Araguaiaamb el Bisbe Casaldàliga

Rivadeneyra, 6 - 10è08002 BARCELONA

Tel. 93 317 61 77Fax 93 412 53 84

correu electrònic: araguaia@pangea.orgWEB: http://araguaia.pangea.org

Amèri

ca - C

arism

a - E

speran

ça - P

obres

- Negr

es - I

ndis -

Terr

a - Fi

delita

t - R

egne

- Pasq

ua

Drets Humans - Poble de Déu - Tercer Món - Ecologia - Ecumenisme

CARTA N. 69 - NOVEMBRE 2011

MISSATGE D’EN PERE CASALDÀLIGA A LA ROMERIA DELS MÀRTIRS DE LA CAMINADA.

Ribeirão Cascalheira, MT, Prelazia de São Félix do Araguaia. 17.07.2011

Potser sigui per a mi l'última Romeria dempeus a la terra, en una altra potser estaré contant les estrelles en el si del Pare. De totes maneres tant si és la última com la penúltima vull donar-vos uns consells. Un vell caduc té dret a donar consells...

I la memòria dels màrtirs, la sang dels màrtirs, més que un consell, és un compromís que junts vam assumir i continuem. Sant Pau abans i desprès de tants dogmes proclamats, tantes baralles teològiques, tants malentesos per la cultura, dóna un únic consell: el que jo us demano és que no us oblideu dels pobres, el que jo us demano és que no oblideu l’opció pels pobres, essencial en l’Evangeli i en l’ Església de Jesús: L’opció pels pobres. I aquests pobres estan concretats en els pobles indígenes, en el poble negre, la dona marginada, els sense terra, els presoners.., en els molts fills i filles de Déu, prohibits de viure amb dignitat i amb llibertat.

També us demano que no oblideu la sang dels màrtirs. Hi ha gent, a la mateixa Església, que pen-sa que ja n’hi ha prou de parlar dels màrtirs. El dia que no puguem parlar dels màrtirs, ja podem esborrar el nou testament del propi rostre de Jesús.

Assumim la Romeria dels Màrtirs, multipliquem la Romeria dels Màrtirs, sempre, recordem-ho be, assumint les causes dels màrtirs. Nosaltres dediquem-nos a les causes per les quals moriren, donem-nos i , si fos necessari, morim, donem la pròpia vida també.

I encara una paraula més: hi ha molta amargura, hi ha molta decepció, hi ha molt cansament, hi ha molta radicalització... Això és heretgia! això és pecat!. Nosaltres som el poble de l’esperança, el poble de la Pasqua. L’altre Món possible som nosaltres!, l’altre Església possible som nosaltres!. L’hem d’enfocar cap a una vida per a tots. Cal fer una remoguda, una sacsejada, comprometre’ns. Com si cada ú de nosaltres fos una cèl·lula mare, escampant vida, provocant vida.

L’Església de l’alliberament està viva, ressuscitada, perquè és l’Església de Jesús. La Teologia de l’alliberament, l’espiritualitat de l’alliberament, la litúrgia de l’alliberament, la vida eclesial de l’alliberament no és res de fora d’ ella, es quelcom de molt endins, del propi misteri pasqual, que és el misteri de la vida de Jesús, que és el misteri de les nostres vides.

Per a tots vosaltres, per a totes vosaltres, una abraçada immensa amb molt d’afecte, de molta tendresa, un crit d’ esperança, que aquest cantar visca l’esperança sigui una raó.

Ens ho poden prendre tot llevat de la fidel esperança.

Repetim junts: Ens ho poden prendre tot llevat de la fidel esperança!

Una gran abraçada per a tots vosaltres, per a les vostres comunitats, i la caminada continua.

Amen, Axé, Awere, Sawide, Al·leluia.Pere Casaldàliga

Pag. 2 - Araguaia amb el bisbe Casaldàliga - Carta nº 69

ROMARIA DOS MÁRTIRES DA CAMINHADA16 i 17 de juliol 2011

Era la tarda del dia 11 d’octubre de 1976. A la presó de la comissaria policial de Ribeirão Bo-nito (Mato Grosso – Brasil) dues dones, Marga-rida i Santana, eren brutalment torturades per la policia, per tal d’esbrinar on estaven amagats els seus marits.

La Comunitat celebrava la novena de la patro-na, ”Nossa Senhora Aparecida”. El Bisbe Pere Casaldâliga i el Pare João Bosco Penido Bur-nier, jesuita, compartien la festa amb el poble. Els crits de les dones torturades els alertaren del que estava passant i els dos es dirigiren a la comissaria per tal d’intercedir per les dones.

Tot just havien començat a parlar quan un dels policies, creient que el P. João Bosco, pel seu aspecte corpulent, era el Bisbe, amb una forta empenta i una garrotada el va fer caure a terra, i una vegada caigut el disparà un tret mortal.

No és l’únic martir per defensar la justicia i els drets humans en una Amêrica Llatina, domi-nada per les multinacionals i els latifundistes opressors i sense entranyes. Són centenars i milers les víctimes de la violência policial o dels matons a sou.

Aquesta realitat, viscuda en les prôpies carns per la prelatura de São Félix do Araguaia, va ser l’espurna que encengué la torxa de la “Ro-maria dos Mártires da caminhada”, que es cele-bra cada 5 anys, i que fou iniciada als 10 anys de l’assassinat del P. João Bosco.

Al capvespre del dissabte, 16 de juliol d’aquest any, un grup, vingut expressament de Catalun-ya, juntament amb altres catalans que viuen al Brasil, ens trobàvem a la plaça de l’església de Ribeirão Cascalheira per participar, juntament amb més de 3000 romeus, a la “Romaria dos Martires da Caminhada”

"Recobrem el compromís amb la causa dels màrtirs contra la mentida, la corrupció, la des-igualtat, la mort. Són els testimonis del Regne i tots hem d’assumir les seves causes”. Aquestes eren les paraules d’en Pere que expressaven el sentit genuí i profund de la Romeria.

Un gran cercle, marcat per dones amb torre-tes carregades de flors i de nens amb palmes a les mans, envoltava la gran foguera, símbol de l’esperança que crema i que ilumina, encesa

amb les torxes del foc que portaven els indíge-nes i que s’extenia en totes les petites flames de les espelmes que tots nosaltres portavem a les mans. Un grup de nois i noies carregava la creu que, set dies després del martiri del P. João Bosco, el poble va plantar al lloc on va ser assessinat al costat de la pressó, enderrocada pel poble en un gest de rebeldia i reivindicació.

Al mateix temps sortia d’entre la multitud gran quantitat d’estandarts amb els rostres de dones i homes, laics, sacerdots i religiosos/es, catòlics i d’altres confessions religioses, tots però mar-cats amb la sang martirial de la defensa de la justícia, dels drets dels pobles, il•luminats amb el resplendor de les flames de la gran foguera. No hi faltaven els rostres d’Oscar Romero, Chi-co Mendes, la germana Dorothy, de l’espanyol Vicente Cañas…

Les paraules d’en Pere, i les del Bisbe Dom Leonardo, les pregàries i els cants, tot ens ajudava a viure intensament, en un ambient pasqual i de festa, però també de compromís i de reivindicació per les causes per les quals tants homes i dones han donat la seva vida en aquestes terres.

Poc a poc aquell mar de llum es va anar exte-nent cap al “Santuario dos Mártires”, a uns tres quilòmetres de la ciutat, mentre el poble canta-va, recordava i vitorejava els noms dels màrtirs, resava i escoltava les diferents intervencions, sobre el martiri del poble indígena, de la terra, dels drets humans, dels joves…Arribats a la plaça del Santuari, i acabats els parlaments, un grup de dones grans repartiren els panets d’arròs, signe del compartir els fruits de la terra i el treball dels homes i dones del camp i de la ciutat.

Amb la música i la dansa de tot el poble aca-bava la primera part de la Romaria, que tindria continuitat amb la celebració de l’Eucaristia del dia següent.

Una celebració viva i encarnada en la vida i cul-tura del poble amb tota la riquesa de la simbo-logia de l’aigua, i de les fonts baptismals, de les flors, de les palmes, de la llum i del ciri pasqual i la menorah, de l’encens, del cant, de la música i de la dança, de l’actuació dels infants, dels nois i de les noies, dels grans i dels vells i velles. Com a retaule el record dels 40 anys de vida

Araguaia amb el bisbe Casaldàliga - Carta nº 69 - Pag. 3

de la Comunitat diocesana, i els símbols del poble indígena. Com ornamentació els fruits de la terra, les carabasses, i els rams de cocos… I sobretot la Paraula proclamada, i el Pa i el Vi, Sagrament de la presència de Crist ressuscitat, compartit per tots els participants. Les paraules d’en Pere, amb rerafons de comiat. La pregària feta dança dels indígenes, els testimonis de fa-miliars d’alguns dels martirs

Al final una gran bandera, amb el símbol i la paraula pau, pasava per damunt de tots nosal-tres, com un desig de pau universal, mentre ens abraçàvem i intercanviàvem els fulards de la romeria.

Com a missatges, repetits al llarg de tota la romeria, podriem resumir-los en dos, el primer dirigit a tots els qui formem part de l’Església: “L’Església no pot deixar el seu compromís so-cial a favor del poble indígena, dels camperols, dels negres, dels marginats per qualsevol cau-sa.” El segon, més conjuntural, és la constata-ció dels l’atacs constants als més desafavorits i la violència brutal contra els qui defensen els drets dels pobles indígenes i la preservació de la naturalesa.

En acabar la celebració, música, comiats i abraçades, algunes llàgrimes i desitjos de po-der celebrar una nova romeria d’aquí a 5 anys.

El vostre amicIgnasi Olivé Costas

Reus, 1 de setembre de 2011

LA ROMERIA I ELS 40 ANYS DE LA PRELAZIA

I mentre cadascú seguia el camí de retorn, mul-titud de joves, de romeus, vinguts de centenars de quilòmetres, de països veïns, per partici-par i acompanyar, nosaltres, l’Ignasi, en Jordi, l’Àlvar, la Pilar, la Mª Teresa, la Pili i jo la Fina seguíem camí cap a Sâo Félix per compartir al-gunes estones amb el bisbe Casaldàliga.

En Pere, en les converses que vam tenir, va donar rellevància a que cal escoltar als joves amb respecte.., en el missatge de l’agenda 2011 partíem de que “ja tenim per suposat que Déu hi és i la religió també”, ara en el 2012 re-flexionarem sobre el viure be, bon viure, bon conviure, a partir dels més propers.., el comu-nicar-nos les discrepàncies amb respecte, sen-se ferir-nos.., sobre el moviment d’indignats “ tots hem d’estar indignats, amb tot, però sense amargor”..! I tants d’altres temes, de la Prela-zia, campanyes de fraternitat, de l’Europa, del món... i sobretot l’esperança sempre, en tots els temes, i més fortament viscuda en temps de di-ficultats.Ens va tocar a fons, vam acomiadar-nos amb molta pau i amb un “fins sempre”.

Aquest any la Prelazia està celebrant els seus 40 anys i el bisbe Pere com a primer bisbe que va ser nomenat el 23 d’octubre de l’any 1971, també.

Els “Araguaia” estem molt contents d’haver compartit aquesta celebració i de continuar units en les “causes” i en l’abraçada de “la pau subversiva de l’Evangeli” com ens diu en Pere.

JosefinaA.Araguaia

ASSEMBLEA 2011Convoquem a l’assemblea anual de socis i sòcies de l’Associació Araguaia

DIA: dijous 26 de gener de 2012

HORA: 19 h.(primera convocatòria) i

19:30 (segona convocatòria)

LLOC: Rivadeneyra 6, 10è.

08002 Barcelona

Pag. 4 - Araguaia amb el bisbe Casaldàliga - Carta nº 69

COMIAT DEL BISBE DOM LEONARDOEl bisbe Dom Leonardo deixa la Prelazia de Sâo Felix perquè ha estat nomenat secretari general de la CNBB i bisbe Auxiliar de Brasilia. El substitueix, mentre s’espera un nou nomenament, el bisbe de Goiàs Don Eugênio Rixen, bon amic d’en Pere, en el càrrec d’Administrador Apostòlic.Don Leonardo respon a la nostra carta de felicitació amb les següents paraules: “Agraeixo el seu missatge, Déu em va donar la gràcia de treballar i servir la Prelazia de Sâo Félix, de conviure amb Don Pedro i les Comunitats. Han estat anys de gràcia. Espero continuar servint a l’Evangeli aquí a Brasília.Un agraïment per la vostra solidaritat i afecte. La Prelazia necessitarà de la vostra solidaritat de cara endavant també.Units pel desig de servir.”

Leonardo Ulrich Steiner

Les grans causes són inevitablement mundials, sobretot ara en temps de globalització. I són causes grans perquè comprenen les nostres vi-des, la societat, el planeta, l’univers...

Hem confessat sempre que les nostres causes «valen» més que la nostra vida, perquè són elles les que donen sentit a la vida. Som allò que estimem, allò que fem, allò que somiem. Una paraula somiadora i militant ve acompan-yant l’Agenda en totes les seves conjectures i propostes: «Utopia». Som impenitentment so-miadors; creiem, amb el proverbi etíop, que «tri-bu que no somia és tribu morta».

Aquesta Agenda 2012 també somia i, reforçant la viabilitat dels nostres somnis, s’associa a la trobada d’una altra paraula, fecunda matriu de la utopia ancestral dels nostres pobles indígenes, recuperada avui quan definitivament s’ensorren certes paraules «majors», veritables dogmes d’un suposat «ben estar», d’un progrés sense límits, d’una història arribada al seu «més enllà no hi ha res més». Són tan ridícu-lament majors aquestes certes paraules que arri-ben a l’extrem de conden-sar la felicitat en una am-polla de coca-cola.

Aquesta paraula allibe-radora, en versió andina Sumak Kawsay, el Bon Viure, ens ve a trobar com

un evangeli de vida possible, digne i per a totes les persones i tots els pobles. Bona nova del Bon Viure davant del mal viure de la immensa majoria i contra «la bona vida», insultant, blas-fema, d’una minoria que intenta ser i estar-se ella sola a la casa comuna de la Humanitat. «Bon Viure-Bon Conviure» proclama l’Agenda, perquè és inimaginable una bona vida huma-na que no sigui una bona convivència humana. Som relació, sociabilitat, comunió, amor. Jo sóc jo i la Humanitat sencera.

El Bon Viure és un sistema de vida que es con-traposa al capitalisme, perquè aquest últim s’ha constituït en un model de mort i explotació...». «Per practicar el Bon Viure és necessari escol-tar allò que diuen aquells que lluiten cada dia per un món més fratern i just».

El professor Dávalos diu que «els moviments socials, i en especial el moviment indígena, han

proposat un nou paradig-ma de vivència i convivèn-cia que no s’assenta ni en el desenvolupament ni en la noció de creixement, sinó en nocions diferents com la convivialitat, el respecte a la natura, la solidaritat, la reciprocitat, la complementarietat».

Si no hi ha resposta per a la mort no hi ha respos-ta per a la vida. Agraint i accionant tot allò que de

CAMPANYA 2012: BON VIURE - BON CONVIURE

Araguaia amb el bisbe Casaldàliga - Carta nº 69 - Pag. 5

«qualitat de vida» ens poden aportar la filosofia i la ciència, apel·lem definitivament l’Esperança. Bon Viure-Bon Conviure-Bon Morir.

Jesús de Natzaret, profeta de la Utopia més gran («que siguem bons com Déu és bo, que ens estimem com Ell ens va estimar, que do-nem la vida per les persones que estimem»), va

promulgar, amb la seva vida i amb la seva mort i la seva victòria sobre la mort, el Sumak Kaw-say del Regne de Déu. Ell és personalment un paradigma, perenne i universal, del Bon Viure, del Bon conviure, del Bon Morir.

PERE CASALDÀLIGAIntroducció fraterna agenda

llatinoamericana 2011

TROBADA ANUAL : BON VIURE – BON CONVIURE

dia 25 de març de 2012, a Barcelona

(Rebreu el programa a la propera carta, RESERVEU-VOS LA DATA)

MATERIALS DISPONIBLESTenim a la venda:

Agendes Llatinoamericanes 2012 i calendaris del Comité Oscar Romero.

També tenim els llibres:

Homenaje de amigos a Pedro CasaldàligaLlibre (recull de textos) dels 20 anys de l’agenda llatinoamericana.

PODEU PASSAR PEL SECRETARIAT ELS DIJOUS DE 18 A 20H.

EXPOSICIÓ Us recordem que tenim a disposició de tothom l’exposició

"Pere Casaldàliga: una veu compromesa".

Convidem, a totes les persones, organitzacions i institucions que vulgueu disfrutar d'aquesta exposició, us poseu en contacte amb

nosaltres a araguaia@pangea.org

Aprofitem l’avinentesa per

desitjar a tothom un Bon Nadal!

PRESENTACIÓ DE L'AGENDA LLATINOAMERICANA 2012

Us convidem a la presentació de l' Agenda llatinoamericana 2012 que porta per títol:

BON VIURE – BON CONVIURE

DIA: 24 de NOVEMBRE de 2011. LLOC: Rivadeneyra 6, 3r pis. Barcelona HORA: 19 h.

ESPEREM LA VOSTRA ASSISTÈNCIA

É noite.Mas é de noite

que os anjos e as estrelas se entendem com os pastores,

por causa desse Menino.Entramos nesse conchavo?Na faixa em branco do anjo

escreveremos o quê?

Pedro CasaldáligaSão Félix do Araguaia, MT

Cap unes politiques de consum més justes equitatives i sostenibles

a càrrec de: David Llistar - Mònica Vargas, Membres de l’Observatori del Deute en la

Globalització.

ELEBREM ELS 40 ANYS DE L’ORDENACIÓ DEL BISBE PERE: FELICITATS!

En Canuto escriu: La nit del 23 d’octubre de 1971 les estrelles del cel, les aigües de l’Araguaia i tots els qui érem allà vam ser testimonis que alguna cosa nova s’esdevenia: Un bisbe refusava els símbols de poder per submergir-se a la vida del poble. Aquestes paraules profético-poètiques van ressonar aquella nit:

La teva mitra será un barret de palla “sertanejo”, el sol i la lluna, la pluja i el serè, la mirada dels pobres amb qui camines i el mirar gloriós de Crist, el Senyor.

El teu bàcul será la veritat de l’Evangeli i la confiança del teu poble en tu.

El teu anell será la fidelitat a la nova aliança del Déu alliberador i la fidelitat al poble d’aquesta terra.

No tindràs un altre escut que la força de l’esperança i la llibertat dels fills de Déu, ni faràs servir uns altres guants que el servei de l’amor.