Castelló 2016 - El Miragall · Fotos cedides per: Vicenta Aviñó Benavent, Valerià Benetó, Nelo...

Castelló 2016Del 6 d’agost al 3 de setembre

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISTIANS

- 2 -

© d’aquesta edició:Ajuntament de Villanueva de Castellón

Edita:Ajuntament de Villanueva de Castellón

Coordinació, redacció i correcció d’estil:Raymi Navalón i PerisFrancesc Xavier Martí i Juan

Disseny, maquetació i impressió:[email protected] / 962 590 036La Pobla Llarga

Dipòsit legal:V-1953-2016

Fotos cedides per:Vicenta Aviñó Benavent, Valerià Benetó, Nelo Caldés, Joan Alfred Climent, Xavier Martí, Guillem Ríos, M.ª Dolores Soro Alan-des, Nora Vento Talens, Vicent Ventura, fa-mília de Manolo Amorós, Juanjo Puertos i Pepica Peris.

Les fotos de la Memòria Gràfica han estat recollides i cedides pel Centre Ocupacio-nal El Castellet.

Del contingut dels textos signats, en són responsables els seus autors.

Autor de la portadaIñaki Talens i Beneyto

Nascut a Castelló de la Ribera l’any 1993, és graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, titulat professional de percussió i estudiant del Màster Universitari de Professorat de Secundària.

Actualment ha finalitzat el màster de professorat en la Universitat de València i començarà a estudiar oposicions per al Cos de Professors de la Generalitat Valenciana.

Parla valencià, castellà, italià i anglés, tot i que la seua vocació no són les llengües, sinó el teatre, l’esport, la música i el disseny gràfic . Per això és component del grup de teatre castelloner Triloc i també ha dissenyat altres cartells per a distintes festes i associacions del poble: moros i cristians, falles i altres esdeveniments.

Des de menut està compromés amb la festa de moros i cristians de Castelló de la Ribera, ja que és component de la Comparsa Mora Almohades des que va nàixer i ha sigut part important de la festa de l’any passat com a Sultà de 2015.

Vol agrair la col·laboració i compartir el reconeixement d’aquest premi amb Alícia Arnau (Canals), autora de la fotografia del cartell, realitzada durant les festes de 2015.

- 3 -

Sumari

President de la Generalitat .............................................................4

Pregoner .........................................................................................6

Sultania 2016 ..................................................................................8

Capitania 2016 .............................................................................10

Associació Festera de Moros i Cristians .......................................12

Festera i Fester Majors .................................................................14

Comissió Festera 2016 .................................................................16

Equip de Govern Municipal .........................................................20

Programa Oficial d’Actes ..............................................................22

Consell Municipal de Festes .........................................................28

Rector de Castelló ........................................................................29

Premis poesia infantil ....................................................................30

D’un temps d’un paísLa possessió de Pere Calp com a batle ..................................34

Un passeig nostàlgic per la fira d’abans .................................37

Cases de Castelló ...................................................................41

El mapa urbà de la memòria ..................................................46

Eugenio Aranda Gregori, un emprenedor d’abans ................53

Manolo Amorós ......................................................................58

Dos nous bacteris amenacen la nostra agricultura .................60

Les Festes de fa cinquanta anys. 1966 ........................................63

Memòria gràfica ...........................................................................69

Les Festes de 2015 .......................................................................78

Guia comercial ..............................................................................83

- 4 -

A Villanueva de Castellón s’obri un temps excepcional, el de les Festes Majors i de Mo-ros i Cristians, unes dates entranyables que conviden a tots a viure intensament cada instant d’aquestes jornades i a compartir amb familiars i amics molts bons moments.

Als actes tradicionals, propis de les nostres festes més assenyalades, s’uneixen les desfi-lades de moros i cristians, amb la riquesa de les vestimentes, la brillantor de les espases i el ritme peculiar de les marxes, i molts altres elements, com la pólvora, que són tradicio-nals protagonistes en les nostres millors ce-lebracions. La història, els costums d’altres èpoques i alguns elements molt nostres, com la gastronomia típica o la música, ani-ran de la mà de l’alegria dels més joves, de la il·lusió dels menuts i d’un esperit de ger-manor que s’escampa pertot arreu al llarg d’uns dies excepcionals.

Des d’aquestes línies voldria fer arribar a tots els veïns de Villanueva de Castellón la meua salutació més afectuosa, acompanya-da pels meus millors desitjos per al futur i una forta abraçada.

Ximo Puig i FerrerPRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA

- 6 -

Paco MuñozPREGONER

Estimats amigues i amics:

Per a mi vindre a Castelló és tornar a casa. Ningú m’ha anomenat fill adoptiu mai ni m’ha fet falta, perquè sempre m’he sentit un poc fill d’aquest poble que al llarg dels quatre anys que vaig viure ací em va acollir tan generosament i, per tant, per sempre em considere un més dels fills de Castelló.

El dia que vaig arribar estava el poble desert. Vaig preguntar per casa del rector, que era don Joaquín, i no m’obria ningú. La sort és que passa-va un home i li vaig dir que jo era el nou vicari. Ell em va dir que li deien Pepe Sanz, em va pegar un calbot amable i em va dir que estaven tots a Sant Anna de festa. Amb ell aní on era tota la gent i eixe va ser el meu primer contacte amb Castelló i la seua gent.

Des d’aleshores han passat molts anys, molt de temps. Encara estava difí-cil anar a la Font Amarga, si no era a peu o en bicicleta, i deien que l’aigua deixà d’aprimar quan es podia anar en cotxe. Recorde les meues bregues amb la junta del Castellonense, que no volia que els xiquets jugaren a futbol sent el camp propietat de la Parròquia; però després aprofitaren la meua collita per fer un Castellonense preciós amb els bessons, els Estra-des, Vicent Doménech..., fins al punt de fer-li passar una mala vesprada al València que portà don Elías Llagaria un principi de temporada...

Xe, dir-vos que estic content de poder estar ací la nit de la Presentació.

Una besadeta per a tots i totes.

- 8 -

Sultania 2016COMPARSA MORA

ELS ALMORÀVITS

Per fi, després d’un any llarg i dur, arriba l’estiu, el bon temps i amb ell les nostres festes, les Festes Majors i de Moros i Cristians, al nostre poble, a Castelló. Ha arribat el temps d’escoltar la nostra música, d’olorar la pólvora que llancen els nostres trabucs i de gaudir de la festa que amb tantes ganes esperem com a bons festers i festeres que som.

Després de la festa de Mig Any, on ens quedàrem amb la mel en la boca i on començà la primera part del nostre viatge com a sultans, ha arribat l’hora de la veritat, comencen les festes al carrer, les disfresses, les ambaixades, la desfilada, en definitiva, la festa.

A més, enguany tenim el plaer de gaudir de la festa amb els nostres amics i enemics de batalla Pep i Laia, amb qui tenim moltes ganes de compartir moments i festa; i també amb els festers i festeres, que enguany són amics de la nostra sultana Eva, i amb Carla, que és la Festera Major. Ingredients perfectes per a fer brillar més encara les festes del nostre poble.

La comparsa Almoràvits, amb tots els seus compo-nents i aquells que ja són absents però sempre pre-sents al nostre cor i memòria, animem la gent del nostre poble i contornada que vinga, que s’acoste i gaudisca tant com nosaltres d’esta experiència única que se’ns presenta i d’estes festes tan meravelloses que tenim.

Que Al·là us guarde.

Pau Someño i PérezEva Negre i Reig

- 10 -

Capitania 2016COMPARSA CRISTIANA

EL CASTELLET

Quan arriba l’agost les Festes de Moros i Cristians de Castelló tornen a omplir els carrers de música, tradi-ció, història i cultura. Enguany la capitania ens toca a la comparsa El Castellet, i a nosaltres, Pep i Laia, ser els seus representants. Açò comporta una responsa-bilitat que assumim amb moltíssima il·lusió. Hem de confessar que és per a nosaltres un gran honor poder ser els Capitans.

Volem agrair a la nostra comparsa l’esforç que ha hagut de fer perquè tot estiga preparat, i així gaudir com cal de la capitania; i a l’Associació Festera de Moros i Cristians, tota l’ajuda i col·laboració que ens ha donat.

Ens estimem molt esta festa i hem d’intentar entre tots fer-la cada vegada més gran. Participar activament en els actes que s’organitzen ens farà gaudir més i, de segur, que també ens ajudarà a créixer.

Per això, volem fer partícip a tot el poble de Caste-lló d’estes festes. Us convidem a tots a integrar-vos, gaudir i fer vostra també la festa de Moros i Cristians.

Salut i festa i, com deia Joan Fuster: “No acceptes la derrota fins que no trobes que en sortiràs guanyant”.

Pep Albero i BadalLaia Albero i Martínez

- 11 -

- 12 -

Associació Festera de Moros i Cristians

Es fa complicat explicar com cada any, per festes de Moros i Cristians, revifen les ganes de tornar a lluir tota l’esplendor que esta festa representa. És difícil transmetre com des de la nostra associació es treballa durant tot l’any per a repetir les mateixes passes que l’any anterior. I es requereix molt més esforç encara per a contar com es renova la il·lusió de cadascun dels membres que formem la festa de Moros i Cristians. Però la resposta és molt senzilla: ens estimem la nostra festa.

Ens l’estimem perquè cada any volem tornar a retrobar-nos amb festers que potser no hem vist en tot l’any; desitgem que arribe perquè volem compartir a les seus de les comparses i els carrers de Castelló l’orgull i l’alegria de for-mar part d’una festa que ja fa molts anys que celebrem; volem que arribe per tornar a gaudir d’eixos moments en què som els protagonistes de reviure de nou la història del nostre poble, i d’això, ningú no es cansa. És per a la nostra associació un orgull molt gran treballar per oferir al nostre poble les millors festes possibles de Moros i Cristians, com també ho és que tots els que for-men part de la festa puguen gaudir durant tota la setmana de tots i cadascun dels actes que celebrem.

Per tot això, no ens cansarem mai de lluitar perquè cada any tots els veïns del nostre poble i de tots els que vinguen a veure’ns, puguen trobar engalanats de música, llum i festa els carrers que cada dia els acullen. Han sigut molts els que han treballat des que començaren els Moros i Cristians a ocupar el poble de Castelló a principis dels anys 70, com per a deixar de fer més gran la nostra festa.

Només ens queda, com no pot ser d’una altra forma, compartir amb tothom que nosaltres entenem la nostra festa com un espectacle participatiu, on te-nen cabuda tots aquells que volen sumar i aportar i per això demanem a tots els veïns de Castelló que vulguen que no dubten a sumar-se als nostres actes, que passen a formar part d’una festa que també és seua, perquè s’hi repre-senta un trosset important de la nostra història com a poble.

I com no, no podíem acomiadar-nos sense saludar els nostres capitans, Laia i Pep, i els sultans, Eva i Pau, i fer-los arribar que tenen tot el nostre suport perquè no obliden mai que, el 2016, van ser l’orgull dels Moros i Cristians de Castelló.

- 13 -

- 14 -

Festera i FesterMAJORS

Estimat poble,

El temps passa molt de pressa. Fa uns mesos vam ser elegits Festers Majors del poble que ens ha vist créi-xer, notícia que vam rebre amb molt d’entusiasme i que a hores d’ara i a mesura que s’acosta el moment ens ompli d’emoció.

Ara ens trobem a un tancar i obrir d’ulls d’unes festes molt esperades, tant per a nosaltres com per a la resta dels nostres veïns i amics.

És el moment de deixar a un costat els problemes que ens preocupen, eixir al carrer i passar-ho bé amb tots i en cadascun dels actes que caracteritzen les festes del nostre poble, aquelles que ens unixen, agermanen i ens fan gaudir com a xiquets any rere any.

Tots i totes ens hem esforçat al llarg de l’any amb l’ob-jectiu de passar uns dies immillorables i us convidem a tots/es a acompanyar-nos i formar part d’esta gran experiència.

Volem agrair públicament a l’Ajuntament i a l’Associa-ció Festera de Moros i Cristians l’ajuda i el temps de-dicat. I, és clar, donar també les gràcies a les nostres famílies i als Festers del 2016, ja que són ells i elles qui estan fent possible tot açò i amb qui estem segurs que cada dia serà especial i millor que l’anterior.

Una abraçada i bones festes

Carla Albero i HernándezCarlos Sebastián i Puertos

- 15 -

Roser Bayot i Valero Joan Aparicio i Liñana

Gemma Camarasa i Doménech Ivan Roselló i Hita

Núria López i Martorell Samuel Soto de la Torre

Comissió Festera2016

Davinia Benavent i Tébar Eric Benavent i Tébar

Sara Casanova i Hernández Jesús Estruch i Cucarella

Montiel Lozano i CarrascoJordi Chordà i Soro

Paula Caldés i Garcia Adrián García i Ferrando

Eva Garcia i Gómez Norberto Sanchis i Poveda

Marta Martínez i Beltrán Ivan Argente i Vidal

Ainoa Moltó i Bellver Pablo Aparicio i López

Meritxell Lamoncha i Álvarez Rafa Garrigues i González

Nicomedes Vallés i BenaventMarc Codina i Climent

Saray Pardo i Garcia Javi López i Pardo

Pilar Sanz i Pons Joan Antoni García i Camarena

Míriam Vilar i Signes Arnau Presència i Sanchis

Cristina Ramírez i Codina Rafa Marqués i Suay

Arianne Turell i Llopis Andreu Rodríguez i Martorell

Neus Pérez i González José Manuel Andrés i Cucó

- 18 -

Festers i Festeres 2016

- 19 -

Festers i Festeres 2016

- 20 -

Equip de Govern Municipal

Les darreres alenades d’agost porten de nou les Festes Majors i de Moros i Cris-tians al nostre poble. Per a nosaltres, un bon moment per a fer balanç de tot un any marcat per la bona sintonia entre els membres del nostre equip de govern, i que volem que es veja reflectida en unes festes en què el principal protagonista siga el civisme i la bona convivència entre tots els veïns de Castelló.

És un orgull per a nosaltres treballar amb totes les associacions que formen el Consell de Festes i organitzar junts els actes que se celebren. Som testimonis pri-vilegiats que el treball fet en equip, el treball que es fa amb la il·lusió que suposa oferir alguna cosa al teu poble, és una garantia de treball ben fet. Per això, l’equip de govern de l’Ajuntament de tots els castelloners i castelloneres no descansa quan es tracta d’oferir a tots els nostres ciutadans unes festes participatives, unes festes que mostren la llum de les nostres tradicions i la potència de la nostra cul-tura; en definitiva, unes festes per al poble i fetes pel poble.

Les Festes Majors i de Moros i Cristians esdevenen un moment de trobada fan-tàstic per a celebrar junts l’alegria i l’orgull de ser castelloners. Veure com les no-ves generacions prenen el relleu i desfilen alegres pels carrers del nostre poble, com es continua representant un tast de la nostra història, com sona la nostra música en cada carrer, en cada racó o com torna el foc a ocupar les nostres nits, ha de ser per a tots nosaltres un motiu més d’alegria que ens ajude a fer front de nou a tots els obstacles que la nostra vida ens imposa.

Per la nostra part només ens queda transmetre tot el nostre suport a les festeres i els festers i als capitans i sultans del 2016, perquè siguen unes festes inobli-dables per a ells. Ara sou els protagonistes, la imatge d’un poble que necessita veure representats els valors de convivència i solidaritat en cada acte, en cada celebració. Per això, vos convidem a mostrar tota l’esplendor de la festa unida a l’esperit cívic i de germanor que sempre hem sabut demostrar els castelloners i les castelloneres, i que han fet, del nostre xicotet racó del món, un enorme po-ble que vol viure en pau i, com no podia ser d’una altra forma, amb molta festa.

- 21 -

PROGRAMA OFICIAL D’ACTES

2016

- 23 -

DISSABTE 6 D’AGOST16.00 a 20.00 h. 55é CONCURS LOCAL DE PESCA. Este dia participaran els infantils, al riu d’Albaida, prop de la Fàbrica. Berenar i premis per a tots els participants.

DIUMENGE 7 D’AGOST07.00 a 12.00 h. 55é CONCURS LOCAL DE PESCA. Este dia participaran els majors, al vedat de Fortaleny, zona E1 i E2. Premis per a tots els participants. Després del concurs hi haurà dinar al bar l’Almenà per a tots els participants.

DIMECRES 10 D’AGOST17.00 h. ACTES DIVERSOS DELS NOSTRES MA-JORS. Campionats de parxís, dòmino, despistat i truc. Este dia es disputaran les eliminatòries.Inscripcions. Del 2 al 8 d’agost d’11.00 h a 13.00 h, a la Llar dels Nostres Majors.

DIJOUS 11 D’AGOST17.00 h. ACTES DIVERSOS DELS NOSTRES MAJORS. Campionats de parxís, dòmino, des-pistat i truc. Inscripcions. Del 2 al 8 d’agost d’11.00 h a 13.00 h. a la Llar dels Nostres Majors.

18.00 h. TALLER D’ALBADES a càrrec de l’As-semblea de Joves de Castelló de la Ribera, al saló d’actes de l’Obrera. Tot aquell qui vulga partici-par es presentarà a les 18.00 h per a fer la corres-ponent inscripció.Organitza: Assemblea de Joves de Castelló de la Ribera.Patrocina: M.I. Ajuntament.

DISSABTE 13 D’AGOST08.30 a 09.30 h. INSCRIPCIÓ a la 4a MATINAL DE PETANCA. Dupletes muntades. Amb la ins-cripció s’ha de fer un donatiu de 3 €. Us podeu inscriure al bar El Parc el mateix dia o bé telefo-nar al 630 500 995 (Alfonso).

10.00 h. Inici de la 4a MATINAL DE PETANCA, al parc de l’Estació.Col·labora: Bar El Parc i Paul & Truck.Patrocina: M.I. Ajuntament.

20.00 h. CARRERA CICLISTA - TROFEU FESTES 2016. Escoles de ciclisme. Contrarellotge Indivi-dual. Eixida des del carrer de Cervantes, fins a la plaça de l’Església.Organitza: Club Ciclista.Col·laboren: Motoclub i Bicinatura.

00.00 h. LA VESPRA, amb l’actuació del grup BLACK BAND de la Valladina, al carrer Major.Patrocina i organitza: Els Quatre Gats.

DIMARTS 16 D’AGOST22.30 h. CONCERT de la Unió Musical de Villa-nueva de Castellón, a la plaça de l’Ermita. Organitza: Unió Musical de Villanueva de Cas-tellón.Col·labora: M. I. Ajuntament.

DIJOUS 18 D’AGOST21.45 h. Des de la Musical començarà la cer-cavila tradicional de la Banda Lira Castellonera, que acabarà a la plaça de l’Ajuntament.

22.30 h. CONCERT DE FESTES de la Banda Simfònica de la Societat Musical Lira Castellone-ra, a la plaça de l’Ajuntament.Organitza: Societat Musical Lira Castellonera.Patrocina: M. I. Ajuntament.

DIVENDRES 19 D’AGOST12.00 h. CERCAVILA SOLIDÀRIA de les Feste-res i Festers. Arreplega solidària de roba i men-jar no peribles. Punts d’arreplega: monument al Mestre Fayos, plaça de Pepe Roig, plaça del País Valencià, plaça de l’Ermita, plaça de l’Ajunta-ment i plaça de l’Església.

19.30 h. PARTIT DE FUTBOL entre la U.D. Cas-tellonense i el Torrent C.F., al Camp de Futbol Municipal.

21.30 h. PRIMER TRO de l’AFMiC, a la porta de l’Obrera.

22.00 h. SOPAR POPULAR a la plaça de l’Ermita.Organitza: AFMiC i Regidoria de Festes.

- 24 -

00.00 h. ENTRADETA FALSA, des de la plaça de l’Ermita fins al parc de l’Estació. Des de l’AFMiC i del M.I. Ajuntament vos convidem, a totes i a tots, a participar en la desfilada. Este acte no és exclusiu per a les comparses de Moros i Cristians, sinó per a tot el poble.Organitza: AFMiC i Regidoria de Festes del M. I. Ajuntament.Patrocina: Regidoria de Festes.

A continuació, DISCOMÒBIL, a la porta de la comparsa El Castellet.Organitza: Comparsa El Castellet.Col·labora: M. I. Ajuntament.

DISSABTE 20 D’AGOST11.00 a 14.00 h. PARC AQUÀTIC DESTROYER, per a tota la família, al carrer dels Roders.

21.00 h. Arreplega i CERCAVILA de les FESTE-RES i FESTERS.

19.30 h. ARRE BURRO, festa de presentació del Siopara; actuacions en directe del grup de teatre AUTO-STOP, UTXERA BLUES, LOKÓ i CONTRA-BAND.Organitza: Assemblea de Joves de Castelló de la Ribera, La Sardinera i El Pedal.

20.00 h. Arreplega i CERCAVILA de les FESTE-RES i FESTERS.

21.30 h. CERCAVILA de les FESTERES i FES-TERS per a arreplegar les Festeres Majors del 2015 i del 2016.

22.30 h. Presentació de les FESTES i procla-mació de la FESTERA i del FESTER MAJOR junt amb totes les festeres i festers, al parc de l’Esta-ció. Intervindrà PACO MUÑOZ com a pregoner.

A continuació, a l’Antic Poliesportiu Municipal, l’espectacle TALLARINA ON TOUR, la festa més innovadora amb Santi Bertomeu i Alex Watkin-son. Entrada lliure.

DIUMENGE 21 D’AGOST11.30 h. CINEMA INFANTIL, al Teatre Ideal.

12.00 h. CERCAVILA de les comparses Mores i Cristianes. Enguany el recorregut serà en orde in-vers a l’habitual. Eixiran des de la gran via de Blas-co Ibáñez i acabaran a la plaça de l’Ajuntament.

13.30 h. HOMENATGE a la MÚSICA FESTERA, a la plaça de l’Ajuntament.Dirigirà l’acte: Faustí Candel Sebastià.

18.30 h. ENTRADA DE BANDES, des de la pla-ça de l’Església fins a la plaça de l’Ermita.

19.00 h. CERCAVILA de les Festeres i Festers per anar a l’Entrada de Moros i Cristians.

19.30 h. ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS, pel recorregut tradicional: des de la plaça de l’Ermita fins a l’encreuament del carrer de la Lira Castellonera amb el carrer d’Argentina.

Ordre de desfilada:Bàndol Cristià: Contrabandistes, Conqueridors, Roders i Castellet (Capitania).Bàndol Moro: Almohades, Alfàrabes, Cali-fes-Tuaregs i Almoràvits (Sultania).

La venda d’entrades per a la desfilada serà de 10.00 h a 13.00 h i de 18.00 h a 20.30 h als 6 llocs que s’indiquen a continuació:· Carrer de Cervantes, a l’altura de Congelats el

Calvari.· Carrer del Pedró, a l’altura de la Finca Rosario.· Carrer del Pedró, a l’altura de l’antic Mirall.· Carrer de Ramón y Cajal, a l’altura del taller

d’Escuriet.· Plaça de l’Om.· Plaça de l’Església.Les cadires arribaran fins a l’Ermita. Els llocs de venda de les entrades quedaran indicats amb cartells.

00.00 h. IX NIT DE LA CANÇÓ, amb l’actuació de PEP GIMENO “BOTIFARRA” & PAU CHÀFER i el seu nou espectacle “A un home que ve del

- 25 -

poble, ningú li fa baixar la cara”; a més del grup de jazz poètic CAFÉ DE FEL. Tot al Teatre Ideal. Entrada lliure.

01.30 h. CORDÀ al carrer de Remigio Sanchis, prop del Casal de les Festeres i Festers de 2016.Queda totalment prohibit entrar pòlvora al recin-te de la cordà.Organitza: Festers de Santa Bàrbara.Patrocina: M. I. Ajuntament.

DILLUNS 22 D’AGOST08.00 h. DESPERTADA a càrrec de les compar-ses de Moros i Cristians.

11.30 h. CERCAVILA de les Festeres i Festers.

12.00 a 14.00 h. PARC INFANTIL AQUÀTIC, a la plaça de l’Ermita.

16.00 a 19.00 h. PARC INFANTIL AQUÀTIC, a la plaça de l’Ermita.

20.00 h. AMBAIXADA Mora i Cristiana i ENTRA-DETA INFANTIL, a la plaça de l’Ajuntament.

22.30 h. Cercavila INFANTIL DE DISFRESSES amb BATUCLOWN; un espectacle per a tots els públics, còmic, musical, itinerant, amb pallassos, xanquers, equilibristes. Tot açò acompanyat de malabaristes i els millors ritmes de percussió en directe. Us ani-mem a participar en esta activitat nova.

00.00 h. Tot el món DISFRESSAT a la plaça de l’Església, on la Colla de Dimonis els Socarrats de Campanar iniciarà un CORREFOC que ens portarà fins al parc de l’Estació. Tot aquell que participe en el correfoc quedarà inscrit automàticament en el CONCURS DE DISFRESSES. El jurat se situarà a la porta de l’Ajuntament.Horaris de pas:Disfresses infantils: 22.30 h i les 23.30 h.Disfresses majors: 00.00 h i les 01.30 h.Horaris de lliurament de premis:Disfresses infantils, a càrrec dels Sultans i Capitans:quan acabe el correfoc.Disfresses majors, a càrrec de les Festeres i Festers: en el descans de les dos orquestres.

A continuació, BALL DE DISFRESSES al parc de l’Estació. CARA A CARA entre les orquestres La Fiesta i La Pato. En el descans les festeres i fes-ters entregaran els premis de disfresses. El jurat estarà format per la Junta Local Fallera.

DIMARTS 23 D’AGOST11.00 h. CINEMA INFANTIL, al Teatre Ideal.

12.00 a 14.00 h. PARC INFANTIL AQUÀTIC, a la plaça de Pepe Roig.

14.00 h. GRAN MASCLETADA al parc de l’Esta-ció, a càrrec de la pirotècnia Europlà.

17.45 h. TALLER DE PILOTA i partides de RAS-PALL, al carrer de les Sendes (parc de l’Estació), per a tots els xiquets i xiquetes que vulguen participar. Porta el teu guant i vine a jugar! Si no en tens, el C.P.V. Castellonense facilitarà material per a tots.

16.00 a 19.00 h. PARC INFANTIL AQUÀTIC, a la plaça de Pepe Roig.

18.30 h. PARTIDES d’alumnes de l’escola de Castelló al carrer de les Sendes (parc de l’Estació).Organitza: C.P.V. Castellonense.

23.00 h. GRAN ESPECTACLE MUSICAL, al parc de l’Estació. Un musical que ens farà disfrutar d’unes coreografies magnífiques i una posada en escena magistral, carregada de moments in-creïbles. Una representació plena de bellesa, for-ça i actuacions sorprenents que seduirà el públic. Tot això i més és FEELING.

01.00 h. CORDÀ a la plaça de l’Ermita.Queda totalment prohibit entrar pòlvora al recin-te de la cordà.Organitza: Festers de Santa Bàrbara.Patrocina: M. I. Ajuntament.

02.00 h. NIT D’ALBADES. Començarà a la plaça de l’Ermita i acabarà a altes hores de la matinada a l’Ajuntament.Organitza: Assemblea de Joves de Castelló de la Ribera.Patrocina: Regidoria de Festes.

- 26 -

DIMECRES 24 D’AGOST08.00 h. DESPERTADA a càrrec de les compar-ses de Moros i Cristians.

09.30 h. ACTES DIVERSOS DELS NOSTRES MAJORS. A la Llar dels Nostres Majors, almorzar i lliurament de trofeus de dòmino, parxís, des-pistat i truc.

12.00 a 14.00 h. PARC INFANTIL AQUÀTIC, a la plaça de l’Ajuntament.

16.00 a 19.00 h. PARC INFANTIL AQUÀTIC, a la plaça de l’Ajuntament.

19.00 h. CERCAVILA d’”AUTOS LOCOS”, des de la plaça de l’Ajuntament fins a la plaça de la Constitució.

19.45 h. VI Carrera d’”AUTOS LOCOS”, al car-rer de Remigio Sanchis. Inscripcions fins al 19 d’agost a la Casa de la Cultura. Organitza: Moto Club.Patrocina: Regidoria de Festes.

20.30 h. Arreplega d’ingredients per a la XXXI FESTA DE LA PAELLA, a la porta del Mercat.

22.00 h. XXXI FESTA DE LA PAELLA, amenitza-da pel grup musical l’Atrilet, amb CERCAVILES ITINERANTS, al parc de l’Estació. Organitza: Junta Local Fallera.Patrocina: Regidoria de Festes.La Junta Local Fallera i el M. I. Ajuntament fan una crida a la responsabilitat i civisme de tots els castellonencs, a fi que els ingredients repartits per l’organització siguen emprats exclusivament per a fer les paelles als llocs indicats al parc. Recordem que caldrà tornar les taules i cadires abans de la 01.00 h al mateix lloc d’arreplega. Enguany cal pagar 2 € per cada persona inscri-ta a les paelles. Un euro es destinarà a comprar menjar per als més necessitats. El mínim de per-sones per paella serà de 8.

01.00 h. CASTELL DE FESTES, a càrrec de la pirotècnia Europlà.

01.15 h. Actuació de l’ORQUESTRA MITO.

DIJOUS 25 D’AGOST11.00 h. CINEMA INFANTIL, al Teatre Ideal.

18.30 h. TALLER D’ELABORACIÓ DE FANA-LETS, al parc de l’Estació. Les xiquetes i els xi-quets podran elaborar i personalitzar el seu meló d’Alger per a la cercavila de la nit.Col·laboren: Festeres i Festers del 2016. Associ-ació de Jubilats i Pensionistes.

21.00 h. AMBAIXADA Mora i Cristiana, a la pla-ça de l’Ajuntament.

22.00 h. CERCAVILA DE FANALETS a càrrec del grup Xirimiters de Castelló de la Ribera. Des de la plaça de l’Ajuntament fins al parc de l’Estació. A continuació, espectacle infantil de titelles: LA TERRA DELS BABAUS.

22.30 h. SOPAR DE GERMANOR per a les com-parses de Moros i Cristians, a la plaça de l’Ermita.

00.00 h. Cercavila del CONCURS DE XARAN-GUES, des de la plaça de l’Ermita fins a la plaça de l’Ajuntament.

00.30 h. II CONCURS DE XARANGUES, orga-nitzat per les xarangues castellonenques “Fent Soroll” i “El tramús”, a la plaça de l’Om. Organitza: Xarangues “Fent Soroll” i “El Tramús”Patrocina: M. I. Ajuntament.Col·labora: AFMiC.

DIVENDRES 26 D’AGOST11.00 h a 13.00 h. XIII TROFEU D’HANDBOL DE FESTES, a la plaça de l’Om. Tot aquell qui vulga participar es presentarà a les 10.30 h per a fer la corresponent inscripció.

18.00 h. Partida de Joves Promeses al carrer de les Sendes (parc de l’Estació):Murcianet i Arnau (Castelló) contra Jordi (Senye-ra) i Marc (Alcàntera).

19.00 h. PARTIDA DE FESTES al carrer de les Sendes (parc de l’Estació):Ricard i Guillem contra Waldo i Dani.

- 27 -

19.00 h. Teatre infantil. MARTINA I EL BOSC DE PAPER. Martina és una xiqueta de paper que viu en una casa de cartó. Un dia, seguint una pa-pallona, es perd al bosc on es trobarà amb uns companys molt especials que l’acompanyaran en un viatge ple d’emocions. Una proposta molt visual amb manipulació d’objectes i titelles que ens endinsen en el món de la Natura i ens ense-nyen a estimar-la com una amiga més. Al Teatre Ideal. Entrada gratuïta.

00.30 h. CORDÀ, prop del carrer dels Sultans, Comparsa Almoràvits.Queda totalment prohibit entrar pòlvora al recin-te de la cordà.Organitza: Festers de Santa Bàrbara.Patrocina: M. I. Ajuntament.

01.00 h. STREET STORP. NIT DE MÚSICA ELECTRÒNICA, a l’Antic Poliesportiu Munici-pal, amb la presència dels DJ’S: STORP. Vos convidem a disfrutar d’una experiència musical inoblidable fins a altes hores de la matinada. Organitza: STORP.Patrocina: Regidoria de Festes.

DISSABTE 27 D’AGOST09.30 h. RUTA CICLOTURISTA, des de l’Ajun-tament fins al paratge de la FONT AMARGA i contornada. Farem una paradeta per a almorzar.Organitza: Bicinatura.

18.00 h. PARTIT DE FUTBOL entre el C.D. Vete-rans de Castelló i els veterans de la U.D. Carcai-xent, al Camp de Futbol Municipal.

19.30 h. CORREBARS, a càrrec de les xarangues “Fent Soroll” i “El Tramús”. Eixida des de la pla-ça de l’Ajuntament, passant per De Tapes, Els Quatre Gats, el Xaloc, Itaka i la Taverna.

22.00 h. SOPAR POPULAR a l’esplanada del mercat. Les inscripcions es podran fer a l’Ajunta-ment fins al pròxim dilluns 22 d’agost. El cost serà d’1€ per persona.Organitza: Junta Local Fallera.Patrocina: M. I. Ajuntament.

23.30 h. SIOPARA FESTIVAL III, a l’Antic Polies-portiu Municipal, amb la presència dels grups SMOKING SOULS, SVATERS, L’HOME BRUT I els dj’s PLAN B I CHIMO BAYO.Les entrades seran gratuïtes per a tots els castello-nencs, que podran adquirir un BO D’AJUT en ta-quilla per a garantir les futures edicions del Siopa-ra Festival. Caldrà ensenyar el DNI corresponent en taquilla per tal d’accedir al recinte.Entrades: 4 € anticipada i 7 € en taquilla.Organitza: Assemblea de Joves de Castelló de la Ribera i Regidora de Festes.

DIUMENGE 28 D’AGOST19.00 h. BALL gratuït per als pensionistes i ju-bilats, al bar de la Llar dels Nostres Majors, amb música en viu.

DISSABTE 3 DE SETEMBRE17.30 h. XXXII VOLTA A PEU. Carrera infantil. Eixida des del parc de l’Estació.

19.30 h. XXXII VOLTA A PEU. Carrera absoluta. Eixida des del mateix lloc.

Del 19 al 28 d’agost, durant les Festes Ma-jors i de Moros i Cristians i per cortesia de l’empresa castellonenca AIRCONECT, dispo-sarem de Wifi gratis al parc de l’Estació i a la plaça de l’Ajuntament.

EXPOSICIÓSALA POLIVALENT de L’OBRERA

Homenatge al “diestro” local Vicent Uberos, “el Practicant”

Exposició de 20 pirogravats que capturen, entre altres, les imatges de la plaça de bous en festes de l’any 1969. Tindrem a disposició dels més menuts un taller de pintura i demostració de pirogravat.

Del 21 al 27 d’agostMatí: d’11.30 h a 13.30 h.Vesprada: de 18.30 h a 21.00 h.

- 28 -

PRESIDENT Òscar Noguera i Alberola

REGIDOR DE FESTES Lluís Piqueras i Quiles

GENT DE CASTELLÓ I ESQUERRA - COMPROMÍS Lluís Ferrando i Cuenca

ESQUERRA UNIDA Marta Grimaltos i Soler

PSPV-PSOE Esther Guardiola i Gómez

PARTIT POPULARAntonio Aviñó i TorregrosaIvan Encarnación i NavarroJosé López i Vidal

ASSOCIACIÓ FESTERA DE MOROS I CRISTIANS Eduard Ferrando i Cuenca

SOCIETAT MUSICAL LIRA CASTELLONERA Donato Jiménez i Herrero

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES Josefa Conca i Roig

ASSOCIACIÓ D’AMES DE CASA TYRIUS Vicen Caerols i Vidal

FESTERS DE SANTA BÀRBARA Javier Candel i González

JUNTA LOCAL FALLERA Xavier Tortosa i Penadés

CONFRARIA DEL CRIST I DE LA MARE DE DÉU Salvador Carrascosa i Aznar

FESTERES I FESTERS 2016 Arianne Turell i Llopis

BICINATURA Horte Lorente i Talens

ASSOCIACIÓ DE JOVES DE CASTELLÓ DE LA RIBERA Ulisses Ortiz i Badal

MOTOCLUB VVA. DE CASTELLÓN Jose Antonio Vidal i Martorell

ANIMADOR SOCIOCULTURAL Raymi Navalon i Peris

SECRETARI DEL CONSELL Antoni Peris i Valera

Consell Municipal de Festes

- 29 -

Álvaro Armengol MoscardóRECTOR DE CASTELLÓ

Un any més s’acosten les Festes Patronals i Fes-ta Major del nostre poble. Són dies d’alegria, d’eixir de la rutina, de música tan tradicional com les marxes mores i cristianes, les desfila-des, la presència de la Festera Major amb les seues dames i acompanyants, que sempre alegren els carrers i els actes de les festes, i el retrobament amb tantes persones, fills i filles d’este poble, que per circumstàncies diverses viuen fora i aprofiten estos dies per a visitar el seu poble natal. Totes estes realitats, plenes de valors de fe, de tradició i comunió.

L’home no és un mer ens que es reinventa quan li ve de gust. L’home, qualsevol home, siga qui-na siga la seua concepció, no pot escapar de ser fruit de la història i d’estar condicionat per les seues experiències. És cert que podem can-viar el curs de la història, és cert que podem ser constructors d’un nou futur, això és la llibertat, però per a ser autèntica ha de ser respectuosa, acollidora, és a dir, no excloent, justa i veraç.

Açò és el que el poble cristià de Villanueva de Castellón ha celebrat any rere any en cada Fes-ta Major o Patronal. Vos convidem a viure-la en plenitud i a revifar el nostre esperit d’amor i servici, com va fer el Crist mateix, venerat sota l’advocació del Crist dels Prodigis, els sants Abdó i Senent, els nostres patrons, i també la Santíssima Mare de Déu, la nostra patrona, que des de sempre ha acompanyat la vida d’este poble.

Vull donar les gràcies al senyor alcalde i a tota la corporació municipal, a aquells que d’una manera desinteressada presten un servici públic, a les comparses de Moros i Cristians, als Sultà i Sultana, Capità i Capitana, a la Festera Major, dames i acompanyants, a la Confraria de la Mare de Déu del Dolors i del Crist dels Prodigis, i a l’Associació de la Mare de Déu d’Agost pel vostre esforç, dedicació i entusiasme.

ACTES RELIGIOSOSDISSABTE 20 D’AGOST20.00 h. SANTA MISSA en honor als Sants de la Pedra Abdó i Senent, a l’església parroquial.

DIUMENGE 21 D’AGOST10.30 h. SANTA MISSA en honor als Sants de la Pe-dra Abdó i Senent, a l’església parroquial. En acabar la missa, CERCAVILA de les Festeres i Festers.

DIMARTS 23 D’AGOST11.00 h. CERCAVILA i arreplega de les Festeres per a assistir a missa.

12.00 h. SANTA MISSA en honor al Santíssim Crist dels Prodigis, a l’església parroquial.20.00 h. PROCESSÓ SOLEMNE del Crist dels Pro-digis.

DIUMENGE 28 D’AGOST12.00 h. SANTA MISSA en honor a la Mare de Déu dels Dolors, a l’església parroquial. En acabar la missa, CERCAVILA de les Festeres i Festers.20.00 h. PROCESSÓ SOLEMNE de la Mare de Déu dels Dolors.

- 30 -

Premis Ausiàs MarchDE POESIA INFANTIL

La placeta de ma casaté un arbre i banquetsi totes les vespradeseixim pares i xiquets.Traiem pilotes i bicis,

“zomblins”, motos i patinetsi siga l’hora que siga

juguem sempre tots juntets.Quan s’encenen els fanals

és hora d’arreplegari els pares i mares diuen:- Va, xiquets, tots a sopar!

Primer CicleLa placeta de ma casa

AROA SANCHO HURTADOCol·legi Hernández

- 31 -

El món salvatge és meravellósperò a mi em dóna un poc de por.

Hi ha animals de tots els colors, i alguns que tenen molt mal humor.

Un dels més bonics és l’elefant,que sempre va amb la trompa per davant.

El lleó, de la selva és el rei, i el tigre sembla que porta un jersei.

A l’ós, li agrada molt la mel, i també té molt de pèl.

Però un dels que més m´agradaés, sense dubte, el koala.

Segon CicleM’agraden els animals salvatges

ALICIA VARÓ ESCORIZACol·legi Sant Doménec

- 32 -

Tercer CicleLes amigues

ANA FONS ESTRADACol·legi Públic Severí Torres

D’un tempsd’un país

- 34 -

Vol ser esta col·laboració una simple mostra d’allò que roman tranquil·lament en les pres-tatgeries del nostre Arxiu Municipal, esperant que algú advertisca la seua presencia, ho llija, ho treballe un poc i ho done a conéixer. Per descomptat i amb certesa no hi trobarem res que canvie substancialment la història, però sí que ens ajudarà a conèixer-nos un poc més, a saber com som i què i per a on hem passat.

El document que ens ocupa és una perla his-tòrica, la presa de possessió de Pere Calp com a batlle. Si m’acompanyeu, assistirem als actes que s’organitzaren amb motiu tan important. La relació que en fa el notari Josep Casanova, amb una llengua viva, rica i fluida, ens sorprén, ja que, a pesar de la importància de l’esde-veniment, tot s’esdevé amb una gran senzi-llesa i austeritat. Assistirem en primera fila a un fet històric que ens dóna l’oportunitat de visualitzar, a falta d’imatges, tal i conforme va transcórrer, i ens dóna ocasió d’incidir i adver-tir nous conceptes que de sobte aporten una nova interpretació i un coneixement més pro-fund del moment històric concret.

Segons Martí Soro, nou foren els batles de Castelló des de la independència de Xàtiva fins a la pèrdua dels Furs. Transcric la llista tal i conforme la va confeccionar ell:

1. Pere Calp ..................................1588-15962. Gaspar Valentí ..........................1597-16113. Cosme Cuquó ...........................1611-16484. Onofre Calatayud .....................1649-16665. Gerony Guzman ........................1666-16716. Vicent Morantí ..........................1671-16847. Ginés Balaguer .........................1684-1691

8. Josep Ferrer ..............................1691-16929. Francesc Morantí ......................1692-1707

Però, quines eren les funcions del batle? Bàsi-cament i per concretar, era l’administrador del Patrimoni Reial a Castelló. Orgànicament era la primera autoritat local, per la qual cosa alguns investigadors l’han equiparat amb l’actual càrrec d’alcalde; però la representa-ció que ostenten els alcaldes d’ara potser es correspon millor amb l’ofici foral de justícia o jurat en cap. El batle era l’encarregat de re-captar els impostos reials (terç delme, mora-batí...) i de posar en valor o traure rendiment de les terres, pastures i altres possessions de propietat reial. Dels diners recaptats havia de donar compte davant el Mestre Racional, encara que tenia llibertat per a dispondre de l’efectiu i destinar-lo a manteniment i repara-cions d’estructures reials, o bé per pagar als oficials del rei. Una altra funció menys cone-guda, però no menys important -ho vorem en el document- era la de l’administració de jus-tícia en temes fiscals.

Sorprén, en el document, la referencia que fa a batles anteriors. El ben cert és que l’or-gull i el desig d’independència dels castello-nencs era evident i, per això, consideraven «autoritats locals» els qui eren simples dele-gats de Xàtiva. En el capítol XLVII del Reial Privilegi d’erecció de Vila del 3 d’octubre del 1587 diu:

Ítem. Suplica: que per Vostra Majestat sia nomenat un batle en dita vila, ab la jurisdiccio que tenen i acostumen tenir los batles de les demes viles reals [...] Sa Majestat ho proveira com se suplica, en per-sona natural d’aquella vila i benemerita.

La possessió de Pere Calp com a batle

VALERIÀ BENETÓ I FERRANDO

- 35 -

1 Fem una transcripció amb alguna adaptació a l’ortografia moderna.2 Obeint.3 En pergamí.

No voldria acabar esta introducció sense apro-fitar per a incidir sobre un tema, si voleu, sense importància, però que m’agradaria plantejar. Pere Calp és conegut i recordat popularment i gairebé de manera exclusiva amb el títol de «síndic». Encara que és cert -Pere Calp va ser síndic- no és adequat del tot, ja que un síndic ho es mentre dura la «sindicatura» (treball en-comanat) o fins que perd la confiança de les autoritats que l’han nomenat. En concret, Pere Calp va deixar de ser síndic en aconseguir la independència per a Castelló de la ciutat de Xàtiva. En canvi, va ser batle de per vida, des del dia de la seua presa de possessió fins a la seua mort. En cas d’indisposició o incapacitat

un batle no era destituït, sinó que les seues fun-cions eren exercides per un lloctinent de batle, cosa que va succeir a Castelló en alguna ocasió.

I ja, sense mes dilació, passem al document del notari Josep Casanova contingut en el protocol de l’any 1588; en ell, i com a funci-onari competent, certifica formalment com a cert l’acte viscut, declara oficialment i per es-crit com ha esdevingut el procés des del seu inici, indica tota persona que ha intervingut i descriu els dos actes que es celebraren, el re-ligiós i el civil. Està escrit en valencià, llevat de la data que està en llatí, tot en un bloc, sense cap punt ni coma en el text original, i diu així:1

Relleu de pedra del Corpus Christi que es troba en la façana del Col·legi dels Franciscans de Carcaixent. Hi podem distingir clero, autoritats civils, músics i poble en general, vestits com en l’època del batle Pere Calp.

[28 de setembre de 1588] Lo magnífic Joan Godes, ciutada, justícia en lo civil i criminal de la present vila nova de Caste-llo, obtemperant2 lo contengut en una comissio o mandato a ell fet i proveït per lo molt magnífic Joan Batiste Garcia, cavaller, lloctinent en l’ofici de batle general de la ciutat de Valencia, ferma-da per lo molt magnífic don Ramon Sans, cava-ller, assessor ordinari de sa magnificencia i de la sua cort, i despatxada per lo magnífic escriva de la sua cort a vint-i-sis dies dels presents i corrents mes i any; en i ab la qual li es estat manat que, per quant la majestat del Rei nostre senyor ab son patent i Reial Privilegi en fa publica e per-gamenea forma,3 fermat de la pròpia ma de sa real majestat, despatxat en lo monestir de Sent

Llorenç en la vila de Madrid a sis dies del proppassat mes de agost, ha fet gracia i merce al magnífic Pere Calp, veí de la present vila nova de Castello, de la batlia de dita vila, la qual gra-cia i merce ha fet durant lo beneplacit de sa ma-jestat, i que per execucio de dit Reial Privilegi, en lloc i per lo dit molt magnífic senyor lloctinent en l’ofici de batle general, posar al dit magnífic Pere Calp en possessio de batle o de l’ofici de batle de la present vila nova de Castello.

I així, dit magnífic justícia, constituït personal-ment en la esglesia parroquial de la present vila i en presencia dels notari i testimonis dessus es-crits, i en la dita esglesia ajustats los magnífics jurats de la present vila i de les persones par-

- 36 -

Signatura del notari Josep Casanova.

ticulars [...], prenint de la ma dreta el dit mag-nífic Pere Calp lo posa en lo lloch i assiento a on lo batle de la present vila s’acostuma posar i assentar, i tot en senyal de la vera i real i ac-tual possessio de dit ofici de batle, notificant a dits magnífics jurats i particulars de la present vila que presents estaven que tinguen, tracten i reputen al dit magnífic Pere Calp per batle de la present vila i obeïsquen ad aquell per batle d’aquella e paguen ad aquell les rendes i drets reals pertanyents a sa majestat en la present vila. De totes les quals coses lo dit magnífic justícia com lo dit Pere Calp, batle, requerí a mi, Josep Casanova, notari public, en lloc per l’escriva del dit molt magnífic lloctinent en l’ofici de batle general, los ne rebes acte public per haver-ne memòria en l’esdevenidor; lo qual per mi, dit notari, li fonc rebut en la dita esglesia parroquial de la vila nova de Castello los dia, mes i any sobredits.

Essent presents per testimonis a les dites co-ses los magnífics Pere Morata, ciutada, i Pere Thomas, mercader, de la present vila nova de Castello.

I lo dit magnífic justícia constituït en dita possessio de batle, constituït en la casa i habitacio del dit

magnífic Pere Calp, la qual ha i te en la Placa de la present vila nova de Castello, i en presencia de tots los damunt dits i del notari i dels testimo-nis dessus escrits, prenint la ma al magnífic Pere Calp lo posa en lo lloc i assiento i cadira a on sol i acostuma assentar-se lo batle de la present vila per a oir de justicia ab son escriva i assessor en tot co e quant a son ofici de batle toca i s’esguar-da per ad aquells que li voldran manar.

Manant a Antoni Fabia, verguer, que publicas com lo dit batle estava en cadira i que si algu tenia alguna cosa que dir o demanar davant d’aquell, ho digues, perque dit magnífic batle estava prompte a administrar justicia ad aquells qui la demanaren en lo que toca i s’esguarda a son ofici. Tot lo qual feu en senyal de la dita vera, real i actual possessio de batle. De totes les quals coses, així mateix, lo dit magnífic justícia i Pere Calp, batle, requeriren a mi, lo dit Josep Casano-va, notari, los ne rebes, i per haver-ne memòria en l’esdevenidor, lo qual per mi dit notari los fonch rebut en lo lloc, dia, mes i any sobredits.

Essent presents per testimonis a dites coses los dits magnífics Pere Morata, ciutada, i Pere Tho-mas, mercader, de la present vila nova de Caste-llo habitadors.

Hem assistit als actes de possessió de Pere Calp com a batle. Hem vist com la comunica-ció de designació reial no és suficient, cal visu-alitzar-ho, fer-ho públic, teatralitzar-ho, perquè d’esta manera tothom ho conega i sàpia.

Esta història va acabar el dia de la seua

mort, esdevinguda el 12 de febrer del 1597. El va succeir Gaspar Valentí, que va prendre possessió el 15 d’agost de 1597; però això ja és un altra història.

I, com diu el notari en el seu escrit, jo em pre-gunte: hi haurà memòria en l’esdevenidor?

- 37 -

Un passeig nostàlgicper la fira d’abans

NELO CALDÉS I ESTRADA

Em permetreu que en la revista de Festes Ma-jors dedique un article a una festa que per a moltíssima gent i per a mi era una de les que tenia més prestigi a Castelló. Em referisc, és clar, a la nostra Fira, a la Fira de Santa Llúcia. Però em referiré a aquella fira que em conta-ven els avis, pares i coneguts, i que ara recorde com un somni preciós. I també, per descomp-tat, a la que he viscut jo, aquella que tinc en la memòria d’una manera especial i entranyable, i de la qual tinc les imatges encara vives en la retina, com en una pel·lícula on sóc jo el pro-tagonista principal.

Jo, des de sempre, m’he considerat una per-sona molt curiosa i m’ha agradat observar tot allò que m’envolta. Ja vos dic, per curiosi-tat i perquè m’agrada poder dibuixar-ho en imatges. I, precisament, és això el que faig si no dispose de cap mena de fotografia o do-cument gràfic. Poder disposar de fotografies suposaria el màxim per a mi, ja que són com un tresor, i seria una immensa sort posseir-ne algunes. Quan això es produïx, tot seguit pas-sen a formar part de la meua col·lecció i de la nostra història com a poble. És una llàstima que, a hores d’ara, no puga tenir algunes foto-grafies d’atraccions concretes com la nòria i el carrusel, que tant m’estimava quan era menut.

La fira d’ara mateix no s’assembla en res a la d’abans; ni en els detalls, ni estèticament, ni pel que fa a la música. Ara tot és un soroll es-trident, mentre que abans era tot un plaer pas-sejar escoltant les cançons que sonaven en les emissores de ràdio, interpretades per grans veus com Camilo Sesto, Nino Bravo, Mari Trini, Juan Bau, etc.; cançons que sempre recorda-rem perquè ens feien sentir amb intensitat al-guns moments especials i perquè van lligades a la vida de molta gent. Era la banda sonora

de la nostra joventut. De fet, moltes d’estes cançons ens recorden moltes d’aquelles atrac-cions —o “rodes”, que és com la gent major les anomenava.

Al llarg de la història, la nostra fira ha estat ubi-cada en diferents punts del poble. Moltes per-sones d’edat deuen recordar la fira a la placeta del Duque de Alba, coneguda hui com la pla-ça del Metge Picornell, amb les entranyables barquetes de força de la família Vento i Talens, entre altres atraccions.

Un altre emplaçament fou aquell que comen-çava a la plaça de l’Església, que recorde

Nora Vento Talens i familiars en una de les típiques barquetes de força.

- 38 -

plena de paradetes; ací compraves els típics cacaus, xufes i tramussos; allà, les pilotes de goma elàstica, que joves i menuts llançàvem a tot aquell que ens passava per davant; en una altra trobaves dàtils de totes les classes; més cap allà, margallons, pomes cobertes amb caramel roig —com n’estaven, de bo-nes!—, cotó en pèl de sucre —tan dolç i tan apetitós—, etc.

I les tómboles? Ens encisaven i ens impulsa-ven a comprar les butlletes, i esperàvem els premis desitjats: nines de cartó molt boniques amb els vestidets de l’època —que les xique-tes miraven bocabadades—, balons, bicicle-tes... ¿Recordeu la quantitat de paperets que hi havien escampats per terra? També venia sempre el “barracó de l’or”, on les dones po-dien contemplar les joies desitjades en unes vitrines inclinades i, potser, triar-ne alguna i

comprar-la. Tot era un espectacle molt bonic, amb els barracons i els llums enmig de la nit freda.

També recorde com ens adreçàvem carrer Major amunt cap a la plaça del Convent —ara plaça de l’Ajuntament—, on de sobte et tro-baves amb les típiques atraccions d’aleshores. En primer lloc estaven els futbolins, on grans i menuts jugàvem grans partides. Era un altre món. També hi havia les increïbles rodes dels cavallets —el tiovivo—, on els nanos pujaven i s’ho passaven d’allò més bé amunt i avall, amunt i avall… I què direm dels cotxes de xoc? A mi, no m’apassionaven i no m’agrada-va pujar-hi, ho reconec. Això sí, m’agradava observar com xocaven dos o tres cotxes a la vegada i quan menys t’ho esperaves. En veure les cares dels conductors, tots els espectadors esclatàvem a riure.

Era una de les atraccions amb més encant de la Fira, la seua forma i colorit la feien única. En este cas no tenim fotografies, però esta recreació artística ens pot fer recordar el carrussel que venia al poble

en els anys 60 i 70.

- 39 -

Entre uns familiars de València trobem Emilia Estrada i Muñoz i Manolo Caldés i Someño.

Tot seguit anàvem a les barquetes de força. Impressionants! Quines formes! Quina preci-ositat! Ens encisaven! De menut m’agradava dibuixar-les, totes elles fetes de forja i repin-tades amb moltes capes, ja desgastades per l’ús quotidià. Entre la gent que pujava hi ha-via qui reflectia en el rostre el fort ensurt que s’emportava creient que anava a pegar la vol-ta. Quina ràbia feia quan l’amo de l’atracció estirava de la palanca del fre, quan més emo-ció sentíem! Ah, i aquelles barquetes dobles, una dalt i l’altra baix, en un paral·lelisme que ens captivava i hipnotitzava. Molt boniques, la veritat!

A continuació teníem les rodetes dels me-nuts, que, com ja sabem, eren les atraccions de les rialles i, és clar, dels plors, perquè hi havia xiquets i xiquetes que no volien baixar d’elles. Eren plenes de vehicles de bombers, de policies, motos, ambulàncies, avionetes, etc., amb aquell ding-ding de les campane-tes i els xiulets de les sirenes. Totes plenes de lluminositat. De tant en tant també trobàvem algun barracó de tir, on els homes provaven la punteria per tal d’obtenir els premis que oferien, animalets o ninotets de pèl sintètic per obsequiar-los afectuosament a les seues amigues o nóvies…

Després teníem la nòria. La primera que re-corde era tan increïble que la tinc enregistra-da en moltíssims dibuixos pintats a casa amb traços subtils. Tenia dotze barquetes, pintades per parelles i totes elles decorades amb gran quantitat d’aus de tot tipus. Una preciositat! A molts ens agradava balancejar-nos quan érem allà dalt, amb el corresponent marmoló de Ca-simiro, l’amo de l’atracció; atracció que sempre em ve a la ment quan escolte la cançó “Algo de mí”, de Camilo Sesto. No puc evitar-ho, perquè crec que sense eixes cançons, és a dir, sense la música, la fira no seria el mateix.

De tant en tant, trobaves els hòmens que ve-nien els purets de regalíssia, aquells trossets d’arrel que ens agradava mastegar i xuplar. Per fi, arribem a una de les atraccions més atractives per a tothom, el carrusel. El seu vai-vé em produïa un goig immens. Era merave-llós! Quins detalls més bonics! Com m’agra-dava! Sobretot m’encisaven els quadres de sirenes que hi havia dalt de la cabina central on compràvem les fitxes. Semblaven reals. Si algú conservara alguna fotografia…

Al llarg del temps he pogut parlar amb els propietaris del carrusel i em digueren que quan la “pantanà”, per desgràcia, l’aigua

- 40 -

ho va desfer tot —inclosos els àlbums de fo-tografies—, ja que ho tenien guardat en un magatzem de Sueca. Per cert, ¿recordeu els girs que feien els perols i el mareig de la gent quan en baixava? ¿I les foques negres i blan-ques amb uns balons enormes que féiem ro-dar amb una mà, perquè l’altra la utilitzaves per agafar-te ben fort i no caure? I les ones de fusta? Bé, per acabar amb l’atracció: qui no va intentar mai tocar, encara que fóra amb la punta dels dits, la bossa de cuir que penjava del sostre? Els hòmens competien per tal de veure qui era aquell que li pegava més fort, i així impressionar les xicones boniques. Tot un ritual, meravellós ritual. Tot acabava quan l’amo estirava la bossa cap amunt. Per cert, qui no recorda l’amo amb ulleres? I les ger-manes? Bona gent!

Els meus avantpassats em digueren que anti-gament la fira arribava fins a la plaça de l’Ermi-ta, on estaven els llocs on venien garrots, bas-tons, vares i eines per als treballs de l’horta. Allí els llauradors i els ramaders comerciaven amb el bestiar per a treballar al camp o per a

Estes barquetes també pertanyien a la família de Nora Vento Talens.

Agraïments per la seua col.laboració a Nora Vento i Talens i Rafael Estrada i Puertos.

A Daniela, la meua princeseta.

tindre’ls a casa. Este tipus de mercadeig tam-bé es va fer uns anys a la plaça de l’Església.

Podem recordar també altres llocs on estigué ubicada la fira: on ara mateix està el parc de l’Estació; la Gran Via, on recorde una atracció que ens donava vertigen i que es deia El Lá-tigo i, també, la cistella o el tren de la bruixa. Dels darrers llocs puc anomenar la plaça del Practicant Pepe Roig i adjacents, i per últim, on se situa en estos darrers anys.

No m’agradaria acabar este article sense fer menció dels concerts extraordinaris de fira que, any rere any, oferix la nostra i sempre es-timada Banda Lira Castellonera per a tots els veïns i veïnes de Castelló.

Tot plegat, la fira que més m’estime, la que vaig viure amb més intensitat, la que sempre mantindré en el record és la fira d’abans.

Em sentiré molt satisfet si amb estes quatre lle-tres i les imatges que he afegit, ajude a fer-vos re-viure aquells anys meravellosos de la nostra fira.

- 41 -

Cada etapa històrica deixa l’empremta en el paisatge de Castelló, no sols en el rural, també en l’urbà. En pocs anys hem assistit a la trans-formació d’una vivenda bàsicament agrícola, amb una tipologia de casa que responia a unes necessitats de treball, d’ofici, d’ocupa-ció o de qualsevol altre interés dels seus habi-tants, a una vivenda d’ús propi d’habitacle en què és pràcticament impossible deduir quina és la dedicació dels seus habitants.

De la casa tradicional a la casa modernaHui encara hi ha cases on persistixen eixes ca-racterístiques, però han entrat en un procés de degradació física o de modificació que en poc de temps farà impossible distingir eixe procés històric. És eixa arquitectura popular, l’art de la construcció, la que ha fet factible la realitat ur-bana actual. Encara hui és fàcil reconéixer les distintes èpoques constructives en els carrers de Castelló i distingir les cases tradicionals de les alçades en els últims cinquanta o seixanta anys.

Les clàssiques responen a una varietat cons-tructiva peculiar en cada comarca i poble, que engloba una sèrie de característiques tècni-ques, formes, materials i sistemes constructius arrelats en un entorn concret i un model social, i la necessitat de conjugar unes activitats de sector productiu primari exercides per la po-blació i la dita tipologia d’habitacle.

La societat castellonenca estava organitzada davall un règim d’economia agrícola que du-

rant anys a penes va superar el nivell de sub-sistència. Les construccions, necessàriament, s’havien de construir amb sistemes i materials senzills i barats, amb materials relativament abundants, pròxims i adequats a l’entorn fí-sic. Hui ha desaparegut eixa necessitat i les modernes cases s’adapten cadascuna al gust i poder adquisitiu dels propietaris i resulta in-necessària l’adaptació al medi.

No és possible separar l’esdevindre històric i econòmic del comportament social a través del temps i del paisatge urbà que hem rebut en herència. Eixe esdevindre és el que ha con-figurat les necessitats de vivenda i ha trobat els més útils i ajustats a la forma de treball i dedicació dels seus habitants. La diversitat de formes de planta, de grandàries, de casa en definitiva, que podem trobar és molt diversa, però en una visió global i diacrònica, s’ajusten com si foren un motle a un model que, amb una màxima diversitat i complexitat, assumix l’utilitat dinàmica i es convertix en un arquetip estàndard que es repetix quasi sempre, amb les xicotetes modificacions que vinguen al cas, però d’acord amb unes pautes anunciades, re-petides i experimentades reeixidament.

La utilitat és la que determina l’organització de la casa i es relacionarà directament amb l’ús que es vullga fer d’ella. On més relació observem és en les necessitats agràries, on la distribució interior respon a la dedicació a una explotació agrícola, ramadera o a voltes mix-ta. S’aprofiten els materials del terme per a la

Cases de CastellóVICENT VENTURA I CALATAYUD

- 42 -

construcció, el que proporciona una espècie de complement arquitectònic que fa que s’in-tegre harmoniosament en el paisatge i establix un equilibri natural que ha sobreviscut als pro-cessos de construcció-destrucció progressiva de l’aspecte de la població al llarg dels segles, observable en els edificis que sobreviuen en el nucli antic de la població .

La devastació de la trama urbanaÉs la devastació d’eixe nucli antic i de la seua trama urbana la que fa que en moltes parts aparega una sensació d’estranyesa i inoportu-nitat d’enderrocaments. Carrers i places har-monioses han estat substituïts per trames ur-banes anodines i desarrelades.

Com a exemples vos posaria l’antic convent de Sant Vicent i la trama de carrers derrocats per a fer l’ajuntament actual, la plaça i les finques que l’envolten, o l’antic Hostal, o l’eliminació del vell cementeri davant de l’església que va donar origen a la plaça actual, o tantes altres que han fet canviar substancialment la trama urbana i constructiva del Castelló històric i han donat com a resultat l’actual, distint i distant d’ell. Poc és l’encant que guarda Castelló de la vella trama rural amb racons d’indubtable bellesa, i poca és l’ajuda que poden esperar els propietaris de velles cases tradicionals per a protegir-les i conservar-les com a patrimoni arquitectònic i com a bé material de què Cas-telló hauria de sentir-se orgullós.

La casa tradicional: materials i plantaLes vivendes de Castelló durant els últims segles tingueren unes funcions eminentment

rurals, adaptades a la vida agrícola i a l’eco-nomia de subsistència imperant. Els materials que s’usaven comunament en la construcció de fonaments i murs externs eren la pedra cal-cària, abundant en la nostra comarca, junt amb el morter (mescla d’arena i calç viva), l’atovó, i blocs fets d’arena de riu i morter emmotlats i deixats eixugar. La tàpia era un procés reser-vat als murs interns de casa i corrals. La su-perfície externa es lluïa amb algeps, material abundant en la zona i més compacte i fi. Els murs es pintaven amb calç per a embellir-los i facilitar la conservació.

El tipus bàsic de casa ha sigut la de planta rectangular, de diversa longitud i amplària de façana i, en alguns casos, oberta si pot ser a dos carrers i tancada posteriorment per una portella. L’eix de la casa és el passadís del carro, que arriba a través de dos nevades a una porxada situada en una tercera nevada, on es guardava, i se separava de la casa amb una gran porta interior. Després de ser des-enganxat, l’animal travessava el corral fins a arribar al lloc en la quadra, totalment al fons i allunyada el més possible de l’espai habitable.

Les cases d’un cert nivell adquisitiu tenien el sòl recobert de taulells més o menys delicats, amb dos roderes de pedra per al pas de les rodes del carro i pedres menudes de riu com-pactades entre elles per al pas de l’animal, mentre que les més humils tenien el sòl d’ar-gamassa o de terra de riu molt compactada i, a voltes, reforçada amb pallús d’arròs, per a endurir. Els murs exteriors eren de càrrega i amb una grossària de 40 a 50 centímetres.

- 43 -

Per regla general, totes les parets interiors es lluïen amb algeps. La teulada, a dos vessants, encara que amb excepcions, seguia una línia paral·lela a la façana, i amb el corral com a límit. Les bigues es construïen amb fusta de pi de les muntanyes pròximes. Es triava un pi de la grossària adequada i es tallava el tronc a la mesura necessària, sense finors en l’aca-bat, perquè servira de jàssena i suportara les bigues travesseres, també triades i tallades a mesura.

Si les bigues travesseres eren prou llargues, sobreeixien del mur per a formar un ràfec o volada davant i darrere de la teulada. Damunt d’elles es construïa un canyís amb canyes de l’Albaida o del Xúquer, que es recobria de te-rra roja molt fina, argila o calç, per a evitar les goteres, i finalment s’acabava de teules morunes, dels propis i antics teulars de Cas-telló.

Si no es construïa volada, s’acabava el mur amb rajola massissa disposada de manera més o menys artística, perquè, per la inexistència de canalons, l’aigua de pluja provocava danys en les parets i es produïen humitats.

L’entrada de la casa s’obria a la part esquerra o dreta depenent de les necessitats i de la llar-gària del solar, i ocupava la primera nevada, mentre que la part contrària l’ocupava l’alcova de matrimoni amb una finestra de diversa me-sura que donava al carrer i es protegia amb una reixa o amb barrots de fusta o ferro. La segona nevada era l’espai obert anomenat cuina, que presidia la llar o la ximenera.

Encara que a final del segle XIX les cases solen ser d’una sola planta, és normal trobar-ne amb només una planta alta, destinada a andana, o bé amb una primera —la cambra— i una sego-na —l’andana—, directament baix la teulada. La separació entre plantes es fa amb forjats que tenen com a base unes bigues quadrades de pi o de mobila, separades per espais se-micirculars coneguts com revoltons, construïts amb rajola fina o canyís cobert per morter o al-geps segons les circumstàncies o possibilitats econòmiques, i que reposaven sobre la biga mestra o jàssena, també de pi o mobila, sos-tinguda per pilars situats en la separació entre nevades.

La casa tradicional: la façanaLa façana presenta moltes variants, però bà-sicament consta d’una gran entrada tancada per una doble porta de fusta massissa amb base en un portal de pedra treballada amb dos roderes per a guiar l’entrada del carro, amb dos pedres llises o decorades als costats per a protegir les parets de l’entrada de l’eix del carro. La porta de dos peces s’obri de bat a bat per al pas del carro, però en una de les seues dos fulles s’obri una porta més xicoteta per a l’accés de les persones, amb pany i pes-tell. A l’estiu, era comú obrir eixa porta de bat a bat i muntar a sobre d’ella una porta lleugera amb cristalls per a facilitar la il·luminació natu-ral de la casa.

Tot el conjunt es protegia amb una persiana de canya o fusta. Les que no la tenien, es pro-tegien amb una làmina metàl·lica revestint la fusta en tota la porta o només en la part baixa

- 44 -

fins a l’altura del pany. A l’altra banda de la façana estava la finestra de l’habitació de matrimoni, de grandària diversa, a vegades fins al sòl. A la part superior de la façana, la corresponent a la cambra, s’obrien finestres xicotetes amb vidre que deixaven passar la llum i podien obrir-se a l’estiu per a facilitar la ventilació. La del centre era més gran, i a la seua part exterior es muntava un suport per a la corriola, que era una gran ajuda per a pujar les collites i guardar-les.

Durant el segle XX es començaren a ampliar les finestres i a dotar-les de balcons, que fi-nalment es van convertir en el més normal i quasi obligat com a elements de la façana, i s’anaren omplint d’elements decoratius i ba-ranes més o menys recarregades segons el poder adquisitiu del propietari. A l’altura de la primera nevada, l’entrada se separava ha-bitualment de la cuina amb una gran cortina de cotó que tallava el pas a l’entrada i prote-gia la casa de mirades indiscretes. En moltes cases riques la cortina se substituïa per unes portes de fusta amb vidres llisos semitranspa-rents, de colors o amb dibuixos, i que feien la mateixa funció.

La casa per dinsNomés entrar, en la paret hi havia un penja-ro-bes on es deixaven robes d’abric, barrets, go-rres i boines i, inclús, una botija. A una vora es col·locaven cadires i, a voltes, inclús engrunsa-dores o butaques, i en la paret penjaven foto-grafies de boda o dels fills com a únic element decoratiu. A la cuina, que era l’espai habitable de la casa, solien haver-hi, a un costat i a l’al-tre de la ximenera, uns armaris verticals que ocupaven tot l’espai, amb la part baixa for-mant estants tancats per dos portes de fusta, calaixos centrals a l’altura del pit en una o dos tires, i una part superior amb estants tancats per dos portes vitrines transparents. Eren els mobles dedicats a tots els elements de crista-lleria, vaixella, coberteria i tovallons de la casa. A la llar, els elements de ferro del seu maneig i el ventall d’espart, per al manteniment del foc.

Si la casa tenia dos plantes, baix l’escala situa-da a la mateixa cuina es trobava el rebost, amb algun respirador en la paret o en la mateixa porta que el tancava, on es guardaven els que-viures, i també olles, perols, cassoles, morters, calders, paelles i inclús la post de portar el pa al forn o el sedàs.

- 45 -

La tercera nevada, la porxada, era, com hem dit, el lloc del carro i les altres eines i inclús d’alguns objectes diversos de la casa. Amb el temps, eixe espai va evolucionar fins a conver-tir-se en l’estança més usada en èpoques de bon temps, i allí es van posar banquetes, piles, etc. Ací mateix o al corral es trobava també el pou, amb els seus elements d’ús: poals, cor-des, corrioles, llibrells, gavetes, ferrada, safa i, inclús, la carnera.

La planta superior o cambra es destinava, en principi, a magatzem de les collites, i era el lloc on dormien els fills, bé en un racó o bé en habitacions sense porta, tancades per una simple cortina, equipades amb un llit, un baül, alguna cadira i penjadors de roba. L’andana baix sostre se solia destinar a assecador d’al-gunes collites, esteses sobre el sòl, i amb ac-cés habitual per una escala de barrots sobre un cantó que donava a un buit obert o tancat amb una simple trapa.

El corral depenia de la grandària del solar de la casa i, si tenia espai, acollia arbres fruiters, com una figuera o llimeres, inclús alguna pa-rra, o plantes decoratives i aromàtiques com el gesmil. En un raconet del corral, dins d’una

caseta menuda, estava el comú, on tots els de la casa feien les necessitats fisiològiques, reci-clat periòdicament com a fem per als camps.

Al fons estava la quadra, amb el pesebre on es refugiava, menjava i descansava el rei de la casa, la cavalleria de tir, a voltes més d’un ani-mal, i on també s’organitzava l’espai perquè es criara algun o alguns porcs i alguna cabra. Quasi sempre hi havia un tancat amb gàbies per a conills, i on es criava algun titot, gallines i ànecs, que eren fonamentals en aquella eco-nomia de subsistència en què res es tirava i tot era reciclat i tenia el seu lloc.

Les cases, per descomptat, no tenien aigua corrent, i inclús moltes no disposaven de pou. Entre les que sí el tenien, alguns no eren po-tables i depenien de les fonts públiques per a beure, per la qual cosa eren molt abundants cànters i botiges.

Com l’escrit, finalment ha acabat sent massa llarg (verborrea habitual, pesat que és un), par-larem un altre dia del tipus de mobiliari habi-tual en cada estança i dels elements i accesso-ris domèstics que ens han acompanyat fins fa molt poc.

Temps era temps.

- 46 -

El nucli urbà actual de Castelló es pot consi-derar com un text llegible, comentable i analit-zable. Des del punt de vist de la semiòtica un text és tota estructura basada en la interrelació de signes portadora de significat. Els carrers, les cases, els monuments, el perfil horitzon-tal, la trama urbana, els rètols, els semàfors, etc., ens parlen, ens diuen coses sobre nosal-tres mateixos, sobre la nostra història, sobre la situació social i econòmica, sobre els nostres valors i sobre la nostra identitat col.lectiva. Esta perspectiva permet fer una anàlisi, per exemple, de l’estructura urbanística de po-bles i ciutats. Ací ens interessa, però, la lectura d’aquells elements portadors de significació simbòlica: banderes, monuments, edificis pú-blics i, per descomptat, el nomenclàtor urbà. Peter Stachel distingix entre “la memòria en la l’arquitectura” i “la memòria per l’arquitectu-ra”. La primera és la lectura històrica de l’espai urbà, i la segona fa referència a aquells ele-ments urbans que de manera intencional evo-quen el passat històric i tracten de rescatar de l’oblit persones o esdeveniments que les elits polítiques o culturals consideren rellevants. La retolació de carrers i places forma part de la segona. Sánchez Costa parla dels nomenclà-tors urbans com a “lugares de la memoria y vitrinas identitarias”.1

Posar nom a les vies públiques té una finalitat pràctica. Ho demana l’estadística, però també el veí o el visitant, siga per a localitzar millor una casa o siga per a poder moure’s per les zones urbanes (la “vialitat”, segons Ildefons Cerdà). Però des que les autoritats locals i estatals es posaren a regularitzar i a controlar el nomenclà-tor urbà, l’han usat com un instrument de trans-missió de valors i d’idees. La toponímia urbana és constructora de la identitat col·lectiva. Les vies públiques i, en general, qualsevol lloc o es-pai públic, esdevenen “espais polítics comme-moratius”.2 Cada govern municipal, de forma més o menys conscient, ha tractat de convertir l’espai urbà en espai de la memòria. Cada nom ens informa de la ideologia, el pensament o les idees dominants de l’època en què va ser fixat. En adjudicar el nom a un carrer el governant ens diu què cal recordar i què no, què cal resca-tar de l’oblit del temps i què no. Sánchez Costa diu que l’onomàstica urbana traça un “mapa de memòria ciutadana” o que teixix un “tapís de memòria històrica” en l’imaginari col.lectiu.3

Lectura sincrònica del mapa urbà El mapa urbà de la memòria es pot llegir de manera sincrònica i diacrònica. Llegir i inter-pretar la llista actual de noms de vies públi-ques és la manera sincrònica.

El mapa urbà de la memòria

FRANCESC XAVIER MARTÍ I JUAN

1 Sánchez coSta, Fernando: “Los mapas de la memoria: nombres de calles y políticas de memoria en Barcelona y Madrid” [en línia], dins Hispania Nova: revista de historia contemporánea, nº 9, 2009, pp. 191-218, <http://hispanianova.rediris.es/9/articulos/9a008.pdf> (consulta: 10 juliol 2016).

2 Vid.: Martínez del caMpo, Luis G.: “La construcción de identidades colectivas a través de la toponimia urbana: el nomenclátor callejero de Zaragoza en 1860 y 1940”, dins Universo de micromundos: VI Congreso de Historia Local de Aragon , IFC, Saragossa 2009, pp. 203-220.

3 Sánchez coSta, op. cit., p. 195.

- 47 -

Persones locals

Persones no locals

Geografia Política

Geografía Física –Partides rurals

Geografía Física - Altres

Valors Institucions Altres

Baltasar Monroig

Ausiàs Marc Alacant l’Almassereta Baix la Constitució l’Ajuntament l’Alba

D. Federico Picornell

Carlos Carbonell

Albalat dels Sorells

l’Almenà el Cine la Pau la Diputació Atardecer

Elies Varó Blasco Ibáñez Alberic l’Arcon Dalt el Llaurador l’Església Azahar

Francisco Benetó

Cervantes Alcosser el Castellet l’Estació la Senyera l’Ermita Las Flores

Franco Colom Argentina la Font Amarga Major la Lira Castellonenca

les Germanies

Gaspar Valentí el Doctor Fleming

Castelló d’Empúries

la Graveta el Mar la Sang els Jocs Florals

la Germana Assumpció

el D. Ramón y Cajal

Castelló de Farfanya

el Miragall el Molí la Séquia d’Escalona

la Pilota

Josep Talens Escalante Castelló de la Plana

Montolivet Nord

el Mestre Ayllón

Espronceda Castelló de Rugat

les Moreretes Nou

el Mestre Fayos

Felip II Castellonet de la Conquesta

l’Olivereta l’Om

Pajaron Hernán Cortés Castellonroi la Paixarella el Pedró

el Pr. Pepe Roig

Jaume I Cuba el Pla el Ravalet

Pere Calp Jaume Roig Filipines el Racó de Cifre

Santa Anna

Pérez Cabello Joanot Martorell

Gibraltar el Racó del Teular

la Séquia

Pérez Valls Mariano Benlliure

País Valencià el Riu d’Albaida

Sud

Pla Rubio el Mestre Giner Sant Joan de l’Ènova

les Sendes

Remigio Sanchis

el Mestre Serrano

València la Serreta Manta

el R. Juan Vidal el Palleter la Serreta Utxera

Salvador Gil el Pintor Estruch

la Teixonera

Salvador Pons Pizarro

el Síndic Casanova

els Roders

el S. Joan Lluch

Sant Doménec

Soler i Estruch Sant Josep

Tomàs Estruch Sant Rafael

Virgilio Bernabeu

Sant Roc

Sant Vicent

Santa Bàrbara

Sants de la Pedra

Vicent Andrés Estellés

Nomenclàtor de les vies públiques de 2016

- 48 -

En total hi ha 123 noms, la majoria dels quals es dediquen a personatges històrics (54, que fan el 43,9%), un percentatge inferior al mos-treig de Barcelona (48%) i Madrid (55%).4 Un poc menys de la meitat (25) són castellonencs o vinculats a la història del nostre poble.

Hi ha 34 noms relacionats amb la geografia físi-ca. Es tracta generalment de noms de partides rurals o paratges naturals del poble mateix, la majoria dels quals s’han posat en temps de-mocràtics. En alguns casos es van limitar a re-cuperar o confirmar noms populars, com l’Al-massereta, l’Almenà, la Graveta, Montolivet, les Moreretes, l’Olivereta, el Pla o el Racó de Cifre. La tendència de les últimes dècades ha sigut dedicar carrers amb noms geogràfics: bé de partides o paratges naturals, bé de pobles. El cas dels diversos Castelló s’ha de relacionar evidentment amb la reivindicació del nom pri-migeni, històric i popular de la nostra vila.

Evolució de la toponímia urbanaLa lectura diacrònica, en canvi, comporta un estudi de l’evolució de la toponímia urbana a través del temps. D’esta manera podem distin-gir bàsicament cinc mapes de la memòria: el mapa de l’època preestadística, el mapa res-tauracionista, el mapa republicà, el mapa fran-quista i el mapa democràtic. Segons Azaryahu el nom dels carrers forma part de la “infraes-tructura simbòlica del poder” i, per això, quan canvia el règim polític o el govern municipal la transformació de la toponímia urbana esdevé una prioritat. De cada etapa queden restes en les etapes posteriors.

El substrat popular o mapa de l’època pre-estadísticaDurant molts segles no hi havia nomenclàtor oficial ni calia. Castelló era només un carrer

llarg que de tant en tant s’eixamplava amb alguna placeta i uns quants atzucacs perpen-diculars. Els noms sorgien de forma natural, eren funcionals. En les llistes primeres obser-vem que hi ha uns noms que es mantenen in-alterables (l’Església, Major, l’Om...) i d’altres que varien –sobretot el nom dels atzucacs. L’espai que designa cada nom no està fixat amb claredat i és variable. Així, per exemple, carrer Major pot designar estrictament el tram que va des de l’Església fins a l’Auditori Mu-nicipal Rex, o bé pot referir-se en sentit ampli a l’eix central del nucli urbà, des de la plaça de l’Església fins al Pedró. No hi ha nomen-clàtor oficial ni tampoc acords de retolació de carrers, llevat d’un cas: el que imposa el nom de Constitucion a la plaça de l’Església l’any 1836. I així funcionen les coses fins a la segona meitat del segle XIX.

Les autoritats locals no es van veure en l’obli-gació legal de retolar els carrers i numerar les cases fins a l’any 1860. Abans ja es feia, com demostren els padrons d’habitants an-teriors, i també hi havia unes normes vagues i puntuals des del segle XVIII que venien de Madrid. Trobem ja una regulació exhaustiva i detallada a partir de la Real Orden de 24 de febrer de 1860 que aprova “reglas para efectuar la rotulación de calles y numeración de casas”.5

L’Ajuntament de Castelló, però, no prengué en consideració la Reial Ordre fins al 19 de ju-liol de l’any següent. Aleshores es van fixar els noms de tota la vida, adequadament castella-nitzats, i ja està. La normativa posterior només impulsa a revisar i completar. L’adequada re-tolació de carrers i numeració de cases és im-prescindible per a l’elaboració dels successius censos i nomenclàtors.

4 Sánchez coSta, op. cit., p. 201.5 Gaceta de Madrid, nº 59, 1860, febrer 28, pp.1s.

Retolacions antigues. La primera i la segona indiquen denominacions anteriors de l’actual plaça de l’Ajuntament. La tercera encara es pot llegir en la façana de l’ermita.

- 49 -

Del substrat popular o preestadístic resten els noms de Franco, Pajaron, els Roders, Sant Roc, els Sants de la Pedra, l’Almassereta, Baix, Dalt, el Cine, Major, el Molí, Nou, l’Om, el Pedró, el Pla, el Ravalet, la Séquia, l’Església, l’Ermita, la Sang i la Pilota.

El mapa de la RestauracióA partir de 1902 i a poc a poc les corporacions municipals de la Restauració aniran introduint nous noms en la nomenclatura urbana. De ve-gades es tracta de denominar les noves vies públiques de l’eixample, com Castelar i Santo Domingo per a la Carretera. Però, en la seua gran majoria substituïxen els noms tradicionals per noms de persones amb una biografia rela-cionada amb Castelló.

En esta època s’usa la toponímia urbana com una forma de reconeixement públic, una mane-ra de retre homenatge i mostrar gratitud a indi-vidus que han afavorit el progrés i el benestar de Castelló.

La retòrica de cada època ha expressat amb paraules diverses els motius pels quals calia dedicar vies públiques als seus fills il·lustres. El següent text de 1906, que introduïx un acord municipal de retolació de carrers, n’és un exemple paradigmàtic:

Considerando, que al perpetuar la me-moria de tan ilustres personalidades en la forma solicitada por los proponentes se rinde el debido tributo á la constancia y abnegación con que aquellas personas siempre defendieron los intereses ge-nerales de la población, aumentando su riqueza y bienestar, base de la felicidad y cultura de los pueblos; y considerando, que es altamente moralizador y educati-vo el hecho de que los pueblos agrade-

cidos á quienes supieron conducirlos por la senda del progreso y de la civilización labrando su futuro engrandecimiento, re-memoren las virtudes cívicas que en vida poseyeron y practicaron sus más preciosos hijos para estímulo de las generaciones ve-nideras, el Ayuntamiento [...] por unanimi-dad, acuerda [...]6

Durant esta època hi ha diversos acords de re-tolació de carrers que, a pesar de la retòrica emprada, no s’executaren mai.

Les autoritats vilatanes de la Restauració prenen en consideració les propostes de les associacions i dels veïns. El 13 de novembre de 1918 la Federativa demana que el carrer Major i la plaça de l’Església s’anomenen Wil-son y de los Aliados, respectivament. I el 20 del mateix mes 13 veïns demanen que les mateixes vies públiques s’anomenen Paz i Alfonso XIII. El dia 23 de desembre el consistori pren una decisió salomònica:

Visto el informe puesto por la Comisión Municipal de Policía urbana á la primera petición formulada por la Sociedad de Tra-bajadores del Campo «la Federativa» en la instancia de que se dio cuenta en la sesión última, en la cual instancia se pedía nueva-mente la rotulación de la Calle Mayor y Pla-za de la Iglesia con los respectivos nombres de Wilson y de los Aliados, se acordó por mayoría aprobar en todas sus partes el cita-do informe y en su consecuencia desestimar aquella petición y asignar el mencionado nombre de Wilson á la calle continuación de la de Santos y el de la Paz á la calle de la Puebla; votando en contra de este acuerdo los señores Gallego y Ferri.

De tota manera l’acord no es va executar tampoc.

6 Acord de l’Ajuntament de Castelló de 27 de setembre de 1906 (AMC H-22/2).

En un mateix carrer podem trobar ara quatre rètols diferents, de diferents èpoques. El nom popular i històric és carrer de Franco. La denominació de Vicent Ignasi Franco és errònia, perquè la via pública ja es deia de Franco

abans del naixement de l’il.lustrat castellonenc. La coincidència amb el cognom del dictador no és culpa nostra.

- 50 -

Del mapa de la Restauració resta el carrer de Sant Doménec (1902), el de Salvador Gil, el de Ramón y Cajal (1922) i el d’Elies Varó (1923). De la Dictadura de Primo de Rivera no resta cap nom en l’actualitat.

El mapa republicàEls canvis que es produïxen durant la Segona República tenen un objectiu diferent. Es trac-ta d’introduir un paradís urbà republicà i, com que canviar la realitat costa molt, preferixen canviar els noms. Eulogio Puig Usina, secretari de l’ajuntament, ho justificava així:

Por exigirlo las modernas tendencias po-líticas en sesiones del 21 y 31 de junio y 13 de septiembre se acordó cambiar las denominaciones antiguas de la mayoría de las calles de la población por otras modernas y más en consonancia con el espíritu de nuestros tiempos haciendo desaparecer nombres que se sostenían por la tradición pero que no contenían expresión alguna de la voluntad popular ni significación histórica. En cambio con las nuevas denominaciones se exalta el patriotismo porque se evocan nombres de personalidades célebres en las artes y en las letras y algunos son hijos de la población.7

Eulogio Puig Usina fou l’autor principal del nomenclàtor republicà. En les pàgines de Cul-tura, editada pel Consejo Local de Primera Enseñanza, apareixia una secció anomenada “Los nombres de nuestras calles”, on es di-fonia la biografia d’aquelles persones amb un carrer dedicat a Castelló. Un dels seus objec-tius era “que la vida de los insignes varones, cuyos nombres rotulan algunas de nuestras calles, sean alto ejemplo moral, faro luminoso que oriente y guíe a nuestra juventud, desper-tando, en ella, la noble emulación y el loable propósito de continuo mejoramiento”.8 La secció, la va començar el mestre Manuel Viña Garcia, i la va continuar Andrés Moreno Mar-tínez. Eulogio Puig concebia la toponímia ur-bana no solament com una eina pràctica que responia a la necessitat de donar nom als es-pais urbans, sinó també com una eina de difu-sió dels ideals polítics, culturals i educatius del republicanisme.

En alguns pobles continuaren els canvis de noms durant la Guerra Civil. La República va considerar que els constants canvis podien pertorbar la vida ciutadana i, per tant, va dictar unes instruccions el 22 de setembre de 1937 a fi d’evitar els excessos.9

7 Memoria de Secretaria del Ayuntamiento de Villanueva de Castellon, correspondiente al año 1932, 1933, maig 25 (AMC 1285/3).8 Cultura, nº 48, Consejo Local de Primera Enseñanza, Villanueva de Castellón 1935, gener 13, p. 2. 9 Gaceta de la Republica, nº 266, 1937, setembre 23, p. 1189.

Portella del carrer de Franco, amb una rajoleta antiga amb el número

de casa.

Rètol actual del carrer de la Germana Assumpció. S’anomenà successivament travesía de Santo Domingo, travesía del

Capitán Galán, una altra vegada travesía de Santo Domin-go, Hermana Asunción i, per fi, Germana Assumpció. El

cas curiós és que el nom popular és carrer de la Ceba.

- 51 -

De l’estrat republicà resten els noms de Pérez Cabello, Mestre Fayos, Cervantes, Maria-no Benlliure, Escalante, Espronceda, Mestre Serrano, Mestre Giner, Francisco Benetó i Pla Rubio.

El mapa franquistaEn acabar la Guerra Civil les noves autoritats es donaren pressa per substituir tots els noms que sonaren a roig i ompliren els carrers de noms de militars, a fi de recordar-nos a tota hora que des de llavors Espanya esdevenia un cuartel. Complien una ordre promulgada a Burgos el 13 d’abril de 1938, que serà la nor-ma durant molts anys.

En esta època les denominacions de les vies públiques es couen dins de l’Ajuntament, sense cap transparència ni publicitat. Hi ha diversitat de propostes i opinions entre alcalde, regidors i funcionaris, però tot s’amaga a fi de donar una imatge d’autoritat monolítica, sense fissu-res. L’autor principal de la nomenclatura urba-na dels anys 1950, 1960 i 1970 va ser Amadeo Romà Martorell, persona influent no solament des de la seua condició de funcionari de l’ad-

ministració local, sinó també de cronista oficial entre 1954 i 1965. Gràcies a ell, amb la conni-vència de les autoritats de torn, el nomenclàtor d’esta època no té un excessiu color nacional-catòlic —recordem que les denominacions de generals són de 1939. Predominen els noms de personatges locals i els de l’àmbit de la sanitat; hi ha pocs sants i alguns capellans; completen la llista alguns noms de lloc.

Cap a final de 1977 un grup de persones con-feccionà i col·locà uns rètols de factura manual en tots els carrers del poble amb els noms po-pulars, tradicionals i en valencià. L’Ajuntament tardofranquista ho va tolerar i un comentari oficialesc va aparéixer en el butlletí municipal. Es reconeix que ja hi ha una opinió general favorable a la normalització toponímica:

A cualquiera que le pidas opinión, te dirá que es partidario de los nombres antigu-os de las calles y plazas; este parecer se basa en razones de tipo sentimental, y en otras de orden práctico: todos saben donde está la plaza de l’Om (o de l’Olm), y muy pocos la plaza de Francisco Car-bonell.10

10 “Los nombres antiguos de las Calles y Plazas”, dins Boletín Municipal de Villanueva de Castellon, nº 13, 1978, gener 15.

Retall del periòdic local Cultura (1935, gener 13), on s’inicia una secció ano-menada “Los nombres de nuestras calles”, en què es difonia la biografia d’aquelles persones amb un carrer de-dicat a Castelló.

- 52 -

El comentarista, que és Amadeo Romà, afirma que mai s’haurien d’haver llevat els noms tra-dicionals.

Del mapa franquista resten molts noms, al-guns molt significatius en la narrativa històrica hegemònica de l’època, com Hernán Cortés, Pizarro, Felip II, Cuba, Gibraltar, Filipines, Ar-gentina i Jocs Florals. És curiós el cas de re-cuperació de la memòria dels prohoms caste-llonencs de finals del segle XVI i principis del XVII que aconseguiren el privilegi de vila i el de construcció de la Reial Séquia: Pere Calp, Josep Casanova, Baltasar Monroig i Gaspar Valentí. Els dos primers s’assignen l’any 1956, i els següents l’any 1965. El fet va lligat a la tasca de recuperació documental de la histò-ria local iniciada per Amadeo Romà Martorell i continuada per José Martí Soro. Esta tasca va incloure també la difusió d’esta història a través d’articles en les revistes de festes i de l’edició de la Historia de Villanueva de Caste-llón, i de la celebració solemne i popular dels Jocs Florals. Durant la primera època d’estos certàmens literaris (1956-1973) eloqüents ora-dors ens recordaven amb tons èpics la gosa-dia i la valentia d’aquells castellonencs que aconseguiren la independència municipal i la construcció de la Séquia. En definitiva, tot contribuïa a construir la identitat col.lectiva. Com a reflex del valencianisme de l’època, resten noms com Jaume I, València, Alacant, la Senyera (originàriament la Bandera Valen-ciana), Ausiàs March, Azahar i les Germanies. En la secció religiosa resten els noms de Sant Josep, Sant Rafael, Sant Vicent Ferrer, Santa Bàrbara, la Germana Assumpció, el Reverend Juan Vidal i Salvador Pons. Uns altres caste-

llonencs recordats són Remigio Sanchis, Pérez Valls, Federico Picornell, José Roig i el mestre Ayllón. En esta època ja es dediquen vies pú-bliques a partides, com Montolivet i l’Almenà. I, per últim, resten els noms de la Diputació, Las Flores, Lira Castellonera, el Mar, Alberic i un romàntic Atardecer.

El mapa democràticAmb l’arribada de la democràcia als ajunta-ments també va haver-hi canvi de noms. El gran canvi es va produir el 3 d’agost de 1979. En esta ocasió la tònica dominant va consistir a restituir els noms tradicionals i populars, com carrer Major i carrer del Pedró. L’informe, el va fer el cronista don José Martí Soro. El 29 de setembre de 1989 hi ha més canvis toponímics en la mateixa línia (Roders, Pajarón, Sang, Rava-let, Pilota, Almassereta, Virgilio Bernabeu). Des d’aleshores els nous carrers reben majoritària-ment noms de pobles o de partides del terme.

El mapa urbà de la memòria és un tapís teixit per diverses mans, com descriu Sánchez Costa:

Un cuadro de memoria pública en el que podemos distinguir la intervención de varios artistas y pinceles. Cada artis-ta (nuevo poder político) borra las figuras antiguas que se oponen más claramente a su estilo y retoca los trazos más gruesos dejados por sus antecesores. Pero deja la mayor parte del lienzo tal como estaba y lo amplia con libertad en zonas todavía blancas. No es descabellado definir al no-menclátor como un palimsepsto. Es decir, como una tabla sobre la que progresiva-mente se va escribiendo, sin borrar del todo las grafías anteriores.11

11 Sánchez coSta, op. cit., p. 199.

Dos castellonencs amb carrers dedicats: Josep Talens i Elies Varó.

- 53 -

Ara que es parla tant de fomentar l’esperit emprenedor, volem recordar un empresari de Castelló: el sinyo Eugenio Aranda Gregori; un home d’aquella època en què una encaixada de mans valia més que un compromís davant de notari.

El sinyo Eugenio va nàixer a Castelló el 12 de febrer de 1908. Als 17 anys es va quedar orfe de pare i va haver d’ajudar sa mare a tirar avant els seus quatre germans. Si no haguera sigut per esta circumstància, hauria pres el ma-teix camí que els seus tios, Rigoberto i Genaro Aranda Ribes, que van emigrar a Mèxic en les primeres dècades del segle passat.

Sent jove es va formar com a capatàs per a tractaments i fumigacions cianhídriques amb lones. L’àcid cianhídric (CHN) es va usar en la citricultura per a combatre plagues fins a l’arri-bada dels insecticides químics. Els tarongers es tapaven amb lones, i davall es depositava un porró d’argila amb aigua, al qual s’abocava àcid sulfúric. En hidratar-se l’àcid, es produïa una elevació de la temperatura. Açò s’aprofi-tava per a depositar cianur en estat sòlid. En mesclar-se el cianur amb l’àcid sulfúric es cau-sava una violenta reacció que generava l’àcid cianhídric.

També, i de forma autodidàctica, es va fer agrimensor. Amb un escaire de coure i una cinta mètrica mesurava horts i parcel·les per a compravendes i particions d’herència.

Acabada la guerra civil es va casar amb Vi-centa Romero Torregrosa, amb qui va tindre quatre fills: Eugenio, Vicenta, Matilde i Sal-vador.

Va establir el seu domicili a casa dels sogres, al carrer del Mestre Giner, núm. 32, i va posar en marxa un negoci de tractaments agrícoles. El 24 d’octubre de 1944 va signar un contrac-te com a representant i distribuïdor d’insecti-cides i fertilitzants, amb la Sociedad Anónima de Abonos Medem.

El negoci del sinyo Eugenio va prosperar, grà-cies a l’extens cultiu d’arròs. Davant de l’escas-sesa, el règim de Franco va destinar la majoria dels adobs als cultius com el blat i l’arròs, con-siderats com a preferents a l’hora de cobrir les necessitats de la població.

Eugenio Aranda rebia en vagons de tren les quantitats adjudicades a la seua demarcació, i des del seu magatzem de Mestre Giner les repartia, d’acord amb els quilos racionats que s’havien fixat per fanecada.

El 22 de juny de 1948, buscant estar prop de l’estació, a través de la qual rebia els sacs d’adobs, va comprar un hort, on ara es troba el carrer del Reverend Joan Vidal núm. 28. En eixe emplaçament va construir un magatzem i dos vivendes, i va traslladar allí la seua resi-dència i els seus negocis.

Eugenio Aranda Gregori,un emprenedor d’abans

GUILLEM RÍOS I CANÓS

- 54 -

La fàbrica de sucsA l’octubre de 1950 va presentar a l’Ajunta-ment un projecte per a «obras de reforma y ampliación de almacén de aperos de labranza de la casa sin número de la calle en Proyec-to de Villanueva de Castellón». Es tractava de construir un segon pis i ampliar la part poste-rior de l’edifici per a posar en marxa un altre negoci: una xicoteta fàbrica de sucs i derivats.

A final d’eixe mateix any va crear Derivados de los Agrios de don Eugenio Aranda Gre-gori, formant societat amb el seu amic, i cosí prim, Vicente Gregori Someño, i un altre amic d’ambdós: Pepe Sanz Lozano, llicenciat en Fí-sica i Química i alcalde de Castelló entre 1964 i 1973.

En aquella fabriqueta, primer es treia l’oli essencial de la pell de les taronges. En unes màquines d’escudella, un estilet, que anava pegant voltes, els treia l’àcid essencial que te-nia la pell, sense perforar-la. Més tard, el sis-tema d’estilet va ser substituït pel de pressio: les taronges pegaven voltes sobre uns cilin-dres de raspat, fins que quedaven blanques, només amb l’albedo. La serradura de la pell s’enviava a una premsa d’eix. La pasta de fla-vedo de taronja es posava dins d’uns espor-tins —planxes circulars d’espart entrellaçat—, i s’agarberaven uns damunt dels altres fins a formar una pila. Una vegada armat l’eix de la premsa, a mesura que s’anava abaixant, fluïa l’oli. L’essència es venia en marraixes de setze

litres a fàbriques de perfumeria i importadors que vivien a València.

Les taronges, normalment de la varietat Ver-na o Sanguina, passaven després a unes altres dones que agafaven les meitats i les espre-mien en unes pinyes de fusta instal·lades en una bancada, amb una corriola que les feia gi-rar totes a l’hora. El suc anava a parar a barrils de fusta parafinats, on s’afegia l’antiferment, en este cas l’anhídrid sulfurós SO2. Una ve-gada emmagatzemats, es venien a empreses més grans per a concentrar-lo. En aquella xico-teta fàbrica treballaven 30 dones i 5 hòmens, i cada dia, mentre espremien el suc, aprofitaven per a resar el Rosari.

No tota la pell de la taronja es destinava a l’ex-tracció d’oli essencial. Una altra part s’ensofra-va i es venia per a confitar.

Poc després d’iniciar-se l’activitat de la fàbrica de sucs, el sinyo Eugenio va instal·lar una ren-tadora de blat i un molí a màquila per a triturar pinso, de manera que la seua targeta de pre-sentació era un galimaties:

«EUGENIO ARANDA GREGORI. Depósi-to y venta de abonos de Sociedad Anó-nima Abonos MEDEM, y toda clase de insecticidas agrícolas y desinfectantes ca-seros. Fumigaciones Cianhídricas y Pulve-rizaciones a palanca y motor. Fábrica de piensos, zumos y esencias cítricas. Frente Estación. Villanueva de Castellón».

Eugenio Aranda Gregori Naus de Videca en 1970, junt amb els edificis de la tri-lladora i la taulellera.

- 55 -

La trilladoraEl 6 de desembre de 1954, junt amb altres xicotets productors, va fundar Industrias Citri-cas Agrupadas «ICA» i van comprar una gran indústria a València, al carrer de Jesús núm. 65. Però en opinió del sinyo Aranda, aquella fàbrica no funcionava bé, i passats quatre anys li va proposar a Ramon Casanova, d’Alberic, vendre-li les seues accions a canvi d’una tri-lladora. En la zona baixa de Castelló es feia molt d’arròs, i les trilladores tenien un paper fonamental en l’economia local.

Abans, el 23 de febrer de 1955, li havia com-prat al sogre, Salvador Romero Cuenca, qua-tre fanecades i vint braces de terra d’horta, al costat de la carretera de la Pobla Llarga, a la partida de Montolivet, amb la intenció de for-migonar i posar un sequer de dacsa i arròs, davant de la casa de peons caminers. I va ser precisament allí on va instal·lar la trilladora, per a la qual va fer un edifici cobert.

Eixe mateix any 1955, Eugenio Aranda va en-trar a formar part de la Corporació Municipal de Castelló, sent alcalde Salvador Climent Reig. En 1956 esta corporació, junt amb la Reial Séquia d’Escalona, van dur a terme la construcció mancomunada de l’edifici que ac-tualment acull les dos institucions.

Fruit de la seua incansable iniciativa, a mitjan dels cinquanta, va patentar una màquina per a fanguejar arrossars, transformant un motocul-tor de marca anglesa.

Així mateix, col·laborava amb projectes d’in-vestigació. El sinyo Eugenio coneixia a tots els enginyers de l’Institut Nacional d’Investi-gacions Agràries (INIA), situat a Burjassot. Di-versos tècnics d’empreses estrangeres, com Geigy o Bayer, acudien tots els anys a Castelló per a assajar productes per a combatre pla-gues com el cucat de l’arròs.

La taulelleraEn 1957 Eugenio Aranda va intentar instal·lar una taulellera a Castelló, junt amb sis socis; molts d’ells vinculats al sector de la construc-ció: Benjamín Alba Llácer, Vicente Gregori Someño, José Sabater Piquer, Eduardo i José Ortiz Carbonell i Constantino Bolinches Bar-berá. Amb esta finalitat van presentar davant del Ministeri d’Indústria i Comerç un projecte redactat per l’enginyer Alfonso Segura per a la instal·lació d’una nova indústria de fabricació de taulellets, amb una producció de 2.500.000 unitats/any. De seguida es van posar a cons-truir un edifici de 900 m² a la seua parcel·la de Montolivet, on ara es troben les oficines d’In-dustrias Videca.

En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 28 d’agost de 1957 es va publicar la petició per a la instal·lació de la nova indústria i es va concedir un termini per a la presentació d’al·legacions.

El sinyo Eugenio es va quedar esglaiat quan es va assabentar que s’havien enregistrat dos escrits perquè es denegara l’autorització: un

Dones treballant a la “Peladora”. Treballadors a l’escala d’accés a la peladora de taronges situada darrere, a la part alta, de casa el sinyo Eugenio.

- 56 -

de set fàbriques de Manises, i un altre d’una indústria d’Andújar (Jaén), els quals adduïen que amb les fàbriques existents ja es cobria la demanda nacional. Al febrer de 1958 els va arribar una comunicació oficial en què se’ls in-formava que els denegaven l’autorització.

Un mes més tard, el 24 de març de 1958, Eu-genio Aranda va presentar un recurs defenent la ubicació a Castelló. Va fer notar que a l’hora de concedir permisos estava clarament esta-blit, com a norma principal, l’existència de ma-tèria primera apta i abundant en les localitza-cions industrials. D’esta manera, argumentava, no existia a Manises un jaciment de terres de qualitat òptimes en 25 quilòmetres a la redo-na, i tota la llenya baixa de muntanya que em-praven per als forns la transportaven des de Rafelguaraf i Bicorb «que por el contrario es-tán situadas en las inmediaciones de Villanue-va de Castellón», remarcava. El 3 de juliol de 1958 el Ministeri d’Indústria no va tindre més remei que rectificar i va anunciar al Sr. Eugenio que acceptava el recurs i, per tant, autoritzava la instal·lació de la fàbrica de taulellets.

Només obtindre el permís, el sinyo Aranda va enviar a Ribesalbes el seu fill, Eugenio Aran-

da Romero, i a Eduardo Benetó Bolinches —nebot d’un altre soci— per a aprendre el procés de fabricació. No obstant això, no va haver-hi fortuna; just eixe estiu es va produir una gran crisi en el sector, fins al punt que a Manises van tancar vora trenta fàbriques i tallers. A partir d’eixe moment va quedar tot paralitzat.

No va tardar Eugenio Aranda a buscar-li utili-tat a l’edifici de la taulellera, i va posar allí una granja de pollastres. Les aus ocupaven les dos plantes superiors de l’edifici; en la planta baixa el sinyo Eugenio va traslladar al maig de 1961 el triturador de pinsos de sis aspes que tenia a casa, li’n va arrendar una part a Juan Bernabéu Gil per a instal·lar un taller de fusteria, i va fer una vivenda per a la família de Ramon Faus, un dels primers treballadors de Videca. Anys més tard, en 1966, davant de Talleres Galbis, va construir un edifici que pensava dedicar a vivendes; però com que no hi havia expectatives de creixement a la població, va acabar obrint un altre negoci: una granja de gallines ponedores. Ell i els seus quatre fills anaven diàriament a arreple-gar ous, i els repartien per les botigues amb la seua furgoneta Citroën 2CV.

Eugenio Aranda, dret; el primer a l’esquerra.

- 57 -

La fàbrica de sucs i essències va estar funcio-nant fins al 1961. Va ser en eixa època quan es va revolucionar el sector amb la instal·la-ció dels extractors de suc In-Line de la firma nord-americana FMC.

Durant el període d’inactivitat, Eugenio Aran-da va rebre diverses ofertes per a associar-se o vendre la matricula industrial que posseïa.

El seu fill, Eugenio Aranda Romero, va tornar del servici militar al juny de 1964, però abans de llicenciar-se, un bon dia, parlant amb el seu amic Vicente Albero Francés, va sorgir la idea de tornar a posar en marxa la xicoteta fàbrica de sucs i essències, que ja feia tres anys que estava parada. El 3 de novembre de 1964 Eugenio Aranda Gregori, Vicente Al-bero Francés, i el seu germà Fernando, van constituir una nova societat mercantil per a l’explotació del negoci de fabricació de sucs, essències i altres derivats de cítrics.

Les setmanes següents a la firma de l’acord, Vicente i Eugenio van dedicar els seus es-forços a netejar i posar a punt tota la ma-quinària i les eines que feia tres anys que no s’utilitzaven, i van prendre la decisió de tras-

lladar el banc de vint-i-quatre fresadores per a fer suc a l’edifici de Montolivet que havia al-bergat la trilladora. L’estat de la fruita per a la seua comercialització en fresc, durant aquell any, va afavorir la desviació de taronges per a suc, la qual cosa es va traduir en una campan-ya productiva. El suc d’aquella temporada 1964/65, el varen vendre, majoritàriament, a la fàbrica Adrián & Klein de Benicarló, una de les més antigues, dins del sector; i la corfa a Juan Sebastiá Vernich i Luis Diana, ambdós de Carcaixent.

VidecaPocs mesos més tard, el 16 d’agost —dia de Sant Roc— de 1965, Ramón Moreno Vila, En-rique Pons Franco, José Sebastiá Bixquert, Vicente i Fernando Albero Francés, i el sinyo Eugenio van fundar el que hui és Industrias Vi-deca. Van començar amb una xicoteta fàbrica de 240 m² per a produir gallons en almívar. Actualment les naus ocupen prop de 25.000 metres.

El sinyo Eugenio Aranda Gregori va faltar el 8 de juliol de 1986. El seu funeral va constituir una gran manifestació de dol i homenatge del poble de Castelló.

Treballadores i treballadors de la fàbrica de sucs i essències de taronja d’Eugenio Aranda.

- 58 -

Recordem persones que en el seu moment foren història del nostre poble. Caldria resca-tar de l’oblit a molts castellonencs de totes les èpoques, però sobretot a aquells que en la seua vida ajudaren a fer, d’una forma o altra, millor el nostre poble, com és el cas de Mano-lo Amorós.

Manolo Amorós Tormo va nàixer a Castellò el 20 de setembre de 1942. Els seus pares foren Manolo i Pilar; va tindre una germana, Pilar; i

es va casar amb Maruja, de qui va tenir dos fills, Pilar i Manolo.

Manolo fou un dels millors jugadors que ha donat el poble. Començà jugant a la Pobla Llarga, d’on passà al millor equip juvenil de la Comunitat Valenciana d’aquell temps, l’Olím-pic de Xàtiva, llavors entrenat per una persona que vivia per al futbol, Paquito, una persona que serà sempre recordada en la seua ciutat per la gran tasca que va realitzar.

Manolo AmorósJOAN ALFRED CLIMENT I QUILES

Corria l’any 1955 quan Manolo Amorós i el seu equip guanyaven un trofeu. A la fotografia podem trobar:Homes d’esquerra a dreta: German Franco, Paco Belmonte, Julián Isern (municipal), don Bernardo Alonso

(vicari), Pepe Gallego, Jesús Martorell, Paco, Eduardo Martorell i Eulogio Vallés, entre altres.Equip de futbol: Drets, d’esquerra a dreta: Acevedo, José Franco, Adrián Chafes, Manolo Amorós

i Vicent Climent, entre altres.Asseguts, d’esquerra a dreta: Salvador Garrido, Paco Maïques, Poldo Puertos i Mateu, entre altres.

- 59 -

Amorós va demostrar tindre molta classe, per la qual cosa va ser fitxat pel Mestalla en 1962. Allí i encara en edat juvenil formà part de la selecció valenciana entrenada per Mo-rera. Foren campions en derrotar en la final la selecció castellana. Va fer la mili a Mallorca, on va jugar en l’equip local durant la tempo-rada 1964-1965; la seua presència i essèn-cia va ser determinant per a pujar l’equip a primera divisió. Ell voldria haver-se quedat una temporada més allí, a les Illes, jugant en el Mallorca, però llavors el València el va re-cuperar per a jugar en el primer equip. Fou un disgust gran per a ell, ja que a la llarga truncà la seua carrera esportiva; vaja, que no li va caure bé a Sabino Barinaga, l’entrena-dor valencianista, i només va jugar un partit contra l’Elx.

En acabar la temporada fou cedit primer i fit-xat després per l’Hèrcules d’Alacant. A fi de poder acabar la carrera de magisteri va passar al Gandia, equip que feia el millor futbol de tota València. Al final acabà jugant en el Cas-tellonense.

Vam estar junts en el Castellonense. Com a entrenador, millor que ningú parlarien tots els

jugadors baix les seues ordres. Ell entrenava els majors. Fou un amic, un pare per a tots ells, i va pujar per primera vegada al Castellonense a la Regional Preferent. Crec que vam fer una bona escola.

No puc oblidar les tertúlies al bar Garrido junt amb Tomàs, el millor secretari tècnic castelloner del passat, del present i del futur, davant d’una cervesa San Miguel i un plate-ret de sèpia.

Però Manolo va ser molt més que un gran es-portista, va ser una bona persona, una perso-na amb sentiments difícils de trobar en la gent. Vull ressaltar el Manolo més humà, el Mano-lo que et feia favors sense demanar mai res a canvi. Tots els xiquets del col.legi Hernández el tenien com a una gran persona, li professa-ven respecte i admiració, uns sentiments que van fer esclatar més d’un plor el dia del seu traspàs.

Fins sempre, Manolo. En estes humils paraules només he volgut expressar allò que naix del meu interior, expressar un carinyo i un respec-te etern a la teua persona, a la teua gran i, alhora, humil persona.

Manolo Amorós i la seua família al parc de l’Estació.

- 60 -

Dos nous bacteris amenacen la nostra

agriculturaRAFAEL SORO I CATALÀ

Les pèrdues mundials en agricultura, com a conseqüència de l’atac de plagues i malalties, representen un percentatge comprés entre el 30 i el 40% de les collites, amb un valor entorn dels 5 bilions de dòlars/any.

En els últims anys hem sofert atacs en els cí-trics del trips Pezothrips kellyanus, l’àcar de Texas, el conegut com “cotonet de les Valls”, la taca greixosa produïda per Mycosphaerella citri, etc., que solament deu anys abans no es-taven presents en la citricultura valenciana. El factor fonamental de la propagació és el gran moviment de persones i mercaderies entre di-ferents països, sense que els controls oficials siguen capaços d’impedir la introducció de nous paràsits.

Encara que el control de plagues mitjançant la lluita indiscriminada, ha evolucionat a un siste-ma de lluita molt més científic i racional, cone-gut com a Gestió Integrada de Plagues, les eines disponibles per al seu control són cada vegada més escasses. Una nova molècula d’un producte fitosanitari requerix onze anys de re-cerca i una inversió superior als 300 milions de dòlars. La legislació de la Unió Europea en matèria de productes fitosanitaris és molt res-trictiva i s’ha reduït dràsticament el nombre de productes disponibles.

Dos bacteris, amb efectes devastadors en di-ferents llocs del món, estan acostant-se pe-rillosament a la península Ibèrica. Una és la Xylella fastidiosa, ja instal·lada al sud d’Itàlia, i l’altra la Candidatus Liberibacter, el vector de la qual (Trioza erytreae o Psila africana) ja ha estat detectat en diversos punts de la provín-cia de Pontevedra i, anteriorment, a les Illes Canàries.

Xylella fastidiosaEstà situada en diversos països del con-tinent americà: Canadà, Estats Units, Mè-xic, Costa Rica, Veneçuela, Brasil i Para-guai. A l’octubre de 2013 va ser detec-tat el bacteri a la Pulla, al sud d’Itàlia, on va afectar greument el cultiu de l’olivera. La Xylella ataca el xilema de les plantes, for-mant una biopel·lícula que impedix el trans-port de nutrients. Els primers símptomes es veuen afavorits per temperatures de 26-28 ºC i ambient sec. Presenta una simptomatologia bastant inespecífica: estrés, decaïment gene-ralitzat, clorosi, fulles seques; i pot provocar fins i tot la mort de la planta.

El símptoma més característic és el dels brots cremats i les seues fulles. Els teixits verds s’asse-quen ràpidament i adquirixen un color marró, i deixen de color groc o vermellós els teixits conti-gus. Produïx decaïment general i defoliació. En la fulla poden aparéixer símptomes de manca de zinc. La fruita dels arbres afectats madura abans. Es propaga fàcilment on hi ha hiverns suaus. És una amenaça mundial, ja que s’han identifi-cat 360 espècies vegetals sensibles al bacteri. Entre els danys que produïx als principals cul-tius estan:

- Síndrome del decaïment de l’olivera.- Clorosi variegada dels cítrics.- Cremat de les fulles de l’ametler.- Malaltia de Pierce en la vinya.- Escaldat de la prunera.- Bacteriosi del café.- Nanisme en l’alfals, etc.

VectorsÉs molt important la identificació i control dels vectors, ja que d’ells depén la propagació del

- 61 -

bacteri. A més cal impedir la importació de plan-tes contaminades. De Costa Rica han arribat plantes de café i baladre amb el bacteri, a partir del qual s’inicia el procés de contaminació.

Encara que hi ha diferents espècies d’insectes que poden transmetre la malaltia, solament ho fan els que succionen el xilema. A Itàlia el vector identificat com a transmissor del bac-teri ha estat el cicadèlid Philaenus spumarius. És convenient la identificació mitjançant pa-ranys cromàtics i informar ràpidament en cas positiu al Servei de Sanitat Vegetal per evitar in-oculacions i, per tant, la propagació de la malal-tia. S’ha de fer poda de les zones afectades i no empeltar a partir de material vegetal sospitós.

Philaenus spumarius adult.

Clorosi variegada en cítrics.

Xylella en cítrics

Clorosi variegada en cítrics.

Greening o HLBEls primers focus de la malaltia en camps de cítrics, van ser detectats en 1940 a la Xina, província de Canton. D’allí procedix el seu nom, huanglongbing (HLB), que significa “la malaltia dels brots grocs”.

La conca mediterrània, Japó i Austràlia estan actualment exemptes de la malaltia. La zona

del Mediterrani, amb una producció de 18 mi-lions de tones de cítrics, és molt vulnerable, a causa del gran moviment turístic i elevat co-merç de plantes decoratives, entre elles cítrics ornamentals.

A Brasil es va observar per primera vegada l’any 2004. A partir d’eixe any s’ha difós rà-pidament i ha afectat més de 200 municipis de l’estat de São Paulo. L’eradicació dels pri-mers focus ha obligat a destruir més de 3 milions de plantes sobre un total de 150 mi-lions. El pla de control i eradicació aplicat a Brasil està aportant resultats molt positius. A Florida (Miami) va ser detectada en 2005. Els estudis econòmics reflectixen un fort descens de la producció a causa de la ràpida difusió de HLB; allí els efectes estan sent devastadors. Les despeses de cultiu, seguint els plans de pre-venció i eradicació en mesures profilàctiques,

- 62 -

suposen un fort increment, estimat en un 50%, ja que pot ser necessària la realització de fins a 12 tractaments anuals contra la Psila, per al seu control químic o biològic. A més, hi ha una no-table pèrdua de productivitat més les despeses de replantació i el temps necessari per a l’entra-da en producció de les noves plantacions.

Transmissió de la malaltia HLBLa malaltia HLB dels cítrics és conseqüència del desenvolupament del bacteri Gram nega-tiu Candidatus Liberibacter, el vector del qual en el nostre cas és la psila Trioza erytreae o Psila africana. Per les psiles vectores el bac-teri associat a HLB forma part de la flora que prolifera en el tub digestiu de l’insecte i circu-la a través de les glàndules salivals. L’insecte succiona aliment i, amb ell, el bacteri del floe-ma de la planta contaminada, i ho inocula a la planta sana mitjançant un estilet que perfora els teixits vasculars. L’expansió de la malaltia dependrà de la densitat de les poblacions de vectors, de l’eficàcia de les mesures aplicades per al seu control i de la vigilància i destrucció del material vegetal contaminat.

Psila africana o Trioza erytreaeÉs un xicotet insecte que no supera els 3-4 mm, amb una grandària equivalent al d’un pugó. Els adults tenen les ales trans-parents. Són mòbils i actius quan són mo-lestats. Ponen ous de color groc-taron-ja en forma de gota sobre brots tendres. Les nimfes són de color groc amb excrecions cèries al seu voltant i se situen en el revés de les fulles tendres.

Símptomes de la malaltia HLBActualment és considerada a escala mundial com la malaltia més important dels cítrics pels danys econòmics que produïx. A l’Àfrica, Amè-rica i Àsia està devastant àmplies zones de cí-

trics fins a adquirir la categoria de pandèmia. Els primers símptomes es manifesten sobre els brots, que adquirixen una coloració groguen-ca, un clapejat difús i una clorosi asimètrica; contràriament al que ocorre amb les clorosis d’origen nutricional, que solen ser simètriques. Sobre les fulles formen unes protuberàncies en el feix que es corresponen amb uns nius carac-terístics a l’inrevés, amb gran formació de me-lassa que acabarà formant negreta (negrilla). En avançar la malaltia sobre l’arbre, es produ-ïx l’assecament i mort de branques. Els fruits presenten una coloració anormal, de manera que s’invertix en madurar i afecta dràsticament la producció. La mort de l’arbre sol produir-se entre 5 i 10 anys després de la infecció.

La malaltia està ocasionada pel bacteri Candi-datus Liberibacter, que afortunadament enca-ra no ha estat detectat a la península Ibèrica ni a les Illes Canàries, encara que sí el seu vec-tor l’any 2002, la psila africana Trioza erytreae. Tant la Xylella com el HLB no tenen cu-ració en l’actualitat. L’única solució és el control de vectors i la utilització de ma-terial vegetal exempt d’ambdós bacteris. Des de l’any 2014 s’està realitzant un gran es-forç a Espanya per evitar la propagació d’es-tes perilloses malalties a Espanya. En l’àmbit estatal el Ministeri d’Agricultura i en l’àmbit autonòmic la Conselleria d’Agricultura, l’Insti-tut Valencià de Recerques Agràries i la Univer-sitat Politècnica de València, estudien el pro-blema des de diferents angles de la recerca agronòmica, per controlar ambdues malalties. L’Associació Valenciana d’Agricultors està de-senvolupant un notable paper en la divulgació dels coneixements actuals sobre estes malalti-es, a fi que tant els agricultors com els tècnics estiguen familiaritzats amb el problema i en condicions d’identificar el vector o la malaltia.HLB en cítrics.

Trioza erytreae (Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient).

- 63 -

LES FESTES DEFA 50 ANYS

1966

- 65 -

La Reina de Festes de 1966 va ser María Luisa Talens Martí, filla de l’estimadíssim músic castellonenc Josep Talens. En el programa de festes escriu l’alcalde, però no el rector. Amadeo Romà publica un text

breu dedicat a la Mare de Déu dels Dolors. No hi ha cap article de divulgació històrica, però sí una enquesta en què es pregunta: “¿Cómo ve usted, en su imaginación, el futuro de nuestro pueblo?” Hi van respondre 13 veïns de Castelló.

- 66 -

Cort d’Honor: Vicenta Aviñó Benavent, Dolores Candel Carrascosa, Milagro Martorell Calatayud, Ma. Dolores Soro Alandes, Fina Sentandreu Vidal, Fina Escuriet Castañeda, Leonor Alandes Talens, Matilde

Gonzálvez Granero, Emilia Estarelles Verdeguer, Vicenta Aznar Ferrando i Consuelo Ferrús Escalera.

- 67 -

Les Festes de 1966 es van celebrar de l’1 al 4 d’octubre. El programa de festes era un modest llibret de 34 pàgines, incloses 9 de publicitat, imprés a l’Alcúdia per J. Martín.

L’acte més solemne va ser l’XI edició dels Jocs Florals, on va actuar de mantenidor José Ferrer Olmos, advocat i expresident d’Acció Catòlica de la diòcesi de València. Va guanyar la Flor Natural un jove

poeta anomenat Andreu Boix.

- 68 -

Aquell any també hi va haver dos carreres de bicicletes: Juvenils i Local.A banda de Match d’escacs a la Musical, concurs de pesca al riu d’Albaida, concurs de coloms, concurs

de pintura, concurs de tir al plat a la Graveta, teatre al Rex, carrera de cintes sobre motocicletes a la Gran Via, funció de Varietats al Califòrnia i, evidentment, concert de la Lira, cercaviles, traques,

misses i processons. Fora del programa oficial també hi hagué festejos taurins.

MEMÒRIA GRÀFICA

Dones Treballadores

- 70 -

Totes les dones que treballaven a la fàbrica de paper i alguna filla. Anys 50Leonor Bo, Enriqueta Capsir, Lola Balaguer, Adelino Balaguer, Elisa Álvarez i Lola Tormo, entre

altres.

Encaixant al magatzem Miralles. Any 1950Maria Garrido, Dolores, Genoveva Poveda i Milagro Garrido, entre altres.

- 71 -

Taller del sastre José Belmonte. cap al 1950.Drets: Matí Varela, Pilar Belmonte, José Belmonte, Marisa Belmonte, Lola Soler, Tere Borja,

Emilia Perucho i Dolores Candel.Baix: Elodia Lamata amb Vicente al braç, Rosa Mari Martorell, Nieves Caldés, Mª Àngeles

Chordi, Lola Beneyto, Pepica Peris, Prudència Cuenca i Juan Giménez.

Promoció de màquines de cosir Alfa a casa Gandia. Cap als anys 60.Amparo Gandia amb Mª Amparo al braç, Rosa Talens, Júlia, Carmen Gregori i Tere Puertos.

- 72 -

Vista general del primer magatzem de la Videca: basses de pelar el telet del galló, i selecció i envasat manual dels gallons. Anys 60.

Foto de grup després d’almorzar. Anys 60Vicente Roca, Fede Grau, Vicente, Filo, Pepe, Milagrín Sala,

Margaret, Tere, M.ª Julia, Oti, Mati, Vicente, M.ª Darás, Eliseo Granero i Emilia Molina, entre altres.

- 73 -

Empaquetant l’arròs, al molí de Gallego. Anys 60.Lola Martí, Lolita Francés, Santi Romero, Lolita Sanz, Maruja Pla, Conchín Sarasol, Tere Pla i

Conchín Perucho.

Envasant arròs de manera manual, al molí de Gallego. Anys 60Elvira Codina, Nora García, Maruja Pla, Conchín Sarasol i María Uberos.

- 74 -

Envasant i encaixant arròs al molí de Gallego. Any 1969Tere Pla, Lolita Sanz, Conchín Sarasol, Lolita Francés, Lola Martí i Lolita Sala.

Panoràmica de l’encaixat al magatzem de Lis. Anys 60L’encarregada era Encarna.

- 75 -

Tria i envasat manual dels gallons als pots, a la Videca. Any 1970.Pepi Escribà, M.ª Dolores Cervera, Margaret, Horte Someño, Tere López i Rafaela Micó, entre

altres.

Fent broma en els pots de farina d’arròs, al molí de Gallego. Anys 70Fina, Carmen Maceiras, Carmen, Juani, Isabelín, Consuelo, M.ª Julia, Pili, Isabelín, Elvira,

Lolita i Emilia.

- 76 -

Triant els gallons de satsuma en la malla, a la Videca. Anys 70-72Pepi Aviñó, Mari Luz i Ángeles Palomares, entre altres.

Triant i envasant els gallons, a la Videca. Any 1972Horte Someño, Consuelo Climent i Julia Chulià, entre altres.

- 77 -

Descans al magatzem del producte acabat, a la Videca. Any 1972Pepita Ramos, Santi Caldés, Silvia Ribes, Lolita Martínez, Lolita Ribelles i Santi Ramos, entre

altres.

En el camp de maduixots. Anys 80En la fotografia trobem Encarna Pla, Pilar Úbeda, Loli Chordà, Paquita Presència, Edu Guitart,

Paquita, Dolores Castillo, Carmen Pla, Mati Castañeda, Dolores Palomares i Tere, entre altres.

LES FESTESDE 2015

- 80 -

- 81 -

- 82 -

Castelló 2016 - El Miragall · Fotos cedides per: Vicenta Aviñó Benavent, Valerià Benetó, Nelo...

Documents

Transcript of Castelló 2016 - El Miragall · Fotos cedides per: Vicenta Aviñó Benavent, Valerià Benetó, Nelo...