TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS ... - Ciencias … · 5 2. i 2

!"#$%&'(&)$*("+$,-'&./&"/"0/1(2'/&3""456"7,1$%"8$"9/:$'&"

" !"

"#$%&'(#)$*+(%&!,*(%-)+./,&!+!*$%0+&!&(*+$1&!,%!,1!&,21,!3+3!+!4#+),#!",#5!6,1!&,21,!33!

78"9:;<=>9?:@A>;<!B@>;C?ADEB<8!!

;<',=>1"8$"8$1&),'(/(?&=/@"/"=&*A/1"&-'&'/13"";B&1"%$=CD/&'/(&(1"8$"D&"/*=,'%,'&=/@"8E51%&*F&"&"D&"'$A,DC=/@"/*8C1('/&D3"";G,8$'*/(?&=/@"8$"D$1"/*.'&$1('C=(C'$1H"$D".$'',=&''/D3""

F8"9:;<=>9?:@A>;<!<>@A:G<!A!@EGHE9:G<8!!

;5A,DC=/@"8$),-'I./=&3"";#$"D&"1,=/$(&("$1(&)$*(&D"&"D&"1,=/$(&("8$"=D&11$13"";B&".,')&=/@"8$"D&"=D&11$",:'$'&3";+J*$1/1"/"8$1$*',(DD&)$*("8$D"),A/)$*(",:'$'"&"51%&*F&3"";K&*A/"$*"D$1")$*(&D/(&(13""

!78I!!"9:;<=>9?:@A>;<!B@>;C?ADEB<8!!

5*"$D"1"L4L"51%&*F&"$'&"C*"J:K<!?:L>9AHM9A:?B;H!:N9:9AM"&):"C*&"=D&'&"8C&D/(&("$*('$"C*")@*"'CN'&DM"&*=,'&("$*"$D"O*(/="'J-/)M"/"C*")@*"C':I"$*"$D"PC$"=,)$*Q&A&"C*&"('&*1.,')&=/@"$=,*2)/=&"$*"$D"1$*(/(" =&%/(&D/1(&3" R*&" $A,DC=/@" =&%" &" C*"),8$D" =&%/(&D/1(&" OPBJB;PB;HQ" =,)$*Q&" $*" 9BH:9P" '$1%$=($"8$D1"%&S1,1"A$S*1"TO*-D&($''&","U'&*Q&V3"9$(&'8"8$-C("$*"%&'("&"D&"/*$1(&:/D/(&("%,DW(/=&"/"&"D&"/*=&%&=/(&("8$D1"-,A$'*&*(1"8$"8$1DD/-&'N1$"%$'"=,)%D$("8$D"),8$D"('&8/=/,*&D3"" "787I!49>@R<!PB!PB<:?>9HAHS:@AT!A!@:;UA<!:N9:9A<!

5*" $D" 13" L4L" 51%&*F&" $'&" C*" %&W1"&):")&X,'/&"8$"%,:D&=/@"&-'I'/&M"&):"C*"/)%,'(&*(" %$'=$*(&(-$" 8$" X,'*&D$'1" /" &'N'$*8&(&'/1" /"C*" '$8CS("*,):'$"8$"%',%/$N(&'/13"R*&"&-'/=CD(C'&")&X,'/(I'/&)$*("8$"1$=&M"=CD(/A&8&"&):"(J=*/PC$1"'$(&'8&8$1"/"&):"-'&*"PC&*(/(&("8$"($''$1"A/*=CD&8$1M"&):"C*&"$1('C=(C'&"8$"%',%/$(&(".,')&8&"%$'" D&(/.C*8/1" /")/*/.C*8/1" PC$" $*(,'%/&" /"/)%$8/&"C*&"&8$PC&8&"$A,DC=/@"8$D1"'$*N8/)$*(1"&-'&'/1M""PC$"&:,=&A&"&D1"$1%&*F,D1"&" 1,.'/'" =,*(W*C$1" ='/1/1" 8$" 1C:1/1(J*=/$1M""%',:D$)$1"1,=/&D1"8E&(C'"/""8$"'$*8$1":&/Y$1"$*('$"$D1"X,'*&D$'1"8C'&*("D&")&X,'"%&'("8$"DE&*FM"$1%$=/&D)$*("$*"D$1"8,1"K&1($DD$1M"O*8&DC1/&"/"5Y('$)&N8C'&3"

R*1"%,=1"%',%/$(&'/1"&-'&'/1"T*,:D$1"/"$=D$1/I1(/=1V"=,*(',D&A$*")>1"8$D""Z[\"8$"D&"%',%/$(&("8$"D&"($''&3"#$1"8$"DE$8&(")/(X&*&"%$'"&"%'$1$'A&'"D$1"'$*8$1"8$D1"-'&*1"%',%/$(&'/1M"$1"A&'$*"='$&'"./-C'$1"D$N-&D1"=,)"]"D$1"%'/),-$*/(C'$1^"T")&F,'&?-,VM"PC$"/)%$8/$*"D&"8/A/1/@"8$D1"%&('/),*/1M"X&"PC$"$'&"/)%,1N1/:D$"8/A/8/'"*/"A$*8'$"D$1"%',%/$(&(1"1C:X$=($1"&"&PC$1(&".,')&"XC'W8/=&M"PC$"%&11&A$*"/*(&=($1"8$"-$*$N'&=/@"$*"-$*$'&=/@3"

"La sega: la recol·lecció", obra realitzada el 1895 per Gonzalo de Bilbao, pintor impressionista sevillà.

!"#$%&'(&)$*("+$,-'&./&"/"0/1(2'/&3""456"7,1$%"8$"9/:$'&"

" #"

OPC$1(&"1/(C&=/@"8$"8$1/-C&D(&("$*('$"$D1"-'C%1"1,=/&D1"PC$"$'$*"%,11$S8,'1" /"$D1" X,'*&D$'1" " /"$D1":&/Y,1"'$*8/)$*(1",:D/-&'I"&D1"-,A$'*1"&"/*($*(&'")/DD,'&'"$D1"'$*8/)$*(1"8$"D&"($''&"/"$*"&D-C*1"=&1,1"&"$)%'$*8'$"C*&"&C(J*(/=&"'$.,')&"&-'I'/&3""

,G! J:<! PBG! 9BNA?! <B;V>9A:G! :G! GAWB9:GA<?B! B@>;C?A@! " %&11&A&"%$'" D&" *$=$11/(&(" 8$"),8$'*/(?&'"DE&-'/=CD(C'&M"&%D/=&*("$D"D/:$'&D/1)$"$=,*2)/="%$'"&"PB<?:;HBGG:9!GX$8!#YNA?8"

"5D1" D/:$'&D1"%',-'$11/1($1" " T_àZNabV"A&'$*"&11C)/'" D&" (&1=&"8$"8$1)&*($DD&'" D$1" /*1(/(C=/,*1" "8$"DEO*(/="9J-/)" /" /)%D&*(&'" DE51(&(" D/:$'&D3"R*&"8$" D$1" 1$C$1"%'/)$'$1"&=(C&=/,*1"A&"1$'" DE&*,)$*&8&"#,I'(#)$!$2#$#+$!1+Z,#$1[!PC$"=,*1&-'&A&"$D1"%'/*=/%/1"8$"D&"%',%/$(&("%'/A&8&"/" D&"DD/C'$"8/1%,*/:/D/(&("8$"D&"($''&3"

5D"=&*A/"$1".&'I"$*"$D"'$-&*("8E41&:$D"44"/"1,:'$"D&":&1$"8EC*"=,)%',)W1"$*('$"$D1"%,11$S8,'1"8$"D&"($''&"&"DEO*(/="9J-/)"/"$D1"*,C1"%,11$S8,'1"8$D"%,8$'M"D&":C'-$1/&3"

5D1"*,C1"-,A$'*&*(1":C'-$1,1"%,1$*"$D1"CDD1"$*"G:!GAWB9:GAHS:@AT!PB!G:!J9>JABH:H!PB!G:!HB99:"T:$*1"8$")&*1"),'($1M"8$"'$/&D$*="/"8$"%',%/1"/"=,)C*1V3""

",G!J9>@BPA?B;H!!U:!A?JGA@:9\!

7I $W>GA@AT!PBG!9YNA?!<B;V>9A:G[!A;A@A:H!:!GB<!*>9H<!PB!*:PA<!A!@>?JGBH:H!B;H9B!7]FÎ_`8!6C%,1&A&"D&"%J'8C&"8$D1"8'$(1" XC'/18/==/,*&D1"8$D" 1$*F,'1M"%$'2")&*($*/&" D&"%',%/$(&("8$" D&" ($''&3" U$("PC$"/)%D/=&A&"PC$"),D1"DD&C'&8,'1"%$'8/$*"$D"8,)/*/"c(/D"/"%&11&A$*"8E&''$*8&(&'/1"&"X,'*&D$'13"

FI 6B<UA;@EG:@AT\!1C%'$11/@"8$"%'/),-$*/(C'$1"T")&F,'&?-,V3"5D1"%',%/$(&'/1"&'&"$'$*"DD/C'$1"%$'"A$*8'$","'$%&'(/'"D$1"1$C$1"%',%/$(&(13!

_I 6B<:?>9HAHS:@AT\!O=($"XC'W8/="%$'"$D"PC&D"$D1":>*1"A/*=CD&(1"8$")&*1"),'($1M"'$/&D$*=M")C*/=/N%&D1M",'8$1")/D/(&'13333%&11&A$*"&"1$'"DD/C'$13"BE51(&("$Y%',%/&A&")/(X&*Q&*("C*&"DD$/"/""A$*/&"$D1":>*1"$*"1C:d&1(&3"!B&"A/*=CD&=/@","&),'(/(?&=/@"1Ed&A/&"&*&("%',8C/*("8C'&*("DE$8&(")/(X&*&"&"('&A>1"8$"D$1"=,*N=$11/,*1"8$" D&"),*&'PC/&"&" DE$1-D>1/&M"*,:D$1&M")C*/=/%/1M"$(=3"#$1"8$D" 13"Le444" 1Ed&A/$*"&*&("%'$*$*(")$1C'$1"=,*('&"&PC$1(".$("T"8$1&),'(/(?&=/@"8$"+,8,FM"_bf`V"DD/-&8$1"&"D&"*$=$11/(&("8$"D&"=,',*&"%$'"&",:($*/'"'$=C'1,13"<$'2"1$'I"$*"$D"-,A$'*"8$")B;PASaW:GPC&*("1E&==$D$'&'/&"$D"%',=>1"T8$1&),'(/(?&=/@"'$D/-/,1&VH"8$='$("8$"_àZ"8$"1C%'$11/@"8E,'8$1"'$D/-/,1$1"/" D&"*&=/N,*&D/(?&=/@" 8$D1" 1$C1" :>*1M" PC$" $1" A$*8'&*" %,1($'/,'N)$*("$*" 1C:d&1(&3" 5D" _`gg"$D")/*/1('$"):P>S" %',(&-,N*/(?&'/&"C*"%',=>1"8$1&),'(/(?&8,'"=/A/DM"X&"PC$"&.$=(&A&".,*&)$*(&D)$*("&":>*1"8$"DE51(&(" /"8$D1")C*/=/%/1"T%',N%/1"/"8$D1"=,)cVM"($''$1"=,)C*&D1M":,1=,1M"%'&(1M"$(=3"PC$"$D1"A$S*1".$/$*"1$'A/'"./*1"&'&"8$".,')&"-'&(CS(&3""

,G<!>WLB@HAE< PB!G:!9B=>9?: B9B;\NK,*1,D/8&'"D&"%',%/$(&("DD/C'$"/"/*8/A/8C&D"T%'/*=/%/"D/:$'&DV3"NR(/D/(?&'"$D1".,*1",:(/*-C(1"%$'"&"'$8C/'"$D"8$C($"%c:D/=" /"$D"8J./=/("%'$11C%,1(&'/"8$"DE51(&(3"Nh:($*/'" .,*1"%$'"&" ./*&*Q&'" DE$Y$'=/(" D/:$'&D" =,*('&"$D1" =&'ND/*13"NO)%D/&'"$D"*,):'$"8$"%',%/$(&'/1"/"&/YW"$/Y&)%D&'"D$1":&1$1"8$D"D/:$'&D/1)$3"

,G<! 9B<EGH:H<" *," A&*" 1$'M" 8$D" (,(" $D1" $1%$'&(13"G,D($1" %&'N=$DiD$1" PC$8&'$*" $*")&*1" 8$D1" &*(/=1" 1$*F,'1" /" D$1" PC$" =&*A/&'$*"8E&),M")&X,'/(I'/&)$*("&*&'$*"&"%&'&'"&")&*1"8$"D&":C'-$1/&"&-'IN'/&"T.C*=/,*&'/1"8$"DE51(&(M"=,)$'=/&*(1M")/D/(&'1M"&8)/*/1('&8,'1M"$(=3V""/"*,"&D1"=CD(/A&8,'1"8/'$=($13"

!"#$%&'(&)$*("+$,-'&./&"/"0/1(2'/&3""456"7,1$%"8$"9/:$'&"

" $"

j,"1E&=,*1$-C/'/&"C*&"&C($*(/=&"'$.,')&"&-'I'/&M"$*"$D"1$*(/("8$D")&'Y/1)$"]D&"($''&"%$'"&"PC/"D&"('$:&DD&^"/"D&"Pk$1(/@"&-'I'/&"$1"=,*A$'(/'I"$*"C*"%',:D$)&"$1('C=(C'&D3"" O")$/(&("8$"1$-D$"DE&*&'PC/1)$"$1"8/.,*8'I"%$'"($''$1"&*8&DC1$1M"&'&-,*$1$1"/"$Y('$)$*F$1",%N(&*("%$'"D&"A/&"'$A,DC=/,*&'/&H"D$1"A&-C$1M"$D1"$*.',*(&)$*(1"&):"$D1"-'&*1"%',%/$(&'/1M"D$1",=C%&=/,*1"8$"./*PC$1"%',A,=&(1"%$'"D&"].&)"8$"($''$1^"/"D&"'$%'$11/@"8$"DE51(&(".,'$*"C*&"=,*1(&*("8$D"%$'W,8$3""#C'&*("D&"9$1(&C'&=/@"/"$D"'$-$*$'&=/,*/1)$"(&)%,="$1"'$&D/(?&'$*"=&*A/1"$*"DE$1('C=(C'&"8$"D&"%',%/$(&(M"D$1")/DD,'$1"&*/'&*"8/'/-/8$1"&"DE&)%D/&=/@"8$D"'$-&8/CM"8/'/-/(":I1/=&)$*("&"%',8C=($1"=,)$'=/&D1"T(&',*NX&V3" 5D" D$)&"8$" 7,&PC/*" K,1(&" ]$1=,D&" /" '$:,1(^" 8$/Y&A&" $*" $A/8J*=/&" D$1" '$/A/*8/=&=/,*1" 8$" -'C%1")>1"8$1&.&A,'/(13"

l&*)&($/Y"D&"8$1&),'(/(?&=/@"A&".'&=&11&'"$*"$D"1$*(/("8$"PC$"*,"$1"A&'$*"='$&'"-'&*"PC&*(/(&("8$")/(X&*1"%',%/$(&'/1"/"*,"1E&=,*1$-C/'$*"$D1"'$=C'1,1"1C./=/$*(1"%$'"&"1&*$X&'"D&"d/1$*8&M"=,*A$'(/*("$D"8$CN($"%c:D/="$*"C*&" D&='&"8$D"*,C"$1(&(":C'->1"*/" (&)%,="$1"='$&'&*" D$1" '$*8$1"*$=$11I'/$1"%$'"&"PC$"$1"%',8C/'I"D&"'$A,DC=/@"/*8C1('/&D3"B$1"'$8CS8$1"'$*8$1"8$D")@*"'C'&D"/)%,11/:/D/(&A$*"D&"=,)%'&"8$"D$1")&N*C.&=(C'$1"/*8C1('/&D13"""

d((%1HmmF,C(C3:$mn*boLpqZ`A,"d((%1HmmF,C(C3:$mn7a5r%q7`N4"T"A/8$,"8$1&),'(/(?&=/@"G$*8/?&:&DV"

j,",:1(&*("D$1"*,A$1".,')$1"8$"%',%/$(&("=&%/(&D/1(&"A&*"&.&A,'/'"C*":EN?B;H! PB! G:! J9>PE@@AT! :N9M9A:! A! G:! <BE:! @>?B9@A:GAHS:@ATM" ='$/NY$)$*("8$-C("&"DE&)%D/&=/@"8$"D&"1C%$'.W=/$"=CD(/A&8&M"*,"&"D&")/DD,'&"/"),8$'*/(?&=/@"8$" D$1" (J=*/PC$1"8$" =CD(/C" T%$'A/AJ*=/&"8$D" -C&'$(M"C($*1/D/1"('&8/=/,*&D1M"('$:&DD"/*($*1/CV3"

"5D".$("8$"PCJ"-'&*"%&'("8$D1"*,C1"%',%/$(&'/1"1,'-/(1"8$D"%',N

=>1" 8$" 8$1&),'(/(?&=/@" *," .,'$*" =CD(/A&8,'1" 8/'$=($1" 8$" D&" ($''&M"1Ed&" =,*1/8$'&(" =,)" C*&" ,%,'(C*/(&(" %$'8C8&" %$'" &" &:,'8&'" C*&"'$.,')&"$*"%',.C*8/(&("8$"GXB<H9E@HE9:!PB! G:!J9>JABH:H[!@>;@B;H9:IP:!B;!J>DEB<!?:;<87!bD&(/.C*8/1N")/*/.C*8/1VM"PC$"d&-C$'&"%$')J1"'$8C/'" D$1"8$1/-C&D(&(1"1,=/&D1"$*"$D"=&)%H"&"%&'(/'"8$" D&"1$-,*&")$/(&("8$D"13"L4L"$1".&'&*"d&:/(C&D1" D$1"'$A,D($1"=&)%$',D$1"&):"C*"=,)%,*$*("=&8&"A$-&8&")>1"'&8/=&D"/"&11,=/&8$1"&D1"*,C1"),A/)$*("1,=/&D1"T&*&'PC/1)$" M" 1,=/&D/1)$V" $*" 8$)&*8&" 8$D" '$%&'(/)$*(" 8$" ($''$1" /" &D('$1" 8'$(1" 1,=/&D1" /" $=,*2)/=13"OPC$1(&"1/(C&=/@"$1")&*(/*8'I"&D"13LL"/"=,*1(/(C$/Y"C*"8$D1"%'/*=/%&D1"%',:D$)$1"8$"D&"44"9$%c:D/=&3""

1B<!PA?B;<A>;<!A!GXB<H9E@HE9:!PB!G:!J9>JABH:H!H:?J>@!B<!?>PA=ADEB;!<EW<H:;@A:G?B;H3"G$*('$"&"DE51%&*F&"1$%($*('/,*&DM"&"K&(&DC*F&","e&DJ*=/&" D&"8$1&),'(/(?&=/@"A&".&=/D/(&'"PC$"),D($1"$Y%D,(&=/,*1"%&11&'$*" &" 1$'" %',%/$(&(" 8$D1" DD&C'&8,'1M" &" DE51%&*F&")$'/8/,*&D" $1" A&")&*($*/'" ," /*=Dc1" &==$*(C&'" D&"=,*=$*('&=/@"8$"D&"%',%/$(&("$*"-'&*1"D&(/.C*8/1"/"$1"A&"%',8C/'"D&"%',D$(&'/(?&=/@"8$D1"=&)%$',D1"TX,'*&ND$'1M" :'&=$'1M" ='/&(1" 8,)J1(/=1V3" 5D" D&(/.C*8/" &D" 1C8" ,$1(" /" $D" )/*/.C*8/" &D" *,'8N,$1(" A&*" =,*('/:C/'" &"DE$*8&''$'/)$*("8$"DE&-'/=CD(C'&3"B&"=,*A$'1/@"8$D"=&)%"$1%&*F,D"$*"%',%/$(&("%'/A&8&"=&%/(&D/1(&"$*")&*1"8$"D&"*,A&":C'-$1/&"($''&(/*$*(".,C"(&):>"C*"-'&*"/)%$8/)$*("%$'"&"D&"/*A$'1/@"8$"=&%/(&D1"$*"D&"/*8c1('/&3"B&"'$A,DC=/@"/*8C1('/&D"&"51N%&*F&M"1$-,*1"&D-C*1"d/1(,'/N&8,'1M" A&" .'&=&11&'M" $*" %&'("%$D" 8J:/D" ='$/Y$)$*(" 8$),N-'I./=M" DE&:1J*=/&" 8EC*&" &CN(J*(/=&"'$A,DC=/@"&-'I'/&"/"%$'"DE"$1=&11&"/*/=/&(/A&"8$"D&":C'N-$1/&M" )>1" 8$8/=&8&" &" D$1"/*A$'1/,*1" $1%$=CD&(/A$1" PC$"

"""""""""""""""!"1:HA=E;PAH"%',%/$(&("8$"-'&*1"8/)$*1/,*1"3"#$1(/*&8&"&D"),*,=CD(/C"8$"1$=&"T=$'$&D1M",D/A$'$1V"/"&):"%,PC$1"%,11/:/D/(&(1")A;A=E;PA"H"%',%/$(&("8$"'$8CS8$1"8/)$*1/,*1"PC$"*,"%$')$("D&"%',8C==/@"1C./=/$*("%$'"&:&1(/'"&"D&".&)WD/&"%',%/$(I'/&3"+&DW=/&"

©DepartamentGeografiaiHistòria.IESJosepdeRibera

4

alesproductives(dedicaciódelesrendesobtingudesdelapropietatdelesterresanegociscomelfer-rocarril,oalainversióendeutepúblic.LaIIRepúblicaposaràenmarxalaReformaagrària.ElministreMarcelinoDomingo,amblalleideBas-sesde laReformaagrària (1932)preteniamillorarels rendimentsagraris i crearunmajornombredepropietaris,individualsicol·lectius.Lafaltaderecursos,lalentitudenl’elaboraciódelespropietatsex-propiables i elsentrebancsdelspropietaris alprocésde l’IRA,exacerbarenelsànimsdels llauradors ijornalersquerecorrerana laforça i l’acciórevolucionària.Totsdosfaranfracassar l’objectiude laRe-forma.Lacontrareformadelbiennidedretes(negre)ilalegislaciófranquistaanul·larentoteslesinicia-tivescol·lectivitzadoresielsassentamentsdellauradors,tornantlesterresalsanticspropietaris.

Elscanvistècnicstambéforenlentsilescrisisdesubsistència(pròpiesdelAnticRègim:malacollita-augmentmortalitat,impossibilitatdeportalalimentsd’altresregionsperlapenúriadeltransport)forenrepetidesfins1868.Lasclasseshumilserenlesmesperjudicades(fam,menysjornals,menutspropieta-risnecessitavenpréstecs...)ielspropietarisveienaugmentarelspreus.

Només al litoralmediterrani, especialment a Catalunya,València i zonesd'Andalusia, es vadonarunaagriculturamoderna,preocupadapelsavançostècnics.

Esmanté engeneral l’agricultura típicamentmediterrània de seca basada en el cultiu del blat,

l’oliverailavinya.Tambéesvaestendreladacsaisobretotlacreïlla.Peròlamajorexpansiódecultiusesvaproduirenelscerealsquerepresentavenel80%.Continuariaellatifundismeambterratinentspocinteressatseninvertirpermillorariambungrannombredejornalersqueladesamortitzacióhaviafetcréixer. Als problemes generals per latifundisme s’hi ha d’afegir els del minifundisme dedicat al’autoconsumsensepossibilitatsd’innovarodevendreelsexcedentsalmercat,queobligariaamoltscamperolsaemigrar.

Lesinnovacionstècniquesdetallmodernesvanrealitzardeformamoltlimitadaenellitoralvalen-cià(taronja)oenelsregadiusde1' interior (remolatxaensubstituciódelacanyadesucre)ilavinyadedicadaal’exportació.

Laramaderiaovinavasofrirunretrocés,especialmentladedicadaal’exportaciódellanaquedis-minuiràper ladesapariciódelsprivilegisde laMesta i lesnovesrompudes.Encanvi,vaaugmentar lacabanyaporcina.

Totielscanvis,al'Estatespanyolpredominaval'agriculturatradicional.NoesvaproduirunaRe-volucióAgrícolageneralitzada.

L’etapaexpansivainiciadaapartirde1840tocariafonsenlacrisidefinaldesegle.L’estabilitatpolí-ticadelperíodedelarestauracióentre1871iel85escaracteritzapelboomdelmercatdelvi(coinci-dintamblafil·loxeraaFrança),augmentdelesinversionsenindústriesmetal·lúrgiquesitèxtils,lesex-portacionsdeferro,plomicoure,augmentenlesinversionsalesindústriesmetal·lúrgicaitèxtil,lesex-portacionsdeferro,deplom,idecoureil'estabilitatpolíticadelaRestauració.

La prosperitat econòmica afavorí sobretot la burgesia catalana, però l'extensió de la fil·loxera al'Empordà(1879) ielviratge lliurecanvistade laRestauracióposarenfiaunsanysdaurats,queNarcísOllervapintarambrelleunaturalistaalanovel·laLafebred'or.

Lacrisiesvaproduirperlairrupcióenelsmercatseuropeusdecerealsicarnsmésbaratsproce-dentsdelsEEUU,CanadàoRússiaperl’abaratimentdelsmitjansdetransport.LacrisiagràriaaEspanyaesvamanifestarenelscultiusmediterranisienlaramaderiabovinadesdel1882,provocantunacaigu-dadelesexportacionsiunapèrduadelseuvalorpeldescensdelspreus.Lacaigudadelsbeneficisenlesregionsproductores,vaportaralageneralitzaciódelesprotestes,coordinadesperlaLligaAgrària,unaassociaciódepropietariscerealícolesquevanactuarcomagrupdepressióperaconseguiraranzelspro-teccionistes.Peròladisminuciódelsbeneficisacabariaafectantalsjornalersjaquetambédisminuirienelssalaris,cosaqueprovocariamalestarirevoltescamperoles.


5

La crisi cerealícola va anar acompanyada de la crisi de la viticultura. El vi era un producted’exportació,peraixòvaaugmentarconsiderablementlasuperfíciecultivada.Lademandaeuropeavaaugmentarcomaconseqüènciadelafil·loxerafrancesade1868.Esvaviureunaautèntica“Edatd’Or”finsquecapa1880laplagavacreuarlafronteraiesvaestendreperlaPenínsula.Lafil·loxeravadestru-irmilersd’hectàreesdevinyailarecuperaciónomésvaserpossibleapartirdelaintroducciód’uncepamericàimmunealamalaltia.Catalunyavaser lazonamésafectada,hivaaugmentar laconflictivitatentreelscamperolsarrendataris(rabassaires)ielspropietarisquevolienunarenovaciódelscontractesmésfavorablealsseusinteressos.

Lacrisinovasercompensadadeltotperl’exportaciód’altrescultius(oliitaronges).Encaraquevamoderarlagravetatdelasituacióagràriadurantaquestsanys.Amés,lacriside1898,amblapèrduadelmercatcolonial,faràqueEspanyaesquedesenseunmercatexteriormoltimportant.

1.2-Lespeculiaritatsdelaincorporaciód’Espanyaalarevolucióindustrial. AEspanyaesproduïrencanvisimportantsfruitdelaintegracióespanyolaenelsistemacapitalis-ta, que s’implanta progressivament amb la construcció de l’estat liberal i la nostra apertura cap al’exterior.Peròfouunprocéslent,quecomençariaenretardiincomplet,jaquenoafectariaatotelterritorienlamateixaintensitat.

Lapoblacióvacréixer,peròaquestcreixementnovapoderseraprofitatarreuperaldesenvolu-pamentindustrial; l'agriculturademercatvadesenvolupar-se,perònomésenalguneszones;laindús-triavamodernitzar-se-mecanitzar-se-perònomésaCatalunya(latèxtil)ialPaísBasc(lasiderúrgia);elmercatinteriornovaacabard'articular-se,tot i lamilloraenelstransports,etc.Endefinitiva,hemdeparlard'unprocésd'industrialitzaciómoltparcial.Elcapitalismeal'EstatespanyolnoseriaunarealitatfinsbenentratelsegleXX.ElsegleXIXéselmomentdel'arrencada.EnacabarelsegleXIX,Espanyaeraencaraunasocietatpredominantmentagrària.Aquestfracàsdelarevolucióindustrialespanyolaexplical'endarrerimenteconòmicrespecteelsaltrespaïsosdel'Europaindustrialitzada.Elspocsterritorisquesívanconèixerlamodernització,vanexperimentarcanvisprofunds:apareixiaunanova societat, les ciutats van créixer i es van transformar i van ser els testimonis dels nous temps.Enaquestsentit,Catalunyavaser lapionera.Tot i lesdificultats,aldarrerterçdelsegleXIX jaeraunterritoriindustrialitzat.ÉsperaixòqueCatalunyavaserconsiderada"lafàbricad'Espanya".Elspolítics liberals esmoguerenenpolíticaeconòmicaentreelproteccionisme i el lliurecanvisme2. il’economiaespanyolateniaproblemesendèmicsdeDeutePúblic,peròelsliberalsestablirenlesbasesperalaindustrialització:

2LliurecanvismeDoctrinaeconòmicabasadaenellliurecanvi,perlaqualcosas'oposaaqualsevoldiscriminaciócontralesimportacionsde productes estrangers o a qualsevol obstrucció contra les exportacions de productes nacionals. El lliurecanvismeafavoreixlalliurecirculaciódeproductesentrepaïsos.Discrepadel'existènciad'aranzels,dretsduanersirestriccionsdeproductes.Estàafavordelallibertatdecomerçtantpelquefaalesimportacionscomalesexportacions.Escontra-posaaproteccionisme.Durantel segleXIX, a l'Estatespanyol, elslliurecanvistesdefensaven la lliurecompetènciaperquèaixí s'ajudariaa lamodernització.Elscomerciantsielsaccionistesdelferrocarrililaindústriasiderúrgica(generalmentdecapitalestran-ger)donavensuportaaquestaconcepció.ProteccionismeDoctrinaeconòmicaquepreconitzaladefensadelaproducciód'unestat,protegintelsseusproductesdelacompetèn-cia estrangera, normalmentmitjançant l'establiment d'importants impostos duaners a les importacions. Política co-mercialqueconsisteixadefensardelacompetènciaestrangeraelsproductesd'unpaísmitjançantl'aplicaciód'aranzels(impostos) que graven l'entrada de productes manufacturats i la sortida de matèries primeres. Es contraposaalliurecanvisme. Elsproteccionistesdemanaven l'aplicació de taxes aranzelàries per als productes estrangers,motiupelqualelsseusmàximsdefensorserenlaburgesiaindustrialielsproductorscerealistes,quehaviendecompetirambelsproductesimportats,generalmentmésbaratsacausad'unamajorrendibilitatenlaproducció.

!"#$%&'(&)$*("+$,-'&./&"/"0/1(2'/&3""456"7,1$%"8$"9/:$'&"

" S"

NO):"D$1"8$1&),'(/(?&=/,*1"T_àZM"G$*8/?y:&D"v_`ggM"G&8,?V"D/:$'&D/(?&'$*"D&"%',%/$(&("/"&)%D/&N'$*"$D"*,):'$"8$"%',%/$(&'/13"N"5*"_`gZ"$1"'$-CD&'$*"8$".,')&"8$./*/(/A&"D$1"<>@ABH:H<!PB!@9YPAH!A!W:;@<!PXB?A<<AT8!I!!,G!HBfHAG!PBG!@>HT!A!BfJG>H:@AT!PB!?A;B9:G<!B<HM!B;!G:!W:<B!PBG<!A;A@A<!PB!G:!A;PE<H9A:GAHS:@AT8!I! 1:! A;UB9<AT! B;! BG<! =B99>@:99AG<" $1%&*F,D1" A&" &('$C'$" D&" /*A$'1/@" $1('&*-$'&" T" .,*&)$*(&D)$*(".'&*=>1V"/"*&=/,*&DH"6,=/$(&("51%&z,D&"G$'=&*(/D"$"/*8C1('/&D"T9,(d1=d/D8VM"K'>8/(,"G,:/D/&'/,"T<>N'$/'$VM"K,)%&z/&"+$*$'&D"8$"K'>8/(,"T<',1(V3""

R*"'$8CS("-'C%"8$":C'-$1,1"$)%'$*$8,'1"/"$D"=&%/(&D"$1('&*-$'"$1(&*"$*"D&":&1$"8$"D&"/*8C1('/&D/(?&=/@3""

5D1"<B@H>9!?R<!PB<H:@:H<".,'$*H"

:d!1:!A;PE<H9A:!HYfHAG!@:H:G:;:"

BE$Y%&*1/@"8$"D&"/*8C1('/&"),8$'*&"&"51%&*F&"&D"13L4L"$1"A&"/*/=/&'"&"K&(&DC*F&"&):"$D"1$=(,'"=,N(,*$'3"OD"./*&D"8$D"63Le444"DE$1(&)%&=/@"8E/*8/&*$1M"A&"1$'"%'/)$'"1$=(,'"$*")$=&*/(?&'N1$3""

B&"=,*1,D/8&=/@"8$" D&"),8$'*&" /*8C1('/&"=,(,*$'&"$1"=,*1,D/8&"8$1%'>1"8$" D&"-C$''&"8$" D&" /*8$N%$*8J*=/&"$D"8$"DE/*($'/,'"8E51%&*F&"&):"D&"/*(',8C==/@"8$D"=,(@"./D&(3"

B$1")$1C'$1"D/:$'&D/(?&8,'$1"8$"D&"%',8C==/@"/"8$D")$'=&("8$D1"-,A$'*1"%',-'$11/1($1"=,)""D&"1CN%'$11/@"8$D1"%'/A/D$-/1"-'$)/&D1"A&*"%$')$('$"C*&"'I%/8&")$=&*/(?&=/@3"O/YWM"&")/(X&*1"8$D"13"L4LM"D&"/*8C1N('/&" (JY(/D" =&(&D&*&" $'&" D&" %C*(&" 8$" DD&*Q&" 8$" D&" /*8C1('/&D/(?&=/@" $1%&*F,D&H" ]K&(&DC*F&" $'&" D&" .I:'/=&"8E51%&*F&^3"

5D"%',=>1"8$")$=&*/(?&=/@"$1"A&"/*/=/&'"&"%&'(/'"8$D"_à[M"PC&*"$1"A&*"/*1(&DiD&'"D$1"%'/)$'$1")INPC/*$1"8$"A&%,'"T.I:'/=&"s,*&%D&(&"8$"s&'=$D,*&V3"<'/)$'"$1")$=&*/(?&"$D"./D&("1C:1(/(C/*("$D".C1,1")&*CN&D1"%$D1")$=I*/=1"/")>1"(&'8"$1")$=&*/(?&""$D"($/Y/(3"

5D"%',=>1"8$")$=&*/(?&=/@M"A&"1C%,1&'"C*&"8/1)/*C=/@"8$D1"=,1(,1"8$"%',8C==/@" /"8$D1"%'$C1"8$"A$*8&3" 5D1" %'$C1")>1" :&/Y,1" A&*" $1(/)CD&'" C*&")&X,'" 8$)&*8&M" PC$" A&" &C-)$*(&'" &):" D&" %',($==/@"&'&*?$DI'/&"/"&):"D&"1C:1(/(C=/@"8$"D&"DD&*&"%$D"=,(@3""

"5D"8$1$*A,DC%&)$*("8$"D&"/*8c1('/&"(JY(/D"A&"d&A$'"8E&.',*(&'"C*&"8,:D$"D/)/(&=/@H""

• BE$1=&11$(&("8$D"=&':@"=&(&DI"/"D$1"8/./=CD(&(1"8$"('&*1%,'("%$'"&"%',A$/'N1$"8EdCDD&"&1(CN'/&*&M"PC$"*,"&''/:&'/&"&D"%,'("8$"s&'=$D,*&"./*1"&"_``t3"OPC$1(&"=&'$1(/&"8$"=&':@"A&"$1(/)CD&'"D&"%',D/.$'&=/@"8$"=,D2*/$1"/*8C1('/&D1"1/(C&8$1"&"D&"A,'&"8$D1"'/C1"%$'"&%',./(&'"DE$*$'-/&"d/8'ICD/=&3"

• B&" .$:D$1&"8$D")$'=&(" $1%&*F,D" %$'" D&" %,=&" =&%&=/(&(" &8PC/1/(/A&" 8$" D&")&X,'/&" 8$" D&"%,:D&=/@3"#E&PC$1(&")&*$'&" D&" /*8c1('/&"(JY(/D"8$)&*&A&"=,*1(&*()$*(")$1C'$1"%',N($==/,*/1($1".',*("D&"=,)%$(J*=/&"$1('&*-$'&3"

"B&" .&1$" " 8$" ='$/Y$)$*(" /*/=/&8&" $*" _à[" 1,D1" A&" 1$'" /*($'N

',)%C8&"8C'&*("D&"+C$''&"8$"6$=$11/@"&D1"55RR"T_`Z_NZgV"&"=&C1&"8$" D$1" 8/./=CD(&(1" " 8E/)%,'(&'" =,(@" $*" .D,=&" =&8&" A$-&8&" )>1" =&'"T.&)"8$"=,(@V3"<$'2"&"%&'(/'"8$"_`bq"$1"A&"/*/=/&'"C*&"*,A&".&1$"$YN%&*1/A&M")&'=&8&"%$'"D&")$=&*/(?&=/@"8$D"($/Y/(M"%$'"D&"'$*,A&=/@"8$"DE$1('C=(C'&"/*8C1('/&D""/"%$D"1,'-/)$*("8$"-'&*"*,):'$"8$"=,D2*/$1"/*8C1('/&D13"

B&":C'-$1/&"=&(&D&*&"1$)%'$"8$)&*&'/&"C*&"%,DW(/=&"%',($=N=/,*/1(&"%$'"&"1,1($*/'"D&"8$)&*8&"&D")$'=&("/*($'/,'"/"(&):>"&=,*N1$-C/'/&"D&"=,*=$11/@"$*"$Y=DC1/A&"8$D")$'=&("=C:I"&D"_``t3""

BE51%&*F&" 4*8C1('/&D"63O3"A&"1$'"C*&"8$" D$1"$)%'$1$1"(JY(/D1")>1"-'&*1"8$D"%&W13"

BE5Y%,1/=/@"R*/A$'1&D"8$"s&'=$D,*&"&D"_```"1$'/&"$D"1W):,D"8$"DE&C-$"=&(&DI3""

!"#$%&'(&)$*("+$,-'&./&"/"0/1(2'/&3""456"7,1$%"8$"9/:$'&"

" T"

B&"/*8c1('/&"=,(,*$'&"=&(&D&*&"A&"1$'"1C./=/$*("%$'"&""D&"/*8C1('/&D/(?&=/@"8$"K&(&DC*F&M"%$'2"*,"%$'"&'',11$-&'"$D"=,*XC*("8$"D&"/*8c1('/&"$1%&*F,D&3"

"Wd!1:!A;Pg<H9A:!<APB9g9NA@:!

"B&"1/8$'c'-/=&""&=,)%&*F&'/&"&D"1$=(,'"(JY(/D"$*"$D"8$1$*A,DC%&)$*("8$"D&"/*8c1('/&"),8$'*&"$*"

D&"1$-,*&")$/(&("8$D"1$-D$3"R*"1$=(,'"'$D&=/,*&("&):"D&")/*$'/&"8$D".$'',M"8$D"=&':@"/"&D1"&D(1".,'*13"51($"1$=(,'"%,1&"$*"$A/8J*=/&" D$1" /*1C./=/J*=/$1"$*$'-J(/PC$1"$1%&*F,D$1" /" D$1"8/./=CD(&(1"%$'"&" DE&%D/=&=/@"8$"D$1"/**,A&=/,*1"($=*,D2-/PC$13"

5D1"%'/)$'1"/*($*(1"8$"='$&'"C*&"1/8$'c'-/&"),8$'*&"$1"1/(C$*"&!)MG:N:"T_`tZV"%$'2"&=&:&'/&".'&N=&11&*("&"=&C1&"8$"DEc1"&D1"&D(1".,'*1"8$"=&':@"A$-$(&D"PC$"$*=&'/&"$D1"=,1(,1"$*"C*"),)$*("8E"$1=&11&"8$)&*8&3"K&%"&D"_`Zq"G:!<APB9g9NA:!:<HE9A:;:"A&"8$1%D&Q&'"D&")&D&-C$*F&"%$'PCJ"1/"PC$"C(/D/(?&A&"=&':@"8$"=,="TdCDD&"8$D"j&D@*V"/"($*/&"C*&")&X,'"8$)&*8&"8$")&($'/&D".$'',A/&'/3"O"%&'(/'"8$"_``["$1"=,*1,D/8&N'/&"&"s/1=&/&"C*&"1/8$'c'-/&"),8$'*&3"5D")/*$'&D"8$".$'',":/1=&WM"$D"=,*A$'(/8,'"s>11$)$'"/"$D"=&':@"8$"=,=""8$""+&D$1"T"PC$"=,)$*Q&'/&"&"&''/:&'"&"%&'(/'"8$"_`bZV")>1":&'&("/"8$":,*&"PC&D/(&("=,*1,D/8&'/&"DE$/Y"=,N)$'=/&D" "s/D:&,mK&'8/.." /"$Y%D/=&"$D"8$1$*A,DC%&)$*("8$" D&"<APB9g9NA:!W:<@:\"&D"_f[t"$1"='$&'/&"$D1"OD(1"U,'*1"8$"s/1=&/&"63O3"$D"-'&*"=,)%D$Y"1/8$'c'-/=3"

$DEB<H:! <APB9g9NA:"A&"8$1$*A,DC%&'N1$" D$*(&)$*("%$'PCJ"1/":>!51%&*F&"$'&"'/=&"$*")/*$'&D"8$".$'',""$D"=&':@"8$"=,="$'&"$1=I1"/"8$")&D&"PC&D/(&("/"&")>1"D&"8$)&*8&"8$".$'',"A&"1$'"'$8CS8&"./*1"&D"./*&D"8$"1$-D$3""

"@d 1:!GB;H:!BfJ:;<AT!A;PE<H9A:G!

5*"D&"'$1(&"8E51%&*F&"D$1"&=(/A/(&(1"/*8C1('/&D1"('&8/=/,*&D1"&"%,="&"%,="&*/'/$*"),8$'*/(?&*(N1$"/"A&*"&"=,)$*Q&'"&"='$&'"C*&"('&)&"/*8C1('/&D"$*"-'&*"%&'("8$D"($''/(,'/3"

e&*"&%&'J/Y$'"*,C1"1$=(,'1"=,)"$D")$(&DiDc'-/=M"$D"PCW)/=","D&"/*8c1('/&"8$D"-&1"%$'"&:&1(/'"D$1"=/CN(&(1"/"D$1"/*8c1('/$1"&-',&D/)$*(I'/$13"<$'2"$*"-$*$'&DM"D&"*,1('&"$1('C=(C'&"/*8C1('/&D"$'&"]&'=&/=&^"X&"PC$"$D"A&D,'"8$"D&"%',8C==/@"*$(&"(JY(/D"$'&"1/1"A$-&8$1"1C%$'/,'"&"D&"1/8$',N)$(&DiDc'-/=&3"B&"/*8C1('/&D/(?&=/@"*,"A&"(/*8'$"C*"='$/Y$)$*("1/-*/./=&(/C"./*1":$*"$*('&("$D"13"LL3"

"Pd 1B<!=>;H<!PXB;B9NA:!A!G:!?A;B9A:!

51" C*" /)%,'(&*(" $D$)$*(" 8E$Y%,'(&=/@3"G&D-'&(" PC$" $Y%D,N(&8&" %$'" =&%/(&D" $1('&*-$'M" D$1" =,*=$11/,*1" 1C%,1&'$*" C*&" /)N%,'(&*("=&%/(&D/(?&=/@"8$"DE51(&(M"1$)%'$"%'$11/,*&("%$'"D&"*$=$1N1/(&("./*&*=$'&3"

,<J:;V:! HB;A:! E;:! N9:;! 9ADEB<:! ?A;B9:M" *," ,:1(&*(" &/Y2M"8$1(&PC$)"=,)"&")>1"/)%,'(&*("$D"=&':@"/"$D")/*$'&D"8$".$'',3"

K&':@H"8/1('/:CS("%$'"8/A$'1$1"?,*$1"8$1(&PC$)"$D"=&':@"&1N(C'/IM" 8$" .I=/D" &==>1" %$'" )&'" %$'2" 8$" $1=I1" %,8$'" =&D,'W./=3" 5D"&C-)$*("8$" D&"1$C&"8$)&*8&"A&"1$'"&.&A,'/("%$D"8$1$*A,DC%&N)$*("8$"D&"1/8$'c'-/&3"51(,1"('$(1"/"D&"=,)%$(J*=/&"PC$"A&"1C%,N1&'" DE&''/:&8&" 8$D" =&':@" -&DiD>1" *,)>1" A&" " %,8$'" 1$'" %&DiD/&8&"&):"$D"%',($==/,*/1)$"&'&*?$D&'/" X&"PC$"$D"=&':@"&1(C'/I"'$1CDN(&A&")>1"=&'"/"$'&"8$"%/(X,'"PC&D/(&(3"O/YW"PC$"D$1"/)%,'(&=/,*1"8$"=&':@"-&DiD>1"%',)%($"1C%$'&'$*"$D"A,DC)"8$" D&"%',8C==/@"*&=/,*&DH"PBJB;PY;@A:!PB! G:! A;Pg<H9A:!PBG<!9B@E9<><!B;B9NYHA@<!BfHB9A>9<!L:!DEB!BG<!;:@A>;:G<!B9B;!A;<E=A@AB;H<8!

5*"-$*$'&D"DE"$Y%D,(&=/@"A&"',)&*8'$"$1(&*=&8&"./*1"D&"t{")$/(&("8$D"1$-D$"%$'"D&")&*=&"8$"=&%/N(&DM"8$"8$)&*8&"/"8$"(J=*/=&3""Bu/)%CD1"A/*8'/&"&"%&'(/'"8$"D&"1GBA!PB!Z:<B<!<>W9B!)A;B<!PB!7]h]"PC$"1/-*/N./=&'/&"C*&"&C(J*(/=&" x8$1&),'(/(?&=/@x"8$D" 1C:12D"8$" D&"PC$"$1":$*$./=/&'$*" D$1"$)%'$1$1"$1('&*-$'$1"

!"#$%&'(&)$*("+$,-'&./&"/"0/1(2'/&3""456"7,1$%"8$"9/:$'&"

" U"

PC$",:($*/$*"=,*=$11/,*1"&"%$'%$(CS(&("%$'"$Y%D,(&'"$D1" X&=/)$*(1T" /"$*"&D-C*"=&1" D&"1$C&"%',%/$(&(V"&"=&*A/"8$D"%&-&)$*("8EC*"=I*,*"&"DE51(&(3"

"Bu$Y%D,(&=/@"8$D1"'$=C'1,1")/*$'&D1"$1"A&"D/)/(&'"&"Du$Y('&==/@"/"&"DE$Y%,'(&=/@"%$'"&"%',A$/'"&"D$1"/*8c1('/$1"$C',%$$1"/"*,"%$'"&D"8$1$*A,DC%&)$*("8$"D&"/*8c1('/&"$1%&*F,D&3"

O"%$1&'"PC$"D&")&X,'"%&'("8$D")/*$'&D"8$".$'',"$1"A&"$Y%,'(&'M"$D1"1$C1"$.$=($1"1,:'$"DE$=,*,)/&":/1=&S*&"A&*"1$'"/)%,'(&*(13"O"s/1=&/&M"%&'("8$D"=&%/(&D"$)%'&("$*"DE$Y('&==/@"/"$Y%,'(&=/@"$'&"$1%&*F,D3"5D1":$*$./=/1"$1"A&*"'$/*A$'(/'$*"D&"/*8c1('/&"/"$*"D&":&*=&3"O")>1"$D")/*$'&D"$'&"$Y%,'(&("&"D&"+'&*"s'$(&N*F&"&"=&*A/"8$"=,="%$'"&D1"&D(1".,'*1":/1=&S*13"

5D"%D,)M"=,C'$M")$'=C'/" /"?/*="A&*"1$'"$Y%D,(&(1"%$'"&):"=&%/(&D" /"($=*,D,-/&"$1('&*-$'&"/"$1"A&*"8$1(/*&'"&"DE$Y%,'(&=/@"8$-C("&"D&"-'&*"8$)&*8&"$C',%$&3"""

"B&")/*$'/&"$1%&*F,D&"A&"=,*('/:C/'"&"$PC/D/:'&'"D&":&D&*Q&"8$"%&-&)$*(1"/"A&"&('&C'$"(&*("$D"=&%/N(&D"=,)"D$1"(J=*/PC$1"8$D1"%&S1,1"$C',%$C1"/*8C1('/&D/(?&(13"<$'2"$D1":$*$./=/1"1$uD1"PC$8&A$*"D$1"=,)%&N*F/$1"$1('&*-$'$1"X&"PC$"-'&*"%&'("8$D")/*$'&D"$Y%,'(&("$1"A&"('&*1.,')&'".,'&"$*":>*1"8u$PC/%M"PC$"8$1N%'>1"$1"A&*"'$$Y%,'(&'"&"51%&*F&3"

"Bd ,G<!H9:;<J>9H<\!BG!=B99>@:99AG!

5*" DE51%&*F&" 8$D" 13" L4L" $D" %',:D$)&" 8$D" ('&*1N%,'("A&"1$'"C*"8$D1",:1(&=D$1"%$'"&"D&"),8$'*/(?&=/@"$=,*2)/=&3" B&" /*1C./=/J*=/&" 8$" =&''$($'$1M" =,*1N('C==/@"8$"=&''$($'$1M"$D"('&*1%,'(".DCA/&D"PC&1/"/*$NY/1($*("/"$D")&'W(/)"T"%,'(1"/" "A&%,'V"%,="/)%,'(&*("./*1"&"./*&D"8$"1$-D$"3",G!=B99>@:99AG!1$'I"DE&D($'*&(/A&"%$'"&D"('&*1%,'("/"D&".,')&=/@"8EC*")$'=&("/*($'/,'3""U,C" $D" )J(,8$" 8$" ('&*1%,'(" )>1" $./=/$*(" 8$"DEJ%,=&M"8$/Y&*("&D")&'-$"1/".,C"C*&":,*&"/*A$'1/@"F"1/" D&" .,')&" $*" PC$" $1" A&" '$&D/(?&'M" &):" )&($'/&D"$1('&*-$'M".,C"D&")>1"$*=$'(&8&M"/"*,"A&"%$'XC8/=&'"$*"DD,="8E&XC8&'3",;! 7]ii! $D" %',X$=($" 8$=/8/&" C(/D/(?&'" C*" &)%D$" 8$"A/&"1C%$'/,'"&D"$C',%$CM""/)&-/*&*("PC$"DE,',-'&./&"d,".$/&"*$=$11&'/"T$''&8&V3"5D"'$(&'8"$*"D&"=,*1('C==/@"8$D".$'',=&''/D"TC*1"a["&*F1"'$1%$=($"&"O*-D&($''&","U'&*Q&V"A&"1$'"8$-C("&"D&".&D(&"8$"=&%/(&D"/"/*/=/&(/A&3""B$1"%'/)$'$1"DW*/$1"=,*1('CS8$1"1$'/$*H"

Ns&'=$D,*&NG&(&'@M"PC$".,C"D&"%'/)$'&"&"7]i]["T($=*,D,-/&"/"=&%/(&D":'/(I*/=V3"""NG&8'/8"NO'&*XC$?T"_`g_V"/"e&DJ*=/&NLI(/A&"b7]jid8""

B&"1GBA!PB!'B99>@:99AG<!PB!7]jj[!U:!P>;:9!E;!A?J>9H:;H!A?JEG<8!BE51(&("&(,'-&A&"C*&"1J'/$"8E&A&*(&(-$1"$=,*2)/=1"PC$"&('&C'/&"&D"=&%/(&D"$1('&*-$'H"C*&"'$*8/:/D/(&(")W*/)&"8$D"Z\M"DD/C'$"/)%,'(&=/@"8$")&($'/N&D".$'',A/&'/"&"('&A>1"8EC*"1/1($)&"8$".'&*PCW=/$1"PC$"$1")&*N(/*8'/&"./*1"&"_`f_3""OQ2".&=/D/(&'/&"D&"='$&=/@"8$"63O3"/" "%,1($'N-&'/&"D$1"/*A$'1/,*1"$*"D&"/*8c1('/&M"&):"D&"PC&D"=,1&M"PC&*"A&"d&A$'" .$'',=&''/DM" *," A&" d&A$'" 1C./=/$*(" 8$1$*A,DC%&)$*(" /*N8C1('/&D"%$'"_u,.$'(&"8$" ('&*1%,'(3"5D" .$'',=&''/D"$'&"C*"1$=(,'"),D("1C:A$*=/,*&("&"%&'(/'"8$"D&"BD$/"8$"G/*$1"8$"_`Z`M"X&"PC$"DE51(&(",.$'/&"1C:A$*=/,*1"%$'"PC/D2)$('$"=,*1('CS(3"O/Y2"A&".$'"PC$"),D($1"A$-&8$1"$1"%D&*/./=&'$*"('&Q&(1")>1"%$'"D&"1C:A$*N=/@"PC$"%$'"D&"A/&:/D/(&("8$"D&")&($/Y&"DW*/&3"


9

Enlaconstrucciódelaxarxaferroviàriadistingim3etapes:

• Primeragranexpansió(1855a1866):granmobilitzaciódecapital i intervenciódecompanyiesestrangers.DestaquenleslíniesMadrid-Alacant,Sevilla-Cadis,Barcelona–SaragossaiMadrid–Irún.

• Lacrisifinancerade1866:paralitzaciódelaconstruccióperl’escassarendibilitatamblaconse-qüentretiradadelcapitalestranger.Elvalordelesaccionsferroviàriesesvaenfonsar.

• Novaetapaconstructivadesde1873quecompletàeltraçatdelaxarxaquehaviaquedatpara-litzada.CompanyiesdelNordilaMZA(Madrid-Saragossa-Alacant)

LaLleide1855vaconsolidar:

• EstructuraradialambcentreenMadrid,cosaquevadificultarlescomunicacionsentreleszonesmésindustrialsidinàmiques.Aquestaestructuraresponaldesigd’afermarunEstatcentralitzat.

• MajoramplàriadelaviaqueobstaculitzariaelsintercanvisambEuropa(transbordamentenlafrontera). Açò respon a qüestions tècniques: la possibilitat d’instal·lar calderesmés grans peraugmentarlapotènciadelescalderes,quehaviendesuperarpendentspronunciades.

• Sistemadefranquíciesquenovaservird’estímulperalaindústrianacional,perlasenzillaraóque aquesta quasi no existia i els capitalistes estrangers (sobretot francesos) no tenien capd’interèsencrear-la.Pelcontrari,desenvoluparien laproduccióalsseuspaïsos,abusantde lesfranquícies.ElferrocarrilnoestimulariaenEspanyalaindústriacomenelsaltrespaïsos:vaserunaoportunitatperdudaperalaindustrialització.Defet,elsfabricantspresentarenqueixesalsgoverns,denunciantelperjudiciqueelsocasionaval’entradalliuredemercaderiesestrangeresdemillorpreu.

• Tanmateix, la indústriaespanyolanoestavaencondicionsd’incrementar la seuaproduccióalritmenecessariperproveirlescompanyiesconstructores.Lasiderúrgiaeramoltmodestailain-dustriadeconstrucciódemaquinàrianoexistia.Silaxarxas’hagueraconstruïtmésapocapoc,l’economiahauriaquedatcol·lapsada.Aleshores,notenienlesinfraestructurescomplementariesenels altres sectors i les estructureseconòmiqueserenmassa feblesperestimularun creixe-mentcontinuat.Elferrocarrilmésqueunestímulseriaunfreperalaindustrialització.

Però sense el ferrocarril, l’endarreriment hauria estatmés gran.Malgrat totes les limitacions i

despropòsitsde laconstrucció,el ferrocarril facilitaria l’intercanvidepersones imercaderiesentre lesdistintesregionsperòsensearribaraarticulardeltotunmercat interiorper l’escàsdesenvolupamentindustrial demoltes zones on predominava l’economia agrícola amb pocs intercanvis: si el volumdemercaderiestransportadeseraescàstambéhoserienelsbeneficis.f) ElcomerçilapolíticacomercialAlcomençamentdelsegleXIX,elmercatinteriorespanyolestavaconstituïtpermercatsregionalsquasiaïllatsentreellsperòpocapocs’anareneliminantelsobstaclesalalliurecirculaciódemercaderies:Comerçinterior

-Esderogarenelsgremisperaugmentarelnombredeproductorsiessuprimirenelsimpostosdepasipeatgesinteriors.-Laconstrucciódelferrocarrilfacilitarialarelaciódel’interioramblaperifèria.Peròlesestructu-reseconòmiqueserenmassafebles,elscostosdetransporterencarsilaxarxainsuficient.Améslademandaeramoltlimitadapelbaixpoderadquisitiudelamajoriadelapoblació.Peraixò,elvolumdels intercanvis interiorsvasermésescàsqueenelspaïsosmés industrialitzatsdelseuentorn.

Comerçexterior,mésdinàmicdesdela2ªmeitatdels.XIX.


10

Enunprimermomentdestaquenlesexportacionsd’oli idevi,iles importacionsdeteixitsdecotóidelli.Aladarreriadelsegle,elcotóenflocaielcarbóerenlesprincipals importacions,mentrequeenlesexportacions,elsmineralss’havienafegitalsproductesagrarisitambés’exportavatei-xitsdecotó.Noobstantaixò,elpesdelsproductesagrarisenelconjuntdelsintercanvis,faevi-dent les limitacionsde les transformacions econòmiques i l’escàs desenvolupamentdel sectorindustrial.Aleshorescontinuavaeldèficitdelabalançacomercial.Desprésdelapèrduadelescolòniesamericanes,elcomerçexteriors’orientariacapaFrançailaGranBretanya,especialmentapartirde1850.Lapolíticacomercial vaoscil·larentredos ideeseconòmiquesdifícilmentconciliables.D’unabanda,elsectorproteccionistaencapçalatperlaburgesiacatalanaqueaspiravaacrearunain-dústriamodernasensedisposarnid’unaindústriametal·lúrgicabàsica,nid’unsmitjansdefinan-çament importants, ni d’un mercat suficient. Per això, necessitava un política proteccionistafrontlacompetènciaestrangera.Després,laburgesiabascaiasturianatambédemanariaprotec-cionisme.Perl’altrabanda,destaquemal’oligarquiacastellanaiandalusa,gransbeneficiarisdelaDesamortització,queerenlliurecanvistes.Aquestgrupsocialaspiravaaconvertirelpaísenungranproductordecerealsperalmercateuropeu,peraixòdefensavenel lliurecanvisme,peraquelaproduccióagrícolatingueraeixida,acanvid’obrirelmercatespanyolalcapitalialesma-nufactureseuropees.

L’evoluciódelapolíticacomercial:

• Proteccionismefinsl’aranzelFiguerolade1869quesuposariaunanovaorientaciódecai-relliurecanvista.• Tornada al proteccionismedegut a la crisi agrària de finals de segle que suposaria unacoincidènciad’interessosentre l’oligarquiaagrària i laburgesia industrial,quevacontinuarfidelalproteccionisme.Aixòvadural’aprovacióal1891d’unaranzelproteccionistaimpulsatperCánovas.• AquestproteccionismeesreforçariaapartirdelDesastredel98icomençarienelsegleXXambelsaranzelsmésaltsd’Europa.

L’intervencionismeestatalafavoririaquelaindústriaforapoccompetitiva,alestartanprotegidanoesvanrealitzarlestransformacionsnecessàriesperaugmentarlaproductivitatambnovestecnologies.g) Eldèficitd’hisendailadescapitalització

Lareformafiscaldelmoderatsde1845peracabarenelsprivilegis i imposarunsistemamodern ieficaç(impostosdirectesiindirectes)novasereficient.Eldèficitvacontinuar.Vasernecessariapel·laralcrèditexterior,fentconcessionsimportants(comlesconcessionsmineres)agrupsestrangersacanvidecapital,peròsobretot,fentemissionsconstantsdedeutepúblicqueprovocavaalallargamésendeu-tament.L’espiraldeutoravasertalquel’Estatvadeclarar-seenfallidaendiferentsocasions.AçòcreariadesconfiançaenlasolvènciadelaHisendaespanyolaperpartdelsprestadorsinternacionals,demaneraqueelspréstecsesnegociavencadavegadaenpitjorscondicionsperal’Estat.

El1856,elBancdeSanFerranpassariaadenominar-seelBancd’Espanyaiel1874esconvertiriaenBancNacionalambelmonopolid’emissiódebitllets.

Al1868esvaintroduirlapessetacommonedanacionalperunificariracionalitzarelsistemamone-tari.

Un dels problemes més importants de l’economia espanyola durant el segle XIX va serl’endeutamentestatalialdèficitpressupostaricrònic.

Eldèficitpressupostarivaconvertiral’Estatenelprincipaldemandantdecapital,demaneraquevaabsorbirunabonaquantitatd’estalvisdelpaís,itantbanquerscomfinancersvandestinarelseucapitalalacompradedeutepúblicdesatenentelssectorsproductius.Amés,aixòfariapujarelstipusd'interés


11

encarintelfinançamentdelesempresesidesincentivantlainversióproductiva.Peraixò,elcapitalpro-védelainversióprivada,sobretotl’estrangera.Aquestesinversionsprivadess’aprofitendeladebilitatfinanceraestatalperobtenirconcessionsmoltfavorablescapasectorsespeculatius,moltatractiusperaobtenirbeneficisdeformaimmediata,peròquenosemprecreenriquesaiaccentuenelsdesequilibrisregionals.Ésmésinteressant isegurpera laburgesiacomprarbénsdesamortitzats,accionsdelferro-carril,deminesotítolsdedeutequeinvertirenlaindústria,aixòesdeualpocesperitempresarial.

L’alternativanoeraentrecapitalespanyoloestranger,sinóentreinversióestrangeraonoinversióperasectorscomelferrocarrilolamineria.Aquestadependènciadelcapitalestrangerfoumésconse-qüènciadel’endarrerimenteconòmicquecausad'aquell.

Aleshores,lamajorpartdelesempresesilatecnologiaeraestrangeradegutal’escàsdinamismedel’empresariatespanyolambpocamentalitatcapitalistaquedemanavasemprel’ajudai laprotecciódel’Estat.Teniaunamentalitatconservadora,pocpropiciaalainnovacióisemprealadefensivadavantelspossiblesricsdelainversió,peraixòrecolzariaunapolíticaeconòmicaproteccionista.

h) PERQUÈESPANYANOESVAINDUSTRIALITZARPLEMANENTENELSEGLEXIX?

TotelpanoramaeconòmicqueacabendeveureexplicamoltbéperquèEspanyanoesvaindustria-litzarplenamentenelsegleXIXicontinuàsentunpaísendarreritisubdesenvolupat.Aquestasituaciólapodenresumirperlessegüentsraons:

• Moderatcreixementagrari:malgratlestransformacionsintroduïdesper laReformaAgràriaLiberalencetadaal1836vanaugmentarlaproduccióperòcomaconseqüènciad’uncreixe-mentextensiunoperunaugmentdelaproductivitatjaquelaintroducciódenovatecnologiafoumoltlimitada.NoesvaproduirunaRevolucióAgrícolageneralitzada:l’agriculturanovaserelmotord’arrossegamentdelsectorindustrial.NoseriaunaautènticaReformaAgràriajaquesolsvacanviarl’estructurajurídicadelapropietat.Fouunaoportunitatperduda.Lacrisiagràriadefinalsdesegleposariafial’etapaexpansivainiciadaapartirde1840.EsvaproduirperlairrupciódecerealsmésbaratsicompetitiusprocedentsdelsEEUU,CanadàoRússia.Esvarespondreambaranzelsproteccionistes.Tambéesvaproduirunacrisidelavi-ticulturadegutalafil·loxeraqueesvaestendredesdeFrançaiquevaacabarambelboomdelesexportacionsdevi.

• Limitatcreixementdemogràfic:lapoblacióespanyolavacréixer,vapassarde11’5milionsal

1800a18’6al 1900, aquest creixement va serdelsmésbaixosdel continentpelmanteni-ment d’una demografia tradicional: alta TN i alta TM. Lamortalitat infantil eramolt alta il’esperançadevidaal1900eratansolsde35anys.Açòexplicael limitatcreixementde lapoblacióespanyolaquefinslesdarreriesdelsegleXIXiprincipisdelXXnovaexperimentarlatransició demogràfica. L’alta mortalitat era deguda a les males condicions sanitàries, al’impacted’epidèmiesialescrisisdesubsistència.TantlentcreixementnopodiaimpulsarlaRevolucióIndustrial.Lamajorpartdelapoblacióactivatreballavaalsectorprimari,aixòsu-posavaunalimitaciódelaforcadetreballperalaindústria.

• Laposicióexcèntricad’EspanyaaEuropa:laposiciógeogràficad’Espanyaal’extremsudoc-

cidental d’Europa implicava costos elevats del transport. La distància era un desavantatgetantperalcostd’adquisiciódelesmatèriesprimerescomperalesexportacions.

• Escassacapacitatdecompradelaimmensamajoriadelapoblació:Ambunsingressosmolt

baixos,elcamperolatdestinavagranpartdelseusalarienalimentacióiliquedavamoltpocper a l’adquisiciódeproductesmanufacturats. Per això, la indústria teniapocademanda ipocsestímulsperaugmentarlaproducció.


12

• Descapitalització:l’existènciad’undeutepúblic(peraferfrontaldèficitcrònicdelaHisen-da)auninterésaltvaabsorbirmoltdecapitaldisponiblequeenunesaltrescircumstàncieshauriapogutserinvertitenactivitatsproductives.Segurament,lamajorrendibilitatielme-norriscdeldeutevadesincentivarlainversióindustrial.Elsaltsinteressosencarienelfinan-çamentdelesempreses.Açòexplicaladependènciadelcapitaleuropeuqueobtéconcessi-onsmoltfavorablescapasectorsespeculatius,moltatractiusperaobtenirbeneficisdefor-maimmediata,peròquenosemprecreenriquesaiaccentuenelsdesequilibrisregionals.Ésmésinteressantisegurperalaburgesiacomprarbénsdesamortitzats,accionsdelferrocarril,deminesotítolsdedeutequeinvertirenlaindústria,aixòesdeualpocesperitempresarial.L’alternativanoeraentrecapitalespanyoloestranger,sinóentre inversióestrangeraonoinversióperasectorscomelferrocarrilolamineria.Aquestadependènciadelcapitalestran-gerfoumésconseqüènciadel’endarrerimenteconòmicquecausad'aquell.Aleshores,lamajorpartdelesempresesilatecnologiaeraestrangeradegutal’escàsdina-misme de l’empresariat espanyol amb poca mentalitat capitalista que demanava semprel’ajudailaprotecciódel’Estat.

• Escassamentalitatcapitalistadelaburgesia: l’empresariatespanyolerapocdinàmiciestava

llastatperunamentalitatconservadorapocpropiciaalainnovacióisemprealadefensivada-vantelspossiblesricsdelainversió,peraixòrecolzariaunapolíticaeconòmicaproteccionista.Comaconseqüènciad’aixòpredominavenlesempresesestrangersenlabanca,indústria,mi-neria,agriculturaotransport.

EltípicburgésdelsegleXIXnoeraunempresariemprenedor,sinóunburgésenriquitamblacompradeterresdelaDesamortització.UnaelitburgesaqueresidiaaMadridiquevi-viade lesrendesde laterra,deldeutepúbliccomprata l’Estat,de l’especulacióen laBorsa,comprant accionsdels ferrocarrils ode l’especulació immobiliària, aprofitant l’eixamplamentdelesciutats.Noméspodemdestacarcomaburgesia industrial iempresariala lacatalanaidesdefinalsdeseglealabasca.Erenmassapocsperadesenvoluparunmodeldesocietatin-dustrialdiferentdelcapitalismeagrariquepropugnavalaburgesiaterratinent.

• Desfavorabledotaciód’energiaideprimeresmatèries:encaraquetenienminesdecarbóaAstúries,aquestera car idemalaqualitatambpocpoder caloríficnopodria fer fronta lacompetènciadelcarbógal·léssenseunaproteccióaranzelària.Elmineraldeferrobiscaínoeraapteperalaproducciód’acerabansdeladifusiódelconvertidorBessemer(1855)des-préss’exportariaalaGranBretanya.Amésl’aiguaeraunrecursescàsengranpartdelpaís.

• Retardeneldesenvolupamentd’unaindústriapesantosiderúrgica:nomésesconsolidaria

aBiscaia apartir de1880apartir de l’eixBilbao /Cardiff:mineral de ferrobascper carbógal·lés.Quinesvanser lescausesde l’endarrerimentde lasiderúrgicaespanyola? Espanyaeraricaenmineraldeferroperòelcarbódecoceraescàs idemalaqualitat.Améslade-mandadeferrovaserreduïdafinsalfinaldesegle.Engeneral,lanostraestructuraindustrialera“arcaica”jaqueelvalordelaproducciónetatèxtil era sis vegades superior a la sidero-metal·lúrgica. La industrialitzaciónova tindreuncreixementsignificatiufinsbenentratels.XX.

• Retardicaracterístiquesespecífiquesenlaconstrucciódelferrocarril:l’impulsnoarribaria

finslaLleideFerrocarrilsde1855ambgransavantatgesperatraurealcapitalestranger:unarendibilitatmínimadel6%, lliure importaciódematerial ferroviariatravésd’unsistemadefranquíciesqueesmantindriafinsa1891.AçòfacilitarialacreaciódeS.A.ipostergarialesinversionsenlaindústria,amblaqualcosa,quanvahaverferrocarril,novahaversuficientdesenvolupament industrialper1'ofertade transport. Totspensavenque l’únic llocones


13

podienguanyardinerserenenferrocarrilsiinvertienallí.Veniencapitalsestrangers,sobretotfrancés,animatsperelfebredelferrocarril.Escrearenmoltbancsquefinançavenelsferro-carrils, lesseuesaccionsels les llevavende lesmans.Peròels trensanavenmigbuits.Quèpassavaquanunacompanyiateniadeutesquenopodiapagarsolsamblavendadebitllets:lafallidaquefinalmentarrossegariaatots.Seriaunsectormoltsubvencionatjaquel’EstatsubvencionariaperquilòmetreconstruïtapartirdelaLleideMines.Noseriaunestímulperalaindustrianacionalcomenelsaltrespaïsos,sinómésbéunfre:unaoportunitatperdudaperalaindustrialització.Peròsenseelferrocarril,l’endarrerimenthauria estat més gran. Malgrat totes les limitacions i despropòsits de la construc-ció(estructuraradialimajoramplàriadelesvies),elferrocarrilfacilitarial’intercanvideper-sonesimercaderiesentrelesdistintesregionsperòsensearribaraarticulardeltotunmer-cat interior per l’escàs desenvolupament industrial de moltes zones on predominaval’economiaagrícolaambpocsintercanvis:sielvolumdemercaderiestransportadeseraescàstambéhoserienelsbeneficis.Elscostosdetransporterencarsilaxarxa,malgrattot,resul-tariainsuficient.

• Retardicaracterístiquesespecífiquesenl’explotaciódelariquesaminera:L'impulsvindriaapartirdelaLleideBasessobreMinesde1868quesignificariaunaautèntica"desamortitza-ció"delsubsòldelaqueesbeneficiarenlesempresesestrangeres.L'explotaciódelsrecursosmineralsesvalimitaral'extraccióial’exportacióperaproveiralesindústrieseuropeesinoperaldesenvolupamentdelaindústriaespanyola.Lamineriaespanyolavacontribuiraequi-librarlabalançadepagamentsivaatrauretantelcapitalcomlestècniquesdelspaïsoseuro-peus industrialitzats. Però els beneficis se'ls quedaven les companyies estrangeres ja quegranpartdelmineralexportatesva transformar foraenbénsd'equip,quedesprésesvanreexportaraEspanya.

• Ladesestabilitzaciópolítica:lesinversionsvolenestabilitatiexpectativesfavorables.Ende-

finitiva,fracàspolíticiendarrerimenteconòmiceslatristarealitatdelsegleXIXespanyolde-gut,enúltimainstància,alretardialesdificultatsamblesqueesvaproduirlaRevolucióLi-beral.

Laprincipalconseqüènciad’aquestendarreriment i subdesenvolupament fou,segons JordiNa-

dal, el fracàsde laRevolució Industrial.Aquestaesva iniciarbenaviatapartirde ladècadade1830quanassistimalamodernitzaciódelacotoneracatalanai lasiderúrgicamalaguenyaperòelritmede-creixementvaserlentielpaísesquedariaendarreritrespecteaaltrespaïsosquehaviencomençatlaseuaindustrialitzacióalmateixtemps.FouunaRevolucióIndustrialfrustradajaqueesdifíciltrobarunaltrepaísquehaventcomençattanprompteavançaratantpocentantdetemps.PeraixòJordiNadalparlad’industrialitzaciólentaiincompletaenllocdeRevolucióIndustrial.Aquestasignificacanvisràpidsiprofundsiací,aixònoesvaproduir,Espanya,amésamés,depeniadelcapitalidelatecnologiaes-trangera.NohihaunaautènticaRevolucióIndustrialfinsalafidesegle,basadasobretotenlaindústriatèxtilcatalanaienlasiderúrgiabasca.

Esevident,pertant,quel’EspanyadelsegleXIX,comaltrespaïsosdel’Europamediterrània,esvamodernitzarambretardocoms’hadit"novaagafarelprimertrendelaindustrialització".

Peròendarrerimentnoessinònimd'immobilismejaqueapocapoc,Espanyaaniriaaugmentantlaseuarendapercàpitadesdelasegonameitatdelsegle.Aquestanovainterpretacióxocaamblaclàs-sicadeJ.Nadalquedónaunavisiónegativaalcompararelcasespanyolambelmodelanglés.Lahistori-ografiamésrecenthamatisataquestavisió,sobretotquanselacomparaambelspaïsoseuropeusdelsud,moltallunyatsdelcasanglés.

EspanyaeraunpaísperifèricenEuropa,unapotènciadesegonordre,encaraque ladistanciaamblesaltresnacionsmodernesesreduirà,peròmoltapocapoc.

!"#$%&'(&)$*("+$,-'&./&"/"0/1(2'/&3""456"7,1$%"8$"9/:$'&"

" !%"

F8"9:;<=>9?:@A>;<!<>@A:G<!A!@EGHE9:G<8!!

5D"=&*A/"8$"D&"1,=/$(&("8$"DEO*(/="'J-/)"&"D&"1,=/$(&("D/:$'&D"$1"'$1CD(&("8$"D$1"8$=/1/,*1"%,DW(/PC$1"/"$=,*2N)/PC$1"PC$"1$"%',8CS'$*"8$1"8$")$/(&("8$D"13"L4L3

!F87I1A?AH:H!@9BAfB?B;H!PB?>N9M=A@!

OD"DD&'-"8$D"13"L4L"D&"%,:D&=/@"$1%&*F,D&"A&"%&11&'"8$"__Eg")/D/,*1"&D"_`[["&"_`EZ"&D"_f[[M"C*$1"Y/.'$1"PC$"'$%'$1$*($*"C*"&C-)$*("8$D"Z_EbM"),D("%$'"8&A&DD"8$D1"%&S1,1"$C',%$C13"B&"(&Y&"8$"='$/Y$)$*("A&"1$'")&X,'"&"D&"%'/)$'&")$/(&("8$D"1$-D$"T[EZa\"&*C&DV"PC$"&"D&"1$-,*&"T"[Eqa\V3""

B$1" =&C1$1"8E&PC$1("&C-)$*("8$" D&"%,:D&=/@"A&*"1$'" D&"8$1&%&'/=/@"8$"8$($')/*&8$1"$%/8J)/$1M" D&")/DD,'&"8$"D&"8/$(&"/"DE$Y%&*1/@"8$"D&"8&=1&"/"D&"='$SDD&3"<$'2"&PC$1("='$/Y$)$*("A&"1$'"8$D")>1":&/Y,1"8$D"=,*(/*$*(" %$D")&*($*/)$*(" 8EC*&" 8$),-'&./&" ('&8/=/,*&DH" &D(&" lj" /" &D(&" lG3" B&"),'(&D/(&(" /*.&*(/D" $'&"(&):>"),D("&D(&"/"DE$1%$'&*Q&"8$"A/8&"&D"_f[["$'&"(&*"1,D1"8$"ag"&*F13"OQ2"$Y%D/=&"$D"D/)/(&("='$/Y$)$*("8$"D&"%,:D&=/@"$1%&*F,D&M"PC$"./*1":$*"$*('&("$D"13"L4L"T"&"./*&D1VM"/"8$")&*$'&"=,)%D$(&"8C'&*("$D"%'/)$'"($'Q"8$D"13"LLM"*,"A&"$Y%$'/)$*N(&'"(,(&D)$*("D&"('&*1/=/@"8$),-'I./=&3"

B$1"&D($1"(&Y$1"8$"),'(&D/(&("A&*"1$'"8$-C8$1"&"D$1")&D$1"=,*8/N=/,*1"1&*/(I'/$1" /"&" DE/)%&=($"8$"D$1"$%/8J)/$1"T=2D$'&M"(C:$'=CD,1/" /".$:'$"-',-&M")&D&D(/$1"%$'"D&".&D(&"8Ed/-/$*$V"&):8C$1"),D("'$D&=/,N*&8$1" &):" D&" %,:'$1&" 8$D" &" )&X,'/&" 8$" D&" %,:D&=/@3" " #$-C(" &"DE$*8&''$'/)$*("$=,*2)/=M"C*&")&D&"=,DD/(&"$'&"1C./=/$*("%$'"&"%',NA,=&'"C*&"='/1/"8$"1C:1/1(J*=/&H"&C-)$*("8$D1"%'$C1M".&)M"8$1*C('/N=/@"/"&C-)$*("8$"D&"),'(&D/(&(3""5*" D&"8/1('/:C=/@"'$-/,*&D"8E&PC$1(&"%,:D&=/@"d/"d&" /)%,'(&*(1"8/.$N'J*=/$1H" D$1" 9BNA>;<! JB9A=Y9ADEB<! BfJB9A?B;H:9B;! E;! @9BAfB?B;H!<EJB9A>9!DEB!GX!A;HB9A>98""

l&*)&($/Y"1E,:1$'A&"C*"='$/Y$)$*("$=,*2)/="$*"&D-C*$1"%',AW*=/$1"=,)"K&D&DC*F&"T`\"8$D"(,(&D"8$"D&"%,:D&=/@V"/"G&8'/8M"PC$"$*"C*"1$-D$"d&A/&"8C%D/=&("D&"1$C&"%,:D&=/@"Tt[[3[[[N"q[[3[[[V3"

"OPC$1("D$*("='$/Y$)$*("*,"%,8/&"/)%CD1&'"D&"9$A,DC=/@"4*8C1('/N

&D3" B&")&X,'"%&'("8$" D&"%,:D&=/@"&=(/A&" ('$:&DD&A&"&D" 1$=(,'"%'/)&'/M"&/Y2"1C%,1&A&"C*&"D/)/(&=/@"8$"D&".,'=&"8$"('$:&DD"%$'"&"D&"/*8c1('/&M"&")>1"&")>1M"$D"-',1"8$"D&"%,:D&=/@"$'&"'C'&D"/"),D("%,:'&"&):"%,=&"=&%&=/(&("8$"=,)%'&3"BE$)/-'&=/@"1$'/&"C*&"AIDACD&"8E$1=&%&)$*("&"D&"%,:'$1&"8$D"=&)%3"

B$1"=/C(&(1"PC$")>1"A&*"='>/Y$'M"&"%&'(/'"8$"_`g[M"1$'/$*"G&8'/8"T" =$*('$" %,DW(/=V" /" s&'=$D,*&" T=$*('$" /*8C1('/&DV3" <$'2" )&D-'&("DEC':&*/(?&=/@"='$/Y$*(M"=,)$*Q&'/$*"$D"13"LL"&):"C*&"%,:D&=/@"$)/N*$*()$*("'C'&D3"

B&" 8/.W=/D" 1/(C&=/@" $=,*2)/=&" 8$" ),D($1" %',AW*=/$1" A&" .$'")&*($*/'"$D"?>UA?B;H!?AN9:H>9A!@:J!:!GXBfHB9A>9M":I1/=&)$*("=&%"&"D$1" '$1($1" 8$" =,D2*/$1" &)$'/=&*$1M" KC:&" Tq[\V/" %&S1,1" *,C1" =,)"O'-$*(/*&M" s'&1/D3" BE,'/-$*" 8$D1" $)/N-'&*(1".,'$*"D$1"'$-/,*1"=,1(&*$'$1"/"/*1CD&'1"T+&DW=/&M"K&*I'/$1M"O1(c'/$1"/"K&D&DC*F&V3#$1(&=&'"(&):>"C*&"=,''$*("$)/-'&(2'/&"=&%"O'-JD/&"8$1"8$"D&"?,*&"8EOD&=&*(3"""

,G!J9>@R<!PXE9W:;AHS:@AT!<B9A:!GA?AH:HM"%$'2")&D-'&("$D"%'$8,)/*/"8$D")@*"'C'&DM"$D"='$/Y$)$*("8$"D$1"=/C(&(1"A&"1$'"D$*("%$'2"=,*1(&*(3"


15

Finsal1860,lesmigracionsinternesvanserescasses,peròapartird’aquestadata,esvainiciarunlentèxoderuralquefariaaugmentarlapoblacióurbana,especialmentdelescapitalsprovincials.Unquartdelsespanyolsvivienenmunicipisdemésde2000habitantsameitatdesegleiafinalsMadridiBarce-lonasuperavenels250.000.XifresalesquepromptearribarienValència,SevillaiMàlaga.Estecreixementurbàsuposavaproblemesdefaltad’espaid’habitatgeisalubritat,perloqueeneixosmomentsesvapromourel’enderrocamentdelesmurallesielsplansd’eixampledelesciutats(PlàCer-dà,1960aBarcelona),afavoritsperlalleid’expropiacióforçosade1879illeisespecials.2.2-SocietatindustrialAmitjansegleXIXconvivienaEuropaunasocietattradicionalruraliunasocietatruralevolucionadailaurbananascudadelestransformacionseconòmiquesipolítiques.Societatsruralstradicionals:

§ Predominidel’agricultura§ Propietatdelaterraenmansdeterratinents,nobles,tambéburgesiaenriquidaquehaviacom-

pratterres.§ Treballenmansdepetitspropietaris,jornalersoarrendatarisquetreballavenlaterrad’altres.§ Grupssocialsimportants:comerciants,artesansiprofessionalsliberals§ Portugal,EspanyaiItàlia,Balcansiestd’Europa

Societatsruralsevolucionades:

§ Predominidel’agriculturademercattecnificada.§ Propietatsagràriesenmansdenobles,granburgesiaagràriaicamperolsrics.§ Treballenmansd’arrendataris,pagesiaicriats.§ Enalgunesregionsd’Anglaterra.

Societatsurbanes:

§ Jahantingutunprocésd’industrialitzacióiunèxoderural.§ Societatformadaper:burgesiaindustrial,classesmitjanesiunagranmassaproletària.§ RegneUnit,França,PPBB,Alemanyainordd’Itàlia.

1-CLASSESDIRIGENTS

AEspañaNoblesa,Burgesiaiclassesmitjanesesconvertirenameitatdels.XIXenelsectordirigent,separatdelarestad’espanyols(Esnecessitaunmínimdecontribucióperagaudirdelaplenituddeciutadania).

A/Noblesa:vamantenirelseuprestigisocialperòelseupoderpolíticfoudecreixentafavordelagranburgesia.LagrannoblesaresidiaaMadridviviaderendesdelaterrainoinvertiriaennegocisfinslaRes-tauració(noblesenelsconsellsd’administraciód’empreses).Lesseuesfortunes(+de50milionsdereals)elssituavenentreelmajorscontribuentsielspermetiaunavidasumptuosaqueenal-gunscasoselsportaràalaruïna(Osuna,Altamira).Estractad’ungruppermeablealsnoustítolsprocedentsdelaburgesiadelsnegocisidelsserveispolíticsomilitarsalaMonarquia.B/ Laburgesia: Lagranburgesiaesdesenvolupaenestemoment.Ameitatdeseglees tractad’unaburgesiarendista,propietàriadeterres,comerciantsoarrendatarisdeserveis,queviuengranspalaus.Moltsd’ellsambfortunesfetesenlescolòniesinegocisenaltrespaïsos(JuanMa-nueldeManzanedooLópeziLópez,desprésMarquesdeComillas).JuntaestaafinaldesegleisobretotalprimerterçdelXXtrobemunaburgesiaindustrialifinancera.Laburgesiavaserelgrupsocialméspoderósdelanovasocietatindustrial,perònoerahomogeni,hihaviadiferènci-esdementalitat,riquesaimaneresdeviure.


16

ELITPLUTOCRÀTICA=aristocràciaialtaburgesia,Basenlasevaprimaciaenlapropietatilariquesa.Estildevidaopulentiostentós,copienlespautesdeconductadel’antiganoblesa:

• Fillsenescolesselectes• Festes• Mecenatged’artistesicientíficsatravésdefundacions• Casesicarruatgesluxosos

Particularitatsdel’altaburgesia:§ Apostapelprogréseconòmic,dirigeixelsseusnegocisidedicamenystempsal’oci§ Lasevariquesanoesbasaenl’herència,sinóques’haobtingutambl’esforçindividual.§ Defensenl’ordreilapropietat§ Valors:estalvi,família,treball,respecteperlareligió.

C/ClassesmitjanesSónununiversmoltplural imoltsd’ellsameitatdesegleXIX forade lacondiciódeciutadansplens(contribucióinferiora200reals).1-Classemitjanaburocràtica (empleatsdelaadministraciódel’exercito laeducació(65.000persones),professionalsliberalscomadvocats,metges,veterinaris(20.000persones),comer-ciants(70.000)ifabricants(13.000)a)Burgesiamitjana:professionalsihomesdenegocis

§ Basenlasevariquesaeneltreball§ Noimitenl’estildevidaaristocràtic§ Nivelldevidaalt,peròsensedispendisexcessius§ Defensenl’ordreilapropietat§ Valors:decòrum,dignitat,discreció,honradesa,doblemoral(aparences-realitat)

b)Burgesiabaixa: treballenenpetitsnegociesoenactivitatsagràries,assalariatsqualificats ifuncionaris

§ Pocpodereconòmic,peròguardenaparences§ Sempretreballen§ Ladonaésmestressaitreballadecosidora,barretaire,modista

2-ELPOBLE:

Ungrupqueafaltadepropietat,alaqueencaranopotaccedir,viuenel“decoroilesaparen-ces”.Preocupatperlasubsistència(milloraambeldesenvolupamentdeltransportielsnousproductes-creïlla),elimpostdeconsumsilesquintes.Unsectordelqual(l’urbà)quepodemclassificardelliberalradical,igualitariijunter.

Unaltracaracterísticadelesclassespopularsseràl’analfabetismequeenelnostrepaísameitatdesegles’esteniaal70%delapoblacióquefouespecialmentgreuentrelesdones.(Lainstrucciópúblicafouunprojecteliberalperòvatardarbastantenfer-serealitat.Desde1830fins1870esconstruïrenpropde8000escoles,decompetènciamunicipalmentrequel’Estateslimitavaenlapràcticaalsestudisuniversitaris.Peròelsajuntamentssempreensituaciófinanceraprecàriafeienquelanormanoestraduiràenunarealitat)

A)ElproletariatIncloualspagesosquehavienarribatalaciutatperbuscarfeinaentallersdemanufactures

ifàbriques,ipoblacióurbana,especialmentartesansarruïnatspernopodercompetiramblesfà-briques.Treballenacanvid’unsalariencondicionsdetreballduríssimes

!"#$%&'(&)$*("+$,-'&./&"/"0/1(2'/&3""456"7,1$%"8$"9/:$'&"

" !T"

! _gN_Z"d,'$1"8/I'/$1! 1$*1$"8$1=&*1"! ('$:&DD".$)$*W"/"/*.&*(/D"! 1,C1":&/YW11/)1"! &:1J*=/&"8$"8'$(1"D&:,'&D1"

5D$A&("W*8$Y"8E&(C'M"%$'"D&"/*(',8C==/@"8$")IPC/*$13"""5*" $D" 13" L4L" *," $1" C*" -'C%" ),D(" *,):'@1" T_g[3[[[" &" s&'=$D,*&" $*" $D" '$-*&(" 8E41&:$D" 44VM" %$'"DE$1=&11$(&("8$"?,*$1"/*8C1('/&D1M"%$'2"$*"$D"=&*A/"8$"1$-D$"D&"1$C&""%'$1J*=/&"1$'I"X&"/)%,'(&*(3"!Zr!&B9UB;H<b!]^^8^^^d! A!?B;B<H9:G<! bh^^8^^^d\!1$*1$"=&%"(/%C1"8$"D$-/1D&=/@"%',($=(,'&"/"C*"1&D&'/"%,="1$-C'"3"!*r!,G<!@:?JB9>G<\"$*"C*&"1/(C&=/@"%/(X,'"PC$"$*"$D")$8/"C':I"/"&):"1/(C&=/,*1"8/A$'1$1"$*('$"%',%/N$(&'/1M" &''$*8&(&'/1" /" X,'*&D$'13" #$1(&=&'" $D"-'C%"8$!L>9;:GB9<!b!tMg")/D/,*1"8$"%$'1,*$1"1$-,*1"$D"=$*1"8$"_`Z["/")&X,'/(&'/1"$*"O*N8&DC1/&V"&):"C*&".,')&"8$"A/8&"1C%$8/(&8&"&"D$1"=,*8/=/,*1")$($,',D2-/PC$1"/"&"D&"8/1N%,*/:/D/(&("8$".$/*&3"U$("PC$"$D1".&'/&"%',(&N-,*/1($1" 8$" D$1" %',($1($1" %$'" ].&)"8$" ($'N'$1^3""6r! 4>W9B<! PB! <>GB?;AH:H! btZ[3[[[" %$'1,N*$1" V3" nC$" 1E&=,DD/$*" :&/Y" D&" %',($==/@" 8$"DE51(&("/"$1"=,*='$(&A&"$*"D$1"DD$/1"+$*$'&D1"8$"s$*$./=J*=/&3"

!_I2Y;B<A<!A!PB<B;U>GEJ:?B;H!PBG!?>UA?B;H!>W9B9!:!,<J:;V:8!

B&"*,A&"1,=/$(&("8$"=D&11$1"1,'-/8&"8$D"D/:$'&D/1)$"/"D&"/*=/%/$*("'$A,DC=/@"/*8C1('/&D"1E,'-&*/(?&"$*"-'C%1",:$'(1M"&D1"PC$"$1"%$'(&*F"$*".C*=/@H"

N #$"D&"=&%&=/(&("8E&%',%/&'N1$"8$"D&"'/PC$1&3"N #$"D&".C*=/@"$*"$D"1/1($)&"%',8C=(/C"=&%/(&D/1(&3"

5*"DE51%&*F&"D/:$'&D"$1"=,*1(/(C/'&*"8,1"*,C1"-'C%1"1,=/&D1H""&V B&":C'-$1/&H"%,11$S8,'&"8$"D&"'/PC$1&"C':&*&M"/*8C1('/&D"/"./*&*=$'&"XC*("&D1"&*(/=1"-'C%1"*,:/D/&'/1M"

&"PC/"1C:1(/(C/'I"$*"$D"%,8$'"%,DW(/=3":V 5D"%',D$(&'/&(3"+'C%"%,11$S8,'"8EC*"1&D&'/"=,)"&"c*/=&".,*("8$"'/PC$1&"&"=&*A/"8EC*"('$:&DD3"<$'"&"

&PC$1("-'C%"D&"1C%'$11/@"8$D"1/1($)&"-'$)/&D"1C%,1&A&M"]8$".&=($^M"C*&"DD/:$'(&("8$"=,*('&=(&=/@"D&:,'&D"/"D&"8$1&%&'/=/@"8$"D&"D$-/1D&=/@"D&:,'&D"PC$"8,*&A&"1$-C'$(&("D&:,'&D"&D1"('$:&DD&8,'1")&N*C&D1"T&'($1&*1V3"5D"1/1($)&"%',8C=(/C"=&%/(&D/1(&N"/*8C1('/&D"*,"=,*($)%D&A&M"$*",'/-$*M"C*&"D$-/1ND&=/@"PC$"%',($-/'I"&D1"('$:&DD&8,'1"8$"D$1"&A/*$*($1$1"8$D"('$:&DD"$*"D&".I:'/=&"T&==/8$*(1"D&:,'&D1"/"D$1"1$C$1"=,*1$PkJ*=/$1M"&(C'M"$(=3V3"#$".$("D&"%'/)$'&"D$-/1D&=/@"$1%&*F,D&"1,:'$"]6$-C'$(&("/"d/N-/$*$"$*"$D"('$:&DD"]>1"8$D"_`gg"/"&%&'$/Y"$*"C*"%',X$=($"8$"DD$/"8$D")/*/1('$"8$".,)$*(M"G&*C$D"OD,*1,"G&'(W*$?3"

B&"=,*.D/=(/A/(&("8$"D&"*,A&"1,=/$(&("8$"=D&11$1"$1"'$1CD(&("8$"D&"8$1/-C&D(&("8$"'/PC$1&M"8$"D$1"8C'$1"=,*8/N=/,*1"8$"A/8&"/"8$"('$:&DD"8$"D&"=D&11$",:'$'&"/"$D1"DD&C'&8,'1"%,:'$13",<H:!@>;=GA@HAUAH:H!6(%$!11(*!$1&!%(/&!)(0+),%"&! &(*+$1&\! (W9B9A<?Br&A;PA@:GA<?B! A! :! ;>UB<! APB>G>NAB<! J>GKHADEB<! DEB! 9B@G:?B;!


18

milloressalarials, laborals ipolítiques(sufragi).Denunciantalcapitalismecomunsistemainjustman-tespelliberalisme.3.1Elmovimentobrer

Ésunacorrentsocial i ideològicadedefensadelsdretssocials i laboralsdelesclassespopularsobreres(proletàries)enlluitacontraelsabusosdelcapitalisme.ElsnousEstatsliberalsnovanlegislarperaregularlescondicionslaboralsenelnousistemadefabrica-capitalistaperquehoconsideravencontraria la lliurecontractació.Açòobligaalproletariaturbàialsllauradorspobresamantenir-seensituaciódepobresa,explotaciólaboralimarginatsdelaparticipaciópolítica(sufragicensatari).Aleshoreselsgrupspopularsdemanenireclamenmilloreslaboralsipolítiques(dretd’associació)enelmarcdelesdiferentsetapespolítiquesfinsalaformaciódelaconsciènciadeclasseobrera.ElmovimentobrernaixamblaRev.Industrial.Ésunmovimentinternacionalista.

Elsgranscorrentsdelmovimentobrer:A/Socialisme:UtòpiciSocialismeCientíficoMarxisme.

AparegutenelsanystrentadelsegleXIX,eltermesocialismedesignaunconjuntdedoctrines

quedenunciavenl’abúsdelcapitalismeliberal,proposavenlasubstituciódelapropietatprivadadelsmitjansdeproduccióidelsintercanvisperlapropietatcol·lectivaiaspiravaaconstruirunasocietatd’homeslliuresiiguals,senseamosniproletaris.

SocialismeUtòpic

Elsprimersteòricsdelsocialismevanserelspensadorsutòpics(Saint-Simon,Fourier,Cabet,Blanc,etc.).Aquestscondemnavenlainjustíciadelasocietatindustrialicriticavenambforçaelsprin-cipis del capitalisme liberal. Rebutjavenuna societat que tenia un fort creixement econòmic, peròquereservavaunasortmiserablealstreballadorsidemanavenunatransformacióradicaldelasocie-tatcercantessencialmentlaconquestadelaigualtatsocial.Així,davantelsliberals,queproclamaveneldretabsolutalapropietat,elssocialistesutòpicshiopo-savenel dret a una existència digna i aspiraven a una societat que assegurésun repartimentmésequitatiudelariquesa.Creienenunamoralcol·lectiva,fonamentadaenlasolidaritat,queconcordésl’interèsgeneralambl’interèsindividualielprogréssocialambelbenefici.Aquestsprimerssocialis-tesestavenconvençutsquelasocietatespodriatransformarpacíficament,erenhostilsalaviolènciaiconfiavendifondreelseupensamentamblavirtutil’exemple.SocialismeCientíficoMarxisme

Programad’acciópercanviarlasocietat,pertransformarelmón.ElseucorpusdoctrinaléselManifestComunista,publicataLondresel1848perKarlMarxiFredericEngels.

“Lahistòriadetoteslessocietatsfinsalsnostresdieséslahistòriadelalluitadeclasses…..L’èpocadelaburge-sia,esdistingeixperquèhasimplificatlescontradiccionsdeclasse.Totalasocietatesvadividint,cadavegadamés,endosgransbàndolshostils,enduesgransclassesques’enfrontendirectament:laburgesiaielproletari-at.”KarlMarxiFredericEngelsManifestdelPartitComunista,1848.

!"#$%&'(&)$*("+$,-'&./&"/"0/1(2'/&3""456"7,1$%"8$"9/:$'&"

" !V"

5D")&'Y/1)$"8$1=&*1&"1,:'$H"_V"$%s1+&+!6,1!4$&&$"H" D&" DDC/(&"8$"=D&11$1">1"$D"),(,'"8$" D&"d/1(2'/&" /"8$($')/*&"('$1"-'&*1"$(&%$1"d/1(2'/PC$1H"$1=D&A/1(&M".$C8&D"/"=&%/(&D/1(&3""tV"*#u"+*$!6,1!4#,&,%"H"D&":C'-$1/&"$Y%D,(&"$D"%',D$(&'/&("/"*E$Y('$C"D&"JGE<UMGE:"TÄ":$*$./=/"PC$"-$N*$'&"DE,:'$'"/"PC$">1"1C%$'/,'"&D"1&D&'/"PC$"%$'=$%V3"5D"%&('@"1$"DE&%',%/&"%$'".$'"D$1"/*A$'1/,*1"$*"$D1")/(X&*1"8$"%',8C==/@"/"D&"'$1(&"1$"D&"PC$8&"%$'":$*$./=/"%',%/3""aV"4#(v,*",!6,!'/"/#H"<>@ABH:H!=BGAl!@>?E;A<H:3""Zr$%$#./+&),"K,*XC*("8$"%',%,1($1"PC$"='/(/PC$*"D&"1,=/$(&("=&%/(&D/1(&"/" %',%,1$*" C*"),8$D" &D($'*&(/C" :&1&*(N1$" $*" DE&:1J*=/&"8E&C(,'/(&("TÄ&*&'PC/&V3"BE&*&'PC/1)$M" (,(" /" D&" 1$A&" -'&*" /*.DCJ*=/&" $*" $D" ),A/N)$*(",:'$'"$*"$D"1$-D$"L4L" /" /*/=/1"8$D"1$-D$"LLM"*,"(>"C*"=,1" 8,=('/*&'/" (&*" d,),-$*/" =,)" DE$D&:,'&(" %$'" G&'Y" /"5*-$D1"%$'"&D"1,=/&D/1)$")&'Y/1(&3"#E&PC$1(&")&*$'&M"8&'N'$'$"8$"DE&*&'PC/1)$"(',:$)"C*"1$-C/("8$"%',%,1($1"8/.$N'$*(1M" /" %,=" =,**$=(&8$1" $*('$" 1/M" PC$" '$1%,*$*"&D" %$*N1&)$*("/*8/A/8C&D"8$D1"1$C1"/8$2D$-13"B&"%'/*=/%&D" .,*("8E/*1%/'&=/@"8$" D$1" /8$$1" DD/:$'(I'/$1" 1$N'/&M" &" D&" %'/)$'&")$/(&(" 8$D" 1$-D$" L4LM" DE,:'&"8$D" .'&*=J1"49>EPk>;3"#$.$*1&"8$D"=,,%$'&(/A/1)$"/"$D")C(C&D/1)$"/"D&"1$A&"'$D&=/@"&):"-'C%1"8$"('$:&DD&8,'1"A&*".$'"PC$"C*&"%&'("8$D"),A/)$*(",:'$'"$1(/-C>1".,'(&)$*("/*.DCS("%$D"1$C"%$*1&)$*(3"<',C8d,*"A&"1$'"$D"%'/)$'"&"&./')&'"PC$"]D&"%',%/$(&(">1"C*"',:&(,'/^"/"A&"='/(/=&'"D&"8$),='I=/&"D/:$'&D":C'-$1&M"$D"%&N%$'"8$"DE51(&("/"D$1",'-&*/(?&=/,*1"%,DW(/PC$13"l,(" /" $D" 1$C" =&'I=($'"%,="d,),-$*/M" D$1"$1=,D$1"8$"%$*1&)$*("&*&'PC/1(&" T$(/),D2-/=&)$*(" ]1$*1$"=,)&*8&)$*(^V" (/*N8'/$*" $*" =,)c"DE$Y&D(&=/@" 8$" D&" DD/:$'N(&(" /*8/A/8C&D" /" 8$" D&"1,D/8&'/(&("1,=/&Dv"$D"'$N.c1"8$"PC&D1$A,D" &C(,N'/(&(M" $1%$=/&D)$*(" 8$"DE51(&("T*/"#>CM"*/"&),M"*/" %&('@Vv" D&" ='W(/=&" 8$"D&" %',%/$(&(" %'/A&8&" /"D&" 8$.$*1&" 8$" .,')$1"8$" %',%/$(&("=,DiD$=(/A$1v" /" D&" ='W(/=&"8$"D&"1,=/$(&("=&%/(&D/1N(&H" &./')$*" PC$" C*&"1,=/$(&("PC$"*,"-&'&*N($/Y"D&"1$-C'$(&(")&($N'/&D"8$D1"d,)$1"*,"%,("&11$-C'&'" $D" '$1%$=($8$D1" 1$C1" 8'$(1" .,*&N)$*(&D1H"D&"DD/:$'(&("/"D&"/-C&D(&(3""


20

Agranstrets,aquestsserienelsprincipisfonamentalsdelpensamentllibertari:A.Lacríticadelapropietatprivadaburgesailadefensadelapropietatcol·lectiva.Així,elsmit-jans de producció haurien de ser una propietat de tota la comunitat o de les cooperativesd’obrers. A més, alguns autors anarquistes, com Kropotkin, defensarien també la propietatcol·lectivadelsbénsdeconsumilasevadistribuciógratuïtaentrelapoblació.B. L’oposicióa l’existènciade l’Estaten l’acciópolítica.El refúsquefande l’autoritat tindriaelseuexponentmésclarenlanegaciódel’Estat,queconsiderenqueésunaformad’opressióquelimitaria la llibertathumana.Proposarienlasevadestrucció i lasubstitucióperunmodelsocialbasatenellliurecontacteentreelsmembresdelacomunitat.Launióvoluntàriadediversesco-munitatsportariaalfederalisme,laformaorganitzativaquesubstituiriaal’Estat.Perlamateixaraós’oposarienalspartitsialjocparlamentariipropugnarienl’abstencióenleseleccionsiesde-clararienapolítics,enelsentitquerebutjarienlaconquestadelpoderpolític.C.Ladefensadel’espontaneïtatdelesmasses,del’individualismeidel’acciódirecta.Elsanar-quistessubstitueixenlaideadel’organitzacióenpartitsperunaexaltaciódel’impulsindividualipopular. Rebutgen les organitzacions jerarquitzades i són partidaris dels grups autònoms i lesconfederacions.Sónpartidarisdel’accióilaparticipaciódirectainodeladelegacióderesponsa-bilitatsenrepresentantsodirigents.Noacceptenlesnormesrepresentativesniparlamentàriesipropugnenunademocràciadirecta,basadaenlesassembleesil’elecciódirecta.Creuenquelarevoluciónohauriad’estarnidirigidanipreparadapercappartit,sinóquehauriadeserelfruïtd’unaixecamentespontanidelpoble.

3.2-EtapesdelmovimentobreraEspanya:

a) Fins1840:- Accionsdecaràcterviolentcontralesmàquines(ludisme).Alcoi1821,escrementelersiBar-

celona1835,incendidelafàbricadeBonaplata.- Accions individuals de bandolerisme front l’extrema pobresa, lamisèria i la injustícia. Luís

Candela,Madrid,1837;JoséMªTempranillo,Córdova,elbarbutdeCrevillent,MiquelSan-chiz,el“miguelete”,delaserrad’Enguera.

- Lesprimeresassociacionsobreres:enprincipiagrupaventreballadorsd’unmateixoficiiani-velllocal,despréss’afegienaltresoficisid’altreslocalitats.Lesprimeresaccionsdeprotestavanrebrerespostarepressivaperpartdelsgoverns,finsitotlaprohibició

b) Desde1840- Difusiódelsocialismeutòpic(SaintSimón,Fourier,Cabet).Unafilosofiaqueproposalacrea-

cióde societatsbasadesen lapropietat col·lectiva ide repartimentequitatiude la riquesa(JoaquinAbreu,SixtoCambra,FernandoGarrido)

- SocietatsdeAuxiliMutu:elstreballadorss’organitzen.Lafaltadeprotecciódel’estatilami-sèriaelsabocaalasolidaritat.Busquenunaprotecciócontralesavinentesesdeldestí:infer-metats,accidents...

Estessocietats,primeramentclandestinesiméstardpermesesperl’Estat,cobravenquo-tesperaajudaralstreballadorsencasdemalaltiaoatur.Peròtambéserviranperacrearunfonseconòmicderesistènciaquants’organitzavenlesprimeresvagues.En general els governs conservadors mantingueren una dura repressió contral’associacionismeobrerilaconfrontaciósocialocuparialafasefinaldelregnatd’IsabelII


21

c) Elbienniprogressista(1854-56):elobrerismeescentraenladefensadeldretd’associacióilamilloradelescondicionsdevidaidetreball:- Aboliciódequintes/consums.- Augmentssalarials.- Comissionsmixtesd’arbitratge.

Enaquestperíodeelsdemòcratesesdirigeixencapalrepublicanismeicanalitzenaques-

tesreivindicacions.Exemples:Barcelona1ªvagageneral(1855),reacciócontralesmàquinesfi-ladores(selfactines);Andalusia,revoltesagràrieslligadesaladesamortitzaciódebénscomunalsdeMadoz.Lesreivindicacionsobreresobligaranalgoverndelbienniaredactarla1ªlleideltre-ball.

Peròaquestavagavasuposarlasupressió,perpartdelCapitàGeneraldeCatalunya,detoteslesassociacionsisocorsmutus,quenoestiguerencontrolatperlesautoritats,ambelfidemantenirl’ordrepúblic.Lescondicionslaboralserenpèssimesenleszonesindustrialscatalanes,alPaísBascialcamp.Estreballavadesolasol.Elsxiquetscomençavenatreballarals5anysenjornadesde12horesilesxiqueteserenempleadesdelallardesdeels8anys.Finsa1904noespromulgalalleideldes-cansdominical.Laescolaritzacióeracasiinexistent,l’explotacióerageneralitzadapertotelpaísialafaltadetreballs’afegienlesgransdificultatsperasobreviure.Lesguerrescolonialserenunbalafiamentdevidesentreelssoldatsdequintesdefamíliespobres,quenopodienpagarlare-dempcióoaunaltreperanoanaralaguerra.

Engenerallesorganitzacionsobreresforenperseguidesielsseusrepresentantsempresonatsidesterrats.

d) Durantelsexennidemocràtic(1868-74)

S’aconseguiaelsufragiuniversalmasculí,esdifoniaelrepublicanismeentreelmónobrerperòeldesencísperlamancadereformessocialsacabaràperallunyaralstreballadorsdelpartitrepu-blicà que s’aproparan a les idees internacionalistes. El sindicalisme revolucionari creixerà deformaimportantibuscaràlallibertatd’associacióqueesreconeixeràenlaconstitucióde1869.En1864aLondresescreavalaAIT(AssociacióInternacionaldelTreball),amblapropostadelaEMANCIPACIÓOBRERA.Laconsciènciadeclasseesjaunarealitatentreelsproletaris.Al síd’aquestaassociacióprompteesdistingirendos corrents ideològiquesqueacabaranambl’enfrontament:

- Elmarxisme,lideratperK.MarxiF.Engels,proposenlaconquestadel’Estatmitjançantpartitspolíticsindependentsdelspartitsburgesos.L’objectiueracol·lectivitzarelsmitjansdeproduccióisuprimirlapropietatprivadaiconseqüentmentlesclassessocials.

- L’anarquisme(Proudhon,Bakunin,Kropotkin):ambuncaràcterautogestionari,lasolida-ritatentreelsseusafiliats,rebutgenlaparticipacióenl’acciópolíticaipretenenunaorga-nitzacióespontàniadelasocietatdemasses.Objectiu:supressiódel’Estatcapitalistaielsseussuports(església,exèrcit,lleis)

AEspanyaladebilitatdelaindustrialitzaciósituaelsorígensdelinternacionalismealfinaldese-gle XIX, amb l’arribada de Giuseppe Fanelli (anarquista, 1868), que crea els primers nuclisd’afiliatsalaAITiPaulLafargue(gendredeMarx,1871),quiorganitzaaMadrid“laNuevaFede-raciónMadrileña”ieldiari“Laemancipación”,quecomençalacampanyaenfavordelacreaciód’unpartitobrer.L’anarquismeamb la creacióaBarcelonade laFRE (FederaciónRegionalEspañola) s’estendriaperCatalunya,València,Murcia iAndalusia iestamolt relacionatambel triomfdelmovimentcantonalistadurantlaIRepública.El 1872enel congrésde l’Haia s’expulsa als anarquistesde la I Internacional. Però a EspanyaaquestaideologiaeseneixosmomentsladominantenlaSecciódelaInternacional.Aixíquela


22

posicióespanyolaésplenamentanarquista:“elpoderesdestrueixnoesconquesta”(CongrésdeCórdoba,1873).AlfinaldelaIRepública,elgoverndeSerranoposafialallibertatd’associacióielnourègimdelaRestauracióposaràelmovimentobrerenlaclandestinitat.

e)LaRestauració(1874-1931)L’alternançapolíticadeltorndinàsticsignifical’arribadaalpoderdelsliberalsdeSagastael1881isignificacertapermissivitat i la legalitzacióde lesassociacionsobreres.El1883s’establia la lleid’AssociacionsiescrealaComissiódeReformessocials3,quebuscaestudiarqüestionsquedi-rectamentsuposenlamilloraobenestardelesclassesobreres.Situacióeconòmica,escassesiinsalubritatdels seusaliments, la vivendaobrera i la separacióde classes4, culturamoral i in-tel·lectual,enpartperquèaixòsuposavaunamenoraptitudperaltreball.EnellaparticiparanelssocialistesPabloIglesias,GarcíaQuejidoiJaimeVera,quedenunciavenl’explotaciódelstreba-lladorsmentrequel’anarquismenoparticipa.Desde1875elmutualisme(catòlic, lesmutualitatspopulars,mutualitatsassistencialsdebaseobrera)esdifondranamplament.Peròseràl’internacionalismequiaglutineladefensadelsdretslaboralsimedidevidadelstreballadorsambelspartitsobrersielsindicalismedeclasse.Decairesocialista:- El1888naix laUGT(UnióGeneraldeTreballadors),sindicatsocialistadeclasse,que inclou

treballadorsdetotselsoficisproductiusimantéunapolíticadeprudència,utilitzantlavagacomaúltimapossibilitat.

- El1879PabloIglesiasfundaelPSOE,PartitSocialistaObrerEspanyolicomencenapublicarelperiòdic“ElSocialista”.EsunpartitObrerqueesdefiniacommarxistaipresentavaunpro-gramaamblessegüentsreivindicacions:Dretd’associació,reunióimanifestació.Sufragiuniversalmasculí.ElPSOEarrelaaMadrid,PaísBasc,AstúriesiMálaga(zonesindustrials)peròtepocaimplan-tacióenleszonesagràriesdel’interiorienzonesdelmediterranidetradicióanarquista.En1905japarticipenenleseleccionsmunicipalsihiharegidorselets(P.IglesiasiF.LargoCa-ballero)iel1910P.IglesiasésdiputatalesCortsperMadrid.

Decaràcteranarquista:El1881laFederacióRegionalEspanyolacanviadenomlaFTRE(FederaciódeTreballadorsdelaRegióEspanyola),detendènciaBakuniana,ambmoltaimplantacióaCatalunyaientreelsjorna-lersd’AndalusiaiAragó.Lafortarepressiósofertaperpartde lesautoritatsestatalsfaràqueaquestacorrents’escorencapaposturesmésradicals(Acciódirecta/Terrorismecomamedidelluitaperadestruirelsfo-naments de l’Estat, burgesia, exèrcit, església). Reflex d’aquesta filosofia són els nombrososatemptats : Liceu de Barcelona (1893, Santiago Salvador), Assassinat de Cànoves del Castillo(1897),atemptatcontraAlfonsXIII(1906).Elsatemptatserenseguitsperunafortarepressióiesprovocavaunaespiraldeacció/reaccióaccióqueculminaràenelsprocessosdeMontjuïc(1897).Ladifícilsituaciódelanarquismeenladefensaexclusivadelstreballadors(acciódemasses)faràques’avancecapcreaciód’unaorganitzacióestrictamentsindical(ANARCOSINDICALISME):

3Quenotindràcapdotacióeconòmica.Peròquedestacalapreocupacióperlasituaciódelstreballadorsil’alarmasocialdel’opiniópública4Lesclassesdirigentstenienpordecontagiar-sedelesinfermetatsqueesgeneralitzavesenelsbarrisobrerstifus,còlera,virola…5Novalleid’associació.


23

En1907surgeSolidaritatobrera(SalvadorSeguí,el“noidelsucre”,AntoniBadia),queexpressa-ràlesseuesreivindicacionsenelsetmanari“TierrayLibertad”.En1910laCNT(ConfederacióNa-cionaldelTreball)d’àmbitestatal.Totaaquestamobilitzacióobreraaconseguirà:

-Lleid’accidentslaborals(1900)-Lleideprotecciódeltreballdedonesixiquets(1900)-Creaciódel’InstitutNacionaldePrevisió(1908)

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS ... - Ciencias … · 5 2. i 2

Documents

Transcript of TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS ... - Ciencias … · 5 2. i 2