TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL

S. XX

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

AMB EL S. XX ES PRODUEIX EL PAS AL RÈGIM DEMOGRÀFIC MODERN:

LA MORTALITAT BAIXA (MILLORES HIGIÈNIQUES, SANITÈRIES, ALIMENTÀRIES)

LA NATALITAT CONTINUA ELEVADA

L’ESPERANÇA DE VIDA AUGMENTA I ARRIBA ALS 50 ANYS

LA POBLACIÓ CREIX DE FORMA DISPARADA I CONTINUADA FINS 1930

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC S’UNEIX ALS DESEQUILIBRIS ECONÒMICS ESPANYOLS PER GENERAR GRANS MOVIMENTS MIGRATORISMOVIMENTS INTERIORS, DE LES ZONES RURALS A LES INDUSTRIALS (PAÍS BASC, CATALUNYA, MADRID). LES GRANS CIUTATS CREIXEN AMB L’ÈXODE RURAL (MADRID, BARCELONA, SEVILLA, BILBAO)

MOVIMENTS EXTERIORS A AMÈRICA LLATINA, GRÀCIES A LES MILLORES EN ELS TRANSPORTS ATLÀNTICS

AQUESTS MOVIMENTS AFECTEN BÀSICAMENT A HOMES JOVES, CREANT DESEQUILIBRIS DEMOGRÀFICS A LES ZONES D’ORIGEN

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

ENTRE 1918 I 1929 ES PRODUEIX UN MARCAT ÈXODE RURAL CAP A LES PRINCIPALS CIUTATS (MADRID, BARCELONA, BILBAO, BARAKALDO, SESTAO, MIERES, LANGREO, BADALONA, SABADELL I TERRASSA)

BARCELONA CREIX PER DOS FACTORS:

A) ÈXODE RURAL DES DE TOTA ESPANYA

B) ANNEXIÓ DE DIFERENTS POBLES DELS VOLTANTS (SANTS, GRÀCIA, SANT GERVASI, LES CORTS)

AQUEST CREIXEMENT EXIGEIX TRANSFORMACIONS URBANÍSTIQUES PROFUNDES: NOUS CARRERS QUE UNEIXIN LES NOVES ZONES DE LA CIUTAT I MITJANS DE COMUNICACIÓ QUE ARTICULIN LA CIUTAT (METRO, TRAMVIA)

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

L’AGRICULTURA CONTINUA COM UN SECTOR ECONÒMIC IMPORTANT, MALGRAT LA INDUSTRIALITZACIÓ

A PRINCIPIS DE S. XX ES PRODUEIX UNA GREU CRISI, MOTIVADA PER:

A) COMPETÈNCIA DELS CEREALS ARGENTINS, RUSSOS, AMERICANS I CANADENCS

B) EXPANSIÓ DE LA FILOXERA PER LA VINYA

LA LLIGA AGRÀRIA VA DEMANAR MAJORS ARANZELS PELS CEREALS

ES VAN REPLANTAR VINYES CALIFORNIANES IMMUNES A LA FILOXERA

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

UN COP SUPERADA LA CRISI CEREALÍTICA I DE LA FILOXERA L’AGRICULTURA VA CONÈIXER UN PERIODE DE CREIXEMENT MOTIVAT PER:

A) NOVES ROMPUDES

B) INTENSIFICACIÓ DELS CONREUS (ADOBS QUÍMICS, SELECCIÓ DE LLAVORS, DISMINUCIÓ DEL GUARET I MECANITZACIÓ)

C) NOUS CONREUS (PLATGES FERRATGERES) I ESPECIALITZACIÓ DELS CONREUS (OLIVERA, VINYA I CÍTRICS) DESTINATS A L’EXPORTACIÓ

D) LA MAJOR DEMANDA URBANA

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

MALGRAT AIXÒ, L’AGRICULTURA CONTINUAVA PRESENTANT GREUS PROBLEMES:

A) RENDIMENTS ESCASOS

B) PREUS ELEVATS DEL CEREAL

C) LA DISTRIBUCIÓ DESIGUAL DE LA PROPIETAT AGRÍCOLA

GRANS LATIFUNDIS A ANDALUSIA I EXTREMADURA

MINIFUNDIS A GALICIA I CASTELLA I LLEÓ

TOT PLEGAT FA QUE GRAN PART DE LA PAGESIA ESPANYOLA DESITGI LA REFORMA AGRÀRIA COM A SOLUCIÓ ALS SEUS PROBLEMES

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL S. XX ARRIBA LLIGADA A LA RENOVACIÓ DE LES FONTS ENERGÈTIQUES:

ELECTRIFICACIÓ PETROLI

L’ELECTRIFICACIÓ ES REALITZA EN DUES ETAPES:

A) 1880-1914: ELECTRIFICACIÓ URBANA PER USOS PÚBLICS (ENLLUMENAT I TRANSPORT)

B) ENTRE 1914 I 1930 EXTENSIÓ D’USOS INDUSTRIALS

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I TRANSMISIÓ DE LA INFORMACIÓ TAMBÉ ES RENOVEN: TELÈGRAF, TELEFON I RÀDIO

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

LA INDÚSTRIA CREIX, I CATALUNYA CONSERVA EL SEU PAPER CENTRAL A NIVELL INDUSTRIAL (BÉNS DE CONSUM)

LA TÈXTIL I L’ALIMENTÀRIA VAN MANTINDRE LA SEVA IMPORTÀNCIA

LA QUÍMICA VA CRÈIXER GRÀCIES ALS ADOBS, LES PINTURES, ELS EXPLOSIUS...

LA SIDERÚRGIA TAMBÉ VA INCREMENTAR EL SEU PES AL PAÍS BASC, AMB LA FUNDACIÓ DELS ALTOS HORNOS DE VIZCAYA (1902)

ELS BENEFICIS DE LA INDÚSTRIA BASCA ES VAN REINVERTIR EN BANCA, ASSEGURADORES, NAVALS, ELÈCTRIQUES, CONSTRUCCIÓ DE MAQUINÀRIA...

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

APAREIXEN NOVES INDUSTRIES:

A) LA INDÚSTRIA ELÈCTRICA: A PARTIR DE 1914 ES CONSTRUEIXEN MOLTES CENTRALS HIDROELÈCTRIQUES I LA XARXA DE DISTRIBUCIÓ

B) LA INDÚSTRIA DE L’AUTOMÒBIL: LA HISPANO-SUIZA S’ESPECIALITZA

A LA CONSTRUCCIÓ DE COTXES DE LUXE A LA ZONA DE BARCELONA

A PARTIR DELS ANYS 20 CAMPSA ES CONVERTIRÀ EN EL MONOPOLI ESTATAL DE DISTRIBUCIÓ DE COMBUSTIBLE

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

LA INDÚSTRIA CATALANA ES DIVERSIFICA DURANT EL PRINCIPI DE SEGLE:

MINERIA, ENERGIA, QUÍMICA, CIMENT I SIDERÚRGIA INCREMENTEN EL SEU PES A L’ECONOMIA CATALANA

EL SECTOR ELÈCTRIC TAMBÉ ES VA CONVERTIR EN UN PUNT FORT DE L’ECONOMIA CATALANA, GRÀCIES A LA DEMANDA DE LES CIUTATS INDUSTRIALS I A L’APARICIÓ DE LES PRIMERES MULTINACIONALS (LA CANADENCA, CATALANA DE GAS I ELECTRICITAT A L’ANY 1911)

ESPANYA ÉS EL PRINCIPAL MERCAT PELS PRODUCTES INDUSTRIALS CATALANS, I D’ESPANYA ES REBIEN MATÈRIES PRIMERES I TREBALLADORS

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

LA INDÚSTRIA ES DIFON TERRITORIALMENT I S’ESPECIALITZA:

MADRID ÉS LA TERCERA REGIÓ INDUSTRIAL DEL PAÍS

GALÍCIA S’ESPECIALITZA EN LES CONSERVES

A LA CORNISA CANTÀBRICA S’ESTABLEIXEN EMPRESES SIDERÚRGIQUES I NAVALS COMPLEMENTÀRIES DE LES BASQUES

A VALÈNCIA ES DESENVOLUPEN INDÚSTRIES DEL CALÇAT, TÈXTILS I DE LA JOGUINA

MALGRAT AQUESTA EZPANSIÓ INDUSTRIAL, LES DESIGUALTATS DE RENDA A NIVELL ESPANYOL ENCARA EREN MOLT NOTABLES

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

LA INDÚSTRIA EXIGEIX MILLORES A LES CONDICIONS DE TRANSPORT I L’ESTAT RESPON:

A) MILLORA LA XARXA DE CARRETERES

B) ELECTRIFICA ELS TRENS

C) DESENVOLUPA SISTEMES URBANS (METRO I TRAMVIA)

LA TRANSMISIÓ D’INFORMACIÓ TAMBÉ VA MILLORAR, AMB LA GENERALITZACIÓ DEL TELÈGRAF I LA PAULATINA EXTENSIÓ DE LA TELEFONIA (1924, MONOPOLI DE TELEFÓNICA NACIONAL DE ESPAÑA)

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

L’ESTAT ESPANYOL INTERVÉ EN ECONOMIA DE DOS MANERES DIFERENTS:

IMPOSANT ACORDS ENTRE COMPANYIES PER REDUÏR LA COMPETÈNCIA

IMPOSANT ARANZELS PER REDUÏR LA COMPETÈNCIA EXTERIOR

ELS RESULTATS D’AQUESTA POLÍTICA SÓN AMBIVALENTS:

A) ENCAREIXEN ELS PRODUCTES I FAN QUE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA SIGUI POC COMPETITIVA

B) DEFENSEN UN MERCAT PER LA INDÚSTRIA ESPANYOLA

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

EN UN PRIMER MOMENT VA SEMBLAR QUE LA PÈRDUA DE CUBA, FILIPINES I PUERTO RICO SERIA NEGATIVA PER L’ECONOMIA ESPANYOLA, PERÒ AL FINAL VA SER BENEFICIOSA:

VA REDUÏR LES DESPESES ESTATALS, I ELS DEUTE PÚBLIC VA DISMINUÏR

VA PROVOCAR LA REPATRIACIÓ DE GRANS CAPITALS, QUE VAN GENERAR NOVA RIQUESA AL PAÍS

VA AFAVORIR UNA INFLACIÓ MOLT MODERADA

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

ESPANYA ES VA MANTENIR NEUTRAL DURANT LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918), I AQUEST FET VA AFAVORIR LA SEVA SITUACIÓ ECONÒMICA.

PER UNA BANDA, ELS SEUS PRODUCTES AGRARIS (ESPECIALMENT EL CEREAL) VA TROBAR MILLOR MERCAT A EUROPA

PER L’ALTRA, ELS PRODUCTES INDUSTRIALS ESPANYOLS, MALGRAT LA SEVA ESCASA COMPETITIVITAT, ES VAN CONVERTIR EN UNA BONA ALTERNATIVA PELS PAÏSOS EN GUERRA I AMB LES SEVES ESTRUCTURES PRODUCTIVES PARALITZADES.

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

ELS RESULTATS DE LA SITUACIÓ DURANT LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL NO VAN SER TOTALMENT POSITIUS

LA DEMANDA EXTERIOR VA GENERAR UNA FORTA INFLACIÓ, NO ACOMPANYADA PER PUJADES SALARIALS SIMILARS

ELS BENEFICIS ES VAN DERIVAR A DESPESES DE LUXE, I NO ES VAN REINVERTIR A L’ESTRUCTURA PRODUCTIVA. EL 1918 LA INDÚSTRIA TENIA LA MATEIXA BAIXA PRODUCTIVITAT QUE EL 1914

QUAN VA ACABAR LA GUERRA I LA INDÚSTRIA EUROPEA VA TORNAR A PRODUIR, LA DEMANDA CAP A LA INDÚSTRIA ESPANYOLA ES VA ENFONSAR, PROVOCANT UN GREU INCREMENT DE L’ATUR

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

ELS EFECTES DE LA CRISI DEL 29 VAN SER MENORS A ESPANYA QUE A D’ALTRES PAÏSOS GRÀCIES A L’ESCÀS PES DEL COMERÇ EXTERIOR

ÚNICAMENT ELS SECTORS AGRARIS DESTINATS A L’EXPORTACIÓ VAN VEURE’S GREUMENT AFECTATS (CÍTRICS, VI, OLI D’OLIVA). LES EXPORTACIONS MINERALS TAMBÉ VAN PATIR ELS EFECTES DE LA CRISI

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

LA PROPIETAT AGRÀRIA ESPANYOLA ES DIVIDEIX EN DOS GRANS GRUPS:

ELS LATIFUNDISTES: FORMATS PER L’ANTIGA OLIGARQUIA (NOBLES I ESGLÈSIA) I PER UNA NOVA BURGESIA AGRÀRIA QUE DIVERSIFICAVA LES SEVES INVERSIONS. A LA MANXA, ANDALUSIA I EXTREMADURA EL LATIFUNDI ERA DOMINANT

ELS PETITS I MITJANS PROPIETARIS EREN MAJORITARIS A CASTELLA I LLEÓ, ARAGÓ, VALÈNCIA I CATALUNYA. FORMAVEN LA BASE DE RECLUTAMENT DELS PARTITS POLÍTICS I DE L’ADMINISTRACIÓ

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

LA MAJOR PART DE LA POBLACIÓ RURAL QUEDAVA SENSE PROPIETAT, EN DIVERSES SITUACIONS:

ARRENDATARIS EN MILLORS O PITJORS CONDICIONS

JORNALERS TOTALMENT DEPENENTS DEL TREBALL A LES TERRES D’ALTRES

L’ENDURIMENT DE LES CONDICIONS D’ARRENDAMENT I LES PÈSIMES CONDICIONS LABORALS DELS JORNALERS PROVOCAVEN UNA SITUACIÓ DE TENSIÓ SOCIAL AL CAMP, AMB EL DESIG DE LA REFORMA AGRÀRIA (REPARTIMENT DE TERRES)

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

A LES CIUTATS ES CONFORMA UNA NOVA SOCIETAT, DIVIDIDA EN:

BURGESIA INDUSTRIAL: PROPIETARIS DE LES GRANS EMPRESES

BURGESIA FINANCERA: VINCULADA ALS NEGOCIS DE BANCA, INVERSIÓ, ASSEGURADORES...

CLASSE MITJANA: TREBALLADORS AMB FORMACIÓ LABORAL I SOUS QUE ELS PERMETEN ESTALVI. FUNCIONARIS, TREBALLADORS ADMINISTRATIUS, PROFESSIONS LIBERALS (METGES, ADVOCATS, PROFESSORS...)

PROLETARIAT: GRAN MASSA DE LA POBLACIÓ DEDICADA AL TREBALL INDUSTRIAL

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

EL PROLETARIAT COM A NOVA CLASSE SOCIAL PRESENTA UN SEGUIT DE CARACTERÍSTIQUES:

LES SEVES CONDICIONS DE TREBALL SÓN EXTREMADAMENT DURES: SOUS MINSOS, JORNADES LABORALS LLARGUES,

VIUEN EN BARRIS DEGRADATS SENSE SERVEIS PÚBLICS

ES VEUEN MARGINATS SOCIAL I POLÍTICAMENT

ES CONCENTREN A CATALUNYA, EL PAÍS BASC, ASTÚRIES I MADRID

LA SEVA SITUACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL ELS CONVERTEIX EN EL GRUP MÉS FAVORABLE A LA REVOLUCIÓ CONTRA L’STATUS QUO

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

LES DIFERENTS CLASSES SOCIALS VIUEN SEGREGADES PER BARRIS I FINS I TOT A LES FORMES DE LLEURE

LA BURGESIA I LES CLASSES MITJANES VIUEN ALS EIXAMPLES, AMB TOTS ELS SERVEIS PÚBLICS A L’ABAST. EL SEU LLEURE ES CONCENTRA ALS CASINOS I CERCLES, I TAMBÉ ALS TEATRES

EL PROLETARIAT VIU EN BARRIS DEGRADATS PROPERS A LES FÀBRIQUES. EL SEU LLEURE S’ESTRUCTURA AL VOLTANT DELS ATENEUS

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

LA CREIXENT ALFABETITZACIÓ DE LA POBLACIÓ CONVERTEIX LA PREMSA EN UN MEDI DE COMUNICACIÓ DE MASSES

ELS ESPORTS TAMBÉ ES CONVERTEIXEN EN FENÒMENS DE MASSES. LA BOXA, LES CURSES I EL FUTBOL ES CONVERTEIXEN EN PASSIÓ NACIONAL.

FORMES D’ENTRETENIMENT ALTERNATIVES SERAN ELS ESBARTS EXCURSIONISTES (A CATALUNYA AMB INFLUÈNCIA NACIONALISTA), EL CINEMA I LA RÀDIO.