLEURE ES CONCENTRA ALS CASINOS I CERCLES, I TAMB ALS TEATRESEL PROLETARIAT VIU EN BARRIS DEGRADATS PROPERS A LES FBRIQUES. EL SEU LLEURE SESTRUCTURA AL VOLTANT DELS ATENEUS

TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL S. XXLA CREIXENT ALFABETITZACI DE LA POBLACI CONVERTEIX LA PREMSA EN UN MEDI DE COMUNICACI DE MASSESELS ESPORTS TAMB ES CONVERTEIXEN EN FENMENS DE MASSES. LA BOXA, LES CURSES I EL FUTBOL ES CONVERTEIXEN EN PASSI NACIONAL.FORMES DENTRETENIMENT ALTERNATIVES SERAN ELS ESBARTS EXCURSIONISTES (A CATALUNYA AMB INFLUNCIA NACIONALISTA), EL CINEMA I LA RDIO.