Castells de Sorra5 Crisi Activitats CAT

8/8/2019 Castells de Sorra5 Crisi Activitats CAT

http://slidepdf.com/reader/full/castells-de-sorra5-crisi-activitats-cat 1/8

globalexpress • 1

Activitats

DOSSIER

GUIA DIDÀCTICA

ACTIVITATS

Setembre 2010 | Núm. 17

1. Quines otograes penses que refecteixen d’una manera més evident la crisieconòmica de la qual s’està parlant?

2. Quines relacions trobes entre elles?3. Quines altres imatges de la crisi hi aegiries?

Castells de sorra

© F

e r n

a n d

o M

o l e

r e s / I n

t e r m ó

n O

x f a

m

© I v

á n S

e r r a

n o

- w w w

. p h

o t a k i .

c o m

© C o m f a C C O O



globalexpress • 2

Castells de sorra ACTIVITATS

Activitats4. Qui són els màxims responsables d’aquesta crisi?

5. Per què es produeix la situació d’absoluta desconança de la solvència dels bancsi de les grans nanceres, acabant en la allida de molts d’ells?

N O M É S Q U E D E N

D O S G RA N S BA

N C S D ’ I N V E R S I Ó I N TA C T E

S

L e h m a n s u c u m

b e i x a l e s

h i p o t e q u e s e s c

o m b r a r i e s

d e s p r é s d ’ a g u

a n t a r 1 5 8

a n y s d e

c r i s i s i g u e r r e

s

E s t r a c t a d ’ u n a d e l e s f a l l

i d e s m é s i m p o r

t a n t s d e l s E UA.

E L M U N D O . E

S • 1 5 / 0 9 / 2 0 0 8 1

1 : 1 5

Què és la crisi?

Com hem arribat ns aquí?

Es parla de crisi quan hi ha unasituació prou important i greu queposa en perill el mantenimentd’un estat de coses i de relacionsexistents.

El nostre sistema econòmic me-sura les crisis exclusivament comla manca de creixement o el ques’anomena recessió, caracteritzadapel declivi de l’activitat, l’augmentde la desocupació i la reducció delsbenefcis. Davant la crisi, tots elsesorços es dirigeixen en exclusiva

a superar-la, per sobre de qualse-vol altre, tot i que les crisis que pa-tim són moltes. Algunes, que tenencaràcter permanent, i de les qualsa penes es parla, són: la crisi ener-gètica, la crisi ecològica, la crisi hu-manitària i la crisi emocional.

1 Hipoteques concedides a persones que no reuneixen els requisitsbàsics de garantia per er ront als pagaments d’una hipoteca. Enprincipi eren benefcioses per a totes dues parts, ja que tenien uns

interessos una mica més alts del normal, però van acabar per conver-tir-se en una arma de doble tall quan els tipus d’interès van pujar i nopodien pagar-les.

El detonant de la crisi van ser les a-moses “hipoteques escombraries”1,que van posar de maniest que granpart del sistema fnancer mundialestava contaminat de productes

fnancers que tenien una fabili-tat i un suport del capital més queqüestionables. D’aquesta manera,es produeixen constants allides debancs i s’instal·la una desconfança

absoluta entre ells que a queanul·lin qualsevol tipus de crèdit.Això produeix la pràctica paralitza-ció de l’economia de mercat, sostin-guda bàsicament pel crèdit.

Crisi, quina crisi?

Hipoteques escombraries



globalexpress • 3


Activitats6. Un cop llegit el text i les notícies anteriors, quina relació pot haver-hi entre

la concentració del capital en poques mans, l’endeutament cada cop més gran de lesamílies i la desocupació?

…s’han de buscar en el mateix sis-tema capitalista, que es basa en elprincipi que totes les necessitatsi productes s’obtenen amb dinersa través del mercat. Les personessense capital, la immensa majo-ria –es calcula que a Espanya hiha 1.400 persones que controlenel 85% de la riquesa–, oereixenla seva orça de treball i així podenaconseguir els diners per cobrir lesseves necessitats i comprar el que

puguin i vulguin. Els qui no teneneina o els qui en tenen una de pre-cària, mentre no estiguin assistitsper institucions o ONG, es veuenexclosos i no poden accedir alsbéns de consum. Les crisis sorgei-xen del et que es produeixen mésbéns de consum, amb menys orçade treball pel desenvolupament dela tecnologia, dels que es podenconsumir, en una dinàmica de crei-xement constant que el mateix sis-

tema imposa. Davant la capacitatmés gran de producció i la pèrduadel poder adquisitiu dels treba-lladors/es, aquests darrers s’hand’endeutar a través del crèdit, fnsal moment que no poden respon-dre al deute contret i el consums’atura en sec, la qual cosa a quela crisi s’aguditzi. Paral·lelament, hiha altres crisis, com ara la creixentescassetat de recursos i els greusproblemes mediambientals.

La crisi es planteja com a cíclica en aquest sistema,

tot i que realment es perpetua perquè està construïtsobre una al·làcia que és el creixement sense f delconsum que és extensible a tots. Un creixement im-possible pels límits ísics dels recursos, així com perles conseqüències demostrades que té sobre la natu-ralesa aquesta ànsia generada de consum sense límit:la maniestació més evident és l’indiscutible enomen

del canvi climàtic i el “zenit” dels recursos energètics

com el petroli. Així mateix, aquest sistema és el queassumeix i imposa com a única realitat la que deixaora de la riquesa generada tres quartes parts de lahumanitat, tot i que no dubta a explotar-la i a aprof-tar-se d’ella i de tots els recursos de la terra que ha-bita a canvi de pobresa, misèria, violència, exclusió id’arrabassar-los tota la dignitat.

A LA CORDA F

LUI XA

PANORAMA | EL 0,001% DE LA POBLACIÓ MUNDIAL

ACUMULA UNA CINQUENA PAR T DE LA

RIQUESA DEL PLANE TA

La g lo ba l i tzac ió

de ls megar icsG IO VA N N I V EG E Z

Z I, R E DACC IÓ ( M I LÀ )

L’a n y passa t la r iq uesa de les g ra ns f o r t u ne

s va p u ja r u n

5%, f ns a s u pe ra r e ls ce n t b i l io ns de

dò la rs. Ma lg ra t la c r is i

m u nd ia l, e l 2 0 08 va se r e l s isè a n y co nsec u

t i u d’e x pa ns ió

de l no m b re de pe rso nes a m b més de m i l m i l io ns

.

D I A G O N A L ,

N ú m .

8 5 • 1 8 / 0 9

/ 2 0 0 8

LE S FINANCE S DOMÈ S TIQUE

S

E l deu te de le s amí l ie s j a

pu j a fn s a l 1 2 7 % de

l a rend a anu a l

1. La ta xa d’e nde u ta me n t s’e le va a l

3 0 0% s i no més es té e n

co m p te e ls ma jo rs d’eda t.

2. Des de l’a n y passa t, la des pes

a de les l la rs e n co ns u m i

c rèd i ts s u pe ra e ls i ng ressos.

E L P E R I Ó D I C O . C

O M •

3 1

/ 0 8 / 2 0 0 7

La f am s’ er ad i c ar i a amb l ’ 1% d el que s’ ha ap or t at p er sal v ar l a banc a[ h t t p : / / w w w .e l e c o n o m i s t a .e s / e c o n o m i a / n o t i c i a s / 2 1 2 5 8 9 6 / 0 5 / 1 0 /

E l - h a m b r e - s e - e r r a d i c a r i a - c o n - e l - 1 - d e - l o - a p o r t a d o - p a r a - s a l v a r - a - l a -

b a n c a .h t m l ]

S E R V I M

E D I A

• 8 / 0 5 / 2

0 1 0

- 1

1 : 1

9

Les arrels proundes de la crisi…



globalexpress • 4


Activitats7. Com vivim els eectes de la crisi? Els heu notat a casa i en el vostre entorn?Podeu donar exemples que conegueu.

Què ens està passant?



globalexpress • 5


Activitats

No arribem afiNal de mes,hem de reduir

despeses!

el preu del carburaNt està pels Núvols i eNs

obliga a apujar elspreus. ara NiNgú No eNscomprarà res, ja No som

competitius!

estem arruï-Nats. hem de

trobar alguNasolució.

No podrem pagarl’escola dels NeNs.i què farem amb elsmedicameNts de la

petita?

i eNcara decdiNers al meucosí. això és uN

desastre!

eNs acomiadeN a totes, diueN quese’N vaN a uN altrepaís perquè aquí No

hi guaNyeN prou.

com!? així,d’uN dia per

l’altre!?

jo era l’últimaesperaNça de la

família. què farem ara?

8. Ara us toca a vosaltres imaginar com ha de continuar aquesta història.

NO DONEMCRÈDITS



globalexpress • 6


Activitats

Activitats

Font: http://datos.bancomundial.org/tema

9. Observeu aquestes dades sobre Nicaragua i Espanya i contesteu les preguntes següents:

10. Després de posar en comú les dierents conseqüències de la crisi en els païsosdel Nord i d’imaginar a través del còmic quines són les que es viuen en els païsosdel Sud, elaboreu una llista de dierències i similituds de l’impacte que tenenen tots dos llocs.

Indicadors de desenvolupament Nicaragua Espanya

INB (Ingrés Nacional Brut) 2008(milions de dòlars internacionals) 14.868 milions de $ 1.404.400 milions de $

INB per càpita 2008 1.080 $ 31.930 $

PIB (US $) (2008) 6.592 milions de $ 1.604.230 milions de $

Despesa % del PIB (2008)* 20% 26%

Despesa en salut, total % del PIB (2007) 8,3% 8,5%

Despesa pública en educació, total % del PIB (2007) 8,3% 8,5%

Dierències Similituds

• Quina és la dierència de l’INB per càpita?

• Calculeu quin és el valor absolut de la despesa en salut i en educació de tots dos països.

• Espanya i Nicaragua poden arontar la crisi de la mateixa manera? Per què?

* Despesa % de PIB: les despeses són els pagaments de diners per activitats operatives del Govern per a la provisió de béns i serveis.Inclou la remuneració d’empleats (amb sous i salaris), interès i subsidis, donacions, benefcis socials i altres despeses de renda i

dividends.



globalexpress • 7


Activitats

Activitats

AJUST DUR EN LA DESPESA SENSE TOCAR ENCARA ELS IMPOSTOS

El Govern aprova una retalladade 15.250 milions per abaixar eldèfcit. Es planteja crear un ImpostExtraordinari sobre la Riquesa,

però “en el moment oportú”[http://www.publico.es/espana/314393/ajuste/duro/gasto/tocar/aun/impuestos]

P U B L I C O . E

S

• 2 0 / 0 5 / 2 0 1 0

Com sortim de la crisi?

Tot seguit us plantegem dues perspectives molt di-erents d’interpretar i superar la crisi: una, la queintenta tornar a la situació econòmica anterior a lacrisi; l’altra, la que explica que aquesta situació és

insostenible i que més d’hora que tard la crisi es aràdenitiva per a cada cop més gent, i que no hi hauràpossibilitat de recuperació atès l’esgotament delsrecursos.

Z a p a te r o: ‘ S ’ h

a de c o n s u m i r

.

L ’e c o n o m i a n o

s ó n n o mé s

d i ne r s, é s u n e

s t a t d ’ à n i m ’

ZA PA T E R

O I N S TA A C O N S

U M I R L E S FA M Í L

I E S Q U E T E N E N

U NA

S I T UA C I Ó “ M É S C Ò M O DA ”

Q U E L ’A N Y PA S

SA T

E l p r e s i d e n t d e

l G o v e r n, J o s é

L u i s R o d r íg u e z Z a p a t e r o

, h a a s s eg u -

r a t a v u i q u e t o

t s e l s c i u t a d a n

s p o d e n “ a p o r t

a r ” e l s e u g r a d e s o r r a

p e r s o r t i r d e l a

c r i s i i h a f e t u

n a c r i d a a c o n t i

n u a r “ a m b e l c

o n s u m

i e s t a l v i a r e n e r

g i a ” p e r s u p e r

a r a l m é s a v i a

t p o s s i b l e l a “g

r e u ” s i -

t u a c i ó.

S e r v i m e d i a • 1 9 / 0 1 / 2 0 0 9

1 1 : 1 7

C r éix er o no c r éix er • É s possible cr éix er il·limitadament en un món amb uns r ecur sos limitats? • E x per ts i pensador s planteg en la possibilitat de tendir al decr eix ementT AN A O SH I M A ( M AD RI D )D esacceler ació? Recessió? Cr isi consolidada? Els t it ular s de la

pr emsa dels dar r er s mesos han desf er mat l’alar ma sobr e el que al-g uns pensador s, economist es i ecolog ist es r ev olucionar is conside-r en un desast r e anunciat . Realment ens hem cr e

g ut que és possible

un cr eixement il·limit at en un món limit at ? Aquest a és la pr eg unt a

que els im pulsor s d’aquest mov iment en aug e, no pas nou, anome-nat decr eixement , llancen a l’air e ment r e r es ponen amb r ot undit at : no és possible cont inuar cr eixent a aquest r it me per què no hi ha r ecur sos nat ur als sucient s..[ ht t p: / / w w w .el mund o.es / el mund o / 2 008 / 11 / 07 / ci enci a / 12 2 6 07 7 8 7 3.ht ml ]

E L M

U N D O

. E S

• A

c t

u a

l i t z a

t 1 0 / 1 1 / 2 0 0 8

1 0

: 2 7

12. Ara compartiu les vostres posicions i arguments amb el grup-classe i apunta les

conclusions a les quals arribeu, un cop que us poseu d’acord sobre quines han de serles accions que hauríem d’emprendre per sortir de la crisi.

11. Pensa i argumenta els “pros” i els “contres” de totes dues posicions, i quina etsembla més encertada i realista per posar-la en marxa.

Arguments a avor Arguments en contra



globalexpress • 8


Activitats

Com podem contribuir al canvi?

En el text següent, Albert Einstein ens a refexionar sobre quin pot ser un sentit de la crisi:

“No pretenguem que les coses canviïn sisempre fem el mateix”. La crisi és la millor benedicció que els pot passar a les personesi als països perquè la crisi porta progressos.La creativitat neix de l’angoixa com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neixenla inventiva, els descobriments i les gransestratègies. Qui supera la crisi se supera a simateix sense quedar “superat”. Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i les seves penúries

violenta el seu propi talent i respecta més els

problemes que les solucions. La veritablecrisi és la crisi de la incompetència. El pro-blema de les persones i dels països és la man-dra per trobar les sortides i les solucions.

Sense crisi no hi ha reptes, sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sensecrisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aora el millor de cadascú, perquè sense crisi qual-sevol vent és carícia.

Parlar de crisi és promoure-la, i callar enla crisi és exaltar el conformisme. En llocd’això, hem de treballar de valent. Posem d’una vegada a l’única crisi amenaçadora queés la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.

Albert Einstein

13. Què et sembla que ens vol dir?

14. Comenteu entre tots i totes les vostres interpretacions sobre el text.

15. Un cop heu vist el perquè de la crisi i les seves conseqüències, us heu atrevit aplantejar el que s’ha de er per sortir de la crisi, i ns i tot heu vist les oportunitatsque pot obrir la crisi, quina creieu que pot ser la manera d’evitar que aquesta crisi estorni a repetir?

16. Hi ha alguns moviments que intenten resoldre l’enigma de la pregunta anteriorplantejant solucions alternatives a la crisi, aprotant l’oportunitat que ens brinda

per a un canvi. Busqueu inormació sobre les propostes següents i comenteu-les engrup:

•Decreixement http://es.wikipedia.org/wiki/Decrecimiento

•Cooperativa de consum http://www.ecologiablog.com/post/607/cooperativas-de-consumo-ecologico

•Banca ètica http://www.fets.org/index.php?option=com_content&task=view&id=29&Itemid=64&lang=es_ES.iso88591

•Bancs del temps http://www.youtube.com/watch?v=dHIlvW0KDPM&feature=player_embedded

•Economia solidària http://www.selba.org/economia.htm

•Campanya Robin Hood http://www.QueNoPaguenLosDeSiempre.org

17. Parleu en grup i eu propostes sobre què podeu er vosaltres a nivell individual, ambla amília i/o al centre per contribuir al canvi.

Castells de Sorra5 Crisi Activitats CAT

Documents

Transcript of Castells de Sorra5 Crisi Activitats CAT