Capitols xxi xxvi

CRONOLOGIACRONOLOGIA

Primer triumvirat: Cèsar, Pompeu i Cras (60-53 aC)Mort de Cras (53 aC)Guerra civil entre Cèsar i Pompeu (49-45 aC)Victòria de Cèsar, que estableix les bases del futur sistema de govern imperialAssassinat de Cèsar (44 aC)Octavi és el successor per testament de CèsarMarc Antoni i Lèpid s’associenCiceró pren partit per Octavi i pronuncia les Filípiques contra Marc AntoniOctavi en lloc d’enfrontar-se, s’associa amb M. Antoni i Lèpid (segon triumvirat): sentència de mort de Ciceró. (43 aC)Batalla de Filipos entre els triumvirs i els assassins de Cèsar. Victòria dels triumvirs (42 aC)Repartiment de les províncies de l’imperi.Octavi aparta Lèpid de la vida pública (36 aC).Octavi s’enfronta amb M. Antoni i Cleopatra: guerra civil. Victòria d’Octavi en la batalla d’Acci i posterior suïcidi de M. Antoni i Cleopatra (31 aC)Octavi , anomenat August, es converteix en el primer princeps (27 aC)

CAPÍTOL XXII: ALEA IACTA ESTCAPÍTOL XXII: ALEA IACTA EST

La sort està tirada: paraules que tradicionalment s’atribueixen a Juli Cèsar en el moment de creuar el riu Rubicó, que marcava la frontera entre Itàlia i la Gàl·lia Cisalpina. El riu tenia especial importància perquè, segons el dret romà, per tal que Roma quedara protegida d’amenaces militars internes, a cap general li estava permés creuar-lo amb el seu exèrcit en armes.El riu entrà en la història quan Juli Cèsar el 49 aC decidí creuar-lo i provocar la segona guerra civil de la República de Roma, després d’haver-se detingut un instant a la seua vora, ple de dubtes. D’aquest esdeveniment prové l’expressió “creuar el Rubicó”, que expressa el fet de llançar-se deliberadament a una empresa d’arriscades conseqüències, de la qual és impossible tornar enrere.


Primer triumvirat: Pacte d’interessos, en un principi secret, entre Cèsar, Pompeu i Cras (60- 53 aC). Cèsar se’n va a conquistar la Gàl·lia, Cras a Orient, a una campanya contra els parts i Pompeu es queda a Roma.Crisi del triumvirat per la mort de Cras en la batalla de Carras (53 aC) i el posterior assassinat de Clodi, defensor dels interessos de Cèsar a Roma (52 aC). En un clima d’anarquia, el Senat decideix atorgar-li a Pompeu el consolat sine collega . Aquest reuneix un exèrcit i marxa sobre Roma, amb la pretensió de salvar la república del desordre (50 aC)

Reacció de Cèsar: creuar el riu Rubicó amb el seu exèrcit. Segons l’ historiador Suetoni, Cèsar es parà a la vora del riu, indecís, però se li aparegué un espectre de gran tamany, la deessa Roma, que l’ajudà a decidir-se (49 aC). Cèsar inicià la persecució de Pompeu i els senadors, que fugiren de Roma, sorpresos per la seua reacció i desorganitzats. Marxaren des de Bríndisi a Grècia buscant aliances.


Cèsar s’apodera dels fons econòmics d’emergència, diners necessaris per a la guerra.Escenaris de la guerra civil (49- 45 aC):Hispània: Cèsar marxa a Hispània i sotmet Afrani i Varró, lloctinents de Pompeu i , per tant, s’apodera de les millors tropes pompeianes. Grècia: batalla de Farsàlia, derrota dels pompeians i fugida a Egipte; Egipte: Pompeu és assassinat per un romà renegat. Quan arriba Cèsar es lamenta de la mala mort del seu rival; Asia Menor: els pompeians s’uneixen al rei Farnaces. Cèsar els derrota en molt poc temps (veni, vidi, vici); Nord d’Àfrica (Numídia): derrota de les restes de l’exèrcit pompeià a Tapsos; Hispània: l’exèrcit comandat pels fills de Pompeu és derrotat a la batalla de Munda.

CAPÍTOL XXIII: EL NAS DE CLEOPATRA

CAPÍTOL XXIII: EL NAS DE CLEOPATRA

Dos generals romans van ser seduïts per Cleopatra, reina d’Egipte: Cèsar i Marc Antoni.Cèsar va arribar a Egipte seguint les tropes pompeianes i es trobà que el rei Ptolomeu XIII havia fet assassinar Pompeu intentant congratular-se amb ell per tal que l’ajudara en el conflicte dinàstic que mantenia amb la seua germana Cleopatra. Cèsar s’instal·là en la cort d’ Alexandria i accedí a ser-ne árbitre. Segons la tradició, Cleopatra aconseguí presentar-se davant d’ell dins d’una estora, burlant la vigilància del seu germà. Prompte es feren amants i Cèsar apostà en favor d’ella. Per això Ptolomeu XIII assetjà el palau reial. Cèsar, mentre esperava reforços de Roma, provocà un incendi en la flota egípcia, que cremà també la biblioteca d’Alexandria. Després col·locà en el tron d’Egipte Cleopatra, embarassada d’ell i casada amb el seu germà Ptolomeu XIV, de tan sols 10 anys. Cleopatra viatjà a Roma amb Cesarió, el fill que havia tingut amb Cèsar, per a presenciar la cerimònia de triomf del general vencedor. Aquest manà fer una estàtua d’or de Cleopatra, que col·locà en un temple de Roma. Tots aquests fets resultaven escandalosos a Roma. Després de la mort de Cèsar, Cleopatra tornà a Egipte.

Juli Cèsar i Cleopatra, de Jean Leon Gerome

CAPÍTOL XXII: EL NAS DE CLEOPATRACAPÍTOL XXII: EL NAS DE CLEOPATRA

Marc Antoni, lloctinent de Cèsar, després de la seua mort, anà a Egipte a demanar ajuda a Cleopatra per a la guerra civil contra els assassins d’aquest. En aquells moments M. Antoni mantenia una aliança (segon triumvirat) amb Octavi i Lèpid. M. Antoni i Cleopatra tingueren un idili, però ell hagué de tornar a Roma on es casà amb Octàvia, germana d’Octavi, per tal de reforçar l’aliança amb ell. No obstant, a la tornada a Egipte, compartí amb la reina i amant el govern d’Orient. Octavi apartà Lèpid de la vida política i assegurà el seu poder polític i militar per a la imminent ruptura amb M. Antoni, que li facilità les coses quan començà a sofrir derrotes en les batalles i repudià Octàvia per casar-se amb Cleopatra.El 31 aC el Senat romà, controlat per Octavi, declarà Marc Antoni i Cleopatra enemics públics i s’inicià la guerra. En la batalla d’Acci van ser derrotats i es suïcidaren poc temps després, ell amb la seua pròpia espasa i ella pel verí d’una serp. Així Octavi es convertí en el primer emperador romà.És indubtable que Cleopatra, encara que no fora bella, va saber explotar els seus encants de dona exòtica i sensual per fer-se un lloc enmig d’un món dominat pels homes.

Antoni i Cleopatra, Lawrence Alma-Tadema

CAPÍTOL XXIV: TU TAMBÉ, FILL MEU?CAPÍTOL XXIV: TU TAMBÉ, FILL MEU?

Tu quoque, fili mi? Són aquestes les últimes paraules que va pronunciar Cèsar ( en llatí o en grec) abans de morir, en vore entre els seus assassins Brutus, fill seu natural o adoptat, això és poc rellevant. Shakespeare construeix la tragèdia Juli Cèsar sobre els fets relacionats amb la mort del personatge.Després de la guerra civil i la derrota de les tropes pompeianes, Cèsar es converteix en l’amo de Roma (46 aC): col·locà la seua imatge al costat de la dels reis de Roma, es vestí de púrpura (color relacionat amb els antics reis), es coronà amb una diadema d’or, en la reforma del calendari que va emprendre es dedicà un mes de l’any (Iulius), construí un fòrum, fundà colònies, féu repartiments de blat,…, però ràpidament desvirtuà les institucions republicanes: tenia el poder suprem de l’exèrcit i es féu anomenar dictador vitalici. Volia fer una campanya contra els parts en Orient i convertir-se en un segon Alexandre.

CAPÍTOL XXIV: TU TAMBÉ, FILL MEU?CAPÍTOL XXIV: TU TAMBÉ, FILL MEU?

Això no va ser possible, perquè fou assassinat en els idus de març del 44 aC en el senat mateix, als peus de l’estàtua de Pompeu, el seu antic rival, per un grup de senadors que volien salvaguardar el govern republicà, entre els quals estaven Brutus i Cassius. Ciceró no hi participà, encara que s’alegrà de vore mort el tirà.Llegendes sobre la mort de Juli Cèsar: l’endeví Spurinna, el somni de la seua esposa Calpúrnia…Els participants en la conjura van fugir de Roma en vore la reacció tan violenta del poble: volien cremar les cases dels assassins. I és que Cèsar era representant del bàndol popular i durant el seu govern havia pres moltes mesures polítiques populistes.

CAPÍTOL XXV: ARA PACIS AUGUSTAECAPÍTOL XXV: ARA PACIS AUGUSTAE

Després de l’assassinat de Cèsar, Marc Antoni, el seu lloctinent, féu fugir els seus assassins cap a Grècia. Intentà aprofitar un moment de crisi per a presentar-se públicament com a defensor de la memòria de Cèsar i com a successor seu. Però Juli Cèsar havia nomenat Octavi, un jove de la seua família, successor en el seu testament. El senat i el mateix Ciceró preferiren Octavi i el recolzaren contra M. Antoni, que s’havia associat amb Lèpid. Octavi es dirigí cap al nord a enfrontar-se amb ells, però acabà associant-s’hi en el segon triumvirat. Per a aconseguir els diners per a l’exèrcit confiscaren els bens de molts senadors i cavallers proscrits. Es dirigiren a Grècia contra els assassins de Cèsar. Batalla de Filipos (42 a C)


Els triumvirs es repartiren les províncies de l’imperi: Octavi, les occidentals; Lèpid, el nord d’Àfrica i M. Antoni les orientals.Lèpid fou apartat de l’escena pública per Octavi. Malgrat el casament de Marc Antoni amb Octàvia, germana d’Octavi, el pacte acabà en una guerra civil i Marc Antoni i Cleopatra foren derrotats per les tropes d’Octavi en Acci (31 aC).


El 27 aC Octavi es presentà davant del senat per tornar-li símbòlicament els poders que li havien estat concedits, però el Senat no acceptà la seua abdicació, sinó que l’anomenà August, primer emperador romà. El seu regnat és conegut per la pax augustea, després d’un llarg període de guerres civils. Per això el 13 a C el Senat, controlat per l’emperador, ordenà la construcció d’un altar consagrat a la pau d’August (Ara pacis augustae).L’emperador va mantindre les institucions i les magistratures republicanes, encara que tot estava sota el seu control. El Senat no tenia poder decisori, sinó consultiu. A la seua mort deixà com a successor Tiberi, fill de la seu tercera esposa, Lívia.

CAPÍTOL XXVI: VIURÉ EN ELS SEGLESCAPÍTOL XXVI: VIURÉ EN ELS SEGLES

Vivam! (Viuré!). Així tanca el poeta Ovidi la seua obra Les Metamorfosis, al·ludint a la pervivència de la seua literatura.La pau d’August va portar la prosperitat en les arts i en la literatura. L’emperador es va rodejar d’intel·lectuals que van donar suport al seu programa polític de recuperació dels valors tradicionals romans. El seu amic Mecenes, actuà com un protector dels escriptors per tal que es desentengueren de les necessitats materials i es dedicaren a escriure. Per això el seu nom, mecenes, s’ha convertit en un sinònim d’aquell que fomenta i patrocina les activitats artístiques desinteressadament. Així culmina l’edat d’or de les lletres llatines: Virgili, Horaci, Ovidi, Titus Livi


Virgili va escriure l’ Eneida, la gran epopeia romana, quasi com un encàrrec d’August, per a enaltir els orígens del poble romà i justificar el paper de Roma com a potència civilitzadora. Virgili s’inspira en els poemes homèrics, la Ilíada i l’Odisea, per a construir un extens poema en versos hexàmetres, que té com a protagonista el troià Enees. Virgili morí durant el viatge que va emprendre per a visitar els llocs que anomenava en la seua obra. Abans de morir va demanar que cremaren l’obra perquè la considerava inacabada.A banda de l’Eneida, anteriorment escriví les Bucòliques (deu èglogues o poemes pastorils) i les Geòrgiques ( un elogi de la vida en el camp)


Ovidi va escriure les Metamorfosis, un poema extensíssim sobre transformacions de diversos sers mitològics. També és molt coneguda la seua obra Ars amandi o recomendacions per a seduir, els Remedia amoris, conjunt de consells per a traure’s de damunt les penes de l’amor. Amores és una obra d’elegies dirigides a la seua amant Corinna. Les Heroides són cartes ficticies dirigides per heroïnes als seus amants. Obres escrites durant el seu desterrament a la costa del Mar Negre són Les Tristia i les Pontica, on li suplica a l’emperador Octavi que el deixe tornar a Roma, encara que no ho aconsegueix.


Horaci en les seues obres Odes, Èpodes i Epístoles ens ha deixat alguns dels tòpics literaris més famosos:Beatus illeCarpe diemAurea mediocritas

També algunes frases famoses:

Aliquando bonus dormitat HomerusParturient montes, nascetur ridiculus musAb ovo usque malaRara avis

Titus Livi va escriure una obra extensíssima sobre la història de Roma, des dels orígens fins al seu temps (Ab urbe condita)

Capitols xxi xxvi

Education

Transcript of Capitols xxi xxvi