La Meva Terra és el mar

Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port. Mai no he tingut calendari,el meu rellotge sóc jo, que no tinc segonsi que allargo les hores.

Tu, vell timó que m´ajudes, la meva adreça sou tu i el vent; treu-me d´aquesta tempesta, treu-me que ja no puc més, seguint una estrella potser em vaig perdre el cel, i vaig perdre el seny....

Dóna´m força per cridar, Que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà, la meva terra és el mar. Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi,no sóc de ningú i sempre així serà.

Vaig néixer sense fronteres, no crec en les possessions, doncs penso que hi ha massacoses que ens separen i tots som del mateix món, no crec en nacions ni en obligacions,

Dóna´m força per cridar, Que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà, sóc part de l´Oceà. Dóna´m força per cridar, que jo sóc de mi,no sóc de ningú.

La meva terra és el mar fet d´aigua i sal. Sota l´aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions. El silenci que m´envolta és la solfa que em fa viure, viure i ser lliure, lliure!

Dóna´m força per cridar, Que si l´aigua és amor, jo de pedra no sóc, mulla´m un altre cop.

Dóna´m força, torna´m boig,que si l´aigua és amor jo de pedra no sóc, mulla´m un altre copdins el cor...

Lax'n'busto

LITERATURA- Subjectiva. Funció poètica. Es fixa en el significant (jocs de paraules). Com ho diu .

Llenguatge literari: Llenguatge científic

Connotació Denotació

Significat obert, suggeridor, ambigüitat

Precisió

Subjectivitat, creativitat Objectivitat

Intraduïbilitat Universalitat

Expressiva -sentiments, emocions Referencial

Persuasiu, agradable, incisiu Entenedor

Llenguatge treballat, artístic, bell Conceptes treballats, idees

LITERATURA POPULAR LITERATURA CULTA

Oral Escrita

Espontània Elaborada

Moltes variants Versions úniques

Col·loquial, dialectal Literari, culte, especialitzat

Anònima Autor conegut

Provisional, immediata Perenne, posteritat

ELS GÈNERES LITERARIS Gènere: és un model de discurs literari estructurat, caracteritzat per unes determinades convencions fixes i definides, però que han evolucionat segons el temps i el lloc.

1. POESIA ÈPICA EpopeiaCançó de gestaRomançFaula

LÍRICA Sonet, Oda, Elegia, etc.

2. NARRATIVA NOVEL·LACONTERONDALLAMemòries, dietari...

3. TEATRE TRAGÈDIACOMÈDIADRAMA

4. ASSAIG

POESIA:-En l'origen, lligada a la música i a la dansa.-Intenta explicar el més misteriós de l'ànima humana, l'inefable.-S'ha d'entendre com a gaudi estètic i com a font de coneixement.-Al narrador se l'anomena "veu poètica" o "jo poètic".-No admet resum, comentari o explicació. Ajuden a apropiar-se'l, a entendre'l.

ÈPICA:-"Narració en vers que explica per mitjà de llegendes i relats heroics els orígens d'un poble o la vida dels seus herois exemplars."-Sol ser narrativa, ja que té un argument.-Tendeix a l'objectivitat, ja que narra fets externs al narrador.-Els temes solen ser de caire llegendari o fabulós.*EPOPEIA: -Conjunt de poemes èpics que expliquen els mites fundacionals d'una comunitat. -Literatura clàssica grega i llatina (Odissea, Eneida)*CANÇÓ DE GESTA:-"Poema èpic medieval de transmissió oral que narra les gestes d'herois esdevinguts mites nacionals."-Eren interpretats de memòria pels joglars.-Castella, França, PPCC, Occitània.*ROMANÇ:-Cançó de caràcter narratiu pròpia de la tradició oral popular.-Successió indefinida d'estrofes de versos heptasíl·labs amb rima assonant a 2n. i 4t.-El comte Mal, Blancaflor, La presó de Nàpols, La Dama d'Aragó...*FAULA:-Poema moral que desenvolupa una història els personatges de la qual són animals que actuen i parlen com a persones.

LÍRICA:-Expressa el sentiment personal de l'autor (subjectiva).-Anhels, passions, frustracions, somnis...-Meditativa o descriptiva-PASTOREL·LA: diàleg entre un cavaller i una pastora.-ALBA: els enamorats, després d'haver passat la nit junts, es planyen per haver-se de separar a l'alba.-ODA: enaltiment de les virtuts d'un heroi. Expressa idees morals o sagrades en estil solemne, greu.-ELEGIA: poema líric extens que expressa plany o dolor per alguna pèrdua.-SONET: poema de catorze versos distribuïts en dos quartets i dos tercets. Decasíl·lab. ABBA ABBA CDC CDC . Reflexiu, filosòfic, meditatiu.-SÀTIRA: poema de caràcter crític o polèmic en què l'autor ridiculitza els vicis o costums de la seva època.

Drap de la pols, escombra, espolsadors,  plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,  sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra  i sabó en pols, blauet, netol, galleda.  Cossi, cubell, i picamatalassos,  esponja, pala de plegar escombraries,  gibrell i cendra, salfumant, capçanes.  Surt el guerrer vers el camp de batalla.   Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998)

Drap de la pols, escombra, espolsadors,  1 2 3 4 5 6 7 8 9 10plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,  1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra  i sabó en pols, blauet, netol, galleda.  Cossi, cubell, i picamatalassos,  esponja, pala de plegar escombraries,  gibrell i cendra, salfumant, capçanes.  Surt el guerrer vers el camp de batalla.   Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998)

EL PI DE FORMENTOR

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada, no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques l'ocell que encativam; el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor qui puja sent l'ala gegantina remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel; té pluges i rosades i vents i llum ardenta; i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge: domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra es dura, mes besa son ramatge el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit.

Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real.

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ... O vida, o noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada com l'au dels temporals.

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Ciutat de Mallorca, 1922)

EL PI DE FORMENTOR

Mon -cor -es-ti-ma un- ar-bre! –Més- vell- que -l'o-li-ve-ra, 1 2 3 4 5 6 --- 1 2 3 4 5 6 ---més -po-de-rós -que el –rou-re, més -verd -que el –ta-ron-ger, 1 2 3 4 5 6 --- 1 2 3 4 5 6 conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada, no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques l'ocell que encativam; el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor qui puja sent l'ala gegantina remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel; té pluges i rosades i vents i llum ardenta; i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel.

LES FIGURES RETÒRIQUESIntensificació de certes formes expressives: figures retòriques. Manipulacions lingüístiques.

1.Figures fonicogràfiques

1.1.-MÈTRICAMètrica sil·làbica: Monosíl·lab, bisíl·lab, trisíl·lab, tetra-, penta-, hexa-, hepta-, octo-, ennea-,

deca-, hende-, dodecasíl·lab (alexandrí: 6+6). Decasíl·lab: 4+6, clàssic.-Bacil: Ni bri bo: mi cro bi

-Mètrica accentual: ritme. Vocals àtones i tòniques

1.2.- RIMA: Assonant i consonant. Versos masculins i femenins. Creuada i encadenada

1.3. - Sinalefa: no ho sé Elisió: terraspra Hiat. terra aspra

1.4.-Al·literació: Repetició sons.

Et falta Tefal; setze jutges...; si l’amor meva emmetzinés; un no sé què que quequeja

1.5.-Paronomàsia: paraules semblants balla damunt la palla, cap cap no cap en cap cap,

1.6. Onomatopeiacrec, xiu-xiu, grinyol, etc.

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles Del temps antic, i a l'acost de la fosca, Sota un llorer i al peu de la font tosca, De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles I claus de tub, cercar la peça llosca A l'embragat, o al coixinet que embosca L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses, Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell! Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,

L'antic museu, les madones borroses, I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell: M'exalta el nou i m'enamora el vell.

J.V. FOIX (1894-1987) Sol i de dol

Like a Foixing stone

¡És tan flipant punxar algun disc de l'Elvis,vells rock'n'rolls, i anar de discotequesa lligar amb ball i clenxa babies quequesque amb posat fi -«tens foc»- remenen pelvis!

Em mola un gram o més bellugar els ossosa ritmes durs d'aicidicís de moda.Vaig de penjat bevent l'amfeta amb sodai volo alt -tinc bon afgà a terrossos.

El reggae em va i duc pentinat punk.Ben enxapat puc ser un ròcker preclar.Vestit d'hindú semblo el Ravi Shankar.

És un sidral! New wave o mod o funk... Passant de tot, no vaig de passerell: m'enrotlla el nou i m'al.lucina el vell.

Carles TORNER (1963), La ciutat blanca.

2. Figures sintàctiques:2.1.-Paral·lelisme: frases. Diners fan bé, diners fan mal2.2.-Repetició: Adéu siau, turons, per sempre adéu siau2.3.-Supressió: verbs o altres paraules2.4.-Hipèrbaton: alteració ordre de la frase: (conserva de ses fulles l'eterna primavera)2.5.-Encavallament: disparitat unitat mètrica i sintàctica.

Pujam a la muntanya, i des del cimals horitzons s'escampa la mirada,

2.6. AsíndetonUn camp de pols, terra agostada,Un mar de plom, un aire gris:

2.7. Polisíndeton.Bru i descofat, i descalç, d'aventura,en dia fosc, per les platges desertes,

2.7.-Anàfora: Diners fan bé, diners fan mal / diners fan l’home infernal

Figures semàntiques.3.1.-comparació:

un cigarret és com una bomba incendiària3.2.-metàfora:

- Un cigarret és una bomba incendiària

- Nodreix l'amor de pensaments i absència,i així traurà meravellosa flor.

3.3.- Metonímia:-la relació és de la part pel tot (sinècdoque)

El mallorquí no és ambiciós, Guanyar-se el pa-la relació és de causa-efecte

Viu del seu treball, -la relació és de continent per contingut, autor per obra, etc.

Prendre una copa, Un Rioja, Un saxo famós, Llegir un Villalonga,

3.4.-Hipèrbole: exageracióEls clavells s'incendien, per imitar-te, quan tu passes per davant.

També surt a festejar-que és la seva traça-amb un jove de "Teruel“ i amb un de Terrassa,amb el núvol i amb l'estel i amb el vent que passa.

3.5.-Antítesi: M'exalta el nou i m'enamora el vell Mans fredes. Cacaolat calent!

3.6.-Paradoxa: És quan dormo que hi veig clarCEAC: aprova sense anar a classe.

3.7.-Personificació o prosopopeia:Sospira la campana amb homes i arbres.

Amor, senyor de l'ampla monarquiaQue publica el clavell i el foc proclama

3.8.- Apòstrofe: invocació, interpel·lacióAbril, no et torbis!

3.9.-SinestèsiaNo pas l'atzar ni tampoc la imposturahan fet del meu país la dolça terraon visc i on pens morir.

3.10.-Epítet Blanca neu, verdes muntanyes

3.11.-quiasme Cal menjar per a viure i no viure per a menjar Hi canten els rossinyols, les tórtores hi gemeguen

DESOLACIÓ Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí. Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sens entranyes que de la soca resta; cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa, al cel he vist anar-se'n la millor part de mi. I l'amargor de viure xucla ma rel esclava, i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort. Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca: sens jo, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.

Joan Alcover i Maspons – (Palma, 1854-1926)

3.12.- Al·legoria

DENOMINACIÓ DEFINICIÓ EXEMPLE

1 Antítesi 10 Repetició d’un mateix so, vocàlic o consonàntic, en la frase Com un arbre rabent,arrelat dins el vent.

2 Comparació Assignació de qualitats humanes a éssers inanimats

Sa mare la pentinavaamb una pinteta d’or;cada cabell una perla,cada perla un anell d’or

3 Quiasme Contraposició de paraules, idees o situacions oposades Qui, de l’amor, els penyals i congestesde cert coneix, i les balmes?

4 Polisíndeton Ús d’expressions exageradesMés enllàde temors i recances, s’obren sempreblaus horitzons

5 Hipèrbole Canvi en l’ordre gramatical lògic de les paraules en la frase.

Mans de xiquet ben netes,mans de xiquet que es faran grans.Mans que en la nit busquenallò que no troben mai

6 Metàfora Repetició de conjuncions coordinades Llegeix Verdaguer

7 Metonímia Substitució del terme real per un altre d’imaginari que s’hi assembla. Hi canten els rossinyols,les tórtores hi gemeguen

8 Homofonia Semblança entre dos objectes, un de real i un d’imaginari. I me’n vaig i no em moc.Mar encrespada i immòbil

9 Personificació Igualtat fonètica entre mots de grafia i significat diferents. Conill, perquè tems el temps?

10 Al·literació Repetició d’un o més mots a l’inici d’un seguit de frases. Les veïnes li treien la pell a tires

11 Anàfora Omissió de conjuncions de coordinació La tarda s’adormia dolçament

12 Asíndeton Desacord entre la unitat mètrica i la unitat sintàctica Del que estimaves i el que noestimaves, del que feies i deies i senties

13 Paronomàsia Denominació d’una cosa amb el nom d’una altra per relació de proximitat lògica.

Com un arbre rabent,arrelat dins el vent

14 Encavalcament Disposició de manera encreuada dels elements sintàctics de dos versos contigus.

La flama, sonora, riu,talment un doll d’aigua fresca, tan altaque no l’apaguenamb els seus plors les estrelles

15 Epítet Associació d'elements que provenen de diferents dominis sensorials Negra nit; foc ardent

16 Hipèrbaton Oposició de mots que només es diferencien en algun fonema o del mateix mot emprat en un altre sentit

1.-Sagna i signa2.-En cap cap hi cap cap cap

17 Sinestèsia Adjectiu que emfatitza una qualitat implícita en el nom Oh que avingut estic amb la mevapetita, esclava, poc sortosa terra.

DENOMINACIÓ DEFINICIÓ EXEMPLE

1 Antítesi 10 Repetició d’un mateix so, vocàlic o consonàntic, en la frase 10 Com un arbre rabent,arrelat dins el vent.

2 Comparació 9 Assignació de qualitats humanes a éssers inanimats 6

Sa mare la pentinavaamb una pinteta d’or;cada cabell una perla,cada perla un anell d’or

3 Quiasme 1 Contraposició de paraules, idees o situacions oposades 16 Qui, de l’amor, els penyals i congestesde cert coneix, i les balmes?

4 Polisíndeton 5 Ús d’expressions exagerades 14 Més enllà de temors i recances, s’obren sempreblaus horitzons

5 Hipèrbole 16 Canvi en l’ordre gramatical lògic de les paraules en la frase. 11Mans de xiquet ben netes, mans de xiquet que es faran

grans.Mans que en la nit busquen allò que no troben mai

6 Metàfora 4 Repetició de conjuncions coordinades 7 Llegeix Verdaguer

7 Metonímia 6 Substitució del terme real per un altre d’imaginari que s’hi assembla. 3 Hi canten els rossinyols, les tórtores hi gemeguen

8 Homofonia 2 Semblança entre dos objectes, un de real i un d’imaginari. 1 I me’n vaig i no em moc.Mar encrespada i immòbil

9 Personificació 8 Igualtat fonètica entre mots de grafia i significat diferents. 8 Conill, perquè tems el temps?

10 Al·literació 11 Repetició d’un o més mots a l’inici d’un seguit de frases. 56

Les veïnes li treien la pell a tires

11 Anàfora 12 Omissió de conjuncions de coordinació 9 La tarda s’adormia dolçament

12 Asíndeton 14 Desacord entre la unitat mètrica i la unitat sintàctica 4 Del que estimaves i el que noestimaves, del que feies i deies i senties

13 Paronomàsia 7 Denominació d’una cosa amb el nom d’una altra per relació de proximitat lògica.

102

Com un arbre rabent, arrelat dins el vent

14 Encavalcament 3 Disposició de manera encreuada dels elements sintàctics de dos versos contigus. 17

La flama, sonora, riu, talment un doll d’aigua fresca, tan alta

que no l’apaguen amb els seus plors les estrelles

15 Epítet 17 Associació d'elements que provenen de diferents dominis sensorials 15 Negra nit; foc ardent

16 Hipèrbaton 13 Oposició de mots que només es diferencien en algun fonema o del mateix mot emprat en un altre sentit 13 1.-Sagna i signa

2.-En cap cap hi cap cap cap

17 Sinestèsia 15 Adjectiu que emfatitza una qualitat implícita en el nom 12 Oh que avingut estic amb la mevapetita, esclava, poc sortosa terra.

CAMBRA DE LA TARDORLa persiana, no del tot tancada,comUn esglai que es reté de caure a terra,no ens separa de l'aire. Mira, s'obrentrenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyorse'ns va morint la llum, que era colorde mel, i ara és color d'olor de poma.Que lent el món, que lent el món, que lentala pena de les hores que se'n vande pressa. Digues, te'n recordaràsd'aquesta cambra?

"Me l'estimo molt.Aquelles veus d'obrers - Què són?"

Paletes:Manca una casa a la mançana."Canten, i avui no els sento. Criden, riuen,i avui que callen em fa estrany."

Que lentesles fulles roges de les veus, que incertesquan vénen a colgar-nos. Adormides,les fulles dels meus besos van colgantels recers del teu cos, i mentre oblidesles fulles altes de l'estiu, els diesoberts i sense besos, ben al fonsel cos recorda: encaratens la pell mig del sol, mig de la lluna.

SERENADA D’HIVERNClou les parpelles en ton lliti que la son hi sia;mentre en l’angoixa de l’oblitcanto per tu, l’aimia;que fins la mort de mon delitacabi en melodia.Oh si ton llit meravellatque ton bell cos haviafos, a punt d’alba, turmentatcom jo, de gelosia,i, com un núvol encantat,no et deixés veure el dia!Car, filla fosca del matí,arreu on facis via,veuràs penar, veuràs llanguiri no hi daràs metgia;ets feta a plaure i a fugir,que ésser fidel mustia.Si el pobre cor sense recersque ta finestra espia,si el pobre cor occir poguésamb una melodia!Si l’amor meva emmetzinés,encara t’amaria.Qui t’ha cantat el villancet,no és un llaüt, aimia;no és el poruc violinetni la viola pia;és una mica de vent fredi de malenconia.

Carner, Josep. Poesia. Barcelona, QuadernsCrema.1992 (p.430)

ANÀLISI DEL POEMA SERENADA D'HIVERN- Tema: Desengany amorós (frustració, gelosia, dolor)- Estructura: 1) versos 1-12 2) versos 13-24 3) versos 25-30- Mètrica sil·làbica: 5 sextets, octosíl·labs i hexasíl·labs. -Rima: - consonant a b a b a b c b c b c b d b d b d b e b e b e b f b f b f b

- Alternança versos masculins i femenins-Vers 23: al·literació-Anàfora: Versos 15, 19-21-23, 26-27 - Hipèrbaton: 3, 8, 9, 21- Encavallament: 9, 10 (Ritme molt marcat)- Metàfora: cantar, melodia, matí, hivern, 13, 19-Metonímia: parpella - Antítesi: 13 (filla fosca del matí) -Prosopopeia o personificació: 5, 7, 13, 19, 21, 25, 26, 27, -Hipèrbole: 23-24 - Asíndeton: vers 15 - Comparació: 10, 11-Repetició: si el pobre cor... (21)- Paral·lelisme: (15), 26-27- Paradoxa: 5-6, 13

-Versos 7-12: La gelosia és com un núvol encantat que no et deixa veure el dia

Tranquil·litat Inquietud

ParpellesSonLlitMeravellat, bell cos

AngoixaOblitMort del delitGelosia

MÈTRICA ACCENTUAL

AATAAATATATAATAATATATAATAATATATAATAATATATAATAATATATAAATATTAATATAAATATATATATATATATATAAATAAATATATATAAATATATA

AATATATATATAT

ATTAATAAATA

TATATATATATATAAAT

ATATATAAATATATAAATAAATATAAATAAATAATAATATATATATAAATATATATATAAATATATAATAATAATAAAT

tardortancat fosca lluna nit fulles

caigudescallen poma clos-tancat

estiu obert llum sol dia Fulles altes Canten, riuen mel aire

-Tema: L’acabament d’una relació amorosa- Estructura: 1) versos 1-10 2) versos 11-18 3) versos 19-27- Mètrica: decasíl·lab amb accent a la 6ª síl·laba

- Excepte vers 17è i 26è - Versos 11è i 19è: trencats.

- Rima: no en té perquè és realista i vol simular un to de conversa o de confidència.

- Alternança irregular de versos masculins i femenins.- FIGURES RETÒRIQUESI. Fonètiques- Al·literació: color d'olor (7), que lent el món.. (8)-Anàfora: 17-18, 20-21-23- Hipèrbaton: 5, 12, 21- Encavallament: 1,3,6,8,9,10,19,21,22,23,24,26 - Metàfora: tardor, persiana, horitzons, llum, cambra, fulles, sol, lluna - Metonímia: llum: estiu, fulles altes: no caigudes Sinècdoque: aire: exterior hores: temps cos: ment, pensament- Antítesi: lent/de pressa criden/callen sol/lluna-Personificació: fulles adormides, el cor els oblida, morir la llum,

el cos recorda - Sinestèsia: color d’olor de poma-Asíndeton: 27

ANÀLISI DEL POEMA CAMBRA DE LA TARDOR

EL PI DE FORMENTOR

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada, no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per trona l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina, no canta per ses branques l'ocell que encativam; el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor que puja sent l'ala gegantina remoure son fullam. Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ... O vida, o noble sort! Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada com l'au dels temporals. .

Miquel Costa i Llobera

JO

Sóc mascle i gironí. Mitja estatura. Cabell castany, ullets de marrec trist. Romàntic una mica, cosa dura en el temps que vivim. Prou ho tinc vist. Mozart més que cap altre m’entabana, i, en versos catalans, Josep Carner. Crec en l’amor, la taula quan tinc gana, els plaers de la carn, que em moriré. I si a estones em vaga de fer versos i confegeixo quatre mots dispersos, no ho faig pensant en un darrer sentit, que no vull fer carrera de poeta. Ai las! Lletraferit de l’A a la Z en llengua fosca i en país petit!

Narcís Comadira (Girona, 1942)

Metonímies: El vesper vivia= la munió de gent feinejava, feia feina, vida normal /en el blau (cel)/ara un peu...Metàfora: vesper= gernació, gentada /tacava les fulles / taca de color /fil de sol de misèria/nas encastat/peus que havien caminat molt (viscut o patit molt)El·lipsi: I vaig enfilar el meu carrer (és a dir) el del carro de la matinada / i els xiscles...Polisíndeton:Prosopopeia:blau que tremolaComparació: nínxols / com si l'haguessin avisatHipèrbole: els peus em duien /se't gelaran els peusRitme?? dels que fugen tremolant en el blau que tremolaRepeticions o redundàncies: tremolant...tremola / persianes...persianes /taca...tacava / peu...peus...peuCol·loquialismes: allà dalt, polisíndeton, estil directe, repeticions

2.-Corregiu totes les errades que trobeu a les frases següents. (3 punts)Quant si va acostar el mendigo, no va soportar la idea de donar-li llimosna i el va el·ludir. Al

veure que si acostava, no el va voler adelantar, sino que es va despedir rapidament del taxista i,

sense ningún motiu, es va tranquilitzar i se’n anar riguent ingenuament sense tenir que passar-li per

al costat.

L’aconteixement més inmediat que va ocurrir simultaneament a la topada del tranvia va ser

l’arribada de l’ambulància a l’enterar-se de l’accident.

Un altre vegada es va arruinar perque varen aumentar instantaneament el reste de taxes

aèrees, l’interés dels crèdits e inclús la inflació, lo que va fer que s’arrepentís de la seva inversió.

N’àngel Guimerà, envers d’identificar-se amb la ineptitut d’en Sebastià, prefereix proyectar-

se en l’ilús Manelic, mentres s’olvida que és sobre tot na Marta el personatge més humiliat e

indefens.

Quan s’hi va acostar el captaire, no va suportar la idea de donar-li almoina i el va eludir. En

veure que s’hi acostava, no el va voler avançar, sinó que es va acomiadar ràpidament del taxista i,

sense cap motiu, es va tranquil·litzar i se’n va anar rient ingènuament sense haver de passar-li pel

costat.

L’esdeveniment més immediat que va ocórrer simultàniament a la topada del tramvia va ser

l’arribada de l’ambulància en assabentar-se de l’accident.

Una altra vegada es va arruïnar perquè varen augmentar instantàniament la resta de taxes

aèries, l’interès dels crèdits i fins i tot la inflació, la qual cosa va fer que es penedís de la seva inversió.

Àngel Guimerà, en lloc d’identificar-se amb la ineptitud d’en Sebastià, prefereix projectar-

se en l’il·lús Manelic, mentre s’oblida que és sobretot na Marta el personatge més humiliat i

indefens.

DE PARAR I DESPARAR TAULA Amor, saps?, tot avui, la meva porta

frisant per fer-te pas s'obria sola. S'han omplert de viandes plats i taula. Tot resplendia en els cristalls de l'aigua. El julivert s'ha refet. (El rellotge toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa,

avui no sembla la mateixa casa. Creix l'orenga i s'enfila per la porta. La fruita accepta el repte del rellotge. (Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!) A l'aigüera vessunya un somni d'aigua i plou desig a raig sobre la taula.

Amor... (Les set: no véns. Sota la taula

s'amaguen els neguits. Fora de casa, la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua acaronant rajoles! Pany i porta com floriran quan tu arribis! Sola- ment vull que calli aquest rellotge.

Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge que amb minuts i segons paro la taula. Toco les vuit i, del cap a la sola de la sabata, sento que la casa ja no sé si és meva. Per la porta fuig, enyorat, el cor desfet de l'aigua.

Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua gebrada a les agulles del rellotge. Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta. Per enc obrir neguits ja no tinc taula. Trenco el mirall i em rediu que sóc sola. Puja el desig i clivella la casa.

Per les escletxes, veus?, fujo de casa, raiera d'aquest foc que invoca l'aigua. (Vindràs quan morirà l'hora més sola?) La fruita perd l'aposta amb el rellotge i la tardor fa el ple damunt la taula. Res no troba sortida per cap porta.

La nit truca a la porta i ve ben sola: desparo taula i nego dins de l'aigua desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.

Maria Mercè Marçal