4- TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS en el segle XIX

1- ETAPES

ECONOMIA i SOCIETAT fins 1874

3- AGRICULTURA

2- DEMOGRAFIA

5- LES CLASSES socials

3- LA CONDICIÓ DE LA DONA

6- EL MOVIMENT OBRER

Creació mercat espanyolEconomia catalana

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS durant la Restauració (1874-1898)

1- Economia i societat durant la Restauració (1875 - 1898)

2- La consolidació del moviment obrer (Restauració 1875-1898)

ECONOMIA i SOCIETAT

FINS 1840 A PARTIR DE 1844

ESTANCAMENT DESENVOLUPAMENT I CRISI

Liberalització econòmicaDesamortitzacions

Anys 30Creixement època moderada

Crisi financerade 1866

Creixement i estabilitat durant la Restauració

Catalunya: “Febre d’or”1867-1887

Crisi fil·loxera,pèrdua de Cuba, crisi cerealista

1

Malgrat que als

Es realitza

1- Etapes

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS en el segle XIX

Barcelona i Madrid, 500.000 habitants al 1900Però... 70% de població rural

D’ 11’5 milions l’any 1800 a 16 milions l’any 1877

L’evolució demogràfica

2- Transformacions socials: DEMOGRAFIA

Creixement lent

Concentració perifèrica

Estancament interior

les ciutats

A causa de Epidèmies (Manca d’higiene),crisis de subsistència

Guerres

A Catalunya

Mortalitatalta

Revolució demogràfica (creixement d’un 145%, per un 81 % espanyol)

Èxode rural, a la perifèria (litoral) i emigració a Amèrica

Augmenta el sector secundari (població activa)

Immigració aragonesa i valenciana (1888, murciana)

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS fins 1874

Es caracteritzaper

I per

Sobre tot a

2

Fins el 1866el ritme del’economia d’Espanyael marca l’agricultura

Agricultura estancada

Endarrerida tecnològicament, Poc competitiva

Exigeix proteccionisme

Poc emprenedora, rendista, terres comunals

Al litoral mediterrani (Catalunya, València i Andalusia) es desenvolupa unaAgricultura especialitzada(vinya, olivera, fruiters, cítrics), Canals de regadiu

L’agricultura a Catalunya

Però...

Malgrat els canvis liberals (desamortitzacions Mendizábal i Madoz) es tracta d’una

3- Pervivència d’una economia agrària

Dos tipus d’agricultura Nord i interior Tradicional (secà): llegums i blat

Zones litoralsi prelitorals

Intensiva i especialitzada (exportació)(vinya, fruiters, regadiu)

Conflictes de propietatRabassa morta

Crisi de la fil·loxera

Unió de Rabassaires (1893)

Provocarà la creació de la

Febre d’or entre 1867-87 a causa de la fil·loxera a França

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS fins 1874

3

-Expansió fins el 1860-Crisi dels 60 (guerra de secessió americana)-Recuperació i expansió durantla Restauració (fins pèrdua de Cuba)

Berguedana, selfactina

1833, Bonaplata1840, “Vapor Vell” a Sants1849, “Espanya Industrial”

Tenia uns problemes Manquen matèries primeres (cotó)Manquen fonts d’energia (carbó)Dèbil mercat interior (poca demanda)

Endarreriment del procés industrial espanyol Indústria tèxtil catalana

Excessiu proteccionisme

Transports deficients

Proteccionisme

Obertura comerç americà (Carles III)

Però hi hagué una excepció...

4- Transformacions INDUSTRIALS

L’aparició de les colònies industrials

antecedents

Això exigia

Mercat espanyol pobre

Males comunicacions

A causa de

Escassetat de capitals(poca innovació)

Indústria siderúrgica bascai

Xarxa manufacturera (Indianes, fargues..

Modernització agricultura aporta capital inicial

Creixement demogràfic (mà d’obra)

La creació dels vapors. Importació de carbó.

Innovació tecnològica

etapes

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS fins 1874

Selectivitat: Opció B, exercici 24

Uniformització de pesos, mesures i monedes

Altres sectors

El ferrocarrili la indústriamecànica

La mineria

Llei de ferrocarrils (1855)“La Maquinista, Terrestre i Marítima”, 1855 La baixa rendabilitat del ferrocarril provoca la crisi de 1866

Desamortitzacions del subsòl (permet l’entrada de capital estranger)Coure, mercuri, plom... (exportació)

1874, Banc d’Espanya (monopoli de l’emissió de moneda: pesseta, 1869)

La siderúrgia basca

-Es beneficia dela política proteccionista-Matèria primera excel·lent (ferro) s’intercanvia amb carbó anglès-Altos Hornos de Bilbao (1882) Altos Hornos de Vizcaya (1902)

4- Transformacions INDUSTRIALS

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS fins 1874

Creació d’un mercat comú espanyol Entre 1837 i 1892

Xarxa comercial i de transport Comunicacions Correus, 1850Telègraf, 1852

5

Classes populars

5- Transformacions socials: Les Classes

Classes altes

Classes mitjanes

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS fins 1874

Noblesa

Burgesia terratinent

Burgesia industrial

Perd privilegis senyorials i fiscalsManté poder econòmic i polític

Latifundista (desamortitzacions) i financera

Conservadora i proteccionistaCatalunya i País Basc

Grup heterogeni amb poc poder (perjudicat pel sufragi restringit)

Burgesia urbana

Arrendataris

Funcionaris públics

Professions liberals

Petits propietaris de terres

Comerciants, petits productors

Poca estabilitat professional

Advocats, metges...

Jornalers o proletariat rural

Classes baixes urbanes Servei domèsticOficis artesanalsProletariat industrial

Completa amb el llibre

6

La consolidació del moviment obrer

6- Transformacions socials: El Moviment Obrer

A) Antecedents: inicis del moviment obrer

Reivindicacions laborals i econòmiquesDret d’associació imanteniment del sou

Les dures condicions de vida i de treball

Associacions d’ajuda mútua (1840, Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera)

Socialisme Utòpic

Entre 1830 i 1868 es donen les primeres Basades en el

A causa de

I es creen lesprimeres

Sota la influència del

Etienne Cabet “Viatge a Icària”Narcís Monturiol Anselm Clavé

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS fins 1874

Selectivitat: opció B, exercici 2 7

B) Durant el sexenni revolucionari 1868-1874

Legalització d’organitzacions obreres

Sota la influència de l’AIT (1a Internacional)

1870.- Federació Regional Espanyola de l’AIT

domini dels anarquistes i expulsió dels marxistes

S’aconsegueix la

Basades en elRepublicanisme federal

Socialismei en el

Partit Republicà Democràtic Federal

Sindicat: Tres Classes de Vapor

La divisió ideològica provoca

Catalunya, Andalusia, País Valencià, Aragó

Madrid, BilbaoSantander, Astúries

6- Transformacions socials: El Moviment Obrer

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS fins 1874

Selectivitat: opció A, exercici 1 Selectivitat: opció B, exercici 2

8

Demografia

1 Economia i societat durant la Restauració (1875 - 1898)

Lent creixement Mortalitat alta 30 per mil

Guerres cubana, carlinaEpidèmies (còlera, 1885)Crisis de subsistència (Andalusia)

Comença a baixar a partir de 1885Molt moviment migratori

Èxode ruralEmigració a la perifèria i a Amèrica

Economia

Període de creixementExpansió del ferrocarrilInnovació agrícola (Vinya, fins a la fil·loxera)

Expansió siderometal·lúrgica al País Basc

A Catalunya (sector tèxtil) amb augment de colònies industrials(amb necessitat de polítiques proteccionistes)

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS durant la Restauració (1874-1898)

9

Anarcocomunista

Anarcocol·lectivista

Durant la Restauració 1874-1900

2 La consolidació del moviment obrer (Restauració 1875-1898)

Socialisme marxista 1888.- PSOE (partit oficial)UGT (sindicat socialista)

“Cases del poble”, 2a Internacional,Jornada laboral de les 8 hores. L’anarquisme

1881.- Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE)

Destaquem dues tendències

(Bakuninistes- acció sindical)

(Kropotkin, Malatesta)

Terrorisme anarquista a Catalunya i Andalusia (1880-1900)

Això comporta una Repressió indiscriminada Processos de Montjuïc

Clandestinitat del moviment obrer en els primers anys

provoca

“Propaganda pel fet”“Acció directa”

Atemptats: Martínez Campos, Liceu, Corpus,Assassinat de Cánovas del Castillo (1897)

Marx

Pablo Iglesias

Bakunin Malatesta10

Completa amb el llibre

La condició de la dona

Funció natural d’esposa i mare Àmbit domèstic

A les classes baixes també es treballa a la fàbrica o es fa feina a domicili(doble jornada laboral)

Salaris més baixos

Discriminació legal

Sense moviment feminista a Espanya del XIXLluita reivindicativa

Dret a una educació femenina digna(Concepción Arenal, Emilia Pardo Bazán)

A les classes treballadores Millorar les condicions laborals(Teresa Claramunt, anarquisme)

Es caracteritzava per ser Circumscrit a un

Sense dret al votJurídicament sotmeses a l’home(en totes les decisions)provoca

malgrat

Encara que

Però amb

Doc. 20

3 La condició de la dona en el segle XIX

11

L’anarquisme durant la Restauració

“L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.”

Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898”dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979

12

0

1020304050607080

1787 1860 1877

primarisecundariterciari

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1800 1900

Regne UnitItàliaEspanyaFrança

Estats

Població(milions)

Evolució població activa per sectors

13

14

15

16

17

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45G

ran

Bre

tany

a

Suïs

sa

Bèl

gica

Ale

man

ya

Fran

ça

Espa

nya

Païs

os B

aixo

s

Àus

tria

Nor

uega

Grè

cia

Itàl

ia

Rús

sia

Port

ugal

Producció per càpita de filats de cotó 1882

18

19

Les colònies industrials

Ús de l’aigua com a font d’energia

Per al funcionament de la roda hidràulica i la turbina

Salts d’aigua aïllats dels nuclis urbans

cal

Construcció d’habitatges i serveis bàsicscal

A partir de 1860, expansió de les colònies Ter i Llobregat

A causa de Manca de carbó catalàAbundant mà d’obraObres d’infraestructura baratesLegislació sobre aigües adequada

Els espais d’una colònia

Espais productius (fàbrica, tallers, magatzems, oficines, canals i resclosa)Espais de residència i serveis (habitatges, botigues, cafè, casino, fonda, teatre, cinema, escoles, horts, galliners...)Espai de domini (Casa propietari, església...)

20

22

La revolució industrial i les seves conseqüències. El moviment obrer (1834-1875)

- El procés d’industrialització a Catalunya en el context espanyol- Les conseqüències socials de la industrialització- El moviment obrer fins el 1875

- Evolució demogràfica i econòmica d’Espanya i Catalunya (1875-1931)- Evolució del moviment obrer: socialisme i anarquisme- Evolució de la condició femenina

Continguts PAU