Catalunya 73 març 2006

Catalunya◗ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Març 2006 • número 73 • 0,50 euros www.cgtcatalunya.org

La tortura, encara

Fot

o: D

ídac

Sal

au

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Març de 20062

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

� Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

� Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

� Federació Catalana d�Indústries Químiques (FECIQ)

� Federació de Sanitat de Catalunya� Federació d�Ensenyament de Catalunya

(FEC) � Federació d�Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada - [email protected]. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected] / [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Jacint Verdaguer, 2308640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelonès NordAlfons XII, 10908912 [email protected]. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallè[email protected]. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

Tot i semblar un dels moltslemes de manifestació com-bativa i poca cosa més, el crit

de “La policia tortura i assassina”continua sent completament vigenta l’Estat espanyol.

Any rere any, les comissaries ipresons espanyoles, tant sota res-ponsabilitat dels cossos policialsestatals com dels autonòmics, con-tinuen aportant el seu gra d’arenaal mapa mundi de la infàmia. Lesorganitzacions més solvents pelque fa a la defensa dels drets hu-mans denuncien explícitament l’Es-tat espanyol com un indret on esdesenvolupen pràctiques de mal-tractaments i de tortures contra elsdetinguts que s’accentuen encaramés quan aquests detinguts per-tanyen a alguna de les múltiplesdissidències polítiques que encaraes mantenen als nostres països.

Sabem perfectament que moltspresos socials pateixen les matei-xes pràctiques i en no ser enfocatsper cap mitjà de comunicació elsseus casos passen a formar partdels que no existeixen, dels que nocomputen. Però els maltracta-ments i les tortures continuen exis-tint.

És per això que hem dedicat laportada, l’editorial, el reportatge il’entrevista d’aquest “Catalunya” aaquesta vergonya col·lectiva queens continua amenaçant a totes i atots des de l’ombra, expectant, finsque algun dia ens toqui. Com a lli-bertaris i llibertàries volem acabaramb el monopoli de la violènciaque exerceix l’Estat no per repartir-la en altres mans sinó perquè novolem violències, però sabem queaquest és un objectiu a llarg termi-ni. Ara bé, ara mateix, exigim ja l’a-cabament de la tortura a comissa-ries i presons per tal que el titularesdevingui només un lema.

Editorial

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Dídac Salau, Joan Rosich, Pau Juvillà, Josep Estivill, XaviRoijals, Carlus Jové, Josep Garganté, Patrícia Carles, Vicent Canet, Mireia Bordonada, JoseCabrejas, Jordi Martí i Òscar Porqueras. Col·laboren en aquest número: Gila Svirsky, DonesLlibertàries, Àlex Tarradellas, Indymedia Barcelona, Reinald Roca, Associació de Dones Periodistesde Catalunya, Carmen de Celis, Ariadna Nieto, Antonio Carretero, Núria F., Assemblea d’EntitatsEcologistes de Catalunya, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies:Dídac Salau (Portada). Mireia Bordonada, Gabriel Serra, Regino Hillera, Indymedia Barcelona iEsther Sancho. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subs-cripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labora-cions a: [email protected] i (cronologia) [email protected] compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d�aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l�obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l�obra de la manera especificada per l�autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d�aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l�obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l�obra. Alguna d�aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d�autor. Els drets derivats d�usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l�anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del �Catalunya� s’ha tancat el dilluns 20 de febrerdel 2006.

“España”, poema de Joan Brossa

“No hi ha lluita de classes: hi ha tensions socials

polaritzades entorn de desigualsrepartiments de la renda

nacional”

Entre les coses que quedaran d’a-quest joc de despropòsits que és elprojecte per a la reforma de l’Esta-tut de Catalunya, hi ha una sèrie decartells que utilitzen la ironia i lamala llet per atacar a cada una deles parts. No ens hem pogut estarde reproduir aquest cartell penjat aInternet just després de comença-da la campanaya de recollida designatures del PP contra l’Estatut.Tejero va ser un dels primers “fa-mosos” que s’hi va adherir.

Estatutconstitucional

La millor imatge del mes

La policia, encara,tortura i assassina

Policies d’arreu del món en el concurs perveure qui fa millor la fena i queda millor a la foto


REPORTATGEL’Estat espanyol continua apareixent cadaany a les llistes de llocs del món on estortura i aquí com si se sentís ploure

PREVENIR LA TORTURAText: Ariadna Nieto

(historiadora) i Esther Sancho(advocada); fotos: Dídac Salau

Els passats dies 3 i 4 de febrerla Coordinadora per la Pre-venció de la Tortura (CPT),

integrada per 37 associacions icol·lectius, va realitzar les primeresJornades per a la Prevenció de laTortura, que van tenir lloc a la seudel Col·legi d’Advocats de Barce-lona, com a punt de partida d’unainiciativa que s’estendrà posterior-ment per diversos punts de l’Estatespanyol, com és el cas de Bilbao el6 de febrer i Madrid el 8 de febrerdel 2006.

Les Jornades, així com la CPT,parteixen d’uns objectius comuns,com són la ratificació i posada enmarxa del Protocol Facultatiu (PF)de la Convenció contra la Tortura iAltres Tractes o Penes Cruels, In-humanes o Degradants, aprovat perl’Assemblea General de l’ONU el18 de desembre del 2002 i signatper l’Estat espanyol, com a pas fo-namental de cara a avançar en laprevenció de la tortura.

La CPT, davant el que conside-ren una situació crítica a l’Estat es-panyol, van decidir organitzaraquestes Jornades, convidant aldebat jutges, advocats/des, fiscals,metges, periodistes... al costat d’or-ganitzacions humanitàries, associa-cions de suport a persones preses,col·lectius contra la llei antiterroris-ta... i les pròpies víctimes de torturai els seus familiars. Cal destacar lapresència de l’exRelator Especialsobre la qüestió de la tortura a l’Es-tat espanyol i membre de l’ONU,Theo Van Boven. Ell va ser el res-ponsable, juntament amb altres ex-perts estatals i internacionals, del’elaboració de tot un seguit de re-comanacions al Govern espanyolfruit d’una visita efectuada del 5 al10 d’octubre del 2003 i que es vaplasmar en un informe l’any 2004sobre el grau de compliment del PF,examinant els aspectes de fet i dedret de les denúncies per tortura imaltractaments, en particular en re-lació a les persones detingudes sotal’aplicació de la Llei antiterrorista.

Van Boven va constatar que Es-panya, tot i ser un estat que va ac-ceptar cooperar en tots els procedi-ments i mecanismes de supervisióinternacionals i regionals existentsper a la protecció dels drets hu-mans, i a més formant part del

Pacte Internacional de Drets Civilsi Polítics, presentava una preocu-pant dicotomia entre les afirma-cions de l’Estat que deien que notenia lloc la pràctica de tortura tretd’alguns casos aïllats, i la informa-ció obtinguda de fonts no governa-mentals que revelaven la presènciade nombrosos casos de tortura perpart de les forces i cossos de segu-retat de l’Estat mai investigats.

Detenció, incomunicaciói empresonament

La primera taula rodona de les Jor-nades va tractar el tema de la inco-municació de les persones detingu-des o preses, permesa per lalegislació espanyola i que es veuamb absoluta preocupació des de laComissió i el Comitè de Drets Hu-mans de l’ONU, en considerar quela detenció incomunicada pot faci-litar que es cometin actes de tortura.

Aquest període d’incomunicació,segons van exposar l’advocatJaume Asens i l’experta internacio-nal Judith Sunderland, a l’Estat es-panyol pot arribar fins a 13 dies se-guits (5 a comissaria, més 5 a presóprorrogables en 3 dies més), durantels quals la persona detinguda opresa queda totalment desprotegidai mancada de les garanties bàsi-ques: no pots comunicar el lloc ni el

moment de la detenció als teus fa-miliars, que no s’assabenten, pertant, de la teva situació; no tensaccés a un advocat/da ni a un metgede confiança; no pots rebre cap vi-sita... entre d’altres restriccionscontemplades per l’article 527 de laLlei d’Enjudiciament Criminal. Enaquest sentit, els testimonis pre-sents a la sala, com Susana Atxe-randio (víctima de tortures per laGuàrdia Civil a Madrid), Jordi Vi-laseca i els seus pares (jove de Toràincomunicat 5 dies a la comissariade Mossos de Lleida i víctima demaltractaments) o Estanis Extabu-ru, familiar de presos/es bascos dis-persats per tota la geografia penin-sular, van fer palesa l’angoixaviscuda durant aquells inoblidables5, 10 o 13 dies tant per les personessotmeses a incomunicació com perla família, havent arribat com en elcas de Torà a denunciar la desapari-ció del seu fill sense que la policiaes dignés a informar de la situacióreal.

Davant d’aquesta situació, TheoVan Boven, en el seu informe del2004, recomanava textualment alGovern espanyol “suprimir elrègim d’incomunicació per crearcondicions que facilitin la perpetra-ció de la tortura i poder constituiren sí una forma de tracte cruel, in-humà o degradant”. A aquesta opi-

nió s’hi afegia un altre òrgan de su-pervisió, el Comitè de Drets Hu-mans de l’ONU, que manifestà ques’haurien d’adoptar disposicionsper acabar amb el règim d’incomu-nicació.

El paper dels tribunals

Malgrat tot, l’evolució legislativade les diferents disposicions que re-gulen la detenció, incomunicació iempresonament a l’Estat espanyolsembla ignorar l’opinió internacio-nal al respecte. Encara més, semblaque les lleis espanyoles estan enfo-cades en una direcció totalmentoposada.

Aquest fet queda palès en l’apro-vació de les Lleis Orgàniques núm.13/2003, del 24 d’octubre del 2003i núm. 15/2003 del 23 de novembredel 2003 (la primera d’elles a tansols dues setmanes d’haver rebut lavisita oficial del Relator Especialde l’ONU), a través de les quals esmodificà el Codi Penal i la Lleid’Enjudiciament Criminal (LE-Crim), no per suprimir ni limitar elrègim d’incomunicació, sinó per atot el contrari: consolidar-lo defini-tivament en el nostre ordenamentjurídic.

En la segona taula rodona on esva tractar el paper dels tribunals, elmagistrat de l’Audiència Provincial

de Barcelona, Santiago Vidal, vaexposar que l’única modificacióque s’havia efectuat arran de l’in-forme del Relator Theo Van Bovenhavia estat la de l’article 510 de laLECrim per incorporar el dret a unasegona opinió mèdica, això sí, perpart d’un metge forense dels jutjatsi no pas per un metge de confiançade la persona incomunicada.Aquest avenç minúscul contrastaamb la rotunditat amb la que eljutge assegura que “el marc proces-sal segueix essent massa restrictiu ique encara hi ha un alt nivell d’im-punitat en els cossos policials.”

Pel que fa al control judicial delscasos de tortura, Vidal coincidiaamb els advocats José Luis Galán iArantxa Zulueta, presents a la taula,en què existeix certa inèrcia judicialen no investigar les denúncies pertortura. En el mateix sentit, el Rela-tor Especial havia contrastat infor-macions procedents de diferentsfonts que evidenciaven que el con-trol dels tribunals era més aviat for-mal i administratiu, que no entravaen absolut fins al fons de la qüestióabans d’arxivar aquests casos.Vidal es mostrà contundent en lacerca de solucions: “cal canviar elsistema de selecció dels jutges per-què molts fan resolucions legals

3

La tortura és una de lespràctiques més aberrantsd’entre les possiblesper vèncer l’”enemic”

continua a la pàgina 4 >

Jornades per a la implantació del Protocol Facultatiu de l’ONU


REPORTATGE

però en cap cas justes. La majoriasón persones que han viscut aïlla-des de la societat durant llargs anysd’estudi i de sobte els posen a resol-dre conflictes dels ciutadans mentreque ells no n’han viscut cap”. Pro-posa també ampliar el marc proces-sal actual: identificar nominalmenttotes les persones que realitzen elsinterrogatoris, gravar totes les ses-sions d’interrogatori en àudio ivídeo, introduir el dret a l’assistèn-cia lletrada efectiva i de confiança,el dret al teu metge de confiança,entre d’altres.

Sobre l’assistència lletrada, JoséLuis Galán, de l’Asociación Librede Abogados (ALA), exposà la lò-gica desconfiança envers l’advo-cat/da d’ofici que sentien les perso-nes sotmeses a incomunicació ambuna alta probabilitat d’haver rebutmaltractaments i a qui s’ha negat eldret a ser assistides del seu advo-cat/da particular. Per això recoma-nava a tots els advocats/des d’oficique prenguessin una postura mésactiva i competent, deixant clara laseva independència i fomentant laconfiança mútua amb la personadetinguda.

Per la seva banda, Arantxa Zu-lueta criticà la manca de justificaciód’aquesta privació del dret al teuadvocat/da particular en els casosd’incomunicació, tenint en compteque la detenció és la culminaciód’una operació policial i no pas elseu punt de partida; de manera quel’excusa oficial de la transmissiód’informació perd tota credibilitat.

Per la seva banda, Gisela Perren,metgessa present a la taula, deixàmolt clara l’obligació ètica de totprofessional de la medicina que de-tecti l’existència de signes de mal-tractaments en persones detingudesde denunciar els fets d’immediat,deixant al marge el secret profes-sional.

Però per investigar com cal lesdenúncies per tortura, ja existeixenles eines legals suficients. Alesho-res per què no s’investiguen? A lainèrcia judicial denunciada pels po-nents cal afegir-hi “la tolerància delgovern, quan no col·laboracionis-me” -diu Vidal- amb els cossos deseguretat implicats i que té una tra-ducció pràctica en l’ús sistemàticde l’indult per als pocs casos defuncionaris que resulten condem-nats per tortura. També l’informeVan Boven ha servit per evidenciarque, tot i que existeixen mecanis-mes d’investigació en l’ordenamentjurídic espanyol, per diverses raonsaquesta capacitat d’investigacióestà infrautilitzada i resulta ambfreqüència ineficaç, cosa que pro-voca que la pràctica de la tortura ésrealitzi amb una total impunitat.Santiago Vidal advoca per derogarla llei que regula l’indult exclusiva-ment en mans del govern des de1870 i que és la llei més antiga ac-tualment vigent a l’Estat espanyol, ien el seu lloc proposa conformaruna comissió paritària que valoriels casos a indultar i que compti

amb representants del govern, de lavíctima, d’una associació huma-nitària i del propi jutge sentencia-dor.

Tots tres ponents van concloureque per posar fi a l’existència de latortura calia adoptar totes les modi-ficacions legals exposades, mésuna darrera de definitiva: suprimirl’Audiència Nacional. Com a juris-dicció especial que coneix de casosen què s’aplica la llei antiterrorista,van posar de relleu les distorsionsque sorgien del propi fet d’estar jut-jant a més de 400 quiulòmetres, perexemple, del lloc dels fets i sota unaexcepcionalitat constant; pel quecal retornar al concepte de jutge or-dinari, proper a la gent a qui jutja iseleccionat sota nous criteris.

Discriminació i tortura

En la tercera taula de la jornada esva tractar com afectaven les coor-denades de classe social, nacionali-tat, ètnia i gènere a l’hora de con-vertir-se en víctima de tortura.

El públic assistent i la resta deponents van destacar en més d’unaocasió l’especial lucidesa de dis-curs de Laudelino Iglesias, exprescomú en règim d’aïllament FIESqui, sense acudir a teories doctri-nals o jurídiques, va assenyalarcom a causa subjacent en les pràcti-ques de tortura que es donen encondicions d’aïllament de la perso-na (ja sigui per l’aplicació de la lleiantiterrorista, ja sigui per l’aplica-ció de la classificació i els càstigs a

les presons i centres de menors) lalluita per la supervivència de l’Estati del sistema capitalista enfront lespersones pobres o excloses queamenacen l’estabilitat del sistema.

Al seu torn, Rafael Lara, d’Anda-lusia, va exposar la problemàtica deles persones immigrades que inten-ten creuar les tanques de Ceuta iMelilla i com, massa sovint, sónvíctimes de maltractaments i fins itot són assassinades per cossos deseguretat de l’Estat espanyol i ma-rroquí. A més, milers de personesde diferents ètnies romanen cadaany privades de llibertat en centresd’internament d’immigrants, senseque cap d’elles hagin comès capdelicte. Ens alertà de l’increment enla penositat de les condicions devida d’aquestes persones des del2005 i de l’actual enfortiment de lestanques a Ceuta i Melilla, a les queanomenà “fronteres-arma”, ja queno estan pensades tan sols per alcontrol de fronteres, sinó com unaarma en elles mateixes, pensadesper fer mal. Per últim, destacà elperill que representa l’existènciad’un espai entre fronteres, quesobre el paper és territori espanyol,però a la pràctica és “territori deningú”, on no existeix el respectemínim als drets humans.

Carlos Hernández ens exposàl’estudi de Salhaketa (associació dedefensa dels drets de les personespreses per causes socials) sobre lesagressions sexuals comeses en elcentre penitenciari de Nanclares deOca el 2004. Un estudi que posa de

relleu que les dones som les gransafectades per la tortura sexual, tantquantitativament com qualitativa-ment. Per percentatges, el 60% devíctimes d’agressions sexuals encomissaries, presons i centres demenors són dones. I qualitativa-ment, quan les dones som víctimesde tortura sexual hi ha més acarnis-sament. Per últim, destacà la im-portància d’aconseguir suport nosolament judicial, sinó també so-cial, a les persones agredides se-xualment que s’atreveixen a denun-ciar.

Societat, mitjans decomunicació i tortura

Davant d’aquesta realitat, el Rela-tor Especial de l’ONU es va reafir-mar en la necessitat de crear unespai públic per plantejar i discutirles qüestions referents a la vulnera-ció dels drets humans a l’Estat es-panyol. Aquesta motivació és laque ha incentivat la creació de lesJornades per a la Prevenció de laTortura, que han aplegat en la ma-teixa taula de debat persones de lajudicatura, advocacia, medicina ipersones dels moviments socials endefensa de les víctimes de torturasistemàtica a l’Estat espanyol.

Totes elles han donat visibilitat auna situació que durant anys haestat silenciada.

Sobre aquesta necessitat de di-fondre l’existència de tortura com aprimer pas per eradicar-la, van par-lar Martxelo Otamendi (director

d’Egunkaria) i David Bassa (perio-dista de TV3 i autor d’un llibresobre tortures a Catalunya). Bassava ser molt clar en afirmar que elsgrans mitjans de comunicació esde-venen còmplices de la tortura en elmoment en què la silencien i queaquesta complicitat es deu a inte-ressos econòmics i polítics. Apuntàals grans mitjans com a causants del’opinió pública que minimitza eldrama de la tortura i resta credibili-tat a les persones que s’atreveixen adenunciar-la. I afegeix que és certque molts periodistes adopten unapostura no sols acrítica, sinó direc-tament còmplice de la barbàrie,quan redacten notícies de tortures ihi afegeixen que es pot tractar d’au-tolesions o de l’estès “manuald’instruccions” per a terroristes,donant arguments a l’espectadorper creure que la denúncia és falsa.Otamendi, en la seva doble condi-ció de periodista i víctima de tortu-ra, puntualitzà que l’acusació públi-ca de denúncia falsa no és casual ique persegueix dos objectius moltclars: desacreditar les víctimes sal-vaguardant l’honor dels cossos po-licials davant la societat i directa-ment la d’encobrir el delicte. Sobrela censura diu Bassa que aquesta nosol ser directa, a excepció del casdels independentistes catalans de-tinguts el 92, on va haver-hi censu-ra sobre les seves denúncies de tor-tura i fins i tot es va fer cessarperiodistes que les havien difóscom ara Salvador Alsius a TV3 oJordi Vendrell a Catalunya Ràdio.En la resta de casos explica que lacensura arriba de forma indirecta:“el director del mitjà ‘aparca’ lesnotícies ‘problemàtiques’, el cap deredacció en veure l’anterior, el pe-riodista en veure el seu cap i el be-cari/a l’estripa”.

Mecanismes desuperació de la torturai el protocolAl llarg de les diferents interven-cions s’ha reiterat la persistènciaavui dia de la tortura a l’Estat es-panyol i la necessitat que ratifiquid’una vegada per totes el ProtocolFacultatiu de l’ONU, seguint les re-comanacions del Relator EspecialTheo Van Boben.

En aquest sentit, aquestes Jorna-des han estat un espai de debat pú-blic que, davant la gravetat de la si-tuació, han permès plantejar idebatre les fórmules per preveniraquesta pràctica, assumint respon-sabilitats i organitzant-se per lluitarper la seva total eradicació. Hanestat una magnífica plataforma dedenúncia davant la ignorància, perpart de l’Estat Espanyol, de les re-comanacions compreses dins l’in-forme del Relator de l’ONU del2004. Fruit d’aquesta actitud bel·li-gerant, el 2 de novembre del 2004,el Tribunal Europeu de Drets Hu-mans va fer pública una sentènciaen què es condemna l’Estat espan-yol per vulneració de l’article 3 dela Convenció Europea dels DretsHumans.

> ve de la pàgina 3

Vuit-centes denúncies per maltractaments itortures durant el 2004 a l’Estat espanyolUn informe realitzat per la Coor-dinadora per la Prevenció de laTortura l’any 2004 apunta que800 persones van denunciar haverestat sotmeses a tortures i maltrac-taments durant aquest any.

El 31% de les persones denun-ciants de tortura pertanyien al mo-viment sindical, el 18% als movi-

ments socials, el 17% són perso-nes preses, un 6% persones immi-grades, un 5% en aplicació de lallei antiterrorista i un 2% eren me-nors.

Per cossos funcionarials, el42% de denunciats eren policiesnacionals, el 23% municipals, el17% funcionaris de presons, el

7% ertzaintza, el 5% guàrdies ci-vils i el 3% mossos (força elevattenint en compte que les dadessón estatals). A més, entre 2001 i2004 han estat sentenciats en pro-cessos judicials 227 membres deles forces de seguretat en delictesrelacionats amb la pràctica de latortura.

Catalunya. Març de 2006 5

REPORTATGE

Text:Ariadna Nieto i EstherSancho; fotos: Regino Hillera

Santiago Vidal i Marsal (S.V.) ésjutge de l’Audiència Provincial deBarcelona i professor de Dret aldepartament de Criminologia dela UB. Carlos Hernández (C.H.)és membre de Salhaketa Bizkaia icoordinador de la campanya con-tra els abusos sexuals a preses deNanclares de la Oca.-Quina ha estat la vostra motiva-ció a l’hora de participar a lesprimeres Jornades de Prevencióde la Tortura que es realitzen?-S.V. Qualsevol jutge hauria d’estarmotivat sempre en matèries tansensibles com la defensa dels dretshumans, no només a l’Estat espan-yol, sinó arreu del món. En aquestcas concret, m’ha semblat necessarifer palès que dins la judicaturatambé hi ha un sector que estemdisposats a lluitar amb totes leseines legals contra l’ús de la torturai els maltractaments al detingutcom a mètode d’investigació de de-lictes. (...) És molt necessari dur aterme debats públics com els de laJornada que posin en qüestióaquesta percepció tolerant amb elsqui encara defensen que “el fi justi-fica els mitjans”.-C.H. Salhaketa és una associacióabolicionista de la presó i de suporta les persones preses que com a partdel seu ideari rebutja totalmentqualsevol forma de tortura i lluitacontra qualsevol abús de poder dinsi fora de la presó. Des d’aquestabase, Salhaketa s’integrà des d’unprimer moment en la Coordinadoraper la Prevenció de la Tortura.-Cada un en els vostres àmbitsrespectius de la judicatura i delsmoviments socials, com treballeula problemàtica de la tortura?-S.V. Els jutges tenim la responsa-bilitat de fer dues aportacions cab-dals. D’una banda, suggerir en lesnostres sentències que cal efectuarcanvis en les normes processals pertal de fer realitat el Protocol de ga-ranties que recomana el Relator Es-pecial de NNUU. De l’altra, aplicarla llei amb tot el rigor quan com-provem que un funcionari públic hacomès un delicte de tortures o mal-tractaments.-C.H. A Salhaketa desenvolupem elque nosaltres mateixos definimcom a “solidaritat activa” amb lespersones preses. En aquest sentit,juntament a l’acompanyament per-sonal de les persones preses (...),donem molta importància a “l’auto-formació” jurídica de la personapresa perquè ella mateixa siguiautònoma en la gestió dels seus

processos i tràmits tant penals com,especialment, penitenciaris; i perdamunt de tot creiem en el valorque implica denunciar els abusosde poder i les violacions dels dretshumans en espais de custòdia, i peraixò mateix oferim assistència jurí-dica i suport social a tota denúnciaque ens arriba de la presó, comissa-ria, etc. De fet, “salhaketa” en eus-kera vol dir denúncia, la nostra as-sociació explica la seva missió desdel mateix nom.-Sembla que ens trobem en unmoment en què està emerginttota una realitat sobre la torturaque durant anys ha estat silencia-da. Creieu que cal sortir dels àm-bits minoritaris on habitualmentes tractava?-S.V. Sense cap mena de dubte. Enespecial en el camp de la lluita anti-terrorista. Si volem que la ciutada-nia atorgui credibilitat a les denún-cies que fan públiques les entitatsafins al món abertzale que treballenen l’àmbit de prevenció de la tortu-ra, és imprescindible que altres or-ganismes jurídics i socials assumei-xin la responsabilitat de donarsuport a la seva denúncia, prèviacomprovació objectiva de cada casconcret.-C.H. Sí, em sembla fonamental,com he dit abans, que el debat so-cial sobre la tortura es reobri en les

diferents societats de l’Estat espa-nyol, i que estructures com elscol·legis d’advocats s’obrin com aespais a aquests debats. Això sí,s’ha de matisar aquesta apreciacióamb una problemàtica que “regio-nalitza” aquesta qüestió... Vaigpoder acompanyar Theo van Bovendurant tota la seva estada a l’Estatespanyol i això va suposar unaautèntica radiografia: efectivament,a Barcelona, on les Jornades vanser un enorme èxit, cal destacar lacol·laboració del Col·legi d’Advo-cats, així com el divers i nombróspúblic assistent. A Bilbao va passarel mateix, tant en la roda de premsacom en les xerrades en un centrecívic municipal. Però a Madrid, onel Col·legi d’Advocats també vaoferir la sala d’actes, l’assistènciava ser reduïda i limitada als grups icol·lectius de la pròpia Coordinado-ra. -Al llarg de les Jornades es fa unareferència constant al ProtocolFacultatiu (PF) de l’ONU apro-vat el 2002. Tres anys després,quin balanç es pot fer de la sevaaplicació per part de l’Estat es-panyol?-S.V. Força decebedor, ja que detotes les propostes només se n’hafet realitat una. S’ha modificat l’art.510 Lecrim per tal que el detingutpugui gaudir d’una segona valora-

ció pericial forense en matèria desanitat. Tanmateix, ni es permet en-cara que aquest segon metge puguiser designat per la família del detin-gut; ni es contempla el caràcterobligatori de les gravacions audio-visuals de l’estada a comissaria deldetingut, ni la presència del secreta-ri judicial en l’interrogatori, ni laposada immediata a disposició ju-dicial de la persona que s’acull alseu dret constitucional a no declararen seu policial, la qual cosa signifi-ca que estem molt lluny de complirles recomanacions proposades pelRelator de l’ONU i pel ComissariEuropeu de Drets Humans.-Durant les Jornades, s’ha reite-rat en diversos casos que el marcjurídic processal espanyol ésmassa restrictiu de drets. Quinesmodificacions caldria fer?-S.V. En primer lloc, caldria modi-ficar l’actual art. 520 bis) en el sen-tit de suprimir la pròrroga de la de-tenció preventiva en matèria dedelictes de terrorisme. És cert quela investigació de tots els fets rela-cionats amb bandes organitzades ésmolt més complexa per a les forcesde seguretat, però res justifica unadiferenciació amb el règim de de-tenció comú. La policia ha d’inves-tigar tant com calgui i acumularproves abans de detenir ningú, i noa l’inrevés, com passa ara. L’inte-rrogatori del detingut no pot ser maiel principal mètode de descobri-ment d’un delicte. En segon lloc,caldria modificar substancialmentel règim d’incomunicació (art.527), de manera que el detingut es-tigués ja sota custòdia judicial i nopolicial. Finalment, caldria garantirel dret de defensa i permetre que eldetingut fos assistit per un lletrat dela seva confiança, amb independèn-

cia del tipus de delicte imputat.-I l’Audiència Nacional ha de se-guir jutjant els casos en què s’a-plica la Llei Antiterrorista en llocde fer-ho els jutjats ordinaris dellloc on es produeixen les deten-cions?-S.V. L’existència de l’AudiènciaNacional és -en ella mateixa- unaanomalia en el sistema judicial es-panyol. Va néixer l’any 1977 com asubstitutiu temporal del TOP Tribu-nal d’Ordre Públic) i amb una pre-visió legislativa de substitució peruna jurisdicció especialitzada en elpropi territori on es cometés el de-licte, amb la qual cosa es faria com-patible el dret al jutge natural dellloc on succeeixen els fets i la ne-cessària competència jurídica enl’àmbit dels delictes de terrorisme.La llei orgànica del Poder Judicial6/85 va frustrar aquesta expectativai ja portem gairebé 30 anys convi-vint amb un tribunal “d’excepció”.-Per què un percentatge tan altde denúncies per tortures s’acabaarxivant sense ni tan sols investi-gar-les?-S.V. A la dificultat d’obtenir pro-ves objectives sobre la realitat delsmaltractaments soferts durant el pe-ríode d’incomunicació en de-pendències policials (atesa lamanca absoluta de transparència icol·laboració dels comandamentsdels funcionaris públics implicats),s’hi afegeix un cert temor de laclasse judicial a ser titllada de “po-ruga” en relació als actes terroristesde la banda ETA. -Una eina fonamental en la difu-sió dels casos de tortura són elsmitjans de comunicació. Quinpaper hi juguen?-C.H. Si per grans mitjans entenemaquells de difusió estatal, la veritatés que la seva aportació al debatsobre la tortura ha estat la de col·la-borar en la seva ocultació. Potseralgun periodista a títol personalhagi fet crítiques o aportacions,però els mitjans entesos com un tothan aportat ocultació sobre les tor-tures succeïdes al propi Estat, laqual cosa ressalta quan es compro-va la doble moral d’aquests mit-jans, on és habitual trobar-hi gransproclames contra els EUA per lestortures a Guantánamo o AbuGraib, mentre s’ignora el que suc-ceeix a Nanclares, Quatre Camins oValdemoro... De fet, fins i tot situa-cions com la de Roquetas de Marhan estat silenciades pels mitjans,fins i tot després de conèixer-se lanotícia. Precisament per aquesta ac-titud cal potenciar altres formesd’informar més alternatives.

Entrevista a Santiago Vidal i Carlos Hernández

‘És fonamental que el debatsocial sobre la tortura es reobri’

TREBALL-ECONOMIALa Bolkenstein pretén portar els països de la UnióEuropea cap al neoliberalisme extrem, és per tantuna normativa contra les treballadores i treballadors

Confederació General delTreball (CGT)

El comerç de serveis es defi-neix de manera molt àm-plia per a incloure la inver-

sió estrangera directa en serveistals com salut, educació, aigua,pensions, transport. Significativa-ment, també inclou acabar amb“els monopolis públics” els qualsgestionen precisament aquests ser-veis com necessitats socials: lasalut, l’educació, la sanitat, etc.Obre al mateix temps la possibili-tat de la desregulació, la qual cosasuposa que si una norma es consi-dera massa onerosa per als inver-sionistes i proveïdors de serveis es-trangers (multinacionals, sobretot),s’eliminen les traves jurídiques.

En aquells països, estats, àreesgeopolítiques, on les persones ac-cedíem a aquests serveis com dretsciutadans, ara són mercaderies quecaldria comprar i milions de perso-nes amb baixos recursos no tin-drien accés a ells.

Les preocupacions per la desi-gualtat, el repartiment de la rique-sa, l’equitat social, la qualitat devida, les formes autònomes-localsde produir, el medi ambient, laterra, la igualtat, l’equitat... no

tenen preu i no compten en aquestalògica instituïda per l'OMC i on laUE pretén instal·lar prèviamentaquest model de “serveis” per ad’aquesta manera arribar a unvolum de negoci suficient que lipermeti competir en qualsevolpunt del planeta.

L’Acord General sobre el Co-merç de Serveis (AGCS) -GATSen anglès- és un dels acords demajor abast de l’OrganitzacióMundial del Comerç (OMC). Elseu propòsit és liberalitzar progres-sivament el “comerç de serveis”entre els membres de l'OMC.

El sector de serveis en l’actual

economia global, ofereix les mi-llors oportunitats en termes de co-merç: increment del volum d’ope-racions de negoci, increment defacturació, increment de la deman-da i increments de l’ocupació. So-lament en l’àrea de serveis es con-templa un nombre ampli desectors, que inclou l’aigua, la salut,l’educació, l’habitatge, i una multi-plicitat d’altres serveis abans ofertspels estats i ara oberts a la com-petència privada internacional.

Això es vincula als processosactuals de la privatització del sec-tor públic i la deterioració dels ser-veis socials en totes les regions del

món. L’efecte és la remodificació icanvi de concepte del que fins a araconeixíem com serveis bàsics.

La UE, en paral·lel, agilita laseva agenda quant a aquestes tresàrees. A la fi de novembre del2005, la Comissió del mercat Inte-rior, votava a favor de la DirectivaBolkestein, sense reformes subs-tancials, com el principi del paísd’origen i sense delimitar quinsserveis essencials no poden ser ob-jecte de mercaderia.

El 14 de febrer el Parlament Eu-ropeu havia de votar sobre aquestadirectiva, tot i que en algunes deles seves parts va ser retallada, i apartir d’aquests moments i atès queel Consell de la UE la sancioni, lamateixa serà d’obligat complimenten tots els països membres (UE-25).

Davant aquesta situació, la CGTva fer una crida a tots els treballa-dors i treballadores i a tota la socie-tat per a frenar i desmantellar lesestratègies per la competitivitat lesquals utilitzen tots els factors: hu-mans, empresarials, ambientals, te-rritorials, institucionals, com re-cursos per a atreure inversions, pera ser més competitius que l’empre-sa del costat, que la regió, que elpaís, etc.

Continua la lluitaper la readmissiódels i lesacomiadades a Seat

Es va discutir al Parlament Europeu el 14 de febrer i la CGT i altresorganitzacions van ser al carrer per denunciar-la

Només la lluita pot frenarla Directiva Bolkestein

Acomiadamentdel delegat deCGT a Correusde Tarragonai respostasolidàriaSecció Sindical de CGT Correus

Tarragona

El passat 24 de gener va ser aco-miadat el delegat de la Secció

Sindical de la Confederació Gene-ral del Treball a Correus de Tarra-gona, esgrimint com a argument lafinalització del contracte.

Aquest company va ser declaratindefinit per sentència del JutjatSocial número 1 de Tarragona ambdata 5 de novembre de 2003,sentència que va ser ratificada pos-teriorment pel Tribunal Superior deJustícia de Catalunya el 25 de fe-brer de 2005.

Aquest afiliat de la ConfederacióGeneral del Treball ara acomiadatva ser membre del Comitè d’Em-presa de Correus per la CGT entre1998 i 2002, actualment era delegatLOLS de la secció sindical de CGTdes de febrer de 2005, i durant totsaquests anys ha treballat activa-ment en defensa dels interessosdels treballadors i treballadores deCorreus, denunciant davant la Ins-pecció de Treball la falta d’elabora-ció de les avaluacions de riscosdels llocs de treball a Correus a lademarcació de Tarragona, així comaltres temes de salut laboral, acon-seguint requeriments favorables aaquestes denúncies i posant enevidència la despreocupació del’empresa davant un aspecte tanimportant com és la prevenció deriscos laborals i la salut de la planti-lla.

A la CGT considerem que aquestacomiadament és una agressió al’activitat sindical del nostre com-pany i de la CGT, i un intent de fercallar les veus discordants amb lapolítica empresarial de Correus aTarragona, per això s’emprengue-ren les accions legals pertinents perrevocar aquesta incoherència em-presarial d’acomiadar per suposatfi de contracte un treballador inde-finit, i ens mantindrem en la matei-xa línia d’actuació sindical de de-fensa dels drets dels treballadors ide denúncia de tots els incompli-ments normatius que porti a termel’empresa.

El 2 de febrer uns 30 militants dela CGT van participar en una con-centració davant el local central deCorreus a Tarragona, a la plaçaCorsini, per denunciar la persecu-ció sindical a què se sotmet el nos-tre company i exigir-ne la readmis-sió.

L’empresa CTP’S accepta la readmissiódels tres companys acomiadats a Llucmajor

CGT Balears

El passat27 de gener del 2006,estava prevista la celebració

del judici per l’acomiadamentdels tres companys de l’empresaCTP’s Mallorca, de la planta dereciclatge de residus de Llucma-jor. A les portes del judici, els re-presentants de l’empresa van ac-ceptar la readmissió dels trescompanys acomiadats sobre labase de les següents condicions:

1-Incorporació immediata apartir del dilluns 30 de gener.

2-Consideració especial per aun company dels tres, que hahagut de desplaçar-se al Senegalper un problema familiar greu ique s’incorporarà abans de l’1 demarç.

3-Pagament dels salaris de tra-

mitació des del dia de l’acomiada-ment (7 d’octubre del 2005) finsal dia abans de la reincorporació(29 de gener del 2006).

4-Garantia de condicions, dinsde la legalitat, d’horari (40 horessetmanals), salari i condicions detreball.

5-Compromís d’una trobada de

l’empresa amb CGT,a la seu delTAMIB (mediació i arbitratge) eldimecres 1 de Febrer per tractarles condicions de treball del per-sonal de la planta de residus deLlucmajor.

CGT de les Balears valoraaquesta decisió d’una manera ex-traordinàriament positiva.


Concentració aCorreos deBarcelona perla negociaciódel Conveni

El 24 de gener, un grup de dele-gats sindicals de CGT i USO a

Correos es van concentrar davantl’oficina principal de l’empresa aBarcelona, per denunciar els pro-blemes en la negociació del Conve-ni Col·lectiu i l’obscurantismeexistent.

Els dos sindicats rebutgen elmodel de negociació que exclouuna part de la representació sindi-cal i converteix en interlocutorsúnics CCOO, CSIF i UGT. Caltenir en compte que entre CGT iUSO sumen el 45 per cent de la re-presentació sindical a Correos deBarcelona.


TREBALL-ECONOMIA

A voltes amb latransició

Emili Cortavitarte

El 20 de novembre de 1975, vamorir el dictador i es va co-

mençar a desenvolupar un procésde canvi social i polític de magni-tuds i implicacions desconegudesen la història espanyola del segleXX. Cal recordar que durant elsprimers 23 anys del segle regí elsistema caciquista i corrupte de laRestauració borbònica; després, setanys de dictadura amb Primo deRivera i un de dictatova amb Be-renguer; de 1931 a 1936 la II Repú-blica; entre 1936 i 1939 la guerracivil; i, a continuació, 37 o 40 anysde dictadura, en funció de la re-sistència al cop d’estat militar.

Després de 48 anys de dictaduresmilitars, 23 de fals sistema de-mocràtic dominat per les tupinadesi altres extorsions electorals inomés cinc de sistema republicàdemocràtic es pot entendre la im-portant dimensió, especialment desdel punt de vist a democràtic, d’a-questa etapa.

El 76 va ser un any de canvi degovern (Suárez substituí Arias Na-varro), de vagues, d’excarcera-cions, de violència feixista (Monte-jurra), de segrestos i atemptatsd’ETA, de retorn d’exiliats, de ne-gociacions polítiques, de forta in-flació (més del 20%), de tanca-ments d’empreses.

Doncs bé, si avui és necessàriauna recuperació de la memòriahistòrica ha estat en bona mesurapels pactes entre els anomenatssectors més oberturistes del règimfranquista i els representants mésmoderats de les anomenades forcesd’oposició, sota l’excusa de no tor-nar a repetir un altre conflictebèl·lic.

Però no només de la guerra civili el franquisme, també s’ha tergi-versat el propi procés de transició.Aquest model internacional detransició política s’explica a lesnoves generacions des de l’arbitride Joan Carles I, l’harakiri volunta-ri de sectors del franquisme, el pa-triotisme de l’exèrcit i l’habilitatnegociadora d’aperturistes i refor-mistes.

Trenta anys després, el diari(“independiente de la mañana”) demés tirada de l’Estat, nascut preci-sament l’any 1976, en el llibre de-dicat a la memòria gràfica de tran-sició (1975-1982) no posa ni unasola foto de la CNT. No van existirels mítings de San Sebastián de losReyes o de Montjuïc (per a moltshistoriadors l’acte partidista mésmassiu de l’època), ni les celebra-cions al carrer per la seva legalitza-ció, ni la manifestació pel Paral·lelbarceloní contra els Pactes de laMoncloa.

Josep Garganté

-Com i per què es forma la secciósindical de CGT a SAS Marto-rell? -Es forma d’una manera precipita-da, però amb el convenciment delluitar pels nostres drets i el delsnostres companys i amb l’objectiude representar a la major partd’ells. D’una manera precipitadaperquè SAS incompleix l’acord detrasllat dels treballadors d’Abrera aMartorell, de manera que solamenttrasllada un afiliat de la CGT itanca qualsevol possibilitat que elnostre sindicat pugui accedir a laresta de treballadors.

Ens costa adonar-nos dels dretsque ens retallen dia a dia, i ja siguiper no buscar-nos problemes o per-què estem acostumats que siguinuns altres els que reclamin els nos-tres drets, no donem el pas fins queportem uns mesos a Martorell.

Veiem que és molt importantque ens unim i que l’empresa noaconsegueixi el que vol, que no ésaltra cosa que tenir a la gent atemo-rida i callada. El nostre objectiuestà clar, que l’empresa no ens tre-pitgi i que compleixi els acordssignats que tant ens va costar acon-seguir a Abrera, respectant a totsels treballadors, tinguin contracted’empresa o estiguin eventuals,perquè tots tenim els mateixosdrets i fem el mateix treball. -Quines dificultats heu tingut enel procés de muntar-la? Hem tingut dificultats de tot tipus,ja que SAS ha fet tot el possibleperquè la CGT no estigués repre-sentada a Martorell, ja que sap perl’experiència d’Abrera, que aquestsindicat no cedeix a les seves pres-sions i no es deixa comprar (exem-ple dels nostres companys queestan acomiadats). Hi ha hagutcompanys que no han volgut saber

rés quan els hem dit que havíemd’unir-nos per a defensar el nostre,contestant-nos que podria haverconflictes amb l’empresa i queaixò repercutiria en ells. Tambéhem hagut d’escoltar d’algunesque altres (companyes) coses com“que fa aquesta gent aquí”, com sino tinguéssim dret a expressar lanostra opinió.

Han intentant enfrontar-nos ambles altres seccions sindicals(CCOO i UGT) traient escrits ambles sigles de la CGT com si els ha-guéssim fet nosaltres, una cosaamb molta mala bava per part dequi ho hagi fet, encara que no haaconseguit el seu objectiu. -Quins han estat els primers pas-sos que heu donat com a secciósindical? -El primer que hem fet és explicara tots els companys que ens hanvolgut escoltar quins eren els nos-tres objectius i els passos a seguiren les nostres reivindicacions. Finsa una setmana abans de les elec-cions sindicals no vam poder fer

rés, però finalment vam aconseguirque diversos companys més s’hiinteressessin i formessin part de lallista electoral de la CGT. Sobretot,hem coincidit en una cosa, que en-cara quen tinguem poca o cap ex-periència sindical, sí que tenimmoltes ganes i un gran suport delscompanys de la CGT de SASAbrera, que malgrat qui els pesi,ens han anat guiant en aquest món. -Quins resultats hi ha hagut enles eleccions sindicals i què com-portaran? En les eleccions es triava un Co-mitè d’Empresa de 9 integrants,sent 7 del col·legi obrer i 2 delcol·legi tècnic. La CGT ens hempresentat solament al col·legiobrer. Els resultats han estat bas-tant bons, ja que hem aconseguit 2representants (21 vots), 2 UGT (17vots) i 3 CCOO (28 vots). Els 2 delcol·legi tècnic han estat per aCCOO. Aquests resultats li donenla majoria a CCOO, però compor-ten que es tirin per terra part delsplans que havien fet entre l’empre-

sa i les Federacions de CCOO iUGT, ja que des d’un principi hantingut el convenciment que la CGTno anava a estar present a Marto-rell.

A partir d’ara és tota una incòg-nita, perquè el gruix de la plantillaha repartit el vot i hi ha una partd’aquesta que dóna suport a laCGT. -Com està, a dia d'avui, el con-flicte a SAS? -El conflicte està pendent del quees decideixi en els jutjats, ja quel’acord de trasllat d'Abrera a Mar-torell l’ha incomplert l’empresa, ila CGT som els únics que ho hemdenunciat perquè es compleixi i estraslladi als companys que encaraestan a Abrera i que l’empresa novol traslladar.

Respecte a Martorell, es podriadir que estem immersos en un pro-cés en ebullició, ja que la direccióde l’empresa no compleix elsacords signats a Abrera, que sónpels que ens hem de regir en els di-versos camps del treball.

Continuen les mobilitzacions a Atos Origin contra l’arbitrarietat

Col·lectiu Catalunya

Els treballadors de l’empresaAtos Origin, ubicada a Barce-

lona, van tallar la C-31 d’entrada aBarcelona, a l’altura de les Glòries,el passat 28 de gener.

Els treballadors van tallar, a més,l’avinguda Diagonal i el carrerSardenya, on tenen els seus centresde treball. Aquests talls de trànsites van repetir el 2 de febrer, i el 6de febrer es va realitzar una con-centració de treballadors davant la

seu del Banc de Sabadell a la pl. deCatalunya, a Sabadell.

El conjunt de la representaciósindical present a l’empresa (CGTinclosa) continua així amb la cam-panya de protesta amb les convo-catòries de concentracions de tre-balladors davant les seus d’AtosOrigin a Madrid i Barcelona.

Els sindicats denuncien que elsincrements salarials a Atos Origines concedeixen de forma arbitràriai que són molt freqüents les conge-lacions salarials i els augments

molt per baix de l’IPC anual. Enconseqüència, els treballadors pa-teixen una constant pèrdua depoder adquisitiu (21,6% des degener del 2000), mentre que el seumànager general, Bernard Bouri-geaud, és el dirigent d’empresa deserveis informàtics millor pagat(més de 2.800.000 euros, segons larevista francesa “Capital” en laseva edició de desembre del 2005).Els sindicats exigeixen un canvi enla postura de l’empresa i que esti-guin disposats a negociar.

L’empresa Atos Origin és elprincipal soci tecnològic mundialper als Jocs Olímpics, en els qualshi té un important paper el centrede Barcelona, i els seus clients sóngrans companyies nacionals i in-ternacionals de tots els sectorsd’activitat: SCH, Ministeri de De-fensa, BBVA, “la Caixa”, Vodafo-ne... L’empresa en qüestió comptaamb una plantilla de més de45.000 empleats arreu del món,dels quals 5.000 estan a l’Estat es-panyol.

LA MIRADAINDISCRETA

Entrevista a Miguel Á. Menchón i José C. Iglesias, SS de SAS Martorell

‘Tenim moltes ganes i ungran suport dels companys’


TREBALL-ECONOMIA

Text: Col·lectiu Catalunya;foto: Gabriel Serra

El 21 de gener la Coordinadora del’Automoció de la CGT i la CGTd’Aragó van convocar una mani-festació a Saragossa amb els lemes“Prou de xantatges en el sector del’automoció”, “Contra l’explota-ció: unitat d’acció”. Hi assisteixenunes 3.000 persones, la majoria dela CGT.

La CGT va presentar el 19 degener un recurs d’alçada contral’ERO que va comportar 646 aco-miadaments a la Seat. El recurs esbasa en el qüestionament de lescauses al·legades per la companyiai que no es van esgotar totes lesvies per reduir l’excedent laboral.Els diferents capítols del recurs as-senyalaven la necessitat de concre-ció dels treballadors afectats, la in-suficiència i manca de motivaciódels acomiadaments i la falta decauses al·legades per l’empresa,entre altres. A més, rebutjava laproporcionalitat de la mesura iconsiderava que vulnera el principiconstitucional de no discriminació.En aquest sentit, assenyalava unaimportant sobrerepresentació en lallista d’acomiadats de les dones idels afiliats a CGT, amb major pro-porció entre els acomiadats que enel conjunt de la plantilla. CGT re-cordava que la jurisprudència exi-geix més que el mer reflex de lesxifres de l’excedent. Segons CGT,la resolució impugnada no entravaa valorar la situació real de l’em-presa i de la corporació mundial ala qual pertany, el Grup Volkswa-gen, com tampoc entrava a valorarla proporcionalitat i oportunitat dela mesura sol·licitada per l’empre-sa, ni a indagar en la possibilitatd’altres solucions menys traumàti-ques per a la plantilla, com permetel nostre Dret Laboral.

Per altra banda, més d’un cente-nar de treballadors i treballadoresde Seat van presentar finalment de-mandes contra els acomiadaments,del total de 646 treballadors deSeat afectats per l’ERO, demandescontra el seus acomiadaments pre-sentades en el Centre de Mediació,Arbitratge i Conciliació (CEMAC)de la Conselleria de Treball i In-dústria de la Generalitat. Els ser-veis jurídics de la CGT han gestio-nat un total de 23 inscripcions dedemanda per a un col·lectiu de 103treballadors; a banda, hi havia unesdesenes de demandes gestionadesper altres gabinets. Les demandeses van presentar de forma indivi-dual o per grups de fins a nou tre-balladors de Seat i les causes de

denúncia són diverses. Algunes esbasaven en els criteris de selecciódels acomiadaments o a estar en si-tuació de baixa laboral. ElCEMAC, que s’encarrega de lamediació prèvia a la tramitació dela denúncia a la magistratura, vaconvocar a grups de treballadorsper a diversos dies de comença-ments de febrer per a reunir-se ambrepresentants de la companyia.

Per altra banda, el dia 25 degener, la Secció Sindical de CGT aSeat va sotmetre a referèndum laconvocatòria d’una aturada pel dia26 a Martorell i la Zona Franca deBarcelona coincidint amb el lliura-ment dels impresos on figura laseva opció d’acomiadament. Lamajoria va optar per la indemnitza-ció de 20 dies i la possibilitat dereingrés en la companyia en menysde dos anys, i només 103 dels 646acomiadats van triar l’extinció de-finitiva del seu contracte.

Més de 200 treballadors de Seatde les factories de Zona Franca iMartorell van seguir l’aturadad’una hora i 40 minuts convocadaper CGT com mostra de solidaritatamb els acomiadats per l’EROaprovat abans de Nadal per UGT iCCOO i l’empresa automobilísti-ca. Uns 200 treballadors i acomia-dats en Zona Franca i uns 60 enMartorell es van concentrar davantles portes d’entrada a Seat, impe-dint en el segon cas l’entrada delscamions amb materials durant l’a-turada.

També, uns 50 acomiadats i aco-miadades es van concentrar el 3 defebrer a les portes de la fàbrica deSAS a Abrera (Barcelona) per pro-testar per l’ERO de Seat, impedintl’entrada i sortida de camions perparalitzar la cadena de produccióde SAS, proveïdora de Seat, al ma-

teix temps que es realitzava unaaltra concentració a l’Hospitalet deLlobregat davant el domicili parti-cular del president del comitèd’empresa de Seat, Matías Carnero(UGT), un dels firmants de la reta-llada de plantilla.

La coordinadora

Dins la dinàmica de lluita, cal des-tacar que la Coordinadora d’aco-miadats i acomiadades ha estat rea-litzant assemblees setmanals,xerrades informatives, reunions,comissions de treball,.. així comtambé ho ha vingut fent el Comitède solidaritat amb els acomiadats iacomiadades de Seat, format perxarxes, moviments i organitza-cions socials, polítiques i cíviques,i gent solidària.

En els diferents actes de conci-liació produïts en dies diversos dela primera quinzena de febrer (1, 8i 10) en el Centre de Mediacions,Arbitratges i Conciliacions(CMAC) de la Generalitat, els ad-vocats de Seat van rebutjar nego-ciar amb els acomiadats. Aquestesconciliacions, que afectaven 140acomiadats i acomiadades, eren elpas previ a la presentació de de-mandes davant els jutjats socials,demandes per a sol·licitar la impro-cedència de l’acomiadament o laseva nul·litat per raons de discrimi-nació per disminucions físiques,reduccions de jornada o significa-ció política o sindical. Des de CGTi la Coordinadora d'Acomiadats iacomiadades es van convocar con-centracions de suport a les portesdel CMAC. A més, CGT va denun-ciar públicament que els llocs detreballs dels acomiadats i acomia-dades s’oferien a diferents oficinesd’ocupació i ETT amb un 30%

menys de salari.

A la plaça de SantJaume

El 15 de febrer, va tenir lloc unaconcentració a Barcelona contraels acomiadaments a Seat. Uns 200acomiadats de Seat van encendreespelmes a la plaça de Sant Jaumede Barcelona per a rebutjar l’ERO.Els acomiadats es van concentrardavant l’Ajuntament de Barcelonai el Palau de la Generalitat i vanformar amb espelmes el número660, el total d’acomiadaments pre-vistos per l'ERO. Els assistents,convocats per CGT, portaven unapancarta que reclamava la read-missió dels acomiadats, la mateixaque va encapçalar manifestació ce-lebrada a Saragossa el 20 de gener,i cartells, alguns d’ells amb fotosde fills dels acomiadats.

Per acabar de donar color a la si-tuació un delegat de la UGT vapresentar una denúncia contra elpresident del Comitè d’Empresade Seat, Matías Carnero. La de-núncia la va interposar el delegatd'UGT a Seat fins al passat 30 degener José Jané, qui va acusar Car-nero de demanar-li noms per a ela-borar la llista d’acomiadats. PerCGT, amb aquesta denúncia es de-mostra el que es denunciava des defa temps, és a dir, que Carnero vaelaborar la llista de l’ERO, unacosa que tothom comentava peròde la qual no hi havia proves. Quiestigui interessat a tenir una còpiade la denúncia pot demanar-la a laSecció Sindical de CGT a Seat-Martorell, a [email protected]

Es pot seguir la lluita obrera deSeat a www.cgtcatalunya.org i alweb www.moviments.net/despi-dosseat

Un afiliat d’UGT denuncia que li van demanar noms per fer la llista

La lluita de Seat finsal 20 de febrer

Els mitjans decomunicació ila crisi de Seat

Timanfaya

Des de fa uns quants mesos,l’empresa automobilística

Seat forma part de les nostres notí-cies quotidianes.

Hi ha una notícia, però, que estàpassant de llarg per no dir que estàsent ocultada a l’opinió pública,ens referim a la denúncia realitzadaper un sindicalista de la UGT sobrel’elaboració de llistats de persones“molestes o conflictives en l’em-presa” mesos abans de la presenta-ció de l’ERO. El més aclaparant dela notícia, però, no és que aquestespersones fossin “molestes” per al’empresa sinó que encobertamentels sindicats (si més no en el cas deldenunciat) també han aprofitat l’o-casió per a realitzar una “neteja èt-nica de descontents” o com s’esta-blia en el règim anterior, en elstemps de la dictadura franquista, de“desafectos al règim”. L’esmentattreballador/sindicalista actiu de-nuncia que s’esdevenen ascensosde categoria, decidits pels dos sin-dicats majoritaris, al marge dels ca-nals ordinaris de promoció, com vaser amenaçat amb l’acomiadamentdel seu germà, de la seva compa-nya sentimental o el germà d’a-questa si no dimitia dels seus cà-rrecs de representació, ja que haviadeixat de ser una persona en la quales podia confiar i no estava dispo-sada a identificar persones “con-flictives”. Per si això no fos sufi-cient, denuncia com el representantd'UGT demandat es va vanagloriarque “tiraria al puto carrer” duespersones que acabaven de donar-sede baixa del sindicat, a pesar queencara no s’havia presentat l’ERO(1.346 extincions de contractes detreball) i consegüentment “es des-coneixia” a qui afectaria (principal-ment dones separades amb fills,matrimonis, discapacitats, majorsde 58 anys, presència despropor-cionada d’afiliats a CGT,…), apesar d’això, segurament per ca-sualitat, entre els afectats per l’ex-pedient es trobarien també 26 per-sones que acabaven de desafiliar-sedel sindicat del demandat.

A pesar de les amenaces, no esva fer ferma la dimissió i ja que vacontinuar en l’exercici de la sevaactivitat com a delegat de preven-ció, va ser novament coaccionat sino deixava d’intervenir en aquestamatèria laboral. Així mateix, donatel seu interès a assessorar els aco-miadats per l’ERO va ser de nouavisat que seria executada imme-diatament “la seva renúncia” alscàrrecs de representació. La conse-qüència de tota aquesta pressió ésque es troba pertorbat psíquica-ment i moralment per les pressions.Els mitjans no n’han dit res; curiós.

L’ALTRA REALITAT


TREBALL-ECONOMIA

El coneller deTreball, Rañé,s’apropa a lespostures deCGT

José Ángel Ciércoles

Per un cop i sense que serveixi deprecedent, el conseller de Treballcoincideix amb CGT, quan diu alsmitjans de comunicació que no espot subvencionar amb diners pú-blics aquelles empreses que, po-dent estar en crisi, tenen com a fi-nalitat operacions meramentespeculatives, sense cap tipus depla industrial real per la seva per-manència en el futur com a empre-sa productiva, dintre del teixit in-dustrial de Catalunya, ja que alfinal s’acabaran perdent els llocs defeina i els diners de les subvencionso crèdits.

Aquesta postura ha estat defen-sada per CGT en conflictes recentscom Fisipe o Iar, sobretot desprésdels desastres que van significar al-tres experiËncies com la de Mitasao Puigneró on milers de milions deles antigues pessetes, aportades pertots els contribuents mitjançantl’Institut Català de Finances, vananar a parar a tapar els forats de lamala gestió de les empreses finsque els grups inversors es van des-fer d’elles provocant el seu tanca-ment.

Resulta patètic observar els posi-cionaments dels secretaris generalsde CCOO i UGT de Catalunya enels mateixos mitjans, defensant(més ben dit, mendicant) un fonsde 80 milions d’euros per a empre-ses en crisi, gestió de la qual, evi-dentment, ells formarien part.

Crec que l’Administració té proueines per ajudar a les empreses encrisi, el que falta és la voluntat delsempresaris i grups financers per talde consolidar el futur d’aquellesempreses mitjançant les inversionspròpies i d’arriscar els seu dinersen allò que avui pot ser i ha de serbàsic: formació, I+D (investigaciómés desenvolupament), feina esta-ble, qualitat,...i sobretot beneficisraonables per a tots, no només per aells.

De totes maneres al Sr. Rañé lifalta una part important del discursque nosaltres defensem, la part co-activa, que planteja que cada euroque subvencioni o presti l’Admi-nistració serà controlat i que el pesde l’Estat caurà sobre aquell que nodesenvolupi l’objectiu per al quals’han destinat aquests diners, obli-gant a tornar tot allò aportat siguiamb responsabilitats personals o degrup, a nivell nacional o multina-cional.

Aquesta és la seva obligació coma dipositari dels béns públics, per ala qual cosa l’han escollit els ciuta-dans.

Secció sindical CGTDepartament Treball i Indústria

Arran de la tramitació a laComissió d’Indústria delParlament de Catalunya

del Projecte de Llei de SeguretatIndustrial, que comporta la supres-sió de la Subdirecció General deSeguretat Industrial i la creació del’Agència Catalana de SeguretatIndustrial, la privatització del ser-vei públic que prestem, amb greusrepercussions laborals, els treballa-dors del Departament de Treball iIndústria de la Generalitat, a travésde les Seccions Sindicals deCCOO, CGT i CATAC-IAC, vampresentar el 23 de gener al presi-dent de la Generalitat de Catalu-nya, al conseller de Treball i Indús-tria i als presidents dels diferentsgrups parlamentaris un manifestsignat per 57 treballadors i treba-lladores (el 75% de la plantilla dela Subdirecció General de Segure-tat Industrial) en el qual demanà-vem la reconsideració del Projectede Llei.

A través del document fèiem pa-lesa la nostra preocupació davantdel Projecte de Llei de SeguretatIndustrial (actualment en tràmit alParlament de Catalunya). És peraixò que en demanem la reconsi-deració, ja que:1.- El Projecte de Llei, malgratanomenar-se de Seguretat Indus-trial, tan sols es limita a liberalitzarel règim de gestió de les ITV i delsorganismes de control, i el méspreocupant és que obre la porta a lainseguretat jurídica de treballadors,treballadores i consumidors, en di-luir les responsabilitats públiquesen una multiplicitat d’agents que

intervenen en el seguiment i la ins-pecció de la seguretat industrial.2.- La creació de l’Agència Catala-na de Seguretat Industrial que esproposa és innecessària, supèrflua ino comportarà cap valor afegit alservei públic que prestem. Fins itot entenem que pot suposar unadegradació en les garanties ne-cessàries en el Servei Públic d’Ins-pecció.3- L’actual redactat del text legalesmentat obre la porta a noves pri-vatitzacions dels serveis públicsque prestem, especialment pel quefa a la intervenció i el control delsorganismes de control, ja que po-dran ser subcontractats.4.- L’Agència pot comportar lapèrdua de drets i garanties jurídi-ques que tenim actualment el per-sonal funcionari que duu a termeles tasques de control de la segure-tat industrial, ja que implicarà uncanvi d’estatut jurídic, d’un règimfuncionarial passarem a un altre delaboral, fora del conveni únic de

personal laboral de la Generalitat,la qual cosa comportarà no nomésla possibilitat d’acomiadament im-procedent, sinó la conculcació sis-temàtica dels principis d’objectivi-tat d’actuació de l’administraciópública i dels principis constitucio-nals d’igualtat, mèrit i capacitat, ide publicitat que han de regir laprovisió de llocs de treball, obrintla porta a pràctiques clientelars iirregularitats de tota mena, tal comsucceeix en una bona part d’ensinstrumentals de la Generalitat(empreses públiques, consorcis,agències, etc.).5.- L’Administració podria recupe-rar, al venciment de les actualsconcessions ITV, la gestió directade les estacions ITV, amb la subro-gació de la plantilla de treballadorsi treballadores que hi presten ser-veis, la qual cosa suposaria una re-baixa de costos per a la ciutadaniad’aquest tipus de serveis i aportariauns ingressos addicionals a la mal-mesa hisenda pública de la Gene-

ralitat de Catalunya.Els tres sindicats denunciem que

el Govern no ha tingut en compteles propostes i recomanacions delConsell de Treball, Econòmic i So-cial de Catalunya (CTESC).

Per tot això, demanem:

1. La supressió del Títol III de l’ac-tual Projecte de Llei de SeguretatIndustrial, que proposa la creacióde l’Agència Catalana de SeguretatIndustrial, tal com consideren elCTESC, la Direcció General dePressupostos i la Intervenció Ge-neral de la Generalitat.2. En el supòsit que es cregués im-prescindible la creació d’un ensinstrumental, que sigui un organis-me autònom de caràcter adminis-tratiu subjecte al dret públic, ambun sistema de control de la gestióeconòmica i financera basat en laFiscalització Prèvia de la Despesaper la Intervenció General de laGeneralitat i amb personal funcio-nari subjecte al text refós de funciópública i demés normativa d’apli-cació, i al personal laboral el con-veni únic de personal laboral de laGeneralitat de Catalunya.3. Que s’asseguri mitjançant unadisposició transitòria una clàusulaque garanteixi el diàleg i la nego-ciació social amb els sindicats mésrepresentatius de la mesa sectorialde personal d’administració i tèc-nic de la Generalitat de Catalunya,pel que fa a la reassignació d’efec-tius i a la nova estructura i relacióde llocs de treball de l’ens instru-mental.4. Que la inspecció dels organis-mes de control resti sempre reser-vada a funcionaris públics.

Privatització del controlde seguretat industrial

La multinacional Valeo estudia deslocalitzar a Polòniapart de la producció de motors de la planta de Santa Perpètua


La multinacional francesa decomponents de l’automòbil

Valeo ha engegat un estudi sobre elpossible trasllat d’una de les seveslínies de muntatge de la planta deSanta Perpètua (Barcelona) a Polò-nia. El Comitè, presidit per RamonElena (CGT), anuncia mobilitza-cions si a través d’aquesta desloca-lització parcial s’acomiada algundels 150 treballadors de l’empresa.La mesura, de moment, afectariaset empleats.

La direcció de la factoria deSanta Perpètua, on es fabriquenmotors de refrigeració, va informara finals de gener als sindicats(CGT, CCOO, UGT i SIV) que laseva intenció és deslocalitzar una

petita part d’un producte desfasatperquè va destinat a cotxes degamma baixa com els que es fabri-quen a països de l’Est d’Europa.

Des de la secció sindical deCGT s’argumenta que la planta ésdel tot viable i es reclama a la di-recció que no traslladi cap líniaproductiva fins que no assigni alcentre de Santa Perpètua la fabri-cació d’un nou producte. Els direc-tius, per la seva banda, van decla-rar que un dels motius del trasllatés que a Polònia «serà més rendi-ble», a la qual cosa el comitè varespondre que no està disposat apermetre que desaparegui caplínia, ja que suposa perdre llocs detreball i la descapitalització del’empresa.

Des del Comitè s’espera ara que

la direcció els presenti més dadesen una pròxima reunió. Des deCGT es recela dels moviments del’empresa, tenint en compte lahistòria recent de la multinacionala l’Estat. Es tem que aquest estudipugui ser una continuació de ladeslocalització de la producció queValeo ja està duent a terme a païsosde l’Est d’Europa i del nord de l’À-frica.

Valeo, els darrers dos anys, ja hatancat, a Catalunya, plantes a SantEsteve Sesrovires i Abrera, i duesfactories més a Madrid, una es-tratègia que el grup ha aplicat endotze plantes franceses, alemanyesi espanyoles.

La multinacional francesa Valeoha arribat a convertir-se en un delsprincipals fabricants per al sector

de l’automoció al món, ambpresència en fins a 28 països i mésde 72.000 treballadors. Amb tot, faquatre anys va iniciar el tancamentd’una dotzena de factories aFrança, Alemanya i l’Estat espan-yol, per deslocalitzar producció apaïsos amb mà d’obra més barata iretallar un total de 5.000 llocs detreball, el 6,5% de tota la sevaplantilla.

La decisió va afectar Catalunyaamb els tancaments de les plantesde peces d’il·luminació de Sant Es-teve Sesrovires, tasca deslocalitza-da a Jaén, i de cablejat d’Abrera, imanté actualment fàbriques aOlesa de Montserrat (on fa siste-mes de seguretat), Martorelles (declimatització) i dues a Santa Perpè-tua.

LABORAL

10 Catalunya. Març de 2006

TREBALL-ECONOMIA

SFF-CGT

El 26 de gener va tenir llocuna reunió entre sindicats iempresa per tractar sobre

un nou Expedient d’Acomiada-ment Col·lectiu que suposarà ladestrucció de 2.700 ocupacions al’empresa pública ferroviàriaADIF, que té el menor nivell deplantilla per quilòmetre de via il’índex de productivitat més alt pertreballador de tota Europa.

L’acomiadament proposat quees planteja per a 4 anys (2006-09)preveu una reducció per Unitats deNegoci, on els més afectats serienels treballadors de Circulació,d’Infraestructura i d’Estacions Co-mercials.

Aquestes pretensions de reduc-ció de personal xoquen frontal-ment amb la manca de plantillaque té com a conseqüència d’unadeficient organització en el treball.

Per desgràcia cada vegada és mésfreqüent veure estacions sense per-sonal per gestionar els serveis ques’hi haurien de prestar, amb el de-teriorament que això comporta.

CGT entén que l’objectiu del’Expedient de Regulació d’Ocu-pació proposat per a ADIF, una deles dues empreses en què es va di-vidir Renfe, no és un altre que se-guir amb la privatització de l’em-presa pública ferroviària i canviar

ocupació fixa amb drets per ocupa-ció precària, en contradicció ambels objectius establerts pel Ministe-ri de Treball del Govern Socialistaque parlen de millora de la qualitatde l’ocupació i reducció de la tem-poralitat.

Cal recordar que l’ara ministrede Treball, Jesús Caldera, es vamanifestar contrari a l’anterior Ex-pedient de Regulació d’Ocupaciósignat al juliol del 2003 quan era

portaveu del grup socialista, argu-mentant que “es deterioraran mésels serveis ferroviaris” i afegintque “és necessari enfortir l’ocupa-ció per millorar els serveis públics,sobretot si són essencials” i que“l’ERO de Renfe no cal”. (vegeuhemeroteca de data 3 de juliol del2003).

CGT defensa la reducció de l’e-dat de jubilació, no el sistema deprejubilacions enfocat al buidatgede plantilla de les empreses públi-ques que, al nostre entendre, tindràefectes negatius en la gestió, la se-guretat, els serveis que presta alsusuaris i la qualitat de l’ocupació.

Per això, la Confederació Gene-ral del Treball planteja un procésde rejoveniment de plantilla mit-jançant la contractació de nous tre-balladors i treballadores que enfor-teixin l’empresa ADIF i permetinescometre les actuals i futures cà-rregues de treball amb seguretat iqualitat en el servei ferroviari.

Els acomiadaments afectarien el 18% de la pantilla

Adif planteja acomiadar2.700 persones amb un ERO

Continua lavaga a Iberiacontra el PlaDirector

Secció Sindical CGT-Iberia

La vaga convocada tots els di-jous des de finals de desembre

a nivell de tot l’Estat espanyol pelssindicats CGT, CNT, CTA,SEPHA, IC i CISA, amb aturadesentre les 12 i les 18 h, es va veureincrementada amb una vaga de 24hores el 5 de febrer.

Els motius de la vaga són la reti-rada del Pla Director que preténimposar l’empresa a tots els treba-lladors, en el qual es redueixendràsticament drets socials.

Enmig d’aquest context de lluita,Iberia va signar amb UGT, CCOO iASETMA el nou conveni col·lectiudel personal de terra, el XVI con-veni col·lectiu del personal de terrade l’aerolínia, amb vigència des del’1 de gener del 2005 i fins al 31 dedesembre del 2006, un conveni quecongela la base salarial fins al2007, concedeix més pes a les retri-bucions variables lligades als bene-ficis del grup i recull un pagamentúnic de 18 milions als treballadorsde terra que estaven en actiu durantel passat exercici.

Els sis sindicats convocants de lavaga, que representem el 25% de laplantilla de terra, no participem del’acord i mantenim les convocatò-ries de vaga previstes en contra delPla Director 2006/08 de la com-panyia. El Pla Director elaborat perla direcció d’Iberia contempla unaretallada del 9% de la plantilla alllarg dels pròxims tres anys mit-jançant la supressió d’un total de2.164 llocs de treball.

La companyia introduirà, aixímateix, una altra bateria de mesu-res per tal de reduir substancial-ment el seu compte de costos labo-rals: congelació salarial de tota laplantilla; substitució de retribu-cions fixes per altres variables lli-gades als resultats de la compan-yia; introducció de nous sistemesd’import de l’antiguitat i de promo-ció d’empleats; així com l’aplica-ció de condicions contractuals infe-riors al nou personal.

Alguns resultatseleccions sindicalsAucat SAUEl 16 de febrer, a la concessionàriad’autopistes del grup Abertis. LaCGT treu una delegada. UGT, 4;CCOO, 4; i CGT, 1.Rexam BeverageEleccions parcials a l’empresa defabricació de llaunes per a refres-cos de la Selva del Camp (BaixCamp). Dels set delegats que s’es-collien, CGT, que es presentava perprimera vegada, en va obtenir 1.SAS MartorellCCOO, 3; CGT, 2; i UGT, 2.

Rebuig a la privatització del Manteniment Integral de Trens de RenfeSFF-CGT

El Sindicat Federal Ferroviaride la CGT rebutja les futures

societats mercantils que l’operadorpúblic Renfe-Operadora està nego-ciant amb els constructors de mate-rial, amb l’objectiu de fabricar imantenir els nous vehicles ferro-viaris previstos en el Pla Estratègic05-09, atès que això comportarà laprivatització dels tallers de la Uni-tat de Negoci d’Integria, abansanomenada Manteniment Integralde Trens (MIT).

Això és el que va succeir amb laSocietat Anònima Nertus (mante-niment d’unitats de rodalia delnucli de Barcelona i situada a Cor-nellà), on Renfe ostenta el 49% delcapital i Siemens el 51%, o la par-ticipació de Renfe en la factoriad’Albatros a Alcázar de San Juan,Ciudad Real (muntatge d’equipsferroviaris), situada a les instal·la-cions dels antics tallers de Renfeen aquesta localitat, on Renfe hiparticipa amb tan sols un 20%. Amés, Renfe-Operadora està “rega-lant” les seves actuals infraestruc-tures a aquestes multinacionals,atès que les instal·lacions que uti-litzen aquestes noves societats sónpatrimoni de l’empresa pública fe-rroviària, que carrega amb el gruixde la inversió.

Aquestes societats conjuntes fo-menten la precarietat en l’ocupa-ció, atès que la majoria dels nous

contractes de Nertus i Albatros sóntemporals o vinculats a la finalitza-ció de l’obra o servei, qüestió en laqual participa una empresa públicacom és Renfe-Operadora, contra-dient les manifestacions dels res-ponsables del nou govern socialis-ta de reducció de la precarietat enl’ocupació i de la subcontractació.

Des de SFF-CGT apostem per-què tot el treball que es realitzi pertreballadors de Renfe o en de-pendències de Renfe sigui sota elcontrol de l’empresa pública, ambtreballadors emparats pel convenicol·lectiu de Renfe i amb ocupacióestable.

En l’actualitat, Renfe treballacom a subcontrata d’Alstom en elmanteniment dels trens Euromed aBarcelona i Alaris a Madrid, i ambCAF en el manteniment de trensregionals TRD i 598 en els tallersde Sevilla, Salamanca, Vigo, Sara-gossa i València, dins de les infra-estructures aportades íntegramentper Renfe. La Unitat de Negocid’Integria, abans Manteniment In-tegral de Trens, recull en el seu plaestratègic 05-09 importants inver-sions en distintes accions: Cons-trucció de nous centres de treball(322 milions d’euros) i modernit-zació dels actuals (42.016 milionsd’euros), però amb l’objectiu deprivatitzar els tallers donant entra-da als constructors a aquestes ins-tal·lacions, noves o en ús, donada

la falta de plantilla que té enaquests moments i que hem deconsiderar de crítica en provínciescom Madrid i Barcelona, on multi-tud de càrregues de treball dels ta-llers s’externalitzen (greixatges devehicles, maniobres, entapissat,moviments de material, reparacióde diferents òrgans dels vehicles,substitució de llunes trencades,etc.) per falta de personal.

Això és a causa dels successiusExpedients de Regulació d’Ocupa-ció pactats entre Renfe i CCOO,UGT, SEMAF i el Sindicat Ferro-viari, que han suposat la pèrdua demilers de llocs de treball en total’empresa pública i especialmenten els tallers, tot plegat sumat a lapolítica empresarial de traslladarde forma il·legal, sense convocatò-ria pública, treballadors d’Integriaa altres unitats de negoci, fomen-tant la pèrdua de capacitat produc-tiva dels tallers per facilitar la pri-vatització dels nous manteniments,que a pesar de ser Renfe-Operado-ra l’empresa contractista cedeix alsconstructors de material ferroviari,pagant la construcció de nous ta-llers com el complex de manteni-ment que s’està realitzant a Cerro-Negro i Santa Catalina i que dónacobertura al manteniment delsnous trens AVE dels corredors deBarcelona, Toledo i València en elfutur i on els manteniments delstrens Talgo (S/102), Alstom

(S/104) i CAF (S/120) són realit-zats conjuntament per treballadorsd’aquestes empreses i Integria-Renfe, sempre sota la direcció tec-nològica del fabricant, cosa que su-posa una cessió il·legal detreballadors, en ser Renfe un pres-tador pur i dur de força de treball,sense cap poder organitzatiu.

Des de CGT, es rebitja el Pla Es-tratègic de Renfe-Operadora per ala UN d’Integria per considerarque està fonamentat en la cessiódel manteniment als constructorsde material, quan els treballadorsdels tallers de l’antiga Renfe handemostrat durant tots els anys d’e-xistència de l’empresa pública laseva professionalitat a l’hora defer-se càrrec del manteniment delsnous vehicles ferroviaris queRenfe ha anat adquirint al llargdels anys, des de material d’empre-ses multinacionals com Mitsubis-hi, General Motors, Fiatferrovia-ria, Macosa, Alstom, Adtranz, etc.,obeint a interessos polítics la ces-sió dels nous manteniments per pe-ríodes de 14 anys, quedant Renfepresonera de les constructores iobligant Integria-Renfe a cedir elseu domini històric en el sector delmanteniment ferroviari. Es tractad’un pas més en el procés de des-mantellament que estan portant aterme els gestors de Renfe-Opera-dora, un procés al qual CGT se se-guirà oposant.


TREBALL-ECONOMIA

Més aturades aACC Spain endefensa dela sevacontinuïtat

Col·lectiu Catalunya i AntonioAranda

El 13 de febrer, coincidint ambel judici que tenia lloc als jut-

jats de Sabadell per inaplicació del’increment salarial de l’any 2005,va tenir lloc una vaga amb aturadesde 4,45 hores en tots els torns. Elstreballadors de l’empresa van feruna manifestació fins als jutjats.

A banda d’aquesta convocatòriad’aturades del dia 13, també vanser convocades aturades de la ma-teixa durada per als dies 21, 23 i 28de febrer, i 2, 7, 9, 14, 16, 21, 23,28 i 30 de març.

A més de la problemàtica de lainaplicació de l’increment salarialde l’any 2005, des del passat mesde novembre, els treballadorsd’ACC conviuen amb la contínuapressió per part de la direcció del’empresa d’unes mesures de flexi-bilitat i de retalls de drets.

ACC Multinacional italiana,amb la complicitat de l’anteriorpropietari d’Unitat Hermètica, lamultinacional sueca Electrolux, esproposen acabar amb l’empresa sil’Administració i els treballadorsno ho impedeixen. L’empresa téunes 1.000 persones als centres deSant Quirze del Vallès i Cervera.Fabrica compressors hermètics iexporta per tot el món més del 80%de la producció.

Són una empresa autosuficient atots els nivells, fabriquen productesde primera qualitat i disposend’una important cartera de clientsarreu del món. Però la nefasta polí-tica industrial d’Electrolux, l’ante-rior propietari, que només pensavaa emportar-se els beneficis senseinvertir-los en l’empresa, així comACC, han arrossegat a la difícil si-tuació per la qual estan passant elstreballadors. Ara per ara, si no esprenen mesures urgents que, entred’altres, sanegin econòmicamentl’empresa, la seva continuïtat correun seriós perill.

Els treballadors i les treballado-res de l’empresa estan disposats alluitar per la continuïtat d’aquesta, ihi dediquen tota la seva energia,per això es mobilitzen (a SantQuirze del Vallès, a Sabadell, aBarcelona) amb l’objectiu d’expli-car la situació a l’opinió pública isobretot per exigir a l’Administra-ció que s’ha de salvar la UnitatHermètica, encara que per a aixòsigui aquesta la que es faci càrrecde l’empresa, ja que no podemcontinuar perdent el teixit indus-trial del nostre país.

Els treballadors d’ACC (UH)exigeixen responsabilitat a la mul-tinacional, que es plasmi en un PlaIndustrial a mitjà o llarg termini.

El projecte de LleiFerroviària de Catalunya

Esteban Guijarro i Juan RamónFerrandis, coordinadors de

defensa del ferrocarril del SFF-CGT

El 31 d’octubre de 2005 espublica en el Butlletí Ofi-cial del Parlament de Cata-

lunya el Projecte de Llei Ferrovià-ria de Catalunya, aprovat com a talpel consell de Govern de la Gene-ralitat el 11 d’octubre.

Anteriorment, l’avantprojectehavia estat presentat pel consellerde Política Territorial i Obres Pú-bliques. El 9 de setembre es va pre-sentar al Consell de Treball,Econòmic i Social de Catalunya(CTESC), que emet el Dictamen12/2005 el 29 de setembre. Tambées crea l’ens “Infraestructures Fe-rroviàries de Catalunya” (Ifercat).

La Llei Ferroviària de Catalunyave a remolc de la Llei del SectorFerroviari estatal, que va entrar envigor el 1 de gener de 2005.Aquesta llei presentada pel governdel PP, va ser assumida de manerapràcticament integra pel governdel PSOE, contradient-se d’aques-ta manera amb les esmenes que vapresentar en el Parlament, i l’opo-sició que havia mantingut fins aaquest moment respecte a una Lleicontrària als interessos de la socie-tat. La Llei del Sector Ferroviariestatal segrega a l'antiga Renfe endues empreses Adif i Renfe Opera-dora, susceptibles de ser privatitza-des i convertint la seguretat en unfactor econòmic mes, emulant aixíel fracassat model implantat aGran Bretanya, de tràgiques conse-qüències, i que a costat a les arquesbritàniques un cost elevadíssim, amés d’haver de renacionalizar eltransport ferroviari per a garantir laseguretat.

Des de fa anys, la política de

transports ve contaminada pels in-teressos de les empreses privadesque pretenen fer-se amb el trans-port públic, en particular amb el fe-rrocarril, apropiant-se per unmòdic preu d'un bé públic i de lessubvencions que, destinades a ga-rantir la prestació del servei, aca-ben garantint exclusivament elsbeneficis empresarials.

La intenció que s’amaga en elProjecte de Llei del Sector Ferro-viari, presentat pel conseller de Po-lítica Territorial i Obris Públiquesde la Generalitat, és la privatitzaciódel servei públic ferroviari. Aquestpropòsit va quedar evidenciat enles declaracions realitzades pel Se-cretari de Mobilitat, Manel Nadal,que al desembre de 2004 manifes-tava que la Generalitat “desitja queel sector privat de Catalunya im-pulsi algun operador i que també hihagi un operador públic-privat”.

No es tracta tan sols d'introduirnous operadors privats, una micade per si greu per a la seguretat i elservei, sinó que a més els criterisde servei públic van a estar supedi-tats als interessos particulars de lesempreses privades, l'objectiu de les

quals és obtenir els majors benefi-cis amb el mínim esforç, estalvianten aquells aspectes que sigui possi-ble (desenvolupament i implanta-ció de sistemes de seguretat, man-teniment del material, formació delpersonal, qualitat i freqüència delservei, etc.) i reservant com divi-dends una part substanciosa de lessubvencions públiques.

L’excusa per a “liberalitzar” eltransport públic ferroviari és que“fan mancada nous operadors mésfiables i eficaços”; aquestes parau-les, pronunciades precisament pelresponsable de la gestió del trans-port públic, suposen un reconeixe-ment implícit de les seves pròpiesincapacitats; és inqualificable quela solució que solen proposar elsresponsables de la gestió del pública la seva confessada incompetèn-cia sigui desfer-se d’allò la gestiódel qual se li ha encomanat, per alliurar-se'l a l’empresa privada.

Si el rebuig a la Llei estatalaquesta plenament justificat, sónmajors encara els arguments contrael Projecte de Llei Ferroviària deCatalunya, ja que la Directiva91/440/CEE determina que “les

empreses ferroviàries l'activitat deles quals es limiti a l’explotació deltransport urbà, suburbà o regionalqueden excloses de l’àmbit d’apli-cació de la present Directiva”.(Ar-ticle 2.2)

En aquest mateix sentit, la pro-posta revisada de Reglament delConsell i del Parlament Europeusobre els serveis públics de trans-port de viatgers per ferrocarril i ca-rretera, estableix en el seu article5.2 que “Qualsevol autoritat com-petent al nivell local podrà optarper prestar ella mateixa serveis detransport públic o per adjudicar di-rectament contractes de servei pú-blic a un operador intern”. Res noimpedeix, per tant, que les actualsempreses públiques ferroviàriespuguin continuar donant, com finsa ara, els serveis de transport, te-nint l’interès social com objectiufonamental, i la seguretat comprioritat.

Les Directives Comunitàries noexigeixen la segregació de les em-preses ferroviàries, ni són a mésaplicables als ferrocarrils catalans(FCG, Metre i Tramvia), ni als ser-veis de Rodalies i Regionals, po-dent així ser administrats directa-ment per empreses dependents dela Generalitat, tal com succeeix ac-tualment.

Per tant ens trobem davant elProjecte d’una Llei que creiem in-necessària, arbitrària i temerària,que pretén engegar un sistema des-cartat per les institucions comu-nitàries, que posa en greu risc lacontinuïtat no només de les empre-ses públiques catalanes, sinó delpropi servei que reben els ciuta-dans de Catalunya.

Novament lladres amb corbataintenten arrabassar i apropiar-se elque pertany a tota la societat.

OPINIÓ: L’alternativa és el ferrocarrilJosep M. Loste i Romero

L’augment accelerat del preudels carburants i els tocs d’a-

tenció que ens està donant la natu-ra, a través d’una climatologiamolt alterada, són raons de pes perpromoure, amb molta més voluntatpolítica, una mobilitat sosteniblede debò, que només es pot articularmitjançant una millora considera-ble del ferrocarril convencional .

Per a la Regió de Girona,aquest necessari gir social i ferro-viari és quelcom molt perempto-ri. El nostre territori ha de manteniri ampliar un sistema de mobilitatefectiva que permeti que una partimportant de la seva poblaciópugui seguir - anant a treballar, aestudiar o als serveis sanitaris- a

les ciutats i continuar vivint als po-bles. Les institucions de la societatcivil (La Cambra de Comerç, lesdiferents patronals, els sindicats,les associacions professionals, elmón del comerç) han de liderar unpotent moviment cívic a favor deltransport públic ferroviari conven-cional i de la mobilitat sostenibleen l’àmbit de la nostres contrades.Cal exigir a les diferents adminis-tracions, els Consells Comarcals,la Diputació de Girona, la Genera-litat de Catalunya i el govern cen-tral, que es coordinin amb la finali-tat de fer efectiu l’equilibriterritorial, la qual cosa només éspossible amb una millora substan-cial de l’actual ferrocarril conven-cional .

Totes aquestes determinacions

s’haurien de concretar en fets.Així davant de les amenaçes, da-vant del que pugui succeir quan esposi en circulació el gran tren , da-vant de possibles retallades deserveis, cal estar preparats per aoferir alternatives possibilistes.Aquesta manera, caldria començara plantejar un tren-debanadora (llançadora ) que amb una freqüèn-cia acceptable, fes el recorregutPortbou-Girona o, fins i tot, Port-bou-Maçanet/Massanes, per des-prés vertebrar uns bons enllaçosamb les línies de rodalies de Bar-celona. També caldria aconseguirque tots els trens francesos quemoren a Cervera ho fessin a Port-bou i viceversa. Un altre aspecteque caldria activar és un milloraprofitament de les infraestructu-

res i edificis que no s’utilitzen ique, a hores d’ara, es troben enmolt mal estat.

En síntesi, que per fer realitat elgir social - que només serà de debòsi és, de totes totes, un gir a favordel ferrocarril convencional - calapostar per la inversió ferroviàriaen el territori. És urgent sortir de ladesastrosa situació en què es trobala nostra infraestructura ferroviàriaconvencional. Cal més materialmòbil en circulació: més trens, mésvagons, més racionalitat horàriai, sobretot, més imaginació imenys burocràcia centralista. laRegió de Girona i Catalunya en elseu conjunt, no es mereixen un fe-rrocarril convencional tan deca-dent. Això, si no canvia ràpid, és lavia directe al suïcidi col·lectiu.


El professorat rebutja lasisena hora a Primària

Federació d�Ensenyament CGT

Des que va sortir la notícia, iencara avui després desaber que el Departament

pensa aplicar l’increment d’unahora en el currículum de Primàriapassant per sobre de qui sigui, elprofessorat de Primària dels centrespúblics es manifesta clarament con-trari a aquesta mesura.

A través de la consulta realitzadaper CGT mitjançant un mostreigimportant de centres a la comarcadel Vallès, el professorat opina ambmés d’un 88% que l’aplicació de lasisena hora a primària no és ne-cessària ni millora la qualitat del’ensenyament i que altres mesurescom l’increment de recursos mate-rials i humans i la reducció de laràtio sí que contribuirien a millorarl’ensenyament públic.

Així mateix, una majoria del pro-fessorat creu que no s’ha de flexibi-litzar l’horari del professorat i, sifos així, no hi hauria d’haver capinconvenient per part de l’Adminis-tració a parlar obertament de la jor-nada continuada. I quant a les acti-vitats extraescolars dels alumnes,un alt percentatge considera que elcost de les activitats hauria de serassumit per les administracions igestionades de forma compartidaamb les AMPES.

A la campanya mediàtica de laconselleria per vendre a l’opiniópública i els votants en potència lasisena hora, cal sumar-ne una altrad’adreçada al professorat basada en

un hipotètic increment de plantilla.Mitjançant reunions mantingudesamb equips directius de diferentszones s’ha estudiat la possibilitatd’un augment de dos professors encentres d’una línia i de quatre encentres de dues. Aquesta propostaexplicada amb exemples d’organit-zació dels horaris (flexibles) delprofessorat en plantilles tipus assu-miria l’aplicació de la sisena hora ila reducció a 24 hores lectives sig-nada per alguns sindicats recent-ment.

Posant-nos en el millor delscasos i pressuposant la “generosi-tat” del Departament, caldria veure

en primer lloc si aquest augmentrespectaria els agrupaments i re-forços per a totes les singularitatsorganitzatives de tots i cadascundels centres.

I en qualsevol cas, de cara al curssegüent, quan segons l’acord sindi-cal esmentat les hores lectives fos-sin 23, aquesta aportació de profes-sorat seria insuficient per cobrirl’horari no lectiu del professoratmés la sisena hora. Un cop més, lapossibilitat de negociar un bonacord de plantilles que pogués re-collir una important reducció de rà-tios quedarà ofegada per l’aplicacióde la sisena hora, rubricada per les

majories sindicals en el Pacte Na-cional per l’Educació.

Resulta paradoxal, però, que des-prés de reivindicar durant moltsanys un augment de plantilles, ha-gués de venir finalment de retrucper beneficiar l’escola privada con-certada, la qual ha rebut del tripartitaquests dos darrers anys un incre-ment en els concerts del 8 i l’11%,respectivament (molt més que ambCiU).

La CGT proposa al professoratdels centres públics manifestar elrebuig a la sisena hora a través deles accions mobilitzadores necessà-ries, alhora que continuarem reivin-

dicant que només un augment deplantilles i reducció de les ràtios potafavorir una millor qualitat profes-sional i de l’ensenyament públic engeneral.

Alguns comentaris delprofessorat:

-“Els nens i nenes necessiten estaramb la seva família més estona(compaginar la vida laboral depares i fills no significa incrementarel nombre d’hores que els infantsestan a l’escola, perquè no és unpàrquing, sinó reduir l’horari delspares amb el mateix sou).”

-“Comparats amb el territoriMEC, som els més pringats!!!!!”

-“Penso que la quantitat d’horesactuals és la correcta i la més sem-blant a d’altres països europeus.S’està presentant la sisena horacom la solució al fracàs escolarquan el que cal és un canvi en elplantejament metodològic i una mi-llora de les condicions de les situa-cions d’ensenyament-aprenentatgeamb l’augment dels recursos hu-mans i la disminució de la ràtio d’a-lumnes...”

-“Els nens i nenes no necessitenmés hores lectives, sinó més quali-tat d’aquestes hores...”

-“... Quan poden els pares educarels seus fills a nivell no curricular?Mentre es dutxen o sopen? L’estatemocional d’un infant repercuteixsignificativament en els aprenentat-ges curriculars, i la comunicació,relació... amb els seus pares és elpuntal emocional...”

Desconvocada la vaga a GMO (Grups Mòbils Operatius)Sindicat Federal CGT-Telefónica

El Sindicat Federal CGT-Telefó-nica va decidir, a finals de

gener, analitzar la situació de lavaga de GMO (Grups Mòbils Ope-ratius) que s’estava fent des del ju-liol del 2005, així com el seu desen-volupament més immediat. En labalança vam col·locar totes lesqüestions que calia considerar; nonomés les pròpies del conflicte: rei-vindicacions del preavís de vaga iseguiment de les aturades, sinótambé aquelles altres circumstàn-cies que han de contribuir a una so-lució del problema, discussió icompromís en el Comitè Central deSeguretat i Salut i també aquellesque afecten l’objectivitat d’aquestaanàlisi, com és la situació de deutreballadors als quals es va comuni-car el 10 d’agost passat una sanciód’acomiadament.

El debat es va centrar en aquestsquatre aspectes essencials, sense

llastos electoralistes o d’altre tipus.En les reivindicacions de les tre-

balladores i treballadors, sensiblesa les demandes del col·lectiu afec-tat, sempre s’han distingit, d’unabanda, la discussió sobre els criterisa seguir en els treballs acompanyatsen O+M, que constitueix indubta-blement el conflicte principal; peruna altra, la resta d’exigències rela-tives a la prolongació de jornada,manteniment de centrals no ateses,eines i equips de mesura i vehicles,i la pressió laboral i psicològica su-portada com a conseqüència de l’a-plicació en infraestructures d’unPla Òptima ineficaç i necessària-ment millorable.

Les condicions laborals dels tre-balladors, la seguretat i la salut enel treball especialment, s’han d’an-teposar a qualsevol interès econo-mista. La productivitat, inclosa lasindical, no ha de constituir una re-ferència en matèria de prevenció inegociació col·lectiva.

La CGT i el seu Comitè de Vaga,com tots els que havien secundatles aturades convocades (es va arri-bar a un 35% de la plantilla efecti-va), preteníem millorar aquestescondicions laborals i ho hem acon-seguit. En conseqüència, CGT de-cideix desconvocar la vaga mantin-guda fins al moment a GMO.

El compromís i l’avanç han estatpossibles gràcies a la implicació demoltes forces sindicals i d’unaplantilla que ha secundat unes mo-bilitzacions coartades per cir-cumstàncies externes al conflicteoriginal, però en la decisió de des-convocatòria, CGT també ha valo-rat que amb el percentatge actual departicipació en les aturades a nivellestatal l’avanç no podia ser mésgran.

El que fins fa poc se’ns presenta-va com un problema menor, en vir-tut a un acord anterior que altres or-ganitzacions defensaven comgairebé perfecte i immillorable, va

resultar ser un assumpte d’especialtranscendència per a la plantillaafectada. Sabem que no és el textideal, però haurem de seguir treba-llant per millorar-lo.

Però que ningú s’enganyi: les po-lítiques de l’empresa, amb destruc-ció d’ocupació inclosa, fan delsTreballs Acompanyats l’adequacióracional del sistema de treball (PlaÒptima), els plans de formació iprevenció..., un assumpte perma-nentment obert, i d’aquí la im-portància del seu seguiment i millo-ra tant en els Comitès Provincialscom en el propi Comitè Central deSeguretat i Salut. Al cap i a la fi, sies va arribar a dir que el text era elmillor dels possibles i només vuitmesos després ha estat revisat al’alça, és necessari destinar els nos-tres esforços a millorar-lo encaramés.

Per això, tots els delegats deCGT (de Prevenció, Comitèsd’Empresa, LOLS) queden em-

plaçats al seguiment del nou text ila seva vigilància, perquè s’apliquien benefici exclusiu de la nostra se-guretat i salut.

Ara hem de destinar el nostre es-forç sindical al conflicte dels treba-lladors PNP que segueixen esperantuna solució a les justes demandesplantejades.

Un altre conflicte diferent és elprovocat per la situació dels aco-miadaments diferits; la situaciód’aquests companys reclama unaacció independent i ferma si Telefó-nica s’entossudeix a atemptar con-tra un dels drets fonamentals delstreballadors.

En aquest sentit tornem a exigir al’empresa la immediata retiradad’aquestes sancions i ho exigiremles vegades que sigui necessari i enels fòrums CGT on estiguem pre-sents. Així ho exigeix el sentitcomú i la legislació vigent, queconsidera la vaga com un dret fona-mental.

TREBALL-ECONOMIA

Alternatiu de Caracas, la resposta,el debat des de l'esquerra.Teixint nodes, construint autonomia

Del 23 al 29 de gener, 10 organit-zacions socials i polítiques lo-cals, amb un clar component lli-bertari, decidiren configurar unaresposta, independent i autoges-tionada, per partida doble, en uncontext tan particular com el ve-neçolà.

El Fòrum Social Alternatiu, enprimer lloc, confrontava la pro-gressiva institucionalització as-sumida pel Fòrum Social Mundialdesprés de mitja dècada demarxa, contrariant aquella gènesique parlava de la convergència iprotagonisme, divers i contradic-tori, d’un multicèfal “moviment demoviments”. El FSM ha servit decatapulta i legitimació d'una sèriede líders, governs, institucions,ONG i partits polítics d'esquerrade major capacitat quantitativa ieconòmica, i per tant amb majorpossibilitat de realitzar lobbys alseu favor, marginant en el trajec-te postures incòmodes, radicalsi/o “minoritàries”.

En segon terme, i amb majorpes dintre del FSA, articular unarèplica al panorama polític localgenerant un espai autònom per ala relació de diferents movimentssocials criollos, les diverses sub-jectivitats dels quals i reivindica-cions oferissin diferents visionsalienes al maniqueisme que haprevalgut en els últims anys a Ve-neçuela.

El FSA es va realitzar en tresespais de la ciutat: la UniversitatCentral de Veneçuela, el Col·legid'Enginyers i l'Organització Nel-son Garrido; desenvolupant alseu torn tres tipus d’activitats: fò-rums i conferències, tallers teò-ric-pràctics i una mostra de docu-mentals independents ivideoactivisme. Així mateix, di-

versos grups van realitzar reu-nions durant la setmana, com ésel cas de l’assemblea realitzadaper Acció Global dels Pobles(AGP) i la Trobada InternacionalAnarquista (13 països, més de 50activistes) que va acordar l’ano-menada “Declaració de Cara-cas”.

L’objectiu de construir unespai, durant una setmana, dissi-dent tant del govern veneçolà, del’esquerra estatocèntrica criolla idels partits polítics tradicionals,difonent en conseqüència unamultiplicitat de visions i propos-tes, sense logística ni espais ce-dits per l'Exèrcit veneçolà, va sesobrepassat àmpliament. Elsegon objectiu, reconstruir el tei-xit social de base, potenciar xar-xes i moviments transformadorsautònoms i bel·ligerants, així comnoves formes de fer política ésuna tasca que transcendeix l'es-pai temporal d’una setmana, i pera això cadascuna de les organit-zacions convocants del FSA havingut motoritzant, en diferentsnivells i dimensions, variadesdinàmiques en les seves trajectò-ries. La recuperació de les dife-rents agendes polítiques dels mo-viments (ecologistes,estudiantils, veïnals, feministes,indígenes, juvenils, urbans, cam-perols i ciutadans), és el repteemancipador a futur en una reali-tat política signada pels calenda-ris electorals i la imposició d’a-gendes des de les diferentscúpules.

Més informació sobre el FSA, laDeclaració de Caracas, les activi-tats realitzades, les propostes:www.fsa.contrapoder.org.ve /www.nodo50.org/ellibertario



Contra elneoliberalismedes de Caracas

Tema del mes

Fòrum Social Mundial 2006: tresllocs, tres moments i una sola veuper un altre món possible

Aquest any 2006 és l’any delFòrum Social Mundial (FSM)Policèntric, amb la realització

d’un dels Fòrums a Bamako (Mali),del 19 al 23 de gener, destinat espe-cialment al continent africà, l’altre,més multitudinari a Caracas (Ve-neçuela), del 24 a 29 de gener, i elde Karachi (Pakistan), que tindrà llocel mes de març. Aquesta nova orga-nització permet aprofundir en temesde caràcter més regional.

Mali va acollir la primera de lestrobades d’un Fòrum Social Mundialdescentralitzat que intenta implicarmés els moviments socials africans.Per primera vegada, a Bamako, mi-lers de persones de tota Àfrica vanpoder participar al Fòrum SocialMundial i explicar les experiènciesque en anys anteriors no van poderfer arribar a Porto Alegre (Brasil) oMumbai (Índia), seus d’altres edi-cions de la trobada. A Mali es va par-lar dels interessos econòmics en lesguerres, de l’exclusió que provoquenmoltes estructures neoliberals, de lamigració, de la defensa de l’agricul-tura tradicional, del deute extern idels acords de lliure comerç... totaixò amb qüestions com el VIH/sida ila transparència dels governs com aeixos transversals, en la línia de ge-nerar debats i reflexió, i també fo-mentar aliances i grups de treball ac-tius.

A Veneçuela, Caracas va acollirun Fòrum més massiu que el deMali. La regió llatinoamericana aco-llia el FSM dies després que un indí-gena, Evo Morales, s’hagués procla-mat president de Bolívia, i setmanesdesprés que l’oposició de governsd’esquerra com Brasil, Veneçuela,Paraguai i Argentina impedís enge-gar l’Acord de Lliure Comerç de lesAmèriques (ALCA).

Més de 80.000 persones van par-ticipar a Caracas en el FSM i en les2.200 activitats organitzades, perabordar temes com la diversitat cul-tural, el paper dels estats i els podersprivats, la reforma agrària, la creacióde bases militars estrangeres enpaïsos llatinoamericans i la im-portància de la comunicació percrear xarxes i donar a conèixer lesseves propostes.

El FSM és un espai per al debat,la reflexió, formulació de propostes iintercanvi d’experiències per a cons-truir altra alternativa per al planeta.Sis camps temàtics van servir debase per a les discussions que bus-quen plantar cara al model polític ne-oliberal: Poder, política i lluites perl’emancipació social; Estratègies im-perials i resistències dels pobles;Recursos i drets per a la vida: Alter-natives al model civilitzatori depreda-dor; Diversitats, identitats i cosmovi-sions en moviment; Treball,explotació i reproducció de la vida;Comunicació, cultures i educació:dinàmiques i alternatives democratit-zadores.

El FSM de Caracas va acabaramb una agenda plena de convo-catòries per al 2006, contra el deuteextern i la guerra, per la sobirania ali-mentària i per un comerç mésjust.

Algunes de les accionsprogramades:

- Jornada de mobilització internacio-nal contra l’ocupació de l’Iraq: pre-vista pel 18 de març.- Jornada contra la conclusió de laRonda de Doha en l’OMC: previstapel mes de maig, coincidint amb latrobada de l'OMC. - Jornada contra la cimera del G8 aSant Petersburg (Rússia): convoca-da per juliol de 2006.- Jornada contra les cimeres del

Banc Mundial i el FMI: amb motiu deles trobades anuals d’aquestes duesinstitucions en el mes de setembre.

En principi aquestes quatre cam-panyes seran l’eix central dels movi-ments socials durant aquest any, en-cara que també estan previstes mésaccions en defensa dels pobles indí-genes (octubre a Guatemala) i de leslluites camperoles (17 d’abril), aixícom convocatòries per a promoureqüestions com l’ensenyament públic(novembre) i el dret a l’habitatgedigne (maig), entre altres.

Kenya 2007, el pròximFSM

El Fòrum Social Mundial d’aquestany ha estat el primer que s’ha cele-brat de manera descentralitzada, entres llocs i tres moments diferents. Elpròxim Fòrum Social Mundial se ce-lebrarà íntegrament a Kenya i ser-virà per a fer balanç, acordar novesconvocatòries i, per primera vegadades de l’engegada del FSM, posaren primer plànol al continent africà.

Més informació a la pàgina webconjunta del Fòrum Social Mundial:http://www.forumsocialmundial.org.br/

Per conèixer detalls de les activi-tats organitzades per l'FSM a Cara-cas, Bamako iKarachi entra en els seus llocs webhttp://www.forosocialmundial.org.ve/http://www.fsmmali.org/http://www.wsf2006karachi.org/

> FÒRUM SOCIAL

FÒRUM SOCIAL MUNDIAL, FÒRUM SOCIAL ALTERNATIU, CONVOCATÒRIES INTERNACIONALS

> DELS MOVIMENTS> EL MOVIMENT


CronologiaFINS EL 15 DE

FEBRER▼

DIVENDRES 14 DE GENER

LA PLATAFORMA contra el Pla Cau-fec organitza una jornada per a la reha-bilitació de la casa de l’últim habitantde Can Oliveres, d’Esplugues. (CI)

DISSABTE 15 DE GENERAGRESSIÓ NAZI a l'Ateneu de Jovesde Calafell. De matinada, un grup de15 neofeixistes entrà a l'Ateneu i agre-dí a tres joves que hi eren al seu inte-rior. Es dona el cas que a la zona delPenedès-Camp de Tarragona s'estanincrementant greument els conflictesamb l'extrema dreta. (CI)

DILLUNS 16 DE GENERVAGA DELS ESTIBADORS als portsde Barcelona i Tarragona, en protestacontra la directiva liberalitzadora quevol tirar endavant la Unió Europea.

DIMARTS 17 DE GENERGUÀRDIA URBANA de Barcelona iMossos d'’Esquadra desallotgen elCasal Okupat de les Corts, que va tenirescassament dues setmanes de vida.El desallotjament es produí sense de-tencions i, mentre es realitzava, a l’ex-terior, es va anar realitzant una con-centració de protesta. (CI)

DIMECRES 18 DE GENERCONSTITUCIÓ del comitè de solidari-tat amb els acomiadats/des de Seat ales Cotxeres de Sants.

DIJOUS 19 DE GENERCGT CONVOCA ACCIONS davantdels concessionaris VW-Audi a totesles localitats de l’Estat espanyol.També es realitzà una concentraciódavant del Departament de Treball dela Generalitat de Barcelona, (amb pos-terior manifestació que aplegà unes400 persones), lliurant el recurs d'alça-da a l'ERO. Concentracions també aReus, Vilanova, Tarragona, etc. CGTpresenta el recurs d’alçada contral'ERO, assenyalant la "insuficiència icarència de motivació" dels acomiada-ments i la no concurrència de les cau-ses al·legades per l’empresa. Es refu-sa la "proporcionalitat de la mesura" i

es considera que vulnera el principiconstitucional de no discriminació."CLOS, EL MERDER AL TEU CA-RRER": acció de protesta contra ladeixadesa de determinades zones delbarri de Santa Caterina de Barcelona.L’acció consistí en deixar runa abando-nada al barri a les portes del mercat deSanta Caterina. Dues persones vanser detingudes, però posteriormentvan ser alliberades sense càrrecs. (CI)

DIVENDRES 20 DE GENERXERRADA-DEBAT a Barberà delVallès, amb la presència de MercheSánchez (secretària general de la CGTde Catalunya i treballadora de Seat) iIsabel Molina (assessora jurídica deCGT i representant de les 660 perso-nes acomiadades per Seat), convoca-da per CGT i d’altres organitzacions al’Ateneu de Barberà. ENCARA JUDICIS per Tàrrega, 14anys després. Es celebra a Lleida unaltre judici més pels fets de Tàrrega del91. Els acusats anuncien la presenta-ció d’una demanda a Estrasburg con-tra l’Estat espanyol per tortures i els di-versos abusos soferts. (CI)

DISSABTE 21 DE GENER"PROU DE XANTATGES al sector del'auto": manifestació a Saragossa con-tra la por i la resignació, per la defensadel lloc de treball a les empreses auto-mobilístiques. COMENCEN A BARCELONA elsactes amb motiu del 15è aniversari deRàdio Contrabanda, històrica ràdio lliu-re de Barcelona: amb ràdio al carrer,setmana radiofònica, exposició itine-rant i altres activitats. "QUANTES VIDES només per unabric". Una seixantena de persones esvan estirar a terra despullades a laplaça de Sant Jaume de Barcelona perprotestar contra l’ús de pells d’animalsper confeccionar peces de vestir. (CI)SEGONA BICICLETADA de rebuig al’especulació urbanística de Mataró,amb la participació d’una quarantenade ciclistes.

DILLUNS 23 DE GENERMÉS D’UN CENTENAR de treballa-dors de Seat presenten demanda con-tra els acomiadaments, del total de646 treballadors de SEAT afectats perl'ERO, al CEMAC de la Conselleria deTreball. CONCENTRACIÓ DE SOLIDARITATamb el company Juanjo Álvarez als jut-jats de Barcelona. En Juanjo és el parede Pedro Álvarez, noi de l'Hospitaletde Llobregat assassinat ara fa 13anys; i ha estat acusat de diversos cà-rrecs que li poden comportar penes depresó i sancions econòmiques desor-

bitades.COMENÇA L'EXPOSICIÓ "Il·legal, nitu ni jo" a la Biblioteca Central XavierAmorós de Reus. Durarà fins el 4 defebrer.TRES DESALLOTJAMENTS decases ocupades a Barcelona. Es tractade dos immobles del barri de Vallcarca(Av. República Argentina) i un al barride Sarrià (amb tres detencions perusurpació). (CI)

DIMARTS 24 DE GENERCGT I USO convoca concentració detreballadors i treballadores de Correusdavant la seu central de Barcelona perrebutjar com s’estan duent a terme lesnegociacions del conveni col·lectiu. DESALLOTJAMENT DE LA CASAocupada La Quincalla al barri de Santsde Barcelona. Els mossos la deixen unaltre cop abandonada i tapiada, des-prés de despenjar dues persones quees van penjar de la façana amb cordescom a protesta, acusades ara de diver-sos delictes. Es va produir una con-centració de 50 persones que van ta-llar la carretera de Sants com aprotesta durant una hora i mitja. Al ves-pre tres-centes persones recorregue-ren el barri de Sants en protesta peldesallotjament. (CI)

DIMECRES 25 DE GENERLA CGT DE SEAT sotmet a referèn-dum la convocatòria d'una aturada peral dia 26 als centres de Martorell i ZonaFranca per protestar contra els aco-miadaments, coincident amb el lliura-ment massiu dels impresos per partdels acomiadats on figura la sevaopció d’acomiadament.UNA PROTESTA contra la construcciód’una autovia a Eivissa és reprimidaper la Guàrdia Civil. Una cinquantenade persones bloquejava el treball deles màquines en una finca que encarano havia estat expropiada. ENTRA EN VIGOR la nova ordenançacívica de l’Ajuntament de Barcelona.(CI)

DIJOUS 26 DE GENERCONCENTRACIÓ a les portes de laSEAT: lliurament col·lectiu de les op-cions a) de les indemnitzacions.SALVEM EL CALAMOT: No al Pla dePonent. Amb l’objectiu de defensar l’úl-tim corredor biològic existent entre elParc Natural del Garraf i el Delta delLlobregat, es concentraren davant del’Ajuntament de Gavà. EL CAP DE LA BRIGADA provinciald'informació de la policia nacional com-pareix als jutjats en el cas de les tortu-res del 4 d'octubre. El butlletí “Contra-Infos” informa que és la quarta vegadaque ha de declarar per casos sem-

blants (Tres de Gràcia, cas Torà, casdels independentistes detinguts el se-tembre de 2004). (CI)ASSALT DELS MOSSOS d’Esquadracontra un edifici ocupat del barri deVallcarca de Barcelona. Al no tenirordre judicial, justificaren la seva accióen un suposat delicte de "temptativade robatori amb força". Set personesforen detingudes tot i que posterior-ment foren posades en llibertat. (CI)APROVACIÓ d’una nova ordenançade civisme a Vic, per la qual, per rebreun ajut social a partir d’ara caldrà la re-alització d’un curset de civisme. (CI)

DIVENDRES 27 DE GENERDOS-CENTS TREBALLADORS deSeat Martorell i Zona Franca seguei-xen l’aturada d’una hora i quaranta mi-nuts convocada per CGT en solidaritatamb els acomiadats per l'ERO. Dues-centes treballadores i treballadors iacomiadats es concentren a les portesde Seat Zona Franca i uns 60 a Marto-rell, que ajornaren el lliurament de ca-mions amb materials durant l’aturada.UNA DESENA D’ACTIVISTES de laPlataforma en Defensa de la Terra Altaes tanquen el divendres 27 de gener ales dependències de la Delegació d’In-dústria de la Generalitat a Tortosa, enprotesta pels projectes de centrals eòli-ques de la Terra Alta, que considerenmassificats i inapropiats a la realitat dela comarca. Són desallotjats al cap d’u-nes hores pels Mossos d’Esquadra.DESALLOTJAMENT de l’antic teatreEuterpe de Sabadell. Els ocupants de-nuncien el caràcter il·legal del seu de-sallotjament. Dues-centes persones esmanifesten pel centre de la ciutat perprotestar contra el desallotjament. (CI)ELS OCUPANTS d’un edifici situat albarri de l’Eixample de Barcelona desde fa unes dues setmanes, denuncienla visita per part de matons per tal deque abandonin aquest espai.

DISSABTE 28 DE GENERMANIFESTACIÓ A BARCELONA perla regularització dels immigrants, cincanys després de les tancades, amb laparticipació d’entre 300 i 500 perso-nes. Es va demanar, un cop més, laderogació de la Llei d’estrangeria. CERCAVILA PER DENUNCIAR l’es-peculació que pateix el barri de Santsde Barcelona, que finalitzà amb unapaellada popular. Un grup de jovesocupen una casa al carrer Vallespir delmateix barri. (CI)MANIFESTACIÓ A SABADELL con-tra el desallotjament de l’antic teatreEuterpe. Malgrat el fortíssim dispositiupolicíac es van aconseguir manifestar.(CI)

DILLUNS 30 DE GENERNOVA OCUPACIÓ al barri de Badal(Barcelona). Es tracta de la finca situa-da al carrer Begur 22. Malgrat l’intentper part dels mossos de forçar la portaper entrar-hi, es va aconseguir mante-nir l’ocupació. (CI)DESALLOTJAMENT AL FORAT de laVergonya. Es tracta de l’espai del ca-rrer Metges 18, on havia estat situadal’Oficina d’Okupació i el Ciber Forat.Els mossos van detenir dues personesal no poder identificar-les. (CI)

DIMARTS 31 DE GENER"L'AIGUA NO ÉS DEL GOLF. L'aiguaal riu". Una acció de protesta de l’A-DENC denuncia presumpte tracte defavor de la Generalitat al Real Club deGolf El Prat de Torrebonica (Terrassa).(CI)L'ASSEMBLEA D'OKUPES de Saba-dell interposa denúncia per prevarica-ció contra la jutgessa responsable deldesallotjament del teatre Euterpe. Di-verses entitats ciutadanes i veïnalsdonen el seu suport a l'Assemblea d'O-kupes i mostren la seva preocupacióper la pèrdua d’aquest espai. (CI)DESALLOTJAT "EL CASTILLO",centre social i vivenda de Les Planes,Collserola. Una trentena de personesvan ser identificades. (CI)ENCARA MONTAGUT. Operaris d'A-grolleida van eliminar el pou d'on treienaigua els darrers habitants de Monta-gut. L'Assemblea Pagesa de Catalun-ya denuncia aquests fets i dóna el seusuport als darrers colons de Montagut.(CI)

DIMECRES 1 DE FEBRERACTE DE CONCILIACIÓ per les de-mandes presentades pels acomiadatsper l'ERO de Seat al CMAC del carrerAlbareda de Barcelona.

DIJOUS 2 DE FEBRERJORNADA D’INFORMACIÓ, reflexió idebat sobre la nova reforma laboral aTarragona, organitzada per les federa-cions de la CGT de les comarques ta-rragonines. Al matí, reunió amb ÁngelLuis García, secretari d'Acció Sindicaldel Comitè Confederal de la CGT, alvespre, acte públic al Centre Cívic deTorreforta: "No a una nova reforma la-boral, pel repartiment del treball i la ri-quesa".

DIVENDRES 3 DE FEBREREMOTIVA PRESENTACIÓ del llibre"Pablo Díez: la otra cara de TMB" alslocals de la Federació d'Associacionsde Veïns de Barcelona, amb la partici-pació d'Eva Fernández (FAVB), JulioBenet (ACTUB), Saturnino Mercader(CGT autobusos), Evelia Díez (germa-

na de Pablo) i Carmen de Celis (auto-ra). VIDEOFÒRUM DE SOLIDARITATamb les persones acomiadades de laSEAT al Casal Independentista L'OcellNegre de Lleida, amb la projecció de lapel·lícula "La Toma".

DISSABTE 4 DE FEBRER

XERRADA AMB MERCHE SÁN-CHEZ, secretària general de la CGTde Catalunya i treballadora de Seat, alCasal Independentista L'Ocell Negrede Lleida.CONFUSOS INCIDENTS durant lamatinada a la porta d’un espai ocupatde Barcelona. La policia municipal vaprovar d’impedir l’accés a una festa al’anomenada Anarcopenya Cultural delcarrer Sant Pere Més Baix, i en els in-cidents posteriors un policia municipalva ser ferit molt greu. En les càrreguesi incidents posteriors amics i familiarsdels detinguts denuncien que es va de-tenir i colpejar gent innocent que notenia res a veure amb els fets. Al matíposterior l’espai va ser desallotjat. (CI)EN UNA OPERACIÓ al bar Brindis deManlleu els mossos mantenen durant45 minuts amb les mans enlaire a de-senes de veïns del poble. Una setante-na de joves van denunciar els fets ambuna concentració espontània a la plaçade l’Ajuntament. L’alcalde va rebre unarepresentació dels joves a les dues dela matinada. (CI)ES CLAUSUREN les Jornades per laPrevenció de la Tortura al Col·legid’Advocats de Barcelona, amb fortescrítiques a l’existència de l'AudiènciaNacional. (CI)

DILLUNS 6 DE FEBRERPASSEN A DISPOSICIÓ judicial 3dels detinguts durant la matinada dedissabte 4 de febrer pels fets de SantPere més Baix. 6 persones són posa-des en llibertat amb càrrecs. Fonts lli-gades al moviment d’ocupació denun-cien que aquest espai ocupat no teniarelacions amb l’assemblea d’ocupes i

que alguns integrants de l’espai erenconfidents.(CI)UN CONEGUT NEONAZI de Sabadelles jutjat per amenaces i coaccions auna líder veïnal de la ciutat. Es dema-na una multa i una ordre d’allunyamentper tal que mai pugui estar a menysd’un quilòmetre de la víctima. (CI)

DIMARTS 7 DE FEBRERINAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ"Educar en guerra. Els instituts obrersValència-Sabadell, 1936-39" al CasalPere Quart de Sabadell.JUDICI CONTRA ELS OCUPANTSde Can Mireia (centre social del barride la Trinitat de Barcelona). ES FA PÚBLICA una nova ocupació albarri del Raval. Es tracta d’un espai dedones i lesbianes al carrer Arc del Tea-tre 8 de Barcelona. (CI)

DIMECRES 8 DE FEBRERCONTINUEN ELS ACTES de concilia-ció al CMAC de Barcelona per les de-mandes presentades pels acomiadatsde Seat.

DIJOUS 9 DE FEBRERPROJECCIÓ AL CENTRE de Lecturade Reus d'"A tornallom", documentalque narra la lluita de l'Horta de la Puntaa València, organitzada pel Gepec. DETINGUTS AL BARRI de la Clota deBarcelona dos joves llibertaris, acusatsde diverses accions contra el sistemapenitenciari. (CI)

DIVENDRES 10 DE FEBRERCONTINUEN ELS ACTES de concilia-ció al CMAC de Barcelona per les de-mandes presentades pels acomiadatsde Seat.

VIDEOFÒRUM "MI HIJO ARTURO"als locals de CGT de Cornellà, amb laparticipació d'Isabel Ferragut (mared'Artur, víctima d'un abús sanitari).DESALLOTJADA UNA VIVENDA alpassatge Lleó del barri de l’Eixamplede Barcelona. Els ocupants denuncienque els Mossos no van ensenyar encap moment cap ordre judicial. (CI)

DISSABTE 11 DE FEBRERCONVOCATÒRIA de la Secretariad’Acció Social i la Secretaria de Jovesde la CGT de Catalunya al Centre So-

cial Okupat Can Vies de Sants per ex-posar i compartir les idees que estenen pels propers 4 anys.

5000 PERSONES es manifesten aBarcelona contra l’Estatut en unamarxa organitzada per l’esquerra inde-pendentista. Al tornar de la festa poste-rior, diversos assistents varen seragredits al Passeig de Gràcia de Bar-celona per grups neonazis. (CI)

DIUMENGE 12 DE FEBRERELS DOS LLIBERTARIS detinguts di-jous 9 de febrer són traslladats a lapresó Model. Es produeix una primeraconcentració i manifestació de suportdavant d’aquesta presó de Barcelona.

DILLUNS 13 DE FEBRERCONCENTRACIÓ DE PROTESTAcontra la impunitat policíaca a la co-missaria de Nou Barris, per protestarpel tracte vexatori patit per dos jovesdel districte. (CI)

DIMARTS 14 DE FEBRERACTES DE PROTESTA contra l’apro-vació de la Directiva Bolkestein arreu.A Tarragona, un grup de delegats deCGT es concentra davant de la subde-legació del govern.

LA PLATAFORMA TREBALL Sexual iConvivència de Barcelona denuncial’assetjament al que estan sotmesesles treballadores sexuals de Barcelonades de l’aprovació de la nova orde-nança cívica. (CI)

DIMECRES 15 DE FEBRERENCÉN LA FLAMA de la solidaritatamb els acomiadats de SEAT. S’ence-nen espelmes de solidaritat formant elnúmero 660, el número de víctimes del'ERO de Seat a la plaça Sant Jaumede Barcelona.

tra" alguna cosa i que van estar marca-des per la urgència, per les pressesd’un objectiu temporal.

No pretenem copiar la proposta zapa-tista, però ens interessa la seva invita-ció oberta i ens reconeixem en moltesde las qüestions clau que planteja. Notenim en ment construir una nova es-tructura o plataforma, però volíem tro-bar-nos, escoltar-nos, reflexionarcol·lectivament i, perquè no, estaroberts a descobrir que ens ve de gustfer més coses junts.

A part dels temes concrets que enspuguin diferenciar, creiem que l’anàlisizapatista és molt aplicable al nostre en-torn pròxim.

Per això enteníem aquestes jornadesdel 18 i 19 de febrer com una oportuni-tat d’explorar i buscar maneres deposar-lo en marxa, de reflexionar i d’ini-ciar un procés de construcció.

Algunes propostes dereflexió plantejades vanser:Com analitzem el context en què ensmovem? Per exemple, el canvi de go-verns del PP a governs tripartítics, cómmodifica la nostra capacitat de mobilit-zació i visibilitat?

Estem, com diuen alguns, en èpocade reflux? Què significa això?

Elaborem les nostres experiències,pròpies i alienes? Aprenem d'elles?

Estem guanyant o perdent espais?Desapareixen lluites i col·lectius per

falta de recursos (materials, de recolza-ment mutu, etc.) o a causa de la repres-sió, en les seves diverses formes?

Podríem organitzar-nos millorcol·lectivament per fer front a les ona-des repressives (policíaques, judicials,mediàtico-criminalitzadores)?

Les nostres maneres d’organitzar-nos faciliten que noves persones parti-cipin de processos i lluites?

Com ens relacionem amb aquells quelluiten i resisteixen a prop (o lluny) denosaltres?

És coordinació o comunicació bom-bardejar-nos mútuament amb e-mailsper diverses llistes de distribució, ambconvocatòries que repetidament es su-perposen en dia i hora (inclús en eltema)?

Des dels nostres espais d’autonomia,quines experiències hi ha de relacióamb el poder (des de la no interlocuciófins a la interpel·lació, passant per lessubvencions)? Què podem aprendred’elles?

Renunciem amb massa freqüència ala recerca d’objectius comuns? Perquè?

Des de baix a l’esquerra, l’espai ésprou gran, però de qualsevol manera noval. Sobretot si pretenem que tots tin-guem la mateixa veritat i que la miradaes dirigeixi cap a baix per intentar can-viar les coses. Amb temps i paciència,des del respecte i la humilitat, hi cabemtots per anar obrint espai a les propos-tes i iniciatives fins allà on arribem.

Volem reunir les lluites i les resistèn-cies per a canviar-nos i per a lluitar mi-llor.Més informació: www.pangea.org/ello-kal

Podeu contactar amb nosaltres a [email protected] - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. ([email protected], sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgt.es/cgtcatalunya www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Març de 200614 Catalunya. Març de 2006 15

VA TENIR LLOC ELS DIES 18 I19 DE FEBRER A LA MASIA DE

LA GUINEUETA

Catalunya recull eltestimoni delszapatistes amb lespropostes de laTrobada de Lluitesi Resistències

Col·lectiu de Solidaritat amb laRebel·lió Zapatista (Barcelona)

Els dies 18 i 19 de febrer, a la Masia dela Guineueta, Barcelona, va tenir llocuna trobada de col·lectius de l’àmbit deCatalunya, a partir del nou repte zapa-tista que va arribar de Mèxic: construirentre tots i totes, per sota i a l’esquerra,una xarxa de lluites i resistències quefaci front al projecte de destrucció neo-liberal.

Des que els zapatistes van donar aconèixer la Sexta Declaració de la SelvaLacandona fins ara han passat moltescoses. Entre d’altres que milers d'orga-nitzacions, col·lectius i persones a ni-vell individual han fet seva la propostade les comunitats en resistència deChiapas i, en peu d’igualtat entre toteselles, han iniciat un procés per a laconstrucció d'una alternativa que ja esconeix amb el nom de "l'altra campa-nya".

Tot i que les dificultats són moltes,"l'altra campanya" ha começat a cami-nar amb passes de formiga però ambvisió de gegant: són, som, molts, cadaun en la seva forma, en la seva lluita.Però sols, cada un per la seva banda,sembla evident que no podem.

A més, l'EZLN ens ha convocat a totsi totes per a construir una trobada inter-galàctica. Els zapatistes creuen queaquesta trobada no ha de ser el resultatd’una decisió unilateral seva ni de “l’al-tra campanya”, per això han obert unperíode, d’almenys set mesos (en prin-cipi fins juliol), per a que tots aquellsque ho desitgin puguin contribuir a laseva "concepció, organització i realitza-ció incloent-hi el lloc i les dates de laseva realització".

En aquest sentit persones i col·lec-tius de Catalunya recullen la invitació iconvoquem aquestes jornades. A Cata-lunya, és cert, hem tingut algunes expe-riències de campanyes àmplies on di-verses xarxes de lluites i resistèncieshan confluït. Però, més enllà de lescoses positives i negatives que ha-guem pogut aprendre en elles, el cert ésque es van caracteritzar per ser "con-


> CONVOCATÒRIES



Cadascú des de la seva fi-nestra, observem una ciutatque no ens agrada, i que no

creix a la mida dels nostres desitjossinó en una direcció que ens in-quieta. En l’última dècada Barcelo-na ha patit un procés dràstic detransformació cap a una ciutat de-sindustrialitzada. Des d’un grup he-terogeni de persones de diversoscol·lectius i entitats s’estan organit-zant unes Jornades de reflexió en-torn de la problemàtica de la ciutatcontemporània des de les sevesmúltiples vessants (història, antro-pologia, arquitectura, urbanisme,economia, ecologia, cultura, movi-ments veïnals...).

El seu primer eix temàtic és elque gira a l’entorn de la participa-ció-autogestió-autoconstrucció. El

programa el podeu consultar awww.coordinadoraraval.org/repen-sarbarcelona i al correu [email protected]

3 de març, 19.30hCasa de la Solidaritat, c/ Vistale-gre, 15, <M> St. Antoni, "Repensarla ciudad en la sociedad del cono-cimiento", amb Luis-Ángel Fernán-dez Hermana, periodista, investi-

gador de noves tecnologies.

16 de març, 19.30hNostromo, c/ Ripoll, 16, <M>Jaume I/Liceu “Arrabales de la re-volución”, José-Luis Oyón, arqui-tecte.

28 de març, 19.30hAteneu Llibertari de Sants, c/ MariaVictòria, 10, <M> Pl. de Sants,

"Gentrificación de los barrios popu-lares", Franco La Cecla, antropò-leg, arquitecte.

7 d’abril, 19.30hEspai Obert, c/ Violant d'Hongria,71, <M> pl. del Centre, "Com fun-ciona participació?", Itziar Gonzá-lez, arquitecta.

Organitzen:Plataforma Veïnal Contra l’Especu-lació, Coordinadora Contra l'Espe-culació del Raval, ArquitectesSense Fronteres, Ateneu Enci-clopèdic Popular, Ciutat Cooperati-va, Fundació d’Estudis Llibertaris,Oficina d’Okupació, Dep. Antropo-logia UB, Seminari d’Habitatge,Espai Públic i Precarietat del C.S.OMiles de Viviendas i Sitesize.

Un 8 de març delluita feministaEl 8 de març és el dia de la dona treba-lladora. Des de la Confederació Gene-ral del Treball s’han organitzat diversesactivitats com un cine-fòrum per partde la Federació Local de Barcelonaamb la pel·lícula “Princesas” que ser-virà per obrir el debat sobre “La prosti-tució: esclavitud i/o negoci”, amb Olím-pia, exprostituta i empresària.

A Lleida s’ha convocat una manifes-tació i altreds actes convocats unitària-ment amb d’altres organitzacions d’es-querres.

Trobada-dinar perorganitzar laSecretaria de Jovesde la CGTEl proper dia 25 de març, està previstque es faci una trobada-dinar de jovesde la CGT, per estructurar el temes ifuncionament relacionat amb els jovesde l’organització.

Per assistir-hi, caldrà confirmar elnúmero de persones al dinar abans del20 de març al telèfon 93 310 33 62 (Cris-tina o Francina)

El lloc on es farà és el CSA La Im-premta, c/ Jacint Verdaguer, s/n (davantde Correus), a Terrassa. La trobada co-mençarà a les 10 del matí i s’hi pot ac-cedir a través de l’estació de Renfe.

JORNADES PER REFLEXIONAR, DEBATRE, TRANSMETRE� SENTIR LA CIUTAT

�Repensar Barcelona,recuperar la Ciutat�

‘Barcelona 1936-1939, viure i sobreviure en el marc d’una guerra’Les biblioteques de Barcelona or-ganitzen un cicle per al pròximmes de març: “Barcelona 1936-1939, viure i sobreviure en elmarc d’una guerra”, coordinat perEmili Cortavitarte, secretari gene-ral de la Federació d’Ensenya-ment de la CGT de Catalunya.

Setanta anys després, es pro-posa un cicle i un itinerari per talde contribuir a la recuperació dela memòria històrica des de laquotidianitat de les persones.

Cicle: Març 2006“La quotidianitat de les dones”La vida silenciada de les dones ala guerra i a la postguerra i l’emi-gració des d’Andalusia a Catalun-ya. A càrrec d’Olga Merino, autorad’”Espuelas de papel”. BibliotecaNou Barris. Dimecres 1 de març,19h.“La família i la guerra”Com la història afecta tothom, nonomés els governants, polítics omilitars, sinó també totes les al-tres persones. A càrrec de MariaBarbal, autora de “País íntim”. Bi-blioteca Guinardó - Mercè Rodo-

reda. Dijous 2 de març, 19h.“L’educació en la guerra”Els mestres republicans i els seusmètodes educatius, la difícil esco-larització en ple conflicte bèl·lic. Acàrrec de Claudio Lozano, profes-sor de la Universitat de BarcelonaBiblioteca Les Corts - MiquelLlongueras. Dijous 9 de març,20h.“Viure en la guerra”El paisatge de la Guerra Civil enles vides de persones anònimesa la recerca d’una identitat. A cà-rrec de Lluís Anton Baulenas,autor de “Noms a la sorra”. Biblio-

teca Jaume Fuster. Divendres 10de març, 19h.“La ciutat bombardejada”A Barcelona, la difícil vida als re-fugis antiaeris es va convertir enun escenari quotidià. A càrrec deJudit Pujadó, coautora d’”El refugi307. La guerra civil i el Poble Sec.1936-1939”. Biblioteca Poble Sec- Francesc Boix. 13 de març, 19h.“El poble en armes”La resposta popular i la construc-ció d’un món nou condicionat perla guerra. Projecció del film deJuan Pallejà i Louis Frank, “Unpueblo en armas” (1937). Funda-ció Salvador Seguí. BibliotecaXavier Benguerel. 14 de març,19h.“Les veus de la memòria”La memòria col·lectiva, la neces-sitat de recordar la veritat d’unpassat, el dels vençuts de la gue-rra civil, que sovint s’ha volgutamagar o simplement ignorar.A càrrec de Jaume Cabré, autorde “Les veus del Pamano”. Biblio-teca Collserola - Josep Miracle.Dimarts 21 de març, 19h.“Els fets de maig del 37”

Crònica dels enfrontaments i dela greu crisi política entre les for-ces antifranquistes a Catalunya.A càrrec de Josep Maria Solé iSabaté, historiador. BibliotecaSant Pau - Santa Creu. Dimecres29 de març, 19h.“El comboi dels 927”El testimoni del primer tren de de-portats a un camp de concentra-ció, que no van ser jueus comsempre s’ha cregut, sinó espan-yols. A càrrec de Montse Armen-gou i Ricard Belis, periodistes iautors d’”El comboi dels 927”. Bi-blioteca Joan Miró. 30 de març,19h.“Dones empresonades”La dura realitat de les dones anti-franquistes a la presó a travésdels ulls d’un còmic, “Cuerda depresas”, i del testimoni viu d’unad’elles. A càrrec de Jorge García,guionista de “Cuerda de presas”, iMaria Salvo, de “Dones del 36”.Biblioteca Ignasi Iglesias - CanFabra. 31 de març, 19 h.

Més informació:www.bcn.es/icub/biblioteques

Estades a les Residències de Temps Lliure de CatalunyaLa CGT compta amb una sèrie deplaces per a aquesta temporadaa les Residències de Temps Lliu-re de Catalunya. Les estades sónde 9 i 10 dies en règim de pensiócompleta, i les places que enshan atorgat són les següents: unahabitació per a dos adults a la Re-sidència de Les (Pirineu Lleidatà),una habitació per dos adults a laResidència de Llançà (CostaBrava) i una habitació amb capa-citat màxima de tres adults o dos

adults i un nen a la Ciutat deRepòs i de Vacances de Tarrago-na (Costa Daurada).

Les sol·licituds s’han de pre-sentar mitjançant el model oficial,tot adjuntant la fotocòpia del DNIde la persona sol·licitant iadreçar-les a CGT (Comitè Con-federal Catalunya - Via Laietana,18, 9a planta, 08003 Barcelona).Només s’admetran les sol·licitudsque s’ajustin amb exactitud a lacapacitat de l’habitació i tindran

preferència les persones que enels darrers 3 anys no hagin estata cap de les Residències. D’a-cord amb els criteris anteriors iper formalitzar la reserva, els be-neficiaris hauran d’ingressar 100euros en el termini màxim de deudies a partir de rebre la notificaciód’adjudicació al número de comp-te que l’indicarem. Transcorregutaquest termini sense efectuarl’esmentat ingrés l’adjudicacióprovisional s’anul·larà automàti-

cament. La resta de l’import s’a-bonarà 45 dies abans de l’inici decada torn.

El termini màxim de presenta-ció de sol·licituds és el dia 31 demarç del 2006. Adjuntem full in-formatiu sobre els torns de reser-va i els preus de les Residènciesaixí com l’imprès oficial de sol·lici-tud. Per qualsevol dubte o aclari-ment podeu trucar al93.310.33.62 i demanar per laCristina.

Catalunya. Febrer de 2006 17

SENSE FRONTERESL’arribada de Hamas al poder a Palestinaha posat damunt la taula diverses qüestions:tot l’antiimperialisme és “dels nostres”?

Continuem defensantla llibertatd’expressió perdamunt dels dogmes

Gila Svirsky (Jerusalem),extret d�Indymedia Barcelona

-A qui culpar?-Escoltant les reaccions dels via-nants a la recent vigília a Jerusalemde Dones de Negre podria pensar-se que va ser el nostre petit i pacíficgrup el que ha fet arribar Hamas alpoder. Aquest és el resultat dels po-lítics d’Israel de dreta, que han estatafirmant que Hamas ha guanyat acausa de la retirada de Gaza i altresobertures conciliatòries, és a dir“premiant el terrorisme”. De fet,Bibi Netanyahu & Cia. estan en-cantats amb la victòria de Hamas,amb la qual ells ara poden construiruna campanya electoral saturada depor i recuperar votants al ramat queúltimament s’havia mogut a algunsector més moderat.

Ara bé, aquí està la meva percep-ció sobre el que va fer sortir victo-riós Hamas a les eleccions recents:El fracàs d’Israel a l’hora de nego-ciar una fi a l’ocupació. Això s’haarticulat sovint com “el fracàs d’Al-Fatah per fer els progressos sobre lapau”, però equival a la mateixacosa: al-Fatah va fracassar perquèIsrael es va negar a oferir qualsevolrecompensa a la moderació i s’hanegat a seure i negociar amb ells.

I què hi ha sobre l’argumentacióde la corrupció; que votar perHamas també era un vot contra lacorrupció dels polítics de Fatah?Això pot haver jugat un paper peralguns votants, però des de quan haderrocat la corrupció un polític?Certament no a Israel, on la corrup-ció de Sharon ha estat un llibreobert, però perdonada per aquellsque donen suport a la seva política.La corrupció es tolera quan les va-loracions de l’aprovació són altesen altres aspectes. La corrupció de

l’anterior govern palestí hauriaestat passada per alt; els políticsnomés haurien d’haver aconseguitmostrar algun progrés un cop aca-bada l’ocupació.

-Quan els territoris es convertei-xen en polítics-Recordo estant de peu al balcó decasa meva a Jerusalem un merave-llós matí del maig del 1977 i haver-me quedat bocabadada en sentir quihavia guanyat les eleccions a Israel:Menahem Begin, anterior capd’una organització terrorista juevaque havia matat 91 civils a l’atemp-tat del 1946 a l’Hotel Rei David. Illavors va ser Begin qui va tornar lapenínsula del Sinaí i va negociar lapau amb Egipte. Al 2001, Israel vaescollir Ariel Sharon, responsabledels episodis amarats de sang deQibiya, Beirut, Gaza, Sabra i Shati-la, i d’altres. I va resultar ser el ma-teix Sharon qui va tornar Gaza; im-perfecte, però un precedent

singularment important.Jo condemno el terrorisme, tant

el “canalla” com el que aprova l’es-tat, mai hauria votat Hamas (oBegin, o Sharon). Ara bé, qui té unamillor posició que Hamas per arri-bar a un acord de pau? Tenim laimatge reflectida d’Israel a les elec-cions palestines, així com la dretaisraeliana (Begin i Sharon) podienfer concessions amb més facilitatque Isaac Rabin, que havia de llui-tar amb la nostra dreta fins a nopoder més, també Hamas pot mobi-litzar més suport a les concessionsde les que Al-Fatah, més moderat,podria escometre avui dia.

-Sobre el trepant fonamentalisme-Sí, estic preocupada sobre el go-vern de Hamas, particularment pelque fa al seu programa intern a Pa-lestina, preocupada per les dones,no-musulmanes, els periodistes, elshomosexuals, la gent de les arts itots aquells que es beneficien de la

societat oberta. Fins a quin puntaugmentarà Hamas el paper de laSharia, llei (musulmana) en la vidacivil? O l’educació religiosa a lesescoles? D’altra banda, és bastantevident que els palestins han expe-rimentat la democràcia i no tolera-ran fàcilment un tancament de laseva societat.

Un estudi d’aquesta setmana dela població de Palestina, publicat a“Al-Jadeeda”, de l’Autoritat Nacio-nal Palestina, i reproduït al “The Je-rusalem Post”, il·lustra el que he ditfins ara: el 84% dels palestinsdonen suport a un tractat de pauamb Israel. En el cas que vostè espregunti si inclou Hamas, el 75%de votants de Hamas s’oposa a lacrida de destrucció d’Israel. Hamassap que els seglars comprenen unagran porció del seu electorat.

-I qui es beneficia que acabi l’aju-da estrangera?-Durant molt de temps els políticsdels Estats Units i d’Israel han estatdefensant una política que aïllés icastigués els palestins aturant l’aju-da financera. Tots sabem que això

desestabilitzaria l’economia fràgil,perjudicaria els innocents (però noels polítics) i fomentaria la creixentamargura contra el seglar Occident.Un apropament molt més raonableseria ampliar l’ajuda i veure queHamas la utilitza de forma respon-sable. O té interès algú en escamparel caos als territoris palestins?

Sí, m’agradaria també exigir unarenúncia al terrorisme i a la violèn-cia com una condició prèvia per ales conversacions... M’agradariaexigir-ho a ambdues parts. Peròd’una manera realista, això ha deser fet com a part de les negocia-cions.

Mireu també: http://www.rebe-lion.org/noticia.php?id=26313http://www.jpost.com/servlet/Sate-llite?cid=1138622512446&page-name=JPost%.

Traduït de l’espanyol alcatalà per Àlex Tarradellas,membre de Tlaxcala ([email protected]), la xarxa de tra-ductors per la diversitat lingüística.

Aquesta traducció és copyleft.

Integristes “aquí” i “allà”Josep Llunas i Pujals

Els del xoc de civilitzacionsestan molt contents perquè un

diari de dreta xenòfoba danès hairritat els integristes musulmans iels no tan integristes musulmanscaricaturitzant Mahoma, el profetaaquell. Hi ha qui als mitjans d’aquí,ens en parla com si el normal,“aquí”, fos el cristianisme i el nor-mal “allà” fos l’islamisme. I totes itots sabem que aconseguir aquestmínim espai laic que ha portat apa-rellada la llibertat d’expressió“aquí” ens ha costat segles, milers

de morts i encara ara fortes discus-sions, només cal que recordem laLlei del matrimoni gai o la LOE da-rrerament. Els integristes musul-mans que cremen ambaixades eu-ropees “allí” són els mateixosintegristes -“aquí” es diuen cris-tians- que cada cop que han poguthan fet servir la religió per amorta-llar la llibertat d’expressió (i quedaclar que la integrista no és l’únicamanera de viure una religió). Peraixò i quan xerren per la tele, per laràdio o escriuen a la premsa elshem de recordar permanentmentque no ha estat gràcies a ells que

ara poden parlar lliurement sinógràcies a nosaltres, ciutadans i ciu-tadanes lliures que hem posat la de-fensa de la llibertat d’expressió perdamunt de les supersticions.

Sóc ateu en el meu pensamentpersonal però defenso la laïcitat enl’espai públic, amb la possibilitatde seguir qualsevol superstició perpart de qualsevol persona mentreaquesta no s’imposi en la vida pú-blica.

Per això crec que la llibertatd’expressió, la crítica, la ironia o lalloança han de ser defensades arreuamb la mateixa força, si bé tenint

en compte els desenvolupaments–diversos- que es donen de cadauna d’elles a les diverses bandes delmón. “Allí” els cal una revolta civilque trenqui el dogma islàmic i facipossible un espai laic, i “aquí” queels “capellanots” no recuperin eldomini de la cosa pública mai més iperdin el que encara els queda... Iles dones, els homosexuals i qual-sevol que no combregui amb lesseves rodes de molí tinguem reco-neguts els drets a l’existència, mal-grat el dogma i l’obscurantisme,malgrat les religions i malgrat elsintegristes d’”aquí” i d’”allà”.

Hamas i nosaltres

Mahoma ha estat representada alllarg de la història per algunes de lesinterpretacions de l’Islam.

Antonio Carretero, Secretariad�Acció Social de la CGT estatal

([email protected])

Des de la CGT defensemque les persones ambdiversitat funcional

també tenen dret a una vida inde-pendent. Per això diem No a unaLlei d’Autonomia Personal queposterga la dignitat de milers depersones i dóna suport a totes lespersones amb diversitat funcio-nal -així prefereixen denominarels qui anomenen paternalment“discapacitats i discapacitades”-que lluiten dia a dia per desenvo-lupar la seva vida amb igualtatde drets i oportunitats.

Des de la CGT consideremnecessari ser summament críticsamb la Llei d’Autonomia Perso-nal aprovada el 23 de desembrepassat al Congrés dels diputats,que el PSOE vol vendre’ns comla gran aposta social de la sevalegislatura. No obstant això, eltractament legislador de les per-sones amb diversitat funcionalsegueix desconsiderant la sevadignitat com a persones i com aciutadanes i ciutadans amb plensdrets.

No es contempla en cap mo-ment la figura de l’assistent per-sonal que atengui les cures quo-tidianes que necessiten, ni esrecull el pagament directe, com apeces indiscutibles per a la pro-moció de la vida independent,reivindicacions sostingudes du-rant molt de temps pel col·lectiude persones amb diversitat fun-cional. Per contra, es manté elpagament en funció dels ingres-sos, aspecte aquest que no s’apli-ca a la resta dels anomenats “pi-lars del benestar”, com la sanitato l’educació.

D’altra banda, esperem quel’administració prengui cons-ciència, d’una vegada per sem-pre, de les difícils condicions de

SOCIALLa xarxa de transports a Catalunya no pot posar-seen mans dels interessos de les multinacionals, calque serveixi el territori que pretén articular

Si totes i tots tenimels mateixos drets,cal que la mobilitzats’hi adapti

Elogi del’impertinent

Adolfo Montoliu (AssembleaAntimilitarista de Catalunya)

Si hi ha un adjectiu del qual gai-rebé ningú es vol reconèixer

mai acreedor, aquest podria ser per-fectament el d’impertinent. El femservir per qualificar aquell queparla quan no toca, que diu el queno convé o bé que no es comportasegons dicten les normes de socia-lització més assumides.

L’efecte resultant de la irrupciód’un personatge així en una situa-ció determinada, és una immediatasensació de molèstia i/o enuig entretots aquells que tenen la mala fortu-na de ser-hi presents, cosa que nodeixa de ser una reacció lògica siens atenim a la necessitat inherent ala vida moderna de compartir lanostra existència amb molta gentque no hem escollit.

D’aquesta manera podríem defi-nir l’impertinent com un individuque atempta contra les normes o elsusos socials establerts, i és aquíquan la meva percepció de la im-pertinència canvia significativa-ment. …és cert que les esmentadesconvencions faciliten cedir el pasdavant d’un porta o escoltar atenta-ment algú que parla, però tambéens fan tancar la boca quan aquellque gaudeix d’una consideració so-cial més elevada que la nostra (jasigui per imperatius econòmics, la-borals, familiars o qualsevol altraforma de discriminació que se’nsacudeixi) no calla ni sota l’aigua.Igualment, l’acceptació acrítica detot aquest corpus social de compor-tament ens aboca massa vegades aseguir el ramat, sota l’amenaça deveure’ns exclosos, a causa de la portel·lúrica al què diran.

És més, no seria agosarat afirmarque devem a aquesta estirp menys-preada l’existència de la majoriadels moviments de rebel·lia que enel món han estat, són i seran. En lagènesi de tot desobedient trobaremsempre el punt d’impertinència queli permeté d’empassar-se la inco-moditat de dir no per primera vega-da, d’atrevir-se a trencar el consenssocial un‡nim sobre una regla. Nohi ha dubte que aquest individu vahaver de patir en aquell moment laincomprensió, el rebuig i, fins i tot,l’exclusió de la resta de la comuni-tat. Però la llavor del qüestiona-ment ja s’havia plantat i només cal-dria que l’adob de la lluita i elcontagi de les idees fructifiqués enel canvi social. És per això, i pelque ja heu pogut llegir en aquestacolumna els últims mesos, que faigavui aquest elogi de l’impertinent.

Acords de CGT sobreDiscriminació al XV Congrés

La CGT en la seva actuacióha de tenir en compte les di-

ferents situacions de desigualtatprovocades per diferents eixosde discriminació: sexe, ètnia,orientació sexual, identitat de gè-nere, discapacitat, edat, etc., jaque tota persona que s’allunyadel model de ciutadà/ciutadanasegons el prototip neoliberal so-freix alguna forma de discrimi-nació social, política i/o econò-mica. Fem una referènciaexplícita a l’assetjament moralen el treball, una realitat laboralcada vegada més estesa.

En la nostra lluita per un mónque estigui basat en la justíciasocial, hauríem de tenir encompte de forma prioritàriaaquestes formes de desigualtat.

Línies d’actuació:

1. Buscar línies de treball comú

amb aquelles organitzacions es-pecífiques que tracten les dife-rents discriminacions, amb lesquals puguem compartir formesde pensar i actuar.2. Engegada d’equips de treballsobre les diferents realitats de ladiscriminació (discapacitat,opció sexual...), elaboració de lesdiferents reivindicacions i con-solidació de l’activitat antidiscri-minació de la CGT.3. Realitzar un estudi detallat detots els locals de la CGT sobre elcompliment o no de la mesuresd’accessibilitat per a personesamb discapacitats físiques. Ambla finalitat d’anar detallant en untermini raonable i en funció delsmitjans disponibles els canvisque siguin necessaris.4. Abordar els problemes deri-vats dels distints tipus d’assetja-ment i fer un treball sistemàticreferent a això.

Manifestació per la regularització cinc anys després de les tancades

El dissabte 28 de gener, tot i elmal temps, entre 300 i 500

persones es van aplegar a la plaçade la Universitat en una manifesta-ció convocada per l’Assemblea perla Regularització sense Condi-cions. Coincidint amb el cinquèaniversari de l’aprovació de l’ac-tual Llei d’Estrangeria, així com deles tancades a esglésies, es volia re-

cordar que moltes de les problemà-tiques que aquesta genera seguei-xen vigents.

D’una banda, en l’actualitat,després del procés de regularitza-ció del govern socialista, segueixhavent-hi prop d’un milió de per-sones en situació il·legal a l’Estatespanyol. Aquestes persones patei-xen diàriament la vulneració de

drets fonamentals i conviuen ambla por a les detencions i les depor-tacions, que no han parat d’aug-mentar en els darrers anys. Es de-nunciava també que la situaciódels regularitzats no deixa de serprecària per la por de perdre elsseus permisos, vinculats a contrac-tes de treball en molts casos sotasituacions d’autèntica explotació.

A més, moltes persones els estanperdent a causa de retards adminis-tratius, responsabilitat de les insti-tucions.

La marxa, en què es va demanarun cop més la derogació de la Lleid’Estrangeria, va finalitzar davantla Delegació del Govern, on es vallegir un comunicat en diferentsidiomes.


BALA PERDUDA Grup sobre DiversitatFuncional-Discapacitat

vida que han de suportar moltespersones amb diversitat funcional,que es troben, sovint en contra de laseva voluntat, internades en institu-cions públiques i privades.

Reivindiquem que s’adoptin lesmesures oportunes perquè tantels/les professionals com els/lesafectats/des que s’atreveixen a de-nunciar situacions d’abús i assetja-ment en aquests centres, deixin derebre com a recompensa l’acomia-dament o la incapacitació, condem-nant d’aquesta forma milers de per-sones a la més absoluta indefensió,impròpia d’una societat democràti-ca.

No podem oblidar les personestreballadores dels Centres Especialsd’Ocupació, víctimes innocentsdels interessos polítics, utilitzatscom a mà d’obra barata d’usar illençar, i en moltes ocasions priva-des dels drets laborals i socials mésbàsics.

Finalment, apostem per la lluitapermanent, freqüentment callada iinvisible, de les persones amb di-versitat funcional en la consecuciódels seus drets humans i socials peruna vida independent.

En aquest sentit, des de la Secre-taria d’Acció Social del ComitèConfederal de la CGT es va convo-car una reunió a Madrid el 17 de de-sembre per formar el Grup de Tre-ball Confederal sobre DiversitatFuncional-Discapacitat, on es vaparlar dels Acords de CGT sobreDiscriminació i Lluites per la igual-tat i de la implicació en l’estratègiade lluita contra la precarietat i pelsdrets socials, es va donar informa-ció sobre la situació social i sindicalde la CGT entre les persones ambdiscapacitats en els distints territo-ris, es va fer una anàlisi del Projectede Llei d’Autonomia Personal i esvan debatre les línies d’actuacióque cal desenvolupar: possibles jor-nades, materials, campanyes prò-pies, relacions amb altres organitza-cions específiques, etc.


SOCIAL

“Más duro, mása la cabeza!”

Josep Cara Rincón (Berga)

Crec que cal recuperar no tant eldiscurs -molt bo per cert- com

la pràctica que evoca el reusencJoan Garcia Oliver. Ben fet i ambla cara tapada. Posar l’altra galta ésde submises i de ruques. Comveieu, avui això va de violència.

No faré apologia de la violènciaperquè no ho crec tàcticamentintel·ligent, ja que l’Estat i la restade poders en saben més de violèn-cia que no pas nosaltres. La violèn-cia és la base del poder i una i altrees retroalimeten. Per tant, estic d’a-cord que la violència és un tipus derelació que no és desitjable i ens veimposada pels poderosos o pelsque ho volen ser, ja que és creadorade poder. Ara bé, d’aquí a reconèi-xer el monopoli de la violència del’Estat -i del poder econòmic, degènere, etcètera- hi ha un bon tros.

Quan es genera violència desdels nostres àmbits (després d’unamani per exemple), a part de la cri-minalització mediàtica, no faltenles acarnissades crítiques d’algunescompanyes. Jo no crec que s’hagide fer bandera de la violència, nidiscurs, ni tan sols s’ha d’admetrecom a pròpia; simplement s’ha d’e-xercir. S’ha d’exercir perquè em re-sisteixo a ser solament la víctimade constants i quotidianes violèn-cies. És el nostre dret a la defensa ode vegades ni això, és el nostre dretde picar de peus.

De vegades em sobta la càrregade violència que hi ha en el discursformal i informal de l’anarquisme il’anarcosindicalisme. No criticaréara la vigència o no d’aquest dis-curs, en tot cas hi ha un abismeentre el discurs i la pràctica. De fet,crec que estem en fora de joc enmoltes qüestions, sobretot les quefan referència al món laboral, i pertant també a l’anarcosindicalisme.El cas de l’autodefensa individual icol·lectiva és un exemple clar de nocorrespondència entre discurs ipràctica i un tema on ens hem deposar les piles totes plegades, a ni-vell teòric i sobretot pràctic.

Per exemple: qui generaria mésviolència, qui fes fora, posem percas, 660 treballadors o qui fes unacara nova a un empresari explota-dor o a un sindicalista groc? Bé, nom’allargo més perquè tot plegat ésprou clar. Per tant, tot i admetre queper nosaltres la violència sol sercontraproduent, crec que no hipodem renunciar ja que constant-ment la rebem. Això sí: el cap fred iels ulls oberts. Un cop dit això, vullinsistir, com sempre, que la base detot és que hi hagi base, és a dir: ate-neus, sindicats, mitjans informatiuspropis, espais alliberats i empresesautogestionades. Si no, merda.

Marxo, que me’n vaig de vacan-ces. Salut i liquidació social!

Pla d'Infraestructures delTransport de Catalunya

ADENC-Sabadell i Federaciód�Entitats Ecologistes de

Catalunya (EdC)

Davant el projecte de Plad'Infraestructures delTransport de Catalunya

(PITC) que vol tirar endavant elgovern de la Generalitat, el movi-ment ecologista català s'ha co-mençat a moure. Així, l'ADENCde Sabadell hem elaborat un mani-fest crític amb el PITC, que haestat assumit per la Federació Eco-logistes de Catalunya i al quals'han adherit col·lectius ecologistesde tota Catalunya. A banda, diver-ses entitats presentem al·legacionsparticulars al document.

L’ocupació del territori, la pèr-dua de biodiversitat, el consumenergètic, les emissions... són as-pectes ja comuns en el debat sobreels límits del creixement i la trans-formació territorial. Les infraes-tructures de transport estan sotme-ses a aquestes limitacions i a lanecessitat d’un canvi d’enfoca-ment, de cultura, tal i com quedarecollit en la Llei de Mobilitat.

La mobilitat, com a demandaque es projecta sobre les infraes-tructures i que aquestes han d’en-carrilar, és clarament un dels ele-ments que ha de ser objecte decontenció. El problema rau, doncs,en els límits de la mobilitat i encom fer eficient i de qualitat el seuexercici. La gestió de la mobilitatpot incorporar les noves infraes-tructures, però no pot ser a l’inre-vés. El Pla d’Infraestructures delTransport de Catalunya (PITC)que vol tirar endavant el govern dela Generalitat de Catalunya propo-sa primer definir les infraestructu-res i després fer-ne la gestió. ElPITC, per tant, encara respon alsvells tics de gestionar les infraes-tructures, no la mobilitat. El plan-tejament positiu contingut en laLlei de Mobilitat s’ha deixat com-pletament de banda en el PITC,que ha estat redactat en absència deles Directrius Nacionals de Mobili-tat que la llei preveu.

Tot això ens porta a fer les se-güents consideracions sobre el do-cument presentat a exposició pú-blica.

1. El PITC és metodològicamentincomplet i poc transparent, cosaque impedeix fer una revisió críti-ca dels procediments emprats en laseva elaboració. Més que un docu-ment coherent, el PITC és tan solsun Pla de Carreteres amb un PlaFerroviari annexat.

2. El PITC es configura com elveritable Pla Territorial General deCatalunya (PTGC). Tot i tractar-sed’un pla sectorial, en tramitar-seamb anterioritat al Planejament Te-

rritorial i en incloure la major partde les inversions públiques quehan d’ordenar el territori, esdevél’instrument clau per garantir lesopcions d’assentament i distribu-ció geogràfica del PTGC.

3. Les hipòtesis de futur del Placomporten un escenari de gran in-crement de la mobilitat, el qual ésemprat per justificar una propostadesmesurada d’infraestructuresviàries.

4. És molt poc ambiciós pel quefa al paper del transport públic i altransport de mercaderies per ferro-carril.

5. El PITC planteja escenaris degran increment de la mobilitat,amb una progressiva reducció del’autocontenció, poc d’acord amballò que preveu el nou planejamentterritorial.

6. El PITC ignora absolutamentles conseqüències del progressiuesgotament de les reserves de pe-troli i contradiu els objectius delPla de l’Energia de Catalunya.

7. L’avaluació ambiental estratè-gica del PITC està plantejada peravalar-lo d’antuvi, amb l’argumentd’una disminució de les emissionsde CO2, i sense fer referència a lapèrdua de biodiversitat o de valorsnaturals en general. No esmenta elgrau d’acompliment del Protocolde Kyoto, ni tampoc són tinguts encompte altres contaminants at-mosfèrics (PM10 i NO_x) contem-plats en directives europees i clara-ment sobrepassats actualment enl’àmbit metropolità.

8. L’accessibilitat viària i la con-gestió continuen sent els paràme-tres clau per definir els objectiusdel Pla. L’anàlisi de l’accessibilitatés parcial, ignorant el paper es-tratègic dels trams viaris urbans.La congestió s’analitza sempre

com a problema, ignorant-ne lainevitabilitat.

9. El PITC aposta per la incenti-vació de la mobilitat en vehicle pri-vat a partir de la sobredotació d’in-fraestructures viàries. En cap cases presenta un enfocament estruc-tural que condueixi a fomentar lacontenció de la mobilitat. El PITCcontinua proposant el creixementde les infraestructures com a solu-ció, quan aquest creixement és, defet, l’origen del problema.

10. El PITC opta per consolidarun país dual, amb una gran ciutatcentral positivament articulada entermes de model urbà i de transporti la resta del país desarticulada.

11. La proposta ferroviària estàmolt menys desenvolupada que laproposta viària. La meitat de les in-versions ferroviàries previstes sónen alta velocitat i les línies conven-cionals no creixen, sinó que noméses milloren.

12. La dotació de xarxa viàriaque dibuixa el PITC és absoluta-ment sobredimensionada. L’esce-nari de dotació de xarxa viària queens planteja el PITC no és compa-rable amb els models existents enaltres regions europees i nord-ame-ricanes. El PITC ens portaria a as-solir una de les més elevades quo-tes mundials en xarxa bàsica.

Propostes que el PITChauria de recollir:

1. El PITC ha de respondre a unavisió global de la mobilitat. El do-cument ha d’incorporar la totalitatde la informació utilitzada i gene-rada per tal que sigui possible veri-ficar la validesa de la diagnosi i lespropostes que s’hi realitzen. L’a-daptació a les previsions dels nousPlans Territorials i a escenaris de

mobilitat menys continuistes po-dria donar lloc a una proposta d’in-fraestructures molt diferent.

2. Cal que es plantegin escenarisde repartiment modal de la mobili-tat de persones i del transport demercaderies amb menor percentat-ge dels desplaçaments en vehicleprivat.

3. Els dèficits en infraestructuresde Catalunya han de ser precisats iespecificats millor, perquè no éscert que estiguem en una situacióde dèficit en tot tipus de xarxes.Les dotacions de Catalunya, en ter-mes europeus, són grans en xarxabàsica viària i reduïdes en ferroca-rrils convencionals o en xarxa se-cundària de carreteres de qualitat.

4. Els paràmetres d’accessibilitathan de fer referència al conjunt dela població i no només s’han decalcular per al transport privat mo-toritzat. Aquesta metodologia per-metria posar de relleu els dèficitsdel model basat en el vehicle privat(VP) que el PITC prioritza.

5. La simulació d’escenaris decongestió i de més o menys ofertaen transport públic (TP) permetplantejar el funcionament dels di-ferents corredors i els possiblesequilibris VP/TP en àmbits especí-fics de Catalunya.

6. És necessari no voler superarels referents en termes de XarxaBàsica Viària d’altres regions simi-lars i plantejar-nos la possibilitatd’equilibrar-nos-hi en termes dexarxa ferroviària.

7. Cal parlar dels serveis detransport que s’exerciran i nonomés d’infraestructura. L’argu-ment de manca de demanda per simateix no és vàlid per negar laconstrucció d’una línia ferroviària.

8. Cal plantejar que es faci unaxarxa extensa de ferrocarril, no pasmolt cara ni d’alta velocitat, peròque relligui punts del territori.

Un planejament d’aquest tipusens permetria acostar-nos moltmés al model dels països centreeu-ropeus.

Un escenari d’ampliació i milloroferta en TP, incorporant-hi la ne-cessària intermodalitat ferrocarril-autobús-tramvia, ha de permetremés acoblament als objectius delsnous models de mobilitat sosteni-ble, més autocontenció de la de-pendència energètica dels recursosexterns, una contribució decisiva ala recuperació de la qualitat at-mosfèrica local i una reducció deles emissions de gasos d’efecte hi-vernacle.

Per tot això demanem la retiradadel PITC, l’aprovació de les Direc-trius Nacionals de Mobilitat i la re-formulació del Pla en base a les ob-servacions dutes a terme.

SALUT I ANARQUISMES


OPINIÓ-SOCIAL

La guerracontinua

Carlus Jové([email protected])

Les imatges de tortures a lespresons d’Iraq que novament

han aparegut als mitjans de comu-nicació ens recorden que tot i la fiformal de la guerra (caldria aclarirquè significa acabar una guerra),l’ocupació segueix humiliant unpoble que tan sols demana podergovernar-se a sí mateix. És inver-semblant escoltar els portaveus delgovern d’EUA afirmar que mostraraquestes imatges per televisió vul-nera els drets dels presos i que noajuden a solucionar la crisi iniciadaamb la publicació de les famosesvinyetes de Mahoma. És increïbleque davant tot aquest allau de fets,els debats als mitjans tan sols girinal voltant de l’integrisme islàmic, ique ningú es molesti a recordar lesdècades d’humiliació, ocupació iespoliació que el món àrab hahagut de suportar. I ja podríem qua-lificar d’atemptat contra el sentitcomú pensar que es pot anar es-campant la islamofòbia arreu, i es-perar un “ai, perdoni, em sentoofès” com a resposta.

Tot i que la guerra ha deixat deser un tema central per a bona partde l’esquerra, és evident que elconflicte encara és lluny d’acabar.No passa una setmana sense querebem noves notícies d’atemptats al’Iraq o de la tensió creixent entrepotències occidentals i països del’Orient Mitjà. La campanya poli-cial i mediàtica contra l’islamisme,relacionant-lo directament o indi-recta amb terrorisme, està creant unsentiment de por i rebuig cap a totallò relacionat amb el món àrab imusulmà que va més enllà de lesdiferències d’opinió. Tot aquestpoti-poti d’informacions i comen-taris genera, en conseqüència, unavisió distorsionada de cada un delsfets, fins al punt que acaba sem-blant evident mantenir l’ocupaciód’Iraq ja que els islamistes hanguanyat les eleccions a Palestina iaixò demostra que l’escalada deterror i la necessitat de proteccióper part dels EUA és bla, bla, bla.

L’esquerra ha de jugar un paperen tot aquest procés. Defensar eldret del poble iraquià a resistir, delpoble palestí a escollir els seus pro-pis representants o dels musulmansdel nostre barri a tenir la seva mes-quita no pot generar la menorvacil·lació entre nosaltres. Aquest19 de març, novament, haurem desortir al carrer a oposar-nos a l’ocu-pació d’Iraq i l’estratègia que hi haal darrere. Ens ha de servir per de-nunciar la campanya d’islamofòbiai arabofòbia i, allà on sigui possi-ble, construir ponts amb les asso-ciacions musulmanes que volenlluitar contra l’estratègia imperia-lista a l’Orient Mitjà.

Text: Col·lectiu Catalunya;foto: Esther Sancho

L’acció social de la CGT esmou. Si el 3 de febrer tenialloc una trobada confederal

d’acció social d’àmbit estatal allocal de la CGT a Madrid, el dia 4tenia lloc també a Madrid una reu-nió de l’àrea d’immigració del sin-dicat, i l'11 de febrer es va portar aterme la trobada d’acció social dela CGT de Catalunya al Centre So-cial Okupat de Can Vies, a la vilade Sants, Barcelona.

A l’Estat

En la trobada d’acció social convo-cada per la Secretaria d'Acció So-cial del Comitè Confederal de laCGT, amb participació de repre-sentacions de diverses confedera-cions territorials (entre elles Cata-lunya), es va treballar en la línia deconsolidar la CGT com a sindicatcombatiu i fomentar i articular l’e-mancipació social front al poder del'Estat i del Capital, i es van acor-dar les següents propostes de tre-ball per al futur immediat.

Per la seva part, en la reunió del'Àrea Confederal d'Immigració dela CGT, es va analitzar el resultatdel recent procés de regularització,es va incidir en la necessitat de sin-dicalitzar els i les immigrants, esva valorar el treball realitzat per laCGT amb els immigrants en diver-ses localitats, i es van prendre di-versos acords:

CatalunyaEl dissabte 11 de febrer es van tro-bar al Centre Social Ocupat de CanVies (Sants- Barcelona) compan-yes i companys de Lleida, Terras-sa, Sabadell, Girona, Baix Llobre-gat, Anoia, Tarragona, Reus iBarcelona en la primera reunióconvocada per la Secretaria d’Ac-ció Social i la Secretaria de Joven-tut sorgides del darrer Congrés dela CGT de Catalunya.

Els companys de Can Vies vancedir la capella (convenientmentdesconsagrada) i els seus bancs pera realitzar la trobada que començàamb una breu exposició per la sevapart de que es Can Vies i que s’hifa. L’arribada de l’AVE a Barcelo-na pot suposar el desallotjamentd’aquest Centre Social, per tantcaldrà estar atents a un possible de-sallotjament!

La reunió era un primer contacte

amb tota la gent que es mou dinsd’acció social i les persones inte-ressades a endegar el projecte queproposa la secretaria de joventut.Es van esbossar les principals lí-nies de treball que des d’acció so-cial es proposen i que emanen delsacords del darrer Congrés de laCGT de Catalunya celebrat a SantJoan Despí, incidint de maneramolt important amb l’idea de Se-cretaria col·legiada formada pergrups de treball per diferents temesamb un coordinador/a.

Des de la Secretaria de Joventutes va exposar les seves propostes,la necessitat de coordinar totsaquells joves que tenim al nostresindicat i fomentar l’afiliació delsque no hi són.

Cada sindicat o federació va feruna breu exposició de que esta fenten el seu àmbit per passar a undebat on es constata, un cop més,

que molta part dels nostres afiliats iafiliades participen activament enlluites socials sense que sovint elseu sindicat se n’assabenti, sorgeixuna necessitat d’una major coordi-nació i de, com va dir en Juanjo,conèixer-nos més.

De la reunió en van sortir diver-ses línies de treball que des de jahan començat a moure’s. Per unabanda preparar la campanya perl’objecció fiscal a la declaració dela renda d’aquest any, començaruna campanya per la denúncia deles retallades de les llibertats (pro-pera ampliació dels dies d’incomu-nicació de la llei antiterrorista, lleide partits, llei d’estrangeria...), re-prendre la campanya de solidaritatamb la nostra companya empreso-nada Laura Riera, continuar i es-tendre el treball contra la precarie-tat que afecta a tots els àmbits de lanostra vida, continuar en la línia detreball en el tema d’immigració icomençar a treballar la possibilitatde l’existència d’un banc de recur-sos dins la CGT on hi hagués do-cumentació, contactes, etc.

En la trobada va sortir proble-mes concrets com el proper judicia Terrassa pel desallotjament deCan Kork o el cas de Pedro Álva-rez del que la campanya anual endemanda de justícia es tornarà ainiciar a finals del 2006. Se’ns girafeina però després de la reunió, dela participació i de les ganes cal seroptimista, cal donar a l’acció socialdins de la CGT la importància (quees molta) que aquesta es mereix.

Solidaritat amb Ruben i Ignasi, llibertat anarquistes preses!!!

Manifest de la campanya

Els companys Ruben i Ignasi vanser segrestats durant el matí del 9de febrer com a conseqüènciad’una investigació portada a termepels Mossos d’Esquadra i el jutjatnúmero 13 de Barcelona. Se’ls im-puten dues accions de sabotatge iformar part de grups anticarcelarisi de suport a preses. La solidaritat il’activitat política al marge del sis-tema democràtic també cau sotalleis de caràcter repressiu com l’a-nomenada «tolerància 0». Així,l’Ignasi es troba al C.P. de QuatreCamins i el Ruben al C.P. de CanBrians. Ja sabem que són dies dursper tots els impediments que ensposen per conèixer la situació delsnostres companys; això suposa unagran dedicació per part nostra peraconseguir que tant ells com nosal-tres ens adonem que estem vives,que continua la nostra vida i ambaquesta, la lluita llibertària.

Es necessita la solidaritat detotes aquelles persones que sentinla més mínima necessitat de plan-tar cara a aquesta societat repressi-va, que ens porta a situacions ex-tremes i d’emergència.

La marginalitat no és la nostracasa, pretén ser la nostra presó; elque sí és nostre és el sentiment so-cial que ens porta a lluitar i a ferfront a les nostres vides com ex-pansions de llibertat envers tots elsàmbits socials. No entenem el se-grest dels nostres companys sensepensar en tots els abusos als qualsla societat està sent sotmesa. Eljutge col·laborador i inhumà resul-ta ser una persona honorable icomplidora d’una important tascasocial. La policia, provocadora ieducadament violenta, és tractadacom a defensora de la seguretat i lallibertat. El maltractament a immi-grants es comenta com a necessariper a la pau social. La destruccióde la terra, dels barris, dels nostres

habitatges i espais de lluita s’es-tructura com una necessitat per alprogrés i el benestar social; men-trestant encobreixen els guanyseconòmics de bancs i caixes, cons-tructores i paràsits polítics. Les re-gulacions de plantilla i les conti-nues pèrdues de condicionslaborals precaritzen la situació la-boral, exprimint sense pausa atotes aquelles persones que per asobreviure necessiten treballar. Labanca supera el rècord de guanysgràcies a aquesta explotació labo-ral i a l’endeutament al que con-dueix la societat basada en el con-sum i la propietat privada. Lesordenances cíviques que es publi-citen com normes ideals de con-ducta social són en realitat mesuresde control, repressió i aïllament en-vers aquells sectors que, per laseva vulnerabilitat, són fàcilmentassenyalats i maltractats per lesinstitucions de l'Estat, així ho fantambé amb aquella dissidència po-

lítica que no disposa dels apara-dors d’aquesta ciutat dissenyadaamb multes administratives. L’in-crement de la presència policialrespon a la desconfiança dels go-vernants a tota la societat, sabenque el que fan es tremendament in-just, però també saben que tenenmoltes riqueses i privilegis queconservar i amagar. Ho saben.

El Ruben i l'Ignasi no estan solsa la presó, no estem soles en lamarginalitat, no estan sols els de-tinguts en els disturbis de St. Peremés baix, no estan soles les segres-tades a Barcelona el setembre de2003, tampoc ho està qualsevolpersona que és aïllada en una co-missaria, l’immigrant sap que aquítampoc estarà sola, els veïns dequalsevol barri no estan sols. per-què aquí estem, aquí tenim milraons per seguir lluitant.Núm. compte corrent: solidari-tat amb Ignasi i Ruben, BBVA0182-4209-47-0201518073

ALGUNA COSA ES MOU L’acció social prepara unampli calendari d’activitats


OPINIÓ

Dia de la Dona Treballadora

OPINIÓ: Aquest 8 de març, reivindiquem la Secretaria de les DonesCarme Álvarez, Araceli Prieto, Isa

Garnika, Amada Santos, Roser Pineda iCarme Seguí

En aquest escrit volem definir per què ésla Secretaria de la Dona o de les Dones la

que ha de portar endavant els acords fruit deles ponències presentades per grups de donesals congressos de Valladolid i de Manresa,transformant-se en un espai de col·laboracióen la construcció de la CGT des de la nostraespecificitat i des de l’enteniment que en lesdones les desigualtats de classe s’accentuenencara més i cal posar-hi una Secretaria.

Els Acords del Congrés estatal de Vallado-lid, l’any 2001, recullen la creació de la Se-cretaria de la Dona “com un organisme percrear mesures actives que potenciïn la partici-pació i la representativitat de les dones al Sin-dicat”. Els objectius principals d’aquesta se-rien el foment intern de la consciència críticade gènere; l’activació i la revisió de mesuresa favor de la igualtat home-dona; la coordina-ció de polítiques de gènere; l’enfortiment dela interrelació amb les altres polítiques delsindicat; la dinamització de la comunicacióentre dones, experiències, participació icompromís; el combat a totes les formes de

discriminació en el món del treball i en el mo-viment sindical.

En aquest Congrés, Dones Llibertàriesvam presentar la ponència “Les dones i laparticipació”. En la mateixa línia vam defen-sar la creació de la Secretaria de la Dona comun mitjà per potenciar la visibilitat de lesdones en el sindicat: per millorar la interco-municació entre els sexes i per millorar laparticipació de les dones en el sindicat”

Al VII Congrés de Catalunya a Manresa,al febrer de 2002, diverses dones, compo-nents de Dones Llibertàries van presentar laponència “Desitgem construir a Catalunya unsindicat que incorpori a l’anarcosindicalismeel principi femení: de classe, contra la violèn-cia, de repartiments de tot el treball i la rique-sa, d’ajuda mútua entre els treballadors i lestreballadores, ecologista i intercultural”. Lesdones autores de la ponència vam confiar quel’acord del Congrés de Valladolid era sufi-cient per a la creació a Catalunya de la Secre-taria de la Dona i no es vàrem tenir la precau-ció de concretar-ne la creació en lesconclusions de la ponència esmentada, queva tenir el suport majoritari dels sindicats. Enel Congrés va patir dues supressions (“Prin-

cipi femení” i “No a la guerra”) i un afegit(“Salari per a les persones que treballen a lallar”). Per contra, sense cap ponència queavalés la inclusió en el Secretariat Permanentde Catalunya, es va crear la Secretaria de Gè-nere.

Al VIII Congrés, a Sant Joan Despí, es vaproposar sense èxit la votació d’un vot parti-cular perquè la Secretaria de Gènere es di-gués de la Dona. La inclusió als VII i la con-tinuïtat al VIII Congrés de la Secretaria deGènere formant part del Secretariat Perma-nent ha creat confusió en el sindicat i a horesd’ara no sabem la finalitat d’aquesta secreta-ria. Mentrestant, Dones Llibertàries hem par-ticipat activament tant dins com fora del sin-dicat en espais de denúncia de la situació deles dones al mercat de treball i a la societat.

Secretaria de Gènere?

Conceptualment, “sexe” és la característicafísica del cos, d’origen biològic o genètic i“gènere” “és el sexe socialment construït”(De Barbieri, 1992) i al·ludeix a les qualitatsdiferents dels homes –identitat masculina- iles dones –identitat femenina-, que són crea-

des socialment i culturalment. “Gènere” és,doncs, “el conjunt de característiques de per-sonalitat, actituds, sentiments, valors, con-ductes i activitats que la societat adscriu dife-rencialment als sexes” (De los Ríos, 1991).Quant al patriarcat, podem dir que és una es-tructura social, conformada històricament iculturalment, les bases del qual es fonamen-ten en la dominació dels homes sobre lesdones. La realitat patriarcal acaba definint lesrelacions de classe, gènere i ètnia: així comentre el que és privat, el que és públic, el queés personal i el que és polític. (Font: Ana C.Escalante, “Perspectiva social de género”)

El sindicat CGT no és aliè a la dominaciódel gènere masculí en les estructures socials iper tant seria un error tractar per igual els dossexes no fent distinció d’aquell que és domi-nat. Fent ús d’aquest domini, entenem queuna Secretaria de Gènere tendeix a reproduirla societat patriarcal i per tant a afavorir-ne elmasculí. N’és una mostra el darrer nomena-ment d’un home com a secretari.

Reivindiquem la Secretaria de la Dona o deles Dones al Secretariat Permanent de la CGTde Catalunya com a eina en la lluita de clas-ses contra la discriminació de gènere.

Comitè Confederal de la CGT

Seguint en la línia que fa un anyvam marcar en la CGT, el dia 8de Març, “cap a la transforma-

ció d’aquesta societat capitalista i pa-triarcal en una altra igualitària, justa illiure que prioritze les necessitats dela vida sobre els interessos del mer-cat”, entrem en el tema de les cures.

Les tasques quotidianes de cureshan sigut realitzades en la seva granmajoria per dones, sense rebre perelles cap remuneració sinó com re-sultat de l’assignació social de la ditaresponsabilitat. Estem parlant delstreballs necessaris per al manteni-ment de la vida, la seua perpetuació iles millores per a anar elevant la qua-litat d’aquesta. Eixe treball invisible igratuït representa el 80% del total deltreball no remunerat i els dos terçosde tot el treball que es realitza en lasocietat.

La cura de les persones ha patit uncanvi qualitatiu en els últims anys.Està entrant en certa mesura en l’àm-bit mercantil; i ho està fent per la líniadel treball precari. Sostingut en granpart per les dones immigrants que esdediquen a ell i d’ell viuen o caldria dirque malviuen amb

En l’actualitat es parla que hi hacrisi de cures encara que realment elque està ocorrent és una reorganitza-ció del dit treball. Procés en què eltreball del cuidat a les persones hatraspassat l’àmbit privat i invisible enel que es realitzaven. Es diu que lacausa radica que les dones hemaconseguit introduir-nos en el mercatlaboral - no sols en àrees considera-des femenines- i per tant disposemde menys temps per a les cures. Acu-sant-nos inclús per això, a pesar que

continuem aportant una enormequantitat de temps i energia a aques-ta tasca, naturalment sense cobrar,després d’una jornada laboral, ací sí,compartida amb els homes.

Davant de la crisi, s’ha desenvolu-pat tota una parafernàlia sota el nomde conciliació de la vida familiar i la-boral. Normativa dictada respected’això i que es repetix en tots els pro-tocols a què s’han apuntat ja moltesempreses, en les que es declara ladesaparició de tot comportament dis-

criminatori per sexe i tota penalitzacióper maternitat i excedències percures, mentre s’afavorix la copartici-pació dels pares en les tasques decures, en el cas de fills i filles.

Però una cosa és la teoria i unaaltra la pràctica, ja que en quantxafem la realitat quotidiana ens tro-bem amb les limitacions que imposala lògica del màxim benefici, centrede la vida pública i que està assumidaper tots i totes. Com assumir la res-ponsabilitat social de les cures -seria

la lògica de la vida- quan se seguix lalògica del màxim benefici? El conflicteentre ambdós es va mostrant en lavida diària, encara que volen fer-noscreure que són compatibles. Quèmajor exemple que els acomiada-ments de dones en Seat? El govern iles empreses com a Seat promouenla conciliació? La conciliació de qui,de les acomiadades?

D’aquesta manera, es volem veurela bona voluntat de les empreses, re-presentants del capital, quan en lamajoria dels casos els protocols es li-miten a transcriure les normes d’obli-gat compliment. I no es vol no volem!veure les trampes que contenen i so-bretot, les discriminacions que ambqualsevol disfressa es continuaranrealitzant. No hem d’oblidar, que elsdrets no són concessions, sinó el re-sultat de les conquestes.

Mentre no siga obligatori, la majo-ria dels homes no agarraran permi-sos per paternitat ni cures, sinó queseran les pròpies dones les que conti-nuaran assumint la responsabilitat dela vida, sense deixar de ser víctimesdel mercat i de la impossible concilia-ció. En el seu treball remunerat i en laseua condició d’empleadora d’altresdones que realitzaran les tasques demanteniment de la vida que ella hajadeixat de fer a l’entrar en el mercat la-boral, passant a jugar en certa mesu-ra els diferents papers de víctima ibotxí, inevitables en el mercat.

La responsabilitat de la vida i pertant de les cures correspon a la socie-tat en el seu conjunt. No ha de ser as-signada exclusivament a cap ser indi-vidual ni a un col·lectiu específic, nitan sols a l’Estat. Volem un estat quecuide per a poder estar cent per centdisponibles per a vendre la nostra mà

d’obra en el mercat? O volem que elmercat i l’estat s’adapten a lesexigències i necessitats de la vida?La CGT és partidària de la responsa-bilitat col·lectiva, la qual pot materialit-zar-se en qualsevol tipus d’agrupacióen què les persones decidisquen es-tructurar-se, formant-se així els nuclisde responsabilitat autogestionats delsque parlem.

Açò no significa alliberar a l’estatde les responsabilitats que li corres-ponen. Ha d’existir un sistema públic iuniversal que garantisca el dret arebre cures i el dret a no cuidar. Re-butgem els termes de l’avantprojectede llei de promoció de l’autonomiapersonal en la mesura en què fomen-ta els serveis privats, limita la univer-salitat dels drets en establir el copa-gament i seguix basant-se en lafigura de les cuidadores familiars.

Augmentar la qualitat de vida detotes les persones, una vegada assu-mida la responsabilitat del manteni-ment d’aquesta, ha de ser també unobjectiu de la nostra societat. Respo-nent a les necessitats específiquesdels diferents col·lectius que la for-men, acceptant la diversitat i fomen-tant la seua independència.

Volem cridar l’atenció sobre la si-tuació de les dones amb discapacitat,per quant són considerades subjec-tes passius, amb drets legals però noreals. Sent moltes vegades, precisa-ment elles, les que assumixen el tre-ball de cures, a pesar que la seua di-versitat funcional els ocasiona majorsdificultats a l’hora d’aconseguir el queanomenaríem una vida digna que ésel que volem per a totes i tots!

La conciliació és mentida, fem dela cura de al vida una responsabilitatde tots i totes.

Esther Sancho,amb informacions de

http://www.alasbarricadas.org

En els nostres dies, el futbol ésbastant despreciat per moltsanarquistes potser com a conse-qüència del fet que l’associemamb contractes multimilionaris,amb la lliga de les estrelles, ambel pa i circ i algunes coses perl’estil.

Però en l’època d’expansió delfutbol com a esport, a inicis delsegle XX, els anarquistes i els so-cialistes van ser-ne els seus prin-cipals impulsors. Per exemple, al’Argentina molts clubs van estarfundats per anarquistes, i alguns,per socialistes. Com el Newell’sOld Boys, que és un club creat enhomenatge a l’anarquista Newell,d’aquí el color de la seva samarr-eta, que és roja i negra. També elChacarita Juniors, els colors delqual són roig, negre i blanc; elclub Nueva Chicago, de samarre-

ta verda i negra, i uns quantscasos més. També succeí unacosa semblant en altres llocsd’Amèrica Llatina, però tambéd’Europa. El Hadjuk Split deCroàcia fou fundat per anarquis-tes i s’anomenava Anarho.

En els últims temps ha nascut aAmèrica del Nord la iniciativa detornar a reprendre el futbol per ala comunitat. Es tracta de les

Anarchist Soccer League. Allí noexisteix el futbol de base ni les de-senes de lligues locals que hi pothaver a cada ciutat de l’Estat es-panyol, així que els anarquistess’ajunten i juguen a futbol.

A Lleida no pretenem emularcap d’aquests clubs però sí quehem aconseguit, mitjançant unalligueta de futbol sala amb equipsmixtes, que els diversos col·lec-tius i moviments socials de la ciu-tat ens trobem el dissabte pelmatí i fem petar la xerrada entregol i gol. El que va començar comuna prova s’ha convertit en tot unèxit. Quan ho vam començar amuntar dubtàvem que un dissab-te al matí es pogués fer algunacosa, i menys jugar a futbol!

La sorpresa ha estat que elscol·lectius i les organitzacionsparticipants -el casal La Maranya,el casal L’Ocell Negre, el bar LaFalcata, Endavant Ponent, elCentre Social Okupat la Gàbia i

nosaltres mateixos, la CGT dePonent- hem acudit puntualmentcada cap de setmana a la pista defutbol sala del casc antic i hemjugat a futbol. Val a dir que des-prés dels partits pertinents, undels dos casals que participen ala lligueta (anomenada “CascAntic Champions League”) ha or-ganitzat un vermut que tots hemaprofitat per recuperar forces.

En definitiva, hem creat sensegairebé proposar-nos-ho un espailúdic fora de xerrades, manifesta-cions i d’altres actes que resultenmés seriosos, on ens hem trobattotes i tots i que ens ha permèsteixir i enfortir encara més elsllaços que ens uneixen; i dins ma-teix de la CGT, hem aconseguitfer participar afiliats que fins araúnicament cotitzaven.

Ara, l’únic que es comenta ique s’espera és la propera reedi-ció d’aquesta lliga ampliant elsequips participants.


Dinamita de cervell


El roig i negre noés una cosa del passat

Reinald Roca,Secció Sindical de CGT a TV3

El dimecres dia 8 de febrer esva emetre el documental“Roig i negre”, produït per

TV3. Un documental que preteniajutjar el comportament dels anar-quistes durant la revolució del 36.Un documental, per tant, que parla-va de la història del nostre sindicat,ja que els nostres colors segueixensent el roig i negre, perquè la CGTes reconeix com a continuadora del’organització sindical de la CNT.No podem utilitzar les sigles de laCNT per sentència judicial. No obs-tant això, som l’organització sindi-cal més representativa dels cene-tistes a l’Estat espanyol. Diem totaixò perquè en el documental esplanteja la CNT com una cosa delpassat. Recordem als companysque han fet el documental, i quetan bé han parlat del nostre sindi-cat, que continuem existim, i fins itot, possiblement, ens podran votaren les properes eleccions sindicalsque se celebraran a la propera tar-dor.

La CGT continua defensant, aracom en el 36, els interessos labo-rals dels treballadors, o per dir-hoamb un terme molest a la sensibili-tat de determinades orelles, defen-sem els interessos de la classeobrera; fins i tot els interessos pro-

fessionals i laborals dels que hanfet el documental. Ho fem junta-ment amb altres sindicats, que enaquesta etapa tenen una represen-tació més àmplia entre la classetreballadora; tot el contrari de l’eta-pa històrica que fa referència el do-cumental. En l’actual etapa predo-mina més la conciliació que lalluita. N’hi ha tanta, que fins i tot hiha qui teoritza que ja s’ha acabat lalluita de classes i que ja hem arri-bat a la fi de la història.

Per què diem tot això? Perquè eldocumental presenta un episodi dela lluita de classes del segle XXtranscendental, com tots els que esvan viure a Europa durant granpart del segle passat, però senseexplicar aquest context de lluita de

classes. Nosaltres creiem que un fet

històric, fins i tot el prehistòric, noes pot deslligar del seu entorn, del’espai i del temps per tenir-ne unacomprensió objectiva. En el docu-mental “Roig i negre” s’analitzenels fets d’una manera descontex-tualitzada. Un exemple és una deles preguntes que es fa al principide tot, sobre si els “anarquistes”eren (ja no ho som?) uns menjaca-pellans. Davant de tant doctes ba-janades s’hauria de recordar lesparaules d’ un catedràtic de la Uni-versitat Pompeu Fabra que diu quela televisió ha substituït la trona iels periodistes han ocupat el llocdels capellans. Més violentes hanestat les revolucions de la burgesia

europea, que no van tenir massacontemplacions amb els colls delsStuarts o dels Borbons, cosa queno han fet els revolucionaris de laclasse treballadora a l’Estat espa-nyol. Però no per això li recordemal ‘monsieur le president’ l’assassi-nat i la massacre exercida damuntnobles i de religiosos que van ferels seus antecessors.

Com diu un afiliat de la CGT,professor i arqueòleg de la Univer-sitat Rovira i Virgili: “No hi ha resmés interessant que projectar totala història del passat al futur.” Cer-tament, és més interessant que ferde jutge del passat. És més, elsproblemes que ara tenim sobre elmodel d’Estat van ser una de lescauses del conflicte del 36. Allò vaésser una oportunitat històrica pertransformar l’Estat espanyol. No esva aconseguir i ara no ens quedames remei que tornar a abordar elmateix problema. Tot i l’hegemoniadels cenetistes, la divisió de la clas-se obrera no va possibilitar fundarun nou Estat a Espanya. La divisióde l’esquerra sempre afavoreix ladreta.

Però el sindicalisme que va re-presentar la Confederació Nacio-nal del Treball, el del Peiró i el delGarcia Oliver, entre molts altres,segueix existint. I ja no matem ca-pellans, els han declarat espècieprotegida.

> EL FAR

La tradicióatea

Ferran Aisa

El far: l’any 1931 es constituïa a Barce-lona l’Agrupació Cultural “Faros”, laqual pretenia ésser més que un ateneu.La seva intenció era irradiar llum lli-bertària a la societat del seu temps. Heescollit aquesta idea del far per a unacolumna dins de la secció “Dinamita deCervell”, invent del reusenc Josep Llu-nas i Pujals, per difondre, amb la cultu-ra i el pensament, les idees emancipa-dores pròpies de l’anarquisme.

La tradició atea a casa nostra estàmolt arrelada, ja que des de finals delsegle XIX eren habituals les publica-cions, les conferències i els mítings quetractaven dels problemes ateus.

Cal destacar la figura de Josep Na-kens, fundador dels periòdics “El Ateo”i “El Motín”. Les idees racionalistes vantenir una gran acceptació en el camp lli-bertari. L’Escola Moderna i les escolesque Ferrer i Guàrdia va influenciar vancentrar-se en una educació contrària aldogma.

La tradició antireligiosa té una llargatrajectòria en la cultura europea ambpensadors com Voltaire, Diderot, Rous-seau o Nietzsche. Dins del camp obrercal citar, entre altres, Marx i Bakunin. Alsegle XX van aparèixer pensadors comJean Paul Sartre o Albert Camus quetambé analitzaren la funció de la religiócom a exponent de l’autoritat i delpoder.

En els darrers anys hem vist el retro-cés, malgrat que la societat era cada ve-gada més laica, del pensament irreli-giós. La postura radical i integrista de lareligió islàmica i l’arribada de milersd’immigrants musulmans a Europa hacreat aquesta paradoxa: mentre hi haqui continua pensant que la religió ésl’“opi del poble”, altres en el nom d’undogma o una gran veritat pontifiquen isón capaços d’enviar a la foguera a quino pensa com ells.

El filòsof francès Michel Onfray, ambel seu llibre “Tractat d’ateologia” (Ana-grama i 1984) ha donat a conèixer unmanifest radical contra les religions i afavor d’un ateisme militant. Els tres mo-noteismes (cristià, musulmà i jueu) ani-mats pels mateixos impulsos genealò-gics comparteixen –afirma Onfray- unmateix conjunt de menyspreus: “odi ala raó i a la intel·ligència, odi a la lliber-tat, odi a tots els llibres en nom d’unsol, odi a la vida, odi a la sexualitat, ales dones i al plaer; odi al femení, odi alcos, als desitjos, als impulsos”.

En contra d’això el cristianisme, l’is-lam i el judaisme defensen la creença,l’obediència i la submissió, el gust perla mort i la passió pel més enllà. MichelOnfray, pensador llibertari, ha recreatamb el seu formidable assaig, l’estudide les tres religions preponderants almón.

Si va haver una època en la que esdeia que Déu havia mort, la nostra, afir-ma Onfray, seria més aviat la del seu re-torn.

D’aquí la urgència, segons ell, d’unateisme argumentat, elaborat, sòlid imilitant.

El futbol i l’anarquisme: sobre una iniciativa a Lleida



> RACÓ TRANSVERSAL

Recuperem elcinefòrum

Pepe Gutiérrez-Álvarez

En uns temps socialment ascendents,de trobada entre el poble i la cultura, el‘cineclubisme’ va ser un mitjà privile-giat per al debat, una inquietud àmpliaque va passar de les universitats a lesparròquies i als centres socials i arribàa ser un mitjà d’agitació cultural que,per exemple, permetia dur a terme unaprimera discussió sobre el significat dela paraula ‘feminisme’ amb l’ajuda ina-preciable de films com “Un estiu ambMònica” (Ingmar Bergman, Suècia,1953), o com “La tía Tula” (Miguel Pica-zo, Espanya, 1964), de manera que lesdiscussions es perllongaven fins aaltes hores de la matinada, sobretotconsiderant que alguns dels partici-pants s’emportaven el fòrum a l’últimbar obert.

En aquells dies les dificultats no erenpoques: es necessitava una sala, unprojector i calia llogar les pel·lícules en16 mm, fet que restringia el repertoritret que no comptessis amb altres vies.Qui escriu no oblidarà el que es va arri-bar a sofrir per poder trobar un film quedenunciés l’agressió nord-americana alVietnam, fins que després de moltesvoltes se’ns va ocórrer utilitzar la pel·lí-cula més definitòria de l’enemic, “Boi-nes verdes” (John Wayne, 1968), idonar-li la volta, o sigui, desmuntar elseu discurs narratiu contrastant el mis-satge “fatxa” amb les dades extretes deles investigacions del tribunal presiditper Bertrand Russell, i de passada,posar en solfa tot el cinema de “fetsbèl·lics”.

L’experiència es va esgotar quanentre l’anomenat “desencantament” i latelevisió van convertir els cineclubs enreductes de cinèfils normalment benavinguts amb les autoritats municipalsque pagaven l’absència d’un públicamb ganes de saber i parlar, de bon ci-nema i de tot el que plantejava tal o talpel·lícula.

Actualment, les possibilitats ‘cineclu-bistes’ són infinitament més grans,qualsevol col·lectiu s’ho pot permetre.No és difícil trobar una entitat amb unasala, els projectors de “canó” es trobensense gaire dificultat (a més, no són tancars), i pel que fa a les pel·lis, ara potstenir “La sal de la terra” o tot Jean Vigoa casa. Existeix la necessitat de tractartemes que clamen un espai de retroba-ment per discutir: el racisme i l’emigra-ció, la contaminació ecològica, les llui-tes socials, etc. A més de lescondicions ja citades, es necessita unmonitor, animadors si pot ser amb unadocumentació prèvia. Una vegada enmarxa, no hi ha color.

Una bona pel·lícula té la virtut deplantejar quantitat de preguntes, depunts per debatre, i té la virtut de “dei-xar anar les llengües” sota la protecciód’aquella escena o d’aquell personatge.El que d’altra manera hauria estat pot-ser una xerrada una miqueta aturadeta,amb el cinema club de vegades calposar la bandera i dir, “Amics i ami-gues, hem de tancar. Qui vulgui conti-nuar debatent, ja ho sabeu...”

TINDRAN LLOC EL PROPER DISSABTE 18 DE MARÇ A CATALUNYA I ARREU DEL MÓN

Mobilitzacions contra la guerra a l’Iraq i el Guantànamo global

‘Pablo Díez: la otra cara de TMB’,o el que no apareix a la propaganda de l'empresa

Carmen de CelisAutora del llibre �Pablo Díez: la

otra cara de TMB�

El 31 de març es complirà elsegon aniversari de la mort dePablo Díez Cuesta, un conductord’autobús de TMB (TransportsMetropolitans de Barcelona) quees va suïcidar quan va ser aco-miadat injustament per l’empre-sa després d’haver estat acusatsense proves de quedar-se ambl’import d’un bitllet d’autobús(1,10 euros). Abans de rebre lacarta d’acomiadament va serconvidat a reconèixer que era unlladre, a demanar perdó i a pro-metre que no tornaria a fer aixòde què l’acusaven però que enrealitat no havia fet. Si accedia ales pretensions dels directius del’empresa rebria com a premiuna suspensió d’ocupació i soude sis mesos. Un cop passataquest temps, podria reingressaramb la pèrdua de tots els dretsadquirits i amb les condicionsdels treballadors nous. Pablo(una persona honrada i lleial,que duia prop de quinze anys aTMB amb un expedient net) vapreferir llevar-se la vida i defen-sar d’aquesta manera la dignitat il’honor que li negava l’empresa.

L’autor de tan desgavelladaproposta sancionadora i de l’or-dre d’acomiadament va ser LluísForniés, director de RecursosHumans de TMB, que va comp-tar amb l'autorització del conse-ller delegat, Constantí Serrallon-ga i Tintoré. Ambdós sónpersones de confiança de XavierCasas, tinent d'alcalde de l'Ajun-tament de Barcelona i presidentde TMB. En l'època de la mort dePablo, Casas tenia almenys di-vuit càrrecs, el que explica eldesconeixement que ha mostratdel que ocorre a l’empresa quesuposadament dirigeix.

Comportamentsdictatorials

Si TMB fos una empresa normal,l’expedient acusatori contraPablo s’hauria aturat en algunmoment (només fa falta tenir unpoc de sentit comú per adonar-se que les acusacions eren aber-rants). O bé, davant un final comel qual va sofrir Pablo, s’hauriaengegat una investigació i s’hau-ria produït algun relleu en la cú-pula directiva. Però es tractad’una empresa dirigida per polí-tics (persones gens acostuma-des a assumir responsabilitats), ia més, per polítics que duenmassa temps en el poder, i aixòfa que resulti molt fàcil caure encomportaments dictatorials.

Després de la mort de PabloTMB va intentar deslligar l’aco-miadament del suïcidi i taparl’assumpte. En adonar-se que lafamília no estava disposada a re-nunciar al reconeixement de lainnocència de Pablo, l’empresava passar al pla B, atès que noestava disposada a admetre ques’havia equivocat (tot al contrari;mai no van deixar d’afirmar quehavien “actuat correctament irespectat de forma escrupolosales garanties de l’expedientat”).TMB va emetre comunicats enels quals parlava d’“antecedents”de Pablo o de suposats proble-mes personals que “per respectea la família” no donaven a conèi-xer. Mai va poder concretar ni elsuns ni els altres perquè ereninexistents. A més, els sindicatsCGT i ACTUB van denunciar una

cruel campanya de desprestigi ales cotxeres encaminada a sem-brar el dubte sobre l’honorabilitatde Pablo perquè els seus com-panys no participessin en la lluitaper defensar la seva innocència.

Silenciar el tema Per què un llibre sobre Pablo?Senzillament, perquè es coneguia fons la seva història i no s’obli-di. Com que aquest cas és ver-gonyós per a TMB i incomoda,l’empresa ha intentat tapar-ho iha desplegat tot el seu poderperquè se silenciï el tema en elsmitjans de comunicació de grantiratge o amb molta audiència.

En algunes ocasions la sevaestratègia ha tingut èxit, cal re-conèixer-ho. TV3 és un d’a-quests mitjans en els quals hatractat d’influir TMB. Segonsl’empresa, el personatge de JosePlanes de la sèrie “El cor de laciutat” (un conductor d’autobúsque sofreix les mateixes malife-tes que Pablo i acaba suïcidant-se) danyava la seva imatge icalia “suavitzar-lo”. Aquesta sèrieté una audiència molt elevada i,per tant, el coneixement de la ve-ritat pot resultar molt perillós pera qui tracta de tergiversar-la. Noobstant això, TMB no ha pogutimpedir que el drama de Pablos’hagi expressat amb tota laseva cruesa. En aquest moments’està desenvolupant a la sèrie lalluita contra l’empresa. La histò-ria de Pablo no s’oblidarà mai.

Un libre explicala història dePablo Díez


El llibre escrit per Carmen deCelis explica el cas de PabloDíez, conductor d’autobús deTransports Municipals de Barce-lona que es va suïcidar desprésque l’empresa l’acusés de que-dar-se amb l’import d’un bitllet(1,10 euros) i l’acomiadés. El casd’aquest treballador ha inspiratun personatge de la sèrie de TV3“El cor de la ciutat”.

El passat 3 de febrer es va re-alitzar un emotiu acte de presen-tació pública al local de la Fede-ració d’Associacions de Veïns deBarcelona al qual hi va assistirmolt de públic que va omplir lasala completament, i van interve-nir-hi Eva Fernández Lamelas(presidenta de la FAVB), JulioBenet (delegat d’ACTUB), Satur-nino Mercader (secretari generalde CGT Autobusos), Evelia DíezCuesta (germana de Pablo Díez)i Carmen de Celis (autora del lli-bre). Durant l’acte es va anunciarla convocatòria d’un premi literarique portarà el nom de PabloDíez per a treballs relacionatsamb temes d’assetjament laborali abús de poder.

Els interessats a adquirir el lli-bre poden dirigir-se al Sindicat deTransports de la CGT de Barce-lona i preguntar per la secció sin-dical de CGT a Autobusos deTMB Bcn, o al telèfon 669 17 1957 (Garganté). Podeu aconse-guir més informació al webwww.cgtbus.com.

Foto: Mireia Bordonada



-Pots donar-nos algun exempled’alguna cosa que tu valoris po-sitivament en la tradició del so-cialisme autoritari? -Va haver-hi un debat entre Engelsi els anarquistes en el qual més omenys es discutia sobre l’ordretemporal en què s’havia d’establiraquesta societat de la qual totsparlaven, la societat comunista.Calia prendre primer el poder del’estat i després avançar cap al co-munisme o, per contra, aquestapresa del poder estatal no portariamés que conseqüències desastro-ses? Bé, jo no crec que en la vidareal aquests problemes es plante-gin d' una forma tan simple. En unasituació real, pot ser que no hi hagiopcions o que l’única opció s’esta-bleixi entre la presa del poder del’estat per a usar-lo, en la mesuraque sigui possible, -i aquí ve la pre-gunta: «és possible?»- amb finali-tats emancipadores o que s’accep-ti un sistema molt més opressiu.Aquests problemes sorgeixen con-tínuament i, de fet, van aparèixerdurant la Revolució Espanyola.Aquella va ser justament la situacióen la qual es va suscitar el debatque s’ha mantingut viu fins als nos-tres dies: sumar-se o no al govern.Realment, no crec que hi hagi unaresposta senzilla per a aquestesqüestions. - Això ens porta a una segonapregunta. Últimament has sos-tingut la possibilitat de donarcert suport matisat a certs go-verns [5] com a mitjà provisionalper protegir els ciutadans demals majors, com algunes cor-poracions multinacionals - l'es-tratègia d' ampliar “els límits dela gàbia”. Alguns anarquisteshan escrit a favor d' aquesta po-sició [6], però la majoria hi haestat menys favorable [7], comòbviament tu sabies que passa-ria. Tenim diverses preguntessobre aquest tema. En primerlloc, assumint de momentaquesta distinció, és possibledonar suport a una funció «posi-tiva» de l' Estat -per exemple,aquella que garanteix el benes-tar o la protecció dels ciutadans-sense enfortir al mateix temps laseva cara «negativa» opressiva?L’estat modern és la millor ga-rantia que la gent posseeix con-tra les grans corporacions? Noestan la majoria dels estats con-trolats, precisament, per aques-tes grans corporacions a lesquals, segons la teva proposta,haurien de vigilar? Ets cons-cient del divorci entre mitjans ifins que suposa un suport alsgoverns? Què en penses d’al-tres solucions alternatives, com

les diferents classes de resistèn-cia comunitària, l’organitzacióde la One Big Union [8] o, fins itot, de milícies de treballadors,que són solucions que ens per-metrien als sindicalistes afrontarles nostres maneres de cons-truir? Finalment, quines són lesimplicacions dels teus punts devista en relació a la teoria anar-quista o anarcosindicalista? Perexemple, penses que la tradicio-nal -i per a nosaltres immutable-oposició anarquista a l’estat ésun principi llibertari fonamentalque ha de ser revisat, o mésaviat la teva actitud es deu araons estratègiques, conjuntu-rals, que no afecten aquest prin-cipi ni, en conseqüència, l’anàli-si anarquista del poder? En elprimer cas, penses que hi ha al-tres principis fonamentals quetambé necessiten una revisiócrítica? - Són moltes preguntes, així querecordeu-me les qüestions queoblidi respondre. Comencem pelprincipi. La consigna «estendre elslímits de la gàbia» no és de lameva collita sinó que procedeix deles lluites dels treballadors brasi-lers. A aquests treballadors se’ls vaplantejar un dilema. D’una banda,podien simplement continuar su-bordinats a un poder brutal; per l’al-tra, podien tractar d’articular unamica així com un marc, una estruc-tura, que els permetés organitzar-se i, a partir de la qual, estiguessinen condicions de mobilitzar-se a larecerca d’una mica més, d’a-vançar, -i tot això sense oblidar que

eren en una «gàbia», és a dir, quecontinuaven immersos en un siste-ma d’opressió. Davant d’això jo empregunto, podria cap anarquistaseriós tenir algun problema a l’horade decidir quina d’aquestes duesopcions ha de triar? Per què sot-metre’s a un sistema d’opressiód’una gran duresa quan és possi-ble obtenir alguns drets, usaraquestes victòries parcials com labase per a continuar avançant ianar més lluny, descobrir i provarque això és possible, que és possi-ble aconseguir victòries? Posemun altre exemple concret.

Posem per cas el govern delsEstats Units. Una dependència d’a-quest govern, la OSHA -Adminis-tració per a la Salut i la SeguretatLaboral- va ser obligada al seu mo-ment a adoptar mesures relatives ala salut i higiene en el lloc de tre-ball. No les sol aplicar massa, peròen ocasions es veu forçada a fer-ho. Doncs bé, quan això passa, elresultat és que s’aconsegueix sal-var vides. No oblidem que sónmolts els treballadors que moren opateixen danys en l’exercici del seutreball. De fet, durant l’era Reagan,l’administració va deixar d’aplicaraquestes regulacions i el nombrede ferits es va disparar fins al triple.En relació amb això, recordo lavaga de la fàbrica d’alumini de Ra-venswood de fa un parell d’anys;una vaga originada, en bona part,per problemes d’aquest tipus.L’empresa es va obstinar que elstreballadors fessin torns dobles fi-cats en una espècie de clots on hihavia acer fos a unes temperatures

altíssimes, unes condicions de tre-ball molt dures. I van ser obligats atreballar en aquestes condicionsfins que, irremeiablement, un parellde treballadors van morir. Això vaconduir a un procés que va co-mençar per exigir l’aplicació de lanormativa en vigor i que va conti-nuar amb un tancament patronal,una vaga i, per fi, una victòria perals vaguistes, amb unes mostresde solidaritat internacional impres-sionants. Una part crucial d’aques-ta victòria va consistir a obligar a laOSHA a prendre part en l’assump-te i, gràcies a això, es van imposarmultes que van ascendir com amínim a un milió de dòlars per vio-lació de les normatives relatives aseguretat i salut. Sense necessitatd’entrar en detalls, de debò algúpodria qüestionar-se a quin costatdel conflicte se situaria? [9]. Doncsbé, les problemàtiques que es pre-senten cada dia són d’aquest tipus.Vivim en aquest món i no en unaltre. Podríem preferir viure en unaltre lloc però només tenim aquesti, si volem que la nostra acció siguirellevant per als altres éssers hu-mans, si volem ser capaços decontribuir a solucionar els seusproblemes, llavors necessitemaquesta gent perquè ens ajudi; ne-cessitem aprendre junts comavançar. Si volem ser part d’aquestmón, hem d’acceptar-lo tal com és.I si la gent mor a causa que no s’a-pliquen les normatives precises,resulta que en aquest món nomésexisteix una institució capaç d’apli-


> CONTRAINFORMACIÓ

PluràliaTV, lapossibilitat de laciutadania de crearla seva pròpiatelevisió

Núria Gónzalez (Pluràlia TV,[email protected])

Continguts locals, socials i veïnals sónla prioritat d’aquesta TV per Internetwww.pluralia.tv que renova la seva pro-gramació cada 15 dies. En els seus orí-gens era només un projecte pled’il·lusió. Ara, Pluràlia per fi ofereix unafinestra al món des d’on es podendonar a conèixer les diferents realitatsque envolten als ciutadans. Documen-tals, cultura, humor, notícies de Valèn-cia, art, música, ecologia... són nomésalguns dels temes que es poden trobara la pantalla de PluràliaTV, una pantallade televisió diferent que es pot veureper Internet, a www.pluralia.tv

Recentment, la concessió de llicèn-cies de Televisió Digital Terrestre perpart del Govern Valencià ha deixat forade l’espectre audiovisual televisionsprogressistes, universitàries i locals detradició. Però l’existència de PluràliaTVdemostra que hi ha formes d’escapar ala retallada de pluralitat en els mitjansde comunicació. Així, PluràliaTV apostaper un espai que oferix grans possibili-tats a la informació alternativa: Internet.I ha instal·lat la seva pantalla de televi-sió en la pantalla de l’ordinador. El co-mandament a distància se substituïxpel ratolí, i en lloc de canviar de canals'ha de canviar de contingut, a la carta,amb un “clic” al ratolí.

El nou canal de televisió www.plura-lia.tv ha començat aquest 2006 amb unaclara decisió de ser veu i imatge per alsmoviments socials i veïnals, mostrarl’art i la creativitat dels desconeguts odels realitzadors independents, donardifusió als actes de les organitzacions iser lloc on denunciar les injustícies. Isobretot aprofundir en la realitat méspropera que l’envolta. Com a exemplestenim els seus especials com la lluitadels veïns de Patraix contra la subesta-ció, la censura del Pintem Junts en elbarri del Carme, l'artística reivindicaciódel Cabanyal Portes Obertes, la des-trucció de La Punta, les reticències a laReforma Educativa i Laboral, la creativi-tat dels alumnes de Belles Arts, literatu-ra recomanada, humor, documentals omordaces sèries com la de MichaelMoore. I molts altres continguts, en va-lencià i en castellà, que cada 15 dies esrenoven.

S’està creant una “Xarxa de Repor-ters Ciutadans” que graven allò queconsideren d’interès. Per ampliaraquesta xarxa, PluràliaTV organitza pe-riòdicament tallers de formació a ciuta-dans o membres d’organitzacions per-què aprenguin a gravar, editar i pujar aInternet els seus propis continguts au-diovisuals que després PluràliaTVemetrà. Per exemple, des de la Federa-ció de l’Àrea Pública de CGT s’ha parti-cipat en un d’aquests tallers i ha pogutcomprovar el seu alt nivell tècnic i l’en-tusiasme de les i els participants.

ENTREVISTA A NOAM CHOMSKY (SEGONA PART, VE DEL �CATALUNYA� 72)

�El salari és unaforma d�esclavitud�

Foto

: Jos

ep P

uigd

olle

rs



> RECORDEM

El CENU: unaexperiènciarevolucionària al’ensenyament

Emili Cortavitarte Carral,historiador

Sufocat l’aixecament militar, la políticacatalana restà en bona mesura en mansde les organitzacions obreres, que for-maren una sèrie d’organismes col·le-giats. Entre ells, el Comitè de l’EscolaNova Unificada (CENU).

En el seu decret de constitució espodia llegir és l’hora d’una nova escola,inspirada en els principis racionalistesdel treball i de la fraternitat humana. Es-tava constituït per quatre representantsdel sindicat de Professions Liberals deCNT (Joan Puig i Elias -president-, Mi-quel Escorihuela, Joan Fàbregas i Al-bert Carsi), quatre representants deFETE-UGT i altres quatre nomenats perla Generalitat.

Del mes de juliol al setembre de 1936,exerceix una autoritat absoluta enmatèria docent i cultural. Des de setem-bre del 36, amb l’estabilització de pro-cés revolucionari i la participació de laCNT en el govern català, es convertiràen consell però mantindrà el seu prota-gonisme. Els fets de maig del 37 redui-ran el CENU a un “organisme assessori informador” del Departament de Cul-tura.

El Pla General d’Ensenyament delCENU dissenyà un sistema d’educaciódes de l’escola bressol fins a la univer-sitat, com a cos unificat. Educació per atothom, en condicions d’igualtat i ambllibertat perquè cada nen o nena desen-volupés les seves facultats i interessos:aquestes facultats determinaven lesseves possibilitats, la riquesa deixavade ser un condicionant.

Es crearen 128.000 places escolars,que sumades a les habilitades pelsajuntaments, pràcticament van acon-seguir la plena escolarització. L’econo-mia de guerra i el mateix conflicte vanobligar a situar els nous centres enmansions particulars, fàbriques o cen-tres privats incautats i condicionats. Esnomenaren dos mil mestres interins, noobstant no es va poder garantir la co-bertura de totes les places.

Es va establir la coeducació de nens inenes i de joves en tots els nivells del’ensenyament per primera vegada al’Estat espanyol “..per fomentar lacol·laboració espiritual, fruit d’aquesttracte, i crear en l’escola un ambientmés humanitzat i més sensible”. Quanta la presència del català a l’escola, esva seguir el decret sobre bilingüismede Marcel·lí Domingo, ministre d’Ins-trucció Pública de la República, S’esta-bliren cursos de cultura general per atreballadors; un pla general contra l’a-nalfabetisme als sindicats, cooperati-ves, hospitals,...; campanyes a les rà-dios, als sindicats i als ajuntaments perfomentar la lectura i ensenyar a llegir iescriure. I colònies infantils per alsnens republicans refugiats. Per a moltspedagogs es tractà de l’alternativa re-volucionària de l’ensenyament a Cata-lunya.

car-les i aquesta institució, en lamesura que no està completamentcontrolada per les grans empreses,es diu govern. Tots sabem que elsgoverns estan molt influïts per lesgrans corporacions, però un go-vern sempre serà una mica dife-rent d’una empresa; un govern maiserà la General Electric.

La General Electric és, en princi-pi i de fet, una tirania. Ningú pot in-tervenir en les seves decisions. Noobstant això, un govern en principi,i de fet en ocasions, està subjectea algun tipus d’influència popular iper això pot ser obligat a introduirmesures com aquestes normativesde la OSHA que salven vides i amés, com hem vist, contribueixen aguanyar conflictes importants perals treballadors, a incrementar lasindicació a la fàbrica, etcètera.Hem de negar-nos a usar aquestsmecanismes que poden millorarles condicions de la gent i ajudar-los a comprendre que encara espot anar molt més lluny? Això no técap sentit i, de fet, no crec queningú tingui dubtes referent a això.No hi ha forma de sobreviure enaquest món sense participar en al-guna de les seves institucions.Quan heu vingut aquí, per exem-ple, si heu agafat l’avió, no nomésesteu donant suport a l’estat, sinóque també doneu suport al Pentà-gon. Perquè, al cap i a la fi, què ésun avió comercial sinó un bombar-der modificat?

Podem dir que no ens preocu-pen els problemes de la gent -si untreballador del metall té un acci-dent laboral, o si una mare pobramor de fam perquè no ha aconse-guit menja-, podem dir que passemd’aquests problemes perquè inten-tar solucionar-los significa usar l’ú-nica institució subjecta a algungrau d’influència i control popular,en fi, usar els mecanismes exis-tents? Podem dir-ho, però si man-tenim aquesta actitud, llavors nopretenguem per més temps formarpart de cap lluita que persegueixil’alliberament o la llibertat, perquèno serà així.

Aquesta actitud potser ens val-gui si el que volem és asseure’nsen algun seminari universitari i xe-rrar sobre teoria anarquista, però

no ens valdrà si el que pretenemés lluitar pels nostres drets, sosca-var l’autoritat i augmentar la nostrallibertat. Si és això el que volem,llavors no crec que tinguem moltesaltres opcions. -Llavors, seria això un exempled’allò que, des del teu punt devista, està equivocat en la teoriaanarquista? - No, no crec que pugui haver-hicap teoria anarquista capaç denegar això anterior. No puc creureque Kropotkin, Bakunin, Rocker oqualsevol altre autor que digueu,pogués dir «no, no volem que s’a-pliquin normatives de seguretat isalut en el treball que poden salvarles vides dels treballadors, perquèamb això enfortim l’estat». Simple-ment no puc creure-ho. Per a mi ésmolt clar.

Prenguem l’exemple dels sala-ris, del «salari vital». En aquestsmoments podem assistir a un bonnombre de campanyes locals quereivindiquen l’anomenat «salarivital», és a dir, el salari resultantd’augmentar el salari mínim d’a-cord amb el creixement real de l’e-conomia. Com sabeu, més omenys fins als anys seixanta, la le-gislació derivada del New Deal re-gulava el salari mínim d’acord ambels índexs de productivitat, de talmanera que si l’economia creixia,el salari mínim creixia. Sabem queaquest model socialdemòcrata nodesafia realment els mecanismesde dominació o control però, noobstant això, permet reivindicar al-guna mena d’igualtat. Es tractad’un marc en què això té sentit. Arabé, en algun moment, a mitjansdels seixanta, els índexs econò-mics i els salaris es van separar i, aconseqüència d’això, el salarimínim es va congelar mentre l’eco-nomia continuava creixent. Doncsbé, si avui augmentéssim el salarimínim al nivell que hauria de tenirara si hagués continuat creixent alritme de la productivitat, pràctica-ment el doblaríem. I certament, calreconèixer que doblar el salarimínim pot significar una qüestió devida o mort per a moltes persones,podria canviar molt les coses.Aquestes persones continuarien alllindar de la pobresa i, per des-

comptat, encara no hauríem aca-bat amb el treball assalariat i la do-minació però, insisteixo, no és elmateix ser sobre la línia de la po-bresa que estar-hi molt per sota.Es tracta d’una diferència que afec-ta la vida personal, la família, elsfills, les oportunitats i la conscièn-cia de molta gent. No obstant això,una legislació sobre un «salarivital» no deixa de ser això, una le-gislació. Passa per algun tipus degestió estatal.

Haurem de dir, en conseqüèn-cia, que la lluita per un «salari vital»està equivocada? No ho crec. Enrealitat, aquesta lluita pot constituirtambé a augmentar la consciènciade la gent, una forma de mostrarque cal acceptar el que passa, queexisteixen vies d’acció i que ac-tuant junts es poden aconseguircoses.

I serà llavors, després de dur en-davant aquestes campanyes iaconseguir aquests objectius,quan es podrà refusar l’acció delgovern en la seva globalitat, quanes podran plantejar alternatives ala seva gestió de les coses. I éspossible construir alternatives? Sí,si les condicions ho permeten; per-què si les úniques opcions que estenen a mà consisteixen a seguirles ordres, muntar-s’ho cadascúper ell mateix i tractar de tirar enda-vant en un ambient opressiu, ésclar que tampoc estem en disposi-ció de plantejar alternatives. Arabé, existeixen realment alternativesa aquest tipus de campanyes queprenen el govern com a interlocutorde les seves accions? I si n’hi ha,per què no s’organitzen simultània-ment? He d’escollir necessària-ment entre, per exemple, lluitar perunir-me a la One Big Union o unir-me a una campanya a favor del sa-lari vital? No és necessari, es potavançar en ambdós projectes si-multàniament. No són contradicto-ris, sinó que signifiquen aproxima-cions diferents a una mateixa xarxade problemes, mitjans diferents perutilitzar-los segons el context. Ipoden ser solidaris entre si: de fettendeixen a ser-ho. Seguir o guan-yar determinades campanyes, etpermet posteriorment plantejar al-tres objectius i contribueix a orga-

nitzar els treballadors. Els fa com-prendre que és necessari estarjunts, reconèixer l’opressor i en-frontar-s’hi. Si avui es venç aquí,demà es pot vèncer en un altrelloc. La dinàmica de les lluites so-cials passa per aquí. No existeixenmoltes alternatives a això.

Tornant a la qüestió de la «teo-ria», he de reconèixer que cada ve-gada que escolto aquesta paraulareferida a qualsevol cosa que tinguiuna mica a veure amb qüestionshumanes em poso en guàrdia. Vulldir, el nostre coneixement sobreaquest tema és molt escàs; noposseïm un coneixement sobreaquests assumptes que mereixi elnom de teoria, perquè implicaria al-guns principis que, d’alguna mane-ra, ja vam inferir, conclusions queno són òbvies, que verifiquem,etcètera. En termes generals, elterme «teoria» és usat més com unmitjà d’acte-promoció que altracosa. Posseïm alguns pensa-ments, algunes idees, les posemmés o menys juntes i anomenemteoria al resultat perquè soni mésagradable. Deixant a part algunespoques àrees del coneixementhumà, el terme s’utilitza sobretotper a legitimar a qui ho usa. Es diuque posseïm teories socials, teo-ries literàries, aquesta mena decoses, quan en realitat no es tractade res més que de sentit comú benvestit i presentat, amb algunesocasionals idees interessants.Fora millor ser més modestos. Si lateoria anarquista considera abso-luts els seus principis, llavors estàerrant el camí: el nostre coneixe-ment de les coses no és tan pro-fund com per a poder dir que s’as-senta sobre principis absoluts. Potbasar-se en algunes preferències,algunes idees, alguns principis-guia, però a condició d’estar en totmoment amatent a modificar-los. Iaixò per la senzilla raó que el nos-tre coneixement de les coses ésbastant limitat. Vegem un altreexemple. Sol dir-se que el salari re-presenta una forma moderna d’es-clavitud que a tots, començant pelsanarquistes, ens agradaria veuresuperada. Aquesta idea no resultaparticularment original i, en essèn-cia, ja era coneguda pels treballa-dors americans de fa cent cinquan-ta anys, uns treballadors que nohavien sentit ni una sola paraulasobre anarquisme. En efecte, sem-pre ha existit la percepció que elsalari és una forma d’esclavitudque no es diferencia massa de l’es-clavitud pròpiament dita. I no obs-tant això, sabríem nosaltres comorganitzar una societat sense sala-ris?

Potser descobriríem que aques-ta societat és impossible. No és elmeu punt de vista, però consideroque qualsevol que no estigui oberta aquesta possibilitat no ha de serpres massa seriosament. En reali-tat, encara no sabem prou sobrecom administrar les societat.

La pregunta de si una estructurasocial complexa, composta per mi-lers de milions de persones, potfuncionar a partir dels principisamb els quals l’anarquisme estàcompromès continua oberta.

Foto

: Jos

ep P

uigd

olle

rs



La 'superwoman',l'amazona i el cos 10

Associació de DonesPeriodistes de Catalunya

(http://www.adpc.cc/Donesdesem03sumari.html)

La publicitat, l'entretenimentmediàtic i sovint també elsmitjans d'informació fan servir

els estereotips com una forma decomunicació ràpida per explicar lespetites i grans històries que hi hadarrera d'un espot publicitari, d'unprograma o d'una notícia. Aquestsestereotips són dreceres cogniti-ves, simplificacions de la realitat(sempre inabastable i complexa)que, gràcies a l'economia mentalque fan servir les nostres xarxesneuronals, es reprodueixen sensecap qüestionament i s'utilitzen perfer passar el missatge a l'audiència.

Si els mitjans i la publicitat fanservir aquest reservori d'imatgesestereotipades és perquè formenpart d'una cultura compartida,d'una mateixa cosmovisió patriar-cal de la societat i, per tant, sónimatges consensuades que, ambles recombinacions que cadaèpoca i situació reclama, el públicreconeixerà i acceptarà. I un copallí, a la pàgina, a la pantalla o a latanca publicitària, s'exposaran entota la seva potència sancionado-ra, mostrant com cal ser dona, perser femenina, i quines imatges hande ser desterrades si volem ser se-ductores, eficients, maternals, enuna paraula, normals.

El problema és que en aquests

models de feminitat (i de masculini-tat també, és clar) s'hi poden em-mirallar persones de carn i ossos,dones que es poden identificaramb aquesta “superwoman” queés capaç de treballar dins i fora decasa i, com una frontissa, situar-seal bell mig de l'àmbit públic i del pri-vat, mirant d'abastar tan diversesactivitats i competències, donesque en l'esforç pe tirar endavantuna carrera professional i les res-

ponsabilitats familiars arriben aposar-se malaltes de fatiga crònicao de fibromiàlgia. O aquelles noiesjoves i adolescents que davant elrequeriment social d'una bellesasense fissures s'esforcen per con-trolar el seu cos, ni que sigui acosta d'entrar en la bulímia o l'a-norèxia. Sense oblidar aquelles al-tres que arrasen per allí on passen,amazones modernes que semblendisposar de més virilitat que molts

homes, entestades com estan enimitar el model masculí, amazonesque rebran com a premi la soledat,ja que les dones les viuran comtraïdores i els homes com a com-petidores. Cal plantejar-nos siaquests nous models són allibera-dors, si corresponen a noves iden-titats i si val la pena que ens emmi-rallem i, un cop contestadesaquestes preguntes, procurar nocaure en el parany.

> CRÒNIQUES SOTA EL SOLC

ZULU 9.30"CONECTA O REVIENTA"

"Siente el latido, elcorazón... Oye mison "

Carlos Undergroove(undergroove @ mixmail.com)

“Arribem disposats a fer-te moure elsmalucs i a posar-te un somriure a lacara... Amb samba, amb salsa, ambrumba, amb reggae i, sobretot, amb bonrotllo!”

Totes les bones històries contenenalgun viatge en el seu interior, i així co-mença el de Zulu 9.30, un viatge pelCarib que no entén de fronteres 5ni dediferències entre persones. Un viatgeque continua per Amèrica Llatina, on fo-tografien el millor de cada lloc. Un viat-ge ple de color i alegria, un viatge ple debona música i idees, un viatge criticantles injustícies, però al cap i a la fi, unviatge divertit, un ‘collage’ contagiós ipersonal. Sense alegria no hi ha vida.Aquest és el viatge iniciàtic per a unabanda plena de color, calor i ritme. Con-necta o rebenta!!!

Zulu 9.30, barcelonins, establerts alPoble Nou, amb un estil particular, con-cebuts a escenaris i festivals durant elsúltims anys, fan el salt cap al complicatmercat discogràfic amb aquest primerCD: un projecte de luxe, una diàsporaplena de matisos càlids i paraules críti-ques, una invitació a un viatge que noet deixarà indiferent.

Onze cançons que van des del reg-gae, el son i la rumba fins al hip-hop o lasamba; una particular visió de la fusióllatina, ritmes que pretenen trencartotes les fronteres que es trobin i podercontagiar la seva visió positiva davantla vida.

Aquest treball compta amb un dobleesforç per part de la banda, ja que amés de composar i presentar el temes,diversos dels seus components hanrealitzat la producció. A més, StephaneCarteaux, qui té una llarga experiènciaamb grups com Cheb Balowski o Trime-lón entre d’altres, ha estat qui ha gravataquesta joia colorista i fresca. També-compten amb molt diverses col·labora-cions

Cal dir que perquè un viatge musicaltan divers prengui coherència els seusintegrants han de ser primordialmentamics. Aquest és el motor de Zulu 9.30:l’amistat, el respecte, idees afins i ambmolt de sentiment pel que fan. Un resul-tat que cal escoltar.

Més informació: www.zulu930.com iwww.kasbamusic.com

Ni putes ni submises, l’altra resposta dels ‘banlieus’ francesos“Ni putas ni sumisas” Fadela Amara.Ediciones Cátedra.Col·lecció Feminismes (2004).

Núria F.

Com una premonició, una intuïció-diuen que la intuïció és un tretmolt femení-, aquest llibre, editata França el 2003, alertava de lasituació existent a les ‘banlieus’,les barriades de la perifèria de lesgrans ciutats. El llibre “Ni putas nisumisas” s’escriu després de la“Marxa de les dones dels barrisper la igualtat i contra el gueto”,sota el lema “Ni putes, ni submi-ses”, que el 8 de març de 2003 vaajuntar 30.000 persones manifes-tant-se pels carrers de París.

S’hi denuncia la situació insos-tenible que viuen les dones en elsbarris: dones filles de la immigra-ció, dones nascudes a Françaque són obligades a creure, aobeir, i si no, a rebre, com el casde Sohane, assassinada crema-da viva per un grup de joves enun soterrani de Cité Balzac per

voler ser lliure i no sotmetre’s ales normes masclistes del barri,dels barris, on la violència mas-clista marca les normes de fun-cionament i convivència. Rebrevol dir ser insultada, menystingu-

da, violada col·lectivament i fins itot assassinada si no segueixesles directrius que t’imposen elsmascles de la família i/o el barri.El cas de Sohane va donar origenal manifest "Ni putes ni submi-

ses", un cas en què un grup dedones de barris obrers denuncia-ven públicament el masclisme i laviolència masculina, brutalmentpersonificada en la mort de Soha-ne, assassinada per desobeir

aquells que es creuen amb el dretde dir a les noies com han de ves-tir, quan poden sortir, amb quipoden parlar...

Els integrants del col·lectiu "Niputes ni submises", dones i

homes, fa temps que alerten delsproblemes dels barris-gueto, deles relacions noves que s’hi de-tecten entre homes i dones, queles institucions, i fins i tot el femi-nisme institucionalitzat, semblenignorar, en un context de reafir-mació dels valors tradicionalistesi de falta de feina i futur per amolts joves.

Es tracta d’un moviment ciu-tadà que rebutja la lògica de laviolència i les desigualtats so-cials, que té voluntat de treballarperquè es mogui alguna cosa ales barriades obreres, que lluitaper eradicar la llei del més fort,que aposta pel laïcisme, per l’e-ducació civicosocial i sexual, perla protecció de les dones víctimesde la injustícia, que prové de la“tradició”, per acabar amb la pre-carietat i la discriminació laboral.

Les propostes d’aquest llibresobre la situació a França hauriende tenir-se en compte també a al-tres països europeus per tal d’in-tentar prevenir situacions en elfutur i no repetir errors que ensportin a problemàtiques similars.

> IMATGES QUE PARLEN

“La germana,l’estrangera”

Audre Lorde, Ed. Horas i horas


Malgrat que apareix citada en lesobres més recents dedicades alsdiferents feminismes, encara nos'havia traduït al castellà cap obrade la poeta i assagista AudreLorde, famosa per la seva capaci-tat de descriure les identitats entre-creuades i nòmades que compo-nen el viure i pensarcontemporanis. En un acte a laUniversitat d’Stanford, i parlantd'una forma similar a la de VirginiaWoolf en les conferències que vandonar origen a la seva obra méscelebrada, “Una cambra pròpia”,Audre Lorde va dir: "Sóc una femi-nista negra lesbiana guerrerapoeta mare que faig el meu tre-ball". I va afegir "Qui sou vosaltres icom feu el vostre?" Audre Lordeconstrueix un discurs feministaatravessat per identitats múltiples iheterogènies; identitats que hantingut un paper molt important en laconfiguració dels feminismes delsúltims temps.

A “La germana, l'estrangera”Lorde utilitza l’assaig, els discursosi una entrevista amb l’assagista ipoeta feminista Adrienne Rich perexplorar les vivències entrecreua-des del sexisme i el racisme, l'eròti-ca com a poder, la poesia com a

necessitat o les relacions amoro-ses entre dones.

“Nosaltres, lesdones. Discursosi pràctiquesfeminiests”DD AACoordinadora d’Estudiants delsPaïsos Catalans


"Nosaltres les dones. Discursos ipràctiques feministes" recull la veud’activistes feministes dels PaïsosCatalans que ens descriuen quinaés la situació de les dones a la so-cietat catalana des de diverses òp-tiques i tractant les problemàtiquesque existeixen en els àmbits com

el del treball (M. Jesús Izquierdo);la immigració (Ruth Mestre); l’edu-cació (Aina Faus i Núria Llopis); laviolència contra les dones (Magda-lena); l’homosexualitat (Grup deLesbianes Feministes de Barcelo-na) i el paper de les dones a la lite-ratura (Lluïsa Julià).

També hi trobem el testimoni dediverses dones i col·lectius dedones que expliquen les distintesexperiències de lluita al seu barri(Silvia López de La Eskalera Kara-kola, un centre social feminista deLavapiés –Madrid-), a les fàbriquesocupades de l’Argentina (Andread’Atri, per Brukman, l’empresa tèx-til autogestionada de Buenos

Aires), a la guerrilla (Marta Harnec-ker, amb una entrevista a una co-mandant de la guerrilla d’El Salva-dor), al moviment d’alliberamentnacional (Euskal Herriko BilguneFeminista) i a la universitat popular(Claudia Korol, responsable d’edu-cació popular a la Universidad Po-pular Madres de Plaza de Mayo); amés de reflexions al voltant delsmètodes d’acció directa duts aterme per les sufragistes a l’Angla-terra decimonònica (Ana Barradas,directora de l’editorial portuguesaEla por ela).

“Otrasinapropiables.Feminismosdesde lafrontera”

ADD. AA.Traficantes de Sueños.


“Otras inapropiables” és una reco-pilació de textos feministes quepresenta autores clau en el pensa-ment feminista negre, mestís ipostcolonial: Avtar Brah, Gloria An-zaldúa, bell hooks, Chela Sando-val, Khum-Khum Bhavnani, Marga-ret Coulson, Chandra TalpadeMohanty, M. Jacqui Alexander, Au-rora Levins Morales.

Els seus pensaments de fronte-ra ens conviden a construir políti-

ques articulatòries sense renunciara l’especificitat de les diferències.Són frontereres, intruses, estran-geres, i parteixen de posicions so-cials múltiples i contradictòries ones generen unes pràctiques políti-ques reflexives i crítiques que es-capen de les narratives universals.Posicions que, declarant-se mes-tisses i impures, no busquen aco-llir-se ni a la seguretat romànticad’una pretesa puresa identitària nials suposats universalismes homo-geneïtzadors sustentats en un ca-pitalisme heteropatriarcal racial-ment estructurat.

“Dones enmoviment. Unaanàlisi de gènerede la lluita endefensa del’Ebre”Eva Alfama i Neus Miró (coord.)Cossetània


“Dones en moviment. Una anàliside gènere de la lluita en defensade l’Ebre” parteix de la incomoditatde percebre la persistència de lesdesigualtats de gènere fins i tot enàmbits -com en el dels movimentssocials- en què es dóna un fortcompromís amb la transformaiósocial.

Per això aquest treball preténdonar eines per reflexionar sobrecom afecten les dinàmiques de gè-nere al funcionament dels movi-ments socials, prenent com aexemple la Plataforma en Defensade l’Ebre. I en aquest sentit, les au-tores trenquen el mite de la passivi-tat de les dones en els diferentsàmbits del moviment: les assem-blees, les comissions de treball, lesaccions i els canals de comunica-ció. Aquest és un document rigorósen el seu treball de camp i lúcid enel seu marc teòric, que aborda unareflexió tan imprescindible com ur-gent en els espais de transforma-ció social i política.



Llibres

Les perversionsòptiques

Josep Estivill

Román Gubern, el conegut catedràticde comunicació audiovisual a la Univer-sitat Autònoma de Barcelona, ha publi-cat el llibre “Patologías de la imagen”(Anagrama, Madrid 2004), una actualit-zació bastant fidel a un altre llibre que java aparèixer fa quinze anys amb el títolde “La imagen pornográfica y otras per-versiones ópticas” (Akal, Madrid 1989).Tots dos llibres analitzen els gèneres ci-nematogràfics que la moral establertaha considerat de mal gust i ha arraco-nat a la perifèria de la permissivitat. Estracta, en concret, dels gèneres por-nogràfic, religiós, nazi, obrerista i deterror explícit.

L’autor visita aquests gèneres ambuna mirada nova, atípica, diferent i ori-ginal. Analitza conegudes pel·lículescom “El triomf de la voluntat”, el míticdocumental de Leni Riefestahl sobre elcongrés del Partit Nazi a Nuremberg o“Gola profunda”, un dels primers filmsporno que es va convertir en tot un fe-nomen de masses. Recull també unmunt d’estudis acadèmics sobre lamatèria que ha aplegat pacientment du-rant anys. Amb tot aquest bagatge, elscinc assaigs (un per cada gènere es-mentat) són plens de reflexions erudi-tes que relacionen la història amb lapsicologia, i l’antropologia amb la so-ciologia o la semiòtica o la psicoanàlisi.

El lector quedarà realment sorprès amesura que descobreixi les teories ex-pressades, potser complagut i potserpertorbat. Hi surten, per exemple, foto-grames de pel·lícules pornogràfiquesper explicar la narració d’un film d’Ei-senstein o la composició d’una escultu-ra barroca de Bernini. El cinema de Ste-ven Spielberg, per la seva banda,s’interpreta a “E.T”, “Trobades a la ter-cera fase” i altres films com una metà-fora de l’espiritualitat religiosa des d’unvessant laic.

Gubern aconsegueix, d’aquesta ma-nera, un dels llibres més originals quemai s’hagin escrit sobre el cinema; enparticular, sobre els gèneres marginals,uns gèneres menystinguts pels histo-riadors (fins fa quatre dies ningú noconsiderava rellevant parlar sobre elporno o l’‘snuff cinema’, i encara menysprendre-se’ls seriosament).

Estem segurs que molts espectadorsque s’acostin als llibres de Román Gu-bern (els que hem comentat avui i moltsaltres de la seva dilatada trajectòriaacadèmica) trobaran una bona eina dereflexió i anàlisi; potser se sentiran dis-conformes amb les propostes però seràdifícil que oblidin la curiositat i inquie-tud que els desperta aquesta mirada.

LES CONILLERIES DE LA GENE-RALITATButlletí de la Secció Sindical de CGTa la Generalitat Valenciana, correuelectrònic: [email protected]

Revistes

CUBA LIBERTARIADels grups de suport als llibertaris isindicalistes de Cuba. 145, rue Ame-lot, 75011 París, França, [email protected]

LA CAMPANASetmanari anarcosindicalista fet desde Galícia obert a tots els sectors delmoviment llibertari. Textos teòrics,campanyes i creació.

ANARCOTERRITORISRevista anarquista teòrica des delslímits, anàlisi de les fronteres. Es potdescarregar a www.berguedalliber-tari.org, [email protected]

Text: Ariadna Nieto i EstherSancho; foto: Regino Hillera

Judith Sunderland és membrede l’organització Human RightsWatch i va participar com a po-nent en les Jornades per a laPrevenció de la Tortura el passat3 i 4 de febrer a Barcelona.

-Què és i quin treball desenvolu-pa Human Rights Watch?-Human Rights Watch és una orga-nització independent i no governa-mental finançada mitjançant contri-bucions individuals i de fundacionsprivades provinents de tot el món.No accepta fons governamentalsdirectament ni indirecta. El treballd’Human Rights Watch va co-mençar el 1978 amb la creació dela seva divisió Helsinki. Avui en dia,compta amb cinc divisions regio-nals que s’ocupen d’Àfrica, lesAmèriques, Àsia, Orient Mitjà i Eu-ropa. Human Rights Watch tambécompta amb tres divisions d’estu-dis temàtics, sobre tràfic d’armes,drets dels infants i drets de la dona.Té oficines a Washington, D.C.,Nova York, Los Ángeles, Londres,Brussel·les, Moscou, Dushanbe iHong Kong. Human Rights Watchrealitza constantment investiga-cions sobre violacions dels dretshumans a més de setanta païsosde tot el món.-Què us va dur a l’Estat espanyolper investigar què havia passatamb els detinguts de l’11-M?Heu fet altres informes sobrel’Estat?-Human Rights Watch va publicarun informe sobre la legislació anti-terrorista a l’Estat espanyol elgener de 2005:”?Sentando ejem-plo?: Medidas antiterroristas en

Espanya” (http://www.hrw.org/spa-nish/informes/2005/spain0105/).Aquest informe s’emmarca en elcontext d’un projecte global d’in-vestigació sobre l’impacte de me-sures per a combatre el terrorismesobre els drets humans. Des del’11 de setembre de 2001, HumanRights Watch ha publicat informessobre la detenció d’immigrants alsEUA, i l’actuació dels EUA a Afga-nistan, Iraq i Guantánamo, la de-tenció indefinida al Regne Unit, lesmesures antiterroristes a Malaïsia,Xile, Uzbekistan i Marroc, i el feno-men global del trasllat de sospito-sos de terrorisme a països on co-rren el risc de ser torturats utilitzant«garanties diplomàtiques» que noseran torturats.

Human Rights Watch va publicartres informes sobre els drets delsimmigrants a l’Estat espanyol el2002: “La otra cara de las Islas Ca-narias: violación de los derechosde los immigrantes y los solicitan-tes de asilo” (febrer de 2002,http://www.hrw.org/spanish/infor-mes/2002/inmigrantes.html); “Ca-llejón sin salida: abusos cometidospor las autoridades españolas ymarroquíes contra niños migran-tes” (maig de 2002,http://www.hrw.org/spanish/infor-mes/2002/callejon.html); i “Discre-cionalidad sin límites: la aplicaciónarbitraria de la ley española de in-migración” (juliol de 2002,http://www.hrw.org/spanish/infor-mes/2002/discrecionalidad.html). -Quines conclusions vau extreu-re de l’estudi sobre la Llei antite-rrorista i l’11-M? Es van traduiren recomanacions concretes algovern espanyol?-Les autoritats espanyoles i la so-cietat en general varen demostrar

una gran maduresa front elsatemptats de l’11 de març i novàrem veure els abusos per part delas forces de seguretat ni l’onadade crims i odi que sí va haver-hi alsEUA després de l’11-S. L’Estat es-panyol té raó en combatre el terro-risme mitjançant el sistema de jus-tícia criminal. Dit això, existeixenimportants deficiències a la llei i elprocediment penals que són in-compatibles amb els seus deuresd’acatar el dret internacional delsdrets humans. Aquestes deficièn-cies imposen serioses limitacionsals drets dels sospitosos de terro-risme quant a l’accés a un advocat,el dret a una defensa efectiva, eldret a recórrer la legitimitat de ladetenció, el dret a ser jutjat dins untermini de temps raonable i el dreta unes condicions humanes i dig-nes en la detenció. L’ús de la de-tenció incomunicada és l’aspectemés significatiu i més criticat de lesdisposicions antiterroristes de l’Es-tat espanyol. Existeix un consens,tant en Nacions Unides com end’altres entitats internacionals delsdrets humans, que la detenció in-comunicada pot donar lloc a greusviolacions dels drets humans i quehauria d’estar prohibida. A l’infor-me, fem recomanacions específi-ques al govern. Aquestes inclouenmesures per a reformar significati-vament la detenció incomunicada(per ex. garantir a tots els detingutsel dret a l’assistència lletrada desdel principi i durant tot el període dedetenció), millorar la supervisió ju-dicial dels detinguts sota custòdiapolicial, garantir el dret a l’habeascorpus, garantir el dret a una de-fensa efectiva, assegurar garantiesadequades per als detinguts sotacustòdia policial, i millorar les con-

dicions en la presó provisional,entre d’altres. Moltes d’aquestesfeien ressò de les recomanacionsja fetes en el passat al govern es-panyol per autoritats internacionalsdels drets humans, com el Comitède Drets Humans de Nacions Uni-des, el Relator especial contra latortura de Nacions Unides i el Co-mitè europeu per a la prevenció dela tortura.-A nivell pràctic, aquestes reco-manacions han tingut alguna re-percussió real en la política o lalegislació antiterrorista espan-yola?-Pel que en sabem, no hi ha hagutcap canvi en la legislació vigentquant a garanties processals. En-tenem que el govern actual preténrealitzar una reforma de la Lleid’Enjudiciament Criminal i conside-rem que el govern hauria d’aprofi-tar aquesta oportunitat.-La legislació espanyola i la res-tricció de drets que a la pràcticasuposa, difereixen de les adop-tades per altres Estats arran del’11-S?-Considero que és més útil compa-rar les lleis i pràctiques d’un paísamb els estàndards internacionals,més que no pas amb d’altres paï-sos. És el que fem a l’informe,amb la conclusió que l’Estat espa-nyol no compleix plenament lesseves obligacions internacionalsen matèria de drets humans. Comhe dit, l’Estat espanyol té raó encombatre el terrorisme mitjançantel sistema judicial, però ha d’asse-gurar que els acusats de terrorismegaudeixen de las garanties proces-sals fonamentals, incloses aque-lles necessàries per a tenir una de-fensa efectiva.


�Vam publicar tres informes sobre els drets dels immigrants a l�Estat espanyol el 2002�

JUDITH SUNDERLAND, MEMBRE D�HUMAN RICGHTS WATCH

Revolució

Jordi Martí Font([email protected])

El canvi general i profund en les rela-cions de dominació, l’acabament d’a-questes després d’un procés de trans-formació social més o menys ràpid.L’estructuració de la societat a partird’altres bases que es basin en basti-ments més que en portes completesque estarien, amb total seguretat, tan-cades. El trencament de les relacionsde dominació aparents i reals i la sevasubstitució per altres més solidàries icol·lectives. Un canvi profund en lesestructures productives que les posi alservei de la majoria i no dels desitjosinduïts que aporten beneficis a una mi-noria petita petitona i molt cabrona. Laporta oberta a una societat sense clas-ses ni dominació dels uns sobre els al-tres. La força que trencarà la closcadels ous amb què farem la truita. Unavenç general en tots els àmbits de lavida en totes les classes i ordres so-cials. L’objectiu de la nostra classe uncop hem pres consciència de classe.L’amor portat a la seva màxima ex-pressió. El combat per la vida plena.Assenyalar cada dia una circumstàn-cia que ens el faci únic. El gran canvicol·lectiu que encetarà i potenciaràtots els canvis individuals...

I mil definicions més que exclouenla violència per la violència, el nihilis-me, la realització de l’odi, l’assassinatselectiu i no selectiu, la rancúnia, la re-venja, l’anihilació de l’enemic, la ven-jança, els il·luminats fent “justícia re-volucionària”...

I malgrat els esforços que farem,perquè ja sabem com les gasten elsque manen i l’amor que desprenen perles seves possessions materials i pelsseus dominis immaterials, al final, elssegons taparan els primers quan po-dran perquè ells són part del vell mónque diuen combatre, que ens assegu-ren que voler derrotar. La revolució noha de ser mai més militaritzada, ni mili-tar, ni militarista.

La nostra revolució es construeixen l’afirmació de la cultura com a einabàsica de transformació social i elsobjectius són ben clars: la desaparicióde l’opressió de tota mena exemplifi-cada en l’acumulació de poder. I jasabem que l’opressió té mil cares imil noms que utilitza com a disfressaentre les quals l’Estat i el capital ensón només dues i no les més impor-tants. La revolució la farem, també,contra els nostres propis dogmes,mentre dissolem les nostres segure-tats i en construïm de noves damuntde l’espai que l’esperit crític i autocríticens faci possibles. És a dir, que mentreno aconseguim alliberar-nos de lesnostres pròpies opressions no ens po-drem plantejar tirar al terra les gene-rals. I mentrestant això ens portarà a laimmobilització? No pas. Les nostrespròpies opressions (les que patim itambé les que fem com a opressors)són les mateixes i quan ens revolucio-nem farem la Revolució, que mai noserà ni una ni gran ni lliure. Què hifarem.

�Human Rights Watchno accepta fonsgovernamentals�

“L’Estat espanyol no compleix plenament les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans”

�La detenció incomunicadahauria d�estar prohibida�

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...

Catalunya 73 març 2006

Documents

Transcript of Catalunya 73 març 2006