La imatge en els llibres il·lustrats - El llibre il·lustrat - Matilde Portalés
Català Il·lustrat
-
Upload
marta-montenegro -
Category
Documents
-
view
241 -
download
4
description
Transcript of Català Il·lustrat
1
2 3
Anar de vint-i-un botóArribar a tres quarts de quinzeDonar gat per llebreDonar peixetEstar a la quinta forcaHaver-hi roba estesaMatar el cucNo tenir ni cap ni peusPartir PeresSer un tros d’aseTallar el bacallàTenir el cap ple de pardalsTenir la mà foradadaTreure foc pels queixals
ANAR DE VINT-I-UN BOTÓ
ARRIBAR A TRES QUARTS DE QUINZE
DONAR GAT PER LLEBRE
DONAR PEIXET
ESTAR A LA QUINTA FORCA
HAVER-HI ROBA ESTESA
MATAR EL CUC
NO TENIR NI CAP NI PEUS
PARTIR PERES
SER UN TROS D’ASE
TALLAR EL BACALLÀ
TENIR EL CAP PLE DE PARDALS
TENIR LA MÀ FORADADA
TREURE FOC PELS QUEIXALS
4 5
6 7
ANAR DEVINT-I-UNBOTÓ
Ponderar que una per-sona va extraordinària-ment mudada o vestir amb el màxim luxe i magnificència.
8 9
ORIGEN
Aquesta dita té origen en un antic uniforme militar del començament del segle passat, d’aire napoleònic, en el qual hi havia un gros pitral semblant al que avui encara porten els municipals en el vestit de gran gala, on hi havia tres rengles de grossos botons daurats formats per set botons cada rengle, o sigui un total de vint-i-un. Aquest uniforme era el de màxim lluïment militar de l’època i la seva visió enlluernava la gent fins al punt d’haver quedat retratat en un proverbi.
Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]
ANAR DE VINT-I-UN BOTÓ CATALÀ IL·LUSTRAT
10 11
ANAR DE VINT-I-UN BOTÓ CATALÀ IL·LUSTRAT
12 13
ARRIBARA TRES QUARTSDE QUINZE
Arribar molt tard.
14 15
ORIGEN
El pare abat era qui, per temps, havia tingut cura de partir el tall i fer les racions, facultat que sembla que estava vincu-lada al càrrec, costum que va donar origen a la forma verbaltallar el bacallà, aplicada per indicar que algú és l’àrbitre o el que té major autoritat en un afer.
Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]
ARRIBAR A TRES QUARTS DE QUINZE CATALÀ IL·LUSTRAT
16 17
ARRIBAR A TRES QUARTS DE QUINZE CATALÀ IL·LUSTRAT
18 19
DONARGAT PER LLEBRE
Col·locar pel ma-teix preu alguna cosa d’inferior qualitat
20 21
ORIGEN
Fa temps, els hostals tenien mala reputació pels seus menjars. Se’ls acusava per exemple, de posar gat als àpats i vendre-ho com a vedella, conill, o llebre.
Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]
DONAR GAT PER LLEBRE CATALÀ IL·LUSTRAT
22 23
DONAR GAT PER LLEBRE CATALÀ IL·LUSTRAT
24 25
DONAR PEIXET
CATALÀ IL·LUSTRAT
Donar un cert avantatge,posar les coses fàcils, rebaixar l’exigència.
26 27
ORIGEN
No té res a veure amb peix, sinó que ve de péixer, verb absolutament viu i absolutament estès a tot el domini català. Péixer és ‘donar, alimentar una criatura o una persona gran o un malalt, donant-li directament el menjar a la boca’. Donar-ho triturat, mastegat, amb una facilitat màxima de posar-li a la boca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]
DONAR PEIXET CATALÀ IL·LUSTRAT
28 29
DONAR PEIXET CATALÀ IL·LUSTRAT
30 31
ESTAR ALA QUINTAFORCA
Quan una persona o cosa es troba molt lluny.
32 33
ORIGEN
Al principi del segle XIX, a Barcelona hi havia quatre forques on penjaven els delinqüents condemnats a pena capital. En aquells temps se’n va fer una cinquena al turó de la Trinitat, que a l’època era un indret molt llunyà, i d’aquí ve la dita d’estar un lloc a la quinta forca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]
ESTAR A LA QUINTA FORCA CATALÀ IL·LUSTRAT
34 35
ESTAR A LA QUINTA FORCA CATALÀ IL·LUSTRAT
36 37
HAVER-HIROBAESTESA
Crida al silenci o a la discreció quan, enmig d’una reunió o conver-sa apareixen persones a les quals no els hi im-porta gens ni mica el que s’està comentant o bé que, per la seva con-dició o sensibilitat, s’hi poden escandalitzar, com ara els nens.
38 39
ORIGEN
Aquest crit d’alerta sembla que té el seu origen a l’argot carcerari, ja que originàriament, quan els reclusos es trobaven parlant sobre algun tema reservat o que no volien que transcendís als guardes de la presó, si un vigilant s’hi acostava massa, acostumaven a dir: «Ull viu... hi ha roba estesa!», donant a entendre que era el moment de canviar de tema.
Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]
HAVER-HI ROBA ESTESA CATALÀ IL·LUSTRAT
40 41
HAVER-HI ROBA ESTESA CATALÀ IL·LUSTRAT
42 43
MATAREL CUC
Menjar o beure una mica en dejú o fora d’àpats per fer passar la gana.
44 45
ORIGEN
Expressió que té el seu origen en els antics costums camperols. Els pagesos solien prendre una copa d’anís abans d’esmorzar, perquè creien que així mataven els cucs i paràsits intestinals.
Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]
MATAR EL CUC CATALÀ IL·LUSTRAT
46 47
MATAR EL CUC CATALÀ IL·LUSTRAT
48 49
NO TENIRNI CAPNI PEUS
No tenir ordre ni coherència.
50 51
ORIGEN
És una expressió que ja prové de la tradició llatina i significa que una cosa no té ordre ni coherència. Fa referència a la integritat del cos, on tot va relacionat. Li falten, sense cap ni peus, les parts esencials per fer-ho un conjunt harmoniós. Un cos sense cap ni peus no té sentit, s’assembla més a un tronc inert i sense vida.
Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]
NO TENIR NI CAP NI PEUS CATALÀ IL·LUSTRAT
52 53
NO TENIR NI CAP NI PEUS CATALÀ IL·LUSTRAT
54 55
PARTIRPERES
Desavenir-se.En les baralles o dispu-tes amb el superior o amb el poderós, aquest surt sempre guanyador
56 57
ORIGEN
Podria provenir o estar relacionat amb un refrany que adverteix que Amb el teu senyor no vulgues partir peres, perquè et menjaràs les verdes i ell les madures (Significa que en les baralles o disputes amb el superior o amb el poderós, aquest surt sempre guanyador)
Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]
PARTI PERES CATALÀ IL·LUSTRAT
58 59
PARTIR PERES CATALÀ IL·LUSTRAT
60 61
SER UN TROS D’ASE
Es diu d’una persona molt estúpida.
62 63
ORIGEN
Es diu d’una persona molt estúpida, relacionant l’estupidesa amb l’animal, que fa feina, feina sense remugar ni protestar i que posant-li les ulleres, només mira endavant. El ponderatiu ‘tros’ significa que és més estúpid que un ase sencer, el superlatiu de l’estupidesa!
Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]
SER UN TROS D’ASE CATALÀ IL·LUSTRAT
64 65
SER UN TROS D’ASE CATALÀ IL·LUSTRAT
66 67
TALLAR ELBACALLÀ
Manar, tenir el control d’una situació.
68 69
ORIGEN
El pare abat era qui, per temps, havia tingut cura de partir el tall i fer les racions, facultat que sembla que estava vincu-lada al càrrec, costum que va donar origen a la forma verbaltallar el bacallà, aplicada per indicar que algú és l’àrbitre o el que té major autoritat en un afer.
Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]
TALLAR EL BACALLÀ CATALÀ IL·LUSTRAT
70 71
72 73
TENIR ELCAP PLE DEPARDALS
Ser molt despistat o fantasiós.
74 75
ORIGEN
L’origen podria provenir del fet que quan volen en grup i en disparen algun i cau, la resta s’acosten a veure què ha passat i, així distrets, els poden caçar a tots (ho expliquen del ‘chorlito’, nom dorigen basc). Potser també pot anar relacionat amb l’aire que fan les ales en moure’s, que fan que el cap sigui pel de vent, o sigui buit.
Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]
TENIR EL CAP PLE DE PARDALS CATALÀ IL·LUSTRAT
76 77
78
TENIR LA MÀ FORA-DADA
Ser molt malgastador.
80 81
ORIGEN
La imatge és prou gràfica: una mà amb un forat no pot contenir ni retenir res. Tot se li escapa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]
TENIR LA MÀ FORADADA CATALÀ IL·LUSTRAT
82 83
84 85
TREURE FOC PELSQUEIXALS
Enfadar-se, estar en-fadat amb algú o algu-na cosa.
86 87
ORIGEN
El pare abat era qui, per temps, havia tingut cura de partir el tall i fer les racions, facultat que sembla que estava vincu-lada al càrrec, costum que va donar origen a la forma verbaltallar el bacallà, aplicada per indicar que algú és l’àrbitre o el que té major autoritat en un afer.
Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el [posar la data] a http://etimologies.dites.cat]
TREURE FOC PELS QUEIXALS CATALÀ IL·LUSTRAT
88 89