LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES.LA POLÍTICA FISCAL.

ÍNDEX1. LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES 1.1. OBJECTIUS I TIPUS3. LA POLÍTICA FISCAL 2.1. INSTRUMENTS FISCALS 2.2. EFECTES SOBRE L’ECONOMIA6. PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT 3.1. ELS INGRESSOS PÚBLICS DELS PGE 3.2. LES DESPESES PÚBLIQUES DELS PGE 3.3. EL SALDO PRESSUPOSTARI

1. POLÍTIQUES ECONÒMIQUES

Són les formes en què l’Estat intervé en l’economia per a acomplir uns objectius econòmics relacionats amb la producció, l’ocupació i els preus, a través de variables com ara el impostos, la despesa pública o el preu del diner.

1.1. OBJECTIUS I TIPUS

• OBJECTIUS: -Creixement econòmic sostenible -Plena ocupació -Estabilitat de preus• TIPUS -Política fiscal -Política monetària -Política exterior -Política de rendes

2. POLÍTICA FISCAL

És la política macroeconòmica que consisteix en la variació del nivell de despesa pública (G) d’un país i del nivell de tributs amb la intenció d'incidir en la activitat econòmica (PIB).

Està en mans dels governs de cada país a diferència de la política monetària que és competència de la Unió Monetària.

2.1. INTRUMENTS FISCALS

• Polítiques fiscals discrecionals. Són les que apliquen els governs quan volen influir sobre els ingressos o despeses intencionadament.

-Programes d’obres públiques. -Plans d’ocupació i formació. -Programes de transferències. -Modificació dels tipus impositius.

2. Estabilitzadors automàtics. Els ingressos o despeses públiques que augmenten o disminueixen paral·lelament al nivell de producció d’un país. Són anticíclics.

-Els impostos proporcionals.-Els impostos progressius.-Les cotitzacions socials.-Les prestacions per desocupació.

2.2. EFECTES SOBRE L’ECONOMIA

• Política fiscal expansiva. Quan és redueixen els impostos o s’incrementa la despesa pública per a estimular la demanda agregada de béns i serveis amb l’objectiu d’augmentar el PIB i disminuir l’atur d’un país.

• Política fiscal contractiva. Quan es pugen els impostos o es redueix la despesa pública per a controlar la inflació i/o el dèficit públic.

3. PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT

És la previsió sobre els ingressos i les despeses que la Hisenda Pública efectuarà durant l’any corresponent.

3.1. ELS INGRESSOS PÚBLICS DELS PGE

• Cotitzacions socials• Tributs: -Impostos: són els pagaments que exigeixen les

administracions públiques sense que el contribuent rebi res a canvi.

-Impostos directes: graven el consum, com l’IVA -Impostos indirectes: graven l’obtenció de la renda o

ingrés, com l’IRPF -Taxes: són pagaments a canvi d’utilitzar un servei públic o

una activitat que proporcionen un benefici directe a l’usuari. -Transferències corrents -Ingressos patrimonials -Venda d’inversions -Transferències de capital

3.2. LES DESPESES PÚBLIQUES DELS PGE

• Despeses corrents -Salari dels funcionaris. -Compres de béns i serveis a empreses

privades.• Despeses d’inversió: es destinen a mantenir i

ampliar la capacitat productiva del país.• Transferències i subvencions: l’Estat obté

recursos i després les transfereix a les persones o empreses més necessitades.

3.3. EL SALDO PRESSUPOSTARI

• Model econòmic keynesià. Defensen que l’Estat s’ha d’endeutar per a assolir la plena ocupació i l’estabilitat. Durant la fase recessiva del cicle, l’Estat s’endeuta per a impulsar l’activitat econòmica.

• Les polítiques neoliberals. Aquests critiquen l’endeutament de l’Estat. La despesa pública s’ha de limitar a allò que és estrictament necessari.

Per a finançar el dèficit públic(l’Estat ingressa menys del que gasta) l’Estat pot

optar per:

• Emetre deute públic:l’Estat demana diners a les empreses i particulars a canvi d’uns títols valor que atorguen a qui els posseeix el dret a la devolució dels diners a un interès fix pactat.

• Pujar els impostos.• Augmentar els diners en circul·lació, prohibit a la

UM.• Disminuir la despesa pública.

FI

FET PER:

LORENA SANCHIS GRAU

MARIA GARCÍA PALOMARES