Català Il·lustrat

45
1

description

Projecte Final de Carrera

Transcript of Català Il·lustrat

Page 1: Català Il·lustrat

1

Page 2: Català Il·lustrat

2 3

Anar de vint-i-un botóArribar a tres quarts de quinzeDonar gat per llebreDonar peixetEstar a la quinta forcaHaver-hi roba estesaMatar el cucNo tenir ni cap ni peusPartir PeresSer un tros d’aseTallar el bacallàTenir el cap ple de pardalsTenir la mà foradadaTreure foc pels queixals

ANAR DE VINT-I-UN BOTÓ

ARRIBAR A TRES QUARTS DE QUINZE

DONAR GAT PER LLEBRE

DONAR PEIXET

ESTAR A LA QUINTA FORCA

HAVER-HI ROBA ESTESA

MATAR EL CUC

NO TENIR NI CAP NI PEUS

PARTIR PERES

SER UN TROS D’ASE

TALLAR EL BACALLÀ

TENIR EL CAP PLE DE PARDALS

TENIR LA MÀ FORADADA

TREURE FOC PELS QUEIXALS

Page 3: Català Il·lustrat

4 5

Page 4: Català Il·lustrat

6 7

ANAR DEVINT-I-UNBOTÓ

Ponderar que una per-sona va extraordinària-ment mudada o vestir amb el màxim luxe i magnificència.

Page 5: Català Il·lustrat

8 9

ORIGEN

Aquesta dita té origen en un antic uniforme militar del començament del segle passat, d’aire napoleònic, en el qual hi havia un gros pitral semblant al que avui encara porten els municipals en el vestit de gran gala, on hi havia tres rengles de grossos botons daurats formats per set botons cada rengle, o sigui un total de vint-i-un. Aquest uniforme era el de màxim lluïment militar de l’època i la seva visió enlluernava la gent fins al punt d’haver quedat retratat en un proverbi.

Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]

ANAR DE VINT-I-UN BOTÓ CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 6: Català Il·lustrat

10 11

ANAR DE VINT-I-UN BOTÓ CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 7: Català Il·lustrat

12 13

ARRIBARA TRES QUARTSDE QUINZE

Arribar molt tard.

Page 8: Català Il·lustrat

14 15

ORIGEN

El pare abat era qui, per temps, havia tingut cura de partir el tall i fer les racions, facultat que sembla que estava vincu-lada al càrrec, costum que va donar origen a la forma verbaltallar el bacallà, aplicada per indicar que algú és l’àrbitre o el que té major autoritat en un afer.

Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]

ARRIBAR A TRES QUARTS DE QUINZE CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 9: Català Il·lustrat

16 17

ARRIBAR A TRES QUARTS DE QUINZE CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 10: Català Il·lustrat

18 19

DONARGAT PER LLEBRE

Col·locar pel ma-teix preu alguna cosa d’inferior qualitat

Page 11: Català Il·lustrat

20 21

ORIGEN

Fa temps, els hostals tenien mala reputació pels seus menjars. Se’ls acusava per exemple, de posar gat als àpats i vendre-ho com a vedella, conill, o llebre.

Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]

DONAR GAT PER LLEBRE CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 12: Català Il·lustrat

22 23

DONAR GAT PER LLEBRE CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 13: Català Il·lustrat

24 25

DONAR PEIXET

CATALÀ IL·LUSTRAT

Donar un cert avantatge,posar les coses fàcils, rebaixar l’exigència.

Page 14: Català Il·lustrat

26 27

ORIGEN

No té res a veure amb peix, sinó que ve de péixer, verb absolutament viu i absolutament estès a tot el domini català. Péixer és ‘donar, alimentar una criatura o una persona gran o un malalt, donant-li directament el menjar a la boca’. Donar-ho triturat, mastegat, amb una facilitat màxima de posar-li a la boca.

Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]

DONAR PEIXET CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 15: Català Il·lustrat

28 29

DONAR PEIXET CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 16: Català Il·lustrat

30 31

ESTAR ALA QUINTAFORCA

Quan una persona o cosa es troba molt lluny.

Page 17: Català Il·lustrat

32 33

ORIGEN

Al principi del segle XIX, a Barcelona hi havia quatre forques on penjaven els delinqüents condemnats a pena capital. En aquells temps se’n va fer una cinquena al turó de la Trinitat, que a l’època era un indret molt llunyà, i d’aquí ve la dita d’estar un lloc a la quinta forca.

Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]

ESTAR A LA QUINTA FORCA CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 18: Català Il·lustrat

34 35

ESTAR A LA QUINTA FORCA CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 19: Català Il·lustrat

36 37

HAVER-HIROBAESTESA

Crida al silenci o a la discreció quan, enmig d’una reunió o conver-sa apareixen persones a les quals no els hi im-porta gens ni mica el que s’està comentant o bé que, per la seva con-dició o sensibilitat, s’hi poden escandalitzar, com ara els nens.

Page 20: Català Il·lustrat

38 39

ORIGEN

Aquest crit d’alerta sembla que té el seu origen a l’argot carcerari, ja que originàriament, quan els reclusos es trobaven parlant sobre algun tema reservat o que no volien que transcendís als guardes de la presó, si un vigilant s’hi acostava massa, acostumaven a dir: «Ull viu... hi ha roba estesa!», donant a entendre que era el moment de canviar de tema.

Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]

HAVER-HI ROBA ESTESA CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 21: Català Il·lustrat

40 41

HAVER-HI ROBA ESTESA CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 22: Català Il·lustrat

42 43

MATAREL CUC

Menjar o beure una mica en dejú o fora d’àpats per fer passar la gana.

Page 23: Català Il·lustrat

44 45

ORIGEN

Expressió que té el seu origen en els antics costums camperols. Els pagesos solien prendre una copa d’anís abans d’esmorzar, perquè creien que així mataven els cucs i paràsits intestinals.

Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]

MATAR EL CUC CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 24: Català Il·lustrat

46 47

MATAR EL CUC CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 25: Català Il·lustrat

48 49

NO TENIRNI CAPNI PEUS

No tenir ordre ni coherència.

Page 26: Català Il·lustrat

50 51

ORIGEN

És una expressió que ja prové de la tradició llatina i significa que una cosa no té ordre ni coherència. Fa referència a la integritat del cos, on tot va relacionat. Li falten, sense cap ni peus, les parts esencials per fer-ho un conjunt harmoniós. Un cos sense cap ni peus no té sentit, s’assembla més a un tronc inert i sense vida.

Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]

NO TENIR NI CAP NI PEUS CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 27: Català Il·lustrat

52 53

NO TENIR NI CAP NI PEUS CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 28: Català Il·lustrat

54 55

PARTIRPERES

Desavenir-se.En les baralles o dispu-tes amb el superior o amb el poderós, aquest surt sempre guanyador

Page 29: Català Il·lustrat

56 57

ORIGEN

Podria provenir o estar relacionat amb un refrany que adverteix que Amb el teu senyor no vulgues partir peres, perquè et menjaràs les verdes i ell les madures (Significa que en les baralles o disputes amb el superior o amb el poderós, aquest surt sempre guanyador)

Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]

PARTI PERES CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 30: Català Il·lustrat

58 59

PARTIR PERES CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 31: Català Il·lustrat

60 61

SER UN TROS D’ASE

Es diu d’una persona molt estúpida.

Page 32: Català Il·lustrat

62 63

ORIGEN

Es diu d’una persona molt estúpida, relacionant l’estupidesa amb l’animal, que fa feina, feina sense remugar ni protestar i que posant-li les ulleres, només mira endavant. El ponderatiu ‘tros’ significa que és més estúpid que un ase sencer, el superlatiu de l’estupidesa!

Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]

SER UN TROS D’ASE CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 33: Català Il·lustrat

64 65

SER UN TROS D’ASE CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 34: Català Il·lustrat

66 67

TALLAR ELBACALLÀ

Manar, tenir el control d’una situació.

Page 35: Català Il·lustrat

68 69

ORIGEN

El pare abat era qui, per temps, havia tingut cura de partir el tall i fer les racions, facultat que sembla que estava vincu-lada al càrrec, costum que va donar origen a la forma verbaltallar el bacallà, aplicada per indicar que algú és l’àrbitre o el que té major autoritat en un afer.

Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]

TALLAR EL BACALLÀ CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 36: Català Il·lustrat

70 71

Page 37: Català Il·lustrat

72 73

TENIR ELCAP PLE DEPARDALS

Ser molt despistat o fantasiós.

Page 38: Català Il·lustrat

74 75

ORIGEN

L’origen podria provenir del fet que quan volen en grup i en disparen algun i cau, la resta s’acosten a veure què ha passat i, així distrets, els poden caçar a tots (ho expliquen del ‘chorlito’, nom dorigen basc). Potser també pot anar relacionat amb l’aire que fan les ales en moure’s, que fan que el cap sigui pel de vent, o sigui buit.

Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]

TENIR EL CAP PLE DE PARDALS CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 39: Català Il·lustrat

76 77

Page 40: Català Il·lustrat

78

TENIR LA MÀ FORA-DADA

Ser molt malgastador.

Page 41: Català Il·lustrat

80 81

ORIGEN

La imatge és prou gràfica: una mà amb un forat no pot contenir ni retenir res. Tot se li escapa.

Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]

TENIR LA MÀ FORADADA CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 42: Català Il·lustrat

82 83

Page 43: Català Il·lustrat

84 85

TREURE FOC PELSQUEIXALS

Enfadar-se, estar en-fadat amb algú o algu-na cosa.

Page 44: Català Il·lustrat

86 87

ORIGEN

El pare abat era qui, per temps, havia tingut cura de partir el tall i fer les racions, facultat que sembla que estava vincu-lada al càrrec, costum que va donar origen a la forma verbaltallar el bacallà, aplicada per indicar que algú és l’àrbitre o el que té major autoritat en un afer.

Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]

TREURE FOC PELS QUEIXALS CATALÀ IL·LUSTRAT

Page 45: Català Il·lustrat

88 89